Libro 50 Aniversario

Page 1




SALUTACIÓ DEL PRESIDENT PER AL 50 ANIVERSARI DE LA FALLA CISCAR-BURRIANA

La falla Ciscar-Burriana celebra el seu primer mig segle, una trajectòria de cinquanta anys de fidelitat a una festa que s’ha convertit en un gran punt d’unió per a moltes persones. Cada una de les falles que es planten en la ciutat i en tants altres llocs de la nostra terra són distintes entre si. Totes tenen el seu caràcter propi, les seues peculiaritats, eixa empremta que cada comissió imprimix en un programa festiu que ompli carrers i places d’alegria i bon humor durant uns dies excepcionals. També els fallers de Ciscar-Burriana han configurat, al llarg d’estos cinquanta anys, una personalitat pròpia per a la seua falla. Cada any, sense excepció, els carrers rectes d’esta zona de la ciutat, els xamfrans regulars i les illes de cases quadriculades deixen arrere per uns dies la seua imatge habitual per a acollir una explosió de colors, de volums desbordants, de música i d’animació. Vells costums cobren nova vida i les noves generacions fan seues tradicions heretades dels nostres majors que es projecten així cap al futur. Durant eixes jornades màgiques la falla trenca amb la rutina quotidiana i convida a tots a eixir de casa i submergir-se en una atmosfera única que només es crea en les grans ocasions, en els moments especials que sens dubte quedaran en el record. I tot això cada mes de març, durant cinquanta anys. Al llarg d’eixes cinc dècades s’han succeït diverses generacions de fallers en la tasca de donar vida a la Falla Ciscar-Burriana. Moltes són les històries entranyables, les anècdotes, les imatges i els records que s’han acumulat durant tot este temps. Un bon nombre d’ells estan en el llibre que el lector té entre les seues mans i que vol ser un resum d’estos anys viscuts per tantes persones. Espere que siguen molts els que, a través de les seues pàgines, coneguen millor una realitat viva que aspira a seguir avant per a celebrar altres aniversaris amb el mateix esperit amb què la Comissió planeja celebrar este. I no vull acabar sense fer arribar la meua més cordial felicitació i els meus millors desitjos a tots els que d’una manera o una altra donen el millor de si mateixos perquè la Falla Ciscar-Burriana camine cada vegada amb més força cap a noves metes, unint els veïns d’estos carrers i als que compartixen amb ells esta festa única.

Francisco Camps Ortiz President de la Generalitat



SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE LAS CORTES VALENCIANAS

Como presidenta, y en representación de Les Corts, quiero felicitar a la Falla Císcar-Burriana en su 50 aniversario. Medio siglo de historia de una de las fallas con mayor tradición y arraigo de la ciudad de Valencia, que sin duda seguirá trabajando por el futuro de esta fiesta. Gracias a ese trabajo y al esfuerzo de las comisiones falleras, las fallas se han convertido con el tiempo en un signo de identidad, expresión de la convivencia, la colaboración y el esfuerzo que caracteriza a los valencianos. Quiero aprovechar esta oportunidad para expresar mi admiración a todos los miembros de la Asociación Falla Císcar-Burriana, y a las personas que de una u otra manera están o han estado vinculadas a ella, por la excelente labor que han realizado. De igual modo, quiero transmitir mi deseo de que el futuro de esta asociación sea muy largo y lleno de éxitos. Espero sinceramente que disfrutéis de las fiestas y que viváis intensamente las fallas 2011.

Sra. María Milagrosa Martínez Navarro Presidenta de las Cortes Valencianas



SALUDA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Les falles són una part important de la història de la nostra província. Ajudar a perpetuar i transmetre la nostra cultura i idiosincràsia és un dels objectius de la Diputació de València. Des del seu origen fins als nostres dies, en els gremis de fusters, han sigut moltes les generacions de valencians que han posat les seues il·lusions i la seua tenacitat a convertir estes festes en un signe d’identitat pròpia. L’excel·lent treball i l’esforç que la vostra comissió ha realitzat durant estos 50 anys es plasma perfectament en les pàgines d’este llibre commemoratiu, en el qual s’arrepleguen els moments més emotius de la llarga trajectòria d’esta emblemàtica comissió fallera. La unió que hi ha entre els fallers d’una comissió és una relació de germandat que fa que les falles no siguen només un monument de cartó pedra, l’ambient festiu i la camaraderia que es respira en els casals fan d’esta festa una cosa única i la vostra comissió és un clar exemple d’això. Voldria desitjar a les falleres majors, la xiqueta Carla Ruiz i la senyoreta Ángela Díaz, al seu president, Fernando Manjón, i a l’infatil, Salvador Estarlich, i en general a totes les falleres i fallers de la comissió de la falla Ciscar-Burriana que gaudiu plenament del 50 aniversari i de les Falles del 2010.

Alfonso Rus Terol President de la Diputació de València





SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA CENTRAL FALLERA REGIDOR DE FESTES I CULTURA POPULAR DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Tractar la història d’una comissió fallera és fer microhistòria de la festa a nivell de barri. Una història rica en fets, dades i moments fotogràfics que convé recopilar cada cert temps perquè no es perda. I açò és el que han fet els fallers dels carrers Ciscar i Borriana, una recopilació documental de la seua història, dels seus 50 anys com a comissió fallera. I és que en un barri tan faller com l’Eixample, no podia faltar una falla en este encreuament tan propici per a plantar-la. I, per això, els veïns d’estos carrers, a imitació dels seus veïns que ja ho feen, van decidir fundar una nova comissió fa deu lustres. L’esforç continuat de totes les persones que han format part de la vostra falla, amb les seues activitats, concursos, festejos, ha fet possible arribar al lloc on hui en dia esteu situats, amb unes falles que competixen en seccions destacades, com ho demostra la falla infantil que ho fa en la més alta, l’Especial. I entre les files dels seus fallers, va eixir triada Fallera Major de València fa pocs anys una de les seues falleres, Lucía Gil Raga, de la qual els valencians guardaran, sens dubte, un record molt bo. Per tant, vull agrair-vos, per mitjà d’unes breus línies en este magnífic llibre commemoratiu, l’oportunitat que m’oferiu per a acostar-me a la vostra comissió, per a unir-me a la vostra celebració i continuar brindant per nous triomfs.

Bones Festes!

Félix Crespo Hellín President de la Junta Central Fallera Regidor de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València



SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LO RAT PENAT

Per a mi es un plaer acceptar l’oferiment que m’ha fet la Falla Císcar-Burriana de compartir i celebrar en tots els seus fallers i falleres el 50 Aniversari del naiximent d’esta Comissió. Cinquanta anys des de que un grup d’amants de la nostra Festa decidiren que calia juntar-se per a crear esta falla, a on la participació, germanor i entrega dels seus components ha segut norma fonamental a lo llarc de la seua vida. Cincquanta anys treballant àrdua i intensament per la difusió i promoció de la nostra festa més internacional, fruit de les nostres tradicions. Tots sabem que posar en marcha un proyecte, no és gens fàcil, pero mantindre’l encara ho és menys. Per això per a mi, com a President d’esta Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes que complix enguany 132 anys, és un honor poder felicitar-vos en este eixercici tan destacat en l’història de la Falla Císcar-Borriana, perque Lo Rat Penat també compartix eixos ideals d’amor i entrega en el treball diari pel foment, promoció, ensenyança i difusió de la nostra llengua i cultura i en l’enaltiment de tot lo que conforma la nostra Pàtria Valenciana. Respecte i una profunda admiració és lo que vullc transmetre-vos en nom de la nostra centenària Entitat, perque sense la ferma defensa de la nostra cultura feta en tot moment pel colectiu faller la realitat valenciana seria ben distinta a la que coneixem. És just, reconéixer la vostra tasca en uns moments ben difícils per al lliure i natural devindre de la nostra personalitat i la nostra història com a poble. El treball desinteressat de cadascun dels fallers, individual i a l’hora conjunt, és el responsable. La gran festa de les falles és consubstancial a la nostra forma de ser i sentir-nos valencians. I d’això Lo Rat Penat es va donar conte ben pronte, perque quan les falles començaven a fer-se habituals en el més de març en els nostres carrers en el segle XIX, esta societat cultural ya en 1895 va concedir un estandart a les millors, i en l’any 1903, Lo Rat Penat, arreplegant les inquietuts lliteràries dels poetes d’espardenya i seguint la tradició que iniciara Josep Bernat i Baldoví, va decidir convocar i organisar el primer Concurs de Llibrets de Falla, convocatòria anual que, afortunadament i gràcies a l’entusiasta participació de les comissions falleres i dels nostres poetes, ha arribat als nostres dies en una força i salut de la que els valencians podem sentir-nos ben orgullosos. Per això vullc felicitar també a la Falla Císcar-Burriana per esta publicació que recorda el seu 50 aniversari i per la seua participació en el centenari Concurs de Llibrets de Falla que en tant de carinyo convoca cada any Lo Rat Penat. Enhorabona fallers i falleres, perque estos 50 anys són els primers d’un llarc seguit, i vos anime a continuar treballant per l’enaltiment de la nostra cultura, llengua i tradicions. Entre tots podrem seguir engrandint la nostra terra, potser seguint l’esperit del lema del fundador de Lo Rat Penat, Constantí Llombart: “Tot s’ho mereix Valéncia, per a Valéncia tot”.

Enric Esteve i Mollà President de Lo Rat Penat



50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Índice Prólogo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Història del vestit tradicional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Acte de proclamació de la Regina de Maig. . . . . . . . . . . 31 Los Comercios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Las Calles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Entorno inmediato de las calles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 El Casal de la comisión . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 El Escudo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Evolución del Estandarte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Letra e himno de la Falla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Insignias de oro de la Falla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Premios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Primeros premios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Portadas Llibrets 1961 a 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Fallera Mayor de Valencia y Corte de Honor . . . . . . . . . 50 Años 1961 a 1985 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Fotos 1961 a 1985 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Presidentes 1961 a 1985 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Años 1986 a 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 Fotos 1986 a 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172 Presidentes 1986 a 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183 Agradecimientos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

–16–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Prólogo SOMOS DIEZ MIL La estadística no falla. Con una media de cien falleros por ejercicio, que son algunos más, el balance es concluyente. Más de diez mil personas son las protagonistas de este aniversario, todos ellos en primera persona por ser o haber sido partícipes aportando su granito de dedicación a esta comisión que cumple 50 años. Como dice el popular aserto, los números cantan. Y por ello, podemos continuar dando más cifras. Así, mas de mil quinientos músicos han paseado sus notas musicales por nuestra demarcación, procedentes de las diferentes agrupaciones musicales que han colaborado en nuestras fiestas josefinas. A todos ellos, nuestro más sincero reconocimiento. Pero además de estas bandas de música, nuestra comisión ha integrado en sus actos más representativos a grupos de tabalet y dolçaina. Más de quinientos acercaron a nuestro barrio el sonido más característico de la música tradicional valenciana. Los poetas, año tras año plasmaron la satírica y explicaron en nuestros llibrets el argumento de nuestros monumentos en la pura esencia versada de nuestra lengua valenciana. Veinte han sido los poetas que durante estos cincuenta años han marcado nuestra carrera literaria siendo galardonados en múltiples ocasiones. En pirotecnia, alrededor de diez empresas del sector han quemado pólvora en la calle Burriana; unos cien pirotécnicos han prendido la mecha de muchos de los emblemáticos y peculiares rituales de nuestras fiestas, los castillos y las mascletaes, para disfrute de vecinos y visitantes. En cuanto a empresas de iluminación, casi sesenta técnicos colgaron focos y arcos para iluminar nuestra barriada, consiguiendo también algunos galardones por la belleza y estética de los mismos. Mas de quince mil ramos de flores ofrecieron nuestras falleras a la patrona el día de la Ofrenda, confeccionados por varios floristas que año tras año se esmeran para realzar ese manto impresionante de devoción a la Mare dels Desemparats. Casi mil comercios han colaborado con sus anuncios en las páginas de nuestros llibrets, dejando para la historia la evolución de este barrio. Muchos cambios, sin duda, desde aquellos anuncios de los años sesenta: “alquiler de motocarros”, “la mejor carne caballo en carnicería”, “fontanería Contreras”, “talleres Vinauto”, “baterías KLG”, “paquetería La Valensianeta”... Sin duda, ellos han sido parte esencial de estos años de vida fallera y para todos ellos nuestra más sincera gratitud. No podíamos olvidar a nuestros Consellers y Falleros de Honor, gente relativamente anónima al mundo fallero que con su aportación en la mayoría de los casos económica nos ayudaron año tras año a lograr nuestros objetivos presupuestarios. Más de ochocientas personas pusieron su granito de arena para conseguir que la ilusión se hiciese realidad. En estos cincuenta años nuestra comisión ha experimentado múltiples cambios generacionales, todos ellos fiel reflejo de la sociedad. Hemos podido vivir y compartir momentos inolvidables como nacimientos, graduaciones, noviazgos o bodas, pero también días más tristes, donde el apoyo de los falleros ha ayudado a superar estos malos momentos. Pero a pesar de estos cambios sociológicos, lo que nunca ha variado en esta comisión es la inquietud de todas las niñas y mujeres de esta falla por ostentar la máxima representación de la misma.

–17–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Cincuenta Falleras Mayores y Cuarenta y Nueve Falleras Mayores Infantiles. Ellas son el máximo exponente de la ilusión, la devoción y el compromiso para con su falla. Ellas han sido las auténticas protagonistas en cada uno de sus años, paseando por toda nuestra ciudad su simpatía y elegancia, con nuestra rica indumentaria valenciana más tradicional. Ellas, verdadero baluarte de esta comisión, hicieron realidad el sueño de ser las máximas representantes de una grandiosa fiesta. Por otro lado, 17 Presidentes han sido los auténticos sufridores de esta historia. Con su dedicación, entusiasmo y desbordante afán de superación, han logrado que nuestra comisión esté en la élite del mundo fallero por presupuesto, monumentos y censo. Ellos, los incomprendidos, criticados, ignorados en la mayoría de los casos, se merecen una mención especial que por defecto fallero nunca se produce y lo que debería ser un premio se convierte en una obligación poco valorada por el conglomerado fallero. Aún así han conseguido entre todos forjar los cimientos fundamentales de una comisión fallera, donde predomina la paz social. Una comisión donde luchar por plantar cada año el mejor monumento y alrededor del mismo incorporar el carácter festivo que sin duda tienen las fallas de Valencia. Y como no, los Presidentes Infantiles. 28 niños que en los años sesenta y setenta no gozaba de la atención general y eran simplemente los acompañantes de las Falleras Mayores Infantiles, siendo casi siempre los hijos de directivos los que repetían. Por suerte esta dinámica también cambió y desde hace bastantes años se valora mucho más su dedicación y representan una figura indispensable en el protocolo fallero, incrementando así la ilusión de todos los chavales por acceder al cargo, tarea que no debemos descuidar, pues de ellos depende el futuro de nuestra fiesta. Casi por último, nuestros monumentos, noventa y cinco, entre grandes e infantiles. El monumento es el verdadero motivo y la raíz esencial de esta demostración cultural que son las fallas. Es el objetivo, el reto, la filosofía, la demostración popular de plasmación del esfuerzo de una comisión en plena calle y con ello, hacer florecer las críticas despiadadas, los elogios, la sonrisa, la sorpresa y muchas sensaciones que a nadie dejan indiferente. Y a los artesanos falleros debemos el privilegio de poder disfrutar de todos esos sentimientos, noventa artistas falleros plantaron sus proyectos en nuestra plaza. Cincuenta años dan para mucho y de todo hemos tenido, pero sin duda en cada uno de esos proyectos, ellos volcaron su mejor hacer con las pinceladas habituales de ilusión y esfuerzo por plantar el mejor monumento posible acorde con la exigencia personal de superación que cada uno de ellos tuvo a bien; y del presupuesto, claro está. A todos los que llevamos mucho tiempo en este mundo loco de las fallas, casi siempre estamos de acuerdo en que de los actos que se hacen en las comisiones falleras, la noche de la Plantá concede el único y verdadero sentido a esta fiesta. A través de estos 50 años, han pasado una infinidad de personas por la vida de la falla, cada uno dejando su impronta personal, conformando una idea, un símbolo, un hito en la historia fallera de la ciudad de Valencia. A todos ellos agradecerles su trabajo, porque hoy estamos reviviendo los 50 años de vida, de la gran falla de Ciscar y Burriana.

