CARNET JOVE EUROPEU PER UNA MILLOR MOBILITAT JUVENIL I EUROPEA El seminari Per una millor mobilitat juvenil i europea va tenir lloc a Andorra entre els dies 27 de febrer i 1 de març en el marc de la presidència andorrana del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, en cooperació amb l’associació Carnet Jove Andorra, el Consell d’Europa i l’Associació Europea del Carnet Jove (EYCA). El seminari va tractar la mobilitat juvenil des de les perspectives política, pràctica, de recerca i empresarial. El ministre andorrà d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya Sunyé, va rebre 40 participants i va posar de manifest que la nova realitat d’Europa exigeix la identificació dels obstacles que afecten la mobilitat, així com la creació de noves eines de suport. També va explicar que, quan pensem en mobilitat, hem de pensar en drets humans i socials, i va demanar als assistents que ajudin a promoure la campanya de la Convenció Europea de Drets Humans anomenada Féu créixer els drets humans. Els participants provenien de 22 països del Consell d’Europa i representaven ONG juvenils, organitzacions de membres de l’EYCA, governs, instituts de recerca, així com el Comitè Directiu Europeu de Joventut (CDEJ) i el Consell Assessor de Joventut. En aquest GPS trobareu un resum de les aportacions dels diferents ponents i també els resultats dels tallers i de les discussions plenàries.
1
PERSPECTIVA ACADÈMICA “Hi ha més voluntat de mobilitat, però menys possibilitats/capacitat per fer-ho.” David Cairns és un investigador sènior del Centre de Recerca i Estudis de Sociologia de l’Institut Universitari de Lisboa. Durant la seva intervenció, va afirmar que, malgrat que molts joves entenen la mobilitat com una porta d’accés al món laboral i als estudis, les estadístiques ensenyen que està molt poc investigada (tret del cas de les beques Erasmus). Si no hi ha prou dades al respecte, és perquè es fa difícil reunir informació sobre persones que van d’un lloc a l’altre.
Per què és important la mobilitat?
Barreres i suports
• Per als joves, és una qüestió de creixement personal i progrés acadèmic. • Per a la societat, és un punt clau quant als canvis demogràfics: l’envelliment de la població fa que cada cop es pugui mantenir menys per si mateixa. • Es considera com una qüestió de desigualtat social: tradicionalment, sempre s’ha pensat que la mobilitat acostuma a crear desavantatges més que no pas a eliminar-los.
Pel que fa a la mobilitat, el factor determinant a l’hora de prendre la decisió és la família. Tot i això, les relacions d’amistat i els lligams socials també influeixen els joves a l’hora de decidir si volen marxar o no. En general ja no hi ha traves legals, però els problemes burocràtics persisteixen, així com l’eterna qüestió de l’idioma, sobretot als països de parla anglesa. L’actual crisi econòmica representa una amenaça per a la mobilitat; tot i que s’intenta fomentar, les possibilitats i la capacitat per moure’s són cada cop més minses.
• La mobilitat implica estar disposat a anar allà on hi hagi oportunitats de treball (Amèrica Llatina, Austràlia, Orient Mitjà). • És important el savoir faire (habilitats i competències tècniques), però cada vegada ho és més el savoir être (aptituds personals i destreses socials, com per exemple saber treballar en equip i planificar el temps).
“Estudiar una carrera ja no és una cosa lineal. Ara la paraula clau és ‘flexiguretat’.”
PERSPECTIVA DE L’EMPRESA Jacques Spelkens, cap de Desenvolupament de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) de GDF Suez, va parlar dels reptes que suposa la mobilitat per a les empreses que es troben en un mercat canviant. L’any 2015, a GDF Suez —que treballa a 72 països arreu del món—, es jubilaran 100.000 empleats i se’ls haurà de reemplaçar (60 % dels quals, dins d’Europa). Des del punt de vista d’una empresa • S’ha de fomentar nous talents i habilitats als més joves (12-14 anys). • La mobilitat va lligada a la mentalitat (canviar d’especialització, estar disposat a aprendre durant tota la vida).
Algunes empreses globals, com GDF Suez, voldrien treballar conjuntament amb ONG i governs per tal d’estimular la mobilitat, tant la física com la mental. “La mobilitat implica saber evolucionar, adaptar-se, aprendre, canviar de vida”, diu Jacques Spelkens. “Estudiar una carrera ja
2
no és una cosa lineal. Ara la paraula clau és ‘flexiguretat’: flexibilitat, tant per part de l’empleat com de l’empresa, sumada a una major seguretat per als empleats (reben ajuda pel que fa a la mobilitat) i per a l’empresa, que conserva els seus millors treballadors per tirar endavant el negoci.”
