Llibre Falla la Font 2017 by Falla la Font

acomiadament

falleres majors 2016

Raquel Bolta Miralles i Lara Doménech Sendra

L'any passat a l'escrit del llibret ens dirigirem a tots com a falleres majors. Ara ens dirigim a tots per a acomiadar-nos del que ha sigut un gran any, un any que mai oblidarem. Les falles 2016 arriben al final, però nosaltres sempre les tindrem al nostre cor, començant per la “demanà” fins el dia de la “cremà”, tot ha sigut meravellós. Volem donar les gràcies als nostres presidents Fina i Puig, i també als infantils Andrea i Adrià, per fer que gaudim tant i per aconseguir que tot el nostre regnat fóra perfecte. Dels nostres fallers què tenim que dir Vicent i Cristian, mil milions de gràcies! A la nostra comissió, gràcies per l'esforç i la feina de tot l'any. Sou molt grans i tots junts encara més. Per finalitzar donar les gràcies a les nostres famílies que tant ens han ajudat i acompanyat durant aquest regnat. A Lorena i Elena, gaudiu al màxim, exprimiu tots els moments, perquè l'any passa volant. Ara a gaudir tots de les festes falleres Visquen les falles!! VISCA LA FALLA LA FONT!! 1

Va len c Av. de

Av. d`A la

Alcald Sendr e Eduardo a Guit art

Denia

Font Av. d e

La Pau

Pau Mir

alles

fae

s Carle

Sant R

afael

Sant

Mar

Santa Cecilia

Sant

Gr an

arc

Jaume I

sis

I.lu

estre Berenguer

Sant Bonaventura PLAÇA REI JAUME I

Murla

Orba

Sant Francesc d` As

Endinsa't a passejar pels carrers més Fra Ferran emblemàtics del nostreAlcina poble, on et faran arribar les fotografies i articles recollits en les pàgines del Llibret. Busca aquests números en l'Índex Parcent i sabràs la pàgina on apareixen.

Sagra

Santa Cecilia

Rafael Miralle

Fra Ferran A

Orba

Carle s

San

Rafael Miralles

ant Carles

Mestre Berenguer

Av. de Fontilles

PLAÇA DE LA CONSTITUCI Ó

Jaume I

Pau M

nes

Mar

PLAÇA DE LA QUINTANA

Rein

illes

Filipi

Sant Ferran

era

Cam

Av. de

Joano

Va len cia

t Ma rtore ll

Sant Lluis

cant

Sofia

Polsegu

Sagra

Parcent

Av. de Fontilles

Lluis Sant

Reina

PLAÇA DEL CONVENT

Alcalalí

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

Jaume I

ast ez P Pér Cam

ilo . Av

tzaneta

Lliber

Vall d`Alcal

Duanes

nia

ve ste

naventu

Dé

Del Sol

Sant Bo

Polseguera

Mar

Pere III

Abad Sant A ntoni

Ps Atzan eta

aquin San Jo

Forna

PLAÇA DEL M Llo ERCAT ren te

Poeta

àrba

ta B

San

Joan

dala

Planes

Vallet

Gabriel Miró

La Ver

Abad

Sant Per

ala La Verd

Xavier Picadora

Sant Jo

Sant Josep

Verdala

Sant

Sant L lu

tí

t A gus

Sa nt

mo San t Llo ren s

Ecce -Ho

Sant

mè n

Lop eD San

sep

Pere Sala

resa e Santa T

Sant Antoni

n Sant Joa

Mir

San

s Dels Maser

Sant Francesc

Valerià

tolà alles Or

Joaquin

PLAÇA METGE ALMELA

n Sa

b àr

Josep A lmela G uillen

al Carrasc

ech

Ja um e

e Ve

Sa nt

n e F err a

Cristòfol

Fer

ran

eris

Nou

ng Me er lic

Roc

B de Av. ua l

str

co las

Pel so on Alf

eu b an Berna Metge Ju

Par

ne r Ca rm

Iba

ñez Ferrandiz

de Padua

Ramon y Cajal

Morer

Majo

Sant Antoni

Sant

tre

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ram

17ANTES

T A PLAÇTAMEN Vallet tí AJUN Mayoraz. Cendra

ntin

16 27 t 4de la3Fon

Hospita l

arc

15 7

uer

Sant Dom

Arge

Plà

IG SE

Reg

ia Aus

5 28 11 13

dra

l ue

Cen

ènech

vad

r Be

ità

ala

Lla

Vall

Vall arc

alvar

del C

esc P Fra Fra nc

vad

d`Al calà

de G

Cas

ol d `Alm uni a Ra f

ige mb la

era allin

Lla

olin

n Sa

Cap

i Ve

Aus ia

var

Car

usias March

zu At

Cal

via

ell

Ben ala

Ben

stel

de C a tell

cen t t Vi San

ige mb la

Av .M ata der

Sala Car olin a

Ferr e

Mar ch

ives I

is V

N W

ri V

ra nd

olin

lva

Car

vad

à pit

Lla

Murla

ilo

ngu

al B

isb al

índex

na Sofia

ralles

1. Acomiadament Fallers Majors 2016, 1 2. Índex, 3 3. Salutació presidents, 4 4. Salutació presidents infantils, 6 5. Salutació fallera major, 8 6. Mantenidora fallera major, 10 7. Salutació fallera major infantil, 12 8. Mantenidor fallera major infantil, 14 9. Regines del foc, 16 10. Regines del casal, 18 11. Regines de les albades, 20 12. Regines de la flor, 22 13. Regines de la poesia, 24 14. Cort d'Honor, 26 15. Cort d'Honor Infantil, 28 16. Comissió Major, 30 17. Comissio Infantil, 32 18. Mascotes, 34 19. Explicació de la falla, 36 20. Explicació de la falla infantil, 39 21. Recull de fotos, 42

COL·LABORACIONS 22. Carrer Sant Bonaventura, 55 23. El meu carrer, el meu barri, 57 24. Carrer Sant Josep, 59 25. Carrer de La Pau, 60 26. El meu carrer, 62 27. Brindis a l'enyorança, 63 28. El carrer Sant Doménec, 66 29. Les falles de Pego, 68 30. Origen de les falles, 73 31. Les falles de València, 76 32. L'artista faller, 78 33. Els festers, 80 34. El banquet, 83 35. Inici del fi de festa 2006, 86 36. Lorena, les teues amigues falleres, 89 37. Has complit un somni, 90 38. Una amant de les falles, 91 39. Gràcies, Lorena!, 92 40. El teu faller, 93 41. Elena Sala Siscar, 94 42. Per a Elena, 95 43. Orgullosa de poder acompanyar-te, 96 44. De la teua cosina i millor amiga, 97 45. Super heroïnes, 98 46. Programa de festes, 100

Idea original: Enrique Escrivà Sendra, Ana Ortolà Ortolà, Aida Escrivà González, Pau Sendra Pons, Fernando Orihuel Siscar Fotografies falleres: Manolo Fotógrafo Poemes de les falleres: Josep Orihuel Edita: Falla La Font Disseny i maquetació: INNOVA de Josep Orihuel

Disseny portada: Àngel Esplugues Mengual Maquetació publicitat: Gràfiques Cuquerella, Pego Impressió: Gràfiques Cuquerella, Pego

Alcina

El present llibre ha participat en la convocatòria del premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià 3

salutació

presidents

Miguel Font Aranda i Raquel Siscar González

Esperem que tot aquest treball tinga el seu fruit, i les nostres falleres majors, Lorena i Elena, gaudisquen d'aquest gran any, junt amb les seues Enguany tenim el plaer de dirigir-nos a tots vostés com a Presidents de regines i Cort d'Honor, i se'ls quede gravat en la seua memòria cadascun dels actes viscuts. la Falla la Font. Fallers i veïns del poble de Pego,

Lorena, Elena, nosaltres sempre estarem al vostre costat perquè aquest Quan ens elegiren presidents, sentirem molts nervis, però al mateix temps molta alegria perquè la falla confiara en nosaltres; i, com no, exercici faller siga inoblidable. Us donem des d'ací l'enhorabona, tant a vosaltres com a la vostra família per tot l'esforç que han fet, i esperem que acceptàrem de bon grat. ho gaudisquen tant com ho farem nosaltres. Ha sigut un any de molta feina, però tot això es recompensa amb tots Per acabar volem convidar-vos a tots els veïns del poble de Pego a visitar aquests dies de falles; sense oblidar-nos tampoc de tots aquells actes en els quals ja hem estat presents: “demanà” de les falleres majors, proclama- el nostre casal, a vore el monument faller, i en general, gaudir de tots els cions, presentació... Des d'aquestes línies, volem agrair a tota la nostra actes de la festa fallera. comissió per tot el suport que ens han donat durant aquest any i per tot el Visca la Falla la Font treball realitzat, ja que sense ells aquesta festa no seria possible. No volem oblidar-nos tampoc de totes les persones que també contribueixen durant l'any: col·laboradors, fallers d'honor, cases comercials, veïnat i autoritats locals.

salutació

presidents infantils

Laura Cardona Siscar i Arnau Martínez Sendra

Estem molt contents i esperem no decebre a ningú i fer el nostre treball Aquest any tenim el plaer d'escriure aquestes línies com a Presidents tan bé com siga possible, perquè vosaltres gaudiu tant com nosaltres en Infantils de la Falla la Font. aquestes festes. Hem d'agrair en primer lloc als membres de la Comissió, fallers i falleres Per acabar, volem convidar a tot el poble de Pego a que participe en la per elegir-nos presidents i la seua confiança ja que per a nosaltres enguany és un any molt especial i volíem acompanyar a la meua cosina i festa fallera, i així ens acomiadem de vosaltres fent-los saber que la falla Fallera Major Infantil, Elena. I també volem compartir-lo amb la Fallera els espera amb els braços oberts. Major, Lorena. Visquen les falles i visca la Falla la Font! També volíem donar les gràcies als nostres presidents, que s'han esforçat molt perquè aquestes falles siguen espectaculars i perquè les recordem sempre.

salutació

fallera major

Lorena Escrivà Gonzàlez

Hola fallers i falleres, amics i amigues, veïns del poble de Pego. De nou tornen els primers dies de la primavera i amb ella tornen les falles. Els nostres carrers estan preparant-se per a tornar a viure un any més, la gran setmana fallera. És per això, que enguany tinc el plaer de poder escriure unes línies en aquest llibre com la màxima representant de la Falla la Font. Pertany aquesta falla des de ben menuda i he anat complint somnis fins a complir el de ser fallera major. Enguany serà un any especial i diferent, ja que represente a tots els membres de la Falla la Font i al barri de Sant Josep. En primer lloc, m'agradaria donar les gràcies als meus presidents, Miguel i Raquel, per haver-me donat l'oportunitat de ser la seua fallera major i complir el meu somni. En segon lloc, per descomptat, a la meua família però en especial als meus pares, que és tot gràcies a ells perquè han sigut un pilar fonamental, han estat en tot moment recolzant-me i per fi han fet que la meua il·lusió, que també és la seua, es faça realitat. Gràcies de tot cor. El 2017 serà un any inoblidable, ja que junt amb la meua família i de tota la gent de la falla, que sempre estan fent feina i ajudant en tot el possible, perquè els dies de falles ens divertim i gaudim de cada acte i de cada cosa que fem.

No em puc oblidar del meu faller, el que m'acompanya a cada acte i en el qual vaig a gaudir de tot el que ens vinga aquestes falles. Pegolins i pegolines, veïns del barri de Sant Josep, sols em queda convidar-vos a què us passeu durant els A la meua xiqueta, la meua fallera major infantil, la meua Elena, espere que dies de falles pel nostre casal, que eixiu als carrers a sentir la música de les gaudim d'aquest any al màxim perquè és el nostre any. La caracteritza: el seu bandes, el soroll dels coets, vegeu l'ofrena al nostre patró, la processó a Sant somriure, la seua alegria, les ganes que té de gaudir de tot, és una xiqueta que Josep i les nits de revetlla. sap representar als més menuts d'aquesta falla com cal. Elena anem a gaudir com mai de les falles. Visca Pego! Visquen les falles! Visca la Falla la Font!!

mantenidora Aida Escrivà Gonzàlez

en el que els nostres pares decidiren que fores fallera major teníem clar qui assumiria aquest càrrec, ja que era una de les meues il·lusions i no varen dubtar en cap moment, encara que jo he pensat mil vegades "Què escriuré per al dia de la presentació ? Com li ho podré amagar ? Què escriuré al llibret ?". Espere estar a l'altura d'aquest càrrec perquè no és una tasca gens f àcil. Per als que no coneixeu a Lorena és una persona amant de les falles, amant d'aquesta festa, molt amiga de les seues amigues i molt riallera. Pertany aquesta comissió des que tenia 6 mesos i no ha parat d'eixir ni un sol any. Ha recorregut per diferents càrrecs d'aquesta falla fins a aplegar on ha aplegat, ser Fallera Major de la Falla la Font. Tot aquest somni és gràcies als nostres presidents, Raquel i Miguel, per haver pensat amb ella i a tota la comissió pel suport rebut en tot moment, perquè de segur que serà un any inoblidable. I com no, no hem puc oblidar de la persona que compartirà amb Lorena tot aquest regnat, Elena. Sols us desitge a les dues que gaudiu al màxim d'aquests dies perquè de segur que seran un dels millors de la vostra vida. I per acabar, tan sols em queda convidar a tothom a què passen pel Estimats amics i amigues del barri de Sant Josep, estimat barri per la nostre casal aquests dies de falles, perquè les portes estaran obertes per a meua família. Em presentaré encara que molts sabreu qui sóc, ja que jo sóc rebre a tots els veïns i veïnes del barri i a què gaudisquen amb nosaltres la la germana de la Fallera Major d'aquesta falla i tinc l'honor d'escriure festa fallera. unes línies com a la seua mantenidora. VISCA PEGO! VISQUEN LES FALLES! Encara que forme part d'aquesta falla, enguany he assumit un càrrec I VISCA LA FALLA LA FONT!!! prou important per al que comporta aquesta tasca fallera. En el moment

salutació

fallera major infantil Elena Sala i Siscar

Des d'aquestes pàgines del llibret de la nostra falla, em dirigisc al món faller, en especial als xiquets, xiquetes, fallerets i falleretes infantils, als pegolins i pegolines, per dir-los que aquest any tinc el gran privilegi com a Fallera Major Infantil, de representar-los, ja que nosaltres som el present i el futur de la nostra falla. Tan sols resten uns dies per veure als carrers els monuments, els passacarrers, de gaudir de la música i de la pólvora, de lluir la nostra indumentària valenciana, sobretot aquest any en el que les falles han estat declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Gaudiu al màxim de cada moment, de cada acte que viurem aquest any, jo ho faré molt ben acompanyada del meu faller Nando i de la Fallera Major Lorena. Espere que guardeu en el vostre cor un trosset d'aquestes falles, que seran les millors. Sols em queda convidar a tota la gent de Pego que vinguen a gaudir d'aquesta meravellosa festa, les portes del nostre Casal estaran obertes per a tots. GAUDIU D'UNES BONES FALLES!!!!

mantenidor fallera major infantil Adrián Cardona Siscar

que ma tia tenia il·lusió de veure a tots els seus nebots acompanyar a Elena en aquest dia tan especial, i hi vaig accedir. I què dir de tu Elena? Des de ben menudeta, juntament amb la teua cosina Maria, aclaparaves totes les mirades, sempre rient i amb la careta plena d'il·lusió amb la qual vivies tots els actes, tots els instants i moments del món faller. Una il·lusió que es contagia, puix no pot haver-hi més plaer què veure gaudir als altres fent allò que més els agrada. Saps bé que jo no pertany a aquest món, encara que a ca la iaia es parla de falla a tota hora, i és que venim d'una família fallera, la mare, la tia, la iaia, les teues cosines... com no havies de ser tu fallera? A més, mai he viscut unes falles amb la mateixa emoció i el mateix sentiment amb el qual tu ho vius, aquest sentiment que solament vosaltres enteneu, perquè no és el mateix contar-ho a viure-ho i per això estic segur que aquest any serà diferent, ja que espere poder acompanyar-te en aquesta nova aventura que acaba de començar. No tinc cap dubte que aquest any viuràs el teu millor any com a fallera amb diferència, no fa falta que et diga que gaudisques al màxim, juntament amb Lorena, la Fallera Major, d'aquesta oportunitat que D'ençà que vas iniciar la teua trajectòria com a fallera, tots sabíem que aquest any us ha sigut donada, perquè tots els amics, familiars i gent de la algun dia arribaries a tindre un paper important en la Falla. I per fi ha Falla la Font sabem que serà així. arribat el dia, dia en el qual eres la Fallera Major Infantil de la teua falla, la I per finalitzar amb la frase clixé, visca la Fallera Major Infantil i visca falla La Font. la Falla la Font! La veritat és que quan es va saber que Elena seria la Fallera Major i Laura ostentaria el càrrec de presidenta, en l'elecció del mantenidor jo tenia totes les paperetes. En un principi m'espantava la idea, però jo sabia

Del teu cosí, i ara a més, mantenidor, que t'estima.

"Al cor del poble es guarden els millors secrets, a les jardineres esclaten les flors i engalanen l'ànima per fer-ho present."

Aida Escrivà Gonzàlez

Maria Cardona Siscar

Regina del Foc

Regina del Foc Infantil

"La porta del poble també ho és de la seua gent. Eixamplem els braços i abastant la seua immensitat oferim el nostre caliu al cor dels viatgers."

Júlia Bondia Ortolà

Andrea Arnandis Siscar

Regina del Casal

Regina del Casal Infantil

"Somriu com ho fa el sol quan es despren de les corfes de l'hivern. El dia s'allarga de pressa i els carrers s'omplin del rebombori de la seua gent."

Ă frica Bolta Franqueza

Mireia Morera Sendra Regina de les Albades

Regina de les Albades Infantil

"Des del mig de la plaĂ§a que corona la glorieta els ulls somnien amb catifes de pĂ¨tals que acaronen les galtes i emocionen la mirada."

Irene Alemany Masanet Nerea Tamarit Alemany Regina de la Flor

Regina de la Flor Infantil

"Més amunt del carrer Sant Doménec només resta el campanar. Des d'alli els ulls escodrinyen els colors de la nostra vall. Verds que pinten els tarongers i la mar tots els blaus."

