projecte lingüístic by Cintet

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Josep Lluís de la Rosa, 2-30 43882 Segur de Calafell

Tel: 977 16 04 31 / Fax 977 16 30 99 escolacintosegur@xtec.cat

DOCUMENT EN REVISIÓ

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

1. Introducció El Projecte Lingüístic de centre constitueix, juntament amb altres documents fonamentals de gestió de l’escola, un eix vertebrador en l’organització del centre, donat que contempla el tractament de les llengües durant tota l’etapa del procés d’ensenyament-aprenentatge. És la base a partir de la qual s’estructura i sorgeix, a més dels preceptes normatius establerts, de l’anàlisi de la realitat de cada centre: Entorn social i familiar Entorn cultural Entorn lingüístic Característiques de l’alumnat Característiques del propi centre El Projecte Lingüístic és un document “viu” en constant anàlisi i modificació, que depèn estretament dels factors abans esmentats i de l’evolució i canvis constants del món actual i que incorpora contínuament noves eines, nous mitjans i tecnologies que s’han d’incorporar a la vida i organització quotidianes del centre i amb la finalitat d’aconseguir alumnes competents a diferents nivells lingüístics i literaris així com també en altres àmbits d’aprenentatge. La llengua catalana, com a llengua d’aprenentatge i d’acord a les competències i característiques de comunicació farà, doncs, les funcions de vehicle d’expressió quotidià, assolint a l’escola la categoria de llengua usual, entesa com a llengua que satisfà les necessitats lingüístiques de la comunitat educativa.

El projecte lingüístic es desenvoluparà partint dels trets fonamentals: El català constitueix l’element fonamental de comunicació a l’escola i centralitza gran quantitat de recursos humans, educatius i metodològics per tal que l’alumnat se senti acollit i integrat, establint estratègies que li facilitin una ràpida comunicació en llengua catalana a fi d’afavorir la seva participació activa en la dinàmica de l’escola. La consideració dels diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumne, procedència i capacitats lingüístiques i comunicatives, les seves aptituds i nivell de maduració. La possibilitat d’oferir a l’alumne, tenint en compte sempre les seves capacitats, la major quantitat possible de referents lingüístics que motivin la producció (contes, poesies, rodolins, embarbussaments, dites populars, tipologies de textos variades i adaptades, situacions comunicatives properes, entre d’altres. La utilització de mitjans i tecnologies audiovisuals i digitals que fomentin l’adquisició de la llengua. El desenvolupament de diferents habilitats perceptives, sensorials, cognoscitives i motrius que serveixin de base per a l’adquisició de competències lingüístiques. El treball dels recursos necessaris i a l’abast per tal d’afavorir el desenvolupament del gust per la lectura i la creació i enfortiment de l’hàbit lector.

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

2. Alumnat i Entorn 2.1.

Alumnat

El nostre centre compta aproximadament amb 400 alumnes matriculats, quantitat que varia, depenent de la matrícula viva que el municipi experimenta en els darrers cursos, i comprèn 2 línies a Educació Infantil i dues d’Educació Primària. El percentatge d’alumnat que té com a llengua materna el català és escàs. La majoria d’alumnes és castellanoparlant i, a més, un 34% és de procedència d’altres països. Tots els centres educatius del municipi tenen matrícula viva, amb una població molt itinerant, per la qual cosa, patim de constants altes i baixes de matrícula. La llengua predominat a l’entorn familiar és el castellà, seguit de l’àrab i, en menor percentatge de llengües de l’Europa de l’Est i del xinès. La tasca fonamental del centre és la potenciació de l’ús de la llengua catalana com a vehicle de comunicació en totes les seves manifestacions, afavorir l’adaptació de l’alumnat i les famílies nouvingudes utilitzant tots els recursos personals i materials possibles al seu abast, motivar les produccions en català dels seus alumnes i utilitzar les estratègies metodològiques adients per a assolir els objectius lingüístics proposats així com també uns alumnes competents en l’àmbit lingüístic i literari.

2.2.

Entorn

Segur de Calafell és un nucli de població que pertany al municipi de Calafell i de la comarca del Baix Penedès. Té un nombre aproximat de 25.000 habitants. Està situat a 2 kilòmetres de Calafell poble. Des de l’any 1976 l’Ajuntament es fa càrrec de les responsabilitats de Segur i és, a partir d’aquest moment, que el nucli passa de ser una petita urbanització a un barri. Actualment compta amb oficines municipals pròpies. Un consultori mèdic, dos Centres d’Educació Infantil i Primària, dues Llars d’infants, un Institut d’Educació Secundària Obligatòria, una biblioteca (amb servei de ludoteca), un pavelló poliesportiu, oficina de correus, estació de trens, port esportiu i un centre d’iniciatives turístiques. El nucli urbà de Segur de Calafell està dividit en dues zones ben diferenciades: zona de platja i zona de muntanya. La nostra escola està situada propera a la zona de muntanya.

