Falla passeig 2016 issu

Page 1

Associaci贸 Cultural i Esportiva

Falla Passeig Mercat Dr. Alemany i adjacents

Cullera 2016


EDITA: Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany – Mercat i adjacents de Cullera. DELEGATS DEL LLIBRET: Lorena Porca i Castelló i Rafa Formentín i Vallés. PORTADA: Salvador Sapiña Vallés. FOTÒGRAF: Alejandro Sierra Roca. Correcció: Anna Piris Marin. AGRAÏMENTS: Associació Fotogràfica Cultural La Penyeta Cullera Regidoria de Patrimoni Històric i Museus Ajuntament de Cullera. Família Alonso i Castelló. DISSENY I MAQUETACIÓ: Salva Gorba. IMPRESSIÓ: Paper Plegat Indústria Gràfica.

DIPÒSIT LEGAL: V-185-2012 El present llibre participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Es presenta al XXé concurs de Llibrets de Falles, organitzat per Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera. Aquest llibre participa en el Premi Malva Alzira de Poesia Satírica, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. D’aquesta publicació s’han imprès 600 exemplars. Els continguts del mateix es van tancar el 10 de gener de 2016. La Falla Passeig-Mercat vol agrair a les empreses que han col·laborat, i a totes les persones que han prestat els seus documents, imatges i records per a l’elaboració d’aquest.

2 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Sumari 3 Editorial 4 Salutacions

6

Comissió Gran

38

Comissió Infantil

62 Relats De casa en casa. Lorena Porca. El casal, la nostra casa. Rafa Formentín. Arquitectura virtual. La realitat inexistent. Rafa Grau. Arquitectura i composició dels palaus gòtics de la ciutat de València. Reme Zornoza. L’arquitectura vernàcula com antecedent de l’arquitectura sostenible. Rafa Grau. Amb mocador i davantal tan dins de casa com al carrer. Vicent Pardo. La casa. L’espai que parla de nosaltres. Irene Gimeno. Paraules d’una casa. Maria Montaner. Arquitectura de la modernitat a Cullera. Isabel Ruiz. Cases amb noms propis. Luis Formentín. L’arquitectura civil monumental de Cullera: “les grans cases de la vila”. Kike Gandia. Gènesi del modernisme a les comarques valencianes. Pablo Sánchez. Imatges d’aquelles cases. Miguel Almiñana. La barraca. Una mort anunciada. Paula Piris.

144 Cases Publicitàries


Editorial

Lorena Porca Castellò No hi ha res com estar a casa, i no s’està a casa sols quan estem a l’interior de les quatre parets on diàriament cadascú de nosaltres ens retirem a descansar, sinó també, ens sentim com a casa quan sense importar l’espai físic, ens trobem a gust. I així és el que passa a la Falla. Aquesta és la nostra segona família, on sempre hi ha algú amb qui compartir moments: moments de treball, moments d’oci, rialles, jocs, aficions… Com a les millors de les famílies, en una falla es comparteix tot, gaudim dels millors moments tots junts i ens recolzem els uns als altres als moments no tan bons, que també hi ha, però sense cap dubte en la meua família fallera i per sort, els bons moments i grans records guanyen la partida. Com tota família, nosaltres també anem any rere any, creant els nostres àlbums familiars, els llibrets; on guardem tots els records, vivències, festes, premis i activitats realitzades. El tema que hem escollit aquest any per al nostre àlbum de família és, “La Casa”. Als primers apartats del llibre trobem els esdeveniments més rellevants d’aquest exercici: les salutacions i presentació dels protagonistes i reis de

la casa d’aquest any; junta directiva; membres de la comissió; premis; recompenses; les activitats que ens esperen per a l’exercici vinent i com no aquells que seran els nostres monuments. En l’apartat de relats literaris, trobem una selecció d’articles tots relacionats amb el tema que ocupa el llibre aquest any, LA CASA. Tenim escrits que ens presenten les diferents cases on han nascut persones il·lustres de la nostra ciutat, les cases de titularitat pública més rellevants de la localitat així com les de titularitat privada. Dediquem també una estona a la casa típica valenciana, La Barraca. Presentem un vocabulari; escrits d’interiorisme i simulacions virtuals; roba antiga que s’utilitzava per estar a casa; una col·lecció d’imatges de cases emblemàtiques de Cullera, moltes d’elles ja desaparegudes; un itinerari guiat que ens presentarà algunes de les cases i peculiaritats que es troben als carrers del nostre poble. Aquest recorregut te’l pots descarregar utilitzant el codi QR i així escoltar les pistes al teu telèfon mòbil; i per últim, un xicotet homenatge a la nostra casa, El Casal. Esperem que vos agrade i que al fullejar el llibre es trobeu com en CASA.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 3


JORDI MAYOR Vallet Alcalde de Cullera Estimats/des fallers/es de la comissió Passeig-Mercat: Tinc el plaer de dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres com alcalde de Cullera i president nat de la Junta Local Fallera. És un orgull participar en el llibret d’una falla com la vostra que ja conta amb més de mig segle d’història i és garant de la tradició i la cultura a la nostra ciutat. Des que vaig assumir el càrrec el passat mes de maig he posat el govern municipal a la plena disposició del col·lectiu faller per treballar braç a braç i que entre tots aconseguim que les Falles de Cullera seguisquen evolucionant, adaptant-se als nous temps com sempre ho han sabut fer. El compromís del consistori és ferm no sols en el manteniment de la festa, sinó també en impulsar la millora de tots aquells aspectes que siguen necessaris. Però el ritme l’heu de marcar vosaltres. Les institucions públiques tenim el deure i l’obligació de caminar de la mà dels col·lectius festers sense oblidar que en determinats casos són ells els que han de decidir el seu futur.

4 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Els cullerencs hem d’estar orgullosos de les nostres Falles, símbol inequívoc de la cultura valenciana. Però no cal caure en l’autocomplaença. La festa té un potencial turístic i econòmic que cal saber aprofitar. Vosaltres heu sabut demostrar-ho, per exemple, amb la magnífica iniciativa de les Falles a l’agost. Vos convide a què seguiu en eixa línia exemplar. Mentrestant, vos desitge que gaudiu d’estos dies en germanor. Visca la falla Passeig-Mercat i visquen les Falles de Cullera!


Gerardo Piris Cabanilles El vostre President

Per segon any consecutiu, tinc el plaer de presentar-me com el vostre president. Desprès del passat exercici faller am la celebració del nostre 50 aniversari, ens toca rependre la festa fallera amb més il·lusió i força que mai. En primer lloc, voldria donar les gràcies a tota la comissió per fer que el 2015 es lliurara com un any inoblidable. Voldria agrair si més no, a totes aquelles persones que m’han recolzat i animat a continuar al cap davant d’aquesta associació. A més a més, m’agradaria fer una menció d’honor especial a les falleres majors i presidents que participaren en la gal·la de l’aniversari fent-nos gaudir intensament d’uns moments que quedaran gravats per sempre als nostres records. Com a president he comprovat que les falles no es limiten a dues setmanes sinó que depenen d’un treball continuat i costós, la recompensa del qual es fa palesa a la felicitat dels fallers i falleres que contribueixen amb il·lusió per escriure cada dia un capítol més en la nostra historia. Un treball que la falla Passeig-Mercat sap ben be com efectuar. No de bades el nostre és un ambient envejable. Enguany només puc demanar-li a la meua benvolguda comissió que, tot i que de vegades ens sentim mal mesos, hem de seguir lluitant i esforçant-nos tots junts per millorar i avançar any rere any. Jo hem compromet , no només com a president sinó també com a faller, a prestar la meua atenció per a que el proper exercici esdevenisca amb la màxima perfecció. Finalment, donar l’enhorabona a Marta i Marc per representar la Cort Infantil i als seus pares per brindar-me la seua ajuda en tot moment. A la nostra Fallera Major Yaiza, fer-li saber que estic orgullós de acompanyar-la en el seu regnat i a la seua família, fallera per excel·lència, agrair-li el seu suport durant tants anys. Als nostres ex-fallers recordar-los que aquesta segueix sent sa casa; i a totes les empreses i comerços que col·laboren amb nosaltres, disculpar-me per no rebre’ls sempre com cal però reconeixem i valorem plenament el seu suport. Gràcies a tots per formar la Falla Passeig-Mercat. Que tingau unes molt bones Falles! Sempre Avant.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 5


Comissi贸 6 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


gran


Junta directiva

2015-2016 PRESIDENT Gerardo Piris i Cabanilles Assesors del President Vicent Navarrete i Gimenez Jose M. Fernàndez i Roig Jose Agustin Pedro i Fenollar Lluís Pellicer i Ibiza Secretària Cristina Aragó i Bernabeu Vice-Secretària Patricia Plaza i Crespo VICE-PRESIDENT 1ER Jorge Pérez i Rafael Delegació de Junta Local Jose Agustin Pedro i Fenollar Delegació de censos i recompenses Laura Pedro i Ortolà Delegació de Monuments i Plantà Benjamín Font i Sapiña Benjamín Font i Climent Toni llopis i Albiach Alan Martinez i Tirado Delegació de Transports Miguel García i Molina Delegació de Cremà i Coets Juan Emilio i Castelló Agustín Pedro i Fenollar Delegació d’Arxiu i Documentació Enrique Sapiña i Escola Delegació de Dones col·laboradores Maika García i Jordà Delegació d’Infantils Antonio Suay i Garces Delegació de Relacions Públiques Kevin Montañes i Serra Josep Manel LLopis i Lafarga 8 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

VICE-PRESIDENT 2ON Jose M. Fernández i Roig Tresorera Rosa Sapiña i Rico Vice-Tresorera Fabiola Ortolá i Bolinches Comptadora Vicky Lechiguero i Aragó Vice-Comptadora Marta García i Jordà Fallers d’Honor Benjamín Font i Climent Josep Manuel LLopis i Lafarga Vicent Navarrete i Gimenez Iñaki Alberola i Riera Delegació de Loteries Mireia Bohigues i Soriano Delegació de Rifes Reyes Cerveró i Palomares


VICE-PRESIDENT 3ER David Chacón i Piris Delegació de Cort d’Honor Elena Hernandez i Fuertes Maria Pedro i Ortola Isabela Avellaneda i Mayoral Esther Sapiña i Tur Delegació de Proclamació, Presentació i Protocol Fabiola Ortola i Bolinches Enrique Sapiña i Escola Monica Sapiña i Crespo Delegació de Escenografies Vicente Martínez i Pérez Delegació d’Activitats Culturals Rafa Formentín i Vallés Delegació de Llibret Lorena Porca i Castelló Rafa Formentín i Vallés Delegació d’Ús i Promoció del Valencià Arantxa Piqueres i Garcia Delegació de Teatre

VICE-PRESIDENT 4RT Josep Manuel LLopis i Lafarga Delegació de Festes Majors i Disfresses Anna Piris i Marin Amada Cruañes i Olivert Arantxa Piqueres i García Sara Olivert i Frigola Esther Palau i Grau Delegació de Festes Infantils Esther Sapiña i Tur Laura Pérez i Naya Maria Pedro i Ortolà Alan Martinez i Tirado Laura Lizcano i Porca Mar Fernandez i Lechiguero Delegació de Llum i So José Miguel Garrigós i Castelló

Iván Miralles Lahoz Delegació d’Esports Jaume Todosantos i Sospredra Victor Navarrete i Serra Yabel Chacon i Piris Isabel Muñoz i Colom David Iznardo i Fernandez Óscar Selfa i Cerveró Pere Todosantos i Martínez Delegació de Músics Toni Llopis i Albiach Delegació de Campionat de Truc Manuel García i Zarzuela Pepe Trenzano i Arocas Delegació Vestuari comissió Amparo Sala i Miñana Conxi Sala i Miñana Delegació de Comunicació Amada Cruañes i Olivert Delegació d’Activitats Diverses Jordi Tur i Bayona Christian Cuenca i Serrano

Delegació de Casal Vicente Martinez i Pérez Paco Del Olmo i Bohigues Pepe Trenzano i Arocas Delegació de Carpa Josep M. Fernandez i Roig Paco Del Olmo i Bohigues Delegació d’Infantils Inmaculada Marí i Rico Sara Martinez i Gil Carla Del Olmo i Climent Pilar Castelló i Palomares Inma Carcel i Puig Victoria Domench i Gimeno

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 9


10 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


encara més r li p m o a ri ld Vo contemplar, r e p s ll u s u e els m ndresa, amb plaer i te teua bellesa la r a ir m d a r tots. i pode s tindre per a p a s a s to s u g que tan

a z i yat sapiña

fon r o j a M a Faller

alenciana Com a dona v satisfacció saps lluir amb ue t’engalana l’hermosura q del meu cor. a m a fl la re d n i que vol ence a, nguany, Yaiz e r e s e d r e la el p Tens el gust i m que vol totho r jo a M ra e ll a la F una alegria tu a r e p r e s e i ha d e germanor, d a ll a F a u te que ómpliga la i d’harmonia. rrer i de festa al ca ben endins, a ll a F la s e rt Po s generacions iliars des de fa due resent els fam p t ta s e n a h a i a ell panyat i vols. m o c a n a h t’ s que mé sents amb tu, re p n ta s e s n U cor. s dins del teu e rt o p ls e s re alt na de dubte, vot. Sense cap me u més fidel de te l e i m e d t has fe yar-se de tu r. Qui vol ensen e ix del teu co u q ia n ia c n le a la gran v er, sament de fall n e p u e m l e d Des se por vull dir-te sen amb plaer ta s fe la s e u q que vis cor és soroll, u te l e e u q ts to demostrant a olt d’amor, m b m a i s e n a ,g que per desig ig Mercat r. la Falla Passe a Fallera Majo u e s la a m o c t’ha escollit

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 11


Entrevista a Yaiza

Nostra Fallera Major Yaiza es considera una xica extrovertida, activa i responsable. Dentre varies paraules destacaria “falla”. Per a ella és un somni complit ser aquest any Fallera Major i el que sent es orgull,felicitat i satisfacció. Li encantaria tindre superpoders i el que més el de poder volar. L’afició que destaca és ballar, mentre que com a tasques pendents anota que li agradaria aprendre a tocar algun instrument musical. La seua llepolia favorita son els xupa xups de koyak . Es queda amb sa mare com a la millor de les superheroines i el supervillà, al que li tem és al mal temps. Guarda amb especial afecte un “guarda somnis” a la seua habitació, no l’importa esperar a l’amor i mai compartiria amb ningú el seu nou vestit de fallera. Hola Yaiza, Fallera Major del Passeig, que bé sona! Des de quan eres fallera de d’aquesta comissió? Des del primer dia de la meua vida. En aquest any del teu regnat són molts els actes on has de participar, quins són els que més destacaries? Com a fallera de la cort d’honor el que més m’agradava era el primer dia de falles, perquè des del primer minut que et despertes estàs nervioseta pensant en el premi,... és el primer dia que ens veiem tots, que ens vestim i desfilem, és que és molt especial eixe dia. Però com a fallera major crec que serà la presentació, tot i que no l’he viscuda encara... però buff, el moment d’eixir de casa i vore a tota la cort d’honor... mare meua! Parlant de premis, quin premis t’esperes enguany? Sempre a pel primer, encara que tingam poques esperances, però sempre a pel primer. I que tal és el monument, ja l’has vist? Sí, el lema és barbaritats. Quan el vaig vore pensí que no era una falla dolceta, com solen agradarme; però tenim una falla, realment espectacular. Cada figura, quan la veus, és molt impactant, els ninots i les escenes semblen reals.

12 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Parlant de ninots i escenes, quina és la que més t’agrada? Una bandolera. M’agraden les figures femenines i crec que hem reflexe un poc amb ella. Al mes de març, en aquesta comissió no parem de fer activitats. En quines activitats de la setmana fallera gaudixes més? M’encanta anar a per falla, abans de plantar-la, quan anem al magatzem, cantem tots junts, i anem a pel monument. També en les festes que fem al casal de nit, sobretot pensant en la disfressa que ens ficarem i en els preparatius. Quin missatge voldries donar a la comissió? Que gaudixquen de cada minut, que visquen cada acte i cada moment al cent per cent, perquè dura molt poquet i després d’estar tot l’any esperant ens ho mereixem. Moltes gràcies Yaiza.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 13


Comissió gran 2016 Alandete Garcia, Marta Acevedo Bañuls, Maria Alberola Riera, Ignacio Almenar Ferri, Manuel Alonso García, Paula Aragó Bernabeu, Cristina Aragó Diego, Mariam Aragó Llopis, Carlos Aragó Llopis, Vicente Arlandis Martínez, Maria Pilar Artes Garcia, Jose M. Artes Hernandez, Marta Artes Hernandez, Jose Fdo. Avellaneda Mayoral, Isabela Bayona Lau, Carolina Bayona Lau, Nicole Bernabeu Gay, Lara Mª Bodi Marin, Rocio Bohigues Soriano, Mireya Bolufer Meliá, Ana Boquer Guidotti, Llorenç Boronat Colom, Juan Antonio Boronat Genoves, Carla Boronat Genoves, Minerva Cabanilles Vercher, Elena Carcel Puig, Inmaculada Castelló Carreres, Jose Castelló Carreres, Juan E. Castelló Palomares, Mª Pilar 14 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Catalá Bertomeu, Fco. José Catalan Jover, Maria Cebolla Vercher, Ana Cerveró Palomares, Reyes Cervero Ripoll, Sergio Chacon Piris, Yabel Chacón Piris, David Chastró Olivert, Marta Chastró Tur, Miguel Colom Velarde, Juan Fco. Costa Falco, Inmaculada Crespo Sapiña, Juan E. Creus Ruano, Nadia Cruañes Ferrer, Marta Cruañes Olivert, Amada Cuenca Serrano, Christian Cuenca Serrano, Jonathan De Vicente Barber, Amparo Del Olmo Bohigues, Francisco Del Olmo Climent, Carla Del Olmo Costa, Raquel Domenech Gimeno, Victoria Falcó Reig, Lucia Falco Reig, Francesc Falcó Yago, Lourdes Fernandez Ortolá, Hector Fernandez Lechiguero, Mar Fernandez Lechiguero, Júlia Fernandez Roig, Jose M.

Ferrer Arranz, Carlos Ferrer Boronat, Megan Ferrer Marí, Yolanda Ferrer Maroto, Alejandro Ferrer Vidal, Ines Figueres Sancho, Elena Font Climent, Benjamin Font Climent, Isabel Font Sapiña, Benjamin Font Sapiña, Yaiza Formentin Valles, Rafael Fort Rico, Clara Fuster Montagud, Inmaculada Gabaldón Torres, Raquel Galán Piris, Nadia Galán Redondo, Andrea Garcia Cebolla, Mª Carmen Garcia Cebolla, Rosa Mª García Espí, Nuria Garcia Jorda, Maika Garcia Jorda, Marta Garcia Molina, Miguel Garcia Zarzuela, Manuel Garrigos Castello, J. Miguel Gay Navarro, Cristina Genoves Crespo, Chelo Gimeno Bonet, Luis Gimeno Marti, Mª Jose Giner Gay, Juan Fco.


Gomis Bayona, Fabiola Gomis Vidal, Pilar Granero Lopez, Diego Grau Lodeiro, Xavier Grau Sala, Alfredo Hernandez Catala, Rosa Hernandez Fuertes, Elena Hoyo Nogues, Diana Ibañez Cutanda, Amparo Irure Ortiz, Mei Iznardo Fernandez, David Juan Bayona, Mª Vicenta Juan Grau, Amparo Kaja Szajner, Aleksandra Lafarga Ibañez, Lorena Lechiguero Aragó, Victoria Lizcano Porca, Laura Pilar Lleonart Ortega, Mireia Llopis Albiach, Antonio Llopis Donet, Laura Llopis Gimeno, Ivan Llopis Gimeno, Juan E. Llopis Lafarga, Jose Manuel Llorca Falco, Oscar Llorca Falcó, Patricia Lopez Esteban, Angel Lopez Sapiña, Angela Madrigal Hortelano, Isabel Mari Garcia, Abigail Marí Pascual, Franc Marí Pérez, Natalia Marí Rico, Inmaculada Maroto Beltrán, Inmaculada Marti Claver, David Martí Claver, Joan Baptiste Martinez Cañas, Jordi Martinez Cañas, Lorena Martinez Castello, Joana Martinez Gil, Sara Martínez Marí, Carlos Martinez Melero, Alberto Martinez Nogues, Carolina Martinez Perez, Vicente Martinez Piris, Clara Martinez Santiago, Santi

Martinez Tirado, Alan Mayor Vallet, Cristina Mª Mera Nuñez, Antonio Mestre Grau, Carmen Miralles Lahoz, Ivan Montagud Cebolla, Cira Montaner Gimenez, Maria Montañez Serra, Kevin Montañez Serra, Celia Monzon Renard, Valeria Mortes Garcia, Maria Muñoz Colom, Isabel Muñoz Ibañez, Alvaro Muñoz Peiro, Vanessa Nacher Sanjuan, Pepita Narbona Calatayud, Andrea Navarrete Albero, Silvia Navarrete Gimenez, Vicent Navarrete Serra, Victor Navarro Molina, Esteban Negre Alcover, Guillermo Olivert Frigola, Sara Ortolà Bolinches, Fabiola Palau Grau, Ester Palero Renart, Paula Pedro Fenollar, Josep A. Pedro Ortolá, Maria Pedro Ortolá, Laura Pellicer Falcó, Salvador Pellicer Sala, Salvador Peret Colom, Andrea Peret Colom, Mar Peret Colom, Lourdes Perez Naya, Laura Perez Rafael, Jorge Pinto Bayona, Eduardo Piqueres Garcia, Arantxa Piris Cabanilles, Gerardo Piris Cabanilles, Paula Piris Marín, Anna Piris Martinez, José Piris Sala, Gerardo Plaza Crespo, Sandra Plaza Crespo, Patricia Porca Castelló, Lorena

Rabasa Nicola, Marc Ramirez Alonso, Bruno Renard Artés, Laura Rico Sapiña, Sandra Ruiz Figueres, Carlos Ruiz Llacer, Marta Saez Espiago, Jorge Sala Miñana, Concepcion Sala Miñana, Amparo Sala Reig, Janine Sanchez De Cabo, Juan Sancho Bermejo, Nerea Sanjuan Ortis, Marc Sapiña Aragó, David Sapiña Bonias, Nerea Sapiña Crespo, Monica Sapiña Escola, Enrique Sapiña Escrivà, Fernando Sapiña Rico, Rosa Sapiña Rico, Carlos Sapiña Tur, Maria Sapiña Tur, Esther Sapiña Vallés, Salvador Selfa Cerveró, Oscar Selfa Cerveró, Mireia Signes Carlos, Andres Sospedra Sapiña, Sonnica Suay Garces, Antonio Suay Nacher, Patricia Tirado Boronat, Antonio Todos Santos Martinez, Pedro Todos Santos Sospedra, Jaume Todos Santos Sospedra, Carles Trenzano Arocas, José Tur Bayona, Jordi Vallet Gomar, Beatriz Vanaclocha Espí, Mª Del Carmen Vargas Monzon, Alba Vellisca Coca, Noelia Vicente Arenas, Francisco Vidal Bolufer, Joan Yepes Sanchez, Nacho Zarzo Rodríguez, Chelo

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 15


Recompenses majors 2016 ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA A LES SEGÜENTS FALLERES I FALLERS:

ATORGADES PER JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA A LES SEGÜENTS FALLERES I FALLERS :

BUNYOL D’ARGENT: Marta Artés Hernández Rocío Bodí Marín Amada Cruañes Olivert Raquel Del Olmo Costa Mar Fernández Lechiguero Cira Montagud Cebolla Isabel Muñoz Colom Laura Pedro Ortolá

CULLERA D’ARGENT: Carla Boronat Genoves Carla Del Olmo Climent Héctor Fernández Ortolá Alan Martinez Tirado José Ignacio Yepes Sanchez

BUNYOL D’OR: Manuel Almenar Ferri Carolina Bayona Lau Juan Antonio Boronat Colóm Miguel Chastró Tur Yaiza Font Sapiña Vanessa Muñoz Peiró Maria Pedro Ortolá Laura Perez Naya Sandra Plaza Crespo Esther Sapiña Tur Amparo Sala Miñana Francisco Vicente Arenas BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER: Maika Garcia Jordá Cristina Gay Navarro Jordi Martinez Cañas Lorena Martinez Cañas Ester Palau Grau Monica Sapiña Crespo

16 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

CULLERA D’OR: Miguel Chastró Tur Mª Pilar Castelló Palomares Eduardo Pinto Bayona Paula Piris Cabanilles Beatriz Vallet Gomar CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER: Maika Garcia Jordá Cristina Gay Navarro Mª Vicenta Juan Bayona Jordi Martinez Cañas Lorena Martinez Cañas Ester Palau Grau Monica Sapiña Crespo INSIGNIA FALLA PASSEIG DR. ALEMANY D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER 2016: Manuel García i Zarzuela Vicky Lechiguero i Aragó Andrés Signes i Carlos


Explicació del monument El nostre lema “barbaritats” ens vol presentar, tots els actes d’inhumanitat que pateix la societat. Amb gosadia extraordinària, critica els actes de crueltat,barbaries, disparitats o per excés de quantitat. Europa és dominada, per eslaus i germans. Espanya no és valorada, per clavar massa mans. L’economia i el capital, manen del nostre cos: cultura, esport, treball,... ja no val cap esforç. Bogeries hem de fer, per aplegar a fi de mes. No vivim, sobrevivim... suportant aquest femer. No hi ha treball, ara que estudiem; i tenim un menjar, que nosaltres ni el cuinem.

Lema: “Barbaritats” Artista: Pere Baenas

Els productes nacionals, bruscament els hem canviat. Els famosos se’ns van... cap a uns paradisos fiscals. I el xoriços que hem votat, per arreglar la crisi ja, han clavat tots eixa mà que ens volen amagar. En un futur llunyà, els llibres que estudiaran la nostra història la voran plena de barbaritats. Progrés descabellat, que avança... ni Deu ho sap! Diners embutxacats, diners emmascarats. Seguirem junts lluitant, pel futur. Els que vinguen ja voran, tota aquesta barbaritat. Esperem que el 20 de març, quan s’haja açò cremat... puguem tots millorar, allò que hui hem criticat. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 17


CRÍTICA

GEPERUT: representa als espanyols, els ciutadans que vivim en aquesta societat Geperuts ens hem quedat suportant aquesta barbaritat: “no viure amb dignitat”... ni podem alçar ja el cap.

falla gran ACORDIONISTA: lluita per la cultura, lluita per la música. Un music professional que acaba al carrer. Mitja vida estudiant per ser music professional. Una fortuna m’ha costat per a estar hui sense treball. BUFÓ: la monarquia, la noblesa,... es trontolletja sobre el seu mateix patrimoni. Prínceps i princeses foren feliços per sempre... Després de les bestieses amb factures de despeses. Si no canvien la llei en el segle que estem, viure com un Rei, encara es pot fer. Tant de patrimoni han heretat els reis, que fins el dimoni fuig també d’ells. 18 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

ÀNGEL: és la gent senzilla, que ha anat estudiant per a preparar-se un demà, encara que recursos mai tindrà. Sense recursos no puc ser l’artista que somnie! L’escenari és el carrer, actuem per la gent. Es guanyen la vida demanant pel carrer. Les almoines arrepleguen per menjar un poquet.


E S L AU: r e p r e s e n t a a l’amo del capital, perdó a l’ama. Hui el nord governa el sud.

Una dona del nord mana repartir tots els diners. A Espanya poc li toca, ja vorem com se’ls tornem.

Viure al Nord hui és millor: treball, casa i pensió. Doncs al Sud tot va pitjor amb l’atur, crisi i corrupció. Cultura, esport, treball,... ho domina el capital. Si hui diners no hi ha, quin futur tindrem demà?

BANDOLERA: representa als politics, als nostres politics, famosos arreu del mon per la seua corrupció. Quins bandolers esteu fets. La llei vos dona molts drets. Prometre sí que sabeu i els deures se’ls toregeu. L’orella li demanen a aquesta gran “torera”. Ni estudis, ni carrera, directe a la “Zarzuela”.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 19


GAITER: un anglès que ve de turisme i s’aprofita de tots els privilegis que pot tindre, i altres d’ací no els tenim.

GREGA: és dona i és grega, difícil ho te per viure en aquesta societat masclista i capitalista.

L’anglès que ja està jubilat s’haguera pogut empadronar. Impostos no pagaran. Sol, platja... i a “disfrutar”.

La musa grega no somriu, Igualtat! és el motiu. Pel moment que està vivint. No es lluitava ja el segle vint?

GROSSETS: estar de moda és estar primet, quin sacrifici hui hem de fer Demà comence el règim! Això ho hem dit quasi tots. Poc exercici , menjar pèssim, tenen la culpa de tot. Apuntat al gimnàs, així quilets perdràs. Hi ha moltes temptacions... no en toques els collons.

AUSTRÍAC: el turisme del nord es envaeix, venen pel clima i festa que ací no desapareix. BOU: aquest animal volem que siga Espanya, perquè alguna volta ho va ser... brau, valent, decidit... hem de reviscolar.

El turisme bon negoci que es podria gestionar, per parar aquesta crisi que volem tots superar.

En totes les places del mon regnava l’estat espanyol. Ara este manso “torito”... un poc més fa un “corralito”. 20 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


PIRATES: en busca del tresor van estos tres, són gent d’un ajuntament. En un cofre trobem uns plans de l’ajuntament. Alguna cosa construirem si ens ho fan uns amiguets.

VARIES ESCENES PePe ven-te pa Alemanya! I ben prompte que va anar. A fer cas a una alemanya, que dels nostres diners hui mana.

El tresor més valorat es poder inaugurar obres públiques pa l’electorat, i factures... per baix mà. Tindre un pressupost quadrat és hui molt descabellat. Mai el tindràs aprovat, majoria no trauràs.

BANDOLERS: ara sí que són lladres, perquè ja estan imputats. Els politics que ho han fet, ara que ho paguen també. Hi haurà algun polític bo que gaste dels seus diners? És difícil hui això, ja que furten als demés. Quina barbaritat faltar sempre a la veritat. En quina universitat política s’ensenyarà?

Europa segueix dividida pel clima i l’economia. Al nord treball, educació; al sud festa i diversió.

VAMPIRS: ai els bancs, que ens ho xuclen tot! Per un gallet que tens, en pagues tres. Amb recàrrecs i comissions, els bancs ens ho xuclen tot. Preferents? Estafadors. A la carcel per ser trampós. Futbolistes i famosos se’n van en busca d’un paradís fiscal. Així ningú els investigarà però perdran la nacionalitat.

Son inhumanes condicions les que patim arreu del mon. Refugiats que ho perden tot, van en busca d’un nou sol. MENJARS: menjant ràpid, i el menjar escombraries és el que fa la joventut de hui en dia.

Feta la llei, feta la trampa. No hi ha remei, mana la banca. Hisenda som tots. Tots els que paguen la contribució, que altres ho gasten.

Artista: PERE BAENAS

Quina barbaritat que un xinés cuine un gat. No és menys descabellat saber si és sa menjar kebap. Diuen que no és bo menjar ràpidament... El nou circuit de GP el fan els “telepizzers”.

Naix a Gandia. Es va formar com aprenent al taller de Vicente Blasco, on des de l’edat de 10 anys anava els estius a ajudar. La seua primera falla la planta en 1982, fora de concurs, per a la Falla Corea de Gandia, en categoria infantil. En 1987 obté el primer premi amb la falla infantil de Plaça del Mercat, també a Gandia. A la nostra comissió, plantà a l’any 1996 (3r premi), 1997 (3r premi), 2012 (2n premi), 2013 (2n premi) i 2014 (3r premi). Enguany tornem a confiar amb ell per aconseguir el màxim guardó. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 21


Cort d’Honor Les dones de la casa

La Cort d’Honor és el sèquit incondicional del President i de la Fallera Major. Són totes les dones compartint un sentiment i treballant amb il·lusió per nostra festa i nostra comissió. Elles son les mares, les germanes i les avies que ensenyen a les futures generacions les més antigues tradicions. Sempre porten l’escut amb gran orgull i complicitat fent gal·la de la seua elegància i saber estar.