Manuel Ruiz Aznar Presidente de la comisión 2008-2009

–18–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Història del vestit tradicional en la festa: el trage regional Durant el S. XVIII i primera meitat del S. XIX, es succeïren una sèrie de modes que, en major o menor intensitat, calaren entre la classe popular valenciana. El poble acomodava les noves tendències però l’estructura del vestit no variava en essència, ja que continuava sent del segle divuit. Aquesta estructura del vestit va ser utilitzada per diverses generacions de dones i homes, per la qual cosa va donar lloc a considerar-lo com a “vestit tradicional”. En arribar la revolució industrial es va produir un trencament en la manera de vestir del poble. L’estructura del nou model facilitava la igualtat entre les classes socials, en contra del model del segle divuit que potenciava les diferències. El canvi va ser acceptat per una gran part de la classe popular, que vivia a les poblacions importants, però aquest trencament amb el passat deixà desfasat un sector prou nombrós del món rural, que continuà usant el vestit del segle divuit. Aquest sector del poble contrastava molt amb la gent que anava a l’última moda. La moda “romàntica” (començament de l’època isabelina) originà un vertader trencament que féu que existira un abans i un després en el vestit i en el pentinat popular: “a l’antiga” o “a la moda”. Com a conseqüència dels canvis originats pel romanticisme, els escriptors viatgen pels països buscant allò que és pintoresc. Recorren els pobles per tal de trobar el que queda de tradicional entre la gent. L’Europa d’aleshores estava constituïda per estats centralistes, ja que els antics regnes eren ara, per a ells, regions d’un estat; i el que havia sigut vestit tradicional del poble començà a anomenar-se traje regional. A partir d’aquest moment comença a utilitzar-se el vestit tradicional per a representar la “terra-pàtria”; el poble li posa el nom de les persones que l’havien conservat: llauradora, torrentí, masover, etc. En canvi, els escriptors i l’oficialitat l’anomenen traje regional. La moda femenina de meitat del S. XIX havia unflat les faldes i les allargava fins arrossegar-les pel terra. El pentinat “a bandes” estava completament estés, al mateix temps que assumit per les classes més populars de la societat. Entre els anys 1850 i 1860 el escriptor francés Ch. Davillier i el dibuixant G. Doré viatjaren per Espanya. Aquesta imatge d’actualitat ens la reflecteixen al llibre Viaje por España, però també ens descriuen com anaven les valencianes que servien en una orxateria de Madrid : “Las chuferías de Madrid sólo se abren en verano [...] Los refrescos de la chuferías son servidos por chicas, invariablemente valencianas [...] Llevan de ordinario el gracioso traje regional, corpiño de terciopelo, cubierto de un ligero chal de muselina cruzado sobre el pecho, falda corta y delantal de seda, cuyos reflejos son como los de la pechuga de la paloma [...] tuvo tiempo Doré de dibujar a una de estas valencianas [...] Un collar de cuatro hileras de perlas finas se enrollaba alrededor de su cuello, de líneas perfectas. Su cabellera negra, muy abundante, se retorcía en relucientes trenzas y estaba adornada con largas agujas que atravesaban el moño. Uno de esos grandes peines de plata dorada, que llevan las labradoras de la Huerta, coronaba su cabeza como una diadema.” (1) Aquesta descripció coincideix amb la imatge dels gravats de les primeres dècades del segle, tant en la vestimenta com en el pentinat, ja que l’orxatera de Devillier porta un sol monyo, i quan descriu com anaven les dones contemporànies anomena els rodets dels costats. (2). B. Ferrandis pintà la majoria de les dones populars valencianes amb un sol monyo, pinta alta, cotilla, guardapeus per dalt dels turmells, mocador i davantal allargat, imatge que podem veure al famós quadre El tribunal de les aigües. Ferrandis nasqué l’any 1835, així que durant la seua infantesa la majoria de les dones

–19–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana majors anaven vestides i pentinades d’aquesta manera. Les dones de la seua generació ja portaven els tres monyos. Ch. Davillier i G. Doré ens deixaren constància quan publicaren la seua obra el 1862 que, al vestir-se les orxateres a l’estil tradicional, ja es disfressaven per a representar la “dona valenciana”, per tal de diferenciar-se del vestit vigent en el moment, i donar d’aquesta manera una nota de color localista. Ja el 1859 J. Zapater havia escrit que la majoria de les dones valencianes anaven a la moda i no a l’antiga. Quan parla del vestit “clásico” ens diu que a penes sí quedaven “raros ejemplares que solo se ven en las grandes solemnidades”. El gravat que il·lustra la seua descripció de “La valenciana” al llibre Los valencianos pintados por si mismos barreja el pentinat a tres bandes amb la pinta antiga; també el vestit curt de les primeres dècades del S.XIX amb les faldes toves. Si el 1859 la majoria de les dones anaven a la moda, amb més raó anirien el 1862. L’orxatera que ens descriu Devillier potser siga la primera documentació sobre les dones que ja es vesteixen “de valenciana”, que ja van amb “el gracioso traje regional”, per a la qual cosa agafen la imatge que representa la llauradora valenciana de les primeres dècades del S. XIX, imatge que ve coronada amb una pinta de 18 cm. d’alçada.

Foto 1

El rei Alfons XII es casà l’any 1878. La moda femenina del moment era el polissó i els cabells arreplegats amb un sol monyo. La boda reial se celebrà el 23 de gener. Per a aquest esdeveniment es desplaçà a Madrid un grup que representava a València. En una fotografia impresa al llibre Historia del vestido de labradora valenciana, de Francesc Almela i Vives, podem observar que les xiques del grup anaven vestides amb guardapeus de flors, llargs fins als turmells, alguns amb guarnició de galons, gipó de mànega llarga, de diferents colors, col·locats per dins de la cintura, mocador de coll i davantal a joc, i pentinades “a bandes” amb una sola pinta sobre el rodet del bescoll. (Foto 1) Tan sols havien passat uns anys de les descripcions de Davillier i Gautier, i ja la representació del “vestit de la llauradora” o traje regional havia variat, canviant el model de principi del S. XIX, guardapeus curt i un sol monyo, per un model de la primera època romàntica, guardapeus llarg i ample amb el pentinat a tres bandes. A més a més de les fotos comptem també amb un exemplar de nina vestida de llauradora a l’estil de l’època romàntica, propietat de José Palanca. La generació de joves de 1870 va prendre com a model el pentinat “a tres bandes” per a vestir-se de llauradora, per considerar que el que portaven les iaies és sempre el símbol d’allò més antic. En aquest cas és una moda dels anys 30 que durà tan sols unes dècades. Per a molta gent aquest pentinat és representatiu de la valenciana, però també porten els rodets laterals quan es vesteixen a la manera antiga les dones d’Almansa, Tarancón, Àvila, Toledo, Burgos o Salamanca. Aquest tipus de pentinat és de l’època romàntica i, de la mateixa manera que a València, es portava a tot Europa. Hem de corregir la mala interpretació que es fa de les paraules d’Emilia Pardo Bazán que, en veure la Dama d’Elx, digué que li pareixia una valenciana.(3) Una exclamació del moment, que s’ha pres com a base de l’origen del pentinat de la valenciana. El model adoptat a la boda d’Alfons XII marcà la tendència de vestir-se de llauradora a l’estil de l’època romàntica, pentinada “a tres bandes” i amb la pinta sobre el rodet del bescoll. A partir de 1859 J. Zapater diu que la pinta estava ja “abolida”, però ell la reflecteix al gravat que representa La valenciana. També ho podem observar en quantitat de dibuixos, pintures costumistes i, sobretot, fotografies de la primera època, que representen la llauradora “pentinada a bandes” i amb una sola pinta.

–20–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana Com a exemple tenim a B. Ferrandis, Lectura del testamento, 1855 (4). José Benlliure Gil, Florista valenciana, dècada dels 80. I Sorolla, l’any 1893 al quadre Escenas valencianas, com altres pintors S arreplegats a als llibres d’Almela i Vives (5). O les fotografies de Luduvis y señora, i moltes altres que ens mostren sempre d’aquesta manera si la l llauradora. (6) La pinta pot ser és el símbol més emblemàtic de la valenciana, ja que encara e que en altres parts també es portava, no arribaren a evolucionarla l i la utilitzen xicoteta.

Foto 2

Teodor Llorente guanyà la Flor Natural dels primers Jocs Florals de la c ciutat de València l’any 1879. La seua filla Maria Llorente Falcó (Foto 2) een va ser la Regina, i podem comprovar a les fotografies que anava vestida tti d de de “llauradora “llla aur urad ad dor oraa valenciana” vva ale enc n ia (7), com les representants de València a lla a boda bod b od da reial. reia re ia al. l T Teodor, eodo eo d r, q do que ue naix ue n l’any 1836, recordava haver vist així les lllllauradores laau ura r do d re ress de d lla a se seua eua g gen generació; enee anys després ho descrivia al llibre Valle n ia nc ia. lencia.

sta t iinterpretació n er nt e pr pret etac et a ió ac ód del el ““vestit ve est stit it tra ttradicional” ra adici diici cion onal on nall” p El fet d’utilitzar aquesta per la Regina dels Jocs Florals, acabà per fixar v sttit ve it representatiu rep pre r se sent ntat nt atiu at iu ud e la ad o a valenciana. on va ale lenc ncia nc ia an el model del que era el vestit de dona lore lo rent re n e es nt eescrivia: criv cr ivvia i : “[ [...] .]] y pa p r d ra a m ar ás ccarácter de valencianismo a algunas solemL’any 1889, Teodorr L Llorente “[...] para dar más a vi vvieja eja ej a ca caix ix xa aq aque uell ue llas ll ass p rend re ndas nd as,, y la as lass im nidades, se sacan de la caixa aquellas prendas, imitan y copian los roperos [...]”. (8) uir eell “v ves esttit tit de lllauradora” la aur urad ad dor o a” a ffou ou ccomençar ou om men nça ar a canviar-lo. La investigació no va ser suficiComençar a reproduir “vestit ue ll’acomodació ’a aco c mo oda d ci ció ó d’ d un u nm odel od el rromàntic el omàn om àn ànti nti ticc conentment minuciosa, ja q que d’un model el di divu vu uit vva a se serr un p as ccap ap a lla a de d esv svir sv irtu ir ttu uac a i A feccionat amb teixits del divuit pas desvirtuació. ció ió eess va a ffer eerr aamb mb m bm mat ater at e ia er alss m oltt mé ol méss rics rics c que més a més la reproducció materials molt enccia iane nes de nes ne d cclasse lass la ssee po ss popu pula pu la ar. els emprats per les valencianes popular. Durant aquests anyss començaren co omeenç nçar aren ar en a traure tra r ur u e no n nous us d dibuixos ib buixo uiixo xos per xos pe als cartonatges del teixits que ue se sservien rvie rv i n pe ie per er a conf co confeccionar onf n ec e ci c onar on nar eell ve vvestit stit st itt d dee ““llauradora”, com el famós i apreciat apre ap r ci re ciat at dibuix dib ibui uixx Va ui Valè València. lènc lè n ia nc a (9) (9 9) A més hem de tenir en compte que copiaven les peces més valuoses que havien guardat a les caixes, aquelles que utilitzaven per a mudar a les festes, les que es posaven en comptades ocasions al llarg de l’any. No copiaren les peces quotidianes, tal vegada apedaçades i amb sargits, aquelles amb les quals anaven vestides la major part de l’any. (Foto 3) Si tenim en compte que la societat rural és de per si conservadora, rics i pobres ho guardaven tot, allò que era valuós i la roba de tots els dies. A les caixes s’han trobat guardapeus, basquinyes, gipons, cotilles, saragüells, calçons, jupetins, etc. Però s’han reproduït els guardapeus més luxosos, els espolins, que sols portaven les dones més ril arxius. i ques del poble, oblidant la resta de la roba que apareix a les escriptures d dels

Foto 3

Tampoc es pararen a pensar que a la casa que es trobava l’espolí hi havia altres guardapeus llisos i, sobretot, la basquinya, falda negra utilitzada per a les solemnitats especials: “Per a bodes, batejos i festes, robes negres”. Però a un vestit negre o fosc, o a un guardapeus llis, no se’ls va donar el valor real que tenien, convertint el selectiu guardapeus d’espolí en el vestit representatiu de la “llauradora”. A més a més he d’insistir

–21–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana que l’espolí utilitzat per la llauradora rica era de dibuix menut, mai s’haguera atrevit a anar amb un guardapeus com els de les marqueses, encara que poguera pagar-se’l. La divisió en estaments la tenien molt clara, i els impedia utilitzar allò que no fóra de la seua classe social. Teodor Llorente, al llibre ja citat, apunta les dades de diversos guardapeus de tela brochada. Els que va veure eren de color “verde-escarola, con flores menuditas bordadas de oro (espolí), y guarnecida en la parte inferior con trencillas, de oro también”. Anomena que el que posseïa una molinera era de ras blanc i brodat amb or (espolí) “era gala nupcial de su bisabuela”. (10) Tal vegada Teodor fa referència al segon vestit que tota núvia es feia, costum que ha arribat fins al S. XX. Per a la cerimònia es feia la basquinya i un altre per al convit. “La ropa de los altares no se lleva por los manjares.” Altra dada a tenir en compte és la pertinença del guardapeus blanc brodat amb or; les famílies de moliners eren de les acomodades dins de la classe popular. D’entre els espolins que ens han arribat, he de destacar un de color blau amb cistelletes, floretes i pardalets, motius teixits amb fils d’or i colors. Aquest guardapeus es conserva al poble de les Alcubles, a la comarca dels Serrans. Les pintures i ceràmiques que ens mostren a la llauradora amb faldes m mostrejades són de dibuixos de reduïda grandària, i hem de dir que en la m majoria de les representacions les llauradores porten guardapeus llisos. Pel mateix motiu de festa, sempre han reproduït el mocador i el davantal brodat amb fil d’or. La confecció del mocador de coll i el davantal amb el b mateix dibuix i teixit contribueix a crear la idea d’un joc de dues peces insem parables anomenades “manteleta i davantal”, quan antigament era tot el p ccontrari: dues peces que res tenien a veure; tan sols hi ha referència d’un p parell de casos en què el mocador i el davantal foren brodats amb les mateixxes característiques. Foto 4

Pel que fa a la joieria, també es va reproduir un sol model, els barquilllos, per la qual cosa la resta de peces no han estat reconegudes com a part d del vestit de la valenciana. (Foto 4)

Les representacions que observem de finals del S. XIX i principis del S. XX segueixen la línia romàntica, amb les influències de les modes del moment. Les dones vestides de llauradores que apareixen a l’Exposició Regional de 1909 (Foto 5) portaven el pentinat a bandes, però la ratlla a un costat, la pinta de a flor d’aigua, barquillos i joia a joc; el mocador replegat cap a l’escot amb un llaç postís a l’esquena; gipó de mànega curta en forma de farol, algunes del mateix teixit que la falda, la qual arribava quasi als turmells, i el davantal allargat. Però fins el 1920 no es generalitza l’ús del gipó de mànega de farol confeccionat amb el mateix teixit que la falda. En les fotografies trobades d’abans d’aquesta dècada generalment no porten el gipó del mateix teixit del guardapeus, sinó que van amb una cotilla que deixa al descobert les mànegues de la camisa. Podien ser cotilles amb les mànegues cosides als tirants, conformant una espècie de cos, ja que s’han trobat prou peces d’aquestes característiques. El gipó actual és una acomodació d’aquesta peça, a la qual han canviat les mànegues de fina batista per altres del mateix teixit amb la finalitat de fer-li un cos a joc a la falda i obtenir un vestit complet. És un altra desvirtuació, ja que

–22–

Foto 5


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana no hi ha cap notícia d’un gipó d’aquestes característiques. Segons la senyon rra Carmen Insa (Ropería Insa), no es va començar a confeccionar aquesta aacomodació de gipó amb mànega de farol fins a les primeres dècades del S. XX. Pepita Samper l’any 1929 i la Fallera Major de l’any 1949, Margaritta Casanova, utilitzaren la cotilla per anar vestides de mànega curta, segons que apreciem en fotografies de l’època. A més a més, Margarita Casanova q portava una cinta a les mànegues que li formava bollats. En aquest cas van p eestar ben aconsellades. Teodor Llorente fa referència a un “gipó de setí, negro o de color; el g gipó de mànega curta, y en ese caso la manga, que solo llegaba hasta la mitad m del antebrazo, estaba adornada con randa (puntilla)”. (Foto 6) Aquest Aq q tipus de gipó el podem observar en fotografies fins a la dècada dels deels anys d a 20. Hi ha mostres de l’època romàntica en teixits de seda llisa de ccolo lorr negre, morat, verd a xicotets sols, o de cotó a ratlles i quadres, amb color una una combinació c co de colors marrons, morats, beixos i granats. Tots els gipons màn à eg e a de farol f ro fa rol trobats tro roba bats ba ts fins ts ns al dia diaa d dee mànega dee hui són d’aquestes característiques, mai confeccionats amb espolinats d l divuit, de divu di vuit vu i , ja q it ue ssón ón d ’èèpo p ca rrom omàn om à tiica àn c del que d’època romàntica. Foto 6

