Issuu on Google+

El disseny a concurs?

Opinions sobre el sistema de concursos en disseny


Claret Serrahima

Isabel Roig

Daniel Cid

Jesús del Hoyo

Adrià Guiu

Francesc Aragall

Álvaro Sobrino

Lluís Bonet


Índex 1. El sistema de concursos 2. Modalitat de concurs

6

2.1. Concursos oberts a tothom 2.2. Concursos oberts a estudiants 2.3. Concursos oberts a professionals 2.4. Concursos restringits

12 14 24 36 42

3. Propietat intel·lectual

52

4. Oportunitats professionals dels joves dissenyadors 5. Bases

62

5.1. Brífing 5.2. Informació i condicions

66 68 72

6. Transparència en l’adjudicació

78

7. Jurat

7.1. Composició del jurat 7.2. Procediment

8. El paper de les associacions de disseny

84 86 90

94


Introducció La present publicació neix de la reflexió

constant que el FAD ha liderat des dels seus inicis en els camps del disseny i l’arquitectura. Ja fa gairebé cinc anys que, des del projecte FAD. Xarxes d’Opinió (www.fad.cat/xarxesopinio), entrevistem professionals i experts de diversos àmbits i, a continuació, posem el material sonor obtingut a disposició de tothom. Aquestes veus volen contribuir a la creació d’un debat crític, constructiu i rigorós que serveixi per aprofundir en el coneixement sobre els diversos temes relacionats amb les professions del disseny. A principis d’aquest any, el FAD va publicar el llibre L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura. Ara, abordant la qüestió de forma separada i atenent a les seves especificitats, arriba el torn dels concursos de disseny. La nova publicació El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny recopila la transcripció del material obtingut en el marc de les entrevistes realitzades al llarg de l’any 2011 a diversos experts en la matèria, totes sota un mateix guió. El debat sobre els concursos de disseny no sorgeix del no-res. La reflexió sobre aquesta qüestió ha estat sempre molt present dins la nostra institució. En aquesta línia, el FAD ha dedicat en més d’una ocasió el seu espai de reflexió al diari La Vanguardia («La Mosca del FAD») a l’anàlisi crítica de diverses convocatòries que, des del nostre punt de vista, estaven mal plantejades o no complien amb un mínim de bones pràctiques. En aquests articles, el FAD es manifestava a favor d’una selecció

2

imparcial, rigorosa, qualificada i acreditada per un jurat professional i expressava la necessitat de fomentar una reflexió, prèvia a l’organització de qualsevol concurs, per tal d’establir-ne els objectius finals. Així mateix, les mosques s’han fet ressò de l’absoluta falta de respecte pel que fa als drets d’autor de molts concursos. Per la seva banda, l’ADG-FAD (Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics del FAD), molt activa en la defensa del col·lectiu de professionals del disseny i sensible a la problemàtica dels concursos, ha redactat un manifest (disponible en línia al seu bloc) amb propostes sobre com s’han de convocar. Totes aquestes qüestions i moltes altres (com la importància del brífing, la transparència o el paper actiu que haurien de tenir les associacions de disseny en l’organització dels concursos) s’aborden de manera sistemàtica en aquest llibre. El procediment en l’elaboració i l’edició dels continguts ha estat el mateix que en la publicació anterior sobre els concursos d’arquitectura. En cada capítol s’han transcrit els fragments més destacats de les entrevistes i s’han explicitat quins professionals coincideixen en determinades idees. Es tracta, en definitiva, d’oferir una visió àmplia i diversa dels principals aspectes que cal

tenir presents en matèria de concursos de disseny. Igual que amb a la publicació anterior, al final de cada capítol s’incorpora un apartat anomenat «En resum...» que recull les opinions més compartides i ajuda el lector a situar-se de forma ràpida.


Per finalitzar, aquesta publicació pretén

establir els aspectes, tan positius com negatius, de les diferents entrades sobre els concursos de disseny, a partir sobretot de les coincidències d’opinió dels experts que hi han participat i que constitueixen els elements de consens que al FAD creiem que han de servir per avançar i generar propostes de millora. Esperem sincerament aportar el nostre gra de sorra per tal que el sistema de concursos de disseny pugui resoldre algunes de les seves mancances actuals. Miquel Espinet, President del FAD. Viviana Narotzky, Presidenta d'ADI-FAD. Álvaro Sobrino, President d'ADG-FAD.

3


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Participants

Llorenç Guilera

Adrià Guiu

Director acadèmic d’ESDI – Universitat

Secretari de la Junta de l’ADP

i soci de GR Industrial Design

Álvaro Sobrino

Dissenyador, periodista especialitzat en disseny i president d’ADG-FAD

Claret Serrahima Dissenyador gràfic

Daniel Cid

Daniel Cid, doctor per la UB, historiador, responsable de la direcció científica

d’Elisava – Universitat Pompeu Fabra

Francesc Aragall

Ergònom, president de Design for All

Foundation i patró de Barcelona Centre de Disseny

Isabel Roig

Directora general de Barcelona Centre de Disseny

Jesús del Hoyo

Doctor en Belles Arts, dissenyador grafic i degà del Col·legi Oficial de Disseny

Gràfic de Catalunya. Professor titular de projectes de disseny gràfic de la Universitat de Barcelona

Enginyer industrial i doctor en Psicologia. Ramon Llull

Lluís Bonet

Economista i director del Programa

de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona

Lluís Forteza

Arquitecte, professor i coordinador escola-

empresa a l’Escola Massana – Centre d’Art i Disseny

Melcior Arcarons

Director general de Formació Professional

Inicial i Ensenyaments de Règim Especial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Norberto Chaves

Consultor en identitat, comunicació i marca corporativa. Autor de diversos llibres sobre la seva especialitat

Oriol Pibernat

Dissenyador i director d’Eina – Universitat Autònoma de Barcelona

Òscar Guayabero

Paradissenyador i curador

Viviana Nartotzky

Historiadora del disseny i presidenta d’ADI-FAD

5


1. El sistema de concursos


1. El sistema de concursos Claret Serrahima Compartit per:

Jesús del Hoyo

Claret Serrahima Compartit per:

Álvaro Sobrino

8

«Jo no sóc un gran defensor dels concursos. Entenc que en alguns casos s’han de fer i que tenen certs avantatges, però per experiència haig de dir que un treball fet per a un concurs té menys qualitat que un encàrrec directe. Per obtenir una bona feina en el sector del disseny és indispensable el debat i la reflexió constants amb el client.»

«Arriba un moment en què s’ha d’escollir. Els concursos són una forma de diluir responsabilitats a través d’un jurat... Jo prefereixo que prengui decisions qui en tingui la responsabilitat.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Claret Serrahima

Claret Serrahima Compartit per:

Francesc Aragall Oriol Pibernat Viviana Narotzky

«No guanya el millor projecte, sinó el millor segons el jurat. Els concursos, guanyis o perdis, sempre són injustos. Per guanyar un concurs és més important conèixer la composició del jurat que no pas tenir coneixement de les necessitats reals del projecte; això és inadmissible.»