22 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Quina estampa més bonica vore-les ballar en falles lluint els vestits de valencianes al compàs de la música. Cal no oblidar els fallers, és clar. Ells també són part important i els millors acompanyants però, La Cort d’Honor és sense dubte l’essència principal. Mil histories que contar, mil moments per recordar però, sobretot mai oblidar que tots junts formem la FALLA PASSEIG MERCAT.


dones col·Laboradores Falla Passeig-Mercat

El grup de dones col·laboradores de la Falla Passeig-Mercat, amb el nostre esperit de cordialitat, participem en el bon funcionament d’aquesta gran comissió, donant suport i fent tot allò necessari per què xiquets i majors puguen rebre la nostra ajuda sincera i desinteressada. Ens caracteritzem per ser un grup de dones amb ganes de treballar amb il·lusió i molta implicació i ens sentim orgulloses pels bons resultats obtinguts i perquè sempre intentem donar el millor de cadascuna de nosaltres i quan aconseguim les nostres metes ens trobem molt satisfetes. Aquest any, hem organitzat diverses activitats com “la Tómbola de Joguets” de Passegilandia, on molts xiquets i xiquetes tingueren l’oportunitat d’aconseguir un regalet i un somriure. Les nostres millors cuineres ens varen delectar amb la “Xocolatà” i L’arròs al Forn” durant la setmana fallera. A la “Festa Xinesa”, gaudirem d’una cuina oriental i original. “Els Castells Unflables”, activitat que mai falta i que és una de les preferides dels més xicotets de la nostra falla, ompliren el carrer de crits i rialles. Al sopar de la “Nit de Sant Joan”, compartirem entre amics una vetlada molt agradable i divertida. A la “II Fira de Falles en Agost” també col·laboràrem amb dos estands i els turistes i la gent del poble pogueren degustar productes típics de la nostra terra. El casal de la falla, es va convertir per una nit, en un “Passatge de Terror”, on les més terrorífiques de les nostres col·laboradores ens feren representacions aterridores i prepararen un berenar de Halloween per a tots els xiquets, d’allò més aborronador. Som conscients de les dificultats que de vegades hem de resoldre, però tot esforç té una recompensa i la nostra, és la satisfacció que grans i xicotets gaudisquen i participen en tantes i tantes activitats que amb il·lusió anem programant i que juntes continuarem fent. Des d’ací volem agrair a la Falla Passeig-Mercat i a totes aquelles persones, que cada any ens brinden la seua ajuda i la seua dedicació i fan que el nostre treball seguisca avant.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 23


Grup de Teatre Falla Carmela! Passeig Ai de José Sanchís Sinisterra XXIX Concurs de Teatre de la JLFC Data de representació: 10 de Febrer del 2016 al saló d’actes de la Casa de la Cultura. FITXA ARTÍSTICA Carmela: Laura Renard Paulino: Iván Miralles FITXA TÈCNICA Traducció: Salvador Pellicer Regidoria: Cristina Aragó, Ines Ferrer, Maika García Traspunt: Sara Oliver Utilleria: Mº Carmen García Vestuari: Dones Col·laboradores Maquillatge: Nuria Carles Llum i Só: Carlos Sapiña, Mónica Sapiña Tramoies: Juanfran Colom, Jose Miguel Garrigos Escenografia:Vicent Martínez, Lluis Gimeno Fotografia: Alfredo Company Producció: Enrique Sapiña Ajudant de Direcció: Elena Hernández Direcció: Iván Miralles SINOPSI La companyia de varietats de Carmela i Paulino, que recorren Espanya en una tartana,creuen per error, la línea que separa les dos franges durant la guerra civil espanyola. Inesperadament, es troben entre les tropes nacionals que acaben de prendre la vila de Belchite. Una vegada allí, es voran amb l’obligació d’improvisar una funció teatral, en honor a les tropes vencedores, que acabarà en tragèdia. L’autor ens situa en un temps canviant, en un espai, on es confón la vida i la mort, on conviu la por i la ràbia, la justícia i la recerca de la supervivència, on l’humor i les rialles ens portaran de la mà fins asomar-nos a l’estupidesa dels homes. Sota esta trama, Sanchis Sinisterra s’apunta l’encert de pendre partit d’innocència, entesa com la víctima última i sempre silenciada en qualsevol guerra: la de tots els innocents que sols volen fer la seua vida, en pau amb els seus veïns i respectant, sense jutjar, les idees de l’altre i que es veuen arrossegats per una voràgine de destrucció, de crueltat, de la que no són responsables i que no arribarem a comprendre mai.

24 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Elena Hernández Com que la cosa va de cases, per al grup de teatre de la falla Passeig-Mercat, és i encara que semble un tòpic, la nostra segon casa. En Retrobaments tot va començar al mes d’agost, després de l’èxit de l’obra Bebé, volguérem apostar per aquest magnífic text de Jeronimo Cornelles; Quatre ex-parelles que és retroben per pur atzar després de molts anys sense haver-se vist. Huit vides aparentment inconnexes on l’amor l’odi i la mort s’entrellacen de tal manera que l’espectador viatja entre la comèdia i el drama sense adonar-se’n. Una història on l’amor no entén de sexe ni de gènere. Després del repartiment de personatges i diverses lectures en comú, al mes d’octubre començarem amb el muntatge de l’obra. Durant la setmana i a partir de les deu de la nit, el casal es va convertir en la nostra segon casa. Allí vam crear amb molta cura i amb molta il·lusió els fantàstics personatges que ens plantejava Cornelles; uns personatges vius, naturals, en els quals nosaltres, els actors, no tardarem gens en identificar-nos. Una vegada tinguérem l’obra muntada i enllaçada amb la música, començarem a fer passes en els quals venia gent de la falla per a donar-nos la seu opinió, i la resposta va ser molt bona, tots eixien amb la sensació que preteníem des de que varem llegir el text: els havíem tocat el cor. Les últimes setmanes de gener abans de la estrena el casal ja estava ple d’activitats falleres i el grup de teatre ens vam traslladar al baix d’una de les nostres regidores. Aprofitem estes

línies per agrair al seu pare Jose Luis Olivert per deixar-nos el lloc com si fora nostre. El dia de l’estrena va ser increïble i la resposta del públic immillorable, va superar les nostres expectatives. Volem donar les gràcies a tota la comissió pel suport incondicional a aquest grup, perquè fem el que fem, sempre està ahí. Veure a tota la Casa de la Cultura en peu aplaudint al finalitzar l’obra fou una sensació preciosa que mai oblidarem. Mil gràcies. El remat final va ser aconseguir el primer premi com a millor obra de teatre al concurs de JLFC per segon any consecutiu i el premi a la millor direcció per a Ivan Miralles, el nostre director, un premi molt merescut per un treball excel·lent. L’obra ha estat seleccionada per al concurs amateur en més prestigi de la Comunitat Valenciana, El concurs de teatre en valencià Vila de Mislata. 2016 és l’any de Ai Carmela!, l’aparcarem un temps per a preparar Retrobaments a Mislata, serà l’última vegada que ens retrobarem, però aquesta obra quedarà per sempre a l’ànima d’aquest gran grup de teatre, gran no sols pel nombre de membres, sinó per les grandíssimes persones que el formen. Ai Carmela! Està preparant-se amb la mateixa il·lusió i el mateix esforç, estem segurs que també serà un èxit al menys per a la nostra falla. Perquè la nostra comissió,

Mai ens falla. Gràcies. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 25


Edu ,E

o

Mascotes

ard i Sai u d r

” s e r e g i e s s a p “ Benja

Aristóteles i Adrià i Kuka

Bea i

Carl o

26 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Eduard

, Alfredo i Lucas

ri e N

s

let e P i

Júlia, Mar i Nano


Jorg e

et

o Pilar i

Yaiz a

vi, David e S

Yab el,

L

Blanquet

Pau ,

Ro s

ai

Teo i

co o C

rook iB

na e r o

Nino i

Inm a,

a

nja e B

ria i Swe a M

i Neus c r a M

Nala, Claudia

na i Nel n a ,A

, Arnau i Laia

rlos i Nub a C

na u l iL

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 27


a s a c e d Eixim erisme d n e s e d p u r G Cada vegada més, les comissions falleres, proposen activitats al llarg de l’any: culturals, lúdiques, esportives,… la nostra falla està realitzant en aquest exercici una nova tasca per als membres de la comissió: “senderisme”. Els diumenges de matí, eixim del casal i caminem per diverses rutes al voltant de Cullera. Visitem uns magnífics llocs on gaudim de la natura: pujada al castell, senda de les torres, lloma PR, els arrossars, l’horta, l’estany, la desembocadura del riu Xúquer i com no els 14 km de platja. Meravellosos llocs que sols ací a Cullera es pot gaudir. Vos animem a que formeu part d’aquest grup d’excursionistes “passegers”. I després de la ruta, tornem al casal i agarrem forces fent una bona paelleta, perquè cal ixir de casa i més si és amb amics.

28 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Ruta Bola cap Blanc, Passeig marítim

Ruta Marenyet senda partideta


ACTIVITATS 2015-16 Comissi贸 Gran

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 29


Teatre festes poble 12-4-2

015

Vaquetes 14 al 17-4-2015

Disfresses festes poble 17-4-2015

2015

BaixĂ 11-4-

30 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

-2015

Futbol 7 Falla Passeig, 26 i 27-06


Sopar intercanvi de Vares 11-7-2015 Sopar Sant Joan 27-6-2015

Falles en agost 6, 7, 8 i 9 -8-2015 Presentació esbossos i signatura monument 12-7-2015

I Torneig pàdel nocturn falla Passeig 23-7-2015 al 3-8-2015 Bàsquet 12-9-2015

Pic i maneta 19-9-2015 Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 31


Sorteig tela fallera 9-10-2015

Treta fm 12-9-2015

d’octubre Paelles 9

9 d’octubre 32 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Proclamació 7-11-2015

5

9-10-201


Dinar cort d’honor 5-12-15

Campionat parxís 1 i 2 -12-15

Zumba novembre

Renovació estatuts 28-11-15

Danses, tabal i dolçaina al Palau de la Música de València 11-10-2015

Pre-cap d’any al casal 12-12-15

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 33


argorP Programació óicamar

Falles 2016 Divendres 15 de Gener: Presentació Esbossos.

Divendres 22 de Gener: Presentació llibre JLFC i pàgina web nova JLFC. 25, 26, 27 i 28 de Gener: Campionat faller parxís / Truc (multiusos). 1, 2, 3 i 4 de Febrer: Campionat faller pòquer/Dòmino (multiusos). Dimecres 10 de Febrer: Actuació del grup de teatre. Ai, Carmela!. Dissabte 13 de Febrer: Campionat 24h Futbol Sala. Dissabte 20 de Febrer: Recepció Ajuntament Gala Fallera (Auditori). Dissabte 27 de Febrer: Concurs de paelles (Pàrquing Enrique Chulio). Diumenge 28 de Febrer: 14:00h Dinar al casal. Campionat d´enigma. Lliurament de premis d’esports i oci. Dilluns 29 de Febrer: 14:00h Dinar al casal. 22:00h. Sopar d´aixelleta. 22:30h. Concurs de parxís. Dimarts 1 de Març: 14:00h Dinar al casal. 22:00h. Sopar d´aixelleta. 22:30h. Concurs de parxís.

34 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Gener 2016

DL DM DX DJ DV DS

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

1 8 15 22 29

7 14 21 28

2 9 16 23 30

Febrer 2016

D

3 10 17 24 31

DL DM DX DJ DV DS

1 8 15 22 29

2 9 16 23

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

D

7 14 21 28

Març 2016 DL DM DX DJ DV DS

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

Dimecres 2 de Març: 14:00h Dinar al casal. 22:00h. Sopar d´aixelleta. 22:30h. Concurs de continental. Dijous 3 de Marrç: 14:00h Dinar al casal. 22:00h. Sopar d´aixelleta. 22:30h. Concurs de continental. Divendres 4 de Març: 14:00h Dinar al casal. Inauguració exposició ninot. Lliurament premis cultura. 22:00h. Sopar a càrrec de la falla. 23:30h. Festa temàtica.

D

6 13 20 27


orP Programació óicamargo

6

Dissabte 5 de Març: 14.00h Pastissà per a dinar a càrrec de la falla. 20.00h Tren faller. 23.30h festa de disfresses. Diumenge 6 de Març: 14.00h Paella per a dinar a càrrec de la falla. 22.00 sopar d’aixelleta. 22.30h gran casino. Dilluns 7 de Març – Dimecres 9: 14.00h Dinar al casal. 22.00h concurs de pizzes. 22.30h joc “si no jugues és pitjor”. Dimarts 8 de Març – Dimecres 9: 14.00h Dinar al casal. 22.00h concurs de truites. 22.30h joc de la oca. Dimecres 9 de Març – Dimecres 9: 14.00h Dinar al casal. 22.00h concurs de menjars típics americans. 22.30h Rally. Dijous 10 de Març: 14.00h Dinar al casal. 22.00h Sopar “solo ellas” i “solo ellos”. 00.00h Festa pallisa. Divendres 11 de Març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h Sopar a càrrec de les dones col·laboradores. 23.30h festa temàtica. Dissabte 12 de Març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h sopar a càrrec de la falla. 23.30h festa temàtica. Diumenge 13 de Març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h sopar a càrrec de la falla. 22.30h Furor.

Dilluns 14 de Març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h sopar a càrrec de la falla. Dimarts 15 de Març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla. Recollida ninots Danses, tabal i dolçaina al carrer. 22.00h sopar a càrrec de la falla. Dimecres 16 de Març: 14.00h Dinar a càrrec de les col·laboradores: arròs al forn. 16.00h lliurament premis concursos semana fallera. Nit d’albaes. 22.00h sopar a càrrec de la fallera major.

Nit de LA plantà Dijous 17 de Març: 8.00h Despertà per la barriada. 11.00h cercavila i visita a les falles. 14.00h mascletà a la falla. 20.00h lliurament premis als jardins del mercat. 22.30h sopar a la carpa. 23.30h discomòbil a la carpa. Divendres 18 de Març: 8.00h Despertà per la barriada. 11.00h cercavila i visita a les falles. 14.00h mascletà a la falla. Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell. 22.30h sopar a la carpa. 23.30h discomòbil a la carpa. Dissabte 19 de Març: 8.00h Despertà per la barriada. Solemne missa en l’església dels Sants Joans. 14.00h mascletà a la falla. 20.00h cremà monument infantil. Cremà del monument gran. Diumenge 20 de Març: TOTS JUNTS A DESMUNTAR LA CARPA.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 35


• • • •

1

Tot el que hem aconseguit...

ncia è l a 8è V

GUARDONS 2015

3r premi

falla infantil Interès turístic falla infantil Enginy i gràcia 3r comparsa ó del valencià 2n ús i promoci

ntil

2016 1r Cullera 36 | Falla Passeig Mercat prem i

ma infa ig n E i m e r p r 1


actor 3r premi

Premi millor

i

1r prem

1

it

em

r rp

re

t ea

1r premi

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 37


Comissi贸 Infantil 38 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 39


MARC ZARAGOZà marí President Infantil Fallerets, falleretes i amiguets! Soc Marc i estic molt content de representar aquest any a tots els xiquets i xiquetes d’aquesta gran Falla, com és la Falla Passeig-Mercat. Estic molt satisfet de poder compartir el meu regnat amb Marta, la meua fallera, amigueta i companya de classe amb Yaiza, la nostra Fallera Major, que ha estat sempre al meu costat cuidant-me des de ben xicotet quan vaig arribar a aquesta família fallera. I com no, també estic agrait amb Gerardo, el nostre President, que hem va donar una de les sorpreses més grans, quan em va nomenar President Infantil Falles 2015-16, un dijous Sant, 2 d’abril. Hem sent privilegiat perquè tinc al meu costat, aconsellant-me amb il·lusió, a una de les persones més importants per a mi, el meu germà Pau, que també va ser President Infantil, ara fa dos anys en les Falles 2013-14 i que, amb el seu saber estar i la seua simpatia i bondat, va representar d’allò més bé, a aquesta estimada Comissió. Els dos junts gaudim d’emocions meravelloses que es repeteixen i moments únics que sempre recordarem amb tendresa. Els meus pares i el meu germà, han fet que es complisca aquest gran somni, així com la meua família, que sempre al nostre costat, ens dona suport i de la que estic molt orgullós, especialment, dels meus iaios, per cuidar-me i estimar-me tantíssim. Done les gràcies a tota la Comissió fallera i a les dones col·laboradores, per la seua ajuda, per acompanyar-nos en tot moment i per l’afecte que sempre ens regalen als meus pares, a Pau i a mí. Desitge que aquestes Falles les puguem compartir tots junts amb felicitat i salut i que la Comissió Infantil, tan bonica que represente, gaudisca amb mí de la festa, la música, la pólvora i amb que els nostres jocs i rialles, omplim els carrers d’alegria, diversió i color. Un beset. Visca la Falla Passeig-Mercat!!!

40 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 41


42 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Marta carrique femenía

Fallera major infantil A la meua xiqueta Fallera Passejant la mirada per la bahia blanca i florida, els ulls es detenen davant d’una nina escollida.

Portes en la sang la música de les falles, la pólvora de les traques, la bellesa de les flors i la calor de les flames.

Eixa nina eres tu, Marta, eixa llum daurada que ix d’un dia asoleiat, per la teua simpatia i el teu saber estar.

Eixa nineta és la meua xiqueta, de la Falla Passeig, Fallereta Major t’han escollit, eres guapa i boniqueta i el teu somni s’ha cumplit.

Els teus cabells daurats i enrullats es mouen com la brisa del mar, la teua careta ens té enamorats i el teu somriure enxisats.

La teua mare

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 43


Una estona amb els grans menuts de la casa Marta es considera una xiqueta divertida,amable i afectuosa. Aquest any pel fet de ser la Fallera Major Infantil sap que passarà molt bé i li agradara molt l’experiència. Li encantaria tindre superpoders i el que més seria poder volar. L’afició que destaca es cantar encara que voldria aprendre per a cantar millor. La seua llepolia favorita son els gusanitos i la sèrie de dibuixos que mes li agrada és Liv i Maddie. No escull ningun superheroi en particular, però si un supervilla el Dr. Doofenshmirth i guarda amb especial afecte en un raconet de la seua habitació, un conillet de color blanc.

Bon dia Marta, bon dia Marc. Marc des de quan eres falleret de d’aquesta falla? – Des que tenia 4 mesos. I tu Marta? – Des dels 5 anys. Marta, aquest any del teu regnat són molts els actes que teniu, quin és el que més t’ha agradat per ara? – El dia que hem nombraren fallera major infantil. I a tu Marc, de tots els actes que hi ha al llarg de l’any, quins destacaries? – La cremà i la proclamació, enguany a la proclamació ens va vindre a vore molta gent. En la setmana fallera participeu en moltes activitats. Marta en quins jocs gaudixes més? – En les carreres i en els jocs amb els meus amiguets. I tu, Marc, quins son els teus jocs preferits? – El concurs de dibuix, de plastilina i el rally. Marc heu anat a vore el monument infantil? Explica’ns un poc com és. – Sí, hem anat varies vegades. Te molts personatges com els de Greasse, o el Rei Lleó, però a mi el que més m’agrada és el Fantasma de l’òpera. Vaja veiem que el monument va de musicals, no Marta? – Sí, hi ha molts ninots, a mi m’agrada molt un conillet xicotet. 44 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Marc es considera una xiquet feliç, llest i guapo. Sap que aquest any serà divertit i molt xulo. Li encantaria tindre superpoders i el que més el de la rapidesa. L’afició que destaca es la paleontologia mentre que li agradaria aprendre a escalar grans muntanyes. La seua llepolia preferida les cocacoles i la sèrie de dibuixos que mes li agrada es Els Simpson. Es quedaria amb Batman com a el seu millor superheroi, i el supervillà que triaria és el Duende Verde. Guarda amb especial afecte un patet de drap en la seua habitació i no li agradaria compartir amb ningú les seues sabates. Parlem de premis Marta, quin premi t’esperes enguany? El primer I tu Marc? Un primer. Enguany representeu a la comissió infantil de la falla. Marta creus que alguna dia podries ser la nostra fallera major també? Sí, m’agrada ser fallera i si seguisc... I, que li diries a tots els fallerets i fallerets de la comissió? Que ho passen molt bé, que ja falta molt poquet per a falles i hem de gaudir junts. I tú Marc, president infantil, quin missatge vols donar a tota la comissió infantil? Que es divertisquen molt. Moltes gràcies Marta i Marc.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 45


infantil 2016

ó i s s i

m Co

Acevedo Bañuls, Javier Algaba Vallet, Pau Almenar Vanaclocha, Maria Aparici Juan, Esther Argente Bonilla, Carla Argente Bonilla, Enma Bartolomé Femenía, Ainhoa Beltran Salvador, Sara Blasco Moreno, Diego Blasco Moreno, Lucia Boquer Guidotti, Blanca Boquer Guidotti, Lledó Boquer Perez, Maria Bou Martín, Alba Bouhou Gimenez, Karim Carles Llopis, Sara Carrique Femenia, Blanca Carrique Femenia, Marta Castello Arlandis, Laura Castello Gomis, Neus Castello Gomis, Joan Catalá Grau, Francesc Catalá Grau, Pau Cerveró Galán, Miguel Cerveró Martinez, Alex Cerveró Martinez, Javier Cervero Ripoll, Hector Chastró Olivert, Miguel Collado Cervero, Carles Colom Renart, Valeria Colomer Irure, Iratxe Colomer Vicente, Claudia Colomer Vicente, Alejandra Del Olmo Bonias, Denise Del Olmo Costa, Oscar Domenech Cabanes, Júlia Escriche Grau, Giuliana

Escrivá Jiménez, Nayara Escrivá Jiménez, Héctor Escrivá Moreno, Azahara Ferrer Majuelo, Aitana Ferrer Pellicer, Irene Ferrer Ruiz, Nadia Ferrer Vallet, Abdon Ferrer Zahonero, Yulan Maria García Garberí, Paula García Garberí, Iziar Garcia Garcia, Marta Garcia Gomis, Neus Garcia Irure, Luca Garrigos Aragó, Nerea Garrigós Aragó, Paula Gassama, Fallou Gomis García, Aina Gomis García, Paula Grau Sala, Eduard Gregori Sapiña, Paula Gregori Sapiña, Andreu Guarner Mulet, Jose Vicente Guarnet Mulet, Nayare Hernández Escrivá, Alicia Hoyo Llopis, Ines Hoyo Llopis, Pablo Hoyo Nogues, Maria Ibañez Escrivá, Laura Iznardo Llorca, Daniella Jardon Duart, Marc Jardon Duart, Elio Leal Martinez, Nico Leal Martínez, Lucas Llí Adam, Jonathan Llí Adam, María Llopis Cervero, Paula Lopez Sapiña, Ana

46 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Lopez Serrano, Nayra Manuel Sanjuan, Gerard Marí Martinez, Claudia Marí Martinez, Arnau Marí Martinez, Laia Marrama Carles, Aitana Marrama Carles, Irene Martí Tirado, Alba Martín Morell, Aina Martín Morell, Ferran Martín Oliver, Sergi Martínez García, Iker Martinez Gomez, Lucia Martinez Martinez, Iraia Martínez Nacher, Marina Martinez Piris, Ricardo Martinez Zarzo, Maria Mascarell Sánchez, Arturo Mascarell Sánchez, Diego Mascarell Sánchez, Hector Mera De Vicente, Marc Mera De Vicente, Adrià Mestre Grau, Nayra Miguel Tur, Didac Montaner Rovira, Laia Montañes Quiles, Lluís Moreno Mesa, Nayara Navarro Sapiña, Tania Navarro Trull, Daniel Negre Vellisca, Julia Nuño Garcia, Adrià Ortiz Piris, Aridian Oscá Jiménez, Alba Palomares Formentín, Mar Palomares Formentín, Anna Pastor Catalá, Adrián Pastor Catalá, Helena


els menudets Pedrós Almiñana, Daniela Pelegrí Ruiz, Eric Pello Mestre, Eric Pello Mestre, Ian Perez Almiñana, Zoe Picazo García, Inés Picazo García, Sofia Pinto Castelló, Lucía Pinto Castelló, Pablo Piris Muñoz, Carla Puig Gimenez, Sergi Ramos Peiró, Diego Ramos Peiró, Mariam Renart Iznardo, Antoni Enric Rico Sapiña, Sandra Rico Sapiña, José Rodrigo Oliver, Andrea Romero Juan, Ines Saez Sesé, Jordi Saez Sesé, Guillermo Salas Gabaldón, Joan Salas Gabaldón, Mar Sanchez Almiñana, Marcos Sanz Piris, Mar Sapiña Bonias, Alicia Sapiña Porca, Júlia Sapiña Porca, Mar Sapiña Portalés, Carla Sapiña Roca, Helena Selfa Peiró, Raul Serra Carles, Marta Serra Carles, Pablo Sierra Domenech, Alba Sola Mestre, Iker Sola Mestre, Alejandro Sospedra Wat, Nicolas Tur Grau, Quique Tur Torcal, Athenea Vercher Almiñana, Miguel Vercher Almiñana, Guillem Vercher Martínez, Anna Zaragozá Marí, Pau Zaragozá Marí, Marc

de casa

Giuliana Escriche Grau

Guillem Vercher Almiñana

Iraia Martinez Martinez

Júlia Negre Vellisca

Laia Montaner Rovira

Marina Nacher Martinez

Nayra Lopez Serrano

Pablo Serra Carles

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 47


Recompenses infantils 2016 ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA, A LES SEGÜENTS FALLERETES I FALLERETS: DISTINTIU D’ARGENT: Aridian Ortiz Piris Eric Pelegrí Ruiz Pablo Pinto Castelló Mar Sanz Piris Athenea Tur Torcal DISTINTIU D’OR Miguel Chastró Olivert Abdón Ferrer Vallet Paula Llopis Cerveró Marta Serra Carles ATORGADES PER JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA, A LES SEGÜENTS FALLERETES I FALLERETS: CULLERETA D’ARGENT: Aridian Ortiz Piris Eric Pelegrí Ruiz Pablo Pinto Castelló Mar Sanz Piris Athenea Tur Torcal CULLERETA D’OR Miguel Chastró Olivert Abdón Ferrer Vallet Paula Llopis Cerveró Marta Serra Carles

48 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


FALLA PASSEIG – 2016 Monument Infantil Artista: Mª CARMEN CAMACHO

Lema: “MUSICALÍSSIM”

EXPLICACIÓ DEL MONUMENT Al ritme del musical, plantem aquesta falla enguany,per ser la música important. Pel carrer ja va sonant! Tota festa valenciana, una música acompanya. El tabal i la dolçaina, toquen ja prop de la falla. Un fantasma va cantant, per l’amor que no tindrà. Un lleó que vol manar..., i en la selva regnarà.

No sempre és or allò que més val, la bellesa està en el cor. No cal fer-te ja més gat, per buscar felicitat. I així tots anem cantant, cada dia ix el sol, per poder imaginar, un mon nou per a triomfar. Que comence l’acte ja, que aquesta falla està plantà, per gaudir del musical, que al Passeig hui sonarà. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 49


Mira que contents estan aquests “Cats” es passen tota la nit buscant la felicitat Totes les adversitats aconseguiren passar a la fi l ’amor vertader va triomfar Millor no ser dolent evita la corrupció si no vols ser de major “el malo” de la funció 50 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Les lleis naturals a la selva arribaran i a la fi del cicle els reis al tron pujaran Divertint-se amb les cançons del grup “Abba” a aquestos nadons està caient-los la “Baba” Que el seu rostre no et faci por ell sols vol cantar i una mica d ’amor L ’aparença no és el més important baixant per l ’escalinata t’ho diguem cantant

Els de tramoia s’estan afanyant perquè l ’espectacle siga impressionant

Quina festa més divertida al ritme dels motors ballarem i cantarem i tot omplirem de purpurina

A l ’orquestra els instruments sonen tot està preparat perquè no desentonen

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 51


La llar mÉs especial de cullera Laura Lizcano - Mestra d’educació infantil, primària i pedagogia terapéutica

Il·lustració, Júlia Sapiño

Fa molt de temps, hi havia una vegada una ciutat anomenada Cullera on vivien molts personatges famosos. Un dia, Pinotxo, un veí de la localitat, va reunir a tots els habitants per informar-los que prompte arribaria un jurat per a premiar la casa més bonica. Ràpidament es va córrer la veu i tot s’afanyaren a decorar les seues cases per poder guanyar. El poble comptava amb nombroses cases de diferents formes, colors i grandàries i una d’elles era del conegut Bob Esponja que vivia en una preciosa pinya sota el mar de Cullera. Altra era un magnífic castell de gel de la princesa Elsa que s’hi torbava dalt la muntanya.Tres simpàtics porquets que eren molt volguts pels habitants, que tenien tres cases d’allò més diferents: el menut, poc treballador va decidir viure en una cabanya de palla; el mitjà s’en va construir una de fusta; mentre que el major, constant i faener, es va edificar una preciosa casa de maons. No podem oblidar una casa molt peculiar, era la caseta de xocolata, on vivien dos germans anomenats Hansel i Gretel. Era molt desitjada per tots els habitants del poble, ja que tota la casa estava construïda amb dolços de tot tipus... les parets eren de xocolata blanca, la teulada de massapà, els cristalls de caramel, les portes eren de llepolies, els llits de bescuit...i mil llepolies més. També hi havia una peculiar casa dins d’una cova i que només s’obria quan algú deia “Obri’t Sèsam” i es tancava al compàs de “Tanca’t Sèsam”. Conta la llegenda que a l’interior d’aquesta casa vivien uns lladres i allí guardaven milers d’objectes de gran valor. Més allunyada del poble, al bosc, existia una menuda cabanya on vivien set simpàtics nanets que treballaven en una mina de diamants. Aquesta casa era molt bonica perquè en ella sempre hi havia una tauleta amb set plats molt petits, set cadiretes, set gotets de fang i en l’habitació s’alineaven set llitets molt ordenats. Prop d’aquesta cabanya, també al bosc es trobava una caseta molt bonica on vivia l’àvia de Caputxeta Vermella. Per a accedir a aquesta calia anar amb molta cura perquè creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre caminava aguaitant per allí el llop feroç. Altra molt coneguda era la dels tres ossets. Aquesta era molt bonica i tenia altra peculiaritat i és que en ella vivien tres óssos: papà ós, que era gran i fort; mamà óssa, que era dolça i afectuosa; i el menut bebé ós. I en ella tots els objectes eren de tres grandàries diferents, gran per al papà ós, mitjà per a mamà óssa i menut per al fill ós. Aquesta casa era molt visitada per una xiqueta amb el pèl ros i arrissat com l’or anomenada per tots com Rullets d’Or. 52 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


També hi havia en Cullera un geni de color blau que vivia dins d’un llum màgic. Aquest geni era conegut per concedir desitjos, mai més de tres... Cal no oblidar, l’espectacular catedral de Notre Damm, un dels llocs més bells de la ciutat. A dintre s’hi guardaven misteris i secrets i d’entre ells la història on s’entremesclaven allò bo i dolent, la bellesa i la lletgessa, la llegenda i la realitat. Dins de la catedral vivia un ésser molt estrany, qui semblava més un monstre que un humà. La maldat dels homes havia condemnat a aquell ésser anomenat Quasimodo, a viure amagat i allunyat de la resta d’habitants, tot i que, posseïa un esperit tan noble com mai abans s’havia vist

I per finalitzar amb les majestuoses vivendes, es presentava al concurs l’extraordinari Castell de la Bella i la Bestia. Aquest tenia un nombre infinit de llargs passadissos, una enorme i preciosa biblioteca, grans salons i meravelloses habitacions. La majoria del poble pensava que aquest castell era un candidat perfecte per a guanyar el premi. La resta de cases no tenien cap possibilitat de competir contra les ja esmentades. Charlie Bucket, xiquet exemplar, bon fill, estudiant, amic dels seus amics, honest, divertit i alegre. Ell vivia junt amb els seus pares i avis, amb qui ell llit compartia, en una diminuta caseta mig enderrocada, gelada i mal feta Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 53


A pocs dies del concurs tots es donaren presa en netejar i decorar les cases de la millor manera, però l’ansia de guanyar els va fer perdre el cap i cometre diverses maldats: Elsa congelà a Bob Esponja i a la seua pinya davall la mar, Rullets d’or i els tres ossets es van menjar la casa de xocolata, els lladres que vivien a la cova, van anar al castell de la Bella i la Bèstia per a veure si els podien furtar alguns objectes de valor, així com, desmuntar la grandíssima biblioteca per fer que tot estigués fet un desastre. Fins i tot, el llop amb l’àvia de Caputxeta es varen acostar a casa dels set nanets per embrutar i pintar tota la façana amb ratlles negres i dibuixos gegants perquè tampoc pogueren guanyar. A la ciutat es va rebre un comunicat per resoldre tots aquests altercats i suavitzar la tensió i les enveges entre els habitants. Mentre tots discutien sobre els malaurats fets que s’havien comès, va aparèixer Quasimodo que amb un crit posà ordre i els va dir: -“A callar tots! No s’en adoneu que esteu ací discutint per un premi absurd i us heu oblidat que hi ha un veí que ni tan sols té aliments ni llar digna per a viure? Durant aquests dies, us he observat des de l’alt de la meua catedral i he vist com us heu obsessionat per intentar aparentar i tan sols us heu fixat en la bellesa exterior oblidant altres valors més importants com el de la solidaritat”. 54 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Aleshores, Pinotxo va rebel·llar un secret: “Us he de confessar una cosa... el jurat mai vindrà. Aquest concurs me’l vaig inventar només per a veure com d’egoistes i avars podríeu aplegar a ser per guanyar un premi”. De sobte es va produir un silenci, i tots es van adonar que Quasimodo i Pinotxo tenien raó i es van conjurar per ajudar a Charlie i la seua família. Els tres porquets van anar amb les seues eines a construir una casa més gran i bonica, Elsa els va crear una pista de gel i els va regalar altres objectes com una nevera de gel, Hansel i Gretel van oferir 6 llits ben grans de xocolata, la Bella i la Bèstia els van regalar caixes amb llençols, coixins, coberts, gots i llibres per a estudiar, Caputxeta i la seua àvia els van dur una gran cistella amb aliments i pastissos, els set nanets van dur cadires i taules per a asseure’s, Quasimodo els va regalar estàtues de pedra d’un valor incalculable, els lladres de la cova els van regalar algunes monedes d’or perquè els pares poguessin obrir el negoci que sempre havien desitjat.. I així va ser com entre tots van aconseguir oferir a Charlie i la seua família una llar digna, i el més important és que junts van aprendre el gran valor que té la solidaritat i el treball en equip perquè no hi ha major premi en aquesta vida que ser bona persona i ser conscient de les necessitats de la resta per poder ajudar-los I conte contat, conte acabat i amb aquest solidari conte tots hem après i guanyat.


