Pràctiques Escolars II by Eva Perdiguer

Índex

..........................................................1 Índex.....................................................1 1.Introducció.............................................2 2.Descripció general del centre...........................3 3.Planificació............................................5 4.Diari reflexiu..........................................8 Setmana 1............................................... 8 Setmana 2.............................................. 11 Setmana 3 ............................................. 13 Setmana 4.............................................. 15 Setmana 5 ............................................. 16 Setmana 6 ............................................. 17 Setmana 7.............................................. 19 5.Observació i comparativa del nou projecte..............20 6.Anàlisis de relació entre els elements curriculars i el projecte TRAM 2.0........................................24 7.Proposta d’unitat de programació.......................26 8.Valoració personal.....................................31 9.Bibliografia...........................................33 Annexos...................................................1

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

1. Introducció Dimarts 22 de maig, Santa Joaquima de Vedruna, s’acaben les pràctiques. Organitzar tot el que he après en sis setmanes no és una tasca fàcil, per començar trobareu una descripció general del centre per situar el lloc on he estat tots aquests dies amb un organigrama de l’equip, ja que al llarg de la memòria els vaig anomenant i així sempre hi ha una referència de qui són. A continuació la columna vertebral de la memòria, la planificació de les tasques per dies amb l’afegit d’una proposta de planificació interactiva, a partir d’aquí he anat desenvolupant tot el treball ja que el diari reflexiu fa continua referència a les tasques que apareixen en aquest apartat. El diari reflexiu és una de les parts més creatives perquè hi he pogut reflectir les ganes amb que he fet cadascuna de les tasques i tot el que ha suposat per mi l’oportunitat de fer tantes coses diferents en tan poc temps. L’anàlisi i comparativa, així com la proposta d’unitat de programació són una manera d’aprofundir més en el meu pas per l’editorial. Al llarg de tota la memòria faig referències i incloc eines que trobo útils i pràctiques per utilitzar tant en treballs universitaris com en la nostra tasca com a futurs docents. Estem en un moment en que el món real i el virtual comparteixen molt de temps i tenim a l’abast moltes eines que poden facilitar la nostra feina així com fer-la molt més atractiva. Aquesta memòria és una aposta per acostar el món virtual a les aules, és un intent de fer útil allò que a vegades sembla tan complicat i llunyà. És temps d’obrir-se a noves possibilitats i no oblidar que hem d’ensenyar a aprendre durant tota la vida, sense data de caducitat i sense excuses.

Pàgina 2

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

2. Descripció general del centre Fundació Enciclopèdia Catalana és l'entitat cultural que encapçala el Grup Enciclopèdia Catalana format per diferents empreses editorials, l'objectiu de les quals és promocionar la llengua i la cultura catalanes especialment mitjançant l'edició d'enciclopèdies, llibres de consulta, diccionaris, llibres infantils i juvenils, llibres de text i obres de literatura catalana i universal. Les meves pràctiques han estat amb l’equip del segell editorial TEXT, fundat l’any 1991 per a la creació i la publicació de materials didàctics, amb la voluntat de contribuir a la renovació pedagògica de Catalunya i de satisfer les necessitats tant dels docents com dels alumnes. Els materials educatius de La Galera-TEXT són concebuts per l’equip pedagògic i editorial d’aquest segell i desenvolupats per autors de prestigi i amb experiència en la docència. Aquests materials es distingeixen pel seu caràcter innovador i per la capacitat d’adaptar-se a les diferents situacions educatives que es poden presentar al nostre país. El catàleg de La Galera-TEXT inclou materials molt variats (llibres de curs, quaderns complementaris, guies didàctiques per al professorat, materials multimèdia interactius, etc.) i per a tots els nivells educatius, des de l’educació infantil fins al batxillerat. En tots aquests materials es pot trobar el mateix grau d’exigència, qualitat i actualitat.

Josep Pla, 95 08019 – Barcelona Tel. 93 412 00 30 text-lagalera@grec.cat Director: Albert Pèlach

Ubicació a Google Maps

Pàgina 3

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

El segell editorial el forma un gran equip de persones que cada dia dediquen moltes hores a treballar en tot aquest material. Aquest equip està format per:

Hi ha molta gent que aquí no queda reflectida però que és igual d’important, especialment tots els il·lustradors i tot l’equip d’impremta. Aquest organigrama l’he fet amb CMapTools un programa gratuït i fàcil d’utilitzar que permet fer mapes de conceptes en pocs minuts. Una eina molt útil a l’aula per treballar amb els nens i nenes i més encara si es disposa de PDI per poder fer els mapes de conceptes col·lectivament.

Pàgina 4

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

3. Planificació

Abril Dimarts 10 − Benvinguda − Projecte TRAM 2.0: Reunió guia digital − Reunió prèvia − Treball individual

Dimecres 11 − Treball individual − Anna Canals: Procés editorial − Projecte TRAM 2.0: Revisió guia interactiva

Dijous 12 − Treball individual − Projecte TRAM 2.0: Revisió guia interactiva − Revisió de la nova web

Divendres 13 − Treball individual − Revisió de la nova web − Projecte Prepara l'ESO: revisar originals

Dilluns 16 − Projecte Prepara l'ESO: revisar originals − Projecte Pistes i Trucs: corregir originals − PDF's Creem Web

Dimarts 17 − Projecte Pistes i Trucs: Corregir originals − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 2

Dimecres 18 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 2

Dijous 19 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 2

Divendres 20 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 2

Dilluns 23 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 3

Dimarts 24 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 3 − Memòria de pràctiques

Dimecres 25 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 3

Dijous 26 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 3 − Memòria de pràctiques

Divendres 27 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 4

Pàgina 5

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Maig Dimecres 2 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 4 − Reunió TRAM 2.0: cicle superior

Dijous 3 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 4

Divendres 4 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 4 − Reunió TRAM 2.0: cicle superior − Comparativa món digital

Dilluns 7 − Comparativa món digital − Reunió amb l'Eduard

Dimarts 8 − Comparativa món digital − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 5

Dimecres 9 − Comparativa món digital − Reunió TRAM 2.0: cicle superior

Dijous 10 − Comparativa món digital − Reunió TRAM 2.0: cicle superior

Divendres 11 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 5 − Reunió TRAM 2.0: cicle superior

Dilluns 14 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 5

Dimecres 16 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 5

Dijous 17 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 5 − Reunió amb l'Anna i l'Eduard

Divendres 18 − Projecte TRAM 2.0: guia unitat 5

Dilluns 21 − Memòria de pràctiques

Dimarts 22 − Memòria de pràctiques − Projecte TRAM 2.0: revisió guia unitats 2 i 3 − Projecte TRAM 2.0: unitat 0 − Comiat

Pàgina 6

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Una forma més interactiva de veure la planificació és visitant el següent enllaç:

Planificació.html

Feu doble clic sobre la icona i paciència, triga una mica en obrir-se!

Els recursos en línia com Dipity són una eina molt útil i força fàcil d’utilitzar per fer línies del temps. En aquest cas poden servir com a feedback entre el tutor de pràctiques i l’alumne. Compartint l’enllaç amb el professor, aquest diàriament pot tenir accés a una comunicació àgil fent comentaris i aportacions a cadascuna de les tasques que incorpora l’alumne en la seva línia del temps. Un exemple d’aquest feedback el podeu veure a l’annex 1.