«També entenc que hi ha el perill que, si no es fan concursos, l’Administració pugui fer encàrrecs més per interessos d’amiguisme que no pas professionals. Però aquest és un tema d’honestedat per part dels qui fan l’encàrrec.»

9


1. El sistema de concursos

Lluís Forteza Compartit per:

Oriol Pibernat Isabel Roig Francesc Aragall Lluís Bonet Llorenç Guilera Viviana Narotzky Jesús Del Hoyo

Viviana Narotzky Compartit per:

Francesc Aragall Lluís Forteza Llorenç Guilera Oriol Pibernat

10

«No hi ha concursos bons ni dolents, sinó que poden estar equivocats en funció dels objectius que es tinguin. A vegades hi ha errors de plantejament per part del convocant o del participant.» «Hi ha àmbits en disseny industrial en els quals l’existència de concursos ben convocats pot ser molt positiva.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

En resum...

- Els concursos tenen les seves mancances. No obstant això, són necessaris per evitar possibles casos de nepotisme. - És difícil establir uns tipus de concursos bons i uns de dolents. Els resultats seran positius o negatius segons els objectius que tingui l’entitat convocant i el participant.

11


2. Modalitat de concurs


2.1. Concursos oberts a tothom Lluís Bonet

Lluís Forteza Compartit per:

Daniel Cid Claret Serrahima Jesús del Hoyo Isabel Roig Òscar Guayabero Francesc Aragall Álvaro Sobrino Lluís Bonet Llorenç Guilera

14

«El problema, en el fons, és qui és creatiu i qui no ho és. El fet d’haver passat per una escola no justifica la creativitat; la creativitat és independent. Hi ha professionals excel·lents que són autodidactes; per tant, si neguem l’entrada al concurs als no titulats estem posant límits.» «Com més obert sigui el concurs, menys resultats s’obtindran en termes de qualitat.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Lluís Forteza Compartit per:

Oriol Pibernat Òscar Guayabero Álvaro Sobrino Lluís Bonet Jesús del Hoyo

Lluís Forteza Compartit per:

Álvaro Sobrino Lluís Bonet

«A vegades, en els concursos oberts hi ha interessos per part de l’entitat convocant que van més enllà de la qualitat de les propostes, com ara la propaganda de la mateixa entitat, fer veure que es dóna suport a les noves generacions de dissenyadors per guanyar prestigi, etc.»

«Sovint els professionals no participen en els concursos oberts a tothom. Un futbolista d’elit no es posarà a jugar en un pati d’escola.»

15


2.1. Concursos oberts a tothom

Melcior Arcarons Compartit per:

Oriol Pibernat Òscar Guayabero Viviana Narotzky

Melcior Arcarons Compartit per:

Oriol Pibernat Jesús del Hoyo Isabel Roig Òscar Guayabero Francesc Aragall Lluís Forteza Lluís Bonet

16

«No disposem d’un marc legal de regulació de l’exercici professional en l’àmbit del disseny; per tant, hem d’entendre que és legítim fer convocatòries obertes a les quals es pot presentar qualsevol persona, fins i tot aquelles que no han cursat estudis de disseny o d’arts plàstiques.» «Aquest tipus de convocatòries, en la mesura en què hi participen persones sense formació suficient, pot donar com a resultat un producte plàsticament interessant però amb dificultats per dur-lo a la pràctica.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Melcior Arcarons

Daniel Cid Compartit per:

Claret Serrahima Norberto Chaves Isabel Roig Francesc Aragall Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

«Aquests concursos acostumen a fer competir de manera indiscriminada professionals del sector del disseny, estudiants que s’estan formant o persones que ni són professionals del sector ni tenen estudis específics en aquest àmbit.»

«Jo fins ara no he vist que per fer una operació d’apendicitis es faci un concurs. Si m’he d’operar d’apendicitis, voldré que ho faci un metge; per tant, si vull un cartell avisaré un dissenyador.»

17


2.1. Concursos oberts a tothom

Claret Serrahima Compartit per:

Jesús del Hoyo

Oriol Pibernat Compartit per:

Jesús del Hoyo Òscar Guayabero Lluís Forteza Lluís Bonet Viviana Narotzky

18

«Els concursos oberts universals, de qualsevol disciplina, són una provocació a la professió. Només els convoquen la gent amb un perfil cultural molt baix.» «Alguns concursos oberts a tothom, com per exemple un concurs de cartells de festa major, tenen molt de sentit com a activitat social i participativa, més enllà de la qualitat de les propostes. Molts dissenyadors no s’hi presenten, però això no vol dir que siguin condemnables.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Oriol Pibernat Compartit per:

Jesús del Hoyo

«Aquestes convocatòries mai no tenen una resolució professional acurada. Normalment el que s’ha de preveure és que posteriorment pugui haver-hi intervencions professionals que formulin adequadament les idees obtingudes de forma visual.»

19


2.1. Concursos oberts a tothom

Òscar Guayabero

20

«Aquesta qüestió té a veure amb el fet que els estudis de disseny no estan homologats i la titulació no és obligatòria per exercir la teva professió. Quan es convoca un concurs, no sembla obligatori que hagis de ser dissenyador. És un tema complex, però nosaltres, a l’ADG, ens vam oposar a l’obligatorietat de tenir un títol per imprimir qualsevol cosa, com proposava el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya. També és veritat que llavors la gent acaba pensant que sobre el disseny tothom pot dir-hi la seva, cosa que està bé perquè vol dir que el disseny és proper a la societat; però, d’altra banda, justifica que un jurat no hagi de ser professional, que qualsevol pugui convocar un concurs, etc.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Francesc Aragall Compartit per:

Claret Serrahima Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

Jesús del Hoyo

«Els concursos oberts a tothom no tenen cap avantatge, només demostren la poca professionalitat i el poc respecte cap a la professió per part de l’organització que els convoca. Els dissenyadors professionals no s’hi haurien de presentar.»

«Els concursos oberts a tothom no poden ser professionals, han de ser d’idees. I el producte final ha de passar pels filtres propis de la professionalitat a través d’un concurs restringit o de qualsevol altre mecanisme. A més, no es poden decidir per votació popular; aquesta democràcia mal entesa no és rellevant, ja que no és qüestió de qui vota més, sinó de criteri professional.» 21


2.1. Concursos oberts a tothom

Jesús del Hoyo Compartit per:

Oriol Pibernat

«Quan una institució convoca un concurs obert per esbrinar què és el que busca, normalment es queda amb una cosa que no li serveix. Tot això no suma, sinó que crea dispersió.»

En resum...

– El concurs obert no garanteix en absolut la qualitat de les propostes presentades perquè, entre altres coses, els professionals no acostumen a presentar-s’hi. – Algunes propostes poden ser interessants i creatives, però amb dèficits pel que fa a la seva possible aplicació pràctica. Preveure una intervenció posterior feta per un professional pal·liaria aquesta situació. – A vegades, la convocatòria d’un concurs obert es converteix en un fi en si mateixa, ja que pot amagar altres interessos a més del d’obtenir 22


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

propostes per valorar, com per exemple publicitar i oferir una bona imatge de l’entitat convocant. – Malgrat els seus inconvenients, és legítim convocar aquest tipus de concursos. Poden tenir tot el sentit com a activitat social i participativa, com per exemple en el cas d’un concurs per a un cartell de festa major.