LA VIDA AL DARRERE DE LES PARETS Andrea Rodrigo - Guanyadora concurs contes infantils Tot va començar el dia que els pares hem van dir que anavem a mudar-nos de casa. Jo estava en la meva habitació acariciant a Pusheen (el meu gat) i ma mare em va cridar. Vaig baixar de seguida i hem va donar la noticia. La veritat és que no hem feia massa gracia la idea d’anarme’n a “Quiquiritown” però ja tenia ganes que deixaren de clavar-se amb mi en l’escola. Hem van dir que tenía dos dies per a arreplegar les meves coses i ens en anàvem. Només el fet de pensar en la ciutat que me’n anava i que tenía que agafar totes les meues coses ja m’entrava el gos. Hem vaig passar la vesprada pensant i investigant totes les llegendes que hi havien a aquella ciutat però en el sopar, el meu germà Jordi, hem va dir: -Les llegendes són histories inventades per gent il·lusa com tú La veritat, la única cosa que vaig pensar és que el meu germà era un borinot i un insensat i es va notar que m’afectaven les seues paraules però, els pares no van fer molt de cas a la nostra disscusiò. Pensant-ho bé, la culpa és dels meus pares, si ells no hagueren tingut dos fills amb 7 anys de diferència, no existirien les nostres discussions. Al dia següent hem vaig alçar prou prompte, a causa del gat que passava per damunt de la meva cara com si tan sols fora un més dels seus peluixos. Així

que hem vaig alçar i vaig començar a plenar les caixes que m’havia deixat ma mare. Vaig trobar moltes coses fins i tot, una bola de pelussa més gran que una “Barbie”. A les nou del matí, ja havia plenat la meitat de les caixes i vaig anar a avisar a ma mare que s’hi trobava en el saló. I hem va ensenyar la casa nova en l’I pad. Hem va dir que hem triara l’habitació. Hi havien moltes habitacions només per 4 persones, una eriça i un gat persa. Vaig elegir una amb balcó perquè vaig pensar en una reforma immediata és a dir, tapiar el balcó i fer-me una habitació més gran. De seguida, va vindre el meu germà i com no, va dir que volia la habitació que jo havia triat i és clar, que com era el major i el preferit de la mare se… encara com va vindre mon pare i va dir: -Açì no hi van haver favoritismes Lara s’ha alçat abans ha fet la feina i se l’ha triada així que adjudicada. Sóc la preferida de mon pare i hem cau millor que ma mare a més a més, que sóc la única xiqueta de la família. A l’endemà, només li faltava al meu germá agafar les bosses però sempre hi havia alguna escusa. Al cap de cinc hores diguent-li-ho, per fí, es va alçar del sofá per a començar a recollir. Quan va acabar vam cridar al camió de mudances per a que s’en portara tots els mobles i ja de matinada eixiríem nosaltres. A les 6:00 del matí em vaig alçar i a les 7:00 començaFalla Passeig Mercat Cullera 2016 | 55


rem a fer camí. El meu germà com no, es va adormir i jo hem vaig passar el viatge pledejant amb Pusheen. Quant arribarem vaig vore una casa molt estranya perquè estava envoltada d’aigua i pareixia una illa, a més a més, el veïns eren un poc estranys: la xiqueta era grossa com un globus mentre que el xiquet era flac com un fil, el pare tenia els ulls violetes i la mare grocs, en fí, eren massa extravagants per a ser una família i teníen un tauró com a mascota. Sa casa era negra i només tenía una finestra . Per sort, ma casa era diferent però, original així que vaig entrar. El primer que vaig veure fou un saló enorme i vaig pensar que podría ballar i fer quantitat de coses allí. Vaig pujar les escales i la segona planta tenía unes sis habitacións i fins i tot, un jardí. Entrí en cadascuna d’elles per a triar aquella que había vist en l’Ipad. Quan per fí la vaig trobar hem va pareixer preciosa però, un poc antiga. No sabía si canviar-la o no, hem donava pena . Hem vaig gitar al llit per a pensar però, ma mare em va cridar per a dinar. Al baixar hem va parèixer estranya una prestatgería que hi havia al saló i no m’havia adonat abans però, no vaig fer cas. Quan vaig acabar de dinar pugí i vag vore que Pusheen es clavava per darrere d’un moble i que tardava en eixir. Mentre l’esperava hem vaig dormir i vaig sentir una veu que deia: -Veste’n d’ací, és ma casa. Hem vaig despertar de sobte però, no vaig veure a ningú així que vaig pensar que havia sigut cosa meua, un mal son. No obstant això, Pusheen mirava fixament un quadre d’una xiqueta, però no lo vaig fer cas. 56 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Ma mare hem va dir que anaven a comprar unes coses i el meu germà se’n havia anat a buscar núvia al parc així que hem quedava sola en aquella casa gran i gelada. Vaig baixar al sofá i vaig estar mirant aquella prestatgeria fins que se m’acudí mirar-la de prop i vaig vore un llibre molt desconcertant que deia: “Màgia Avançada”. Hem vaig disposar a agafar-lo quan vaig tornar a sentir aquella veu: -No t’atrevisques a tocar-ho M’apartí del llibre i vaig córrer al sofà, hem vaig tapar, i vaig tancar els ulls. A la mitja hora, van arribar els meus pares i anava a contar-los allò que m’havia passat però, m’ho vaig pensar millor per si de cas hem deien que estava boja. Vaig pujar a la meua habitació i anava a apartar el moble pel qual s’havia clavat Pusheen però, va entrar el meu germà i no vaig continuar. Va entrar a dir-me que volia la meua habitació, però, vist el misteri que hi havia no li la vaig cedir. Al dia següent hem vaig alçar i vaig veure una nota a la porta que posava: Hem anat a comprar unes coses i fer uns encàrrecs, tornarem a hora de dinar. Ja estava acostumada a quedar-me sola però, aquella casa no m’acabava d’agradar. Vaig anar a llavar-me les dents i al veure un taulell que estava un poc solt i hem vaig agenollar per alçar el taulell. Allí hi havia un diari antic, el vaig obrir i en una pagina posava: Hui el pare i la mare no s’han deixat vore i jo no soporte que ens hagen llevat la casa quan encara seguim vivint ací. Hem vaig sorprendre per tot allò que estava passant. S’assemblava a una pel· licula que havia vist. Vaig anar a a la meua habitació per seguir llegint i vaig descobrir


un mapa que amagava un passadís secret. Vaig agafar a Pusheen, una motxilla i aquell diari i vaig emprendre el meu camí. El mapa hem portà al saló, just davant de la prestatgeria i vaig seguir les instruccions per obrir allò que resultava ser una porta secreta. Per fí vaig poder entrar i veure un castell al darrere d’aquella paret, era increïble. Estava emocionada fins que vaig veure una ombra, en aquell moment el cor hem va començava a bategar tan ràpid com un cotxe de formula 1 i quan hem vaig girar vaig veure una xiqueta amb un aspecte fantasmagòric. Tenia el pèl llarg i negre, uns ullots enormes i portava un vestit semblant a un camisó. Hem va dir: -Veste’n d’ací és ma casa. Jo hem vaig quedar impressionada i anava a correr fins a la porta del passadís però en aquell

moment vaig pensar, aquesta xiqueta està morta recordant una fotografia del diari i un quadre que vaig trobar quan arribàrem. Li vaig ensenyar la foto de la seua tomba i de sobte desenes de fantasmes aparegueren. La xiqueta hem va dir que aquesta era sa casa i que ara era la meua. Hem va demanar un favor, ella se’n aniria però, a canvi deuria cuidar el seu germà, la culpa era seua. No entenia res però, immediatament vaig vore com tots aquells fantasmes se’n anaven enduent-se-la a ella i que al meu costat es quedava un xiquet que tenia la meua edat. Hui en dia eixe xiquet és el meu marit i seguim vivint en la casa encantada de “Quiquiritown”.

Fi.

Guanyadora i finalistes. Concurs de contes

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 57


Parc Daniel Clar 24-5-2015

ACTIVITATS 2015-16 Comissi贸 Infantil Club de Tennis 14-6-2015

Futbol Sala Infantil 22-6-2015 58 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Enigma Infantil 27-6-15


Presentaci贸 Esbossos 12-7-2015

Treta Infantil 5-9-2015

5 Nit de Sant Joan 27-6-1

Acampada al Casal 26 I 27-9-2015 Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 59

Berenar de Nadal, Concurs Enigma 20-12-15


Halloween

60 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

31-10-201

5


PROGRAMACIÓ FESTES INFANTILS 2016 Diumenge 17 de gener

Dimarts 8 de març

Dimecres 10 de febrer

Dimecres 9 de març

Mini olimpíades organitzades per Junta Local Fallera Actuació Falla Passeig al Concurs de Teatre organitzat per Junta Local Fallera

Dissabte 20 de febrer

Campionat de Futbet Infantil organitzat per Junta Local Fallera

Diumenge 21 de febrer

Gala fallera Infantil organitzada per Junta Local Fallera

Diumenge 28 de febrer

Campionat Enigma Infantil organitzat per Junta Local Fallera Lliurament de premis d’esport i oci

Divendres 4 de març

Karaoke, jocs Play Station i berenar

Inflables, tallers i berenar

Dijous 10 de març

Jocs sorpresa i berenar

Divendres 11 de març Inflables, tallers i berenar

Dissabte 12 de març

Festa temàtica “Country” Taula dolça i taula salada

Diumenge 13 de març

Concurs de Play Back a la carpa i berenar

Dilluns 14 de març

Inauguració Exposició Ninot Indultat Lliurament premis cultura

Concurs de plastilina i berenar

Dissabte 5 de març

Recollida ninot indultat i “xocolatà” a càrrec de les col·laboradores

Tren faller Berenar a càrrec de les col·laboradores

Diumenge 6 de març

Princesilàndia i berenar

Dimarts 15 de març

Dimecres 16 de març “Plantà” dels monuments

Dilluns 7 de març

Inflables, tallers i berenars Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 61


62 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Relats

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 63


De casa en casa,

Ruta audio-didàctica

Recorregut: 1km. Duració aproximada: 25 minuts. Dificultat: baixa. Apte per a totes les edats.

  

 

 

 

 

Mapa amb el recorregut de la ruta. Pot obtindre l’àudio de l’itinerari, utilitzant el codi QR o en el següent enllaç: https://audioboom.com/users/4620533/boos

64 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


de casa en casa

Lorena Porca – Coordinadora Museus Començarem el nostre recorregut al final del carrer del Riu. Punt d’inici: Casa de l’Ensenyança. Pista 1. La Casa de l’Ensenyança D’esquena al riu Xúquer trobem, al carrer del Riu número 38, la Casa de l’Ensenyança, una de les escoles públiques més antigues d’Espanya, construïda en 1793 durant el regnat de Carles IV i “amb cabals públics de la vila”, com testifica i informa la inscripció en el medalló que decora la façana principal. Posseïa aules diferenciades per a xics i xiques, així com habitatge per als mestres. Aquest immoble, sobri i robust, de dues plantes coronades amb un frontó neoclàssic, abundant il·luminació natural, gràcies a les obertures a l’exterior i construït sobre part de la muralla renaixentista que va conformar el recinte emmurallat del XVI, és obra de l’arquitecte Vicente Gascó. La construcció ha perdut el seu objectiu purament escolar. La façana principal està articulada en tres nivells. En la planta baixa trobem dos ingressos en els extrems i dues finestres recercades amb pedra. En la planta noble les quatre finestres són dintelades amb frontons rectes i estan unides per un balcó corregut de ferro. A la tercera planta podem observar alternança entre finestres grans i menudes, presentant tres grans balcons també en ferro. Rematant el conjunt un gran frontó triangular on es troba el medalló abans esmentat. El visitant podrà admirar la seva majestuositat externa, observar la seva volumetria i comprovar la seva elegància arquitectònica. En 1722 el Consell Suprem va concedir a l’Ajuntament de Cullera aquesta obra que finalitzà cinc anys després. Amb la imatge d’aquesta edificació en el record, seguirem la nostra ruta d’esquena al riu Xúquer i cap a la muntanya, per encaminar-nos cap al carrer del Riu, que ens permetrà continuar aquest agradable passeig per la Vila. Al número 18 d’aquest carrer trobem la Casa Borja seu de l’Associació d’Ames de Casa. Aquesta construcció presenta un aspecte robust i massís, segueix l’estructura de les tres balconades per planta i acaba amb decoració vegetal encara que menys carretada i on destaquen les gàrgoles de cinc en forma d’aus. Resulta interessant la porta d’accés a l’immoble, de fusta noble i exquisidament tallada. Va ser construida en 1878. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 65


Pista 2. La Casa Consistorial. El mateix carrer ens conduirà, unes passes més endavant, i en ple nucli antic de la ciutat, a la plaça d’Espanya on ens trobem amb l’edifici de l’Ajuntament o Casa de la Vila, construït al 1781 durante l regnat de Carles III, i projectat també per Vicente Gascó. L’edifici amb només una planta superior, té tres balconades i tres ventanals rectangulars idèntics que coincideixen amb els tres accessos inferiors, aquests últims decorats amb arcades, de mig punt les dues laterals, i carpanell el central. El conjunt recorda vagament l’aspecte dels palauets italians de l’època -el regnat de Carles III es caracteritza per l’abundància de construccions italianitzants al llarg i ample de la península- i, alhora, el dels palauets lisboetes del XVIII reconvertits en hotels de luxe. De fet, l’estructura externa de l’hotel Heritage de Lisboa, segueix el mateix model elegant i senzill que la Casa Consistorial L’edifici fou construït sobre un altre existent des de 1321 en la mateixa ubicació, conegut amb el nom de Casa del Consell o Presó de la Vila. La construcció que ara admirem correspon a una època d’esplendor associada a l’activitat agrícola. Destaca al seu interior el mobiliari original del segle XVIII; l’ornamentació del seu saló de plens i el grandiós retaule dedicat a santa Anna, procedent de l’antiga ermita del mateix nom, també anomenada Torre de la Reina Mora. Així mateix, conté llenços d’autor anònim que representen a Isabel II i, sobretot, pintures de José Mongrell, deixeble de Pinazo i de Sorolla, excel·lent pintor de retrats i d’escenes costumistes d’ambient purament valencià. Abans de continuar pel carrer de Baix, a mà dreta fent cantó amb el carrer Antoni Renard trobem el palau dels Ortiz recentment restaurat i recuperada la porta original d’entrada en cantería llaurada. Aquest palau data de la segona meitat del segle XVII sent un dels més antics de Cullera. A la seua façana presenta una inscripció de pedra en forma triangular on es fa referencia a la séquia de la vila que anava a desembocar al Passeig. Pista 3. La Fonda i La Casa Santa. Enfront de la Casa Consistorial i fent cantó amb el carrer de Baix trobem La Fonda, edifici de tres plantes rematat amb teules àrabs. És particularment interessant el balcó corregut del cantó, element més significatiu de la casa. Es tracta d’un edifici del segle XVIII on el ferro de les balconades i la seua sobrietata destaquen la arquitectura. Uns metres més endavant al carrer de Baix número 10, un retaule ceràmic que representa la imatge de Sant Vicent Ferrer, ens indica la casa on, segons la tradició, es va allotjar el sant durant les seves estades a la ciutat. És l’anomenada Casa Santa, 66 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


aixecada cap a 1870 sobre una anterior, coetània a les visites a Cullera del patró de València. Aquesta casa que fou construïda al s. XVII, és un edifici de tres altures, i planta baixa que ha sigut adaptada per a albergar un establiment comercial. Al primer pis trobem balcons de forja amb taulells de ceràmica policromada. Seguirem passejant fins arribar al cantó del carrer Cervantes. Pista 4. El Modernisme/Carrer Cervantes El modernisme és, en essència, una nova concepció de l’art en general que es desenvolupa a finals del XIX i principis del XX. Resulta difícil aplicar unes característiques úniques a aquest nou estil però amb independència del lloc geogràfic on s’aixeca, es pot dir que en qualsevol construcció modernista hi ha un desig de refinament, una tendència a la creativitat i un anhel d’incorporar a la seva decoració, bàsicament vegetal, elements d’altres cultures i costums. No va ser la comarca, com tampoc ho va ser Cullera, aliena a aquest nou concepte constructiu. De fet, podem observar bastants exemples de cases modernistes, disperses en diversos carrers de la ciutat que han mantingut gairebé intacta l’essència del nou estil. Pista 5. Carrer Cervantes/Casa Palomes Iniciarem aquest contacte amb el Modernisme de Cullera al carrer Cervantes. Ens aturarem a les cases número 4-6 d’imponent presència, amb dues balustrades a la primera planta i quatre balconades protegides amb ferro forjat en la segona; dues portes d’accés de fusta noble i dos finestrals laterals amplis i magníficament protegits i una decoració general exquisida que, junt amb la seva tonalitat clara, configuren la seva aparença noble i equilibrada. Enfront d’aquesta casa, al número 9 trobem la coneguda com a “Casa Palomes” casa donada al poble de Cullera per D. Agustí Olivert, benefactor i filantrop cullerenc, la va donar al poble per tal que fos dedicada a usos educatius i culturals. Construïda entre 1910-1920 consta de dues plantes, amb cinc finestrals per planta, tots ells protegits amb baranes de ferro forjat, amb una característica pròpia: els tres finestrals centrals de la primera planta ho estan mitjançant una balconada correguda del mateix material. Els colors groc selectiu i blanc li donen el seu toc especial. Seguim la ruta a la recerca del carrer la Séquia per on continuarà el nostre recorregut. En el mateix cantó ens trobem a mà dreta amb el Col·legi de la Miraculosa, altre incís en l’itinerari modernista. L’escola manté una, estructura exterior senzilla, amb finestrals i portes d’accés de mig punt, coronada la principal amb fornícula. Es va erigir en 1876 Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 67


a partir de la creació d’un asil d’ancians pobres i una escola per a nenes. La construcció, ampliada en diverses ocasions, és actualment un col·legi concertat que acull alumnat des d’infantil fins a secundària. Pista 6. Carrer La Séquia. Seguirem pel carrer de la Séquia i ens detindrem davant la casa que fa cantó a mà dreta amb el carrer dels Horts. Es tracta d’una construcció de tres plantes, la façana principal la presenta al carrer la Séquia. En la planta baixa destaca la porta principal de fusta amb obertura allindada i biga de fusta que manté l’estructura bàsica del modernisme. Presenta una balconada correguda de ferro forjat en la primera planta, fent-la especialment interessant. “Casa amb punta de Barco” Uns metres més endavant en el número 28 ens detindrem per fixar mos en la decoració de la façana d’aquesta casa on als dos costats de la porta d’eixida al balcó trobem dos retaules: a la dreta la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i a l’esquerre, la imatge de la Mare de Déu del Castell. Aquest últim del s. XVIII presenta: A la Patrona del poble, una representació idealitzada de la vila rodejada per la muralla que l’envoltava al segle XVI i el castell, lloc on esta emplaçada la imatge. A més com curiositat el taulell central del retaule està mal col·locat i la Mare de Déu presenta els peus al vol sense descansar sobre la peanya. Voltarem ara en el proper cantó per entrar dins del carrer Nou on ens deindrem al número 1, casa coneguda com La Retoria. Pista 7. La Retoria És la casa on es guardà i custodià la imatge de la verge del Castell de Cullera. El retor d. Antonio Renart Marí sacrificà la seua vida per tal de protegir la talla de la Mare de Déu el 18 d’octubre de 1936 Continuarem pel carrer Nou fins al primer cantó on girarem cap al Passeig Dr. Alemany. Pista 8. Dr. Alemany,21 Finalitzarem el nostre recorregut en el Passeig Dr. Alemany, carrer que sota el seu asfalt amaga les restes de l’antiga muralla que rodejava la Vila al segle XVI i en el que a l’inici del mateix trobem una de les entrades al recinte fortificat, “El Portal del Mar”. Però, ens detindrem al núm 21 casa on trobem motius florals en la decoració dels dintels de les portes del primer pis que sostenen els balcons superiors. També és curiós, si més no, la cara femenina en la part inferior de la pilastra. Si volem continuar uns metres més endavant finalitzarem el nostre recorregut en el cantó del carrer amb el Mercat, als peus del Portal del Mar, el podrem reconèixer per la diferent orientació de les llambordes marcant els pilars que suportaven la porta. Fins ací el nostre recorregut. 68 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


EL CASAL, LA NOSTRA CASA

Rafa Formentín Vallés. Delegat d’Activitats Culturals Falla Passeig Fotografies, arxiu Falla Passeig Mercat El casal és el lloc on ens reunim els fallers i falleres de les comissions. Si llegim el Decret 44/2012 de 9 de març, pel qual es declara Bé d’Interès Cultural Immaterial la Festa de les Falles de València, trobem aquesta manifestació: “el casal és el vertader nucli social de la Festa i l’autèntic laboratori de la mateixa: allí es fan les reunions per crear i coordinar totes les activitats i manifestacions culturals.” Segons el Reglament Faller de la Junta Local Fallera de Cullera, aprovat en el III Congrés Faller realitzat a Cullera en octubre de

2010, s’especifica que: “Amb caràcter general, el casal faller haurà d’estar ubicat dins de la demarcació assignada a la comissió fallera. Excepcionalment, el casal faller podrà quedar fora de la pròpia demarcació, si les circumstàncies no permeten que estiga dins, sempre que compte amb el consentiment de la Comissió de Treball de la JLFC. En el cas que aquesta ubicació estiga dins de la demarcació d’altra comissió fallera, la Comissió de Treball de la JLFC a més, consultarà aquest fet de forma prèvia al seu pronunciament, amb la comissió fallera afectada.” Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 69


El casal, com bé diu el propi nom, és la casa d’un faller, és la llar d’una comissió, és la vivenda on dia a dia, la Falla fa la seua vida. És el lloc on s’escolta, es comenta, es debat, es programen i decideixen els objectius que es volen aconseguir, les activitats que es volen realitzar. La nostra comissió no sempre ha tingut una seu social on reunir-se. De fet als seus inicis s’agrupaven en plantes baixes dels mateixos fallers o simpatitzants (casa Lluis Pellicer, Ausina,…); en alguns bars de Cullera (Bar Quiosco, Bar la Torre, Bar Caçadors, Bar Espanyol) i fins i tot durant les festes es muntaven barraques. El primer casal que va tindre la comissió estava ubicat al cantó del carrer La Marina i el carrer Dr. Alemany. Més endavant es 70 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


traslladà a un baix del carrer la Marina. Després, el tinguérem uns anys a la Placeta de la Sal, en un baix de Vicent Sapiña. A continuació el casal estigué al carrer Ramon i Cajal cantó amb el carrer Sant Vicent (on després es va situar la seu de la Creu Roja).

Per l’any 1987 passà a estar al carrer San Vicent número 15, lloc on actualment, el seguim tenint. Al llarg de la historia de la falla, han segut distints llocs els que hem tingut el casal, i com no, segons hem anant vivint s’ha anat evolucionant i actualitzant-se segons les necessitats de la pròpia comissió. Així mateix, cal no oblidar la famosa carpa o barracó que muntem a l’avinguda quan s’acosta la nostra benvolguda festa. Segons el Reglament Faller de la Junta Local Fallera de Cullera: “Té la consideració de barracó, la construcció provisional instal·lada en la via pública amb l’objectiu d’ampliar la superfície del casal per l’ús d’una comissió fallera. La ubicació d’aquest

haurà de comptar amb la preceptiva autorització del M.I. Ajuntament de Cullera.” El nostre casal té varies dependències: una oficina, un arxiver, magatzems, cuina, una barra, servicis i una zona amplia com a menjador. A l’oficina es fan reunions de poca gent, es fan els pagaments i cobraments econòmics, llistats, actes,... A l’arxiver tenim la documentació digitalitzada, els llibrets, els cartels, trofeus, premis, fotografies,...etc, i qualsevol material que edite la comissió. A més a més disposem d’un magatzematge on guardem el material d’il·luminació, so i electricitat; mobiliari; jocs, esports; teatre, musicals, decorats; material per a la cremà, material publicitari, utensilis de cuina; etc...

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 71


El casal compta amb una cuina totalment equipada: foguers, paellers, forn,.., despensa de menjar, beguda i utensilis diversos; d’una barra per a servir. El casal te un servici, dispositius d’imatge i so; i una zona amplia per a menjar i reunir-nos decorada amb els estendards dels premis aconseguits i fotografies dels monuments plantats, condecoracions atorgades a la comissió,... D’entre els càrrecs que existeixen en la comissió, està el del casaler, el qual també ha anat evolucionant segons les necessitats que hem anant tenint. El casaler s’encarrega hui en dia, entre altres, de fer les compres del material d’intendència (menjar, beguda, neteja, utensilis per a menjar, cuinar,...), muntar les taules per a sopar els divendres, cobrar els pagaments de les consumicions que es facen cada divendres, omplir neveres, donar els diners cobrats als tresorers,... Malgrat que el casaler o casalers són responsables d’aquestes funcions, hui en dia, com en qualsevol activitat, intentem ajudar-nos 72 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

entre tots per què el casal estiga sempre apunt per a fer qualsevol esdeveniment. Així doncs, ens agradaria fer un reconeixement públic a tots els casalers amb qui ha contat la Falla Passeig -Mercat. Hui en dia, les activitats que solem fer al casal són: reunions i encontres de qualsevol delegació per a programar i preparar qualsevol activitat, reunions de directiva, assemblees generals...; assajos de teatre, musicals i qualsevol activitat cultural que la falla es propose...; dinars, sopars, esmorzars, berenars,...; qualsevol festa, celebració,... Igual que Dorothy i Totó, en el “Mago de Oz”, digueren “s’està millor en casa que en qualsevol altre lloc” i despertaren rodejats de la seua família i amics, i els contaren aquell viatge..., nosaltres anem contant el nostre viatge que fem dins del casal al llarg dels anys i podem afirmar que “realment no hi ha lloc com la llar, realment no hi ha lloc com el casal”.


ARQUITECTURA VIRTUAL: LA REALITAT INEXISTENT

J. Rafael Grau Grau. ANGLEZERO Arquitectura Al llarg dels anys han existit diverses formes de plasmar els edificis abans de realitzar-los. Les diverses formes de representar-los han variat, però normalment han sigut els dibuixos a color o les maquetes. Qualsevol d’aquestes dos opcions sempre han fonamentat el seu èxit en la perícia del dibuixant o del maquetista. En definitiva dels artistes plàstics que davant d’un millor o pitjor projecte deuen traure el millor d’ells. La representació d’una cosa que no existeix, permet contemplar als futurs usuaris el resultat final, amb el conseqüent estalvi en les modificacions que d’altra manera, deurien fer-se durant l’obra. Si alguna cosa no agrada, es pot modificar sense cap problema i quan la solució definitiva es troba, ja poden començar les obres. Amb l’arribada de les noves tecnologies, els dibuixos a mà han deixat pas als professionals del disseny utilitzant la realitat virtual. Una realitat que sols existix dins de pantalla de l’ordinador però, amb unes possibilitats d’aplicació de materials, estudis de ombres o visualització de diverses opcions infinites. Aquesta realitat virtual es tradueix per “render” o “3D”. ¿Quín és el procés per a fer un 3D? El primer pas, per suposat, es tindre la idea de l’edifici. Realitzar un primer croquis d’allò que es vol plasmar és molt important (Il·lustració 1).

A continuació, amb les idees ben clares i detallades, es realitza un model en tres dimensions de l’edifici a l’ordinador, on ja comencem a aplicar materials a cada parament o paviment del edifici (Il·lustració 4).

Després es passa la idea a un dibuix més detallat i exacte de la imatge que volem transmetre (Il·lustració 2).

Seguidament estudiem les ombres del model que li aportaran més profunditat i per tant més realisme a la imatge. Aquest estudi d’ombres és fonamental si volem protegir les finestres del solejament excessiu, per eixample, a l’estiu (Il·lustració 3). Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 73


Aquest model que ja te aplicat els materials no té una imatge massa real encara. Però, ja ens ajuda a vore els pros i els contres de l’edifici. El següent escalafó en aquest procés consisteix en “renderitzar” el model per a aconseguir un resultat més realista amb més expressivitat dels materials (Il·lustració 5). Finalment, amb ajuda d’altre programa d’ordinador, molt conegut per la gent gràcies als programes del cor, corregim la imatge afegint arbres, vehicles o qualsevol altre element que integre l’edifici en un entorn creïble. (Il·lustració 6)

Aquest és el procés que s’utilitza per a realitzar una imatge virtual de una realitat que no existeix en eixe moment, realitzar una obra nova. Si allò que volem fer es rehabilitar un edifici antic o a remodelar un espai urbà, les condicionants de les que partim són diferents. De fet, partim d’una cosa ja existent que hem d’adaptar a una nova realitat. En aquest cas, també és fonamental l’ús de la realitat virtual per a “visualitzar” abans de construir, el resultat final. En primer lloc, cal pendre fotografies d’allò que es vol modificar o remodelar. Com exemple jo, he volgut remodelar el nostre benvolgut Passeig Dr. Alemany (Il·lustració 7). En les imatges podem vore com quedaria l’avinguda, si deixarem un sols carril per als vehicles en direcció al Mercat i la resta, es convertira en zona semipeatonal. Per aclarir-ho: fer les voreres més amples deixant sol un pas al centre per al tràfic. Per a fer això, realitzem un model de l’espai urbà en l’ordinador. Ací ficarem el mobiliari urbà 74 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

i la pavimentació que cregam oportuna per al nostre projecte o idea. Es molt important buscar l’angle adequat en el nostre model que coincidixca en el de la fotografia que nosaltres hem prés per poder solapar després les dos imatges (Il·lustració 8). A continuació, amb el famós programa de retoc, solapem les dos imatges, de manera que la nova proposta es s’intercale a la fotografia original, borrant i ajustant els elements antics amb els nous (Il·lustració 9). Finalment, afegim elements per donar realisme i integració a la imatge i el seu entorn (en aquest cas les persones al carrer) (Il·lustració 10). Aquest és el resultat d’allò que podria realitzar-se al Passeig Dr. Alemany, per millorar la seua aparença, afavorir el comerç i l’hosteleri fernt-lo més atractiu per als turistes, però sobretot per als veïns i ciutadans de Cullera. I podem vore com quedaria gràcies a la realitat virtual.


