Llibret 2011

Page 1



Torne a tindre el plaer de dirigir-me com a president, a tots i totes les fallers d'esta comissió, que com sabeu, és l'any en què vos vaig dir que este projecte que ara fa quasi tres anys inicie, acabaria. En estos tres anys, he conegut de veritat el que és ser realment faller. Ser faller i voler les falles és ; diversió, alegria, convivència, amics, baixar a les juntes, sopar en el casal, acudir a tots els actes es que celebren en el nostre casal, passejar el nostre escut en les pasacarrers etc,etc,etc. Però també he tingut l'oportunitat de saber, el que és ser president d'esta comissió. Ser president d'esta comissió és per al meu un orgull un repte i sobretot RESPONSABILITAT. Tot açò s'ha aconseguit, amb l'ajuda de TOTS VOSALTRES i sobretot de la meua JUNTA DIRECTIVA i LA MEUA FAMÍLIA. Ser president d'esta comissió és RESPONSABILITAT “ per damunt de tot”, és cuidar i vetlar pels interessos de la mateixa i defendre el bon nom d'esta comissió allà on esta siga representada. Només espere haver estat a l'altura que esta comissió mereix.

FELICITAR, a la meua JUNTA DIRECTIVA d'estos tres anys, per haver estat ací sempre que vos he necessitat, per haver-me aguantat , els quals vaig tindre la vostra paraula que estaríeu amb mi i no m'heu fallat. GRÀCIES per haver compartit junts els moments més difícils i haver disfrutat junt amb vosaltres dels molts i bons moments. Vull dir-vos que ha sigut un plaer treballar amb vosaltres i sobretot em quede amb la lleialtat que heu tingut amb mi, el vostre suport i els vostres consells que m'han servit per a al final prendre les meues decisions i dur a terme este projecte que ha sigut de TOTS.


Vull FELICITAR, a tots els fallers i falleres de Sant Joan Bosco Duc de Mandas, perquè en estos tres anys de vicissituds econòmiques heu realitzat un esforç enorme per a dur a terme este projecte que si ja era difícil en els temps de bonança, ho ha sigut mes encara en estos temps que corren, a més he de confessar-vos que m'he sentit volgut per tots vosaltres i això a fet que tot fóra mes senzill. GRÀCIES. FELICITATS també al nostre COMERÇ, PATROCINADORES I COL·LABORADORS per la seua col·laboració i esforç perquè sense ells res d'açò haguera sigut realitat. GRÀCIES, a tots els FALLERS D'HONOR que heu col·laborat i ajudat, ja que vosaltres també heu sigut part important d'este projecte. Espere i desitge que continueu col·laborant i ajudant a esta comissió i junts aconseguir els objectius marcats. Per tot açò, vos espere el pròxim exercici per a l'inici del pròxim projecte independentment de qui este al front , perquè les FALLES tornen a començar el 20 de març i perquè esta comissió

el dia 19 de març quan “la nit de la CREMA” finalitze, li donarem la benvinguda al següent exercici. ESTHER, IRENE, PEDRO, gràcies per com m'ho heu posat de fàcil, per ser com sou i disfruteu-lo, que açò passa volant i quan vos en adoneu ja haurà passat (vos queda el millor). Ens queden molts dies encara per a passar-nos-ho genial junts i només espere que recordeu L'ANY DEL VOSTRE REGNAT, com un dels moments mes importants de la vostra vida. UN BES ALS TRES. Per a Finalitzar vull invitar a tota la barriada, fallers, falleres, veïns, comerç en general i forasters a què compartiu amb nosaltres, “LA MILLOR FESTA DEL MON” ELS FALLES, i LA COMISSIÓ DE LA FALLA SANT JOAN BOSCO DUC DE MANDAS, que com diu el nostre himne. “…ÉS LA MILLOR DE VALÈNCIA…”




Hola fallerets i falleretes, soc Irene la vostra Fallera Major infantil de este ejercici. Pero sobre tot la vostra amiga i com a tal espere que estes falles ens ho passem de meravella tots junts en la falla. Vullc donar les gracies a tota la meua comissi贸 per tot el treball que fan, perque tots disfruten de la festa. Les gracies mes especials a Fernando el meu President, a Pedro, President Infantil i a Esther, la meua Fallera Major per com ho hem passat de be tots junts, i ens queda lo millor. Espere que tots junts passem unes inolvidables festes. Un beset per a tots els fallers d麓esta gran comissio. Irene


Una nit, després d'una Junta ens vam assentar amb Irene per a que ella ens conte un poc el que li agrada i conéixer-la un poc més. Irene és Fallera des que va nàixer de la Falla, estudia 4t de l'ESO en el C.E. Marni, té 9 anys i quan li preguntem que si és bon estudiant ens diu:” iii bo!!!”. El seu color preferit per als trages de valenciana és el blau i té 5 trages. La seua pel·lícula favorita és : Hanna Muntaña El seu grup de música: Lady Gaga El seu llibre : Kika superbruixa en l'espai El seu menjar : els macarrons L'acte faller : la presentació, que quan més es divertix De Pedro ens diu que és molt callat, d'Esther que se'l passa molt bé amb ella i de Fernando que sempre li diu que parle ella primer. Ens comenta que juga molt en la falla amb els seus amics, que li agrada tirar petards i

que plorarà quan es creme la falla, ja que el que menys li agrada de les falles és la crema. Ella mateixa diu a la seua comissió infantil “ moltes gràcies per estar sempre amb mi i fer que m'ho passe tan bé” Això mateix et desitgem tota la comissió, passa-t'ho genial i divertix-te molt estes falles.




A la Fallera Major Infantil

Ai, fallereta Major Deliri de nostra falla tu eres de lo millor per molt mes que es buscara de l´horta tens la fragancia, de nostre mar l´armonia, del Micalet l´arrogancia I d´este sol l´alegria Enguany seras la princesa, Que el seu regnat ara estrenes I ple d´alegría ofrenes A esta festa riallera En la teua curta historia A esta falla amor ja mostres Seguint una trayectoria Que tu eres la viva herencia Que el teu yayo i els teus pares Han vollgut ferli a Valencia


Fallera Major Infantil 2011 Xiqueta:

Irene Carpio Arener


President Vice President 1er. Vice President 2on. Secretari Tesorer Contador Delegat 1er. Delegat 2on.

Pedro Bopa i Sitoka Alejandro Ros i Puerto Paula Tejera i Nuñez Claudia Ortega i Cordellat Jessica Borrero i Orejuela Sofía García i Linares Carmen García i Linares Alejandro Cordellat i Pérez

Comissió Masculina

Pedro Bopa i Sitoka Teófilo Bopa i Sitoka Fidel Bopa i Sitoka Álvaro Calero i Montesinos Alejandro Cordellat i Pérez Erik Felipak i Biendicho Rubén Galindo i Torres Miguel Griñán i Nueda Hugo Griñán i Parreño Ramón López i Velando Juan López i Velando Aarón Melero i Velando Izan Navas i Ballesteros Iván Pérez i Romero Alejandro Ros i Puerto Álvaro Tárrega i Gutiérrez



Hola fallerets i falleretes! Després d'un any passat ple d'alegria, diversió i aventures,

este any següent

viu les mateixes emocions, que demane i espere que vosaltres les sentiu també.

Estic molt content de poder tornar a viure les mateixes experiències

És per al meu un afalac que la Junta

m'haja triat una altra vegada president infantil de la falla.

Finalment, vull donar les gràcies a la Junta,

Fernando,

Esther

meua

família

per

i

Irene

per

acompanyar-me enguany 2011 i a la incondicionalment.

Pedro.

recolzar-me


Entrevista al nostre president Infantil Pedro Bopa Sitoka. −

Pedro, Quants anys portes en la falla? 6 anys

T'ha fet il·lusió ser president per segona vegada de la comissió infantil? Si

Per què? Perquè faig nous amics

Què és el que més t'agrada de ser president infantil? Les presentacions i estar en el casal.

Quin acte esperes amb més entusiasme? L'ofrena

Quin és el teu color favorit? El roig

Quan és el teu aniversari? El 21 de maig.

Bueno hem conegut un poc més a Pedro, el nostre president infantil, al qual desitgem que gaudisca del seu segon any com a president en companyia de tots els xiquets de la comissió. Felices Falles.



President Infantil 2011

Pedro Bopa Sitoka



Irene Carpio i Arener

Paula Tejera i Núñez

Jessica Borrero i Orejuela Daniela Carretero i López Antonella Cordellat i Pérez Sofía García i Linares Carmen García i Linares Paula Griñán i Nueda Erika Griñán i Parreño Carla Hidalgo i Serrano Giovanna Lucero i Wilde Claudia Ortega i Cordellat

Lucía Ortega i Cordellat Susana Ortega i Velázquez Mª Trini Osusu i Sitoka Carla Rodrigo i Giménez Yanira Romón i García Clara Sancho i Mauri Paula Tejera i Núñez Claudia Valls i Hervás



Falla Infantil 2011

Lema: Pelillos a la Mar

Artista : VĂ­ctor Caballero GutiĂŠrrez


Explicació i relació de lo que conte la falla De “ pelillos a la mar” La falla infantil es tracta I als xiquet agradará Puix que de la mar se parla I a tots els agra nadar. En les ones de la mar Als xiquets agra juar I tambe els agrada vore Lo que en el fons d´ella hia ESSENA PRIMERA

El pulpo pol va previndre Qu´Espanya anava a guanyar Pero no te molt de merit Ja qu´estava molt, molt clar

De vancances o de chala El mateix dona que pol Haga vengut a Valencia A menjar un bon arros

ESSENA SEGONA

El xiquet vol surfear I la xiqueta nadar Ell agarra un tros de fusta Per de ona en ona anar I ella en un gran flotaor Per que no es puga aufegar Divertit deu ser anar Per les ones cavalgant Encara que si te caus Res de bo tu te faras Es mes segur el anar Flotant en un flotaor Qu´en una taula ballant


ESSENA TERCERA

Sona el Fallero fins el fons de la mar blava i la sirena s´afanya per a posarse ben guapa i poder gaudir de veres de la millor festa d´Espanya Boniques les sirenetes es posen per a la falla i es que tant dalt com baix l´aigua al que li agraden les festes es valenciá i de talla ESSENA QUARTA

Mariner ves poc a poc i espall Que la Merluza peixca Encara que no te ho creues Te la poden enganxar Puix el pelicano acecha I si et descuides se la menja

Fins i tot dins de la mar Els peixos feliços son Mes a l´Hora de menjar Millor s´amaguen un poc. ESSENA SEXTA

Cuidat un poc de tentar Al Pelicano holgazan Ya que si peixques un poc Ell sense treballar Te fotra algun peixet Per a tirarselo al pap. ESSENA QUINTA

Els peixos van pasejant Per el fons de nostra mar Ja que si anaren per terra No podrien respirar

Els cavallets de la mar pareix vagen de carreres i si que corren no cregues encara que no sen van el fons mari es genial amb varietat de color d´animalets que son peixos i molts acaben pèixcats


Benvolguts amics: És per al meu un orgull poder representar a aquesta comissió com a fallera major, doncs des que era xicoteta sempre ho he volgut ser,i per fi,complisc el meu somni. Dir-los a Irene i a Pedro que m'alegre moltíssim de compartir el meu somni al costat de vosaltres i que aquestes falles les disfrutem tots junts,i a Fernando, donar-li les gràcies per tot el que està fent per mi, perquè fa que em senta com una reina. Donar les gràcies a totes les persones que heu i esteu dedicant el vostre temps i hores de somni,perquè tots els actes isquen perfectes. A Ana Nevot i Paco Cordellat donar-li també les gràcies per l'esforç d'organitzar el primer any temàtic fent actes com els teatres,l'exposició de cartells fallers...,la qual cosa estic orgullosa de poder estrenar aquest fantàstic èxit. ÀNIM I A PER EL SEGON! Ah... per cert...prepareu-os per al segon any del concurs de ràdio...perquè a l'any que ve ho anem a guanyar!!.

