ANNA BALLESTER Escriptora
Un Un repte repte apassionant! apassionant! els els reptes… reptes… la la posaven posaven a mil!!! fegant-se de calor, abocats a les finestres de l’aula, després de la intensa activitat futbolística al pati, els va trobar la nova mestra, aquell matí de setembre. Alguns dels alumnes més agosarats d’aquell cinqué de primària, en veure que tocava classe de valencià, exclamaren: —¡Aquí háblanos en cristiano! Davant la «cordial» benvinguda, la mestra sabedora del terreny que xafava, amb un ample somriure i un to divertit va respondre: —Bon diaaaaa! Que en realitat volia dir: —Estic preparada per a aquest combat!
Era de domini públic que la gent del barri tenia aficions artístiques diverses i s’estimaven tot el món de la faràndula. Aleshores va pensar que allò maridava perfectament amb la seua gran passió pel teatre. Així que va decidir proposar-los pujar a un escenari i representar un obra de teatre per a la fi de curs, on tots i totes participarien. La proposta va ser acollida amb emoció i entusiasme. Però, abans calia llegir (un verb poc utilitzat fins aleshores) els llibres de teatre que havien arribat a la biblioteca de l’aula, per tal de triar i consensuar l’obra que havíem de representar i que… havia de ser en valencià! Això ja no els va agradar, però després d’alguns raonaments i motivats per l’espectacle, finalment acceptaren… i ahí va començar una extraordinària aventura on ficant-se en la pell dels diferents personatges, començaren a parlar valencià i a estimar una llengua que mai més els seria aliena.
En aquell entorn hostil per a les criatures, en un barri d’al·luvió on els problemes familiars, socials, econòmics i culturals se solapaven, el fet d’aprendre valencià era la goteta que rebalsava el got de les dificultats del seu dia a dia. Aquells xiquets i xiquetes no sabien que allò era com pegar en pedra. Perquè per a la mestra aquella situació constituïa un repte, i els reptes a ella la posaven a mil!: li disparaven les emocions i se li activaven totes les connexions neuronals. Per tant, estava segura que trobaria l’estratègia per aconseguir el seu objectiu:fer-los estimar el valencià.
81