Carla Cardona Pérez

Noemí Portes Rocher Regina de la Poesia

Regina de la Poesia Infantil

Cort d'Honor

Raquel Bolta Miralles i Cristian Llidó Lloret Natalia Morera Sendra i Amador Rebollo Ortolà Marina Ortolà Ortolà i Alejandro Álvarez Muñoz Andrea Serquera Tarrazó i Vicente Rodríguez García Ainhoa Sendra González i Josep Pérez Garcia Mireia Pons Cardona i Pau Sendra Pons Andrea Arbona Cardona i Carles Mengual Miralles Paula Orihuel Espinós i Vicent Dominguis Durà Lara Moll Sendra i Alejandro Pérez Garcia Victoria Sastre Pastor i Fernando Alemany Pastor Celia Bañuls Martínez i Vicent Martínez Siscar Duna Bolta Tasa i Vicent Doménech Sendra Marta Dominguis Escrivà i Adrià Pérez Gil

Cort d'Honor Infantil

Carla Sastre Pastor i Fernando Sastre Pastor Lucia Sendra Ochoa i Joan Balbastre Siscar Cristina Bañuls Pastor i Toni Pérez Rodríguez Lara Domènech Sendra i Vicent Alemany Pastor Paula Pérez Rodríguez i Arnau Riera Bordes Cloe Pons Server i Dino Sala Siscar Ainhoa Ribot Sanz i Arnau Orihuel Piera Isabel Dominguis Tamarit i Sergi Valero Miralles Ambra Morera Sala Joana Dauder Server i Ibai Marco Nadal Maria Cortés Bisbal i Eduardo José Siscar Mas Laia Llamas Piera i Leo Serna Ortola Josep Dominguis Tamarit

Comissió Major President: Miguel Font Aranda Presidenta: Raquel Siscar González Vice-president: Hugo Matamoros Vinces Vice-presidenta: Ana Ortolà Ortolà Secretària: Irene Alemany Massanet Vice-secretària: Maria Garcia González Tresorer: Fernando Alemany Salvà Loter: Juan José Arbona Escrivà Quotes: Maria Bondia Ortolà Fina Bisbal Garcia Rifes: Noemí Portes Rocher Sandra Pérez Morell Presentació: Pau Sendra Pons Pepa González Oltra Carlos Ferrer Lloret Raül Tamarit Seresola Mª Amparo Tamarit Seresola Aurora Cardona Ceresola Raul Alentado Galindo Carrer: Maria Garcia González Raquel Bolta Miralles Natalia Morera Sendra Rosa Sastre Sala Bingo: Marina Ortolà Ortolà Andrea Serquera Tarrazó Llibre: Enrique Escrivà Sendra Ana Ortolà Ortolà Aida Escrivà González Pau Sendra Pons Fernando Orihuel Siscar Ofrena: Juan Carlos Puig Sendra Encarna Rocher Pérez Salvador Portes Andrés

Casal: Cristian Llidó Lloret Juan Carlos Puig Sendra Vestuari i equipament: Aurora Cardona Ceresola Junta infantil: Aida Escrivà González Pau Sendra Pons Protocol i organització passacarrer: Sandra Pérez Morell Sonia Bañuls Mira Anna Mengual Alborch Maria José Pastor Siscar Laia Ferrer Sendra Protocol i organització casal i cuina: Raül Tamarit Seresola Pepa González Oltra Carlos Ferrer Lloret Joan Pons Lorente Juan José Arbona Escrivà Cursa San Silvestre: Joan Pons Llorente Raül Tamarit Seresola Juan José Arbona Escrivà Raquel Cardona Ferrando Paelles: Sonia Bañuls Mira Pepa González Oltra Raquel Cardona Ferrando Juan José Arbona Escrivà Enrique Escrivà González Carlos Ferrer Lloret Coets: Alejandro Orihuel Pons Bernardo Cortés Vicens Vicente Rodríguez García Banda de música: Pepa González Oltra Aida Escrivà González 30

Xarxes socials: Aida Escrivà González Falla: Sonia Bañuls Mira Bernardo Cortés Vicens Raul Alentado Galindo Javi Simó Arbona Il·luminació falla: Cristian Llidó Lloret Alejandro Orihuel Pons Vicente Rodríguez García Col·laboradors: Encarna Rocher Pérez Isabel Oltra Cardona Salvador Portes Andrés Vocals: Júlia Bondia Ortolà José Dominguis Sendra Lorena Escrivà González Àngel Esplugues Mengual Mireia Morera Sendra Amador Rebollo Ortolà Joan Santiago Frau Raquel Sendra Doménech Ainhoa Sendra González Cristian González Doménech Rosa Mª Bolta Miralles Ana Alentado Escrivà Vicent Ribes Monzó Susana Sendra Cambrils Giovanna Pérez Camarena Laura Romà Heredia David Frasquet Montserrat Rebeca Bañuls Cardona.

Comissió Infantil

Presidents: Laura Cardona Siscar Arnau Martínez Sendra Secretària: Mireia Pons Cardona Andrea Arbona Cardona Vocals: Lara Moll Sendra Joana Pons Cardona Celia Bañuls Martinez Rosa Nadal Masanet Delia Piera Sendra Anna Ribera Soria Aurora Torralba Marquina Alicia Torrado Romero Andreu Mestre Ceresola Vicent Martinez Siscar Josep Ferrer Bañuls

Paula Orihuel Espinòs Vicent Dominguis Durà Victoria Sastre Pastor Cristina Bañuls Pastor Lara Domenech Sendra Vicent Domenech Sendra Duna Bolta Tasa Carla Sastre Pastor Ana Palomero Server Nerea Tamarit Alemany Cristian Sendra Gonzalez Fernando Sastre Pastor Aaron Llamas Piera Joel Llamas Piera Vicent Alemany Pastor Fernando Alemany Pastor Guillem Martínez Sendra Alejandro Pérez Garcia Maria Cardona Siscar Josep Dominguis Tamarit

Isabel Dominguis Tamarit Maria Cortés Bisbal Bernat Cortés Bisbal Andrea Arnandis Siscar Joan Salvà Ceresola Carla Cardona Perez Toni Perez Rodríguez Paula Perez Rodríguez Javi Sastre Cardona Elvira Garcia Lara Àfrica Bolta Franqueza Arnau Riera Bordes Joana Dauder Server Cloe Pons Server Dino Sala Siscar Neus Ribot Sanz Ainoa Ribot Sanz Ambra Morera Sala Carles Mengual Miralles Elena Sala Siscar

"Per fer-nos companyia les flors del Xical acluquen els ulls. Que així els somnis són més dolços i ompli els cors de la seua llum."

Gal·la Bares Sendra

Elena Rodríguez Moll

Mascota 2017

explicació de la falla Gonçal Vicens Bordes

I el poble, cada vegada més, s'enfonsava en les tenebres. El verinós sofre del drac secà les hortes de blat. Minvaven les fruites de pes. i l'aigua de regar, mentre el tirà i els seus compares l'abocaven a la mar.

Això era una volta al mig de les muntanyes, no molt lluny de la mar blava, un poble amb un preciós campanar. Allí vivia una gent treballadora que bevia aigua freda d'una font que no parava de rajar. Diuen que les coses bones s'acaben i no perduren si les persones no les cuiden. La gent treballadora d'aquell poble per un sí i no rés va bregar en picabaralles que el van tornar del revés.

2.Escena de les bruixes i Blancaneus Viuen al carrer Major dues bruixes que fan pudor. S'aprofiten de les xiques guapes fent les treballar com haques. Cendroseta i Blancaneus ploren als seus peus la clemència de les madrastres que adoren al drac i als astres.

1.Escena del drac i la torre Un malvat drac sorgit de les cavernes de l'Avern es va apoderar del seu govern. La bestia demagoga molt amable s'omplia la butxaca amb els diners del poble.

3.Escena de Malèfica No molt lluny d'allí al carrer la Vila viu Malèfica la fetillera que les agulles afila per punxar la bella povila. Els nans de l'arbreda no poden salvar-li la vida.

El rei presoner dintre del castell va prometre casar la filla seua amb qui li tallés amb un coltell el pelut clatell del drac aquell. 37

Poders màgics li han donat el jove Artur i el mag. Ara ja no té por ni als gats, les serps, els llops ni als dracs.

El dia que la filosa fila La noia es pica. Al bosc la bella jau vetllada per les aus. Un Príncep la besa I de la mort la trau.

El jove està enamorat de la princesa presonera del Drac. Amb gran valor escala la torre a mitjanit i sorprèn al drac adormit. De la faixa es trau un punyal Que li clava al cor. De sang li brolla un raig i el drac amollant un bramit cau ferit. Mort l'animal s'ha convertit en un muntó de pols a vora el llit.

4.Escena de Marlí i Artur Viuen dos persones al Raval que salvaran al poble del mal. En una casona fosca rodejats de mussols i gripaus tenen el laboratori dos savis. El jove Artur i el mag Marlí en les seves mans tenen el destí del doblegat poble pegolí. 5.Escena del bufó

La granota somriu a la princesa agraïda la infanta a la boca la besa. El batraci es desf à en fum I un príncep surt a la llum.

Amagats planifiquen els atacs contra les bruixes i els dracs. Les bruixes a tot el món han encisat amb llengües de gripau i fetges de gat.

Acabem el conte del poble encisat per obra del drac. La por i la fosca fugen de la vall Abans que cante el gall. Sense resar un rosari el poble l'ha salvat un batraci que viu al calvari. El sol llueix omplint la vall de llum I els joves ho celebren Amb festes de foc i fum. Pego ja no encisa Pego m'encanta!

Si algú critica al drac els xivatos del poble Li ho escudellen al plat. El bufó es el més malvat un xafarder que escolta totes les converses del Mercat. 6.Escena del príncep granota Al mig del bosc viu un heroi un jove feiner i valent Granota de nom té el noi.

explicació de la falla infantil

els meus carrers Raül Alentado Galindo

“Quan dic el meu poble ja he dit ta lloança perquè t'estimo sense comparança, que enlloc sentiria ço que sento aquí on totes les coses em parlen de mi, on totes les coses em són conegudes i m'evoquen hores dolçament viscudes, quan no coneixia més amples confins que aquestes muntanyes d'alzines i pins.” - Joan Arús –

ESCENA 1: “CARRER JAUME I”

vigilant de l'aigua blava d'aquest paradís pegolí.

Disposat a conquerir cada carrer Jaumet espera, que algun dia, una vegada nomenat cavaller un raseret al centre de Pego tindria.

ESCENA 3: “CARRER REGUERÓ” Eren falles al poble i els veïns d'un carreró cremaren draps i algun moble sota el nom “Falleros del Regueró”.

Imaginava una llarga calçada amb principi al carrer Major plena de cases amb gran façana i al final un bust en el seu honor.

Si el temps acompanyava, feien festa dia i nit, tot el barri vetlava amb un bombo i un xiulit.

ESCENA 2: “LA PENYA DEL GAT” A les foranes del poble, on la xicalla solia jugar, Jaumet veia l'aigua córrer, i sentia maular un gat.

ESCENA 4: “AVINGUDA D'ALCOI” Per l'abril els alcoians celebraven la gran gesta i a Sant Jordi li feien festa, la de Moros i Cristians.

Dalt d'una penya sortia un menut i simpàtic felí 40

més que beures el biberó a l'ermita de Sant Josep.

En Pego també fan filades a principi de l'estiu i ball a totes les càbiles, per a què tots gaudiu.

ESCENA 8: “CARRER MAR”

ESCENA 5: “PASSEIG CERVANTES”

Xiqueta inquieta i divertida, us presente a Mar, d'ulls clars com l'aigua i de cabells daurats.

Conta una llegenda alacantina que Cervantes va escriure “El Quixot” enamorat d'una pegolina, passejant pel Pla de la Font.

Al seu carrer feien pa enjorn i algun que altre pastisset, quan acompanyava l'avi al forn, sempre queia algun dolcet.

Tantes van ser les voltes amunt i avall per aquell carrer que van nomenar a Cervantes, del passeig, el seu hereu.

ESCENA 9: “CARRER PINTOR JUST ALMELA”

ESCENA 6: “CARRER DEL SOL”

Pintor famós i reconegut, dedicat a l'ensenyament, feia quadres per gust, i de Sorolla era aprenent

Desprén calidesa, il·lumina des del cel, eixuga la roba estesa, i dóna nom a aquest carrer.

Just Almela va decidir al nostre poble jubilar-se, per poder viure tranquil i deixar de banda els quadres.

L'anomenen Sol, i així es troba allí dalt, per l'estiu ix molt, i a l'hivern no ix tant.

ESCENA 10: “CARRER LA PAU”

ESCENA 7: “CARRER MAJOR I CARRER NOU”

I va dir Jaumet, el cavaller: Aquest serà el meu carrer! De nom li posarem la Pau! Que de guerres ja en tenim prou!

Omplis Pego de vida, els teus braços crearen la ciutat, estreta és la teua mida i tens un centre medieval. Distret trobem al nadó, no pot pensar en res

recull de fotos

Record any 2016

Assaig "Fi de festa"

Presentaciรณ fallera

Fi de festa

Ball dels xics

Sorpresa de Raquel

Paelles

Les joves de la falla

Paelles

"PlantĂ " de la falla

Dia 17

Premis

"DespertĂ "

Repartiment de la murta

Acomiadament de les falles

Elecciรณ de presidents infantils

Firma del contracte de la falla

Firma del contracte de la falla infantil

Elecciรณ de presidents

Paella de l'estiu

Elecció Fallera Major Infantil

Paelles L'Atzúbia

Paelles de L'Atzúbia

Gran cagada

Paella de l'estiu

Paella L'Atzúbia

Paelles L'Atzúbia

"Demanà" Elena

"Demanà" Lorena

Paelles de L'Atzúbia

Les Ladies

Las "Jovenzuelas"

"Demanà" Elena

Carregant la falla

"Demanà" Lorena

Carregant la falla

Proclamació 2017

Falleres Majors 2017

Proclamació 2017

Paelles L'Atzúbia

Arreplegant la falla

Falleres Majors i Presidentes 2016

Ofrena 2016

Falles

Càrrecs 2017

Processó de l'Ecce-Homo

Proclamació

Record de l'any 2016

Record de les falles 2016

Falleres Majors i Regines 2016

Record de les falles 2016

Els "Gentlemens"

Visita al taller

Falla Infantil 2016

Falla 2016

"DespertĂ " AdriĂ

"DespertĂ " Lara

Sant Silvestre

Les campanes corredores

Ajudant als Reis d'Orient

Falles 2016

Cavalcada 2017

cant Av. d`A la

alles

sis

Sant R

Carle

afael

Mar

Santa Cecilia

Av. de Fontilles

Mar

Rafael Miralles

Parcent

Murla

Orba

Sant Carles

str

I.lu

Mestre Berenguer

Murla

Sagra

Santa Cecilia

Fra Ferran Alcina

Av. de Fontilles

Jaume I

PLAÇA DEL CONVENT

al B is

iralles

Parcent

Sant Bonaventura PLAÇA REI JAUME I

Pau M

Sant Sant

Sant Francesc d` As

arc

ngu s Font ille

Pau Mir

fae

Orba

San

La P

nes Filipi

Sant Ferran

Rafael Miralles

Carle

Mestre Berenguer

Reina Sofi

Av. d e

La Pau

PLAÇA DE LA CONSTITUCI Ó

Jaume I

Denia

Mar

PLAÇA DE LA QUINTANA

era

Josep A

Sofia

Polsegu

Cam ilo

lmela G uil

Av. d

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

Sant L lu

Jaume I

len

Joano

ale nci a

t Ma rtore l

Sant Lluis

Sa nt

Sa n t Llo

nia

Alcald Sendr e Eduardo a Guit art

Sant

ast ez P Cam

ilo . Av

Ps Atzan eta

Dé

Del Sol

Alcalalí

Polseguera

Gr an

Ps Atzan eta

aquin San Jo

Sant Per

dala

Lliber

Duanes

Joan nt

Reina

Gabriel Miró

naventu

Sant

La Ver

Sant Bo

Vall d`Alcal

Vallet

PLAÇA DEL M Llo ERCAT ren te

Poeta

Mar

Pere III

Abad Sant A ntoni

Sant Josep

ala La Verd

Forna

i Abad

ve ste

Sant Anton

Sant Joa

Planes

Xavier Picadora

Sant Lluis

ech mè n Do

Sa nt

í ust

sep

Sant Francesc

Sant Jo

Pere Sala

Santa

Teresa s Ortolà Miralle Valerià

a San Jo

quin

PLAÇA METGE ALMELA

ren s

Cristòfol

e au m Sa nt J

e De Lop Nou

lic Pel so on

Roc

de Padua

Ramon y Cajal

Morer Sant

Sant Antoni

tí

str

. ng Av ua l

arc

tre

T A PLAÇTAMEN Vallet AJUN Mayoraz. Cendra

ntin

r Majo

A RV

Arge

Alf

ènech

Pér

el rm Ca

E NT

Sant Dom

vad

r Be

dra

Hospita l

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y

z añe o Ib c s a

Veg a

an Fer r Lla

d Plà

E SS

Cen

Ram

ia Aus

t an

ala

Ecce -Ho mo

o an d aS

ò uer Reg

olin

Gi ne r

arc

ità

San t A g

alà Vall

d`Al c

Vall d

nt Sa

Aus ia

vad

Cap

i Ve

Fer r

Car

Par e

Ben ige m

lline r e Ga

Lla

var

de C ast ells

Cas tell

dor

Cal

Raf ol d `Alm u

ala

nia

bla

ina S

olin

Fra Fra nce sc P eris

Car

Murla

Sagra es

nitub

e Av. B

r Cen Metg

Carrer Sant Bonaventura Gloria Mengual Tavallo

Vaig nàixer al carrer de Sant Bonaventura. Era un“carrer jove" on tot casa de l'escola, la primera frase eren parelles de novençans o amb xiquets menuts. que cridava era “Me'n vaig baix!” i, fins que s'encenien els llums del A aquell carrer jove quan plovia o et posaves les "katiusques" o no podies carrer jugàvem a goma, a trompa i eixir de casa, perquè era de terra com els camins; encara que la veritat és sobretot a “balontiro"; hi havia pocs que els xiquets ho passàvem tan bé jugant amb el fang… cotxes, no ens molestaven. Un dia de 1978, els veïns decidiren que ja n'hi havia prou de fang i Quan ja era adolescent, a l'any l'encomanaren empolar. Aleshores l'empolat anava a càrrec del veïnat 1986, la Junta Central de moros va així que, per a celebrar la millora col·lectiva, sopàrem al carrer tots junts i organitzar un concurs d'engalales dones acabaren fent una cursa molt divertida. nament de carrers i, com les dones del nostre carrer sempre estaven a Els anys passaven, nosaltres anàvem creixent i Sant Bonaventura punt per la festa, decidirem concuranava poblant-se cada vegada més de xiquets. Recorde que, en arribar a sar. El primer any va coincidir amb

Actor Augu Actor Augusto Benedico

nitub

e Av. B

nitub

e Av. B

Sagra

erve

Music Alfons

Actor Augusto Benedico

Murla

dra

Sagra

Av. de Fontilles

Orba

Murla

Pau

Actor Augusto Benedico

Av. de

Parcent

e R. S

o Oltra Lluch

Xaló

Sant Pere

o Torm

Murla

Sant Carles

PLAÇA DEL CONVENT

Alcalalí

Orba

Mestre Berenguer Mestre Berenguer

Sant Bonaventura PLAÇA REI JAUME I

Rafael Miralles

Fra Ferran Alcina

Parcent

Jaume I

Pere III

Rafael Miralles

Sant Carles

Gr an

Sant Francesc d` Assi

naventur a

Ps Atzane ta

arc

Del Sol

Sant Bo

at str I.lu

Verd

San tM

Lliber

là Vall d`Alca

ales

Sant Pere

Ps Atzane ta

uin aq San Jo

là

Forna

Jaume I

Sant

Val

Dels Mas al Del Xic

Vall d`Alca

nt M

dala

Planes

Tossal

Bodoix

s De les Come

lca d`A Vall

sba l

ala

La Verd

La Ver

. Av

ala

La Verd

nit

Amb el pas del temps aquells concursos van deixar de convocar-se. Va ser aleshores quan decidirem fer un Sant Bonaventura de manises, posar-lo al carrer i escriure-li una aurora. Qualsevol excusa era bona per a fer festa i tornar a ajuntar-nos.

el mundial de Mèxic i la temàtica, com no, va ser el futbol; tots participàrem d'una manera o una altra. La dissenyadora era Mª Dolores, la dona de Pistoles (mare de Rebeca); ma mare, Pepita Tavallo, era l'encarregada de fer les mescles de colors a la portella d'Elvira "la fesola”; i tots, grans i menuts, pintàvem el carrer, l'adornàvem amb paperets i, durant la setmana de la fira, tot eren dinars i sopars a una portella o a una altra: a casa Carmen la Covansa, o a casa Zaragoza o al mig del carrer si es terciava.

Als anys 90, notant que aquella antiga complicitat anava minvant les dones, amb nostàlgia, decidiren reviscolar l'esperit del Sant Bonaventura, així que començaren a construir carrosses per a la fira. També al llarg dels anys es disfressaren juntes per carnestoltes i com es feia abans: juntant-se per idear la disfressa, buscant retalls, cosint-la a mà i emprovant-se-la; rient juntes i passant-ho bé com sempre.

No vull deixar d'anomenar altres carrers que també participaven com ara Picadora o Mestre Berenguer, hi havia molta competició a vore qui s'enduia el primer premi.