Pell cont Pe co contrari, ont ntra rra ari r , tr trob trobem o em g ob gran r n qu ra quan quantitat anti an tita ti ta tat at d de cotilles amb espolins, de dibuixos grans i menuts, de gran riquesa. A pa part partir r ir rt i d d’aquesta ’aqu ’a aqu ques e ta p es peça eçça i de d dell gipó giipó rromàntic omàà om s’ha confeccionat l’actual gipó de “fallera”. dècada dels A la d ècad èc adaa de ad d ls aanys nyss 20 ny 20 eell lllllarg a g de ar d les faldes anava per la meitat de la cama, les calces eren blanques o dee ccolor blanques o or ol o i lles e ssabates es a at ab a ess b la anq nque uess am ue amb mb un unaa borla de color. Altra novetat que una o dues pintetes Altr Al trra no nove veta ve ta at és és q ue e ccomencen om omen men ence nce cen n a col·locar-se co co als mig. Antigament la llauradora usava aquesta alls costats c sttat co atss de e llaa ra rratlla tllla del del e m ig g. An A tiga ti gam ga m pinteta per pin pi nte teta ta ap er a pentinar-se pen enti t na ti narr-se rs les se les es grenyes, grreeny nyes e , i la deixava clavada al monyo del es bescoll, pinta gran tant beesc b scol oll, l, jja a qu quee lla a pi pint nta gr nt g an ttan a t sols an solss era usada per a lluir en certs so moments. mo ome m nts ts.. Durant uns anys convisqueren el pentinat “a bandes” i la pinta. Aquesta va anar desapareixent a poc a poc, per la qual cosa als orfebres no els era rentable inventar un “joc de pintes”, com ara l’entenem. (Foto 7) Com ens diu R. Ford al llibre Manual para viajeros por los reinos de Valencia y Murcia y lectores en casa i ens mostra Bernardo Ferrandis al quadre El tribunal de les aigües, algunes dones portaven la xicoteta a un costat del rodet, fins i tot si lluïen la gran. En vestir-se de “llauradora” amb el pentinat “a bandes” aquesta Foto 7 pinteta perdé el seu lloc junt al rodet del bescoll, i deixà d’usar-se; vull ressaltar que Teodor Llorente, a pesar de descriure el pentinat de la na p na inta in ta:: “g ta gra ran n pe ein netta de m etal et a ”. al ” llauradora com el de “a bandes” (tres monyos), tan sols anomena l’ús d’una pinta: “gran peineta metal”. carca r--se lla a pi p pinteta n et nt etaa al ccostat o ta os at d de e llaa ra ratlla atl tlla la Durant les primeres dècades del S. XX algunes dones començaren a col·locar-se r de ro et,, a més més a més més és d’afegir-li d’a d ’aafe egi girr lil una run naa del mig del cap (11 i 12). A la fi, la pinteta trobà el seu lloc damunt dell rodet, an nerra l’ll’actual actu ac tu tual ual ““joc jo oc de p pin in nte tes” s . s” altra d’iguals característiques per a l’altre rodet, composant d’aquesta manera pintes”. Aquest “joc” és un invent, ja que mai s’han trobant pintetes i pinta amb lles es m es mateixes atei at eixe ei x s ca xe cara característiques. ract ra ctter erís ísti ís tiqu ti ques qu ess. A partir d’aquest moment, els orfebres treballen la pinta gran i les menudes enud ud udes des aamb mb eels ls m mat mateixos atei eixo ei xo os m ma materials ate teri rial ialls i dibuixos ornamentals. Podem comprovar per les fotos que algunes dones de principi de segle jjaa po port porten rtten eell jo jocc de d p pintes. in nte t s. s S Sorolla, o ollla or la,, en n El pont del mar, de 1916, ja reflecteix la llauradora amb tres pintes.

–23–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana L’any 1928 es va constituir el Comité Faller que aglutinava les 49 falles existents i marcà les bases per als actes fallers. L’any 1929 proclamaren Miss Espanya la representant valenciana, Pepita Samper. (Foto 8). Tot València es va bolcar a afalagar-la i el Comité Faller l’obsequià convidant-la als actes fallers. Fou la representació de la dona valenciana a les festes. Pepita Samper anava correctíssimament vestida: pentinada a bandes amb la ratlla al mig, la pinta mitjana i una xicoteta en el rodet d’un costat, els barquillos i la joia a joc penjava d’una cinta; també portava un collar de perles, mocador de tul i un gran davantal de batista, tots dos brodats amb fil d’or; la falda quedava per dalt dels turmells, un gipó de mànega llarga d’estil romàntic o una cotilla per a vestir de mànega curta. El Comité Faller s’adonà que feia falta el símbol de la dona valenciana que havia representat Pepita Samper, i l’any 1931 proclamaren la primera Reina Fallera, Angelita Algarra Azuara; l’any 1932 proclamaren les Belleses Falleres Consuelo Cariñena i Cruz Robles. Aquestes primeres falleres assistien a alguns actes vestides amb roba d’aquella època. Hi ha una foto de les Belleses vestides de llauradores en un acte al Cercle de Foto 8 Belles Arts de Madrid (13), en la qual podem observar que la imatge que donen és semblant a la dels anys 20. Una pentina ratlla al mig i altra al costat, porten les pintes cisellades, altes, amples i de punta arrodonida; una porta basquinya fins als peus i l’altra guardapeus a flors per meitat cama i davantal curt voretat de randa. Els mocadors s’endevina que són com els clàssics, ja que porten dues bandes creuades sobre el pit (un gran ram de flors impedeix veure’ls bé). L’any 1933 va ser elegida la primera Fallera Major, Leonor Aznar. Les falleres dels anys 30 partiren del model marcat per la Regina dels Jocs Florals, però a poc a poc anaren acomodant detalls de la moda del moment, com és el pentinat a ones i la falda allargada fins als turmells; també prefereixen les pintes cisellades, altes, amples i de punta arrodonida; les dels rodets eren xicotetes i de forma rectangular. (Foto 9) Les arracades més utilitzades eren els barquillos amb les agulles i joia a joc. El collar de perles serà una peça que mai faltarà al coll de la valenciana. El mocador, brodat sobre tul, anava acoblat a plecs al voltant de l’escot, però cap a meitat de la dècada comencen a acomodar-lo per dins.

Foto 9

El poble representava la llauradora de manera pareguda. No solia portar la joia penjada, sinó que la utilitzava com a fermall, a l’igual que en dècades anteriors. A l’esquena lluïa un gran llaç, procedent del de la cinta de la joia que ara usava com a fermall; també portava un gran llaç a la cintura l’origen del qual eren les brides del davantal. Comencen a utilitzar les pintes calades.

–24–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana Década de los 40 y 50 Arribem a l’època franquista, en la dècada dels 40. El “provincialisme” fomentà la divisió de la Comunitat. El vestit degenerà amb l’aparició dels vestits provincials, quan les províncies són delimitacions purament administratives, de caràcter arbitrari, que es consoliden molt recentment. I a més a més creà, seguint el mateix objectiu, un vestit diferent per a cada poble dintre de la mateixa província. Aquesta dècada té les següents característiques: el pentinat a bandes més llis acabat als costats amb una ona quasi al damunt dels rodets. Aquests continuaven fent-se amb la malla del cabell fluix, sense estrényerla en enroscar, es girava fent un bucle i després s’envoltava formant el caragol. Les pintes son més puntudes i els barquillos són substituïts pels raïms. Al coll, sempre collar de perles. Algunes falleres majors portaven el mocador de tul ben acoblat a plecs, altres ja l’acomodaven per dins de l’escot, algunes es penjaven la joia d’una cinta i altres la utilitzaven com a fermall. Les faldes eren llargues fins als turmells i escorregudes; per contra, els davantals, de tul, pareixen cada vegada més xicotets. (Foto 10). La Fallera Major portava les sabates folrades de la tela del vestit. La majoria de les dones que es vestien de llauradora ho feien de manera semblant a la Fallera Major, però generalment acomodaven el mocador per dins de l’escot del gipó; la joia es va convertir en fermall, però conservaven el llaç a l’esquena. Les arracades més populars eren els raïms, i abundaven les pintes calades, a més de les puntudes cisellades. El llarg de la falda deixava veure la sabata blanca amb una borla de color.

Foto 10

Durant la dècada dels 50 el pentinat a bandes sempre amb la ratlla al mig, tendeix a tirar-se cap arrere formant ones. Les pintes varien un poc de forma i grandària, segons el gust de la fallera major, encara que totes són cisellades. Les arracades més utilitzades eren els raïms amb la joia a joc de creació més o menys fantasiosa, sempre amb collar de perles de més o menys voltes. (Foto 11) El mocador i el davantal continuen brodant-se sobre tul de cotó. La majoria de les falleres majors acoblen el mocador a plecs al voltant de l’escot del gipó, cosint-li la cinta d’on anteriorment penjava la joia. (Foto 12). És desgavellat pensar que una dona que usava el mocador per honestedat i per tal de tapar l’obertura de l’escot, es dedicara a cosir el mocador amb una cinta. Mentre avança la dècada, les faldes van acurtant-se; els davantals eren menuts.

Foto 11

Les dones que es vestien per a les festes a assumeixen el pentinat i el tipus de arracad però, pel que fa a les pintes, abunden des, l calades que al final de la dècada arriben les fins als 30 cm. El mocador, l’acomoden per d de l’escot, ja que encara no s’ha genedins r ralitzat la cinta que el subjecta al voltant. Els g gipons de mànega llarga es confeccionen e vellut, oberts per davant o per darrere, en m tancats al voltant del coll i rematats molt a amb una randa blanca; la part de baix acab bava amb enormes aletes que formaven les p peces obertes de les costures. Les faldes s llargues fins als peus; la majoria anaven són p toves, amb el davantal curt i les sabates poc b blanques amb borla.

–25–

Foto 12


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana Década de los 60 y 70 La dècada dels 60. Les falleres majors sempre anaren pentinades a tres bandes, unes amb ones i altres amb el cabell més llis, però sempre amb els rodets correctament fets. Les pintes, generalment, eren puntudes, amb els dibuixos cisellats o gravats. Comencen a veure’s les que portaven una part mat. A més a més de les arracades clàssiques fins ara -barquillos, de a tres o els raïms- comencen a lluir les arracades de llaç amb les agulles i la joia a joc, encara que utilitzada com a fermall; el collar de perles i les polseres completaven l’adreç. El mocador, el portaven acomodat al gipó, cosit amb la cinta. Els escots, que fins ara prenien la forma arrodonida, romàntica, durant aquesta dècada comencen a veure’s també en forma de “V”. Els gipons de mànega llarga continuen portant-se del tipus romàntic. Les faldes anaven acurtant-se segons avançava la dècada, arribant algunes per baix del genoll. Els davantals eren més llargs que en la dècada anterior. Foto 13

Sempre les falleres majors han sigut la guia de com vestir de valenciana. La moda del moment en aquesta dècada influeix més que les falleres majors, ja que moltes portaven els cabells cardats seguint el dictat dels 60. Aquest tipus de pentinat farà que les pintes siguen més altes que les anteriors, per a poder sobreeixir per dalt del cardat. (Foto 13) El model de pinta calat continua sent molt abundant, algunes fins i tot portaven pedreria. Algunes falleres comencen a cosir la cinta a l’escot, encara que no era un costum massa generalitzat. Els gipons de mànega llarga continuen confeccionant-se com en la dècada anterior. Les faldes són curtes, per baix dels genolls, i anaven prou toves. El davantal, menut i les sabates blanques amb borla de color. (Foto 14)

En la dècada dels 70 les faldes continuen curtes. Apareixen algunes pintades amb sanefes de flors i fruits, i fins i tot amb monuments valencians i amb l’escut de la ciutat. Totes les falleres porten la cinta que subjecta el mocador i comencen a brodar-se mocadors i davantals en tela d’organza.

Foto 14

Teodor Llorente escriu “[...]el pañuelo no es muy grande, cruzado ssobre el pecho, de tenue lienzo (clarí) con recamaduras de oro [...] ((14). De José Zapater traguem: “[...] pañuelo corto y delantal de mu(1 sselina ó tul bordado de oro y lentejuelas”[...] (15), i de Davillier: ”un li ligero chal de muselina [...] y dalantal de seda, [...]” (16). També hem ttrobat una nina d’època romàntica que porta el mocador i el davantal tr d de tul de cotó brodat amb fil d’or i lluentons. Els exemples ens donen rreferències importants sobre els teixits que s’utilitzaven tant per al more ccador com per al davantal. El teixit d’organza és una nova acomodació p poc autèntica al vestit de llauradora. Moltes falleres utilitzaven des de la dècada anterior les espardenyes d careta per anar més còmodes a l’ofrena. Algunes les porten amb de fa fa falca i borla. En aquesta dècada incorporen les plataformes a les sab bates. Foto 15

En aquest moment la pinta és d’uns 22 cm d’alçada. (Foto 15)

–26–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana Década de los 80 y 90 Dècada dels 80. Si ens fixem en la joieria comprovem que les pintes s menudes, d’uns 16 cm d’alçada. (Foto 16) En la dècada anterior cosón m mencen a utilitzar diferent tipus d’arracades; als testimonis que tenim podem d llegir “[...]sujeto con dos largos pinchos (agulles ó rascamoños) de m metal dorado, cuyas gruesas cabezas, adornadas con esmeraldas (verd daderas o falsas) primero, y en tiempo más recientes con perlas, sobresalían s á uno y otro lado, formando juego con las arracadas (barquil llos).” (17). La documentació sempre ens descriu com a arracades els barquillos; b és, sense cap dubte, el més autòcton de tots els models utilitz zats per les valencianes. Però juntament amb aquestes arracades també trobem t els llaços, els d’a tres, els d’a u, els de xorros, etc.

Foto 16

Si ens fixem en la manera de treballar també trobem que ha canviat, ja q que les pedres abans s’encastaven a la peça i ara van subjectades mitjanççant unes gafes metàl·liques. El color de les pedres que utilitza el poble són: eel verd de la maragda, el blanc de l’espill i el groc del topazi.

Les falleres majors de la dècada dels 90 porten les faldes llargues fins a terra i uns davantals d’enormes proporcions. La cinta sobre el davantal és més estreta que en les dècades anteriors. Els jocs de mocador i davantal no recorden els antics, ni pel teixit, ni per la grandària, tampoc pels dibuixos, ni en el tipus de brodat. En aquesta dècada apareixen els vestits brodats, que és un invent comercial. En aquests vestits el gipó és de ras llis i la falda de ras amb brodats de fil d’or, d’argent o de colors, formant garlandes més o menys artístiques; alguns motius són més propis del mantell d’una Mare de Déu. Apuntem una dada de Teodor Llorente sobre la falda: ”[...] la falda de seda brochada, recamada también de oro con guirnaldas de flores claro; la media blanca, y el zapatito de seda muy escotado.” (18). Per a confeccionar els guardapeus sempre s’han utilitzat teixits de seda o de cotó: espolinat, domàs, setí, tapisseria, indiana, cretona, etc. Les faldes brodades que s’han trobat són de llana, mai de seda. El 1991, Carla Muñoz Antolí-Candela va ser la primera Fallera Major de València que es llevà la cinta de l’escot i la substituí per la randa, i es posà un gipó reproduït del S. XVIII. (Foto 17) Cap a la meitat de la dècada comencen aplanar-se exageradament els rodets dels costats. “Pero lo más especial y característico, lo que la agraciaba más, era el tocado. Caía sobre ambas sienes el cabello, en bandas muy lisas, cubriendo las orejas con una especie de trenzadas escarapelas (caragols). Dividido el de detrás en delgadas trenzas, formaban el rodete, aplastado sobre la cerviz, [...] Completaba este artístico adorno la gran peineta de metal (pinta) toda dorada, que daba marco triunfal á la cabeza, ornándola, como la de los santos, con una aureola bizantina.” (19) Davillier ens diu: ”Sus cabellos, negros como ala de cuervo, enrollan en rodetes sobre las sienes y quedan peinados hacia atrás en un enorme moño [...]”. (20)

–27–

Foto 17


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana En la primera dècada de 2000 s’inventen los ahuecadores que utilitzen davall les llargues faldes per aconseguir el màxim volum. Tradicionalment, el volum just per a les faldes s’ha aconseguit emmidonant les sinagües i sobresinagües. En aquest moment és exagerat com van de toves algunes falleres. (Foto 18) Les falleres adornen l’escot amb una randa quan es posen el gipó model S. XVIII, i no utilitzen la cinta. Els mocadors, se’ls posen de manera que a penes sí es veu que en porten i, en contrast, el davantal ja no pot ser més gran. (Foto 19) En aquesta dècada les falleres porten les pintes tan baixetes que, vistes de cara, a penes si es veuen dos dits per dalt del cap. La mida és de 12 cm d’alçada per 18 cm d’amplària. La pinta s’ha de col·locar al monyo una vegada aquest està fet, i no és pentina el monyo sobre la pinta com fan ara la majoria: açò fa també que la pinta quede tan poc visible.