23


2.2. Concursos oberts a estudiants Melcior Arcarons Compartit per:

Lluís Bonet

Melcior Arcarons Compartit per:

Lluís Bonet Llorenç Guilera Lluís Forteza Oriol Pibernat Isabel Roig Francesc Aragall Viviana Narotzky

Melcior Arcarons Compartit per:

Daniel Cid Lluís Forteza Oriol Pibernat Jesús del Hoyo Isabel Roig ... 24

«Hem de vetllar perquè les persones que han estudiat disseny tinguin un valor afegit que les faci preferibles davant aquelles persones que no n’han estudiat.» «Els concursos oberts a estudiants són una ocasió perquè aquests puguin fer una feina professional i es comencin a enfrontar amb l’activitat que es trobaran un cop s’hagin titulat.» «El punt crític està en el fet que estiguin programats de manera que s’adeqüin a l’activitat formativa, que no siguin concebuts com un episodi improvisat sinó


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

com una ocasió planificada per desenvolupar part de la formació. El més important és que es coneguin amb antelació per arribar-hi amb la formació suficient perquè siguin una ocasió d’exercitarse professionalment.»

Daniel Cid Compartit per:

Norberto Chaves Francesc Aragall Lluís Forteza Lluís Bonet Llorenç Guilera Oriol Pibernat Viviana Narotzky Jesús del Hoyo

... Òscar Guayabero Francesc Aragall Lluís Bonet

«Sóc molt partidari de la col·laboració entre empresa i escola a través de projectes de recerca aplicada que derivin en innovació i transferència. Cal evitar que l’empresa busqui resoldre a baix preu projectes reals i fer, així, la competència als professionals.»

25


2.2. Concursos oberts a estudiants

Daniel Cid Compartit per:

Òscar Guayabero Lluís Bonet Oriol Pibernat Viviana Narotzky Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo Melcior Arcarons

Adrià Guiu Compartit per:

Daniel Cid Norberto Chaves Llorenç Guilera Lluís Forteza Oriol Pibernat Jesús del Hoyo Isabel Roig Òscar Guayabero Francesc Aragall Lluís Bonet

26

«Em sembla interessant qualsevol projecte que impliqui una connexió més gran entre el disseny i la societat. El disseny ha d’establir vincles amb el moviment popular associatiu i reivindicatiu. El món de l’activisme ha de recórrer indefectiblement al disseny i en aquest punt les escoles de disseny poden tenir-hi un paper destacat.»

«Si la intenció entre empresa i escola és recíproca i beneficiosa per a ambdues parts, considero positiva aquesta pràctica.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Adrià Guiu Compartit per:

Lluís Bonet Llorenç Guilera Lluís Forteza Isabel Roig Francesc Aragall Oriol Pibernat

Claret Serrahima

«L’inconvenient és que les empreses vulguin extreure el resultat d’un procés de disseny normal; han de ser conscients que hi ha una possibilitat entre un milió que algú encerti el que vol l’empresa.» «Els estudiants s’han de dedicar a estudiar i no pas a presentar-se a concursos; no són professionals. La qüestió és la següent: perquè els estudiants agafin experiència, els projectes no professionals s’han d’acceptar com a professionals? Les escoles han de preparar professionals per al futur i no pas estudiants que exerceixin com a professionals del present. Només puc entendre els concursos amb la finalitat 27


2.2. Concursos oberts a estudiants

d’estimular, sempre que no siguin ni vinculants ni personals, i possiblement amb una mínima repercussió social.»

Norberto Chaves Compartit per:

Lluís Forteza Llorenç Guilera Oriol Pibernat Jesús del Hoyo

28

«Jo sóc partidari de treballar amb clients reals mitjançant convenis entre escola i empresa. L’alumne fa un treball real amb la direcció i supervisió dels professors, que són dissenyadors. Així es compleixen les dues coses: un producte de qualitat per a l’empresa i un exercici didàctic per a l’estudiant.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Norberto Chaves Compartit per:

Lluís Forteza Claret Serrahima Jesús del Hoyo

Lluís Bonet Compartit per:

Jesús del Hoyo

«Els concursos oberts a estudiants neguen l’eficàcia del sistema educatiu. Si realment qualsevol alumne pot participar en un concurs de disseny, vol dir que es pot estalviar els següents anys d’estudi, que l’ensenyança no té un paper formatiu.»

«Cal exigir unes clàusules explícites en les quals el procés d’aprenentatge de l’estudiant estigui molt clar i que, al mateix temps, hi hagi un cert seguiment per part de persones de l’Administració per ajudar en el procés de professionalització.»

29


2.2. Concursos oberts a estudiants

Lluís Bonet Compartit per:

Daniel Cid Llorenç Guilera Lluís Forteza Isabel Roig Francesc Aragall Oriol Pibernat Jesús del Hoyo

Oriol Pibernat Compartit per:

Lluís Forteza Lluís Bonet Jesús del Hoyo

30

«Algunes empreses i administracions amb pocs recursos convoquen concursos destinats a estudiants perquè no volen fer-se càrrec dels costos reals d’un professional. Cal evitar aquesta pràctica de competència il·lícita.»

«Sóc molt contrari al fet que els concursos s’utilitzin com una forma de publicitat dels centres educatius, no tant per una qüestió ètica sinó d’elegància. Si és una activitat pedagògica, no cal fer-ne publicitat. A més, si es tracta d’ometre el nom de l’estudiant per prestigiar només l’entitat, aleshores aquesta està fent directament el ridícul.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Jesús del Hoyo Compartit per:

Francesc Aragall Lluís Bonet

Jesús del Hoyo

«Els concursos oberts a estudiants i a professionals són inadmissibles. Evidentment que hi ha maneres de potenciar la creativitat dels estudiants, però barrejar-los tots plegats no té sentit, sense desmerèixer cap col·lectiu. Hi ha determinades competències que tenen uns i altres i s’ha d’ajustar el que es vol en cada moment.» «Molts concursos d’estudiants —no pas tots— són una perversió pedagògica. Es premia —a vegades fins i tot amb diners— l’alumne, que a més aprova. Em dol perquè l’estàs enganyant. Els concursos han estroncat moltes carreres de gent bona perquè no tothom té prou maduresa per deixar-se corregir després de guanyar un concurs.» 31


2.2. Concursos oberts a estudiants

Jesús del Hoyo Compartit per:

Oriol Pibernat Lluís Forteza Lluís Bonet

Isabel Roig Compartit per:

Llorenç Guilera Jesús del Hoyo

32

«Les escoles no han de buscar la fama a través dels concursos; potser és una conseqüència de la bona feina, però no pot ser l’objectiu d’un centre que vol ser pedagògic.»

