A.C. Falla Mercat de Silla - Llibret 2020 by AC Falla Mercat de Silla

FALLA MERCAT SILLA 2020

EDITA AC Falla Mercat de Silla 46460 Silla ( Valèncià) DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Elena Tomás i Marti DISSENY EDITORIAL Gorria, disseny i comunicació gorria.info / gorria@mac.com AUTOR DE LES CRíTIQUES DE LES FALLES José M. Tomás i González PUBLICITAT Esther Paredes i Ribera, Rosa Maria Santos i Benaches, Sara San Lorenzo i Conesa EQUIP DE LLIBRET Jose M. Tomás , Isabel Tomás M. Jesús Brocal, Letícia Simó, Mireya Guirao, Paloma Socarrades, Elena Tomás, Alejandro Santonja EQUIP DE REDACCIÓ Jose M. Tomas, Isabel Tomás, M. Jesús Brocal, Leticia Simó, Mireya Guirao, Paloma Socarrades ,Elena Tomas, Lucia Tomas, Natalia Alfonso, Noelia Santonja, Javier tormo , Hèctor Rico, Iván Martínez, Pilar Tormo, Nacho Mena, Carla Gómez, Ferran Blanch, Nadia Mompó, M. José Peris, Alejandro Santonja FOTOGRAFIES OFICIALS Vicente Fco. Santos, Tres Llums, Alfonso Zaragoza, Manolo. CORRECCIÓ Empar Minguet i Ignacio Valero (Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla) IMPRESSIÓ Sherpa print. SL DIPÒSIT LEGAL V- 4076- 2011 (S’ha imprés 500 exemplars) EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIA. AQUEST LLIBRET PARTICIPA EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES.

COMISSIÓ INFANTIL...........................................................98 NACHO MENA I PERIS...................................................................... 100 Salutació del president infantil........................................................ 101 Somni Complit........................................................................................ 106 Entrevista Nacho Mena....................................................................... 108 Llistat falleretes i fallerets.................................................................. 112 CARLA GÓMEZ I MOMPÓ............................................................. 114 Salutació de la fallera major infantil............................................... 118 Entrevista Carla Gómez i Mompó.................................................. 120 A la nostra estimada filla..................................................................... 124 Explicació i relació de la falla infantil ........................................... 126 Els xiquets i les xiquetes, eixe espill on mirar-nos.................... 132 Les falles també són de xiquets...................................................... 134 A propòsit fallera major infantil....................................................... 136 El joc........................................................................................................... 142 Encreuats.................................................................................................. 144 Menudes virtuts .................................................................................... 146

Editorial..................................................................................................... 5 EL BALL DE LA MOMA (01).................................................6 LUXÚRIA VS CASTEDAT......................................................9 Les falles, una festa luxuriosa........................................................... 10 Qué tenen els casals que enamoren ............................................ 12 Diferents fallers diferents pecats, diferents virtuts................. 14 EL BALL DE LA MOMA (02)................................................16 PERESA VS DILIGÈNCIA.....................................................19 Com activar les nostres comissions............................................... 20 Fer falla no és difícil.............................................................................. 22 Diligència: el lema faller...................................................................... 24 EL BALL DE LA MOMA (03)................................................26 GOLA VS TEMPRANÇA.......................................................28 Qualitat vs quantitat............................................................................. 30 Mmmmmmmmm.................................................................................... 32 Una mirada diferent.............................................................................. 34

EL BALL DE LA MOMA (04)................................................152 IRA VS PRUDÈNCIA.............................................................155 Ira, crítica i sàtira.................................................................................... 156 Un enfrontament difícil de resoldre............................................... 160

COMISSIÓ MAJOR...............................................................39 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT........................................................ 40 Al president............................................................................................. 42 Junta directiva........................................................................................ 44 Llistat de fallers i falleres.................................................................... 46 Pecats i virtuts en el ball del 2019................................................... 48 A propòsit teatre majors..................................................................... 58 PILAR TORMO I MARTOS................................................................ 64 Salutació de la fallera major.............................................................. 69 Entrevista Pilar Tormo......................................................................... 70 Paraules per a Pilar............................................................................... 74 Complint un somni................................................................................ 76 Explicació i relació de la falla ........................................................... 78 Pecadores i pecadors de la virtut................................................... 88

EL BALL DE LA MOMA (05)................................................169 ENVEJA VS CARITAT............................................................170 Els premis; eufòria, enveja i ira......................................................... 172 Acte o exhibicionisme? Generositat o enveja?.......................... 174 No són els seus vestits, sinó la nostra mirada............................ 176 EL BALL DE LA MOMA (06)................................................188 AVARÍCIA VS GENEROSITAT...............................................180 La generositat ........................................................................................ 182 L’avarícia de ser faller........................................................................... 184 Les falles són més que una festa..................................................... 186 EL BALL DE LA MOMA (07)................................................188 SUPÈRBIA VS HUMILITAT...................................................190 La humilitat de la brusa ...................................................................... 192 No hi ha pitjor…....................................................................................... 198 Pecats i virtuts de les falles des de fora....................................... 200 Programa d’actes................................................................................... 202 Cloenda..................................................................................................... 206 Agraïments............................................................................................... 208 Agenda comercial.................................................................................. 209

Editorial ELENA TOMÀS València és la terra de la llum, del color, de les olors i de l’explosió de la vida, ja que té una meravellosa festa que uneix tots aquests valors, i molts més. Però no sols les Falles són la festa de la ciutat; moltes altres festes alegren el dia a dia del valencià, com ara el Corpus Christi, on els balls s’ensenyoreixen de la ciutat per unes hores, fent el goig de tots els ciutadans de València. I entre tots aquests balls, un, un que en aquest llibret serà el nostre fil conductor, el que ens servirà de guia per a explicar el llibret de la falla Mercat de l’any 2020. Aquest ball ancestral que hui inspira les nostres paraules és LA MOMA, un ball típic valencià tan vistós com misteriós, tan captivador com desconcertant, ja que si no te l’han explicat alguna vegada o t’has parat a mirar-lo detingudament, probablement no sàpies molt bé què simbolitza. Però quan es va crear ho va fer amb una missió: la d’adoctrinar el poble i fer-nos entendre que el bé sempre triomfa sobre el mal. A poc a poc vos contarem la història d’aquest ball, tan misteriós com apassionat, ja que des del principi fins al final, passant per la vestimenta i adorns dels seus complements, amaga un secret. Però no és el ball en si mateix el que volem contar-vos enguany, sinó el seu significat, d’on hem tret la inspiració per a fer el llibret, un llibret que s’ha de tractar amb cura, llegir-lo detingudament,

perquè pot tindre un doble sentit. I si no el lliges tot potser la teua ment es tornarà confusa i entendràs allò que no és, o et prendràs a males alguna cosa. Aquest és un preciós llibret amb el qual volem transmetre saviesa, cultura i misteri, ja que a poc a poc t’endinsaràs en un món divertit i arriscat que et captivara i t’atraparà des de la primera pàgina. Nosaltres, enguany, -i ara anem a la qüestió important- hem volgut plasmar les ombres i les llums de la festa de les falles, els nostres pecats i les nostres virtuts, totes aquelles coses roïnes que tenim els fallers, o que la gent diu que tenim; i totes les llums que desprenem i que fan que les falles siguen esplendoroses, perquè res és completament blanc o completament negre, tot té un poquet de cada cosa, i això és el que manté l’equilibri del món. Si tot fora bonic i perfecte seria un poc avorrit, no? Per tant, és això el que nosaltres hui volem contar-vos. Volem que isquen a la llum totes les coses bones que tenim, però assumint els nostres pecats. I amb la tranquil·litat que, com bé ens explica la moma, per molt que ens acusen les ombres la llum sempre triomfa davant de l’obscuritat. A la moma la tempten, però mai no hi cau. Així som els fallers, festers per mil vegades temptats i mil vegades triomfants. Això és el que volem transmetre i el que volem que entengueu, que encara que tenim ombres sempre tindrem més llum.

Així que només espere que gaudim d’aquest llibret, que genere enveja, ira i avarícia, però que no ens faça peresa llegir-lo; que siguem superbs i un poc luxuriosos; que ens agrade tant que ens done gola per menjar-nosel amb el ulls, però que també tinguem temperància a l’hora de llegir-lo. Siguem castos i no ens passem criticant. Siguem humils per a voler la nostra festa, però a la vegada siguem diligents i tinguem iniciativa per a fer que les falles seguisquen sent grans; que mai perdem la generositat per a regalar hores del nostre temps i talent a la festa, que mai no falte la prudència per a parlar entre nosaltres; que no perdem la caritat per a seguir regalant llibrets als nostres fallers any rere any, sense obtindré més benefici que el de gaudir d’açò que tant ens agrada. Així que ànim, atreviu-vos a entrar en un món meravellós de llums i ombres, en el qual tots ens sentirem al·ludits, però acabarem sent millors persones, ja que tot allò roí que trobem farà que busquem la solució per a ser millors. Una altra cosa no, però el faller té una capacitat de superació digna d’admiració, una capacitat que no té ningú més. I amb els nervis de la primera funció sols desitgem que vos agrade i que el gaudiu tant com nosaltres. Bon viatge i que la moma vos guie.

EL BALL DE LA MOMA (01) ELENA TOMÀS El ball de la Moma és un dels balls més bonics, tradicionals i vistosos de la cultura valenciana. Un ball que, ben mirat, conta moltes coses. Té una gran història, una història que parla de lluita, de temptacions, d’humiliacions, una història que ens conta situacions difícils de les quals eixim victoriosos, com si fora el guió d’una bona pel·lícula de Hollywood, veritat? Doncs no, la Moma és art valencià, art popular, art antic que transmet saviesa amb balls, amb quadres, amb cançons o amb el senzill boca-orella. Art que tant ens agrada i que amb el pas del temps torna a ressorgir i a ser valorat. Encara que les noves tecnologies guanyen territori, sempre hi haurà un espai per a les tradicions i la cultura, un espai que mai no hauríem de perdre, un espai sobre el qual les falles tenim un paper crucial perquè seguisca viu, ja que moltes voltes som la veu d’allò que és ocult, de coses que la gent no recorda. Nosaltres vos ho mostrem i a vegades ho tornem a popularitzar, perquè això és el que té la festa fallera, que si donem veu a allò que està ocult no es quedarà en l’oblit. Tot i que sé que aquest ball mai no es perdrà, enguany hem volgut donar-li la veu que es mereix, fer-lo el centre i fil conductor del nostre llibret. xÉs per això que volem que davant de cada pecat hi haja una explicació del ball, i per parts anirem contant-vos el vestuari, el simbolisme, els passos, la música... tot allò que el fa especial. Així que seguiu la Moma i ella vos guiarà a través de la seua història, i vos farà partícips d’aquest ball i d’aquest llibret.

No hi ha cosa que simbolitze millor l’essència del nostre llibret que el ball de la Moma En aquest primer apartat vos contarem el vestuari, tan elaborat i interessant que donaria per a escriure un llibre. Però com que no tenim molt d’espai ho resumirem perquè no es faça massa pesat, perquè l’entengueu a la perfecció. A més, inclourem unes quantes fotos, i així estem segurs que tots ho entendreu. En primer lloc, cal dir que el que vestuari de què vos parlarem és el de la capital, el de València;com que es balla en moltes poblacions de la comunitat, hi ha xicotetes variacions si el veieu en altres llocs; i açò ho comentem perquè no penseu que la falla Mercat ho ha descrit malament, no; nosaltres contem l’estàndard i a partir d’ací cada u ho interpreta com vol. També hi ha diferents maneres de ballar-lo, però nosaltres vos contarem la més comuna. Si trobeu en qualsevol poble una altra versió, és una característica exclusivament d’aquesta població. Dit açò comencem. Començarem, en primer lloc, pels momos o pecats. Porten una túnica curta que els cobreix els malucs, i que a més és de mànega llarga; la tela és d’arpillera o cotó; l’escot té forma de T, amb una tira de tela groga a tall de punteta; els pantalons 6

arriben i van lligats al genoll, negres i amb tires grogues horitzontals; als peus, espardenyes de careta o d’espart; al cap un barret, peça cònica composta per tires grogues i verdes, cosides al folre, posat en horitzontal i solapades; de dalt a baix du una bescollera (cogotera en castellà) de tela verda d’aproximadament quaranta centímetres de llargària, bordejada amb una tira groga amb un motiu diabòlic de tela negra cosit (un dragó o un fardatxo). Antigament posaven el nom del pecat davall del dibuix, però en l’actualitat i en algunes poblacions, es posa el símbol de l’animal corresponent a cada pecat. És per aquest motiu que es porta en la bescollera. Completen el trage un antifaç negre que cobreix tota la cara, a tall de màscara, i un bastó de tres o quatre centímetres de diàmetre i un metre de longitud. Quant a la Moma, figura principal d’aquest meravellós ball, porta un vestit de dona a l’estil tradicional valencià, de color blanc. Al cap, una mantellina de mitja lluna blanca i damunt una corona de llautó daurat plena de flors, guants i sabates blanques, i a la mà dreta un mocador amb un ceptre daurat; la cara coberta amb un antifaç, amb falda o pitet blanc que li cobreix el rostre. Açò, per a obrir boca, és el que vos contarem d’aquest mític ball. Si voleu saber-ne més no tindreu mes remei que seguir llegint, i estic més que convençuda que aprendreu moltes coses. Quan acabeu, de segur que vos n’anireu amb una sensació d’equilibri i saviesa meravellosa. Així que ànim, que açò no és més que el principi del camí.

Museu d’Història de València

LUXÚRIA VS CASTEDAT

LUXÚRIA

Si sentiu la paraula luxúria de segur que penseu amb el desig sexual. Però no, la luxúria no sols és això. LUXÚRIA: excés o abundància de coses que estimulen o exciten els nostres sentits. CASTEDAT: és el domini i el coneixement del nostre ser, cura de la nostra moral i fidelitat als nostres sentiments i a qui som.

Les falles, una festa luxuriosa

PALOMA SOCARRADES I ara és el torn de la luxúria, ben coneguda per tots com el pecat capital relacionat amb el desig i l’activitat sexual exacerbats. Però el termini luxúria no sols està relacionat amb el desig sexual, sinó també amb l’excés i l’abundància de coses que estimulen o exciten els nostres sentits; i d’això els fallers sabem prou. Les Falles són les festes que donen entrada a la primavera. Deixem darrere l’hivern, l’obscuritat, el fred i deixem pas a una estació luxuriosa per excel·lència. I com bé ens diu el conegut refrany: «La primavera la sang altera», i per als fallers, el mes de març es converteix en una explosió d’adrenalina, de desitjos, d’abundància, i a vegades d’alguns excessos. Els colors i l’olor durant la primavera són únics i especials. Podríem definir aquesta estació meteorològica com la gran revolució del color i de l’olor, una gran explosió d’energia positiva i bones vibracions que ens encanta. El clima que ens acompanya en els dies de Falles, aquest CALORET FALLER i les ganes d’iniciar una festa esperada durant tot un any, ens incita a eixir, a relacionar-nos, a viure la festa i a gaudir de cada moment del dia i de la nit sense descans. Això sí, sense deixar de banda la responsabilitat i el treball que la nostra festa comporta. No és difícil trobar en les festes falleres tot allò que defineix el pecat de la luxúria:

excés o abundància de coses que estimulen o exciten els sentits. Que les Falles són una celebració de l’excés és una cosa indubtable; sols així es pot definir una festa per a la qual durant tot un any es construeixen monuments increïbles, de dimensions considerables i de notable interés artístic i turístic, i que en tan sols uns minuts queden destruïts per les flames cada 19 de març. Però aquest excés és el que les fa úniques i inigualables. El món faller es troba carregat d’excessos que molt gustosament estimulen els nostres sentits fins a un punt àlgid, i ens permeten, durant les festes falleres, evadir-nos de la realitat, transformar-nos i adoptar, a vegades, un paper luxuriós i picant que accelera l’adrenalina fallera i ens converteix en éssers privilegiats per a poder viure aquesta festa al màxim. La festa de les falles és un cúmul d’excitació dels sentits. Parlem de colors, olors, sons, anècdotes i moltíssimes sensacions que et porten a l’extrem; sentiments profunds que afloren en cada nota de música que escoltem, en cada olor de traca, en cada mascletà, en cada monument que visitem, en cada cercavila, en cada dinar que assaborim, en cada ball que compartim… Quan arriba el 15 de març, els sentits dels valencians es desborden, s’alteren i són difícils de controlar. Ens trobem, durant una setmana, amb milions de situacions que exciten i 10

estimulen la nostra ment i el nostre cos, que desperten en cada un de nosaltres sensacions que a vegades són difícils de descriure. Tot açò provoca la situació idònia per a les relacions socials i per a avivar passions. Els carrers en la setmana fallera són un continu anar i vindre de gent, de música, de diversitat d’olors, de bellesa dels seus monuments, de les seues falleres, dels seus carrers, de les seues il·luminacions…Tot amb un sentit exagerat que ens estimula i ens excita. I si ens centrem en el monument faller, tenim un clar exemple de la presència de la luxúria en les falles. El tema de l’erotisme és un clàssic entre les escenes falleres. Sexe i monument han anat des de fa anys units de la mà. Però açò no és d’ara, ja a mitjan segle XIX eren molt comunes les falles eròtiques, amb un contingut picant, gràcies a un humor verd ple de llenguatge de doble sentit, a diferència dels actuals, molt més explícits en aquest sentit. Els monuments són políticament incorrectes, excessius, crítics, mordaços i per descomptat, sexuals. Aquesta és l’essència de les falles. No és difícil recórrer un monument faller sense trobar-nos amb escenes d’alt contingut eròtic, exagerats ninots de colors vius i mesures extraordinàries que criden l’atenció i desperten els més recòndits desitjos. La nuesa , l’engreixament , la innocència o la perversió, els diners o la seua falta són elements que mai falten en les nostres falles.

Detall d’El jardí de les delícies d’El Bosco.

Les Falles deixen darrere l’hivern, l’obscuritat, el fred i deixem pas a una estació luxuriosa per excel·lència I què dir del plaer de menjar i beure? Perquè si alguna cosa fem bé els fallers durant la setmana fallera és menjar i beure també d’una manera exagerada. No hi ha racó de València a on no s’elaboren gran varietat de menjars, paelles, xurros, bunyols, xocolate… Disfrutem d’esmorzars en les despertades, de piscolabis en les cercaviles, de grans dinars en els casals, de berenars rodejats de xiquets durant la jornada fallera, i ja entrada la nit, els corresponents sopars de gala que posaran la guinda al dia faller. I per si algú s’ha quedat amb fam, ens trobem amb el tradicional ressopó de les tantes de la nit al voltant del monument faller, que va des d’un simple entrepà fins a un concurs de paelles a altes hores de la matinada. I així és, Falles curtes però intenses. I són en aquests moments quan el faller es desinhibeix i obri la ment i el cor a noves relacions. Perquè… qui es resisteix a disfrutar d’aquests desitjos? Tots aquests aspectes ens converteixen en luxuriosos i passionals alhora que ens permet lliurar-nos a plaers que sols els fallers només viuen una volta a l’any. I així són les falles, luxurioses però especials, úniques i genuïnes, capaces de aconseguir que ens mostrem com realment som i despertar en cada un de nosaltres els més sincers sentiments i desitjos. 11

Qué tenen els casals, que enamoren

ELENA TOMÀS Si vos pareu a pensar un poc en la convivència dins d’un casal, en l’ambient, en la jerarquia, com funciona... vos adonareu de la quantitat de persones que n’hi ha, famílies completes, fadrins, grups d’amics, xiquets els pares dels quals no són fallers, parelles... Moltes són els tipus de relacions dins d’un casal. Però jo ara vull centrar-me en un tipus en particular: les parelles. En una falla n’hi ha moltes. Tenim la que un d’ells és faller i l’altre no en vol saber res. La que ell o ella s’apunta perquè l’altra part és d’aquesta falla, que podria ser o no ser faller, la qüestió és que l’ha portat al seu món. La que ell o ella són fallers i l’altre no ho és, però que es deixa caure de tant en tant, que li pica el cuquet tot i que mai s’apunta. Finalment tenim la parella que naix en el nucli faller, aquells que comencen com a amics de quadrilla de la falla, que es coneixen des de xiquets, que primer es feien la punyeta, que després no volien saber res l’un de l’altre, i al final, passada l’adolescència i ja en la maduresa, va sorgir entre rialles, festes i la joia pròpia de la setmana fallera, la flama que sempre havia estat i que mai havien notat, i que ara els crema d’una manera exagerada. I fins ara. Han format una família i continuen sent fallers. Aquesta és la parella de quètractaré en aquestes pàgines, parella que també estudiarem, perquè no és normal que n’hi haja tantes. Algun misteri té el casal. Estic convençuda que en totes les comissions hi ha famílies falleres

Jo no sé en altres falles, però en la meua vos puc dir que hi ha moltes parelles nascudes al caliu d’un casal que els pares es conegueren sota la flama d’aquestes quatre parets, plenes d’estima i de voler per la festa. Que els xiquetes han escoltat, una i mil voltes, com es conegueren i com, a poc a poc, ha anat sorgint l’amor que hui encara conserven. Famílies arrelades a la comissió. Els dos, fallers de la mateixa falla, i per tant, quan la família creix, ells continuen la tradició, i generalment s’impliquen molt en la festa. Algú, o els dos, ha sigut representant de la comissió, i consegüentment, els xiquets també ho han sigut. Jo en conec, d’exemples, molts, en els 12

quals tots han sigut falleres majors o presidents. I això és molt bonic, veure com l’amor que ha crescut sota la flama de la falla es converteix en una llar fora de la festa. Però bé, llevat de les coses boniques i de tot el guirigall que comporta enamorar-se, tractem el tema de què parlem. Què tenen els casals que enamoren? Jo no sé si serà la música, les flors, la pólvora (que un poc sí que trastorna), la festa, dormir poc, les hores de faena colze a colze, la luxúria de la setmana fallera, el menjar... La qüestió és que sorgeix. Un dia una partideta de truc; un altre, un ball una miqueta bufats i l’espurna s’encén. Més avant una miradeta en l’ofrena. Les hores d’assajos per a la presentació o el teatre. Tot ajuda. I entre tot es va creant un ambient propici perquè l’amor aparega del no-res, i sense adonar-nos-en, les mirades es converteixen en xarra-

des fins a altes hores de la matinada i ressopons que s’ajunten amb les despertades. Als balls s’afigen besos i... “encara com han canviant de cançó, si no veuríem què passa”. Rialles amagant-se dels pares (que per descomptat també són fallers). I així va creant-se el vincle. Un casal és un lloc que guarda milers d’històries, i si poguera contar-ne, algunes ens farien plorar iunes altres riure. Algunesprovocarien nostàlgia. Però sobretot, si hi ha una cosa que guarda un casalés amor, molt d’amor. I és que als fallers ens encant l’amor, per tot. Com no enamorar-nos en el casal si ja entres enamorat de la festa? El teu cor ja està preparat per a experimentar les emocions més fortes i meravellosos. És normal que quan et trobes amb una altra persona que comparteix l’amor per la festa, i tenint el cos preparat per a la luxúria que són les falles, acaben juntes. Estava escrit. També he de dir que en els nous temps en què vivim és molt difícil trobar l’amor dins d’un casal. Les noves tecnologies marquen el ritme de vida, i allò que abans era jugar entre xiquets (...mira què m’ha fet !.. ell m’ha estirat del monyo... això és que li agrades...), ara s’ha convertit en jocs de maquineta, mirar instagram i fer-se fotos boniques. Actualment als xiquets els costa més relacionar-se, i fins que no et fas major no valores els xicotets detalls que tenies al davant. I tal vegada t’adones que la persona de la teua vida era faller de la teua falla i no l’havies vist perquè mai havíeu jugat junts. I te n’adones quan eres fora, quan ja no sou fallers ningú dels dos, ja que ho deixàreu perquè no teníeu amics. I ells estaven a soles, perquè no sabien jugar junts, cada u a la seua. 13

He de reconéixer que açò trenca la màgia dels casals, i a mi em fa llàstima, perquè els seus pares s’enamoraren jugant a ser fallers, participant en tot, treballant colze a colze per la festa que estimaven i que els va unir. Açò va perdent-se, i jo des d’ací vull fer un crit perquè la luxúria fallera que es viu en als casals no es perda, que seguim gaudint de la falla, units, fent equip, barrejant-nos, i que sense adonarnos-en torne a sorgir la flama incombustible que un dia va provocar que molts fallers siguen ara ací. Jo no sé en altres falles, però en la meua vos puc dir que hi ha moltes parelles nascudes al caliu d’un casal. Algunes continuen en la falla i altres no, però segueixen vinculades d’una manera o d’una altra a aquest món. I això és el que hem de conservar, que els seu fills senten en el cor la luxúria per les falles que un dia els seus pares van sentir; que visquen amb tota la intensitat el món de les falles, que és meravellós; que es deixen arrossegar pels colors, per les olors, pels sabors, pels sons, per les vibracions, per les nits i els dies, per les converses, per l’ambient, per l’amistat... I tal vegada tinguen la sort de conéixer la persona especial que està amb el cor obert per a gaudir de la meravellosa experiència que és ser faller, i que junts la compartisquen, i que la facen més gran. I que un dia conten als fills la seua història. Així que sigueu luxuriosos (en el bon sentit) i deixeu-vos dur pel terratrémol que és la vida al casal. Deixeu les màquines i parleu amb la gent. Jugueu, participeu en tot. Tal vegadal’altra meitat estiga en el grup de teatre, o en festejos, o en casal, o en Junta Local. I feu una parella interfallera (que també n’hi ha, i cada vegada més). Solament cal obrir el cor i jugar a ser fallers.

Diferents fallers diferents pecats, diferents fallers, diferents virtuts

ISABEL TOMÀS Dins de les falles hi ha molts tipus de persones, com en tots els àmbits de la vida, que encara que no tots són iguals són indispensables per a la nostra societat, i per tant, també, per a la nostra festa, ja que sense tots ells no es podria fer falla. A continuació vos exposaré els diferents tipus de fallers i falleres i la seua importància dins d’un casal,

que amb els seus pecats i les seues virtuts fan que tots junts formen un conglomerat pictòric digne d’una gran obra d’art. FALLER TIPUS 1: “FALLER DE TOT L’ANY”

Eixe faller/a que amb la seua generositat i caritat està per a tot i per a tots, sense mirar res més que per la seua volguda comissió, que no coneix la peresa per a dur a terme

totes les obligacions d’una falla, i que lleva hores al seu descans per fer festa, anar a reunions, fer presentacions i anar a tots els actes que la falla té. També és eixe faller/a que de vegades es crema quan veu que no tots els fallers són com ell/ ella i trau a relluir pecats com la ira i la supèrbia, que fan que no estiga a gust o vullga acabar amb tot, però que reconeix que sense els companys no podria fer falla. El faller/a de tot l’any és un faller luxuriós, ja que es desviu per tot allò que fa, que du la falla dins la sang i “mataria” quan la gent de fora o de la pròpia falla critiquen el que s’ha fet perquè sap el que costa fer i treballar perquè la falla vaja avant, però te la temprança per respirar i continuar treballant, encara que no tot el món siga igual o s’implique de la mateixa manera. FALLER TIPUS 2: “FALLER D’ALGER O SETMANA FALLERA”

Eixe faller/a que va a la falla sols en la setmana, però que és tan important per a la comissió com els altres fallers. Fallers/eres que són peresosos durant tot l’any, però que la setmana fallera trauen la seua diligència i estan des del 15 fins al 19 de març sense menejar-se del casal; obrin i tanquen la carpa i amb la seua generositat se sacrifiquen a fi d’aguantar tota la nit en blanc i empalmar fins a la despertà i vigilar la falla.

Són fallers/eres que ningú sabem qui són, ja que normalment no els coneixem, i quan arriba la setmana fallera penses: “Ui! No sabia que aquest era faller de la falla”, però que suma i fa festa. També són fallers generosos, però sols una setmana a l’any, ja que la resta de l’exercici no recorden que la falla existeix, però que paguen com tots i tenen els mateixos drets. Sols ells/elles saben per què venen quan venen, però és vital que estiguen i cuiden la falla de cada mes de març. FALLER TIPUS 3: “FALLER SEMÀFOR O INTERMITENT”

Eixe faller/a que és un poc penell, que va on més bufa el vent, i que depenent de qui siga el president o els representants acudeix o no acudeix a la falla, encara que sempre siga faller. És un faller un poc tòxic, ja que té un poc d’enveja i d’ira, que parla sempre molt i fa molt poc, però que també, de vegades, amb la seua prudència i forma de dir les coses ajuda i té bones idees, encara que siga una vegada de tant en tant. Quan aquest faller està, està a totes, però quan no li convé o no té moltes ganes és un gran faller fantasma. És molt cast i molt luxuriós, a parts iguals, vital en ocasions i com tots els altres imprescindible en les comissions. La supèrbia està en el seu ADN, ja que li agrada que li toquen la porta per a fer les coses. Però ells saben molt bé, ja que són persones intel·ligents, que a la falla es va per voluntat i és la seua decisió, estar o no estar, però sempre la falla haurà de continuar endavant.

Aquest últim tipus de faller és el menys abundant en les falles, i que juntament amb els seus pecats i virtuts fa que el bagatge de persones en un casal siga tan curiós i interessant com la vida mateixa. Per acabar, aquests tipus de fallers conviuen en harmonia dins d’una comissió, molt diferents i a la vega15

da molt imprescindibles, ja que l’un i l’altre, tots sumen, tots aporten varietat i per tant tots formen part, a la seua manera, d’una falla. Així que tria el teu tipus de faller/a, sabent les teues virtuts i els teus pecats, però que mai deixe de formar part d’aquesta família, ja que tots sumem, tots som fallers, tots, junts fem falla.

el ball de

EL BALL DE LA MOMA (02)

ELENA TOMÀS Hola de nou. Teniu ganes de saber un poc més sobre el nostre ball? Doncs bé, agafeu forces que d’ací en avant hem de començar a menejar-nos. Vos contarem, a poc a poc, com es balla, què representa cada part i la importància que té per a nosaltres. Com tot en aquesta vida, cal començar pel principi. La primera acció de la dansa és caminar; al llarg de la processó hi ha dos files, i darrere, tancant la cercavila, van el Momo, que simbolitza la supèrbia, i la Moma, els dos amb el bastó recolzat al muscle esquerre. A València, els pecats davanters porten dos banderes roges amb motius demoníacs (un drac pintat en negre i les astes de les banderes coronades amb un ram de plantes verdes). Antigament, quan la cercavila del convit l’obria el capellà de la ciutat, els momos abanderats anaven al davant, com es pot observar en un document que hi ha a l’Ajuntament de València. Açò no deixa de ser una paradoxa, ja que els pecats obrin el camí al sacerdot, paradoxa que com hem vist està ben present en tota la processo i que expressa la idea que no hi ha bé sense mal. Interessant, no? Mireu quina idea més forta vol transmetre’ns, ja abans de començar. Aquesta és la nostra idea, veure que el mal i el bé es mesclen per a crear coses grandioses, i que sense u no existeix l’altre. Bé, dit açò prosseguim.

una altra, i així tota l’estona. L’única vegada que fan el ball sencer és en l’assaig preliminar (el que fan al pati de l’antiga facultat de Teologia), i en finalitzar la processó, en un escenari que posen davant de la catedral. Cada figura dura la mateixa quantitat de temps; les sis primeres tenen la mateixa música, i sols l’ultima té una melodia diferent. El ritme el marquen el tabalet i la dolçaina. El primer quadre o figura és el de la presentació. Els momos es posen en fila, llevat de la Supèrbia i la Moma, que junts es queden enfront dels altres. Quan sona la dolçaina tots peguen una volta sobre si mateix, i així romanen durant la resta del quadre, girant en determinats moments. Quan acaba la música, paren de ballar i fan una reverència, a la qual la Moma contesta agafant-se la falda amb les mans. Bé, ja hem començat a menejar-se, ja ens hem presentat. Els set personatges ja han temptat la Moma, a la qual portaran per un camí no molt fàcil, la veritat. Però tot i que sapieu com acaba, no vos contaré el final; si voleu saber com segueix haureu de seguir llegint. És com el joc de l’oca, no pots botar per damunt per a seguir en la casella següent; s’ha de llegit tot, i així, quan arribeu al final, el ball tindrà molt més de sentit. Ànim i que la Moma vos guie.

La dansa no es balla mai tot seguida, sinó que en primer lloc ho fa una figura, caminen un poc i després balla 16

17 foto: tono gimĂŠneza

Peressa

PERESA

VS DILIGÈNCIA VS DILIGÈNCIA

La peresa tots sabem què és, i tots la patim poc més o menys. Però què és realment i com la podem vore en les falles? PERESA: falta de ganes de treballar o de fer coses. Debilitat o lentitud en les accions o els moviments. DILIGÈNCIA: ser diligent vol dir ser actiu, tindre metes fixes i complir-les a temps, ser diligent amb els altres, posar entusiasme en les acciones que fem amb ells i per ells.

Com activar les nostres comissions

M MIREYA GUIRAO

Mandra, ganduleria, accídia, galvana, peresa, perea. Tots aquests termes i molts més per a descriure una sola cosa: les poques ganes de fer. L’avorriment se’ns ha apoderat en aquests temps moderns, com deia Chaplin, en l’encreuada de la humanitat en busca de la felicitat, regnats per la hiperestimulació, ritmes frenètics, interrupcions i excés d’entreteniment, alimentant la peresa d’haver de prendre acció per a aconseguir allò que desitgem. I és que ja en temps de Lucio Anneo Séneca se sabia que, segons deia: “Estar en oci molt prolongat, no és repòs, és peresa”. De que ens despertem fins a la nit estem rodejats de soroll i imatges que no deixen lloc al silenci, per a estar amb nosaltres mateixos, portant-nos a la frustració de no poder escoltar-nos, i avorrint-nos fàcilment quan hi ha ocasió. I és que la peresa ataca la nostra bona intenció de posar a disposició dels altres el nostre temps, el nostre talent i les nostres habilitats, i és la major enemiga de la perfecció i la perseverança. A vegades regna en nosaltres l’egoisme de pensar sols en u mateix i elegir no fer res, i culpem la peresa del nostre comportament, retroalimentant així que es torne a repetir, excusant-nos en el “jo soc així”.

Les nostres comissions no es veuen exemptes d’aquest pecat, entre molts altres, però com podem combatre la peresa en les falles i tindre així fallers i falleres més diligents i deixar d’una vegada per totes aquesta desgana arrere? Per a començar, hem de tindre clars els objectius per augmentar així la motivació. El funcionament de la falla és, si més no, un agent motivador. Que tot fluïsca i que any rere any tinguem en marxa cadascun dels motors de les delegacions és un dels objectius de tot faller diligent. Per a promoure la nostra pròpia diligència i deixar arrere la peresa que ens absorbeix, haurem de decidir en quin àmbit volem participar i comprometre’ns en tasques ben definides, com pot ser crear una part del decorat de la presentació, dedicar-se a l’organització de les festes o fins i tot escriure un article per al llibret. A partir ací, cadascuna de les decisions que a seran tenint en compte aquests objectius. Per exemple, si sabem que hem d’organitzar una festa d’ací dos dissabtes, hauré de saber quines tasques m’han assignat, o quines me n’estime més fer, i saber la data màxima per a fer-les i deixar arrere la peresa per portar-les a terme. D’altra banda, caldrà saber quin és l’origen de la nostra peresa, és a dir, si hi ha qualsevol cosa que ens des20

anima o ens fa por, que ens provoca inseguretat, falta de decisió, por a la responsabilitat, a fracassar en la tasca, etc. A més, saber quins són els progressos que fem i analitzar si ens estem desviant de l’objectiu final fa que ens mantinguem en el camí per a aconseguir-los, i allunyar-nos així de la peresa i la desgana. Les recompenses, tant internes (com l’orgull d’haver aconseguit algun objectiu o formar part d’un equip, la satisfacció de treballar bé, el prestigi, etc.), com externes, com seguir tenint un càrrec dins de la comissió, el reconeixement per part dels altres, etc., poden alçar-nos l’ànim cada vegada que ens sentim peresosos. Una altra cosa és saber portar una bona organització i planificació, determinar la urgència i la importància de cadascuna de les tasques a fi de prioritzar-les. La major part de la gent que es deixa portar per la peresa negocien amb ells mateixos per a no realitzar les tasques acordades. Per això, de vegades, organitzar-nos i no deixar lloc a negociar fa que combatem la peresa de no fer les coses. A més a més, crear un horari determinat en el qual hi haja lloc per a la vida familiar, per al treball, per al descans, per a la vida social, etc., ajuda a assignar un temps determinat a aquestes tasques que, una vegada trenquem les barreres que nosaltres mateixos ens posem per

no mamprendre-les, farem de bon gust i les gaudirem amb plenitud. De vegades, el desconeixement de les tasques fa que la peresa s’apodere de nosaltres, que ens bloquege a l’hora de posar-nos a fer faena. Per aquest motiu, una de les maneres de combatre-la és tindre la humilitat suficient per a demanar ajuda externa fins que desaparega la por o s’aprenga a realitzar aquesta tasca. I per descomptat, tractar de fer equip amb els altres companys, i

així ajudar-nos entre tots i ser més diligents, enriquir-nos molt més i gaudir tots junts d’aquesta part que habita al nostre cor, que són les comissions falleres. Després d’haver analitzat la peresa i com poder combatre-la, direm que no devem quedar-nos sols amb açò. Òbviament tots pequem, ens equivoquem, cometem errors, però el nostre cervell està preparat per naturalesa per a tindre moviment, ser generosos amb les nostres accions, i poder comprovar-ho en els nostres 21

fallers diligents. A tots ens venen al cap aquelles persones que, acte rere acte, tots els dies de l’any, treballen perquè tot quede perfecte. Muntant presentació fins a l’últim detall, gestionant la tresoreria, la loteria, cuinant, servint, organitzant festes, muntant... Allà a on hi ha tasques a fer apareixen aquestes personificacions de la diligència. No ens oblidem d’ells i del seu esforç perquè la nostra festa, la nostra cultura, la nostra essència, continue existint per molts anys més.

Fer falla no és difícil ALEJANDRO SANTONJA

A vegades m’agrada escoltar. És un defecte que ve de família. El meu pare escoltava, el meu avi escoltava. I és que el meu besavi també ho feia, encara que crec que poc, perquè era mig sord. Així que de tant en tant, cervesa en mà, una mica de picar, o potser simplement amb un somriure, escolte el que uns altres em diuen. Quan seus i escoltes, la vida t’explica moltes coses, només pel fet d’estar atent. Encara que siga roïna i que a voltes t’arrossegue amunt i avall, quan comences

a entendre-la saps per on vindrà la pròxima ona. I a vegades, només a vegades, et dona temps a preparar-te contra les adversitats. Escoltar és important. Escoltar et fa entendre que fa temps, potser no gaire, els fallers es deixaven la pell sempre que anaven a la falla. Em diuen que fa anys n’eren molts els que participaven en la construcció de la presentació. Que n’eren tants que necessitaven la meitat del temps per a fer el mateix que fem hui en dia. La meitat del temps!

“Fer falla” no és difícil. N’hi ha prou amb trobar-te amb aquells amics que t’abelleix veure, només que dins de la falla. Potser ja és hora que mires el mòbil, crides algun dels membres de la comissió i vos n’aneu a esmorzar. I si en sou molts, millor

Que estaven tan entregats que el festival de cantants novells va aconseguir ser un referent. Un acte, la fama del qual es manté fins a hui en dia, i que ens ha permés tindre alguna veu coneguda en l’àmbit internacional. Que eren tan apassionats que el sopar que fan a l’estiu a la plaça anava sempre acompanyat de rialles i emocions, tant dels que feien la faena del muntatge com del públic que gaudia de les actuacions. Que eren tan apassionats que no hi havia sopar sense gent, acte sense presència, necessitat que no estiguera coberta i desig que no es pensara. I què ha passat? Hi ha una expressió que em va encantar des del moment que la vaig

escoltar, i que reflecteix molt bé el que està passant: ens falta fer falla.

tos preciosos moments amb la família.

Fer falla no es refereix a l’acte de construir el monument, sinó al fet de construir una relació entre els integrants de la comissió, tant masculina com femenina. Fer que la relació amb aquells que tens al teu voltant es faça forta, més intima. Fa anys, això era més fàcil. Tal vegada perquè existien relacions de família o perquè eren els amics els que conformaven la comissió, anar a la falla era trobar-te amb ells, gaudir amb ells, compartir moments amb ells. També era més fàcil perquè hi havia més temps. Els horaris permetien aquestes trobades, lluny de torns de nit, guàrdies en festius, tancaments a les tantes de la nit o la simple possibilitat de tindre els caps de setmana per a compartir aques-

Hui en dia és més difícil. El que abans era un regal, hui requereix un cert esforç, i el que abans era un esforç però es feia amb ganes, hui es planteja pagar-ho. Aquelles activitats que abans provocaven una resposta inconscient que augmentava el nostre sentiment de ser faller i de pertànyer a una comissió, hui s’eviten per cansament. No per les activitats en si mateix, sinó pel propi cansament personal.

Diligència: el lema faller Donem exemple de tot allò que un grup de valencians i valencianes aconsegueix: mantindre la cultura, fer falla

Q MARÍA JESÚS BROCAL

Quan les cendres del nostre monument encara conserven el color ataronjat, quan encara desprenen calor, per un moment es respira quietud i calma, regna el silenci en la nit freda de Sant Josep, a la qual març ens té acostumats, i sembla com si vencera el cansament i alguna llagrimeta es resistira a abandonar els ulls perquè les Falles han acabat. Just en aquells instants es reuneix tota la comissió per a acomiadar-les com cal, amb agraïment al nostre esforç i dedicació i brindant tots junts per les pròximes festes, que comencen ja, en aquell moment. Les emocions d’enyorança es fonen amb les il·lusions de la nova etapa que comença. I aleshores, de manera subtil, quasi imperceptible, tot torna a començar. Sense adonar-nos-en quedem per a recollir la carpa, aquest casal improvisat, còmplice de les celebracions i festes en la intensa setmana fallera. Haurem de deixar-ho tot al seu lloc: les cadires i taules, els utensilis de cuina, recollir la instal·lació elèctrica, desmuntar el rudimentari subministrament d’aigua, recollir les fotos i l’escut que han presidit cada acte faller… i una infinitat de coses que semblava mentida que estigueren ací dins. Tot ha de tornar al casal. El nostre president, vicepresidents/es, tresorer i secretària, posen en marxa el mecanisme faller. I sí, cal posar data: decidit, a l’abril serà “el dia de l’apuntà”. Hem de quedar prompte. Perquè la comissió infantil puga gaudir posarem

uns unflables, haurem de demanar permís a l’oficina pertinent perquè ens deixen ocupar el carrer, caldrà contractar els unflables i, com no, posar música. El cuiner de la falla ja estarà embolicat comprant per a les paelles que cuinarà i que tots junts, majors i xicotets, menjarem. Preparem jocs, rifa per als adults, quinto i tapa, berenar, com no. Els casalers pendents que no falte res, beguda i picadeta. Potser tenim previst preparar sopar o potser acabem improvisant alguna cosa. Un dia intens, com són els dies d’un faller, de molta dedicació però en els quals la il·lusió sempre venç el cansament. I continua el nostre treball, hem de crear les comissions i començar la faena. La nostra comissió de presentació infantil i major, cal pensar en un ball, en un xicotet teatre, en el decorat, en la música, en les flors, en l’obertura per a presentar els màxims representants… Necessitem una comissió de llibret, instrument que ens permet fer públic allò que som, la nostra identitat, mostrant la pluralitat d’opinions que regna en la nostra falla, sempre des del respecte i mantenint vives les nostres tradicions i la nostra llengua escrita, un valor incalculable de cultura que perdura en els anys i així que les crítiques i sàtires del llibret no es cremen entre les flames. Tenim els que es preocupen de l’ordre, del color i de la bellesa que acompanya sempre la nostra comissió fallera, la comissió de protocol que prepara una infinitat d’actes al llarg del tot l’any faller, l’acte del nomenament que fem al casal, la proclamació, 24

en la qual presentem els representants i, de manera molt especial, el conjunt de de falles de la nostra població, el lliurament de bandes, penjar els quadres, les cercaviles, l’ofrena, el besamans... Tindre cura perquè la nostra indumentària siga l’apropiada, les flors i la decoració, l’ordre dels fallers i falleres en cada cercavila, en l’acte de la presentació, en l’ofrena... Que tot quede perfecte. Tenim una comissió de festejos que s’encarregue de fer festes, d’amenitzar menjars i sopars, moments de reunió i que aconseguisca l’excusa perfecta perquè la gent vinga al casal amb assiduïtat, i aconseguir reunir diners, recurs escàs en la nostra xicoteta comissió i tan necessari per a un muntó de coses. Tenim una comissió de playbacks per a fer celebracions divertides, alegres i vistoses, on aconseguim millorar els ingressos del casal a més de passar-ho bé, grans i xicotets. I com els xicotets són molt importants perquè són el futur de la nostra falla, tenim una comissió infantil que treballa per a preparar tots els berenars que es fan al llarg de l’any, jocs i manualitats, festes de disfresses, moltes activitats que fan que els més xicotets i xicotetes se senten a gust i feliços d’anar al casal i abrigallen els representants infantils de cada any. Entre tots, cada dia, cada any, ens sorprenem una vegada més quan comprovem quantes coses aconseguim en equip i amb tanta il·lusió. Donem exemple de tot allò que un grup de valencians i valencianes aconsegueix: mantindre la cultura, fer falla, ser faller/a i fer gran una xicoteta comissió.

Foto: Falla Arranccapins

EL BALL DE LA MOMA (03) ELENA TOMÀS Anem allà! Ara ens toca parlar del segon quadre o figura, conegut com el Rogle. Parteix de la situació anterior: la Supèrbia es desapega de la Moma i recorre la filera dels sequaços, i quan passa pel costat del primer tots la segueixen i formen un cercle que envolta la Moma. Aleshores sona la dolçaina i els momos agafen els pals i els ofereixen per un extrem als seus companys. D’aquesta manera tanquen el cercle, amb els pals a tall de tanca, i giren primer en el sentit contrari a les agulles del rellotge, i després al contrari. En finalitzar la melodia recuperen els pals, que recolzen al muscle, i s’inclinen cap a la Moma, la qual respon de nou a la reverència. D’aquesta manera finalitza la segona figura. Ara sí que ha començat la lluita. De moment tenen la nostra Moma tancada en una cercle, i ja veurem com se n’ix, ja que els pecats l’han envoltada i la tenen presonera. Però ella és forta, ella és llum i de segur que troba la manera d’eixir victoriosa d’aquesta situació.