Pàgina 7

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

4. Diari reflexiu Setmana 1 10 d’abril: El primer dia Avui començo les meves pràctiques al Grup Enciclopèdia Catalana, exactament al departament de Text, l’editorial dedicada a les publicacions educatives escolars. Aquest primer dia em serveix per situar-me, els 3 cursos de la carrera m’han preparat per una escola, el món editorial és molt diferent, no hi ha nens i nenes però és evident que hi són molt presents en tot el que fan. L’Anna Canals (coordinadora pedagògica) és la meva tutora al centre de pràctiques, ella em rep i m’explica una mica la idea general de tot el que tenen i han fet a Text en aquests anys. Ens centrem en el projecte TRAM (veure annex 2), és un projecte per primària que ha tingut molt èxit però cal renovar i millorar, han començat pel cicle mitjà i aviat arribaran els primers exemplars ja editats. El nou projecte és el TRAM 2.0 (veure annex 3), té un aire molt més interactiu i col·laboratiu, s’ha creat amb l’objectiu d’integrar les TIC en el dia a dia com a eina útil per ensenyar. Per millorar el projecte han tingut en compte les opinions dels mestres que han fet servir a les seves classes els llibres del projecte TRAM. Per entendre millor els canvis que han fet cal que revisi de dalt a baix el projecte antic, el TRAM, i així el podré comparar amb el nou i veure tots aquells punts que han millorat. Hi ha molta informació i l’Anna em deixa el meu espai perquè pugui endinsar-me. M’han proporcionat un lloc de treball per mi, una taula i un MAC amb el que podré treballar i tenir accés a la xarxa. A pocs metres de mi tinc l’Anna per si la necessito, sempre accessible per atendre’m. Ella ha estat professora meva a la facultat, això em

Pàgina 8

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

facilita molt més el tracte, tinc confiança per poder demanar-li el que necessiti. En un lloc tan diferent s’agraeix molt aquest vincle, em dóna tranquil·litat. Tots els dimarts tenen una reunió tot l’equip, li diuen la “previ”, és una reunió prèvia a tota la setmana on parlen dels temes pendents i com enfocaran els pròxims dies, és per posar-se al dia i organitzar-se. Semblen un equip ben avingut, s’entenen ràpidament i no hi ha tensions en la reunió, potser tampoc és un moment del procés editorial on hi ha hagi masses mals de cap. En aquest primer dia també he pogut viure l’arribada dels nous exemplars, hi ha qui els anomena “fillets editorials”, és curiós veure les reaccions que causen la seva arribada, és el resultat d’una dura feina, ara qualsevol petit error que s’hagi pogut escapar no agrada gens veure’l. Ha estat un primer dia intens però molt profitós, surto amb ganes de tornar! 11 d’abril: El segon dia En aquest segon dia tinc més temps per dedicar-me al projecte TRAM i analitzar minuciosament totes les seves parts, és la primera vegada que em miro un llibre de text així, amb tanta cura i detall. A mig matí l’Anna m’explica com funciona el procés editorial, em passa un document (veure annex 4) on es detalla tot. Al principi em sembla un procés complicadíssim i llarg, sembla mentida que en uns mesos puguin tenir tots els llibres. Després de la classe magistral faig una feina totalment diferent. Ara que els llibres estan editats toca fer les guies pels professors però amb la peculiaritat que són interactives (veure annex 5). De moment ja tenen la primera unitat de mostra, una per cada àrea i toca revisar-les, comprovar que tot estigui correcte i els enllaços funcionin. Em deixen la unitat 1 (veure annex 6) de coneixement del medi, ja l’han revisat però com entrenament em serà útil, així després podem comparar el que jo he vist amb el que ha vist l’editora.

Pàgina 9

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

I així passa el segon matí, sedimentant informació i amb ganes de rebre’n més! 12 d’abril: El tercer dia Una de les feines dels editors és corregir els originals i per fer-ho fan servir uns símbols comuns, m’han proporcionat un full (veure annex 7) amb els més importants. Continuo amb la feina d’ahir, corregir els originals de les guies interactives, em donen les guies impreses i així puc fer ús dels símbols per familiaritzar-me amb ells. És força complicat, no els trobo gaire intuïtius però m’agrada entretenir-me, en faig servir un parell que trobo més fàcil i tracto de fer-los servir. Reviso les guies interactives de coneixement del medi de 3r i 4t i la de matemàtiques de 4t. Un cop fet això m’assec amb l’Esther Bellavista (editora) i comprovem que els canvis que s’han fet en la guia interactiva de llengua castellana siguin correctes. Ella ja havia revisat la guia, va veure uns errors i ara comprova que els errors s’hagin arreglat. Pel que veig els editors revisen contínuament tota la feina, varies vegades. Per acabar el matí una nova tasca, estan canviant la web de l’editorial i l’Anna em demana que la revisi per veure si trobo algun error i de pas veig com és i el que hi puc trobar. I així acaba el meu tercer dia, he pogut aprendre i tocar moltes coses, és molt interessant! 13 d’abril: El meu quart dia A primera hora em dedico a revisar el document que em va passar l’Anna sobre el procés editorial per ampliar l’explicació que ella em va fer i ara que porto uns dies vaig entenent millor cada esglaó d’aquest procés.

Pàgina 10

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Un cop fet això em dedico a revisar la nova web, vaig provant tots els enllaços i com no tinc presa li puc dedicar molta estona, em vaig fent una idea de com és la web i la seva estructura, encara hi ha molts canvis a fer però és força intuïtiva. Per acabar el matí una nova tasca, el projecte Prepara l’ESO són uns quaderns per alumnes que acaben la primària. Em passen els originals i jo els reviso per trobar errors, tant de disseny com de contingut, és una tasca que m’agrada i cada vegada em sento més còmode amb els símbols de correcció, ja no em semblen tan estranys. L’Anna sempre m’il·lustra les seves explicacions i aquest cop m’ha facilitat el llançat (veure annex 8) del projecte. El llançat és l’estructura que tindrà el quadern, que hi anirà a cada plana i és el primer que es fa per organitzar-se i saber l’espai que ha d’ocupar cada cosa. I aquí acaba la meva primera setmana, ha passat volant i surto encantada.

Setmana 2 16 d’abril El primer dia d’aquesta segona setmana em dedico a provar i veure diferents tasques. De bon matí continuo amb els quaderns de Prepara l’ESO, em resulta molt més fàcil trobar els errors de disseny (caselles desplaçades, salts de línia...) que no pas els de contingut, revisar el text i canviar expressions és una tasca més subjectiva a gust de l’editor, perquè en el punt on estan de l’edició és molt complicat que se’ls escapi un error ortogràfic. En acabar l’Eduard Martorell (coordinador de ciències i el meu tutor a la facultat) em proposa revisar els originals dels quaderns de matemàtiques Amb pistes i trucs!, els originals ja estan corregits però em serveix com exercici per després comparar, és una feina per anar fent quan tingui estones buides o vulgui canviar de tasca.

Pàgina 11

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

L’Anna em passa una feina ràpida, hi ha uns originals d’uns PDF’s que es penjaran a la web, cal revisar que no hi hagi cap error. Per acabar el matí em proposen fer les solucions de la part interdisciplinària (veure annex 9) del projecte Prepara l’ESO, aquest cop no les haig de corregir sinó que no estan fetes i les crearé de nou, és una tasca molt interessant també. El projecte Prepara l’ESO treballa totes les àrees i al final té una part on treballen totes juntes de forma interdisciplinària. El disseny és molt original, han creat uns personatges que han d’assolir un repte i cada àrea que treballen els acosta una mica més al seu objectiu. És una eina útil pels nens i nenes que acaben sisè de primària i han de fer el salt a l’ESO. Alguns exemples de les correccions en el projecte Prepara l’ESO (veure annex 10). 17, 18, 19 i 20 d’abril La resta de la setmana la dedico a un nova tasca que m’ocuparà molt de temps, de moment aquesta és la meva assignació, es tracta de redactar les guies del TRAM 2.0 per l’àrea de coneixement del medi de 3r. De moment només s’ha fet la unitat 1 i cal fer-les totes així que tinc molta feina per endavant. Em faciliten tot el necessari, el model de la primera unitat, la guia antiga (del projecte TRAM) de la que puc treure moltes idees i fer-la servir com a model, i per suposat el recolzament de l’Anna i l’Eduard per qualsevol dubte que pugui tenir. Començo amb la unitat 2, no em posen cap temps límit, de moment faré la doble pàgina i un cop feta la corregirem amb l’Eduard. Abans d’acabar l’Anna la revisa amb mi i em proposa moltes idees i possibilitats per poder treballar amb els nens i nenes, em va fantàstic per poder millorar-la, al ser el primer cop que ho faig noto que em costa començar i no sé molt bé com treure’n el màxim suc de cada plana.

Pàgina 12

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

El dimecres 18 d’abril a mig matí ja la tinc acabada i la corregim amb l’Eduard que se la mira amb molta cura per ajudar-me en tot allò que puc millorar, després de les primeres correccions (veure annex 11) el resultat és molt positiu, tinc via lliure per continuar amb tota la unitat. Les orientacions didàctiques de cada unitat inclouen moltes coses, de moment jo m’encarrego de: redactar diferents propostes que poden fer a cada pàgina del llibre, les solucions als exercicis i crear les activitats interactives per treballar amb la PDI o els ordinadors individualment. El divendres 20 d’abril he mig acabat la segona unitat i la revisem amb l’Anna, anem punt per punt i em va corregint o donant idees que milloraran la meva proposta, un cop feta la revisió faig els canvis pertinents i proposo més activitats interactives, en puc fer un màxim de 5 per unitat, és la part més creativa i li dedico més estona. A última hora del divendres reviso la feina feta amb l’Eduard, ell posa especial atenció també a les solucions que he proposat pels exercicis. Em corregeix les primeres propostes i com són força correctes li passo per e-mail, se les acabarà de mirar amb calma i si hi ha qualsevol cosa en parlarem i si tot és correcte li passarà a la Núria González (editora de l’àrea de ciències). Aquí les meves primeres propostes per la guia didàctica i les activitat interactives (veure annex 12). Així acaba la meva segona setmana, ha estat molt profitosa!