«En aquest tipus de convocatòries sempre hi ha d’haver un premi, que pot ser econòmic o en espècies, com una beca o pràctiques al design lab de l’empresa en qüestió. Sempre han d’estar compensats els beneficis que obté l’estudiant, l’escola i l’empresa.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Francesc Aragall Compartit per:

Álvaro Sobrino Claret Serrahima Jesús del Hoyo

Álvaro Sobrino Compartit per:

Jesús del Hoyo

«Amb les propostes presentades pels estudiants s’ha de fer una exposició; no s’ha de portar mai a la pràctica el projecte guanyador de manera professional.»

«Algunes escoles de disseny fomenten que els seus alumnes participin en concursos exclusivament per treure’n profit. Si un alumne seu guanya, el nom de l’escola sortirà publicat al diari i aquesta n’obtindrà publicitat gratuïta. Això és utilitzar l’alumne —que ja paga bastant per estudiar— com a mà d’obra barata per promoure el negoci.»

33


2.2. Concursos oberts a estudiants

En resum...

– Aquest tipus de convocatòries pot ser beneficiós tant per a l’empresa que les convoca com per als estudiants que s’hi presenten. – Els concursos constitueixen una ocasió perquè els estudiants desenvolupin una tasca que sovint es trobaran com a professionals. – És indispensable que els concursos no substitueixin un programa educatiu, sinó que estiguin immersos i coordinats en una activitat formativa planificada. – L’entitat convocant ha de tenir clar que els resultats obtinguts seran de menor qualitat que els resultants d’una convocatòria professional. – S’ha d’evitar que aquests concursos constitueixin una pràctica de competència il·lícita envers els professionals pel fet que les entitats convocants només els convoquin amb la intenció d’estalviar-se diners. – Aquests concursos s’han de separar clarament 34


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

dels concursos professionals; no té sentit incloure sota la mateixa convocatòria estudiants i dissenyadors titulats. – El concurs no ha de convertir-se en un mecanisme per publicitar les escoles de disseny, sinó que han d’estar justificats en funció de les necessitats dels estudiants.

35


2.3. Concursos oberts a professionals Adrià Guiu Compartit per:

Viviana Narotzky Oriol Pibernat

Jesús del Hoyo Compartit per:

Lluís Forteza

36

«Algunes convocatòries de concursos oberts de disseny industrial poden ser positives. Quan comences a treballar, tenir producte i fer projectes que després puguis mostrar als clients perquè vegin com treballes és important, i la manera d’aconseguir-ho, quan no et coneix ningú, és amb els concursos oberts.» «Hi ha la idea que els concursos oberts permeten donar-se a conèixer i convertir algunes entitats convocants en clients. Això és fals. Si ja s’han aprofitat de tu una vegada, continuaran fent-ho.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Lluís Bonet Compartit per:

Oriol Pibernat

Álvaro Sobrino Compartit per:

Lluís Bonet Claret Serrahima Norberto Chaves Jesús del Hoyo

«En l’àmbit creatiu, les garanties d’un concurs obert exigeixen la preselecció dels participants a partir del seu currículum o historial i d’un esbós de la idea presentada. Després d’aquesta preselecció, els participants ja podrien desenvolupar plenament la seva proposta.» «No té cap sentit que, perquè una persona cobri un treball, facin falta desenes o centenars de persones que realitzin el seu treball de franc.»

37


2.3. Concursos oberts a professionals

Claret Serrahima

Oriol Pibernat Compartit per:

Lluís Forteza

38

«No estic d’acord amb els concursos oberts a professionals; els trobo impresentables, ja que no tens el diàleg i l’intercanvi d’informació necessària amb el client per tal de garantir amb èxit el projecte presentat, i tant el plantejament del concursant com la decisió del client són més formals que no pas funcionals. És millor un concurs de pressupost, un programa de treball, un bookcurrículum, etc.» «Els concursos professionals oberts que impliquen inversions de diner públic importants tenen molt sentit. Evidentment no es poden adjudicar a dit, però fins i tot un concurs restringit pot


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

ser problemàtic. Sé que els arquitectes estan saturats de treballar en aquest tipus de convocatòries, però quan es tracta de diner públic aquesta mena de concursos tenen una lògica social molt justificada. Ara bé, si es fan des de l’empresa privada no me’ls crec gaire.»

Norberto Chaves Compartit per:

Álvaro Sobrino

«Si les institucions disposessin de la figura del director de disseny, els concursos oberts serien pràcticament innecessaris, perquè aquesta persona redactaria el brífing i sabria seleccionar els dissenyadors i el jurat.»

39


2.3. Concursos oberts a professionals

En resum...

– El gran inconvenient d’aquest tipus de convocatòries és que un gran nombre de professionals aporten la seva creativitat i el seu temps sense rebre res a canvi. – La manca de diàleg entre client i dissenyador que comporten aquests concursos no garanteix resultats satisfactoris. – A vegades poden servir perquè els professionals tinguin material per mostrar als seus clients. – Participar en concursos oberts sovint perpetua aquestes convocatòries, ja que l’entitat convocant difícilment renunciarà a la gran quantitat de propostes que obté amb un cost tan baix. – Aquesta modalitat és adequada sobretot quan la convocatòria la fa l’Administració pública, ja que pressuposa més control i transparència.

40


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

41


2.4. Concursos restringits Adrià Guiu Compartit per:

Claret Serrahima Norberto Chaves Lluís Forteza Oriol Pibernat Jesús del Hoyo Òscar Guayabero Álvaro Sobrino Francesc Aragall Lluís Bonet Viviana Narotzky

Daniel Cid Compartit per:

Álvaro Sobrino

42

«Si l’entitat convocant busca un resultat més concret i de qualitat, els concursos tancats són una bona eina, perquè possibiliten una relació més gran entre convocant i participant.»

«En matèria de concursos tancats, els paràmetres que defensa l’ADG són molt clars i jo els dono suport.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Claret Serrahima Compartit per:

Norberto Chaves Daniel Cid Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

Norberto Chaves Compartit per:

Lluís Forteza Francesc Aragall Oriol Pibernat Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

«Els concursos restringits, si no són remunerats, també són impresentables. I si són remunerats, que hauria de ser així, hi hauria d’haver diàleg i intercanvi d’informació entre el dissenyador i el client.» «En un concurs restringit, el convocant no pot utilitzar les propostes presentades com a projecte final, ja que no ha pagat el valor total del producte, sinó que només n’ha subvencionat la proposta. El valor del producte es materialitza quan es contracta el guanyador perquè desenvolupi la proposta.»

43


2.4. Concursos restringits

Norberto Chaves Compartit per:

Francesc Aragall Álvaro Sobrino Lluís Bonet Claret Serrahima

Llorenç Guilera Compartit per:

Jesús del Hoyo Francesc Aragall Oriol Pibernat Álvaro Sobrino

44

«Si descartem la possibilitat de corrupció, el concurs d’antecedents és excel·lent. Són democràtics perquè primer obren joc, però automàticament els no professionals en queden descartats (això es veu de seguida amb els antecedents). Després, unes persones molt capacitades haurien de detectar els que ofereixen més garanties de qualitat segons l’encàrrec i convidar-los a un concurs restringit.»