27 foto: tono gimĂŠnez

3 28

GOLA VS TEMPRANÇA

La gola, com tots sabem, és el pecat que tots relacionem amb el menjar. Però no sols és això. La definició pura del diccionari és: GOLA: un dels set pecats capitals, referit a la gana desmesurada per qualsevol cosa, ja siga menjar, beguda, poder, etc. TEMPRANÇA: qualitat humana que indueix a utilitzar o fer les coses amb moderació, que ens fa parlar i actuar de forma cautelosa i justa a fi d’evitar danys, dificultats o inconvenients. És la virtut que permet a l’individu controlar els impulsos enfront dels desitjos. La temprança requereix bon juí, prudència, discreció, precaució i saviesa.

Qualitat vs quantitat Sembla que per a ser més espectacular ha de ser gran, llarg, sense fi, que arribe al cel... Però no. Les falles, igual que els fallers, hem de saber que els detalls, la delicadesa, la temprança, han de ser part de la nostra essència; que no ens enceguen els diners, i que fem de les coses senzilles coses extraordinàries

V ISABEL TOMÀS

Vivim en la «societat del consumisme», la que ens du per la via del «com més, millor», la societat que es comporta amb egoisme, la que només valora els monuments majestuosos, les multituds, les marques més consumides, l’ordinador més potent i car, el mòbil amb la millor càmera, el postureig de l’autofoto sense qualitat, el patinet que “vola”... Però, i si parem un moment? I si s’adonem que la virtut de les coses està en els xicotets detalls, en la qualitat, en el treball ben fet, en el «em conforme amb el que tinc»,

en l’essència de saber cuidar cada cosa perquè dure, no tirar-la al fem quan ens en cansem, sinó donar-li qualitat, reparar-la i fer-la útil... Així, en aquestes línies vos contarem com aquesta realitat també es viu en les falles. Seguiu llegint que vos agradarà. Als fallers ens agrada la majestuositat dels monuments (com als valencians les llepolies), els grans dinars, les mascletades que no acaben mai, les xarangues plenes de músics, els llibrets de 400 pàgines... Però, i si

parem un moment, i si pensem i reflexionem a l’hora de donar valor a la nostra festa? Per què no deixem de ser llépols i valorem més la qualitat? Per què no donem més pes a la temperància i atribuïm a la qualitat el valor que es mereix en la festa fallera? De vegades les coses venen fetes, no han de ser les més grans i majestuoses; les coses xicotetes, ben fetes, amb estima i ganes, poden superar les coses grans que moltes voltes tan sols són això, grans. La festa de les falles ha anat evolucionant, igual que la vida al nostre voltant. Sembla que per a ser més espectacular ha de ser gran, llarg, sense fi, que arribe al cel... Però no. Les falles, igual que els fallers, hem de saber que els detalls, la delicadesa, la temprança, han de ser part de la nostra essència; que no ens enceguen els diners, i que fem de les coses senzilles coses extraordinàries. Som una festa que ha sigut declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. I no només perquè és una gran festa, sinó perquè aquesta festa, la nostra, s’ha cuidat des de fa molts anys, amb delicadesa, valorant els detalls, els valors que la festa valenciana té. Els valors no es veuen només en un monument grandiós i majestuós, sinó també en allò que no es veu tant i que perdura en el temps, que no es efímer, que es conserva. Com els llibrets, xicotets llibres que guarden històries, cultura i tradició per mil anys contades; els llibrets tradicionals, els que fem els fallers, que són la qualitat de la nostra festa, els llibrets dels quals hem de saber que si no els tractem amb cura els perdrem. L’essència màgica i esperançadora

que fa que aquestes pàgines tinguen més sentit que mai. Per aquest motiu, en el llibret d’enguany volem posar en valor les virtuts enfront dels pecats capitals, la temprança enfront de la gola. Pecats que ens enceguen i no ens deixen veure la vàlua de les xicotetes coses, les que estan fetes 100 per 100 pels fallers, les que es treballen en el casal i les que

són font d’inspiració de cada un de nosaltres. És per això que volem que es premie la qualitat davant de la quantitat, que són millors dos fulls ben escrits, un vers ben rimat, un bon acabat, la coherència i cohesió d’una presentació amb el fil conductor de principi a fi, que fer les coses llargues, grans i enormes, però sense cap qualitat, sense cuquet, sense sentit i sense estima. 31

Fem de la nostra festa un lloc en què la diferència, la cooperació, el treball en equip i la il·lusió siguen el conjunt de virtuts que volem que es respecten i es complisquen, un lloc en què la qualitat guanye sempre a la quantitat. La festa fallera sense il·lusió no és festa; la festa fallera sense qualitat no té sentit.

Mmmmmmmmm Mentre mantenia els ulls tancats, en part per la son i en part per la llarga nit de festa, la teua imatge m’arribava una i altra vagada a la ment. Vas ser tu, la teua presència, el teu cos, el teu sabor, el motiu pel qual em vaig alçar, el motiu pel qual vaig aconseguir apartar els llençols i el cobertor, aquell cobertor d’entretemps que a Falles es torna poca cosa estant a soles i molt estant amb tu

ALEJANDRO SANTONJA

Em vaig despertar amb el teu record. Mentre mantenia els ulls tancats, en part per la son i en part per la llarga nit de festa, la teua imatge m’arribava una i altra vagada a la ment. Vas ser tu, la teua presència, el teu cos, el teu sabor, el motiu pel qual em vaig alçar, el motiu pel qual vaig aconseguir apartar els llençols i el cobertor, aquell cobertor d’entretemps que a Falles es torna poca cosa estant a soles i molt estant amb tu. Vas ser el desig el que em va ajudar a posar-me dret, i amb passos vacil·lants arribar a la dutxa i permetre que l’aigua caiguera pel cos, emportant-se la suor del ball i les restes de la ressaca, deixant que quedara només la set de tu. De veure’t. De notar-te. Que tu i jo ens fonguérem. Pensava en tu des que la nit anterior em digueren que vindries, que series a primera hora del matí i et quedaries fins que pogueres. I va ser aleshores quan em vaig adonar del que sentia per tu. De com et desitjava, de com t’anhelava.

Vaig eixir de casa. El sol queia com una llosa sobre el camí, mentre pensava en el nostre encontre. Les ulleres de sol ajudaven, sens dubte, però tot i això es va fer llarg arribar al casal. Pas a pas, la destinació semblava allunyar-se, i cada metre que avançava els records portaven nervis i una mica de por pel retrobament. Feia temps, des de l’última vegada que ens vam veure, des de l’última vegada que ens estimàrem. Tu ja no eres la mateixa i jo també he canviat. En un any passen moltes coses, i les experiències fan que no visquem igual els mateixos moments. Pensava que caminant, pas a pas, els nervis desapareixerien. Però em vaig equivocar. El camí em portà records de l’any passat. L’olor de la pólvora dels petards i les eixides que els xiquets tiraven a la plaça. Creuar-me amb les bruses de les altres comissions. Les salutacions, les rialles, les veus que em recorden que estem en festes, algunes tan ronques com la meua. La caseta on, 32

setmana rere setmana, es posa la teua germana, i a qui no m’atrevisc a preguntar-li per tu. I per descomptat, les restes de les festes. Papers, petards que ja han viscut la seua vida, algun que altre got de plàstic i les pistes d’una nit en la qual les albades han cantat i les comissions han compartit. Hi vaig arribar tard. Quasi tots eren ja al casal. I aleshores et vaig veure. Em vaig acostar. A poc a poc. Va haver-hi algun somriure, que amb sorna, sabia el que sentia per tu, que em mirava de reüll. Algun comentari. Alguna rialleta a l’escolteta. Tant em feia. Els meus ulls només et miraven, a tu, i sabia que qualsevol intent de separar-los del teu cos no faria sinó doldre’m en l’ànima. Ens trobem, a escassos centímetres. I vaig somriure. I vas somriure. Com només dos amants poden fer-ho. Com si el temps en un any no haguera passat per a cap dels dos. Com si només existira el present i la resta del temps fora un somni que ens permet créixer sense estar vius. I et vaig desitjar. Vaig desitjar beure’t, agenollar-me davant de tu, dur-te als braços, pell sobre pell. Vaig desitjar ballar amb tu. Desitge estar amb tu. Desitge tocar-te, notar la teua calor, notar la teua humitat en la meua gola, notar els teus besos dolços i el fons amarg dels amants que saben que només tenen un temps. Que fins l’any que ve no ens tornarem a veure. Que un any, sense tu, passa molt lentament. T’estime, la meua tassa de xocolate calent.

Una mirada diferent Durant tot l’any desitjava amb totes les meues forces que arribara març per a poder gaudir al màxim de les millors festes, les Falles. I jo, ja estava preparada. Ja estava a punt per a lluir-me davant de tots els falleres i falleres de la meua i també de les altres comissions NATALIA ALFONSO

Cada any el passem preparant les festes, els sopars, els actes, la decoració, les flors, la nostra indumentària… Tot per a la setmana més intensa del cicle faller. Cada març, a la nostra comissió arriben monuments preciosos, dins de les nostres possibilitats. Tot i que posem sempre el màxim de la nostra part, no sempre obtenim el millor resultat. Sempre hi ha monuments més alts, més grans, més lluïdors, més brillants, més majestuosos… Però siga com siga la falla gran o la infantil, pensem que tenim dret a opinar i comentar com de bonica és una falla, com llueix… O tot el contrari, quina poca gràcia, massa cridanera. Aleshores, nosaltres examinem fil per randa els monuments de les altres comissions, inclosa la nostra, i comentem què s’hauria d’haver fet perquè en fora encara millor. En canvi, mai ens hem plantejat què pensen les altres comissions de nosaltres, i fem i desfem dels nostres monuments el que ens plau sense tindre en compte com es poden sentir.

Per fi, el mes que esperava amb tanta ànsia ja ha arribat. Durant tot l’any desitjava amb totes les meues forces que arribara març per a poder gaudir al màxim de les millors festes, les Falles. I jo, ja estava preparada. Ja estava a punt per a lluir-me davant de tots els falleres i falleres de la meua i també de les altres comissions. Tot el que formava part de mi tenia un detall especial que deixava lliure un sentiment d’afecte i estima en cada adornament. Els colors, els materials, la disposició… tot estava dissenyat al mil·límetre perquè quedara perfecte. Ja estàs ací, un dia càlid i assolellat de març. Fa un sol potent i intens que et dona ganes d’eixir al carrer, però quan la calor del migdia comença a apretar, quan la briseta amb una suau olor de pólvora asseca el suor que et començava a caure del front. Tots el pardals del veïnat canten, els xiquets al carrer tirant petards, les iaies fent bunyols amb xocolate a la porta de les cases…Tot està perfecte, excepte per una cosa. —Quina cosa? —va respondre una veueta una mica estrident uns me34

tres més avall. —Ui! No t’havia vist, com eres tan… menuda—. Va dir amb to de burla. —Sí, soc menuda perquè soc la falla infantil i represente tota la meua meravellosa comissió infantil. —Ah, és clar. No està malament… —Tu qui eres? —Qui sóc? Que no em coneixes? No has sentit parlar sobre com de majestuosa soc? Soc la preciosa, magnífica, pomposa i increïble falla major d’aquesta comissió i vinc per a ser el centre de totes les mirades, per a deixar-los bocabadats, sense alè. Jo seré el punt crucial de tots els aplaudiments, seré a qui dirigiran tots els galanteigs i protagonista de totes les fotografies. —Vaja! Veig que et sents molt orgullosa de tu mateixa. Supose que també ho estàs de la teua comissió. —La meua comissió? —va afegir amb cara estranyada. —Sí, clar, tot el conjunt de fallers i falleres que fan tots els possibles perquè estigues ací enguany. —Bo, si tu ho dius… Encara que tampoc exagerem, només són fallers. Què té d’especial? —Què has dit? Que només són fallers? —va dir exaltada—. Ho dius com si fora fàcil, quasi sense importància. No entenc per què parles així. —No t’has adonat? Els fallers i les falleres d’aquesta comissió són la màxima expressió dels set pecats capitals! —Però què dius? T’has tornat boja? Són una comissió meravellosa, sempre amb ganes d’ajudar i…

La falla major va posar cara de pocs amics, i la infantil, quan s’adonà que no li feia cas, li va preguntar... —A veure, explica’m això dels pecats capitals, perquè no entenc res! —Jo t’ho explicaré, menuda. Veus els fallers i falleres que hi ha dins d’aquella tela blanca? Hi són quasi un mes sencer, pràcticament sense eixir. I has vist les columnes de cadires que tenen? De segur que es pas-

sen el dia asseguts i se les canvien per no quedar-se adolorits. Són uns mandrosos, no dobleguen mai el llom. Tan sols seuen al sol i a la nit tornen a entrar en la tela aquesta. —Tu n’estàs segura? Crec que t’equivoques… —No volies que t’ho explicara? — va dir remugant—. Com deia, és evident que per a passar-hi tant de temps han de tindre queviures. 35

No t’has fixat en la barbaritat de menjars que hi entren? L’altre dia entraren unes paelles de verdures, carn i marisc… per a llepar-se els dits! Segurament en tindran una per a cada u. I es veu que no se’n farten, no. Perquè a les set del matí ja estan menjant a la porta dels representant: bunyols, xocolate, coca, entrepanets de pernil, xurros, sucs… Passen quasi tot el dia menjant. Quina gola! A més, no segueixen cap horari, això és un descontrol màxim. I com no, a les tres de la matinada i després d’un cubateta, el ressopó i les sobres del berenar. —Eres una mica exagerada, això no és exactament… —Calla, calla xiqueta, i deixa’m que m’esplaie. Per on anava? Ah sí. A més, són uns avariciosos. —Uns avariciosos? —va dir estranyada i quasi esglaiada. —Efectivament, jo encara no ho entenc del tot bé, però només arriba el 19 de març comencen a furtar ninots, adornaments, decoració… La meua bellesa es veu alterada per la seua avarícia i per furtar-me coses. Quina bogeria! Jo no sé qui els ha donat el dret a fer el que volen amb la meua estructura i sense preguntar! Recorde que una vegada, una amiga em va contar que fa cent anys, en una xicoteta falla de València, començaren a furtar-los peces fins que va desaparéixer i no la pogueren cremar. Des d’aleshores es coneix com “la síndrome d’avarícia fallera”. Quin escàndol! —Això et van contar? —va dir una mica espantada—. Però tu creus que és veritat? —És clar, n’estic segur. A més, t’has fixat com ens miren? Es paren, ens rodegen i ens analitzen de caps a peus. —I què creus que vol dir això? Tal vegada els agraden les nostres pintures i materials. —Ai, que innocent… ho fan per enveja! Que no te n’has adonat? Es

fixen en nosaltres i després intenten copiar-nos amb eixos vestits d’època plens d’or i flors tan vistoses. Ens miren de dalt a baix, com si foren més boniques que jo. Els brolla supèrbia dels ulls. —Quines ximpleries dius! Els vestits de valencià i valenciana són tradició, són especials i porten un sentiment molt més gran que l’enveja. És un honor ser valencià i valenciana. —Tu encara eres xicoteta per a entendre-ho. Deixa’m que acabe, menuda. Moltes vegades no els entenc. A vegades estan eufòrics i a voltes quasi es barallen. Aquests fallers criden massa, no creus? Passen hores discutint per temes banals i sense importància. Acabarien abans disculpant-se i sent sincers els uns amb els altres, en lloc d’alliberar la ira d’una manera tan imponent que no els du a cap lloc. En canvi, hi ha moments, principalment a la nit, quan sona Full Monty, que és com si el mosquit de la luxúria els haguera picat i es tornaren tots afectuosos… tant que a vegades el públic més infantil hauria de posar-se les manetes als ulls. —Ja has acabat? Perquè m’has posat un mal de cap amb les barbaritats i exageracions que acabes de dir que crec que cauré a terra—, va dir fatigada. —Sí, he acabat, que tranquil m’he quedat! –Doncs, vull dir-te que no, que t’equivoques, i que ho fas una i altra vegada. T’ho demostraré contant-te quina és la vertadera essència de tot faller i fallera, i que no té res a veure amb els set pecats capitals! —Ha, ha, ha… no em faces riure. Com pots discutir-me això?— va dir amb cada d’incredulitat. —Ho intentaré, però crec que tens una idea molt equivocada dels valencians i de les valencianes, i sobretot del que significa ser faller o fallera. —Del que significa? Només és una

festa popular. —A veure, a veure, començaré pel principi. Per les falles, el significat, d’on venen, què pretenen amb la seua celebració, i tot allò que ens aporta no només als que estem en el casal, sinó a tota la gent que tenim al nostre entorn i fins i tot de fora de València. Per a explicar-te l’origen de les falles m’he de remuntar al segle XVIII, quan les falles es reduïen a muntons de materials combustibles, mobles antics, instruments inservibles… Els cremaven a poqueta nit, abans de Sant Josep. Le falles evolucionaren i començaren a adquirir un significat irònic i crític, en les quals representaven escenes socials que perjudicaven el poble i possiblement censurables per l’autoritat. Per això eren empleades com un mitjà d’expressió, com a crítica i demanda de drets que havien sigut restringits al poble pla. —Estàs dient que les falles eren una manera de reclamar i defendre els ideals de la classe treballadora? —Així és, però no només això, ja que, a poc a poc es va convertir en tradició. Començaren a atorgar premis a les falles de València i tot evolucionà fins al complex món de les falles que en l’actualitat coneixem. —Vaja, és impressionant. —Així és. I vull dir-te que els fallers i les falleres, tot i que no són perfectes, no són cap reflex dels pecats capitals. Perquè ser part d’una comissió fallera és sinònim de treball en equip, de cooperació, de passió pel treball, d’orgull, de tradició, de sacrifici… Significa treballar de valent tot l’any a fi que la setmana fallera siga perfecta, que cada acte tinga tots els detalls i protocol necessari; es tracta de sentir passió per la festa, entusiasme per la pólvora, gust per la indumentària… —Conta’m més sobre com és realment un faller, per favor— va dir bocabadada. 36

-Doncs bé, ser faller i fallera no té res a veure amb l’enveja o l’avarícia. Al contrari. Aquesta comissió és una gran família, que treballa unida en cada projecte i que junts fan camí. No és molt gran, però és molt forta, i són com una segona família. L’ajuda i la cooperació entre ells és essencial per al funcionament coordinat de la falla. Cada acte, espectacle o passacarrer demostra l’ambient d’afectivitat que hi ha. A més, quant a la indumentària valenciana femenina, va aparéixer al segle XVIII com a vestit de llauradora. Però els vestits han evolucionat i s’han convertit en vestits presumits i elegants, lluïdors i cridaners, plens de flors i d’or, de joies i adorns. A més, porten unes sabates folrades de la mateixa tela, amb flors de tots els tipus, perquè cada vestit pareix una nova primavera. Al cabell, les falleres poden dur un monyo central o dur-ne tres, i n’afigen dos més als laterals, acompanyats d’unes precioses pintes en or o plata. Pel que fa a la indumentària valenciana masculina, és el trage de saragüells, amb la mateixa funció que el de la dona, és a dir, que servia per a treballar la terra. També ha evolucionat i li han afegit adorns, i també n’han aparegut de nous, com el de torrentí. Cada vegada que hi ha un passacarrer, en l’ofrena, en la presentació… té igual l’estació de l’any, pareix que el carrer fa olor de primavera, pareix que el sol brilla més… Quan els carrers s’omplin de falleres i les mirades de tots es dirigeixen cap a elles. Són el centre de les mirades, encisen amb el balanceig de les faldes i captiven sobretot gent que ve de molt lluny. —La veritat és que sí que són una mica impressionants… —Però això que has dit del menjar… No et negue que siguen una mica fartonets, però he de dir que la dieta mediterrània és rica i

variada, tot i que tal vegada sí que és una festa en què es passen amb el menjar. La paella valenciana és el menjar més típic, i és evident que tot valencià, a Falles, n’ha de prendre una, encara que siguen les cinc de la matinada. Els bunyols i el xocolate són benvinguts amb la gelor de la matinada, i aprofiten per a calfar les mans mentre subjecten el got. A més, sempre retorna eixe dolç record en el qual alguna iaia n’està preparant, i de sobte el fumet amb l’oloreta et transporta uns anys enrere, quan

tan sols eres una xiqueta. —El xocolate de matí… quin goig! —Sobre la supèrbia i la peresa he de dir-te que si fora així mai es podria dur una falla endavant. Perquè no hi ha cosa que exigisca major sacrifici que una falla. Has d’invertir molt de temps preparant tots els esdeveniments que s’han de fer: cartes d’invitació, el llibret, el protocol… I per a poder millorar cada any, la humilitat és un actor essencial que ens permetrà reconéixer els nostres errors. —Però… què em dius sobre la luxú37

ria i la ira? —És clar que els nostres falleres i falleres tenen sang en les venes i que són molt expressius, però no s’ha de veure com un inconvenient, al contrari. La màxima expressió dels seus sentiments també ho fan amb l’honor que senten de ser fallers i pertànyer a aquesta terra. Has de tindre en compte que al casal es passa molt de temps i no sempre hi estaran d’acord; però en el fons, sempre hi haurà alguna cosa que els unirà: la falla. —Vaja… m’has deixat sense arguments, estava tan equivocada! Com potser que no m’haguera adonat abans?— va dir un poc decebuda. —No et preocupes amiga, m’alegre d’haver-te fet canviat d’opinió— va respondre amb un mig somriure. —Així que, menudeta, vull donar-te les gràcies. Sense tu, aquestes falles no haurien sigut el mateix. Mai haguera pogut pensar que una falla com jo poguera aprendre d’algú com tu. Però veig que estava tan equivocada! Ser adulta no vol dir tindre sempre la raó. Gràcies per estar amb mi aquest cicle faller, gràcies per haver-me fet entendre què són les falles i per contagiar-me aquestes cosquerelles per la festa. La falla major va sentir olor de pólvora i una caloreta que pujava per baix. Es va estranyar i en mirar avall i adonar-se del que estava ocorrent ho va entendre. —No per favor! Queda’t amb mi— va cridar. Era 19, era la nit de Sant Josep, i la cremà havia arribat. Havien cremat la falla infantil i no havia pogut acomiadar-se’n. La falla major es va quedar trista i una mica enutjada per no poder haver-li dit ni tan sols adeu, perquè sense la seua amiga menudeta res d’aquesta història haguera sigut el mateix. Instants després, juntes, es varen fondre en núvols de cendra a la llum de la lluna.

En el ball de la Moma, set dansarins que simbolitzen els pecats capitals assetgen i aguaiten amb els seus balls la Moma, que simbolitza la virtut. Ella, al seu torn, se’n defén des del centre de la dansa amb la fortalesa que només el bé posseeix. Aquest simbolisme l’hem volgut traslladar al nostre llibret. Per això hem col·locat al centre els nostres representants. El nostre bé, que representa l’esforç i el sacrifici per la falla, assetjat pels nostres escrits, els nostres pecats, els nostres vicis, en una paraula, la nostra humanitat. En aquesta societat en què vivim tot és relatiu... Però, RES SE SENT MILLOR QUE LA VIRTUT...

COMISSIร Comissiรณ mAJOR MAJOR Major

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT Un any més tinc l’honor i el privilegi de poder dirigir-me a tots vostés com a president de la falla Mercat de Silla des de les pàgines d’aquest meravellós llibret. M’ompli d’orgull dir que aquestes pàgines les han fetes íntegrament els fallers i falleres d’aquesta gran comissió. Enguany desitge i espere que siga igual o millor que l’anterior. Cal fer molt de treball i esforç per totes i cadascuna de les delegacions de la Junta Directiva. A tots vull donar les gràcies. Desitge a tota la comissió i als representants que disfruten de tots els actes venidors amb harmonia i germanor. Tenim la millor festa del món, així que gaudim-la al màxim, perquè és de veres que passa en un tres i no res. Als màxims representants de 2020, Nacho, Carla i Pilar: Viurem i compartirem molts moments emotius i especials, i jo faré tot el que estiga en les meues mans perquè ho disfruteu al màxim. Penseu que passa molt ràpid, així que disfruteu cada segon, perquè eixos són els records que perduraran per sempre als vostres cors.

Sé que portareu el nom de la falla Mercat al lloc més alt, no tinc cap dubte, i que sereu recordats en la història dels gran representants de la falla Mercat de Silla. No puc oblidar-me de la meua família i del meu fill, però en especial de la meua dona, Marisa, ja que sense ella no podria dur aquest càrrec de president. Gràcies pel teu treball i recolzament incondicional. Gràcies amor. El més sincer agraïment als nostres col·laboradors i patrocinadors, ja que són una part molt important per a la falla. Al poble de Silla, desitjar-vos unes bones festes josefines i que disfruteu junt amb nosaltres de tot els actes que organitzem, tant als carrers com al nostre casal. Sabeu que aquestes portes sempre estaran obertes per a tots els que tingueu el gust de vindre a visitar-nos. IVÁN MARTÍNEZ I MARCO

AL PRESIDENT En una falla tots fem, poc o molt allò que ens agrada, però qui porta el rem no te descans ni aturada. És esclau de la nostra festa i de la seua marejada, que suaument et conquista i es queda al teu cor gravada. I quan ja la tens dins, no pots fugir al reclam de flames fetes robins ni al embruix del seu lligam. I tu, ja eres pres i captiu, d’aquesta gran amalgama que en un grau superlatiu per tot València es derrama. I sabent què comporta i el que et ve per davant, estrenys la mà, ben forta, de la gent que tens al voltant,

i et plantes, i fas front, i creues primer el pont, per ser exemple i guia d’entrega i gallardia. Tenint cura de nostra gent, nostra festa i nostre casal, gaudint plenament i vivament de nostra herència ancestral. Tu eres la figura que amb un somriure sencer, mai perd, ni calma ni mesura per traure endavant el quefer. No hi ha qui tant s’entregue, ni lluite, es baralle i bregue, ni tinga un cor tan gran com nostre president Ivan. José María Tomàs

JUNTA DIRECTIVA PRESIDENT Ivan Martinez i Marco VICE-PRESIDENT 1 Javier Tormo i Martos VICE-PRESIDENT 2 Gonzalo Gregori i Gisbert VICE-PRESIDENT 3 Ramon Tomas i Mas VICE-PRESIDENT 4 Vicent Simeón i Alba VICE-PRESIDENT 5 Vicente Francisco Santos i Benaches VICE-PRESIDENTA 6 Elena Tomás i Martí SECRETARIA Natalia Alfonso i Brocal VICE-SECRETARI Alejandro Santonja i Rocamora TRESORER Manuel Valiente Garcia-Luengo COMPTADOR Jose Ramon Rubio i Tinajo DELEGADA DE QUOTES Pilar Martinez i Riera

DELEGAT D´ACTIVITATS CULTURALS Jose M. Tomás i González Fernando Vicente Blanch i Belenguer DELEGADA DE LLIBRET Elena Tomás i Martí Isabel Tomás i Martí Paloma Socarrades i Magallo María Jesús Brocal Zaragoza Mireya Guirao i Bas Letícia Simó i Baena José María Tomás i González DELEGATS DE CASAL Rosendo Tormo i Monar Víctor Manuel Gomez i Martínez Jose Pasqual Martì i Alapont Andrés Lozano i Ferri Vicente Javier Torralba i Riera DELEGADES DE PROTOCOL Marisa Repulles i Magallo Inma Martínez i Riera Anna Simó i Pardo Teresa Baena i Sojo Laura Caballero i Santamans DELEGATS DE PRESENTACIO Rosendo Tormo i Monar Andrés Lozano i Ferri M. Elena Marti i Palanca Salvador Mompó i Martínez Francisco Andreu Brocal i Alba Javier Hernández i Jiménez DELEGATS DE JUNTA LOCAL Sheila Rodríguez i Zaragozá Mario Madrigal i Muelas Sergio Madrigal i Muelas

DELEGATS D´INFANTILS Nadia Mompo i Meneses Lourdes Gomez i Cano Alicia Benaches i Ruiz Amparo Gimeno i Moret Mª Jose Simeon i Ventura Raquel Molina i Pérez Laura Giner i Martín Mari Carmen Moreno i Sedeño DELEGATS DE FESTEJOS David Zarcero i Villanueva Mireya Guirao i Bas Pilar Costa i Peña Verónica Martinez i Tronchoni Vanesa Senon i Romeu Fernando Porcel i Sanchis DELEGAT DE ACTIVITATS DIVERSES Antonio Tormo i Araixa DELEGADA DE RECOMPENSES Isabel Tomás i Martí DELEGADES DE PLAY-BACKS Natalia Alfonso i Brocal Reina MartÍ i Gimeno DELEGAT DE PROPAGANDES Esther Paredes i Ribera Rosa Maria Santos i Benaches Sara Sanlorenzo i Conesa DELEGATS DE XARXES SOCIALS Alejandro Santonja i Rocamora LetÍcia Simo i Baena Mireya Guirao i Bas Pilar Costa i Peña

LLISTAT DE FALLERS I FALLERES Adela Herrero i Martínez Adela Zaragozá i Rodríguez Adrián Albert i Santos Alba Montes i Lahoz Alberto José Albert i Castaño Alberto José Albert i Santos Alejandro Gómez i Rebollo Alejandro Santonja i Rocamora Alicia Benaches i Ruíz Amparo Cerveró i Sobrevela Amparo José Gimeno i Moret Amparo Tomás i Mas Ana Belén Tomás i Sánchez Andrea Martínez i Giner Andrés Lozano i Ferri Antonio Tormo i Araixa Blanca Pons i Climent Carlos Gil i Romeu Carmen Magalló i Magraner Celia Cuñat i Leren Claudia Olmos i Expósito Cora Cuñat i Leren

Cristian Pérez i Medina Cristina Marraes i García Daniel Rodríguez i Alcaraz David Álvarez i Moreno David Braulio i San Lorenzo David Romera i Raya David Sanchis i Molero David Zarcero i Villanueva Elena Tomás i Martí Elisabet Lozano i López Esther Paredes i Ribera Eva María Casanova i Alfonso Eva María Penades i Alcaide Fco. Jose Martínez i Más Fernando Porcel i Sanchis Fernando Vicente Blanch i Belenguer Francisco Andreu Brocal i Alba Francisco Aurelio García i Pardo Francisco Javier San Lorenzo i Zaragozá Francisco Rodríguez i Expósito Gónzalo Gregori i Gisbert Héctor Rico i Aguilar

Herminio Vedreño i Riera Inma Martínez i Riera Inmaculada Baixauli i Mas Isabel Iborra i Santos Isabel Peris i Lázaro Isabel Tomás i Martí Ismael Gómez i Martínez Ivan Martínez i Marco Ivonne Sánchez i Fraile Jaime Socarrades i Pérez Javier Bosca i Mares Javier Hernández i Jiménez Javier López i Carrasco Javier Tormo i Martos Jéssica Gil i Sánchez Jordan Moreno i Peiro José Javier Machí i Pastor José Luís Pons i Magraner José María Tomás i González José Miguel Robledo i Guillem José Miguel Rodríguez i Bosch José Pasqual Martí i Alapont

José Ramón Rubio i Tinajo José Zafra i Varela Josep Antoni Simó i Pardo Juan Carlos Fuertes i Obregón Juan Francisco Martínez i Vidal Laura Caballero i Santamans Laura Giner i Martín Letícia Simó i Baena Lorena García i Llana Lorena Muñoz i Costa Lourdes Gómez i Cano Mª Antonia Molina i Molina Mª Carmen Moreno i Sedeño Mª Desamparados Carreres i Roselló Mª Elena Martí i Palanca Mª Eugenia Borda i Miranda Mª Eugenia García i Martín Mª Jesus Brocal i Zaragozá Mª José Magraner i Brocal Mª José Peris i Brocal Mª José Simeon i Ventura Manuel Valiente i García-Luengo Mª Pilar Brocal i Alba María Cubel i Perea María De La Soledad Moreno i García María Del Pilar Luján i Sahuquillo

María Teresa Baena i Sojo María Teresa Magraner i Brocal Mario Madrigal i Muelas Marisa Repullés i Magalló Mayra Leiranes i Arias Mercedes López i Ortega Miguel Ortiz i Tramolleres Mireia Giner i Pons Mireya Rodríguez i Zaragozá Moisés Salvador i Cerveró Nacho Peris i Ríos Nadia Mompó i Meneses Natalia Alfonso i Brocal Nerea Sánchez i Paredes Nerea Soria i Navarro Paloma Socarrades i Magalló Pasqual Galan i Mulet Pasqual Martí i Gimeno Paz Moll i Cervera Pedro José Martorell i Bauset Pilar Costa i Peña Pilar García i Castaño Pilar Martínez i Riera Pilar Martos i Moreno Pilar Tormo i Martos Ramón Tomás i Mas

Raquel Gutiérrez i Igual Raquel Molina i Pérez Raquel Sanz i Valiente Raul Castellar i Albert Raúl Martínez i Sola Reina Martí i Gimeno Richard Giner i San Andrés Roberto Fabra i Brocal Rosa María Santos i Benaches Rosendo Tormo i Monar Salvador Mompó i Martínez Salvador Peris i Brocal Sara Espinosa i Lahoz Sara San Lorenzo i Conesa Sergio Madrigal i Muelas Sheila Rodríguez i Zaragozá Sonia Albert i Castaño Sonia Mas i Ríos Tania Soriano i Jurado Teresa Fuster i Fortea Vanesa Senón i Romeu Verónica Martínez i Tronchoni Vicent Simeón i Alba Vicente Francisco Santos i Benaches Vicente Javier Torralba i Riera Víctor Manuel Gómez i Martínez

Pecats i virtuts en el ball del 2019 FEBRER

MARÇ

FALLERS D’HONOR La nit del 2 de febrer del 2019 tinguérem l’homenatge als nostres fallers d’honor. Persones importants per a la falla Mercat, ja que són un pilar fonamental en aquesta comissió. Ells són part vital de la nostra falla, i és per això que mereixien una nit tan meravellosa com aquesta. Després d’un meravellós sopar oferit per Casa Pilar, tots disfrutàrem de l’acte. Finalment, ho passàrem d’allò més bé amb la festa que els fallers ens havien preparat.

CAVALCADA DEL PREGÓ I encetem el nostre mes, el mes faller, amb la Cavalcada del Pregó. Un acte en què tots els fallers del poble desfilen pels carrers amb alegria i goig, sabedors que en arribar a la plaça les falleres majors ens anunciaran que JA ESTEM EN FALLES. Així, el dia 2 de març, la ciutat de Silla rebia, entre color, rialles i música, l’arribada del foc, la pólvora i la sàtira, i tots els fallers cridàvem: visca les Falles del 2019!

PRESENTACIÓ DEL LLIBRET I arriba la tan esperada nit del 15 de febrer, en què tots els fallers ens vam reunir al casal per a donar a conéixer el llibret de les Falles 2019. Entre emoció i aplaudiments anàvem desvelant els secrets guardats en les pàgines d’aquest recorregut pels sentits d’una festa que ens torna bojos. Un llibret fet amb molta estima i dedicació, un lloc on guardar tota la nostra història. PENJAR BANDES I PINTAR ESCUTS La fresqueta nit del 23 de febrer era el dia per a anar a casa dels nostres representats i senyalar el lloc on viu el cor i l’orgull d’aquesta comissió. i amb l’alegria al cor anàvem pel carrer amb tot el que calia per a pintar-los l’escut a la porta i penjar-los les senyeres que senyalen la llar dels nostres màxims representants.

LLIURAMENT DE RECOMPENSES i INAUGURACIÓ DEL NINOT L’endemà de la tan folklòrica cavalcada, totes les falles anàrem a la Nau de la Cultura per a inaugurar l’Exposició del Ninot, en la qual els nostres artistes fallers revelen una part del treball que dies després plantaran als carrers i places. Una vegada oberta al públic, tots junts, en cercavila, ens n’anàrem a la Nau Jove a l’entrega de recompenses. Finalment, tancàrem l’acte amb les notes del nostre himne regional. PREMIS AL BON ÚS DEL VALENCIÀ ATORGATS PER LA CONSELLERIA El dia 11 de març és molt especial per als fallers del Mercat. Un any més, i ja en són molts, recollim junt amb les nostres falleres majors, al magnífic palau Reina Sofia, el premi que atorga la Conselleria d’Educació als llibrets de falla pel bon ús del valencià. Enguany, la Falla Mercat ha aconseguit el 40é premi. Un orgull per al fallers d’aquesta 48

comissió poder estar un any més en la festa de les lletres, en la festa de la cultura. SETMANA FALLERA I arribem per fi a la tan esperada setmana, els nostres dies grans, la setmana de les festes josefines. Dies d’una activitat trepidant en què tot és alegria i felicitat, i els problemes els deixem de banda. Tot és harmonia i bon ambient. Nosaltres començàrem una miqueta abans del 15, ja que a partir del dia 9 comença l’activitat al casal, amb festes, activitats per als xiquets, berenars dels màxims representats... i sense adonar-nos-en arribàrem al 15 de març, dia de les Albades, un dia emocionant i bonic. Tot comença a les 8 de la vesprada, quan els cantadors van casal per casal cantant als màxims representants. i la nit culmina al parc de l’Estació, amb totes les comissions reunides per sentir els versos que, a poc a poc i amb cura, els cantadors dediquen a cada comissió del poble. En acabant, cada comissió arreplega el seu ninot indultat i el planta en el monument: el començament de la gran setmana de Falles. El dia 16 és dia de “descans”, ja que rebem el jurat dels monuments. Per tant, jornada de reflexió i de preparació per als tres dies més intensos de la setmana. Arribem al 17, dia de nervis, d’il·lusió i de sentiments retrobats, ja que és el Lliurament dels Premis. A les 10 quedem al casal per a començar la cercavila que arreplega les falleres majors. Després, ens n’anem

a la plaça per a rebre el veredicte, i una vegada finalitzat l’acte i amb els premis aconseguits, ens en tornem, cantant i botant, al casal, ja que la festa, siga el premi que siga, està garantida. Després del dinar, cercavila per a lluir amb orgull els banderins dels premis atorgats, i per a culminar el dia el sopar de nostra fallera major, M. Eugènia. Després del magnífic sopar ens esperava una gran discomòbil. Segons ens acostem al final de la setmana, el cansament es va notant. Dia 18, dia de tranquil·litat i emoció. Hui és el dia de l’Ofrena a la nostra Mare dels Desemparats. Dia esperat per tots els fallers i falleres que entreguen el seu cor i els seus precs a la nostra mareta. Després de l’emotiva ofrena, sopar al casal, i en acabar, a disfrutar de l’última nit de Falles amb l’orquestra La Factoria, amb la qual ho passàrem de categoria. Hem arribat sense voler al dia 19, un dia que tots reflectim el que significa. Encara que intentes somriure, el teu cor, per dins, comença a posar-se trist perquè les hores passen entre la missa, la mascletà i el passacarrer boig, per a culminar en la màgica nit de la cremà, on tot comença i tot acaba. És el nostre principi i la nostra fi, i en aquell precís instant no pots deixar d’emocionar-te perquè tot acaba. Alhora, un raig d’il·lusió brolla de la teua ànima dient que ja queda menys per a les Falles de l’any següent.I així, amb aquesta emoció, entrem tots de nou al casal i brindem per l’exercici i per les Falles del 2020.

ABRIL ELECCIÓ DE PRESIDENT Va ser la nit del 5 d’abril del 2019, en la intimitat del casal i després d’una nombrosa votació, que va ser elegit per majoria, com a president de la falla Mercat, Ivan Martínez i Marco. D’aquesta manera, Ivan es convertia en el nostre capità per tercer any, i amb la seua alegria començava també la nostra. Encetàvem així un nou exercici faller. APUNTÀ El 6 d’abril, amb el president al capdavant, tots els fallers, grans i menuts, celebràrem el dia de l’apuntà, amb castells inflables i paella.

En acabant, firmaven els contractes amb els artistes que ens farien els monuments del 2020. SANT JOAN La nit del 22 de juny, la falla Mercat iniciaval’estiu amb una festa de primera per a celebrar que ja tenim ací el mes en què comencen les vacacions i el bon temps. FESTA DE L’AIGUA El darrer dia després de la festa, i per a donar la benvinguda a l’estiu, els nostres xiquets i els no tan xiquets van disfrutar a la nostra plaça d’activitats d’aigua. Un dia molt divertit en què ho passàrem d’allò més bé.

MAIG BESAMANS El darrer diumenge de maig, els nostres màxims representants es vestiren de gala per a l’acte del besamans a la nostra estimada Geperudeta, i mostrar així el fervor i la devoció que li professem. FESTA ANDALUSA El mes de maig començà amb una festa, i res millor per a inaugurar el mes de la primavera que fer-ho amb alegria, amb una festa plena de moments divertits, balls i un ambient immillorable. JUNY NOMENAMENT I FIRMA DE CONTRACTES A començaments de l’últim mes de la primavera i primer de l’estiu, celebràrem el nomenament de les nostres falleres majors per al 2020: Pilar Tormo i Martos com a fallera major i Carla Gómez i Mompo i Nacho Mena i Peris com a fallera major infantil i president infantil. 50

AGOST KARAOKE La nit de l’1 d’agost celebràrem la vintena edició del Festival de la Cançó, que ja té la marca de la falla Mercat. Marca d’èxit i de categoria, la plaça del Poble es va vestir de gala per a rebre les meravelloses veus que ens delectaren en una vetlada excepcional. GRAN NIT DE PLAYBACKS A LA PLAÇA La nit del 3 d’agost, com és costum al nostre poble i en honor al Santíssim Crist de Silla, les set comissions falleres organitzàrem una espectacular Nit de Playbacks. Com cada any, els fallers del Mercat hi vam acudir, i com sol ocórrer, deixàrem el llistó ben alt gràcies a la col·laboració de grans i menuts, ja que treballàrem de valent per a fer-ho possible.

SETEMBRE PROCLAMACIÓ Ja ha arribat el gran dia, el 7 de setembre. La proclamació dels nostres màxims representants. Cap a les 11 de la nit desfilaren davant de l’atenta mirada d’amics, familiars i fallers. Van rebre dolces paraules de la mà dels nostres presentadors, a més d’un pergamí en record del seu regnat. De segur que no podran oblidar la màgia d’aquell moment. MIG ANY FALLER És ja un costum en la nostra comissió celebrar el Mig Any, així que el 21 de setembre celebrem que només falta la meitat del camí perquè arribe l’esperada setmana fallera. Tinguérem un dia molt intens, amb esmorzar, castells inflables, tómbola, paella, el cant de l’estoreta, plantà, cremà, sopar i finalment música fins que ens van deixar. Aquest dia ens recordà la intensitat amb la qual vivim un dia de Falles. OCTUBRE: ENTREGA DE BANDES Com cada any, entregàrem les bandes a les nostres falleres majors. Un any més ho férem en un emotiu acte al nostre casal, acompanyats de fallers, familiars i amics. Va ser la nit del 4 d’octubre, una nit bonica en què les màximes representants reberen el preat símbol. PAELLA DEL 9 D’OCTUBRE Amb un fantàstic dia estiuenc, el 9 d’octubre, dia de tots els valencians, ens reunírem per a fer unes bones paelles i menjar-nos-les al casal. Tot seguit, la partideta de truc, les xarrades i bona cosa de rialles. NIT DEL MÓN FALLER La nit del 29 d’octubre ens vam reunir a la Nau Jove les set comissions

per a sopar amb gran harmonia. Tot seguit, es van lliurar els premis del campionat de truc i parxís. Enhorabona a tots els participants. BERENAR i SOPAR DE HALLOWEEN Tot i que Halloween és una festa un poc llunyana, també ens agrada celebrar-la. A la vesprada hi hagué berenar per als més menuts. Després, amb una terrorífica bossa que hi prepararen, truc o tracte pel veïnat i a recollir els caramels que ens donaven. A la nit, el sopar va prendre un caràcter d’allò més aterridor. Els majors, disfressats i sota una llum tènue i un fum de carabasses espantoses, sopàrem al casal. Després, música i ball fins ben tard. NOVEMBRE PRESENTACIÓ MAJOR “Pel conjunt de virtuts que atresora i que la fan digníssima portadora de nostra més alta representació, brindem homenatge d’amor i reconeixement a la fallera major de la falla Mercat de Silla de l’any 2020, la senyoreta Pilar Tormo i Martos”. Aquestes paraules retronaren al cel de Silla la nit del 23 de novembre de 2019, quan proclamàrem amb tots els honors la nostra regina. La nit començava amb un divertit teatre que ens contava una història d’amor. Entre carta i carta es muntava un embolic digne d’una pel·lícula còmica, i tot girava al voltant de tres personatges que, entrellaçats, s’endinsaven en una situació de la qual no sabíem com acabaria,sabedors del’extraordinària relació que tenim els fallers amb el foc i l’aigua. Després vingué la presentació de les corts d’honor, amb les veus de les meravelloses presentadores, Isabel 52

i Reina. Arribàvem al punt àlgid de la nit, el moment en què retronava a la Nau la proclamació com a fallera major de Pilar. Després d’unes emotives paraules de les dos falleres majors, vingué l’apoteosi. Finalment, donàvem per conclosa la bonica i embrollada història que acabà, com ells diuen, “amb la més alta intensitat”. Al final i amb l’ajuda de dos personatges que no sabien si embrollaven o ajudaven es va aclarir l’assumpte i tot es va solucionar. En acabant tinguéremel meravellós castell que albergava la nostra força i passió, la nostra regina fallera, Pilar, que emocionada de cap a peus volà per la passarel·la dins d’una preciosa petxina com la seua més preuada perla. Finalment, les mantenidores i el mantenidor, Laura, Lorena i Hèctor, ens portaven un muntó d’emocions. Demostràvem així que l’amor pot amb tot, té igual que siga el romàntic, el paternal, el festiu o el d’amistat; tots ens fan fer coses per la gent que volem. Després d’aquesta exaltació tan emotiva, concloíem així una de les nits més boniques de l’exercici. PRESENTACIÓ INFANTIL L’endemà, i encara amb el cansament al cos, visquérem una vesprada plena de màgia i emoció, en la qual els més menuts ens conscienciaven de la necessitat de cuidar la natura, ja que sols tenim un món on viure, i si no el salvem desapareixerà. És per això que els nostres xiquets i xiquetes volgueren llançar un crit al vent per a dir que farien el que calguera per a salvar el planeta, fins i tot trobar un cor pur... El trobarien? Així començava la presentació infantil, amb un grup de teatre que ens va fer vibrar i estar molt orgullosos dels nostres fallerets i falleretes. De les veus de Lucía i Claudia, les nostres boniques presentadores, arribàrem al moment en què la Nau es rendia al somriure de la preciosa

princesa, Carla Gómez i Mompo, presentada com a la nostra regina. Després de les paraules de les falleres majors, continuàrem amb el teatre, i després de travessar un perillosíssim mar de plàstic i endinsar-s’hi, es trobarem amb el narval, un descendent dels màgics unicorns. Ell és qui els guiaria a buscar el cor pur que tant necessitaven per a salvar el nostre estimat planeta. Aleshores arribà la màgia a la nostra presentació; el narval desvelava el grandiós palau de gel que albergava al seu interior el coret pur que buscaven. i entre aplaudiments, una meravellosa carrossa creuava l’escenari per a coronar Carla com la nostra més bonica fallera. La vesprada culminava amb l’actuació de les seues amigues, Noèlia i Paula, que varen fer de la seua emoció la nostra, ja que demostraren que les amistats més pures i tendres són les que naixen en el bressol. I d’aquesta manera tan bonica tancàvem un cap de setmana per al record.