Setmana 3 23 d’abril – 27 d’abril Aquesta tercera setmana la dedico a crear les orientacions didàctiques de la unitat 3, com he fet amb la 2, redacto les propostes, les solucions als exercicis i les activitats

Pàgina 13

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

interactives. És una tasca molt entretinguda, busco recursos a la xarxa i dedico molta estona a cada pàgina a pensar com treballar cada contingut. És més difícil del que sembla però m’agrada perquè puc fer servir el meu potencial com a mestra, em paro a pensar com explicaria allò als meus alumnes, com ho faria divertit i adequat per la seva edat i és complicat posar-me a la pell d’un nen o nena de 3r. Hi ha continguts que em semblen molt fàcils, altres complicadíssims i tracto de buscar l’equilibri. Dedico moltes hores a pensar, buscar i remenar per tot arreu. Si després d’aquestes hores hi ha coses que puguin servir a la Núria González i les pugui afegir a la guia definitiva em sentiré molt satisfeta. Em passa la setmana volant, és divendres 27 d’abril quan començo amb la unitat 4. Al llarg de tota la setmana he estat treballant en la guia i també he tingut estones per poder dedicar a la memòria. A part de treballar molt en aquesta guia hi ha hagut altres coses igual d’interessants, el dilluns 23 d’abril era Sant Jordi i l’editorial m’ha regalat una rosa i dos llibres, ha sigut molt especial per mi, m’he sentit una més a l’equip. I el dimarts 24 d’abril era l’aniversari de l’Anna que ens ha portat uns pastissos fets per ella mateixa, hem parat tots uns minuts per degustar-los, es crea un ambient de companyonia molt especial, tots treballen molt dur i dediquen molt esforç però de cop desconnecten i riuen tots junts al voltant d’una taula celebrant l’aniversari. He treballat a altres llocs i això no passa a tot arreu, el que desprenen és que són com una petita família i creen un ambient molt còmode. I així ha passat volant la tercera setmana, ja estic a l’equador de les pràctiques.

Pàgina 14

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Setmana 4 30 d’abril – 4 de maig Aquesta és una setmana més curta perquè dilluns i dimarts han sigut festius, però no per això menys productiva o intensa. Estic treballant en la unitat 4 i ho compagino assistint a les reunions que han començat a fer pel pròxim any, aquí els anys funcionen com els cursos escolars i ara que ja tenen quasi enllestit el cicle mitjà comença la renovació del cicle superior, això vol dir moltes reunions per començar a organitzar-se. El dijous 3 de maig la Sílvia Ruiz (coordinadora d’humanitats) se’n adona que no cal fer la guia de la unitat 4 perquè ja està feta, és una unitat que pertany a l’àrea de socials i ho fa la Paqui una editora externa. Ja la tinc pràcticament acabada i tot i que ha estat una llàstima pel temps dedicat em serveix per comparar amb els originals de la Paqui i aprendre de com ella ho ha fet. El divendres 4 de maig és un matí complet, la Sílvia em proposa fer la guia de la peça tranversal (veure annex 13), es tracta d’una doble pàgina que hi ha al final de cada trimestre i que encara ni han pensat que posar-hi. És una proposta molt interessant i dedico el matí a fer això, a més a més puc assistir a una altra reunió del pròxim projecte, es reuneixen la coordinadora i editora de l’àrea de llengües, l’Anna i el Xavier Carrasco (director) per parlar dels canvis que es faran en aquesta àrea. Les primeres reunions són per definir l’estructura didàctica tenint en compte els comentaris (veure annex 14) que proporciona en Julià (assessor pedagògic), el qual s’encarrega de parlar amb les escoles i demanar opinió als mestres. M’agrada prendre notes a les reunions per tenir constància del que s’ha parlat i fer-ne ús si puc a les orientacions didàctiques de la guia (veure annex 15).

Pàgina 15

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

El Xavier assisteix a totes les reunions, igual que l’Anna, coneixen cada part de tot el projecte i la seva tasca és molt important. M’agrada com porten les reunions, fan que tot i tenir a vegades opinions diferents no hi hagi mala maror i tothom pugui dir la seva, és fascinant observar-los i aprendre com treballen i posen en pràctica el seu lideratge. A última hora del divendres l’Anna em proposa fer una comparativa del mercat digital, visitant altres webs d’editorials i veure que ofereixen ells en format digital, potser alguna cosa pugui ser útil! Fi de la quarta setmana, curta però intensa!

Setmana 5 7 de maig – 11 de maig Aquesta setmana no centro tant la meva feina en les guies sinó en la comparativa que m’ha proposat l’Anna entre diferents editorials i els seus materials digitals. El dilluns 7 de maig tinc una reunió amb l’Eduard, fem intercanvi d’impressions, ell i l’Anna volen assegurar-se que m’agrada la feina que m’han encarregat i que no m’avorreixo, queda tot aclarit quan deixo clar que estic encantada amb la feina que m’han assignat i queda molt lluny del que seria l’avorriment. Compagino la comparativa, amb la unitat 5 de la guia i l’assistència a les reunions pel cicle superior del projecte TRAM 2.0. Concretament el dimecres 9 de maig hi ha una reunió conjunta de totes les àrees, es parlen de les parts comunes i intercanvien opinions entre tots. Aquest mateix dimecres revisem amb l’Anna la comparativa i em proposa alguns canvis per millorar-la. El dijous 10 de maig assisteixo a una reunió del projecte TRAM 2.0, en aquest cas és de l’àrea de ciències i humanitats ja que els llibres de coneixement del medi tenen ara les

Pàgina 16

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

naturals i socials juntes és per això que ho coordina la Sílvia tot i que l’Eduard també es deixa veure per coordinar la part de naturals. I per acabar la setmana el divendres 11 de maig és un matí mogut, a primera hora l’Anna em parla de la Fundació TR@MS i dedico una estona a investigar què és. Hi descobreixo unes escoles amb interès per les TIC que em poden interessar molt per fer les meves pràctiques el pròxim curs. Aquest matí de divendres també assisteixo a dues reunions pel projecte TRAM 2.0 del cicle superior, per l’àrea de llengües i de matemàtiques, m’agrada perquè puc comparar la manera de fer dels dos coordinadors, la Clara Ametller i l’Eduard, aprenc moltes coses en aquestes reunions. La comparativa que m’ha demanat l’Anna té aquest resultat:

Comparativa.docx

I així acaba aquesta cinquena setmana, com sempre, molt profitosa!

Setmana 6 14 de maig – 18 de maig Aquesta última setmana la dedico a la guia de la unitat 5, la Núria m’ha proposat fer la resta de material és a dir: la guia, les solucions, les activitats interactives, unes activitats de reforç i ampliació i la proposta de control. Així vario una mica i veig tot el que s’ha de fer, em sembla molt interessant la seva proposta. Faig la guia de la unitat 5 i noto que ja no em costa tant, és difícil i dedico molta estona a pensar les activitats però ja he agafat un ritme diferent a quan vaig fer la primera.

Pàgina 17

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Dimecres 16 de maig ja tinc la guia amb les activitats interactives acabades i em dedico a fer les activitats de reforç, una tasca més complicada del que sembla perquè haig de pensar com treballar el mateix contingut de manera més senzilla. El dijous 17 de maig tinc una reunió amb l’Anna i l’Eduard, l’he demanat jo perquè vull saber si estic projectant una mala imatge del meu interès ja que en alguna ocasió m’han comentat que estic molt callada i no m’agradaria que pensessin que és per falta d’interès, sinó tot el contrari, estic tan encantada amb el que faig que m’hi endinso i em passen les hores volant. Dediquem una bona estona a parlar de les meves impressions i les seves, la conversa se’n va una mica per les branques però no deixa de ser filosòfica i molt interessant, m’ha agradat poder parlar amb ells amb aquesta confiança i tranquil·litat. La resta del matí del dijous la dedico a mirar les proves de competències que han fet els alumnes de sisè fa pocs dies, l’Anna me les ha facilitat per si volia fer un cop d’ull. El divendres 18 de maig el dedico a fer les activitats d’ampliació i la proposta de controls de la guia. Finalment he pogut acabar tots els documents necessaris per la guia interactiva de la unitat 5. S’acaba la setmana, ja només queden dos dies de pràctiques, per una banda tinc la sensació d’haver començat fa dos dies i per l’altra d’haver après moltíssimes coses en poc temps. Tot i que aquí no hi ha nens i nenes estic contenta d’haver triat l’Enciclopèdia per fer les meves pràctiques.