I com no a la meva família, per tot el suport que m'estan donant, sobretot als meus pares, el meu germà, la meva cunyada i la meva iaia ... no sabeu el molt que us ho agraeix i sobretot el que us estime. I finalment espere que els fallers i no fallers compartisquen amb nosaltres unes bones festes falleres i que el bon humor i el temps ens acompanyen en tot momento ,perquè aquestes falles 2011 siguen para tots inoblidables. Moltes besades


Fallera des d'abans de nàixer, ja que el seu aniversari no pot ser en un dia més faller, el dia de la Planta, va nàixer fa 21 anys al mateix temps que es plantava la falla. Estudia 2n d'Educació infantil i treballa cuidant un xiquet, Felipe, a què adora. I ens confessa que per al trage de valenciana li agraden tots els colors però que preferix el negre. La seua pel·lícula favorita és : Molino Rouge i Hèrcules de Disney El seu grup de música: Melendi i El Canto del Loco El seu llibre : Perdona si te llamo amor de Federico Moccia El seu menjar : la lasanya L'acte faller : la presentació i l'ofrena Ens diu que enguany ho ha passat genial amb l'any cultural i amb les festes que s'han realitzat. Que intentarà no plorar encara que li dóna molta pena, i que de la setmana fallera es quedarà amb el no parar, la festa i els amics, i que dura molt poc.

De Pedro ens diu que és súper afectuós, d'Irene que és molt dolç i es porta molt bé i de Fernando que és un encant de persona. Ella mateixa vol dir-li a la seua comissió “ Espere que ens ho passem molt bé, que faça bon temps. Que participem en els actes que s'han preparat i que siguen les falles igual d'inoblidables per a tots que per a mi” Esther, la teua comissió et desitja les millors falles de la teua vida, viu intensament cada acte i disfruta-ho, és el teu any. Un bes.


Nostres Falles


A la Fallera Major

Mereixes un bon sonet Con fallera i Valenciana Per ser tan tendra i bledana I tindremos tan contents Mereixes tot lo millor Que Puga hui dedicarte I amb estos versos cantarte Ta joventut i dolรงor Mereixes ser la regina Que a tots deixes admirats Per ta bonica beutat En la festa josefina Mereixes tot dolรงa Esther i hui te rendim honor per ser Fallera Major del teu tan vollgut carrer


Fallera Major 2011

Senyoreta:

Esther Cobo GorgĂŠ


President Vicepresident 1er. Vicepresident 2on. Vicepresident 3er. Vicepresident 4t. Secretari Vicesecretari Tesorer Vicetesorer Contador Loter Delegat de Festejos Vice Delegat de Festejos Ajudants de Festejos

Fernando Ros i Chancosa Vicente Linares i Martínez Carlos Estivalis i Ibáñez Juan Sebastián Valls i Albiñana Daniel Aurell i Nacher Ángel Arener i Tafaner Ángel Arener i Alcaide Fernando Ros i Catalán Mª Loli Linares i Martínez José Puerto i Bermejo Antonio Nevot i Zorio Manuel Carretero i Martínez José Esteve i López Alberto Ortega i Lehmann Benito Hervás i Aolan José Luis Galindo i Galindo Francisco Javier Sancho i García Carlos Valles i Ruiz Antonio Tejera i García Hugo Diego Cordellat i Alonso Aurelio Romero i Faz

Delegat de Activitats Diverses Francisco Cordellat i González Ajudants de Activitats Diverses Mercedes Alonso i Mata Vicente Linares i Álvaro Deborah Gimeno i Costas Mª José Pérez i Martínez Rosa Sánchez i Sánchez Noemí Ausejo i González Carolina Cordellat i Alonso Delegada d´ Infantils Teresa Aurell i Guillamón Vice Delegadas d´ Infantils Yolanda Hervás i Galindo Raquel Hervás i Galindo María Estivalis i Sánchez Delegada de Juventud Patricia Torres i Tomás Vice Delegada de Juventud Esperanza Serrano i Castillo Delegada de Femeninas Dori Puerto i Bartual Vice Delegada de Femeninas Carolina Cordellat i Alonso Delegada de Mitjans de Comunicació i Rel. Externes Ana Isabel Nevot i Rubio Bibliotecari - Arxiver Rosauro Hernández i Lorenzo 1er. Vocal Joaquín Signes i Maroto


Ángel Arener i Alcaide Ángel Arener i Tafaner Daniel Aurell i Nacher José Luis Barrés I Jimenez Pedro Bopa I Ripeu José Luis Cabanillas I Molina Francisco Calero i Galdón David Cano i López Manuel Carretero i Martínez Manuel Carretero i Pérez Raúl Carretero i Pérez Ángel Carrión i Díaz Olmo Carrión i Marco Carlos Castillo i Potrero Vicente Cobo i Cortell Vicente Cobo i Gorgé Hugo Cordellat i Alonso Francisco Cordellat i González Juan Cruz I Gambero José Esteve i López Carlos Estivaliz i Ibáñez

Alberto Estivaliz i Sánchez José Miguel Galindo i Cervera José Luis Galindo i Galindo José Enrique García i Monteagudo Juan García i Santos Miguel Griñán i Pérez Paco Griñán i Pérez Rosauro Hernández i Lorenzo Benito Hervás i Aolán Vicente Linares i Álvaro José Linares i Martínez Vicente Linares i Martínez Francisco Salvador Navas i Cantero Antonio Nevot i Zorio Alberto Ortega i Lehmann Jesús Oviedo i Miguel Jesús Pérez del Río. José Puerto i Bermejo Jesús Redón i Zornoza Aurelio Romero i Fernández David Romón i Griñán


Fernando Ros i Catalán Fernando Ros i Chancosa Ricardo Rubio i Clara Francisco Javier Sancho i García Antonio Sanz i Cruz Joaquín Signes i Maroto Raúl Tárrega i Moya Antonio Tejera i García Daniel Tomás i Valero Juan Antonio Torres i Segura Carlos Vallés i Donate Carlos Vallés i Ruiz Juan Sebastián Valls i Albiñana Felipe Velando i Cantos Antonio Velázquez i Vázquez


Esther Cobo i Gorgé

Amparo Albiñana i Ventura

Sandra Albiñana i Valls Mª Mercedes Alonso i Mata Mª Carmen Arener i Barberá Mª Teresa Aurell i Guillamón Noemi Ausejo i González Ana Rosario Ballesteros de Pedro Carmen Barberá i López Dora Bartual i Bañuls Anabel Blesa i Santafé Ixeia Carrión i Marco

Jessica Carrión i Mir Amparo Cebrián i Gómez Isabel Chancosa i Orero Carolina Cordellat i Alonso Amparo Cordellat i Alonso Mª Carmen Cruz i Díaz Mª Isabel de Gracia i Morales Inma Donate i Gómez Mª Victoria Donate i Gómez Laura Escat i Martín María Estivalis i Sánchez Elvira Ferrero i Cruz Julia Galindo i Galindo Deborah Gimeno i Costas Mª Carmen Gómez i Pérez Mª Victoria González i Gómez Consuelo Gorgé i Riera Basi Griñán i Pérez Vicentita Guillamón i Cruz Guadalupe Gutiérrez i López h ié i ó


Esther Gutiérrez i López Yolanda Hervás i Galindo Raquel Hervás i Galindo Sheila Jover i Lerma Merche Lerma i Herreros Mª Dolores Linares i Martínez Marta Linares i Molina Francisca Lluch i Cortés Mayka López i Reyes Carolina Marín de Gracia Lolita Martínez i Porta Eva Mauri i Romero Andrea Mínguez i Fuertes Alexandra Mínguez i Fuertes Mª José Mir i Garrigues Loli Molina i Peñuela Mª Pilar Monterde i Máñez Laura Moreno i López Ana Isabel Nevot i Rubio Ana Núñez i Sevillano i d

Mª Carmen Ortega i Paredes Merche Parreño i Giménez Sara Pérez i Domenech Mª José Pérez i Martínez Andrea Pérez i Monfil Dori Puerto i Bartual Mª Pilar Redón i Zornoza Nuria Romero i Mauro Mª Pilar Romero i Redón Mª Dolores Rubio i García Rosa Sánchez i Sánchez Esperanza Serrano i Castillo María Serrano i Castillo Regina Fabiola Sitoka i Solebapa Josefa Tafaner i Alegre Mª Lucia Tejera i García María Pilar Tomás Estellés Patricia Torres i Tomás Yolanda Velando i Moreno Mª Nieves Velando i Moreno


Falla Gran 2011 Lema: Trastadas Artista : VĂ­ctor Caballero GutiĂŠrrez


Explicació i relació de lo que conte la falla La falla qu´enguany es planta No es falleta quansevol Pot ser siga la millor I no anem de farol A pesar de les pasaes De que trata la mateixa Pense que ningú es queixa Ja que no ens ha eixit de baes I es que l´artiste faller Ha posat tot el sentit en unflar I molt el pit fins saturar lo taller tracta la falla senyors de trastaes cavallers les que fan els inocents I el que tant ja no lo son

I es que l´asunt es valent Puix desde el pobre hasta el ric El que no pega un pesic Es perque no te talent Tot cap en la “buhardilla” Qu´esta falla representa Les trastaes dels xiquets I dels majors en la vida El reamt de nostra falla Ja mos deixa ve a les clares Que de xiquet fas el Indio I de major te la claven I es que per molt que t´esmeres Si no mires de reull Te donaran per el ….ull Si no et gires I te pares


ESSENA PRIMERA El dilema del costat Si la dreta o l´esquerra Mai els xiquets s´aclarixen I els majors tampoc atinen Fins a l´hora de votar Sempre el dilema el mateix Cuant arriben eleccións Si votes als de l´esquerra Te dones un gran morro I si a la dereta t´acostes A voltes pot ser pichor Mai saps com pots acertar Puix fins I tot I al remat Sempre ens toca treballar Per a que ells vixquen millor Les trastaes de la vida En politica estan clares Sigua qui siga el qui mane Cambies da cara i chaqueta Pero no escapes de lladres

En resum que dona igual Al remat no hia remell O treballes, si es que hia. o te dona lo mateix dels politics esperar que te donen solucions es com si te pica el cap i te rasques els cordons. ESSENA SEGONA A cuinetes jugar De xiquet a tots agrada I cuan majors ja se fem Sols a la cuina entrem Per tastar la botifarra I que no s´han fet els plats Per a que el homens els renten Puix que podran comprobar Que tan sols en la cuina Es hon la dona es feliç Perque en lloc tan reduit I hon ningú li contesta Tot el día esta de festa I Aixi no pot discutir.