PERSPECTIVA DEL RESPONSABLE POLÍTIC Morana Makovec, del Ministeri de Polítiques Socials i Juvenils de Croàcia, va confirmar la manca d’informació de recerca i va subratllar que l’absència de fets demostrables dificulta als qui dissenyen polítiques el desenvolupament d’estratègies de mobilitat juvenil.
Com vol el govern croat entendre millor la mobilitat? • Seguiment dels indicadors de les diferents mobilitats (cultural, educativa, turística, laboral) • Estimular nous estudis d’investigació • Millorar la cooperació intersectorial entre ministeris • Incloure la mobilitat al Programa Nacional de Joventut
Segons l’estudi Joventut en crisi, realitzat el 2012 a Croàcia, el 25 % dels joves d’edats compreses entre els 15 i els 27 anys es planteja marxar del país, sobretot per motius econòmics: perquè no hi ha feina i perquè aspiren a un nivell de vida més alt. Per a un país amenaçat per la despoblació, el fet que una quarta part de la població jove es plantegi seriosament emigrar, és realment preocupant.
PERSPECTIVA EUROPEA: EL CONSELL D’EUROPA Natalja Turenne treballa al Departament de Joventut del Consell d’Europa (CoE), s’encarrega de l’Acord Parcial de Mobilitat Juvenil a través del Carnet Jove; també és coresponsable del Comitè Directiu Europeu de Joventut i cap del servei de publicacions. Tal com van fer la resta de ponents, Turenne va insistir en l’absència de dades sobre aquest tema, però també va ressaltar que no hi ha una definició clara del concepte de mobilitat.
L’última conferència del CoE centrada específicament en la mobilitat juvenil va tenir lloc l’any 1991. Des de llavors, la realitat d’Europa i dels seus joves ha canviat dràsticament. Existeix un esborrany d’un acord sobre el servei de voluntariat juvenil dins del CoE que mai s’ha arribat a signar.
“Des de l’última conferència sobre mobilitat juvenil, l’any 1991, la situació d’Europa i de la seva població jove ha canviat radicalment.”
3
El Consell d’Europa dóna suport a la mobilitat dels joves mitjançant: • Activitats educatives multiplicadores i multiculturals/multilaterals. • Sessions d’estudi i altres activitats en els Centres Europeus de la Joventut (Budapest, Estrasburg). • Acord Parcial sobre Mobilitat Juvenil mitjançant el Carnet Jove. • Beques de la Fundació Europea de la Joventut.
PERSPECTIVA EUROPEA: ASSOCIACIÓ EUROPEA DEL CARNET JOVE “Des de l’EYCA volem treballar amb el CoE per aconseguir una incidència real en les qüestions que afecten els joves d’avui.” A la seva ponència, el president de l’EYCA, Jarkko Lehikoinen, va ressaltar el fet que als programes de mobilitat europeus hi participa un percentatge molt petit dels joves a qui van dirigits: un 3-4 % ha fet un Erasmus; un 2 % ha participat en el programa Joventut en Acció
i només un 0,1 % en el Servei de Voluntariat Europeu. L’ocupabilitat és un dels trets de la mobilitat fonamentals per als joves europeus d’avui, i des de l’EYCA es considera que té una gran responsabilitat pel que fa a trobar solucions.
“Des de l’EYCA volem treballar amb el CoE per aconseguir una incidència real en les qüestions que afecten els joves d’avui.”
Com pot l’Acord Parcial de Mobilitat Juvenil mitjançant el Carnet Jove contribuir a una millor mobilitat dels joves? • Els governs han d’entendre millor els carnets joves i la mobilitat: necessiten més oportunitats d’intercanvi de coneixements i aprenentatge/formació. • Creació d’una plataforma per investigadors i dissenyadors de polítiques i pràctiques al voltant de la mobilitat juvenil i l’ús de carnets joves. • Reunir informació sobre la mobilitat perquè totes les parts implicades entenguin les noves tendències; encarregar estudis específics sobre aquest tema. • Revisar les polítiques nacionals de joventut que tractin la mobilitat juvenil. • Crear un equip de treball específic que tracti qüestions concretes com el tema del visat i la importància que pot arribar a tenir un carnet jove, sobretot en països com Ucraïna, Rússia i Turquia.