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 75


arquitectura i composició dels palaus gòtics de la ciutat de valència Zornoza Zornoza, M.R. Arquitecta tècnica. Departament de construccions arquitectòniques. Universitat Politècnica de València.

Antecedents Després de la conquesta de les terres valencianes pel rei Jaume I, les noves tendències arquitectòniques, encara toscament desenvolupades, comencen a implantar-se al llarg de tot el Regne de València. La construcció dels nous edificis, amb aquest estil gòtic, es dilata a la ciutat de València durant 400 anys. L’arquitectura gòtica té un origen Francès, concretament parisenc. Va néixer aproximadament al segle XII i al segle XIII ja estava a Espanya. Començà a desenvolupar-se pel nord de la Corona d’Aragó gràcies a la conquesta cristiana. La característica com a tal de “gòtic valencià” s’aprecia més en altres arquitectures la costa del Mediterrani, la Provença, el Languedoc i algunes regions d’Itàlia. És un gòtic més sobri, més seré i que divergeix notablement del gòtic clàssic que es va desenvolupar a Europa i a la resta de la Corona de Castella. Podem descriure una àrea geogràfica on existia una variant de l’arquitectura gòtica europea coneguda com “àmbit del gòtic meridional”. El “gòtic valencià”, és formalment gòtic però, conceptualment anti-gòtic, és a dir l’antítesi de la llum i de la grandiositat que ataca les essències de l’arquitectura gòtica, oposant-se a allò al que ens trobem al gòtic del Regne de Castella i la resta d’Europa1. 1 2 3 4

Quan el gòtic arribà a la ciutat de València, tingué una gran base per establir-se ja que en aquest moment, després de la conquesta per Jaume I, València era una ciutat emergent. Els nous habitants cristians, es trobaren amb una ciutat musulmana: carrers estrets, sinuosos i molts sense sortida, els coneguts com “atzucats2”. En aquell moment, es despertà l’interès dels Jurats de la ciutat per regenerar-la, donant prioritat a l’increment urbanístic i arquitectònic. La nova València arribà de la mà de Jaume I on prosperà un comerç en auge que generà, a més d’altres qüestions socioeconòmiques, conseqüències en el desenvolupament arquitectònic del moment3. L’empremta de l’arquitectura gòtica a València, va quedar finalment representada en construccions religioses, civils i militars. Desenvolupament Un exemple exquisit de construcció religiosa podria ser l’Església de Sant Joan de l’Hospital, datada al segle XIII, on comencen a donar-se una sèrie de progressos constructius. Tot i que és una església de nau única amb volta de canó, els contraforts del temple es construeixen cap a l’interior i s’aprofita aquest espai per construir capelles adossades als laterals de l’església les quals es cobreixen amb voltes de creueria4. (Vegeu figura 1).

Garín OrtizdeTaranco, F. Mª. (1935). Aspectos de la arquitectura gótica valenciana.Viuda de Pedro Pascual. P. 23. Callejón sin salida, típico de las ciudades musulmanas como era la Valencia recién conquistada. DanielGoerlich, B. (1989) La España gótica. Valencia y Murcia. III. Ed. Encuentro. Madrid. p. 57. VV. AA. “Plan Director del Templo de San Juan del Hospital de Valencia” (2000). Valencia

76 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Figura 1. Vista general de l’Església de Sant Joan de l’Hospital. Arxiu de l’Església de Sant Joan de l’Hospital.

Figura 2. Absis de la Capçalera de l’Església de Sant Joan de l’Hospital. Arxiu de l’Església de Sant Joan de l’Hospital.

Els absis que fins llavors es construeixen amb forma semicircular, ací ja s’irigeixen amb un traçat poligonal. Aquesta nova característica ve influenciada per qui va edificar l’església, l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem5. (Vegeu figura 2). Aquesta ordre religiós-militar porta en el seu retorn a Europa les influències arquitectòniques del seu pas per Orient durant les croades, desembocant en un estil propi. Una de les característiques principals és la cúpula que a Jerusalem assenyala la zona sagrada del Temple i, aquesta mateixa tipologia adopten totes les esglésies gòtiques de la fundació de València6.

En aquell moment de regeneració urbanística i arquitectònica de tota la ciutat de València, també existia la preocupació, com actualment, de donar una bona imatge d’entrada a la ciutat. En aquest període d’esplendor, època daurada (segle XV) de la València cristiana, en l’àmbit civil es realitza l’obra mestra del gòtic de la ciutat, la Llotja de mercaders de la seda obra de Pere Compte i Joan Ibarra, declarada patrimoni mundial de la humanitat, erigida entre els anys 1482 i 15487 (Vegeu figura 3). Es construeixen també, els ponts, el de la Trinitat, el més antic de la ciutat de 1405 per Mateu Texidor (piquer de pedra picada), reconstruït després de la riuada de 1517 i el pont de Serrans de 1518 realitzat

5 6 7 8

Llorca, F. (1930) San Juan del Hospital de Valencia. Fundación del siglo XIII. Valencia. Prometeo. p. 52 – 56. VV. AA. “Plan Director del Templo de San Juan del Hospital de Valencia” (2000). Valencia Zaragozá Catalán, A. (2000) Arquitectura Gótica Valenciana. Ed. Generalitat Valenciana. 164 - 166 Rodrigo Molina, A. (2011). Estudio de los elementos arquitectónicos que conforman el cauce del Río Turia entre el Puente de San José y el Puente del Mar de Valencia. Siglo XVI-XXI. Historiografía, análisis gráfico y catalogación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. doi:10.4995/Thesis/10251/13259.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 77


Figura 3. Vista general de la Façana de la Llotja de Mercaders de València. www.todocolección.es [desembre 2015].

Figura 5. Vista general del Pont de Serrans amb les Torres de Serrans al Fons. www.redjaen.es. [Novembre 2015]

Figura 4. Vista general del Pont de la Trinitat de València. www.redjaen.es. [Novembre 2015]

Figura 6. Vista general de les torres de Quart per la seva part davantera. www.laciudad.nosvemosenvalencia.com [novembre 2015]

per Juan Bautista Corbera (pedrapiquer i Mestre de la Ciutat) entre d’altres8. (Vegeu figura 4 i 5) En l’àmbit militar, destaquen les portes de Quart pel mestre Francesc Baldomar entre els anys 1441 i 1460 9. (Vegeu figura 6). Cal no oblidar les Torres de Serrans, construïdes entre 1392 i 1398 pel mestre Pere Balaguer, que finalment es van convertir en una edificació defensiva alhora que militar de la mateixa manera

que la muralla cristina que envoltava la ciutat de València10. (Vegeu figura 7). Pere Balaguer s’inspira per fer aquestes torres poligonals en les torres del Monestir de Poblet a la província de Tarragona, amb la diferència que les Torres de Serrà de València no són tan esveltes. El traçat regulador que utilitza Pere Balaguer per al disseny de les torres és un quadrat únic, el qual el gira i el divideix com si es tractés d’un joc ge-

9 10

Zaragozá Catalán, A. (2000) Arquitectura Gótica Valenciana. Ed. Generalitat Valenciana. p. 141 Ídem anterior. p. 133 - 134.

78 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Els palaus o cases nobles, que es construeixen en l’època de màxima esplendor a València són de propietat particular, dels quals alguns d’ells encara conserven la mateixa funció però, la majoria d’ells han estat comprats per organismes oficials que els han rehabilitat i convertit en seu de les seves oficines.

Figura 7. Vista general de les Torres de Serrà per la seva part davantera. www.lovevalencia.com. [Novembre 2015]

omètric. La conclusió és una sensació de robustesa de les torres però, no la impressió d’altura a causa de la perfecció geomètrica amb la qual estan dissenyades i construïdes11. Els palaus gòtics de València Tornant a l’àmbit civil, la millor representació heretada d’aquella època daurada són les cases nobles de la ciutat de València, sent la millor mostra de la transformació comercial i el prestigi social que va aconseguir la burgesia Valenciana durant la Baixa Edat Mitjana. La paraula que avui coneixem com a palau, no s’utilitzava com a tal en el moment en què sorgiren aquests edificis nobles, és a dir, només es reservava per denominar així a la residència del rei o del bisbe12. És inevitable tenir en compte que els nobles que es van establir a València, van ser els que van acompanyar al rei en la conquesta de la ciutat i que la majoria eren d’origen Aragonès i Català. Aquests il·lustres porten a València un gust romànic que es reflecteix en la formalitat arquitectònica dels seus palaus. 11

12

Figura 8. Plaça de la verge cap Miquelet. www.facebook / valenciantigua.com. [Novembre 2015].

Figura 9. Carrer Cavallers cap a la plaça de la Mare de Déu amb la Basílica al fons. www.flickr.com/photos/42638165@N05/6614396517 [novembre 2015]

Soler Sanz, F., Zornoza Zornoza, M. R., Salvador García, E. (2014). Trazados Reguladores de la Arquitectura. www. itunesapple.com. [On line] https://itunes.apple.com/mx/book/trazados-reguladores-en-la/id819532218?mt=11 [Octubre 2015]. Iborra Bernad, F.J. (2012). La Casa de la Ciudad de Valencia y el Palacio de Mosén Sorell. De la memoria nostálgica a la reivindicación arquitectónica de dos episodios perdidos del Siglo de Oro valenciano [Tesis doctoral no publicada]. UniversitatPolitècnica de València. doi:10.4995/Thesis/10251/18291.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 79


Àmbit cronològic Respecte a l’àmbit cronològic en què comença a aixecar aquestes residències es pot evidenciar que és al llarg del segle XIV, quan ja fa un segle que la ciutat ha estat conquerida pel rei Jaume I. Durant els segles XV i XVI se segueixen conservant les mateixes característiques constructives, degudes principalment, al moment d’esplendor que es vivia a la capital, el gran desenvolupament econòmic del segle XV i tot i que l’estil renaixentista s’implantava en altres ciutats properes, a València es mantenien les formes d’aquesta estètica arquitectònica tan arrelada , com és el gòtic valencià13. La majoria dels palaus que es conserven a dia d’avui a la ciutat de València, es troben al barri de la Seu- Xerea, al carrer cavallers i els seus voltants. Aquesta trama urbana on s’ubiquen els palaus no apareix de sobte un dia per l’altre, sinó que és la conseqüència del pas del temps i dels esdeveniments que han ocorregut. L’entramat urbà de la ciutat és un element viu que evoluciona amb el pas dels anys. Ja en la fundació de València, que es remunta a l’any 138, a JC., Els romans optaren per una zona plana a la vora d’un riu14. Aquesta es la on se situa avui dia la Catedral de València i el “fòrum” romà, on es troba la Basílica de la Verge dels Desemparats. Els dos carrers principals que creuaven la ciutat perpendicularment, com en totes a ciutats romanes, eren el “Kardo” que travessava la ciutat de nord a sud, l’actual carrer Sant Vicent i el carrer Navellos (Vegeu figura 8); i el “Decumanus” que s’iniciava en l’actual carrer Cavallers i seguia probablement pel carrer Palau15. (Vegeu figura 9) Aquests dos eixos principals de la ciutat romana, han mantingut la seva importància al llarg del temps, fins i tot després del domini sarraí, fins a l’època gòtica que ens ocupa. 13 14 15

“…Desde la Plaza de la Seo –hoy de la Virgen– se tomaba el camino hacia dos de las más principales puertas de la ciudad, lo que convertía a esta vía en muy relevante. En la zona confluía buena pare del poder. Instituciones tales como la Audiencia, la Casa de la Ciudad, la residencia del Bayle General, el Palacio de la Inquisición y la propia Catedral centraban en este entorno una gran actividad ciudadana, lo que generaba un continuo ir y venir de gentes.” (Pérez de los Cobos, 1998: 17) Característiques generals Els palaus de la València gòtica, són construccions molt sòlides, transmeten una sensació densa, compacta, sense massa finestrals, amb cert aire defensiu però, un cop a l’interior la sensació és totalment contrària ja que són d’una riquesa immensa, i recorden als patis de les cases musulmanes. (Vegeu figures 10 i 11) La tipologia dels palaus gòtics Valencians, és força variada però podrien establir-se una sèrie de característiques comuns. Com ja hem dit són construccions molt Figura 10. Interior Palau de l’Almirall. sòlides, que ocupen basValència. www.mupart.uv.es. tant extensió, normalment [Novembre 2015]. comparteixen mitgera i solen tenir un volum més prominent que les construccions veïnes. Generalment, es construïen exempts i entre l’edifici confrontant reculava un carreró estret per a l’entrada de la servitud. Els palaus es construïen en

Torreño, M. (2010). Arquitectura Gótica Valenciana. Ed. Carena Editors. Valencia. p. 11-18 Ribera Lacomba, A. (1983) La arqueología romana en la ciudad de Valencia. Informe preliminar. Ayuntamiento de Valencia. p.12 Ídem anterior. p. 13

80 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


La façana Es caracteritzen per tenir àmplies façanes, on s’obrien buits segons la jerarquia de la planta. Aquests es dividien en trencallums que formaven columnes molt estretes i esveltes. En la planta baixa s’obre la porta d’accés al palau i els buits de les finestres de la planta semi soterrani, si el palau en disposava. Buits petits sense desar normalment simetria. (Vegeu figures 12, 13 i 14).

Figura 11. Interior Carmen dels Màrtirs. Antic Palau d’estil nassarita. www.objetivogranada.es. [Desembre 2015].

pedra o en carreu i constaven de semi soterrani, planta baixa, entresòl, planta primera i cambra, tenint cadascuna d’elles un ús totalment diferenciat de la resta, tant en l’ordenació i distribució com en la decoració.

Figura 12. Vista general de la façana del Palau dels Ducs de Gandia. www.uv.es/arcinieg/investigacion/arquitectura_borja_borgia_duques_gandia.html. [Novembre 2015].

Figura 13. Vista general de la façana del Palau dels Comtes d’Oliva. www.jdiezarnal.com. [Desembre 2015].

Figura 14. Façana principal del Palau de Baylia. www.jdiezarnal.com [desembre 2015]

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 81


La porta per la qual s’accedia generalment, era de pedra o de carreu, per donar sensació de grandiositat, amb forma d’arc de mig punt apuntat. Aquests arcs estaven formats per dovelles de grans dimensions i per donar encara més lluïment cadascuna d’elles podia tindre una mida més gran que el llum de l’arc d’entrada. Aquestes dovelles no estaven decorades i l’arc no tenia cap imposta que emfatitzarà la seua arrancada. Els carreus també solien col·locar-se en els xamfrans i en les motllures16. Les contínues remodelacions per adatarse a l’estètica del moment, van donat pas al trencament de les portes per formar un arc adovellat. (Vegeu figures 15 i 16).

Figura 16. Porta d’entrada al desaparegut Palau de Mossén Sorel, amb una llaura excepcional www. jdiezarnal.com. [Desembre 2015].

Figura 15. Porta d’accés al Palau de Mercader ja amb arc adovellat. www.jdiezarnal.com. [Desembre 2015].

Pel que fa als buits de façana a l’entresòl, en molts casos estaven decorades amb motllures els brancals i la llinda. A la planta noble es disposaven les finestres amb balconades que composaven de dos, tres i fins a quatre arcs petits que descansen sobre columnes molt esveltes. 16

Figura 17. Tipologia de finestra de planta noble de Palau gòtic Valencià. www.uv.es/arcinieg/investigacion/arquitectura_borja_borgia_duques_gandia.html. [Novembre 2015].

Torreño, M. (2010). Arquitectura Gótica Valenciana. Ed. Carena Editors. Valencia. p. 94

82 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Les columnetes solien recolzar-se sobre una base formada per una espècie de “mantelillo” acabades en capitell. Aquesta tipologia de finestra, va estar molt estesa per tota la Mediterrània aragonèsa17. (Vegeu imatge 17)

Figura 18. Tipologia de buit d’última planta, cambra, de Palau Gòtic Valencià coneguda com Lògia. www. uv.es/arcinieg/investigacion/arquitectura_borja_borgia_duques_gandia.html. [Novembre 2015].

Figura 19. Façana de la Casa Palau dels Júlia o també conegut com a palau de Santa Bàrbara. En l’última planta on se situava la cambra, s’observa la seqüència de finestres lògia. www.arquitectosdevalencia.es [desembre 2015].

A la planta superior o cambra, s’obren uns buits formant una sèrie d’arquets o columnes que ventilaven la coberta, típic en l’arquitectura tradicional d’Aragó, anomenats lògia18. (Vegeu imatge 18) Aquests petits arcs han desaparegut o han estat encegats però, encara pot apreciar-se en alguns palaus de València com el de Santa Bàrbara o Casa de Julia, al Carrer Cadires número 14 o el palau de Mercader situat al Carrer Cavallers número 26. (Vegeu imatge 19 i 20). La planta acabava en un gran ràfec de bigues de fusta molt elaborades. En els extrems de la façana solia haver-hi una torre Miramar, o dues en alguns casos, conferint així al palau un aspecte més defensiu. Torreño, M. (2010). Arquitectura Gótica Valenciana. Ed. Carena Editors. Valencia. p. 100. 18 Logia, prové de l’Italià logia que vindria a ser en la seua traducció, galeria. A Espanya, a part d’altres significats, també s’ha pres la mateixa paraula per denominar la seqüència d’arcs de les cambres, darrera planta, en els palaus gòtics. 17

Figura 20. Façana lateral del Palau del Comte de Bunyol, també conegut com a palau de Mercader. En aquesta part de la façana també hi ha lògies. www. jdiezarnal.com [desembre 2015].

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 83


Ordenació d’espais Com hem comentat anteriorment els palaus es construïen en pedra o en carreu. A la façana es tenia cura fins al més mínim detall i s’usaven materials d’alta qualitat, mentre que per als murs interiors es feien servir materials i tècniques de tradició local amb menys riquesa constructiva. Els murs interiors s’aixecaven amb maó massís o tàpia valencià19. La seva ordenació interna es divideix, generalment en semisoterrani, planta baixa, entresòl, planta noble i cambra. (Vegeu figura 21 i 22). Semisoterrani El semisoterrani es distribuïa en dependències per l’emmagatzematge i era utilitzat en alguns palaus per a les quadres dels animals. Planta baixa La planta baixa es disposava en diverses estances on es desenvolupaven les tasques de servei, cuines, cavallerisses, cambres d’emmagatzematge d’oli ... etc. Des d’ella, es podia accedir a la resta de plantes. Travessant la porta d’entrada al palau s’hi trobava el vestíbul que establia un gran entramat de bigues de fusta de gran impacte visual. A la segona nau de l’edifici, romaníem amb uns arcs més rebaixats que donaven pas al pati, el qual era el veritable distribuïdor d’espais. Entresòl No tots els palaus tenien entresòl però, en aquells on sí existia s’hi accedia mitjançant unes escales secundàries que hi havia al vestíbul. Aquesta planta tenia diferents usos, serveis, magatzems i sales de reunió en forma de despatxos. Els palaus inicialment eren de famílies 19

20

que pertanyien a la noblesa, però començaren a pertànyer a mercaders benestants que arribaven a València. Aquests necessitaven espais per tractar els seus comerços i, poc a poc, van introduir un nou servei. Planta noble La planta primera era la planta noble i s’accedia a ella per l’escala d’honor. Habitualment, tenia més alçada que la planta baixa. En ella estaven les habitacions dels senyors, els menjadors i les sales per celebrar actes socials. També solia haver-hi una habitació destinada a capella. La decoració de la planta noble era molt més rica que en la resta del palau. Les habitacions i les sales estaven cobertes per artesonats de fusta20, tapissos i multitud d’ornaments per donar imatge d’ostentació i riquesa entre els quals estava l’escut de la família propietària del palau. La cambra En l’última planta es situava la cambra. S’accedia per una escala interior i era on vivia el servei i la zona d’emmagatzematge. La lògia servia de ventilació per a la coberta i per l’assecat de del blat. El pati El pati donava accés a la planta noble. Estava descobert i solia estar pavimentat. Al voltant d’aquest es disposaven totes les dependències del palau. La seua planta de forma geomètrica quadrada o rectangular estava envoltada d’arcs. Solia haver-hi un pou per a la recollida d’aigua de pluja i un jardí o hort posterior. A més a més, en ells s’hi trobava l’escala per pujar a la planta noble. (Vegeu figura 23 i 24).

Els murs de tàpia es realitzen mitjançant encofrat de fusta. La terra s’aboca a l’interior de l’encofrat i es picona, repetint aquest pas en totes les tongades. La terra portarà incorporat un percentatge de calç. Si es tracta d’un mur de tàpia valenciana, entre cada tongada se li s’incorporaran maons col·locats de través contra la cara interior de l’encofrat. El mur pot anar revestit de calç o no. El gruix de les tongades determina la distància vertical entre els maons amb una aparença molt gruixuda de les juntes entre ells. Els enteixinats de fusta no eren tals sinó que era més aviat com un taules petites de fusta formant plafons amb taula central de fusta. Les tauletes podien tenir formes poligonals bastant simples, comparades amb les que anys més tard apareixen en el Renaixement.

84 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Figura 21. Vista parcial del Palau de la Generalitat, on s’aprecien els buits de façana i es distingeixen les diferents plantes, semisoterrani, entresòl i planta primera. www.jdiezarnal.com [desembre 2015].

Figura 24. Pati interior del Palau dels Almiralls d’Aragó. www.jdiezarnal.com. [Desembre 2015].

Figura 22. Façana d la casa palaus dels Lassala, on s’aprecien els buits de façana de les diferents plantes, semisoterrani, entresòl i planta primera i cambra. Guillermo Penadés, J. (1998). Palaus i cases nobles de la ciutat de València.

L’escala Des del pati s’accedia a la planta noble a través de la coneguda com escala d’honor. Cal destacar, que a València concretament, aquesta escala té una especial característica: En un dels laterals forma un angle per desembocar en la planta noble on hi podia haver un passadís exterior o una galeria amb arcs apuntats. L’escala es construïa sempre en pedra i amb una llaura de gran qualitat, tant el esglaonat com la barana. Un element interessant és que al principi de la mateixa es trobava el cabalgador, que facilitava la pujada al cavall. (Vegeu figura 25 i 26)

Figura 23. Pati interior de la Casa Palau dels comtes de Queixals. Pérez dels Cobos Girones, F. (1998). Palaus i cases nobles. Ed. Federico Domenec, S.A. València. p.75.

Figura 25. Escala del Palau de la Generalitat. El mestre Pere Compte, va dissenyar la qual seria l’escala d’honor que, més tard, en 1511, va ser substituïda per la de Joan Corbera que és la que podem veure en l’actualitat. www.jdiezarnal.com [desembre 2015].

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 85


Conclusions Amb tot allò exposat en aquest article podem considerar que aquests edificis, neixen de la necessitat d’una organització de l’espai amb una influència clara de les formes romàniques i dels elements decoratius, herència de l’arquitectura musulmana. Es fa palesa la tradició arrelada a la zona del Mediterrani caracteritzant d’una manera especial arquitectura, on queden reflectits l’àmbit social, històric, i arquitectònic dels segles XV i XVI, en què València va gaudir d’una hegemonia que no ha tornat a tenir en el transcurs de la història.

Figura 26. Escala del Palau dels Marquesos de Scala. Buigues Metola, M. [desembre 2015]

Bibliografia Daniel Goerlich, B. (1989) La España gótica. Valencia y Murcia. III. Ed. Encuentro. Madrid. Garín Ortiz de Taranco, F. Mª. (1935). Aspectos de la arquitectura gótica valenciana. Viuda de Pedro Pascual. Llorca, F. (1930) San Juan del Hospital de Valencia. Fundación del siglo XIII. Valencia. Prometeo. Pérez de los Cobos Girones, F. (1998). Palacios y casas nobles de la ciudad de Valencia. Federico Domenech. Valencia. Ribera Lacomba, A. (1983) La arqueología romana en la ciudad de Valencia. Informe preliminar. Ayuntamiento de Valencia. Torreño, M. (2010). Arquitectura Gótica Valenciana. Ed. Carena Editors. Valencia. Zaragozá Catalán, A. (2000) Arquitectura Gótica Valenciana. Ed. Generalitat Valenciana. VV. AA. “Plan Director del Templo de San Juan del Hospital de Valencia” (2000). Valencia Llibres digitals Soler Sanz, F., Zornoza Zornoza, M. R., Salva86 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

dor García, E. (2014). Trazados Reguladores de la Arquitectura. www.itunesapple.com. [On line] https://itunes.apple.com/mx/book/trazados-reguladores-en-la/id819532218?mt=11 [Octubre 2015]

Tesis doctorals Iborra Bernad, F.J. (2012). La Casa de la Ciudad de Valencia y el Palacio de Mosén Sorell. De la memoria nostálgica a la reivindicación arquitectónica de dos episodios perdidos del Siglo de Oro valenciano [Tesis doctoral no publicada]. UniversitatPolitècnica de València. doi:10.4995/Thesis/10251/18291. Rodrigo Molina, A. (2011). Estudio de los elementos arquitectónicos que conforman el cauce del Río Turia entre el Puente de San José y el Puente del Mar de Valencia. Siglo XVI-XXI. Historiografía, análisis gráfico y catalogación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. doi:10.4995/ Thesis/10251/13259.


L’ARQUITECTURA VERNÀCULA COM ANTECEDENT DE L’ARQUITECTURA SOSTENIBLE

Des que l’èsser humà començà a ocupar les coves per a protegir-se de les condicions climàtiques, va fer ús de tot allò que tenia al seu alcanç. Resoldre el habitacle que ens permet protegir-nos de les adversitats del clima depenia d’una solució constructiva. No es poden construir amb els mateixos materials ni en els mateixos conceptes arquitectònics en Córdoba, que en Burgos. En zones de calor s’empra l’aire condicionat i en els de fred la calefacció. Des de la revolució industrial, les instal·lacions han envaït els nostres edificis deixant de costat totes les ensenyances que la arquitectura tradicional havia aplicat fins eixe moment. Ja no importava que la façana d’un edifici fòra totalment acristal·lada en una zona de fort solejament. Perquè les màquines d’aire acondicionat solucionaven qualsevol problema. Amb el temps, els arquitectes ens dedicarem a la part creativa i de disseny dels edificis. Construint edificis que s’han modificat perquè la climatologia de la zona impedia el us de l’edifici (Il·lustracions 1 i 2).

J. Rafael Grau Grau.

ANGLEZERO Arquitectura

Il·lustració 1. Atri acristalat del Palau de la Música de València.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 87


En el cas de la barraca valenciana, els principals materials aplicats son els de la zona. El fang per als murs d’atovó i la palla i les canyes per a la coberta (Il·lustracions 3 i 4).

Il·lustració 2. Tendals interiors col·locats al cap dels anys, en l’atri del Palau de la Música de Valencia per a evitar l’excessiu solejament de l’interior.

L’arquitectura sostenible tracta de reprendre totes les ensenyances aplicades per a evitar el consum excessiu dels nostres edificis, sense reduir el comfort del seu interior. Així mateix, pretén ser respectuosa amb el medi ambient tractant de minimitzar els efectes de la construcció sobre l’entorn on s’ubica. Durant l’edificació, els materials necessaris s’han fabricat consumint energia. Després, hauran d’arribar fins on es trobe l’edifici, generant un consum de combustible per al seu transport. Per tant, una arquitectura sostenible serà aquella que aprofite els materials del seu entorn més pròxim i que necessite poca energia per a obtindre’ls. A més a més s’aconsegueix que l’edifici mantinga la temperatura òptima durant l’hivern i l’estiu sense fer ús de la tecnologia solament amb el seu disseny i la seua orientació, haurem aconseguit l’ideal d’un edifici sostenible. L’arquitectura vernacular compleix aquestos requisits. Si ens fixem en les vivendes tradicionals valencianes podem descobrir molts dels punts indicats anteriorment aplicats en la seua construcció. 88 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Il·lustració 3. Exterior de la barraca valenciana segons “El diente del tiempo”

Il·lustració 4. Interior de la barraca valenciana segons “El diente del tiempo”


La grossària dels murs aconsegueixen mantindre la temperatura estable a l’interior, especialment en estiu, i la gran altura de la coberta produeix dos efectes: primer que l’aire calent puje a la part alta per la trampeta de l’escala i que l’aire fresc es mantinga en la part inferior, i segon, la forma de la coberta evita el calfament per radiació solar de la part habitable. Per contra, a l’hivern, la trampeta de l’escala romandrà tancada per mantindre la part baixa a la temperatura de comfort (Il·lustració 5).

menudes i protegides amb ventalles o persianes tradicionals de l’extrema radiació solar de l’estiu. A la part posterior, el pati situat en la part nord, es manté fresc degut a l’ombra que genera el propi edifici (Il·lustracions 6 i 7).

Il·lustració 6. Imatge gentilesa de “Pensando el territorio”

Il·lustració 5. Estructura de la barraca valenciana segons “El diente del tiempo”

En la tipologia de vivenda rural valenciana l’orientació, la disposició del pati i les obertures de les façanes responen perfectament a la climatologia mediterrània. La façana principal està orientada cap al sud i les obertures són

Il·lustració 7. Estudi de tipologies realitzat per Miguel del Rey i equip

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 89


Il·lustració 8. Cases cova a Paterna

Aquestos són simples exemples de com l’edificació s’adapta a allò que ofereix l’entorn i el clima. Però en tenim d’altres més extraordinaris de com la vivenda es protegeix del calor extrem de l’estiu i del hivern templat, mitjançant un solució poc habitual però sense cap dubte, molt efectiva. Es tracta de soterrar la vivenda per aconseguir que les condicions exteriors no afecten a l’interior gràcies a la gran inèrcia tèrmica que aporta el subsòl. Alguns exemples es troben a Paterna(Il·lustració 8), Godella (Il·lustració 9) o Benimàmet (Il·lustració 10).

Il·lustració 10. Cases cova a Benimàmet.

En altres parts del mon, l’arquitectura vernacular ens mostra les claus per adaptar-se a cada tipus de clima: la vivenda tradicional japonesa, el palafit de Veneçuela, la vivenda en Mat mata, el trullo del sur d’Itàlia, les ciutats subterrànies d’Anatòlia Central o els arxiconeguts iglús. Per tant, cal mirar al futur assumint que les noves construccions han de ser més eficients i respectuoses amb l’entorn del que estem fent actualment, però sempre mirant al passat.

Il·lustració 9. Casa cova Godella. Fotografia publicada en Letras y Figuras en 1911. Extreta de “Comunidad Valenciana: arte y memoria”

90 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


AMB MOCADOR I DAVANTAL TAN DINS DE CASA COM AL CARRER Descripció de mocador i davantal, el seu ús i la seua evolució Vicent Pardo Carrión, de la firma Cadeneta i Lluentons En la indumentària tradicional de les dones valencianes hi ha dues peces que tenen molta importància a l’hora de vestir-se, aquestes són el mocador de coll i el davantal. En l’actualitat pense que no se li està donant la importància que tenen tampoc l’ús adequat que caldria. En aquest article anem a descriure com són i per a què servien. Per tant, anem a parlar de materials, dibuixos, formes, colors, etc. La dona valenciana sempre utilitzava aquestes peces de roba tant per a estar en casa fent les feines quotidianes que la llar comportava, així com per a eixir al carrer i per a mudar-se els dies de festa grossa.

Davantal

De forma rectangular amb més o menys grandària és subjecta a la cintura amb unes vetes o pretines, cobrint tota la part davantera de la falda, resguardant-la perquè no s’embrute. En qualsevol testimoni de temps passat com: pintures, ceràmica, gravats, etc., els podem observar amples, estrets, curts, poc frunzits o molt, etc.