Pàgina 18

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Setmana 7 21 i 22 de maig El dilluns 21 de maig el dedico íntegrament a fer la memòria de pràctiques, per problemes tècnics he perdut la còpia original que havia anat fent i em deixen aquestes hores per poder dedicar-les a avançar feina. El dimarts 22 de maig continuo fent part de la memòria i a mig matí la Núria em porta impresa la guia de les unitats 2 i 3, ja maquetada i pendent de revisió, tinc la possibilitat de fer-li un cop d’ull i veure quines activitats de les que jo vaig proposar ha pogut aprofitar i afegir a la guia, n’hi ha força! Estic contenta, una part de la meva feina quedarà a les guies. Al final del matí amb l’Anna i la Carme hem pensat com fer la unitat 0 pel cicle superior del projecte TRAM 2.0, han sortit molt bones idees i finalment va agafant forma, serà un joc amb moltes preguntes de múltiple resposta, si responen correctament els portarà a un missatge secret o quelcom semblant, falta fixar l’objectiu que podria ser per exemple participar en un sorteig. Abans de marxar l’Anna i l’Eduard han preparat un vermut i em regalen diferents llibres. Han estat 6 setmanes de pràctiques sense nens i nenes però això no vol dir que, tot i ser un ambient diferent, els trobaré a faltar. Al llarg d’aquests dies he pres apunts del que anava aprenent, han sigut molt útils a l’hora de fer la memòria (veure annex 16).

Pàgina 19

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

5. Observació i comparativa del nou projecte Aquest any a TEXT han renovat els llibres del projecte TRAM, han començat pel cicle mitjà (3r i 4t). El nou TRAM, batejat com TRAM 2.0, abasta les àrees de: llengua catalana, llengua castellana, coneixement del medi i matemàtiques. A continuació presento una comparativa de les millores incorporades respecte el projecte antic, centrada en els llibres de 3r. 5.1.

Observació i comparativa dels projectes TRAM i TRAM 2.0 en l'àrea de llengua

catalana i castellana 5.1.1. Observació

Activitats que afavoreixin el desenvolupament de les quatre habilitats lingüístiques. Activitats que afavoreixin un enfocament comunicatiu de la llengua. Activitats de foment de la lectura.

TRAM Sí, dins l’estructura didàctica podem veure que es planteja informació i exercicis per treballar les quatre habilitats. Es treballa més la part escrita (taller d’escriure) que l’oral. Sí, sempre després de la primera doble pàgina hi ha activitats per treballar l’expressió oral. Pla lector (Annex 17) − −

Altres materials proporcionats.

− − − −

Quadern de l'alumne Guia didàctica pel professor Solucions Activitats de reforç i ampliació Programació Propostes de controls

Pàgina 20

TRAM 2.0 Sí, s’ha incorporat el taller oral i més activitats de gramàtica. El treball de la part oral i l’escrita queda més igualada.

Sí, amb el taller oral.

Pla lector − −

−

Quadern de l'alumne Guia didàctica interactiva pel professor Activitats interactives Solucions Activitats de reforç i ampliació Programació

−

Propostes de controls

− − −

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

TRAM

Estètica i disseny.

Cada àrea té un personatge que apareix a la portada.

TRAM 2.0 S’han incorporat unes portades de material plàstic reciclable i flexible que donaran molta més durabilitat al llibre. També s'ha incorporat una unitat 0 i uns tallers transversals.

L’anàlisi dels llibres de les dues llengües segueixen la mateixa estructura didàctica així que comparteixen el mateix quadre d’observació. Els continguts es treballen primer a llengua catalana per introduir-los i després a llengua castellana. 5.1.2. Comparativa Estructura didàctica dels llibres de llengua catalana i castellana: TRAM Pàgina d'entrada Comprensió/ expressió oral Taller oral Lectura i comprensió lectora Coneixement de la llengua Taller d'escriure Més activitats Ara ja en saps més

Pàgina 21

TRAM 2.0

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

5.2.

Observació i comparativa dels projectes TRAM i TRAM 2.0 en l'àrea de

matemàtiques 5.2.1. Observació

Recursos per treballar la motivació a les matemàtiques.

TRAM Sí, el disseny del propi llibre i les activitats que es proposen en el taller són prou atractives i engrescadores.

Activitats per manipular i aprendre jugant.

No.

Activitats TIC

Sí, hi ha alguns enllaços a activitats interactives.

Materials per alumnes amb dificultats matemàtiques.

Sí, es proporcionen activitats tant de reforç com d'ampliació.

TRAM 2.0 Sí, les activitats del taller i les estratègies són engrescadores. No. Sí, hi ha activitats interactives a la guia, recursos pel professorat i pels alumnes. Sí, es proporcionen activitats tant de reforç com d'ampliació.

Els llibres de totes les àrees comparteixen estètica. 5.2.2. Comparativa Estructura didàctica del llibre de matemàtiques: TRAM

TRAM 2.0

Pàgina d'entrada Pàgines d'informació i d'activitats Més activitats Estratègies de resolució de problemes i de càlcul mental El taller Ara ja en saps més

5.3.

Observació i comparativa dels projectes TRAM i TRAM 2.0 en l'àrea de

coneixement del medi 5.3.1. Observació Els llibres del TRAM de coneixement del medi no eren tan precisos com són els dels TRAM 2.0, hi ha continguts que quedaven poc clars o amb una estructura menys

Pàgina 22

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

definida i han introduït canvis en aquest sentit. Com per exemple unificar els peus de foto i introduint el subratllat. És a dir fent uns llibres amb un estil una mica més clàssic, i al que estan més acostumats els mestres. Es manté un taller o laboratori on hi ha activitats més pràctiques de manipulació i d'enregistrament de dades. Al principi de cada unitat hi ha una doble pàgina amb un escenari i personatges compartits entre totes les àrees, aquests escenaris venen marcats per l'àrea de coneixement del medi. Altres canvis introduïts són la unitat 0 i les peces transversals al final de cada trimestre. 5.3.2. Comparativa Estructura didàctica del llibre de coneixement del medi: TRAM

TRAM 2.0

Pàgina d'entrada Pàgines d'informació i d'activitats El laboratori/ treball de camp Taller de medi Més activitats Projecte bàsic/ En resum Ara ja en saps més

Els llibres dels dos projectes estan sempre pensats amb l’objectiu de ser útils i innovadors, el que caracteritza a aquest segell és sempre les seves ganes de donar una volta més a tot allò que fan perquè el sentit de la seva feina també va més enllà de l’econòmic.

Pàgina 23

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

6. Anàlisis de relació entre els elements curriculars i el projecte TRAM 2.0 Un cop feta la comparativa dels dos projectes, faré una anàlisis del projecte TRAM 2.0 i la relació entre els elements curriculars. 6.1.

Observació dels diferents elements curriculars

En tots els llibres del projecte es té molt en compte el treball de les competències, com a exemple adjunto la guia didàctica del projecte TRAM 2.0 de llengua catalana:

Guia

En aquesta mateixa guia podem veure els criteris d’avaluació que es fan servir. El temps que he estat fent les pràctiques a Text he vist que un mestre pot estar tranquil fent servir aquest llibre perquè treballarà tots els continguts i competències que es demanen al currículum oficial.

6.2.

Punts forts i febles de l'observació analitzada

6.2.1. Punts forts El punt més fort és tot l’equip que recolza aquest projecte que mira amb detall tots els elements curriculars i dóna sentit al conjunt. Com a mestra penso que dóna tranquil·litat tenir un llibre treballat així, tot i que cadascú hi posa de la seva collita saps que això és una guia que no et falla.