2.3.

Entorn social i familiar

La majoria de la població no és autòctona, el seu lloc d’origen és molt divers: - Catalunya i resta d’Espanya. - Magreb - Amèrica del Sud - Països de l’Est - Xina La llengua materna i de l’entorn familiar de la majoria del nostre alumnat és el castellà i, per tant, constitueix la llengua dominant fora de l’escola tant a nivell familiar com de relació amb l’entorn (establiments i serveis). Donat que es tracta d’un municipi destinat prioritàriament a activitats econòmiques de serveis, turisme i construcció, els moviments de població són continus amb oscil·lacions de ______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

matrícula viva constant, la qual cosa ocasiona una organització de centre específica per a donar acollida a un alumnat de molt diversos ritmes i nivells d’aprenentatge i maduració així com també de diversitat lingüística.

3. La llengua: vehicle de comunicació i convivència

3.1. El català, vehicle de comunicació La llengua catalana constitueix la llengua vehicular del centre de les activitats que s’organitzen, planifiquen i es proposen. S’utilitza la llengua catalana com a mitjà de comunicació en les activitats d’aprenentatge, així com en les activitats acadèmiques i de relació amb la comunitat educativa. La llengua no es considera com un intercanvi d’informació únic entre el mestre/a i l’alumne/a, sinó que constitueix un mitjà de comunicació integrat entre els alumnes dins de totes les experiències quotidianes viscudes dins i fora de l’aula. L’objectiu bàsic del centre és, donat el gran nombre d’alumnes nouvinguts de diversificada procedència, afavorir i facilitar la continuació en l’ús de la llengua en totes les activitats, fomentar l’interès per la/les noves llengües, els costums i usos que se’n deriven i els trets culturals propis de la nostra comunitat a fi que, de forma progressiva, l’alumnat senti que forma part d’aquesta i hi participi activament. 3.2. El català, eina de convivència Tot i que el nostre centre compta amb una enorme diversitat de llengües, té plenament assolit el paper vertebrador en l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana, no solament al si de l’escola, sinó en la difusió d’aquesta a les famílies que formen igualment part de la comunitat educativa i que necessiten de l’ús de la llengua en moltes situacions de la vida quotidiana. Per tal de continuar aquesta tasca, seguirem utilitzant el català en la majoria de mitjans d’informació i documentació adients d’intercanvi família-escola (dossier de pares, circulars informatives, Jornades Culturals de portes obertes, publicacions escolars, etc.).

4. L’ensenyament/aprenentatge de la llengua castellana Les dues llengües oficials de Catalunya no són dues entitats aïllades sinó que estan integrades. La llengua castellana s’introdueix al Cicle Inicial. La majoria de l’alumnat autòcton és castellanoparlant, per la qual cosa s’aprofiten les estructures lingüístiques comunes a ambdues llengües. Es desenvolupa la tasca docent centrant-se en la sistematització de la llengua a fi d’evitar la repetició de continguts, donant continuïtat al procés d’aprenentatge i utilitzant

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

estratègies metodològiques comunes que afavoreixin l’ampliació dels continguts ja assolits. Cal, per tant, afavorir la transferència d’aprenentatges entre les dues llengües i també cal evitar l’anticipació d’aprenentatges, donat que l’objectiu fonamental és aconseguir l’equilibri de nivell en l’ús del català i castellà mitjançant el disseny d’actuacions específiques, metodològiques i l’ús de tots els recursos a l’abast per a aconseguir-ho. Per tal d’aconseguir una bona motivació envers l’aprenentatge de la llengua, es procurarà, sempre que l’organització del centre ho permeti, que els mestres del mateix nivell s’intercanviïn a les hores de llengua castellana, de manera que cap d’ells imparteixin docència en aquesta llengua al grup del qual són tutors. D’aquesta manera, els alumnes identifiquen i tenen com a referent lingüístic a un mestre diferent al seu tutor que sempre utilitza la llengua catalana/castellana com a mitjà de comunicació.

5. El treball de les llengües

5.1.