Foto 18

Foto 19

–28–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana L’home faller fins l’any 1954 utilitzava el saragüell o el torrentí quan es vestia v a l’antiga, però la majoria de les vegades, sobretot la gent gran, anava amb el model vigent a l’època, pantalons i americana. (Foto 20) La JCF volgué uniformar els fallers i va crear “[...] el denominado “traje de fallero” o “labrador de gala” estrenado como tal por los miembros de la J. C. F. para ir a la Ofrenda Tal medida, que se desligaba g de cualquier fidelidad histórica a la indumentaria valenciana, intensificó el proceso de uniformización del fallero masculino, asociado a a su deseo de diferenciarse como colectivo. Este proceso se completó con la introducción de una particular jerarquía de fajines, en función del grado ostentado en la comisión o en la J. C. F.” F ( 21) (Foto 21) Foto 20

A la dècada dels 60 ja tots els fallers anaven uniformats, joves i grans. El vestit tret per la JCF no estava del tot incorrecte: era un model de principi del S. XIX portat a les grans poblacions. El que sí era incorrecte eren els materials emprats i el negre com únic color, i el fet de no portar a més ni barret ni mocador al cap. Hi hagué una mala interpretació dels botiguers, que utilitzaren teixit de ras i tergal negre per al traje, amb una deformació en el tall i en la confecció, a més a més del faixí en el lloc de la faixa, i les sabates modernes en lloc de les espardenyes. Aquest és el model més fúnebre dels uniformes inventats.

Foto 21

Com he intentat exposar, a partir de la dècada dels 60 del S. XIX, començà una nova trajectòria per a la indumentària tradicional. El vestit és utilitzat per les dones interpretant-lo sota els manaments de les modes del moment; des d’un principi es va començar a canviar per tal d’enriquir-lo, i hem arribat al començament del S. XXI aconseguint desvirtuar-lo. Potser pels interessos comercials d’alguns botiguers, orfebres i perruquers, que han d’oferir novetats per a vendre, encara que siga a costa de la desfeta del vestit tradicional. A partir de la creació de la Junta Central Fallera, les dones que pertanyen a una comissió s’anomenen falleres i utilitzen el vestit de la “llauradora valenciana” per als actes. Fins fa pocs anys, la gent, inclús del món faller, encara deia vestir-se de “llauradora” o “valenciana” al vestit usat per les falleres. Però a poc a poc ha anat canviant el nom pel de traje de fallera, arraconant el nom tradicional. El vestit d’algunes falleres, en aquest moment, és un model que res té a veure amb l’antic vestit de la valenciana de classe popular, ni del divuit, ni del dinou. Però altres s’han apuntat al moviment de canvi, experimentat últimament al món faller. Cal valorar aquesta iniciativa molt positivament i crec que podien arribar a utilitzar la gran varietat d’indumentària tradicional que hi ha, adequant-la per als actes fallers. Aquesta gran varietat i riquesa de la roba tradicional donaria, a cada acte, un color i una diferència enriquidora. Pense que les falles són associacions dedicades a mantenir una festa valenciana, per la qual cosa val la pena l’esforç que fan per recuperar la indumentària tradicional. A Castelló i Alacant el procés seguit pel “vestit tradicional”, (“castellonera”, “castellonero”, “bellea” o “novia alicantina”, “foguerer”, etc.) és el mateix que al cap i casal, per la qual cosa faig la mateixa reflexió per a les gaiates i fogueres que per al món de les falles.

SALVADOR MERCADO MACHI

–29–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana Bibliografía Emprada Història del vestit tradicional en la festa: el trage regional 1.

Davillier, Ch. Viaje por España, vol. 2, pàg. 214 i 215

11.

Huguet Chanza, J., coautor. Op. cit., pàg. 114

2.

Ibídem, vol. 1 pàg. 55, 58, 65, 77 i 112, i vol. 2 pàg. 214

12.

Memoria gráfica de valencia pàg. 242. Levante EL MERCANTIL VALENCIANO, 1999

3.

Almela i Vives, F. El traje valenciano, pàg. 50

13.

Tormo Ases, J. Falleras Mayores de Valencia 1931-2005, pàg. 41

Pérez Sánchez, Alfonso E. Pintura española en Chile, pàg. 41

14.

Llorente Olivares, T. Op. cit., vol.2, pàg. 445

15.

Zapater, J., coautor. Los valencianos pintados por si mismos. La valenciana, pàg. 589

16.

Davillier, Ch. Op. cit., vol. 2, pàg. 215

17.

Llorente Olivares, T. Op. cit., vol. 2, pàg. 445

18.

Ibídem, pàg. 445

19.

Ibídem, pàg. 445

20.

Davillier, Ch. Op. cit., vol. 1, pàg. 53

21.

Hernández Martí, G. M., coautor. Historia de las Fallas, pàg. 202 Biblioteca de Levante EL MERCANTIL VALENCIANO, 1990.

4.

5.

6.

7.

Almela i Vives, F. El traje valenciano i Historia del traje de la labradora valenciana Huguet Chanzà, J., coautor. Historia de la fotografía valenciana, pàg. 96 Biblioteca de Levante EL MERCANTIL VALENCIANO, 1989 Historia viva de Valencia, vol. 2, Las Provincias, 1958

8.

Llorente Olivares, T. Valencia, vol. 2, pàg. 444

9.

Vicente Conesa, M. V. Seda, Oro y Plata en Valencia. Garin, 258 años

10.

Llorente, Olivares, T. Op. cit., vol. 2, pàg. 445

–30–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Acte de proclamació de la Regina de Maig Un dels actes més representatius de la nostra comissió, és, sense cap dubte, la proclamació de la Regina de Maig. Es tracta d’un acte de reminiscències populars, arrelat als antics costums, no només valencians i que el Grup Alimara amb la col·laboració de la nostra falla ha recuperat, convertin-se en una prologanció més dels actes fallers. Amb la arribada de la primavera, el despertar de la natura i dels sentits, comença un seguit d’actes de caracter sòcio-ritual per tal d’aconseguir una major cohesió i arrelament de la societat. La Regina de Maig o Maia és un ritus d’iniciació que té l’origen en les antigues festes primaverals romanes i que són les precursores dels Jocs Florals i mes modernament de les Festes Falleres. L’elecció d’una xiqueta que passa a formar part de la societat adulta, la seua entronització i la seua lloança de la bellesa i fertilitat marquen aquest caràcter iniciatic social que a més a més es complementa amb altres esdeveniments de carácter més festiu i lúdic, com passacarrers, muntatge de les creus de maig o balls que eren presidits per la Regina.

–31–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

El comercio, factor determinante en la historia de la comisión Los comercios, a lo largo de los años, han sido sostén económico y social de la falla. Aunque durante estos cincuenta años los distintos sectores comerciales que se asientan en las calles de Ciscar y Burriana han ido cambiando, su ayuda y apoyo han sido, de manera innegable, facto clave en el desarrollo de la comisión. Y lo ha sido de muy distintas maneras. En principio, por supuesto, en el ámbito económico, ya fuera anunciándose en el llibret, o colaborando en las replegàs del comercio que se efectuaban año tras año. Durante los últimos tiempos, algunos de estos comercios han pasado a convertirse en patrocinadores de actos falleros como las multitudinarias verbenas o la Regina de Maig, o en entidades con categoría de falleros de honor, en la persona de sus propietarios. Nuestra comisión se localiza sobre dos calles que hoy por hoy, son el foco de restauración y gastronomía más importante de Valencia, junto con el barrio del Carmen. Por tanto, resulta evidente que el sector comercial ha cambiado, como también lo ha hecho la falla como institución. Si analizamos algunos de los anuncios del primer llibret, reproducidos a continuación, observaremos, no sin cierta nostalgia, algunas curiosidades. Por ejemplo, la presencia de uno de nuestros anunciantes más veteranos, Acumuladores KLG, que rara vez ha fallado a la hora de anunciarse en el llibret. Por otro lado encontramos Bodegas Quiles, con una relación directa con Enrique Quiles, creador del escudo de la comisión. El sector de la gastronomía, señero en nuestro barrio, está ampliamente representado, destacando dos locales, Bodebar y Bar París, con incidencia destacada en el nacimiento de la comisión, ya que en estos locales

–32–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana se reunieron los primeros componentes con la intención de fundar la comisión fallera. Es indudable que el comercio coincide con las comisiones falleras en su condición de parte fundamental del entramado social del barrio donde se asienta una falla. Es lugar de reunión, como los casales falleros, y por ello la coexistencia entre ambos es natural, entendible y necesaria. Desde estas páginas, y aprovechando la conmemoración, la comisión de CiscarBurriana quiere agradecerles sinceramente su amistad y cooperación lo largo de estos cincuenta años.

–33–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Las calles GABRIEL CISCAR I CISCAR (Oliva, 1760 - Gibraltar, 1829) Marino, matemático y político. Comenzó estudios de leyes en la Universidad de Valencia, pero sin acabarlos ingresó en la Escuela Naval de Cartagena. En la Marina llegó a ser Jefe de Escuadra y Teniente General. Profesor y director de la Escuela Naval de Cartagena, revisó y escribió obras sobre la aplicación en la navegación de las matemáticas. Defendió la implantación del sistema métrico decimal en España. Tras 1808 se compromete en la política activa como destacado liberal. Fue regente del Reino en dos ocasiones. En 1814 Fernando VII decretó su prisión y más tarde el destierro de su tierra natal. Durante el trienio liberal vuelve a la política y cuando las Cortes dictaminan la incapacidad mental de Fernando VII, de nuevo es nombrado regente. Con la vuelta del absolutismo, es condenado a muerte y se exilia en Gibraltar, donde muere.

–34–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana BURRIANA La Plana Alta (CASTELLÓN)

Fue una de las ciudades existentes en época musulmana y la más importante al norte de Valencia. Por ello y por sus situación geográfica fue hacia donde se dirigió la primera campaña militar de Jaime I en 1233 con el fin de conquistar el territorio valenciano. Una vez expulsada la población musulmana, quedó incorporada al Patrimonio Real. Durante los siglos medievales fue cedida por los monarcas durante ciertos períodos de tiempo a diversos señores, normalmente ligados a la Familia Real. En 1329 cambió su fuero al de Valencia y en 1348 es una de las pocas Villas Reales que no se adhirió a la Unió encabezada por Valencia, lo que llevó al monarca a otorgarle el privilegio de poner tres coronas sobre campo azul en su escudo. En 1931 recibió el título de ciudad. Con 47,2 km2 de extensión, Burriana es regada por el río Seco, en cuyo delta conjunto con el Mijares y la Rambla de la Viuda se ubica. Aunque en la huerta se cultivaban anteriormente moreras, cereales y vid, hoy apenas hay otro cultivo que naranjos y mandarinos. Su puerto es el segundo exportador de agrios, tras el de Valencia. Posee industria de cítricos, alimentaria, de construcción, porcelana y plásticos.

–35–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Entorno inmediato de las calles La calle Ciscar fluye hacia la Gran Vía Marqués del Turia, uno de los ejes principales de la ciudad, avenida que antaño era huerta, que conecta el centro de Valencia con los primeros metros de la zona antiguamente portuaria. Esta avenida fue proyectada en 1884, pero el plan, redactado por el arquitecto Francisco Mora, no fue aprobado por el Ayuntamiento hasta el año 1907. Mora fue también el encargado del diseño del Mercado de Colón, cuyos orígenes se encuentran en la necesidad, a finales del XIX y principios del XX, de abastecimiento de la zona del Ensanche. Este mercado fue demandado por el propio vecindario que tenía como única alternativa el de la plaza del Mercado, que se encontraba a una distancia considerable para la época. Este mercado se levantó en una nueva manzana ocupada por las calles de Ciscar

Plano del Ensanche

Las calles que dan nombre a nuestra falla se enmarcan dentro de la zona de la ciudad de Valencia conocida como el Ensanche, proyecto de finales del s. XIX que comenzó con la calle Colón, zona antiguamente amurallada, que fue remodelada para facilitar la expansión de la ciudad.

Vista aérea del Ensanche

–36–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Calle de la Paz.

G. V. Marqués del Turia.

(en la actualidad, Conde Salvatierra), Filipinas (actual calle Jorge Juan) y Puerto (actual Cirilo Amorós). Rodeando el novísimo Mercado de Colón, edificios deudores del modernismo y art decó, con la altura en proporción a su ancho, de 50 metros, alentados por el urbanismo provocado por la Exposición Regional de 1909.

Francisco Mora diseñaría la avenida Marqués del Turia, y añadiría, posteriormente, el diseño de los jardines. En el número 1, esquina con la calle de Ruzafa, abriría sus puertas un colmado, regentado por Vicente Castillo, en el año 1916. Otros de los comercios que perviven en el tiempo son El Romeral (1944), corsetería Lerma (1953), Gure-Etxea (1950), Barreira y Aquarium (1957) o Bimbi (1966). A principios de los años 70 florecieron locales de copeo de nombre afrancesado, como mandaban los cánones de la época: Le Privé, Le Clichy, Frankfurt o La Llave. Como puede verse, la zona que rodea las calles de Ciscar y Burriana adoptó con el paso de los tiempos las características de las que no se ha desprendido: comercial, aristocrática y marcada por la gastronomía y el ocio.

Detalle de la verja circundante al mercado de Colón.

Antiguo solar en la calle Joaquín Costa.

Alzado del Mercado de Colón.

–37–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

El casal de la comisión Ciscar-Burriana Los primeros falleros que formaron la comisión no disponían de un casal al uso. Las primeras reuniones se mantuvieron en bares como el Bodebar y el Café París e incluso en locales de negocios particulares como la tapicería de Enrique Juan Castell. Finalmente, la comisión puede acceder a un antiguo almacén de recauchutados, situado en el actual emplazamiento del casal, que estaba flanqueado por un bajo ocupado por motocarros y por una carpintería. El bajo fue limpiado por los propios falleros. En la zona donde ahora se encuentra el almacén, al retirar los neumáticos, incluso aparecieron algunos conejos. El casal fue decorado bajo la dirección de Carlos Morales. La decoración del casal se ideó basándose en el interior de las antiguas alquerías valencianas, destacando los aperos de labranza. El Ministerio de Información y Turismo reconoció la valía del casal de la falla, otorgando un premio en el año 1970.

–38–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

El escudo de la Comisión y el logotipo conmemorativo del 50 Aniversario El escudo de nuestra comisión, que apenas ha sufrido cambios a lo largo de la historia, fue creado por Enrique Quiles, persona cercana a algunos componentes de la comisión en sus primeros años de vida. Quiles se sirvió de los elementos representativos de las calles que dan nombre a la falla, las naranjas de Burriana y el barco que remite al navegante Ciscar, para crear un escudo de líneas sencillas, donde el dinamismo implícito en el buque contrasta con la llamas que actúan como fondo, símbolo de la fiesta fallera. La efectiva simpleza del diseño se demuestra en que tan sólo ha necesitado de un mínimo restyling en los últimos años para adaptarse al paso del tiempo, avivando los colores y depurando las líneas del antiguo dibujo.

El logotipo conmemorativo del 50 aniversario de la Falla Ciscar-Burriana fue diseñado por Alicia Bonillo Calero, diseñadora gráfica perteneciente a la comisión. Siguiendo unas pautas básicas determinadas, Alicia Bonillo creó un diseño vanguardista, alejado del clasicismo prototípico de los aniversarios, y evitando un diseño simplista del número 50, referencia evidente, necesaria y explícita en el diseño. El logotipo del aniversario incluye una rosa de los vientos, en referencia a la relación de la falla con el mar, y como metáfora del rumbo futuro al que se dirige la falla en los próximos cincuenta años. La rosa de los vientos aparece enmarcada en un círculo de fuego, similar al que podemos ver en manos de los dimonis que recorren las calles de muchos municipios valencianos durante los conocidos correfocs, y que remite al fuego purificador de las fiestas falleras que aparece en el escudo original. Los colores elegidos para la configuración del logotipo fueron el naranja, relacionado de manera directa con el escudo original, sobre negro, color que actúa como fondo perfecto resaltando el acertado color y diseño final del logotipo conmemorativo.