Pàgina 24

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Un altre punt fort és el disseny, i quan parlo de disseny incloc tant la il·lustració com les portades flexibles de plàstic, són detalls que marquen la diferència. 6.2.2. Punts febles No hi ha res perfecte i jo proposaria afegir més exercicis pràctics, de manipulació, en totes les àrees i especialment a matemàtiques i coneixement del medi. A Text tenen la doble tasca de voler innovar i ser més arriscats i satisfer les demandes i propostes dels professors que utilitzen els seus llibres, és per això que mai plou a gust de tots i s’han de fer canvis per adaptar-se també a aquells docents més “clàssics”.

La comparativa que em va demanar l’Anna sobre els diferents recursos digitals que ofereixen altres editorials em va fer adonar-me’n que és un món poc explotat encara, potser per manca de recursos econòmics ja que necessita una inversió que potser no totes les editorials poden assumir, però per altra banda també és cert que moltes descuiden els continguts i la part realment important per fer un embolcall més vistós. És per això, tot i alguna mancança com comentava en els punts febles, Text té un equilibri molt bo entre qualitat de continguts i disseny.

Pàgina 25

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

7. Proposta d’unitat de programació A continuació faig una proposta d’unitat de programació, tot i que al fer les pràctiques en una editorial no la podré posar en pràctica és una manera de relacionar el que he après a Text i buscar-li una utilitat pràctica. 1. Títol: Les plantes i l’entorn 2. Durada i distribució temporal: 2 sessions de 60 minuts al segon trimestre. 3. Competències bàsiques: -

Competència comunicativa lingüística i audiovisual •

Comprensió i expressió dels missatges, tant orals com escrits.

•

Cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans.

Competències metodològiques •

Plantejament de preguntes que puguin ser objecte d’investigació.

•

Ús del pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions.

Tractament de la informació i competència digital •

Cerca, selecció i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies segons la font i els suports que s’utilitzen.

•

Aplicació en diferents situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus d’informació.

• -

Ús de les TIC.

Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic

Pàgina 26

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

•

Ús del coneixement científic per comprendre situacions properes relacionades amb la conservació de la salut i del medi ambient.

•

Direcció reflexiva de les accions per a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, aliena i de la resta dels éssers vius.

•

Aplicació

d’algunes

nocions,

conceptes

científics

prèviament compresos. 4. Objectius d’aprenentatge: -

Reconèixer les diferents parts de les plantes.

Valorar la importància de les plantes per a la producció d’oxigen.

Observar i identificar les diferents parts de la flor.

Conèixer les plantes que no fan flor: les molses i les falgueres.

Valorar el fet de ser respectuós amb l’entorn.

Saber utilitzar les TIC.

5. Continguts: -

Les parts de les plantes.

La respiració de les plantes.

Les parts de la flor.

Plantes que no fan flor: molses i falgueres.

Respecte amb l’entorn.

6. Criteris d’avaluació: -

Reconeix les diferents parts de les plantes.

Pàgina 27

tècnics

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Valora la importància de les plantes per a la producció d’oxigen.

Observa i identifica les diferents parts de la flor.

Coneix les plantes que no fan flor: les molses i les falgueres.

Valora el fet de ser respectuós amb l’entorn.

Fa servir les eines TIC que es proporcionen.

7. Metodologia: -

Sessió 1:

Començaria la classe projectant a la PDI la imatge d’una sequoia, parlaríem del que són aquests arbres gegants i faria preguntes als alumnes sobre allò que estan veient per arribar entre tots a la reflexió de la importància que tenen les plantes per la vida a la Terra. Aquestes primeres preguntes poden ser molt útils per fer una avaluació inicial i tenir una idea dels coneixements previs que tenen a nivell grup-classe. Entraria en matèria preguntant quines parts tenen els arbres, a través de la PDI poden encerclar totes aquelles respostes que vagin dient, i després ho compararíem amb les parts d’una flor (arrels, tija, flor) per veure’n les similituds. Algunes imatges per projectar i veure les parts de la flor podrien ser: flor 1 i flor 2. Aquí també parlaríem de les plantes que no fan flor, com les molses i les falgueres. Un cop han vist les parts de les plantes i de la flor, també seguint les explicacions i dibuixos del llibre proposaria unes activitats per fer individualment i després corregir entre tots (veure annex 18). Si no hi ha temps per acabar els exercicis els proposaria acabar-los a casa. -

Sessió 2:

Pàgina 28

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Aquesta segona sessió seria per sedimentar els continguts explicats a la sessió anterior, m’interessa que quedin clares les parts de la planta i la flor, la diferència entre tronc i tija, les plantes sense flor, i la respiració de les plantes. Han pogut identificar les parts de la planta en diferents fotografies, ara cal veure-les en directe portant diferents plantes a la classe. Per grups de 3 alumnes els proposo que dibuixin la planta que els ha tocat, identifiquin les seves parts i finalment ho explicaran als seus companys utilitzant les TIC en algun moment d’aquest procés. Els facilito les eines que poden utilitzar, com per exemple: -

Prezi: per fer la presentació als seus companys.

Glogster: per fer un mural amb els dibuixos que han fet.

FlockDraw: per fer dibuixos en línia, no necessita registre.

Power point, word, publisher...

I totes aquelles eines que ells em puguin proposar.

L’exposició final davant els companys em servirà per avaluar la seva progressió, una graella d’exemple: Regular Reconeix les diferents parts de les plantes. Valora la importància de les plantes per a la producció d’oxigen. Observa i identifica les diferents parts de la flor. Coneix les plantes que no fan flor: les molses i les falgueres. Valora el fet de ser respectuós amb l’entorn. Fa servir les eines TIC que es proporcionen.

Pàgina 29

Bé

Molt bé

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

8. Reflexió sobre la pràctica No he pogut posar en pràctica aquesta unitat de programació però penso que seria molt interessant de cara als mestres poder compartir experiències. Eines com l'Slideshare podria ser molt útil per compartir les unitats de programació i poder comentar-les i enriquir-les amb les experiències de diferents docents.

Podeu trobar un exemple al següent enllaç:

Pàgina 30

SlideShare.html

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

8. Valoració personal Després de 6 setmanes de pràctiques he volgut recollir en aquestes pàgines tota la meva experiència. A cada cosa que fem deixem una part de nosaltres i en aquesta memòria vull reflectir des de la portada fins la bibliografia el meu interès per les TIC i la seva utilització a l’aula. Suposo que tots els meus companys a l’acabar les pràctiques hauran pensat que aquells nens i nenes eren perfectes per ells, és el que passa quan es barreja la il·lusió i les ganes de fer amb la innocència dels infants, però jo tinc aquesta mateixa sensació. He pogut esprémer en cada minut el millor de mi i fer servir els meus coneixements previs així com aprendre a cada pas que feia. Text és una editorial on es treballa per l’escola i els mestres, és un equip format per biòlegs, humanistes, pedagogs, i professionals de diferents àrees que treballen colze a colze per acostar els continguts que es demanen als nens i nenes que faran servir els seus llibres. És més que vendre material, és formar part de l’escola i l’educació sense ser-hi present i sobre tot sense ser reconegut. Avui en dia és difícil imaginar un món educatiu sense els llibres de text, un material que pot complementar a la perfecció la feina del mestre però que mai l’hauria de substituir sinó ser un trampolí que l’impulsi a crear i adaptar-se per il·lusionar a aquells alumnes que té davant a diari. En 28 dies útils he après el procés editorial i totes les parts i persones que el formen, he vist correccions d’originals i com dia a dia prenien forma, he assistit a reunions per preparar el pròxim projecte, i he pogut redactar les meves propostes per la guia interactiva de coneixement del medi. Però també he après de l’organització i saber fer de l’Anna i de l’entusiasme i experiència de l’Eduard, així com de cada una de les persones que formen l’equip.

Pàgina 31

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Potser d’aquí uns anys no recordaré si primer es maqueta o es corregeixen els originals, però si sabré que per fer un llibre cal compromís, treball en equip i ganes d’il·lusionar als alumnes.

Pàgina 32

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

9. Bibliografia

Llibres: -

Canyelles, A. (2008). Llengua 3. Barcelona: Text La Galera.

Comín, P., Ganges, M., Martorell, E. i Sancho, N. (2008). Coneixement del medi 3. Barcelona: Text La Galera.

Garriga, C., Giol, M. i Sánchez, N. (2008). Matemàtiques 3. Barcelona: Text La Galera.

Gil, M. (2008). Lengua castellana 3. Barcelona: Text La Galera.

