M. CARMEN SÁEZ Escriptora i actriu
Mons Mons paral·lels paral·lels magineu que a la mateixa hora que algú engegava un ordinador al segle vint-i-un, la mà bruna i coberta de pèls d’un carceller obria la porta d’un calabós a l’Edat Mitjana. Darrere de l’home descurat i feixuc que feia sonar el gran manoll de claus, n’aparegué un altre vestit de negre i força primmirat. La seua veu era gairebé inaudible.
dels càstigs per la teua imperdonable gosadia. Sentència: A la picota!
—Mala dona, has fet servir herbes per enganyar els pobrets malalts i usurpar el lloc dels homes savis de ciència. Tu no pots curar ningú. Has de rebre el més humiliant
—Però si pogueres llevar el «punt cat» de l’extensió de l’article, t’ho agrairíem.
ALHORA que algú obria la porta d’un calabós a l’Edat Mitjana, una dona engegava un ordinador al segle vinti-un. La pantalla n’omplí la petita habitació amb els universos acolorits d’una xarxa social. —El text està molt bé. —Gràcies.
—No hi veig cap raó.
—És que en este grup hi ha gent que no se sap mai i vull estalviar-te problemes. I ja que parlem del tema, i si el tradueixes a l’espanyol? —No ho entenc. El grup no s’anomena «M’estime el valencià»? —Xica, no sigues «tiquismiquis». A tu no et costa res. —Què? Això ho diràs tu. —Damunt que et donem l’oportunitat de difondre els teus escrits, ara va i vols discutir? Les dones sou unes cabudes, mai feu cas de ningú. Massa problemàtica xiqueta, au. Sentència: Bloquejada! 69