–39–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Evolución del estandarte de la comisión Durante los dos primeros años de existencia de la comisión, no se desfiló con un estandarte ad hoc. En el año 1963 se diseña el primero, que difiere del actual en la presencia del Miguelete en un segundo plano y una cruz roja en las velas del barco. Se trata de una pintura realizada a mano sobre cartón bordada sobre un fondo granate, con el escudo de la ciudad metálico presidiendo la enseña. En 1968, se rediseña el estandarte, que duraría hasta el año 2003. Momento en el que desaparece el Miguelete y la cruz roja, mientras que el fondo para a ser un azul cielo. En el año 2006, la entonces Fallera Mayor de la comisión, Marta Jiménez, hizo entrega a la falla de dos nuevos estandartes, bordados en un color azul más intenso que en la anterior enseña.

–40–

Estandarte (año 1963 - 1968)


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Estandarte de la desaparecida Falla Ciscar-Conde Altea

Estandarte (año 1968 - 2003)

–41–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Estandarte año 2006 (obsequio F. M. Marta Jiménez)

Estandarte año 1974

Estandarte año 2003 (obsequio P. I. David Cisneros Lorente)

–42–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Himno de la Falla Letra: Joaquim Sendra Música: Joaquim Albiach

Obertes les portes de nostra Alquería a temps arribàreu, amics del fallers, que per obsequiar-vos lluix més el dia, Valencia engalana de festa els carrers. Amants nostres braços obrim afanyosos volent acollir-vos a tots com germans; vingau; acosteu-vos, estem anhelosos d´unir amb les vostres les trémules mans. La Falla Ciscar-Borriana exemplar en tot moment, a tots unix, agermana per a sempre, fermament. Així sens treva camina a l´impuls de l´ideal, quan l´èxit ja s´endevina amb ressons sublims, trionfals! S´adornen del Barri balcons i façanes, s´escolten festívols el trons maliners, i belles falleres, gentils valencianes, desfilen joioses pels nostres carrers. Prodiga la Falla color, harmonia, Satírica gràcia, en màgic esclat; les traques escampen arreu l´alegria… De goios i ventures reblix la Ciutat! La Falla Ciscar-Borriana exemplar…

–43–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Insignias INSIGNIAS DE ORO DE LA FALLA Fernando Alabarda Requeni Sofía Alabarda Roitegui Amparo Alcoriza Balaguer Miguel Amado Sayas María Ángeles Alfonso Gómez Ignacio Ballester Borrell Francisco Ballester Peretó Enrique Borredá Puyó María Dolores Borrell Almiñana Felicidad Castelblanque Español Mari Carmen Español Ruiz Vicente Español Ruiz Salvador Estarlich García Marisa Gil Fuentes Paqui Gil Fuentes Miguel Gil Garnés Lucía Gil Raga Baldomero Gómez López Evaristo Gómez López Ángela Hernández Espartero Leopoldo Huercio Francés Ernesto Jiménez Pardo Ana Lorente Méndez José Lorente Lorente Fernando Manjón Estela Vicente Mascarós Torres Miguel Martínez Benlloch Francisca Martínez Pastor Joaquina Méndez Pastelero Jaime Monteagudo García Jose María Montesinos Llovet María del Carmen Moradillo Mateo José Antonio Morales Company

Mª Dolores Morales Molina Lisardo Moreno Barrera Josefa Muñoz Bisbal José Navarro Fernández Pedro Palma Madrigal Pedro Resta Pajares Mª Teresa Roitegui Urra María José Romeu Alfonso María Ángeles Romeu Alfonso Manuel Ruiz Segarra Manuel Ruiz Aznar Evaristo Serrano Giménez Francisco Soriano Rodríguez Teresa Tort Galiana Jorge Tort García Antonio Vargas Llovet Juan Antonio Villanueva Clemente Parque de Atracciones de Madrid

INSIGNIA DE ORO Y BRILLANTES DE LA FALLA Enrique Borredá Puyo Miguel Gil Garnés Fernando Manjón Estela

MIEMBROS DE LA COMISION QUE HAN FORMADO PARTE DE JCF Miguel Gil Garnés José Morales Company José Javier Sáez Cuesta

–44–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Premios

Año 1964

Año 1974

Año 1997

Año 1966

Año 1968

Año 1974

Año 1970

Año 1985

Año 2002

Año 2001

–45–

Año 1972

Año 1996

Año 2010


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Primeros premios de la Comisión

1969 19 969 6 Categoría 2ª A Artista: José López Castillo Lema: “La vida es una canción”

1985 19 85 Categoría: 6ª Artista: Joan Manuel Castelblanque Lema: “Espectacles menuts”

1990 Categoría: 6ª Artista: Antonio Ramos Lema: “Savis consells”

1996 Categoría: 2ª B Artista: Abel Monteagudo Lema: “Desevolució”

–46–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

1997 19 997 Categoría: 2ª B Artista: José Luis Ferrer Lema: “Açi també farem historia”

Premio Raga 2001

1998 19 98 8 1. Premio llibret Premio “Emili Panach i Nelo” de Lo Rat Penat er

Premio Tío Maravillas 2003

–47–

2001 2001 2 Categoría: 1ª B Artista: Miguel Delegido Lema: “Benvinguts al mite / Terra mítica”

2006 Premio “Armando Serra Asencio” a la mejor portada. Lo Rat Penat


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Portadas llibrets 1961-2010

1961

1962

1966

1967

1971

1964

1965

1968

1969

1970

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

–48–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

–49–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor de Valencia

Lucía Gil Raga Fallera Mayor de Valencia 2006

–50–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Corte de Honor

Sandra Llorens Martínez Corte de honor de la Fallera Mayor Infantil de Valencia 1992

Carla Ruiz Vilalta Corte de honor de la Fallera Mayor Infantil de Valencia 2011

–51–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1961 FALLA GRANDE Lema: “Armas” Artista: Salvador Guaita Premios: 6º Sección 2ª Presidente Victoriano Velasco Martínez Otros datos Banda de música del Puig Pirotecnia J. Más (Alfafar)

La historia de nuestra falla se remonta al ejercicio 1960-1961. En aquel año, escuchábamos en las radios los éxitos de Jimmy Fontana, Dalida y Los 5 Latinos. Nuestras abuelas cosían en máquinas Sigma, y los españolitos de la época se movían a bordo de vehículos como el Renault Gordini o la Vespa 125. Un grupo de gente del barrio con inquietudes falleras se reúne en bares como el París (ahora bar Amador), el Bodebar, el actual bar Dino’s, o en locales y bajos como la tapicería de Enrique Castell. Se la conocía como la peña del Gotet o del Chato, lo cual da bastantes pistas sobre alguna de las actividades favoritas de las actuales generaciones de falleros. Entre este grupo se encontraba el padre de Jordi Tort. Hay que destacar que entre los años 1948-49 y 1955 ya existió un antecedente de nuestra falla en el cruce de calles de Salamanca y Burriana. Como dato curioso de aquellos primeros años cabe señalar que en el llibret solo constaba la directiva y el primer vocal, sin estar representada la comisión masculina o femenina. Algunos de los primeros anunciantes fueron Talleres Navarro, Bodegas Quiles o Acumuladores KLG. Ese mismo año, 1960, no se plantaría falla, al contrario que en 1961, año oficial de la fundación de la comisión. La Fallera Mayor Infantil, Marisa Escandell, es madre del ahora también fallero de nuestra comisión, Andrés Hidalgo y actual Fallera Mayor de 2011. Como vicepresidente figura don José María Paredes, padre de Carlos Paredes, conocido pediatra de nuestra ciudad.

–52–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª Dolores Torres y L. de la Calle

Fallera Mayor Infantil Marisa Escandell Doménech

–53–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1962 FALLA GRANDE Lema: “Y, a la punta un Bufo” Artista: Salvador Guaita Premios: Sin premio Sección 2ª

Presidente Jose Mª Paredes Santoma

En el llibret de este ejercicio aparece la srta. Ana María Duart Torres como “Reina del Foc”. El poeta realizó una serie de retratos consistentes en breves versos sobre los fallero más emblemáticos de la comisión. Al final del llibret se incluye una explicación del monumento en lengua castellana.

–54–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor María del Pilar Lara Leyrado

Fallera Mayor Infantil María Julia Cordellat Miralles

–55–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1963 FALLA GRANDE Lema: “La vida es sueño” Artista: Jose Barea Sanchez Premios: Sin premio Sección 3ªB

Presidente Salvador Campins Giner

Este año, la Falla cuenta con dos Falleras Mayores de gran tradición en la comisión. M.ª Dolores Morales Molina, Fallera Mayor, se convertirá con los años en madre de dos Falleras de la comisión: Anabel y M.ª José. La Fallera Mayor Infantil, M.ª de las Nieves Borredá, era hija de Enrique Borredá, conocido Fallero de la Comisión y como en el caso anterior, con el paso de los años, se convertiría en madre de un presidente infantil, José Domingo.

–56–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor M.ª Dolores Morales Molina

Fallera Mayor Infantil M.ª de las Nieves Borredá

–57–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1964 FALLA GRANDE Lema: “El peix” Artista: José Navarro Segura Premios: Sin premio Sección 2ª

Presidente Salvador Campins Giner Otros datos Banda Municipal de Camporrobles

Tres falleras mayores infantiles figuraban aquel año en el llibret. Y no es que fueran hermanas o compartieran cargo. Como Fallera Mayor Infantil aparecía la niña María Amparo Bueno Campos, y como Fallera Mayor Infantil del Asilo de San Juan de Dios la niña Amparo Marqués Escrigs. El motivo no es otro que entre los años 1963 y 1966, la comisión infantil visitó y plantó su falla en este asilo de la Malvarrosa. Además, y por si fuera poco, la tercera fallera mayor infantil en discordia fue la niña Marisol Martínez Abolafio, Fallera Mayor de la falla infantil de nuestra comisión en otro asilo, en este caso, el de nuestra Sra. Del Carmen.

–58–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Encarnita Alberola Martínez

Fallera Mayor Infantil María Amparo Bueno Campos

–59–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1965 FALLA GRANDE Lema: “El molí de la vida” Artista: Ángel Azpeitia Premios: Sin premio Sección 2ª Presidente José Navarro Fernández Otros datos Banda de música del Gobierno Militar de Valencia Pirotecnia Luis Brunchú Orquesta “La Orquestina Holiday”

Primer año al que pertenece a nuestra comisión uno de los falleros más queridos, D. José Navarro, que hoy da nombre al premio de uno de los campeonatos señeros de nuestra comisión, el de dominó. Sin demérito alguno, señalar que en la corte de honor de la falla aparece la figura de las “mascotas”, privilegio que aquel lejano año recae en dos falleras: Desamparados Navarro Legido y Mari Carmen Miralles. Como dato curioso, señalar que la fallera mayor infantil de este año, no aparecía retratada en el llibret. Como anécdota, señalar que este año, uno de los miembros de nuestra falla, Blas (a falta de más datos personales), casi se queda sin pelo por culpa de una permanente.

–60–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Marisa Pérez Abellán

–61–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1966 FALLA GRANDE Lema: “Peces de secano” Artista: Salvador Guaita Premios: 11º Sección 2ª

Presidente José Navarro Fernández Presidente Infantil Salvador Campins Espí Otros datos Banda de música del Gobierno Militar de Valencia Pirotecnia Luis Brunchú Orquesta Rumbo

Señalar que en la relación de la corte de honor infantil de aquel año, vuelve a aparecer la figura de la “mascota” de la comisión infantil. En aquel año el cargo recayó en la fallera María Amparo Vicent Miralles. Francisco Soriano se traslada momentáneamente algunos días a la sede de Junta Central Fallera, ya que es nombrado delegado de la comisión en esa institución.

–62–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mari Carmen Hernández Capdevila

Fallera Mayor Infantil Merceditas Serra Cortés

–63–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1967 FALLA GRANDE Lema: “Adán y Eva” Artista: Jose Varea Rocafull (hijo) Premios: 8º Sección 2ª Presidente José Navarro Fernández Presidente Infantil Fco. Domingo Soriano Mompó Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella Orquesta Rumbo

Este es Fallera Mayor la srta. María Asunción de Leyva Sánchez, casada años después con un importante notario de nuestra ciudad y madre de dos hijos, el mayor de los cuales, Luis, fue compañero de pupitre de un componente de nuestra comisión, Francisco Ballester, durante su año de COU en el colegio de los Hnos. Maristas. Durante aquel curso lectivo, ambos aplicados estudiantes disfrutaron a lo grande, no preparando el Selectivo, sino jugando al copo con dados en el interior del pupitre, adecuadamente forrado, lo que evitaba la emisión de ruido al exterior de la clase. En el llibret aparece el anuncio del Salón de Caballeros propiedad de los peluqueros Remigio Vizcaíno y Francisco Martínez, donde se anunciaba un servicio esmerado en corte de pelo a la navaja, y corte de pelo para la Primera Comunión, además de un gran surtido de colonias y masajes. Bastantes de nuestros falleros pasaron por aquel salón, que todavía conservaba cuando cerró, hace ya algunos años, aquellas espirales de color típicas de las antiguas peluquerías en su puerta exterior.

–64–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor María Asunción de Leyva Sánchez

Fallera Mayor Infantil Elisabeth Grima Palop

–65–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1968 FALLA GRANDE Lema: “En la pesca, ¿qui es el que pica a la primera?” Artista: Jose Barea Rocafull Premios: 14º Sección 2ªB 25º Actividad fallera FALLA INFANTIL Lema: “Contamos contigo” Artista: Alfredo García Tormo Premios: Sin premio Sección B Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Francisco Domingo Soriano Mompó Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella Orquesta “Els Esturions” Texto extraído del llibret: “Sirva esta experiencia de la primera falla infantil plantada en el Barrio, de trampolín para lanzar a estos nuevos falleros, niños todavía: y que cunda ejemplo para años sucesivos, procurando aumentar en número y superarse por bien de Valencia y sus fallas.” Este año, además de Fallera Mayor Infantil, tenemos una Regina del Foc, cargo para el que es nombrada la srta. Laura Ortiz. Como Presidente de Honor de la Comisión destaca el nombramiento del por aquel entonces alcalde de la localidad de Burriana, el Excelentísimo señor don José Monzonés Alfonso. En la relación de cargos de la comisión ejecutiva aparece reseñada la figura del “cobrador”, cargo que sin duda alguna, con los vaivenes económicos que sufre en la actualidad nuestra comisión, y en extensión el sector fallero, es necesario recuperar con la mayor celeridad. Reseñar como hecho anecdótico, que este año, Francisco Soriano, nuestro actual primer vocal, fue trasladado en andas durante un recorrido por las chocolaterías de Valencia.

–66–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor María Cristina Staatsmann Gleich

Fallera Mayor Infantil María Luisa Escrig Aguado

–67–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1969 FALLA GRANDE Lema: “La vida es una canción” Artista: José López Castillo Premios: 1º Sección 2ª A FALLA INFANTIL Lema: “Nueva ola” Artista: José López Castillo Premios: Sin premio sección 2ª A Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Francisco Domingo Soriano Mompó Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella

La comisión consigue uno de los primeros éxitos en cuanto a monumentos, con un merecidísimo primer premio de la categoría Segunda A gracias a la falla conocida como “El Loro”. En este año tiene lugar la inauguración de nuestro actual casal, bajo la presidencia de don Salvador Aguado y que fue decorado por Carlos Morales, fallero y padre de María Dolores Morales, también durante muchos años, fallera de nuestra comisión. El casal en aquellos tiempos recibía también el nombre de Llar Faller, y se alquilaba para bautizos y comuniones. Aunque cabe destacar, que también era lugar habitual de convite para las bodas de algunos falleros, y es que lo que la falla ha unido que no lo separe el hombre. Como detalle curioso, señalar que el local donde ahora se encuentra nuestro casal fue con anterioridad un taller de recauchutado de goma.

–68–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Encarnación Lorenzo Díaz

Fallera Mayor Infantil María de la Luz Brotons Mompó

–69–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1970 FALLA GRANDE Lema: “Els set pecats de la capital” Artista: José López Castillo Premios: 6º Sección 2ªA 24º Actividad Fallera Premio al mejor casal de Valencia otorgado por el Ministerio de Información y Turismo FALLA INFANTIL Lema: “Homenaje a Walt Disney, maestro de ilusiones” Artista: La comisión Premios: Sin premio Sección A Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Fco. Domingo Soriano Mompó Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella

El monumento grande se dedica a la victoria de Massiel en Eurovisión, con el famoso “La, la, la” que como dato curioso a punto estuvo de no participar en el festival, al ser acusada la melodía de ser un plagio de una canción que ya sonó en el festival unos años antes. En la falla grande de aquel año también aparecía el segundo clasificado, el inglés Cliff Richard. Manuel Ruiz Aznar, que ha sido presidente de nuestra comisión, compartió cargo aquel año con su padre, uno como delegado de festejos de la comisión masculina, y el otro como delegado de festejos de infantiles.