Llengua oral El nostre Centre és ben conscient de la importància del treball acurat i sistemàtic de la llengua oral. El treball de la llengua oral s’inicia des d’Educació Infantil i es treballa progressivament i de forma sistemàtica en tots els Cicles, de forma prioritària al Cicle Inicial, adaptant-se als desiguals nivells amb què comptem i partint de situacions properes i conegudes pels alumnes, utilitzant diferents tipologies de textos que motivin l’expressió oral, per anar ampliant en contextos i en cicles posteriors. El model de llengua que el mestre/a ha de donar ha de tenir especial cura en el llenguatge, la pronúncia i una actitud positiva i oberta envers les manifestacions i produccions de l’alumne/a que, de manera progressiva, anirà corregint les errades que pugui cometre. El centre és conscient igualment de la matrícula viva que experimenta des de fa molts cursos. Aquesta fluctuant i constant incorporació de nous alumnes ocasiona que sempre hagi nivells desiguals d’aprenentatge i, per la qual cosa, l’objectiu fonamental del centre és el de equilibrar aquests nivells tenint en compte les característiques i diferents ritmes d’aprenentatge. El professorat del nostre centre és igualment de procedències geogràfiques molt diverses, per la qual cosa, les variants del català amb les quals el nostre alumnat està en contacte és diversa, tot i que es procura, en la mesura de les possibilitats, utilitzar el model de llengua estàndard de la zona.

5.2.

Llengua escrita El professorat del centre és plenament conscient, a més de la importància del treball oral de la llengua, de la importància de l’ensenyament de la llengua escrita en el procés d’aprenentatge. És un procés complex, agreujat per les

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

desigualtats de nivells lingüístics de l’alumnat i, tot i que segueixen les estratègies metodològiques contemplades en el currículum de Primària, desenvolupen una tasca coordinada de recerca de materials, recursos didàctics i estratègies que reforcin els lligams entre la lectura i l’escriptura i que s’adaptin a les situacions reals i necessitats de l’alumne. La lectura no és un procés tancat i exclusiu de l’àrea de llengua catalana, sinó que afecta a totes les altres àrees en les quals es valora igualment els nivells i qualitat de comprensió i d’expressió escrita. 5.3.

Relació llengua oral i llengua escrita Mentre que en l‘inici del procés d’ensenyament de la llengua l’objectiu fonamental és la de desenvolupar estratègies per a la comprensió oral de missatges per part de l’alumne/a i l’afavoriment de les produccions i manifestacions lingüístiques, no és menys important l’estreta relació que ha d’haver entre l’habilitat oral i l’escrita. La fita a aconseguir és una correcta expressió oral així com una correcta expressió escrita, tot i que es presenten mancances ocasionades per la desigualtat del nivell aportat per la llengua materna i la llengua vehicular de l’escola. Per a aconseguir l’assoliment d’un equilibri acceptable entre les quatre habilitats lingüístiques, els cicles dissenyen un seguit de recursos i activitats d’aprenentatge que les treballen: sessions de lectura, petites representacions, exposicions de temes d’interès, publicacions de composicions diverses a la revista escolar, disseny de decoracions de passadissos, recerca d’informacions diverses, i totes aquells altres models d’activitats encaminades al treball de la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.

5.4.

La llengua en les diverses àrees L’aprenentatge de la llengua catalana no és competència del mestre tutor/a. L’organització del professorat del centre (tutors/es de cicle i especialistes) fa que tot el claustre interactuï amb tot l’alumnat i, per tant, és responsabilitat de tots l’ús correcte de la llengua vehicular del centre en ambdós sentits (mestre/a-alumne/a). La llengua catalana s’utilitza en les altres àrees d’aprenentatge (excepte castellà i anglès), per la qual cosa, s’ha d’exigir, demanar, corregir i valorar les mateixes competències comunicatives que en l’àrea de llengua catalana, una acceptable expressió oral i escrita en qualsevol de les altres àrees d’aprenentatge (coneixement del medi social i natural, educació artística, matemàtiques, etc.).

5.5.

Continuïtat i coherència entre cicles i nivells El control i seguiment de les actuacions que es desenvolupen en els diferents cicles i àrees d’aprenentatge, així com les preses de decisions i modificacions que es realitzen, tenen un punt de partida, d’anàlisi i presa d’acords que recau sobre diferents mecanismes de coordinació del centre: Intercanvi d’informació i coordinació pedagògico-didàctica entre els equips docents d’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària (començament i acabament de cada curs escolar).