PRESENTACIÓ INTERNA El 29 de novembre celebràrem la presentació interna al casal. Van ser anomenats tots els membres de la comissió que no pogueren vestir-se de fallers en la presentació oficial. Un acte desenfadat i també molt bonic que ens recordava el viscut el cap de setmana anterior. Només calia veure la cara de felicitat de tots els fallers després del treball fet. DESEMBRE CANVI DE QUADRES En la vesprada del 15 de desembre, els nostres representants del 2019 i del 2020 encapçalaven el tradicional acte del canvi oficial de quadres. Els màxims representats del 2019, Ivan, Euge i Ines, ocupaven definitivament el lloc que tindran per al record i la història de la nostra falla. Ivan, Pilar, Nacho i Carla, al seu torn, col·locaven els seus quadres al lloc d’honor d’enguany.

DINAR i BERENAR DE NADAL El 22 de desembre, al migdia, començàrem amb el quintet i la tapa, seguit d’un suculent dinarot preparat pels nostres xefs fallers. A la vesprada, els nostres menuts berenaren, i tot seguit celebràrem el ja tradicional amic invisible, en què tots els fallers ens n’anàrem a casa amb un regalet sota el braç. En acabant, els xiquets van fer un grapat de manualitats nadalenques molt acolorides per tal d’engalanar el casal com calia per a les imminents festes. CAP D’ANY La darrera nit de l’any ens ajuntàrem un bon nombre de fallers per acomiadar-nos del 2019 com calia: amb un suculent sopar i el tradicional raïm. Vam donar així la benvinguda al 2020, amb bona música i ball.

Apropòsit Fallera Major 2020 PRESENTACIO MAJOR FALLA MERCAT DE SILLA ANY 2020 Elenc artístic: Guió i direcció: Pasqual Martí i Àlex Santonja Ferran Blanch. Tècnic de vídeo: Àlex Gómez Actors i actrius: - Amparito: Celia Cuñat - Nela: Cora Cuñat - Vicent: Pasqual Martí i Gimeno - Caricaturista: Elena Tomás - Bruixa: Vanessa Senón

PRIMERA PART No hi ha cap llum. Sona una veu en off de xic que cap al final es va transformant en la d’una xica, i es va fent la llum a poc a poc, i hi ha dos xiques pujant per la passarel·la. Veu en off: jo, ja estic preparat per a començar. Però puc esperar que tot el món i tots els astres s’alineen per tal que tu també ho estigues, i esperar tant com vulgues per a la fi estar al teu costat, perquè tot i que no ens hem vist mai, tinc la sensació que et conec de tota la vida. Puc esperar perquè em quede bocabadat quan em parles de tu en cada carta que escrius. Em sent al teu costat quan escolte totes les coses que a tu et fan feliç. M’agrada escoltar de la forma com tu, principalment, m’ho contes, com les teues arrels es componen de dos elements tan fantàstics i tan diferents com són l’aigua i el foc. Des de la teua primera carta, ja no veig el mar com un conjunt d’aigua, ara el veig com un sentiment. La teua tan estimada Albufera, amb tanta vida i aleshores tan maltractada. El mar i l’Albufera formen part d’eixa essència teua que és l’aigua. Si tinguera poders et construiria un castell dins de l’aigua, on tu series la seua reina per sempre, i jo, un servidor tan sols, un acompanyant per tal de seguir escoltant-te dia rere dia. T’imagine asseguda a la porta del castell dins de l’aigua, contant eixes històries de foc, de fum i de monuments plens de flames amb els quals cada any em contes que renaixeu per tal de tornar a començar amb mes força. A cada paraula teua que vaig llegint, a les cartes que m’has enviat, estic cada vegada més segur i preparat per a conéixer-te, i si vols esperaré cada dia en el lloc que tu ja saps, per tal que em consideres digne de tu. S’acomiada, morint d’amor per tu, Vicent. Nela: Tiaaaaaaaaa! Estic a punt de

pixar-me! Amparito: Alaaaaa, no sigues burra! N: Però tu has vist com parla? Si se m’han caigut tres vegades les bragues! A: Veus! Ho sabia! No t’ho havia d’haver contat! No estàs bé! N: I és guapo? Té aspecte de tindre una gran... A: Nela!!! Ja n’hi ha prou! Com eres! N: Personalitat, personalitat, què pensaves que volia dir? A: Deixa-ho ja! N: Però com és? Com és? Em mata la curiositat! A: No l’he vist mai. N: Que no l’has vist mai? La que no estàs bé eres tu! A: Sols hem parlat per carta. N: I de què parleu? A: Jo li conte aquelles coses que em fan feliç i ell em conta les coses que li agraden i així, a poc a poc, hem creat una relació que cada vegada és més intensa (parla emocionada). N: Intensa (no donant crèdit). A: Sí, i amb cada carta eixa persona és cada vegada més atractiva i la nostra relació ha despertat un món de sensacions en mi. N: Per carta... (no donant crèdit més encara) A: I amb cada lletra ha començat a nàixer en mi alguna cosa dins que fa remoure el meu món. N: Per carta no et pots quedar prenyada, ja t’ho dic jo! A: Però és que és tan profunda esta relació... N: Profunda? (alterada) A: ... que he arribat a despullar la meua ànima. N: Serà millor que no continues per ahí... (advertint) A: I ha aplegat el moment... N: De passar al whatsapp! (trenca a riure) A: No rigués, que açò és molt seriós! N: Parla, parla. (encara rient) A: Què creus que he de fer? N: Hauries de parlar amb ell... (mira als dos costats, amb misteri), cara a cara! A: Però què dius! Això no! (molt alterada) N: Clar! Perquè hauries de parlar amb una persona! (amb sorna) A: No et burles! N: No! Però és que no entenc per què no vols parlar amb ell!

A: Perquè tinc por que Vicent siga molt diferent de com l’imagine, o jo no siga la persona que ell espera. N: Tiaaaa! Que té un castell! A: No és veritat! Diu que si el tinguera jo seria la seua reina. N:I si el té? (pensativa) Tu creus que tindria wifi, o per ser un castell... A: Deixa-ho ja! N: Oh! Perdona, ésser de foc i aigua! A: Sabia que no havia de dir-te res! Mai t’ho prens seriosament. N: És que això del foc és pa morir-se! Redéu, com sou els fallers. A: Les falles són part de la meua essència i no podria estar amb una persona que no compartirà el món de les falles amb mi! N: Tens raó! Amor meu, amor meu, anem junts a tallar un carrer! (Burlant-se molt) A: De veres? N: Vols que parlem seriosament? (Es posa seriosa) A: Sí. N: Per carta o per tam-tam? (Es riu molt) A: (Se’n va enfadada) Ho veus? Eres una mala amiga! N: Xica! Amparito! No t‘enfades! (no se sent res) Va, peguem foc a alguna cosa! Que poc que aguantes! (S’arrima a un costat de l’escenari) Pam! Pam! Mira, un petard! Mentrestant, apareix un xic amb una flor per l’altre costat de l’escenari. És Vicent! V: Hola, perdona, he sentit un crit i algú cridava el nom d’Amparito. I coincideix que jo estic buscant una persona que es diu Amparito. N: Amparito? (al·lucinada) V: Si, saps qui és? N: Tu eres Vicent? V: Sí! N: Vicent, el de les cartes... V: Sí! (emocionat) N: El de les cartes escrites a mà... (al·lucinada) V: Sí, jo soc! N: I poses un segell... V: Sí, correcte! N: (El mira de dalt a baix) Doncs no estàs gens malament! V: Com? N: Res, res...

V: Tu eres Amparito? N: Eh? V:Sí, Amparito, no cal que dissimules més. N: Jo, és que... V: (s’arrima i li dona la flor) Porte molt de tems esperant aquest instant. N: (Es queda mirant fixament) Amparito de tota la vida! “Tensió sexual no resolta” i torna a aparéixer Amparito per un costat. A: Ja està, però no ho tornes a fer! Que sempre... (Veu Vicent i Nela en posició romàntica). Hola! Moleste? N: Ui, si has tornat! (s’arrima a Amparito) A: (en confidència) No tens mal ull, no! Que ràpida que eres! V: Amparito? N: Sí? A: Sí? V: (Vicent mira estranyat) És una amiga teua? N: Eh... sí.... és, és, és la meua amiga Nela! A: Com? N: I ell és... Felipe! V: Vicent, soc Vicent! N: Això, això. Ell és Vicent, Felipe és el dels segells! (Parla apurada) Amparito agafa Nela i se l’emporta a un costat. A: Explica’m açò! Que de segur té una explicació! (molt enfadada) N: Doncs mira... no sé com ha passat, però ha passat. A: Aquest Vicent és el meu Vicent? N: Podríem dir que sí, però no ho tinc clar del tot, estic investigant. A: Açò és imperdonable! N: Has d’admetre que tu no ho tenies clar, i jo he pensat que... A: Òbviament el que passa és que no ho has pensat bé. Moltes gràcies... amiga! N: (parla enfadada) Si que ho he pensat, et costa molt decidir-te per moltes coses, sempre em demanes ajuda i esta vegada pensava que deixaries córrer! A: Pot ser, però seria la meua decisió i no la teua! N: A la pròxima T’expliques més clar! A: Segurament no n’hi haurà pròxima! Viu el meu somni i espere que sigues molt feliç!(Ix per un costat de l’escenari) Adeu Vicent! (molt enfadada). V: Pareix que està enfadada. N: Si, pot ser... però tu no faces cas (parla trista).

V: Estàs trista? N: No, em passarà... (parla trista). V: Vols que anem a pegar una volta? N: Sí, per descomptat. V: Anem-hi! N: Per cert, tu tens WhatsApp? V: Clar! N: I un castell? V: (Riu) No, un castell no, però si el tinguera seria per a tu! N: I posaries wifi? V: És clar que sí, dona, si tu vols sí! Desapareixen per la passarel·la i s’apaguen els llums. 2a PART I OBERTURA SEGONA PART Apareixen per la passarel·la Amparito i Nela, i fan un ball en què Nela tracta de demanar disculpes a Amparito, però no les accepta i acaba amb Nela eixint d’escenari molt trista. Amparito també està trista, mentre sona la cançó It had better be tonight, de Henry Mancini (versió instrumental). Amparito roman en l’escenari i apareix Vicent per darrere. V: Hola Nela! (Amparito no es gira) Eh, Nela! Nela! Al final Amparito es gira, es queda en xoc, però al final parla. A: Hola! Vicent... era el teu nom, veritat? V: Sí! Que et passa? Sembles un poc trista. A: Res, tranquil, ja es passarà. V: Em sap greu veure’t així... A: Tranquil, com va amb N... Amparito! V: Bé, molt bé! (es queda pensatiu). A: M’alegre molt (trista) Silenci incòmode. V: La veritat és que no tan bé... A: No? V: No! Certament no va gens bé. A: De veres? V: Ja que estem parlant clarament, va fatal (es queda molt trist). A: (S’anima Amparito) Cóm és això? Conta’m, conta’m.

V:Sííí ( la mira estranyat pel canvi que ha fet). A:Vull dir... que si vols contar-ho, ací tens una amiga. V:El que passa és que Amparito no s’assembla gens a l’Amparito de les cartes! A:Nooooooo? (amb sarcasme) V:No! Les cartes d’Amparito em feien sentir coses molt diferents. A:Síííí? (amb rubor) V: Recorde una vegada en concret que em contava com se sentia de joiosa per viure tan a prop del mar. A:Conta’m més! V: Un dia em va escriure: (recita en un costat de l’escenari) “Em desperte i olore l’olor de l’aigua, encara que diuen que no fa olor, jo sé que no és veritat, jo puc olorar-la, i em sent profundament agraïda a esta terra banyada pel mar i beneïda per l’Albufera, que és un món de vida al llarg dels seus paranys i amb la qual em sent tan arrelada que res em farà tant de mal com el moment en què els meus peus no tornen a tocar esta aigua tan meua i tan teua... A: Que res em farà tant de mal com el moment en què els meus peus no tornen a tocar esta aigua tan meua i tan teua...(recita a l’altre costat de l’escenari). V: (Al·lucina quan veu Nela-Amparito recitant la seua carta) Com es que ho saps? A: Perquè... (busca excusa) Amparito me les llegia abans de enviar-te-les... V: Ah, sí que tens memòria, sí... (comença a sospitar) A: Sí. Molta! Però continua, continua... V: L’altre dia anàrem a la platja! A: Sííí? V: Amb tota la il·lusió del mon esperava sentir tot allò que em deia en les cartes. A: I què va passar? V: Primer a Amparito li cremava l’arena, després li molestava l’arena, desprès tot li picava per l’arena, va discutir amb tres famílies per tirar-li arena. A: No m’ho puc creure (amb sarcasme) V: Creu-t’ho. A: Però després al mar... V: Al Mar? Primer estava freda, després calenta. A: Siiii? V: Al final acabàrem al xiringuito i cinc sangries, dos cassalles i no sé quantes cerveses. Jaguí de portar-la a casa al be, perquè es va quedar dormida al mateix

xiringuito! A: Molt típic de Ne... Amparito (es riu) (Vicent ja sospita prou). V: En altres cartes em parlava de les falles com un món màgic, on tot comença a poc a poc i acaba amb... A: ... la més alta intensitat V: Sí que tens memòria, sí! A:Eh! Sí, sí, mira, dic de correguda el diccionari a-, abraçada, abracadabra, amiga (Lo dice con rabia) amfiteatre, i així podria estar tot el dia... jejejejej... V: Aaaaah! (sospitant molt). A: Continua, tranquil! V: Bé, ara resulta que no és fallera! A: NO ho és! NO! (cridant, perquè ja no podia aguantar-ho) V: Et passa alguna cosa? A: No, res... (dissimulant molt), vull dir que no ha volgut ser mai fallera, ja veus! V: Ja veus! I es passa tot el dia parlant de com vol el castell, que si blanc és molt brut, que si és molt gran, a vore com el netegem, que si li pillla lluny de la faena. Pare si no tinc un castell! (fora de si) A: Estic segura que Amparito sap què deies quan parlaves del castell, era en sentit figurat... V: De vegades pense si Amparito no és la autèntica Amparito (la mira de dalt a baix). A: És que... (sembla que vol dir-ho, però a l’últim moment s’ho pensa), Amparito escriu molt bé. V: Sí, la preposaré per al Nobel de literatura, però a l’hora de la veritat... res de res! A: Tranquil, dona-li un poc més de temps. En el fons és molt bona persona. V: Mira, estic convençut que no és ella la de les cartes. A: Nooo? I qui creus que pot ser? Vicent s’acosta lentament a la verdadera Amparito amb intenció de besar-la. Entra per un costat un personatge amb un bloc gran de dibuix, és caricaturista. C: (Parla molt ràpid) ooooh quina parella més bonica. Voleu que arreplegue este instant tan bonic en un fantàstic dibuix, no cal que parleu que jo sé que sí, però no tingues por, pots fer-li el bes que estaves a punt de fer-li! V: Oh no... C: No cal que poses excuses! Don Juan!

Si la teua cara diu que estàs enamorat fins als ossos! Voleu eixir somrient o amb postura d’interessants, com fan els moderns? A: No, perdona... és que... C: No cal que digues més! Voleu la foto besant-vos! Oh, que romàntic! (els col·loca en postura amorosa, però rara) Jo vos ajude! Un braç per ací, esta cama per allà... Ja està! (es posa a dibuixar) No vos mogueu! V: Perdona, però és que... C: Shhhh! Silenci... estic creant. V: Ja, però és que anava a dir-li una cosa a...! C: Ohhh! Estaves a punt de declarar-te, veritat? Quin moment més meravellós, inspiració, inspiració, inspiració!!! Açò dona valor afegit a l’obra! Tu pensa com li demanes matrimoni... A: Matrimoni? C: Mira-la, si fa com si no ho sabera! Molt bé! Sou uns actors de meravella! Mètode Stanislavski?.... Bé, té igual! A: Però és que... C: Silenci! Necessite concentració! (es posa a pintar) Ja està! La màgia s’ha fet! Ací teniu la vostra obra d’art! V: D’acord! Ja està, no? (amb por). C:Voleu vore l’obra d’art? A: No sabria què dir... C: Crec que no podré, no vos ho puc mostrar (apenada). Un altra vegada, l’art es transforma en efímer i desapareix com el foc, i una llàgrima travessa el rostre nuet d’esta dona que ha aconseguit dibuixar dos ànimes que es miren a la cara amb la veritat per davant... V: D’acord, quant és? C: Cinquanta eurets de res(somriu). V: Cinquanta...? C: L’amor no té preu, i haver recollit este instant és un... V: Bé, bé... ho tinc clar. C: Oh Gràcies! Tingueu la vostra meravella! (li dona el dibuix i se’n va de l’escenari, mentre els dos el miren amb cara estranyada. Li peguen la volta i es veu un castell mal fet al dibuix...). V: Però açò què vol dir? És un castell, i nosaltres? C: (Apareix per un costat i diu) esteu dins del castell, és art modern! (ix de l’escenari). V: Però tindrà cara? Ens ha estafat! A: Però has d’acceptar que era molt divertida!

V: Divertida no sé jo si és la paraula... A: I de què estàvem parlant abans d’açò? V: Anava a dir-te que crec que et conec de tota la vida, i quan estic amb tu em fas sentir molt... molt... A: Molt què? (una altra vegada se’ls veu acaramel·lats) V: Molt... Entra per un costat una bruixa que interromp el que estan dient. B: Enamorat! Estàs enamorat! I no sap com dir-t’ho, xiqueta! Però no cal patir, que jo puc fer un beuratge d’amor que l’enganxes amb tanta força que no te la lleves de damunt ni amb aigua calenta. I baratet, baratet! (es queda mirant el dibuix) Este dibuix quan el feres? Quan tenies dos anyets, veritat? Que bonic! (el tira) Tu deixa’m a mi! (agafa la mà d’Amparito) (Vicent s’apropa molt) Veig el teu futur amb una persona que està molt prop de tu...(Li pega al bescoll, a Vicent, perquè s’aparte)... massa prop diria jo! (Vicent dissimula i arreplega el dibuix de terra i li l’ensenya per darrere a la bruixa. I eixa persona dibuixa de pena (Vicent li diu que no, Amparito es gira i Vicent dissimula. En tornar-se Amparito, Vicent li ensenya el castell a la bruixa)... No! Que té un castell (Vicent li torna a fer que no per darrere) No el té, no, però si el tinguera... (Vicent assenyala Amparito) seria per a tu, això és! Huei, que bonic! Quin partit! No té res, però si tinguera seria per a tu! (Mirant a Vicent) Si no afines més te’n vas amb les mans buides! (Vicent fa com que nada a l’aigua) I a més, li agrada ballar el txa txa txa! (Vicent diu que no i canvia de manera de nadar). I li agrada molt l’aigua! Bé, que és molt curiós i li agrada dutxar-se a sovint (la bruixa fa cara de no entendre res). A: Tal vegada el que posa és: “El mar i l’Albufera formen part d’eixa essència teua que és l’aigua”. B. Ehh (No entén res, però Vicent diu que sí) Exactament posa això! Tu també saps llegir la mà? Que curiós! A: Gràcies, bona dona, crec que ja sé qui és eixa persona de què parla el meu futur! (Deixa la dona i s’acosta a Vicent, que es posa nerviós). B: Les gràcies estan bé, però... (mirant

a Vicent)... però els diners ajuden molt! (Vicent li dona cinquanta euros) Ara sí! Que sigueu molt feliços! V: Gràcies! B: Ara Sí! Que sigueu feliços parelleta A: Moltes gràcies i adeu, senyora! (Vicent i Amparito es miren enamorats). B: De res, Amparito! Vicent i Amparito es miren i diuen alhora V i A: Amparito V: Ho sabia, sabia que eres tu! Com et deia abans, des del primer instant el meu cor ho sabia i encara que volia ser fidel al meu cor, el cap em deia que eres tu, però com ha passat açò? A: És una llarga història. V: El que importa és que a la fi et tinc davant per a dir-te... (S’acosta a Amparito per tal de besar-la). (Entra per un costat Nela i interromp amb molta energia) N:Pareuuuu el que esteu fent! He de dir-vos una cosa molt important! (s’acosta a Vicent). He de dir que és possible que et trenque el cor, però has de saber-ho! Tu no estàs enamorat de mi! Jo no soc qui ha escrit les cartes! V: De veres? N: Ella és Amparito (assenyala a Amparito)! Sí, no ho puc amagar més. No puc perdre la meua millor amiga per un amor d’estiu (s’acosta a Amparito i s’abracen; després va cara a Vicent). Plora, no et retingues, has de passar açò al mes prompte possible i anar-te’n amb ella, ja que ella és digna de totes les mencions que a mi m’has dispensat! Sé que sabràs perdonar-me, però ara... vola sense mi! Ves-te’n amb ella! (Amparito i Vicent es besen). Ieeeeee espereu un poquet, que jo encara no he dinat i ja esteu sopant! (No li fan cas i se’n van per un costat) Aleee ni cas!

Que sàpies que no té castell ni res, un pis en el Cabanyal i prou, això sí, té un bon... wifi! S’apaguen els llums i comença l’obertura. Veu en off: Com passa en les millors històries, encara que ho intentem, pareix que el destí es manifesta de tal manera que acaba eixint-me amb la seua. I el que hui ens reuneix en esta sala es una història de perseverança, il·lusió, treball i amor. Igual que els personatges d’esta història, la principal protagonista, que és la fallera major, també aplega en este moment perquè el destí la tenia marcada amb lletres d’or. Ara fa uns anys el seu moment com a fallera major es va fer esperar per les responsabilitats i les circumstàncies d’aquell moment, però a la fi, el somni s’ha complit i ara és el moment. I també, perquè igual que Amparito, eres dona de foc i d’aigua. Tens dins del cor les flames de les falles que formen part de la teua essència i al mateix temps estàs banyada pel mar mediterrani i les aigües d’una Albufera que tens tan dins que ja no es poden separar. Per totes estes coses i més que no en cal dir, i perquè tots els que estem ací ja ho sabem, tinc l’honor de presentar la nostra fallera major per a l’any 2020 de la falla Mercat de Silla, senyoreta Pilar Tormo i Martos!!! FI

Pilar Tormo i Martos

A LA FALLERA MAJOR Com es pot escriure un vers a qui ho és tot en esta festa? És trobar en l’univers d’englantines i rosers una flor en la tempesta. Què dir quan paraules no hi ha i en el cor sents una flama? Els sentiments van brollant en un terratrémol gran que l’ànima clama i proclama. Què dir per a qui és i ha sigut ensenya far i guia, per a qui tant vol i ha volgut, el nostre casal menut de festa i valenciania. Per a qui tant ha lloat totes les formes del cel, no hem de trobar, al remat, un poemeta inspirat quan és ella nostre estel? No ho dubtes Pilar, formosa, perquè tu eres la inspiració. Tu eres com la terra generosa entregada i afanyosa que manté la tradició. Una fallera com tu, Pilar, tan disposada i entregada, que mai no para de treballar sense deixar de somiar ser ella afalagada, mereix que canten ocells pels camps i l’Albufera, que unflem velam i vaixells, i canten himnes i rondells a la més bonica fallera, perquè ella és el vent de la mar que refresca i enamora.

És com l’alegre repicar que fa el lliure voltejar d’una campana sonora. El teu cabell és de llum, el teus ulls d’admiració les teues paraules són perfum i el teu cos de foc i fum, un cant festiu d’il·lusió per la festa que engalanes, i que dus per vocació, en soleres valencianes, que en les terres hortolanes, s’han guanyat l’estimació d’una família festera que amb total abnegació treballa i es delera, perquè la festa fallera siga símbol de superació. I tu, des de la llum del teu cor fent trenetes cada dia d’eixa bonica labor que és ser educador i mestra de la fantasia. Pilar, formosa fallera, el teu casal et proclama com a regina de primavera, dolça sultana senyera de la flor i de la flama, fallera que honres la festa mereixes este regnat, i dirigir nostra orquestra com la més alta dignitat que somiaven tots els fallers de la falla del Mercat. José María Tomás

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR

Pilar Tormo i Martos

Estimats fallers i falleres, amics i amigues. Sent sensacions d’orgull i felicitat per poder tornar a escriure en aquestes pàgines del nostre llibret com a fallera major de la falla Mercat de Silla. Ara fa dèsset anys, allà pel 2003, la vida em va donar l’oportunitat de representar la meua comissió com a fallera major infantil, i tanta va ser l’estima depositada i la satisfacció, que vaig poder fer-ho de nou l’any següent. Aquelles emocions i aquells sentiments feren que el meu cor brollara d’alegria, i ara, després de tants anys, em sent com aquella xiqueta innocent escrivint en el llibret, dient als nostres lectors l’estima que tinc per la meua comissió. En primer lloc, voldria dirigir-me a la meua família: pare, mare, germà i cunyada. Gràcies per estar ací amb mi, per fer-me sentir la xiqueta més afortunada del món i una gran reineta. Sabeu que sou imprescindibles en la meua vida i en aquest any que tant anhelava. A la meua nebodeta, Martina, princesa de sa tia, gràcies per mirar-me amb admiració i per voler sempre estar al meu costat en tots els objectius que em propose.

I a tu Hèctor, l’home que va prendre la decisió perquè jo fora la fallera major de la falla Mercat de Silla de l’any 2020. Gràcies per donar llum a la meua vida i per estar els 365 dies dels nostres deu anys pendent de traure’m els millors somriures. Gràcies per aconseguir que somiem junts. T’estime. Durant la meua trajectòria fallera he tingut l’oportunitat de gaudir de les falles i de la meua comissió des de llocs molt diferents. He sigut la veu de la comissió, ja que des del 2006 he tingut la gran responsabilitat de posar veu als nostres versos i emocionar els nostres representants. He sigut delegada de playbacks, fent de cada vesprada d’assajos grans moments en el casal. I per últim, en l’any 2014, quan el meu germà va tindre la responsabilitat de presidir la comissió, vaig agafar el càrrec de secretària fins a les falles del 2019. Sempre m’ha agradat viure la festa des de dins, treballant i gaudint de les falles. M’agrada vestir-me de fallera per a totes les cercaviles, així com entrar la primera al casal i anar-me’n l’última quan hi ha festa. Ser la fallera major de la meua comissió és tot un privilegi, i sols espere estar a l’altura dels meus fallers i falleres. Lluir la banda i dur l’escut al pit és tot un honor, és una composició 69

d’estima, satisfacció i orgull per les falles i per la meua comissió. Estic feliç i emocionada de ser-ho amb un gran home, un gran faller i un gran amic. Ivan, anar del teu braç em fa sentir segura, i veure’t sempre pendent de cada detall em fa sentir la reina més afortunada. Sé que serà un any inoblidable, ja que compartir aquesta aventura amb la meua xiqueta Carla i el meu tremolinet Nacho, serà una experiència que marcarà les nostres vides i la de les nostres famílies. Finalment, vull dirigir-me als fallers i falleres de la falla Mercat de Silla. Comissió incansable, sempre superant-se i mai tenint por de les adversitats. Gaudirem de la millor festa del món, enlluernant els carrers de Silla amb cada cercavila, fent festa en cada nit de Falles, convertint la pólvora en la millor melodia i demostrant a tots que som fallers i falleres d’una gran comissió. Vos convide a somiar junts! Veïns i veïnes de Silla, amics i amigues, s’apropen les Falles 2020. Vos espere al nostre casal per a gaudir d’unes festes josefines que com a màxima representant mai oblidaré. Una abraçada. PILAR TORMO MARTOS FALLERA MAJOR 2020

PILAR TORMO, FALLERA MAJOR

“Una història de tradició, de passió, d’anècdotes viscudes dins i fora del nostre casal” PALOMA SOCARRADES Enguany, a fi de conéixer millor la nostra fallera major, vos contarem la seua història. Una història com les que agraden als fallers, una història de tradició, de “fallerio”, de passió, d’anècdotes viscudes dins i fora del casal, de constància i esforç per aconseguir un somni, d’afecte per una festa, d’amor a una comissió. Per a mi, una satisfacció poder contar-la, no sols com a col·laboradora del llibret, sinó també com a amiga de la protagonista. I TOT COMENÇÀ...

Era l’any 2001 quan una tendra i innocent xiqueta a qui li deien Pilar, atreta per la música i el ball, entrà al casal per primera vegada, amb tan sols deu anys d’edat. Per a ella eren anys d’innocència i felicitat, en els quals la seua activitat fallera consistia a passar hores i hores assajant coreografies i preparant maquillatges i vestuaris. Pilar havia trobat una falla familiar que en poquet de temps l’ havia acollida meravellosament. El cuquet faller l’havia picat. Gaudia sent fallera i tenia una cosa molt clara: les falles serien una part important en la seua vida. Estava

disposada a viure-les des de dins, i no a soles, sinó al costat de tota la família, ja que si alguna cosa els caracteritza és la unió que tenen. I falleres i fallers, puc dir-vos que ho va aconseguir. Sí, sí, ara ho comprovareu. ELS INICIS FALLERS…

La infància de Pilar en la falla transcorre entre rialles, playbacks, purpurina, nervis en cada estrena, preocupació pel vestuari de les actuacions, decorats, coreografies, assajos, jocs i rialles entre amigues... Amigues que sempre juntes gaudien dels actes fallers que la comissió organitzava, que compartien les inquietuds que els sorgien. Des d’aquelles falles del 2001, cada 19 de març Pilar tenia una idea clara: «L’any que ve m’apunte». ANYS 2003-2004…

Passat uns anys i després de compartir regnat amb una de les seues amigues (2002), va arribar un data assenyalada. L’any 2003, la nostra protagonista va canviar el seu estatus faller. Deixà de ser una fallereta tímida i discreta i es va convertir en el centre de la festa. Es convertiria 70

en la nostra fallera major infantil, i no un any, sinó dos consecutius. Al costat de Paloma, Núria, Javier i Richard va representar la falla Mercat amb lletres d’or. Varen ser dos anys de moltes anècdotes, com la caiguda del monument gran la mateixa nit de la plantà. També va tindre molts moments de rialles, llàgrimes, diversió i noves amistats que han perdurat en el temps. Però sobretot foren dos anys de gran responsabilitat fallera. I no sols per a ella, sinó també per a Rosendo, per a Pilar i en aquells anys per a un jovenet Javier, els quals descobriren la màgia que porten les falles. I començaren a formar part de la gran família fallera que és la falla Mercat de Silla. Després d’aquesta experiència, Pilar havia aconseguit un dels seus objectius. Ja tenia tota la família en la falla, i sabia que una vegada tots dins seria difícil que se n’anaren. CREIXENT COM A FALLERA I COM A DONA…

Els anys passaven i la nostra protagonista creixia. I en la falla no perdia el temps, ja que sempre l’hem vista desenvolupant càrrecs de responsabilitat que l´han fet madurar com a fallera i com a persona. L’hem vist com a delegada de playbacks, delegada d’infantils, vicesecretària i secretària, sempre al costat dels presidents. Però si alguna cosa ha caracteritzat la seua vida fallera ha sigut el paper important com a veu de la festa. Ha sigut presentadora des de l´any 2006 fins al 2019, amb importants premis reconeguts pel treball fet. Moltes són les anècdotes que coneixem d’aquesta etapa, com les vesprades d’assaig entre companyes on el protagonista era un cigró; te’n recordes, Laura? Tot per no anar de pressa quan déiem un vers, o l’any

que un dia abans de la presentació es quedà sense veu, o algun que un altre entropessó just abans de pujar a l’escenari, i fer com si no passara res i que ningú se n’adonara. Vivències que entre rialles, hui en dia, encara recordem. Quantes falleres majors i presidents s’han emocionat amb les seues paraules, i quantes rialles hem compartit en els assajos. En la seua ment sempre quedarà guardada una bonica experiència de cada companya i de cada acte que ha presentat. LA NOSTRA PILARETA…

Pilareta, com és coneguda afectuosament pels fallers delMercat, prompte es va guanyar l’estima de xiquets i no tan xiquets, perquè podem dir que sempre ha estat envoltada de fallers de totes les edats. Això no obstant, sí que podem dir que la seua vocació ha estat present cada dia, ja que des de ben xicoteta sabíem que es dedicaria a ser educadora i mestra de la fantasia. I no hi havia dia que la falla organitzara un acte i la nostra protagonista no estiguera present, bé foren berenars, sopars, festes, visites als monuments, recollida de premis… Sempre s’ha implicat, ha participat i s’ha deixat la pell i la veu per cantar ben alt el nostre himne. I no podem oblidar la setmana fallera. Si alguna cosa cal destacar és que el casal sempre ha sigut sa casa, i això ha significat passar-hi hores i hores sense importar el cansament, i complir després en els actes oficials vestida de fallera, per molt llarga que haguera sigut la nit. Pocs han sigut els passacarrers que la nostra protagonista s´ha perdut, sempre de les primeres a arribar al casal. FAMÍLIA FALLERA…

Gran amant de la indumentària valenciana, ha crescut entre teles, 72

manteletes, pintes, adreços, mantellines, sinagües… I gran partícip de tot açò, sens dubte, sa mare, dona discreta i fidel companya de viatge, sempre seguint-li l’estel i complint els seus desitjos, gaudint juntes de la festa. Còmplice d’aquest gran any, incansable i comprensiva, atenta i sempre disposada a complir els desitjos de la seua xiqueta, i encara que un pardalet ens va confessar que no estava molt convençuda que Pilar fora aquest any fallera major, ara és ella el motor principal del somni. I què dir de son pare, Rosendo, casaler per excel·lència, treballador incansable dins i fora de la falla. Home de caràcter seriós però tendre, que a pesar de mostrar-se dur, més d’una llagrimeta ha deixat caure. Gran artífex dels decorats de les presentacions, junt amb el seu grup de treball han aconseguit veritables meravelles. Rosendo, un pilar fonamental en la vida de la nostra protagonista, sempre al seu costat i gaudint com ningú de les falles i de la falla Mercat. I com ja hem comentat, l’objectiu de la nostra protagonista era que tota la família estiguera implicada en la falla. I ara és el torn de Javier, tímid faller que va entrar al casal de manera discreta però que en pocs anys ja tenia l’afecte de tots. Després de molts anys formant part de les diferents juntes directives, no va tardar a demostrar la vàlua fallera, i durant quatre anys va ser en el nostre president. Pilar era feliç, no podia haver complit millor els seus desitjos, però encara en faltava un, faltava que Lorena també formarà part del seu somni, i la veritat és que va costar poc. Fallera de soca-rel, seguint el cor va deixar la seua falla de València per la calor dels fallers del Mercat.

Ara sí que estem tots: família, amics i la seua princesa, Martina, que nascuda en el cor de la falla no tardarà a seguir els passos de sa tia caldosa que la guiarà pel camí de la tradició, del sentiment faller i de l’amor per la festa i per una gran comissió. I ARRIBA EL 2020…

I com bé sabem els fallers, els somnis, si els desitges de cor, es compleixen, i com bé diu la nostra protagonista: “A cada u li arriba la felicitat en el moment oportú”. I aquest era el seu moment, l’any 2020. Era l’any perfecte per a complir el seu somni. Però res no haguera sigut possible sense Hèctor, home discret i senzill que tan bé coneix la nostra protagonista i que es deixaria la pell per fer-la feliç, i que no va dubtar a fer tots els possibles per fer realitat aquest somni. Durant mesos la decisió anava forjant-se, Hèctor buscava aliats entre familiars i amics, estava disposat a tot perquè la seua princesa complira el seu somni. I arribà el gran dia i la família ja estava convençuda. Tot estava clar. Hèctor ho havia aconseguit, i va ser la nit del 19 de març del 2019 quan, entre xiuxiuejos i pensaments, es prenia la millor decisió que una fallera de bressol pot somiar: PILAR TORMO I MARTOS era proclamada, davant l’atenta mirada dels fallers, com a la fallera major de la falla Mercat de Silla per a l’any 2020. Les llàgrimes es barrejaven amb la tristesa d’un exercici que acabava i la felicitat del que comença. Felicitat màxima compartida amb amics i familiars que al seu costat viuran les falles 2020.

I ací començava tot. Es feia realitat un somni que Pilar perseguia des de feia anys i que per diversos motius personals i laborals no havia pogut complir. Però ara sí, ara ja està tot preparat per a gaudir.

lloc més alt de la carrossa. La cercavila dels premis, on anirà acompanyada per aquesta gran comissió que cada 17 de març demostra a tota la població que fa el millor passacarrer de Silla.

LA NOSTRA FALLERA MAJOR…

Els sopars al casal, les despertades i com no, l’ofrena, acte elegant i solemne per excel·lència, on portarà orgullosa les flors a la Mare de Déu com a màxima representant de la seua volguda comissió. I finalment, i no tan esperada, la cremà, que posarà punt final a una setmana de vertigen.

La nostra protagonista està feliç, radiant, no deixa de somriure, ja que ha arribat el moment que tantes vegades havia somiat. Es feia realitat el desig que amb tanta força havia demanat a la Verge del Desemparats. Comencen els actes i les activitats al casal, i entre tots aquests moments arriba el més esperat: el dia de la presentació. Dies previs de nervis, organització, viatges, telefonades… tot ha valgut la pena. Aquest dia, Pilar es convertia en la guia de la nostra falla, i com ens conta, en una veritable princesa. Tot havia eixit perfecte, el cor li bategava amb força i els ulls li brillaven entre llàgrimes de felicitat quan va veure el gran treball que la comissió havia fet, i sobretot quan va veure la seua meitat a l’escenari dedicant-li unes paraules; això no s’ho esperava. Quanta alegria compartida amb tanta gent i quantes emocions viscudes en una sola nit! Però açò era només el començament. EL QUE ENS FALTA PER VIURE…Ara

és l’hora de continuar somiant, d’imaginar com seran els actes que li esperen, de no voler tancar els ulls per a no perdre’s res del que està vivint. La nostra protagonista somia cada nit amb l’any que li espera, amb els actes que arriben i pensant que encara falten per viure els millors moments. Espera nerviosa la cavalcada, en la qual veurà la seua comissió des del

L’emoció l’envaeix només de pensar-ho, i nerviosa ens fa saber a tots la felicitat que sent en aquests moments. ELS COMPANYS DE VIATGE…

Els somnis, si es comparteixen, es disfruten encara més. Enguany, la nostra protagonista anirà de la mà de Carla, fallera major infantil, tendra, dolça i afectuosa; Nacho, president infantil, espontani, sensible i entremaliat; i Ivan, president, gran amic, atent i treballador. Un equip de primera que viurà aquestes Falles al màxim. N’estem segurs. ELS NOSTRES MILLORS DESITJOS…

I arriba el moment d’acabar aquest relat. Des de les pàgines d’aquest llibret volem donar les gràcies a Pilar per donar-nos l´oportunitat de contar la seua historia, i volem desitjar-li el millor regnat que una fallera puga tindre. Volem demanar-li que disfrute al màxim de cada moment en companyia de tots els fallers i falleres que formen la comissió del Mercat. Comissió que l´ha vist créixer i que tant la vol, i que tan orgullosa està que Pilar Tormo i Martos siga per tot el 2020 la seua fallera major.

Paraules per a Pilar ELENA TOMÀS Em pose a pensar i realment no sé quin dia va ser quan et vaig conéixer. Només sé que quan em vaig adonar ja estaves ací, jugant al nostre casal i vivint un miler d’emocions dins de la festa fallera. Però allò que realment ens va unir va ser el màgic 2003, un punt d’inflexió en la teua vida fallera, i en la meua també. Aquell any ens ajuntàrem per primera vegada dalt de l’escenari; tu com a fallera major infantil i jo com a presentadora. Aquelles varen ser les primeres paraules que compartírem, i a partir d’aquell moment visquérem un futur unides que de segur ninguna de les dos esperàvem. Anys després vares ser tu qui agafaria la responsabilitat de ser la veu de la falla Mercat. i un any més tard de la teua estrena, jo tocava el cel com a fallera major. Una vegada més coincidíem en l’escenari, ara amb es papers canviats, cosa que em va fer una gran il·lusió. La història es repetia, i va ser la teua veu la que em proclamà regina de la comissió. I per fi, l’any 2010, les nostres veus s’uniren per a enaltir i lloar – durant huit anys- la nostra comissió. Per aquella època ja ens coneixíem de molts anys, i la complicitat dalt de l’escenari era tanta que tan sols amb una mirada ja sabíem si anàvem molt ràpid o mol lent, o què fer si alguna de les dos s’equivocava. Arribàrem a entendre’ns tan bé que durant huit anys són poques les voltes que hem baixat del pòdium. Sempre ha sigut un plaer

presentar al teu costat, compartir moments de rialles durant els assajos, emocions dalt de l’escenari. Per les nostres paraules han passat amics i familiars, i això ha fet que moltes vegades el nuc de la gola

no ens deixara parlar. Sempre hem estat l’una al costat de l’altra per donar-nos ànims i espenta, i per aquest motiu el tàndem ha funcionat durant tants anys.

I és per totes aquestes raons que, el 23 de novembre no podia no estar, aleshores agafi la responsabilitat de una vegada més, dirigir-te la meua veu, de dir-te les paraules que el meu cor necessitava dir, però aquesta vegada amb 17 anys de diferència -i amb més experiència que la primera vegada-. Els nervis i l’emoció eren els mateixos d’aquella xiqueta de 14 anys, que hui emocionada et diu que se sent molt feliç i orgullosa de la seua Pilareta. Seràs una gran fallera major, ja que portes tota la vida esperant-ho, i de segur que serà un any memorable. Gaudeix amiga, que a mi em tindràs sempre al teu costat per donar-te suport i ànims. Però no sols l’escenari ens uneix, també els moments viscuts al casal (i fora del casal). Tot fa que hui l’emoció s’apodere de mi al dirigir-te aquestes paraules. Les nostres famílies són amigues des de fa molt de temps, i els moments

amb ton pare fent presentació no els canvie per res; o la il·lusió el dia que em digueres que el teu germà es presentava per al càrrec de president. Sempre ens ha unit una estima que sense saber molt bé per què sempre ha estat ahí.

I per fi, aquest 2020 et toca a tu, companya, amiga. Ja eres la nostra fallera major, i és per això que des de les pagines d’aquest llibret no podien faltar les meus paraules, perquè de veres no saps la il·lusió que em fa veure’t com a la nostra sultana.

Complint un somni... Estimada Pilar: Aquest any tinc la satisfacció d’escriure unes paraules en el llibret de la nostra comissió i estan dedicades a tu, la persona més important de la meua vida. Són ja deu anys, que per a mi han paregut dies, perquè quan una persona està tan a gust tot passa massa de pressa. Des de ben menuts hi ha molts moments en la vida en els quals es presenta una ocasió per a demanar un desig, com ara bufar els ciris en cada aniversari, en la nit de Sant Joan, veure passar una estrella fugaç... Com bé sabem tots, els desitjos, si es conten, no es compleixen. Pilar, jo sé el que s´amagava darrere de cada desig, el mateix que s´amagava darrere de cada llàgrima quan arribava cada 19 de març. Sempre t’he dit que arribaria el teu moment, encara que tu mai has confiat, perquè saps que és un any que implica molt de sacrifici per a totes les persones que vols i que et volen. Per tant, el teu moment ha arribat.Sé que és el somni de la teua vida i no em fa pena sacrificar qualsevol cosa perquè es faça per fi realitat. Que les teues llàgrimes siguen de felicitat i no d’enyorança.

Saps que eres molt volguda dins de la nostra falla, que no estaràs en cap moment sola, que estarem tots amb tu. Sé que ho faràs genial i espere estar a l’altura del que et mereixes cada dia del teu any. Saps que per a mi és una tasca difícil, però per tu estic disposat a fer tot el que calga. Sols et pregue una cosa: que sigues tu mateixa, Pilar. Si eres tu mateixa sé que disfrutaràs de cada moment i de cada acte al cent per cent. Si el teu somni era ser fallera major de la falla Mercat, el meu, des de fa deu anys, es veure’t feliç. Cada somriure m’ompli emocionalment. És el motiu que fa que cada dia valga la pena. Però aquesta alegria no solament em pertany a mi. Hi ha una altra persona molt especial en la teua vida que no podia faltar en aquest llibret: el teu germà Javier. Pilar, germana, no podia deixar passar l’ocasió d’escriure’t jo també unes paraules. Des de ben xicoteta has sentit devoció per les falles, i aquesta passió ens l’has contagiada, perquè ens feres a tota la família partícips d’aquest gran món que són les falles. Representares la nostra comissió com a fallera major infantil dos anys seguits. Des d’aleshores vaig saber que algun dia ens representaries com a fallera major,

perquè sempre ha sigut el teu somni. i ací estem, molts anys després, veient com gaudeixes per fi d’aquell desig complit. Per a mi, com a germà major, no hi ha res més bonic que veure’t complir tots els somnis. En aquests últims dos anys la teua vida ha canviat molt: has aconseguit ser mestra, dedicar-te a allò que més t’agrada, t’has independitzat al costat de la persona que et vol amb bogeria, has sigut tia de la xiqueta que et torna boja, i jo només puc estar orgullós per veure com la meua germana xicoteta creix tant com a persona. Obri els ulls, Pilar. És el teu moment, prepara’t perquè disfrutarem cada instant del teu regnat i amb la teua felicitat. Prepara’t perquè et portarem a tocar el cel cada dia d’aquest any. T’estimem Héctor i Javier Visca la fallera major de la falla Mercat de Silla de l´any 2020!