Pàgines web -

DIPITY. Dipity - Find, Create, and Embed Interactive Timelines. [en línia] <http://www.dipity.com/> [consulta: 03/05/2012].

EDUCACONTIC. Nuevas tecnologías aplicadas a la educación | Educa con TIC. [en línia] <http://www.educacontic.es/> [consulta: 20/04/2012].

FUNDACIÓ

TR@MS.

Fundació

Tr@ms.

[en

línea]

<http://www.fundaciotrams.org/> [consulta: 10/05/2012]. -

GRUP

ENCICLOPÈDIA

CATALANA.

laGalera.Text

escolar.

[en

línia]

<http://www.text-lagalera.cat/escolar2/index.jsp> [consulta: 11/04/2012]. -

IHMC CMAPTOOLS. CMap Tools. [en línia] <http://cmap.ihmc.us/> [consulta: 7/05/2012].

ISSUU.

Issuu

You

Publish.

[consulta:16/05/2012].

Pàgina 33

[en

línia]

<http://issuu.com/>

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

SLIDESHARE. Upload & Share PowerPoint presentations and documents. [en línia] <http://www.slideshare.net/> [consulta: 15/05/2012].

Pàgina 34

Annexos

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 1

Tornar

Pàgina 2

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 2

Tornar

Pàgina 3

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 4

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 5

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 3

Tornar

http://www.text-lagalera.cat/interact/GuiesTRAM2/4t/medi/Presentacio1/pagines/pagina1.html

Pàgina 6

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 4

Tornar

La edición de un libro de texto del área de lengua Anna Canals (UB)

Introducción El controvertido libro de texto soporta todavía hoy, en el siglo XXI, los embates de las críticas y los usos más o menos afortunados en los centros docentes: incluso los antimanualistas más exaltados no han podido prescindir de él. No es motivo de esta ponencia exponer los aspectos negativos y positivos de este tipo de materiales curriculares. El trabajo y la experiencia demuestran que muchos profesionales apuestan por esta opción porque, aunque los libros de texto no son obligatorios, los encontramos en la mayoría de escuelas e institutos. Para los profesores se trata de un instrumento didáctico práctico, cuya funcionalidad educativa es evidente, que ahorra esfuerzos excesivos. Para los alumnos es un punto de referencia claro de los contenidos que tienen que aprender, además de una herramienta de consulta, un libro de estudio, o una ayuda para poder superar una asignatura. Para que los libros cumplan todas estas funciones, quienes los editan deben tener conocimiento de los aspectos fundamentales de la materia, unas sólidas bases didácticas para proponer líneas de enseñanza y aprendizaje, experiencia docente (quién mejor que el que están en el aula para aconsejar cómo hay que trabajar) y conocimientos en el campo editorial. A pesar de todas las virtudes objetivas de los libros, el profesorado continúa teniendo en sus manos la formación de los alumnos y la capacidad de transmisión del conocimiento. De los docentes dependerá en última instancia la relación que se establezca entre quien enseña y los instrumentos de enseñanza. En Text tenemos muy claro que los libros de texto son un auxiliar y no deberían constituir “la” programación de aula. Ésta es nuestra línea de trabajo. Un modelo de edición de libro de texto Para exponer el proceso de edición partiré de una experiencia concreta: los libros de texto de lengua castellana y literatura de diferentes niveles educativos de la editorial Text. Desde el año 1992, Text se dedica a la publicación de materiales curriculares. El modelo de trabajo inicial se ha mantenido a lo largo de una década por sus buenos resultados, y salvo algunas modificaciones, el planteamiento y enfoque didáctico continúan siendo válidos hoy. Este modelo es bastante singular y divergente de otros debido al peso del equipo pedagógico y editorial. Desde el equipo de ediciones, se trabaja en estrecha

Pàgina 7

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

colaboración con los profesores filólogos autores de los textos. No suelen publicarse los llamados “libros de autor”. Siempre se consolida, antes de empezar una obra, un potente equipo humano pedagógico y editorial y se buscan unos autores o autoras competentes y profundos conocedores de la lengua y la literatura. Pero vayamos por pasos. 1. Génesis Supongamos que en la editorial se aprueba el proyecto de publicación de un nuevo libro de texto y se forma un equipo mixto de profesionales que tienen un conocimiento del currículum del área. Este equipo, en nuestro caso, lo componen: –el director editorial (pedagogo) –el coordinador (filólogo) –un editor o editora que es especialista del área (y normalmente tiene o ha tenido experiencia docente y conocimientos de artes gráficas) –cuatro profesores en activo de ESO (filólogos) –otros colaboradores (maquetistas, diseñadores, correctores, ilustradores, impresores, etc.). Paralelamente se realiza un estudio previo y crítico de materiales ya publicados. Con los datos obtenidos y las aportaciones de todos los miembros del equipo se define el proyecto. Para ello, se discute el enfoque y secuenciación de los contenidos y el diseño formal del “producto”. Siempre nos planteamos algunas cuestiones de fondo:  ¿Cuál es nuestro concepto de lengua? ¿Cómo entendemos la literatura?  ¿Cómo hacer que los alumnos lleguen a asimilar los contenidos propios del área?  ¿Cuál es la mejor manera de plantear las actividades para que vayan adquiriendo competencia lingüística y pragmática?  ¿Cómo conseguir el gusto por la lectura a partir de la selección de los textos?  ¿Cómo conseguir que lleguen a ser buenos usuarios de la lengua, en definitiva? Este paso del proceso suele ser largo porque hay que conocer bien el currículum del Departament d’Ensenyament, aproximar posiciones, discutir cada detalle, ver qué novedades se pueden introducir, en cuántas unidades se distribuyen los contenidos (secuenciación y temporización), qué extensión se da a cada unidad y a cada apartado dentro de la unidad, cómo se enfocan las cuatro habilidades: la comprensión oral y escrita y la expresión oral y escrita, amén del estudio de la lengua (reflexión metalingüística: ortografía, semántica, sintaxis, tipologías textuales) o la literatura... En un libro, autores y editores plasman convencidamente su visión del área e intentan transmitir su idea de lo que es la didáctica de la lengua y de la literatura.

Pàgina 8

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Muestran cuál creen que es la mejor manera de enseñar lengua y literatura. Y eso lleva tiempo y concesiones por parte de todos. Finalmente, siempre se llega a la concreción de la programación y a la definición de la estructura didáctica de cada unidad, una especie de esquema que se repite a lo largo de todo el libro en el que queda muy claro qué debe haber en cada página (fig. 1).

Objetivos de la unidad

Fotografía y actividad previa de lectura de la imagen

Tipología textual (textomodelo)

Tipología textual (información)

Tipología textual (actividades)

Expresión escrita (información)

Expresión escrita (actividades)

(información)

Gramática

(actividades)

Gramática

Ortografía

(información)

(actividades)

(información + actividades)

Texto literario

Actividades sobre el texto literario

Aproximación a la literatura (inform.)

Aproximación a la literatura (actividades)

Pàgina 9

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Fig. 1. Estructura didáctica de una unidad del libro de lengua castellana de 1º de ESO de Text. Cada unidad tiene 24 páginas Teniendo predeterminada la unidad didáctica, es posible elaborar un esquema de todo el libro. Así, no es necesario redactar ordenadamente una página tras otra; puesto que se conoce de antemano el contenido de cada una y la redacción puede hacerse por bloques, por unidades no consecutivas, por programas... El siguiente paso es encargar la elaboración de la unidad modelo. Los autores, colaborando con el editor y teniendo en cuenta las ideas acordadas, redactan una unidad muestra. Se revisan estos originales, se discuten y se modifican si hace falta hasta llegar a su consenso y aprobación. Posteriormente, y conociendo cómo hay que trabajar, se encargan ya todos los textos que deberán entregarse según un calendario predeterminado para tener tiempo de procesarlos y para que el libro esté publicado en marzo o abril (a final de curso es cuando los centros eligen los libros para el siguiente año). Dependiendo del nivel y de la extensión de cada unidad, la entrega se puede realizar semanalmente, quincenalmente o mensualmente. Estos originales, en soporte informático, y redactados claramente, llegan al editor y se inicia el paso siguiente: el proceso de elaboración. 2. Proceso de elaboración El trabajo de los autores es fundamental; ellos son los responsables de plasmar en un espacio delimitado todos los contenidos del área y, además, de modo claro, comprensible, original, atractivo, adecuándolos al nivel... ¡una tarea harto complicada! La redacción de originales choca a menudo con problemas de extensión (¿por dónde cortar un texto literario?, ¿cómo explicar un concepto gramatical en una sola página?, ¿qué ejemplos ortográficos escoger?, etc.), nivel lingüístico (no es lo mismo dirigirse a alumnos de primero de ESO que a alumnos de Bachillerato), algunos errores de “corrección política”, de lenguaje sexista (“...el hombre ha sido siempre”, o muestras de escritores y no de escritoras, hablar siempre de “chicos” y no de “chicas”...), de estructuración (párrafos, esquemas, definiciones)... Cuando los originales llegan al editor o la editora, éste los revisa, los corrige –o encarga la corrección lingüística a un corrector– y los prepara para poder ser maquetados según el diseño y previendo las imágenes complementarias al texto (fotografía, ilustración, cartografía...). El maquetista “monta” las unidades según el diseño preestablecido que responde a las necesidades didácticas; por ejemplo, el ancho de la columna de texto expositivo, el formato de las imágenes, la tipografía, el uso de negritas y cursivas, los títulos... Esta primera maqueta es revisada de nuevo por el editor que, paralelamente, va recibiendo las ilustraciones, los gráficos, los mapas, las imágenes.