També ací vull remarcar que és una peça que mai ha anat a joc amb el mocador de coll. Cosa que hui pareix inclús necessària en el vestit de fallera. Sempre el davantal ha sigut una peça independent del mocador, encara que de vegades i en certes èpoques, hagen coincidit en els teixits emprats i en el tipus de decoració. Durant el segle XVIII el davantal és majoritàriament de seda i en lligament de tafetà. La seda utilitzada és moltes vegades de poca qualitat, sent molt freqüent el filadís o l’alducar. Davantal de seda amb vellut Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 91


A mitjan segle XVIII apareixen davantals realitzats amb llenços fins a especialment el clarí, el Cambrai o el Laval, i a finals del segle XVIII fan aparició els davantals de cotó, representats bàsicament per dos teixits: la indiana, que és un teixit mostrejat a colors, i la mussolina que solien anar brodats a punt de cadeneta i guarnits amb randes o farfalans. Davantal d’indiana

I ja més endavant, trobem els davantals de tul brodats amb fil d’or i lluentons.

Davantal de tul de cotó brodat amb fil d’or i lluentons

MOCADOR DE COLL

Davantal de mussolina blanca brodat a punt de cadeneta amb fil blanc En el segle XIX, apareixen els davantals de mussolina blanca brodats en fil d’or i lluentons, convivint amb els davantals abans esmentats. Davantal de mussolina blanca brodat amb fil d’or a punt de cadeneta i lluentons

92 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Es tracta d’un tros de tela quadrada que es plega en forma de triangle, encara que podien fer-se des d’un principi de forma triangular, denominant-se, aleshores, mig mocador. El portaven les dones al coll deixant que caiguera la punta sobre l’esquena, mentre que les altres dos puntes passaven per damunt dels muscles, creuant-se sobre el pit. En algunes ocasions es lligava, en altres s’introduïa per l’escot, i d’altres es lligava a la cintura. La seua missió era tapar allò que no es volia mostrar en l’ample escot de coll i, al mateix temps, proporcionar un cert abric. Mocador de seda antic datat a principis del segle XVIII Els mocadors que actualment hem pogut localitzar corresponen a finals del segle XVIII i primera meitat del segle XIX. Generalment eren blancs encara que ens apareguen alguns d’altres colors, solien estar brodats a punt de cadeneta, amb fil blanc, d’or, i en algunes ocasions amb fil de color roig o blau.


Mocador de seda

Mocador de seda de color brodat amb fils de diferents colors a punt de cadeneta, rematat amb serrell metàl·lic

Mocador antic amb teixit de Madràs rematat amb desfilats

Mocador de mussolina blanca brodat a punt de cadeneta amb fil blanc i rematat amb festó

Mocador de mussolina blanca brodat a punt de cadeneta amb fil de color blau i rematat amb festó Els temes decoratius solen ser florals enllaçats amb ramatges, i de vegades amb altres elements sols, com coloms, pardalets, cistelles de flors, garlandes, etc. Altres decoracions molt empleades són les vainiques, puntes de festó o els desfilats bordejant el mocador i paralel·les a la voreta. També solien portar randes o puntilles i, en algunes ocasions, lluentons. Mocador de mussolina blanca brodat amb fil d’or a punt de cadeneta i lluentons rematat amb festó Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 93


Mocador de tul brodat amb fil d’or a punt de cadeneta i lluentons rematat amb randa Quan s’imposa com a moda l’estampació sobre el cotó, s’adopta ràpidament en la decoració dels mocadors. Així, s’aconsegueixen models molt vistosos, coloristes, més simples i pràctics, encara que menys luxosos.

Mocador estampat de llana

Manteleta de pèl de cabra, teixida amb llana o una espècie d’angorina Mocador estampat de cotó d’indiana Mocador estampat de cotó Són utilitzats massivament, i el mateix passa amb els estampats sobre llana que perduren fins a finals del segle XIX, sent més endavant substituïts per la toqueta o pellerina, que bé de compra, feta o teixida en casa amb agulles, fou prou acceptada.

94 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Aquesta peça és el que en realitat s’anomena manteleta i es tracta de la manera més moderna que coneixem de tapar-se els muscles i el pit les dones Per això, pensem que en l’actualitat anomenem de manera errònia manteleta a tot el que aprofita per a cobrir-se els muscles, quan en realitat estem parlant de mocadors i mitjos mocadors. El fet de confeccionar el mocador de cotó, llana o de qualsevol pèl d’animal a la llum d’un cresol, servia per a entretenir-se a les fredes vesprades d’hivern a la vora de la llar en les cases.


LA CASA, L'ESPAI QUE PARLA DE NOSALTRES Irene Gimeno Chornet

emprenIdea. Management e interiorismo Si analitzem el desenvolupament i evolució de la casa, descobrirem curiosos detalls de la història de la nostra civilització, secrets i formes de vida que ens revelen d’on venim i cap a on anem. La casa, sempre adaptant-se a les condicions humanes, socials, econòmiques i com no, al progrés. Mario Praz, va ser un dels primers a recollir la història de l’interiorisme en el seu llibre “Història Il·lustrada de la Decoració Interior des Pompeia fins al segle XX”. Segons l’autor, l’home necessita el harmònic i la bellesa tant com l’aire que respira. La casa és una expressió i també una expansió del jo. Al llarg de la història, els murs de les cases es desdibuixen amb les èpoques: les estades guanyen i perden importància d’acord amb cultures i moments, el passat revela més necessitats que capricis, tot que, no sempre la utilitat va ser qui va decidir formes i distribucions. El desig de l’home per embellir els espais habitats, va donar lloc a l’aparició d’estils decoratius i, en moltes ocasions, amb nom de persones, sobretot reis, com Lluís XIV, encara que s’especula que moltes vegades fossin les seves dones o amants les que decidissin les línies d’aquests estils. La dona sempre va jugar una basa important en la història de l’interiorisme, bé fos com organitzadores de les tasques domèstiques, com amfitriones o com instigadores de canvis. Madame Rambouillet o madame Pompadour, són només alguns exemples famosos, seguides per gran quantitat de dones anònimes, que es van preocupar per embellir i fer més còmodes les seves llars. Finalment, serà la figura del dissenyador d’interiors, qui, de forma professional, es preocuparia per donar als espais de la casa, una personalitat singular adaptada als seus usuaris, i dotant a l’habitatge de sensacions com la ca-

lidesa de la llar, la percepció de benestar i confort, experiències que l’home necessita sentir en els espais que habita. Amb ajuda de magnífics llibres com A History of Interior Design, La filosofia del l’arredament La casa: Història d’una idea, Tot sobre la casa, o Història d’una casa, podem fer un resumit passeig per la història de cada estada de la casa, des de l’època clàssica als nostres dies, el segle XXI. EL SALÓ Durant molt de temps els salons, menjadors i dormitoris de la majoria d’habitatges eren una mateixa habitació. Un espai amb poques finestres, per evitar la pèrdua de calor, ja que els vidres no començarien a utilitzar-se fins a finals de l’Edat Mitjana, deixant enrere les teles untades d’oli. La necessitat d’escalfar seria doncs el determinant perquè els habitants de la casa fessin vida allà on estigués la xemeneia. La calefacció central, inventada pels romans, no es va utilitzar a Europa fins pràcticament la revolució industrial, així que la xemeneia i els brasers serien en general les úniques fonts de calor a la casa. En els castells i palaus, es van utilitzar

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 95


els tapissos com aïllants, però no va ser fins al segle XIII, quan va aparèixer el vidre, que l’aïllament va millorar notablement. Durant l’Edat Mitjana l’austeritat era predominant. Al segle XVII l’elegància i l’equilibri amb l’estil renaixentista, prengué la iniciativa per arribar a finals de segle a la paraula clau que culminaria el sentit del saló com nosaltres ho entenem, “comoditat”. Apareixen les butaques toves, encoixinats, entapissats i sofàs, que els francesos cridarien “canapès”. Al segle XVIII la sala adquiriria el caràcter social que avui té, ja ningú rebia al dormitori i el menjador estaria disposat en una sala independent.

La xemeneia seguiria sent la peça més important del saló, però amb els anys anirà reduint les seves immenses proporcions, ja que les estufes de carbó ajudaven a escalfar gran part de les estances. Un estil realment compromès amb l’evolució del saló va ser l’estil Rococó, on els revestiments, els canelobres, els mobles o els papers pintats van emfatitzar la corba i van enriquir una decoració que va morir per la seva ja exagerada sumptuositat. França portaria el lideratge en aquesta tendència decorativa, que els nòrdics suavitzarien segons la seva visió més austera. Al segle XVIII la majoria de finestres eren cobertes amb cortinetes combinades amb les cortines i al poc les galeries apareixerien com a solució per cobrir les barres de les cortines. Els sòls van començar a cobrir-se amb catifes en la 96 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

seva totalitat i va aparèixer la moqueta, que avui segueix existint en la major part d’habitatges del nord d’Europa. A la fi del segle XVIII i principis del XIX, gran part del mobiliari es pintava a mà, a joc amb les estances. El descobriment del llum d’oli Argand en 1780, millorada per Antoine quinquet, va ser un gran avanç per al saló, ja que la potència del llum era superior a la de les veles i va fomentar la realització d’activitats al voltant d’una taula circular per llegir , cosir o jugar a qualsevol joc de taula. El color, en els interiors, depenia de l’estil triat però durant molt de temps el blanc no es va emprar per considerar-se massa brillant. A mitjan segle XIX l’ús del paper pintant es va popularitzar moltíssim, encara que les cases més distingides s’encarregaven papers exclusius que els diferenciés de les masses. També les decoracions de sostres van ser un distintiu de la classe burgesa. Amb l’arribada al segle XX, l’Art Nouveau, liderat per Antoni Gaudí a Espanya, va continuar amb la tradició de vestir la casa dissenyant cada element de manera minuciosa, fins els poms de les portes eren motiu d’admiració, però diferents factors de recent aparició portarien a l’habitatge a la sobrietat moderna. Llars més petits, incorporació de la dona al món laboral, els horaris de treball, la desaparició del servei domèstic ... Es va plantejar la necessitat de simplificar-los i que fiquessin i naixessin nous corrents decoratives, més funcionals, antimonumentales i poc decoratives, on predominaven els mobles de tub d’acer i una mica després, de plàstic i de la fusta contraxapada.


La xemeneia, protagonista del saló durant segles, fou substituïda per la televisió, que es va estendre durant els anys 40 i 50. Per tal motiu, els mobles van canviar la seva disposició per situar-se tots al voltant d’aquesta. A finals de segle, la televisió apareixeria en moltes altres estades, cuines, dormitoris i fins i tot als banys, incorporades en la mateixa superfície del mirall. Altra comoditat seria l’aire condicionat, gairebé imprescindible a finals de segle XX. Als anys 40 va aparèixer la moda “Do it yourself” o en valencià “faci-ho vostè mateix”, el que va fer que molts interiors fossin decorats pels seus propis usuaris proliferant l’aparició de botigues de decoració amb productes assequibles per a gran part del públic. Alguns examples d’aquestes tendes és Ikea. Va néixer a la dècada dels 50 i Habitat obrigué en 1969. Les seues vendes s’han vist incrementades en moments de crisi, ja que els mobles i productes oferts tenen certa aparença i són econòmics i de gran ajuda per a aquells amb pressupostos més ajustats. El seu major inconvenient, no és solament la durabilitat, sinó la poca personalitat que confereixen, podent trobar el mateix mobiliari en milers de llars. Al segle XXI, el saló ve a ser un espai de pas entre la taula i el llit, el ritme laboral imperant fa que es passin poques hores a casa, de manera que el saló busca convertir-se en l’espai d’acollida i rebuda, amb la màxima confortabilitat i adaptabilitat per als usuaris, un espai agradable per relaxar-se, per prendre una copa, veure la televisió o conversar. No és d’estranyar que les peces més valorades siguen el sofà o les butaques, oferint a l’usuari un punt de confort. Actualment, els sofàs malgrat les seus línies de semblança incòmoda, han evolucionat fent fora els fastigosos pufs de l’època, convertint-se en autèntics llits i oferint una ergonomia immillorable. L’arribada de les televisions planes de 40 “i 50”, penjades directament a paret han obligat a reduir i simplificar els mobles de televisió, en moltes ocasions s’utilitzen com un revestiment singular de la paret on col·locarem la televisió, com pot ser un revestiment ceràmic o un paper pintat, establint-se com a base per a lluir únicament la gran pantalla, i com a peça de mobiliari un moble baix corregut a la part inferior i com a molt, algun mòdul penjat en un lateral. Curiosament avui els revestiments ceràmics estan abandonant banys i cuines per passar a revestir de forma decorativa parets que busquen cert protagonisme en menjadors, salons o fins i tot rebedors o passadissos. La seva funció ja no és purament la recerca de protegir les parets de la humitat dels banys o els greixos de les cuines, sinó que és més decorativa, gràcies al seu desenvolupament d’impressió de textures i volums. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 97


EL MENJADOR El menjador, com a espai on es menja, no va tenir una ubicació fixa fins al segle XVIII. Es menjava en diferents llocs de la casa, per exemple on es cuinava, a la sala quan va començar a haver-lo o en el propi dormitori.

a llit i també com a taula. Durant els últims segles d’aquesta època, l’estil gòtic va posar de moda l’aparador, un cofre amb portes elevat sobre potes, que serviria per exposar i guardar els objectes de plata i porcellanes. Fins al segle XVII no es generalitzaria l’ús de

Abans de l’època grega i romana, segons en quines cultures, generalment es menjava a terra o asseguts en una cadira, com va ser el cas dels egipcis, que prenien els seus aliments en seients fantàsticament decorats però amb absència de taules, prenien el seu menjar amb un bol a la mà. Els grecs i romans ho feien tombats. A Roma, totes les cases nobles disposaven de diversos triclinium, on es celebraven els festins i s’estiraven segons el rang, només les dones amb prou rang social podien també menjar tombades, en comptes de assegudes. Habitualment les cadires de tisora, fabricades en pell i fusta eren emprades com a taula de suport. En Bizanci, la distribució de la casa es feia amb grans cortines que separaven les estades, a més de protegir dels vents. Les parets eren cobertes per ceràmiques i les vaixelles eren guardades en cofres d’ivori esculpits, però no hi havia massa mobles fixos. Durant l’Edat Mitjana també es va menjar amb els dits, fins als propis reis ho feien, i es menjava en el mateix lloc on es cuinava. L’existència de mobles en aquesta època, encara va ser més escassa i el bagul es va convertir en el moble polivalent, que serviria com a banc, com

coberts i a principis del segle XVIII, quan van començar a aparèixer petites habitacions destinades a menjador, es van popularitzar les taules rodones i ovalades per optimitzar l’espai, també les cadires de vímet. Als aparadors se’ls afegiria un sobre marbre, resistent a les altes temperatures i que serviria com trinchero costat de la taula de menjador. En arribar el segle XIX el menjador pren més presència a la casa i les cadires deixaran de disposar adossades a la paret com fins llavors, per quedar situades al voltant de la taula, establint-se com conjunt de mobiliari important d’aquesta estada. Amb la indústria, el mobiliari va proliferar i es va fer possible l’aparició de mobles més econòmics accessibles per al gran públic. A principis del segle XX van aparèixer els mobles d’acer inoxidable o níquel, també el plàstic i el plexiglàs en els anys trenta. Però va ser la necessitat de reconstrucció després de la II Guerra Mundial, el que va fer que en la dècada dels 50, el plàstic fos el gran protagonista. En general

98 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


a la fi de segle el menjador comparteix espai amb el saló, i ja no sol disposar d’una estada exclusiva. Avui, aquells dissenys de mobiliari del segle

XX, considerats com a clàssics, s’estan recuperant amb l’estètica Vintage, una moda que mira al passat amb certa nostàlgia, i que no és per a tots benvinguda. En l’actualitat, el mobiliari segueix evolucionant en diverses direccions, d’una banda reinterpretant estils del passat i de l’altra, apostant amb noves formes i materials, i amb l’ús singular de materials coneguts que anteriorment no s’utilitzaven per exemple en una taula, com és el mirall combinat amb la fusta o el porcelànic extra fi. El menjador en aquests dies en general, segueix formant part del saló, ja que la idea de tenir-lo separat ho fa fred i poc útil.

EL DORMITORI Durant molts segles, els habitants d’una casa van dormir junts al voltant del foc, prevalia doncs la calor més que la intimitat. Ni tan sols als palaus hi havia intimitat, les estades anaven succeint-se les unes a les altres, no existia llavors els corredors o passadissos com ens semblaria impensable en aquests dies per guardar la intimitat de cada espai.

A les cases gregues i romanes benestants, les alcoves constaven d’un llit, algun bagul i com a molt alguna taula plegable. El matalàs era emplenat amb palla, serradures o plomes i sobre aquest estenien vànoves i cobrellits de seda. Els primeres llits estaven construïts de troncs i branques de palmera i constaven d’unes cortines com a protecció contra els mosquits més que per una qüestió decorativa. Les comoditats per al descans, no van augmentar molt més entre l’Imperi Romà i el Renaixement. Va néixer a la cort i en els monestirs el concepte de dormitori, i que als palaus passaria a convertir-se en el centre de l’habitatge, ja que el llit era l’únic moble còmode i tou: al llit es naixia, es descansava, es rebia a les visites i es moria. Fins que no van aparèixer els divans i sofàs al saló, serien els dormitoris el centre de reunió. Entrats ja al segle XVII es va considerar de mal gust rebre al dormitori i provocà un canvi de forma i organització dels dormitoris. La mida de l’estada es va reduir en pro a la intimitat i a la discreció. Al segle XVIII, amb la revolució industrial i la fabricació del drap de cotó, els llençols es democratitzarien aportant un avanç higiènic al dormitori, al poder bullir era més fàcil desfer-se dels molestos xinxes. També els llits de metall aparèixer llavors, eren més barates i es podien desmuntar i traslladar. La calefacció va fer del dormitori un espai independent, en què a banda de descansar, també realitzaria la neteja i la lectura. A la segona part del segle XX el dormitori es va caracteritzar sobretot, per convertir-se en un espai multiusos, disposant d’una segona teleFalla Passeig Mercat Cullera 2016 | 99


visió, una taula per a l’ordinador i una bicicleta estàtica, era necessitat per gaudir de la intimitat. És al segle XXI, on sembla que el dormitori principal, desitja recuperar l’ús exclusiu del descans i la intimitat, com un espai on desconnectar de tots els aparells que fem servir, veiem i escoltem durant tot el dia. Amb la recerca d’optimitzar la comoditat, hem passat dels llits de 1’35m a les de 1’80m o 2m, d’un únic coixí a dos coixí independents, dels molls a la viscoelàstica, el làtex i el tempur entre d’altres . Un cel tou per al descans. Els dormitoris juvenils, pel contrari, agrupen més activitats, per oferir als joves certa independència, conseqüència que ha vingut donada a l’abandonament més tardà de l’habitatge paterna. De llit de 90cm al de 105cm; gran capacitat en els armaris que normalment estaran integrats en la pròpia distribució; mobles auxiliars per a la Tv i les videoconsoles taula d’estudi i prestatgeries, i per descomptat si és possible algun sofà per gaudir amb els amics de la intimitat i independència d’aquest espai. Es recuperen objectes com les moquetes que durant el segle XX havien estat abandonades pel fastigós treball de manteniment que requerien en tot, i així els avanços en els nous materials les fan més viables recuperant el confort i la calidesa que ofereixen. LA CUINA L’èsser humà sempre ha organitzat el seu refugi al voltant a la calor del foc. Encendre’l fou laboriós, però mantenir-lo viu, va ser durant molts segles una gran tasca diària ja que la primera llumí de fricció no va aparèixer fins a 1827. 100 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

A la domus romana el forn estava fora de la casa, adossat a una de les parets del pati i així va seguir durant l’època medieval, en la qual també va aparèixer la sala del foc on es rostien animals i es feien carns fumades. El fet que faria apropar la cuina a la casa, va ser tancar el foc. Inevitablement el foc entrà a l’habitatge per escalfar, a banda de cuinar. Aquest fet va produir molts accidents domèstics i cases ennegrides pel sutge, a més que el fum durant l’hivern era un problema a solucionar. La xemeneia situada al centre de l’estança es va adossar al mur i se li va incorporar un tret, resultant més segura i amb una millor evacuació del fum, l’únic inconvenient és que reduïa a la meitat el nombre de persones que es podien asseure al voltant o ficar el llit al seu costat. Durant molts segles els estris de cuina eren bàsics però, de gran utilitat, les olles, els morrillos, els ganxos i els penjadors, tots fabricats de ferro i amb pocs avanços. Al segle XV es va popularitzar l’ús del carbó vegetal, que era més durador i no desprenia fum ni olor, però va resultar ser altament tòxic. Es va generalitzar llavors, l’ús del carbó mineral però va ennegrir les ciutats i va acabar prohibint-se. I ja que els boscos estaven patint una desforestació important. El combustible es va convertir en un gran problema, sobretot per als més pobres que no podien pagar les taxes que en alguns països es demanava per tallar fusta, seria el fems


de vaca sec l’únic combustible accessible per escalfar els habitatges, dels més desfavorits. Al segle XIX va aparèixer el fogó de ferro, el que va suposar un progrés per no cuinar a la xemeneia. Estava separat de la resta facilitant l’aparició de la cuina. Aquesta solia situar-se en

un extrem de la casa, pels fums, el greix i les olors. Poc després van aparèixer les cuines de gas, i les primeres neveres que substituirien la fresquera. Però no seria fins ben entrat el segle XX quan començarien a fabricar-se els frigorífics en sèrie.

A les cases amb poc espai o en aquelles en què es desitja una unitat d’espais, les cuines poden quedar integrades de manera que semblin part del saló i del menjador, els nous materials ofereixen un acabat impol·lut i són de fàcil neteja. D’altra banda en aquelles cases on l’espai no és un problema, la cuina pot absorbir gran part del pressupost total de la casa, la sofisticació dels seus accessoris que faciliten l’ús, els materials per al revestiment i els electrodomèstics intel·ligents, són algunes possibilitats d’entre altres. La cuina ja no sol ser alicatà. La gran capacitat d’extracció de les campanes i grups filtrants,

A partir dels anys 30 les cuines van reduir la seva grandària gràcies a la modulació i es convertirien en la sala de màquines on safareig, forn i armaris conviurien. En algunes cases, els rebosts s’incorporarien a la cuina creant un petit menjador, que avui coneixem com “office”. La cuina va deixar de ser un espai fumejant i greixós per convertir-se en una zona més d’estar de la casa. Ja al segle XX van començar les primeres propostes d’obrir la cuina al saló, com una extensió de la vida familiar. Que la dona estigués introduïda en la vida laboral, demandava cuines més pràctiques i amb major facilitat de manteniment, propiciant l’aparició de la vitroceràmica i els revestiments ceràmics per afavorir la neteja. Al segle XXI, la practicitat segueix sent un dels objectius de la cuina, junt amb l’estalvi energètic. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 101


res banyeres i clavegueres. Al segle IV aC, els banys públics dins d’edificis, es van convertir en una pràctica social, a banda de la funció de higiènica, costum que els romans seguirien amb notables millores, es van incorporar latrines que s’usaven conjuntament, sense cap tipus de pudor. Lamentablement, la resta

ha aconseguit reduir en gran mesura olors i greixos. Únicament resulta imprescindible revestir els frontals de treball, beneficiant la integració amb la resta de l’habitatge. La domòtica també avui ens facilita la vida, automatitzant molts processos i permetent-nos controlar cada electrodomèstic estant fora de casa, cuines-laboratori de l’habitatge modern. EL BANY El bany, no va tenir una ubicació fixa a l’interior dels habitatges fins al segle XX. El bany fou associat a la salut, al plaer i als rituals de purificació molt abans de relacionar-se amb la neteja. Excusat, vàter, servei, lavabo ... conegut per diferents noms al llarg de la seva història, i de cau vergonyant i ocult, va anar convertir-se en un dels espais més important de la casa. Els rius van ser les prime102 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

d’Europa no coneixeria res semblant fins al segle XVIII. Roma va sofisticar els banys i barrejar la salut i la neteja amb el plaer. Usaven mosaics per revestir els banys, aprofitant el seu atractiu artístic i la seva funció aïllant, aixetes de bronze i sortidors amb forma de cap d’animals, aigua corrent i desguassos, sofisticacions que després de la caiguda de l’Imperi romà, a Europa la higiene patiria un retrocés que duraria prop de mil anys. En l’època medieval, la relaxació i la companyia romana es van substituir pel festí medieval, un ambient promiscu que va acabar amb els banys públics, clausurats quan van arribar les epidèmies de sífilis. Gairebé dos segles va durar l’oblit de la higiene. Durant el segle XVII, els carrers es van convertir en clavegueres on al crit de: “¡Aigua va! es buidaven des de les finestres, palanganes amb aigua bruta i orinals pudents. No va tornar fins al segle XVIII el costum dels banys, quan es van posar en desús les vestidures que cobrien tot el cos, les perruques i els maquillatges exagerats, gràcies al retorn de la neteja. Els estudis d’higiene revelen que fou al segle XIX quan es va establir el bany definitivament als nostres costums. Les latrines en monestirs o els disposats als contraforts dels castells, trobem els primers vàters amb aigua corrent al segle XVIII de pedra o plom, camuflats sovint en algun moble com les taules bidet o la butaca-excusat.


El bidet que també va sorgir en aquest segle, fou popularitzat per l’ús dels oficials en campanya, no va ser ben acceptat en algunes cultures com l’anglosaxona, que el considerava indecorós, i és per això que avui dia és una peça que rarament es veu en aquests països. Al segle XIX es van recuperar els banys públics, que a més a més, disposaven de lliteres de relaxació, aquests es convertirien en l’avantsala dels actuals spas. Les recomanacions de metges i científics sobre els avantatges de la higiene, va fer que els balnearis i les cures d’aigua posessin de moda aquest tipus de vacances entre les classes altes. Però, no obstant això, el bany seguia sense tenir un lloc fix a la casa, o bé era compartit o estava fora de l’habitatge. L’arribada de les canonades als edificis va plantejar la necessitat d’emplaçar els banys en un lloc. Al principi es van instal·lar en soterranis o en la part posterior de la casa, per la dificultat que tenia l’aigua per pujar per les canonades. Un cop superat aquest problema a la fi del segle XIX, finalment la cambra de bany trobaria el seu espai a la casa. D’acord amb l’estil del llar, els banys podien ser decorats amb rajoles, motllures, catifes,... Però amb l’arribada dels sanitaris de porcellana esmaltada produïts industrialment al segle XX, els banys van començar a fer-se més asèptics, la idea d’higiene i neteja substituïa al plaer i el luxe d’anys anteriors. La sobrietat dels banys es va convertir en la imatge de la modernitat. Ben entrat el se-

gle XX, quan totes les cases ja disposaven de bany, aquests van començar a evolucionar en dues direccions, la reducció va ser una d’elles, i el disseny, la decoració i l’exclusivitat van ser l’altra direcció. El “confort” seria la paraula de moda durant tot el segle XX. Es va passar de la banyera nínxol a la banyera de 160 cm i no fins a finals de segle la dutxa seria considerada el germà pobre. El nou repte del segle XXI serà l’estalvi energètic, encara que sense perdre de vista la innovació de nous aparells sanitaris i revestiments, que embelleixen el bany fins al punt de fer-ho formar part del propi dormitori en molts casos. La importància que se li dóna al bany en els nostres dies ha fet que a ser possible estigui present en cada dormitori per a la privacitat i comoditat dels seus habitants, el bany principal, el dels nens, el de cortesia, etc. depenent de les possibilitats de cada casa. El bany és un petit Spa casolà on ens relaxem, netegem i cuidem el nostre cos, i és per això que s’està cuidant molt l’estètica d’aquest espai per ajudar-nos a gaudir molt més a gust, d’un temps dedicat a nosaltres mateixos. Així doncs posem fi al nostre viatge per la història de la casa, que seguirà el seu camí sempre acompanyant-nos en la nostra evolució, fent ús dels avanços i del disseny per satisfer els nostres sentits i fer-nos la vida més còmoda i senzilla, si cap. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 103


Paraules d’una casa VOCABULARI d’arquitectura

Maria Montaner – educadora infantil Balustre Columneta torne-

A

jada adornada amb motlures, de terrissa, de pedra, etc., que serveix per a formar baranes de balcó, de terrat, d’escala, etc.

Albelló Canal o conducte

per a donar eixida a les aigües brutes. A l c o va Cambra menuda que dóna a una altra més gran o una de les parts en què és dividida una cambra destinada a contenir un o més llits. Ampit Paret que arriba aproximadament a l’alçària del pit i que serveix de protecció. A puntalament Estructura formada per un conjunt de puntals que són col·locats a mesura que hom fa una excavació i que serveix per aguantar les parets i evitar afonaments. Arc Estructura arquitectònica que, mitjançant l’ús deformes corbades, serveix per a cobrir un espai. A rcbotant Element constructiu característic de l’arquitectura gòtica que transmet l’empenta de la volta de la nau central als contraforts. Aresta Intersecció de la volta amb el mur o amb una altra volta. Àtic Pis elevat d’un edifici, situat per damunt de la cornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carrer en relació amb la façana. 104 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

A tri Pati interior, generalment voltat de pòrtics.

B

Badall Fissura que es pro-

dueix en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s’encongeix. Baixant Conducte de forma cilíndrica per on circula l’aigua bruta i de pluja des de les cases fins als claveguerons.

Balcó Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per a il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.

Barana Construcció que vo-

reja un balcó, un terrat, una plataforma qualsevol, un pont, etc., la qual s’eleva del sòl fins a una alçària tal que la seua vora superior pot servir de passamà o ampit.

B arandat Paret prima for-

mada generalment per rajoles posades de cantell i que, normalment, no suporta cap pes.


Bastida Construcció provisio-

Crestallera Línia de teules

posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada. Cuina Estança de la casa on es prepara i cou el menjar.

nal feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar.

Celobert Espai situat dins

una edificació o entre edificacions que ventila les cambres immediates alhora que els dóna llum.

D

Dormitori Cambra destinada a dormir

Bimbell Obra de rajola ad-

herida verticalment a una paret per a protegir-ne de la pluja junt amb un terrat o una coberta.

E

Edifici Qualsevol construcció

C

Calaixera moble en una tapa

que sol ser una pedra de marbre horitzontal i tres o quatre calaixos allargats que s’usen per a guardar roba.

Cambra Habitació destinada

a dormir o per a l’ús d’una persona o de diverses. C antonada En l’encreuament de dues vies, angle format per dues façanes o dues parets d’un edifici. Capitell Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.

Claraboia Lluerna.

Clivella Badall. Coberta Artifici que, col·lo-

cat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps. Contrafort Pilar ixent que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resistisca a l’espenta de terres adossades, d’una volta, etc. C o r r e d o r En un edifici, peça de pas, llarga i estreta.

d’una certa grandària, especialment monumental, destinada a habitació o altres usos, com una casa, un palau, un teatre, un temple, etc. Eixample Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població. Enderroc Conjunt de materials provinents d’una demolició. E scala : Sèrie d’esglaons des d’un nivell a un altre que permet de pujar o davallar caminant de l’un a l’altre.

Esquerda Badall.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 105


F

Façana Cara exterior de la

paret d’un edifici. Fonament Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten enterrats i transmeten al terreny el pes de la construcció. F orjat Armadura que serveix de suport a un sòl. Frontissa Conjunt de dues plaques de ferro o metall, amb dues bandes d’un eix comú que els permet girar. Fumeral Xemeneia.

vons refractaris on hom fa foc per a escalfar-s’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a l’eixida dels fums. Llenç Cadascuna de les façanes i parets d’un edifici. L luerna Obertura feta al sostre d’una habitació o a la part alta de la paret d’un soterrani, generalment vidrada, que serveix per a fer claror a l’interior.

M

M açoneria Obra feta amb

pedres o maons, generalment lligats amb un material de cohesió (calç, ciment, etc.).

G

Gelosia Cloenda feta de llis-

tons encreuats que hom posa a les finestres perquè no entre l’esclat de la llum i que permet mirar sense ser vist des de l’exterior. Golfa Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d’una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual se sol aprofitar per als mals endreços. Gratacel Casa de pisos que ateny una alçària molt superior a la normal.

H

Mitgera Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües.

Mur Paret gruixuda que su-

porta el pes d’un edifici o que en limita verticalment l’interior.

N

Nau En un edifici, espai com-

prés entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes. Nínxol Concavitat practicada en un mur o en un retaule per posar-hi una estàtua o un gerro.

O

Obertura Buit en una paret,

Menjador Sala o habitació

Habitatge La casa o la part de la casa que un pot habitar.

L

Lavabo Habitació destinada a llavars’hi.