Però tot s'acaba... Ara ja estan majors, algunes d'elles són ben velletes, molts han anat a viure a altres llocs, altres ja no estan amb nosaltres però, per a mi, el carrer de Sant Bonaventura sempre serà el meu: allà on vaig jugar, on vaig créixer i on vaig aprendre moltes coses de les valentes i rialleres dones del carrer.

El dia gran arribava quan les comparses de moros i cristians venien a desfilar només per a nosaltres i, fins i tot, un any ens oferiren un concert totes les bandes de música alhora interpretant Paquito el xocolatero. Durant els quatre anys que duraren aquestos concursos els veïns estiguérem més units que mai, hi havia diversió per a tots, dels més menuts als més grans. 56

Sant Anton i Ab

PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ

Gabriel Miró

l de

ontill

Reina Sofia

Av. d eF

a So fia

iralles

l af ae Sa nt R

Pau

Pau M

Pau

Alter de

alles

Denia

Rein

La Pau

Pau Mir

afa

Av .

Denia

dèj

ars

Carles

es Filipin

Sant Ferran Mar

Alcalde Sendr E a Gu

Av. d`A lacant

Sant Ll uis

nt R

Sant

Mar

La Pau

Sa Jaume I

ast o ez P Pér

Xavier

Sofia

PLAÇA DEL M Llo ERCAT ren te

Me str eE ste ve

Sant Francesc

Reina

ls B

Sant R

afael

Mar

Santa Cecilia

orj

Mar

Santa Cecilia

El meu carrer, el meu barri

Actor Augusto Benedico

Sant Joan

Nou

Poeta

Cam ilo

Pere Sala

resa Santa Te

rtolà iralles O M Valerià

aquin

PLAÇA METGE ALMELA

Roc

Sant Jo sep

Ramon y Cajal

Morer

Sant

de Pad Sant Antoni

Sant An toni Ab

Ib co las

lic er M

G EI

N VA

S AS

San Jo

PASS

Pel

Ferrandiz

I ri LVAR del Calva EL CA Ps. EIG D

Plà

t on

F la

Picadora

z añ e

ns t Po

ra Gonzal

M. P. Send

rlo e Ca Metg

s Gu

itar

Metge

iner

dá G G. Cer

eu an Bernab

Me tg

Ortolá Abad

nio Anto

Metge

Metge Ju

Miralles

Peris

Guit

Alb ert

rch

art

r Ca

s Pon

tge

B de Av. en gu al

Catalá

A lf on so

Arge ntin a

r Majo

era

tB an

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ra m

e S ir

ias Aus

ra Send

r to

Metge Jau m

nt An ton

J. Cambrils

altres carrers el seu nom ho diu tot, carrer nou, carrer mitja-galta, carrer l'antara, carrer empedrat, carrer parrals, carrer llavador, carrer calvari vell, carrer del futbol, a tots estos noms d'arrel popular també podem trobar carrers d'algun veí destacat com el carrer Carmel Giner o Pere Sala, o de tradicions religioses, amb el d'algun sant com el carrer sant Bartomeu, sant Roc, sant Josep, san Agustí, sant Jaume, sant Francesc Xavier i santa Teresa.

Qualsevol poble necessita dels seus carrers, els carrers són les artèries pel que es formen els barris, i per ells és on mouen les seues gents. En els carrers, places i barris és on s'organitza la vida de qualsevol població, allí estan els espais de comerç, les zones d'oci i joc, els llocs on el poble es relaxa i s'expressa com a col·lectivitat a través de les seues festes i costums populars. El caminar pels carrers i places d'un barri és acostar-se un poc a la història del lloc, els carrers ens parlen molt de com és la seua gent, del poder polític i religiós, també ens parlen de la capacitat econòmica dels seus habitants, observar un carrer també ens ajuda molt a conèixer els seus hàbits i els seus costums, de si els agrada l'orde i la neteja, si senten respecte pel patrimoni, si cuiden els jardins i la naturalesa,... i inclús com a mínim visibles com és el respecte pels altres. Els carrers ens poden aportar informació del barri, el seu nom pot parlar-nos d'algun aspecte històric com el d'Atzaneta, antiga alqueria de moriscos, i on hui es troba l'ermita de sant Josep, la qual dóna nom al meu barri amb la denominació de Barri de Sant Josep.

Altres noms de carrers van sorgir després amb caràcter oficial i que tenien poc a veure amb el nom popular, són els dirigents del moment els que tracten d'expressar o imposar les seues conviccions polítiques canviant el nom de molts dels carrers i places passant per damunt de les denominacions populars, molts d'estos carrers van començar a comptar amb noms de militars, polítics o fets de guerra com el Pla de la Font que se li va posar el nom de Plaça dels Màrtirs, i finalment hi ha el grup de carrers i places amb noms neutres, és a dir, amb títols de persones i ciutats que poc o res tenen a veure, però que per la seua personalitat i història estan en molts dels La primera denominació que se li dóna a un carrer o plaça quasi sempre carrers de moltíssimes altres poblacions com el passeig de Cervantes, carrer és per algun element o monument existent que li atorga la seua de Lope de Vega, o el carrer Argentina, estes denominacions en alguns casos, personalitat, com el Pla de la Font, altres vegades el nom sorgeix per la han aconseguit inclús esborrar el nom popular del carrer. presència d'algun arbre que la identifica com el haver tingut moreres, ací el Tot açò es el meu barri, els meus carrers i la meua plaça, on existeix allí nom de carrer Moreral, a vegades simplement per la fisonomia d'ella, com el carrer Regueró que va ser un reguer o canal de reg de les aigües de la font, una font amb quatre dolls que li dóna nom, les jóvens del seu temps anaven

a per aigua amb els seus cànters, això era un art quan portaven un cànter en el maluc i algunes ho portaven en el cap amb el garbó que té la joventut, els jóvens els feien purnes els ulls quan veien a la seua xica i s'acostaven a ajudar-la a agafar l'aigua, com el corderet quan vol la mamella, però estava tot prohibit fins a tocar el cànter. El cine era la principal distracció, sense TV, i amb poques emissores de ràdio, el cine Llibertat i Pathte eren els únics on passar l'estona, estos s'omplien tots els diumenges, a primera vesprada es feia per les criatures menudes, a mitjan vesprada per a enamorats i a la nit per als casats, en alguns carrers es penjava una pissarra amb l'anunci de la pel·lícula que s'anava a projectar i de les venideres. Els carrers del barri i el Pla de la Font tenien vida, en ells es sopava, es cantava i es ballava, famoses eren les dansades del carrer Moreral i les festes del Reguerò i sant Bertomeu, pels carrers es transitava molt, uns de pas cap a la plaça del Mercat, altres a arreplegar el pa en els molts forns que havien, com el de Gepa, la ti Assumpció o el Pelotò, que alimentaven a tot el barri El ti Pasqual de sardina, la Tosaleta, Pep de galán, Venturo, Clemente o Rafel Descals, amb les seues botigues d'ultramarins i altres coses La gelateria la Xixonenca era de Pepe que va arribar procedent de Xixona, i la de l'Alacantí que procedien d'Alacant, van muntar les seues gelateries a manera de quiosc en el passeig Cervantes, estes geladeries al principi només feien l'orxata i llima, després els polos de maduixa, llima i menta, la novetat va ser el mantecao de "tuti fruti"... El casino Fillol de Carles Fillol va tindre també especial rellevància amb les seues clàssiques taules de marbre, i els seus cambrers, famós era el blanc i negre de caf è i "mantecao", era el típic casino de reunió, cita amb les cartes i el dominó, sempre estava molt concorregut ... El bar Jeroni on l'entrepà de polpet era famós amb el porró de vi, els tramussos i els cacauets Va haver-hi personatges molt coneguts com Pepet del carret que corria totes les vesprades els carrers venent, rosquilles, bambes i panoestssssssss. Alguns carrers seguien de terra piconada, eren ideals per als nostres jocs de ballar la trompa i jugar a les boletes, amb els tacons de les sabates es jugava al xavo, i a les rompés, en aquell moment les caixes de mistos eren de cartó i venien dibuixades amb cares de futbolistes de l'època dels mítics Zamora, Padró, Quincoces, Kubala, Di Stefano, i que mos canviàvem els uns als altres.

Ermita de Sant Josep

El carrer era part de la societat, en ells es reunien igual per a una festa, un sopar o per a un enterrament, el carrer també servia com a assecador per a les fruites seques, com per a calfar els pollets i altres animals. El Pla de la Font era el centre del barri, allí es concentrava tots els anys la falla i gran part de les festes, el camp de futbol Cervantes, les escoles graduades, el cine i la pista de ball. L'ermita de sant Josep feia missa tots els diumenges la qual s'omplia amb gent del barri, el dia de sant Josep els barris fallers de la Plaça i Natzarè assistien junt amb el barri faller de sant Josep a la processó del sant que des de la seua ermita recorria el barri. Allò eren altres temps. Hui els vehicles transiten i ocupen els carrers en compte de les persones, la plaça s'ha convertit en un aparcador de cotxes, els grans magatzems han ocupat el lloc de les botigues i demes comerços del barri i moltes han hagut de tancar-se, s'està perdent l'essència com a barri. El barri constitueix l'última trinxera de resistència en el sentit comunitari, el qual devem reivindicar el nostre lloc com a barri, o estarem condemnats a desaparèixer per la intensitat de la vida moderna i la intensificació del procés d'urbanització.

Mar

i lo

alles

lM de Av .

a So fia

Pau M

af ae Pau

dèj

ars

Mar

Carles

Filipin

iralles

Sa nt R

Pau

La Pau

Pau Mir

afa

Denia

Rein

Alter de

nt R

Cam

Reina Sofia

Av. d eF

La Pau

Sa Sant Ferran

Denia

ontill

PLAÇA DEL M Llo ERCAT ren te

Jaume I

Sofia

Denia

Av. d`A lacant

Sant Ll uis

Reina

Alcalde Sendr Eduardo a Guit art

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

r ez P Pér

Xavier

Vallet

Sant

Sant Francesc

Sant Anton i Ab

ast o

Roc

Poeta

Cam ilo

Sant Jo sep

Pere Sala

resa Santa Te

olà

Nou

PLAÇA METGE ALMELA

Morer

Sant

ste ve

Ramon y Cajal

Me str eE

N VA

de Pad Sant Antoni

Picadora

ua l

en g

San t A gus

Gi n el Ca rm z añ e Ib co las

lic er M

E SS

M Valerià

arlo tge C

s Gu

itar

G Metge

o aF

rt iralles O

t Po

Gin . Cerdá

Plà

Pel

Ferrandiz

Ortolá Abad

eu an Bernab

Me tg

nio Anto

Metge

Metge Ju

Miralles

Peris

Guit

Alb ert

rch

art

r Ca

s Pon

tge

Arge ntin a

B de Av.

Catalá

A lf on so

B nt

T A PLAÇTAMEN Vallet AJUN Mayoraz. Cendra

Sant R

afael

Mar

ls B

orj

Mar

Carrer Sant Josep Victoria Pastor Morell

A l'any següent per suposat hi va haver un bateig arrel d'aquesta boda i Fins que em vaig casar sempre he viscut en el barri de Sant Josep i recorde a la gent del barri molt amable, festera, predisposada ,i sobre tot de nou tots els veïns es van engalanar i de nou tots a sopar junts i a ballar. molt, molt alegre. Tot aquest grup de gent que pertanyia a diferents carrers: Sant Josep. Recorde reunir-nos el mes de juny per les nits els veïns del Carrer Sant Sant Francesc Xavier, Carrer Nou, Mestre Esteve i Carrer San Roc, vàrem Josep i Sant Francesc Xavier, per a preparar les garlandes que f èiem entre començar l'aurora que li fan a Sant Josep, doncs ells volien fer-li també tots, menuts i majors, per decorar els nostres carrers per la fira. Uns festa al seu sant. portaven el caf è, els altres els dolços i als xiquets ens enviaven a la “Jijo” Arrel d'aquestes festes decidiren entre ells fer una comissió per poder per assaborir un bon gelat i així començàvem la nit . retornar les falles al barri, ens reuníem en una casa al carrer Nou al També recorde que l'any 1982 no feren falles al nostre barri i estigueren voltant d'una xemeneia, després de sopar i tindre aviats als xiquets anaven cap allí i entre caf ès, rialles i amb molta voluntat aconseguirem així fins al 1985 que es va formar la nova junta. traure falleres majors, presidents, comissió i tornar a tindre monument Però la gent d'aquest barri no podia estar sense festes i en el any 1983 faller a l'any 1985 al nostre benvolgut barri del Pla de la Font. organitzarem entre tots una boda fictícia, on teníem un padrí, mon pare vestit de militar, una madrina i per suposat uns nuvis. Férem un passacarrer arreplegant a tots i després tots junts varen anar a sopar i ballar.

100 59

l ar nC Joa

era

r Majo

e S ir

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ra m

Metge Jau m

ias Aus

ra Send

r to

ò uer Reg

Metge Carlos

Ag u

El Clot

ngu Me i lo

Cam

Av .

Reina Sofia

Denia

Rein

a So fia

Pau M

iralles

af ae

Sa nt R

Pau

La Pau Pau

dèj

ars

Sant Carles

Filipin

alles

inyana i Olm

Denia

Pau Mir

afa

Josep Lluis Alb

Alter de

nt R

Denia

ontill

La Pau

al B i

Josep Al m

Sofia

PLAÇA DEL M Llo ERCAT ren te

Sant Ferran

Alcalde Sendr Eduardo a Guit art

lacant

Sant Ll uis

Poeta

Jaume I

Nou

Reina

Roc

ast o

ez P

Morer

Sant

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

Av. d eF

Ramon y Cajal

Vallet

Av. d`A

Sa nt

Sant Lluis

San t Llo

de Pad Sant Antoni

Pér

t on

F la

Cam ilo

G EI

S AS

San t A gus tí

Arge ntin a

Me str eE ste ve

ua l

en g lic er M

A RV

Lo p

e Pa r

Gi ne r Ca rm

Vall

ez ñ Iba co las

Plà

Pel A lf on so

Ortolá Abad

Metge

nio Anto

abeu Juan Bern

Me tg

Metge

Ferrandiz

Miralles

Peris

Guit

Alb ert

rch

art

s Pon

tge

B nt

B de Av.

Catalá

r Ca

d`Alc alà

de G all Vall

Cas t

San t Vi

Llu Joan

era

T A st PLAÇTAMEN Vallet í AJUN Mayoraz. Cendra

Polseguera

Sant R

afael

ls B

orj

Carrer de la Pau Tomàs Llopis

Pocs carrers al món poden vantar-se de tenir unes nits a l'any en què sembla que la lluna plena isca només per a ells. Enfilada amb la ratlla imaginària que abans, quan totes les dones agranaven els carrers, limitava el tros que pertocava a una veïna i a la d'enfront, la lluna es mostra gran, allà lluny, allà baix, a la mar; i quan comença de pujar, seductora, escampa la llum sobre els ulls lluents de l'aigua que inunda la terra baixa i, amb el seu embruix, sembla que done més pau al carrer de la Pau. El carrer de la Pau és enganyós, pareix pla però té dues vessants, com qualsevol carrer rellevant, i una prolongació moderna. Això es veu, per exemple, quan plou, llavors l'aigua del carrer “de tota la vida” es distribueix més o menys equitativament: una meitat va cap a la Replaceta, com si volguera anar sense poder cap al centre del poble, i l'altra cap a l'Alter de Pau i allà s'ajunta amb la que comença a davallar per la prologació moderna o es desvia per l'Avinguda de Fontilles. Siga com siga, l'aigua pluvial del carrer de la Pau és com la gent que l'habita, que no som centre però tampoc no som perifèria i barregem dues vocacions: una d'urbana i una altra de forana. Unes voltes mirem cap endins i les altres cap enfora. I no us penseu que aquest carrer aspira a ser un carrer alt com el carrer Major o el carrer Alfonso, no. Ell sap quina és la seua posició, és massa nou, té massa poca tradició. De la mateixa manera que les persones arribem a la geograf ia urbana per naixença, per matrimoni, per migració o per

circumstàncies diverses, sempre amb la pel·lícula començada, els carrers també naixen amb els pobles començats. D'això, se n'escapen ben pocs, només els fundacionals i encara gràcies. Per les notícies que ens arriben, el nostre carrer es va obrir cap a l'inici del segle XX sembla que amb el nom d'Alfons XIII. Devia ser llavors considerat un bon carrer, forà però ample i ben ventilat, de llauradors però nou i obert a la Marjal fins a la mar que devia ser tant com dir que mirava cap a la terra promesa. La primera referència documental del carrer de la Pau que trobem a l'Arxiu Municipal és de 1924, quan feia un any del cop d'estat de Primo de Rivera, en un moment polític molt convuls a causa dels desastres militars espanyols en la guerra del Marroc i d'una societat desmoralitzada invocant la pau com a un desig àmpliament compartit. El cas de Pego no és únic ni de bon tros, molts pobles espanyols van batejar un carrer amb aquest nom. Però si hi ha un indicador de la història política d'un poble, aquest és el nom dels carrers; la II República necessitava proclamar els ideòlegs il·lustres i Pablo Iglesias, mort el 1925, va donar nom des del dia 21 d'abril de 1931 a aquest carrer on van viure els alcaldes Juan Nadal Almela i Aquilino Barrachina. La dictadura de Franco va invocar novament el nom de La Pau —segurament pensant en “la seua”— i així es diu el carrer fins al dia de la data. Cal fer constar que la normalització del nom ha estat ben costosa a pesar dels esforços de la majoria de governs municipals ocorreguts des de la mort del dictador gallec. La secular petja castellanitzadora ha marcat la

.J Av

e S ir

m rto

Ag u

r Majo

Metge Jau m

ias Aus

ra Send

r to

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ram

Carlos

arc

Sant Domè

nech

Lla vad

ò uer Reg

Metge

Aus ia

Ausias March

Lla vad

les ar nC Joa ei I, R

dicció de molta gent d'edat que encara, de forma cada volta més residual, coneix aquest carrer amb el nom de “La Pas”. El carrer de la Pau no és fotogènic, hi ha poques fotografies publicades, la majoria són preses des de la Replaceta i el nostre carrer hi apareix només i en el millor dels casos com a decorat llunyà i mig difuminat per un excés de llum al cel de la foto. Altres carrers són pas obligat de processons o de desfilades festives, de protagonistes fotografiables, el carrer de La Pau es limita a escoltar de lluny la Banda de Música quan toca a la Replaceta o quan va per un altre carrer immediat acompanyant falleres o moros i cristians. Siga com siga, les imatges antigues que hem pogut trobar mostren cases suposadament de llauradors més o menys acomodats, amb planta baixa i una cambra superior; un perfil urbà alterat de fa temps per alguns blocs de tres o quatre pisos construïts a partir d'aquells anys seixanta en què molta gent va començar a pensar que es vivia millor en un apartament que en una casa gran i “de poble”. Tot i que les imatges no ho mostren, se sap Replaceta, al fons el carrer La Pau que cap a mitjan carrer hi hagué inicialment un magatzem de taronges i part d'aquell solar va ser més o menys a partir dels primers anys de la junts Galas del sábado i com cantava Fulleraca, per posar un exemple República la primera cotxera dels Autobusos La Amistad. il·lustre. Afortunadament, encara ara perviu alguna tertúlia estival al carrer com a testimoni de tanta gent que ha hagut de suportar sense més També, fins al creixement urbanístic dels primers anys del segle actual, recursos que els naturals les caloroses nits estiuenques de Pego. els bancals i una era ocupaven la zona de l'Alter de Pau que ara és la part moderna del nostre carrer. Sembla que no hi ha res més a destacar si no Conten i no acaben, finalment, que sempre hi ha hagut molts xiquets en parlem de les persones, però qui signa és d'aquells que ha arribat ací fa aquest carrer. Els mateixos informadors, de totes les edats, vull dir de totes quatre dies, com qui diu, i no pot sentir-se objectiu en aquest punt. les edats avançades, diuen que era habitual anar a fer harca contra els del carrer Portelles, anar a fer maldats pel terme i jugar al carrer a tots els jocs I parlant de persones, en algun temps els carros i més tard els tractors imaginables. Córrer i jugar des que era hora d'eixir d'escola fins a hora de passaven per ací per a anar “a defora”, els viatgers esperaven xarrant i sopar, quan la lluna es mostrava per la mar i les mares cridaven a taula. fumant l'hora d'eixida dels autobusos, cobradors i xofers feien maniobrar Aquells xiquets de totes les edats creixien al seu temps i són la història aquells vehicles primitius sorollosos i desmanegats que podien semblar d'aquest carrer. Sempre, des dels primers anys del segle XIX, la roda de la confortables i tot per a qui estava acostumat a anar amb carro. El carrer de vida els ha portats a viure tota la vida ací o a marxar a fer-se amb un altre la Pau devia ser llavors un carrer ben animat a les primeres hores de la veïnat, però siga com siga, al carrer de La Pau, qui se'n va i pot, torna; i si no matinada. Però també els dies i les nits d'estiu devien ser escenari de la més pot, sempre queda l'esperança i l'evidència que algun descendent vinga a pura conxorxa del veïnat, els treballs del camp que es completaven a casa al viure a casa de l'avantpassat que, com ell ara, en algun temps veia eixir la voltant d'una taula com descorfar o despellorfar havien de donar vida al lluna plena des d'allà lluny, des d'allà baix, des de la mar, eixint carrer, i el fet de compartir amb la veïna una part de la collita de verdura era expressament per a emmirallar-se en els ulls lluents de l'aigua i il·luminar un detall de germanor de tota la vida que encara ara s'agraeix. Més tard ja els jocs i les fantasies de qui té el privilegi de viure en un carrer que la lluna va venir la televisió i els primers aparells convocaven el veïnat a veure tots visita com no en visita cap altre. 61

Sant Anton i Ab

i lo

lM de

ontill

alles

Denia

Rein

a So fia

Pau M

af ae Pau

dèj

ars

Mar

Carles

iralles

Sa nt R

Pau

La Pau

Pau Mir

afa

Av .