Pàgina 10

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Dependiendo del nivel y del equipo de autores, en ocasiones éstos también revisan las primeras pruebas. El maquetista, de nuevo, incorpora las correcciones y añade a los textos de la primera maqueta las imágenes que va recibiendo digitalizadas, obteniendo de este modo la segunda maqueta. El editor es en todo momento el intermediario entre todos los colaboradores y coordina los plazos de entrega, orienta la selección de imágenes y toma las decisiones respecto a cualquier aspecto de la edición. La segunda maqueta pasa un nuevo proceso de corrección, sobre todo tipográfica, vuelve a ser revisada por el editor y, si se considera conveniente, por los autores que dan el visto bueno a los elementos que completan el texto (gráficos, fotografías, dibujos, esquemas, mapas...). Con todos los errores detectados y las mejoras indicadas, el maquetista define la tercera maqueta, que es bastante definitiva. Ésta es revisada por el coordinador y el director. A esta revisión la llamamos “control de calidad”. Se trata de la última oportunidad para introducir cambios. Todas las maquetas se montan utilizando un programa de maquetación avanzado, el Quark-Xpress y, una vez terminadas, el documento definitivo se graba en un CD o DVD, puesto que hoy en día, todo el proceso se ha informatizado extraordinariamente. Este documento se envía a la imprenta, que se encarga de montar las planchas e imprimir las pruebas oxálicas que serán revisadas de nuevo por el editor. Su aprobación constituye el tiro de salida para la impresión del libro.

3. El resultado

El libro, además del resultado de un proceso editorial, es una propuesta de concreción del currículum. 3.1 La secuenciación de los contenidos Con la LOGSE, en Cataluña, el área de lengua comprende la lengua catalana, la lengua castellana y la literatura (seguimos atentos a lo que sucederá cuando se aprueben los decretos que desarrollan la nueva Ley de Calidad). Ello supuso, en el momento de diseñar el proyecto, plantear cómo se distribuían los contenidos del currículum, qué tratamiento se daba a los llamados “contenidos y estructuras lingüísticas comunes”, qué textos se seleccionaban, etc. Se apostó por unos materiales basados en las nuevas tendencias didácticas: todos los aspectos lingüísticos se trabajan a partir de textos reales, de tipologías muy variadas y próximas a la realidad de los alumnos y alumnas, siempre con un enfoque básicamente comunicativo. La unidad agrupa elementos relacionados temáticamente, no es un conjunto de piezas inconexas (un poco de gramática, un poco de ortografía, un texto descriptivo, algo de literatura...) como suele suceder en muchos libros, sino que

Pàgina 11

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

los contenidos se van exponiendo siempre a partir de un texto y en un contexto comunicativo muy aproximado a la realidad. Así, la programación en cada curso es simultáneamente vertical (cada programa sigue una progresión) y horizontal (cada unidad es realmente un bloque temático). También el enfoque de la literatura responde a criterios claros y muy pensados: al secuenciar los contenidos tuvimos que atenernos a lo establecido por el Decreto de Humanidades que determina claramente los conceptos a tratar en cada curso de ESO. De todos modos, todos los contenidos de procedimientos y actitudes, valores y normas quedan muy reducidos en este Decreto, por lo que el acceso a cada concepto depende del camino o enfoque didáctico acordado. Sabemos que muchos alumnos y alumnas llegan a la ESO con poco o nulo interés por la literatura. Ante esta situación, decidimos seleccionar muy bien los textos y realizar unos comentarios partiendo siempre de la comprensión del sentido de los mismos: no se puede opinar sobre algo que no se comprende. Además, destinamos una parte de cada una de las unidades de primer ciclo a iniciar una aproximación literaria buscando fragmentos literarios paralelos a las tipologías textuales que se trabajaban en cada unidad y con actividades de comprensión, interpretación y creativas. 3.2. Tipos de textos en los libros de texto No siempre es sencillo plasmar en una sola página algo tan complejo como la estructura de una rima de Bécquer, por ejemplo, o plantear una actividad realmente de análisis, o de aprendizaje, o de consolidación. Y así, entro ya para terminar, en un aspecto que creo que es interesante, especialmente para todos los que nos dedicamos a la enseñanza de la lengua como instrumento de comunicación: las características de los textos en los libros. No es ninguna novedad el hecho de resaltar que en un libro de texto conviven y se complementan diversos tipos de textos: expositivos (de información diversa), instructivos (todas las actividades lo son), argumentativos (en los comentarios modelos o en las justificaciones de afirmaciones), descriptivos (de contextos socioculturales, de conceptos sintácticos, de movimientos literarios), definiciones (la mayoría de conceptos lo son y en la mayoría de ejercicios y exámenes se piden definiciones)... Un buen autor o una buena autora, además de un buen filólogo y de un buen didacta debería redactar con una corrección y precisión extrema. Y no se trata simplemente de no cometer errores ortográficos, sino de tener la gran habilidad de hacer comprensible aquello complejo, de permitir que cada alumno o alumna llegue a “aprehender” por sí mismo cada concepto, inductivamente, facilitando la observación, estrategias de aprendizaje y la reflexión personal. Se trata de contagiar a los estudiantes aquello que a nosotros nos hace amar la lengua y la literatura.

Pàgina 12

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Porque la lengua y la literatura no son elementos extraterrestres; sólo son un instrumento imprescindible de comunicación y disfrute. Entrar en este apasionante mundo que permite ayudar a ordenar las mentes de los jóvenes de hoy, de formar lectores y escritores competentes nos ha de hacer sentir orgullo profesional. Y desde nuestra humilde contribución –los libros de texto– creemos que no se trata de una utopía.

Pàgina 13

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

PROCESO DE ELABORACIÓN DE UN LIBRO DE TEXTO Una vez se ha decidido publicar un libro de texto, el equipo pedagógico y editorial diseña el...

PROYECTO

que comprende

CONTENIDOS Según el diseño curricular y las directrices del Departament d’Ensenyament

ESTRUCTURA DIDÁCTICA

DISEÑO GRÁFICO

–Opción didáctica (cómo se enseña y aprende) –Temporización (número de unidades)

Responde a las necesidades didácticas

Se elabora la UNIDAD MODELO, que comprende texto y diseño.

Una vez aprobada, el editor o editora encarga.

Los textos ORIGINALES a los AUTORES, que los entregan según un calendario preestablecido.

El editor o editora revisa contenidos y el corrector efectúa la corrección lingüística.

El maquetista monta la primera maqueta.

Pàgina 14

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

El editor o editora la revisa y encarga.

FOTOS (fotógrafo i/o documentalista)

DIBUJOS (ilustrador)

MAPAS (cartógrafo) GRÁFICOS (especialista en infografía)

El editor o editora lo revisa de nuevo; a veces también los autores.

El maquetista elabora la segunda maqueta, que comprende textos e imágénes.

El EDITOR revisa la maqueta. Los AUTORES revisan los contenidos. El CORRECTOR efectúa la corrección tipográfica.

El maquetista elabora la tercera maqueta introduciendo los cambios indicados por cada profesional.

Revisión y visto bueno de los responsables del equipo y revisión técnica.

Documento definitivo listo para enviar a imprenta. El impresor imprime, encuaderna y Pàgina 15 entrega el libro terminado.