L lar Lloc d’una casa amb

paviment de pedra o d’ato-

106 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

d’una casa destinada a menjar-hi.

en una construcció, per donar pas o fer entrar claror. O giva Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.

P

Parcel·la Porció petita de

terreny, normalment sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat. Paret Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària,


que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d’una casa, d’una cambra, etc., per a sostenir la coberta d’una construcció… P a s s a m à Peça llarga de fusta, de corda, de pedra, de metall, etc., per la qual hom pot passar la mà o agafar-s’hi en pujar una escala… P avelló Construcció que s’eleva per damunt d’altres construccions contigües, aïllada en un patí, en un jardí… Pèrgola Glorieta. Pis Cadascuna de les divisions horitzontals d’un edifici, cadascun dels compartiments superposats que el formen. Porta Obertura feta o deixada expressament en una paret, un reixa, una tanca, etc., des del soler fins a una altura convenient, que permet d’entrar en una casa, un cambra, un clos, etc., o eixir-ne.

R

Ràfec Part de la teulada que

sobreïx del pla d’una façana.

Pou Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.

Q

Quinqué llàntia de metxa ali-

mentada en petròleg i ficada dins d’un canó de cristall que protegeix la flama.

R astell Filera de pedres

que forma la vora de l’empedrat o vorera. R ebedor Peça a l’entrada d’una casa, d’un pis, etc., on hom fa entrar i atén el qui hom no vol fer esperar fora.

Rebost Lloc d’una casa on

es guarden els comestibles.

Porxada Part superior d’una

casa o galeria lateral, amb arcades generalment sostingudes per columnes o per pilars. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 107


Reixa Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, que separen un ambient o protegeixen una obertura.

S ostre Part interior d’una

casa, d’una habitació o d’una altra construcció, que la limita per dalt (en oposició al sòl o paviment, que la limita per baix). Soterrani Habitació, espai, recinte, situat per sota de la rasant del carrer.

Trespol Sostre d’una habitació.

V

Vàter Cambra de bany.

T

Tanca Reixa, estacada, bar-

Repeu Regruix que reforça la

base d’un mur, una columna o un altre element de construcció vertical. R eplà Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap del buc. Replanell Xicotet replà en un terreny costerut, en una escala. Respirador Obertura a través de la qual es renova l’aire d’un espai tancat o a través de la qual poden eixir els fums, els gasos, etc., produïts a l’interior d’una cavitat.

dissa, etc., amb què se circumda un espai de terreny, amb què es tanca una obertura. Tancament Fase de la construcció d’una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres. Terrat Coberta plana i lleugerament inclinada, sense teules, d’un edifici o d’una part d’un edifici.

situada a l’entrada i que dóna accés a les peces interiors. Vestidor Lloc destinat a vestir-se. Vorera Part lateral d’un carrer, d’un pont, etc., generalment més alta que la calçada, que és destinada al pas de la gent que va a peu.

X

Xalet Casa menuda, torre,

Teulada Coberta d’un edifi-

ci o d’una altra construcció feta de teules.

S

S òcol Membre arquitectò-

nic ixent al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, etc.

V estíbul Peça d’una casa

Trencallums Mainell.

108 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

generalment situada fora de la ciutat o als suburbis i envoltada de jardí. Xemeneia Conducte vertical que dóna eixida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’una llar, o als gasos residuals d’una reacció química.


ARQUITECTURA DE LA MODERNITAT A CULLERA

Isabel Ruiz Garnelo. Llicenciada en Història de l’Art. Abans d’analitzar l’arquitectura privada del primer terç del segle XX a Cullera, hem de tindre en compte que es tracta d’una manifestació cultural més, i per tant cal entendre-la dins del context que la va dur a terme i amb el qual va interactuar. És a dir, resulta essencial integrar-la en una societat, unes condicions econòmiques i polítiques concretes. Això és, com ja han tractat diversos especialistes, una població en expansió, on l’agricultura de l’arròs i de la taronja, de comercialització incipient, tenia un pes fonamental. Estava tenint lloc un augment demogràfic, estaven ocupant-se nous espais urbans i millorant les comunicacions, com demostra la inauguració del ferrocarril de via estreta Silla-Cullera en 1878 i del Pont de Ferro en 1905. 1 La major part de les cases construïdes en aquestos anys es troben al voltant del nucli antic, en la zona noroccidental i al voltant de la Muntanya de les Raboses. No és cap casualitat, perquè després de l’enderrocament de les muralles (1865-1868), l’Ajuntament posà a la venda aquestos terrenys municipals i no són poques les sol·licituds de llicència per construir cases de

nova planta que es conserven a l’Arxiu Històric Municipal. Per entendre aquesta modernització urbana, cal nomenar també la presència d’altres edificis propis de la industrialització, com fàbriques de xocolate, tèxtil i rajoles, magatzems, associacions per a la defensa de la classe obrera, casinos, cines i ateneus, així com l’adquisició de les innovacions del moment (correu, telègraf, telèfon, llum elèctrica, clavegueram, arbres i fonts publiques), agrupacions de futbol i boxa, i una ressenyable vida intel·lectual manifesta en nombroses publicacions.2 Pel que fa a l’art, cal ésser conscients que es trobava ja des del segle anterior en un moment de crisi. Crisi, en el sentit més pur de “canvi”: Els arquitectes, davant la grandesa de les obres del passat, es sentien nostàlgics i incapaços de dur a terme res que pogués superar-les. És així que van consolidar-se els historicismes o Neos –per exemple, el neoclàssic, neogòtic, neobarroc, neoàrab i neobizantí– així com l’Eclecticisme o entrecreuament dels anteriors. Alguns, com Rada Delgado, acceptaven aquesta situació com una necessitat transitòria; altres, com Demetrio Ribes, n’eren contraris perquè consideraven que

AGUILAR CIVERA, Inmaculada. “El puente metálico de Cullera. Un puente centenario. Historia y estética del puente de hierro”. En: APARICI GAYÓN, Josep (ed.). VII Jornades d’Estudis de Cullera: Cullera, 25, 26 i 27 de novembre de 2005. Cullera: Ajuntament de Cullera, 2007, p. 11-43; CODINA CERVERÓ, José. “La agricultura en Cullera en los años 20-30 y posteriores”. En APARICI GAYÓN, Josep (ed.). V Jornades d’Estudis de Cullera: Cullera, 23, 24 i 25 de novembre de 2001. Cullera: Ajuntament de Cullera, 2003, p. 25-63; CODINA CERVERÓ, José. “Los grandes inventos del siglo XIX perfeccionados y aumentados en el siglo XX y su repercusión en Cullera”. En APARICI GAYÓN, Josep (ed.). IX Jornades d’Estudis de Cullera: Cullera, 27, 28 i 29 de novembre de 2009. Cullera: Ajuntament de Cullera, 2011, p. 269-298; GIRONA ALBUIXECH, Alberto. “Modernització social i canvi polític: la Ribera Baixa en el primer terç del segle XX”. En APARICI GAYÓN, Josep (ed.). IV Jornades d’Estudis a Cullera: Cullera, 26, 27 i 28 de novembre de 1999. València: 7 i mig, 2003, p. 433-447; SARTHOU Y CARRERES, Carlos. Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Valencia. Barcelona: Establecimiento Editorial de Alberto Martín, 1919, p. 839-841. 2 GIRONA ALBUIXECH, Alberto, 2003, p. 447; MARTÍNEZ ALBIACH, Alfredo. Cullera 53 años de periodismo: 1883-1936. Cullera, s. e., 1989; PEIRÓ BARCO, Jose Vicente. “Un golpe hacia la vanguardia: la revista Hélices (1928-1929)”. En: APARICI GAYÓN, Josep, 2011, p. 329-353. I entre les fonts documentals inèdites, AHMC, Policía Urbana, 1913, 17 de maig i 1 d’agost. 1

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 109


aquest ús els devaluava; els més favorables, Domènech Montaner, convidaren a estudiar, venerar i adoptar aquestos llenguatges del passat. 3 En molts casos, hi havia una correspondència entre el tipus o funció de l’edifici i una corrent determinada. Per posar un cas, el neogòtic era el preferit per als de caràcter religiós, com pot veure’s a la Basílica de Sant Vicent Ferrer (1906) de F. Almenar a València. Tanmateix, la varietat de solucions i el nombre d’excepcions son tan grans, que resulta difícil establir normes generals; més encara en el cas de les vivendes privades i en una localitat com la nostra, on el ressó dels diversos estils va arribar tardanament. Podria dir-se que en un primer moment van ser més freqüents els elements de tendència barroca, per ser sinònim de bon gust i d’elegància.4 No obstant això, trobem una sèrie d’arcs apuntats, els quals enllacen amb aquest neogòtic que acabem de d’esmentar, a les façanes de les vivendes núm. 2 i 17 de la Plaça de la Verge, i núm. 6 del carrer Rei En Jaume, totes tres amb una datació al voltant de 1930, vertaderament tardana si tenim en compte que el neogòtic està ja present al nostre Cementeri Municipal, de 1900.5 El Modernisme va ser una opció més dins del repertori del moment. És a dir, no va acabar amb l’Eclecticisme, sinó que hi va conviure. És per això que considerem essencial no confondre “arquitectura modernista” amb “arquitectura de la modernitat”. Encara amb major raó, tenint en compte que les mostres que es conserven a la nostra localitat són fruit de l’expansió posterior des de València, haurien de rebre el nom de

“modernisme tardà de caràcter popular”, com ha defensat l’especialista Daniel Benito Goerlich. Fins i tot, podria pensar-se que el client no hauria realitzat una elecció estilística conscient i profunda, sinó que s’hauria limitat a “copiar i pegar” aquestes “icones de la modernitat” que ja s’havien assentat a les principals ciutats.6 En tot cas, els elements que podem reconèixer obeeixen a dues vessants del Modernisme ben diferenciades. D’una banda, l’ascèndencia francesa, caracteritzada per l’ús d’elements vegetals, animals i humans plens de vida, exuberants i sinuosos. I d’altra, la de la Sezession vienesa, de caràcter més auster, que privilegiava l’estructura arquitectònica per damunt del recarregament ornamental, i en tot cas preferia els motius lineals i geomètrics. Els esforços es centraven en l’ornamentació de la façana, amb ceràmica i algeps, l’entrada de fusta i les reixes.7

Detall de les façanes dels núm. 4-6 del carrer Cevantes. Fotografia cedida pel Servei Arqueològic Municipal. à FIG 1

BENITO GOERLICH, Daniel. “Arquitectura y ciudad: Valencia en el siglo XX”. En: DAUKSIS, Sonia; LLOPIS, Fernando (eds.). Arquitectura del Siglo XX en Valencia. (Actas del Seminario realizado en Valencia, Centre Valencià de Cultura MediterràneaLa Beneficencia, 8 a 30 de mayo de 2000). Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo Diputación de Valencia, 2001, p. 31; BOHIGAS, Oriol. Arquitectura modernista. Barcelona: Lumen, 1968, p. 15. 4 CATASÚS, Aleix. L’arquitectura moderna a Sueca, 1908-1936. Sueca: Llibreria Sant Pere, 2004, p. 71. 5 Segons el MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PUBLICAS, Sede Electrónica Del Catastro. Les vivendes citades es corresponen amb les referències 7488011YJ3378N0001GW / 7488011YJ3378N0002HE, 7488601YJ3378N0001XW, i 7488016YJ3378N0001FW / 7488016YJ3378N0002GE, respectivament. 6 BENITO GOERLICH, Daniel, 2001, p. 22-23; MESTRE MARTÍ, Maria. La arquitectura del modernismo valenciano en relación con el Jugendstil vienés. 1898-1918. Paralelismos y conexiones. Tesis doctoral, dirigida por Vicente Más Llorens y Christa Illera, Universidad Politécnica de Valencia y Technische Universität Wien, 2007, p. 486. 7 BENITO GOERLICH, Daniel, 2001, p. 20; y SERRA DESFILIS, Amadeo, 1996, p. 131 3

110 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Façana de la Casa Palomes, al carrer Cervantes núm. 9. Fotografia cedida per Alejandro Diego. à FIG 2

Pel que fa als primers, podem veure’ls a les façanes de les vivendes del carrer Cervantes núm. 4 i 6 [fig. 1], totes dues de 1920, ressaltant sobre el parament ceràmic, principalment al primer pis per ser el més important. Així com al núm. 9, dels mateixos anys i al mateix carrer: la Casa d’Agustín Olivert, millor coneguda com Casa Palomes [fig. 2]. No hi aprofondiré, per ser objecte d’estudi de Quique Gandia. Pel que fa a la segona vessant, podem veure el disc secessionista del qual pengen tres barres paral·leles a diversos punts de les façanes de la viviendes núm. 9 [FIG 3] i 22 [FIG 4] del carrer Teatre; que estos elements estiguin presents en dates com 1928 i 1930, amb un retràs d’una generació, conferma el seu ús merament decoratiu.8 El més comú és trobar els dos tipus combinats. A la façana núm. 11 del carrer València [FIG 5], novament datable en la porta entre els anys vint i els trenta,9 veiem abundant decoració vegetal junt amb motius geomètrics i cercles no concèntrics a les baranes. Cal destacar també

Façana del núm. 9 del carrer Teatre. Fotografia cedida per Nacho Romero à FIG 3

Façana del núm. 22 del carrer Teatre. Fotografia cedida per Nacho Romero à FIG 4

l’imponent balcó i un últim cos amb una obertura amb forma de ronyó i partida en tres, per ser una estructura bastant popular en la Barcelona i la València del moment.10 La sèrie de medallons amb busts de personatges il·lustres podria estar indicant una influència neoplateresca, i per tant retardar la seua cronologia almenys fins al 1910.11 A la casa del Passeig Doctor Alemany núm. 21, també dels anys 1920,12 distingim els motius florals dels dintells que subjecten els balcons del primer pis i els rostres femenins en la part inferior de les pilastres. Tanmateix, en lloc dels capitells d’aquestes pilastres trobem un motiu geomètric similar a un tauler d’escacs, i a les reixes el disc vienès que és símbol del local.

MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PUBLICAS, Sede Electrónica Del Catastro, ref. 7090010YJ3379S0001PR, 7090011YJ3379S0001LR, 7190016YJ3379S0001PR, 7187319YJ3378N0001EW, i 7187507YJ3378N0001XW / 7187507YJ3378N0002ME / 7187507YJ3378N0003QR, respectivament. 9 MINISTERIO DE HACIENDAYADMINISTRACIONES PUBLICAS, Sede Electrónica Del Catastro, ref. 7090003YJ3379S0001BR. 10 VEGAS LÓPEZ-MANZANARES, Fernando. “Análisis de la obra de cuatro arquitectos en la calle Cirilo Amorós”. En DAUKSIS, Sonia; LLOPIS, Fernando (eds.). Arquitectura del siglo XX en Valencia. València: Institució Alfons el Magnànim, 2001, p. 42-43. 11 GENERALITAT VALENCIANA, Dirección General de Patrimonio cultural, Llistat de béns immobles d’etnologia. 12 MINISTERIO DE HACIENDAYADMINISTRACIONES PUBLICAS, Sede Electrónica Del Catastro, ref. 7387234YJ3378N0001KW. 8

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 111


Detall del balcó de la façana del núm. 11 del carrer València. . Fotografia cedida per Manolo Borja à FIG 5

Construcció de la vivienda en el cantó entre el Passeig Doctor Alemany i la Plaça de l’Església. Fotografia dels anys 30 cedida per l’Associació Cultural La Penyeta à FIG 7

Per acabar la nostra anàlisi, a partir de l’any 1925 iniciarà a alçar el vol una nova corrent arquitectònica, el Racionalisme, que apostava per la funcionalitat i l’absència de decoració. Potser el primer edifici a la nostra localitat que camina cap a aquest Moviment Modern va ser el que fa cantó entre el Passeig Doctor Alemany i la Plaça de l’Església, datable en 1945 segons el Catastre, tot i que ja s’estava iniciant la construcció en la dècada anterior a jutjar per les fotografies conservades [FIG 7].13 D’acord amb Juan Antonio Ruiz Cerveró, seria exemple també de la introducció del ferro, més propi de la indústria i de l’enginyeria, a l’estructura arquitectònica de les vivendes. A mode de conclusió, hem considerat essencial aquest breu viatge per l’arquitectura de principis del segle XX per una raó molt senzilla: allò

que es desconeix, difícilment podrà valorar-se en la seua justa mesura i, per tant, tampoc conservar-se i difondre’s a les noves generacions. Ben al contrari, resulta essencial que sentim aquestes obres com una testimoniança preciosa de la nostra localitat i, per extensió, del nostre passat col·lectiu. Iniciatives com les rehabilitacions de les ja citades Casa Palomes al Carrer Cervantes núm. 9 o de la façana de la vivenda núm. 11 del carrer València, com també de la del Passeig Doctor Alemany núm. 21 destinada a l’obertura del “Blau Bed & Breakfast”, i l’exposició fotogràfica L’arquitectura a Cullera a cavall dels segles XIX i XX que acompanyava les XI Jornades d’Estudis de Cullera, resulten esperançadores; però queda encara molt de camí per davant, i entre tots el recorrerem millor.

MINISTERIO DE HACIENDAYADMINISTRACIONES PUBLICAS, Sede Electrónica Del Catastro, ref. 7288504YJ3378N0001GW / 7288504YJ3378N0002HE / 7288504YJ3378N0003JR / 7288504YJ3378N0004KT.

13

112 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


CASES AMB NOMS PROPIS Luis Formentín Peñalosa Escriptor i Investigador local La casa on ú naix, sempre la recorda; la llar mai s’oblida i l’estatge on morirem ... altres la recordaran. La nostra ciutat ha tingut fills molt il·lustres que han destacat en els camps de les lletres, les arts, les ciències i els àmbits econòmics, musicals, polítics, socials ... Són coneguts a Cullera i reconeguts allà on han desenvolupat la seva professió. En aquest article recordem alguns, indicant la casa on van nàixer, van viure o van morir. D. AGUSTIN CEFERINO BOU FRANCO Naix a Cullera al carrer de Baix número 22; encara no s’ha pogut trobar la data exacta del seu naixement, en morir a València i perdre l’arxiu parroquial l’any 1936, però a l’edat que manifesta tenir al Codicil, va ser l’any 1810. El seu pare D. Domingo Bou i Vilaragut va ser un terratinent consolidat, que exerceix responsabilitats públiques, és un notable important, del llinatge dels Bou amb gran ascendència i influència a la ciutat de Cullera. Pertanyia també, a la branca dels Vilaragut, que aparegueren a la València del segle XV com noble família, i, amb D. Agustín, la branca d’aques-

Carrer baix 22, casa de D. Agustin Bou

ta nissaga que va estar establerta a Cullera, finalitzà, sent l’últim descendent. Estudià dret i va exercir l’advocacia. Per experiència familiar tingué una gran sintonia amb el món agrícola. Va rebre una bona formació jurídica especialment, pel que fa a les lleis d’aigües i regs, així com dedicà especial interès a les ordenances agrícoles municipals, defensant sempre, com no, la seva posició d’hisendat agrícola. Va pertànyer al partit Unió Lliberal, sent eminentment conservador. Per la seva pertinença com a soci numerari de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, entaula relacions amb les més altes instàncies de la burgesia valenciana. Fou un home important en la seua època a la ciutat de Cullera, sent el redactor de les Ordenances Rurals de 1841, i de la de Regs de 1852, aconseguint canalitzar els problemes de la Llei d’Aigües, fins arribar a la constitució d’una Comunitat de regants, que perdura actualment. Amb l’enllaç matrimonial a una edat ja madura amb Dª Mª Rita Gomis García, i unir ambdós patrimonis, passà a formar part dels primers a la llista dels hisendats més importants de Cullera. Diputat Provincial i President de l’Excma. Diputació Provincial de València. Cavaller comendador de nombre Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 113


de la Real Ordre americana d’Isabel la Catòlica. Condecorat amb la Creu de Beneficència de 1a classe pels serveis prestats com a diputat provincial en la inundació de les aigües del Xúquer de 4 de novembre de 1864, coneguda com la riuada de Sant Carles. Auditor Honorari de la Marina i vinculat a diverses corporacions. La mort de la seva única filla a una edat primerenca, va fer pesar molt sobre ell i la seva esposa. Aquest esdeveniment va canviar la resta de les seves vides, sent la causa de l’origen de la Fundació Bou, amb el Col·legi Asil de la Immaculada Concepció per a nenes òrfenes, conegut popularment per “Asil de Bou”. “Només aquesta obra els cobriria de glòria, i ells mateixos ho expressen de forma admirable en el Codicil. L’obra de D. Agustín i Dª Rita després de 137 anys s’ha perpetuat, adaptant-se els temps, amb l’actual Col·legi de la Immaculada Concepció, són diverses les generacions que han passat pel mateix. D.EMILIO FERRER CABRERA Conegut popularment per “Teti”, va nàixer a Cullera el 7 d’Abril de 1888, a la casa situada al carrer del Riu número, 18. De menut ja va demostrar qualitats especials per al dibuix, i més tard va realitzar el Batxillerat a València, i es va llicenciar en pintura i dibuix a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, obtenint en 1912, la primera medalla i el 1914 la segona en mèrit a la seva aplicació i estudi. En les vacances d’estiu va ampliar els seus estudis treballant amb José Mongrell. El 1910 va participar en una exposició nacional, obtenint medalla de segona classe i consideració de primera. El 1917 va guanyar una beca del Cercle de Belles Arts de Madrid per ampliar estudis a París i Roma. Va conrear de preferència la figura de la bellesa en la dona. Als 20 anys realitzà exposicions a Cullera, Madrid, Barcelona i Buenos Aires. Mentre tornava a Cullera completava una altra de les seves grans passions: navegar. L’any 1920 algunes de les seves obres van figurar en l’Exposició Nacional. La seva col·lec114 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

ció és molt extensa i part d’ella desconeguda pels cullerencs, ja que es trobar en museus i col· leccions particulars d’Espanya i de l’estranger. Als seus treballs de primera època destaquen “Feda” “Entre tarongers”, “Presa al Xúquer” “El só Pep el tort”, “Andalusa”, “Valencianes” i durant el seu viatge a Amèrica, va pintar a “Conchita Piquer “. Home liberal, de gran simpatia i molt apreciat a la seva Ciutat. Després de la proclamació de la Segona República, va pintar una mariana republicana, tret al natural, per encàrrec de l’Ajuntament. Després de la Guerra Civil, el quadre va desaparèixer del Saló de Sessions, on ocupava un lloc preferent. El 1935 va obtenir la plaça de catedràtic d’Institut d’Ensenyament Mitjà, que va exercir a Ceuta, fins al començament de la Guerra Civil. Per la seva situació política fou empresonat, i aconseguí sortir gràcies a dos militars els quals va retratar: el general Castejón, i el general Millán Astray. A les seves obres s’escapa el llum i color i va poder agafar l’estil, el color i l’essència d’aquell gran pintor amb el qual va conviure: Mongrell. Com a gran retratista que era, va plasmar en els seus llenços a homes i dones de Cullera i de fora d’ella. Com a temes locals destaquem els llenços de “La tornada de la feina”, “Bonavista”, “Per la miranda venen” “La pinya de Santa Marta” al metge D. Juan Garcés. A la dècada dels anys 50 impartia classe de dibuix, que pagava l’Ajuntament en una aula de l’escola “Agustí Olivert”. Ens ha quedat com record permanent de la


Carrer del riu 18 naix Emili Ferrer

seva obra, el magnífic quadre, còpia de l’Últim Sopar de Joan de Joanes, ubicat a l’altar de la capella de la Comunió i el medalló de la Mare de Déu del Castell de l’Altar Major; tot això en l’Església parroquial dels Sants Joans de la nostra ciutat. Molts altres quadres estan en poder de les seves nétes, familiars, i de Institucions com el Sindicat de Regs de Cullera; famílies Cabanilles, Cerveró, Torres, J.Piris Ferrer. etc. Va ser professional com a fotògraf i després de molt temps sense pintar, va tornar a fer paisatges, retrats i diversos encàrrecs per tal d’aconseguir diners per realitzar el seu somni: “comprar-se un iot gran”. Va morir a Cullera el 15 de desembre de 1962. La Ciutat li va dedicar un carrer a la zona moderna de la platja de Cullera i va celebrar el seu Centenari amb la col·locació d’un retaule de taulellets commemoratiu.

D. JOAQUIN OLIVERT PELLICER. Va nàixer a Cullera el 18 de juny de 1941. La meva amistat amb ell, que he mantingut sempre, prové des de que Joaquín estudiava Batxillerat a l’Acadèmia Miguel de Cervantes (abans Lope de Vega) sota la direcció de D. Alfredo His Català; amb els professors D. Juan Jaren i D. Juan Andrés Monrabal. Ell estava en 4t de Batxillerat i jo en 1r. El seu expedient acadèmic a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Requena, que és on ens examinàvem, està ple de moltes matrícules d’honor. Joaquim, ajudat pels seus pares i la seva tia, ens va ensenyar com vèncer les dificultats en un context gens favorable. Va demostrar ser una persona extraordinària, malgrat els seus impediments físics, causats per una gran malaltia, que no li van restar tenacitat i ànim a tirar endavant, en una època en què a les persones de les seves característiques físiques se’ls arraconava i discriminava sense comptar amb elles. Fou una ment privilegiada al camp de les matemàtiques i de la física, en centrant els seus estudis en la Teoria de la Relativitat. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de València en 1968. Doctor en 1974. Professor de Física Quàntica, professor a la Facultat de Matemàtiques des de 1985. Durant la seva etapa de professor, va publicar diferents llibres i obres relacionats amb la Física relativista. També fou l’autor del llibre “Àlgebra Lineal” publicat per la Universitat de València. Va dirigir diverses tesis doctorals i va ser nomenat Doctor “honoris causa” en Física per la Universitat de Valencia. A més a més, de la seva passió per l’estudi i investigació, li entusiasmava la música; art important per a les matemàtiques. Era soci de l’Ateneu Musical de la nostra ciutat, al qual estava molt vinculat i també era membre de l’Agrupació Socialista de Cullera. El 22 de maig de 2014 l’edat de 72 anys va morir al seu domicili de Cullera situat al carrer de Pescadors número 59, després d’haver Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 115


RVDO. D. ANTONIO RENART MARTI. Va nàixer a Cullera l’any 1890 a la casa situada al carrer Nou número 5. Va cursar els seus estudis en el Seminari Conciliar de València i fou ordenat Prevere en 1913. El seu primer ministeri fou Rector de Benirrama. Era Doctor en Sagrada Teologia. Va passar després a la seva ciutat natal com Coadjutor de la parròquia dels Sants Joans i Capellà del Santuari de la Mare de Déu del Castell.

carrer nou 5 naix Antonio Renart Carrer peixcadors 59 Joaquin Olivert

superat una greu lesió cardíaca, rebent en el seu comiat el reconeixement dels seus amics i companys. Amb motiu de la festivitat de tots els valencians el MI Ajuntament en Ple per unanimitat li va concedir el distintiu del “9 d’Octubre” en la seva tercera edició, a títol pòstum, rendint-li homenatge al Saló de Plens de l’Ajuntament. Van intervenir en l’acte Joan Palomares en representació de l’Ateneu Musical; Dolors Aura en representació d’Emilio Renard, professor músic, Vicente Liert, catedràtic de la Universitat de València i Alfredo Peris catedràtic de la Universitat Politècnica de València. Va tancar l’acte l’Alcalde de Cullera Jordi Major amb un emocionat discurs, tancant el mateix amb una frase de Gandhi “la força no prové de la capacitat corporal, sinó d’una voluntat de ferro”, ja aquesta tasca estem tots convocats. 116 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Va promoure i participà en la Baixada silenciosa del 13 de maig de 1936, amb altres cullerencs, per tal de salvar la Imatge del segle XIV amb la seva peanya d’argent del segle XVIII de la nostra patrona, que va amagar a l’estable de la casa seva al carrer Nou 5. D. Antonio va ser detingut per la seva condició de sacerdot i va poder comunicar secretament durant la seva breu estada a la presó local el lloc on havia amagat la Imatge de la Mare de Déu del Castell. Va fer saber al seu company de presó i germà en el sacerdoci Vicente Rosell Pérez, qui, en ser traslladat a la presó de València, va fer partícip a Mn. Alfredo Lafarga Crespo, sacerdot cullerenc que es trobava penat en el mateix lloc. Les últimes paraules de D. Antonio foren: “Així com Jesucrist, el meu Déu, va perdonar des de la Creu als seus botxins, així jo us perdono a vosaltres ...” i entre les mofes per part dels esbirros i els crits de Visca Crist Rei ! del màrtir, van sonar les descàrregues que van do-


nar la corona de la victòria a D. Antonio Renart Martí, el 18 d’octubre de 1936. Les seves restes piadosament recollides pels seus familiars, descansen en el cementiri municipal de Cullera. El seu procés de beatificació està avançat. La Imatge de la Mare de Déu del Castell va romandre amagada en aquesta casa del carrer Nou 5, des del 13 maig 1936 al 30 de març de 1939, en què va ser mostrada de nou des de la balconada principal de l’Ajuntament amb aquelles paraules que va pronunciar el sacerdot D. Vicente Rosell Pérez: “Cullera, ací tens a la teua mare” PARE MARIANO SAPIÑA ARLANDIS Va nàixer a Cullera el 3 d’Abril de 1900 a la casa del carrer del Calvari número 16. Fill de Mariano i de Rosa; de família humil, coneguda com “Rosquilla” estimada per tots pel seu bon fer i amants de la seva Ciutat. Des de la seva casa senzilla i neta del carrer del Calvari contemplava tots els dies el Nostre Castell on habita “la Moreneta”. Va estudiar Humanitats en el Seminari de València i en la preceptoria dels Pares Agustins de Santander de 1911 a 1915. Va prendre l’hàbit d’Agustino a Valladolid el 28 de juliol de 1915. Va professar els vots solemnes al monestir agustinià de la Vinya (Burgos) el 16 de maig de 1921.Fou ordenat prevere pel Sr. Bisbe d’Osma al juliol de 1924, celebrant la seua primera missa als pocs dies a la catedral de Burgos. En 1924 va ser destinat al convent de Sant Pau de Manila, per a exercir el càrrec de Mestre de capella i organista. El 1927 fou destinat al col·legi de Iloilo, on va ser professor de piano i violí, junt amb altres disciplines.