«No hi ha res a dir sobre els concursos restringits convocats per una empresa, perquè són diners privats. Ara, amb diners públics, hem d’exigir uns concursos restringits


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

democràtics i transparents. S’han de restringir amb filtres de requeriments i criteris necessaris. Mai no s’ha d’escollir directament a dit els dissenyadors.»

Lluís Forteza Compartit per:

Francesc Aragall

«Em preocupen els concursos de mèrits o currículum, o precedits d’aquest mecanisme, ja que és difícil fer comparacions de mèrits i, a més, tots sabem que els currículums es poden inflar. Els criteris de selecció difícilment poden ser objectius i el convocant acaba agafant qui li dóna la gana. Crec que tothom ha de poder competir davant un brífing en igualtat de condicions.»

45


2.4. Concursos restringits

Oriol Pibernat Compartit per:

Jesús del Hoyo Viviana Narotzky

Jesús del Hoyo Compartit per:

Lluís Bonet Oriol Pibernat

46

«Sovint la convocatòria de concursos restringits no és pública. Encara que sigui una convocatòria tancada, hauria de ser pública i explicitar amb quins criteris s’ha escollit els participants.» «Tothom qui compleixi els requeriments anunciats públicament s’ha de poder presentar a un concurs restringit. Finalment, s’ha de seleccionar un nombre de participants, que han de ser els que tenen més puntuació segons aquests criteris públics.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Isabel Roig Compartit per:

Viviana Narotzky Álvaro Sobrino

Òscar Guayabero Compartit per:

Álvaro Sobrino Lluís Forteza Claret Serrahima Oriol Pibernat Jesús del Hoyo

Álvaro Sobrino Compartit per:

Francesc Aragall

«Si es tracta de contractar serveis de disseny, els concursos s’han d’adreçar a dissenyadors professionals i han de ser tancats i remunerats.» «Fins i tot en aquestes convocatòries no hi ha contacte entre el client i el dissenyador, per la qual cosa els concursos tancats acaben sent d’idees, d’avantprojecte. Un cop guanya una idea, es desenvolupa el projecte en contacte amb el client.» «El concurs restringit remunerat s’adapta molt bé als criteris de l’Administració de l’Estat perquè la quantia habitual d’aquests concursos ho permet.» 47


2.4. Concursos restringits

Álvaro Sobrino Compartit per:

Lluís Bonet Claret Serrahima

Álvaro Sobrino Compartit per:

Oriol Pibernat Viviana Narotzky

En resum...

«La relació client-dissenyador en els concursos restringits hauria de ser la mateixa que en un encàrrec directe. Això exigeix cinc vegades més de feina per part de l’entitat convocant, però tot té un preu.»

«Els concursos tancats són vàlids, però tenen el risc de provocar un tap generacional.»

– Aquesta tipologia, com que permet una comunicació més gran entre convocant i participant, assegura uns resultats més satisfactoris. Tot i així, seria òptim que aquesta relació fos equivalent a la que existeix en un procés de contractació directa, encara que aquest fet comporti més feina per part de l’entitat convocant. 48


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

– Els concursos restringits sempre han de ser remunerats. – Aquesta remuneració, però, no autoritza l’entitat convocant a utilitzar les propostes presentades. Només pot utilitzar la proposta guanyadora un cop hagi contractat el dissenyador en qüestió i aquest l’hagi desenvolupada. – En l’àmbit de l’Administració, la convocatòria d’aquesta modalitat de concurs sempre ha de ser pública. Els dissenyadors participants no s’han de poder seleccionar a dit, sinó que cal explicitar els criteris mitjançant els quals es farà aquesta selecció. Tots els professionals s’hi han de poder presentar i ha de guanyar qui tingui més puntuació en funció d’aquests criteris públics. – Els concursos restringits precedits d’un filtre a partir del currículum dels dissenyadors són una bona eina perquè són democràtics. Sempre, però, cal escollir els dissenyadors participants segons l’adequació del seu perfil a l’encàrrec en qüestió. 49


2.4. Concursos restringits

– L’inconvenient dels concursos restringits és que sovint no suposen una oportunitat per als dissenyadors joves que intenten fer-se un lloc en el món professional.

50


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

51


3. Propietat intel路lectual


3. Propietat intel·lectual Melcior Arcarons Compartit per:

Viviana Narotzky Òscar Guayabero Lluís Forteza Lluís Bonet Álvaro Sobrino

Claret Serrahima

54

«A vegades l’entitat convocant es queda els drets d’autor no només de la proposta guanyadora sinó també de totes les propostes presentades. A més, algunes bases eximeixen el convocant de qualsevol reclamació per còpia. El concursant perd el dret sobre la seva obra.»

«No conec ben bé la reglamentació, però encara que hi hagi certes garanties no es respecten els drets d’autor i al final has d’acabar amb advocats; no val la pena. Estem en un país en què la creativitat cultural encara es considera una qüestió menor feta per quatre esbojarrats, i això encara anirà a més. Les humanitats i les arts desapareixen en aquest


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

món de consum agressiu i progrés capitalista.»

Lluís Bonet

Lluís Bonet Compartit per:

Norberto Chaves Oriol Pibernat Lluís Forteza Álvaro Sobrino

«En disseny parlem de creacions aplicades que responen a necessitats, com per exemple la funcionalitat. Quan un fa el logo per a una institució i al cap d’un temps aquesta necessita renovar la seva imatge, és legítim que la canviï. El creador no té el dret moral que el seu logo sigui intocable.»

«És necessària una reflexió en profunditat multidisciplinària, que inclogui experts jurídics, per definir un marc de relacions respectuós amb els diversos punts de vista que hi ha en aquest àmbit.» 55


3. Propietat intel·lectual

Lluís Forteza Compartit per:

Jesús del Hoyo Isabel Roig Oriol Pibernat Vivana Narotzky Melcior Arcarons

Oriol Pibernat Compartit per:

Jesús del Hoyo Òscar Guayabero

Oriol Pibernat Compartit per:

Francesc Aragall Llorenç Guilera Vivana Narotzky Jesús del Hoyo

56

«La qüestió de la propietat intel·lectual ha de quedar molt ben definida a la convocatòria del concurs.»

«Els drets d’autoria són inalienables, però els drets de reproductibilitat o de modificació de la imatge poden quedar bastant tocats.»