Encara que en la cuina

Les dones tenen ventaja Ja que si tens bona gana I no la tens ben contenta Pot ser te menges la faba Com arribes tard i en festa. I es curios lo que mos pasa Que per la panxa mos guanyen Encara que que tots volem Mes que la panxa atres chales I elles que ho saben de bo No paren de fer trataes Manco donarmoselo ESSENA TERCERA Vocació veterinaria La dona te ja al naixer I al llarc de la seua vida Tracta ens molts animalets Tracta en cucs i en serps a voltes Que segons el seu tamany Poden ser cuquets de seda Pitons o cobres Reials. I al remat sen van al pap

Siguen chiquetes o grans Que al fi i al cap igual dona Ja que es tracta d´animals. A voltes es fan les “tontes” Per poder averiguar Hon ha passat tot el dia El seu tros de animal Pero hui en dia senyors Ja se han espabilat I per molt que se lis mostre Per un tros de botifarra No compren tot l´animal ESSENA QUARTA Els animals fan rabiar Encara que inconsients Mes les persones cabals Te fan la col de valent En este mon tan replet D´animals i animalets Qui en esta societat Te un fum de mals conceptes i si te fas cuiner no cregues


Encara que en la cuina

ESSENA QUINTA

Churro, mediamanga mangotero S´en recorden cavallers Que agust pujaven, al burro Per juar al churro va De xiquets en molt de esmero Botavem i estaben dalt Hui de majors, se camvia Lo mateix dona dalt o baix Mes que juar a eixe churro Un atre volem mullar I es que amics la vida camvia I si de xics es genial El jugar al mangotero No te pots imaginar De majors que be resulta Poder en el churro juar ESSENA DEL LEVANTE U.S. 101 anys porta lluitant El Levante unió sportiva I fins i tot ha arrivat A pesar de l´agonia

Qu´els deutes els ha portat A ficarse en la primera Hon segur es mantindra Si alguns que piten i prou Els punts no l´ils fan volar Si de trastaes es tracta Tambe el Levante la va fer Deixant en un pam de nasos Afonats i molt desfets Als verdiblancs de Lopera I atre any tindra que ser I a pesar dels punts que volen i actuacions tan genials qu´els del pito mos deleiten podem un poc respirar i es que els qu´ens piten a casa re partixen mes tarjetes que cuant estem en Nadal Pero no patiu granotes Cent I u anys, tots els dies no se fan I mes de uno vollguera Poder a ells arrivar I gaudir de la salut quél nostre equip ne te enguany I cridar ben fort granotes ¡¡Macho!! Levante i avant


Exm. Sr. President de la Diputació D. Alfonso Rus i Terol Aurelio Herriega i Abarca Ana Belén Vivas i Moreno Luís Miguel Albiñana i Herraiz José Luís Marín i Carbonell Ramón Bosch Juan Manuel Domenech Francisco José Carmona i Padilla Francisco Javier Carpio i Montañes Isabel Ros i Chancosa Levante Unión Deportiva


LUIS HERRERO Gerente


Hola, volgudes falleres, este és el nostre primer any a càrrec de la delegació de femenines, durant el mateix hem començat a realitzar una sèrie de projectes per als quals hem comptat amb la vostra col·laboració i ajuda, i des de les pàgines d'este llibret vos donem les gràcies.

Açò és el que ens ha donat temps d'organitzar este exercici, esperem que l'any que ve la delegació de femenines puga continuar comptant amb totes vosaltres per a l'organització de mes actes.

Per a Sant Joan vam realitzar amb ajuda de diverses de vosaltres unes carambas per a poder lluir amb la nostra joia la setmana fallera, les quals esperem que pugueu lluir en bandes i bruses, gràcies Mª José, Lola, Dora, Lolita i Merche per la vostra ajuda.

Felices falles, vos desitgem

També per a les amants de la cuina vam poder delectar-nos amb una demostració de termomix, durant la qual es van elaborar els dolços típics de nadal davant de la proximitat de les festes. I juntament amb els xics, s'han comprat uns polos verds pistatxos per a no perdre'ns de vista durant les masclestaes …… això si amb el nostre nom per si algun es perd

Dori i Carol.


Erase una vegada una princesa que l'única cosa que volia era complir el seu somni, SER FALLERA MAJOR. En este màgic viatge va trobar l'ajuda d'uns peculiars personatges, tots ells grans amics. Bo no vos anem a avançar res....

Aquella nit va vindre carregada de moltes sorpreses, música, regals, jocs, rialles i un llarg etc. Pocs dies després els nostres habitants van emprendre un llarg viatge cap a un dels mars més llunyans del món, on els pirates,

Tot va començar una nit d'estiu quan

els taurons i qualsevol classe de

una fada padrina proclame als quatre

criatures marina els estaven

vents que els nostres xicotets habitants de

esperant.

la regió més bella del país de SANT JOAN BOSCO I DUC DE MANDES, tenien per fi a la seua xicoteta princesa.

El dia era solejat, però prompte va començar fer-se de nit perquè el pitjor dels pirates s'estava acostant

Eixa mateixa nit va començar el somni

perquè nostres prínceps no pogueren

més bell per als seus habitants i els seus

disfrutar dels dies de festa que

xicotets prínceps: IRENE I PEDRO, ell

s'estaven acostant al país de SANT

xicotet príncep ja sabia el que este xicotet

JOAN BOSCO, i per tant també

però gran càrrec representava i va ser un

afectava els nostres xicotets

gran suport per a la nostra princesa.

habitants.


De sobte com si d'un fantasma es tractara va aparéixer un inquietant ser de les profunditats del mar, que amb els seus llargs tentacles va agafar el barco on anaven tots els nostres amics i els va submergir en les profunditats del mar, on els esperava un gran circ submarí. Allí van disfrutar dels pallassos, acròbates, domadors i la resta de personatges del circ. Una vegada acabat el gran espectacle de circ tots els seus habitants acompanyar-vos als nostres protagonistes fins a arribar a terra. Quan van arribar a terra van quedar que prompte es

La cita era a la vesprada en la regió dels VIVERS, en eixa bella regió els esperaven un muntó de sorpreses. Els nostres xicotets amics van botar en matalafets que els impulsaven fins als cels, cotxes màgics que simulaven als de la fórmula 1, castells on tots eren princeses i prínceps, pistes de bàsquet que no tenen res a envejar a les de la NBA o camps de futbol que per descomptat no li arriben i per indici al CIUTAT DE VALÈNCIA o

veurien i van forjar una gran amistat.

al MESTALLA.

El següent viatge va ser a un país on tots

Va haver-hi una gran berenar on

els habitants dels països del món anaven

van disfrutar dels seus saborosos

per a ajuntar-se i disfrutar d'un dels

menjars.

dies més grans i esperats per tots: EL DIA

Els nostres xicotets amics, van

DEL FALLERET INFANTIL.

disfrutar tant que ni compte es van


donar quan van arribar a casa que estaven ja dormiditos. Ni cal dir que eixa nit es van quedar a dormir en el país veí. Uns dies després van emprendre el viatge de tornada al nostre país. Quan van arribar es van trobar amb la sorpresa que una regió pròxima els havia invitat a una exhibició de trompa, on els ensenyarien la mestria de tirar la trompa. Van passar uns quants dies quan els nostres xicotets amics van decidir anar al gran concurs de dibuix on van dibuixar com els gran pintors de la història, (Picasso, Dalí, Sorolla, Velázquez...) la sort és va tindre al costat dels més xicotets dels nostres amics, que van ser els únics que es van emportar premi.

Van ser passant els dies i un dels antics savis va proposar a altres savis que haurien de fer una cosa especial per a les mares més belles de tot el món, quan s'ho van proposar als nostres xicotets amics no van poder dir que no perquè elles eren el més important per a tots ells. El dia va començar prompte perquè havien de fer un muntó de rams de flors per a les més belles flors. Les mares dels nostres amics estaven plenes de felicitat i prompte van començar a esvarar-los unes xicotetes llàgrimes d'alegria, perquè el dia era molt especial per a elles. Des d'este raconet vos enviem tots els besos del món i dir-vos que vos volem, MOLTES GRÀCIES MARES.


Prompte arribarien les olimpíades de les regions pròximes on els nostres xicotets habitants participarien en futbol. El nostre equip va tindre uns rivals de gran altura, tots grans futbolistes, però nosaltres comptàvem amb una cosa que ells no sabien, l'esperit de SANT JOAN BOSCO. Vam anar passant fases fins a arribar a la gran final, els nostres campions no van tindre la sort del seu costat, per tant van quedar segons però per a nosaltres són els CAMPIONS. Enhorabona xics/es. Van arribar els mesos de fred, on els nostres xicotets amics van decidir continuar fent activitats i viatges. La primera cosa que van fer en estos mesos de fred va ser celebrar halloween. Els nostres dolços habitants es van convertir en els més feroços monstros,

les bruixes mes bruixes i la resta de personatges d'halloween. Van ballar fins que els seus xicotets cossos van dir que no podien més. Prompte van arribar uns dies que als nostres xicotets protagonistes els encanten. Els dies de nadal, amb els seus tallers per a decorar el nostre país, les nostres cases i muntar el betlem. Però hi havia un dia amb especial inquietud esperaven, perquè estava a punt d'arribar PAPA NOEL. Eixa vesprada va estar carregada de molts regals i boques obertes, perquè molts no s'esperaven que PAPA NOEL els contara algun secret que només ells saben. Uns dies després arribe un altre dia molt esperat el dia d'expojove


Allí els nostres amics no van parar de fer-se fotos, pujar en qualsevol classe d'atraccions, un infinitat de manualitats, fer un muntó d'amics i no parar de ballar. Este conte no està acabat encara, per a saber el final haureu d'ajudar-nos a escriure-ho. Ens veiem en el país de SANT JOAN BOSCO I DUC DE MANDAS, la vostra delegació d'infantils, besos Agraïments: estes xicotetes delegades vos

volen agrair a tots els papes, mares, iaias

iaios, tios, ties i la resta d'amics per estar amb nosaltres i ajudar-nos en tot quan vos necessitem per qualsevol motiu. De

veritat no hi ha paraules suficients per a agradezeros tot el vostre suport. Vosaltres, ja sabeu qui sou gràcies per estar quan nosaltres no podem, gràcies per eixes

fotos, per eixes idees, per eixes rialles t

d l

d

lt

GRÀCIES

La delegació d'infantils és un poc més que quatre delegades, sou vosaltres. GRÀCIES





Hola jovenets i jovenetes!! Ja estem ací de nou per a contar-vos que tal ha anat enguany… i el que ens queda! Després d'acabar les falles del 2010 ho hem donat tot, junt amb el grup de playback per a poder disfrutar del nou muntatge anomenat “Amores de barra”. Amb este nou ball el vam passar genial fent un xicotet avanç en Sant Joan junt la resta d'actuacions i sobretot amb la visita de la nostra Shakira

Després d'un descans a l'estiu i de viure el gran moment de l'any ( el mundial) tots junts en el casal, seguim amb els assajos cada vegada mes divertits.