Explicació i relació de la falla LEMA: LA POR ARTISTA: Paco Vizcaíno EXPLICACIÓ: Josep M. Tomàs

Quan l’home era una mona, allà pel paleolític, i no hi havia persona que donara raó bona en aquell món troglodític, l’home tenia por de tot. Dels trons, dels raigs, de la nit. I si qualsevol animalot li causava un esvalot, el cor li esclatava al pit, quan pensava que ell podia ser el menjar elegit, aleshores corria sense mirar d’on venia ni d’on havia eixit. Aquesta reacció el salvava d’haver estat devorat. I si un raig l’espantava, en un forat s’amagava i no moria electrocutat. Aleshores hi ha una cosa que ens ha mostrat l’evidència, i és que la por angoixosa és una sensació valuosa perquè ajuda la supervivència. La por va fer que l’humà buscara l’explicació del perquè una ferida a la mà o un inesperat aiguat el portaven a la defunció. Tan sols arribà a deduir, que un esperit maligne, el desitjava afligir per tal de veure’l patir ja que el considerava indigne pensa a fer-li una ofrena a aquell esperit cabrejat, i en nit de la lluna plena

li entregà flors d’assutzena i un pollastre dessagnat.

és Hallowen el millor i el més comercialitzat.

Si la cosa s’arreglava, doncs ja s’havia acabat, però si no se solucionava, el sacrifici augmentava fins que estiguera saciat.

L’origen d’aquesta festa pagana són els celtes irlandesos, que després d’un estiu de solana celebraven una festa arcana, als esperits compromesos.

Buscà una altra explicació que comprendre ell poguera, i la trobà en la protecció de l’esperit de curació d’alguna figa palera.

Tant els bons com els malvats, que de tot per allí passava. Els bons, sobretot d’avantpassats, protectors i considerats, una llum els indicava,

O en una coveta amagada on l’esperit protector a vegades per allí rondava. I si amb ell connectava, l’ajudava a combatre la por. Por a allò desconegut, i al que ell imaginava, si el pobre es quedava fotut, molt adolorit o perdut, quan alguna cosa triava. Així que milers d’anys després encara no hem avançat, i anem justament al revés, “Quantes més coses té el marqués, més por de quedar pelat”.

el lloc on havien de tornar. I per protegir-se dels roïns, disfresses per a espantar i que no es pogueren acostar a amics, familiars o veïns. D’Irlanda passa a Amèrica i allí ja va rebentar, i fins la península Ibèrica, amb tota sa cara patètica, ens arribà a conquistar. La vespra de Tots Sants, el Halloween s’ha imposat, disfresses horripilants i carasses extravagants, que és el que mana el mercat.

En el món actual la por també ajuda la supervivència, però com tot és gran i millor, jo, més que por tinc terror de com avança la ciència.

A mi, aquesta pantomima ni m’espanta ni em fa por, ni m’agrada, ni em sublima, però em toca la petxina, aquest dia tan atabalador.

HALLOWEEN

Crec que és mes perillós i em fa molta més por, un caçador fastigós o un qualsevol farfallós, que es bufa sent conductor.

Si hi ha un dia en què la por s’haja institucionalitzat, amb tot el que ens fa terror,

LA MANSIÓ DEL TERROR Al cos central de la falla hem posat una mansió que és tota una antigalla, amb molta faramalla, per a captar l’atenció. Allí guardem horrors que posen els pels de punta. Polítics, recaptadors, banquers, especuladors, i algun president de Junta. Fins i tot algun malintencionat, diu, d’aquesta mansió senyorial, que és el retrat calcat reformat i millorat de la casa consistorial. No té un jardí vertical ni una torre musulmana, però fantasmes en general, de tipus fix i eventual, té, per a omplir una andana. També hi ha personal del cel que fa molt bé la faena, perquè treballen amb recel i serveixen de model com animetes en pena. En la mansió hi ha patiment perquè no tenim electricitat, en canvi a l’Ajuntament es viu més plàcidament, sobretot, si estàs «endollat». Nostra vella mansió de fusta no té un aspecte noble, és antiga i vetusta però té la mida justa per a la festa fallera del poble. LA POR A ALLÒ DESCONEGUT L’ésser humà actual ha evolucionat a neuròtic. Si no té una amenaça real es fa una palla mental i es busca un problema caòtic. “No em volen, em deixaran”, “Tindré una greu malaltia”, “Els diners s’evaporaran,

o tal vegada me’ls furtaran i no m’eixirà la loteria”. La por la portem a voltes des que som molt menuts, “A estranys no s’obrin portes” “Et perdràs si de la mà et soltes” “No parles amb desconeguts”. Així que des de ben menuts vivim molt atemorits, i estem angoixats i abatuts espantats, nerviosos, fotuts, pels advertiments patits. Per tot el que pot ocórrer patim i no per allò que està ocorrent. I després de morts descobrim que al final sempre morim per molt que patisca la gent. Volem saber què vindrà abans de l’esdeveniment. Si la quiniela eixirà, si el treball ens durarà, o si vindrà un descendent. Un fadrí, desesperat, vol saber, si es presenta, si un dia es veurà casat o es quedarà eixancat esperant una parenta. Per contestar la inquietud hi ha qui consulta el tarot, el zodíac astral en plenitud, i el solatge del café del sud, però tan sols fan el borinot.

Així que no t’ho prengues a mal ni et calfes la carabasseta, que la dona és cerebral, intuïtiva, espiritual, i a vegades un poc bruixeta. Per això alguna n’hem posat en nostra falla Mercat, per a retre un homenatge a les dones, al seu coratge i a la seua infal·libilitat. Si vols viure tranquil i amb confort, i no atemorit per allò desconegut, escolta un refrany popular agut: “Menja molt i caga fort, i no tingues por a la mort”. ELS VAMPIRS Els vampirs són éssers mítics que viuen de xuplar la sang. Aquest aliment poc sibarític els fa estar molt raquítics, és com si xuplaren fang. Poden viure eternament, i dormen en un taüt, però no els he vist personalment, i no conec cap incident entre un home i un dentut.

Perquè si vols saber el futur, jo t’indicaré la persona que l’encertarà de segur, i no és cap vident obscur, o és ta mare o és la dona.

Així que el vampir fantàstic no és un ésser de veritat, Però vist des d’un punt sarcàstic, i encara que sone dràstic, hi ha més vampirs en la realitat.

“Per no fer-me cas et passa” “Ha sigut com jo havia dit” “Que ni isca bé té traça” “T’ho deixaràs a casa” “D’això no has de traure profit”.

Els vampirs polítics són tota la barbaritat de gent que va pel món, somiant a guanyar un escó sense treballar de veritat.

La seua visió és certa i tu no tens dret a dubtar. Elles tenen la ment oberta, i com sempre estan alerta per nassos ho han d’encertar.

Els que arriben a diputats, consellers o presidents, sense haver estat implicats en empreses d’àmbits privats, surant en partits preeminents.

I què dir dels «endollats», empleats de lliure designació, assessors personals col·locats o directament preparats per a guanyar una oposició.

I quan ja siguen majors demanaran una pagueta, per ser víctimes d’explotadors, com la resta de treballadors, però sense suar la camiseta.

Si algun dia, malaurat, reps d’Hisenda citació, comences a suar gelat, i notes que estàs cagat, tremolant de preocupació.

La virtut d’aquests xupladors és estar dins dels partits de tot pensament i colors, entregant els seus valors per a xuplar dels seus pits.

Hi ha el vampir emocional que et xupla tota l’energia, i el bon ànim addicional, que tens de motor principal per alçar-te dia rere dia.

I si una comissioneta para en la seua butxaca, no ho considera malifeta ni de tindre la cara dureta, és que volen posar-li una taca.

Son “joistes” declarats, egoistes a l’engròs, que necessiten tindre atarantats un quants amics subjugats, per fer-los sentir inferiors.

Tant se val si no has fet res, sent honrat com sant Froilà, perquè cap delicte has comés, però tens, per cert, ben entés, que de segur alguna cosa trobarà.

Vampir social s’anomena a qui no vol treballar. A qui li entra tremolina com si fora una toxina, si el llom ha d’acatxar.

Sempre té la cara preparada per a cridar l’atenció: un dia trau la cabrejada, un altre la d’estar cansada, i molts la de la decepció.

Especialistes del no fer res de viure a la sopa toixa volent xuplar dels altres, relaxats, tranquils, sense estrés, i posant la careta moixa.

Solen ser pessimistes, criticadors, queixosos, victimistes, catastrofistes, i si no tenen la raó en vistes se solen posar furiosos.

El que sempre troba excuses per a no buscar faena, amb mil explicacions confuses en ullets de malaltusses, que es curen menjant berena.

S’escapen sempre amb excuses i amb carassetes de mona, però amb intencions difuses, de ser sempre unes intruses amb aspecte de bona persona.

Però si hi ha uns tipus nous, que ací podem nomenar, son eixos “ni-nis” tan tous, que no volen portar els jous d’estudiar i treballar.

Aquest tipus de vampir cal tindre’l a ratlla, perquè entre crit i sospir, intentaran fer-te sofrir, per a xuplar-te la rialla.

Aquests tenen les coses clares, i no els fan mal els entrevills, ni posen problemes ni traves, ells volen viure dels pares i fins i tot dels fills.

Els vampirs fiscals cada dia estan mossegant més fort, i els de la tresoreria a la mínima anomalia, t’envien un inspector.

Viuen davant dels ordinadors, amb videojocs, i Coca-Cola. De les xarxes socials seguidors, exigents i manipuladors i sempre amb un mòbil que “mola”.

I té igual la seua presència, guapa, lleig, flaca o grosset, tots busquen amb insistència, un error o una incidència, per a traure’t fins a l’últim euret.

També crea desolació les xuplades de castigament com l’impost de Circulació, l’IRPF, l’IVA i el de Successió. D’aquesta maledicció opriment no s’escapa ni el pensament. Ja poden estar orgullosos aquests vampirs d’alt rang, perquè ens tenen molt nerviosos, preocupats i temorosos perquè no ens xuplen la sang. Però ells saben mesurar fins a on del contribuent xuplar, perquè no ens poden dessagnar fins que puguem, tant fartar, que els clavem una estaca.

POR ALS METGES Si al metge no vols anar per si et troba una malaltia, no sigues animal de ferrar que en la salut no s’ha de jugar, perquè et pot costar l’agonia. Però al metge sempre anem quan la cosa està fatal, quan de febre tremolem, quan caminar no podem, o ens fa mal algun queixal. Les revisions preventives molta gent no sap què són, i sempre posa evasives com si foren ofensives perilloses o un malson.

El saber popular ja diu “Val més previndre que curar” així que no sigues caganiu que no fa falta cap motiu, per a poder tranquil estar. Guanyada tenen la fama que tanta por desperta, ells han creat el drama, ells han alçat la flama, d’aquesta percepció certa. La por al metge la tenim des que som ben menuts, ja des que al món venim, la primera impressió que tenim és que no som ben rebuts. En eixir del forat com un conill eres penjat i ens arreen una manotada, que ens deixa la galta marcada, plorós i molt disgustat. En arribar a la vida aquesta és la recepció. L’ànima et queda ferida, dubtosa i atemorida enfront d’aquesta primera acció. Però ací no acaba la cosa després venen les vacunes, o la injecció que es posa en la zona dolorosa, de les galtetes del culet que són dianes de color rosa.

Ja no sols pel que costa, que és una barbaritat, perquè quan veus la proposta del pressupost que t’ha passat, et ve una clara resposta: “preferisc quedar-me oscat”. Les màquines que utilitza, el soroll estrident que fan, sempre un poc desmoralitza, i com sempre es dramatitza, el visites amb un cagalló gran. El tractament del dentista és quasi, quasi, obligat si vols tindre dents d’artista, algun clau que es despista o algun queixal empastat. La cosa, a més es complica si t’han de fer extraccions perquè alguna pesa es pica, o si ja tot es rebolica i comences amb els ponts. I si vols dentadura nova no tens moltes solucions una pròtesi com una lloba o els implants, que a poca-roba, li costen els dos renyons. Hi ha famílies que el dentista, els ha costat una ruïna, I jo no vull ser alarmista, però si parlem d’ortodontista comença a comprar aspirina.

També toquen les castanyoletes les amígdales extirpades, xarops, supositoris, pastilletes, ungüents diversos, cremetes, i braços i cames embenades,

Ara tots, xiquets i xiquetes necessiten un corrector, les dents no ixen rectetes i si creixen desviadetes de majors serà molt pitjor.

tot es guarda en la memòria i el metge queda en el cervell, produint ànsia respiratòria, calfred i angoixa vomitòria, cada vegada que et recordes d’ell.

Per brackets és coneguda aquesta moderna tortura. que deixa buida i escorreguda la butxaca més forçuda per bé de la dentadura.

Però d’entre tots hi ha u que fa més por que un carterista. El que atemoreix com ningú, i que sempre és inoportú, no és altre que el dentista.

Així que com ja veieu la poreta no és infundada, encara que, com ja sabeu, si esteu malalts, no ho dubteu, feu al metge una trucada. I si no vos contesta, aneu.

LA POR A ENVELLIR No hi ha dubte: envellim, és un procés natural, des que som un brollim la vida fa de corquim fins a arribar al final. Tots no envellim igual. Hi ha qui és un vell jove i es troba fenomenal, hi ha qui tot li dol i fa mal com per a omplir un cove. Es deteriora la ment, va fent-se lenta i mansa, es perd l’enteniment, però allò que desagrada a la gent és arrugar-se com una pansa. La por a envellir no és nova, deu ser cosa del diable, perquè d’antic la gent prova a mantenir la cara tova per retardar l’inevitable. Cleòpatra ja intentava tant com poguera evitar allò que el temps li destarotava, i amb llet de burra es banyava per si la pell podia estirar. Pensem que envellir deu ser una qüestió d’estètica, que podem fer i desfer, treballant com un costurer de forma peripatètica. I així s’ha posat de moda els retocs d’ací i d’allà. Com si necessitàrem poda mentre que la bola roda, fins que el temps es detindrà. Tot es pot refer i arreglar: pòmuls, llavis, costelletes, la papada es pot col·locar, les ulleres dissimular, i augmentar les mamelletes. Les tècniques han avançat i la medicina també. El verí de serp injectat, i el bótox inoculat

et deixen llis i planxat de les celles al peroné.

i el culet de deessa com un sac s’ha despenjat.

Els implants pugen i sostenen allò que el temps ha espatllat. En la pell, fils d’argent es trenen, perquè les arrugues es frenen, encara que quedes encartonat.

El pòmul sembla una pilota o l’estirament s’ha afluixat, el nas sembla una granota i sembles un babarota, tal com t’han deixat.

La cara no té moviment de tanta ferralla com porta, l’expressió és de cement, somriure és un patiment i la galta queda torta.

Si volíeu estar rejovenits i estalviar-vos uns dinerets podeu acabar penedits transformats i convertits en monstres remendadets.

El conjunt expressiu és estrany, com si estiguera mal ajustat, com si tingueres mal averany com si estigueres fet un secany o com si t’hagueres cagat.

Com aquell Frankenstein estirat, que el varen fer de retalls, de trossos i apedaçat, i que també acabà cremat com tots els ninots i espantalls.

Abans eren els artistes els que es feien els retocs, però hui fins els taxistes volen eixir en revistes, i evitar, un poc, l’enderroc. Tampoc són sols les dones les que busquen no envellir, els homes també són mones, que, igual que les xicones a l’estètica solem sucumbir. Estar jove s’ha imposat encara que sigues un vell, ningú vol estar arrugat i busquen desesperats, tindre com un xiquet la pell. Però l’estètica és careta, i costa un esforç prou gran. Tots no tenen butxaqueta i busquen una solucioneta a Turquia o al Kazakhstan. Encara que les garanties no et donen seguretat, estar allí deu o quinze dies, operació i travessies, t’ix de preu, més arreglat. Però imagina’t la sorpresa si l’implant capil·lar no ha agafat, o els llavis de marquesa, com un globus s’han unflat,

Xe!, no tingueu por a envellir que diuen que l’arruga és bella, i s’ha de viure per a gaudir, mentre ens podem divertir, solters, viudos o en parella. LA POR A L’OBSCURITAT Els llocs foscos i la nit, sempre ens han fet sentir por. Pot amagar un ésser esmortit, o algun altre massa eixerit, que ens esperen en la foscor, per a violar, furtar, assassinar, segrestar, raptar, malferir, coses que ens fan tremolar, quan comencem a pensar, que alguna en podríem sofrir. La nit espanta i ens atrau. La nit és vulneradora, però també és encobridora, com un embolcall de tela suau alliberadora i transgressora. Per això, molta joventut, impulsiva i inconformista, ix de nit a aquest món dissolut per a passar desapercebut, o per a ser el protagonista.

I molts es llancen, sense pensar en tot el que els podria passar, a viure la vida a fons, sense límits ni objeccions, i sense atendre raons. Ja sabem que la vida és breu i que es viu sols una volta, però si la vivim arreu jugant-nos-la a cara o creu, ens pot costar un alt preu i destruir tot el que ens envolta. I això sí que fa por, sobretot a pares i mares. Que algú es perda en la foscor, enganxats en la negror, de delícies mascarades. Vehicle, drogues, alcohol, són la turmenta perfecta que deixa intranquil a qualsevol fins que el fill o filla a qui vol entra per la porta oberta. Les xiques aneu amb vista que hi ha molt de calavera. No vull ser paternalista, ni encara menys moralista, ni llevar-vos la ballera. Però hi ha encara animals que no saben respectar, i pensen en els pardals. No volent-se assabentar que les dones són essencials, ni són més ni són menys, són iguals. Que no es poden utilitzar com si foren un objecte, una nina de fornicar que al seu servei deu estar, pel seu inferior intel·lecte. L’ésser humà, dona, és meravellós i perfecte. Tant agafa una llegona, com utilitza la neurona, o et dona el seu afecte. I si eres un poc ruc i una dona no saps tractar obri’t i no sigues cluc i deixa de ser un malastruc, o ves-te’n al camp a pastar.

Compte també amb les manades que de moda s’han posat, són bèsties aferrissades, perilloses i descontrolades, d’homes sense trellat.

“El pobre té un caràcter cagat”. “Treballa molt, està cansat, i li posen molta pressió”. “Ell em vol però s’ha obnubilat”. I clar, amb tu queda desfogat després de pegar-te un passó.

Aneu amb compte amb la festa i també amb els botellons, que quan van de caça i conquesta aprofiten la xalesta, perquè són covards els cabrons.

I si després d’una tocata, l’envies a fer la mà, es posa roig com una tomata i es comporta com una rata, perquè vol veure’t morta ja.

Homes que ja no són homes, que han perdut la condició quan violen i abusen de dones, per deport i diversió, Però açò prompte se soluciona amb una rotunda decisió: castrats en una pilona o quaranta anys de presó. Ells que trien al seu gust, sense sentir-se aclaparats, però que els quede el regust que el seu acte injust, els deixarà ben marcats. Hi ha qui té por a la nit però també qui té por al dia, perquè maltractament ha patit, per un tio ple de covardia que la seua llar ha destruït. Primer paraules desconsiderades, després, desprecis, insult i crits, més tard sacsades i empentades, continuen les bufetades, i molts més colps ben assortits. I encara és ella qui se sent culpable després d’haver-la, ell, colpejat, perquè creu que ho ha provocat, quan ell es mostrà afectuós i afable. I si li demana perdó, com si res haguera passat oblida la barbaritat i li troba una explicació.

Xiques, cal tindre-ho clar abans d’estar tumefacta, un home que sap estimar sempre et voldrà respectar, i ni humilia ni maltracta. Un altre tipus de monstruositat que pul·lula dies i nits, és el pederasta amagat que viu la la perversitat, a força d’arxius compartits. Enganyant per internet, o actuant de mil maneres, per fer que, xiqueta o xiquet, caiga dins del seu saquet per omplir-lo de ploreres. Tacar la innocència amb brutícia, doblegant la inexperiència, fent eixir tota la malícia, fent-los una fastigosa carícia, o utilitzant la violència. Monstres espantosos i desconeguts contra els quals cal estar previnguts. A vegades la Justícia no es pot posar de costat. Per a qui ataca la puerícia utilitzant la malícia no hi pot haver perdó ni pietat. Pot ser que m’haja posat seriós però hi ha coses que no són bromes, i encara que siga escabrós, poc agradable i dolorós, em fa por qui fa mal a xiquets i dones.

LA POR ALS ZOMBIS.... POLÍTICS El zombi és un mort vivent. Una pura contradicció. Si eres un mort normal i corrent per a viure fa falta una resurrecció sense cap altra explicació. Però això sols ho pot fer un ésser diví superior, o algun virus bordisser, eixit d’un farmacèutic celler, contagiós i contaminador. Aleshores, fer-ho és possible. Allò que és mort és viu, fet que és inamovible es canvia el fusible, i torna a ser, de nou, factiu. Però, espereu un moment, siguem analítics, jo conec, en el parlament un bon grapat de polítics que fan el mateix moviment. Adopten una idea en un complicat procés perquè siga la panacea d’una consultiva assemblea i se la carregen després, Allò que és viu s’ha mort i et donen explicacions, posant un poc el tos tort, però amb l’ànim estort, de qui sap prendre decisions. Després canvia la circumstància pel resultat d’una elecció, i sense donar-li importància fan un truc de nigromància i la idea morta reviu amb moltíssima més il·lusió. Idees zombis tenen preparades que són de reviure i soterrar, desinfectades i disposades netes i descontaminades per poder-les utilitzar. Jo, com a ciutadà, no ho entenc, m’ho hauré de fer mirar, perquè no m’agrada ni comprenc,

i em sent un poc carabassenc, quan la gents els torna a votar.

“Que si jo no puc dormir” “Amb tu, Espanya a patir”,

Pot ser que siguem zombis també, sense capacitat de decisió, que no analitzem el que ens convé, com si sols fórem, gairebé, cervells preparats per a la submissió.

sempre posant-se enfrontats sempre amb les mateixes matraques, com dos mascles cabrejats, oblidant que estan triats per a solucionar-nos les pataques.

Perquè és clar que els polítics quan pertanyen a un partit, deixen de ser autocrítics, i es tornen, mentalment, paralítics sense poder alçar ni el dit. I una persona normal es transforma en zombi mort, amb un únic pensament igual, que marca el secretari general, units tots en legió i cohort. I per a mostra, uns botons, del que ens ha ocorregut i dels polítics zombis com són. En les penúltimes eleccions, no trobaren solucions per a un acord de contingut. El PSOE i UNIDES PODEM després dels resultats d’abril, volgueren agafar el rem, per fer un gran acord suprem, per a la societat civil. El PP, VOX i CIUTADANS no donaren més opció que dir un rotund NO, mentre que bascos i catalans jugaven amb l’abstenció. Però l’acord no va poder ser per diferències abismals, els dos es posaren empastrers i començaren a desfer la qüestió principal. I va ser una conversació d’haques quan es posaren a discutir: “Que si jo vull més butaques” “Que si m’escorrerà les butxaques

I després de més de sis mesos de mentides i discussions, cadascú mira els seus interessos i altres motius inconfessos, i tornar a convocar eleccions. El 10 de novembre marcaren una nova convocatòria. Però el resultat que esperaven, els va eixir safanòria, i de poreta es cagaren. Menys vots recolliren, els dos emprenyats amants, i de sobte es reconciliaren abraçant-se i donant-se les mans, i les ximpleries que es digueren s’oblidaren en dos instants. Algun malpensat pot pensar, que no tingueren més collons que, després de deixar de plorar, abaixar-se els pantalons. Allò que era mort, ara és viu. El zombi ha reviscolat. però Espanya té un camí estret, perquè mentre el president somriu, cadascú esmola el seu ganivet. Els polítics incompetents, tard o d’hora passaran, i esperem que els que vindran siguen entregats i prudents, que prenguen mesures a llarg plaç i que no vulguen omplir el cabàs. Per als zombis el lloc apropiat és un cementeri acollidor, i per això l’hem posat, perquè faça més rialla que por en la falla d’enguany del Mercat.

Ací hem soterrat els partits que tenen un esdevenir obscur per deixar-nos escarits, preocupats, enfrontats i dividits i espaordits pel futur. Mare meua, quina por em fan! aquests polítics ací soterrats, de segur que reviuran, i si no, els exhumaran, per deixar-los en la falla posats. CLOENDA Els monstres ja no espanten, els esperits i fantasmes tampoc, en els cementeris canten, i als castell fan concerts de rock. La vida dura el temps que dura, i el futur ja arribarà, visquem-la amb desimboltura i amb la careta rentada Abraceu i feu besos, i no li feu mal a ningú, de l’odi no sigueu presos i estimeu sense tabú, sigueu gentils i cortesos i a la mort feu-li tu-ru-rú. Unes coses més que altres, a vegades ens fan por, i de broma hem volgut, nosaltres, deixar-vos un esglai al cor. També seria mala sort i una fotuda casualitat, que amb tanta historieta de por espantàrem el jurat.

PECADORES I PECADORS DE LA VIRTUT

COMISSIÃ&#x201C; INFANTIL 98

Nacho Mena i Peris 100

Al president infantil Si voleu una endevinalla una endevinalla vos diré, té a veure amb la xicalla, i amb la valentia també....

Un xiquet que estant ací és nostra estela somiada, demostrant ser el rebotí de nostra festa estimada.

Té un somriure radiant, i uns ulls de mirar seré, un esperit triomfant que dona suport i alé.

Tot ell cor i esperança tot ell esperit guerrer tot ell digne de lloança i de nostres menuts el primer.

Si no trobeu l’endevinalla jo vos la mostraré. És ell, de nostra jovenalla qui ens ha mostrat que té fe,

Gaudint la festa amb deler fent de la falla rialla, exemple del que deuria ser el capdavanter de nostra xicalla.

fe, per nostra festa galana i perquè no es faça malbé ell no és qualsevol ragatxo, i és digne de tota mercé, el nostre estimat... Natxo.

Natxo ens obri la porta del passat i del present, té un anima forta i un cor pur i valent i a tots mostrarà orgullós que és nostre infant president. José María Tomàs

101

102

103

104

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL

Nacho Mena i Peris Amics i amigues, fallers i falleres. El meu nom és Nacho, i enguany tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines d’aquest llibret com a president infantil de la meua estimada comissió, la falla Mercat. Aprofite aquesta oportunitat per a agrair a la meua família l’esforç que comporta fer realitat aquest somni, en especial a ma mare, la persona que ha fet que senta al meu coret aquest amor per les falles. Espere representar la comissió tal com es mereix. Al costat de Carla, la fallera major infantil; Pilar, la fallera major; i Ivan, el nostre president, portarem el nom de la falla Mercat de Silla molt alt allà on anem. Per últim, vull convidar-vos a tots a disfrutar d’aquestes meravelloses festes falleres. Estic segur que ho passarem d’allò més bé. Una forta abraçada. Nacho Mena i Peris

105

106

Somni complit, fill MARIA JOSÉ PERÍS Era una vesprada-nit de Sant Josep, i després d’una gran sesta, es va alçar. De camí cap al casal va fer una confessió a sa mare: “Mare, jo vull ser president”. Un desig contingut i latent mai expressat verbalment, un profund sospir exhalat que abasta una il·lusió desbordant, una realitat que es fa patent amb el teu nomenament, mentre tot tu et posaves a tremolar. I així començà el teu somni callat. Molta gent es pregunta, qui és Nacho? Podem dir que Nacho és un xiquet inquiet i afectuós, vingut del poble veí d’Alcàsser, a on va nàixer, i encara que no és siller de naixement sí que ho és de sang, ja que la seua família està molt arrelada al poble; el seu besavi és el tio Serenya, qui tantes i tantes vegades ens ha fet passejos en barca per l’Albufera, tradició que ara segueix son tio. Nacho, faller de naixement i amant de les falles. Des de menudet disfrutant al màxim de tot el que envolta el món faller, sempre el primer per a tot i l’últim a moure. Fins i tot havíem de fer-li creure que tancàvem el casal perquè se n’anara, ja de matinada, a dormir. Sempre el primer a arribar al casal. Nacho ha pogut viure dos regnats que el seu germà ha viscut com a president, i que han fet que ell, amb il·lusió, n’esperara el seu. Nosaltres, aquells que et coneixem bé, sabem que viuràs intensament aquest any, perquè eres tot alegria. Esperem que disfrutes molt del teu regnat. Tots estarem amb tu, per acaronar-te i donar-te forces quan afluixen. I si un dia no en tens prou, mira al cel i busca l’estrella que més brille, que de segur que ton pare te les donarà i des d’allí dalt et mirarà orgullós quan et veja tan feliç. Volem que disfrutes al màxim de tots els moments que et queden per viure, i que guardes en el teu cor cada acte i cada moment viscut.

107

NACHO MENA, PRESIDENT INFANTIL

“És un xiquet nerviós i inquiet, però que des de ben menut ha tingut un fort sentiment d’amor cap a les falles” LUCIA TOMÁS

Enguany, com a fallereta infantil de la comissió del Mercat, tinc l’orgull i satisfacció de fer un xicotet relat sobre el nostre volgut president infantil. Nacho, un xiquet que encara que no el conec molt, he pogut informar-me i saber-ne moltes coses de les quals m’agradaria que tota la comissió i lectors d´aquest llibret tant important per a la falla sàpien. Ja que aquest gran xiquet és una joieta fallera, encara que no ho semble, i és de qui vos parlaré amb xicotetes lletres però amb gran sentiment fester i faller. CONEGUEM NACHO... És un xiquet nerviós i inquiet, però que des de ben menut ha tingut un fort sentiment d’amor cap a les falles. És un xiquet que sent la festa i que ha volgut ser el nostre representant infantil, amb totes les responsabilitats i compromisos que aquest càrrec suposa. Nacho, tot i ser un gran remolí, vol de tot cor ser el màxim protagonista de les nostres fallerets i falleretes, com ja ho està demostrant. Desprén alegria, innocència i felicitat. L’esperit que fa que tots els xiquets el seguim allà a on vaja.

QUÈ MÉS EN SABEM... Sabem que el teu germà va ser president infantil fa uns anys, i que tu, encara que eres molt xicotet, visqueres aquell any com a germanet i com un gran falleret que sent aquestes festes profundament. Sí, encara que penses que no sabia coses de tu, he pogut saber-ne més de les que pensava amb l’ajuda de la teua volguda família, fet del qual estic plenament satisfeta i emocionada. COM ENS FA SENTIR A LA COMISSIÓ… Nacho, quina alegria més gran ens donares quan el 19 de març del 2019, només cremar la falla, ens confirmàreu que series el president infantil del 2020, i a més, acompanyat d’una molt volguda fallereta, Carla. Feu una parelleta inigualable, bonica, graciosa i que desfila amb gran elegància pels carrers del poble. És un orgull per a la comissió que sigueu els nostres representants infantils. Per la dolçor, l’harmonia i el sentiment que ens demostreu a tothora. LA TEUA FAMÍLIA… No puc oblidar-me de la teua família, família també fallera. Què dir de ta mare, Maria José, la qual tots sa108

109

bem les ganes que tenia de veure el seu xiquet xicotet com a president infantil del Mercat. Que quan ix a la porta de casa amb la indumentària i elegant vestimenta fallera, els ulls se li il·luminen amb xicotetes gotetes d’aigua. Per què... a qui no li cauen unes llagrimetes quan et veu tan elegant i amb el port amb què dus la indumentària valenciana? NACHO I LA SEUA ESPONTANEÏTAT… Podeu imaginar-vos que és un xiquet a qui li agrada l’esport, i com no l’atletisme. Vos haureu adonat que el seu cosset no pot estar un minut quiet,no? Com a qualsevol xiquet faller, li agraden moltíssim els ninots de falla amb molt de color, i té moltes ganes que arribe el dia 17, el gran dia del lliurament de premis, dia en què brillarà al costat de la seua fallera major infantil i de tota la seua comissió. De segur que arribaran emocionats a la plaça de l’Ajuntament a arreplegar els premis que, siguen els que siguen, els disfrutaran amb l’acolliment incondicional de la comissió. QUE ET DESITJA LA COMISSIÓ PER A AQUEST ESPECIAL 2020… Ja t’hem dit que eres un falleret volgut per tots, i l’alegria que ens va fer quan s’assabentàrem que series el president infantil. És per això que volem dir-te que estem molt contents de poder gaudir aquestes falles amb tu i la teua família. Sabem que seràs l’enveja de tots els xiquets i xiquetes, i que els incitaràs a sentir les falles igual que tu ho estàs fent. Gràcies Nacho per ser com eres i donar-nos l’oportunitat de conéixer-te a tu i4 la teua encantadora família. De tot cor volem que gaudisques del teu any amb companyia de tots els fallerets i falleretes de la comissió del Mercat.

110

111

LLISTAT FALLERETES I FALLERETS

Abril Ordóñez i Magraner Adam Alba i Youcef Adrián Zafra i Fuster África Aragón i Calle Alba Gómez i Moreno Alejandro Olivares i Leiranes Álex Peris i Gómez Álvaro Gómez i Mompo Andreu Ferrando i Molina Anna Torralba i Simó Atenea Vicente i Hernández Boro Hernández i Lladró Carla Bosch i Brocal Carla Gómez i Mompo

Carles Zafra i Fuster Carlos San Lorenzo i Luján Claudia Rubio i Martínez Daira Álvarez i Martínez Daniela Sanchis i Soriano Daniela Valiente i Brocal Dario Vicente i Hernández Diego Cebrián i Mirto Diego Martín i Fernández Edgar Toledano i Mas Edurne Goñi i Molina Emma Suan i Escámez Éric Toledano i Mas Ferran Blanch i Benaches 112

Fran Muñoz i Tomás Gonzalo Mosquera i Torrijos Héctor Hernández i Carbonell Hugo Aragón i Calle Hugo Perpiñán i Carrascosa Ian Álvarez i Martínez Íker Robledo i Lozano Inés Hernández i Lladró Irene Rodríguez i Muñoz Iris Rodríguez i Casanova Isabel Braulio i San Lorenzo Javier Torralba i Simó Joan Santos i Socarrades Jordi Martínez i Losau

Jordi Martínez i Sanz Jose Miguel Rodríguez i Casanova Leire Peris i Gil Lucía Tomás i Martínez Mara Ferrando i Molina Marc Santos i Socarrades Marcos Zarcero i Borda María Rubio i Martínez María Sanchis i Soriano Marina Perpiñán i Carrascosa Mark Robledo i Lozano Marta Espuig i Bodi Martina Gómez i Moreno Martina Mosquera i Torrijos

Martina San Lorenzo i García Martina Tormo i García Mateo Valencoso i García Mireia Martorell i Giner Nacho Gregori i Magraner Nacho Mena i Peris Nacho Peris i Gómez Nekane Velasco i Zaragozá Neus Belenguer i Senón Nico Pons i Moll Noelia Santonja i Simeón Oriol Ordóñez i Magraner Óscar Martorell i Giner Óscar Suan i Escámez 113

Paula Gregori i Magraner Pedro José Molina i Más Raquel Martínez i Sanz Raúl Martínez i Repulles Rocío Antón i Mora Santiago García i Navarro Sofía Rodríguez i Muñoz Soraya Espuig i Bodi Valeria García i Cabañero Vera Álvarez i Martínez Vicent García i Navarro Vicent Simeón i Giner Ximo Martí i Gimeno Yeray Fuertes i Rodríguez

Carla Gรณmez i Mompรณ

114

A LA FALLERA MAJOR INFANTIL Quan tot s’ompli de fantasia la màgia es torna realitat, perquè una nina d’alegria, tot ella il·lusió i simpatia, al nostre casal ha arribat.

Una fallereta com Carla, és un premi ben guanyat, que quan canta, balla o parla, no pots deixar d’estimar-la fins quedar per ella encisat.

És com un colibrí, menuda, però el seu cor batega pertot arreu, fins que es fa imprescindible i volguda com la nimfa d’alguna història perduda que naix per posar-nos en peu.

Del casal fa un món d’aventura i com no té vergonyetes un any és un donyet amb natura i un altre una purna insegura, però sempre.... serà musiquetes.

Nina de coral i estrelles tu portes la màgia i la llum. Els capolls i les flors més belles de tu parlen mil meravelles perquè d’elles tens el perfum.

Un cant ple de bogeria, de tendresa i il·lusió, d’esperit i valentia, d’entrega i valenciania, ja que sap la seua missió.

Ací no has arribat sola vens de la mà de ta mare que com a fallera major senyora, et dona la saviesa i l’escola perquè la tradició no pare.

Ser estendard de la falla de la tradició capitana, regina de la rialla, fanal de nostra xicalla, i de la festa sultana.

I què dir de ton pare, el nerviós, que mira pels teus ulls de mel i en el seu quefer afanyós, es torna totalment caldós perquè tu eres el seu estel.

Floreta de primavera, ara t’hem de lloar perquè eres una ventolera de filigrana fallera, que a la falla ens vas honrar.

Però si algun et mira i somriu amb un mirar especial es Álvaro... Que no viu, sense tenir més motiu, que el teu amor fraternal.

Hui comença el protocol ja ho tenim tot preparat, tot està sota control perquè sigues, tu, nostre sol en la falla del Mercat. José María Tomàs

115

116

117

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL

Carla Gómez i Mompó Hola fallers, falleres i veïns de Silla, El meu nom és Carla, i enguany, després de tant de temps somiant ser la fallera major infantil de la nostra comissió, he aconseguit que es faça realitat. Somni que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. He tingut molta sort de tindre al meu costat a Pilar, Ivan i Nacho. Sé que passarem unes Falles inoblidables, i que tractarem de representar la nostra comissió de la millor manera possible. Fallers i falleres, les Falles ja han arribat! Vos desitge que passeu unes festes plenes d’il·lusió, alegria i diversió; Vos espere a tots. Un beset de Carla Gómez Mompó, fallera major infantil del 2020. Visquen les festes falleres 2020!!!

118

119

CARLA GOMEZ, FALLERA MAJOR INFANTIL

“Carla és una xiqueta mogudeta, divertida i amant de la festa i les tradicions, i com a bona fallera no ha volgut perdre l’oportunitat de ser la representant de la festa” NOELIA SANTAONJA En aquest 2020 tinc el plaer i el privilegi de poder parlar de la meua amiga Carla. Jo, una xiqueta a qui li encanten les falles i se sent afortunada de viure-les. I que ara podré relatar la història, les vivències i les emocions d’una persona a qui estime. M’enorgulleix tindre’t com a amiga i com a personeta que enguany serà la fallera major infantil de la falla Mercat de Silla. Carla és una xiqueta mogudeta, divertida i amant de la festa i les tradicions, i com a bona fallera no ha volgut perdre l’oportunitat de ser la representant de la festa. I ara, lectors d’aquest meravellós llibret, teniu l’oportunitat de conéixer aquesta xiqueta tan especial. EL INICIS…

Assegudes en un banquet comencem a parlar, i em diu que és fallera del Mercat des dels tres o quatre anys, encara que no ho recorda molt bé. Sí que sap que és fallera de la

nostra comissió des que té records i que les falles les ha viscudes sempre ací. Què és el que més li agrada de les falles… Quan parles amb la meua amiga t’adones que és fallera de cap a peus. Diu que li agrada ser fallera en tot, que li encanten els petards, tirar-los o veure com exploten, el soroll que fan i la llum que desprenen. L’encanta vestir-se, cosa que jo no entenc molt (a mi m’agrada, però ella és un cas especial). Diu que el vestit és molt bonic, tot i que no li agrada molt vestir-se de valenciana, per la incomoditat, però l’alegria que sent i la felicitat per portar-lo fan que de seguida se n’oblide. A més, Pilar, la seua fallera major, l’ajuda molt. Algun dia li agradaria ser com ella, i ajudar, al seu torn, la seua xiqueta. EL CÀRREC DE FALLERA MAJOR INFANTIL…

Quan li preguntes com porta el càrrec els ulls se li il·luminen, diu 120

Entrevista Fallera major infantil 2020

121

â&#x20AC;&#x153;

que és molta responsabilitat i que li agrada molt la sensació de ser la representant de la festa. “Una de les coses que més m’impressiona és adonar-me de la responsabilitat que tinc. Agafar el micròfon va ser una sensació estranya, però veure els fallers al meu costat em va relaxar, ho vaig gaudir molt”. Recorda molt la presentació, li va agradar moltíssim, sobretot l’exaltació, i es va emocionar molt quan ens va veure, a Paula i a mi, dient-li unes boniques paraules. LA FAMÍLIA…

Quan li parles de la família s’emociona, ja que estan molt units. Viuen la vida del casal intensament. Sa mare va ser fallera major el 2016, i ella se sent plenament orgullosa de seguir els seus passos. Son pare sempre està actiu en el casal, no pot estar-se quiet, i ella és igual. També Álvaro, el germà xicotet, que a poc a poc comença a despertar als sentits fallers i descobreix què significa ser part d’aquest món meravellós i de la falla Mercat. L’ANY 2020…

Aquest era un any somiat per la nostra protagonista, i el viu com si fora un somni. Quan li preguntes pels acompanyants somriu, i ens diu que no podia haver desitjat millors acompanyants que Ivan i Pilar, dos exemples per a Carla. S’ho passa d’allò més bé, i amb Nacho tot son rialles i bons moments. Sap, i sent al cor, que serà un any realment especial, i desitja que hi arriben prompte tots els actes. DESITJOS PER A ENGUANY…

Parlem dels desitjos per a les Falles 2020. Als de la comissió infantil els desitja que visquen intensament aquest any, que disfruten de cada segon, que ho passen molt bé amb

la companyia de Pilar, Ivan i Nacho. A la comissió, que visquen les Falles, que gaudisquen de cada berenar, de cada dia al casal, que és el que més li agrada. Per aquest motiu 122

desitja que tots els xiquets i xiquetes compartisquen el seu somni i que les falles 2020 siguen inoblidables i molt especials.

123

A la nostra estimada filla El món de les falles és un món de fantasia i màgia que sempre ens ha sorprés i captivat. I si no ens tenia ja prou atrapats, aquest any tenim l’oportunitat de dirigir unes paraules des de les pàgines d’aquest llibret a la nostra estimada filla, Carla. Són ja uns quants anys els que han passat des d’aquella cavalcada en què decidírem ser part d’aquesta comissió. Vestida de papallona, amb uns quants amics més, t’ho passares tan bé i nosaltres vérem la teua alegria en aquells ulls tan expressius que tens, que no podíem deixar passar per alt que aquest món era també el teu. Una decisió que pensem que va ser prou encertada. Han passat moltes coses, i a poc a poc hem anat fent-nos un lloc en aquesta estimada comissió, encara que hem de dir que sempre ens hem sentit com a casa. La mama va ser coronada, poc temps després, regina del 2016, i el papa sempre ha estat donant suport en tot allò que ha calgut. El tete ja ha nascut, al caliu d’aquest casal. I tu, què dir de tu, si sempre estàs en tot el que et proposen, ja siga, teatre, playbaks, berenars... El que siga, sempre estàs a punt per a posar-te el vestit de valenciana. En la carpa mai pots faltar, ja siga de dia o de nit, és com si fora ta casa. Estàs tan a gust que a nosaltres ens fa molt feliç veure’t així, i s’adonem que aquella decisió va ser una de les millors que hem pres. És per totes aquestes coses que sabem que eres una fallera de cap a peus, que per la teua sang corre la festa fallera, i amb aquests antecedents... com no fer-te fallera major infantil? Tens tots els atributs per a ser una gran regina i sempre ens has dit que volies un vestit

com el de mamà. Així que enguany es farà realitat el teu somni, aquest any lluiràs el vestit i la banda que tant has admirat a casa. Ja ha arribat el teu moment, filla. Estem molt orgullosos de tu i pensem que et mereixes aquest càrrec, per bona filla i per gran fallera. I estem convençuts que lluiràs el nostre escut amb l’alegria que sempre t’ha caracteritzat. I de segur que faràs que tots els teus fallers i falleres estiguen molt orgullosos de tu. I saps per què ho sabem? Perquè t’apassionen les falles, perquè les vius i les vols, i és per això que el 2020 serà tan especial. Carla, la nostra estimada filla, per fi ha arribat l’any tan esperat. Volem veure’t feliç, volem veure’t cantar, ballar, riure i plorar. Estem segurs que brillaràs amb llum pròpia, i que aquesta vivència serà un grandíssim record en la nostra família. Nosaltres, sempre estarem al teu costat. Tan sols et demanem que disfrutes, que regales felicitat allà on vages. Els papàs i el tete estaran per a compartir aquesta meravellosa aventura de la teua mà, i mai et soltarem. Et volem moltíssim, Carla. Viu aquest somni compartit que tant anhelàvem. Les falles 2020 ja han arribat i també l’alegria, l’estima, el somriure i l’energia de la nostra volguda Carla. Viu i mai no deixes de somiar. Un bes molt gran. Papa, mama i el tete.

124

125

Explicació i relació de la falla infantil LEMA: Un mar de dolç en la mar salada ARTESÀ: Miguel Àngel Moya EXPLICACIÓ: Josep M. Tomàs

126

LA MAR SALADA L’estiu té dos coses bones que no les trobaràs a l’hivern: descans per a les persones i calor com a l’infern. Arriben les vacances l’escola, a la fi, s’acaba, es canvien les ensenyances per patins, bicis i taba. Pugen les temperatures, es trauen els banyadors els mosquits fan picadures i les abelles xuplen flors. Els dies allarguen encara i el sol fa hores extra. La llum es nítida i clara quan entra per la finestra. Tenim ganes de jugar de riure i fer bogeries, també comencem a suar i fem sestes als migdies. De flors s’omplin els jardins, totes les terrasses de gent, olen a muntanya els pins, i la lluna es vesteix d’argent.

o acabaràs com una magrana. Per posar-se un poc morenet a poc a poc anireu, perquè si es fa rapidet, de segur vos cremareu. Les ones són magnifiques, per botar-les i jugar, però si són grans i terrorífiques no heu d’entrar a nadar, perquè tenen molta força i vos poden arrossegar. Si el que hi ha fora és preciós dins de l’aigua és molt millor, un immens món meravellós, molt ple de vida i de color. Per això heu de tindre compte i tenir cura del mar perquè si no, tard o prompte, ens el podem carregar. Per a retre un homenatge deixem nostra falleta muntada, així que feu l’equipatge per a vindre a la mar salada. UN MAR DE DOLÇ

La música ompli els carrers de notes, els ocells, als arbres, fan nius, roden balons i pilotes, i rauquen les granotes als rius.