Reina Sofia

Alter de

nt R

Cam

Denia

Av. d eF

La Pau

Sa Sant Ferran

Sofia

Denia

Av. d`A lacant

PLAÇA DEL M Llo ERCAT ren te

Jaume I

Mar

Alcalde Sendr Eduardo a Guit art

Reina

r ast o ez P Pér

Xavier

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

Sant

Sant Francesc

Vallet

Filipin

Sant Jo sep

Pere Sala

resa Santa Te

olà

Roc

Nou

PLAÇA METGE ALMELA

Poeta

Cam ilo

Morer

Sant

Ramon y Cajal

ste ve

de Pad Sant Antoni

Me str eE

o aF

T A PLAÇTAMEN Vallet AJUN Mayoraz. Cendra

Picadora

E SS

N VA

Sant Ll uis

San t A gus t

Gi n el

ua l

en g

Arge ntin a

M Valerià

s Gu

itar

G Metge

Plà

rt iralles O

t Po

Gin . Cerdá

arlo tge C

Ca rm

ez ñ Iba co las

Ferrandiz

Ortolá Abad

eu an Bernab

Me tg

nio Anto

Metge

Metge Ju

Miralles

Peris

Guit

Alb ert

rch

art

r Ca

s Pon

tge

B nt

B de Av.

Catalá

lic er M

Pel

era

A lf on so

e S ir

Ag u

r Majo

Metge Jau m

ias Aus

ra Send

r to

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ra m

Carlos

arc

ò uer Reg

Metge

Aus ia

Sant R

afael

Mar

ls B

orj

Mar

El meu carrer Carles "el sabater"

Quan vaig començar a contar alguna cosa del meu carrer, no sabia què dir o què contar. El meu carrer és normal, un carrer en les seues coses i un carrer on el veïnat quan et fa falta alguna cosa vas a la casa del costat o davant i t'obsequien amb el que vulgues. També està el veïnat amb tot allò bo i els moments tristos, però sempre hi ha una mirada d'afecte i amistat. Ha sigut un carrer peculiar i també amb una vida de comerços i activitats. Em venen a la memòria coses que m'han contat i que he vist... Qui no recorda la tenda de “Maria Puig”, tenda d'ultramarins i merceria? Qui no ha mirat pel seu aparador al cantó del carrer Nou? Qui no ha passat i ha anat a pagar el rebut de la contribució a casa el senyor Morell, casa Anetin Morell? També ha tingut gran afluència de moda, d'home i de dona. A casa el sastre Vicente que anaven moltes xiques a ensenyar-se a cosir en l'art de la moda d'home. Així com també a casa les “Asprelles”, Rosa i Adela, casa d'alta costura i moda Pegolina. Taller de costura on van gaudir moltes dones de l'època 50, 60 i 70.

I qui no sap avui en dia on està “casa el sabater”?

Per últim, em ve a la memòria una anècdota d'un pare que li explicava al seu fill on estava el carrer Nou. El pare vinga a explicar i el fill no ho sabia... però al final li diu: tu saps on està la casa del sabater?... Doncs eixe és el A més, com no recordar casa Vicent el Vinader al cantó de dalt del carrer carrer Nou. Així és el meu carrer, carrer Nou. Nou. Aquest, després va passar a ser tenda d'ultramarins d'Encarna Nadal. No puc oblidar-me del forn de la ti Filomena, “La Pacheca” (la meua àvia).

sba

El Clot

al B i ngu Me i lo

inyana i Olm

ar lM de

Membre del Col·lectiu d'Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta

Per aquell temps hi havia moltes botigues que donaven servei al veïnat: comerços com el del tio Franquesa, però també almàsseres on els llauradors portaven amb carros les olives per a fer oli i a l'hora del descans anaven al bar Fillol a prendre un got de vi; també hi havia el Cine Espanya —avui Casal de la Falla la Font— i, com no, el forn de mon oncle Pepe el “Cabo”, bressol de fallers ja que de quatre fills, sempre n'hi havia algun de disponible.

Josep Lluis Alb

Av .

Reina Sofia

Denia

Rein

a So fia

Pau M

iralles

af ae Sa nt R

Pau

Alter de

Pau

La Pau

dèj

es Filipin

Sant Ferran

alles

Polseguera

Denia

Pau Mir

afa

Brindis a l'enyorança

La història del Pla de la Font és, sense dubte, emblemàtica i per a mi constitueix un honor poder parlar del meu barri, on he nascut i on he passat la infantesa, sempre vinculada a esta plaça. No hi ha pegolí que no haja passejat per ací. En aquella època dels meus primers anys, la gent solia eixir al carrer Major, al "centre del poble", però el Pla tenia el seu encant, era el centre de reunió i de diversió.

Denia

ontill

La Pau

nt R

Rosita Sastre Sala

Cam

Josep Al mela

PLAÇA DEL M Llo ERCAT ren te

Sa Jaume I

Sofia

Polsegue

Av. d eF

Poeta

lacant

Sant Ll uis

Reina

Alcalde Sendr Eduardo a Guit art

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

r ast o

Nou

Vallet

Av. d`A

Sa nt

Roc

Sant Lluis

San t Llo re

mè Do

e De

San t A gus tí

Morer

Sant

Cam ilo

Ramon y Cajal

ez P

Pel

G EI

N VA

de Pad Sant Antoni

Pér

S AS

Lo p

e F e Pa r

Gi ne r el Ca rm

ua l

Metge

lic er M

en g

Plà

27 t on

F la

T A st PLAÇTAMEN Vallet í AJUN Mayoraz. Cendra

Me str eE ste ve

Ortolá Abad

Ferrandiz

nio Anto

abeu Juan Bern

Me tg

Metge

Vall

z añ e Ib co las B de Av.

Peris

Miralles

rch

Guit

Alb ert

art

r Ca

s Pon

tge

d`Alc alà

de G allin

Cas tell

e San t Vic

Catalá

A lf on so

Ag u

Arge ntin a

nia

rl Ca an

era

tB an

Dé

. Jo Av

e S ir

r Majo

Metge Jau m

Lla vad

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ram

r to

ias Aus

ra Send

Carlos

arc

nech

ò uer Reg

Metge

Hospita l

Sant Domè nt

Aus ia

ei I, R

Joan

Lluis

les ar nC Joa

Ausias March

Lla vad

ls B

orj

ars

Resulta curiós contemplar com aquesta plaça ha canviat fins el nom amb el pas del temps: antigament era plaça de la Llibertat; més tard, dels Màrtirs; avui Pla de la Font. I mirant fotos antigues que tothom té als calaixos es poden observar tots els canvis i tant de bo que no quede res per a l'oblit ni l'enyorança.

Però no volem oblidar les seues festes i celebracions. Per començar, a la fira es feia una plaça de bous, es posava una biga del gall, moros i cristians, ambaixades, balls, concert de les bandes de música, exposicions, fires, paelles gegants, pi de Nadal i ara pi de Sant Antoni i falles, que són plantades des de l'any 1954.

El Pla era de terra. Van construir el passeig l'any 1929 i hi van plantar els primers arbres. Entre els anys 40 i 50 hi havia l'ermita de sant Josep, l'escola del Pòsit, el magatzem de l'Ajuntament i el dipòsit de l'aigua potable. I on ara hi ha la Font dels 4 Xorros, hi havia un llavador de roba on, mentre les dones rentaven la roba, els xiquets patinaven damunt el llimac de la canal d'abeurar els animals.

I parlant de falles, farem un brindis a l'enyorança, un record al passat i una mirada cap al futur. El 1956, van ser fallers majors els avis de la Fallera Major Infantil, Rosita Femenia i Cardona, qui tan sols amb 16 anys va ser una gran fallera en un any emblemàtic, la Junta no trobava fallers ni falleres a pesar que regalava el vestit, és a dir que el llogava al preu de 150 pessetes i a 200 els més nous. A més també va regalar els rams que, com que va ser any de gelades, van ser d'alls porros, imagineu quin aroma. L'artista faller va ser Antonio Garcia i la falla va costar 13.500 pessetes.

Rosita Femenia, Fallera Major 1956

Pujant cap al Passeig, podem recordar tot el que ha canviat a dreta i esquerre: On primer hi havia l'estació del telègraf, després van fer el billar de Sabatera i actualment el locutori; les almàsseres ara són pisos i la perruqueria de dones; el forn on totes les dones anaven a coure el pa i les cassoles d'arròs, és avui pastisseria La Font i a la cantonada del carrer Moreral hi havia els ultramarins de Pasqual Franqueza, merceria, drogueria, espècies, etc., un establiment que s'ha transformat en el caf è Lluna; i al número 17 hi havia una escaleta on venien regalèssia, avui a la planta baixa és la fruiteria Ana i La Meua Llibreria, Mari Carmen i La L'any de 1997 va ser molt especial, Jijonenca. Finalment, a la cantonada de Sant Roc hi havia la botiga de roba Miralles, sabateria i el sastre que feia els vestits a mesura, tot això ara és sobretot per Elena Siscar Femenia, perquè va vindre la Fallera Major de Tot Carn. València, Elena Muñoz Carpi, a Els dijous, davant l'ermita de Sant Josep es feia un mercadet on els homenatjar-la i a dir-li unes parauElena Siscar Femenía. Fallera Major 1997 drapers bescanviaven pells de conill per caixetes de mistos o plats i ja al les el dia de la presentació. Però mateix pla, a les mateixes escales del Passeig, trobaríem dos quioscs, un de Elena va conèixer una altra fallera gelats i llepolies, o siga “El Alicantino” i l'altre de revistes i periòdics del major el dia que va anar a València a recollir el Premi del Llibret. Poques voltes passa una cosa com aquesta. Cal dir que tot no va eixir perfecte a la Xanet.

presentació, els arcs que simulaven un claustre al decorat tenien uns raigs d'aigua simulant una font, però les bombes es van embossar i no hi hagué manera de desfer l'embós. Això sí, el final de festa va ser tot un èxit i, a més, com a novetat, a l'abril d'aquell any, es va fer al Casal Faller la primera exposició del ninot indultat. D'anècdotes hi ha tantes que es faria massa llarg aquest article. I 2017 serà l'any especial per a Elena Sala Siscar, fallera major infantil. Per a tu, Elena, i per a les teues cosines, Laura Cardona Siscar, presidenta infantil, i Maria Cardona Siscar, reina del foc, junt al teu germà faran que siga màgic, que la música no s'acabe mai, les traques anunciant la Fallera Major i tu, amb el teu somriure mouràs tota la xicalla, seràs el centre de totes les mirades i tu, somiant, sabràs que sou el futur d'aquesta falla. Aquestes falles seran històriques i inoblidables, tingues en compte que hi han passat tres generacions per aquesta comissió fallera que tant estimes. Any inoblidable també perquè les falles són Patrimoni de la Humanitat, però això és tema per a un altre article. La teua tia fallera Rosita Sastre Sala

Elena Sala Siscar (Presidenta Infantil 2017), Laura Cardona Siscar. (Regina del Foc 2017) i Maria Cardona Siscar.

Reina

Sofia

El Clot

nsonís Domin

El Clot

i lo

Josep Lluis Alb

inyana i Olm

Denia

El carrer Sant Doménec Joan Miquel Almela Arxiu Municipal de Pego arxiumunicipal@pego.org

El portal sols tenia una torre de guaita, les restes de la qual encara coneixem pel nom de torrexó. La seua obra estava feta de tapial com les muralles però aquesta porta es diferenciava de les altres dues del poble pel fet que el seu ingrés era en colze i sobre un desnivell més acusat. Per això, en 1798 es va obrar una Carrer sant Doménec, 1995 paret a la baixada del carrer, de 5 a 6 pams, per a evitar les caigudes o la desgraciada mort d'una persona com va passar en una ocasió. Aquesta obra es va millorar l'any 1908 amb la construcció d'un sòlid mur de pedra. Quan en 1908 el militar Manuel González va visitar Pego per a fer la seua obra Catálogo Monumental y artístico de la Provincia de Alicante, va descriure i dibuixar el Portal de Sala. D'ell, deia que abans s'anomenava de les Barreres, que es pujava en rampa amb una paret de formigó i que es trobava restaurat per dins.

Sens dubte és un dels carrers més antics del poble i tothom l'identifica per l'existència del portalet de Sala, memòria viva del nostre origen com a poble. La denominació de sant Doménec no és però tan vella, sabem que a finals del segle XV s'anomenava “carrer que de l'església baixa al portalet” o “carrer del portalet a l'església", segons si s'eixia o s'entrava a la vila. Als darrers temps medievals vivien grans famílies com la dels Torra —propietaris de l'heretat d'Atzeneta— a les anomenades cases de Santa Coloma. Aquestes cases eren més o menys on és avui la Casa de Cultura i tenien el seu origen entre finals del segle XIII i principi del XIV quan el rei Pere III va atorgar en 1279 terres i cases a un servidor seu, el cavaller Guillem de Santa Coloma. Després, en 1316, Jaume II va ratificar aquelles donacions ara al seu fidel escuder Guillem de Santa Coloma, fill de l'anterior. La casa de Santa Coloma —al costat de la qual hi havia un carreró avui desaparegut— va passar després a Joan Ochoa, al cavaller mossèn Martí Machí de Suasola, a Joan Torra i finalment als Sala quan el ciutadà Pere Sala Gomar es va casar amb Jerònima Torra i de Pintor. Així mateix, hi havia en aquest carrer el fossar o cementeri, la casa abadia i el portal de l'Horta. Aquest portal és el que avui coneixem per la referència familiar esmentada abans, com a portal de Sala, però també es coneixia com a portal de l'Horta en ésser la porta d'eixida des de l'interior de la vila emmurallada a l'espai de l'horta i les almàsseres que hi havia a prop de la font.

Arran del creixement demogràfic i urbà de la segona meitat del segle XVIII els noms dels carrers comencen a ser substituïts per noms de sants i en aquest cas li va tocar a sant Doménec, que es festeja el 4 d'agost. Així, en 1762 ja apareix a la documentació d'arxiu amb el nom de carrer de Sala o de sant Doménec perquè era allí on els Sala tenien la seua gran casa pairal

Polseguera

ngu

al B i

Denia

Enrique Mo

pla

sba l

Polsegue

Cam

Josep Al mela Gu illen

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

PASS SSEIEIG EL PA G EL CL CLOOT T

cia Va len

nia

Duanes

u Ed

Av .

Sant Lluis

rtore

Duanes

Alcalde Sendr Eduardo a Guit art

Vallet

Dé

Sant Ll uis

T A st PLAÇTAMEN Vallet í AJUN Mayoraz. Cendra

Polseguera

Av. de

Joano t Ma

lacant

Ag u

Arge ntin a

Sant Lluis

Sa nt

San t A gus tí

Sa nt

mo Ecce -H o

mè

e De Lo p

Cristòfol

m e au

nt J Sa

Veg a

n Pa r

Sant

Fer r

and

cP eris

e F err a

Fra Fra nce s

tre

San t Llo

nia l d`A lmu

Gi ne r

d`Alc alà

Av. d`A

ar c

Av.

Hospita l

Sant Domé

r Majo

Catalá

ñ Iba sco Bla

Ca rm

dra

nec

Lla vad

tB an

ala

Cen

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ram

era

e S ir

ia Aus

ra Send

Metge Jau m

olin

uer Reg

Vall

de C tell Cas

Vall

arc

ità

ta B San

.J Av

Lla vad

Car

àrba

Cap

Vell

l tB an

ren s

Ben i

ari

Raf o

gem bla Ben i

ells

Calv

Aus ia

Metge Pa

ala

Ausias March

Carlos

ast

ent Ferr er

Vive sIM Joan

Lluis

San t Vic

de G allin era

arch

Lla vad

Carras

gem

a Av .M Car olin a Sa la

Llav

a lG

olin

ei ,R sI

r ado

ya en

Car

z-S

án

ern aH

les ar nC Joa ei I, R

i altres annexos com la casa-garrofera que fitava amb el portal. A finals del segle XVIII la casa gran passà per herència al paborde Joan Sala, tot i que ell vivia a València. A la seua mort, en 1806, passà al seu germà Pere Pasqual, a qui Carles IV atorgà el títol de noble en 1792. En 1927 es va redactar un Pla General de reforma i eixample de la vila de Pego en el qual es va tractar de millorar aquest carrer a partir de l'enderroc del portal: «La calle de Santo Domingo que desemboca a la de San Agustín con un paso inferior en arco de reducida luz y escasa altura que tan solo las personas pueden circular, se impone su derribo despejandolo para el tránsito rodado». Sort que l'exposició de l'arquitecte Salvador Donderis no va fer efecte i es va respectar el portal. El que si que va sortir endavant va ser la alineació i eixample del carrer a proposta de Dolores Torres Sala, baronessa de Vallvert. Ella era l'ama de la casa gran dels Sala i d'altres immobles d'enfront i, per això, va cedir una parcel·la a l'ajuntament per a poder eixamplar el carrer, obra que es va realitzar entre 1927 i 1928. Però el carrer Sant Doménec no és només el tram recte des de l'església al portal, segueix a la dreta just abans del portalet on trobem l'emblemàtic pub L'ona, fruit de l'agosarament de Vicent «el francés», i forma un colze al final del qual es forma una espècie d'atzucac junt amb el tram que baixa del carrer sant Cristòfol, i allí segurament hi hagué una androna, és a dir, una canal de desaigüe des de l'interior de la vila emmurallada cap al vall exterior. Al mig d'eixe tram de carrer s'obri també una petita plaça que en temps antics rebia el nom de placeta d'Ivanyes, i hi havia —al costat de la Llar Parroquial— un passadís que des de dintre de la vila baixava al carrer sant Jaume o Parrals. El carrer sant Doménec, no obstant, és un carrer de pas on sembla que ningú no es queda mai. Per ell no passen les processons cíviques ni religioses, només és testimoni d'aquelles persones que van a missa o a un soterrar, com el seu nom antic indicava: carrer que del portalet va a l'església. Poc després que la casa gran dels Sala passara a ser municipal i es convertira en la nostra Casa de Cultura, s'inaugurava el 3 d'abril de 1995 la peatonalització del carrer sant Doménec. Dibuix del Portal de Sala del militar Manuel González

El vol de les campanes, el gran llenç de muralla de la Casa de Cultura i el portal de Sala, elements insignes d'aquest carrer, ens traslladen finals del segle XIII. I per coincidències de la vida és en aquest carrer on irremeiablement al nostre passat medieval i al nostre origen com a poble a també està hui l'arxiu municipal de Pego, com a custodi de la nostra història escrita. 67

lacant DEL M ER

CAT

El Cl PASS SSEIEIG EL PA G EL CL CLOOT T

Enrique Mo

sba l

El Clot

Polseguera inyana i Olm

lM de

Denia

Josep Lluis Alb

Cam

i lo

ngu

al B i

Reina Sofia

Av .