El 17 d'octubre vam tindre el preestrena a Godella

A continuació una gran festa, “Halloween”, on van haver-hi molts jocs ,rialles, balls … i sangria!!


Arriba el 4 de novembre, el mas esperat… i pa' Canal que ens n'anem. Emportant-nos després de l'actuació dels nostres rockeros molts aplaudiments, felicitacions i un colina? jajaja Però no passa res, som rockeros i no ens tallem les cabelleres! Resistència ;)

Sense oblidar-nos de donar les gràcies a muntatge, perruqueria, purpurinistas, a María ( maquillatge) , extres: Esther, Amparo, Consuelo, Noe i Deborah i com no al grup de ball pel seu esforç: Sara,Xemi,Amparo,Jose,Marta,Andrea Daniel,Alexandra,Patrícia,Christian,Rocio, Anabel,Sandra,Paula,Eva,Espe,Carlos, Pepe. I a tots els nostres fidels seguidors.

Vos esperem en falles, no falteu! I menys el 16!! Una salutació. Esperanza: Joventut Patrícia: Playback El 2 de gener vam acompanyar als mas caquis a Expojove i va ser lo mas! Bueno, des d'ací ens despedim, ja ens veurem per la falla, en concursos i altres mogudes!

Amparo: Usos múltiples


Ha segut un any ple d´activitas, si acabarem el any participant activament en la exaltació de les Falleres Majors de l´Agrupació de Rascanya, ahon Paco Calero, Toni Tejera, Deborah Gimeno y Paco Cordellat, participaren en el apropossit que es va fer al Saló Forsany, junt a membres d´atres comissións. Varem escomençarlo en un proyecte que poc a poc agarra cos, i es va convertir en el escaparate que buscaven. ELS DIVENDRES TEMATICS D´EL CLOT.Per el nostre casal han pasat verdaders profesionals, artistes i persones vinculades a la festa, que ens han fet gaudir de nits inolvidables. Alla per el mes d´Abril va ser el Altar del Tros Alt, guanyador d´el primer premit al concurs de Miracles de Sant Vicent, el que es va acostar al nostre casal i amb el seu president, En Antoni Rosi Val, i el xiquet Vicent Jiménez i Verdeguer

Que va obtindre la medalla daurada en el esmentat concurs com a millor Sant Vicent, ens va deleitar amb una xicoteta mostra de la seua forma d´interpretar al Pare Vicent. . El primer dissabte de Maig va ser el día triat per rendir homenatje a les mares, i com sempre varem disfrutar d´una nit inolvidable hon les mares varen ser les protagonistas. Tinguerem una actuació sorpresa d´un grup de fallers que va fer una interpretació d´una xirigota gaditana, amb una critica a la ministra d´igualtat. Este mes de Maig el divendres tematic, es va dedicar a indumentaria, amb la participació de Enric Marzal, Ana de Viana, i un representant de la firma Vives i Marí siguent u del divendres mes concurrits. Aixina arrivarem al mes de Juny i este mes com sempre en la nostra comissió es un mes especial, ja que en ell es cuan se elegixen les nostres falleres Majors.


El día 25 varem tindre un nou divendres tematic en aquesta ocasio les Fogueres de San Joan varen tindre cabuda amb la presencia d´un artiste faller Paco Mesado, un expert en Fogueres con es En Angel Romero de Cendra Digital, tots ells moderats per En Ferran Gil de Onda Fallera, entre tots mos varen donar una visió molt ampla de les similitus i diferncies entre les Falles i les Fogueres. El 26 de Juny, ve ser el día escollit per a la elecció de les nostres Regines. El día va escomençar amb la recepció dels participants al segon concurs de tapes i que en guany tingue el següent resultat: 1er. Premit PIRULETAS DE CHISTORRA EN TEMPURA CON SALSA AL CURRY de Paula Tejera Nuñez 2º premit LA CONCHA DE … De Mercedes Alonso Mata 3er premit TORTITAS DE MAIZ de Ana Nuñez

Va ser tot un exit i totes les tapes varen ser consumides durant tot el mati per tots aquells que s´acostaven a fermos companyía. Durant tot el mati es varen realitzar diferents activitats, i ja per la vespra els mes xicotets tingueren el seu taller d´activitats i diverses actuacions, pero aixo ja vos ho contaran les delegaes d´infantils. Duran tot el día es varen anar acabant els campeonatos interns de la falla, amb el següent resultat PARCHIS CAMPEONES SEGONES TERCERES

VICEN I ROSA MERCHE I LOLA TERE I MARIA

DOMINO CAMPIONS PEDRO I AURELIO SEGONS ALBERTO I MANOLO (encara que diuen que en trampa) TERCERS CARLOS I DANI


TRUC CAMPIONS SEGONS TERCERS

ANTONIO Y ANA FERNANDO I DANI RAUL I PACO

Per la nit es varen lliurar els trofeus que varen ser donat per MERCHE ALBIÑANA. Varem sopar al carrer amenisats per el trio SHANADU i d´eixa manera es va donar pas a la elecció de les nostres Falleres Majors La Senyoreta Esther Cobo Gorgé i la Xiqueta Irene Carpio Arener. Arribarem al mes de Juliol i tingueren com a convidats a diverses festes Valencianes, els Seguidors de la mare de Deu representats per el seu president En Juan Arturo Devis, una representació de La Semana Santa Marinera y de la festa de San Jeróni, tots ells ens deleitaren amb els seus coneiximents d´estes festes tan entranyables. I s´en anarem de vacanses, i fins al mes de Setembre res de res, enguany per la crisi ni sopar de vacanses ni res.

I tornarem de vacanses, Setembre escomençava en un atre repte la continuació dels divendres tematicas i la preparació de la mostra de teatre. L´artesania va ser la protagonista del divendres tematic de Setembre, Ana Muñoz ens va parlar de com es fan els palmitos pintats a ma, i Miguel Angel De Artesania Bertomeu, mos va explicar con es fabriquen els aderesos que lluisen les nostres dones i les pintes. També va ser un divendres prou concurrit. El mes d´octubre arriva am la expectació que s´havia creat en la mostra de Teatre, i el ultim divendres de mes es va celebrar el divendres dedicat al teatre, En Antoni Ruiz Negre, En Juan Jurado i En Vicent Ortega ens varen fer gaudir d´una nit inovlidable parlant de teatre i de les seues experiencias, siguent una de les nits tematiques mes entretigudes.


Abans d´acabar el mes d´octubre varem realitzar ú dels actes mes importants i que s´ha convertit en u dels mes brillants de la nostra comissió, LA DESPEDIDA I PROCLAMACIO DE LES NOSTRES FALLERES MAJORS, com l´any anterior el restaurant Monte Orandi, es convertí en el lloc triat per al acte, crec, mes emotiu i entranyable de la nostra Falla. Al voltant del tema central de la nosta Falla “Trastaes” es va desarrollar el acte en el que el nostre president i les nostres falleres majors no es lliuraren de les trastaes que poc a poc varen anar tramantse i que inclus afectaren al nostre artiste Victor i a la seua dona Yolanda. Creguem que va ser una nit inovidable que va agarrant cos i va convertint este acte en ú dels mes atractius de la nosta Falla. Aixina donarem pas a la mostra de teatre que es va celebrar al nostre casal al llarc dels mesos de Novembre i Dessembre, varen rebre a les comissións SAGUNTO PADRE URBANO, TOMASSOS CARLOS CERVERA, MARIANO BENLLIURE ACEQUIA DE TORMOS, I com no SANT JOAN BOSCO I DUC DE

DE MANDAS, la nostra comissio. El nostre cuadre artistic va possar en essena l´Obra NELO BACORA, hia que destacar la gran interpretació de tots i cada ú dels components del cuadre artistic, desde Juanito que va fer una impresionant creació del paper de Nelo, María impresionant con sempre en el paper de Visanteta, Teresa, que es va superar fent una magnifica interpretació de Julia i com no de Dori amb una perfecta interpretació de Margarita, podriem dir “ la viuda alegre” . Els homens abanda de Juan, tambe estigueren sensacionals, Jose Luis en el paper de Polonio, fins al punt de quedarse batejat com “ PELONIO” fins hui, Paco Calero, impresionant creació del paper del passant Paco, Toni sensacional com Adolfo el Advocat, i Paco Sancho que va bordar el paper de Alfredo.


No hi ha dubte que este cuadre artistic te mimbres per a cotes majors que poc a poc anirem coquerint. El 26 de Novembre el divendres tematic, va tindre un dels divendres mes esperats, la exposició dels cartells de falles realitsats per el nostre Faller En LLuis Arener q.e.p.d. va ser verdaderament impresionant, El Mestre i cartelista En Rafael Contreras Juesas, acompanyat per el Nostre Artiste Victor Caballero, ens donaren una visio molt ampla del cartelisme i de les noves técniques de construcció de les falles, un atre divendres en que ho varen passar molt entretingut. I casi sense donarse conter estem en Desembre i en Nadal, i este mes els protagonistas foren els xiquets que varen montar el Betlem i varen tindre moltes activitats que les delegaes d´infantils vos contaran en la seua memoria Gener pasa amb mes pena que gloria, fonamentalment perque es varen dedicar en totes nostres forces a preparar la nostra

Presentació, que es va realitsar el 5 de Febrer, al teatre dels Salesians, No es correcte que Festejos i Activitats diverses jutgen el resultat de la mateixa, ja que podriem pecar de prepotencia, pero per lo que mos ha arrivat creguem que va resultar molt entretinguda e innovadora, confiem que a tots vostes els agradara tant con en ganes la varem preparar. I fins açi podem llegir, com dia una popular presentadora de Televisió, o millor dit podem escriure, lo que resta fins a falles ho poden llegir en el programa de festetjos, l´unic que podem dir es que tot ho hem preparat amb la millor intenció i per supost per a que tots junts pugam gaudir d´unes festes plenes d´alegria i festa, que al fi i al cap ja que hem treballat dur tot l´any just es que ara ens toque divertirmos. Pero per supost amb companyia de tots vosatros, amics, fallers veinat i forasters, tots tenen cabuda en la nostra vollguda festa.