En la bella mar salada la diversió fa suar. La calor dona sufocada, i necessitem refrescar.

Somriu i crida la brivalla, que més es pot emocionar, quan agafen la tovallola i se’n vagen a gaudir a la mar.

Hi ha nombrosos sistemes que podem utilitzar, però per a xiquets i xiquetes hi ha un que els pot encisar.

No hi ha res que agrade més, als adults i a la xicalla, als vells i a la fadrinalla que prendre un bany mares pel davant i pel revés.

Primer passem revista a allò que ens pot ajudar, quan la calor ens ennuvola la vista i és obligatori refrescar.

Si a la platja voleu diversió amb la família i amics, no vos ha de donar impressió, quan vos banyeu els melics. Gaudir del sol estirat igual que una sargantana, ha d’estar ben mesurat

Si el sol crema amb força i a plom, i els carrers de gent escombra, el que sempre busca tothom, és trobar un lloc amb ombra. Ja siga de canya o de lona, o l’ombriu d’una figuera, tan se val i igual dona, mentres tape la solanera.

127

Perquè hi ha dies que al sol l’aigua sembla calent brou, i en una vorera qualsevol, pots fregir, fins i tot, un ou. Per a eixos dies tan pesats que quasi fa bullir la sang, hauríem de tindre preparats algunes botiges de fang. Perquè fan l’aigua fresqueta, i si quan beus al gallet no encertes en la boqueta, et banyes careta i pitet d’eixa refrescant aigüeta. I quan no mou un bri d’aire o sols el ponent alena, si no voleu patir gaire, poseu mans a la faena i a manegar el ventall, que per alleugerir la xafogor, fa un magnífic treball, refrescant-nos de la calor. Per les iaies és necessari portar un ventall a la mà, dona aspecte autoritari i amb ell, el que ella diu es fa. Un altre sistema oportú que demostra el que som i que no conrea ningú, és una beguda de renom. A València tenim l’orxata, el dolç nèctar de l’horta, de la xufa, humil i barata, que refresca i reconforta. Líquida o granissada, tan se val com es prenga si l’orxata està gelada, és millor que la merenga. També tenim unes altres begudes com el granissat de llima, que són refrescant i conegudes i algú diu que també aprima. O l’aigua d’ordi negreta que no et posa nerviós, i quan fa prou caloreta et refreda tot el cos.

Però hi ha un altre producte que abans no hem referit que és el millor conducte per a refrescar dia i nit i de xiquetes i xiquets el preferit. Què pot ser tan deliciós i que encara no hem nomenat? Del les postres el més gustós, i que coneixem per gelat. Gaudim de debò en eixa mar tan salada, per una agradable sensació que gaudirem xuplada a xuplada. EL GELATER Quan l’estiu comença és habitual veure passar un carro que té aparença de ser fira pel paladar. Un home que sempre somriu, mentres crida pel carrer, “xiques, que ja és estiu i ha arribat el gelater”. El gelater porta alegria, al seu carret carregat d’eixa freda llepolia que ens du la felicitat. Porta alguns gelats de gel de fruites i d’orxata, de nata amb caramel i altres de xocolata.

demana al gelater que et prepare un cucurutxo.

com castells de torres redones, d’algun pirata o bucaner.

Pots triar la combinació dels sabors teus preferits, també mesura i dimensió d’allò que has escollit.

Pots fer pous i boles d’arena per a llançar-les a volar o fer una piscina plena de petxines de la mar.

I quan el tingues preparat degusta’l assegut. No tingues pressa de res i t’oblidaràs dels problemes perquè amb una xuplada, només, ha de llevar-te les penes.

Pots jugar a vòlei o futbol a les pales o petanca, però espai amb el sol, si tens la pelleta blanca.

El gelater va cridant passejant per les ciutats, i a tots va refrescant amb mesuretes i gelats. Quina faena més bonica és la d’endolcir la gent, encara que siga una mica o esporàdicament. Si engreixes tin compte, que estar gros tampoc és bo. Però no deixes, tard o prompte, de fer una degustació, Un gelat és un somriure, dolçor i felicitat, dona ganetes de viure i refresca una barbaritat. LES VACANCES A LA PLATJA

També porta mantegades, gelats barrejats amb llet, que per a evitar les tacades tots porten el seu palet.

Amb tres palmeres presentem una platja de vacances, idíl·lica en grau suprem i digna de moltes lloances,

No falten de neula els talls que són de diversos sabors, i venen en un bloc a estall per a ser més condidors.

perquè ens retrau a la diversió, a la tranquil·litat i a l’oci, que gaudir és nostra missió i nostre millor negoci.

Porta molt bones terrines barrejades de dos sabors, són millor que les aspirines per alleugerar els dolors.

Les xiquetes i xiquets viuen les vacacions intensament, fan esport, juguen i riuen a tothora i constantment.

Si les coses del quefer et porten malestar i destorb,

A l’arena, prop de les ones, moltes coses es poden fer:

128

Posa’t gorra de cotó i protecció del quaranta veu aigua o suc a muntó i menja com Carpanta. I quan estigues fart de jugar i rebolcar-te per l’arena, et pots a l’aigua remullar com un dofí o una sirena. Però si vols gaudir de la mar has d’anar amb precaució, aprendre prompte a nadar o amb elements de flotació. Podeu també bussejar i voreu peixos i carrancs, polps i meduses passar per aquests paisatges salancs. Esports de vela i pescar i si tens prou dineret podràs comprar-te un barquet per a eixir a passejar. Podràs agafar tellines i un catxerulo fer volar, fer collars de petxines fines, i per la vora passejar. Fer amagatalls per les dunes, i curses de velocitat, busqueu tresors i fortunes d’algun vaixell enfonsat. I quan ja estigueu cansats estireu bé les estovalles i col·loqueu-vos estirats a jugar a les endevinalles. A migdia, per no patir, poseu-vos davall del para-sol,

i aprofiteu per a llegir una aventura qualsevol. I quan vos n’aneu de la platja pegueu-vos una dutxeta, recolliu bé la deixalla, i deixeu l’arena neteta. No oblideu arreplegar la runa, encara que no l’hàgeu tirat, i no deixeu ni les engrunes perquè es veja bé i cuidat. LA NENA I LA MONA

eixa delícia fresqueta? Maria li va explicar: no tindria molt de sentit, que jo t’ho volguera regalar quan està totalment prohibit. Jo ho sé- digué la monaper això et vull demanar que sigues bona persona i no tornes a passar. Perquè em fas enveja i jo passe molta calor, i de vore’t xuplar la barreja encara tinc més suor.

Maria és una nena que li agraden els animals. Animals de tota mena, salvatges o més socials.

Maria assegurà a la mona que a l’hora del berenar no tornaria a passar i aniria amb la lleona.

Vivia en un poble que feia, molta i molta calor, i era un gran problema viure amb la xafogor.

Maria tingué una idea de com alleugerar la suor d’aquell simi patidor i amb la seua panacea parla amb el director.

Quan acabava l’escola li agradava passejar i comprava un gelat de bola per a poder berenar. Prop de l’escola hi havia un zoo ple d’animals, on una moneta vivia, passant una calor total. Quan la moneta veia a Maria amb el gelat, llevar-li’l volia per a estar més refredat. Però mai estava prop i no el podia agafar. La moneta volia plorar perquè a eixe dolç aixarop mai podria arribar. Maria anà amb compte amb el pesar de la pobreta, i li pregunta de sobte: ¿per què plores, moneta? La moneta volgué contestar fent abans una pirueta, ¿per què mai podré provar

Li explicà el patiment que tenia la moneta i li conta en un moment la seua idea fresqueta. La fruita per què no la posa en un got d’aigua a congelar? I quan es quede en un bloc fosa als animals la podrà donar. La xuplaran mentre siga gel, beuran aigua en liquar-se, estaran fresquets i en el cel i per fi podran alimentar-se. El director començà a parlar: M’agrada la idea, Maria, i crec que ho volem provar a vore si la teua teoria funciona per al berenar. Al dia següent la mona es quedà bocabadada, perquè li donaren poma dins de l’aigua congelada. Ara quasi tots el dies Maria pot visitar

129

la seua amiga, la mona, i les dos es poden refrescar menjant-se un gelat cada una a l’hora del berenar. EL SOCORRISTA A la nostra platja d’estiu també tenim un socorrista. sempre vigilant i actiu per si un banyista es despista. Ell sempre dona consell per a qui vol escoltar-lo i si no hi ha més remei es tirarà a salvar-lo: A la platja s’ha d’anar a passar moments divertits però espai al nadar i no sigueu molt atrevits. Les aigües són perilloses, vos poden arrossegar, i no feu broma amb eixes coses que ho podeu pagar molt car. No nadeu cap al fons de la mar perquè vos podeu fatigar, i ningú vos podrà salvar si ningú vos pot divisar. Les rampes són perilloses perquè no et deixen surar, però si dret et poses, podràs la cama estirar. Atenció a les meduses que tenen un filament urticant, i voràs les coses difuses si a la fi, t’acaba tocant. Et pot produir alguna ferida o una rojor que pica i cou, ves al socorrista de seguida, que té un ungüent que alleugera prou. Si estàs prop d’algunes roques tin compte dels remolins, que si no nades com les foques et poden xuplar cap a dins.

També és molt perillós des de les roques saltar, perquè si el fons és pedregós, et podràs estavellar. Si jugueu amb les ones grans et poden pegar rebolcada, i quan ixes a respirar pot arribar una altra onada. Si hi ha barques de motor no isques de la zona marcada, o porta un gran flotador per a evitar-te una trompada. Si t’agrada bussejar amb ulleres, quan te’n vages a escabussar, pensa, com humà que eres, que com els peixos no saps respirar. Si abuses del sol al migdia sense portar cap protecció pots tindre una malaltia si agafes una insolació. Atén sempre el socorrista i no el faces parlar que ell té molt bona vista i sempre et podrà salvar. COMPARTIR UN GELAT Natxo, després de jugar estava molt sufocat, i va sentir el gelater cridar mentre venia dolç gelat.

Però espera. Tal vegada, no li agrade aquest sabor. Me ho menge d’una xuplada; Això estarà millor. Però espera. I si li agrada i aquest és el seu sabor preferit? Es posaria malhumorada, i jo em quedaré afligit. El guardaré per a la trobada. Però espera. Carla no està. No sé com podrà esbrinar que aquest gelat magnífic, deliciós, impressionant i suculent, me’l vaig, ara, a berenar. Me’l menge sense més pensar. Però espera. Carla pot estar. Ella també haurà deixat de jugar de segur que ve a buscar-me i amb mig gelat no pot trobar-me, l’esperaré per a compartir el gelat en aquell banc recolzat. Natxo, decidit a compartir el gelat, es va dirigir al banc que havia triat, però amb una arrel d’arbre entropessà i el gelat en terra acabà.

Ummmm, que bo! M’encanta el gelat me’n compraré un per a berenar. Va pensar Natxo emocionat traent diners per a pagar.

Natxo es posà a plorar, perquè ja no podria menjar el deliciós gelat per a refrescar que acabava de comprar. També plorava desconsolat perquè la seua amiga, Carla, no podia, ni tan sols imaginar que aquell magnífic, suculent impressionant i deliciós gelat ja no el podria ni tastar.

Que bo i que fresquet deu estar aquest gelat tan deliciós. M’ho menge sense parar, o, a poc a poc i mos a mos?

Tan trist i disgustat estava, que no es va assabentar que Carla al parc arribava intentant-lo buscar.

Però espera. Abans de xuplar a Carla li ho he de dir, a ella li pot agradar i ho podrem compartir. És la meua millor amiga i de segur que li pot abellir.

Quan Natxo la va vore oh, sorpresa i meravella! es quedà bocabadat, Carla, amb un gran somriure, portava, a la mà, un gelat.

130

Natxo, no plores ni estigues trist mira quin gelat de dos boles tinc perquè deixes de patir. A un gelater que cridava he vist i he pensat que amb tu el podria compartir. Natxo mirà la seua millor amiga i el cor se li va omplir d’alegria el amics que fan bona lliga, ni són sobrers ni donen fatiga. perquè són de l’amor, la bateria. Un amic et convida a gelat perquè l’amistat ho mereix, i sols es real la felicitat quan amb altres es comparteix. ACTIVITATS AQUÀTIQUES Les activitats aquàtiques cal fer-les amb moderació perquè poden ser problemàtiques si no es controla la diversió. No s’han de fer els ruquets com si fóreu uns carabassa podeu molestar els animalets, que a més a més estan a sa casa. Destorbar els animals pot portar alguna conseqüència, ells pensen que pots fer-los mals i poden perdre la paciència. Alguns animals en el medi marí poden ser molt perillosos, uns perquè tenen verí i uns altres perquè peguen mossos. En general, la majoria, solen ser inofensius, els molesta la nostra bogeria per multitud de motius: Pel soroll que fem, la contaminació que deixem, la tranquil·litat que llevem, i la brutícia que aboquem. I ara, sabent el que cal fer i de la mar tenint cura, A vore qui vol ser el primer per a gaudir de la natura. Tan sols amb unes quantes ones

i una tabla per poder-te realitzar, tindràs emocions molt bones si amb el surf et vols enganxar. Tot aquell que surf practica ha de ser àgil i potent, i si no vol escabussar-se una mica, tindre un equilibri excel·lent.

LA PAPERERA

El windsurf és molt paregut però posant a les planxes teles i impulsat per un bon bufarut poder fer volantins amb les veles.

No vol que ningú es deixe, a les platges, la brutícia, ella es traga les deixalles, i quasi tota la immundícia, perquè l’arena estiga neta i ningú tinga pigrícia de deixar en sa panxeta, tota nostra porquícia.

Però has de conéixer el vent, perquè si et deixes dur per la brisa, com t’agafe un bon ponent pots acabar a Eivissa.

Tenim una paperera simpàtica i molt bromista, sempre la voràs riallera i de la recollida activista.

Si a una planxa més menuda un catxerulo enganxes, kitesurf pots fer amb ajuda d’uns quants bufits de brianxes.

Les deixalles de plàstic i les puntes de cigarret fan angoixa i fan fàstic, quan jugant algun xiquet se les troba per l’arena,

El kitesurf agrada molt, tothom el vol practicar, de l’arnés mai pots estar solt si per dalt de les ones vols volar.

perquè tarden a desfer-se més de vint generacions, i, a més de donar pena són un veritable problema.

I si no bufa aire, ni brisa, ni vent, no agafes un cabreig suprem que també podràs, gaudiràs, content, si aprens a utilitzar un rem.

Així que amics i xiquets, que mirareu la nostra falla, plantem-li batalla, a embrutar aquests indrets.

Paddle surf és la modalitat per a cremar adrenalina quan el vent està parat i ni una ona s’endevina. Sobre una taula de surf agafes un rem o pala i quan estàs equilibrat i segur i agafes la martingala, pots navegar de seguit fins que et quedes dormit.

I quan et menges un gelat, i lleves el paperet, no el deixes per terra tirat perquè seràs un porquet.

Un altre nivell de diversió és a força de motor però això és molt més car i no crec que siga millor. Aquesta és nostra proposta per a gaudir de la mar. Aprofiteu la diversió sense fer mal ni molestar, perquè si no, algun tauró vos pot, el cul, mossegar.

Les culleres i les terrines també van a la paperera, i els embolcalls de llepolies, son contaminats de primera No hem de deixar res pel carrer perquè acaba, sempre, a la mar i el vent o l’aigua, sense voler, l’acaben per empentar. No costa res acatxar-se i arreplegar el que ha caigut perquè hem d’acostumar-nos que depén de nostra actitud, amb la terra, poder salvar-nos abans que estiga tot perdut.

131

Un símbol és nostra paperera d’una ferma realitat. Si lluitem la humanitat sencera tindrem una oportunitat. Així que fallerets i falleretes, amics, familiars i veïns, utilitzeu les papereres, no sigueu gorrinets i roïns. CLOENDA Gaudir de la mar salada menjant-se un deliciós gelat és viure una marejada de dolçor ben refrescat. És gaudir de les vacances amb diversió o tranquil·litat, però sempre amb esperances que duren una eternitat. I si s’acaben, jo tranquil, algú de mi tindrà pietat regalant-me un gran gelat abans que em fonga el jurat.

Els xiquets i les xiquetes eixe espill on mirar-nos En la vida hem sentit moltes vegades que els xiquets han de tindre l’exemple i l’educació dels pares: per a saber fer les coses, per a millorar, per a esforçar-se, per a aprendre valors... Però de vegades són els xiquets els que ens donen exemple, dia a dia, del que cal fer. I en la vida, com en les falles, l’espill on mirar-nos molts majors haurien de ser els nostres volguts xiquets ISABEL TOMÀS Quan un xiquet naix no coneix de pecats ni de virtuts, es mou per instint, per supervivència, i es quan es va fent gran quan comença a adonar-se del que és bo i del que és dolent. Normalment sempre ensenyem les virtuts als nostres menuts, la part bona de les coses, i si eduquem bé un xiquet, en un bon entorn, encara que alguna vegada tinga algun pecat al cap, sempre sabrà què ha de fer la virtut enfront del pecat. De la mateixa manera, açò també passa a les falles, als casals. Els xiquet són un gran espill on mirar-se, ja que mai tenen peresa per vestir-se de valencians, mai estan cansats, sempre disposats a fer qualsevol cosa que els demanem; sempre volen jugar amb altres amics, sense enveja ni avarícia, donant-ho tot per fer feliç a qui tenen al costat, compartint jocs, rialles, balls, petards... fent falla. De vegades també són els primers que rinyen, que s’enfaden, però saben molt bé que amb una abraçada tot se soluciona, i continuen jugant, i gaudint. No existeix el rancor, el ressentiment.

La il·lusió d’un xiquet per eixir en un teatre, per presentar, per portar l’estendard de la seua falla, per compartir un playback amb els amics, la diligencia i temprança que mostren amb aquestes coses fa que els mirem més, que busquem la seua il·lusió per a fer coses, que somiem com a xiquets perquè aquesta festa no es perda mai. Si cuidem el nostre futur, si els mirem un poquet, de segur que les falles no es perdran mai. Deixem de banda la peresa i intentem fer front al nostre cansament, involucrar-nos en les coses de la falla. Fem com els xiquets, que van a tot, no sols a les festes. Nosaltres, els majors, no s’adonem de la importància que té la humilitat enfront de la supèrbia. Quan un xiquet s’equivoca no li dona més importància; un simple “disculpeu, m’he perdut o m’he equivocat” és suficient. I continua amb el seu repte. Ho fan amb una naturalitat digna d’admirar. Continuar, sabent que tal vegada s’haja equivocat, sols ho saben fer els xiquets. El seu esforç i la seua diligència és magnífica.

132

Quan s’és xiquet faller s’aprén que tot el món cap dins d’una falla, sense importar raça, gènere, sexe, discapacitat o qualsevol diferència entre els uns i els altres. Agafen la caritat, la generositat i la prudència enfront de la nostra ira, avarícia i enveja. En la nostra falla sempre ho hem fet, i hem tingut un bon exemple d’aquestes virtuts enfront dels pecats, ja que xiquets i xiquetes molt diferents juguen, ballen, tiren petards i es diverteixen tots junts, sense pensar res més que ser feliços amb els seus amics. Així que amb aquest escrit vull posar de manifest la importància i la virtut de ser xiquet dins d’una associació fallera. Aprendre i sentir-se faller és fàcil, però aprendre i sentir-se xiquet faller és un estil de vida. Fem que els valors que ensenyem als mes menuts ens ajuden a vore la vida i les falles de la millor manera possible. Són un bon espill. Les falles sense gent no són falles, però les falles sense xiquets no són res.

133

Les falles també són de xiquets Potser hauríem de deixar de pensar en el motiu pel qual als xiquets no els agrada participar tant en les activitats de la falla, i preguntar-nos com podem ajudar-los a fer-ho ALEJANDRO SANTONJA Sabem que les generalitzacions són perilloses, perquè dificulten als “més diferents” la integració en un col·lectiu. I són errònies, perquè no hi ha cap generalització que es complisca, i per tant és necessària la famosa frase de “l’excepció confirma la regla” per a permetre’n l’ús. “Els homes estan en millor forma que les dones.... Les dones són més empàtiques que els homes.... Els homes prenen més decisions de risc... Les dones parlen més que els homes...” I així podem seguir, l’una després de l’altra, desgranant totes i cadascuna de les diferències que ens separen, generalitzant, els homes i les dones. I que converteixen en un repte difícil i apassionant aconseguir la igualtat entre tots dos. Les xiquetes són mes participatives en la falla que els xiquets. No és necessari cap estudi que ens ho diga. Ho veiem cada dia, en les activitats, en les festes i en els jocs. Ho veiem en tot allò que d’alguna

manera implica una acció per part dels xiquets i de les xiquetes. Ho veiem fins i tot en els propis moments d’oci, o de jocs. Ja l’entrada en la falla n’és diferent. Les xiquetes mostren una especial motivació per la indumentària, per les activitats en grup, pels balls, per una exaltació de l’aspecte, per l’adornament i la pompa. Excepte en els entorns esportius, les dones són mes propenses a la integració en clubs socials, per la qual cosa entrar en l’entorn d’una falla se’ls fa més fàcil... i apassionant. És fàcil trobar activitats que permeten que les xiquetes s’integren, fent referència a les diferències abans esmentades. Les activitats que inclouen el ball, les manualitats per a adornar el casal o la participació en tallers els permet participar conjuntament. El fet de compartir les experiències, posteriorment, les uneix més. Les xicotetes es recolzen en les majors, sabent (o potser intuint), que el dia que aquestes deixen de ser xiquetes elles seran les que ensenyen les 134

xicotetes, en una espècie de cicle continu. Si ens centrem en aquelles activitats que la falla fa de manera oficial, és fàcil veure com aquesta comparació tendeix a accentuar-se. Exaltació, presentació i ofrena són actes en els quals les xiquetes se senten més a gust. Les indumentàries els són propícies, no sols el fet de portar-les, sinó el mateix fet de comprar-les, provarse-les i compartir les experiències. Saben, i gaudeixen, d’aquestos moments en els quals es converteixen en protagonistes, amb aquesta alegria de saber-se el centre del món durant uns instants. Aquest centre del món en el qual res més importa, on es peguen voltes ballant amb els ulls tancats, els braços oberts i un preciós vestit de princesa girant amb el vent. Quan ens trobem amb una situació en la qual això no passa, quan descobrim un xiquet participatiu, que s’entrega, que gaudeix, que prefereix fer el pas i estar al davant que quedar-se relegat, molts ho veuen com l’excepció que confirma la regla. Que si aquest xiquet no para de ballar. Que si aquell vol eixir en la presentació. Encara que se celebre, no se li permet continuar de la forma en la qual li agradaria, per una simple associació d’idees

amb la teoria de la tradició, del “es fa perquè s’ha fet així sempre”. Existeix una teoria anomenada la teoria del cigne negre, en el qual, a manera de metàfora, es descriu un succés sorprenent per a l’observador. Aquest succés es racionalitza de manera retrospectiva, i des d’aquest moment el succés passa a ser una cosa comuna. Conten que en l’antic Londres

se suposava que tots els cignes havien de ser blancs, perquè mai s’havia vist un cigne d’un altre color, i a causa d’eixa suposició hi havia una frase popular que deia alguna cosa així com “aquest fet és mes estrany que un cigne negre”. La sorpresa va vindre quan van descobrir que a Austràlia Occidental els cignes negres eren comuns als voltants del riu Swan.

135

Potser hauríem de deixar de pensar en el motiu pel qual als xiquets no els agrada participar tant en les activitats de la falla, i preguntar-nos com podem ajudar-los a fer-ho. I, potser, quan algun xiquet mostre interés per aquestes activitats, en lloc de tractar-lo com una excepció, hauríem de tractar-lo com un cigne negre.

APROPÒSIT FALLERA MAJOR INFANTIL Apropòsit en dos actes i en prosa, escrita expressament per a la presentació de la fallera major infantil de la falla Mercat de l’any 2020 Carla Gómez i Monpó. Interpretat a la Nau Jove de Silla el 24 de novembre de 2019

PRIMERA PART

AUTOR i DIRECTOR: Josep Mª Tomás BALLS I COORDINACIÓ: Reina Martí i Daniela Valiente

Dario.- Tu i jo que veníem pensant que en les aigües del llac, en la mar i en les platges deuria estar tot molt més net. I ves per on que encara és pitjor. Hi ha brutícia pertot arreu.

Javier Torralba i Simó (8 anys) Darío Vicente i Hernández (9 anys) Daniela Valiente i Brocal (13 anys) Ferran Blanch i Benaches (10 anys) Noelia Santonja i Simeón (9 anys) Paula Gregori i Magraner (9 anys) Ximo Martí i Gimeno (9 ans) Neus Belenguer i Senón (7 anys Raúl Martínez i Repullés (5 anys) Daniela Sanchis i Soriano (9 anys) Martina Gómez Moreno (6 anys) Martina Mosquera Torrijos (9 anys)

Gnom1 de les muntanyes Gnom2 de les muntanyes Gnom1 de les aigües Gnom2 de les aigües Sàvia sabuda 1 Sàvia sabuda 2 Unicorn Secretària sabuda Arreglador Ballarina1 Ballarina2 Ballarina3

Apareixen per la passarel·la Dario i Javi, carregats amb bosses de botelles de plàstic i deixalles, i caminen cap a l’escenari. Javi.- Açò no pot ser! Ací a l’Albufera hi ha més brutícia que a les muntanyes.

Javi.- I plàstic? N’hi haurà, de plàstic? Dario.- Una barbaritat. A les muntanyes havíem de recollir deixalles, trastos i també plàstics, però no tant com ací. No sé per què hem vingut. Javi.- Tal volta pel xicotet detall que... els nostres boscos els..... cremaren. Dario.- És veritat, no ens queden quasi boscos i la massa forestal i la vegetació són imprescindible per a la capa d’ozó, la sostenibilitat del medi ambient i la qualitat de l’aire. Javi.- Efectivament. I per això hem vingut. Diuen que per aquestes terres hi ha molts fallers. I és generalment conegut que els faller són com fènix. Dario.- Renaixen de les seues cendres? Javi: El que renaix cada any de les cendres és la seua il·lusió per la festa. I hem d’aconseguir trobar la font d’aquesta il·lusió. A vore si podem transmetre la mateixa energia per a defensar la naturalesa a la resta del món. Dario.- La il·lusió sempre naix de les esperances, d’un cor pur i net. Javi.- I com trobem un cor pur i net entre tanta brutícia?

136

Dario.- Hem de parlar amb els gnoms responsables d’aquestes aigües i terres, per a vore si entre tots podem trobar algú amb el cor tan pur i tan net, que siga capaç de transmetre la mateixa il·lusió i energia a tots els humans per la naturalesa i el medi ambient. (Arriben a l’escenari i es troben amb Ferran i Daniela) Daniela.- Qui sou? I per què veniu carregats de plàstics? Ferran.- No vindreu a deixar-nos la vostra brutícia? Cadascú ha de fer-se responsable dels seus residus, deixalles i emissions contaminats. Així que ja podeu tornar-vos-en per on heu vingut. Dario.- S.E.M.A.E.T

Daniela.- Per què insultes el meu company? Esta dient la veritat de les coses. Si tots no aprenem a reduir, reciclar i reutilitzar, cada vegada més, aquest món serà un femer. Javi.- No està insultant el teu company, està dient que som del SEMAET, del moviment: Salvem El Món Abans que Esclate a Troços. Ferran.- Ah! És clar! Nosaltres també som SEMAETS, vull dir... del SEMAET, però nosaltres som de la secció GEPA ( Grup Especial de Protecció Aquàtica) Dario.- I nosaltres del GEPAT (Grup Especial de Protecció Ambiental Terrestre). Daniela.- Nosaltres som de la subsecció dels GEPERUTS MORTALS.

137

Javi.- Els geperuts mortals, ha, ha, ha ,ha! Quin nom més ximple. Dario.- No està gens malament. Calla (a Javi), que el nostre és pitjor. Javi.- Uiiiii! És veritat, no ho recordava. Molt bonic. I què vol dir? Daniela.- Som el Grup Expedicionari de Protecció Especial de Rius, Ullals, Torrents, Sèquies, Mars, Oceans, Rieres, Tolls, Aiguamolls, Llacs i Simes. GEPERUTS MORTALS. Ferran.- Més conegut, arreu del món, per GAP (Grup Aquàtic de Protecció). I vosaltres? Javi.- Nosaltres... ha, ha, ha, ha.... no tenim nom. Daniela.- Com que no? Tots el gnoms SEMAETs, vull dir del SEMAET, pertanyen a un grup i a una subsecció.

Dario.- Sí clar, i nosaltres també tenim un nom de subsecció. Però és molt llarg i no val la pena explicar-ho. Ferran.- Clar que sí!!! És de bona educació presentar-se. Dario.- Dis-li-ho tu. (a Javi) Javi.- No, tu... que parles millor. Dario.- (parla molt baixet) X.U.P.L.O.N.S. I.M.B.E.C.I.L.S. Daniela.- Què diu? Parla més fort! Dario.- (un poquet més fort) X.U.P.L.O.N.S. I.M.B.E.C.I.L.S. Ferran.- Però vols parlar més fort! Dario: (cridant) X.U.P.L.O.N.S. I.M.B.E.C.I.L.S. Ferran i Daniela.- (burlant-se) Ha, ha, ha, ha. Daniela.- Quin nom més ridícul. Ferran.- I vos burlàveu del nostre? Ha, ha, ha. Javi: Però té molt de significat. Daniela.- No em digues. No m’ho puc ni imaginar. Dario.- Perquè ho sàpies, vol dir Xarxa Unida de Protecció Local Organitzada en Nuclis de Salvament i Inspecció Medi ambiental de Boscos, Estepes, Cultius Intensius de Lleguminoses i Selves. X.U.P.L.O.N.S. I.M.B.E.C.I.L.S. Javi.- Més conegut a tot el món per P.A.T (Protecció Ambiental Terrestre). Ferran.- Molt bé. Ara sí que té sentit. Una vegada fetes les presentacions. Què feu amb bosses plenes de plàstic en la nostra demarcació? Javi.- Els nostres boscos s’han cremat quasi tots, i encara tardaran a recuperar-se uns quants anys. Per tant, havíem pensat, el meu company i jo, que si trobem la font de la il·lusió dels fallers... Dario.- Tal vegada podríem fer que les persones tingueren una major cura per la naturalesa i un especial interés a protegir el medi ambient i no malbaratar el recursos.

Daniela.- Fallers per ací hi ha un bon grapat, i sempre estan plens d’il·lusió per la festa, per les tradicions i pel seu entorn. Però eixe plàstic? Javi.- L’hem arreplegat mentre veníem i no sabem a on tenim un punt de recollida, així que el portem al llom. Daniela.- El podeu deixar ací, en el punt de recollida de plàstics, botelles, brics i envasos. Com ja sabeu, aquest és el lloc adequat per a reciclar aquests materials i no altre. Sols ací. Dario.- Gràcies. Ja teníem ganes de desfer-nos, de manera segura, de tots aquests plàstics. La humanitat encara no és conscient que els plàstics en la naturalesa són arrossegats per la pluja a les séquies i rius i d’allí a la mar. Ferran.- I cada dia la mar està més plena de plàstics que es desfan en micropartícules, que després es mengen els peixos i que al remat també els mengem nosaltres. Javi.- Efectivament, i per aquest motiu estem nosaltres. Daniela.- I nosaltres. Javi: Aleshores, com és que tenim la mateixa tasca? Per què no ens unim tots els SEMAETS -dic els del SEMAET-, per a il·lusionar la gent i protegir la naturalesa? Dario.- És el que vos déiem abans, necessitem un cor pur que igual que s’il·lusiona per la festa, la fantasia i la festa fallera, s’il·lusione per tenir cura del medi ambient. Daniela.- Aleshores, com vos deia abans, heu vingut al lloc adequat. Els fallers sempre estan plens d’il·lusió i de segur que entre ells trobem el que necessitem. Ferran.- Hem de buscar, sobretot, entre les falleretes i els fallerets. Viuen amb molta intensitat tots els actes de la falla i són els primers que, cada dia del mes, tenen cura del medi ambient, de no malbaratar i de cuidar els animals que viuen en la naturalesa.

138

Javi.- Això havíem sentit, però necessitem la personeta que tinga el cor més pur i animós de tots. Daniel.- Jo no sé a on buscar aquesta personeta ni a on la podem trobar. Dario.- Nosaltres pensàvem que vosaltres ens podríeu ajudar. Javi.- Sí que estem apanyats. Hem fet el viatge debades i per a res. Ferran.- Jo no sé per a on començar. Daniela.- Espereu, crec que sé qui ens pot donar les respostes. Dario.- Siiii? Qui? Daniela.- Les Sàvies Sabudes! Ferran.- Clar que sí, les Sàvies Sabudes. Elles ens diran a on podem buscar un cor pur. Javi.-Així que no perdem mes temps i anem a buscar-les. (S’apaguen els focus i s’obri la cortina. Apareix com un campament on hi ha Paula i Noèlia llegint) Daniela.- Ehem, ehem... Perdoneu que vos moleste. Sou les Sàvies Sabudes? Nosaltres som els SEMAETs. Noèlia i Paula.- (Riuen) ha, ha, ha. Paula.- Un poc semaets sí que esteu, sí, però no fa falta declarar-ho... Ha, ha, ha. Ferran.- Nooo, som gnoms del SEMAET, del moviment Salvem El Món Abans que Esclate a Trossos. Noèlia.- Ja ho sabem, no veus que som les Sàvies Sabudes i sempre estem llegint i estudiant? Així que sabem moltes coses. Només era una broma, no t’enfades. Paula.- Ens agrada fer bromes a la gent, però venen poc a visitar-nos, així que aprofitem per a llegir i omplir-nos d’informació i coneixements. O és que pensàveu que per a ser sàvia i sabuda sols fa falta jugar a la Play? No, no, d’això res. Noèlia.- Cal estudiar molt i aprendre moltes coses. I escoltar les històries que conten els animals, el arbres, el vent, els éssers fantàstics com vosal-

tres i també els humans.

del pagament en espècie.

(Ix Raül)

Dario.- És que nosaltres hem vingut perquè necessitem informació. Tenim una pregunta per a fer-vos.

Daniela.- I què hem de fer?

Raül.- Estic escoltant, i com que ningú pensa en mi me n’he eixit.

Javi.- Una pregunta superimportant. Volem saber... Paula.- Un moment, un moment; abans de la pregunta hem de parlar del preu. Javi.- El preu? Quin preu? Nosaltres no sabíem res de ningun preu. Noèlia.- És que per a utilitzar la nostra sabuda saviesa s’ha de pagar. Ferran.-I quant val la vostra sabuda informació? Paula.- El preu habitual. Com no. Daniela.- I quin és el preu habitual per la vostra “sabuda” informació? Noèlia.- Si la resposta és curta... mmm... aproximadament tres milions de monedes d’or. Paula.- I si la resposta és llarga jo diria que... sis milions de monedes. Dario.- Queeeè? Això és una fortuna immensa. No crec que tots el gnoms del món, junts, tinguen tants diners. Daniela.- Encara que treballàrem tota la vida nit i dia sense descans, mai arreplegaríem tants diners. Ferran.- És un abús. Com podeu demanar tants diners? Noèlia. Perquè som les úniques que coneixem les respostes. Paula.-I si vols respostes s’ha de pagar. Ferran.- Això és immoral, sou, sou, sou... Javi.- Espera, calma’t. Si no, no aconseguirem res (a Ferran). Perdoneu el meu company, Sàvies Sabudes, però el que necessitem és molt important i no tenim molts diners. No hi hauria una altra manera... Dario.- Estem disposats a treballar molt, però hauríem de trobar un altra solució que no fora sols monetària. Noèlia.- Crec que hi ha la possibilitat

Paula.- Hem de preguntar a la secretària Sabuda. Ella ho sap tot del pagament en espècie. Ferran: I a on trobem la secretària Sabuda? (posant-se nerviós).

Noèlia.- Vos presentem el nostre arreglador. Ell ho apanya tot. Ferran.- Però és molt... molt... menut.

Paula.- Ací mateix.

Paula.- Sí, però és molt comboiant i arreglador.

Noèlia: Secretària... pots vindre un moment, per favor?

Neus.- Aleshores, en què havies pensat, arreglador?

Apareix Neus

Raul.- En abraçades. Quasi no ens en queden.

Neus.- Bon dia. Què és el que necessiteu de mi? Paula.- Necessitaríem que ens digueres quant costa una resposta llarga. Neus.- Sis milions de monedes d’or, però això ja ho sabeu vosaltres. No sé per què em destorbeu. Noèlia.- Però és que hi ha un xicotet detall. No tenen diners i volen saber el preu d’un pagament en espècie. Neus.-Un pagament en espècie d’una resposta llarga? Uuuuh, tal volta... un milió de pètals de gesmiler i tarongina. Daniela.- Això sí que podríem aconseguir-ho. Dario.- Però tardaríem molt de temps a arreplegar-los. Neus.- Aleshores... trenta sacs de petxines fines. Javi.- Jo conec una platja on n’hi ha moltíssimes. Ferran.- I com les transportem? Ens costaria més temps encara. Neus.- També podria ser... tres núvols blaus. Daniela.- Per poder agafar-los necessitem cordes de fades i no en tenim. Dario.- Jo conec moltes fades dels boscos. Javi.- Però hauríem d’anar al boscos més allunyats, perquè els que són a prop de la civilització els han cremat i no tenen fades. Neus.- Aleshores, no sé què podria ser.

139

Noèlia.- Abraçades? És clar. Paula.- M’encanten les abraçades. Neus.- I per a nosaltres són molt preuades. Quina idea has tingut! Abraçades sí que en tindreu? Dario.- A grapats, en tenim a grapats. Daniela.- Jo els tinc tendrets. Javi.- I jo els tinc novets, novets. Ferran.- Doncs, jo els tinc grandots. Raúl.- Doncs pagueu. (tots comencen a fer-se abraçades) Noèlia.- Bé, ara que ja heu pagat un bon preu, podeu fer la pregunta. Javi.- Volem trobar un cor pur i net, ple d’il·lusió, que siga capaç de portar esperança per a protegir la natura. Daniela.- Igual com fan els fallers amb la festa de les falles, que les viuen plens d’entusiasme. Paula.- Això és molt difícil. Els únics capaços de trobar cors purs eren els unicorns. Noèlia.- Ells veien allò que ningú no pot veure: la puresa, la tendresa, la bondat del cor... Neus.- Però ja no en queden. La maldat i l’odi els varen debilitar. Paula.- Ells vivien al món de la fantasia i baixaven al món per l’arc de Sant Martí, fins que ja no pogueren suportar més tanta violència i un dia deixaren de baixar. Neus.- Des de fa molts anys no els hem vistos.

Ferran.- I què podem fer? Açò és una catàstrofe. Estem abocats a la destrucció del planeta. Javi.- Alguna cosa es podrà fer. Daniela.- Vosaltres sou les Sàvies Sabudes. Dario.- Penseu en una solució. Raül.- Encara queden unicorns. Daniela.- A on? Raul.- Al mar. Noèlia.- És veritat. Molt bé, arreglador. Uns quants unicorns no volgueren abandonar aquest planeta i es refugiaren al fons del mar. Paula.- Però són molt difícils de veure. Viuen en les aigües gelades del pol Nord. Neus.- Però cada dia n’hi ha menys. El mar cada vegada està més contaminat per plàstics, residus i petroli, que fan que ells també estiguen en perill d’extinció. Ferran.- Aleshores, no perdem mes temps... A on podem trobar-los? Paula.- A les aigües gelades. Però no és una tasca fàcil, ja que heu de travessar el perillós mar de plàstic. Noèlia.- És una immensa quantitat de plàstic que els rius han deixat al mar i sembla ser un continent de brutícia. Ferran.- No tenim por. Anirem. Daniela.- Sííí. Anirem... Dario.- Vinga! anem-nos-en... Javi.- però no sabem on anar. Neus.- No anireu sols, jo vos acompanyaré per a indicar-vos el camí. Raül.- I jo per si hi ha problemes. Noèlia.- Aneu ben acompanyats. Vos desitgem bon viatge. Paula.- I que tingueu molta sort en la vostra tasca. Ja hem vist que és molt important. Noèlia.- I la millor manera d’acomiadar-se per a vitajar per mar és... ballant la cançó del animals del mar.

(cançó dels animals del mar) SEGONA PART En un mar ple de plàstics veiem els gnoms i els ajudants de les Sàvies en un barquet, desesperats Dario.- Portem ja molts dies en aquesta closca d’anou i l’única cosa que hem vist son plàstics. Daniela.- És com si tot el mar fora plàstic. Ferran.- Jo diria que és un continent de plàstic. Javier.- Plàstic, brutícia, deixalles i... més plàstic, brutícia, i deixalles. Aquesta no és la imatge que jo tenia del mar. Daniela.- Jo no vull ser pessimista, però ja fa un dia que no ens queda res per a menjar i l’aigua s’acabarà en breu... i jo diria que està gelant-se. Dario.- No complirem amb la nostra tasca i, a més a més, ens morirem de set, i comença a fer fred. Ferran.- I aquests dos no fan res, tan sols estan ací en la proa mirant i escorcollant el mar de plàstic; els té igual que morim de set, de fam, d’inanició o d’un atac de ràbia. Neus.- Feu el que vulgueu, però calleu. Estem intentant escoltar. Javi.- Què esteu intentant escoltar? Neus.- Els éssers del mar. Ferran.- Jo també comence a tindre molt de fred. Ací no hi ha res. No pot haver-hi res. Neus.- La vida, igual que la il·lusió i la fantasia, sempre troba la forma de continuar. No és això el que busqueu? Doneu-li una oportunitat! Dario.- Portem molts dies esperant. I si morim no solucionarem res. Quin fred que fa! Daniela.- Ei! Mireu! El plàstic està acabant-se, tal vegada tinguen raó. Raül.- Per descomptat que tenim raó. Neus.- Ja hem deixat les aigües

140

brutes; ara estem dins del mar gelat, el mar on les aigües són mes pures i fondes de tots els mars, a on habiten els éssers més desconeguts i fantàstics que imaginar podeu. Javier.- Fred sí que en fa, si. Tinc gelats fins els pensaments. Ferran.- Jo tinc gelat tot el que falta. Quin fred que fa! Daniela.- No puc parar de tremolar. Ajuntem-nos-en a vore si ens escalfem un poc. Dario.- Abans de morir de fam i de set, crec que morirem congelats. Raül.- Calleu! Éll està ací. Daniela.- Qui és ací? Jo no hi veig ningú. Neus.- El que troba els cors purs, el que veu la innocència en l’ànima, un ésser de fantasia que quan el busques no hi és i quan hi és no el veus. Ferran.- La veritat és que jo no estic per a endevinalles. Neus.- Ell ens trobarà. L’unicorn ens trobarà. Javier.- Jo ja no sent les mans, ni les cames. Ja no tinc ni fam ni set. Dario.- Estic adormint-me, no puc aguantar més. (S’apaguen els llums dos segons i un focus il·lumina la proa del vaixell on estan Raül i Neus. Tanquen un tros de cortina que tapa els gnoms) Raül.- Hola, unicorn. (apareix Ximo, l’unicorn) Unicorn.- Hola amics. Ara em diuen Narval. Ja no soc un unicorn. Neus.- Per descomptat que eres un unicorn. Quan els humans intentaren destruir la màgia de la fantasia, els mítics unicorns amb forma de cavall decidiren agafar el camí de retorn al món de fantasia, i pujaren pel pont de l’arc de Sant Martí i no retornar mai més. Però un grup reduït, que seguien confiant en els humans, volgueren quedar-se i fugiren al punt mes aïllat i difícil de trobar de tota la

terra: els mars gelats. S’adaptaren a les aigües gelades i al mar, i tu n’eres un descendent. Unicorn.- Però ja no tinc poders com els mítics unicorns del passat. Raül.- I com ens has trobat? Unicorn.- La veritat és que no ho sé. He sentit un impuls que em cridava. Com una llum blanca. Neus.- Eixa llum blanca són les ànimes de tots aquests gnoms SEMAETs. Unicorn.- Més que SEMAETS jo diria que congelats. Neus.- Vull dir del SEMAET. I sí, estan quasi congelats ací darrere. Ho estan arriscant tot per trobar un cor pur que retorne a tots els xiquets i xiquetes la il·lusió per les tradicions i la festa fallera; i sí, estimen les tradicions. Unicorn.- Quan siguen grans estimaran la naturalesa, els camps, les aigües del rius, de la mar, de les séquies i de la seua volguda Albufera. Tindran cura dels animals i no destruiran els seus habitats. No es cremaran boscos per a fer urbanitzacions. Reduiran el consum de productes contaminats, reciclaran tot allò que siga susceptible de ser aprofitat, i reutilitzaran al màxim, deixant de banda tot allò que tinga més d’un ús. En una paraula, protegiran la terra. Neus.- L’esperit faller és un cicle sense fi. Cremar per a tornar a nàixer amb una il·lusió renovada any rere any. Unicorn.- Igual que el cicle de la vida. La mort dona la vida. L’hivern porta la primavera. Tot un cicle sense fi. Raül.- L’esperit faller ha de protegir el món. Neus.- I aquest esperit es troba en el cor pur i net d’una reineta fallera que hui coronarem. Raül.- I tu has de dir-nos a on és. Si no, aquests es congelaran.

Neus.- Narval, sigues de nou un unicorn de llegenda. Deixa que la teua màgia trobe el cor pur d’una fallereta major.