«És necessari inculcar certes pràctiques a la societat, i en aquest punt hi han de tenir un protagonisme les associacions i els col·legis professionals.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Jesús del Hoyo

Jesús del Hoyo Compartit per:

Òscar Guayabero

«És indispensable que tothom que aporti una feina a un concurs registri abans la seva proposta. No has de pensar que ningú no té mala fe, però has d’anar protegit, igual que quan vas amb cotxe et poses el cinturó de seguretat. Això també estalvia la temptació de còpia, perquè si registres l’obra pots provar que és teva i defensar els teus drets legítims. Al Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya tenim un registre per a aquest fi.» «Es produeixen casos en què segons premis de concursos o altres treballs no guanyadors després es troben publicats o més o menys retocats i tornats a presentar per algú altre. Passen coses molt deshonestes.» 57


3. Propietat intel·lectual

Jesús del Hoyo Compartit per:

Lluís Bonet

58

«Les bases d’alguns concursos estipulen que les obres presentades que no guanyen no es poden tornar a presentar enlloc més, o que l’entitat convocant se’n queda la propietat. Tot això són clàusules abusives; el propietari té dret a recollir el seu treball. Si no ho fa, les obres s’han de destruir, no es poden donar a ningú o fer-les servir per decorar les instal·lacions de l’entitat convocant, etc. L’autor renuncia a recuperar-les, però a res més; els drets d’autor són inherents a les persones que han participat en el concurs.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Jesús del Hoyo Compartit per:

Isabel Roig Llorenç Guilera Oriol Pibernat

Isabel Roig Compartit per:

Álvaro Sobrino

«Els drets d’autor són irrenunciables, mentre que els drets d’explotació es poden cedir de múltiples maneres. Si no se cedeixen, les parts han de renegociar cada cinc anys, ja que, passat aquest període, l’autor torna a tenir dret sobre la seva obra. I si es produeix la cessió, s’ha de fer a canvi de la quantitat econòmica que pactin totes dues parts.»

«Sempre sembla que siguin els professionals els que resulten malparats en aquestes situacions, però s’han de respectar ambdues parts. També ha passat que hi ha gent que presenta una mateixa proposta a diferents concursos simultàniament, i això no pot ser.» 59


3. Propietat intel·lectual

Òscar Guayabero Compartit per:

Álvaro Sobrino

Álvaro Sobrino

«És curiós que en altres camps de la cultura hi ha una defensa molt dura de la propietat intel·lectual i, en canvi, en el camp del disseny no.»

«No serveix de res posar a les bases que l’autor assumirà les responsabilitats en cas de plagi. Qui ho assumeix sempre és l’entitat convocant, que és qui explota l’obra.»

En resum... – La qüestió de la propietat intel·lectual ha d’estar clarament definida a les bases de qualsevol concurs. – Els drets d’autor són irrenunciables. Són els drets d’explotació, els que han de negociar el dissenyador i el client. 60


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

– Es produeixen casos de còpia de projectes no guanyadors per part d’altres dissenyadors. I directament algunes bases eximeixen l’entitat convocant de qualsevol reclamació per còpia o li atorguen la propietat de les obres presentades. En el camp del disseny, la propietat intel·lectual massa sovint es veu vulnerada. – Cal una reflexió profunda i multidisciplinària per acostar posicions entre les diverses mirades que existeixen al voltant d’aquesta matèria. Les associacions de dissenyadors i els col·legis professionals haurien de tenir un paper destacat en la difusió de bones pràctiques.

61


4. Oportunitats professionals dels joves dissenyadors


4. Oportunitats professionals dels joves dissenyadors Llorenç Guilera

Daniel Cid Compartit per:

Lluís Forteza Lluís Bonet Llorenç Guilera Jesús del Hoyo Melcior Arcarons

64

«No sóc partidari de les quotes per a gent jove en els concursos restringits; crec que aquests concursos han de regir-se per talent i per competències requerides. Als joves, se’ls ha d’orientar cap als concursos adequats a les seves competències actuals. L’experiència és una competència que només es guanya amb els anys.» «En el món de l’arquitectura hi ha concursos tancats destinats a arquitectes joves, i aquests han demostrat que tenen propostes interessants. El mateix podria passar en el món del disseny; es podrien fer concursos tancats destinats a les persones que acaben de sortir de les escoles.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Oriol Pibernat Compartit per:

Álvaro Sobrino Claret Serrahima

«Per a mi és claríssim que tot concurs restringit hauria de tenir un percentatge d’obertura a gent que encara no té prou currículum. Si el concurs es regeix estrictament per currículum, al final la gent que hi entrarà tindrà setanta anys. El criteri democràtic és també un criteri de renovació.»

En resum... - L’augment d’oportunitats professionals dels dissenyadors joves dependria del fet d’incloure’ls als concursos restringits, sigui a través de la reserva d’un percentatge per a aquest col·lectiu en totes les convocatòries tancades, sigui a partir de la convocatòria de concursos tancats exclusivament per a joves. 65


5. Bases


5.1. Brífing Melcior Arcarons Compartit per:

Adrià Guiu Lluís Bonet Norberto Chaves Lluís Forteza Oriol Pibernat Viviana Nartozky Òscar Guayabero Francesc Aragall Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

Adrià Guiu Compartit per:

Norberto Chaves Oriol Pibernat Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

Adrià Guiu 68

«El brífing és un element molt important; s’ha de definir tan bé com sigui possible perquè els resultats s’adeqüin a les expectatives.»

«Algunes convocatòries no tenen un brífing detallat i precís perquè moltes entitats convocants tenen la idea que si tanquen molt el brífing totes les idees s’assemblaran molt, i busquen una idea que destaqui.» «La majoria de les bases de concursos reflecteixen la poca cultura de la innovació i el


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

disseny en moltes empreses, sobretot a escala nacional però també internacional.»

Lluís Bonet Compartit per:

Norberto Chaves Oriol Pibernat Francesc Aragall Vivana Narotzky Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

Lluís Bonet Compartit per:

Norberto Chaves Oriol Pibernat Òscar Guayabero Francesc Aragall Lluís Forteza Viviana Narotzky Jesús del Hoyo

Compartit per:

Lluís Bonet Claret Serrahima Llorenç Guilera Francesc Aragall Oriol Pibernat Álvaro Sobrino

«Ens falten bons encarregadors de projectes que puguin parlar de tu a tu amb nosaltres. Els hem de formar, assessorar, i hem de crear una cultura de bona qualitat en el disseny.» «Si les bases del concurs no són clares es dificulta la feina al jurat. Un jurat només pot donar una resposta correcta si sap exactament què li demanen.»

69


5.1. Brífing

Oriol Pibernat Compartit per:

Jesús del Hoyo Òscar Guayabero Francesc Aragall Lluís Forteza Lluís Bonet Claret Serrahima Álvaro Sobrino

Oriol Pibernat Compartit per:

Francesc Aragall Lluís Forteza Lluís Bonet Viviana Narotzky Álvaro Sobrino

Òscar Guayabero Compartit per:

Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

70

«Sovint el concurs és la solució a un problema no resolt. El convocant no sap exactament què vol i convoca el concurs per esbrinar-ho. Això desafia tota lògica. Si hi ha problemes en la definició s’han de resoldre prèviament i llavors fer una bona convocatòria.»

«Es necessita una intervenció molt professional prèvia a la convocatòria; això no ho pot convocar qualsevol sector de l’Administració amateur en aquesta matèria.» «L’usuari final és qui paga les conseqüències dels concursos mal convocats. Els dissenyadors sempre treballem per a l’usuari, encara que evidentment hem de donar servei al nostre client.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

En resum...

– El brífing és clau en qualsevol convocatòria de concurs. Si es treballa i es precisa bé, s’obtindran propostes fructíferes i, a més, el jurat tindrà elements per avaluar-les en funció de les necessitats de l’entitat convocant. – Quan una entitat convocant no sap quines són les seves necessitats, sovint elabora un brífing poc detallat per tal d’obtenir un ampli ventall de propostes diferenciades on escollir. Aquest sistema no acostuma a donar bons resultats. – La majoria de les bases de concursos reflecteixen la poca cultura de la innovació i el disseny, sobretot a escala nacional però també internacional. Cal formar i assessorar professionalment les persones que redacten les convocatòries.