Com a resum podem dir que hem fet Divendres Tematics, Mostra de teatre, Festes de la mare i Sant Joan, hem participat al concurs de Radio Nou La crema es cosa de radio Nou, encara que millor no parlar del resultat, hem presentat el music al concurs de Nou Centre pinta tu music, i encara no obtindre el premit va ser u dels musics mes comentats p´el seu trevall amb tots els escuts de les falles de Valencia. I per supost hem fet lo que mes mos agrå FALLA. Esperem amb totes estes activitats haver contribuit a fer una miqueta mes gran la nostra festa. Un abraç molt fort de les delegacions de Festetjos i Activitas diverses.







RECEPTA GUANYADORA DEL II CONCURS DE TAPES SANT JOAN 2010

PIRULETAS DE CHISTORRA EN TEMPURA CON SALSA AL CURRY Ingredientes: Chistorra Harina de Tempura Agua fría con gas Aceite para freír Para la salsa: Mahonesa y curry en polvo

Cortamos la chistorra en rodajas de más o menos 1 cm. Las insertamos en palitos para pinchos y reservamos. Se mezcla la harina de tempura con el agua con gas muy fría. Se debe de quedar una masa espesa que es con la que rebozaremos la chistorra. Ponemos a calentar el aceite y cuando esté caliente iremos rebozando la chistorra en la tempura y poniéndolas a freír. Para la salsa mezclaremos la mahonesa y el curry según el gusto de cada uno. Para montar este aperitivo se puede poner una base de patatas paja en un vasito, poner varias piruletas dentro y aderezar con un poco de salsa. Espero que os guste. BON PROFIT.


Imposici贸 del bunyol D`or i Brillants amb Fulles de Llorer 2011 a M陋 Victoria Gonz谩lez i G贸mez



A L'UNA, LA MULA Tradicionalment ha sigut un joc masculí. Es posava un xic acatxat, “de través” –Simulant un cavallet– I la resta anaven botant per damunt d'ell alhora que recitaven l'estrofa corresponent i realitzaven l'acció apuntada. Si algun xic s'equivocava, recitant la lletra o fent malament els gestos, pagava i es convertia en el cavallet. Recitació de les accions: A l'una, la mula (es botava per damunt, sense realitzar cap acció especial) A les dos, el gos (es botava) A les tres, les manecicas del revés (posar les mans al revés quan botes) Les quatre, bot i bot (primer dónes un bot sense botar i en el rebot botes a què paga)

Les cinc, doble bot (primer dónes dos bots sense botar i en el segon rebot botes a què paga) Les sis, feu el que vullgueu. (que l'acció a realitzar era pota i culá) Les set, calbot (li donaves amb la mà un calbot a què pagava i després li botaves) Les huit, error (no recorden l'acció que es realitzava) Les nou, catapleis (bot i colp) SAMBORI El joc del sambori era practicat principalment per xiques. Es dibuixava les caselles del sambori en el sòl, ratllant amb un pal –Quan els carrers eren de terra– O dibuixant amb clarió en la vorera. Estes caselles podien estar en


línia o agrupades de dos en dos. Recorden que normalment es feien samboris amb 6,8 o 9 números. A continuació, i per orde establit, cada xiqueta intentava salvar totes les caselles, començant per l'1,i així acabar primera el recorregut i guanyar la partida. Per a això llançava la seua teula des de l'exterior al número corresponent i, a continuació, devia realitzar el recorregut segons el que acorda. A pota coixa, en les caselles que només tenien un quadro, i un peu en cada quadro, quan s'estava en la doble casella. A la volta, bé s'arreplegava la teula amb la mà o s'impulsava amb el peu (a cos–cos) fins a eixir de la figura. Quan s'arribava al final de la figura (cel i descans) es feia una volta en l'aire per a canviar el sentit de marxa i començar a eixir. En cap cas ni la tella ni els peus devien tocar cap ratlla; tampoc podien equivocar-se en les accions a realitzar, ni perdre l'equilibri i tocar el sòl amb el peu que es portava a l'aire. Quan alguna xiqueta pagava, perdia el torn i jugava la següent segons el torn establit abans de començar SET I MIG Joc d'habilitat, principalment practicat per xiques. Es dibuixava en el sòl el quadrat de joc. Este es dividia en

triangles amb els diferents números de l'1 al 7 i en el centre s'escrivia 1/2. L'objectiu del joc és sumar set i 1/2 en les diferents tirades que s'estipulaven. Si et passaves perdies el torn. Guanyava el que aconseguia esta xifra. LA CORDA Joc molt comú, practicat per xics i xiques de diferents edats. Hi havia moltes modalitats: cantar una cançó botant, entrar i eixir, entrar al revés, botar dos persones al mateix temps, botar diverses persones al mateix temps entrant d'una en una),…Cada una d'estes variants anava associada a una cançó. En totes les variants, si el jugador s'equivocava en la interpretació de la lletra, parava la corda o perdia corda o corda (la corda es quedava sola sense ningú dins), li tocava donar a la corda, la qual cosa es coneix com “pagar”. Col·lecció En esta cançó els jugadors botaven la corda, d'un en u, sense perdre corda. Cada jugador entrava, botava i eixia. Excepte quan arribaven al número dotze que a la


persona que se li cantava la tonada del número dotze, a l'acabar, havia de xafar la corda amb els dos peus junts. Colección 1 Colección 2 Colección 3 Colección 4 Colección 5 Colección 6 Colección 7 Colección 8 Colección 9 Colección 10 Colección 11 Y cole, colección, doce y pisotón Al pelotón En esta variant el primer jugador entrava a la corda i permanecia en ella botant fins que entrara el dos, el tres, el quatre,.. i així successivament fins al nombre de jugadors que s'havia pactat. Quan tots estaven dins, calia començar a eixir de la corda, d'un en u, com marcava la lletra de la cançó... Al pelotón que entre el uno Al pelotón que entre el dos Al pelotón que entre el tres, Al pelotón que entre el cuatro, Al pelotón que entre el cinco,… Al pelotón que salga el uno, Al pelotón que salga el dos Al pelotón que salga el tres…

T'invite Esta variant era practicada majoritàriament per xiquetes. La xiqueta que invitava es donava a si mateixa i tenia suficient corda perquè entrara la que era invitada i botar les dos al mateix temps. Després de recitar ,a duo, una dins i l'altra fora ,l'última part de la cançó (“una, dos i tres”), entrava la invitada i repetien juntes, alhora que botaven, tota la tonada. Te invito (decía la que saltaba) A qué? (preguntaba la invitada) A café (afirmaba la de dentro) A qué hora? (preguntaba la de fuera) A las tres (respondía quien invitaba) Una, dos y tres (los dos a la vez)

Allà arribica, arribica Altres variants consistien a botar a la corda reproduint el que Deia la lletra de les cançons. És a dir, quan Deia que es va quedar manc, havies de posar el braç com si estiguera manc. Quan es parlava de quedar-se coix, calia saltar a peu coix i en el cas del trenc es posava una mà


damunt del cap i una altra en la posició de manc. Després, conforme la lletra anava dient que el metge havia solucionat la malaltia, la persona que estava botant anava llevant-se els gestos referents a la lletra de la cançó, fins que acabava definitivament la cançó. Allá arribica, arribica Había una montañica En la montañica un árbol En el árbol una rama En la rama un nido En el nido tres huevos Blanco, rojo y colorado Me comí el blanco Me quedé manco Me comí el rojo Me quedé cojo Me comí el colorado Me quedé descalabrado Fui al médico y me quitó la mancura Fui al médico y me quitó la cojura Fui al médico y me quitó la descalabradura Gracias a Dios que todo se me curó La mancura, la cojura y la descalabradura Plaça redona Esta variant també consistix a botar alhora que es gesticula la lletra de la cançó. Quan la lletra de la cançó diu que “s'alça la faldeta”, les xiquetes havien de fer un

gest com si realment s'alçaren la falda i, al final, quan la lletra diu que “el sabater curiós, ha caigut de la cadira” cal simular la caiguda. En la plaza redonda, redonda Hay una zapatería Donde van las chicas guapas a tomarse la medida, la medida Se levanta la faldilla Se le ven las pantorrillas Y el zapatero curioso se ha caído de la silla, de la silla Morcilla

Al passar la barca Esta cançó s'interpreta amb la corda arran de terra, fent forma de u, i els participants van botant per damunt de la corda, d'un costat a un altre. Al pasar la barca Le dije al barquero Que las niñas bonitas No pagan dinero Yo no soy bonita Ni lo quiero ser Arriba la barca de Santa Isabel El cotxeret leré La peculiaritat d'esta cançó residix que quan els participants entonen el “u, dos i tres”, les dos persones


que estan donant a la corda han d'alçar-la per damunt del seu cap i el jugador ha d'acatxar-se perquè la corda no li done en el cap. A continuació ha d'incorporar-se de nou a botar a la corda, sense equivocar-se. Si s'equivoca, paga. El cocherito leré, Una, dos y tres Me dijo anoche leré, Una, dos y tres Que si quería leré Una, dos y tres Montar en coche leré Una, dos y tres Y yo le dije leré Una dos, y tres No quiero coche leré Una, dos y tres Que me mareo leré Una, dos y tres Pa, vi i tocino Esta versió del joc de corda era practicada indistintament per xics i xiques, de totes les edats. Era freqüent fer rogles de gent en Pasqües (en El Prao, Ames o La Balsilla) per a veure com es jugava. El secret consistia a moure la corda a molta velocitat per a incrementar la dificultat del bot. Al cant de “ino, ino, ino ” la velocitat de la corda s'incrementava de manera notòria. Les carcallades se succeïen quan qualsevol dels jugadors s'equivocava, entropessava o queia.