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 5

Tornar

Pàgina 16

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 6

Tornar

Pàgina 17

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 7

Tornar

Pàgina 18

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 8

Tornar

Pàgina 19

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 20

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 21

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 9

Tornar

1. La guineu àrtica...

Rata cangur

Les rates cangur...

Granota

A les selves més frondoses...

Guineu

2. 4, 2, 1, 3 3. Resposta procedimental. 4. Al pol nord Foca Ós blanc Guineu àrtica

Al desert Camell Rata cangur

A la selva Ocell Serp Jaguar Granota

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Pol nord

Desert

5. Dibuix 1: iceberg Dibuix 2: Cactus Dibuix 3:

Pàgina 22

Selva

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

6. Què et demanen? Els quilograms i les tones que menjarà l'ós polar en un any. Dades Operacions Menja 29,5 kg al dia Calculem quant menja en un mes: 29,5 · 30 = 885 kg en un mes Ara calculem en un any: 885 · 12 = 10.620 kg a l'any I això en tones és: 10.620 : 1.000 = 10,6 t Solució L'ós polar menja a l'any 10.620 kg d'aliments, és a dir 10,6 t.

7. A la selva. Perquè les temperatures no són extremes, hi ha una variació de 3 oC només. 8. Al pol nord -25º

· Sàhara

A la selva 3º

· Amazones

Al desert 46º

- 25º

3º

46º

9. · Porta accent...

Ós Àrtic

· S'accentua...

Sàhara

· S'accentua...

10.

Pàgina 23

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Sàhara: Àfrica Pol sud: Antàrtida Brasil: Amèrica del Sud Índia: Àsia 11. 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Un reptil. En la selva y el desierto. Pegados a las rocas. Que se pega. Sirve en superficies húmedas. Musclo.

Pàgina 24

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 25

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 10

Tornar

Pàgina 26

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 27

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 11

Tornar

Pàgina 28

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 29

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 12

Tornar

UNITAT 2 TRAM 3 PÀGINA ENTRADA - 01 • L'escenari principal d'aquesta unitat és el Sol, la Terra i les temperatures com a elements determinants de la vida. Al llarg de la unitat es descriurà quins són els moviments del planeta, les estacions i el paisatge i la seva relació amb el clima i el concepte de temps atmosfèric i la seva representació en mapes. Situem l'escenari en un carrer un dia de vent perquè és una situació propera, que segurament hem viscut i que ens permet observar exemples d'elements característics d'algunes estacions i factors dels que depèn el temps atmosfèric (temperatura, precipitacions i vent). • Si disposeu de PDI, podeu observar detingudament la il·lustració i treure profit de la conversa que tenen els personatges, fer preguntes i començar a imaginar alguns dels continguts de la unitat. Podem plantejar preguntes i fer activitats ràpides amb les que interactuin amb la PDI, com per exemple: − Quina temperatura creus que hi fa? − Quina estació de l'any diries que és? Per què? − Mirant el dibuix i sense llegir, com pots saber que fa vent? Podem fer que els nens i nenes interactuin amb la PDI i marquin aquells elements que representen el vent, com per exemple la perruca, les fulles, els cabells dels personatges, les línies en espiral que indiquen la direcció del vent, el mocador de la senyora, el diari a la farola o el gos. − Em quin sentit bufa el vent? Com ho saps? Els nens i nenes poden encerclar tots aquells elements que indiquen el sentit del vent. Els elements seran els mateixos que en la pregunta anterior però cal fixar-se que tots es mouen seguint el sentit i la direcció del vent. − El vent i l'aire són el mateix? Els podem fer reflexionar sobre aquest concepte i demanar-los que inspirin aire, posin una boleta de paper petita al davant i bufin fort. Així podran relacionar l'aire i el vent. − En quin lloc del carrer es podrien posar que no hi fes tant vent? Per què aquí? El carreró és el lloc on quedarien coberts gràcies a l'edifici.

Pàgina 30

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

− Com serien les línies en espiral si el vent bufés en sentit contrari? Dibuixa-les amb la PDI. − Per què el Feliu i el gos surten volant i la resta no? Els podem fer reflexionar sobre el pes de diferents cossos. • Si encara no heu vist el vídeo inicial de la unitat (picto vídeo: NT3GVI02), passeu-lo a classe. Us aportarà moltes idees per a motivar els nens i les nenes i podran començar a trobar respostes als interrogants del tema de la unitat. • Per a organitzar el treball de la unitat, disposeu de la programació per a poder adaptar els objectius, els continguts, les competències bàsiques i els criteris d’avaluació al vostre grup classe, que es pot descarregar en format de text (picto programació text: NT3G02PR01) o en PDF (picto programació pdf). Exemple de disseny d’una activitat interactiva: Pàgina 36 Codi: NT3NG02AC05 N. accions: 5

Tria l'opció correcta: · El moviment de _________ ( rotació, translació) de la Terra és el gir que fa sobre si mateixa i que causa els __________ (dies, anys) i les ____________ (nits, estacions). · El moviment de _________ ( rotació, translació) de la Terra és el recorregut que fa el planeta al voltant del __________ (Sol, Lluna). · A l'__________ (hivern, estiu) veiem el Sol més baix i els rajos solars arriben ___________ (inclinats, perpendiculars). · La Terra triga ___ (12, 24) hores a fer una volta completa sobre el seu eix. És la durada d'un ______ (any, dia). · A l' _________ (estiu, hivern) veiem el Sol més alt i els rajos solars arriben ___________ (perpendiculars, rectes). · La Terra triga _____ (360, 365) dies i 6 hores a completar una volta sencera al voltant del Sol. És la durada d'un ____ (any, dia).

Pàgina 31

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Les solucions en vermell. Annex 13

Tornar

UN MÓN MILLOR · Proposeu als alumnes que facin una lectura individual, o la podeu fer col·lectiva, per ajudar a la comprensió del text i solucionar els dubtes que puguin tenir. · Si dubten en el significat d'alguna paraula la podeu buscar al diccionari, o bé si disposeu de PDI en algun diccionari en línia i fer-ho entre tots. · Si disposeu de PDI projecteu el text i demaneu als nens i nenes que encerclin les paraules clau que trobin i recordar-los la importància que tenen per ajudar-los a entendre millor el text. · Proposeu als alumnes una manera diferent de fer un esquema o mapa de conceptes amb eines com: Cacoo, CmapTools o Freemind. Si disposeu de PDI el podeu fer entre tots. · Un cop fet el test podeu fer un taulell d'anuncis virtual amb eines de la xarxa com Wallwisher o Popplet. Animeu als nens i nenes a penjar el seu anunci al taulell on proposin maneres d'ajudar a cuidar la Terra. · També podeu fer arribar les vostres propostes sostenibles més lluny obrint un compte de Twitter i periòdicament, entre tots, penjar una entrada amb idees i consells per cuidar el planeta. · Finalment, podeu fer un poster virtual amb Glogster. Demaneu als nens i nenes que portin fotos, vídeos i tot de material relacionat amb la sostenibilitat, per crear el vostre mural d' "Un Món Millor".

Pàgina 32

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 14

Tornar

Pàgina 33

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 34

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 15

Tornar

Pàgina 35

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 36

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 16

Tornar

Pàgina 37

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 38

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 39

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 40

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 41

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 42

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 43

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 17

Tornar

Pàgina 44

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Annex 18 1.

Tornar

Escriu les paraules als espais en blanc corresponents:

arrels

tija

fulles

flors

molses

falgueres

Totes les plantes tenen ______________, ______________ i ______________. Algunes plantes tenen ___________, que es convertiran en fruits i llavors. Les plantes que no fan flors són les ______________ i les _______________. 2.

Quina funció te la tija? Coneixes alguna tija comestible? Quines?

Quina funció té l’arrel? Totes les plantes tenen arrels? I flors?

Quina diferència hi ha entre tija i tronc?

Fes aquests mots encreuats: 5 3

1. 2. 3. 4. 5.

Part reproductora femenina. Subjecta la planta al sòl i absorveix aigua i altres nutrients. Formen el calze. Té una tija feble i tendra, molt sovint verda. Tenen uns saquets a l'extrem superior on hi ha el pol·len.

6. 7. 8. 9.

planta al sòl i absorveix aigua i altres nutrients. Formen el calze. Té una tija feble i tendra, molt sovint verda. Tenen uns saquets a l'extrem superior on hi ha el pol·len. Pàgina 45

Pràctiques Escolars II: Grup Enciclopèdia Catalana Eva Perdiguer Florido

Pàgina 46