TRO D´AVIS MALVA - 2018

JoseAn Toc-cap, i com va dir ell: «Para tocarme la cabeza tendréis que haberla descargado antes».

En un altre moment, Fran (Fran-rinetes) li va dir: «Dos cosas que José Antonio dice que no saben donde están: la cápsula del tiempo, y su p… pajarito». Ho deixarem així que pot haver roba estesa i a més, quan es llija, potser que siga horari infantil.

Els personatges de temporada, que passaven per allí prop del qui escriu i que han tingut moltes i molt bones aportacions.

Tornant al dinar de la presentació infantil, que com veieu donà per a molt, després d’haver demanat vi blanc i el cambrer haver-me dit que no, quan la majoria de la resta de taules sí en tenia (de fet jo ja ho havia donat per perdut, millor així vaig pensar, una excusa per no beure alcohol que després cal conduir i és diumenge i demà treballem), però el meu cunyat Justo li’n tornà a demanar al cambrer que li tornà a dir que no, i el meu cunyat —que és molt tranquil fins que veu una injustícia— li va dir: «Je, tio, ens has dit no, no i no a tot» (cal dir que abans ja ens havia dit que no a portar-nos unes cerveses només arribar a la taula) i li va afegir: «A mi me la pela el teu no!» La reacció del cambrer va ser d’enfadar-se (es veu que no li agradà que el meu cunyat li la pelara). A la fi ens portà la botella de vi, i feren les paus (com diu al conte, fueron felices y comieron perdices). I el meu cunyat digué una frase amb la qual desgraciadament té molta raó: «Moltes vegades o alces la veu, t’enfades i eres una miqueta maleducat, o no te fan cas…». Llàstima que la nostra societat funcione amb estes normes i costums. I clar, després d’este incident, a la taula tot passava perquè li la pelara el meu cunyat. A vore qui li deia que no li la pelara, i si algú volia alguna coseta: «Justo pela-te-la i demana-ho!».

Ja a l’esmorzar del dia de la plantà —que, per cert, no va haver i l’haguérem d’improvisar al cuatrovientos—, Chatia, la tia de Chamare, em va dir: «Tu que ho apuntes tot, que quede constànsia que al año dos mil diesisiete de la falla La Malva de Alsira, se deside no haser buñuelos» (ho va dir en castellà perquè ho entenguérem tots, creències que costaran molt de canviar o inclús que al pas que anem no canviaran mai…). I va afegir: «Entonces per a què me fiquen de bunyolera al llibret, si no faran bunyols?» I el tocaio (sense ser cassaler este any) que es veu que tenia un grapat de carabasses i no sabia què fer amb elles, li les va oferir tres o quatre vegades. Al que Toniquín li va respondre: «Però que no t’ha dit que no es faran bunyols a la falla hui!»

«Dos és plural, parlant de mamelles!» —venia dient Marta, la dona de David, el monitor de Ricard del tenis; com per a discutir-li-ho! No seré jo! (I com que em va donar el vist-i-plau, anotat i al llibre).

Com que la gent m’informava de coses que passaven, perquè les apuntara, algú em va recomanar: «El tema se t’escapa de les mans, hauràs de fer corresponsalies»; i així apareix este grup de personatges corresponsals fallers, que venien a contar-me el que havien dit altres…

Un d’ells és el corresponsal d’Anna —un dels fixes ja a este article— que un dia em diu: «Allà un li ha dit a un altre: 'Tú lo que tienes es elefantismo'», sense jo dir-li res, ni saber de què ni de què no; però ell es reia ben a gust, ell sabrà perquè, si vol contar-ho que faça un article, no?

239