Pan, vino, tocino Ino, ino, ino, ino… Rei, rei En esta cançó la xiqueta que botava preguntava, de forma retòrica, tots els anys que viuria. Cada bot que feia era un any més. Així si s'equivocava prompte volia dir que viuria pocs anys. Auguri res falaguer i pel que totes les participants s'esforçaven a fer-ho bé. Rey, Rey, cuantos años viviré Soy pequeñita y no lo sé Uno, dos, tres, cuatro, Cinco, seis, siete… LA GOMA Joc practicat per les xiques. Una simple goma de la merceria, blanca, negra o de diferents colors cridaners, servia per a passar un estona agradable. Cada xiqueta agradava de tindre la seua goma per a així poder manar en el joc. La primera cosa que calia fer era triar les dos xiques que subjectaven la goma. Per a això es recorria a “jocs d'elecció” o directament s'oferien dos per a pagar. Les dos últimes xiques pagaven. Amb el grup ordenat avisava que modalitat es jugava, la majoria de les


vegades amb cançó inclosa. Les que pagaven es col·locaven la goma en primeres, a l'altura dels turmells, i ja podia començar el joc. Per orde, d'una en una o en parelles, es cantava o recitava la tonada alhora que es realitzava la coreografia corresponent.

Una altra modalitat de joc era subjectar la goma entre tres, quatre o cinc persones, fent figures geomètriques (triangles, quadrats, pentàgons, hexàgons,…) i cantant estrofes diferents. Un exemple de cançó amb diversos jugadors és esta:

Ací vos presentem un exemple de cançó amb què es jugava:

A lo loco co A lo loco co Una vieja se ha caído De la moto to A lo chachachá, A lo chaha chá, Se ha caído y se ha roto Una pierna na Y del avión (palmadas) Y del avión (palmadas) Si te caes del avión Te darás un coscorrón Y del avión (palmadas) Y del avión (palmadas) Si te caes del avión Te darás un coscorrón

El Llaurador El campesino que me lo contó que junto al río se enamoró de una muchacha bella y hermosa que se llamaba Marisol. Con el cleo piso, con el cleo piso. Uno, dos, X, dos una muchacha bella y hermosa que se llamaba Marisol (Quan es diu “u, dos, X, dos” cal xafar la goma amb un peu i amb l'altre passar per damunt al ritme de la música).

També es podia “jugar a altures”, és a dir, botar la goma en diferents nivells (a primeres –Turmells–, a segones –Genolls–, a terceres –Per davall del posterior–, a quartes –Cintura–, a quintes –Axil·les–, a sextes – Coll– , a sèptimes –Per damunt del cap, amb els braç estirats) sense interpretar cap tipus de cançó.


CUCANYES Es tracta d'un joc típicament festiu. En elles s'introduïa aigua, farina, caramels o joguets .En èpoques de carestia es convertia en tota una festa i els xiquets s'amuntonaven al caure el contingut de la cucanya per si podien arreplegar coses. Eren freqüents les colzades i espentes. Les cucanyes se solien muntar amb trastos vells de fang o ceràmica. Els recipients es penjaven d'una corda (soga) que es nugava a les reixes, algun pal que haguera per la zona o simplement se subjectava entre dos persones adultes. S'embenaven els ulls a un xiquet, amb un mocador o un tros de tela, i este devia trencar la cucanya amb un pal o bastó. Els xiquets i adults que estaven contemplant l'escena com a públic reien a carcallades davant de les bastonades, en el sòl o a l'aire, que el xiquet donava a cegues. PAL ENSABONADA És un joc emmarcat en el context festiu, com les cucanyes.

Es col·locava un pal, untat de greix, i en la punta es penjava un pollastre, un conill o un pernil .Els jóvens enfilaven pel pal per a agafar el premi. A l'estar amb greix, esvarava. Pel que eren freqüents les caigudes i les carcallades del públic. CARRERES Les carreres era un joc molt habitual en totes les èpoques i en tot el territori valencià. Hi havia carreres de molts tipus: de sacs, amb culleres i ous, de carretons –Un dels xiquets recolzava les mans en el sòl i l'altre li agafava dels turmells a manera de carretó–, a cavallet o xim-xim –Un dels xiquets pujava en les esquenes de l'altre xiquet–, amb cavalls o mascles. En l'època en què s'utilitzaven estos animals, com a instrument agrícola, eren molt freqüents este tipus de proves. Els jóvens que guanyaven estes proves adquirien un gran renom a nivell local o inclús comarcal. XURRO VA Es tracta d'un joc molt popular. Majoritàriament eren els xiquets els que jugaven però també, esporàdicament, algunes xiquetes s'apuntaven. Un dels xiquets es posava recolzat contra la paret – Assumint els papers de coixinet i mare o àrbitre–, la


resta de xiquets es dividien en dos equips amb el mateix nombre de components. Un equip que pagava – Aguantava el pes– I un altre que botava damunt dels que pagaven. Al crit de “xurro va” es botava d'un en un damunt de l'equip que pagava, procurant deixar espai perquè tots els integrants pogueren col·locar-se sobre les esquenes de què pagaven i sense perdre l'equilibri per a evitar caure, perquè si això ocorria els que estaven damunt passaven a pagar. Si, al contrari, l'equip que pagava no resistia el pes i queia (escachuflarse), tornava a pagar. Una vegada tots col·locats i ben equilibrats, el que feia de capità Deia: “xurro, mitja mànega, mànega sencera”. Al finalitzar la recitació marcava la posició triada, la qual havia de ser vista per la mare i que es corresponien amb: xurro –Amb la mà–; mitja mànega – Amb el colze–; mànega sencera –Amb el muscle–. Si l'equip que pagava encertava la posició assenyalada per l'equip que botava s'invertien les posicions, en cas contrari continuava pagant el mateix equip.

BIRLES El nom prové del valencià “birles”, el qual fa referència als sis pals tornejats que es planten per a jugar. Els tres elements xicotets que es llancen contra les birles es denominen birlos. L'objectiu del joc és fer nassos, és a dir, derrocar cinc de les sis birlos deixant una sola en peu. És l'única jugada amb què es guanya. I es podia arribar a guanyar o perdre molts diners, depenent de les apostes. Quan es derrocaven totes les birlos es cridava “carbona”. El nombre de participants és variable i en algun temps només depenia dels diners que es portara en la butxaca. Els espectadors també feien apostes entre si, encara que, normalment, de menor quantia que les que s'encreuaven amb el jugador que llançava. TROMPA Existien dos tipus de joc en funció de l'element utilitzat. Els xics jugaven a la trompa i les xiques al trompa. La diferència entre ambdós peces era que la trompa o ballarina tenia forma cònica, mentres que el trompa era un pal, amb forma octogonal, i una punta esmolada, com si fóra un llapis.


En la trompa hi havia diferents modalitats. En la variant del ball el guanyador era aquell que aconseguia ballar la trompa durant més temps. Una altra varietat consistia a dibuixar un cercle (rogle) en el sòl, d'aproximadament un metre de diàmetre, i fer ballar la trompa dins del cercle. La trompa que després de començar a ballar dins del cercle no eixia pel seu propi impuls es quedava dins i el seu propietari no jugava fins que un altre jugador no la traguera del rogle. Una trompa podia traure fora del perímetre de joc a la resta de trompes amb un colp directe al llançar-la o després de ser arreplegada, mentres ballava, pel seu amo sobre la mà i volta a llançar contra les trompes que estaven dins. Els companys demanaven al més manyós que intentara traure la seua trompa. A vegades, el jugador aconseguia traure les trompes d'altres companys i la seua es quedava dins, per la qual cosa es quedava, temporalment, sense jugar. En algunes ocasions, a causa del colp directe, la trompa era partida quedant-se el seu propietari amb fil i sense trompa. Si es pactava abans de començar es podia deixar dins del rogle una trompa de pitjor qualitat per a evitar quedar-se sense la trompa bona.

TROMPA El trompa consistia en un tros de pal mitjanament treballat per a donar-li forma octogonal. Quasi exclusivament jugaven les xiques. Per a fer ballar el trompa es proveïen d'una cinta de tela –Tralla–. Una vegada enrotllat al tralla es llançava el trompa al sòl i es feia rodar el màxim temps possible colpejant-ho en el centre amb el tralla. Guanyava aquella persona la trompa de la qual estiguera girant més estona. Si el trompa es quedava quiet es Deia “que estava dormit”. EL MOCADOR Els participants es distribuïen en dos grups amb el mateix nombre de participants cada u. Entre ells es numeraven. Una persona subjectava un mocador, a una distància equidistant dels dos equips, i Deia un número a l'atzar. Els membres de cada un dels dos grups que tingueren eixe número eixien corrent a pel mocador. El primer que arribava agafava el mocador i eixia corrent feia el seu camp. L'altre havia d'agarrar-ho abans que arribara, si no quedava eliminat. També podia donar-se la circumstància que els dos jugadors arribaren al mateix temps a pel mocador. Llavors els jugadors intentaven enganyar el contrari,


simulant que agafaven el mocador. En este cas, si el contrari xafava el teu camp, era eliminat. PEUS QUIETS Amb una pilota o semblant, una zona ampla i uns quants amics, ens conten que jugaven a peus quiets. Una de les persones era la que manava i, a la seua veu, la persona anomenada havia d'agafar la pilota, mentres la resta eixia corrent per a allunyar-se el màxim possible. Tot seguit qui tenia la pilota en les mans cridava: “peus quiets!”. Els que havien eixit corrent es paraven i, a continuació, qui pagava donava tres passos grans per a acostar-se el màxim possible a qualsevol de les persones que s'havien quedat parades. L'objectiu era intentar colpejar-les amb la pilota i que l'esfèric caiguera a terra. Si aconseguia açò la falta era per a la persona colpejada. En el cas contrari s'apuntava la falta qui havia llançat. Quan una persona tenia tres faltes (ferida, greu i morta) era eliminada. ALCE LA PEDRA En el joc de “alce la pedra” una persona llançava la pedra de joc el més lluny possible. Mentres la persona que pagava anava a arreplegar-la, la resta de jugadors

s'amagaven. El que pagava, una vegada tenia la pedra en el lloc marcat, havia de descobrir a la resta dels seus companys que estaven amagats. Altres vegades en compte de llançar la pedra comptava en veu alta fins al número acordat. Quan creia haver descobert a algú el cridava pel seu nom i indicava on estava amagat. Si encertava, el descobert quedava eliminat. El joc continuava fins a eliminar tots els jugadors. En este cas passava a pagar el primer que havia sigut descobert. Si en el moment de cridar un jugador este no es trobava en el lloc indicat Deia: “renuncie”. Eixia d'on estiguera i es tornava a amagar. Si la persona que pagava eixia a buscar als que estaven amagats, algun d'estos podia arribar fins a la pedra i cridar:“renuncie per mi i pels meus amics que estan lliures ”o “per tots els meus companys i pel meu primer” i tornava a pagar la mateixa persona. XAPES Per a jugar necessitem fer un cercle i dins d'ell cada participant col·loca les xapes acordades. A continuació es marca la línia de llançament, als passos pactats. Des de darrere del cercle, cal llançar a la línia per a establir l'orde de llançament amb què s'intentarà traure les