–70–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Inmaculada Soler Almansa

Fallera Mayor Infantil María del Pilar Viedma Gil de Vergara

–71–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1971 FALLA GRANDE Lema: “Pluriempleo” Artista: Santiago Soro Capilla Premios: 3º Sección 1ªA 10º Actividad Fallera FALLA INFANTIL Lema: “A la luna de Valencia” Artista: La comisión Premios: Sin premio Sección B Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Jose Vicente Soriano Mompó Otros datos Banda de música: Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella

Se planta una de las mejores fallas de nuestra historia. Como dato curioso señalar que se trata de la falla conocida como la del “Caganer”, la primera falla que realizaron los hermanos Soro en la ciudad de Valencia. Señal de que los tiempos han cambiado es que aquel año todavía existía una comisión exclusivamente femenina, que celebraba sus reuniones aparte, ya que las mujeres no participaban en las juntas generales. A la cena de la plantà, tampoco acudían las mujeres de la falla. El monumento de aquel año, pese a su consideración artística, sufrió problemas a la hora de plantarse, y un fallero de nuestra comisión, conocido como “el Madriles”, pasó día y noche actuando de enganche (y no nos referimos al termino futbolístico empleado para denominar al medio punta) con el objetivo de que el remate no cayera al suelo. El susodicho remate estaba atado a un balcón y al “Madriles” se le elevó un pozal para que el abnegado fallero hiciera sus necesidades a la intemperie.

–72–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Elvira Martínez Ribes

Fallera Mayor Infantil Adela Bertomeu Benlloch

–73–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1972 FALLA GRANDE Lema: “Vanitat de vanitats, tot vanitat” Artista: Santiago Soro Capilla Premios: 3º Sección 1ªA 16º Actividad Fallera Premio del Ministerio de Información y Turismo FALLA INFANTIL Lema: “Musica moderna” Artista: Santiago Soro Capilla Premios: 17º Sección A Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Jose Vicente Soriano Mompó Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella

Los hermanos Soro repiten en la plaza con otra de las mejores fallas que ha plantado nuestra comisión. Se trata del monumento conocido como “El botafumeiro”. La comisión este año comienza a nombrar (y por ello aparecen ya reseñados en el llibret), a los “consellers de honor”, cargo honorífico de la falla, que se repetiría en algún año sucesivo.

–74–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Luisa Ouziel Martínez

Fallera Mayor Infantil Mª Amparo Montañes Alcañiz

–75–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1973 FALLA GRANDE Lema: “Infracciones” Artista: Santiago Soro Capilla Premios: 5º Sección 1ªA 10º Actividad Fallera FALLA INFANTIL Lema: “Fantasia” Artista: La comisión Premios: Accésit 10º Sección 2ªA Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Enrique Borredá López Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella Aumenta el censo de 125 a 290 falleros

Josep Palao continúa siendo poeta de nuestra comisión. Palao ha estado presente en muchísimos de nuestros llibrets, ya que ejerció como poeta durante varios años. El llibret de este ejercicio rinde homenaje a Lluis Martí Alegre, primer presidente de Junta Central Fallera.

–76–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Conchín Delgado de Molina González

Fallera Mayor Infantil Mª Amparo Mompó Martí

–77–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1974 FALLA GRANDE Lema: “Gran ocasión” Artista: Jose López Castillo Premios: 8º Sección 1ªA 10º Actividad Fallera FALLA INFANTIL Lema: “Ilusión y fantasía” Artista: José López Castillo Premios: Accésit 9º Sección 1ªA Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Enrique Borredá López Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella Aumenta el censo de 125 a 290 falleros Aparece el himno de la Falla en el Llibret. Letra: Joaquím Sendra Navaro Música: Joaquím Albiach Baixauli

El monumento grande de nuestra comisión rinde homenaje a “La gran ocasión”, programa dedicado a la búsqueda de talentos para la canción que emitía TVE. Como dato curioso, y mucho antes de que comenzara la búsqueda de falleras mayores de fuera de nuestra comisión, una delegación de la falla se desplazó aquel año hasta Sevilla, para hablar con el presidente del Sevilla Fútbol Club, en aquel entonces, el sr. Cuevas, empresario juguetero. Uno de nuestros falleros era su agente de ventas en Valencia, y allá que nos fuimos para tratar de convencer en un principio a la señora de Cuevas de que luciera la banda de fallera mayor de nuestra comisión. Al final fue la hija del sr. Cuervas, la que se convirtió en máxima representante de nuestra comisión. El 16 de febrero de 1974 es también una fecha reseñable en la historia de nuestra falla ya que se presenta en sociedad el himno de la comisión, que ese mismo año, es también incluido dentro del llibret.

–78–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Conchita Cuevas del Real

Fallera Mayor Infantil Inmaculada Elena Brotons Mompó

–79–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1975 FALLA GRANDE Lema: “Merienda de negros” Artista: Jose López Castillo Premios: 6º Sección 1ªA 11º Actividad Fallera FALLA INFANTIL Lema: “Fantasías infantiles” Artista: José López Castillo Premios: Sin premio Sección 2ªA Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Manuel Ruiz Aznar Otros datos Banda de música Agrupación Musical Sta. Cecilia de Sedaví Pirotecnia Brunchu de Godella

La casualidad quiere que una misma familia adquiriera protagonismo en este año fallero. Esto se repetiría en un futuro varias veces, ya que padres e hijas fueron presidente y fallera mayor respectivamente. Manuel Ruiz, que tiempo después sería presidente de la comisión, fue presidente infantil, y la hija del matrimonio propietario de la Sala Albión, antiguo local donde realizamos varias presentaciones, es nombrada fallera mayor infantil. El presidente de este ejercicio, fue D. Salvador Aguado.

–80–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Isabel Aguado Carmona

Fallera Mayor Infantil Emily Mompó Bolingbroke

–81–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1976 FALLA GRANDE Lema: “El llit” Artista: José Devís Fito Premios: 13º y 6º Ingenio y Gracia Sección 1ªB 32º Actividad Fallera FALLA INFANTIL Lema: “Valencià a l´escola” Artista: La comisión Premios: 2º Sección 5ª Premio de Ingenio y Gracia Presidente Salvador Aguado Romaguera Presidente Infantil Manuel Ruiz Aznar Otros datos Banda de cornetas y tambores de Picassent Pirotecnia Brunchu de Godella

Este ejercicio es el último año del señor Aguado como presidente de nuestra comisión. La Fallera Mayor es la actual dueña de autoescuelas Ortiz, que repetiría al año siguiente en el cargo. El presidente de honor es el excelentísimo señor don Miguel Ramón Izquierdo, a la sazón, alcalde de Valencia.

–82–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor María Luz Ortiz García

Fallera Mayor Infantil Consuelo Dobón Marzal

–83–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1977 FALLA GRANDE Lema: “Pica pica” Artista: José Azpeitia Premios: 8º Sección 1ªC FALLA INFANTIL Lema: “Vixca el ritmo” Artista: Nieve Fernández Fernández Premios: 22º Sección 4ª Presidente José Martínez Ortiz Presidente Infantil Manuel Ruiz Aznar Otros datos Agrupación musical La Amistad de Quart de Poblet Pirotecnia José Cursa Miquel de Catadau

Primer año como presidente de Pepe Martínez. En el llibret aparece por primera y única vez la fotografía conjunta de la comisión ejecutiva retratada en forma de orla universitaria.

–84–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor María Luz Ortiz García

Fallera Mayor Infantil Laura Ortiz García

–85–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1978 FALLA GRANDE Lema: “Historia al amor” Artista: Vicente José Tornador Pascual Premios: 7º Sección 1ªB FALLA INFANTIL Lema: “A la lluna de valencia” Artista: Jose Tornador Premios: 3º Sección 5ª Presidente José Martínez Ortiz Presidente Infantil Constantí Irún de Sojo Otros datos Agrupación musical La Amistad de Quart de Poblet Pirotecnia José Cursa Miquel de Catadau Homenaje del Ayuntamiento de Valencia a Vicent Añón Marco otorgándole la medalla de bronce de la ciudad por sus diversos libros sobre música y costumbres valencianas.

La Fallera Mayor de este año, Mª José González Duato, es pariente del conocido bailarín y coreógrafo Nacho Duato. La Fallera Mayor Infantil, Silvia Tortosa, es la actual esposa del también fallero José Ramón Albiñana. Debido a las necesidades económicas, en este año eran acuciantes, se nombran varias musas, como las de la Música o la Poesía. Vicente Añón, fallero insigne de nuestra comisión, recibe la Medalla de Bronce de nuestra ciudad. Dos de nuestros falleros más queridos, Ernesto y Chelo, celebran el banquete de su boda en el casal, y por lo que parece, todavía no se han arrepentido.

–86–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª José González Duato

Fallera Mayor Infantil Mª Silvia Tortosa García

–87–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1979 FALLA GRANDE Lema: “Anar depresa” Artista: Santiago Ferrer Vicent Premios: 10º Sección 1ªC FALLA INFANTIL Lema: “En Valencia, siempre es primavera” Artista: Santiago Ferrer Vicent Premios: Sin premio Sección 6ª Presidente José Martínez Ortiz Presidente Infantil Enrique Romeu Alfonso Otros datos Agrupación musical La Amistad de Quart de Poblet Pirotecnia José Cursa Miquel de Catadau

Como dato curioso del llibret, señalar que en la portada aparece reflejada la leyenda Noces d’argent, en alusión a una presunta celebración de las bodas de plata de la comisión, pero evidentemente si se realiza la cuenta, el resultado es erróneo. Ernesto, no sabemos si en agradecimiento a la presencia masiva de falleros en su banquete de bodas, consigue que se anuncie en el llibret La Brasa, el restaurante donde por aquel entonces trabajaba, con la simpática leyenda: “menús increíbles a 200 pesetas. Si no come bien, no pague”. La Fallera Mayor de este año fue otra de las hijas del matrimonio Ortiz, propietario de la autoescuela. La Fallera Mayor Infantil es otra de nuestras falleras más queridas, María Teresa Tort. Finalmente, es nombrada presidenta perpetua de nuestra comisión, Amparo Sancho de Juan, que lamentablemente falleció ese mismo año.

–88–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Silvia Ortiz García

Fallera Mayor Infantil María Teresa Tort Galiana

–89–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1980 FALLA GRANDE Lema: “El tràfic i els seus senyals” Artista: Alfredo García Premios: 9º Ingenio y Gracia Sección 2ªB FALLA INFANTIL Lema: “Fer el indio” Artista: Clemente Piera Premios: 8º Seccion 5ª Presidente José A. Martínez Domingo Presidente Infantil Ignacio Manjón Estela Otros datos Pirotecnia José Cursa Miquel de Catadau

Desde el año 65, nuestra comisión está hermanada con la Junta Local de la localidad castellonense de Burriana. En este ejercicio, la comisión es condecorada con la Taronja d´Or. Ese año se crea el cuadro artístico de la falla siendo director Amado Miguel. Desde su disolución, uno de nuestros falleros más conocidos, Vicente Pastor, confeso admirador de artistas valencianos como el Titi, Don Pío, Joan Monleón o la Burra de Sueca, trata todos los años de refundarlo. En nuestro casal, y por iniciativa de Marisa Fuentes, se celebran reuniones de Sala de Peso Ideal. No consta que ninguno de los participantes en el Sopar del Perol participara en ellas.

–90–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Concha Carrillo Aleixandre

Fallera Mayor Infantil María Julia Huercio Martínez

–91–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1981 FALLA GRANDE Lema: “Amor y luna de miel” Artista: Víctor López Jóver Premios: 9º Ingenio y Gracia Sección 2ªB FALLA INFANTIL Lema: “Cuentos infantiles” Artista: Victor López Borrás Premios: 8º Seccion 5ª Presidente José A. Martínez Domingo Presidente Infantil Antonio Lorente Méndez Otros datos Pirotecnia José Cursa Miquel de Catadau

Fallece Vicente Añón, ilustre fallero que estuvo y está a través de sus hijas siempre vinculado a nuestra falla. Este ejercicio, se instaura nuestro tradicional concurso de paellas, de gran aceptación popular. La imborrable imagen de los presentadores de la gala del 50 aniversario de la falla, Curro y Lourdes, rayando la calzada con tiza y administrando la leña, permanecerá en la retina de numerosos participantes.

–92–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Amparo Alcoriza Balaguer

Fallera Mayor Infantil Aránzazu Jurado Alcoriza

–93–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1982 FALLA GRANDE Lema: “Coses de Valencia” Artista: V. Soler Soler Premios: 3º de Ingenio y Gracia Sección 2ªB FALLA INFANTIL Lema: “Valencia” Artista: Francisco Palanca Lahuerta Premios: Sin premio Sección 3ª Presidente Miguel Gil Garnés Presidente Infantil J. Antonio Lorente Méndez Otros datos Pirotecnia José Cursa Miquel de Catadau Banda de música Asoc. Musical San Francisco de Paula (Bolbaite)

Uno de los locales más conocidos por algunos de los falleros, el Club Gran Trébol, se anuncia en el llibret, ofertando “casi todo en hostelería”. Queda claro que el concepto que este Club mantiene sobre la hostelería dista bastante del que tenían otros muchos anunciantes de aquel año. Pedro Resta es nombrado delegado de infantiles, y su influencia se deja ver en los pasacalles, donde la comisión infantil desfila marcialmente al paso de la oca.

–94–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª José Cerdido Ardite

Fallera Mayor Infantil Norma Cervera Úbeda

–95–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1983 FALLA GRANDE Lema: “Coses d´esta vida” Artista: Evaristo Murciano Premios: 8º Sección 2ºA FALLA INFANTIL Lema: “Polvora Valenciana” Artista: Francisco Palanca Lahuerta Premios: Sin premio Sección 9ª Presidente Miguel Gil Garnés Presidente Infantil J. Antonio Lorente Méndez Otros datos Pirotecnia Murciana (Archena) Banda de música Asoc. Musical San Francisco de Paula (Bolbaite)

Parece que el Club Gran Trébol goza de aceptables resultados económicos tras su anuncio en el llibret del pasado año, por lo que en el del presente ejercicio, el Club Isaam, “atendido por señoritas”, toma el relevo. El traje negro, mediante el que se uniformaba a los falleros, también conocido como el “cucaracha”, toma las calles. Las camisas con chorreras, fajines de colores y borlas, mocasines abrillantados y pecheras repletas de insignias componen una estampa curiosa, aparcada hoy en día gracias a la recuperación del vestuario tradicional valenciano. Por otro lado, la comisión de Femeninas tiene al frente a un fallero, Ernesto, que cumple con creces con su papel.

–96–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª José Navarro Legido

Fallera Mayor Infantil Anabel Gómez Morales

–97–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1984 FALLA GRANDE Lema: “Els Divors” Artista: Javier Palomar Premios: 8º Sección 2ºA FALLA INFANTIL Lema: “El Fallero” Artista: Francisco Palanca Lahuerta Premios: Sin premio Sección 9ª Presidente Miguel Gil Garnés Presidente Infantil J. Antonio Lorente Méndez Otros datos Pirotecnia José Cursa Miquel (Catadau) Banda de música Asoc. Musical San Francisco de Paula (Bolbaite)

La calle Ciscar comienza a convertirse en la zona de restauración por antonomasia del Ensanche. A la cabeza de estas aperturas destaca la pizzeria Portofino, que dispone de tres locales en un mismo tramo. Francisco Palanca, artista de la falla infantil, decide, en un alarde de originalidad, realizar el monumento en su domicilio. Una vez finalizado, la falla no puede extraerse de la casa, con lo que el artista, se ve obligado a derribar parte de los tabiques, sin estar afectada la vivienda por la Ley de Costas.

–98–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Amparo Navarro Legido

Fallera Mayor Infantil Ana María Chamorro Genovés

–99–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1985 FALLA GRANDE Lema: “Mercat Comú” Artista: Santiago Soro Premios: 6º Sección 2ºA 8º de Ingenio y Gracia FALLA INFANTIL Lema: “Espectacles menuts” Artista: Joan María Castelblanque Premios: 1º Sección 6ª Premio mejor ninot de la sección Presidente Miguel Gil Garnés Presidente Infantil J. Antonio Lorente Méndez Otros datos Banda de música Asoc. Musical San Francisco de Paula (Bolbaite)

Emulando a la serie de dibujos animados “Los autos locos”, más de un patán es copiloto en una de las pruebas clásicas después del Dakar y el Acrópolis: se celebra la primera edición del Rally Humorístico Fallero. Todo el mundo acude disfrazado, y se engalanan hasta los vehículos (Pedro “Parachoques” y Manolo “el Adulterado”), y se realizan pruebas por toda la ciudad, entre ellas, medir la fachada del Ayuntamiento o vestirse de fallera, prueba, esta última, que más de un fallero exigió que se repitiera en futuras ediciones. Durante las fiestas, la gran atracción es el búfalo mecánico, gracias al cual, algún adolescente de nuestra falla que ya había iniciado el cambio de voz, volvió a revertir a su condición vocal infantil.