Denia

Rein

a So fia

Gonçal Vicens Bordes

asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

Segons diu Joan Felip Sala, president del Centre d'Estudis Fallers de la comarca, les falles de Dènia podrien datar de la dècada de 1890 que es va plantar un monument faller. Estan estudiant-ho. Documentat o no, conten a Dènia que l'any 1.927 dos veïns del barri de les Roques, Pepe Gilabert i Simón Arlandis, van ser el trampolí del que avui són les falles a Dénia i iniciadors de la falla del districte "Les Roques". Diuen que en companyia d'altres veïns van 1º. Antecedents: 1940-1952 confeccionar un ninot de tela, que van emplenar amb alga de la platja, Les falles sorgides a la ciutat de valència al segle XVIII es van expandir, batejant-lo "Tio Pep". El dia de Sant Josep el van passejar per tota la població i molt més tard, per la província: així van sorgir les falles de les localitats de el van cremar damunt d'un munt de mobles vells i altres estris domèstics Xàtiva en 1865, Gandia i Sueca en 1876, Alzira en 1889 i Torrent en 1900. Les assequibles al foc. falles van arribar a la província d'Alacant molt més tard, celebrant-se les de No tenim més noticia fins a 20 anys desprès, el 1947, quan dos veïns del Dénia, Pego, Calp, Benidorm i Elda. Sembla que les més antigues van ser les de Gata que es van plantar en 1898, però ja no es van tornar a plantar més. La carrer Olivera planten una nova falla. En aquesta ocasió és Baptista Crespo, vespra de Sant Josep d'eixe any publicava el diari "El mercantil valenciano" propietari del "Bar Ceba" qui demana el corresponent permís a l'Ajuntament. Paral·lelament, un grup de "Pepes" agrupats en l'anomenada "Penya del Tio la ressenya: Pep" planten una altra falla a la Plaça del Mercat. Són 2 les falles que es "Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para planten a Dènia l'any 1.947. festejar a San José, con inusitada pompa (...) Habrá, pues, cucañas, A Pego la dècada dels anys 40 es celebraven les Festes Josefines, primer carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y organitzades per Majorals dels carrers Sant Josep i Regueró (de la “barrià”), como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los passant desprès a ser organitzades per Comissions de veïns dels carrers per 68

pla

nsonís Domin

Les falles de Pego Fa unes setmanes en varen demanar un article sobre l'aparició de les falles al voltant del carrer Regueró –dia Rosa M.T. en un article del llibret de la Falla la Font any 2013- i jo vaig acceptar de bon grat i amb molt de gust. Més o menys jo també he rebut un encàrrec semblant. Durant la recerca d'informació per tal de fer aquest article he entrevistat a moltes persones i he buscat informació gràfica i escrita en els famosos Llibrets de Festes de Pego.

u Ed

Av. d e

PLAÇA

Sofia

Polsegue

lles

Reina

Duanes

Fonti

de Pad Sant Antoni

Josep Al mela Gu illen

PLAÇ AA DE V NTIC REG ALÈN NE CIA

Alcalde Sendr Eduardo a Guit art

nia

Vallet

Duanes

Va len

Dé

Sant Ll uis

T A st PLAÇTAMEN Vallet í AJUN Mayoraz. Cendra

cia

rtore

Polseguera

Av. de

Joano t Ma

Sant Lluis

Sa nt

Ag u

Arge ntin a

Sant Lluis

Sa nt

San t A gus tí

tre

ren s

Ecce -H o

ne mè Do

e De Lo p

Cristòfol

m e au

nt J Sa

Veg a

n e F e rr a

Sant

Fer r

and

cP eris

el Ca rm

Av. d`A

de Av.

Pa r

Fra Fra nce s

Gi ne r

d`Alc alà Vall

ez ñ Iba sco Bla

Hospita l

Sant Domè

nech

Lla vad

r Majo

Catalá

rch

tge

dra

Eloi Sant a íssim Pur s etge ts M San l Caja on Y Ram

era

ala

Cen

San t Llo

nia l d`A lmu

gem bla

ells de G allin era

de C tell Cas

Vall

tB an

e S ir

olin

uer Reg

ias Aus

ra Send

Metge Jau m

arc

ità

.J Av

Car

Lla vad

B nt Sa

Cap

Vell

Aus ia

Metge r to

ari

Ausias March

Carlos

ala

Calv

ast

ent Ferr er

Vive sIM Joan

Lluis

San t Vic

Ben i

Lla vad

arch

a lG

olin

Raf o

Car olin a Sa la

r ado Llav

ya en

Car

rn He

les ar nC Joa ei I, R

on passava la processó de Sant Josep. Diu Carmel Giner Bolufer : “Allà per Sendra, Carmen Sendra Escrivá, Amparito Aparisi, Maria Pastor Server i 1947, si no recorde mal, aparegueren els primers ninots, plantats al Maria Peretó Samper. carrer de Sant Josep, amb quartetes explicant els motius. Allò va caure en Així, doncs, podrien afirmar que les falles pegolines sorgirien cap a l'any gràcia i, des de llavors, casi tots els anys anaren fet més i més ninots, amb 1947 i el lloc on es plantarem els primers ninots podria ser el carrer Sant Josep, crítiques innocents, que la gent celebrava amb goig”. cosa que no està clara del tot, atenent que els personatges de la foto de 1947 Aquest testimoni estaria corroborat per una fotografia cedida a l'Arxiu son veïns del carrer Sant Bertomeu i del carrer Regueró. Municipal de Pego per Bienvenida Moreno, segons ella de l'any 1947, on es veu L'origen de les falles coincideix amb un cert augment de la prosperitat un grup d'homes que van pels carrers amb ninots i un cartell que diu “Ayudad a las fallas”. Es evident que, desprès de passejar els ninots, els deurien cremar econòmica degut a les exportacions de taronges i a la producció de l'arròs, en una falla. Això ens donaria una data per a les falles de Pego: l'any 1947, amb una extensió de 1000 ha i una producció que s'apropava als 6 milions de quilos. El benestar econòmic es reflectí en millores urbanístiques: empedrat semblant a les falles de Dènia. dels carrers Alfonso, la Replaceta, Poeta Lorente, Plaça del Cabdill i Mzgo. A Pego trobem un altre antecedent on unes festeres es vesteixen de Cendra. S'embelleix l'altar major del convent franciscà amb pintures murals de Remigio Soler (Agres), l'absis i les capelles de l'església arxiprestal amb valencianes. Va ser l'any 1944 quan, pintures de Rafael Cardells i es decorava l'altar major amb les escultures de per celebrar el VII Centenari de la Vicente Jerique. El pressupost de l'ajuntament d'aquells anys (863.451 pessetes) incorporació de Pego a la corona també va permetre fer el camí de la Muntanyeta Verda, remodelar el Passeig Catalano-Aragonesa, es va fer una Cervantes i plantar la creu dels caiguts forjada pel ferrer Vicent Roig. espècie de “jocs florals”, el mantenidor dels quals va ser el jove Emilio 2º Pego 1950-1955 Romero, director del diari Información d'Alacant. Segons Carmel Giner Bolufer fou en 1951 quan “aparegueren les primeres Comissió de fallers demanant ajuda per a les falles als carrers de Sant Josep”, es a dir, a la barriada del Pla de la Font, en Per tal que la commemoració no falles l'any 1947: d'esquerra a dreta resultés ser tan sols un mostrari de la Fernando Sendra (marit de Bienvenida Moreno), concret als carrers abans anomenats. Sembla que una criticava als forners i Salvador de Gasiu i Fernando Piera Ferrer. la del carrer Regueró als cupons del Regalo Comercial. A l'any 1952, al carrer iconografia oficial franquista es va Sant Roc, plantaren la famosa falla “La Vaca Lechera”, posant ninots solts decidir nomenar una Reina de la per els altres carrers del barri. Festa, títol que va recaure sobre la Bellea del Foc d'Alacant d'aquell Rosa M.T. va entrevistar l'any 2013 a Isabel Oltra Cardona, la filla del tí mateix any, la senyoreta Solita Pepe Llonganissa (José Oltra), la qual li van contar que tot havia començat al Sabater Jover. També va ser convidat carrer Sant Bertomeu quan ella era una xiqueta. A Pego el carrer Sant com a jurat Tomás Valcárcel Deza, Bertomeu era conegut com el “carregueró”. Ens conta Isabel: director d'escena i del Taller de brodat de mantells i estendards d'Alacant, qui “Al carrer Sant Bertomeu hi havia un veïnat molt bo entre ells, hi havia va disposar que a la Bellea del Foc alguns Pepes que celebraven el dia de Sant Josep el seu sant i l'acompanyaren sis belles joves Al mig la Bellea del Foc Solita Sabater Jover, a l'esquerra Remedios Sendra Sendra i a la dreta pegolines vestides de valencianes: Maria Peretó Samper: dalt Marisa Pastor Server, començaven el dia amb un esmorzar al carrer. Cadascú treia el que tenia: Maria Josefa Roselló, Amparito Aparisi i Carmen una gerreta de vi, un altre un platet de bunyols... I entre unes coses i Maria Josefa Roselló, Remedio Sendra Sendra Escrivà

d'altres, la cosa es va animar i a algú se li va ocórrer la genial idea de "voleu que fem una falla?” (Rosa M.T. Llibret faller de 2013) Al llibret de les falles de l'any 2013 trobareu relatat amb molta gràcia la història del començament de les falles. Segons diu Isabel, els Pepes que esmorzaven asseguts en una taula al mig del carrer, van acollir la proposta amb gran gresca i alegria i, fent un pas endavant, la petita, però gran dona, Pilar la Gasiua, va treure un gerro de vi i va dir: -"Jo trauré el gerrot i això serà el llevat". Es veu que aquell llevat era bo, nascut del poble i sense artificis, perquè va multiplicar amb guanys l'esperit faller als barris de Pego. Aquell Sant Josep del que parlem era el de l'any 1953 al “carregueró” on tota la gent euf òrica anava a buscar pels baguls de les cambres roba vella per vestir uns ninots fets de palla. El carrer va ser engalanat amb arcs de murta que semblaven els arcs gòtics de les catedrals. De banda a banda del carreró penjaven garlandes de flors fetes de paper de colors i, per baix, passejaven els festers tocant la xitxarra i els xiquets ballant. Els festers improvisats feren tres o quatre paelles per dinar i desprès de sopar, ho cremaren tot i tiraren les traques comprades a casa del ti Sensio.

D'esquerra a dreta: l'avi de Ramón el Calano, Inés Pastor, Fernando Bordes... Una costum estesa a Pego la de esmorzar al carrer.

Pego, carrer Sant Bertomeu 1957. D'esquerra a dreta: la tí Antonia la Canyota, les germanes Rosario Bordes i el seu marit Jeroni Gonzalez (de Parevell), Carmen Bordes Mengual i al braç Gonçal Vicens Bordes, Gonzalo Vicens Monzonís, la ti Rosario del Agre i Bienvenida Moreno.

En 1953 es plantaren falles als carrers Regueró i carrer Bertomeu que foren engalanats per l'ocasió amb motiu florals. Jo recorde, a començament dels anys 60, haver vist penjats ninots de palla als balcons i reixes del meu carrer. Al final del carrer Sant Bertomeu hi havia un descampat ( futur camp de futbol) on plantaren la falla titulada “El Passeig” feta sobre una petita plataforma rectangular on van clavar branques de pi simulant els arbres del passeig i, baix d'elles, van posar quatre ninots amb cadires velles. Al carrer Regueró, encreuament amb Sant Bertomeu plantaren un altra falla i es possible que la tercera estigués on es creua Regueró amb Llavador: les falles es titulaven “El Molino Harinero” i “La Plaza del Mercado”. Aquelles primitives falles es feien amb ninots de palla que vestien amb roba vella i s'assentaven en cadires velles per cremar-los a la nit en ofrena a Sant Josep. Més endavant, els ninots es feren de cartró i fusta, fabricats a les dues fàbriques de joguets que havia a Pego. És aquest detall una de les coses que em fa posar en dubte la data de la fotografia “Ayudad a las fallas”, doncs sembla que els ninots així construïts es va fer, quasi tots, l'artista Antonio Garcia Giménez, nascut a San Pedro (Albacete) en 1918 i mort a Pego en 1988, el qual començà treballar a Pego l'any 1950 en la fàbrica de joguets de cartró del carrer Camilo Pérez 33. 70

Falla del Regueró de 1954 (segons la Falla Pla de la Font), en realitat, probablement “La Plaça del Mercat” de 1953

La primera falla infantil del Barri de Sant Josep que es té constància (1954?)

També va treballar a Pego l'artista Fermín Espinosa Buigues, nascut a Xàbia i mort a Hellín en 1940. A l'any següent (1954) van fer la festa igual i es van afegir persones del carrer Regueró. La falla es va plantar a la cruïlla del carrer Regueró i Llavador, però, donat la seua alçaria, es va témer provocar un incendi, per la qual cosa, va acudir allí l'inspector de policia –el tí Dueñas- i els va dir: -"Esos monigotes no se pueden quemar ahí” Els festers, davant la prohibició de l'alcalde Eduardo Mengual, van agafar els ninots i els traslladaren al Pla de la Font per botar-li foc. Aquest any es fa la primera presentació fallera a la Pista Espanya, rematant la festa un ball a les 8 hores de la vesprada, perquè la gent no tenia diners i no podien encendre les llums. La falla del Pla de la Font de 1954 està reconeguda com la primera falla oficial del barri de Sant Josep, encara que els festers que anaven tocant un bombo i altres instruments proclamant la festa, s'autoanomenaven “Fallers del Regueró”, llegenda escrita al bombo fet amb les fustes i les llaunes de sardines salades que venia “Comestibles Galán”. Aquesta falla va ser la primera falla de “debò” del barri Sant Josep, amb la proclamació de la regina Aurora Dominguis i de la fallera major Josefina Costa Sendra. El president va ser Salvador Cardona Cots.

Llibre de Festes de Pego de 1954

Sembla que les falles esclataren en força l'any 1955 plantant-se dos monuments: un a la “Plaza de los Mártires” i l'altre a la “Plaza del Caudillo” dels que tenim documentació gràfica. El triomf de les festes va fer que Carmel Giner publicarà l'article “Un poc de historia fallera” al Llibre de Festes de 1959, on l'autor reconeixia que li resultava difícil recordar amb tota exactitud les primeres manifestacions falleres a Pego. No obstant, el cronista assegura que les primeres falles, amb caràcter esporàdica, naixeren als carrers Regueró i Sant Bertomeu. Donat la manca de documentació hem de confiar en la memòria del cronista i, afegint les informacions de les persones entrevistades, ja tenim el lloc de naixement de les falles pegolines: els carrers Regueró i Sant Bertomeu. Diu Isabel Oltra:

Dues fotografies de 1954 on apareixen la regina Aurora Dominguis i la fallera major Josefina Costa Sendra

“L'Any 1955 es va crear una Comissió Fallera i el ti Pascual de Sardina va ser el President, van muntar una barraca fallera amb un rètol que El Llibre de Festes de 1954 porta un escrit titulat “Pego fallero” on Jaime deia: “Beu i al carrer” i Xaro Franqueza va ser la Fallereta Major Infantil i Sastre Noguera assegurava que l'any 1953 es va plantar una falla al barri de jo de la Cort d'honor”. Sant Josep “con cierto sabor satírico puramente local”. Aquest document seria una de les primeres mencions de les falles a l'espera d'una investigació més seriosa del tema que no es el nostre propòsit. 71

Llibre de Festes de Pego 1959. A l'esquerre l'escrit de Carmel Giner -cronista oficial de Pego- titulat “Un poc de historia fallera”

Falleres majors del Pla de la Font 1955: Maria Ferrando Nadal i Rosa Franqueza Folqués

Bibliografía Un poc de historia fallera. Carmel Giner, Llibre de Festes de Pego 1959 Pervivencia fallera. Carmel Giner, Llibre de Festes de Pego 1961 Pego fallero. Jaime Sastre Noguera, Llibre de Festes de Pego 1954 Rosa M.T. Llibret faller de 2013 Entevista a Carlos Sendra i Garcia en PegoDigital, febrer 2015, http://www.olivadigital.com/gan/i ndex_historia_falles.asp

La cosa continuà i l'any 1955 s'incorporà a la festa la falla “La Plaça”. L'any 1957 aparegué el primer monument de la falla “Del Natzarè”. Estes dos falles acabaren unint-se i creant l'actual falla “La Plaça i Natzarè” i, curiosament, d'aquesta es crearia un altra, però molts anys després a l'any 1997, que s'anomena falla “Del Convent”. A totes les falles hi ha un president i una fallera major, però a Pego i com a element diferenciador de la resta de falles de la nostra comunitat i veïnes, està la figura de Presidenta que pogué sortir l'any 1968 en Maria Sendra Garcia. (Entevista PegoDigital, febrer 2015).

falla de la “Plaça dels Màrtirs” (1955)

Falla de la Plaça 1955

Origen de les falles Gonçal Vicens Bordes

Consultada la variada informació que existeix sobre l'origen de les falles Carlos Sendra i Garcia, president de la falla del Pla de la Font de l'any 1978 he cregut convenient resumir les cinc teories que han tractat d'explicar el va escriure en el llibret de falles: tema: “...Plantar Parots; operación consistente en vestir o adornar un palo o 1ª. Costums dels fusters de cremar l'estai, astai o parot amb la caña en forma de cruz, en las marjales de arroz, ya sazonado éste, con el fin de ahuyentar los pájaros (teuladins). Esta costumbre del “parot- borumballa de la fusta acumulada. Aquesta enginyosa teoria va ser espantapájaros”, en nuestros arrozales o “espandalls” en la Ribera, formulada pel Marquès de Cruïlles en la seva Guia urbana de València podría ser causa ambiental favorecedora de nuestras fallas y antiga i moderna (1876), en la qual contava que a un fuster enginyós i precísamente en el castizo barrio del “Regueró”, donde alrededor de los divertit li se va ocórrer botar-li foc al seu parot disfressat amb roba vella, años cuarenta aparecen de forma espontánea “els primers ninots tenint-se aquest per el primer ninot de la falla. El que passa es que el marqués s'havia inventat la noticia i no tenia cap prova per demostrar la fallers”. (Entevista PegoDigital, febrer 2015, seua teoria. També hem vist la teoria de Carlos Sendra i García que parla http://www.olivadigital.com/gan/index_historia_falles.asp) d'uns parots plantats en les marjals d'arròs, ja assaonat aquest, per tal L'entrevistador sembla que parlant amb els fallers del Pla de la Font li van d'espantar els ocells. dir que “La falla és il·lusió de germanor, de festa de critica a lo social i a Aquesta teoria va ser depurada i es lo dolent i menyspreable de la vida que hui ens envolta”, li diuen. “De forma simbòlica, plantegem els problemes amb ironia i a la nit de Sant contava que els fusters, a la boqueta Josep els cremem amb el foc sempre considerat element purificador, nit, quan ja no hi havia llum, volem donar neteja a aquells assumptes tractats però no volem que tot utilitzaven per enllumenar-se uns acabe en unes cendres, tot lo contrari, eixes cendres han de ser les cresols que sostenien en un pal a bases del nou esperit lluitador perquè conscients ara dels problemes, manera de canelobre anomenat Dibuix del cronista historiador i faller Soler Godes que representa l'origen dels ninots de la falla a busquen les solucions. Eixe es l'esperit del faller, celebrar el fi però al “estai”, “astai”, “pagès o “parot”, el partir de l'estai o parot dels fusters del segle XVIII qual situaven al centre del taller. temps, el naixement d'una nova etapa de les nostres vides”. 100 73

Alguns estudiosos pensen que les falles deriven d'aquests ninots satírics que es tiraven a la foguera. Per tot arreu del País Valencià es penjaven ninots grotescos de les finestres i balcons sent Carnavals o en dijous de Quaresma, i es f àcil suposar que amb el temps es va passar a posar més figures, arribant a formar-se un primitiu monument faller.