Carrer Calvari 16, naix Pare Mariano Sapiña

A l’abril de 1929 va ser enviat als Estats Units per perfeccionar l’anglès, residint a Filadèlfia. Estudia anglès i cinema, interpretant al piano música per a pel·lícules mudes. A l’escola de Villanova dels pares agustins americans ensenya Literatura espanyola i estudia Llengües i Ciències Biològiques. Se li concedeix el títol “cum laude” de llicenciat en Arts Liberals el 1930.06.05. En 1931 després d’unes vacances a Espanya va tornar al Col·legi d’Iloilo, que més tard seria Universitat Agustiniana, de la qual fou rector durant nou anys. A banda d’espanyol i valencià, també parlava l’anglès, l’italià, el francès, el japonès,el llatí,el grec i hebreu així com dialectes tagalesos. La seva veritable tragèdia va ser durant la II Guerra Mundial, en arribar els japonesos a les illes. Tot i que molta gent va marxar, ell es va quedar amb els seus. Va escriure unes lletres en japonès al general Konno, que manava la zona, notificant-li que ell, l’espanyol Mariano Sapiña havia estat el professor de la seva filla a Manila. Això li va valer molt i el col·legi de St. Agustí de Iloilo va ser respectat. A la fi de 1948, li van oferir unes vacances a Espanya, arribant a Cullera, on va passar una breu temporada. En aquesta ocasió va ser nomenat “Fill Predilecte de la Ciutat”. Va visitar la Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 117


Societat Musical de Santa Cecília, tocant el piano com temps enrere i donant xerrades. Se li va fer un homenatge nomenant-”Soci d’Honor” amb un concert de la Banda dirigida per D, Emilio Campos, al teatre Cervantes que estava a vessar. També l’Ateneu Musical va nomenar “Soci d’Honor” Va ser reclamat a Madrid i va aconseguir dos mesos més de permís, per poder gaudir de les Falles i de les nostres Festes Patronals a les quals mai havia assistit. En tornar a Manila en 1949, fou rebut pel President filipí Edilfino Quirino, i pel vicepresident D. Fernando López. En Cebú l’esperava el Sr. Arquebisbe. El Pare Mariano era molt apreciat a les Illes, i no va perdre el contacte amb els seus familiars. Per a ell, la seva família, Cullera i la Mare de Déu del Castell, habitaven en el seu esperit. El 1966 va emmalaltir dels ulls. Va tornar a Espanya i visqué al Col·legi dels agustins de Saragossa, on va morir el 6 d’octubre de 1966, als 66 anys d’edat, i 50 de vida religiosa. D. JOSE ALEMANY BOLUFER Va nàixer a Cullera l’1 de juny de 1866, al carrer de la Pau, número 6 del raval de Sant Agustí, i va ser batejat el mateix dia a la Parròquia dels Sants Joans. Els seus pares eren persones d’escassos recursos econòmics. Era el tercer de deu germans. Quan complir l’edat escolar, la seva mare es va preocupar de portar-lo amb el seu germà Francisco a l’escola nacional a la Casa de l’Ensenyament ubicada al carrer del Riu, molt allunyat de la casa del carrer de la Pau que era on residien, per la qual cosa va convenir amb el mestre certa quantitat perquè els acompanyés al col·legi i acabades les tasques els tornés a la llar, gestió digna de lloar el preocupar de la mare per l’educació dels seus fills. 118 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Als dos o tres anys d’anar a l’escola, un dia va portar a casa vint pessetes. La mare es va espantar al veure aquests diners en mans del seu fill i va anar a cercar el mestre per a que la informara, “no s’espanti”, li va dir, el seu fill s’ho ha guanyat. El notari Sr. Verdet, necessitava un ajudant per confeccionar el cens de la població i hem va preguntar si jo tenia algun alumne avantatjat: li vaig portar a Josep, i ha complert tan bé la seva comesa, que li ha donat aquests diners i a més a més ha quedat molt agraït. Veient aquestes disposicions sa mare va decidir que estudiés, però el pare llaurador, s’oposava, perquè en augmentar el nombre de fills, confiava que Josep li ajudés en els seus quefers agrícoles quan tingués edat. Havent complit els 12 anys el porta al Seminari de València aprofitant una beca que li fou concedida; però, Josep no tenia vocació, es va adonar que no seria un bon sacerdot. I aprofitant les vacances de Pasqua, va abandonar el Seminari, fent el viatge a peu de València a Cullera. Va ser pagès fins als disset anys però, no va desistir en l’estudi i lectura de tot allò que hi trobava. Ajudava al seu pare en les feines del camp i per les nits ensenyava a alguns nens del “Raval” que li remuneraven seu treball amb dos reals al mes els que aprenien a llegir, i una pesseta els que aprenien a llegir i escriure. Els pares volgueren que el jove mestre ampliés els seus coneixements estudiant el segon ensenyament. El col·legi més proper s’hi trobava a Sueca. El seu pare havia comprat una cavalleria per al seu treball a un tractant suecà. La mare es va traslladar un dia a pagar el termini corresponent i li va demanar al tractant de la cavalleria que s’interessés per inscriure al seu fill al centre de segon ensenyament, cosa que va fer molt gustosament, i el seu fill José va començar a estudiar el Batxillerat, anant tots els dies a peu a Sueca i després tornar a casa de la mateixa manera.


Carrer José Burguera 21

En el primer curs que va acabar en juny de 1883, va obtenir dos excel·lents, dos premis i una pensió de 375 pessetes anuals, que es va elevar a 500 pessetes en cursos successius, i que concedia l’Ajuntament de Sueca a l’alumne amb el més brillant expedient. Aprovà el 1886 el quart curs en la convocatòria de gener i el cinquè en la de maig. Va concebre la idea de realitzar estudis superiors, però fou cridat a files per fer el Servei Militar i amb destí a la Jonquera. Escrivia als seus pares per poder assolir un destí a Barcelona i realitzar estudis superiors. Així que sa mare va acudir a D. Tomás Piris, persona influent de Cullera, qui va aconseguir que el traslladessin a Barcelona, prestant ​​ els seus serveis com a ordenança en Capitania General i atorgant-li temps lliure per estudiar a la Universitat. Un pa li donaven cada dia per maenjar, catorze pessetes que cobrava al mes per haver baixat de rang i quinze pessetes més que li enviaven els seus pares, estudiava, menjava, fumava i estalviava trenta cèntims cada setmana per escriure a la seva núvia i als seus parents. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres el 1888, obtenint set premis ordinaris i l’extraordinari, que li concedia el títol corresponent lliure de despeses. El director general d’Instrucció Pública va presidir l’acte acadèmic. Li va estranyar que un jove soldat rebés aquests premis. Així doncs, el va felicitar i li prestà la seua ajuda la qual D. José va aprofitar més temps per als seus estu-

dis. Va demanar la llicència del servei militar, que li va ser concedida pel Consell de Ministres, a més amés, de l’encomana d’Isabel la Catòlica lliure de despeses. A la seva imposició a Barcelona acudiren els seus pares, ​​rebent honors en la Capitania General que es va vestir de gala. Els soldats van tenir festa i ranxo extraordinari, i els que eren de Cullera i Sueca, van formar l’escorta d’honor. Intensificà els seus estudis i acaba el Doctorat a Barcelona, ​​fent la revàlida a Madrid en 1889. Per guanyar-se el pa donava classes particulars a la ciutat comtal, mentre esperava per fer oposicions a càtedres de la seva especialitat. El 23 de març de 1890 es va casar amb la senyoreta Dolors Selfa Adam i fruit d’aquest matrimoni van nàixer nou fills. En les oposicions a les càtedres de grec a Salamanca, va competir contra Unamuno mentre que en les de Granada el seu principal contrincant fou àngel Ganivet però, no obstant això, Marcelino Mendez i Pelayo, president del tribunal, li va atorgar la càtedra a D. José per unanimitat. Al desembre de 1899, per oposició guanyà la càtedra de grec de la Universitat Central, instal· lant-se a Madrid. Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola des de 14 de març de 1909, ocupant la butaca de la lletra “A”. En 1925 ingressa en la d’Història. La seva activitat de càtedra, traduccions, articles i obres s’intensifica. Va revisar el Diccionari Usual de la Llengua Castellana el 1927, sent el seu director D. Antonio Maura. Extraordinari poliglota, fou el primer sanscristista d’Espanya, ja que sabia perfectament grec i llatí. Llegia i escrivia l’anglès, el francès, l’alemany i el suec, fins i tot el rus. La seva llengua familiar en trobar a la seva ciutat natal a la qual acudia a la casa número 21, de l’actual carrer José Burguera, era el valencià. A banda del Diccionari, la Gramàtica Històrica Espanyola, va escriure en 1893 el pròleg de la Història de Cullera, d’Andrés Piles. Va traduir al sànscrit Hitopadeza (1895) i quaranta-dos de llibres més a diverses llengües. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 119


Tot i que no volia honors, ni condecoracions, per ser refractari d’exhibicions i vanitats, es va veure obligat a acceptar-: Cavaller d’Isabel la Catòlica, Delegat regi de primer ensenyament en 1919; Conseller d’Instrucció Pública; Cavaller cobert davant el Rei, gaudint de la consideració i tracte personal d’Alfons XIII; Degà de la Facultat de Filosofia i lletres de Madrid; Acadèmic corresponent de la Societat de Geografia i Història de Santiago de Xile; Ídem de la d’Història de l’Equador; Ídem de la de Ciències i Belles Arts de Còrdova; Ídem de la de Cadis; Membre d’honor de l’Institut d’Estudis Atenesos de Paris; i per ser acadèmic de l’Espanyola era corresponent de totes les Acadèmies de la mateixa índole hispanoamericanes. Va ser nomenat Fill Predilecte de Cullera, i el 15 de maig de 1919, junt a la seva esposa van ser padrins de la Coronació Canònica de la Mare de Déu del Castell. Va morir a Madrid el 26 d’octubre de 1934, víctima de l’arteriosclerosi que patia des de feia alguns anys. Va ser soterrat l’endemà amb una important manifestació de dol al cementiri de l’Almudena. Cullera li dedicà el principal carrer de la població, així com el seu nom a un col·legi de Primer Ensenyament i el 1966 es va celebrar el seu centenari es va erigir un bust, ubicat actualment al final del seu carrer en un petit jardí. Així mateix, l’Ajuntament en 1966, va convocar un premi Ciutat de Cullera que es va atorgar a D. Manuel MartinezCamaró, Doctor en Lletres per la seva Assaig Bio-Bibliografico de Don José Alemany i Bolufer. RAFAEL TALENS PELLO Va nàixer a Cullera el 9 de Setembre de 1933 a la casa situada al carrer de d’Alt numero 14, anomenat anteriorment del Mestre 120 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Giner, darrere del que era el Banc Hispano Americano, que dóna al Plaça d’Espanya, on hi tenia també el seu pare el taller artesanal. Inicia la seva orientació a la música molt jove, sent el seu principal orientador son pare Rafael Talens Fullerat, hàbil clarinetista, pertanyent a la banda de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília, tot i que abans de 1940 havia pertangut a la plantilla de l’Ateneu Musical, sent alumne avantatjat del director D. Mariano Martí. Era molt habitual passar pel carrer de d’Alt, i escoltar el clarinet del jove Talens, a qui li dedicava moltes hores a aquest instrument .. Ingressa al Conservatori Superior de Música de València en 1944, i a banda dels estudis obligatoris inicià l’estudi de piano. Els seus professors D. Pedro Sosa (harmonia), D. Lucas Conejero (clarinet), José Roca (piano), D. Francisco León (Història i Estètica), D. Leopoldo Magenti (acompanyament al piano) D. Manuel Palau (direcció d’orquestra). Va tindre una especial influència en ell el professor d’harmonia D. Pedro Sosa, amb qui mantingué una relació d’amistat, gràcies al Sr. Emilio Campos, Director de la Banda Santa Cecília. Talens, alumne avantatjat de clarinet, va substituir al seu Mestre en l’orquestra de sarsuela al Teatre Principal de València, donant-li l’oportunitat de conèixer a diversos professors solistes de l’Orquestra Municipal de València i professors del Conservatori. D’aquesta època d’estudiant naix l’amistat amb Antón García Abril, bon compositor i Catedràtic de Composició del Real Conservatori Superior de Música de Madrid. El 1952 obté per oposició la plaça en la Banda de Música de cap d’Estat a Madrid. En aquest context de viure a Madrid, per la seva condició de pianista, clarinetista i director d’orquestra, actua als salons més prestigiosos de la capital, incloent-hi els diversos estils musicals, com la sarsuela, ballet, revista, jazz, que dominava a la perfecció. Aquest fet li donà l’oportunitat de conèixer a Lucho Gatica, Luis Mariano, Celia Gámez, Maria Felix, entre altres.


Carrer de dalt 14, naix Rafael Talens

El 1958 es casà amb Dª Neus Cerveró i fruit d’aquesta unió nasqueren els seus sis fills. Després d’21 anys d’intensa vida artística, social i familiar a Madrid tornà a València com a professor d’harmonia i formes musicals del Conservatori Superior. Començà la seva marxa com a compositor, motiu pel qual és especialment conegut. Compaginà la docència i composició amb la direcció durant un temps de la banda de Sedaví, a més a més d’haver dirigit les Bandes Municipals de València, Alacant, Madrid, Palma de Mallorca, Castelló etc. Va formar part de diferents jurats de certàmens musicals. Obtingué nombrosos premis per les seves diverses obres entre elles el “Mestre Vila» de Madrid en 1986 per la suite “Seqüències vibratòries” Fou director honorífic de diferents Societats Musicals. President d’honor del Comitè Organitzador del Certamen Nacional de Bandes de Música “Ciutat de Cullera”. El 1982 l’Ajuntament en Ple li va concedir l’Escut d’Or de la Ciutat de Cullera. Creu, Encomana i Placa de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, concedits per SM el rei Joan Carles I. Membre Honorífic de la Banda de Música de la Guàrdia Reial. Fill Predilecte de la ciutat de Cullera atorgat pel MI Ajuntament en Ple (1998). Premi “Euterpe 2000 de la Música Valenciana a la Recerca i Composició Musical. Premi “Insigne” de la Música Valenciana, atorgat per la MI Acadèmia Valenciana de la música. Sense oblidar els títols de professor de Clarinet, Piano, Composició (Matrícula d’Honor) i Direcció d’Orquestra. La catalogació de les seves obres és extensa, i segons l’estudi d’investigació realitzat pel

professor i cullerenc D. Juan Iznardo i Colom l’any 2007 són les següents: 12 composicions de música de cambra; Pasdobles, Marxes mores i Marxes militars 38 composicions, destacant el pasdoble “Terç de Quites” dedicat a aquesta penya taurina de Cullera i un dels pasdobles més interpretats a nivell de bandes de música i en els mitjans de comunicació; 26 composicions d’obres per a orquestra, banda i cor, destacant: “Sicania Suite”, “Cançons de Mare» “Cullera Suite”; “Homenatge a un Premi Nobel” “Festívoles” “cosmos” “Himne de la Tauleta” “Seqüències vibratòries” “Valldigna Suite” “Obertura Rítmica” “Obertura per a un Centenari” etc. 6 Composicions d’obres per orquestra; 3 composicions d’Obres per a cor. No obstant això, aquesta catalogació és incompleta, ja que des del 2008 i fins a la seva mort, el Mestre Talens va seguir component. Va morir a Madrid. Les seves restes van ser traslladats a Cullera on la capella ardent es va situar en l’escenari de l’Auditori Municipal. El soterrament va ser una important manifestació de dol a la Ciutat, acompanyat per les dues bandes de música: Ateneu Musical i Santa Cecília, juntament amb l’Ajuntament en Ple sota maces, les primeres autoritats en el món musical de la nostra Comunitat Valenciana. Igualment es van desplaçar molts músics fills de Cullera, que resideixen en altres llocs d’Espanya. Aquest fill il·lustre i predilecte de Cullera amb una gran qualitat humana unida al seu prestigi professional, ha omplert amb la seua obra la cultura musical de la nostra Comunitat. Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 121


L’ARQUITECTURA CIVIL MONUMENTAL DE CULLERA: “LES GRANS CASES DE LA VILA” Kike Gandia Àlvarez.

Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera Les tres grans cases de la Vila de Cullera Cullera compta amb una arquitectura monumental de gaire públic de les més interessants i importants de la Ribera Baixa, fruit de les circumstàncies econòmiques i socials de cada període històric. Res és fruit de la casualitat, i molt menys en arquitectura. Una situació econòmica boiant i unes personalitats amb iniciativa i valors socials feren possible que hui en dia gaudim d’uns edificis tan espectaculars com especials, tot ells desconeguts per la majoria dels ciutadans que passen pel seu costat tots els dies sense adonar-se dels valors i càrrega històrica que atresoren. Vertaderes joies arquitectòniques al bell mig de la vila. Si fem una ullada a l’Inventari d’elements protegits del PGOU de Cullera, definitivament aprovat en 1998, comptarem més d’un centenar d’immobles protegits pels seus valor artístics, arquitectònics o històrics. La majoria d’ells són immobles particulars -pertanyents a famílies econòmicament solvents de Cullera- però on destaquen precisament tres immobles o “cases” per la seua valua històrica i artística que son propietat del consistori i per tant de tot el poble. Dues d’elles, les més antigues bastides a Cullera, es projectaren pel mateix arquitecte, en Vicent Gascó, a finals del segle XVIII i per iniciativa del propi consistori. La tercera, pel contra, fou bastida a principis del segle XX per una de les famílies de cullerencs més destacades des del punt de vista social i cultural -els Olivert- però que, per circumstàncies que desvetlarem més endavant, passà a ser propietat de l’Ajuntament. Totes tres gaudeixen de trets comuns que les fan mereixedores d’estar a l’Olimp dels monuments de Cullera: ser projectades per arquitectes consagrats, posseir valors històrics, artístics i arquitectònics destacats i estar dedicades a funcions públiques o al servei dels ciutadans. Vicent Gascó i la seua relació professional amb Cullera Sens dubte, Vicent Gascó, és una figura capital per entendre l’arquitectura de finals del segle XVIII a València i, en particular, a Cullera. Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i director de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. Així com membre de l’ Acadèmia Imperial de Sant Petersburg1. A la segona meitat del segle XVIII desenvolupà una tasca professional molt intensa que li dugué a realitzar projectes tan emblemàtics com la Duana de València, també coneguda com la Fàbrica de Tabacs (després Palau de Justícia), obra conjunta amb Felipe Rubio i Antonio Gilabert que inspiraria 1

ESPARZA CASTILLO, A., 2002: “El retablo perpetuo.” Tesis. Universidad Politécnica de Valencia. Facultad de Bellas Artes de San Carlos, Departamento de Comunicación Audiovisual, Documentación e Historia del Arte.

122 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


posteriorment el Palau de Mineria de Mèxic obra capital de Manuel Tolsà; la Capella dels Desemparats, a la catedral de Terol o la antiga Casa Correus de Silla, construïda per ordre de Carles IV i destinada expressament a consistori municipal, posta de correus i primera escola pública2. A Cullera, deixà una destacada i interessant empremta amb tres projectes documentats: dos corresponen a immobles -la Casa de l’Ensenyança i la Casa Consistorial- i un l’altre una infraestructura viària: un pont sobre el riu Xúquer.3 Al nostre abast em tingut els projectes dels dos primers projectes, mentre que del tercer no consta res a l’Arxiu Històric Municipal, per això hem preferit centrar-nos en la tasca que com arquitecte desenvolupà Vicente Gascó a Cullera. Els dos edificis projectats a Cullera per Vicente Gascó estan en una línia edilícia encetada per aquest arquitecte a la segona meitat del segle XVIII, caracteritzada per la construcció d’edificis destinats a ser seu Retrato de Vicente Gascó Masot. d’ajuntaments o escoles públiques, com es el cas de Silla, de València o de Cullera. Precisament a Cullera tenim representats els dos models d’edificis esmentats i que, sembla, foren una constant a la seua obra arquitectònica. Amb dos edificis projectats per Gascó foren objecte de menció al diari de viatge que feu Carles Beramendi entre 1791 i 1794, per encarreg del rei Carles IV4. “La casa del Ayuntamiento se reedificó el año 1781 del caudal de propios de la Villa y costó ocho mil pesos. Y el año de 1793 se concluyó la de la enseñanza, que es un edificio muy cómodo y bien fabricado, con escuelas de primeras letras con sparación de ambos sexos y habitaciones para maestros y para maestras; su importe se sacó de los Propios y ascendió a veinte mil quinientos pesos”. Pel que fa a aquesta cita cal esmentar dues qüestions: la primera és que Carles Beramendi en les poques dades que dóna sobre la Casa Consistorial fa constar que és una “reedificació” d’un edifici anterior. La segona, és que fa esment de la bona construcció de la Casa de l’Ensenyança i el seu caràcter monumental. Passem a conèixer un poc més aquestes dues joies del patrimoni edilici municipal. 2 3

4

Catàleg del patrimoni Arquitectònic de Silla. Fitxa nº 3. Ajuntament de Silla. MARÍNEZ VERÓN, J., 2001: Arquitectos en Aragón. Diccionario Histórico. Volumen II. Institución “Fernando el Católico” C.S.I.C. Exma. Diputación de Zaragoza. BERAMENDI FREIRE, C.: Viaje por España. 10 vls. Biblioteca Lázaro Galiano. Madrid, 1791-1796. Manuscritos inéditos.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 123


La Casa Consistorial o la Casa de la Vila La Casa Consistorial de Cullera està situada a la plaça d’Espanya i comprèn un entorn urbà integrat pels carrers De Dalt i Mestre Valls està adossada a un conjunt de cases pel costat dret. Aquest entorn urbà es correspon amb el cor del barri de la Vila, un barri d’origen medieval configurat després de la conquesta cristiana i nucli primitiu de la Vila Reial de Cullera. Ens trobem amb una configuració típicament cristiana, de nova planta i tendència hipodèrmica5, estructurada sobre dos eixos o vials principals que son els carrers De Dalt i el De Baix, i condicionada per la muntanya i la séquia. En origen aquest nucli urbà estava emmurallat, i en ell s’ubicaven l’església -també fortificada-, l’hospital i la Casa del Consell. Segons la hipòtesi dels arqueòlegs Cotino, Martínez i Rosselló el traçat de la primitiva muralla cristiana coincidiria amb les alineacions dels carrers Pati de l’Església, carrer de Baix, carrer Antonio Renart, carrer Dr. Ríos, carrer Sant Francesc fins al carrer Mur d’Ànimes i acabant de nou al Pati de l’Església6. La Casa del Consell es situaria al solar de l’actual Casa Consistorial7, tal com es desprèn de les recerques documentals portades a terme en l’Arxiu Històric Municipal. Cal dir que, la projecció d’aquest projecte assignat a Gascó, es va incloure dins d’un projecte encara més ampli i ambiciós, i és que en les Actes d’Obres Públiques de 1756 a 1854 que trobem a l’Arxiu Municipal de la ciutat, es descriu explícitament, i així es tal com es desgrana al text original: “En conformidad del Decreto de V.S. que antecede el firmado Arquitecto Director de la Academia de S. Carlos, debo informar a V. S. que los proyectos que anteceden de las obras que se necesitan ejecutar en las Fincas pertenecientes a los Propios de la Villa de Cullera se reducen únicamente a la reparación y mejora de sus Casas Consitoriales y nueva pieza de Archivo en ellas; a la construcción de nueva obra de Carnicerías y Rastro; y a la composición del Almacén de Maderas”. Pel text, es pot entendre l’existència prèvia d’ un edifici anterior sobre el qual es pretén efectuar una millora i reparació. No obstant això, i malauradament, aquestes actes no ens indiquen les suposades arrels de l’edifici, ni ens expliquen l’estat en el qual es trobava, per a què necessités les millores de l’arquitecte Gascó. Per tant havia aplegat el moment en què havíem d’emprar-nos d’altres fonts documentals. I es que l’ Arxiu Municipal de Cullera compta amb una guia-inventari dels seus fons.8 A aquest inventari, se’ns indica l’evolució de l’antic Ajuntament Cullera. Ací se’ns diu que anterior a l’actual edifici, va haver-hi un altre, on tenien lloc unes oficines que regien la recaptació de la Vila i posseïa unes sitges sallats per mitjà d’uns tapadors amb uns escuts antics, situats al centre del mateix edifici, també es trobava una sala d’audiència, arxiu i les residències dels dos porters que allí habitaven. Aquest edifici anterior al projectat per Vicente Gascó el 1781, fou “abatit” en 1780, com es clar, per a la seua renovació. Rau aquesta millora, una placa commemorativa va ser emmarcada a l’ exterior del segon pis de l’actual edifici, i que encara, hui en dia, es pot observar el que en ella s’ al·ludeix a la seua construcció durant el regnat del Carles III. L’ edifici anterior al projectat per Gascó, que hem descrit abans, també va substituir en el temps a un altre del qual ens informa aquest inventari del fons de l’ Arxiu Municipal, un altre que a època moderna va ser objecte d’ incendi per l’atac de Gorgut el Corsari cap al 25 de maig de 1550. 5 6

7

8

MORRIS, A. E. J., 2001: Historia de la forma urbana. Desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. COTINO, F., MARTÍNEZ, S., ROSELLÓ, M., 2005: “Nuevos datos sobre urbanismo islámico y bajomedieval de Cullera”. Qulayra, I. GINER PEREPÉREZ, F., VILLALMANZO CAMENO, J., 1989: “El Archivo histórico de la ciudad de Cullera: catálogo de pergaminos.” Cullaira, 1. GINER PEREPÉREZ, F., VILLALMANZO CAMENO, J., 1978: “Cullera evolució a través dels nostres fotògrafs.” Arxiu de dades temàtic: Ajuntament, Arxiu i Biblioteca.

124 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Doncs, seguint a Villalmanzo, a mitjans del segle següent, posterior a la renovació efectuada per l’arquitecte Gascó al final del s. XVIII, se’ns indica en un informe del 9 de setembre de 1859, “que la major part de l’edifici es manifesta de nou ruïnós i amb perill de desplomar-se”. Totes aquestes informacions ens duien a concloure que l’edifici ha sigut objecte de contínues transformacions al llarg de la seua vida que troba les seves arrels abans de mitjans s. XVI com ens indica l’incendi de 1550. I que posteriorment al s. XVIII amb la reconstrucció d’aquest per l’arquitecte Vicente Gascó, van seguint adherint Façana restaurada de la Casa Consistorial o de la Vila i excloent detalls de la façana i de l’ interior de l’edifici, aconseguint la integració de l’edifici original a les modes del temps dominant. Però, tornem de nou a l’edifici que hui es pot contemplar a la Plaça d’ Espanya. La Casa Consistorial ó de la Vila, va ser un projecte assignat a l’arquitecte Vicente Gascó al s. XVIII i l’obra va ser finalitzada l’any 1781. Els seus plànols i dibuixos originals que daten de 1778, es troben conservats a les Actes d’Obres Públiques de Cullera de 1756 a 1854. Aquestes Actes, es troben a l’ Arxiu Municipal de Cullera. Aquest projecte va ser creat conjuntament amb el de la Carnisseria, rastre i escorxador municipal. La casa Consistorial de Cullera, és l’edifici civil més antic de municipi, realitzat en 1781 per l’il·lustre arquitecte Vicente Gascó Maso, Director de la Secció d’Arquitectura de la Reial Acadèmia de Sant Carles a València. Va ser construïda sobre l’emplaçament de l’antic Consell Municipal de Cullera d’època Foral9. A la casa Consistorial es van produir els successos de 1911, revolta popular que acabà amb la mort del Jutge i els seus ajudants i en la qual la població va assaltar l’Ajuntament arrencant les portes d’entrada10. Actualment, malgrat que ser la seu de la policia local segueix exercint les funcions per a les quals va ser creat, ja que en la planta principal se segueix mantenint les dependències per al Saló de Plens i altres funcions pròpies de l’ajuntament. Edifici de planta rectangular que consta de dues plantes més cambra. La façana principal dóna a la plaça d’Espanya, i està composta en dues altures separades per impostes corregudes, cada pis consta de tres obertures. En la planta baixa apareixen una porta principal d’accés amb arc de mig punt rebaixat i dos finestrals als costats amb arcs de mig punt i amb tancaments de reixeria. En el pis principal té tres balconades rectangulars rematats amb cornises. Sobre la balconada central i descansant sobre la imposta de l’àtic es troba un panell rectangular emmarcat amb un fris decoratiu, en el qual es llegeix la següent inscripció: “ANY 1781/ 23 Al REYNADO/ DE N.C.M./ EL S. D. CARLOS III/ DEL CABAL PUBLICO/ D’AQUESTA VILA”. Sobre el pis superior es col·loca una altra cornisa més elaborada com a remat de la teulada a dues aigües que recau aquesta façana. 9 10

GINER PEREPÉREZ, F., 1991: Cullera. Editorial Everest ABC (Madrid), 22 de septiembre de 1911, edción 1ª, pag.8

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 125


Secció Casa Consistorial. Plànol de V. Gascó.

El lateral de l’edifici que recau al carrer Mestre Valls, té en la seva planta baixa dues finestres rectangulars i dues quadrades i en la planta principal dues finestres rectangulars rematades amb petites cornises, i finestra més petita per a la zona de la cambra. En la façana posterior, en la planta baixa apareixen tres accessos, rectangulars amb reixeria i una finestra quadrada. I en la planta principal tenim dues balconades de diferents grandàries amb reixeria i una finestra de forma quadrangular. Alçat Casa Consistorial. Plànol de V. Gascó. La distribució de la planta baixa, s’organitza a través d’un vestíbul amb dependències contigües i amb l’escala de doble volta en el seu costat dret, que dóna accés a la primera planta i a la cambra. En la planta superior, la distribució s’estructura entorn d’un rebedor que dona accés a la Sala de Plens, caracteritzada per tenir un sostre amb motllura còncava de cimbia correguda per tot el seu perímetre; Sala de Juntes i despatx de l’Alcalde ambdues d’estructura quadrangular. Aquest, en origen, fou concebut estilísticament com una mena de palauet d’estil florentí, amb una arquitectura de gust clàssic, amb una disposició ordenada i simètrica dels elements integrants del seu programa decoratiu i funcional. L’edifici, a més, posseïa una clara voluntat de ser vist al llarg de tot el carrer del Riu que desemboca a la plaça d’Espanya on la perspectiva visual topa amb ell, per tant l’arquitecte tingué en compte aquesta situació i fruït d’ella fou el tamany, certament desproporcionat en el conjunt de la façana, del panell amb la inscripció. La Casa del Consell La denominada ara com plaça d’Espanya, acull l’actual Casa Consistorial projectada per l’arquitecte Vicente Gascó al s. XVIII, però com ja hem avançat i explicat als epígrafs anteriors tenim evidències més que clares i convincents, sobre l’existència d’un edifici anterior. I d’aquest es parla als documents més antics trobats a l’Arxiu Municipal de Cullera. La datació oferida, on més lluny ens traslladem cronològicament, es tracta de l’any 1321 on se li dóna el nom com, la Casa del Consell i Presó de la Vila de Cullera. Aquesta Casa del Consell es trobava ubicada al lloc de l’actual Casa Consistorial, per tant es tracta d’un mateix edifici. 126 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


La pròxima noticia que es té, sobre aquesta Casa del Consell i Presó de la Vila, apareix a l’episodi també esmentat als anteriors epígrafs. El de l’atac del pirata, Gorgut el Corsari cap al dia 25 de Maig de l’any 1550, on la dita Casa del Consell va ser arrasada per aquest, sent incendiada, obligant a la seua reconstrucció, doncs seguint una de les fonts escrites que descriu Villamanzo, el que ell cataloga amb el número 293 de l’Arxiu Municipal de Cullera11, ens mostra el plànol de la planta per a la nova edificació de la Casa de la Vila, plànols que aquest situa cap al 1580. Seguint a Villalmanzo aquestes obres no es van dur a terme pel que pareix. Totes aquestes informacions, ens duen a concloure que, l’original i primera Casa del Consell i Presó de la Vila, hauria sigut una construcció que constaria en els seus primers moments de vida, d’un pis, a més a més que, mitjançant els treballs d’arqueologia parietal s’ha pogut refer els patrons que seguiria aquesta: un edifici civil d’ estil gòtic medieval, en el que podríem establir certs paral·lelismes amb el Palau d’estil gòtic del Marqués de Montortal ubicat a Xàtiva (en la comarca de La Costera), encara que aquesta última tingueres la característica de ser edificada per a l’ús privat i residencial. S’assemblen en quant a què l’accés central construït a base de pedra, és l’eix central a partir del qual es desenvoluparien les estances interiors i la seua façana exterior. Aquest accés, que pertanyia als típics dissenyats en aquesta època, el s. XIV, a mode d’ arc rebaixat de mig punt, i amb marc rectangular de dovelles marcades. Sent als laterals de la dita entrada, dues finestres les protagonistes en la façana actual, amb forma rectangular. Doncs, no sabem si originalment aplegarien fins al sòl. Si seguim el model establert al Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva, les finestres no s’estenen fins el sòl i totes elles estan protegides mitjançant reixeria. Model q bé, podríem aplicar per a l’antiga Casa del Consell i Presó de la Vila. A l’interior, tindrien lloc les estances on es reunia el Consell i la mencionada Presó de la Vila. A més a més es tractaria de la residència dels macers, el qual, abans de 1852 sols era un, i posteriorment n’eren nomenats dos. Aquests macers, serien els encarregats de fer els determinats bàndols i ostentar el càrrec de vigilants de la Casa. Hem volgut fer una comparança amb el Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva, pel fet que ambdós es tracten dels típics palauets gòtics del s. XIV i a més tenen en comú que també, els dos edificis foren objecte de modificacions al llarg del s. XVIII, adherint-li detalls més bé, d’estil neoclàssic, propis d’aquest últim segle que hem mencionat. Posteriorment, i amb la ja anomenada Casa Consistorial, el projecte de Vicente Gascó, li va proveir, segurament a l’edifici d’un nou pis, instal·lant-se la placa de la nova edificació durant el regnat de Carles III, amb motiu de la commemoració d’aquesta reconstrucció. El segon pis es va connectar amb el baix per una escala, el lloc d’aquesta nova escala es tractava d’on antigament havia tingut lloc la ubicació de la presó de la Casa del Consell. Tenim notícies de reparacions d’aquesta escala un segle després del projecte realitzat per l’arquitecte Gascó, en un document del 16 de maig de 186112 on s’aprofita per a descriure l’interior de la Casa Consistorial, que creguem que, al contrari que la façana, no hauria sigut objecte de tants canvis al llarg del temps. La descripció que ens dóna el document, s’indica que als laterals de l’accés es trobaven les dues Sales de Juntes una d’elles dedicada a la Junta d’Aigües. A la dreta d’aquesta tenia lloc l’antiga residència del porter i on, amb propòsit de la reparació de l’escala, es dugueren a terme noves estances. 11