–100–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Marisa Gil Fuentes

Fallera Mayor Infantil Sonia Mª Morales Ariza

–101–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–102–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–103–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–104–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–105–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–106–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–107–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–108–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–109–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–110–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–111–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–112–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–113–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–114–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–115–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–116–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–117–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–118–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–119–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–120–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Presidentes 1961-1985

Victoriano V Velasco elasco l Martínez

Jose Mª Paredes Santoma

Salvador Campins Giner

1961

1962

1963 1964

JJoséé Navarro N F Fernández á d

Salvador S l d A Aguado d R Romaguera

José Martínez Ortiz

1965 1966 1967

1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976

1977 1978 1979

José A. Martínez Domingo

Miguel Gil Garnés

1980 1981

1982 1983 1984 1985

–121–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1986 FALLA GRANDE Lema: “Coses del dimoni” Artista: Santiago Soro Premios: Sin premio Sección 2ªA FALLA INFANTIL Lema: “Hores de fer por” Artista: Joan María Castelblanque Premios: 11º Sección 6ª Presidente José A. Morales Company Presidente Infantil J. Antonio Lorente Méndez Otros datos Banda de música Asoc. Musical San Francisco de Paula (Bolbaite)

Este ejercicio se trata, sin duda, de un año para recordar, porque nuestra comisión celebra el 25 aniversario. También se celebra, el primer desfile de moros y cristianos, con gran éxito de público asistente, donde algunos de los participantes, ya fueran de uno u otro bando, tuvieron graves problemas para mantener el paso de las filaes, debido al consumo previo de bebidas (no refrescos). La imagen de la entrada de Joaquina en el casal a lomos de un caballo, imagen que inspiraría unos años más tarde el televisivo anuncio de un desodorante, quedó retratada para la inmortalidad. Bajo la presidencia de Morales, se produce un importante avance en los derechos sociales del colectivo femenino, y las mujeres empiezan a asistir a las Juntas Generales. Siguiendo la estela de Pedro Resta, el cargo de delegado de Infantiles recae este año en una de las personas más indicadas, Paco Ballester. Entre encendido y encendido de habano, tuvo tiempo de amañar los juegos de cucañas para que su hijo mayor, por primera (y última) vez en su vida, ganara un concurso.

–122–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª Pilar Martínez Conejero

Fallera Mayor Infantil Sonia Fernández García

–123–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1987 FALLA GRANDE Lema: “La Dacsa” Artista: Manuel E. Viguer Premios: 8º Sección 4ªC FALLA INFANTIL Lema: “El mon de la magia” Artista: Joan María Castelblanque Premios: Sin premio Sección 7ª Presidente José A. Morales Company Presidente Infantil Felipe Lluch Serra Otros datos Banda de música Asoc. Musical San Francisco de Paula (Bolbaite)

Siguiendo los avances sociales que se habían iniciado el pasado año derivados de la entrada de España en el Mercado Común, una mujer ocupa un puesto de responsabilidad en la Junta Directiva, Ana Lorente. A partir de ese momento, la evolución es imparable, y cada vez más féminas pasan a detentar cargos de responsabilidad. Haga cada cual la lectura pertinente. El llibret de este ejercicio incorpora dos tickets de invitación para copa en el casal. El éxito de esta empresa conllevará en años sucesivos la ampliación del número de tickets, terminando la iniciativa en el momento en que en el llibret se contabilizaron más páginas de tickets que de anuncios y explicación de la falla juntas.

–124–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Begoña Serrano Marco

Fallera Mayor Infantil Mª José Gómez Morales

–125–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1988 FALLA GRANDE Lema: “Pirateríes” Artista: Juan García Marqués Premios: Sin premio Sección 3ªC FALLA INFANTIL Lema: “Vacances” Artista: Juan García Marqués Premios: Sin premio Sección 8ª Presidente José A. Morales Company Presidente Infantil José D. Martínez Borredá Otros datos Banda de música Asoc. Musical San Francisco de Paula (Bolbaite)

La comisión celebra el 15º aniversario de uno de sus anunciantes, Blasón, en la contraportada del llibret. Siguiendo con la gran tradición de difusión de la cultura gastronómica, la falla organiza una cena romana, donde los falleros acudieron vestidos con togas, y no de magistrado. La cena terminó precisamente cuando en las originales romanas, a las que pretendía emular, empezaba lo realmente divertido. La orquesta que ameniza las noches de verbena cuenta con el gran teclista de la sala Tango, espacio de baile muy en boga por la época. Este año se funda el Grup de Ball de la falla, gran amenizador de las presentaciones de nuestra comisión, y al que pertenecen o han pertenecido muchos de nuestros componentes. La Virgen de los Desamparados visita el barrio de Russafa y hace parada en nuestro casal.

–126–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Paqui Gil Fuentes

Fallera Mayor Infantil Tatiana García Ortega

–127–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1989 FALLA GRANDE Lema: “Perill d´extinció” Artista: Juan Carlos Coronado Premios: Sin premio 3ªC FALLA INFANTIL Lema: ”El mon mágic” Artista: Juan M. Castelblanque Pérez Premios: Sin premio 8ª Sección Presidente José A. Morales Company Presidente Infantil José D. Martínez Borredá

La Ofrenda de este año se realiza pasada por agua, una lluvia que además, causa que el remate de la falla caiga por culpa del temporal que azota a la ciudad. Pepe Morales, a la sazón, presidente de la comisión, acompañaba a las falleras mayores en un Seat 131 naranja modelo Supermirafiori, en el que la puerta del acompañante no cerraba, aunque Mª Ángeles Romeu, fallera mayor de aquel año, no se sintió jamás en la situación de la protagonista de la película “Sospecha”.

–128–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª Ángeles Romeu Alfonso

Fallera Mayor Infantil Ana Mª Bravo Baena

–129–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1990 FALLA GRANDE Lema: “Pirateries” Artista: V. Blasco Blasco Premios: 11º Sección 2ªA FALLA INFANTIL Lema: ”Savis consells” Artista: Antonio Ramos Premios: 1º Sección 6ªB Presidente Evaristo Serrano Giménez Presidente Infantil Juan Francisco Villanueva Muñoz Otros datos Banda de música de Bolbaite

Se inaugura el Palau de la Música y el llibret se dedica al acontecimiento. Años más tarde, la permanente de Mayren Beneyto será tan conocida como el mismo Palau. Noticia triste la del fallecimiento de Don Vicente Úbeda, que fue gran mantenedor de las presentaciones. Vicente Úbeda fue creador del homenaje al maestro Serrano y de los actuales sectores falleros. Blasón deja de anunciarse en la contraportada. Ya se sabe que los homenajes son antecedente directo de las despedidas.

–130–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª Teresa Tort Galiana

Fallera Mayor Infantil Mª Vicenta Serrano Ruiz

–131–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1991 FALLA GRANDE Lema: “Corrent cap el futur” Artista: Santiago Soro Premios: 7º Sección 2ªB 5º Ingenio y Gracia 50º Actividad fallera Ninot indultat por el Gremio de Artistas Falleros FALLA INFANTIL Artista: Toni Ramos Premios: 3º Sección 3ª Presidente Evaristo Serrano Giménez Presidente Infantil Hugo Coll Carrillo Otros datos Banda de música de Bolbaite La Falla obtuvo el Bunyol d´Or amb Fulles de Llorer

Tenemos embajadores de la falla en Guinea Ecuatorial. Creemos que ninguno de ellos fue Paco Roig, porque hoy en día todos los que lo fueron pueden entrar libremente de nuevo en el país africano. Entre las actividades de la falla contamos con el grupo de teatro el Traspunt, grupo de baile, equipo de fútbol sala y la “selección de dominó”. Contamos con una precarpa, y esto es así, porque era una carpa de hojalata, a la que llamábamos parador y que podía competir perfectamente con la calidad de las saunas finlandesas ya que en su interior se podían alcanzar fácilmente los 45 grados de temperatura.

–132–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Gloria Sancho Alonso

Fallera Mayor Infantil Mª Pilar Jurado Alcoriza

–133–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1992 FALLA GRANDE Lema: “Olimpiada primerenca” Artista: Santiago Soro Premios: Sin premio 1ªB FALLA INFANTIL Lema: ”Contes Chinos” Artista: Llorenç Bustos Premios: 16ª Sección 2ª Presidente Evaristo Serrano Giménez Presidente Infantil Francisco Ballester Borrell

Comienzan los viajes al parque de atracciones de Madrid, con la sana intención de plantar una falla e inundar de pólvora la capital. Imágenes que recordamos son las de Paco Soriano cogido del brazo de Laura Valenzuela, o la del futbolista Miguel Tendillo, o incluso la de Joaquín Prats, ya que todos ellos acudieron al Parque. Hay que citar que nos acompañaba en los pasacalles de Madrid la Banda de Música de Navalcarnero. Sandra Llorens es elegida componente de la Corte Infantil de la F.M.I. De Valencia. Es año de Olimpiadas y de Expo. Nuestro monumento refleja dichos acontecimientos. Mentiríamos si dijéramos que no teníamos una toalla o un cepillo de dientes con la forma de Curro o Cobi. Santiago Soro, artista de la falla grande, se va “a comprar tabaco” y no aparece en la falla la nit de la plantà. Distintos miembros de la comisión, junto con el tío de la Fallera Mayor de aquel año, llevaron a cabo la improvisada plantà.

–134–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Irene Castelblanque Español

Fallera Mayor Infantil Mª Dolores Ballester Borrell

–135–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1993 FALLA GRANDE Lema: “El voler” Artista: Vicente Blasco Premios: 22º Sección 1ªB FALLA INFANTIL Lema: ”El saber no ocupa lugar” Artista: Toni Ramos Premios: 9º Sección 1ª 5º Ingenio y Gracia Presidente Evaristo Serrano Giménez Presidente Infantil Martin Castelblanque Español

Debido al incomprensible éxito cosechado por la comisión en el Parque de Atracciones de Madrid, y como el Valencia todavía no le tocaba las narices al Real Madrid, por segundo año consecutivo atravesamos Motilla del Palancar dirección capital de España. En esta ocasión salimos el mismo día 19 de Marzo en plena madrugada. A pesar de las prisas cada fallero pudo recoger por lo menos tres vallas. Ernestín pudo por fin cumplir su sueño, que no era otro que conocer en persona a las hermanas Valverde. Nuestra actitud cívica siempre ha sido destacada, y ya contamos en el llibret con recomendaciones sobre el buen uso de la pirotécnica y el reglamento fallero, lo cual se cumple tanto como las recomendaciones sobre salidas nocturnas del Libro Blanco del Real Madrid. La Fallera Mayor Infantil de este año, Sandra Llorens, sería posteriormente escogida para formar parte de la Corte de Honor de la Fallera Mayor Infantil de Valencia.

–136–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Anabel Gómez Morales

Fallera Mayor Infantil Sandra Llorens Martínez

–137–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1994 FALLA GRANDE Lema: “El sombrero me lo quito y me lo pongo” Artista: Abel Monteagudo Premios: 12º Sección 1ªB FALLA INFANTIL Lema: ”Coxinaetes” Artista: Juan Manuel Castelblanque Premios: 13º Sección 2ª Presidente Juan Antonio Villanueva Clemente Presidente Infantil Ignacio José Ballester Borrell Otros datos Banda de música de Bolbaite

La familia Villanueva tiene protagonismo por partida doble en este glorioso año, que vio como la figura central de nuestro monumento, un pulpo, desaparecía en un visto y no visto producto de la combustión espontánea. Y es que hay que reconocer que algunas de nuestras cremàs se parecen bastante a las imágenes de un incendio de una fábrica de neumáticos. La diferencia de altura entre el presidente infantil y la fallera mayor era considerable, pero eso no les impidió hacer una buena pareja a la hora de los pasacalles. Nuestras fallas son amenizadas por el exitoso disc jockey Amandito. Queda en la duda si esto se puede considerar un buen o mal recuerdo.

–138–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª José Villanueva Muñoz

Fallera Mayor Infantil Marta Fernández Francés

–139–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1995 FALLA GRANDE Lema: “¡Tots a l´infern!” Artista: Abel Monteagudo Premios: 6º Sección 2ªA 5º Ingenio y Gracia 2º Accesit calles iluminadas FALLA INFANTIL Lema: ”Deja volar tu imaginación” Artista: Emilio Miralles Premios: 4º Sección 3ª 5º Ingenio y Gracia Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Enrique Janone Navarro Otros datos Banda de música Unión Millarense Empiezan las famosas verbenas de Ciscar, con la orquesta Perfil

Este es el primer año en que la falla arriesga el todo por el todo e incluye una cena con la presentación. Este año fue el único que la mayoría de los presentes se sentó a la mesa vestido de valenciano. En las últimas presentaciones ya es imposible tratar de entrar en los baños, debido a la masa de falleras y falleros que usan el váter como guardarropía tras la presentación. Francisco cantó el himno en directo con el acompañamiento de la banda municipal de Catarroja. Este año es también una fecha para recordar, porque comenzarían los festejos que le cambian la cara al barrio, o mejor dicho a algunos vecinos del barrio: nuestras verbenas.

–140–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Sonia Morales Ariza

Fallera Mayor Infantil Ana Carolina Valls Navarro

–141–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1996 FALLA GRANDE Lema: “Desevolució” Artista: Abel Monteagudo Premios: 1º Sección 2ªB 2º Ingenio y Gracia Mejor ninot de la sección FALLA INFANTIL Lema: ”¡Salvem el bosc!” Artista: Antonio Ramos Premios: 6º Sección 3ª 5º Ingenio y Gracia Presidente José Emilio Fernández Cano Presidente Infantil Ernesto Jiménez Fernández Otros datos Banda de música “Unión Musical Algimia”

Invitados de algunos Falleros tienen la ocurrencia de lanzar petardos “borrachos” dentro del camión de la orquesta. Las cantantes, asustadas, salieron del camión en ropa interior para alborozo de los Falleros. Este año la falla participa de manera multitudinaria en la Cabalgata del Ninot.

–142–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Felicidad Castelblanque Español

Fallera Mayor Infantil Cristina Rodas Real

–143–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1997 FALLA GRANDE Lema: “Açi també farem historia” Artista: José Luis Ferrer Premios: 1º Sección 2ªB, 1º Ingenio y Gracia y Sector I Premio 2º Junta Municipal de Ruzafa FALLA INFANTIL Lema: ”Visitar una falla” Artista: Oscar Tornador Premios: 10º Sección 5ª Presidente Fernando Alabarda Requeni Presidente Infantil Alberto Chamorro Genovés

La falla organiza por primera vez el torneo de dominó en homenaje a José Navarro. El artista de la falla grande de este año es José Luis Ferrer, conocido por el sobrenombre de “el divino” o “el bohemio” de Burriana. Ferrer fue víctima de un repentino ataque de ansiedad, la mañana en la que el monumento debía abandonar el taller del artista, por miedo a que su volumen impidiera una adecuada extracción. Al final, no hubo necesidad de derribar tabiques ni levantar el techo del taller, y la falla llegó a buen puerto, erigiéndose en nuestro cruce de calles como uno de los monumentos más recordados de nuestra historia. El imperio verbenil de nuestra falla se amplía y ya es necesario crear una moneda propia. Se trata de los “ciscarines”, moneda de cambio oficial en las barras y que muy pronto comienza a cotizar en los mercados de todo el mundo.

–144–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Ana Lorente Méndez

Fallera Mayor Infantil Beatriz Mota Ambrós

–145–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1998 FALLA GRANDE Lema: “Fent historia de la historia” Artista: Arturo Musoles Premios: 19º Sección 1ªB FALLA INFANTIL Lema: “Fabulas” Artista: Pedro Jarauta Premios: 5º Sección 9ª Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Ignacio Manjón Alfaro Otros datos El llibret está dedicado a Sagunto

Arturo Musoles, artista de la falla grande, también “se quedó sin tabaco” para la noche de la plantà, por lo que decidió buscar el estanco más cercano. La falla fue levantada en última instancia por abnegados componentes de nuestra comisión. Este año, se funda la colla de dolçaines i tabalets, de escasa, pero exitosa andadura. Bajo la dirección de Vicente Español. entrenaron en el cauce del Río, a falta de un techo apropiado e incluso abrieron la ofrenda junto al grupo de la falla de Monteolivete. Pero muy pronto el grupo se disolvió, sin ninguna Yoko Ono a quien echarle la culpa, aunque no es de extrañar viendo la incapacidad manifiesta de algunos de sus componentes para la música, ya que alguno de ellos ni siquiera superó el preparatorio de solfeo. Se trata también del 1.er año que el llibret entra en el concurso de la Generalitat, ganando el primer premio Emili Panach i Nelo de Lo Rat Penat. Este llibret estaba dedicado a Sagunto y por este motivo, el casal recibió la visita de su Alcalde.