71


5.2. Informació i condicions Isabel Roig Compartit per:

Òscar Guayabero

Isabel Roig Compartit per:

Llorenç Guilera Jesús del Hoyo

Jesús Del Hoyo Compartit per:

Isabel Roig Òscar Guayabero

72

«Nosaltres seguim les línies marcades pels organismes internacionals, com l’Icsid en disseny industrial, l’Icograda en disseny gràfic o l’IFI en interiorisme. No es poden complir al 100 % totes les condicions, però hi ha unes recomanacions.» «A les bases s’ha d’explicitar si el concurs es pot declarar desert o no.»

«Des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya defensem la normativa que va determinar l’Icograda, que habitualment és l’acceptada internacionalment.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Adrià Guiu

Adrià Guiu Compartit per:

Lluís Bonet Norberto Chaves Isabel Roig Francesc Aragall Viviana Narotzky Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

«Les bases, independentment de les condicions que estipulin, normalment són clares; el que passa és que cal llegir-les. També hi ha molta inconsciència i molta gent que es presenta a un concurs sense llegir-les.» «Si entre el jurat hi ha professionals externs a l’entitat convocant, cal remunerar-los.»

73


5.2. Informació i condicions

Oriol Pibernat Compartit per:

Òscar Guayabero Lluís Forteza Claret Serrahima Viviana Narotzky Jesús del Hoyo

Lluís Bonet Compartit per:

Oriol Pibernat

Álvaro Sobrino

74

«Hauria de ser prescriptiu proclamar públicament els membres del jurat amb antelació al concurs.»

«Si una persona del jurat no cobra voluntàriament per fer la seva feina, ha de constar públicament. Igual que fem públic el patrocini d’una empresa, hem de fer pública l’aportació voluntària i gratuïta de certs professionals.» «Jo no defenso que s’hagi de saber qui conforma el jurat ni amb qui competeixes. En el món real, quan un dissenyador rep un encàrrec,


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

no sap qui jutjarà la seva feina, ni tampoc sap si l’han demanat a un altre dissenyador i qui és.»

Lluís Forteza Òscar Guayabero

«Estaria bé que no es pogués declarar desert el concurs.» «Un treball fet expressament per un motiu necessita un mínim de tres mesos; amb menys temps, un estudi no pot desenvolupar el tema com cal. Sobretot si no hi ha retroacció constant amb el client.»

75


5.2. Informació i condicions

Òscar Guayabero Compartit per:

Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

«En cap cas el premi que rep el guanyador no pot ser inferior al valor de mercat de la proposta presentada. S’han vist coses molt gruixudes per part d’empreses privades o del sector públic: iniciatives que busquen un logotip i paguen 150 o 300 euros, o regalen un lot de llibres, o un ordinador, etc. Si realment tens una necessitat de comunicació i pagues això, és que no valores aquesta necessitat.»

En resum...

– Existeixen normatives com les de l’Icograda o l’Icsid que estableixen quines són les condicions acceptables en matèria de convocatòria de concursos. – A les bases ha de constar la possibilitat de declarar el concurs desert. 76


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

– En tot concurs hauria de ser obligatori proclamar de manera pública els membres del jurat. I, evidentment, si entre el jurat hi ha alguna persona externa a l’entitat convocant, se l’ha de remunerar. En cas que algun membre del jurat decideixi col·laborar gratuïtament, s’ha de fer públic. – El premi que rep el guanyador d’un concurs de disseny no pot ser inferior al valor de mercat de la proposta presentada.

77


6. Transparència en l’adjudicació


6. Transparència en l’adjudicació Lluís Bonet Compartit per:

Francesc Aragall Lluís Forteza Llorenç Guilera Oriol Pibernat

Claret Serrahima Compartit per:

Lluís Forteza Lluís Bonet Álvaro Sobrino

Oriol Pibernat Compartit per:

Lluís Bonet Jesús del Hoyo

80

«No pot ser que qui redacti les bases del concurs s’hi pugui presentar; necessitem una cultura de la transparència i de l’ètica professional.»

«Sovint treballes sense possibilitats de guanyar perquè el concurs ja està arreglat. Fins i tot, quan hi ha l’obligació legal de treure a concurs una feina que te la volen encarregar a tu, truques a altres companys perquè s’hi presentin. Feta la llei, feta la trampa.» «El concurs és vàlid quan incentiva el debat sobre el contingut i no pas quan l’inhibeix. Si és un fenomen públic i fa explícits els


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

criteris, les explicacions, les justificacions, etc., afavoreix aquest debat, però si hi ha un cert ocultisme, l’inhibeix.»

Oriol Pibernat Compartit per:

Francesc Aragall Lluís Forteza Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

Jesús del Hoyo

«La resolució de la convocatòria que fan els jurats ha d’estar ben justificada.»

«S’ha de ser molt pulcre: sobres tancats, informació reservada, notaris, dipositar aquesta informació en espais neutrals —com podria ser el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya—, etc. Hem d’acostumar-nos a fer les coses amb aquest grau de transparència i d’honestedat.» 81


6. Transparència en l'adjudicació

Òscar Guayabero Compartit per:

Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

«Sovint es fan trampes: tens un guanyador, que ja saps que serà ell, però vesteixes l’operació d’una certa obertura i els altres hi participen fent un avantprojecte sense saber que no guanyaran el projecte.»

En resum... – Massa sovint els concursos són fraudulents, es convoquen només perquè a vegades la llei obliga a fer-ho, però l’entitat convocant ja sap a qui donarà l’encàrrec. En el millor dels casos, tots els participants ho saben i ho accepten, però altres vegades hi ha dissenyadors que hi participen sense saber-ho. – És necessària una major transparència i ètica professional. Qui redacta les bases d’un concurs no s’hi ha de poder presentar; i tant els criteris de selecció dels participants com l’avaluació que fan els jurats de les propostes presentades han d’estar justificats públicament. 82


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

83


7. Jurat


7.1. Composició del jurat Claret Serrahima Compartit per:

«Seria positiu que els jurats fossin interdisciplinaris.»

Isabel Roig Lluís Bonet Llorenç Guilera

Melcior Arcarons Compartit per:

Daniel Cid Claret Serrahima Lluís Forteza Jesús del Hoyo Isabel Roig Viviana Narotzky Òscar Guayabero Francesc Aragall Álvaro Sobrino

86

«El jurat d’un concurs de disseny hauria d’incloure sempre una majoria de professionals reconeguts de la pròpia disciplina; d’altra manera, no es pot garantir que hi hagi criteris qualitatius suficients per resoldre el concurs d’una manera assenyada.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Adrià Guiu

Daniel Cid Compartit per:

Claret Serrahima Norberto Chaves Lluís Forteza Viviana Narotzky Lluís Bonet Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

«L’ideal seria que hi hagués dissenyadors interns i externs a l’empresa per analitzar les propostes des del màxim de prismes possibles. Si només hi ha dissenyadors interns, el resultat és menys adient i l’empresa n’és la primera afectada, ja que s’haurà gastat diners per convocar un concurs i l’última etapa desmereixerà aquest exercici.»