Segons aquesta teoria, al fer-se llarg el dia, allà per Sant Josep, es treuen els parots a la porta del taller i es cremaven junt a les borumballes. 2ª. Rituals solars per senyalar l'arribada dels equinoccis i els solsticis, es a dir, l'entrada de les estacions de l'any, distingides per la cremà de fogueres. Les fogueres eren testimonis d'un ritual immemorial celebrat per tot arreu del món, des d'Àfrica i Àsia fins a Europa. D av a nt l a i m p o s s i b i l i t a t d e l'església de suprimir estes populars tradicions en molts llocs d'Espanya, va decidir absorbir-les i dedicar-les als sants. D'esta manera, les fogueres del solstici d'estiu es van relacionar amb Sant Joan i les de l'equinocci de primavera amb sant Josep.

El costum de cremar figures de paper, cartró i fusta en la nit de Sant Josep hi ha qui creu que s'inspira en rituals solars vinculats a l'equinocci de primavera que se celebrava encenent fogueres, un ritual pagà que l'Església va associar a sant Josep, com el solstici d'estiu es va unir a Sant Joan

Les fogueres de Agamenon durant la guerra de Troia 4º. Les falles de les torres de guaita com a mitjà de senyalar l'arribada d'un perill, com la “Falla del Micalet”. Amb un caràcter semblant, unit als ancestrals rituals solars, tenim les “falles” (de “facula”, diminutiu de “fax” o “facis” que es com s'anomenaven en l'edat mitjana les torxes) dels pirineus, una mena de torxes de fusta que porten corrent els joves des del bosc fins al centre del poble.

La Festa de Nanos de Cocentaina

3º Les costums valencianes de ridiculitzar a persones i fets amb peleles i ninots que es cremaven en una foguera, per exemple, el Vell i la Vella de Picassent i Lliria, el Parot de Mitja Quaresma de Castalla, la Festa dels Nanos de Cocentaina, les Velles de Serra d'Elx, el judes, el carnestoltes, el “Pablo” o els Mahomes dels Moros i Cristians. Es tractava de construir un ninot -segon una vella tradició Europea- que representava a un personatge no grat per a la ciutadania, penjar-lo en cordes o en un pal i, posteriorment, cremar-lo entre el tercer dia de Quaresma i el Dissabte de Gloria. L'Església també va assimilar aquesta antiga costum pagana, documentada també als països nòrdics, on es realitzava un ritual consistent en confeccionar el ninot Totaustragen que representava l'hivern, el qual cremaven i soterraven la vespra del u de maig.

Les fogueres d'avís de perill s'utilitzaven molt abans de les “falles valencianes” com a mig de comunicació per tot el litoral valencià. Felip II va manar al segle XVI que es construïren al llarg de la costa valenciana 68 torres de guaita que tenien la finalitat d'avisar als pobles i a les fortificacions costeres de l'arribada de vaixells pirates. En les torres de guaita hi havia un cos de guarda amb soldats a peu i a cavall, el quals només arribar les embarcacions invasores, encenien una falla al terrat (en llatí “falla” significa foguera o flama) per avisar als pobles del perill pirata. De nit era la llum del foc la que alertava als castells i als pobles. De dia el que avisava era el fum. En València la torre de guaita mes famosa es el Micalet, on tots els dies s'encenia la foguera coneguda com la “Falla del Micalet”. Al segle XVIII desaparegué el perill dels pirates, però, la foguera ens mantingué fins 1835 per avisar a tots els veïns de València i als mariners de l'hora de les oracions religioses.

Universitat de València. MARIN, J.Ll (2002): “Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví”, dins Nicolàs, Miquel (ed), Bernat i Baldoví i el seu temps. MARQUÉS, J.V (1979): País Perplex, València, Tres i Quatre. PALOP, F (1998): “Els rols sexuals en el llenguatge de les falles”, Revista d'Estudis Fallers, 4. PÉREZ PUCHE, F (coord.) (1990): Historia viva de las Fallas, Valencia, Las Provincias. PIQUERAS, A (1996): La identidad valenciana. La difícil construcción de una identidad colectiva, Madrid, Escuela Libre Editorial-Edicions Alfons El Magnànim. SOLER I GODES, E (1953): Calendari Faller, València. SOLER I GODES. E (1977). Josep Bernat i Baldoví. Llibrets de Falla, Castelló de la Plana. SOLER I GODES, E (1978): Las Fallas de Valencia: 1849-1977, Valencia, Semana Gráfica. VIADEL, F (2006): No mos fareu catalans. Història inacabada del 'blaverisme', Barcelona, L'Esfera dels Llibres. Blog de Juan Soler (http://juanansoler.blogspot.com.es/2013/01/lasfallas-los-primeros-anos.html) Amb molta informació gràfica e històrica sobre les falles.

Hui en dia, els historiadors, sembla que defensen com el origen de les falles una combinació de les mencionades teories. Així, es pensa que els fuster de valencià al aplegar la primavera cremaven el parot del seu taller per renovar l'utensili perquè estaven assabentats dels rituals solars de primavera o de les fogueres que es feien per Sant Joan, així com de les falles que avisaven dels perills. Pel temps, aquestes fogueres famolenques de combustible, rebrien de bon gust els peleles o ninots que es passejaven pel carrer o es penjaven a les reixes de les cases amb la finalitat de censurar algun fet o alguna persona (en origen, als comerciants lladres, als especuladors i acaparadors i a les alcavotes escandaloses) i això donaria origen a l'element satíric de les falles actuals. BIBLIOGRAFIA ADEF (1996): La festa de les Falles, València, Consell Valencià de Cultura. ALMELA I VIVES, F (1949): Las Fallas, Barcelona, Argos. ARIÑO, A (1990) Fiesta y sociedad en la Valencia contemporánea, tesis de doctorado, Valencia. Universidad de Valencia. ARIÑO, A (1992): La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, Barcelona, Anthropos. ARIÑO, A (1993): El calendari festiu de la València contemporània, València, Alfons el Magnànim. ARIÑO, A (dirg.) (1993): Los escultores del fuego. Introducción a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Valencia, Diputació de València. CATALÀ, J (2003): “La visió popular de la ciencia i la técnica a les falles de València: a la recerca de noves fonts”, Revista d'Estudis Fallers, 8. DD.AA (1990) Historia de las Fallas, Valencia, Levante-El Mercantil Valenciano. GARCÍA PILÁN , P (2005): “Una aproximació a les Falles des de la teoria dels camps de Pierre Bourdieu”, Revista d'Estudis Fallers, 10. GIL-HERNÀNDEZ I MARTÍ (2006): Los estudios falleros. El desarrollo de la investigación sobre las fallas de València. Anduli · Revista Andaluza de Ciencias Sociales Nº 6 – 2006 HERNÀNDEZ I MARTÍ, G.M (1999): “Una mirada desde el mundo fallero”, en DD.AA: El franquismo en Valencia. Formas de vida y actitudes sociales en la postguerra, Valencia, Episteme. HERNÀNDEZ I MARTÍ, G.M (2002): La festa reinventada. Calendari, ideología i política enla València franquista, València, Publicacions de la

Les falles de València Gonçal Vicens Bordes

La primera prova documental que sustenta el seu origen es de 1740, Es fusters, obligà a concentrar totes les tracta d'un edicte de l'ajuntament de València que prohibeix encendre foc fogates a les places del poble, fent al mig dels carrers, obligant a traslladar els monuments a les places. Les així una gran fogata. primeres fogueres tenien plantat un ninot al mig d'un foc fet amb trastos El primer document gràfic es de vells i estoretes utilitzades durant l'hivern. l'any 1860. Es tracta d'un gravat En 1751 Carles Ros nomena 6 o 7 falles a València (Associació d'Estudis d'una falla publicat al “Calendario Fallers, 1966, p. 15) i en 1899 ja se'n conten 13 a València. Sembla que les Pintoresco, profético, astrológico y prohibicions de cremar trastos vells al mig del carrer, com feien alguns lunático del Reino de Valencia” que critica la moda del “miriñaque”. La fotografia més antiga d'una falla es la de Carabasses-En Gall (1889). Les falles crítiques prompte seran domades pels polítics que en 1851 Falla Carabasses-En Gall, 1889. La foto més antiga crearan la censura contra la crítica de una falla (Font: Juan Soler) política. Davant la impossibilitat de fer crítica política sortiran les falles eròtiques: al no poder parlar sobre el desastre colonial espanyol, les falles es refugiaran en la sàtira del matrimoni, els festejos entre homes i dones i les relacions sexuals. En aquests obscurs anys de repressió també surt l'anomenada falla apologètica o estètica que defugia de la política i cuidava la qualitat artística dels monuments.

Gravat publicat al “Calendario Pintoresco, profético, astrológico y lunático del Reino de Valencia” que critica la moda del “miriñaque”

Després de la Guerra Civil naix la Secció Especial de les falles (1941), el primer Reglament Faller (1944) i s'oficialitza l'Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats (1945). La industria de les falles ja s'havia posat en marxa! Antigament les falles es feien els fallers al Casal Faller, però, actualment, la falla s'encarrega al Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València. Els primitius ninots eren de fusta i tela, ara son de cartró-pedra o porexpàn i els focs arriben a altures que superen els 30 m. Hui en dia a València es planten unes 400 falles. Per acabar amb els fets històrics cal nomenar de nou la prohibició de cremar falles al mig del carrer. A la llarga, aquest fet va ser un dels principals en determinar la morfologia actual de les falles, doncs les falles es tingueren que adaptar a la mida de les places, creixent elles en volum. Per altra banda, les falles que es plantaven al carrer només es podien veure d'una cara, perquè estaven apegades a una paret del carrer. Al traslladarles a les places es van tindre que fer redones, donat que allí les persones podien rodar-les, pegar-li la volta per a observar-les de tots els constats. Els artistes fallers es van adaptar ràpidament a la nova situació i van escriure missatges per tots el costats.

Una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep. Any 1920. (Font: Valencia Bonita)

Les falles eròtiques foren la causa de nombroses bregues entre els veïns. Al segle XIX les falles no eren una festa de masses o de interès turístic internacional, com ara, sinó la diversió d'uns col·legues del barri que es divertien cremant uns ninots que exposaven a la vergonya pública alguns fets o conductes censurables d'alguns veïns o veí del barri. Esta costum solia enfadar als altres veïns, sobre tot si sospitaven que ells eren els protagonistes de la falla. Esta fos la causa de que es produïren bronques monumentals entre veïns i fallers: falles desmuntades i destrossades, agressions a fallers... aplegant a pegar-los tirs i produint-se detencions. Tot perquè alguns no trobaven gens divertida la burla de la falla. Al principi les falles es cremaven la vespra de Sant Josep, cosa que es va canviar l'any 1892. El primer llibret conegut es de 1855 i el va fer la falla Bernat i Baldoví. Any darrere anys, València anava omplint-se cada vegada mes de monuments fallers, fins que a partir de 1920 naixen les falles com atractiu turístic: eixe any, segons Hernandez Martí, 2002, p. 50, ja havien desaparegut les falles de trastos vells. L'ajuntament crea el concurs de cartells de falles per donar a conèixer la festa per tot arreu, al temps que crea el tren faller (1927). La primera fallera major va ser Angeles Algarra (1931) i, l'any següent, apareix la Setmana Fallera convertint-se e l'entitat organitzadora de les falles valencianes. No tardà en aparèixer el primer ninot indultat (1934) i la Junta Central Fallera (1939).

L'artista faller Gonçal Vicens Bordes

Fins a la seva mort -sense contar els peleles de palla i draps de començament dels anys quarantatotes les falles pegolines van sortir de la ma de l'artista faller Antonio Garcia Giménez, nascut a San Pedro (Albacete) en 1918 i mort a Pego en 1988, on era conegut com Antonio el Pintor. Segons una petita biografia que va fer la seva amiga Adela Mañez, Antonio s'establí a Pego al voltant de l'any 1950 per treballar en la f àbrica de joguets de cartró del carrer Camilo Pérez 33 (en hi havia un altra -la de fusta- al carrer Sant Lluís). Va fer el servei militar a València on conegué a la seua dona Rosario Tomàs Valiente (refugiada de la guerra civil provinent de Santa Eulalia del Campo, Terol) i es llicencià en 1942 tornant al seu poble

i fent l'ofici de pintor de cotxes i panells de publicitat. Allí es va assabentar que a Pego hi havia una oferta de treball per a pintar joguets a la esmentada f àbrica. Quan aplegà a Pego el matrimoni s'instal·là a la Fonda de Greix, al costat de l'Ajuntament i, poc desprès, se'n anaren a viure a casa del propietari de la f àbrica. Sembla que no va ser f àcil la integració d'Antonio el Pintor en la societat pegolina “ja fora per la seua naturalesa manxega i, per tant, castellana parlant, com pel seu fort caràcter”, diu Adela Mañez. Va fer amistat amb gent que li agradava el teatre com Salvador Bolufer, Juan Aparici o Fernando Oltra i, també, amb la gent de les falles. A sovint se'l veia per Pego amb altres veïns del poble castellano-parlants com el notari Lobato o el farmacèutic Vicente López.

Antonio Garcia Giménez

Els primers ninots en mans de José Oltra Cardona, fill del Ti Pep de Llongonissa

L'artista Antonio García Jiménez al seu taller animant la matèria, creant vida del no rés, com un Demiürg més

Taller de joguets de fusta al carrer Sant Lluís, on estaria després la fusteria de Juan Xapa

Quan la f àbrica de joguets tancà les portes, Antonio va fer un taller de pintura al carrer Sant Jaume, on destacava pel seu talent en les manualitats, per exemple, ell va fer els primers vestits de caps de ferro que van sortir a la Setmana Santa de Pego. Hem parlat de dues f àbriques de joguets a Pego: una al carrer Atzaneta a casa de Tollos (Camilo Pérez 33) on es fabricaven joguets de cartró i els seus propietaris eren Seguí de l'Estanc i Augusto Bernabeu. Allí produïen cavalls de cartró i nines, segons testimoni de Fernando Sastre “Coscollero”. L'altra f àbrica de joguets -la de fusta- estava al carrer Sant Lluís, on Juan Xapa era l'encarregat i també estava Rafel Sendra que treballava al Banc de València. Al carrer Sant Lluís es feien trenets i camionets de fusta. Antonio treballava a la de cartró i l'ajudava Jaume Piera; joves, com Fernando “Coscollero”, l'ajudaven a lligar els ninots de cartró amb cordells. Els ninots es feien apegant papers empastats de farina d'arròs, desprès polien les juntes i les arrugues amb paper de vidre i tornaven a apegar nous papers fins acabar el ninot.

Pego artesans muntant la falla de la “Plaza del Caudillo” en 1965: baix esquerra el fuster Juan Xapa, Toni Ribera el fuster i Joaquin Ferrando Marí

Els festers

Gonçal Vicens Bordes

Xaranga “Fallers del Regueró” 1954. Bombo: José Oltra el Ti Llonganissa

Primera paella duta a l'Asil Sant Joan de Deu per la Falla Pla de la Font. Al fons es distingeix la fallera major Josefina Costa Sendra. Any 1954

Els primers festers fallers sortiren dels elements més populars de la barriada de Sant Josep: llauradors de poques fanecades, jornalers i petits botiguers. Però, a jutjar per la Comissió Executiva de la Falla del Pla de la Font de l'any 1960 la van copar els elements de la petita burgesia, la qual estava molt barrejada amb els jornalers i petits llauradors, doncs cal recordar que l'índex d'igualtat social i econòmica (Coeficient Gini) a Pego sempre ha estat uns dels mes anivellats del món. Isabel Oltra li diu a Rosa M.T. en un article del llibret de la Falla la Font any 2013:

- “Érem molta gent però ara ja en queden pocs, quasi tots s'han m o r t : Bu f a n ú vol s , Mo n to n dehuesos, Salvador de Gasiu, R a m o n d e Va l e r o , C a r m e l o Telaranya, Carmelo Brasa, ti Quero, ti Pacheco, Pascual de Fesol, Pilar la Gasiu, Carlos Canyot, Pepe Llangonissa, Isabel la Ploma, Batiste Borreguet, Fernando Piera, ti Ponciano, Eduardo el Sabater, ti Martínez, Juan, ti Camps, ti Cambrils, i d'altres que no en sé el nom. I Antonio el Pintor, que va fer la primera falla i la va pintar ben pintadeta. Mira, vam fer festa” Siga com siga, els entrevistats assenyalen a Fernando Piera Ferrer, del carrer Llavador, com l'ànima i el motor de les falles allà per l'any 1947, acompanyat per Fernando

Casal faller anomenat “Beu y al carrer”

Any 1955. Drets: Perez García el “Blanco de Calero”, Fernando Piera Ferrer, Sancho (cunyat de Don Juan Pastor el metge), Gosp, Rigoberto Bolufer, ¿ i l'últim Ronda, pare de Fernando, Angel i Pepa. Assentats: Vicent Martínez Ribera, Fernando Venturo, Pascual Franqueza García i la filla, Fernando Morera Sendra, Joaquin l'Agre (sogre d'Angelino ex Alcalde), ¿ , Salvador (els germans eren porters del cine), l'últim assentat de la dreta Ponciano Torres. Assentats a terra: Juan Camps , Jose Oltra “Pepe llonganissa"

Sendra (marit de Bienvenida Moreno) i Salvador Cardona Cots (Salvador de Gassiu) que va ser el President de 1954, ambdós del carrer Regueró. Després (any 1953) s'afegiren altre personatges com el ti “llangonissa” (José Oltra) i l'any 1955 botiguers com José Bordes Galán, Rafael Cardona (Tossaleta), Fernando Venturo i Rafael Descals Sastre (Baveta o Rafel de Bava) que van donar un nou impuls popular a la festa. Aquesta gent va fer una murga amb un bombo que dia “Fallers del Regueró. Falla Pla de la Font 1959

Dos imatges del interior del Casal faller anomenat “Beu y al carrer”

Falla Pla de la Font 1958

1957, visita de la comissió de la falla Pla de la Font a l'Asil. Primera fila: Carmelo Miralles Cambrils, el tí Cambrils, Pep Llonganissa

Visita de la comissió de la falla Pla de la Font a la Plaça de l'Ajuntament

La comissió de la falla de la Font aplega a l'Asil Sant Joan de Deu

Falleres del Pla de la Font desfilant pel carrer Major

Pego fallers de la plaça de l'any 1955: Michel recolzat en Vicent Greix, Retra, Carlos Solita, Carlos Ceba, Peretó...