xapes. Una vegada establit l'orde, el primer jugador llançarà a traure xapes. Si ho aconseguix continuarà llançant fins que falle. Quan açò ocórrega comença el segon i així successivament fins que no queden xapes dins del cercle. FIL ENTRE LES MANS En este joc només necessitàvem un fil, que es lligava en els seus extrems tancant un cercle, i els dits de les xiquetes. L'objectiu era passar-se el fil d'una persona a una altra fent diferents figures. Com, per exemple, el llit, el bressol, l'encreuament simple, l'encreuament doble,... CANUT Amb una canya d'aproximadament 10 o 12 cm, unes quantes gosses en la butxaca i la xapa o tella per a tirar s'arreglaven les partides de canut. Es col·locava el canut en el punt acordat i damunt d'ell cada jugador col·locava les gosses o xavos que s'havien pactat. A una distància del canut es feia la ratlla de passa i en direcció contrària i als passos acordats es marcava la ratlla de llançament. Amb tot disposat, els jugadors llançaven des de darrere del canut, el seu xapa o tella, a la ratlla de

llançament. Qui més prop es quedava, sense passar-se, era el primer i així es conformava l'orde de llançament. A continuació el primer llançava contra el canut amb la intenció de derrocar-ho i que les monedes que estaven damunt, al caure a terra, passaren la línia de passa. Si açò s'aconseguia totes les que passaven anaven a la butxaca de què havia llançat. Si no derrocava el canut deixava el seu tella en el lloc i llançava el següent i així, tots per orde, fins que algú derrocara el canut. Amb el canut en el sòl, les gosses que passaven la ratlla eren per a qui havia derrocat el canut. Les gosses que no passaven la ratlla es quedaven en el lloc per a veure si algú les guanyava per aproximació. Així continuava el joc fins que no quedaven gosses per a guanyar. BOLETES Es jugava amb boletes de savina i de ginebre. Es feia un forat (pocico) i els jugadors intentaven ficar el seu boleta dins per a, a continuació, poder matar a altres boletes i guanyar-les en propietat. A vegades feien un rogle i posaven dins les boletes acordades i amb altres més grosses intentaven traureles de dins. Un jugador continuava tirant mentres


traguera boleta del rogle, quan fallava deixava el torn al següent. PEDRA, PAPER O TISORA Joc que s'utilitzava per a eliminar. Pedra gana a tisora, tisora gana a paper, paper gana a pedra. A la veu acordada –Ja, tres, …– els contendents trauen la seua mà amb la figura que decidix cada u, aquell que gana seguix en joc o gana una mà. Pedra: puny tancat. Paper: mà oberta. Tisora: els dits índex i cor fan l'acció de tallar. OR I PLATA. FER PEUS Era una acció que servia per a fer els equips. Dos persones es col·locaven a una certa distància. Una començava l'acció avançant un peu, el qual sempre havia de tocar a què es quedava darrere. A continuació el contrari efectuava la mateixa acció, així les vegades que fera falta fins que un dels dos podia posar el seu peu avançat sobre el peu del contrari. La persona que ho aconseguia era la primera a triar un company d'equip; el següent torn era per al contrari, i així seguien fins que no quedava cap persona per triar. Normalment, en primer lloc, sempre s'elegia als millors en el joc o als més amics.

TRES EN RATLLA Posar les tres pedretes pròpies en la mateixa ratlla – Vertical ,horitzontal o diagonal– Era l'objectiu del joc. Els moviments s'efectuaven sobre un quadro en què s'han unit les línies exteriors pel centre i els seus vèrtexs per les diagonals. En el centre col·loca la seua pedra el primer a jugar i ambdós jugadors, alternativament, van movent les seues pedres per a intentar l'objectiu. La pedra del centre no es pot moure. EL CORRO DE LA PATATA L'objectiu del joc era fer un rogle i començar a pegar voltes, agafats de la mà, alhora que es cantava la cançó. Generalment jugaven un parell d'adults amb els més menuts. Una de les variants locals era: El corro de la patata Comeremos ensaladas Como comen los señores Naranjitas y limones Ha dicho mi mamá Que me caiga una culá


JOC CANÇONS AMB LES MANS Joc practicat, generalment, per xiquetes. Es posaven fent un cercle i movien les seues mans al ritme de la coreografia que marcava la lletra. En els finals de cada frase havien de donar-se dos palmes. Unes de les cançons més freqüents eren: En el carrer 24

En la callelle Veinticuatrotro Habidododo Un asesinatoto Una viejaja Mató un gatoto Con la puntata De un zapatoto Pobre viejaja Pobre gatoto

mouen i canvien de lloc. El que va amb els ulls tapats ha d'agafar a algun i reconéixer-ho pel tacte. Si encerta, eixe serà llavors la gallineta. LA LLIMA Són jocs d'atenció per a recitar la retafila quan es diu el teu número. “Un limón y medio limón, seis limones y medio limón”. Dice uno “Seis limones y medio limón, dos limones y medio limón. Contesta seis. Així van jugant fins que algú s'equivoca i paga peça.

TIRAR UN POLSE Es col·loquen els jugadors per parelles, amb el colze recolzat en una superfície llisa, generalment sobre una taula, i entrellacen les seues mans. L'objectiu és derrocar la mà del contrari fins que esta toc la taula.

LA MARE CARABASSERA En el joc de la mare carabassera és la persona que fa de “mare” la que dirigix el joc, i pot començar així:

LA GALLINETA CEGA Els xiquets es posen en cercle i un d'ells en el centre amb els ulls tapats. Els xiquets del cercle van cantant “Gallinita cega, que estàs en la figuera”, mentres es

¿Cómo que 2? (contesta 2) ¿Qué cuántas? (contesta la madre) 5 (contesta 2) ¿Cómo que 5? (contesta 5)


¿Qué cuantas? (contesta 2) 3 (contesta 5) ¿Cómo que 3? ... Així es continua la retafila de preguntes i respostes fins que algú s'equivoca, bé per no contestar o per contestar quan no li toca. Quan algú s'equivoca paga peça i per a recuperar-la ha de realitzar l'acció que li mane la mare. ROL DE DE LES CADIRES També conegut com a joc de les cadires. Activitat lúdica en què participen tant xics com xiques. Es col·locaven les cadires formant un cercle –Una cadira menys que participants–. Col·locades totes les cadires cap a la part exterior, començaven a córrer donant la volta fins que algú Deia: !!Ja!! En eixe moment tots intentaven assentar-se i el que es quedava sense cadira era eliminat. Es llevava una cadira i es reprenia el joc. Així successivament fins que una persona aconseguia assentar-se en l'única cadira que quedava i guanyava.


CARNICERIA CHARCUTERIA

ERNESTO Y CHELO Especialidad en Carnes Frescas de Ternera, Cordero y Cerdo. Pollo, Gallina y Conejo Surtido selecto en: Jamones, Quesos y Fiambres

SAN JUAN DE LA PEĂ‘A, 18 Tel. 96 327 60 40 VALENCIA


Fall Xics per sempre Sense fer cap de ruido, calladament s´en anat el creaor de una de les activitats mes importants hui en les falles el seu grup, millor dit el nostre grup, perque els Fall Xics, se crea en la nostra comissió, va marcar un avans i un despres en la forma de vore les activitas falleres, avans dels Fall Xics, el teatre practicament era l´unica activitat artistica de la que podiem gaudir els fallers, despres les obres musicals i el café teatre varen obrir les portes a lo que hui es el Play Back, practicament una de les activitats mes importants en les falles, i aixó ho va crear Ell, Salva El seu cap, mai para d´inventar, de crear i de posar notes artistiques no sols a la nostra comissió si no a totes aquelles qu´el varen cridar. El que cridava a la seua porta sempre trovava una resposta a les seues pretensións, mai te defraudaba i sempre tenía apunt allo que nesesitaves, una canço, una obreta curta, un aproposit, un café teatre, donaba igual, les seues idees no s´agotaven mai; pocs mesos avans de deixarmos encara tinguerem una conversació interesant, com sempre de falles, i encara les seues idees no tenien fi. Pero el desti, eixa roda que mai para ha vollgut emportarselo cuant encara podía fermos disfrutar en les seues idees, estic segur que alla hon estigues per sempre continuares siguent FALL – XIC per sempre La comisión



Andrea Mínguez i Fuertes Raquel Hervás i Galindo Nuria Romero i Mauri Andrea Pérez i Monfil Ana Núñez i Sevillano Regina Sitoka i Solebapa Raúl Tárrega i Moya José Luis Galindo i Galindo Antonio Tejera i García Francisco Calero i Galdón Carolina Cordellat i Alonso Carlos Valles i Ruiz José Luis Cabanillas i Molina Benito Hervás i Adan Hugo Cordellat i Alonso

BUNYOL D´ARGENT Julia Galindo i Galindo Alberto Estibalis i Sánchez Juan Antonio Sanz i Cruz BUNYOL D´OR: Angel Arener i Tafaner Esperanza Serrano i Castillo Mª Pilar Romero i Redón Carolina Cordellat i Alonso BUNYOL D´OR AMB FULLES DE LLORER: Manuel Carretero i Martínez Mª José Pérez i Martínez BUNYOL D´OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER: Mª Victoria González Gómez

DISTINTIU D´ARGENT : Miguel Griñán i Nueda DISTINTIU D´OR: Irene Carpio I Arener Claudia Ortega i Cordellat



DIA 16 D'OCTUBRE DEL 2010 Despedida de la Falleres Majors del 2010, la xiqueta Paula Tejera Núñez i Amparo Albiñana Ventura i Proclamació de les Falleres Majors del 2011, la xiqueta Irene Carpio Arener i la Senyoreta Esther Cobo Gorgé i a continuació presentació dels esbossos 2011 i firma de contracte amb el nostre artista Víctor Caballero. DIA 29 DE GENER 22:30 h. Presentació d'esbossos de totes les Falles del Sector- Agrupació Rascanya en el Casal de la Falla Gayano Lluch – Dr. Marco Merenciano. DIA 5 DE FEBRER DEL 2011 12:00 h. Inauguració de l'Exposició del Ninot en la Carpa de Nuevo Centro i Presentació del Llibre Oficial. 22:00h. Presentació en el Teatre Salesianos de Les Nostres Falleres Majors, la xiqueta Irene Carpio Arener i la Senyoreta Esther Cobo Gorgé. DIA 13 DE FEBRER DEL 2011 16:00 h. Intercanvi de fotografies de les Falleres Majors

amb la Fallera Major de València al Palau de l'Exposició DIA 19 DE FEBRER DEL 2011 9:30 h. Imposició del Bunyol D´Or i Brillants amb Fulles de Llorer al Palau de l'Exposició. 21.30 h. Entrega de trofeus dels campionats realitzats durant l'exercici del Sector – Agrupació Rascanya en el Casal de la Falla Marqués de Montortal – José Esteve. DIA 20 DE FEBRER DEL 2011 10:00 h. Entrega de trofeus dels campionats d´ infantils del Sector – Agrupació Rascanya en Almassera 17:00 h. Intercanvi de fotografies de les Falleres Majors Infantils amb la Fallera Major Infantil de València al Palau de l'Exposició DIA 25 DE FEBRER DEL 2011 Gran Gala Fallera en el recinte firal DIA 26 DE FEBRER DEL 2011 20:00 h. Sopar oferit per la Fallera Major infantil i el president Infantil a la comissió infantil


DIA 27 DE FEBRER

DIA 8 DE MARÇ DEL 2011

07:30 h. Desperta des del carrer La Paz fins a la Plaça de l'Ajuntament. Al finalitzar mascleta i desdejuni popular.