Dario.- Si no mirem amb els ulls, no ens fan falta.

Unicorn.- Hui no soc sols un Narval, soc un ésser de fantasia. Soc l’unicorn, l’esperit clar i net dels meus avantpassats. Hui torna a brollar en mi la llum d’un cor pur. Això que amb tant anhel busqueu ho trobareu al castell del país de gel. Aneu-hi. Vos està esperant.

Unicorn.- No sols amb els sentits.

Raül.- Fem màgia. Neus i Raül alcen les mans, sona la musica, tanquen cortines, s’il·lumina la passarel·la i apareixen els gnoms sense Raül ni Neus. Daniela.- Què fem ací? Fa fred. L’última cosa que recorde és que estàvem en un vaixell i tenia molta son. Ferran.- I com hem arribat? Qui ens ha baixat del vaixell? Dario.- Jo no tinc respostes, però tinc una sensació estranya. Javi.- És com si algú ens haguera dit què havíem de buscar i on buscar-ho. Daniela.- Jo també ho note, ací, al cor. Ferran.- Sííí, el que busquem esta ací enfront (corre a l’escenari), però no ho veig. Unicorn (veu en off ).- Què esteu mirant? Dario.- Heu sentit? Daniela.- És com si parlara el silenci. Javi.- Ho sent directament dins del meu cap. Ferran.- I jo també. (Ix Ximo pel costat) Unicorn.- Soc la veu del vostre esperit. L’esperit universal del cercle sense fi, de la fantasia, de les falles, de la música, dels arbres, de l’aigua, dels animals, del vent, del mar, de la vida. Javi.- I què hem de fer? Unicorn.- Mirar no sols amb els ulls.

141

Daniela.- Tanquem-los i mirem amb la resta dels sentits. Ferran.- Mirem amb el cor. (S’obrin cortines i apareix el decorat) Unicorn.- Ací hi ha el que busqueu. Darrere d’aquesta porta hi ha el cor pur que du, aquest any, la il·lusió renovada a la falla del Mercat, la xiqueta que és l’essència del cicle sense fi de la festa, que igual que la vida, renaix nova i fresca. Éssers fantàstics, xiquetes, xiquets, falleres i fallers, si estimeu la vostra festa, si estimeu la tradició, heu de defendre la naturalesa, el medi ambient, els mars i l’aire. Perquè aquesta és l’única terra que tenim, l’única llar comuna de tots els éssers vius. Obriu portes i que la fantasia torne a nàixer en els ulls i el somriure de la reineta fallera que aquest any serà la il·lusió, i tota la vida, de la comissió infantil d’aquesta falla. Ací està la nostra llum, el nostre cor pur, la fallera major infantil CARLA GóMEZ I MONPó. (Els gnoms obrin les portes fent un ball i s’asseuen. Obertura)

EL JOC QUÈ NECESSITEM PER A PODER JUGAR? - Una fitxa de diferent color per a cada jugador - El tauler de joc - Un dau REGLES DEL JOC Després d’elegir una fitxa de color, cadascun dels participants tirarà els daus. El jugador amb la xifra més alta començarà la partida. Cada vegada que caiguem en una casella de pecat, n’endarrerirem dos. Aquestes són la peresa, l’avarícia, la gola, l’enveja, la ira i la luxúria. Però si caus en la supèrbia hauràs d’endarrerir set caselles, ja que és el pecat principal i el més roín de tots, perquè ningú és més que ningú. Així que tot el que cometa un d’aquests pecats en excés es converteix en una persona que ningú vol, que no cau bé i que no té amics, i com a castic hauràs de retrocedir les caselles pertinents, pensar què comporta el pecat en el qual has caigut i per què no s’ha de fer; sols d’aquesta manera podràs continuar avançant. Cada vegada que caiguem en una casella de virtut, n’avançarem dos. Aquestes són la diligència, la generositat, la castedat, la paciència, la temprança i la caritat, excepte si caus en la humilitat, ja que és la virtut més bonica de totes i la més difícil d’aconseguir, perquè alegrar-se pel bé dels altres sense voler res a canvi és complicat. És per això que si caus ací avançaràs set caselles, ja

que no sols es combat la supèrbia, sinó que tots els pecats sucumbeixen a la seua llum. Per aquest motiu és la més important de totes les virtuts.

pugen i baixen dins de la serp, que ens portaran a unes altres caselles. Si caus en alguna hauràs de desplaçar-te a la casella del final de l’escala.

Si caiguem en les caselles blanques, no mourem la fitxa i passarem el torn.

En les caselles que hi ha escrit “torna a tirar”, tirarem de nou els daus.

A més, trobarem escales, que

142

El primer jugador que arribe al final de la serp guanyarà la partida.

143

ENCREUATS PECATS

VIRTUTS

1. Vertical. Falta de desig o espenta per a fer una activitat. Per exemple, quan ens diuen que després del berenar al casal hem d’arreplegar-ho tot i no tenim gens de ganes.

2. Vertical. Fer les coses amb moderació, controlant-nos a nosaltres mateixos. Per exemple, quan vull menjar-me totes les llepolies, però com que sé que no són bones per a mi no me les menge.

4. Horitzontal. Emoció desagradable que apareix quan desitgem alguna cosa, material o no, que posseeix una altra persona. Per exemple, quan veig la fallera major infantil o el president infantil en la presentació i m’agradaria ser jo el/la que estiguera ahí.

3. Vertical. Fer el bé a les persones del nostre voltant. Per exemple, quan done els meus cabells tallats a associacions per a fer perruques per a gent que les necessita.

7. Horitzontal. Quan mengem o bevem més del que necessitem. Per exemple, si a casa tenim un plat de bunyols, menjar-ne més dels que puc 8. Vertical. Voler tindre coses materials o fer alguna activitat simplement per fer-la, sense interés a endinsar-se en tot allò que l’envolta, en excés. Per exemple, en lloc de voler una caixeta de petards voler-ne més de vint. 11. Vertical. Emoció desagradable que apareix quan les coses no ens semblen justes, no són com volem o hem de defendre’ns. Per exemple, quan els meus pares volen que ens en tornem a casa i jo vull quedar-me al casal una poquet més. 12. Horitzontal. Ànsia de tindre més coses de les que tenim. Per exemple, quan vull quedar-me amb tots els petards i no vull compartir-los amb ningú. 13. Vertical. Creure’s millor que tots els altres, mirar-los de dalt a baix. Per exemple, quan pense que la meua indumentària fallera és molt més bonica que la dels altres i em sent per damunt d’ells.

5. Horitzontal. Fer les coses que ens agraden amb mesura i moderació a fi de trobar un equilibri. Per exemple, el dia que fan xocolatada al casal prendre sols un got amb la quantitat justa. 6. Actitud que tenim per a esperar i aconseguir allò que volem o necessitem. Per exemple, quan vull que m’escolten i espere tranquil·lament fins que arriba el meu torn. 9. Vertical. Donar o compartir amb els altres sense rebre o esperar res a canvi. Per exemple, quan a la meua amiga li agrada alguna cosa meua i li la regale o porte dolços per a tots els amics. 10. Horitzontal. Capacitat de posar-se a fer les coses amb ganes i esforç. Per exemple, quan pregunten qui vol participar en el teatre i jo m’oferisc voluntàriament, a banda d’anar a tots els assajos. 14. Horitzontal. Tindre la capacitat de reconéixer els propis errors i defectes. Per exemple, quan hem de fer manualitats i som capaços d’admetre que no tinc facilitat.

144

1 3

2 4 6 5 9 7

11 10 13 14

145

MENUDES VIRTUTS

146

147

148

149

150

151

EL BALL DE LA MOMA (04) ELENA TOMÁS

El tercer quadre, també conegut com la Gàbia, és un dels més representatius, ja que s’hi veu com els pecats intenten empresonar la Moma i sotmetre-la. Aquest moviment comença quan els momos agafen el bastó i col·loquen l’extrem a pocs centímetres per damunt de la corona de la Moma, i formen una mena de cúpula enreixada. En finalitzar la melodia, la Moma alça el ceptre i gira sobre ella mateixa; s’allibera així de la presó i fa que els bastons tornen al muscle de cada un dels pecats. Continuem amb el moviment que porta per nom la Temptació, mot que per si mateix ja ho diu tot. Però expliquem-lo. Aquest quadre s’inicia quan la Supèrbia entra en el cercle, assetja la Moma i la persegueix en l’estret espai, ballant a mena de passes de vals. Els altres pecats ballen al voltant d’aquesta temptació tan clara. Al final del moviment acaba la melodia i tots saluden.

152

153 foto: tono gimĂŠnez

154

IRA

VS PRUDÈNCIA

IRA: sentiment d’enuig molt gran i violent dirigit cap a altres o cap a u mateix. Ferir de manera verbal, física o amb actes que puguen destruir altres persones. PRUDÈNCIA: capacitat de pensar davant de certs esdeveniments o activitats a causa dels possibles riscos. Adequar o modificar la conducta per a no rebre o produir perjuís innecessaris. Discernir i distingir el bé del mal i actuar de manera conseqüent.

155

Ira, crítica i sàtira Una de les característiques més coneguda de les falles i alhora més escassa és la sàtira. En efecte, hui en dia la sàtira (és a dir, la crítica cap a alguna cosa o algú en forma de burla) és relativament poca en comparació amb altres tipus d’humor.

“La ira és un verí que u pren esperant que muira l’altre” William Shakespeare

JOSÉ Mª TOMÁS

És difícil explicar, dir o contar que u té un pecat capital, i encara més quan aquest pecat, la IRA, porta a comportaments poc edificants i quasi sempre violents o descontrolats. Però els fallers, des de l’origen més antic de les falles, han intentat controlar, conduir, enfocar i donar una pàtina d’humor a aquest

“PECAT”, perquè aquest sentiment que no podem evitar, sentir, jugue a favor i no en contra nostra. La ira és una emoció que ens acompanya al llarg de la nostra vida. No en va, la ira sempre està present en situacions de conflicte, ja siga amb els altres o amb nosaltres mateixos, i pot oscil·lar des d’una lleu irritació fins al més profund dels odis. Quan percebem que som tractats injustament, quan ens sentim ferits

156

o quan veiem dificultada la consecució d’alguna meta important, sentim ira. Sentir aquesta emoció en aquestes circumstàncies ens predisposa a l’acció en un intent de protegir-nos d’allò que ens fa mal i que és l’origen d’aquest pecat. La ira, com totes les altres emocions, és una reacció complexa en què es posen en funcionament tres tipus de respostes. La primera és una resposta corporal, en què el cos s’activa per a la defensa o l’atac. El ritme cardíac augmenta igual que la respiració s’accelera; els músculs es tensen i el flux sanguini es dispara preparant-nos per a actuar davant d’una amenaça percebuda. Quan aquest estat d’excitació roman, estem més predisposats a actuar de manera impulsiva, i fins i tot podem emetre conductes agressives.

La segona és una resposta cognitiva, és a dir, depén de la nostra manera d’interpretar les situacions. Quan estem immersos en una situació, aquesta per si sola no té cap valor emocional, és la valoració personal que en fem la que li confereix un significat. D’aquesta manera, les emocions estan en funció dels nostres pensaments, així que quan interpretem una situació com un abús, una injustícia, una falta de respecte o com a un obstacle per a aconseguir una meta, sentim ira. Pensaments del tipus: «Açò és intolerable», «Com s’atreveixen a tractar-me així», «Però qui es creu que és?», «La vida s’encabota a posar-me traves», etc., són el combustible perfecte per a incrementar i prolongar els sentiments d’ira, amb l’augment de la possibilitat de ser agressius. L’última resposta de la ira té a veure amb la gestió conductual en aquestes situacions. La conducta en aquestes circumstàncies s’orienta a defendre’ns d’allò que s’interposa en el nostre camí, i és per això que es genera una energia interna que mou a la “destrucció” de l’obstacle. Ara bé, no hem de confondre el pecat emocional de la ira amb l’agressivitat, ja que aquesta és una de les múltiples maneres de gestió emocional. Experimentar i expressar la ira a través de l’agressivitat depén de les conductes que hàgem aprés al llarg de la nostra vida. No obstant això, hi ha unes altres conductes en la gestió de la ira que no estan orientades a la destrucció de l’obstacle, sinó a la resolució de problemes, o senzillament a alleujar els sentiments, com hem comentat abans, de ser tractats injustament, sentir-nos ferits o quan veiem dificultada la consecució de les nostres

metes. Una bona estratègia per a regular la ira es buscar la causa del nostre enuig i expressar-lo de manera adequada. Aprendre a identificar què ens molesta és la primera acció a tindre en compte quan estem enfadats. Una vegada reconeguda la causa és positiu expressar-la de manera eficaç utilitzant arguments honestos i sincers (paciència), en compte d’amenaces o insults. «Si algú et pareix que és franc, directe i frontal, però abans de parlar anuncia que és franc, directe i frontal, llavors no és franc, directe ni frontal, només és algú que vol desfer-se de la seua ira» Amb l’objectiu de suprimir la ira i convertir-la en un comportament més constructiu, utilitzem la crítica. La paraula crítica, amb origen en el terme llatí criticus, identifica l’opinió, examen o juí que es formula en relació amb una situació, servei, proposta, persona o objecte. Les crítiques solen manifestar-se de manera pública i girar sobre obres artístiques, ja siguen literàries, musicals, teatrals, pictòriques i/o escultòriques. Segons es desprén de la teoria, el concepte de crítica s’aprofita per a definir el pensament individual que apareix en un mitjà de comunicació, el grup de parers respecte a una determinada obra que s’atribueix a l’opinió pública i el conjunt dels individus especialitzats a exercir la crítica en mitjans massius de comunicació. Encara que també, duent-ho al dia a dia, i en el llenguatge quotidià, és la reprovació, atac o censura que es fa d’una cosa o ésser i serveix per a enfocar l’enuig de les coses més quo157

tidianes: el polític que ha pres una decisió que, al nostre parer, sembla injusta o incorrecta; els veïns de dalt que ens embruten la roba; la companyia que puja els preus dels seus serveis i perjudica la nostra butxaca, etc. Tot un reguitzell de xicotetes coses que provoquen la ira. Famolts anys, allà pel segle XIX, les falles deixaren de ser pires de material combustible i començaren a evolucionar. S’ompliren de sentit crític i irònic, i en els monuments fallers es mostraven escenes que reproduïen fets socials censurables i crítica social. Ensenyaven l’opinió del barri, però sempre amb sentit de l’humor. Aquest tipus de fer crítica es va impregnar de burla, i quan la burla es barreja amb la crítica naix la sàtira. La sàtira és un gènere literari que expressa indignació vers algú o vers qualsevol cosa, amb un propòsit moralitzador, lúdic o merament burlesc. Es pot escriure en prosa, vers o alternant les dos formes. S’inspira en la poesia grega i es va desenvolupar sobretot en la literatura llatina. Estrictament, la sàtira és un gènere literari, però també és un recurs que trobem en les arts gràfiques i escèniques. En la sàtira els vicis individuals o col·lectius, les bogeries, els abusos o les deficiències es posen de manifest per mitjà de la ridiculització, la farsa, la ironia i altres mètodes, ideats tots per a aconseguir una millora de la societat. Encara que originàriament la sàtira es va utilitzar per a la diversió, la pretensió real no és l’humor en si mateix, sinó un atac a una realitat que desaprova l’autor, el qual usa per a aquest propòsit l’arma de la intel·ligència.

La sàtira és part de la literatura. Però no sols de la literatura. Totes les formes de creació artística han utilitzat la sàtira per als seus propis fins. Però la sàtira, dins de la literatura, és on més difusió ha tingut, perquè sol ser justa, perquè sol assenyalar faltes morals i pretensions fal·laces, perquè fereix, perquè denuncia. La sàtira sol provocar la ira, la fúria d’aquells als que acusa. I perquè l’objecte de la sàtira és, moltes vegades, un personatge important, autoritari i poderós. La reacció és ben sovint la censura, la presó, o fins i tot la mort de l’autor. Per aquesta raó les falles varen ser censurades i prohibides en moltes ocasions al llarg dels segles XIX i XX. Vull deixar clar que la sàtira no es venjança, vituperi ni insult. Internet ha convertit la sàtira en una acció desmesurada i quotidiana, i que ofereix als usuaris la possibilitat de compartir les seues opinions amb el món sencer. Si bé hi ha filtres i mètodes de control per a eliminar els comentaris agressius, com ara les frases racistes o sexistes, no s’exigeix a ningú que s’informe abans d’escriure, ni que diga la veritat, ni que respecte les regles d’ortografia i gramàtica. El resultat de tot açò és critica, burla i sàtira infundada, bruta i pràcticament inútil; seguidilles interminables de missatges adornats d’insults i frases despectives (producte del fanatisme) que busquen decidir qui és millor entre dos cantants, o que discuteixen sobre la superioritat d’un aparell electrònic sobre un altre, o d’un equip de futbol. Per a ser sàtira, l’impuls a burlar-se ha de ser artístic. Ridiculitzar, provocar una rialla destructiva o dinamitar la imatge que es té d’alguna figura o certa temà-

tica són els objectius legítims de l’art satíric, una tradició que compta amb segles de desenvolupament, amb exemples notables que van d’Aristòfanes a Bertolt Brecht. Els objectius de la ira satírica sempre han sigut la religió, la política i el sexe. Casualment, cadascuna d’aquestes activitats podria estar lligada a tres dels pecats capitals mes importants: la religió a la supèrbia; la política a l’avarícia; i el sexe, clarament, a la luxúria. Per tant, durant molts anys i mentre les cen158

sures ho permeteren, les falles han sigut una forma d’expressió artística i literària que amb la simbiosi del monument i l’explicació de la falla, assenyalava tot allò que sorprenia, indignava, enfadava i provocava la ira del poble i del barri. Arribats a aquest moment jo pregunte, en quin moment les falles, i per tant el barri i el poble, han perdut la ira? Ja no critiquem, ens hem fet mollets, fluixos, dessubstanciats. Per

què no obrim portes i finestrons i que entre l’aire fresc de l’humor i la sàtira de nou? La sàtira ha de ser transgressora, i fins i tot un poc, un poc subversiva. La sàtira ha sigut sempre la carcallada de la raó enfront de la solemnitat de la bogeria Una de les característiques més coneguda de les falles i alhora més escassa és la sàtira. En efecte, hui en dia la sàtira (és a dir, la crítica cap a alguna cosa o algú en forma de burla) és relativament poca en comparació amb altres tipus d’humor. La raó és que, a pesar que la falla va nàixer amb la crítica, als poders públics no els solia, ni els sol, fer gràcia la critica i sempre tendeixen a ensinistrar l’opinió. És per això que les han intentat minimitzar al llarg de la història; a més, els premis al monument fomenten la qualitat artística sobre la sàtira, moltes vegades convertida en “humor blanc” (o siga, el que no molesta a ningú, o almenys això es pretén) tractant temes de poc compromís i posicionament. Ves per on, les falles més satíriques no són les més conegudes. I les més conegudes són les de la secció especial (dit d’una altra manera, les més cares i grans). Aquestes solen sacrificar l’atreviment de la crítica a canvi de tindre més oportunitats d’aconseguir el prestigi que dona un primer premi. No obstant això, a vegades es veuen honroses excepcions, puntuals llampades, ací i allà, del que hauria de ser la tònica general. Afortunadament, en els últims temps hi ha un corrent que advoca per recuperar l’esperit satíric originari de les falles, i cada any veiem més monuments fallers pensats amb molt d’enginy, sobretot

entre els de pressupost més baix. Quan la sàtira apareix en aquests monuments més modestos, sol ser més agressiva i no té problemes a tractar temes locals, nacionals o internacionals de més importància. Moltes en passen desapercebudes per al visitant, llevat si les troben, casualment, de camí cap a una de secció especial, ja que no figuren en la majoria de les guies de falles. Però val la pena buscar-les per internet, perquè són bones mostres de la falla satírica actual. La falla hauria de ser un cadafal artístic i satíric que critique alguna conducta social, amorosa, política, etc., de la societat actual. Torxes, fogueres, ninots i entaulats, durant molt de temps van rebre el nom de falles, però progressivament anà restringint-se l’ús d’aquesta denominació per a referir-se a les pires satíriques, és a dir, a aquelles que sobre un taulat exposaven a la vergonya pública els vicis o prejuís imperants. Amb aquell esperit i mitjançant les escenes i l’explicació escrita, s’hauria d’intentar traure un somriure de tots els esdeveniments i colps negatius de la vida quotidiana. L’efecte còmic d’aquestes escultures efímeres, que cal veure pel seu art i pel seu humor... i, sobretot, perquè desapareixen amb el foc per a no tornar mai més, tan sols romanen en els llibrets, i s’hauria de combinar amb l’enunciació d’una veritat o la postulació de problemàtiques de caràcter públic. Fa falta enginy i recursos imaginatius per a aconseguir una bona sàtira, però el més determinant és l’element de fantasia que es combina amb l’expressió crítica. Les falles haurien de tindre sempre un atac agressiu i una visió fantàstica del món, i transformar aquesta critica per a 159

entretindre, però amb continguts aguts i reveladors, i sobretot amb comentaris sobre els problemes del món en què vivim, sense traves, sense pors, amb el dret d’expressió per bandera i l’art, farcit d’imaginació, com l’eina. La ira és un pecat en el que tots caiem, i que ben dut i barrejat amb la típica sornegueria valenciana hauria de servir per a traure els colors i fer vergonya a tots aquells avariciosos que ens furten i ens enganyen per omplir-se les butxaques sense pensar en el benefici de la societat, només en el seu propi benestar. De tots el superbs que creuen que les seues idees són les bones i que s’han d’imposar pel fet que ells creuen que ha de ser així, sense respectar la diversitat, el diàleg, la comprensió i l’empatia. De tots aquells luxuriosos, malalts, que creuen que el sexe naix de la dominació, la imposició i el costum, i no de l’amor. A tots aquells golosos que ho volen tot per a ells, encara que els sente malament, abans que intentar pal·liar la fam de qui no té res. De tots els envejosos que fomenten les diferencies de classe: socials, culturals i ètniques, sense adonar-se que tots els éssers humans som iguals. De tots els peresosos meninfots que alcen els muscles pensant que la cosa no va amb ells i que algú s’alçarà per a salvar el planeta sense que ell faça res. Segurament no servirà de res, però té igual. Jo continuaré picant a la porta, satíric, iracund, burlant-me, enfadat i crític amb moltes coses i actituds, fins que em traguen en la falla com un ninot.

Un enfrontament difícil de resoldre

A JOSÉ Mª TOMÁS

A finals de l’any 1928, el mestre Serrano, a petició del senyor Antonio Royo Ample, membre de la Societat Valenciana per al Foment del Turisme, va compondre el pasdoble El Faller. El mestre Serrano, un gran entusiasta de les falles, inspirat en l’antic pregó que els xiquets cantaven pels carrers dies abans de Sant Josep, va crear la composició en no més de mitja hora. El Faller s’estrenà el dia 18 de març de 1929 amb un gran èxit d’acceptació i públic. Dos anys després, l’insigne poeta valencià, Maximilià Thous i Orts, adaptà una lletra al ja popularíssim pasdoble, que també va ser un èxit. Aquest popular pasdoble, fins la primera tornada diu: Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, Ja ve l’estiu. Creua el carrer la xicalla, replegant els trastos “pa” la falla: i manté la tradició d’esta cançó: Hi ha una estoreta velleta pa la falla de San Josep, del Tio Pep? I van ajuntant lo que els veïns els van donant, per a buidar el porxe...... Qui no ha sentit aquest magnífic pasdoble? De segur que només llegir-lo recordes la melodia i no pots evitar taral·larejar-la. Vull fer referència a les dos últimes estrofes: “Lo que els veïns els van donant per a buidar el porxe”. El pasdoble esta dient-nos que, dins del barri, hi

havia una comunió perfecta entre fallers i veïns. Tots, d’una manera o d’una altra, formaven part de la festa. Tots hi participaven, i els veïns hi col·laboraven. Hui no és així. La situació és distinta, hi ha desavinences. Hi ha risc de ruptura? O tot són interessos espuris? Què ens ha passat? Com s’ha deteriorat tant la convivència i la complicitat que hi havia entre fallers i veïns? Hui, la relació entre els uns i els altres, tant a la ciutat de València com en tots els pobles on es planten falles, ha anat deteriorant-se per diversos motius. Les falles desperten en la població valenciana dos sentiments oposats: d’un banda hi ha els amants de la festa, que esperen i treballen tot l’any l’arribada del mes de març; d’altra banda tenim als antifallers, o aquells que odien les falles i els seus inconvenients i prefereixen pegar fugir. A València ciutat no hi ha terme mitjà, o és blanc o és negre, no hi ha espai per al gris. A més a més, que hagen declarat les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat ha fet que les nostres festes siguen encara més conegudes en tot el món, la qual cosa provoca una enorme quantitat extra de turisme que s’acumula en la ciutat els dies de Sant Josep, amb l’increment que els inconvenients que la massificació provoca. Així que amb tota aquesta barreja de sentiments enfrontats i després d’escoltar i haver participat en discussions eternes entre amants i detractors de la festa, voldria enume160

Les falles desperten en la població valenciana dos sentiments oposats: d’una banda hi ha els amants de la festa, que esperen i treballen tot l’any l’arribada del mes de març; d’altra banda tenim als antifallers, o aquells que odien les falles i els seus inconvenients i prefereixen pegar a fugir

rar els principals arguments d’uns i d’altres per a estimar o odiar la festa valenciana més internacional: La discussió, arguments a banda, se centra en l’argument que hi ha una imposició de les coses pròpies sobre les coses dels altres. L’ESPERIT

L’esperit de la falla és eixir al carrer amb els veïns i compartir dinars, sopars, penes i alegries. Es fa comunitat, es fan amics, cada falla és una gran cooperativa, tots els integrants treballen junts i gaudeixen després junts de la festa. I ho fan amb molts veïns del barri i

molts amics que s’apropen aquests dies per a formar part de la seua “família”. Les festes són obertes, les revetles són enmig del carrer per a tots, i de les mascletades, globotades, xocolatades i altres activitats es beneficia tot el barri. Ser fallers costa diners i no pots convidar a paella cada dia a tots, però si tens amics en un casal no tindràs cap problema per a acudir-hi i que et conviden a una cassalleta, una cerveseta o a un bon esmorzar. Odi. Les falles són massa tancades, si no eres faller no tens accés als casals i et perds la festa. Els fallers només miren per ells, i si no estàs convidat al casal no hi ha alternati-

ves d’oci en la ciutat. És una festa perquè la disfruten els fallers. La trista realitat és que això que anomenen l’esperit faller és una lamentable excusa perquè els pares amollen els xiquets en benefici propi, sense respecte cap als altres. Perquè els majors es comporten com a criatures. Una setmana d’aldarull la suportaria qualsevol, fins i tot els amargats. Quatre setmanes només els privilegiats amb esperit faller. “Si no t’agraden les falles, ves-te’n de la ciutat”. Aquesta és l’única resposta que sap dir el col·lectiu faller a les legítimes crítiques que es fan sobre els excessos, que no sobre la festa, la qual comparteixen milers de valencians. Deu haver poques ciutats que aguanten un mes de

161

preparatius i vint dies de mascletades, per posar-ne un exemple. Fins i tot podria ser tot l’any. Irremeiablement, mitja ciutat s’exilia obligatòriament durant aquests dies. Als que qüestionem el batibull, el despropòsit creixent, als que ens n’anem, ens titllen d’avorrits, d’amargats o d’intolerants. Tranquils: és part del plantejament de l’ignot esperit faller. CASALS I CARPES

Estima. Els casal és el niu de la festa, on preparen durant tot l’any totes les activitats que finalitzen la setmana fallera. Són un centre cultural i social que desenvolupa una

important tasca social i veïnal. És un element vertebrador de la cultura valenciana. La carpa és un mal menor, ja que sense carpa, a l’aire lliure, el soroll seria més molest encara. És només una setmana i possibilita l’entrada i eixida als aparcaments privats dels veïns. Les falles tenen més de dos-cents anys d’història. Per uns dies d’incomoditats no es morirà ningú. Odi. La festa originària era en el casal faller, però alguns casals es van quedar xicotets i es van ampliar amb carpes durant les Falles. Ara no importa que sigues una falla de merda en la qual no hi ha ni ni cinquanta fallers. La carpa la muntes. La carpa suposa tallar més carrers, per la qual cosa la circulació per València és IMPOSSIBLE. Cada comissió ocupa un espai brutal, ja que el monument i la carpa es mengen carrers sencers amb la consegüent molèstia per als residents, que moltes vegades no poden aparcar ni en el seu lloc d’aparcament. Però no importa. Estem en Falles. Si et dona un atac al cor en un dels carrers de les falles principals et MORS; tan senzill com això. Una ambulància no hi arribaria a temps de cap manera. Les carpes tallen una barbaritat de carrers des de molts dies abans que comence la festa, no es pot anar a cap lloc en cotxe, i encara menys aparcar-hi. I les mateixes carpes tancades tenen festa fins a altes hores de la matinada, sense importar el veïnat. No hem d’aguantar que una carpa, amb només cinc o sis fallers dins, menjant cacau i tramussos, no ens deixen dormir.

AMBIENT

SOROLL, PÓLVORA I PETARDS

Estima. València fa olor de flors i de pólvora, les flors de la plaça de la Mare de Déu i la pólvora que acompanya durant tot el dia la ciutat. La música se sent pertot arreu: bandes, dolçaines i tabalets, jotes. De nit, l’animació dona vida i crea un ambient festiu que contagia els cors. València es converteix en l’epicentre turístic mundial gràcies a les falles, que deixen molts diners en la ciutat. La promoció turística que generen les falles és la millor carta de presentació per a una ciutat que viu la festa, el soroll, l’art, la llum i el foc. Les falles són un eix central de la vertebració dels barris durant tot l’any. Totes les activitats paral·leles que fan les diverses comissions creen comunitat. Els concursos de teatre faller i de llibrets són mostres de la capacitat artística del nostre poble.

Estima. Les mascletades. Si t’agrada el soroll i l’espectacle, no te les pots perdre. És impossible sentir el que se sent en una mascletà, llevat que hi sigues present. Els focs artificials. Si t’agraden, totes les nits hi ha espectacles amb focs artificials que possiblement són els millors que es poden veure a Espanya. La matinada del dia 19, és “la nit del foc”, un dels millors castells de focs artificials que es poden veure al món. El soroll és l’ànima de la festa. Les mascletades i els castells estan controlats i són esdeveniments multitudinaris. Els xiquets ara han d’estar controlats i no poden tirar coets sense supervisió i dins de zones tancades. S’han prohibit els trons de bac i ja no venen coets a qualsevol. Inconscients hi ha hagut sempre, siguen fallers o no.

Odi. València fa olor de “fritanga”, les comissions fan negoci amb les xurreries i altres negocis mòbils que omplin els carrers de la ciutat, sense importar la comoditat dels veïns. Tot s’ompli de gentola, carteristes, borratxos, gent unflada a pastilles que vol aguantar la festa i forasters que venen només a beure i fer soroll; turistes que fan impossible caminar pels carrers o sopar en qualsevol bar sense fer hores de cua. València s’ompli de brutícia. Està tot ple de deixalles, els fallers són uns porcs que tiren gots pertot arreu, i cada any, a Falles, es destrossen contenidors i es fa malbé una gran quantitat de mobiliari urbà.

162

Odi . Si vius a València ciutat o als pobles on es planten falles és impossible descansar. És una festa sorollosa per antonomàsia. Tot fa soroll: petards, mascletades, bandes de música, revetles, crits, etc. S’incompleixen, descaradament, totes les normatives de soroll. Si tens la desgràcia de viure prop d’un casal faller te n’hauràs d’anar de casa, perquè el descans és simplement IMPOSSIBLE. Un gran percentatge de valencians FUGEN de València a Falles, ja que és una festa INVASIVA. Les despertades són l’essència del “fallerisme”, de FOTRE AL NO-FALLER. Les despertades consisteixen en el fet que, els fallers, abans d’anar-se’n a dormir, a les 7.30-8.00 del matí, estan durant una hora llançant petards pels carrers pròxims al

casal. Per quin motiu? Despertar els que no són fallers. Si les Falles cauen entre setmana, tampoc foten molt, però si cauen cap de setmana, no els importa. Si cauen en diumenge “no problema”. Els fallers tiren petards tipus TNT, o siga, que peguen uns pets que sembla l’Afganistan. Però no penseu que els tiren per la zona de la seua falla, no; caminen bones distàncies per a fotre’ns a tots ben fotuts. Si vius en un poble com Silla, en el qual hi ha set falles, llevat que visques a la Vega et fotran ben fotut. Amb sort, no és gens estrany que passen un mínim de tres falles prop de ta casa. Un faller està per damunt del bé i del mal. La pólvora és una molèstia constant. Xiquets tirant-te coets als peus, inconscients tirant borratxos al parc, graciosets explotant masclets en meitat del carrer. Molts han dit més d’una vegada la famosa frase: “Clava’t el petardet per on et càpia”.

ELS MONUMENTS

Estima. Els mouments son ón art, crítica, arquitectura, enginy i gràcia… Cada falla és el fruit del treball d’un any. Hi ha falles que invertixen molts diners i altres que no es gasten quasi res en el monument. Però en totes hi ha coses interessants i que provoquen més d’un somriure. Cada artista té un estil propi, cada monument una personalitat, i sempre n’hi ha per a tots: més clàssics, més innovadors, més colorits, més abstractes... Les falles, com ja hem dit, són obres d’art. Això és una evidència, només cal veure com de boniques que són, la crítica que fan i la tècnica que utilitzen perquè es mantinguen dretes. En general, pot agradar més el missatge que la forma, però és innegable que són obres d’art. Les falles es cremen, evidentment. Però una obra d’art efímera no es veu de 163

la mateixa manera que una altra dissenyada per a perdurar. Els artistes fallers han treballat durant un any perquè la seua obra es veja només uns dies i després que la cremen. Odi. Les falles no es poden veure amb tranquil·litat. Al públic en general, als que no són fallers, sobretot els agraden els monuments. Però moltes falles, sobretot les de categoria especial, estan a punt d’esclafir. Pràcticament no es poden veure, ni tan sols aturar-te un poquet per a llegir els cartells de la crítica. O les veus en foto o cal matinar per a veure-les. Intentar veure una falla entre les 15.00 i les 03.00 és impossible. Estan totalment infestades de gent, sense possibilitat de menejar-te.

LA IL·LUMINACIÓ DE CARRERS

SÓN FESTES MASCLISTES

Estima. Contra gustos no hi ha res escrit, i si no t’agrada veure els barris il·luminats no cal que t’acostes a Russafa. La gent vol llums al Nadal, però quan arriba la primavera, que és l’època de la llum, es queixen perquè els pengen en els balconades.

Estima. Les falles són matriarcals, amb les dones com a les reines de les festes, i des de fa molts anys també presidint comissions. Les dones són artistes falleres i realment són les que més gaudeixen d’una festa en què els homes són els acompanyants. Les falles són una manera d’aconseguir la igualtat real entre homes i dones. Lluitant colze a colze, sense diferències, any rere any, per a plantar falla. Sense les dones no hi hauria falles. Fins i tot en el tema religiós diríem que no es venera sant Josep (tot i que són les seues festes) igual que la Verge dels Desemparats.

Odi. Els llums són una despesa innecessària i que molesta els veïns. La decoració de carrers és antiga i obsoleta.

164

Odi. Les falles són la festa més masclista d’Espanya, amb la dona com a objecte, mitjançant les “falleres majors”. Les dones han de patir els monyos, han de lluir els vestits i han de desfilar perquè els altres les avaluen. Les falleres són simplement objectes que es passegen pel carrer, però que no tenen ni veu ni vot en les festes. El poder el té la JUNTA CENTRAL FALLERA, que és un organisme dirigit per vells cacics de puro i copa de conyac. La fallera major de València és una nina disfressada. Ni mana, ni opina, ni té veu. Com en la resta de casals. Les dones es visten de falleres per pur egocentrisme, per luxúria i vanitat personal. Són objectes, se

senten com a objectes i els encanta ser-ne. Fan cercaviles per a gallejar-se pel carrer i que tot el món les mire. És una ostentació de l’aparadorisme femení. LA MÚSICA

Estima. A la Comunitat Valenciana, en part gràcies a les falles, és on més músics per cap hi ha de tot Espanya. En quasi tots els pobles hi ha una escola de música on moltíssims xiquets i xiquetes aprenen solfeig i comencen a estimar la música. Com a conseqüència, al març, València i tots els pobles que fan festa s’omplin de notes de pasdobles, de sons de felicitat dolçainera i repics de tabalet. A les nits, les comissions s’obrin als barris i fan revetles amb grups musicals o discomòbils, per a tots els gustos i edats. Odi. Cada dia, a tothora, s’escolten els mateixos pasdobles pertot arreu. La gent acaba farta d’Amparito Roca, Valencia, Paquito el chocolatero, L’entrà de la murta, El faller, etc. Les discomòbils i revetles no deixen descansar el veïnat, i t’agrade o no, has de suportar la imposició de la festa encara que hages de matinejar per a treballar o estigues malalt. A més, les comissions no respecten els horaris de finalització. CULTURA I TRADICIÓ

Estima. Les falles són una mostra de la cultura valenciana. Crítica i art en els monuments, la música de les bandes que acompanya els

fallers, pirotècnia de fama internacional i la nostra llengua representada en els llibrets. Les falles són una oportunitat de passar-ho bé fent vida al carrer, de conéixer els veïns, de viure l’exposició escultural a l’aire lliure més gran d’Europa i de formar part d’una societat crítica i festiva, independentment de la teua postura política, perquè hi ha falles de tots els colors. És una activitat que dona treball a molta gent, i que l’endemà de la cremà la ciutat ja és de nou neta, com si res haguera passat. Odi. Les falles no representen molts valencians que no els agrada emborratxar-se fins a altes hores ni escoltar reggaeton en la carpa de davall de casa a les tres de la matinada. Només suposen vint dies de no poder circular per una ciutat controlada pels fallers, envaïda pels turistes i inhòspita per a tots els que no són fallers. A més, l’ús que es fa de la llengua és de sainet, i també s’han decantat per postures polítiques conservadores que basen el seu discurs en l’exclusivitat de la defensa de la festa fallera. 165

RELIGIOSITAT

Estima. Des de fa setanta-cinc anys, milions de fallers i falleres han passat pels peus de la «Geperudeta» per a lliurar-li els rams en un dels dies més emotius de les festes. Un sentiment de respecte i fervor esclata als cors i ompli els carrers de València. L’ofrena floral a la Verge dels Desemparats és una formosa profusió, perfectament organitzada, de desenes de milers de rams, lliurats en el seu honor. Els fallers i falleres es visten amb les millors gales i indumentàries per a omplir de color i emoció la vespra de Sant Josep, sempre acompanyats de milers de músics que omplin els carres de música. Moments especials es viuen a l’entrada de la plaça. Mirades que parlen soles, llàgrimes que demanen, ofereixen i recorden. Somriures que esclaten després de mesos d’espera, passos que alenteixen la marxa per a gaudir d’uns segons més amb la «Mareta», besos a l’aire en memòria dels que no están.

Odi. L’ofrena a la Verge és la falsedat més gran. Gent molt devota però que no ha xafat una església en sa vida. Xiques i dones que mai van a missa ni tenen un sentiment religiós, però quan passen davant de la Verge deixen caure una llagrimeta… per a la foto. Tota fallera ha de tindre una foto plorant davant de la Verge, és una típica foto. Si es retransmet per alguna televisió tens moltes possibilitats d’eixir-hi si plores o portes un xiquet de bolquers vestit de faller, com si anara disfressat. Si eres una xiqueta que no arriba als deu anys i plores davant de la verge, tens assegurats cinc segons de tele. Pura hipocresia. DECÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Estima. El Decàleg d’unes falles responsables, editat per l’Ajuntament de València i la Junta Central Fallera (JCF), en col·laboració amb diverses entitats, insta a gaudir “d’unes festes per a tots” en les quals no tenen cabuda “la xenofòbia, el racisme, la LGTBIfòbia, el masclisme i els excessos”, especialment, pel que fa al consum d’alcohol. Així, aquestes normes rebutgen experimentar “amb substància tòxiques” i adverteixen que aquestes poden “arruïnar les celebracions”, a més de la recomanació “d’utilitzar els petards amb responsabilitat, seguir-ne les indicacions d’ús i tirar-los en espais adequats i horaris autoritzats, així com també adquirir-los en establiments autoritzats”. El Decàleg advoca pel civisme, convida a cuidar l’entorn i el mobiliari urbà i a evitar embrutar la via pública, així com els arbres i les plantes; respectar l’horari d’activitats de les comissions falleres i dels locals d’oci amb la

finalitat de romandre en la via pública més temps del necessari i no sobrepassar els decibels autoritzats. Insta a respectar els actes públics sense interrompre el pas de comissions i usant els accessos disposats en cada cas, així com a seguir les indicacions de bombers, policia i Protecció Civil. Quant a l’ús de material pirotècnic, el decàleg agrega que “s’ha d’ensenyar els més xicotets a gaudir d’aquestes festes amb responsabilitat, especialment, en l’ús de petards”. Entre les recomanacions del document està també l’ús del transport públic “sempre que siga possible” i la de 166

“deixar el cotxe a casa”. D’altra banda, als qui es desplacen amb bicicleta o patinet els demana que respecten “la convivència ciutadana” i que no envaïsquen voreres ni vies tancades al trànsit. En el cas de les begudes alcohòliques afig que s’evite beure al carrer i subratlla que “l’alcohol és una opció i no una obligació”. Finalment, el decàleg destaca que a Falles “el reciclatge és important”, tant en els casal i carpes com també si s’està en la via pública, tenint en compte “l’augment del consum i de la major quantitat de residus generada”.

Odi. L’Ajuntament ha llançat enguany un decàleg de bones pràctiques. Una manera més de reconéixer el desordre. Assegura que les comissions falleres estan acostumades a complir la normativa. Sembla un acudit. Perquè els que no fan cas de la prohibició de tirar petards quinze dies abans són, precisament, els casals. El manual trasllada la responsabilitat a la ciutadania, sense parlar de les qüestions importants: l’educació fallera hauria de començar a les escoles i no permetre que milers de xiquets es convertisquen en vàndals durant tres setmanes. Perquè aquests xiquets i xiquetes creixen amb la creença que el carrer és seu. Caldria exigir a les comissions falleres que impartiren cursos de respecte, convivència i normativa, que se’ls explique als xicotets que no tot val, que es tracta de conviure, no d’imposar. És cert que es noten avanços en algunes falles. Empren material menys tòxic, consensuant amb els veïns i bandejant les figures masclistes. Pot ser que alguna cosa es moga en aquesta línia, molt a poc a poc. No hi ha respecte. Els petards, el soroll, ho envaeixen tot. Una societat que es permet tres setmanes de festa sense control difícilment avançarà per altres mars intel·lectuals. Una societat que no té cura dels artesans que construeixen els monuments està molt lluny de trobar el seu camí. L’1 de març apareix l’esperit faller. Sota aquest penjador es fomenta l’abús i es coarta la reflexió. Una societat no evoluciona si no qüestiona les seues pròpies tradicions, si no examina fins a on retalla la llibertat de pensament, si no permet veus crítiques. La trista realitat és

que això que anomenen l’esperit faller és una lamentable excusa per a trencar la convivència. RESUM:

Correm un gran perill de manipulació interessada per part d’uns i d’altres? Hem de fer una crida clara i dura d’atenció sobre un problema greu i imminent de la convivència entre fallers i veïns? La festa és expansió de l’esperit i també factor d’identitat. Existir és ocupar espai físic, temporal, ecològic, emocional, intel·lectual, econòmic, social, polític, en permanent competència amb un l’altre humà, animal, vegetal, mineral, aigua, l’ahir, el demà, altres economies, altres opcions polítiques o religioses. L’home està en aquesta terra en perpètua lluita amb l’alteritat, i això és esgotador, i per a la majoria de nosaltres frustrant. Per això és important que ens organitzem per a protegir-nos i ajudar-nos, per a competir o, simplement, per a sobreviure. La celebració del reconeixement grupal, de la cohesió social, és important i molt positiva, pel fet que es tracta d’un espai diferent per a la festa. És important perquè reforça els llaços d’unió grupal, la socialització, l’establiment de destreses relacionals o perquè contrasta la pròpia realitat amb la dels companys del grup, del clan, de l’organització. Però la festa, que té el seu espai i el seu temps, la seua raó de ser i el seu sentit, no hauria de passar per damunt de la ciutadania, no hauria de ser una imposició nostra sobre els altres. La cultura ha de ser respectuosa amb l’alteritat i amb els drets ciutadans. I les falles estan canviant en aquesta direcció.

167

El món de les falles no deu plantejar-se el desenvolupament de la festa com una qüestió de força, un pols entre un grup, nombrós, important, però no majoritari de valencians que celebren, en el millor dels casos, una història, una cultura i unes tradicions comunes, i un altre grup, majoritari, tan important com l’anterior, a l’efecte de convivència, de la supervivència de la identitat, de la competència econòmica o social entre iguals. No ha de ser ser un pols desigual ni es deu actuar amb impunitat, ni amb indiferència, ni amb intransigència, oprimint i arraconant, “en nom de la festa”, des d’una “valenciania excloent”, als altres veïns. Hem de preservar la igualtat, l’equilibri i el respecte per a tots. No devem permetre que la deriva arribe a ser perillosa ni que el divorci entre festers i no festers vaja ampliant-se. Cal fomentar que, des d’instàncies polítiques, culturals, intel·lectuals, de l’anomenada ‘societat civil’, s’acudisca a crear fòrums, estudis, admonicions, taules redones, jornades, publicacions i el que faça perquè fallers i veïns troben punts de trobada des de l’absoluta protecció als drets de tots, amb comprensió, disposició i diàleg. Pel bé de València i dels pobles on plantem falles, pel bé de les nostres festes i dels veïns, cal solucionar aquest desficaci típicament valencià, fill del ‘meninfotisme’ i sobretot hem de pensar que tots som i fem la festa. Aquesta és la tradició de tots i hem de trobar els espais de convivència. És necessari per a la continuació de la festa i la seua supervivència.