Pego falla Plaza del Caudillo 1955. El primer cuiner Andres de Ronda, Mari Candi dels Poblets, Pepico Ceba i Rosa Sastre Alemany

Comissió Falla Pla de la Font 1960

Paella de fallers del Pla de la font a la pista España en 1968

Juan Sendra Camps i Fernando Morera Garcia

Pego. Fallers del Pla de la Font de paella a la pista España en 1968

Sagra

Av. de Fontilles

Orba

Sant Carles

Mestre Berenguer

Murla

Actor Augu

Av. de

Orba

Parcent

Murla

Sagra es

nitub

nit

Music Alfons

erve

r Cen

e Av. B

Metg

El banquet

Jordi Garcia i Jordan

de pluges. Llocs com el carrer Major, la plaça del Mercat, el passeig Cervantes o l'avinguda Jaume I ja començaven a rebre aquelles persones que havien estat reprimides en les seues cases durant jornades de mal temps. D'altres com el passeig Atzeneta, la plaça enfront del Convent dels Pares Franciscans o la plaça de l'Antic Regne de València eren colonitzats per la innocència dels més menuts que no havien pogut jugar durant dies Al nord d'aquestes comarques, fitant amb la província de València, que semblaven anys, en la seua pròpia escala de temps. l'aigua corria veloçment per la Sèquia del Vedat, abastint la marjal que la Paral·lelament, existia un lloc, una zona de pas al sud de la localitat, que seua forma definia, després de mesos d'angoixosa secada. Ella, passiva, rebia el cabal que el riu indiferent i despreocupat, li imposava. A la natura, malgrat d'haver sigut remodelada juntament amb altres places dins d'un projecte de millora d'espais públics subvencionat per l'Estat anys enrere, com a l'amor, tot ha de ser cosa de dos. la seua visibilitat no s'imposava a la de les altres. Tanmateix, hi havia un La zona humida es trobava entre dues poblacions veïnes, però al mateix grup d'amics que la coneixien molt bé i sempre s'hi reunien després de temps rivals pel que fa al control i ús d'aquesta. En una d'elles, situada més classe; aquell dia, malgrat la pluja, no va ser diferent. al sud, enmig d'una gran depressió geogràfica, ja havia deixat de ploure, L'aigua havia banyat tots i cadascun dels racons de la plaça. La fusta, però el sòl continuava mullat. L'excessiva humitat de l'aire, retinguda per les muntanyes que vorejaven quasi completament la localitat, no xopada, sota els bancs de granit, havia deixat de cruixir amb l'impacte dels permetia l'evaporació de l'aigua. A la f ísica, com a l'amor, les passos de la gent que hi transitava. L'acer corten, l'obscuritat del qual, provocada per l'aigua, donava un caràcter més lúgubre a l'espai, rodejava conseqüències de diversos actes poden ser de gran transcendència. l'àrea estacional situada per davall de la cota del carrer Sant Bonaventura En aquell poble de rica història infravalorada, de qualitat amb qui s'hi trobava per mitjà d'uns esgraons pels quals, després del arquitectònica invisibilitzada i de cultura més profunda que un diumenge temporal, encara s'hi precipitaven algunes gotes de pluja continguda dins d'alcohol i paelles, la gent ja havia sortit al carrer després d'una setmana del material. Després de la tempesta, arriba la calma, però de vegades Aquell dia de desembre plovia a les comarques centrals del país. La pluja havia esperat el final de la tardor per arribar-hi amb força i preocupar durant dies, tots aquells veïns que havien decidit en algun moment de les seues vides, construir llurs llars sense cap tipus de mesura preventiva. A l'arquitectura, com a l'amor, la precaució pot salvar moltes vides.

nitub

e Av. B

e R. S

o Oltra Lluch

o Torm

Murla

dra

at str I.lu

Alcalalí

Fra Ferran Alcina

Parcent

Rafael Miralles

Actor Augusto Benedico

Sant Bonaventura PLAÇA REI JAUME I

Sant Pere

Sant Carles

Sant Francesc d` Assi

PLAÇA DEL CONVENT

Xaló

Rafael Miralles

Jaume I

Pere III

naventur a

Mestre Berenguer

Jaume I

Gr an

arc

Del Sol

Sant Bo

Ps Atzane ta

San tM

Lliber

. Av

Verd

Sant Pere

Ps Atzane ta

Forna

là Vall d`Alca

ales

dala

uin

là

nt M

La Ver

Planes

aq San Jo

Vall d`Alca

Sant

Val

Dels Mas al Del Xic

ala

La Verd

Tossal

Bodoix

s De les Come

lca d`A Vall

ala

La Verd

aquesta no pot resoldre el mal ocasionat. L'escultura de Jaume I, a la dreta grans accions, sense cap tipus de covardia. L'amor l'havia convertida en del recinte, observava el seu eix longitudinal i aquell dia, a més, amb ulls una nova Lara. curiosos escoltava la conversa dels joves estudiants de secundària. Josep i Marc creuaven l'àmbit perimetral per la passarel·la que hi havia -A mi l'examen m'ha semblat molt difícil. A mi què em dius del que per dalt de la plaça, entre ella i la parròquia de la Sagrada Família, mentre pensava Fedre sobre l'amor? -es preguntava Èric, mentre deixava la Èric seguia murmurant sobre l'examen parcial que havien fet unes hores motxilla en algun lloc on no es mullés excessivament. Lara assentia amb el abans. Els dos joves de cabells brus reflexionaven encara sorpresos, sobre cap; donant-li la raó a mitges. Ella, tot i que la filosofia li apassionava, no les experiències homosexuals de l'Antiga Grècia que buscaven la perfecció va poder estudiar per a l'examen. Dies enrere va ser l'aniversari del xicot i moral a través d'una relació permanent, on l'amant educa en la saviesa i els preparatius de la festa sorpresa van acaparar quasi la totalitat del seu l'amor a l'amat. D'aquesta manera, els adolescents de l'època temps lliure. La jove rossa, d'ulls verds maragda, sempre havia estat una s'interessaven per la gent adulta en cerca d'un amor cast basat en l'honor i noia tímida i callada, però des que estava enamorada, una força aquelles relacions pederastes era el que els desconcertava. inspiradora l'havia atrapada convertint-la, fins i tot, en impulsora de

-Jo no tindria una relació en un home de quaranta anys en la meua vida. Podria ser mon pare -digué Josep, subjectant-li una carpeta al seu company mentre aquest es vestia una jaqueta de cuir negre que només es posava en dies de pluja. No es va passar la cremallera per complet, deixant al descobert el coll d'una camisa nova que li havia regalat la mare de la seua xicota pel seu aniversari. Aquest va ser al juliol però era tan gruixuda que havia esperat fins a un dia de vertader fred per poder posar-se-la còmodament. Ell no era molt fredolí però les baixes temperatures l'obligaven a vestir bufandes per no perdre la seua greu veu i per protegir els seus gruixuts llavis que sempre necessitaven cacau, aquell del que mai disposava i que sempre demanava -Josep! Els apunts! -va exclamar Marc. Ell va reaccionar i li'ls va tornar mecànicament, una mica avergonyit-. De la manera que em miraves, sembla que estigues enamorat de mi -va bromejar. Van riure els dos, un més que l'altre, mentre baixaven els esgraons a l'esquerra de la plaça exaltant una llibertat sexual inexistent i perseguida en molts llocs del món. Jo compartisc el que Erixímac pensava -va dir mentre arribaven on es trobaven Èric i Lara i continuà dient: jo ara tinc xicota, però demà qui sap si m'enamore d'un xic? Els ulls d'Èric buscaren els de Josep i aquests emeteren tanta il·lusió com hores abans els núvols havien deixat caure aigua per quasi tot el país. Mil·límetres cúbics d'esperança inundaren la plaça baix l'atenta mirada de Jaume I el Conqueridor, qui durant la seua vida havia experimentat gran quantitat d'amors cobdiciosos que no responien a la jerarquia platònica de la bellesa, objectiu principal de l'amor.

indirecta invitació. Marc i Lara quedarien amb les seues parelles i Josep, com cada divendres, es quedaria a casa veient una sèrie en qualsevol dels canals de pagament als que estava subscrit. Ningú digué la veritat sobre els seus plans però de sobte, eren les tres de la matinada i Èric, vestit amb màniga curta, eixia ràpidament de casa Miquel ple de ràbia; els seus ulls desprenien impotència en forma de llàgrimes que gelaven el rostre del jove. Anava en direcció a la seua moto i mentre hi pujava, veié una jove rossa plorant, asseguda a la vorada del carrer, tímida i callada mentre telefonava algú, però no li va prestar atenció i marxà indiferent. Mentrestant, dins la casa, en una de les habitacions principals, la porta de la qual estava mig oberta, dos nois mantenien relacions en el llit de matrimoni que des del centre ordenava l'habitació. Entre el fervor de la situació hi havia llençols, passió, una camisa, desig, roba interior, amor i dues jaquetes llençades al sòl, de cuir negre. Sobre elles el reflex de la lluna plena, eterna i superior a l'esdevenir i a la mort, demanava a crits valor, moderació, saviesa i justícia però a la plaça només s'hi trobava Jaume I i ell ja no podia escoltar pregàries. El silenci i la voluntat d'Eros, déu de l'amor, distingida en dos tipus: la dels homes que estimen el desig corporal i la dels que cerquen la perfecció moral regnaven el recinte, vagant pels parterres que hi havia. La vida no sempre porta coses bones i menys a l'adolescència perquè l'amor no és una simple lectura eròtica ni tampoc una novel·la d'amor ideal de cartes i poemes. L'amor és un llarg i dur procés d'arribar a conèixer-nos i estimar-nos sense pretensions inútils i elevades, malgrat tots els defectes que podem tenir, fins que la mort ens separe no?

-Això no t'ho creus ni tu -digué Lara, mentre li feia cops a l'esquena-. A tu t'agrada més una tia que a un ximple un llapis. Marc rigué i Josep, immediatament, s'apagà per complet. Èric ho notà i li feu un tímid gest de complicitat que ningú només que dos grans amics entengueren. Els núvols començaren a desaparèixer, donant pas a petites escletxes de cel blau, vergonyós, que s'anava reflectint sobre les pantalles dels telèfons mòbils dels joves asseguts al sòl, excepte Èric i Marc a l'humit i gèlid banc. -Anireu aquesta nit a la festa de Miquel? -preguntà Èric. Tots perderen la mirada buscant una excusa que pogués servir per a refutar aquella

Inici del ﬁ de festa de l'any 2006 (extracte)

Filibert Siscar

L'any 2006 Lorena va ser fallera major infantil al costat de Maria José Sendra Peiró Fallera Major d'aquell any. El fi de festa de la seua presentació fallera, va ser un canvi respecte als que estàvem realitzant els membres de la comissió fins a la data, ja que vàrem introduir crítiques teatralitzades d'esdeveniments d'actualitat que estaven passant en el Poble. Una fórmula que en altres anys s'havia introduït de forma puntual, però que en eixe any seria el fil conductor del fi de festa. La idea principal era que personatges del poble reconeguts per tots formaren part de la trama teatral d'una forma còmica.

El resultat va ser molt divertit i la gent va gaudir molt ( jo pensava que eixiríem a tomacades del teatre, sobretot quan eixia disfressat de pollastre cantant un pasdoble). Nosaltres també vàrem gaudir molt, inclosa la teua família que formava part de l'espectacle, assajant i preparant-lo. Els anys passen molt apresa però els moments que es gaudeixen es recorden tota la vida i aquest va ser un d'aquells moments per a mi i per a molta gent que formaven part de la falla la Font i que tant ens alegra que Lorena siga Fallera Major aquest any. Recordant aquella nit reproduïsc unes línies que formaven part de l'inici del fi de festa. Per a Era gairebé la primera vegada que es va intentar fer un obra de teatre tu Lorena i la teua família. amb els membres de la comissió. La trama no podia ser més estrafolària: (Ix un Trobador en un púlpit ) l'equip de govern d'aquella època, el tripartit, feia un recorregut pel centre del poble en obres, intentant convèncer a un jurat internacional per a què Senyores i senyorets, amics i casats declarés el poble Bé d'interès internacional, ja que anaven a construir un solteres divorciades i separats. pantà que l'inundaria per complet i l'única manera d'evitar-ho era Viudos i viudes, llestos, "tontos", obtenint eixa distinció... La banda de música, la coral del pensionista, els gent del carrer i autoritats. membres de la setmana santa, les tendes més luxoses del poble i la ciutadania intentaria de forma més o menys exitosa, convèncer al jurat... Disposeu-vos a contemplar una història mil voltes representada, El final...(spoiler) doncs...no molt feliç, ja que no s'obtenia eixa distinció i el que engrandeix el cor a qui la mira poble acabava inundat i l'inici no menys surrealista..., ja que vàrem i enfonsa a l'espectador en la cadira. començar posant en escena el betlem de falla que munta l'ajuntament en La historia més gran mai contada! Nadal. 86

Maria va dir "Josep, quin nom li posarem?". "A mi m'agrada Jose Alfredo, podem?". "Doncs a mi m'agrada Vicent o Ramon, bon nom per al xiquet que ha vingut al món." Axis!!, el xiquet va esternudar. Jesús... i així li varen posar.

Fa anys, però molts anys, més del 2000, en un lloc molt llunyà als afores d'una ciutat, hi havia un gat arrimat al barandat, en la boca torta, vols que t'ho conte altra volta?... Doncs hi havia un gat arrimat al barandat en la boca torta, vols que t'ho conte altra volta?... Perdoneu que de seguida perd el fil...

Veniu a adorar a aquest xiquet. Mireu-lo, sembla ben pobret. Acosteu-vos pastorets i pastoretes, que vos salvarà a tots i a totes.

No me'n recorde el dia que era, feia més fred fora que dins de la nevera. Era final de mes, i l'any ja s'acabava. Mal dia doncs, per a qui no treballava.

Començaren a acostar-se un fum de gent, ja que la notícia del naixement es va estendre ràpidament.

Una parella en mig de la nit buscaven per a dormir un bon llit, i segons el que vaig sentir, la dona estava a punt de parir.

"Quin xiquet més bonic i porta corona". Murmurava la gent congregada. "Ale!, vos regale un pot de “fabada”, que està d'oferta al Mercadona.

"Mira Maria, un pessebre "mohós" i ronyós", va dir Josep "presurós". "Mal lloc per a donar a llum", va dir Maria, "si fas foc farà fum".

"Vos regale una gallina ben gorda, va dir una pastoreta mitja sorda. Josep digué, “no te la puc acceptar, ja que té la grip aviar...".

"De pressa Josep que el xiquet m'eixirà" Ai!!, que mal a la xona em farà". "Dis-li a la burra que s'aparte, i al bou que ara no farte".

Els dies ràpids varen passar. I la festa de cap d'any va arribar. Tots celebraren un cotilló. Sí, d'eixos que al Fillols val un colló.

En eixe moment tan emocionant, un àngel del cel baixà cantant. Tranquils que no era el "concejal" de l'ajuntament. Sí, eixe que va per ahí sempre corrent.

Les campanes tocaren amb alegria. Menjaren raïm i begueren sangria. Feliç....ui!!, Algú sap en quin any estem? "Ni idea", dons de zero començarem.

Quines cançons tenia l'àngel celestial, i que maldecap feia, cantava fatal!! "Calla ja, pesat, que el xiquet està plorant", va dir Josep, mentre la burra estava cagant.

Com la gent no parava d'arribar, fins i tot una fira varen muntar.

"Són tres animes en mig de la nit, jo crec que són el tripartit". "No!" va dir la gent. Són els tres mags d'orient.

"La xoxona, oiga, emportes la xoxona. Perritos calientes, oiga, per a la boca i la xona". De tant de fartar, a un pastoret se li va escapar un pet. Es va baixar els pantalons. Condemor!! Mireu, ací teniu al cagaor!

Mireu, aquest trio ve cantant, i no com l'altre, sempre plorant.

"Ves-te'n a un altre lloc a cagar"!!! va dir Maria amb la roba taxà. "Plena de merda me l'has deixat. Quina pudor! Què has dinat?

"Som Melcior Gaspar i Baltasar. Tenim un poc de pressa, no ens podem quedar. No tenim els papers en regla, i d'Espanya ens poden expulsar.

Entre el rebombori una fallera aparegué.

Ací portem uns regalets de casa Bolufer. Si no t'agraden, els canvies, el millor que pots fer. Hem quedat així en Xaro, la dependenta. Sí, eixa xica que sempre està contenta".

"Sóc de la Falla la Font, vols col·laborar? la quota del carrer vinc a cobrar". "Ai xicona, que no tinc res. Passa d'ací uns dies, a final del mes".

En aquest moment preciós, Josep va voler dir unes paraules: "Estic tan content i agraït, que vaig a cantar, com us he dit".

"Això és el que faltava! que ni Sant Josep col·labore en la falla. Molt bé, tio tirat, a la "provessor", traurem a la Pietat"

(Sona AVE Maria de David Bisbal) (Ix un retor i una monja i paren la festa)

Una llum va fer a tots callar. Era una estrela que no parava de brillar. "Qui són eixos que venen cap ací?" va dir el cagaor, rascant-se el florí.

Lorena, les teues amigues falleres Mireia Morera, Júlia Bondia i Aida Escrivà.

I per acabar, no ens podem Lorena, tantes voltes ens ho has demanat que et férem coses, ací estem, les teues amigues falleres escrivint unes línies en aquest llibret per a tu, oblidar de la nostra tradició, eixa que no falla mai ni a mig any de perquè ho recordes sempre. falles ni el dia 17: l'esmorzar al Pla de Fa molts anys que pertanys a aquesta falla, això ha fet que pogueres fer la Font amb les nostres braves, les moltes "trastades" i no has passat desapercebuda, perquè en alguna “mandongues" i els “escombros”. nosaltres hem estat presents. Esperem que aquest any siga molt Te'n recordes de quan Mireia, Júlia i tu us disfressàreu amb un mocador especial per a tu i que gaudisques a la cara perquè teníeu fred a les orelles i vàreu anar fent visites a les altres del teu regnat junt amb nosaltres que t'acompanyarem com a regines falles? però sobretot com a amigues en I els globus de la nit de l'orquestra? Que al final ja s'ha convertit amb una cada acte faller. tradició. VISCA LA FALLERA MAJOR!! VISQUEN LES FALLES!! Si alguna cosa el caracteritza, és que a les despertades de les 6 de la VISCA LA FALLA LA FONT!! matinada t'encanta agafar el bombo i anar a les despertades per a fartar per anar a dormir en la planxa plena i també fer alguna empastrada a les cases i l'endemà estar morint-te de malaltosa que estàs. Som unes fans incondicionals del nostre raconet de la barra, que el 18 a la nit d'allí no eixim, i en eixe trosset pot passar de tot.

Has complit un somni Andrea, Gloria i Ana

I nosaltres com amigues, volem dir Qui anava a dir-te que aquest any 2017 tu, Lorena, eres fallera major de la falla la Font? Tants moments que no paraves de dir que volies ser fallera que sempre hem estat les quatre en major, i tots et diem que no, però ben rebé sabíem que et tenien enganyada i tot moment ajudant-nos, rient-nos, plorant, vivint noves experiències, i sí que anaves a ser... mil milions d'aventures que si ens En primer lloc voldríem dedicar-te unes paraules i dir-te que pots sentir- posarem a contar, no acabaríem te feliç per haver tingut el privilegi d'ostentar el càrrec de Fallera Major, mai. d'estar complint un somni i viure aquesta gran experiència. Eres la Eres la nostra xiqueta, un poc boja FALLERA MAJOR 2017. Aquest any va quedar-se marcat per sempre. Sempre recordaràs aquest any, com un any màgic, un any ple de nervis, però la nostra xiqueta. Les amigues de veritat estan sempre ací i tu eres experiències, plors, somriures... i saps que és el millor? Que nosaltres, les una d'eixes persones per a nosaltres tres. teues amigues estem i estarem al teu costat sempre, ja siga lluny, siga Volem dir-te que tan sols gaudisques, que visques la màgia de la falla prop, però sempre estem ací i mai deixarem que ho faces soles. com sols tu saps, ja que des de ben petita estàs en la falla, i enguany, sí que Tens una família meravellosa i fallera, que t'ajuda en cada moment sí, t'ha tocat, eres la FALLERA MAJOR. Deixa que tot passi com haja de d'aquest any, i també podem dir-te que David està cada moment al teu passar perquè nosaltres ja et diem que va a eixir tot perfecte, que tingues costat vivint aquest any amb la mateixa il·lusió que tu, ja que tots sabem els nervis que s'ha de tindre però que quan arribe el moment que tan sols que sempre està al teu costat. I finalment que dir del teu faller, Santiago, és pugues dir que aquest any és el teu, i tots nosaltres i la teua falla està al teu el millor Faller Major que puga acompanyar-te en aquest any (i en la resta costat en cada moment. d'anys que sou fallers), t'omplirà de molts moments divertits en aquest any ET VOLEM MOLT que mai podràs oblidar.