18:00 h. Homenatge de les Forces Armades s les Falleres Majors de València i a las seuas Corts d'Honor.

11:30 h. Entrada de Bandes de música des de la Plaça de la Mare de Déu a la Plaça de l'Ajuntament

DIA 11 DE MARÇ DEL 2011 – DIVENDRES

14:00 h. Mascleta en la Plaça de l'Ajuntament

Inauguració de la Carpa

19:00 h. Eixida des del Casal per anar a la Crida

22:00 h. Sopar oferit a la seua comissió per la Fallera Major la Srta. Esther Cobo Gorgé.

20:00 h. Crida des de les Torres de Serrans.

DIA 12 DE MARÇ DEL 2011 – DISSABTE

22:00 h. Sopar oferit als col·laboradors de la presentació per les nostres Falleres Majors, Irene i Esther i el nostre president infantil Pedro.

22:00 h. Sopar sobaquero i nit rociera, assistència de la Casa d'Andalusia.

DIA 5 DE MARÇ DEL 2011 10:30 h. Replega de la comissió per la Barriada 18:00 h. Gran Cavalcada pel Barri a continuació Crida per part dels nostres representants , al finalitzar sopar sobaquero en el Casal.

DIA 13 DE MARÇ DE 2011- DIUMENGE 22:00 h. Sopar sobaquero amb l'assistència de la Casa d'Astúries. Després “Si t'atrevixes t'apuntes” DIA 14 DE MARÇ DE 2011- DILLUNS 10:00 h. Esmorzar sobaquero 18:00 h. Arreplegà del Ninot infantil 21:00 h. Sopar de Planta de la comissió infantil


23:00 h Sopar sobaquero

22:30 h. Sopar sobaquero

DIA 15 DE MARÇ DEL 2011 – DIMARTS

23:00 h. Festa Bananas, amb animadors i gogós

08:00 h. Planta falla Infantil

DIA 17 DE MARÇ DEL 2011 – DIJOUS

09:00h. Chocolata a la comissió infantil oferida per la Falla

10:00 h. Arreplegà de Premis Falla Gran i Cercavila

10:00 h. Esmorzar sobaquero

15:00 h. Ofrena de Flors Desemparats

11:00 h. Animació infantil 13:00 h. Globotá infantil – Patrocinada per Casa Ezequiel 18:00 h. Arreplegà del ninot Falla Gran 21:30 h. Sopar de planta 00:00 h. Planta Falla Gran. Nit de Rock. DIA 16 DE MARÇ DEL 2011 – DIMECRES

a la Mare de Déu dels

22:00 h. Sopar oferit per la nostra Comissió als Fallers d'Honor i a continuació Varietets. DIA 18 DE MARÇ DE 2011- DIVENDRES 10:00 h. Esmorzar sobaquero 12:30 h. Cercavila 14:00 h. Mascleta

10:00 h. Esmorzar sobaquero

14:30 h. Paelles oferides a la comissió per les nostres Falleres Majors i presidents.

16:00 h. Arreplegà de Premis infantil i Cercavila

18:00 h . Tallers infantils 22:00 h. Sopar sobaquero 23:00 h. Gran nit de Festa, amb l'actuació d'un “Trio”.


DIA 19 DE MARÇ DE 2011- DISSABTE

DIA 25 DE MARÇ DEL 2011

10:00 h. Esmorzar sobaquero

22:00 h. Última i primera Junta

12:30 h. Cercavila

DIA 9 D'ABRIL DEL 2011

13:00 h. Missa

Exaltació de les Falleres Majors del Sector-Agrupació Rascanya en la Sala Forsañ de Massanassa, amb el participació del Quadro artístic de Teatre i de la Falla en l'organització de l'acte

14:00 h. Mascleta Dança per el Carrer San Joan Bosc fins arribar a la Carpa 18:30 h. Chocolata oferida per Esther, Irene i Pedro. 19:00 h. Última cercavila 21:00 h. Sopar Crema Falla Infantil 22:00 h. Crema Falla infantil 23:00 h. Sopar Crema Falla Gran 00:00 h. Crema Falla Gran. A continuació Arreplegada de la Carpa i utensilis.

LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET DE PODER MODIFICAR PER QUALSEVOL MOTIU ELS HORARIS O ACTES QUE FIGUREN EN EL PRESENT PROGRAMA FALLER.











Snack Casa Paco OFRECE:

Desayunos populares

Bollería o tostada + café o zumo……………2,20 euros

Almuerzos populares

Hasta 5 tortillas + extras de la casa desde 3,30 euros

MENU DIARIO C/. Padre Viñas, 95 46019 Valencia Telf. 96 365 69 51



Alfombras Trajes de Fallera Vestidos de Novia Vestidos de Fiesta Edredones Cortinas Mantas Servicio a domicilio Piel





















CONSELLS ÚTILS PER A SOBREVIURE ELS DIES DE FALLES Arribar descansat a la setmana fallera Si vols disfrutar de tot el que oferixen les Falles i evitar passar per la UVI el 19 de març, et recomane que abans que arribe el 15 de març, et relaxes i descanses. Les Falles és una festa de no parar les 24 hores de dia, així que has d'arribar preparat, amb forces i moltes ganes de disfrutar. Ja descansaràs el dia 20, apegant una becadeta en el treball quan no estiga el cap! El millor vehicle: els teus peuets El millor transport per a moure't en Falles són unes bones sabatilles, que a més no gasten gasolina ni contaminen. El cotxe particular és millor oblidar-ho, ja que hi ha centenars de carrers a València tallades des de l'1 de març, i el tràfic pel centre històric (on es concentren molts punts d'interés de la festa) està prohibit en eixes dates. Si has d'anar lluny agafa un autobús, o millor encara el metre, que segur que no troba cap carrer Cortada

No et perdes! Si no eres de València, i inclús sent-ho, assabenta't bé d'on està cada monument, carrer adornat, acte, etc., que vullgues visitar. El centre de València és com el laberint del Minotaure, amb carrers estrets i sinuosos, per la qual cosa és fàcil perdre's per allí. En canvi, l', per ser completament distint, té el mateix problema: tots els carrers són iguals, i et pots despistar a la mínima ocasió. Fes-te amb un pla de situació, que guanyaràs temps (ho necessitaràs per a veure tantes coses). Atenció amb els petards! La pirotècnia en Falles està tan present que te la pots trobar en els teus peus. Xiquets i majors tiren petards pel carrer, però no et preocupes, que no et volaran la cama perquè normalment són molt fluixos. Això sí, cal anar amb un poc d'ull per a esquivar-los. No és necessària una armadura, encara que sí un poc de perícia per a detectar explosius pròxims


No t'acostes massa a la mascletà No has vist mai una mascletà? Tens intenció de veure alguna? Feixos bé, però t'avise que fan prou soroll: són com la guerra d'Afganistan, però sense Bin Laden. Si vas a la plaça de l'Ajuntament, que és on fan les més grans, t'aconselle que el primer dia no et poses prop de la tanca, i menys on està el final de la mascletà, perquè igual et quedes blanc de l'esglai. No és bo tapar-se les oïdes en una mascletà, per si se t'ocorre la idea: millor obri la boca A qui vetla, Sant Josep li ajuda Quan arriba la nit, és el moment! Els visitants àvids de contemplar amb calma les falles més importants sense que un muntó de caps els tape, tenen la seua oportunitat de bon matí. Encara que continua havent-hi gent donant voltes als monuments, no és tanta com a les vesprades. A més, els carrers tenen una imatge diferent, amb les falles il·luminades amb potents focus i, en les zones on a la comissió fallera li va arribar el pressupost, imponents arcs de llum,

Posa't morat de Bunyols i xocolate Donat el desgast que porta a visitants i fallers semblant festa, on no es para de caminar, ballar i vetlar, és molt aconsellable detindre's de tant en tant a omplir el depòsit en una parada de Bunyols, que n'hi ha per totes les bandes en Falles. Sobretot, és un plaer de déus desdejunar-se xocolate amb Bunyols, o prendre-ho a altes hores de la matinada entre falla i falla visitada. Se'm fa la boca aigua de pensarlooo!


Para mí las fallas son unas fiestas especiales, emotivas, divertidas …

para mí las mejores fiestas. Conoces a gente especial, inolvidable… etc.

Unas fiestas que deberían conocer todo el mundo. Son las mejores. Paula Tejera Núñez

Para mí las fallas son un sueño, yo he sido desde pequeño fallero y se muy bien lo que es. Estar con todos mis amigos en estas fiestas tan emotivas. Alejandro Ros

Me gustan las Fallas por la cremá, la ofrenda, los pasacalles… Por otro lado no me gusta porque al haber muchas falleras si soy Fallera Mayor tendría que dejar de serlo para dar lugar a otra Fallera Trini Sitoka.


Me gustan las Fallas porque tiro petardos, tracas Teo

Me gustan las fallas porque tiro petardos con mis amigos, porque me gusta jugar con otros presidentes. Pedro Bopa

A ni me gusta las fallas por la ofrenda, la crema, tirar petardos, me gusta hacer Play Backs en el casal, hacer globotá, jugar con mis amigos. A mí me gusta la ofrenda porqué es como completar el vestido de la Virgen con los ramos. La cremá me gusta por una parte, y por otra no, por una parte me gusta porque dejo la oportunidad de ser Fallera Mayor a otra niña. Espero que a todos os guste las Fallas Claudia

A mí me gusta la chocolatá, tirar petardos, la merienda, la ofrenda, la comida, la cena y todo lo de las fallas. Y bailar en los Play Backs y mucho más Irene Carpio Me gustan las Fallas: porque hay juegos, por los petardos, por la cremá y vestirme de fallera… Falla San Juan Bosco Sofia

Me gustan quemar las fallas, la carpa, ser fallera y ser fallera. Me gusta vestirme de fallera y hacer Play Backs. Carmen





Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.