EL BALL DE LA MOMA (05) ELENA TOMÁS

A Poc a poc el ball arriba a la fi, tot i que encara ens queden dos moviments molt importants, ja que entre nota i nota guanya en intensitat, i el que comença amb un lleuger flirteig es converteix en assetjament, i les bromes es converteixen en humiliació. Veus el que deia? Com una bona pel·lícula, o com la vida mateix, ja no sabria molt bé què dir, perquè a voltes la ficció es torna realitat, i al contrari. Bé, continuem. El quint moviment i penúltim d’aquest fabulós ball consisteix que tots els momos fan com que colpegen la Moma, agafen el bastó i l’alcen per damunt del cap, i tots s’ajunten al centre, simulant que estan pegant-li al cap. Paregut a la Gàbia d’abans, però amb la diferència que aquesta s’obri i es tanca al ritme de la música. En finalitzar, igual que en el moviment anterior, la Moma alça el ceptre i tots acaben saludant. Així que seguim avançant per a saber el final d’aquest enigmàtic i ancestral ball.

168

169 foto: tono gimĂŠnez

170

ENVEJA: sentiment de tristor o enuig que experimenten les persones que no tenen i desitjarien tindre per a ells mateixos allĂ˛ que posseeix una altra persona. CARITAT: sentiment o actitud que impulsa a interessar-se pels altres i voler ajudar-los, oferir recolzament a qui ho necessite.

ENVEJA

VS CARITAT

171

Els premis; eufòria, enveja i ira “La realització dels premis de la nostra societat es guanya a canvi d’una disminució de la personalitat”

Carl Gustav Jung

JOSÉ Mª TOMÁS

Al meu poble, Silla, el 17 de març es lliuren els premis a les comissions falleres. Premis als monuments, grans i infantils, a l’ingeni i gràcia, al ninots indultats, als llibrets i a les presentacions de la falleres majors grans i infantils. És un dels moments més intensos de les festes falleres. És el cim de tot un any de treball, esforç i sacrifici, encara que tan sols es una qualificació simbòlica que, gràcies a déu, no atorga premis en efectiu, tan sols un banderí amb un número. Però aquest acte està ple de tensió, d’expectació, de competitivitat, i a mesura que van coneixent-se els premis, es desborden els sentiments. Alegria, ira, enveja, decepció, resignació, eufòria. Tot un ventall d’estats d’ànim que pugen i baixen, com en un carrusel, en cada anunci que es fa d’un nou premi per megafonia. Fins que ja no n’hi ha més, i s’acaben els banderins numerats de l’1 al 7. Aleshores, cada comissió retorna al seu casal, més o menys contents, més o menys disgustats, més o menys decebuts, però la majoria feliços de poder començar a gaudir, intensament, de la resta de les falles. Aleshores, per què apareixen aquests sentiments de victòria o de derrota? En realitat què es premia? Quin és el concepte? Quin és el mo-

tiu? Guardonar, recompensar, honrar, coronar, estimular, homenatjar, condecorar, agraciar, agrair, honrar, incentivar, llorejar, meréixer? En el sentit més estricte seria: «Reconéixer el millor de tots els treballs i l’esforç col·lectiu en la tasca fallera de tot un exercici». No sé, no sé....... Tinc algun dubte. De veritat és necessari donar un premi? Un premi crea una dependència, una supervisió que limita la trajectòria creadora, que disminueix l’autonomia i l’espontaneïtat. A més de les conseqüències negatives que fomenten enveges, enfrontaments, ira, ràbia i fins i tot xicotetes dosis 172

d’odi. Amb açò no vull dir que no es donen premis a l’esforç dels fallers, sinó que hem d’intentar buscar aquelles actituds i conductes que contribuïsquen a fomentar i potenciar la implicació dels fallers en les activitats que fa la comissió, però buscant uns altres valors. És molt important que les comissions donem importància a l’esforç individual per a fer qualsevol tasca de la millor manera que es puga. És per aquesta raó que no sols fa falta premiar el bon resultat, sinó que és molt més útil premiar també el progrés que, de manera col·lectiva, desenvolupem les comissions per a arribar a l’objectiu final. Així, el

faller aprendrà que enfront d’un repte sempre és millor intentar fer les coses, posar il·lusió i ganes, que delegar en altres sense participar o abandonar abans d’intentar-ho. El sentit pedagògic dels premis hauria de ser estimular el creixement i la superació. Tot això farcit amb una certa dosi de sana competitivitat que serveix d’esperó. Però aquesta ànsia per guanyar es transforma en ira si la pretensió es humiliar, véncer el contrari i derrotar-lo; i en enveja i ànsies de venjança per al perdedor. Pertànyer a una falla crea un sentiment de grup, és una família, un clan, i la victòria o la derrotà provoca eufòria, enveja i ira. No tenim en compte les característiques pròpies de cada falla, les diferències que quasi sempre enriqueixen; senzillament i planament, les posem damunt la taula per a comparar-nos directament amb les altres falles. I això, quasi sempre, tan sols crea frustració. Sobretot perquè treballem pensant a guanyar, a obtenir un bon resultat i no ho fem per ser més creatius i imaginatius. Guanyar no aporta res si darrere no hi ha un treball de superació. Si diem a un xiquet que hem guanyat el premi d’ingeni i gràcia, bota eufòric i content quan veu les seues falleres major al balcó. Però, quants d’ells saben què és el premi d’ingeni i gràcia? I quants adults? A mi, personalment, m’agradaria poder fer un monument faller magnífic, gran, esplendorós, original i ple de color. Però no per ser millor que la falla Poble o la falla Port, si no perquè com a faller m’agrada el monument i m’agrada oferir al barri durant quatre dies una visió satírica de la realitat social en què vivim, en forma de falla.

Però hui en dia les falles costen molts diners, i com més grans i monumentals, més diners, i com més grans, monumentals i originals, encara més diners. Per tant la falla és, únicament i exclusivament, una qüestió de diners, i per a tindre diners has de tindre una gran quantitat de fallers. Així que no ens ha d’estranyar que en els últims vint-i-cinc o trenta anys (amb alguna que altra excepció), el primer i el segon premi de les falles a Silla se l’hagen repartit entre dos comissions. És pura matemàtica. Si el que es premia és la monumentalitat, açò és el que tindrem per els propers trenta anys: dos falles grans competint entre elles (quasi sempre i amb honroses excepcions), i les altres cinc pegant voltes. Però, què ocorreria si a l’hora de donar els premis no valoraren només la monumentalitat? Que puntuara, proporcionalment, molt més la crítica? Una crítica feta per fallers i sobre qüestions locals, comarcals, autonòmiques i nacionals, bàsicament. Tal volta es podria donar la paradoxa de veure la falla la Marjal alçant el banderí amb el número u. Per què no? Un premi que també emociona molt, entre altres, és el del llibret. Crea tensions i enveges, i fins i tot comentaris aferrissats sobre quin és més bonic i complet, quin té millors articles, si està escrit per fallers o per col·laboradors, quin té la crítica més completa, quin està millor maquetat, etc.... Però la gran pregunta és... Quants dels fallers que discuteixen aferrissadament lligen el llibret de la seua comissió? Quants lligen o almenys fullejen els llibrets de les altres comissions? Tan sols discuteixen per un banderí amb un número de l’u al set, però no els importa el contingut, meravellós, 173

dels llibrets que en aquest poble es fan. El que importa és el banderí i el lloc on guardar el llibret a casa per a no tornar-lo a obrir mai més. El mateix ocorre amb les presentacions. Busquem l’espectacularitat dels cinc últims minuts sense tindre en compte tota la resta. O si el decorat està fet per la comissió o l’han comprat o llogat a un artista faller. Pot ser que guanyar un premi siga important, però si no hi ha participació activa del faller en el treball i no es fa pedagogia de l’esforç, si els fallers no s’impliquen amb il·lusió en allò que la seua falla fa, per a què serveix premiar? Premiar per premiar, rebre un premi que no comporta cap esforç, pot ser un greu error. I dic açò perquè després, de manera generalitzada en totes les comissions -i no sols les d’aquest poble- sents comentaris del tipus: «Sempre treballen els mateixos... La gent fa faena quan l’interessa... Ací només volen festa i xuplar...» De veritat és açò el que volem? Premiar allò que fomenta l’eufòria descontrolada per alguna cosa que no coneixes? L’enveja sobre comparacions impossibles, la ira parcial del nostre interès per damunt de la justícia? Jo crec que s’hauria de fomentar un altre tipus de guardó. La humilitat del treball, la generositat de l’entrega, la paciència de l’esforç, la caritat que suposa el regal de l’ensenyança, la diligència a ajudar sense esperar que t’ho demanen. Seria més sa i conduiria a altres actituds menys airades i viscerals. Però clar, per a això hauríem de canviar la societat, i jo soc un simple faller d’una falla menuda, i des de les falles no podem canviar el món......... O tal vegada sí?

Acte o exhibicionisme? Generositat o enveja?

T ELENA TOMÁS

Tot el món de la nostra població -i fins i tot de fora-, ha sentit parlar de les presentacions falleres de Silla. Un acte que tots els pobles i ciutats de València tenen, però amb la xicoteta diferència que, ací, a vegades oblidem el sentit de l’acte i busquem l’espectacularitat, el «vore qui pot més». És un acte en què, en primer lloc, s’hauria d’exaltar l’elegància de la fallera major. Però lluny d’això s’ha convertit en una competició, una comparació per a vore qui la té més gran, deixar de banda l’emotivitat i centrar-se en l’espectacle per damunt de tot, fins a arribar al punt que a voltes ens oblidem que la figura central és la fallera major i no tot allò que l’envolta. Jo he arribat a vore presentacions que sols la recorden en el moment final, presentacions que no donen importància al desenvolupament o al teatre, que es fan només per a lluir el poder de la comissió, amb decorats impossibles i trons vertiginosos que a vegades han posat en perill les falleres majors. Tot per fer-ho més espectacular. I jo em pregunte... Val la pena aquesta rivalitat i aquesta mostra de poder? De veres crec que hem arribat a un punt que ja no podem fer marxa

arrere, un punt en què oblidem el nostre principal objectiu, que no és altre que lloar i enaltir la nostra figura més representativa, la nostra fallera major. Hem convertit un dia que hauria de ser especial per a ella i per a tots els fallers de Silla en un guerra civil entre falles. La gent no ve a sentir, no ve a vore l’acte, és el que menys importa. Tan sols venen a criticar i a vore el final, a trobar l’errada i alegrar-se amb les equivocacions de les altres comissions, i així poder ells ser millors. Quina gola! Quina ànsia de poder que fins i tot oblidem la cort d’honor a canvi de lluir un decorat, quan en veritat és el seu dia, la seua presentació. Silla és un poble menut, no massa gran, i en aquest món ens coneixem tots. La veritat és que podríem dur-nos de categoria, ja que només som set falles. Si no hi haguera aquesta rivalitat per aquest acte probablement regnaria l’amistat, la germanor i la companyonia, o dit en els nostres termes: la humilitat, la generositat i la caritat. Però no, arribar a aquest punt és complicant, perquè mentre no valorem el treball dels companys, les hores i hores de faena en guions, balls, protocol, argument, teatre i la resta d’elements que comporta aquest acte, mai no arribarem a un punt de conciliació, 174

sempre intentarem destruir-nos entre nosaltres, sense valorar-nos l’esforç. No negaré que jo, alguna vegada, he sentit enveja, gola o ira cap a una altra comissió. Negar-ho seria, per la meua part, hipocresia o falta de sinceritat, la veritat. Però crec que estem arribant a un punt que no es gens bo per a la comunitat fallera de Silla. Tal volta és la temprança que donen els anys, o que ja estic farta que no valoren la teua faena perquè puga llevar punts, o es faça molt llarg. Per què no valorem més el que es diu sense importar la durada? Tal volta s’adoneam que allò que fan els altres també està ben fet, siga la comissió que siga, i vinga d’on vinga. Hauríem d’escoltar-nos més i criticar-nos menys; de segur que trauríem més coses positives. I tal vegada ens adonem que a Silla tenim un bon grapats d’artistes, de grandíssim escriptors, molts bons dramaturgs i grans actors. Tenim un muntó d’oradors dignes de qualsevol premi, uns escultors, modeladors, fusters, electricistes, informàtics i molts més capaços de muntar un espectacle digne d’una Super Bowl; tenim uns ballarins i uns coreògrafs que podrien treballar en un musical de Broodway. No seria més bonic fixar-nos en tot açò

en comptes d’intentar destruir-nos entre nosaltres? Ja n’hi ha prou! Observem el nostre potencial i adonem-nos de les moltes coses bones que té el col·lectiu faller de Silla. És més, per què no podem treballar i col·laborar entre nosaltres? Sense pensar en cap premi, sinó per a oferir el millor espectacle al nostre poble. Hauríem de ser menys envejosos i més generosos, no tindre gola per tindre més que ningú dalt l’escenari, i tindre temprança per a fer un espectacle digne d’una fallera major; treballar per a nosaltres i

no per als de fora, ser fidels a les nostres idees, als nostres valors i no desvirtuar-nos per un banderí que al cap d’un any oblidarem en un racó i ningú recordarà. Tinguem vista i siguem humils per a fer un digne espectacle. Siguem generosos per a entregar la nostra faena a la nostra regina, als nostres fallers i als nostre poble. Siguem caritatius amb alguna comissió que necessite ajuda. Però sobretot tinguem la temprança de no voler més ego i fam de poder exacerbada, 175

temprança per a poder gaudir del millor acte de l’exercici faller, que és la presentació de les nostres regines i els nostres presidents. I que continuem amb la fama de fer els majors espectacles de la rodalia, i no ser un poble al qual ningú vol vindre perquè ens matem entre nosaltres per un premi. No penseu que és millor la temprança enfront de la gola? La generositat davant de l’egoisme? No ho penseu? Tal vegada hauríem de canviar la manera de fer les coses i començar a gaudir de nosaltres i dels nostres companys/es.

No són els seus vestits, sinó la nostra mirada

MARÍA JESÚS BROCAL

Vos heu fixat alguna vegada quant d’interés desperta una dona vestida de fallera? Els vestits de fallera són rics en els teixits, cridaners en els colors, en els fils de les flors, en el contrast de les seues lluentors, en les textures, en les cintes que l’acompanyen, els brodats, els brocats i la delicadesa de les manteletes; a més, complementa la indumentària amb els adreços: la joia en el centre del cosset o del gipó ajuntant el pentinador, les arracades amb perles i bonics cristalls en plata o or, les cintes en coll, reliquiaris, els collarets de perles i les carambes. En el pentinat, d’un monyo o de tres, les agulles i les pintes cisellades de materials fins i una infinitat de detalls que el converteixen en un preciós vestit regional. Vestir-se i pentinar-se de fallera es converteix en tot un ritual, començant per tot allò que vist una fallera per dins i que no es veu: l’ahuecador, les sinagües, les calces brodades, les sabates folrades de tela, els pololos, la camisa…. Una combinació de bellesa i delicadesa en perfecta harmonia. I vos heu fixat alguna vegada com es miren entre les falleres quan van vestides ? No és possible veure passar una fallera i no mirar. Crec que no ho podem evitar. En una concentració fallera o en una cercavila la mirada de reüllet es proclama independent de la nostra voluntat i recorre la indumentària de les altres falleres. Tot ocorre en qüestió de

segons, s’ajunten un muntó de sensacions i sentiments sobre els vestits aliens, jutgem la qualitat de la tela, si l’ahuecador és o no massa pompós, si li haguera quedat millor en plata que en or, si les cintes del vestit són o no del color més encertat i, de sobte, sense que ningú ens ho demane, ens entra complex d’espill. En aquest sentit, ho fem tant amb falleres de la nostra comissió com de les altres comissions. Sembla que vestir-nos de fallera ens transforma i autoritza per a jutjar com van i com haurien d’anar vestides totes les altres falleres. A vegades, a més de jutjar desmesuradament, ix també un sentiment d’enveja amagat en una mera opinió, i aflora en frases com: “Per què vol un espolí? Quina ximpleria! Per a posar-t’ho dos vegades a l’any, amb els diners que val”; o “Seda en el vestit de fallera! Massa delicada! Jo, ni pensar-ho”; o bé, “Caldrà unes arracades tan grans? De segur que pesen una barbaritat, així li deixaran les orelles!” L’ésser humà a vegades sent enveja i nosaltres, com a éssers humans que som, també ens aflora l’enveja. No penseu que l’enveja en els vestits de fallera, per tot el que he dit, és propietat exclusiva de les dones. Els homes, afortunadament cada vegada més, cuiden també la indumentària i la mirada de reüllet els juga la mateixa mala passada que a les dones. Entre ells comparen els jupetins amb les faixes, es miren si van amb pantalons ratllats, posen molta atenció al vestit de torrentí 176

o de saragüell, miren els lligacames, les espardenyes, si porten la manta morellana com cal… I fan un examen complet i conscienciós de tots els detalls i complements que utilitzen els altres fallers. Al voltant de la indumentària valenciana es crea una gran expectació pel que fa a dissenys i tendències, tant en confeccions com en orfebreria, i a pesar que la indumentària hauria de ser tradicional i reflex de la nostra història i per tant atemporal, el ben cert és que es renova contínuament, fet que provoca que marques de prestigi, dissenyadors de renom, mantinguen en constant canvi nostra indumentària en aspectes com la grandària de les pintes, la llargària de les faldes, la grandària i forma de les manteletes, el disseny dels cossets.. A més, hem de tindre present que els vestits de fallera, més que els de faller, costen molts diners, són vestits cars per la riquesa dels materials. Tot açò alimenta diferències més pronunciades entre els vestits de fallers/es i potencia l’existència de recels i enveges. L’enveja la provoca veure un altre gaudir d’allò que desitgem; la gelosia, per veure un altre posseir allò que volguérem posseir nosaltres. Des de la Falla Mercat vos aconsellem: procurem ser feliços amb allò que tenim, recordem que una opinió sana i saludable és bona i aconsellable únicament quan ens la demanen, i hem de pensar que no són els seus vestits sinó la nostra mirada.

177

EL BALL DE LA MOMA (06) ELENA TOMÁS

I ara sí, veurem com els tocs musicals comencen a canviar. La gent roman amb expectació per a veure el final d’aquesta història ballada que tant ens ha fascinat. El sext quadre, també conegut com a Última Prova o el Pont, recorda un joc infantil, ja que el sis momos més menuts se situen formant un corredor, tres enfront dels altres tres. Ajunten els pals i tanquen el corredor transversalment, com si foren tanques. El Pecat Major agafa la Moma del braç i la condueix a través del passadís. En arribar a una de les barreres formades amb els bastons, els momos els alcen i la Supèrbia i la Virtut creuen per davall, s’inclinen i s’humilien davant dels pecats. Açò ho fan dos vegades, anada i tornada, i finalment els momos fan un rogle i se saluden. Tot i la humiliació, la virtut ha guanyat. Després de veure que ha superat totes les proves, que ha eixit victoriosa, i com a llum

poderosa que enlluerna a tots, demostra que el bé sempre, sempre ha de véncer el mal. Per últim, els momos tornen a fer el cercle, però ara la melodia canvia. Els momos colpegen els bastons amb els del seu costat (dos a l’esquerra i dos a la dreta). Mentrestant, la Supèrbia manté el bastó en alt, i mentre tots creuen els bastons, el moviment es repeteix tres voltes. En acabant, els momos saluden amb el basto al muscle, i ja amb les últimes notes o sense música, la Moma toca amb el ceptre el cap dels momos, sense eixir del cercle, i els pecats cauen agenollats a terra, i deixen caure el bastó. Finalment, queden tots agenollats al voltant de la Moma, que s’alça victoriosa enfront dels pecats, i amb tota la seua magnificència fa una reverència, ja que és humil, i per damunt de tot hi ha el respecte enfront de les rivalitats. Només cal dir que els momos han sigut uns dignes combatents.

178

179 foto: tono gimĂŠnez

180

AVARÍCIA VS GENEROSITAT Si la gent escolta aquesta paraula,el primer pensament que ve al cap són els diners. Però no tot és això. AVARÍCIA: afany de posseir moltes coses pel plaer d’atresorar-les sense voler compartir-les amb ningú. GENEROSITAT: és la virtut d’ajudar els altres d’un manera honesta, sense esperar res a canvi. Compartir, oferir ajuda i estar disponible quan et necessiten. Entregar el temps, el bens materials o tot allò que estiga al teu abast sense demanar res.

181

La generositat de ser fallera/er

LETÍCIA SIMÓ

Si busquem la paraula «generositat» al diccionari... què ens apareix? Entenem per generositat la qualitat de la persona que ajuda i dona el que té als altres sense esperar res a canvi, o bé la noblesa de caràcter que té una persona. aSi ho pensem bé, quin col·lectiu encaixa perfectament amb aquesta descripció? Pot ser si pensem molt àmpliament ens passen pel cap molts col·lectius amb aquest caràcter generós, però tenint en compte que estem en un llibret faller, la resposta es redueix a unes poques opcions. I és que, quin col·lectiu hi ha més generós que el col·lectiu faller? Com que arribar a la veritat d’alguna cosa o d’alguna idea és una tasca molt difícil, hi ha una falsa creença que les falles -o els fallers i falleressom unes persones avaricioses amb les nostres coses. Els fallers i les falleres no deixem que ningú s’acoste a allò que considerem nostre: el nostre casal, la nostra carpa, la nostra falla, la nostra festa... Per què hi ha questa idea flotant per l’aire? Des de ben menuda, pel que he viscut, veig que les falles són unes festes de caràcter obert i sobretot de caràcter generós. I tot seguit, per si algú o alguna dels o les lectors/es té la idea errònia que les falles són sinònim d’avarícia, vos donaré unes raons amb les quals espere (i pense) que canviareu d’opinió. I per als i les que cregueu que sí, que les falles

Les falles són una festa compartida. Quin trellat tindria que només treballàrem per a gaudir en la privacitat? són una festa generosa per experiència, espere que aquestes raons vos reafirmen en la vostra creença. A mi personalment no m’entra al cap com algú es pot plantejar que les Falles són una festa d’avarícia o que els mateixos fallers i falleres tinguem aquesta qualitat (o relacionat amb la temàtica del llibret: aquest pecat). No és veritat que les falles són una festa que es viu al carrer? És a dir, si foren unes festes tancades que sols les pogueren viure els fallers i falleres, els monuments no estarien als carrers per a compartir-los amb tot el món, no? Si fórem avariciosos de les nostres coses, quin sentit tindria que envaírem els carrers amb la nostra alegria fallera, la nostra preuada i preciosa indumentària o amb la nostra característica música que flueix a ritme de pasdoble? Les falles són una festa compartida. Quin trellat tindria que només treballàrem per a gaudir en la privacitat? Les festes falleres sols tenen sentit si les compartim amb la resta del barri, amb la resta del 182

poble i amb la resta de falles. Jo no m’imagine un passacarrer privat, o que la gent no isca al carrer quan desfilem, el calor del veïnat que obri les finestres i les portes quan ens veu passar i ens diu paraules de complicitat i somriures d’estima. Tampoc no em podria imaginar que cap persona del poble (o de fora) s’acostara a gaudir dels nostres monuments, ni sentir comentaris sobre la gràcia dels ninots infantils, o sobre la tendresa d’algun ninot de la falla gran. I les festes de les nits? Les falles són moltes coses, però també són quatre dies on el cansament es deixa de banda i donem pas a la bogeria de quatre dies de festa, tant de dia com a l’eterna nit. Si fórem una festa avariciosa, com és que a les nits compartim la beneïda bogeria de què parlava abans amb amistats de fora de la falla? Adoneu-vos de la generositat que tenim que fins i tot portem la festa a altres indrets del país; i no sols això sinó també a altres parts del món. Per a celebrar l’agermanament de València amb Magúncia (Alemanya) l’any 2018, què se’ns va ocórrer als valencians i valencianes? Doncs ni més ni menys que plantar una falla a la ciutat alemanya, dins d’un vaixell en meitat del riu Rin. I sabíeu que hi ha un moviment creat per les ments meravelloses dels fallers i falleres que es diu Fallers pel món? Un grup de persones amants de la festa s’adonaren que les falles fora del nostre territori no són cone-

gudes com cal, i per aquest motius decidiren acostar la festa fallera a diverses parts del territori nacional i fins i tot fora de les nostres fronteres; han plantat monuments, lluït les nostres millors gales i han difós la cultura valenciana a llocs com Granada, Toledo, Àvila, Saragossa, Andorra, l’estat americà de Nevada, Brussel·les, etc. Si en alguna cosa no hi ha dubte és que les Falles són una festa oberta i generosa per naturalesa. Però en realitat, qui fa que aquesta grandiosa festa tinga aquesta característica? La persona fallera és la vertadera culpable que les festes falleres tinguen aquest caràcter, ja que el faller o la fallera és una persona generosa per excel·lència. Els fallers i les falleres treballen de valent, amb esforç, dedicació i sacrifici per la festa. Les Falles destaquen per la setmana fallera, però

no cal oblidar aquella gran frase que afirma que “Falles són tot l’any”. Sí que és veritat que la setmana fallera és per a gaudir del treball de tot l’any, treball que porta endavant una comissió al complet. Al març gaudim de la plenitud de la festa fallera, i quan el dia 19 tot queda reduït a cendra, tot torna a començar a l’abril, on vivim la gran festa de l’apuntà, on tots i totes ens retrobem amb la nostra família fallera i junts/es somiem que sols queden 11 mesos per a Falles. Tot es torna a posar en marxa: l’equip de presentacions, que treballa de valent per a una màgica nit i una tendra vesprada en què els nous representants gaudiran del seu any faller; la junta directiva, que treballa i inverteix el seu temps a recolzar el president i fer que tot vaja bé; l’incansable grup de festejos, que sempre té en ment algun esdeve183

niment per a fer que el casal siga un bullici de gent i festa; l’equip de llibret, que forma part essencial de la cultura fallera i crea del no-res aquestes meravelles que es perpetuen; i així desenes de fallers i falleres que dediquen el seu temps i el seu incansable esperit fester amb l’únic propòsit de ser generosos amb la festa que tant estimen. Deixem de banda els pensaments que els fallers i falleres som éssers avariciosos i egoistes de les nostres coses, perquè sense compartir la festa res tindria sentit. La principal característica i la virtut per excel·lència de la gent fallera és la generositat, la d’oferir el propi temps a la passió que portem dins, i la de compartir amb els altres la nostra alegria, l’altruisme de donar per donar, de no voler res a canvi. Les persones falleres, la magnificència feta ésser humà.

L’avarícia de ser faller Quan entren un poquet en el món de les falles s’adonen que tot el que diuen es transforma en paraules vanes i sense sentit, ja que veuen que som avariciosos, però amb l’única finalitat de fer gran la nostra festa

M ELENA TOMÀS

Moltes vegades, quan parles de falles amb gent que no és fallera, o que és de fora, et diuen que els fallers som avariciosos. I ho diuen a males, com enfadats. I afigen que els fallers tan sols volem la festa per a nosaltres, que tot el que fem és en benefici nostre, que tenim una avarícia tan gran que qualsevol dia tindrem un enfrontament entre fallers i aquells que no els agrada la festa. Diuen que ho fem tot en gran, que fem ego de la nostra avarícia i que demostrem que gastem tots els nostres diners en monuments que no serveixen per a res (i que a més, els acabem cremant). Que les mascletades, si no són amb molt de soroll, no valen. Que fins i tot i tenim avarícia pel menjar i per això en fem de més, només per fer-ne. Fins i tot ens acusen de guanyar diners per a nosaltres, com vells avars que no comparteixen i que només volen el seu benestar. Que la carpa que muntem és per a demostrar l’avarícia i llevar llocs d’aparcament, té igual si en som cinc que cinc-cents. I jo, com més escolte més veig l’equivocació d’aquestes persones. Perquè en realitat el que tenen és enveja, perquè ignoren que si creuen la porta del casal els espera un món meravellós, on moltes ànimes mogudes per la festa fan de tot per mantindre-la viva. Per descomptat que som avariciosos. Avariciosos

de les nostres tradicions i de vetlar perquè ningú les faça malbé. Avariciosos per la nostra llengua, que és nostra i de ningú més, i la volem cuidar i fer gran. Avariciosos de la nostra cultura gastronòmica, perquè no hi ha al món una dieta més rica i completa com la nostra. Avariciosos de la faena dels nostres artistes fallers, dels mestres de la pólvora, dels floristes i dels artesans indumentaristes. Avariciosos de tots els professionals que engrandeixen la festa, professions que només hi ha a València i que els fallers hem de cuidar. Tots els que parlen malament de l’avarícia de les falles és perquè no tenen ni idea del que és una falla. Quan entren un poquet i rasquen la superfície s’adonen que tot el que diuen es transforma en paraules vanes i sense sentit, ja que veuen que som avariciosos, però amb l’única finalitat de fer gran la nostra festa. A més, també s’adonen que no sols som recelosos i avariciosos amb la nostra festa, per cuidar-la i mantindre-la la viva, sinó que som el col·lectiu fester més generós de tots. I és que tota la faena que fem durant tot l’any (i que diuen que només és per a nosaltres), quan arriba Falles, la traiem al carrer, la lliurem al poble perquè també puga gaudir-ne, com per exemple els monuments 184

o els llibrets. Tot això perdura, i és una faena que fem gratuïtament, amb l’única intenció de donar vida i veu a les falles i guardar-les en aquestes pàgines per sempre. Dediquem el nostre temps i la nostra vida perquè la llengua, la cuina, la pólvora o la indumentària no desapareguen, i a més ho compartim amb tots, perquè la gent puga gaudir de les nostres coses que amb tant de recel i estima cuidem. Els valencians portem molts anys sent avariciosos, i així hem aconseguit ser PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT. Sols d’aquesta manera hem fet de les falles una festa de carrer, una de les més grandioses festes del món, una festa admirada per molta gent, punt de mira per a coses bones i roïnes. És per això que seguirem sent avariciosos: amb les festes, amb els casals, amb els passacarrers, amb els mascletades i amb els llibrets. Volem que les falles duren molts, moltíssims anys. Per això hem de lluitar, per a mantindre vives les nostres tradicions i la nostra cultura. I si a algú no agrada la manera que tenim de fer les coses, perquè pensa que gastem l’avarícia en el sentit roí de la paraula, ho té molt fàcil. Que vinga, que se acoste a un casal, que gaudisca de la nostra gastronomia (perquè com es cuina en un casal no es cuina en cap restaurant de cinc estrelles), que visca els passacarrers, plens d’història i sentiment. Que llija i participe en el llibret, que done i escriga les sues opinions. I així aconseguirà dos coses: quedar-se a gust i cuidar i cultivar la preciosa llengua que és el valencià. Que participe en les presentacions, en els jocs i en la resta d’activitats que fem al casal, i veurà l’avarícia com

un mètode per a enaltir la festa. De veres que si algú té algun dubte de com som i com ens comportem els fallers, les portes del nostre casal, encara que no ho parega, estan més que obertes. Esperem gent amb ganes de passar-ho bé, de gaudir de l’olor de pólvora, de paella i de flors. Que vinga amb el cor obert i veja la generositat dels fallers quan lliurem a la nostra mareta les flors, les millors gales i els més estimats desitjos i secrets, perquè ella ens cuida i protegeix de la mateixa manera que nosaltres l’estimem i lloem

cada any, un ritual de sentiments mutus que es renoven any rere any en l’ofrena. De veres, que vinguen, que vinguen a gaudir de la nostra avarícia per fer les coses ben fetes i amb gust, que vegen com treballen els nostres artistes i pirotècnics, com amb cura fan el seu treball per a després lliurar-lo al poble. Nosaltres, els fallers, cuidem d’ells i ells cada anys ens ofereixen els millors espectacles visuals, auditius i olfactius que puguem imaginar. I si ho gaudeixes amb una brusa, sentint-te part d’una cosa tan gran, tot es

185

magnifica i els sentiments són més grans. Veniu, apropeu-vos i deixeuvos envair per l’olor dels bunyols i del xocolate. Gaudiu de la musica, dels pasdobles que passegen al nostre costat per fer mes grans els passacarrers, i que els veïns també disfruten d’una desfilada de tradició i història sense igual. Per últim, vos convide una vegada més a gaudir de l’avarícia fallera. De segur que no ho oblidareu i vos tornareu els més avariciosos del món.

Les falles són més que una festa

L LETÍCIA SIMÓ

Les falles, estarem d’acord que són moltes coses. Art, cultura, festa, tradició... Però en aquest article es vol anar més enllà. Les falles també les podem entendre com un reflex de la societat, perquè cada falla és com una mini-societat, perquè si examinem cada comissió podem veure com dins hi ha una barreja de persones de diferents creences, ideologies, pensaments, ètnies, etc. Barreja que en altres circumstàncies podria no ocórrer, i amb la màgia de les falles es crea aquesta meravellosa mescla en què es mostra un mini reflex de tot el que es pot trobar en la gran col·lectivitat. Les falles són també un espill en el qual molta gent es mira i es veu reflectida i representada. Per tant, són molts importants aquells moviments socials que sorgeixen en la humanitat, aquelles passes cap a la llibertat de ser u mateix i que cada vegada més es representen en el món faller. Cada dia volem aconseguir un món més igualitari, més divers, on tot el món tinga cabuda, vinga d’on vinga, siga com siga, estime a qui estime... sense entrebancs. I, com que les falles són una espectacular representació de la societat, per la quantitat de persones que en formen part, i per les persones que des de l’altra part ens acompanyen, els fallers i les falleres anem de la mà amb tots els col·lectius socials, fent camí per una societat millor.

Cada vegada més, les falles estan presents en esdeveniments allunyats de la setmana fallera o d’actes fallers. Cal destacar també que, a banda de ser simples col·laboradors de molts d’aquestos esdeveniments de rerefons social, són les mateixes falles les que els creen, i són les vertaderes protagonistes de moviments i accions, encara que tinguen poca repercussió, però que ajuden en el llarg camí de què parlàvem. Quantes vegades hem vist una falla implicar-se en campanyes solidàries de diverses accions? Falles que col·laboren amb mercadets solidaris nadalencs per a recollir aliments o joguets per a persones amb pocs recursos; falles que participen en les carreres esportives, els beneficis de 186

les quals van destinats a la investigació contra el càncer; el moviment “monyos rosa”, que s’encarrega d’arreplegar malles de fallera per a persones que pateixen alguna malaltia i no tenen cabell... En aquests casos, les falles són entitats col·laboradores, és clar. Però com hem dit abans, les falleres i els fallers som éssers que ens superem en tot allò que fem i cada vegada més som nosaltres mateixos qui organitzem, creem, donem visibilitat i repercutim a fer d’aquest món un lloc millor. Els fallers i les falleres som una llum que moltes vegades venç el pecat de l’avarícia i oferim generositat, solidaritat i caritat. Els fallers i les falleres som persones que hem fet que la diversitat sexual

i les diferents maneres d’estimar que hi ha estiguen en tots els àmbits fallers. Hem fet ninots, hem aconseguit que totes les parelles, siguen com siguen, puguen fer, conjuntament, ofrenes a la nostra patrona, com no podria ser d’una altra manera. I enguany, per primera vegada en la història, una parella homosexual besant-se serà el monument central i principal d’una falla gran. Si continuem parlant de falles grans i monuments centrals, durant les Falles del 2019 es va plantar, per primera vegada, una falla dedicada a persones amb paràlisi cerebral, i va fer que les persones amb diversitat funcional foren les vertaderes protagonistes d’un any solidari que no buscava una altra cosa que donar-los la visibilitat que es mereixen com a part important de la nostra societat. I si ens centrem en el moviment feminista? Aquest moviment està present arreu del món, perquè és una revolució que ha vingut per a quedar-se, que busca aconseguir canvis i millores per al col·lectiu de les dones, que busca una societat igualitària en la qual homes i dones siguem éssers idèntics, que entre altres coses, és el que som. Cada vegada és més freqüent veure monuments dedicats a les dones, al seu treball, al seu present, passat i futur. Cada vegada és més habitual veure com les dones ocupen càrrecs d’importància, veure dones pirotècniques, cada vegada més és fa reivindicativa la figura de la fallera major... Les dones hem passat de ser la part bonica i figurativa d’una falla a ser la part de decisió, de treball, de creació... Hem passat a ser (com sempre hem sigut, però ara amb reconeixement), una part fonamental i essencial de la festa fallera.

I així podríem parlar de moltes coses que canvien cada dia, any rere any, i que fan que la festa fallera siga més completa, que no siga tan sols una festa, si no que siga molt més. Els fallers i les falleres som un bojos de la nostra festa, ho donem tot per la festa i sabem que la repercussió que tenim és molt important, perquè no es pot entendre la societat valenciana sense la festa fallera. Per això, sabem que és important acompanyar la nostra vocació de les reivindicacions necessàries que 187

mostren que el món faller és gran, divers i amb moltes vessants. I el més important, lluitem per mostrar que dins de la barreja hi ha màgia, i que dins d’aquest meravellós món tots i totes tenim cabuda i tenim importància. Siguem com siguem, vinguem d’on vinguem, estimem a qui estimem i siguem del sexe que siguem. Les falles son més que festa. Llum en la foscor. Virtut que venç el pecat.

EL BALL DE LA MOMA (07) I de la mateixa manera que la Moma acaba, nosaltres també ens acomiadem. Amb aquest últim pecat toquem les últimes notes del nostre ball, i amb pesar escrivim les darreres pàgines d’aquest instructiu llibret, que tal vegada al principi no enteníeu molt bé, però que ara que albireu la llum al final del corredor, podreu aprendre un poc més de nosaltres, els fallers. I que feu com la Moma, que batalla amb les seus debilitats, que es deixa temptar però mai, mai hi cau, sempre ix victoriosa, triomfant. I això volem fer nosaltres, saber quins són els nostres pecats, admetre’ls i afrontar-los. Només així arribarem a ser virtuosos i a desprendre llum, ja que si no reconeixem els pecats, mai trobarem el camí de la felicitat; però sobretot, mai arribarem a ser fallers complets, perquè si no sabeu que els fallers som pecaminosos per naturalesa, no entendreu tampoc que també som els més virtuosos. Perquè no hi ha llum sense obscuritat. I això, els valencians i els fallers, ho entenem perfectament. Per això gaudim tant de la setmana fallera. Per això fem apologia dels set pecats, perquè hem estat durant dotze mesos acaparant i enaltint les set virtuts. Així que fem com la nostra guia, la Moma, i balleu amb els pecats, però sempre sabent que hem d’eixir victoriosos, perquè la llum sempre ha de triomfar.

188

189

190

SUPÈRBIA VS HUMILITAT

La supèrbia està considerat el pecat per excel·lència, el més greu, on caben tots els altres. La supèrbia els engloba tots. SUPÈRBIA: sentiment de superioritat sobre els altres que provoca un tracte distant o pejoratiu. Ràbia que mostra una persona de manera exagerada enfront d’una contrarietat. HUMILITAT: és la virtut humana atribuïda a qui ha desenvolupat consciència de les seues pròpies limitacions i debilitats i actua conseqüentment. La qualitat de reconéixer que tots som iguals, que no té complex de superioritat ni necessitat de recordar constantment els seues èxits i assoliments als altres.

191

La humilitat de la brusa

JOSÉ Mª TOMÁS En temps de la dictadura, quan jo era un xiquet, les falleres i els fallers tan sols utilitzaven els vestits de gala que indicaven els cànons de l’època: per a l’ofrena, algun acte protocol·lari i potser alguna cercavila el mateix dia de Sant Josep. Res a veure amb la multiplicitat d’indumentàries que tant dones com homes lluïm hui en dia (amb totes les reserves sobre si els vestits corresponen o no a l’època del s. XVIII, o si estan més carregats artificialment. La supèrbia de la moda, diria jo). La resta del temps, als casals, es portava la roba normal de carrer. Sí que és veritat que es veien molts trages de diumenge en els actes, i quan hi havia faena la roba de treballar o la que més gastada estiguera. No hi havia un altre equipament o una altra uniformitat. Tan sols el trage de faller o de fallera. El negre amb faixí i camisola de volants o el de torrentí per als homes, i per a les dones el vestit de fallera (evolucionat més o menys de l’original). Volguérem o no, els casals eren del pocs indrets on la gent es relacionava socialment quant a l’oci i l’esplai (sense ser clandestí). I, òbviament, això suposava una magnífica oportunitat per a intentar aparentar més que els altres. De demostrar que a tu, les coses t’anaven d’allò més bé (fora o no fora veritat). I com no, alguna picabaralla o alguna enveja sempre hi podia sorgir, però sense

massa importància (o sí, qui sap). Avançada ja la dictadura, poc abans de l’arribada de la democràcia, començàrem a veure els primers trages de saragüells. Quasi, quasi com una contestació al règim. Com si fora un retorn al passat. Un rebuig de la moral i de les normes establertes mitjançant la indumentària. Els que s’atrevien a portar saragüells eren els “progres”, els que volien fomentar la llengua valenciana, els que parlaven de País Valencià i no de Regne. Uns idealistes provocadors (tal vegada uns avançats al seu temps). Tanta va ser l’acceptació del saragüells que, quan comença la democràcia, molta gent comença a mirar la indumentària, anys arrere de la dictadura, i s’adonaren que aquesta era la roba de faena dels llauradors de l’època de finals del s. XVIII i principis del XIX, i molta gent s’adonà que el seu iaio, si bé no portava saragüells, encara vestia amb la brusa i la faixa típica, tant per a treballar com per a mudar-se i anar a València a fer tractes. Tal vegada va ser per això, perquè ho portava la gent més humil, que en l’època del franquisme es devaluà la utilització d’aquesta indumentària? No ho puc asseverar amb certesa, però el que sí que és veritat és que aquest tipus de vestimenta, típica i humil, està arrelat en la nostra cultura i en la nostra tradició tan profundament, que es perd en el temps.

192

Aleshores, molts fallers començàrem a utilitzar-la com a roba de faena, i a poc a poc començà a tindre més espai en la nostra indumentària i en els actes. És difícil marcar una data exacta de l’origen de la brusa. Tot indica que en una altra època, com a recordatori de les camises amples de l’estil de l’imperi del s. XVIII, van sorgir les primeres bruses. Peces folgades, tant en el tronc com en les mànegues, obertes per davant i que solien allargar-se fins a poc més de la cintura. Amb el temps, es van anar prolongant i donaren pas als guardapols usats per a treballar. El primer que vaig veure de xiquet el portava el meu iaio Antonio, quan venia de treballar de la fusteria, i el seu germà Ximo (encara que el seu nom de veritat era Miquel), a Alboraig. Aquesta brusa sol portar un canesú al qual se li cus el vol mitjançant xicotets plecs o taules. Les bruses antigues solien portar una peça quadrada reforçada en les axil·les anomenada “aixellero” per a evitar el desgast de la transpiració, ja que era una peça usada generalment, per a treballar. Les bruses podien ser negres, però també marrons, blaves, ratllades, estampades, amb beines sobreposades, lluentons o adorns varis… Segons l’usuari, es duien soltes, obertes o lligades, o per dins de la faixa, i amb pantalons llargs.

193

A la ciutat de València, a principis de segle, era habitual veure homes i dones vestits de faena. Individus amb bruses fosques, clares, a ratlles o amb estampats… També apareixen en els documents gràfics de l’època amb camises i jupetins, vestits de carrer… Senyores amb faldes llargues, mocadors de coll o faldes de moda internacional… Hem de pensar que cada persona tenia el seu gust, al marge de la seua condició social i la seua necessitat. No obstant això, no sols s’usava la brusa per a treballar. En els dies festius de l’últim terç del XIX, on la moda internacional convivia amb la tradicional, es podien veure pertot arreu, fins i tot aquelles bruses de colors sobre les camises més modernes, els colls de les quals sempre es veien. Com totes les peces de vestir, les bruses, al llarg del temps, van patir nombroses variacions i fins i tot arribaren a extingir-se. A poc a poc, els estaments socials van acoblar el vestuari a la moda més internacional i, possiblement, la brusa va caure en desús. Però podem dir, amb total seguretat, que va ser una peça molt utilitzada. Però la humil brusa començà a ressorgir en els casals fallers dels anys huitanta. Aquest ressorgiment ha tingut un abans i un després. Ha igualat a tots en els casal, homes i dones, rics i pobres. Però també hem de dir que la brusa que actualment lluïm en les festes en honor a sant Josep ha marcat una altra tendència: la uniformitat. Si alguna vegada heu vestit un uniforme (tant se val el tipus), sabreu que no és una peça qualsevol. L’uniforme produeix determinats sentiments i comportaments, tant

per a qui el vist com per als que el veuen des de fora. Pot produir rebuig, admiració, enveja, disciplina, concentració, seguretat, falta d’iniciativa... Depén de la percepció de l’observador. De totes maneres, és clar que els uniformes mai passen desapercebuts en la nostra societat. És veritat, l’uniforme és roba. Però és una roba amb personalitat pròpia. És la gent la que porta uniforme o és l’uniforme el que porta a la gent? No és una pregunta tan desficaciada. Potser si fem una ullada a la seua història i entenem la seua raó de ser podrem respondre-la.

qui som dins de la comunitat. I els uniformes serveixen per a això, per a mostrar els paràmetres d’identitat, d’ordre social i de necessitat d’intercanvi”, explica Josep Martí, antropòleg del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Per tant, els motius que ens porten a vestir uniformes no són nous: la lògica col·lectiva que ens fa portar aquesta peça és immemorial. Als casal també tenim la necessitat de identificar-nos amb uns colors, uns escuts, unes senyes d’identitat pròpies de la teua falla.

Des que ens despertem fins que ens fiquem al llit, ens creuem amb gran varietat d’uniformes: xiquets anant a escola uniformats de matí, treballadors amb una vestimenta específica de l’empresa per a la qual treballen, la caixera del supermercat vestida d’uniforme amb el logo i el color de la botiga... Potser a la vesprada tornem del treball amb cotxe mentre un parell de policies amb vestits reflectors guien el trànsit. Tal vegada, a la nit eixim a sopar fora i ens atén un cambrer amb vestit de servei. Si ens parem a pensar ens adonarem que l’uniforme està present en qualsevol racó de les nostres rutines. Forma part de les nostres vides. Però, per què vestim uniformes?