Vivint el 2017 com un any especial Enrique, Pepa i Aida

Lorena és una amant de les falles, Corria l'any 1994, quan amb tan sols sis mesos de vida a Lorena la vestien de fallera per primera vegada, i ho feia a la falla a la qual pertany intenta acudir a tots els actes que organitza la falla, això sí en les dates tota la seua família i a la falla del seu barri, el de Sant Josep. de falles, perquè durant l'any li costa El seu primer vestit de valenciana era de color blanc, regalat per la seua bastant anar al casal. àvia Isabel que des del primer moment que sabien que anaves de camí a El que més li agrada de les falles aquesta vida, tenia clar que anava a vestir a la seua néta de fallera. són les despertades a les altes hores Enrique, Aida, Pepa i Lorena Passant els anys Lorena anava fent-se major i era ella la que decidia el de la nit, les paelles, i sobretot les nits color del seu vestit, això sí, ella sempre ha tingut clar els seus colors, el roig de disco-mòbil o orquestra. No pot era el seu favorit. Encara recordem quan va anar a triar el seu vestit per a fallar mai a les despertades, ella continua complint en els actes però no li ser Fallera Major Infantil que també volia que fóra roig, però els nostres poden llevar això. És el que més li agrada i enguany serà a ella a qui vagen pares li varen dir: un altre roig? Si ja en tens dos, canvia de color. Però ella a despertar-la així que haurà de patir un poc. segueix tenint-li estima al seu vestit roig. La teua família, et desitgem el millor en aquestes falles, perquè la il·lusió Lorena ha sigut fallera des dels sis mesos i no li ha passat mai per la la vivim tots els de casa, i el teu somni també és el nostre i estarem ment deixar d'eixir de fallera ni un sol any. És de les que pensa que si eres recolzant en cada pas que faces i sobretot gaudirem al teu costat de cada acte perquè també ho volem viure amb tu i recordar sempre el 2017 com un fallera, s'ha d'eixir tots els anys ploga o neve, si no, no és de la falla. dels millors anys de la nostra vida. Ha ostentat molts càrrecs tant infantils com majors fins a aplegar al Lorena, et volem. màxim càrrec que tota fallera pot ostentar en una falla, ser FALLERA MAJOR DE LA FALLA LA FONT 2017, si aquesta il·lusió la té des de fa molts anys i aquest any es fa realitat. 91

Gràcies, Lorena! Majo Sendra Peiró

Mirant cap enrere, amb nostàlgia, recorde que ja fa 11 anys vaig tenir el privilegi de conèixer-te. I és que el 2006 vam realitzar, juntes, un dels nostres somnis, ser Fallera Major i Fallera Major Infantil de la nostra falla. Temps necessari per veure que eres una xiqueta sensacional, tan alegre i divertida, i amb una bondat extraordinària per a una xiqueta de 12 anys , que era l'edat que tenies en aquell moment. Una xiqueta que avui és una doneta però igual o més sensacional, encisadora, que captiva amb la seva bellesa, gràcia i boniquesa. Fallereta Major Infantil meua, gràcies per compartir amb mi totes les alegries i emocions que vam viure en aquells dies, fa ara 11 anys.

“podem repetir?”, i encara avui tornaria a dir el mateix. Però ara et toca a tu ser la gran representant de la teva falla estimada.

Fallera Major ja eres, radiant de felicitat, el teu somni s'ha fet realitat. El teu somriure als llavis delata l'alegria que no pots contenir. Sé que seràs una gran Fallera Major, una Fallera Major de les que tot el món Gràcies per regalar-me aquest llaç que ens uneix, que es diu vincle faller. recorda. Em consta que és una gran Vam crear una relació d'afecte molt especial que va fer que els dies i actes il·lusió, i em fa feliç veure't complirfallers que compartírem es desenvoluparen amb una harmonia i la. complicitat extraordinària. Gràcies per guardar en la memòria tot el que Lorena, gràcies per ser tu, sempre vam viure i que ens continue unint aquest lligam. et guardaré un lloc en el meu cor. Gràcies per tants bons moments, gràcies per fer, del que ja per si és una Viu les falles al màxim i gaudeix vivència única, una experiència inoblidable. del teu regnat! Recorde el que vam dir a l'eixir per la porta el mateix dia de Sant Josep, Visca la Fallera Major 2017!! després de l'esperada però alhora trista cremada perquè sabíem que el Visca la Falla la Font!! nostre regnat tocava el seu fi. Les nostre paraules van ser, a l'uníson, 92

Carrosses 2006

Majo i Lorena, 2006.

El teu faller Joan Santiago Frau

Tal vegada no t'esperaves que jo per deixar aquest càrrec el més alt que t'escriguera, però aquest és un any puguem. especial per a nosaltres dos. Un any en Ja portem molts actes fallers viscuts què representem a la nostra falla, la junts, saps que ens divertim a cada Falla la Font. passacarrer, ballem amb la banda de L'any 2013 vaig entrar a formar part música, saps que sempre som els d'aquesta falla, volia conèixer el món últims en anar-nos-en a casa i els de les falles i així ho vaig fer. Després primers a tornar a estar al lloc a la d'eixes falles, vares ser tu la que em va falla amb la mateixa marxa que ens caracteritza. animar a vestir-me de faller i donar el Aquest any anem a viure al màxim cada acte faller, que anem a viure pas a eixir a desfilar. Finalment vaig donar el pas, i ho vaig fer. Siguent tu, durant aquestes falles 2017, ja que, ja hem viscut, tant les paelles de l'estiu, el regina de les albades, vaig començar a mig any faller, les proclamacions, les presentacions i ara hem d'agafar moltes forces per al que ens queda perquè de segur que ho gaudim com nosaltres tenir càrrecs. sabem fer-ho. Cada any, vivim amb més intensitat les falles amb la crida, els passacarrers, Finalment, desitge que gaudim al màxim de les falles 2017 i que siga un gran les despertades, les paelles, l'ofrena al nostre patró, etc. Coneixes molt aquesta festa fallera, ja que vens de família fallera i no has deixat mai de gaudir record tant per a tu com per a mi que de segur que el 2017 mai l'oblidarem. d'aquesta festa. VISCA LA FALLERA MAJOR! VISQUEN LES FALLES!! Enguany, de segur que és un any intens. Un any en què representarem als I VISCA LA FALLA LA FONT! membres d'aquesta volguda falla tant per a tu com per mi i farem el possible 93

Elena Sala Siscar, fallera major infantil 2017 Anna Sala Caselles

Ambra, que contra tot pronòstic s'ha convertit en un membre més de la família, en formar part d'aquesta falla, entre altres membres de més de la família.

Un dels efectes més bonics que genera la falla és la tradició. La falla és una tradició que portem celebrant des d'allà el segle XIX, quan les fusteries del Cabanyal de València començaren a convertir en costum que un dia en primavera, que aprofitaven per a cremar tots les sobres de fusta en el carrer i per la nit, s'aproparen tota la gent del poble per a veure les fogueres. Però allò que és molt bonic no és sols la tradició en si de la festa, sinó la tradició que genera dins de moltes famílies valencianes. És molt habitual que quan un membre de la família es fa faller, acaben formant part de la falla gran part d'aquesta família, si no directament de forma indirecta. Aquest és el cas de la nostra fallereta major infantil. És molt bonic i emotiu pensar que aquest any en que Elena realitzarà un dels seus somnis, ser fallera major, fa just 20 anys que la seva mare també ho va ser, en 1997 en aquesta mateixa falla. I més encara, la seva àvia Rosa Femenia també ho va ser en 1956, convertint-se així en la tercera generació de falleres majors de la Falla la Font, a la que representarà enguany Elena. La tradició no acaba ací, continua... ja que també el seu germà Dino ha estat contagiat per la passió fallera de la seva germana, de la mateixa manera que la seua neboda,

He de dir-vos que som afortunats, perquè tenim la sort de comptar amb una fallera major infantil que des de sempre ha somiat amb aquest esdeveniment i els seus pares han volgut recolzar-la perquè ho van saber des del primer moment que li veieren la careta d'il·lusió al conèixer les seves primeres festes falleres. A més, som afortunats de tindre-la com a fallera perquè aquesta porta de naixement un bell somriure incorporat: Un somriure i un riure preciós. Però el millor de tot per a nosaltres és la facilitat amb la que regala eixe somriure a la gent. És més, estic plenament convençuda que aquestes falles 2017 tindrem la sort de que Elena ens afalague amb gran quantitat dels seus somriures, complint perfectament amb les seves funcions d'ambaixadora de la Falla la Font. Elena sembla nascuda per a aquest càrrec, des de sempre ha estat una xiqueta amb un saber estar exquisit, un estil i una elegància que de ben segur farà lluir els bells vestits fallers i una alegria que per suposat sabrà contagiar a la seva cort. Espere que així siga i que gaudiu de la seva contagiosa alegria i estima per la Falla la Font. Bones festes.

Per a Elena

África Bolta Franqueza

Hola Elena, la meua amiga des que estàvem a les panxes de les nostres mares. Tu vas ser una de les persones que em va espentar a formar part d'aquesta falla, la nostra falla, la Falla la Font. Abans d'eixir de fallera jo, tu en vares ensenyar la cançó de "la fallera camina pa' alante, la fallera camina pa' atrás". I ara no hi ha moment de parar de ballar en sentir tocar a la banda de música. Quan vaig començar a eixir amb tu de fallera ens deien el trio la la la, si eixe que formem, tu, la teua cosina Maria i jo. Després hem anat contagiant la nostra alegria i hem fet noves amiguetes. De segur que aquest any serà molt especial, veient el teu somriure de felicitat ocupant un gran regnat, el de Fallera Major Infantil. Elena gaudeix al màxim el teu any, nosaltres t'acompanyarem i ens ho passarem d'allò més bé.

Orgullosa de poder acompanyar-te Laura Cardona Siscar

Elena és una xiqueta que allà on vaja sempre trau un somriure, un poc Ja que enguany vull que siga un any inoblidable per a ella, he decidit pesada però molt treballadora i somniadora. Per això estic molt escriure-li alguna coseta perquè recorde aquest any com el millor. orgullosa de poder acompanyar-te Com ella i tota la meua família sabrà, quan ma mare i ma tia van dir que com a presidenta, cosina i amiga en ella i Maria anaven a ser "falleretes" a l'edat dels 4 anys, no em va agradar tots els actes fallers. gens l'idea, ja que jo a la seua edat no vaig eixir per ser massa menuda. Però Visquen les falles i visca la Falla la a poc a poc, em vaig anar acostumant a què no em vestiren ni em feren fotos sols a mi. Com no recordar tots els diumenges quan després de dinar, la iaia Font!! no deixava de provar-nos el vestit de fallera i tu i Maria jugàveu a què estàveu a la presentació fallera. Per no parlar dels dies a València, que no ens els lleva ningú. Les sis dones de casa per la ciutat recorrent totes les tendes falleres buscant adreços, teles, puntilles... tot perquè estiguérem perfectes el dia de la presentació. Sóc Laura Cardona, presidenta i cosina de la Fallera Major Infantil Elena.

De la teua cosina i millor amiga Maria Cardona Siscar

El dia que em vas dir que si volia ser la Regina del Foc, el cor em va anar a mil per hora perquè seria un honor acompanyar a la meua cosina en un càrrec com aquest. Tan emocionada estaves que no podies parar de xarrar tota il·lusionada al meu costat. No em costa res dedicar-li algunes paraules a la meua cosina, ja que sempre hem estat com amigues compartint històries, somnis, aventures, risses, algun "enfado" i alguna malifeta també, sempre juntes. Des del primer any que vàrem ser regina volia ser cada una i estic segura que aquest any serà molt especial per falleres tenies clar que volies ser la a totes nosaltres també. Per acabar sols em falta dir que visquen les Falles i Fallera Major Infantil de la Falla la Font i avui, 5 anys després, el teu somni s'ha complit. En aquests 5 anys no ens visca la Falla la Font!!! ha fet falta ningú, ja que les dues juntes ens apanyàvem bé, érem les xiquetes que portàvem el mateix vestit, tot sempre igual per a què no ens barallarem. La Falla ens ha permet conèixer a moltes amigues que avui també t'acompanyen, encara recorde quan totes ens contàvem emocionades quina 97

Super heroïnes

Quan acaba un exercici faller i es convoca l'assemblea per a triar nous presidents es produeix una mena d'esclat nuclear, de crisi existencial, de desassossec,...”em toca a mí?? només quede jo?? aquella no serà que enguany té boda...l'altra tampoc que té comunió...ostres aquella vol ser mare...que agre redeu!!!!!”.Es fan grups de whatsapp paral·lels, els fallers ja no parlem obertament, ens amaguem pels cantons, quedem per la nit d'amagat, conspirem per a vore a qui li “encolomem” la dura tasca de portar a terme la presidència eixe any. I és que no només es tracta de posar-se una faixa o una banda roja i eixir els últims el dia de l'ofrena o sentir la banda de música tocant darrere de tu totes les festes, que també; és tota una batalla digna de qualsevol superproducció americana. Una que comença el dia 20 de març, que té una durada d'un any exacte, i que necessita de vertaders Superherois per a poder guanyar-la. Però al món faller, no hi ha igualtat. El feminisme no existeix. La paritat només és en el títol. Diuen que “les comparacions són odioses”, doncs sí, tal volta sí. En aquesta història les dones són les campiones. I es pot demostrar fàcilment. En el cas dels homes, tot és menys complicat, no tenen problemes de família, si ixen elegits no miren cap a les seues parelles per a demanar acceptació com les princeses al rei quan es casen, no es preocupen si eixe any hi ha algun esdeveniment, si el xiquet pren la comunió o la dona està embarassada... es senten orgullosos de ser, sense més, son més simples, en el sentit més ampli i amb tota la meua admiració, per suposat.

Amb les dones no passa el mateix, els noms comencen a eixir en comptagotes, per l'edat, per les circumstàncies personals, si tens parentiu amb algú que vol ser fallera major, però mai és fàcil. Quan comença la votació i van llegint noms, a alguna se li seca la gola, altra demana una altre cubalibre, altres ni apareixen, unes es troben joves, altres pensen jo voldria però mai troben el moment potser mai el troben....finalment es fa el recompte i surt un nom, o dos o fins i tot tres. La primera resposta sempre és dir que no, “que m'ho he de pensar, cari què faig”, miradeta cap a la barra per a demanar aprovació amb els ulls,.... i finalment diu que sí!!! Aplaudiment i aleshores comença de veritat la gran aventura!!! Comença la pel·lícula de les Superheroïnes falleres!!! Les presidentes han de conciliar la vida familiar i la vida falleril. Molt més difícil de fer que amb el treball. I és on és veu la pasta de la que estan fetes estes grans heroïnes. Fixeu-se que una fallera tarda a vestir-se al menys 10 ó 15 minuts més que qualsevol faller, parlant de la xica més ràpida i més entrenada del món, o si tens una mare o una tia que "en dos sarpaes et posa al puesto". Però a més es té que pentinar i això ja es complica i un poc més si has de passar per maquillatge; aleshores comencen “els ademés”. Sovint hi ha que sumar-li, algun xiquet menut o dos, un bebé, adolescents en edat crítica o una família sencera vestida de valencians a la Presentació o la setmana de Sant Josep, així doncs estes dones o millor dit Superdones, és en

aquest moment quan trauen els seus poders de dona-fallera-mutant. Uns poders que tenen totes les falleres però que moltes tenen adormits, però que quan es desperten són tot un esclat d'energia continguda. Tot açò fa que puguen dormir en els ulls oberts esperant la despertà, o mentre preparen la taula, com si foren zombi, però amb el polar i sempre guapes; que passen de pudentes a sensibles, segons el moment o amb qui la paguen, i no sàpigues si és Jekill o Mr Hide qui va a demanar-te un favor; que s'obliden de les coses, perquè la llibreta màgica amb les mil anotacions s'ha quedat sense fulles, i els homes, nuvis, pares o mares, tinguen que córrer com si el món estiguera apunt d'acabar; tal volta voldrien fer coses que no fan, o les fan sense voler, però portar el pes d'un càrrec no és fàcil.

batalla!!, Sóc història de la Falla!!”. Teniu l'admiració de tots els fallers i falleres, a les que us heu atrevit a passar per aquest tràngol, encara que no ho diguem molt a sovint. L'època de les Grans Heroïnes va acabant, però el relleu no és menys important. L'edat no és cap obstacle per a formar part de la història, i que escriguen en lletres daurades el nom d'una.

Només queda encoratjar a tots i a totes, perquè sense suor i llàgrimes no hi ha recompensa, encara que de vegades "lo salat" vinga en més quantitat que "lo dolcet", de segur que paga la pena patir un poc, per a assaborir la dolçor dels millors moments viscuts com a Presidenta de la Falla la Font, com a una Perquè Presidenta, només hi ha una, i com diu la cançò del Titi, “el que lo gran SuperHeroïna Fallera. prueba repite, yo no sé porquè serà”. I quan ho recordes de segur que s'escapa un somriure, recordant una nit, una conversa, a una persona, i penses “No ha sigut per a tant, he pogut amb tot!!! He guanyat la

Programa de festes

DIVENDRES 17 DE MARÇ DISSABTE 11 DE FEBRER 17.00 h. Inauguració del casal faller per part de les Regines del Casal i 19.00 h. Arreplegada de les falleres pel barri acompanyats per l'agrupació brindis de celebració. musical l'Almonia. 18.00 h. Cercavila per al lliurament dels pergamins als fallers d'honor, 22.00 h. Presentació de les Falleres Majors, Regines i la seua Cort d'Honor al Teatre Municipal. A continuació, fi de festa a càrrec dels membres de la acompanyats per l'agrupació musical l'Almoina. 00.00 h. Discomòbil nostra comissió. DISSABTE 18 DE MARÇ 08.00 h. Despertà pels carrers del barri amb coets. 11.30 h. Cercavila amb els brials. 17.00 h. Concentració de falleres i fallers al casal. 18.00 h. Ofrena de flors al Santíssim Ecce-Homo 20.00 h. Lliurament de premis a les falles al saló d'actes de l'Ajuntament. 00.00 h. Música al Pla de la Font a càrrec de l'orquestra Metal Band.

DIVENDRES 10 DE MARÇ 23.00 h. Albades de les nostres Falleres Majors i Regines de les Albades. DISSABTE 11 DE MARÇ 19.00 h. Crida de les Falleres Majors a tots els pegolins des del balcó de l'Ajuntament. DIUMENGE 12 DE MARÇ XXXIII CONCURS DE PAELLES AL PLA DE LA FONT 12.00 h. Pallorfà DIJOUS 16 DE MARÇ 08.00 h. Concentració al casal faller per a començar “la plantà”.

DIUMENGE 19 DE MARÇ 08.00 h. Despertà per tot el barri amb l'agrupació musical l'Almoina. 11.30 h. Visita a la Residència Sant Joan de Déu. 12.30 h. Missa a l'Ermita de Sant Josep. 13.30 h. Mascletà a la Plaça de l'Ajuntament. 17.30 h. Processó pel barri en honor a Sant Josep i, en acabar, castell de focs d'artifici. 23.00 h.- 01.00 h. Cremà de les falles segons el premi otorgat. 100