12

GINER PEREPÉREZ, F., VILLALMANZO CAMENO, J., 1978: “Cullera evolució a través dels nostres fotògrafs”. Arxiu de dades temàtic: Ajuntament, Arxiu i Biblioteca. GINER PEREPÉREZ, F., VILLALMANZO CAMENO, J., 1989: “El Archivo histórico de la ciudad de Cullera: catálogo de pergaminos.” Cullaira, 1.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 127


A més a més, se’ns indica que amb motiu de la nova escala es du a terme la realització d‘un rebedor de més amplària, aprofitant el lloc que deixà l’antiga escala es construeix la sala dedicada per als escrivents, tot açò a la planta baixa. I col·locant-se la nova escala al lloc on anteriorment estava l’Arxiu Municipal. Seguint amb el segon pis, ens trobaríem amb el Saló de Sessions i la estança on es guardava el denominat pel document “Arcón de la Bandera”. Sent a la part posterior on tenia lloc, la Sala de l’Alcalde i al costat de la seua esquerra la Sala del seu Secretari13. En conclusió amb aquest epígraf, hi tenim que la Casa del Consell i Presó de la Vila es duria a terme de nova planta, rau la reconquesta cristiana, a causa de la seua localització, que pertany a l’emplaçament de la nova vila cristiana que sorgeix, rere la reconquesta de Jaume I. Hem descrit alguns elements que hi estarien presents al seu interior i la composició de la façana al llarg del temps, mitjançant antics documents escrits que es troben a l’Arxiu Municipal de Cullera. Doncs, l’abans dita Casa del Consell, evolucionà, com hem pogut vore, temps rere temps, fins a aplegar a la composició, que trobem en ella, en l’actualitat, amb una conjunció d’estils dels típics palaus gòtics valencians del segle XIV, i de caràcter neoclassicista del segle XVIII. La Casa de l’Enseyança L’altre edifici projectat per Gascó a Cullera és la Casa de l’Ensenyança. Es tracta d’un edifici públic de la vila de Cullera construït en 1793. Als seus inicis estava concebut com un projecte educatiu per als infants de la vila, tot i que contenia el mateix edifici altres usos com un magatzem de fusta per a la vila i un lloc dedicat a la venda de blat, en el context de la història de Cullera aquest edifici tingué altres funcions com la d’hospital. En 1788 com mesura per satisfer les necessitats de la vila fou presentat un projecte, que actualment podem trobar redactat en un dels volums del registre d’obres públiques de l’arxiu històric de Cullera14. El terreny original, propietat de la Façana restaurada de la Casa de l’Ensenyança Senyora Isabel Berenguer, un hort o “volax” que l’ Ajuntament de Cullera li anava a compra per a construir allà la Casa de l’Ensenyança. No obstant això, el terreny estava sotmès a moltes carregués fiscals que ni la mateixa Isabel Berenguer no podia afrontar, aquest era el motiu de la seva venda, i per aquesta raó l‘Ajuntament tampoc podia fer-se càrrec. Per tant, van optar per canviar de terreny i van comprar altre, on és situat actualment aquest edifici, en el carrer del Riu, per la part esquerra just enganxat a la muralla que envoltava la vila per la façana situada en el Carrer Cervantes i conformant un edifici de planta quasi triangular. Aquella finca que va comprar l’Ajuntament de Cullera era una finca composta per diversos propietaris, que tenien edificades unes casetes en els seus horts, aquests veneren les terres en favor del benefici comú de la vila. 13

14

GINER PEREPÉREZ, F., VILLALMANZO CAMENO, J., 1978: “Cullera evolució a través dels nostres fotògrafs. Arxiu de dades temàtic: Ajuntament, Arxiu i Biblioteca. Archivo Histórico de Cullera: “Obras publicas, de 1756 a 1854, nº1” A.C.H 1.74. L-1

128 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


La demanda del projecte fou per concurs o edicte per part de l’Ajuntament, que finalment l’atorga a l’Arquitecte Vicente Gascó, que presentà un edifici multifuncional, constituït en vàries estances per les necessitats de la vila, ja que havia de contenir un magatzem de fustes, unes oficines administratives, aules per impartir classes, habitacions per als professors separades per a dones i homes, i un lloc per a la venda de gra. I també s’havia de conformar una zona per a l’escola de nens i una altra per a l’escola de les nenes -també separades-, així com una petita estança per una família que pogués servir als mestres que estaven interns. En el procés de construcció, des que es comença fins que s’acaba aquest edifici, transcorren cinc anys ( 1788-1793), en els que hi ha en primer moment un problema d’adaptació del projecte al terreny, aquest problema es veu especificat al llibre que es troba en l’arxiu històric de Cullera15En aquest llibre s’especifica cada problema, material, diners usats en la construcció de la Casa de l’Ensenyança, a part dels ocupants i les funcions per a ocupar aquest espai comunal, aquí també trobem estipulats els contractes de compra venda dels terrenys que ocupa aquesta construcció. L’immoble es tracta d’un edifici, exempt i de forma trapezoïdal, amb tres plantes i cambra baix coberta, amb una volumetria molt clara i potent que li confereix un aspecte unitari. El programa per al que es construí l’edifici és complex i divers. Originalment, albergava en els seus baixos l’almodí de la ciutat. La planta primera estava destinada a les escoles i la planta segona a la residència dels mestres. A causa de la complexitat del programa i pel sistema educatiu del moment, en el qual les nenes i els nens rebien la docència a les aules separades, tant el sistema de comunicacions com el d’accessos està duplicat. Es dissenyà un sistema de comunicacions verticals doble, poc habitual per a un edifici d’aparença tan clara com la d’aquest però, amb el qual es resolien les diferents circulacions dins d’un mateix edifici sense trobades entre els diferents sexes. El sistema consistia en dues escales amb el mateix traçat però amb l’arrencada en diferent posició, situades una al costat de l’altra en la crugia central de l’edifici, a les quals s’arribava per portes d’accés diferents però situades en la mateixa façana i amb desembarcaments diferenciats però a la mateixa cota. No es conserva el traçat original de cap de les dues escales. Els accessos a l’edifici són també múltiples i diferenciats per la seva posició, ja que els accessos a usos públics es realitzen des de l’alçat sud-est de l’edifici (C/ del Riu) mentre que a l’ús escolar és des de l’alçat nord-est (actual C/ Sant Sebastià). Aquesta distinció no es produeix en la seva composició, ja que, encara que siguin múltiples i donin accés a usos diferents, el seu dimensionament, tractament i sistema constructiu és el mateix. Buits amb recercats de cadirat i llinda en forma d’arc rebaixat també de cadirat i amb la clau ressaltada pel que fa a la resta de les dovelles que formen l’arc. Es tracta d’un edifici sever, de gran presència, sobretot en el Alçat Casa de l’Ensenyança. Plànol de V. Gascó. seu alçat sud-est, on es busca la monumentalitat a través de la axialitat, el rigor geomètric com a base formal racional i en elements puntuals, com el frontó, que a més a més formalitza la coberta a dues aigües i emfatitza el seu caràcter amb el medalló 15

Archivo Histórico de Cullera: “Expediente de la Casa de la Enseñanza de 1797 a 1892, Propios, Nº1” A.C.H. 1.35,L-1

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 129


de pedra amb la inscripció de data i monarca. La composició dels alçats està basada en una seriació de buits iguals, on la decoració es limita al motlluratge en els recercats de buits i les impostes i cornises. La jerarquització de les plantes es produeix a partir de la grandària de buits i del tractament del recercat, així els de planta baixa i els de planta segona són de menor grandària i amb decoració més austera. Els de planta primera, tenen major altura, com a planta noble que es. S’han afegit balconades, que no existien en projecte, en la façana sud-est que introdueixen un aire de domesticitat que resta caràcter a l’edifici. El sistema estructural de l’edifici és de murs de càrrega de maçoneria amb verdugades de maó massís i sòcol de cadirat, amb una potència de 71 cm, excepte el que cau a la façana sud-oest on el tancament és l’antiga muralla i a partir de la segona planta, segons s’observa en la planimetria original, arrenca el mur del s. XVIII, per la qual cosa es produeix un canvi en la potència del mur que passa de 117 cm. a 63 cm. Els forjats de l’edifici són de biguetes de fusta amb entrebigat de volta ceràmica amb un cant de forjat d’aproximadament 27 cm. i recolzats en bigues de fusta o en els murs de maó. L’estructura presenta un baix grau de hiperasticitat. Els buits originals dels murs presenten les jambes i les llindes amb maó massís. La coberta de l’edifici és inclinada a tres aigües, de teula ceràmica tipus àrab, que recolza sobre tauler de maons massissos que al seu torn descansen sobre corretges de fusta. Cal destacar els arcs rebaixats de cadirat que apareixen en planta baixa, en l’antic almodí, amb una potència de 72 cm. Les sales de l’edifici són de grans proporcions, tot i que predomina sempre la component longitudinal i amb una correcta disposició dels buits de façana, la qual cosa confereix a l’espai interior una gran qualitat espacial. 130 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

La Casa de l’Ensenyança en una fotografía aèria de 1926. Associació Fotogràfica “la Penyeta”

Planta Casa de l’Ensenyança. Plànol de V. Gascó.


Casa Palomes Per últim, parlem de la Casa d’Agustí Olivert, també coneguda com a Casa Palomes per haver sigut el sobrenom de la família a la qual va pertànyer Agustí Olivert Arlandis 16, membre de d’una de les famíles més acomodades de Cullera, i personalitat que va destacar per les seues aptituds intel· lectuals i humanes, prova de les quals seria la donació d’aquesta casa. Agustín Olivert Arlandis (1855-1927) va ser corresponsal d’El Mercantil Valenciano, fundà el Casino Republicà, fou col·laborador del setmanari local Sucrona i president de la Liga de la Enseñanza, a més a més de regidor de l’Ajuntament de Cullera, creador de la Cantina Escolar i de l’Hospital Municipal. Les seues contribucions econòmiques, fruit de la seua situació econòmica i del seu interés per fer el be a llur societat, s’adreçaven cap al mon de l’Ensenyament. I així, pot ser que el fet més destacable va ser la donació de la Casa Palomes al poble de Cullera per a què s’utilitzarà en fins educatius, tal com es recull en una de les plaques de la seua façana: “TESTIMONIATGE DE SENTIDA GRATITUD DEL M. I. AJUNTAMENT DE CULLERA AL FILANTROP D. AGUSTÍN OLIVER ARLANDIS MODEL DE VIRTUTS CÍVIQUES I GENERÓS DONANT D’AQUEST EDIFICI A LA CIUTAT EN QUÈ VA NÀIXER. CULLERA 14 D’ABRIL DE 1932”.17 Poc se sap, en veritat, d’aquest habitatge abans que fóra donada a l’Ajuntament “per a destinar-la a finalitats d’utilitat comunal i preferiblement a l’ensenyament”. Amb la donació, la casa va ser convertida en un centre de Segon Ensenyament o Grup Escolar de sis graus, ja que la localitat tenia urgent necessitat d’ell.4 A més a més, un dels seus salons va albergar la Biblioteca Pública, gràcies a la labor de la Presidenta del Patronat de Missions Pedagògiques Maria Moliner i de l’intel·lectual i germà del difunt Lamberto Olivert, qui seria el primer bibliotecari. Perquè açò pogués portar-se a terme, va ser necessària una reestructuració de l’edifici, doncs aquest romania tancat després la mort d’en Agustí Olivert tal com es detalla en la memòria dins del lligall Expediente de subasta para las obras de reforma interior del edificio: “Per inexplicable desídia dels anteriors Ajuntaments durant més de tres anys ha romàs aquest edifici sense destinació algun, incomplint-se la voluntat del testador i patint l’immoble la natural deterioració dels edificis que romanen tancats”.18 En el despatx del llavors alcalde de Cullera, Vicente Costa Beltrán, el 20 de juny de 1931 i davant els testimonis designats pel difunt: Vicente Martínez Marzal, Santiago Renard Abela i Lamberto Olivert Arlandis (el seu germà), es va adjudicar el projecte de reforma a l’arquitecte municipal Julián Ferrando Ortells. Va ser acceptat per una comissió, dins de la qual es trobaven Alfredo Martí, Feliciano Colom i Enrique Catalá. Després es va procedir a la subhasta de les obres, resultant contractat José Cerveró Grau. Les obres haurien sigut acabades el 2 d’octubre de 1931, sent del 10 d’aquest mateix mes l’acta de provisional, i del 4 de novembre l’acta de recepció definitiva, una vegada es va haver comprovat que s’ajustava a les condicions acordades. A més, s’adjunta el pressupost detallat de les obres, que van ascendir a una quantitat total de 6.704 pessetes amb 73 cèntims. Tant l’Escola Nacional Graduada com la Biblioteca Municipal Popular van ser inaugurats el 14 d’abril de 1932, en un acte tan multitudinari que obliga als governants municipals adreçar-se a la gent congregada des del balcó de l’edifici. Els parlaments foren a càrrec de l’Alcalde, en Francesc Piris, i 16 17

18

Per ser el malnom de la familia. CORELLA PALERO, Susi, 15-10-2011. APARICI, J. i SOLAZ, R.: De Cullera al cel. 1909: Juan Olivert Serra, primer vol a motor a Espanya. Selecció d’imatges de l’exposició. Cullera, 2009. AHMC, Expediente de subasta para las obras de reforma interior del edificio nº 9, antes 3, de la calle Cervantes, propiedad de este Ayuntamiento para habilitarlo para Escuelas Nacionales, año 1931

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 131


Plantes de la Casa Palomes, segons projecte de Higinio G. Blazquez, 1976.

el diputat a Corts, el senyor Sapiña Camaró. Emotiva va ser la lectura de poemes per part de Lamberto Olivert i el record que va fer del seu germà. En eixe mateix acte es va fer entrega d’un retrat al oli del filantrop Agustí Olivert Arlandis, regal de la seua germana, que va ser colocat en le despatx de la directora de l’Escola.19 L’any 1976 i sota la signatura d’Higinio G. Blazquez es dugué a terme un projecte de reforma al’interior de l’edifici (FOTO 8). En 1984 fou convertit en seu del Conservatori Professional de Música de Cullera, tal com indica una altra placa de menor grandària: “CENTRE D’ESTUDIS MUSICALS AGUSTÍN OLIVERT, EDIFICI MUNICIPAL. AGOST 1984”. En 2001 van ser detectats problemes estructurals en l’edifici, que van obligar al trasllat dels alumnes a altres centres educatius de la localitat, mentre es concloïen les obres del nou conservatori professional de música. L’any 2007 es van dur a terme les obres de rehabilitació integral, sota la direcció de tècnics municipals, sent el contractista Ramón Oliver i en l’actualitat encara manté l’ús per al qual va ser donat al consistori, ja que és un centre de formació on s’imparteixen classes d’informàtica, Escoles Taller o el programa Unimajors de la Universitat de València. No s’han trobat els plànols de l’habitatge abans de 1931, només els de les successives reformes, per tant, resulta pràcticament impossible conèixer més detalls sobre com era l’interior. La base de les característiques estilístiques que s’explicaran més endavant, està datada entre 1910 i 1920. (FOTO 9) La casa, vista en planta, té forma de “T” i és de dimensions considerables,(de 196 m² cada pis). Consta de tres pisos més la rematada, dividits en tres carrers i separats per pilastres estriades amb l’ordre jònic. Entre el primer i segon pis hi ha una venera. El mur de la planta baixa es decora amb encoixinat, imitant l’efecte dels carreus de pedra dels palaus florentins. Consta de cinc obertures, tres de les quals són practicables com a portes i les altres dos com a finestres. A manera de transició amb la primera planta, trobem tres frisos corbs amb decoració floral en relleu, que sostenen tres balconades de ferro forjat. En aquest primer pis trobem altres cinc obertures, que donen pas a tres balconades: el central és una balconada correguda que abasta tres obertures, probablement perquè es corresponia amb l’habitació principal. Les llindes i les gelosies d’aquestes portes presenten sengles motius vegetals. En el segon pis hi ha cinc balconades individuals amb decoració més continguda en les seues llindes. I per sobre es disposa una espècie d’arquitrau, constituït per una banda amb decoració vegetal i una cornisa motllurada llisa. Corona l’edifici un avanpit de rellevants dimensions, amb presència d’elements vegetals estilitzats que s’entrellacen, un òcul central tancat per reixeria a la manera de la Casa Ferrer (1907) de Vicente Ferrer Pérez, balaustres a banda i banda, i una palmeta 19

Revista SUCRONA, número 497, pàgines 2 i 5.

132 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Façana restaurada de la Casa Palomes.

coronant el conjunt com ocurreix en les Casas Josep Bertrand (1903) d’Enric Sagnier. Tot el conjunt presenta una harmonia estilistica i una decoració elegant i comedida que fan d’aquesta façana una de les més admirades del carrer Cervantes.20 Conclusió Cullera posseeix una arquitectura pública monumental més que interessant, diríem important. Cases bastides en diferents èpoques que parlen d’una vila pròspera i populosa, on la iniciativa municipal entenia d’història, arquitectura i art. On la configuració urbana es veia esguitada per edificis que s’erigien com a referència d’un poble orgullós de la seua història i de les seues arrels. Cases que son testimoni d’un temps passat -no massa llunyà- on les coses ben fetes eren el “modus operandi” dels arquitectes i mestres d’obres. Eren temps on els poders públics consolidaven la seua presència en la societat, mitjançant obres que perdurarien en el temps i que es perpetuarien en la configuració urbana d’una vila que caminava cap al futur amb entusiasme. Així, doncs, institucions públiques dedicades a l’ensenyança, la música o el govern municipal assolien un paper preponderant en el context arquitectònic i urbà a la vegada que consolidaven la seua funció pública i desinteressada com valors a promoure en una nova societat emergent. Arquitectura i funció pública anaven de la ma per al servei del ciutadà. Nosaltres hui en dia, com a hereus d’aquest patrimoni, i conscients dels seus valors, no sols arquitectònics i artístics sinó també ètics i socials, tenim el deure de conservar-los i difondre’ls entre les noves i actuals generacions de Cullera, a fi que sigui gaudit per molts anys més. 20

RUIZ GARNELO, I.: “Arquitectura modernista en Cullera. Casa Agustín Olivert.” Trabajo de fin de carrera de la asignatura Historia del Arte Valenciano. Universidad de Valencia, 2013.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 133


Gènesi del modernisme a les comarques valencianes Pablo Sánchez Izquierdo

La definició del modernisme artístic és, sens dubte, un assumpte complicat a causa de la gran varietat de propostes estilístiques que van conviure sota l’ombra d’aquest moviment entre finals del segle XIX i principis del XX. Segons el país en el qual es va manifestar, se li va atorgar una denominació diferent, la qual cosa en ocasions ha pogut incórrer a confusions. Així doncs, a França i Bèlgica se li coneix com Art Nouveau, Jugendstil a Alemanya, Sezessionstil a Àustria o Liberty a Itàlia.1 Que aquest ampli ventall de noms amb el qual s’identifica la renovadora manera d’entendre l’art variara entre els diferents països d’Europa no suposà que el seu rerefons fóra sempre el mateix. El significat de totes aquestes formes de nomenar el nou art sorgit a la fi del segle XIX va girar entorn d’un concepte cultural a la recerca de la modernitat que, en conseqüència, va definir els trets formals de les creacions artístiques de l’època. Així doncs, malgrat la gran varietat de denominacions que trobem per a aquesta nova forma d’entendre l’art i la cultura, podem parlar d’un esperit comú de renovació formal que va envair l’Europa del moment.2 Com a tret comú entre totes les variants d’estil s’ha d’incidir en el sincretisme que va caracteritzar a l’estètica del moviment modernista. Per açò s’ha d’entendre que va ser un moviment que va influir a totes les arts plàstiques i del disseny SMUTZLER, Robert. El modernismo (5ª ed.). Madrid: Alianza Editorial, 2007, p. 9-19. 2 FREIXA, Mireia. El modernismo en España. Madrid: Cátedra, 1986, p. 29-40. 1

134 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

arribant fins i tot a integrar-les en la cerca de l’obra d’art total.Els exemples més notoris poden observar-se en les obres d’arquitectura on convergeixen la construcció, l’escultura i la pintura; però també altres arts com el mosaic, la serralleria o l’ebenisteria.3 Sens dubte sorprèn el gran abast que aquest esperit de renovació va aconseguir en tota Europa i és fonamental conèixer que la difusió de la mentalitat modernista no va poder ser possible sense l’existència de les Exposicions Universals -sobretot les celebrades a París en 1898 i 1900que van atraure a intel·lectuals i artistes en cerca de noves propostes plàstiques i culturals. En aquestes exposicions trobarien la resposta a la seua curiositat, doncs van servir d’aparador per a la producció industrial i artística de tot el món. Evidentment, la curiositat dels artistes i arquitectes valencians d’aquell moment no es va limitar a conèixer les novetats presentades en les exposicions de manera presencial o a través de la premsa, doncs no hem de deixar de valorar la possibilitat que alguns d’ells marxaren a diferents països d’Europa nodrint-se de les propostes artístiques i arquitectòniques allí produïdes. D’altra banda, des de finals del segle XIX els Congressos Internacionals d’Arquitectura van atraure als més famosos arquitectes del moment, inclosos alguns espanyols i valencians que no es van mantenir allunyats de les propostes més avantguardistes d’altres països europeus. 3

FAHR-BECKER, Gabriele. El modernismo. Barcelona: h.f. ullmann, 2012, p. 7.


Tots aquests factors van influir, sens dubte, en la manera d’obrar dels artistes del País Valencià, que per aquella època va experimentar una notable expansió econòmica pel progressiu creixement agrícola.Evidentment, València és la ciutat que compta amb un major nombre d’obres i el nucli que més atenció ha merescut per part dels especialistes en la matèria. No obstant això, no hem de desestimar les aportacions que van tenir lloc en altres ciutats i altres comarques. Precisament en la Ribera Baixa el sector rural es trobava fortament cimentat des de mitjan segle XIX i,en els inicis del segle XX, va experimentar una nova embranzida gràcies a l’exportació de taronja a gran escala i els beneficis que d’ella es van derivar. Molts dels terratinents enriquits van establir llaços de clientela amb els diferents arquitectes modernistes,que van incorporar motius decoratius en les façanes dels edificis en referència la modernitat i al progrés de l’economia agrària del moment.Respecte a aquests programes decoratius cal esmentar que, durant els primers anys del segle XX, va sorgir un tipus d’arquitectura fortament lligada a la taronja en les diferents comarques valencianes. Aquest tipus d’ornamentació va ser vista pels diferents comerciants com un element que els permetia dotar d’una imatge atractiva als seus immobles i, actualment, encara es conserven bons exemples que il·lustren com el Modernisme va tenir un pes fonamental en la conformació estilística d’aquest tipus d’edificis tan importants en una zona en plena expansió agrícola, econòmica i social.4 Fonamentalment, i deixant a un costat l’aparició d’aquest motiu decoratiu en cases particulars, els edificis on més va aparèixer va ser en els mercats i en els magatzems de taronges que van aconseguir un gran èxit per la seua funcionalitat i els seus programes ornamentals. Aquests es van caracteritzar per l’adopció d’un ampli ventall de motius ornamentals entre els 4

quals destacaven l’aparició de referències als productes de la terra o la utilització de la rajola vista, com és el cas del Mercat Municipal de Cullera. Aquest tipus d’edificis, sobretot els magatzems, han quedat fortament absorbits per l’entramat urbà de les ciutats i molts han desaparegut amb l’esdevenir dels anys. No obstant açò des dels últims vint o trenta anys la gent ha començat a valorar la seua important significació històrica i cultural, així com el seu innegable component estètic. Finalment, no hem d’oblidar que en una societat dinàmica i en ple creixement econòmic és natural que aparegueren espais destinats a l’esbarjo com casinos, cercles culturals, liceus o teatres. Queda clar que el modernisme va ser un moviment cultural comú a tota Europa i, malgrat que generalment s’haja vist com una fita associada principalment a les ciutats, el seu abast va ser molt major arribant fins i tot a influir en l’esdevenir artístic de poblacions com Cullera.

FREIXA, Mireia. El modernismo en España. Madrid: Cátedra, 1986, p. 159-169.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 135


IMATGES D’aquelles cases

Miguel Almiñana - Associació Fotogràfica Cultural La Penyeta Cullera

Cine Aurora, en el carrer Rei en Jaume, any 1964, avui ocupat pel supermercat Mercadona

Cine Verano i cine Tetuán any 1964 en la diagonal cantó carrer Rei en Jaume. Avui hi ha un edifici situat enfront del ambulatori de la seguretat social.

136 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Casa dels Borja en el cantó del carrer del Riu i plaça sant Isidre, enfront casa l’Ensenyança i pont de Barques any 1925. avui hi ha un edifici.

Casella de consumers ubicada en plaça sant Isidre, enfront de casa l’Ensenyança i casa dels Borja any 1914 derrocada quan feren pujà al pont de pedra.


Edifici del matadero municipal, construit en 1894. Es va derrocar al fer la rotonda al costat del pont de Ferro, anys 1970.

Hotel Miramar (conegut com Bristol) any 1944, ubicat a l’actual avinguda Blasco Ibañez cantó carrer Miguel Hernandez, enfront esglèsia sant Antoni.

Hostal i restaurant port Bahia, anys 1950, al costat es va construir l’actual hotel Sicania i va ser derrocat.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 137


Olivert cinema en el passeig Dr. Alemany cantó actual carrer la Marina, anys 1950. Va ser derrocat i avui hi ha una edifici.

Casa dels mestres any 1963. Va ser derrocada. Avui està el Centre Integral de Salut de la Seguretat Social en la diagonal.

138 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Seu de l’Ateneu musical desde 1925 a 1974, cantó del passeig i carrer santa Marta (avui hi ha un edifici nou on està ubicat el banc Santander).

Caserna de la Guàrdia Civil, any 1911. Coneguda com la Casota. Va ser derrocada i avui esta el col·legi Dr. Alemany.


Caserna de la Guàrdia Civil ja ubicat en l’altra part del riu, anys 1950. Ha sigut derrocat i s’ha construït una nova caserna.

Banc de València any 1943, al passeig Dr. Alemany cantó carrer sant Vicent, avui hi ha un edifici amb el banc La Caixa.

Hotel restaurant Mar i Sol, en el caserio del far, anys 1950. Derrocat avui hi ha una plaça amb un reten per policia local i un parc jocs infantils.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 139


Pont de barques amb caseta de cobrament de peatje i teatre Cervantes (futur cine) any 1920, en la plaรงa de sant Isidre final del carrer Riu.

Caserna dels carabiners, ermita dels Navarros i antiga torre (derrocada durant la Guerra Civil), en el caserio del far, any 1924.

140 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Torre de l’aigua i ràpita, encara hi ha barraques, l’any 1953. Enfront està l’actual plaça de Andrés Piles i Col·legi Escolaica. Hui hi ha dos edificis.

Pavelló d’atraccions any 1963, avui hi ha un edifici on està el bar Cantó, en el carrer la Bega encreuament amb carrer Rei en Jaume i diagonal.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 141


La Barraca Una mort anunciada Paula Piris Cabanilles, arquitecte Barraques típiques de l’Horta Valenciana, adornades per vestits populars ca. 1970. Blog Memòria Gràfica d’Espanya.

«De les sostrades de palla de les barraques surten els esbarts de pardals com un tropell de pilluelos perseguits». “La Barraca”,1898. Vicent Blasco Ibáñez.

L’origen de la barraca es remunta a les barraques primitives què, en un primer lloc, van ser circulars o el·líptiques i van evolucionar cap a la planta rectangular. Les trobàvem a la vora del mar Mediterrani que limitava la Comunitat Valenciana i Múrcia però, les altres variants s’estenien al llarg de tota la península i al sud de França. En totes elles les cobertes eren molt pronunciades i estaven revestides amb elements vegetals. Trobem dues tipologies de barraca; les barraques d’hortolans situades a totes les hortes de regadiu i, d’altra banda, les barraques de pescadors a la platja, de menor nombre.

Dibuixos propis

Quan pensem en la paraula barraca, probablement ens vénen a la ment conceptes d’aixopluc, superfície coberta i protegida. Però és precisament el significat que té, la simbologia de llar i que associem amb l’esbós d’una casa senzilla. Si analitzem el significat connotatiu en relació amb la societat, pensem en treball, sacrifici. Els agricultors construïen les seves barraques a peu del seu lloc de treball ja que hi havien diverses collites a l’any i vivien per això. Cases humils per a gent humil, construïdes amb materials del lloc. És per tal cosa, que la barraca s’ha convertit amb el pas dels anys en el símbol de la casa de l’Horta Valenciana. A continuació, anem a analitzar l’edifici des del punt de vista arquitectònic. Allò que primer crida l’atenció és la inclinació tan pronunciada de la coberta, en previsió per a l’evacuació de les pluges torrencials. Els murs laterals pugen fins a una alçada de 2,50 m contindran a la part superior les bigues 142 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


dorments sobre les quals es recolza la coberta, de manera que parlem dels dos elements portants de la construcció, els que suportaran tot el pes. Això comporta al fet que les obertures per llum i ventilació hagin de ser mínimes. Pel que fa a les proporcions, la planta sempre segueix una proporció aproximada de ½, sent habituals les dimensions 5 x 9 m. La divisió longitudinal interior permet que es doni suport l’estructura de fusta i canyes que forma les golfes, que s’empra per a la cria del cuc de seda, encara que posteriorment es farà servir per a un altre dormitori. Quan a la distribució de la planta baixa, podem trobar tres distribucions diferents: 1) Les distribuïdes segons el passadís lateral i una banda contrària on se situen les diferents dependències. 2) Aquelles que mantenen una gran estada a la meitat anterior i la segona meitat està ocupada per una o dues dependències aïllades. 3) Les que es defineixen com un espai únic. El que mai s’altera és la posició lateral de la porta d’entrada. Això es podria relacionar per l’existència d’un peu dret de fusta centrat en façana per ajudar a suportar l’estructura. Sempre trobem una porta del darrere alineada amb la principal, per permetre la ventilació creuada de l’estada. Si bé podem observar que les particions de la planta corresponen amb els dormi-

toris, la resta del passadís es destinava a cuina, menjador i magatzem. Aprofundint en els materials emprats, els tancaments de la casa es realitzaven amb murs de tova de 40cm de d’amplària i peus drets de fusta sobre els quals s’aixeca la coberta vegetal “esborrar” construïda a base de canyís i palla, tancant les façanes anterior i posterior amb elements de tancaments que formen murs parets laterals. L’ocupació del canyís i la palla va facilitar la propagació d’incendis (recordem el gran incendi que va tenir lloc al Cabanyal i que va acabar amb un gran nombre de barraques), i que al costat de qüestions d’higiene i salubritat, va portar al desenvolupament de lleis que prohibien la construcció de noves barraques i van limitar les existents. Si a això sumem el moviment de gent cap a les ciutats, va comportar a la quasi total desaparició d’aquesta construcció. Avui en dia tan sols comptem amb un petit nombre de barraques que podem trobar sobretot al Palmar.

«Aquesta barraca humil, l’han de mirar vostès com si fos el temple de la cortesia i la bona criança. Què dic el temple! És la torxa que brilla i dissol les ombres de barbàrie d’aquesta horta». «La Barraca», 1898. Vicent Blasco Ibáñez.

Possible distribució d’una barraca. Dibuixos propis.

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 143


Cases 144 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016

Publ


licitĂ ries

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 145


146 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 147


148 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 149


150 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 151


152 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 153


154 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 155


156 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 157


158 | Falla Passeig Mercat Cullera 2016


www.facebook.com/FallaPasseig twitter.com/fpasseigcullera

Falla Passeig Mercat Cullera 2016 | 159



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.