–146–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Patricia Llorens Martínez

Fallera Mayor Infantil María Verdejo Ferrer

–147–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 1999 FALLA GRANDE Lema: “Que Deu repartixca sort” Artista: Miguel Delegido Premios: 4º Sección 1ªB 2º Ingenio y Gracia FALLA INFANTIL Lema: “Per un mon de fantasía” Artista: Antonio Ramos Premios: 2º Sección 4ª 2º Ingenio y Gracia Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Jose Ignacio Priego Quesada Otros datos Llibret dedicado a los toros

Podemos datar de este año el particular baby boom de nuestra comisión, que permitió un aumento espectacular del número de falleritos censados, pese a que no se produjo ningún apagón en la ciudad que justificara el hecho. Después de su creación el pasado año, el grup de tabal i dolçaina deleita a los componentes de la falla y algunos invitados con una memorable actuación en la presentación de las falleras mayores. Convidados y personal de la sala se encuentran todavía en tratamiento psiquiátrico tratando de superar el terrible shock auditivo. Junto con el grup de dances Alimara, se recuperan los actos de la Regina de Maig, iniciativa que ha tenido un gran calado dentro de la cultura valenciana popular. Nuestra comisión tiene el dudoso honor de ser la primera de Valencia en llevar un artista a los tribunales. El Gremio de Artistas Falleros entrega sus galardones, y entrega un Ninot d’Or a Vicente Español por su colaboración con dicho gremio.

–148–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Amparo Gómez Seco

Fallera Mayor Infantil Mª Victoria Moreno Pascual

–149–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2000 FALLA GRANDE Lema: “Al pan, pan y al vino, vino” Artista: Miguel Delegido Cabrito Premios: 4º Sección 1ªB 4º Ingenio y Gracia FALLA INFANTIL Lema: “Invents màgics” Artista: Antonio Ramos Premios: 3º Sección 4ª Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Enrique Ramírez Pascual Otros datos Llibret prologado por el entonces president de la Generalitat, Eduardo Zaplana.

Aprovechando el monográfico del llibret, la comisión organiza una cata de vinos, lo que provoca, a partir de ese momento un aumento de la calidad de los vinos escogidos para los Sopars del Perol. Nuestras verbenas comienzan a ser conocidas en más ámbitos de los que desearíamos. Aparece publicado en la prensa que forma parte de uno de los 24 puntos calientes catalogados por la Policía Local de nuestra ciudad.

–150–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª José Millán Puig

Fallera Mayor Infantil Marta Estarlich Méndez

–151–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2001 FALLA GRANDE Lema: “Benvinguts al mite / Terra Mítica” Artista: Miguel Delegido Cabrito Premios: 1º Sección 1ªB 3º Ingenio y Gracia Premio de la Agencia Valenciana de Turismo a la mejor Falla de la Sección. Premio 1º Terra Mítica. FALLA INFANTIL Lema: “Aventura en l’oest” Artista: Antonio Ramos Premios: 13º Sección Especial Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Ignacio Manjón Alfaro Otros datos Premio Raga al mejor ninot.

El llibret es otra vez prologado por el entonces president de la Generalitat, Eduardo Zaplana. Esta dedicado a Terra Mítica y las civilizaciones del Mediterráneo. Uno de nuestros falleros, Miguel Gil, es elegido jurado para las cortes de honor de las Falleras Mayores de Valencia. Otro de los componentes, Fernando Manjón es uno de los 42 aspirantes a redactor del reglamento del Congreso Fallero. La falla grande gana por primera vez el Premi Raga al millor ninot. Se implanta la moneda única propia de nuestra comisión para los pagos en verbenas. Además, por primera vez se erige en la demarcación de la falla una carpa para acoger a los falleros durante la semana fallera.

–152–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª Dolores Ballester Borrell

Fallera Mayor Infantil Elena Manjón Alfaro

–153–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2002 FALLA GRANDE Lema: “Navegant.es” Artista: Miguel Delegido Premios: 10º Sección 1ªA 1º Terra Mítica FALLA INFANTIL Lema: “Roma i menut circ” Artista: Salvador Dolz Premios: 13º Sección Especial Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Enrique Ramírez Pascual

Otro primer premio de Terra Mítica nos permite extraer dos conclusiones: O el parque en aquellos tiempos estaba económicamente gestionado de forma excelente, o nosotros éramos realmente buenos. Aunque existe una tercera opción que dejamos al libre pensamiento del lector. El monumento grande cuenta con un gran volumen de marquetería, porque el barco que albergaba la figura de Colón estaba realizado completamente de madera. La juventud, en el concurso de disfraces se viste de huevos y entra piando en un conocido supermercado en busca de sus hermanos, los cuales se encuentran prisioneros dentro de cajas de plástico y cartón. La falla infantil entra en especial por primera vez en la historia siendo el artista Salvador Dolz Tras 30 años estando fuera de la categoría, el monumento grande milita de nuevo en la categoría primera B. El saluda de Fernando Manjón en el llibret es en valenciano, aunque el programa informático que funciona como traductor automático a nuestra lengua vernácula es poco fiable y nos regala bastantes frases risibles. El llibret está dedicado a los descubrimientos (L’art de navegar).

Fernando Manjón es escogido como jurado de las fallas de sección Especial. Las fallas del sector entregan un ninot a la comisión de Reina Doña Germana, pues su artista también sufrió una repentina “escasez de tabaco”. Los bomberos tuvieron que intervenir para colocar una arcada de luz que cayó al suelo.

–154–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Mª Teresa Resta Rabassa

Fallera Mayor Infantil Ana Moreno Pascual

–155–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2003 FALLA GRANDE Lema: “Mentres dorm el veinat ens diesen desplumats” Artista: Paco Mesado Premios: 6º Sección 1ªA FALLA INFANTIL Lema: “The animal big band” Artista: Salvador Dolz Premios: 6º Sección Especial Presidente Lisardo Moreno Barrera Presidente Infantil David Cisneros Lorente Otros datos El monografico del llibret se titula El Naixement d’un Regne. Miguel Gil estrena cargo (5º vicepresidente de JCF)

Este año, la falla entra en internet, con una página web y un foro, motivo de no pocas discusiones. En el Ateneo Mercantil se expone por primera vez la muestra de Ninots al Carrer, con la que se recuperan los primigenios muñecos vestidos con telas. La falla infantil gana el Premi Raga, segunda ocasión que este galardón recae en nuestra comisión. La comisión infantil visita las instalaciones del Valencia Club de Fútbol.

–156–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Amparo Guerrero Ramón

Fallera Mayor Infantil Ana Moreno Pascual

–157–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2004 FALLA GRANDE Lema: “Evolució” Artista: Francisco Mesado Poveda Premios: 5º Sección 1ªA Premio Mejor ninot de la Sección. Premio 1º Televisión Valenciana. FALLA INFANTIL Lema: “Falles al cel” Artista: Javier Igualada Fernández Premios: 6º Sección Especial Presidente Emilio Fernández Cano Presidente Infantil Javier Donat Sendra

La falla obtiene el premio de la televisión autonómica y la cremà es retransmitida en directo por Canal 9. La comisión instala este año unas particulares luminarias que años más tarde darían nombre a un acto de la Agrupación. Se trata de las recordadas llumenetes que serían inmortalizadas a posteriori en una canción. La falla con un remate en forma de cabeza de Albert Einstein ilustra de vez en cuando las noticias sobre verbenas problemáticas del periódico Levante-EMV. Durante este año, la colla de tabal i dolçaina fue invitada a la celebración del 25 aniversario de la colla de la falla Monteolivete.

–158–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor María José Nuñez Benlloch

Fallera Mayor Infantil Cristina Sendra Marín

–159–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2005 FALLA GRANDE Lema: “L´amor y el desamor” Artista: Arte 2 C.B. Premios: 6º Sección 1ªA FALLA INFANTIL Lema: “Senyor coeter, pot començar la mascletá…!!!” Artista: Paco Roca Premios: 13º Sección Especial Presidente Antonio Vargas Llovet Presidente Infantil Iván Palma Serrano Otros datos Nuestro equipo de fútbol sigue dándonos alegrías y consigue el ascenso a división de honor

Lucía Gil, fallera mayor de la falla este año, y posterior Fallera Mayor de Valencia no cesa de acaparar cargos y se convierte en el paje oficial durante la visita del SSMM Los Reyes Magos al casal. La comisión es recompensada con el Bunyol d´Or de Brillants amb Fulles de Llorer Col·lectiu, por parte de Junta Central Fallera. Los infantiles inician las paellas, globotàs, y los maratones fotográficos. Contamos en la calle Burriana con la famosa carpa proveniente del Día de Galicia, con un olor y aspecto interior semejante al de las tiendas emplazadas por el ejército español de tierra durante la campaña en Mostar.

–160–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Lucía Gil Raga

Fallera Mayor Infantil Yasmin Mokachir Mossenin

–161–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2006 FALLA GRANDE Lema: “El riu de la vida” Artista: Jose Luis Martin Huguet Premios: Sin premio sección 1ªA FALLA INFANTIL Lema: “Mami, vull ser artista” Artista: Vicente Lorenzo Albert Premios: 10º Sección Especial Presidente Juan Antonio Villanueva Clemente Presidente Infantil Iván Palma Serrano

La portada del llibret, con el tema del agua como leit motiv, diseñada por Alicia Bonillo Calero, es premiada como la mejor portada del año. En el llibret hay un recordatorio para D. Enrique Borredá. Se inician las fiestas temáticas del día de la plantà con una fiesta rociera. Lucía Gil es fallera mayor de Valencia, siendo la primera, y hasta el momento, única componente en alcanzar este título. Su falla y la lluvia la acompañan con emoción durante su reinado. El pasodoble dedicado a Lucía se ha convertido en pieza codiciada entre los coleccionistas de rarezas de la Plaza Redonda y Mercado del Disco. La Concejalía de Ferias y Fiestas ordena a siete fallas retirar los anuncios de los adornos luminosos, siendo la nuestra una de las siete afortunadas. Miguel Gil se convierte en nuevo asesor de la Ejecutiva de fallas de 1ª A.

–162–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Marta Jiménez Fernández

Fallera Mayor Infantil Soraya Mokachir Mossenin

–163–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2007 FALLA GRANDE Lema: “Entre el viento y la mar” Artista: Fede Ferrer Premios: 10º Sección 1ªA FALLA INFANTIL Lema: “Viatge a l’illa dels leprechauns” Artista: Pedro Simarro Premios: 6º Sección Especial Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Rafael Alario Girbés Otros datos El año anterior se obtiene el premio al millor ninot de portada de Actualidad Fallera y el Premio a la mejor falla de Junta Municipal de Ruzafa.

La falla infantil se planta sobre un estanque de agua, lo que alivia el impacto de la explosión causada por la gasolina de Vicente Español. Ese año fallece Evaristo Serrano, que fue gran fallero de la comisión y presidente de la misma durante 4 años. En el llibret de aquel año hay un recuerdo para Evaristo Serrano. También en el interior del llibret encontramos una simpática foto de Fernando Manjón vestido de marinerito para su Primera Comunión. Dedicamos nuestro monográfico a la America´s Cup. El futuro del baile en nuestra falla parece asegurado con la aparición del grupo de baile infantil. El Consistorio obliga a la falla a cambiar el emplazamiento de la verbena, que ese año se realiza en el cruce de las calles Salamanca y Burriana.

–164–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Alicia Pascual Ventura

Fallera Mayor Infantil Marta Santamaría Molina

–165–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2008 FALLA GRANDE Lema: “Nyam-nyam” Artista: Jordi Fresquet Premios: 3º Ingenio y Gracia Sección 1ªA FALLA INFANTIL Lema: “Estudiant una infinitat de notes” Artista: Pedro Simarro Premios: 16º Sección Especial Presidente Antonio Vargas Llovet Presidente Infantil Enrique Lorente Gil Otros datos 1er premio al monumento otorgado por la Federación de Hostelería.

El llibret de este ejercicio está dedicado a la gastronomía valenciana. En el apartado deportivo, Ainhoa es la primera mujer en la Agrupación en ser subcampeona de truc haciendo pareja con Manolo. Gran mérito teniendo en cuenta la calidad de uno y otro componente. El equipo de la falla consigue el premio destacable a la deportividad, mientras que uno de los jóvenes componentes de la comisión infantil, Víctor Palma, siguiendo la tradición deportiva de la familia, entra a formar parte del equipo benjamín de Valencia Club de Fútbol. La comisión entra de lleno en el universo mediático de youtube, ya que la cremà de la falla grande fue grabada en móvil, y el explosivo video acaba colgado en esta página web. La falla no deja de participar en nuevas experiencias, ya que se concursa en “La primera en la frente”, concurso impulsado por la Federación de 1ªA, y se desfila en la parada mora de Almirante Cadarso. También es la primera ocasión en que el grupo infantil de baile actúa en la Plaza de la Virgen. Los infantiles también visitan Terra Natura.

–166–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Ainhoa Arrieta Aramburu

Fallera Mayor Infantil Talia Haidar Alamá

–167–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2009 FALLA GRANDE Lema: “Tarotismos” Artista: Sergio Martinez Premios: 12º Sección 1ªA

FALLA INFANTIL Lema: “Jocs populars per a plantes i animals” Artista: Rafael y Raul Martinez Premios: 8º Sección Especial Presidente Manuel Ruiz Aznar Presidente Infantil Sergio Manjón Vivancos

Las componentes del equipo de Parchís de la falla son subcampeonas del campeonato oficial de JCF. En el llibret se recogen varios monográficos: Tarotismo, A ritme de falles y Flora valenciana. El llibret también incluye un recuerdo para Amadeo Manzano Valls, y distintos actos como el guateque ambientado en los años 70, la entrevista a las falleras mayores en Tele 7, y el subcampeonato antes mencionado.

–168–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Gabriela Llisterri Glück

Fallera Mayor Infantil Carmen Soler Manjón

–169–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Año 2010 FALLA GRANDE Lema: “50 anys en escena” Artista: Vicente Martinez Premios: 3º Sección 1ª 1º Ingenio y Gracia 1º Sector-1 de Ruzzafa 7º Calles iluminadas. Categoria-B 3º Llibret de Falla FALLA INFANTIL Lema: “Bon menú… bon profit” Artista: Carlos Carsi Garcia Premios: 12º Sección Especial Presidente Fernando Manjón Estela Presidente Infantil Salvador Estarlich Méndez

El llibret está dedicado al 50 aniversario de la falla. La entrañable foto del saluda del presidente de la comisión, Fernando Manjón pertenece a su etapa de infantiles, lo que fundamenta distintas teorías que relacionan la persistencia en las Juntas Ejecutivas con el envejecimiento prematuro. El monográfico del llibret está dedicado al navegante y matemático Gabriel Ciscar. Durante este ejercicio se funda el equipo de bolos, que disputa el campeonato de JCF. La Fallera Mayor Infantil, Carla Ruiz Vilalta, es elegida componente de la Corte de Honor de la Fallera Mayor de Valencia.

–170–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Fallera Mayor Ángela Díaz Partal

Fallera Mayor Infantil Carla Ruiz Vilalta

–171–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–172–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–173– 1773 73–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–174–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–175–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–176–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–177–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–178–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–179–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–180–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–181–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

–182–


50 Aniversario de la Falla Ciscar-Burriana

Presidentes 1986-2010

José A. Morales Company

Evaristo Serrano Giménez

Juan A. Villanueva Clemente

1986 1987 1988 1989

1990 1991 1992 1993

1994 2006

Fernando Manjón Estela

José Emilio Fernández Cano

Fernando Alabarda Requeni

1995 1998 1999 2000 2001 2002 2007 2010

1996 2004

1997

Lisardo Moreno Barrera

Antonio Vargas Llovet

Manuel Ruiz Aznar

2003

2005 2008

2009

–183–


Agradecimientos La comisión encargada de la redacción de este libro desea agradecer la desinteresada ayuda de todos aquellos, que, perteneciendo o no a la falla, han prestado sus archivos, imágenes y recuerdos para la elaboración de este libro, en especial, Miguel Gil, Juan Villanueva, Vicente Español, Salvador Mercado, Nieves Borredá, José Antonio Izquierdo (documentación JCF), Ángela Hernández, Joaquina Méndez y Ernesto Jiménez. A las personas que han colaborado y que no aparecen reflejadas (incluido los autores), nuestras más sinceras disculpas por el olvido, y un eterno agradecimiento. Nuestro más sincero agradecimiento a la Concejalía de Fiestas y Cultura Popular del Excelentísimo Ayuntamiento de Valencia por su colaboración en la edición de este libro conmemorativo de los 50 años de historia como Asociación Cultural Falla Ciscar-Burriana.

P.D. Comenzar a recopilar información y fotografías. Nos vemos en el llibret conmemorativo del 100 Aniversario.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.