«El que legitima un bon concurs és un bon jurat, i els jurats no sempre es corresponen amb aquesta realitat.»

87


7.1. Composició del jurat

Daniel Cid Compartit per:

Lluís Bonet Jesús del Hoyo

Norberto Chaves Compartit per:

Jesús del Hoyo

Llorenç Guilera Compartit per:

Francesc Aragall Jesús del Hoyo

88

«A vegades fins i tot no hi ha un jurat tancat sinó que a les bases hi consta «jurat per definir». En aquests casos ja es posa en evidència tot plegat.» «No necessàriament un professional excel·lent és un bon avaluador de projectes. En general, en l’àmbit de la comunicació gràfica la capacitat d’avaluació tècnica del disseny és bastant dèbil, i és urgent formar professionals en aquest sentit.»

«Crec que entre el jurat també hi ha d’haver una persona que no sigui dissenyadora sinó usuària potencial del disseny en qüestió. El disseny ha d’estar centrat en l’usuari.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Jesús del Hoyo

Isabel Roig Compartit per:

«Els professionals que formen un jurat han de representar un biaix ampli de la professió (joves, grans, més i menys tecnològics, etc.).»

«L’entitat convocant sempre ha d’estar present al jurat.»

Francesc Aragall Llorenç Guilera Viviana Narotzky

En resum... – El jurat sempre ha d’estar format majoritàriament per dissenyadors de prestigi reconegut per tal que puguin garantir una resolució òptima i de qualitat, però també és desitjable que inclogui professionals reconeguts d’altres disciplines relacionades amb la convocatòria. L’entitat convocant també ha de ser-hi sempre present. 89


7.2. Procediment Norberto Chaves Compartit per:

Oriol Pibernat

90

«En una tarda no es pot decantar el procés; primer caldria que els membres del jurat analitzessin individualment les bases del concurs, i després que es reunissin per obrir els sobres i intercanviar algunes idees. Després s’haurien de concedir uns dies de reflexió també individual i, finalment, tornar-se a reunir perquè cada membre del jurat fes una exposició defensant les propostes que cregués més encertades. Només llavors es podrà prendre una decisió encertada.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Oriol Pibernat Compartit per:

Norberto Chaves Álvaro Sobrino Jesús del Hoyo

Lluís Forteza Compartit per:

Claret Serrahima Lluís Bonet

«Massa gent es pren la participació en un jurat com un mèrit nobiliari i no com el que és: un treball molt exigent. De vegades, les deliberacions són molt frívoles, poc preparades... com si no calgués justificar ni treballar el criteri propi.»

«Quan entren en joc els costos de la proposta la cosa es complica, perquè hi intervenen aspectes que van més enllà del disseny, com ara qüestions laborals, empresarials, comercials, polítiques...»

91


7.2. Procediment

Jesús del Hoyo Compartit per:

Òscar Guayabero Lluís Bonet Oriol Pibernat Melcior Arcarons

92

«Massa sovint es descuida la informació que es dóna al jurat. El jurat, per molt bo que sigui, no té tota la informació del món, i això vol dir que les entitats convocants han de plantejar un protocol informatiu abans o durant el procés de decisió.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

En resum...

– El jurat ha de tenir al seu abast tota la informació sobre la convocatòria i les necessitats de l’entitat convocant per tal de poder avaluar correctament. – El procés de deliberació i decisió del jurat és una tasca exigent que requereix temps i feina. No es pot decantar un concurs en una tarda, sinó que cal treballar el criteri propi i confrontar-lo amb el dels altres membres per tal d’arribar a una resolució encertada. – Quan el jurat té en compte la qüestió dels costos de les propostes presentades, el debat se situa més enllà de l’àmbit del disseny.

93


8. El paper de les associacions de disseny


8. El paper de les associacions de disseny Álvaro Sobrino

Isabel Roig Compartit per:

Jesús del Hoyo Francesc Aragall Viviana Narotzky

96

«Algunes associacions de disseny participen en el jurat o ajuden a convocar concursos mal plantejats. Cal fer una dura crítica a aquest fet.» «Jo recomanaria que, quan una empresa o institució pública vulgui convocar un concurs, demani assessorament a una entitat com el Barcelona Centre de Disseny o a una associació de professionals.»


El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny

Francesc Aragall

«És necessari que les organitzacions públiques o privades tinguin un «director de disseny» que sàpiga les necessitats d’aquella organització i que es posi en contacte amb les associacions professionals per organitzar bé els concursos.»

En resum...

– Les entitats convocants que ho necessitin haurien de posar-se en contacte amb les associacions de disseny o els col·legis professionals de dissenyadors per demanar assessorament en matèria de convocatòria de concursos. – Les associacions de disseny no haurien de donar suport de cap mena a concursos mal plantejats, ja que van en detriment de la professió. 97


Crèdits

Crèdits

FAD. Xarxes d’opinió (www.fad.cat/xarxesopinio) Junta directiva del FAD President: Miquel Espinet Vicepresidenta: Isabel López Secretària general: Eulàlia Coma Tresorer: Jaume de Oleza Vocals: Toni Miserachs (vocal de la junta gestora) Jon Montero (vocal de la junta gestora) Gabriel Robert (vocal de la junta gestora) Josep M. Serra (vocal de la junta gestora) Teresa Rovira (vocal de la junta gestora) Antonio Covelo (vocal de la junta gestora) Magda Polo (presidenta d'A-FAD) Viviana Nartozky (presidenta d'ADI-FAD) Álvaro Sobrino (president d'ADG-FAD) Sílvia Farriol (presidenta d'ARQUIN-FAD) Chu Uroz (president de MODA-FAD) Jomi Murlans (gerent) Direcció del projecte Miquel Espinet Teresa Rovira Coordinació, realització i edició d’entrevistes i administració del web Marc Trias Suport i seguiment Jordi Torrents, Departament de Projectes del FAD

98

El disseny a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en disseny Guió del tema i selecció d’entrevistats Marc Trias Oriol Pibernat Jordi Torrents Plantejament editorial de la publicació Teresa Rovira Jordi Torrents Marc Trias Transcripció d’opinions i edició de textos Marc Trias Disseny gràfic i maquetació Clara Costa Correcció de textos Ester Arana Fotografies Marc Trias Excepte: Adrià Guiu, Daniel Cid, Lluís Bonet, Melcior Arcarons, Oriol Pibernat, Òscar Guayabero i Viviana Narotzky ©2012 FAD, Foment de les Arts i del Disseny


Promotors Oficials

Ă€ngels del FAD

Socis protectors del FAD

99


Norberto Chaves

Lluís Fortaleza

Òscar Guayabero

Melcior Arcarons

Viviana narotzky

Oriol Pibernat

Llorenç Guilera


Un projecte del:

Amb la col路laboraci贸 de:


El dissenya concurs?