SOM EL QUE VESTIM? L’uniforme té una llarga història. Tan llarga com la de l’home. “Des que estem en la Terra hem usat la indumentària, ja siga per a protegir-nos del fred o com a símbol. I els primers abillaments dissenyats responien a la necessitat de diferenciar classes socials i rols. Així naix l’uniforme”, assegura Daniel Louzao, artista plàstic i professor d’Història de la Indumentària a l’Escola Superior de Disseny i Moda Felicitat Duce. “Entre el Tigris i l’Eufrates, a la regió de Sumèria de Mesopotàmia, va sorgir l’escriptura occidental cap al 3.200 a. C. I des del desxiframent d’aquesta escriptura, fa segle i mig, tenim constància dels primers uniformes de la història, com el *kaunake (espècie de falda realitzada amb flocs de pell animal) o el vestit persa (un *kaftán amb una cosa pareguda a uns pantalons) que usaven els guerrers”. Per tant, es pot afirmar que el registre més primerenc de l’uniforme té a veure amb la guerra, però també amb la religió. Totes les civilitzacions que coneixem, sense excepció, l’han usat. “Sempre que parlem de societat parlem d’un determinat ordre que es manifesta en l’àmbit públic

Les raons, fonamentalment en són dos: la pràctica i la simbòlica. Els pintors o els metges, per exemple, utilitzen uniformes de treball per raons pràctiques d’higiene, neteja, etcètera. No obstant això, els uniformes amaguen un simbolisme que tots descodifiquem a l’instant sense adonar-nos-en. “Si parlem d’uniformes estem parlant de presentació social del cos. La lògica social ens demana saber en tot moment

194

d’una manera o d’una altra. Es pot expressar mitjançant modificacions corporals, com a tatuatges o escarificacions, però des que portem roba la manera més fàcil de fer-ho és a través de la roba”, apunta Martí. Un dels majors poders de l’uniforme és la col·lectivització. La despersonalització és una condició sine qua non. Juan Antonio Pérez, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València, indica que l’uniforme produeix tres efectes: “la desindividualització, l’ordre i la jerarquia. Qui vist un uniforme deixa de ser individu i es converteix en grup. L’uniforme ajuda a codificar i a diferenciar a diferents col·lectius d’una ullada. Però la diferenciació mai és neutra, sempre suposa l’expressió de la relació de poder, estatus o prestigi. No causa la mateixa sensació passejar pel carrer amb l’uniforme d’un restaurant de menjar ràpid que amb el d’una universitat d’elit, tot depén del prestigi del col·lectiu al qual representa”. Hi ha qui pensa, dins del món faller, que una determinada brusa o un color determinat donen estatus. Una altra vegada la supèrbia. De totes maneres, Jaime Ceballos, redactor de la revista de vestimenta laboral Fashionwork, creu que a Espanya no hi ha cultura de l’uniforme. “Al Regne Unit es veu gent vestida d’uniforme al carrer mentre va al treball. En canvi, ací, qui treballa amb uniforme ix de casa amb roba normal i se’l posa en arribar a l’empresa. Ens fa vergonya vestir-lo”. Adéu al “mono” blau de treball, d’alguna manera el substitut de la vella i passada de moda brusa. En la mesura que la societat ha canviat, l’uniforme ha entrat en el segle XXI totalment renovat. “Ha 195

passat de ser simplement roba de treball a ser part de la imatge corporativa i l’estratègia de màrqueting”, segons diu el professor d’Història de la Indumentària, Daniel Louzao. “Sobretot en l’àrea de les empreses de serveis, on l’excessiva competència del mercat fa que l’uniforme siga el primer contacte visual que el client percep”. L’uniforme és màrqueting, un element de comunicació de l’empresa. Estarem fent MARQUÈTING en les falles sense adonar-nos? Però això no té el perquè ser conservador, seriós i auster. Es tracta de captar a l’instant el client, i que l’empleat siga un ham. És un exemple molt il·lustratiu que el primer uniforme de servei amb patent als Estats Units fora la conilleta de Playboy. De totes maneres, els poders positius de l’uniforme no són només de cara a la galeria, i per a mostrar una imatge de confiança al client. “Usar-lo en el treball pot ajudar en les empreses, perquè en col·lectivitzar l’individu fa que el treballador se senta part de la companyia”, assenyala Josep Martí. En definitiva, el treballador es converteix en publicitat de l’empresa, però al seu torn facilita el funcionament intern, ja que és un element integrador de l’equip humà. Pot ser per això que no hi ha falla que no tinga camisetes, polars, parques, polos de mànega llarga i curta, anoracs, gorra, jupetí i mocadors, tots amb els colors de la falla i/o l’ escut? Per avarícia? Per fer enveja? O senzillament per sentir-se part d’un col·lectiu? Instintivament, solem situar l’uniforme en les antípodes de la modernitat, la innovació i la joventut. Res més lluny de la realitat. Hui en dia, l’uniforme i la moda van de la mà, encara que podríem trobar més d’un exemple d’aquest binomi al llarg de la història. Els hússars

són el prototip de la influència de la moda i el fetitxisme en l’uniforme militar. Aquests soldats de cavalleria de l’Hongria del segle XV portaven vestits tan vistosos que més que herois de guerra es van convertir en icones de moda. En les últimes dècades, els dissenyadors més prestigiosos han traçat les línies de vestir de diverses empreses. A Espanya, Ibèria va ser la pionera a introduir dissenyadors en el món de la uniformitat. Pedro Rodríguez, Pertegaz, Elio Berhanyer, Alfredo Caral i Adolfo Domínguez han sigut, des de 1954 fins hui, els que han vestit la companyia aèria. L’any passat va ser escollida com la quarta companyia millor vestida en una enquesta a usuaris del cercador de vols Skyscanner. La introducció dels dissenyadors en la roba laboral s’ha anat generalitzant durant els últims anys, i hui en dia és fàcil trobar la signatura d’un gran modista darrere d’un davantal. El dissenyador barceloní Antonio Miró, per exemple, es va encarregar en el 2005 de renovar els uniformes de la Federació Catalana de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters. “La relació entre la moda i els uniformes és imprescindible”. Ana Buil n’està convençuda. Ella és responsable de màrqueting i comunicació de Joma’s Uniformes, una de les empreses més importants del sector a Espanya. “En cada model que fabriquem sempre considerem tres factors: la imatge corporativa, la moda i el disseny, i el tecnicisme d’última generació específic per a cada sector”. Joma’s Uniformes dissenya roba laboral per a quatre sectors diferents: indústria, sanitat, hostaleria i restauració, i estètica i perruqueria. “Un uniforme, com a roba de treball que és, ha de ser abans de res còmode, que al seu torn protegisca l’usuari i, a més, 196

puga marcar tendència. Per això, la nova aposta és per la i+d+i. Cada vegada apliquem més teixits tècnics: transpirables, anti-taques, antibacterians i fins i tot ignífugs”. (Això ens podria vindre molt bé als fallers. Vos ho imagineu?) L’uniforme laboral ha entrat en altres dimensions amb la incorporació de nous colors i corts. Modern o antiquat, l’uniforme continua fent valdre els seus poders. Fins i tot haver-ne indagat, la pregunta inicial segueix en l’aire. És la gent la que porta uniforme o és l’uniforme el que porta a la gent? En podríem afegir una altra. Podem arribar a contagiar-nos de la personalitat que els uniformes desprenen? Ens sobrarà temps per a continuar buscant una resposta, perquè com assegura l’antropòleg Martí, l’uniforme no desapareixerà. “La necessitat de formar part d’una col·lectivitat és intrínseca a l’ésser humà”. I a les falles actuals tot naix de la utilització de la humil brusa del treballador i llaurador valencià. La brusa va ser l’origen, la peça iniciàtica que ha creat tot un món d’indumentària “casalera” pròpia i identificativa de cada falla. Pot ser que algun dia la brusa torne a estar de moda i torne a ser una peça de roba habitual en el vestir quotidià dels homes i dones, perquè com ja hem dit, la gran virtut de la brusa ha sigut unificar sexes, raons socials, ideologies i fins i tot nacionalitats. Es per aquesta raó que vull retre un homenatge a la brusa que duien els nostres iaios i que tant ha fet per les falles. Tal vegada si ells ens veieren ara (sens dubte el meu iaio Antonio ho faria), pensarien: “aquests fallers i falleres s’han tornat bojos de remat”.

197

No hi ha pitjor… Em referisc a la gent que té dins de si la supèrbia d’afirmar coses errònies sobre les falles, coses que fan que no els agraden, que els molesten o fins i tot que arriben a odiar-les, sense saber un fum de coses que fan que les falles siguen un dels bens més apreciats

H LETICIA SIMÓ

Hi ha una dita, coneguda per totes i tots, que diu que «no hi ha pitjor cec que el que no vol vore»; i jo afegiria, a la gran gamma de dites valencianes, que no «hi ha res pitjor que opinar sobre allò que es desconeix». Tal vegada, si ho pensem bé, n’hi ha una semblant que diu que «la ignorància és molt atrevida». I és que moltes vegades ens atrevim a pensar, i el que és pitjor, a afirmar coses sobre temàtiques que desconeixem i de les quals pensàvem que teníem la més absoluta veritat. Certeses que no ens deixen veure més enllà i i ens impedeixen descobrir la veritat. Relacionant les dites amb la temàtica global del llibret, podríem dir que el pecat vol apoderar-se de nosaltres de moltíssimes maneres, i centrant-nos en una en concret, a la qual vull fer referència, és la supèrbia. I és que... no vos sembla que hi ha gent que respon perfectament a la qüestió: «què superb és opinar sobre allò que no sabem res!» Em referisc a la gent que té dins de si la supèrbia d’afirmar coses errònies

sobre les falles, coses que fan que no els agraden, que els molesten o fins i tot que arriben a odiar-les, sense saber un fum de coses que fan que les falles siguen un dels bens més apreciats que tenim a la nostra terra, i no per unes poques coses, sinó per moltíssimes coses que la gent desconeix. En pròpia persona vaig viure un debat sobre l’estat del poble de Silla, debat en què s’exposaven diverses preocupacions dels veïns i veïnes allí presents, i en el qual també esperàvem una resposta dels organitzadors i organitzadores sobre les nostres preocupacions. Un veí, que m’atrevisc a dir que desconeixia per complet el món faller i tot el que aquest envolta, va preguntar amb un to de vertadera preocupació el motiu pel qual les falles tenien tot el dret a tallar carrers, tindre casals gratuïts, plantar carpes o fins i tot plantar monuments enmig del carrer (fet que impedia que la gent que no és fallera haguera de modificar les seues rutines o els seus trajectes). No podíem plantar les coses a les eres? O als afores del poble, per no perjudicar 198

els altres? Em vaig quedar vertaderament sorpresa amb aquestes (dures) declaracions. És a dir, tenim la sort de tindre una festa internacionalment reconeguda, una festa plena d’art i de cultura, (encara que és veritat que Falles són tot l’any), i que sols “molesta” amb els monuments plantats del 15 al 19 de març. I encara hi ha gent que busca tres peus al gat amb aquest tema? De veritat, no hi ha res pitjor que afirmar coses que no sabem. Aquest home, assegurava que els fallers i les falleres ho tenim tot gratis: el casal, la llum, l’aigua, les carpes (qui les utilitze). Dubtava que fins i tot els monuments no estigueren finançats (o fins i tot quasi pagats) pels Ajuntaments, i afirmava també que totes les activitats com mascletaes, despertaes, etc., no les pagàvem els propis fallers i falleres, sinó que ho pagàvem tots els/les ciutadans/es, i per tant, es queixava que ell, que no era faller, haguera de pagar amb el seus impostos tot el que nosaltres (els que vivim la festa) gaudim. Molt amablement i amb molta educació se li va explicar tot allò que els que vivim la festa sabem. D’acord, sí, les falles rebem una (prou) xicoteta subvenció per part de l’Ajuntament, però no a canvi de res, sinó a canvi de treball i participació. Cal destacar i recalcar que som els fallers i falleres els que amb el nostre esforç, treball i dedicació, portem endavant totes les activitats que any rere any es fan durant la setmana fallera (i més enllà de la setmana fallera), a canvi de

compartir la festa i la il·lusió amb tots i totes les persones del poble, siguen o no fallers i falleres. Les Falles són una festa oberta, una festa de carrer. Les falles omplin els carrers i les places de color i música, amb els passacarrers, amb un art que impressiona, amb els monuments. Les falles envaïm de cultura el poble amb la nostra llengua, i de sàtira amb

les nostres crítiques. Les falles són emoció, festa i tradició, i són amades per gent de fins i tot l’altra banda del món. Per tant, per què hem de ser tan autodestructius amb les nostres coses? Per què hem d’escoltar declaracions de gent que té dins la supèrbia d’afirmar coses que desconeix? Des d’aquest xicotet article, jo, que soc fallera des de sempre, m’agra199

daria dir a les persones que volen mal creure, malparlar o malvoler la nostra pròpia història festiva, que s’hi acosten, que compartisquen unes festes amb nosaltres, que canvien la forma de veure la festa, que participen, que gaudisquen del bé més preat que tenim, i sobretot, i fent apologia de la temàtica d’aquest llibret, que deixen de banda la supèrbia per a donar pas a la humilitat.

Pecats i virtuts de les falles des de fora

D ISABEL TOMÀS

De vegades els fallers som molt poc objectius. Per aquest motiu necessitem ulls que des de fora ens ajuden a veure millor els nostres pecats i també les nostres virtuts. És per això que hem demanat a un valencià que no és faller (C) i a una forastera manxega (A), que ens donen la seua opinió sobre la nostra festa. Quina és la primera cosa que penses quan et dic la paraula “Falles”? A: Moltes paraules boniques, però si haguera de definir-ho en una paraula seria foc. C: Com diu la meua companya, moltes són les paraules que em venen a la ment, però sobretot festa, i a més a més, amistat, bogeria, emocions, sensacions i sentiment. Penseu que tots els pecats capitals es reflecteixen en les falles? I quins són els pecats que més abunden en aquesta festa? A: No. Els pecats que més abunden son la supèrbia, l’enveja, la luxúria, l’avarícia i la gola. C: Sí, cadascun dels pecats té alguna participació en les falles, com en la vida, tant dins dels casals com fora. També pense igual que la meua companya, que sobretot la luxúria i la supèrbia són els pecats que més abunden en la festa. Quins són els punts forts de la nostra festa, les virtuts que més aportem a la societat? A: La cultura que hi ha darrere de les falles i la història, tot això és patrimoni. És innegable que apor-

ten coses importants a la societat. Aporten bellesa i majestuositat a València, però el més important és que és una excusa per a ajuntar-se amb els amics i gaudir de la festa junts als casals. Les virtuts que més veig en les falles són la diligència, la generositat, la caritat i la humilitat, encara que també hi ha molta supèrbia. També s’ajuda molt i tots intenten ser iguals. C: Les falles aporten a la societat moltíssimes coses. Cultura, festa, tradició, emocions i una gran evolució que ha fet que la ciutat de València es desenvolupe per a viure millor les falles i poder obrir la festa al món sencer. La seua evolució també ens ha fet vore que tot, com en la vida, canvia i millora

explicat la festa des de dins. És genial que puga vindre gent de fora als casals, encara que siga convidat per un faller. Però es viu la festa molt més intensament i es valora millor. I quan es fa festa al carrer, els dies de Falles, la gent de fora pot anar-hi perfectament i gaudir. I dins dels casals, entre els fallers, es veu molta generositat, sou del “açò ho pague jo”, encara que de vegades sou un poc exclusius, perquè no tot el món pot entrar en un casal, així com així. C: Sí, moltíssim, ja que els fallers perden hores de descans i de temps lliure per dedicar-se a la falla, comparteixen la festa amb tot el món. Encara que no tot es comparteix, ja que els casals són per als fallers, però fora és per a tots.

Quines coses canviaries de les falles? A: Que tot en la festa és aparentar. No m’agrada gens. Des de fora de les falles es veu com que tot és molt car, que es gasten molts diners per a cremar obres d’art, en els vestits... Jo, si estiguera en la festa, també en gastaria, de diners, però quan no coneixes la festa sols veus que tot és voler més i més i més. Entenc que siga així, ja que hi ha molt de treball darrere, però des de fora es veu molt diferent. C: La veritat? No canviaria res. Les falles són així, i a qui no agrade que no vinga. Però per damunt de tot és respecte.

Penseu que els fallers som egoistes o que estem oberts a la gent de fora? A i C: No sou egoistes. Entenc que els casals són dels fallers, i quan la gent diu que no és una festa oberta no m’agrada, perquè la vostra festa és així. El carrer és per a tots, però dins d’un casal ho gaudeixen els fallers, els amics, la família fallera, que per això paguen. Sí que es podrien fer més coses per als que no són fallers, durant la setmana de Falles, perquè conegueren més la festa, encara que sé que això és molt difícil.

Penseu que els fallers som generosos? Per quin motiu? A: Sí... ho he pogut descobrir gràcies a la meua parella, que sempre m’ha 200

Els fallers som superbs? A: Home, és clar! Perquè és a veure “qui la té més gran”, qui du el millor vestit, les teles, les joies, la grandiositat dels monuments, que et premien per dur anys en una falla, amb

mai haguera pensat que m’agradaria de la manera que m’ha enamorat. Però sí que té moltes coses bones que em fan sentir la festa de les falles, encara que no siga valenciana. És una festa molt bonica. C: Sí, encara que he participat i participaré de forma passiva. És una festa que encara que tinga una visió des de fora, m’agrada.

una medalla encara que no faces ami faena. Hi ha coses que són un poc peculiars en aquesta festa, la veritat. Que hui en dia hi haja limitacions de diners i de grandària per als monuments és per a reduir un poc la bogeria que hi ha, que ja s’estava convertint en un pecat excessiu. Cal tornar a l’essència de la qualitat enfront de la quantitat. Així evitarem que els diners ho donen tot. C: No, la veritat que no ho crec. Sou persones com tots. Tots tenim de tot, i les falles són així, encara que no ens agrade a tots. Quin és el principal pecat i la principal virtut de les falles? A: Des del meu punt de vista la supèrbia és el pecat principal de les

falles; i la principal virtut, la generositat, perquè sou com una gran família i ho compartiu tot. C: Per la meua banda jo diria que l’enveja és el pecat principal de la festa, per la ràbia que algú faça un monument millor, o un llibret, o una mascletà. Tot es mirar què fan els altres i criticar-los, en compte de gaudir tots, com hauria de ser. I la principal virtut diria que la temprança. Cada comissió trau endavant la seua falla, i ho afronta com pot per a plantar-la. En la teua balança, t’agraden les falles i formaries part d’aquest món? A: Sí, sens dubte a les dos preguntes. He pogut descobrir una festa que 201

En resum, què són les falles per a vosaltres? A: Les Falles és una moguda bestial, no sols és una festa de cinc dies, sinó de tot un any, perquè sempre hi ha actes, passacarrers, festes, reunions... És la principal festa de la província de València i la capital, en la qual tots els fallers paguen una quota per a tirar la falla avant. Viuen intensament el mes de març, i quan arriba el 19 ja estan pensat en les falles de l’any següent. És una festa que mai acaba i que s’ha de viure des de dins per gaudir-ne al màxim. C: Les falles són com les dos cares d’una mateixa moneda: la dels fallers i la dels no-fallers. M’explique. Els que no som fallers gaudim de la musica, del soroll, de les mascletades, dels meravellosos monuments, dels vestits regionals, dels passacarrers, de l’ofrena de flors a la Verge i de tot allò que feu als carrers. Però els fallers, en la intimitat dels casals, fan reunions, preparen actes, festes, menjars... Una diversió que si no eres faller no tens. Això no obstant, els que no som fallers podem gaudir de tot el que abans he dit. Ací teniu dos visions de la nostra festa, tan diferents, tan imprescindibles i tan importants per a nosaltres, ja que ens fan descobrir la manera com la gent ens veu, com ens descriuen i com ens ajuden a millorar en aquesta algaravia de pecats i virtuts que són les falles, festa que hui en dia és patrimoni immaterial de la humanitat.

PROGRAMA 202

DIVENDRES 24, DISSABTE 25 I DIUMENGE 26 DE GENER FIRA DE SANT SEBASTIÀ Per tal de participar en les festes patronals de Silla, la comissió ha preparat una sèrie d’actes que podeu trobar en el tauler del casal. A més, farem una tradicional arreplegà. El dissabte, a les 12.00 h, ens congregarem a la caseta del recinte ferial i demanar així la voluntat per a la falla en la Fira de Sant Sebastià.

DIVENDRES, 7 DE FEBRER PRESENTACIÓ DEL LLIBRET - Cap a les 23 h, després de sopar i en la intimitat del nostre casal, però de la manera més solemne, farem la presentació del nostre estimat llibret 2020.

DISSABTE, 8 DE FEBRER SOPAR D’HOMENATGE ALS FALLERS D’HONOR - A les 21.30 h tindrem el sopar en homenatge als fallers d’honor, al restaurant Puerta del Hierro, a Beniparrell. Un any més, la falla Mercat organitza aquest sopar per a retre homenatge als col·laboradors i amics de la nostra falla que, any rere any, amb les seues generoses aportacions ens ajuden. Moltes gràcies per endavant.

DISSABTE, 22 DE FEBRER PENJAR BANDERES I PINTAR ESCUTS

D’ACTES 203

- A les 14 h dinar al casal. Després del suculent menjar, anirem tots junts a casa dels nostres màxims representants a penjar les tradicionals banderes.

DISSABTE, 29 DE FEBRER CAVALCADA DEL PREGÓ A les 17.00 h començarà la tradicional CAVALCADA DEL PREGÓ. Un dels actes més esperats pels fallers de totes les comissions. El recorregut serà l’habitual programat per la JLFS, i en arribar a la plaça del Poble, les falleres majors de les diferents comissions faran el tradicional pregó que inaugurarà les festes falleres.

DIUMENGE 1 DE MARÇ EXPOSICIÓ DEL NINOT I LLIURAMENT DE RECOMPENSES - A les 17.30 h ens reunirem per a la inauguració de l’EXPOSICIÓ DEL NINOT, que tindrà lloc a la Nau de la Cultura, al carrer del Castell. Tots els fallers i falleres estem convidats a conéixer els ninots indultats de les diferents comissions, junt amb els nostres màxims representants, Ivan, Pilar, Nacho i Carla. - A les 18.30 h acudirem a la Nau Jove, on assistirem a l’acte de LLIURAMENT DE RECOMPENSES atorgades per la JCF de València.

DILLUNS 2, DIMARTS 3, DIMECRES 4 , DIJOUS 5 i DIVENDRES 6 DE MARÇ

DISSABTE, 7 DE MARÇ - A les 12.00 h, VII CONCURS DE PAELLES organitzat pels fallers i falleres de la comissió en què es tractarà de guisar la millor paella que més tard degustarem tots junts al casal. En acabant sabrem quina ha sigut la guanyadora. - A les 22h, sopar de pa i porta i gran DISCOMÒBIL fins que el cos aguante.

DIUMENGE 8 DE MARÇ - A les 14h, dinar al casal a càrrec dels millors cuiners de València. - A les18.00 h, berenar a la carpa. - A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major.

DILLUNS 9, DIMARTS 10, DIMECRES 11, DIJOUS 12 I DIVENDRES 13 DE MARÇ - A les 18 h, i com fem cada vesprada des de principi de mes, berenar al casal. De segur que la nostra delegació d’infantils ens té preparada alguna sorpresa; a més, durant la vesprada anirem portant peces de les falles i començar així la plantà. - A les 22 h, sopar de pa i porta.

DISSABTE, 14 DE MARÇ Aquest és un dels dies més esperats per tots els que formem part d’aquesta comissió, ja que per fi arriba el dia de la plantà. L’artista del monument gran donarà forma a la falla. - A les 14h h, dinar al casal, el millor menjar valencià, i després ENTREGA DE RECOMPENSES, tant majors com infantils. - Com cada vesprada, a les 18.00 h, BERENAR a la carpa, però aquesta vesprada més especial, ja que serà CARLA GÓMEZ, la fallera major infantil, la que ens delectarà amb un gran berenar. - DURANT TOTA LA VESPRADA, PLANTÀ DE LA FALLA GRAN - A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major, i tot seguit discocarpa.

DIUMENGE, 15 DE MARÇ NIT DE LA PLANTÀ I ALBADES - A les 18.00 h, els més menuts tindran la seua cita amb el berenar, en aquest cas oferit pel nostre president infantil, NACHO MENA. - A partir de les 20.00 h, i en el torn que ens toque, vindran els cantadors a dedicar unes albades als nostres màxims representats. - A les 22.00 h, sopar de pa i porta al casal. En acabar, tots els fallers ens posarem tota classe de complements i reclams que ens diferencien de la resta de comissions. Al voltant de les 23.30 h, eixirem al ritme de la xaranga que ens acompanyarà a la Nau de la Cultura per a escoltar les albades i recollir els ninots indultats.

- A les 18.00 h i amb la directa posada, tots els menuts tindran una cita diària a la carpa per a berenar, jugar, tirar petards i passar-ho d’allò més bé amb els actes que la delegació d’infantils els ha preparat.

204

DILLUNS, 16 DE MARÇ

més menuts de la falla.

PARC INFANTIL DURANT TOT EL DIA

- A les 22.00 h, la fallera major, PILAR TORMO I MARTOS, ens obsequiarà a tots els fallers de la comissió major amb un extraordinari sopar. Tot seguit hi haurà una gran discomòbil i sorpreses perquè els més valents i menys cansats puguen enllaçar fins a la despertà.

- A les 14.00 h dinarem al casal. Siga com siga, de segur que estarà deliciós. - Cap a les deu, amb els monuments ja plantats, començarem el dia amb un bon esmorzar i esperarem el jurat perquè qualifique l’esforç que la comissió ha fet durant de tot l’any. . A les 18.00 h, els més menuts tindran la seua cita habitual a la carpa per a berenar. En acabar, sorpreses i molta diversió. - A les 21.00 h, sopar per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, i després d’haver descansat un poc, anirem al sopar de pa i porta. Només agafem unes poques forces més, FESTA TEMÀTICA amb sorpresa, en la qual ballarem fins a la despertà.

DIMARTS, 17 DE MARÇ LLIURAMENT DELS PREMIS - A les 8.00 h farem la primera DESPERTÀ. Entre petards i música anirem a despertar la nostra fallera major, PILAR TORMO I MARTOS, perquè ens prepare un bon esmorzar per a agafar forces. - A les 11.00 h, concentració a la carpa per tal d’anar a recollir les falleres majors i, després, dirigir-nos a la plaça dels Germans Iborra, lloc des del qual totes les comissions desfilarem cap a la plaça del Poble de Silla, on es farà el LLIURAMENT DELS PREMIS. - A les 14.30 h, dinar al casal, on hi haurà preparada una bona paella per a celebrar els premis aconseguits. - A les 18.00 h, CERCAVILA pels carrers adjacents per tal d’oferir els premis al veïnat de la comissió més festera. - A les 21.00 h, sopar de pa i porta per als

DIMECRES, 18 DE MARÇ OFRENA DE FLORS Aquells que hagen resistit tota la nit, i tots aquells que puguen alçar-se del llit, tenen una cita a les 8.00 h, amb la segona DESPERTÀ per tot el veïnat. Anirem a desdejunar a casa de CARLA GOMEZ I MOMPO, nostra fallera major infantil. - A les 17.00 h ens reunirem tots a la carpa i farem la cercavila que ens portarà a la plaça del Poble per a realitzar l’OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS. - A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major, i tot seguit ballarem amb el so de la gran orquestra FUEGO, fins a enllaçar amb el dia de Sant Josep.

DIJOUS, 19 DE MARÇ En el dia de la festa gran dels valencians felicitarem tots els joseps i josefines. - A les 8.00 h, els més matiners eixirem del casal per a tirar petards per tot el veïnat, en la tercera i última DESPERTÀ, a càrrec del president infantil NACHO MENA I PERIS. - A les 11.00 h, ens concentrarem a la carpa per anar a recollir les falleres majors i, tot seguit, acudir a la plaça del Poble, lloc des del qual totes les comissions desfilarem juntes per assistir, a les 12.00 h, a la MISSA en honor a sant Josep. - A les 14.00 h, tots junts anirem al parc

205

de Silla per delectar-nos amb la MASCLETÀ a càrrec dels fallers de la falla Poble i del Mercat. - A les 18.30 h, després d’haver fet una bona migdiada, menuts i majors anirem a la carpa per a començar el tradicional PASSACARRER BOIG. En acabar, la delegació d’infantils té preparada una mascletà infantil. - A les 21.30 h, CARLA I NACHO, nostra fallera major infantil i president infantil, botaran foc a la falla infantil sota l’atenta mirada de tots els xiquets. Quan s’acabe la cremà infantil, voltarem les cendres mentre cantem el nostre himne. - A les 22.00 h ens reunirem tota la comissió en l’últim sopar de la setmana fallera. Després, a l’hora que ens toque cremar el monument gran, la fallera major, PILAR, acompanyada del president, IVAN, pegaran foc a la falla. De nou, tots els fallers i les falleres voltarem les cendres i farem tots junts un visca molt fort per les Falles de l’any 2021.

La comissió vos desitja bones festes josefines!!!

Qualsevol possible canvi d’hora o data es comunicarà prèviament per mitjà de la pàgina web de la falla i del tauler d’anuncis del casal.

Cloenda

P LETICIA SIMÓ

Per a finalitzar aquest passeig pels pecats i les virtuts, m’agradaria acabar amb aquesta història, ja que sent certa, la compartisc amb vostés, perquè pense que resumeix perfectament l’essència d’aquest llibret. L’altre dia, per sorpresa, em va sorgir un pla dels que anomenem pensat i fet. I és que quedàrem per a sopar unes amigues que feia temps que no ens véiem. Aquestes amistats que saps que per molt de temps que passe, i per molt de temps que faça que no ens hem vist, quan ens ajuntem tot torna a ser igual, i les converses i les rialles fins a altes hores de la nit estan més que assegurades. Així que ens ajuntàrem, i al poc de temps isqué de manera natural i espontània la temàtica per excel·lència, que no és una altra que la nostra passió, la nostra debilitat, el nostre major vici, aquella part de la nostra vida que ens ha donat milers d’alegries, emocions i alguna que altra baralla (que per sort tenen una durada molt breu). Aquella temàtica que fa que més que amistat, entre nosaltres hi haja una relació de família, de família fallera. Parlant parlant ens adonàrem que poques coses hi ha que ens agraden més en aquesta vida que el món de les falles... I si en alguna cosa estem d’acord és que no és gratuït aquest amor a la festa, sinó que té una explicació prou evident si ens parem a pensar.

La vida està plena de perversitats, de vicis, de debilitats i de pecats que la fan (al meu parer), molt més apetitosa i entretinguda. D’altra banda, trobem en les virtuts i la puresa l’equilibri necessari per a no caure en les profunditats dels pecats, i trobar així la llum que ens diu que el bé és el que triomfa. Dins del món de les falles (la nostra debilitat), trobem tota una barreja de pecats i virtuts que fan que aquest món siga una passió molt completa. I és que, com no ha de ser una devoció un món que ens ofereix tantes coses? En les falles trobem temptacions i els més obscurs pecats, però també ens veiem salvats per les més boniques llums. Per tant... qui no ha sentit dins la més profunda luxúria que provoca l’èxtasi de les nits falleres? O la gola de menjar desmesuradament tot allò que durant tot l’any ens restringim? (i així poder gaudir sense remordiments de la nostra apreciada gastronomia), Qui no ha experimentat la supèrbia en pensar que el seu llibret, o presentació o monument és el millor (o tu penses que és millor)? I si pensem al contrari, de segur que alguna o altra vegada hem donat curs als nostres pensaments més obscurs i hem sentit com la ira s’apoderava de nosaltres per haver rebut un mal premi, o l’enveja en veure com altre s’emportava aquell mèrit que tu tant desitjaves, o de veure com la teua 206

companya de festa s’ha fet un vestit de valenciana nou (enveja sana, en aquest cas). A Falles pot ser sentim que tenim dret a pecar de peresa, ja que els fallers i les falleres treballem de valent tot l’any per a gaudir de la festa com cal i deixem de banda aquella veueta que ens diu que hauríem de seguir fent coses, perquè el treball mai no acaba. I com no, l’avarícia de saber que és el nostre moment, el moment dels fallers i les falleres, el moment de sentir que el carrer ens pertany a nosaltres i a ningú més; l’avarícia de fer el món nostre i pensar que en aquest moment i en aquest instant sols existim els fallers i les falleres, els pecadors absorbits per la provocació i la temptació fallera. Encara com que cada temptació transformada en pecat té una llumeneta pura que ens porta a les virtuts que equilibren el nostre frenesí. Encara com també tenim dins la castedat per a no deixar-nos envair al complet pels estímuls que exciten els nostres sentits, i la temprança de gaudir de certes coses amb la moderació necessària. I encara com de vegades apartem aquella supèrbia de què parlàvem per donar pas a la humilitat i la generositat, virtuts que fan que ens donem al altres i ens sentim tots iguals i units per l’amor a la festa. Encara com la prudència també forma part de nosaltres, i la tenim

dins com aquella veueta que ens dona cautela, moderació i maduresa. I moltes vegades agraïm que tinguem dins la diligència de sentir-nos actius, de saber que a banda de gaudir cal treballar i tindre unes metes que s’han d’aconseguir. Dins d’una comissió fallera, la virtut més cridanera que trobem pot ser que siga la caritat, la de treballar per la festa, per l’amor que li tenim sense demanar res a canvi, i que fa que tots i totes tinguem en comú la filantropia fallera. Llegint tot el que hi ha dins del món faller (espiritualment parlant), no és

difícil que ens entenguen quan parlàvem (la meua amiga i jo) i posàvem en comú que la nostra debilitat són les falles. I és que, quina festa més completa!, plena de trampes i de pecats que ens fan caure en la perversitat i en el vici, i per a la qual, per sort, tenim una llum que il·lumina les virtuts que necessitem per trobar l’equilibri. I amb aquesta reflexió posem punt final al llibret d’enguany. Esperem de tot cor que vos haja agradat, que hàgeu entés que les falles són un equilibri entre la llum i l’obscuritat, que ni tot és tan bonic ni tot és tan 207

roí. Nosaltres sempre buscarem l’equilibri perfecte perquè la festa siga admirada i volguda per tots. Als que només veuen pecats els mostrarem les virtuts, i als que pensen que ho fem tot bé els mostrarem que també tenim pecats. I així, d’aquesta manera posarem la balança al centre, encara que si fem com la moma, sempre la tindrem un poc inclinada cap a la llum, perquè seguint els seus passos, cal deixar-se temptar, jugar amb ells, fer-los ballar, però a la fi saber que les virtuts són les que han de guanyar i predominar enfront de l’obscuritat.

Agraïments Un llibret té moltes parts: articles, entrevistes, escrits, salutacions, explicació de les falles… Però n’hi ha moltes més que no es veuen, com l´amor, la fantasia, les hores de son, els pensaments i tantes i tantes coses més!!!! Però sobretot el calor humà d’aquesta humil comissió. Iniciem amb aquestes humils línies una nova creació, un nou pas, encara que siga menut, en la història de la falla del Mercat. Cada any és més complicat fer un projecte com aquest, ja que veiem reduït el nombre de patrocinadors per causes que no tenen res a veure amb nosaltres. Actualment hi ha moltes xarxes socials, com Facebook, WhatsApp, Instagram, etc… I costa molt que vosaltres, els comerços, vos impliqueu i col·laboreu amb aquesta tasca fallera que és EL LLIBRET, ja que sou un pilar fonamental per a poder fer-lo. De manera implícita, ens veiem obligats a retallar en material, pàgines del llibret, però no estalviem en esforç, cura i perseverança. Per això volem que el llibret de la falla del Mercat, siga GRAN, com sempre ho ha sigut. Gràcies, com no, a vosaltres. Els comerços, gràcies als quals podem fer cada any el llibret. Sense vosaltres ens costaria molt fer aquesta tasca. El llibret és l’única cosa que perviu quan l’última espurneta dels monuments s’apaga. Per aquest motiu, els fallers i sobretot la delegació de propagandes, vos donem les GRÀCIES, milions de GRÀCIES per donar suport a tradicions, a amor per les lletres, a la poesia i a la nostra llengua, però sobretot a la nostra festa. LES FALLES. Moltíssimes GRÀCIES de tot COR.

208

AGENDA COMERCIAL

209

210

211

INFANTILES Pepe Monzรณ

212

FUNERARIA CON MAS DE 80 AÑOS DE EXPERIENCIA EN EL SECTOR, SIENDO EN ESTOS MOMENTOS LA 3ª GENERACIÓN.

FUNDADOR Y 1ª GENERACIÓN, D. VICENTE PERIS VILA

2ª GENERACIÓN, D. FRANCISCO PERIS TORMO 3ª GENERACIÓN, FRANCISCO PERIS GIMENO

DISPONEMOS DE TODA CLASE DE VEHICULOS NECESARIOS PARA PODER DAR UN BUEN SERVICIO Y DE CALIDAD. FURGON DE MONTAJE, 1 CARROZA FUNEBRE MERCEDES, 2 CARROZAS FUNEBRE ÚNICAS EN TODA ESPAÑA, BENTLEY MULSSANE Y BMW SERIE 5 AMERICANO, Y 2 VEHICULOS PARA TRAMITACIÓN Y GESTIÓN. EN LA ACTUALIDAD, NUESTRA FUNERARIA, ESTÁ HACIENDO GRANDES ESFUERZOS E INVERSIONES PARA PODER DAR CADA DÍA UN SERVICIO MEJOR Y MÁS COMODO A LAS FAMILIAS DE LOS FALLECIDOS, POR ELLO, A MEDIADOS DEL AÑO 2.000, INAUGURAMOS EN SILLA EL QUE FUÉ NUESTRO 1º TANATORIO, DESPUÉS DE VARIOS AÑOS, EN EL 2.013, INAUGURAMOS EN LA VECINA POBLACIÓN DE PICASSENT, NUESTRO 2º TANATORIO, Y EN ENERO DE 2.015, INAUGURAMOS NUESTRO 3º TANATORIO ENLA VECINA POBLACIÓN DE ALCÀSSER. TODO ELLO PARA CORRESPONDER A LAS INNUMERABLES FAMILIAS QUE HAN CONFIADO EN NOSOTROS.

213

214

215

aldiesport@ aldiesport.com

216

Compra, venta y alquiler de inmuebles

Avda. País Valencià, 3 Móvil 689 247 892 46460 SILLA (Valencia) jbercost@gmail.com www.inmobiliaria-inmercost.es

Javier Bermejo Costa

Asesor personal inmobiliario

Talleres propios. Servicios de: BOR

DA D

IMP

REN

ROT SER

IGRA

ULA

Tu m arca da. p ers o n al iz a

CIÓN

FIA

C/. José María Pemán, 38 bajo 46460 SILLA (Valencia) Tels. 96 120 04 41 - 691 432 422 ventas@graﬁcasvapa.com www.graﬁcasvapa.com

Fabrica tu propia marca

217

ASESORIA -Fiscal -Contable -Laboral -Jurídica -Gestoría

SEGUROS -Vida -Pensiones -Hogar -Comercios -Salud -Vehículos

218

CIRCULO DENTAL CLÍNICA DENTAL

CITA PREVIA: Tel. 96 120 14 29 Móvil 677 397 136

C/. Valencia, 53 46460 SILLA (Valencia)

C/ Rambla de la Independecia, 18 Teléfono 96 120 26 66 C/ Severo Ochoa, 8 (Esq. Cooperativa) Teléfono 96 121 42 40 219

C.E.V.S.L.

CONSULTORIA Y ASESORAMIENTO DE EMPRESAS

Avda. Jaime I El Conquistardor, 2 bajo (esquina C/. San Rafael) Tel. 96 120 37 12 - Fax 96 121 21 52 - Mvl. 601 194 762 E-mail: laboral@consultoriavalero.com fiscal@consultoriavalero.com 220

221

MANUEL MOLERO HIGUERAS Taller Mecánico: 654 193 910 (Manolo) Lavadero Vehícilos manual: 665 110 549 (Mercedes) Neumáticos - Reparación bomba inyectora

C/ 1º de Mayo,6 46460 SILLA (Valencia) joicarmultiouto@hotmail.com

222

Tels. 96 85 961121 21887785 601115 115350 335 601

B FA

ACHIN R R

IA - GA

N E I B

223

Avd. Reyes Católicos, 12 y 18 Tel. 605 018 288 961 201 430 SILLA (Valencia) - 46460 www.gabinetebarrachina.com Síguenos en Facebook

224

Vanessa Alarcón

Vanessa Alarcón - Depilación -Depilación láser - Depilación - Masajes -Depilación láser - Tratamientos faciales - Masajes y corporales - Tratamientos faciales - Belleza de manos y pies y corporales -Uñas gel y porcelana - Belleza de manos y pies - Maquillajes -Uñas gel y porcelana Vanessa Alarcón - Chocolaterapia - Maquillajes -Aromateriapia - Depilación - Chocolaterapia -Depilación láser -Aromateriapia C/ Jaume I, 34c. Bajo. 46460 Silla - Masajes Tl. 652 379 223 - Tratamientos faciales C/ Jaume I, 34c. Bajo. 46460 Silla y corporales Tl. 652 379 223 - Belleza de manos y pies -Uñas gel y porcelana - Maquillajes 225 - Chocolaterapia

226

227

AV. SEQUIA REAL DEL XUQUER, S/N. 46460 SILLA (Valencia)

Tel. 96 120 02 66

228

EXPERIENCIAS DE FELICIDAD EN CONFIANZA 2 Agencias a su servicio… en Silla y Albal Viajes de LUNA DE MIEL VACACIONES Fines de Semana y Puentes Viajes de EMPRESA  GRANDES VIAJES    

Su Asesoría de confianza en viajes

SILLA: C/ San Rafael, nº 8 bjo. Tel. 960 653 715 silla@viajesturiopolis.com

ALBAL: Av. Corts Valencianes, 96 Tel. 961 269 649 albal@viajesturiopolis.com

www.viajesturiopolis.com

229

La Fábrica de Sueños La Fábrica de Sueños

Juan de de Villarrasa, 14 Plaza Plaza DonDon Juan Villarrasa, 14 46001 VALENCIA 46001 Telf.VALENCIA 671 739 675 taller@flordaigua.es Telf. 671 739 675 www.flordaigua.es taller@flordaigua.es HORARIO www.flordaigua.es Mañanas:230 de 10 a 13’30 h. Tardes: de 17 a 20 h.

E-MAIL. alfasilla@alfasilla.com

AV. DE LA PLANA 2 BAJO

TEL. 674 216 516 (OFICINA)

TEL.644 190 365 (WhatsApp)

AsesorĂa fiscal- contable- laboral Av. De la plana 2 bajo

www.jprensaasesores.com

46460 SILLA (Valencia)

TEL. 96 120 34 19

e-mail: ajp@jprensaasesores.com

231

Plaça Era de la Catarra, 2 esq. con Rambla de la Independència · 46460 Silla (Valencia)

Plaza Morella, 4 · SILLA · Tel. 96 120 16 85 232

233

CARPINTERIA DE MADERA

PUERTAS DE CALLE DE TODO TIPO PUERTAS BLINDADAS Y DE INTERIOR PUERTAS ACORAZADAS MOBILIARIO DE COCINAS Y ACCESORIOS

ARMARIOS EMPOTRADOS PUERTAS PLEGABLES PUERTAS CORREDERAS PARQUET Y LAMINADOS

TABLAS PARA BARQUETS CARPINTERIA EN GENERAL TRABAJOS A MEDIDA FABRICACIÓN PROPIA

LLEVAMOS MÁS DE 80 AÑOS A SU SERVICIO, NUESTRA EXPERIENCIA NOS AVALA

234

235

INSTALACIONES Y MANTENIMIENTOS EN VIVIENDAS E INDUSTRIAS

Fontanería Ribes T. 653 612 305

FONTANERÍA CALEFACCIÓN Y GAS ENERGÍA SOLAR DESCALCIFICACÍON Y ÓSMOSIS GRUPOS DE PRESIÓN DESATASCOS Y LIMPIEZAS DE TUBERÍAS

Horario: Martes a Viernes de 9:30h a 13:30h y de 16:00h a 20:00h Sábados: 9:30h a 13:30h Lunes Cerrado. Pide cita previa llamando al 961 113 466 Calle Peset Aleixandre 8 bajo derecha 236

Ă&#x20AC;ngel Guimera, 8 -2 46003 Valencia Antonio Machado, 32 46111 Rocafort

gorria

Tel.: 606971341 gorria@mac.com www.gorria.info

disseny&comunicaciĂł

237

ORVALENSA COMPRAMOS

ORO MÁXIMA VALORACIÓN PAGO EN EFECTIVO SERIEDAD Y DISCRECIÓN OPCÓN DE RECOMPRA

C/ VALENCIA, 53 SILLA Tel. 96 121 81 77

238

Paqueteria - Llenceria - Merceria

Concha Zaragozá C/ de Ntra. Sra. dels Àngels, 6 Telèfon: 96 120 38 38 Mòbil: 625 496 119 SILLA (València)

JIANCHAO ZHOU, S.L.

Avd Alicante, 59 bajo 46460 SILLA (Valencia) Telf. 655 630 257 C.I.F. B-98.102.502

C/ RAMBLA DE LA INDEPENDENCIA, 2. SILLA.

Tel. 96 121 30 42 - 682 633 493

239

www.faubelsport.com

Silla San Rafael 7 - 96 120 00 10 Picassent Jaume I 25 - 96 184 12 80

240

Una joya especial para un día inolvidable

LUIS TUCCI

Moda y Complementos

PLAZA POBLE, Nº 9 TELF. 96 121 64 82 46460 SILLA (VALENCIA)

Joyería Marivi C/ Castells, 10 - SILLA Tel. 96 120 17 55

Móvil: 690 951 965 241

BLANQUER

Salud

Nutrición y Dietética Podología Psicología Logopedia Fisioterapia C/ Santa Bárbara, 28 Bajo, Benifaió 46450 Valencia | info@blanquersalud.es 963 123 717 | 628 340 299

www.procesoterapeu�co.com h�ps://es-es.facebook.com/ProcesoTerapeu�coValencia/ h�ps://www.instagram.com/procesoterapeu�co/

C/Luis Vives nº 6 pta. 7 Valencia (46003) Tel. 667 586 125

Cuca Suárez Blay Amparo Pérez Barberá Mireya Guirao Bas

242

Psicólogos y Colaboradores