4
CONCLUSIONS DEL SEMINARI Es van dur a terme tres tallers que van abordar diferents aspectes de la mobilitat i van arribar a les conclusions següents:
• Cal (re)definir urgentment el concepte de mobilitat i incloure-hi totes les seves característiques (interculturals, educatives i d’aprenentatge, laborals, etc.). Calen mesures diferenciades i amb objectius ben definits per tal de poder promocionar diferents tipus de mobilitat que s’adaptin als diferents tipus de necessitats. • En el debat per definir la mobilitat juvenil s’ha de tenir en compte l’opinió dels joves, la dels empresaris, així com la dels sectors de l’educació i d’altres pertinents. • La mobilitat acadèmica és coneguda entre tots nosaltres, però també hauríem de definir de quin tipus d’aprenentatge es tracta i centrar-nos en els resultats interculturals i d’altres tipus d’aprenentatge com a eixos vertebradors. • Cal tenir en compte que el fet de traspassar una frontera no implica necessàriament un aprenentatge intercultural. És necessari acompanyar-ho d’algun tipus d’experiència educativa. • Hi ha molt poques proves que demostrin que les experiències de mobilitat durant la primera joventut comportin una posterior mobilitat dins el mercat laboral transnacional. Això s’hauria d’investigar més a fons. • En el debat sobre la mobilitat juvenil es pressuposen moltes coses; necessitem més fets demostrables. • Els obstacles de la mobilitat (per exemple, els visats) són un assumpte d’alt nivell polític que s’hauria de tractar des del CoE/CDEJ conjuntament amb el Fòrum Europeu de la Joventut. • Reestructuració dels règims dels visats: fer visats de durada més llarga, expedir-los gratuïtament, reduir els tràmits burocràtics, donar accés preferent a les ONG, no exigir la compra del bitllet abans de rebre el visat, etc. • Cal una atenció específica quant a la mobilitat per a joves desfavorits o amb alguna discapacitat i a la mobilitat d’inclusió social. • Els joves haurien de tenir la seva primera experiència de mobilitat a una edat primerenca, per exemple durant els intercanvis d’escoles. • S’ha de donar informació a aquells que influeixen en els joves, com els professors i els pares.
5
CARNET JOVE ANDORRA
del Carnet Jove i, preferiblement, tenir coneixements de fotografia, edició de vídeo i de blogs i d’altres mitjans socials. El pla de viatge que proposin hauria d’incloure informació sobre l’allotjament, els restaurants, els llocs d’interès cultural, d’oci i d’altres activitats d’interès, fent especial esment a aquells que ofereixin descomptes amb el Carnet Jove Europeu.
Carnet Jove Andorra és una organització membre de l’EYCA que tramita el Carnet Jove Europeu a més del 52 % dels joves andorrans d’entre 12 i 30 anys. Carnet Jove Andorra és una associació sense ànim de lucre que promou i desenvolupa el programa del Carnet Jove Europeu i ofereix més de 350 avantatges i serveis dins d‘Andorra, a més de projectes participatius destinats a i relacionats amb els joves: informació, participació, mobilitat, cultura, esports i oci dins els àmbits nacional i europeu.
El viatge dura cinc dies i els joves anoten i fotografien tots els detalls de la seva expedició.
Carnet Jove Andorra és una associació sense ànim de lucre que promou i desenvolupa el programa del Carnet Jove Europeu i ofereix més de 350 avantatges i serveis dins d’Andorra. Carnet Jove Viatges és un projecte de Carnet Jove Andorra. Els joves tenen l’oportunitat de viatjar a una ciutat estrangera i plasmar llurs experiències amb fotografies i històries en un blog i en una guia virtual.
Un jurat format per treballadors del Carnet Jove i representants dels comuns selecciona els guanyadors, que es converteixen en reporters i tenen l’oportunitat de fer un viatge amb totes les despeses pagades.
Com funciona? Un grup de tres joves envia un pla de viatge i un pressupost aproximatiu del seu viatge a l’estranger. Els sol•licitants han de tenir entre 18 i 30 anys, ser posseïdors
Aquest projecte està finançat exclusivament per Carnet Jove Andorra.
Publicat per l’Associació Europea del Carnet Jove l’abril de 2013. Qualsevol canvi circumstancial posterior a aquesta publicació pot afectar la veracitat de la informació. Per a més detalls, podeu contactar l’EYCA a través de www.eyca.org o bé mail@eyca.org. Amb el suport de l’Acord Parcial de Mobilitat Juvenil mitjançant el Carnet Jove.
6