La música, clau de la societat Sonia Soro Guinart
P
odria remetre’m a les civilitzacions més antigues, fins i tot a les primeres comunitats per a afirmar que la música és un element que crea vincles dintre d’una societat. Però no cal anar tants anys enrere, hui en dia tots cantem les cançons de la ràdio o de les revetles a festes, o fins i tot les cançons tradicionals apreses del boca-orella, transmeses de generació en generació, sense cap mitjà de comunicació. Aquesta és una de les funcions que té tota la música, ja siga culta o popular, anem a nomenar-la la funció d’identitat, amb dos vessants: identitat col·lectiva i individual.
Aquestes dues vessants molt importats a les societats, perquè tots necessitem definirnos i a l’hora formar part d’un col·lectiu. Qui no s’ha sentit identificat amb la lletra d’una cançó? O amb un grup de música poprock? O ha expressat amb una cançó allò que sent i no sap dir? Doncs tots ens veiem en alguna d’aquestes preguntes. Perquè el ser humà necessita de les arts per a poder comunicar-se i transmetre els seus sentiments. La música en concret, expressa de la manera més abstracta, però més profunda. És la que organitza i expressa els nostres sentiments
fomentant així la intel·ligència emocional. Exercitar aquesta intel·ligència ens ajuda a gestionar les nostres emocions per a poder explorar tota la nostra capacitat tant mental, com afectiva i social. Aquesta qüestió d’identitat també defineix els gustos personals com el caràcter de cadascú. Aquesta identitat individual, al mateix temps, crea un procés d’inclusió o exclusió dels col·lectius, és a dir, crea una identitat ètnica amb el conjunt de persones que pot ser tenen unes característiques comuns, o comparteixen experiències junts, o gaudeixen d’un procés,etc. En definitiva, podem ser persones molt diferents en molts sentits de les nostres vides, però amb un punt en comú què és la música. Aquesta ja no entesa com un art, com hem vist abans, sinó com una experiència o vivència que crea vincles i afectes entre totes aquestes persones que ho compartim. Creant així uns vincles afectuosos i de valors socials com per exemple el respecte, la cooperació, que a la fi són els valors que tota societat ha de tindre per a poder conviure i gaudir d’allò que fem. Un clar exemple són les bandes de música on joves, xiquets i grans compartim unes hores setmanals amb les mateixes condicions i amb un ambient de respecte i harmònia,
20
Llibre 2018 OK IMPRIMIR.indd 20
08/02/2018 11:46:17