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

Intercanvi d’informació i coordinació pedagògico-didàctica internivells (començament i acabament de cada curs escolar). Intercanvi d’informació i coordinació pedagògico-didàctica d’Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria (durant tot el curs escolar). Intercanvi d’informació i coordinació pedagògico-didàctica d’equips docents d’acabament i inici de Cicle (acabament de cada curs escolar). Coordinació pedagògico-didàctica d’equips de nivell i de cicle (dues sessions setmanals). Coordinació pedagògica de coordinadors/es de cicle amb el/la cap d’estudis. Coordinació setmanal d’àrea. Degut a les característiques sociolingüístiques de la nostra comunitat educativa, el nostre centre utilitza, des de fa cursos escolars, diferents estratègies i recursos a l’abast per a donar una bona acollida en llengua catalana a l’alumnat nouvingut i aconseguir la seva adaptació atenent a les característiques pròpies de l’alumnat (procedència, edat, nivell maduratiu i capacitats). La immersió lingüística es desenvolupa utilitzant diferents estratègies, des de la incorporació de l’alumne més petit al l’aula ordinària (alumnes orientadors, mediadors, disseny d’activitats comunicatives específiques, suport dins i fora de l’aula ordinària) fins l’assistència a l’Aula d’Acollida dels alumnes nouvinguts de Cicle Mitjà i Superior. Tampoc s’oblida, en circumstàncies específiques en què la comunicació ha de ser directa i entenedora, la importància de facilitar recursos lingüístics, com és el cas de, quan és possible, els traductors interns i externs al centre, i també documents plurilingües per a què aquesta comunicació sigui efectiva.

5.6.

Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua La nostra escola compta amb una aula d’acollida i, per tant, amb un pla d’acollida en el qual es contempla totes les actuacions unificades, criteris d’organització, ensenyaments curriculars, seguiment i mecanismes d’organització per tal de donar atenció al grup d’alumnes nouvinguts que durant tot el curs escolar es van incorporant al centre. Els criteris d’organització i funcionament de l’aula d’acollida són coneguts per tots els mestres tutors/es i desenvolupen mecanismes de seguiment del procés d’aprenentatge mitjançant reunions de coordinació tutors/es d’aula d’acollida. El treball des de l’aula d’acollida, a més d’altres aspectes no lingüístics necessaris per a la seva incorporació a la vida quotidiana del centre, contempla els objectius lingüístics fonamentals següents: 1. Potenciar la llengua catalana coma llengua vehicular i d’aprenentatge en un marc plurilingüe. 2. Propiciar que l’alumnat identifiqui el català amb el context de l’escola i facilitar, des del primer dia d’escolarització, la comunicació en aquesta i altres llengües.

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

4. Utilitzar la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge en les activitats internes i externes de la comunitat educativa. 5. Garantir que les metodologies i els agrupaments de l’alumnat afavoreixin les interaccions comunicatives per millorar l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana que no estiguin directament relacionades amb l’activitat ordinària del centre. La tasca d’acollida de l’alumnat nouvingut no és exclusiva de l’Aula d’Acollida. El/la mestre/a tutor/a, en coordinació amb les actuacions esmentades prèviament vetllarà per la continuació d’aquestes dins de l’aula ordinària d’una forma unificada i continuada, utilitzant estratègies metodològiques i recursos necessaris per a què el procés d’aprenentatge sigui òptim. Procurarà que la incorporació de l’alumne/a a l’aula sigui càlida, creant un ambient d’acceptació per part de la resta dels nens i nenes, afavorint un ambient d’acolliment a través de la presentació del nou alumne/a als companys, encomanant-li tasques senzilles de certa responsabilitat dins de l’aula, apropant-lo a alumnes afables, a la resta de mestres i personal del centre i sol·licitant la cooperació de tots per tal que el nou alumne/a se senti a gust a l’aula i afavorint que senti que està rebent atenció per part dels altres, despertant el seu interès per a comunicar-se amb els companys i companyes, amb els mestres i així sentir-se integrat progressivament al grup i posteriorment a l’escola.

5.7.

Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum La diversitat lingüística del centre és un fet generalitzat en tots i cadascun dels nivells educatius de l’escola. La diversitat de procedències i llengües diferents del català i del castellà condiciona en certa manera les actuacions i dinàmiques per part del professorat dins l’aula ordinària. El nivell maduratiu, bagatge lingüístic i trets culturals condicionen l’alumne de manera que el procés d’aprenentatge de la llengua no es pot aïllar totalment de les pròpies vivències, ni tampoc dels vincles afectius i familiars. Aquesta riquesa lingüística afavoreix també la presa de contacte de la resta d’alumnes amb llengües i costums diferents i l’intercanvi de trets culturals propis afavorint el respecte envers aquestes i l’enriquiment personal. El paper del mestre/a és de “dinamitzador” de la llengua, però també aprofitarà, de forma no sistemàtica, situacions lingüístiques d’equivalències de paraules en altres llengües o altres maneres d’anomenar diferents objectes, amb la finalitat de donar a conèixer la diversitat lingüística del món que ens envolta, així com donar l’oportunitat a l’alumne/a nouvingut de sentir-se una “font d’informació” i ser, per uns moments, el centre d’atenció que fomenti l’intercanvi en el grup-classe.

5.8.

Alumnat que desconeix les dues llengües oficials Els mecanismes i actuacions previstes en cas d’alumnes amb desconeixement de les dues llengües oficials a Catalunya són similars a la resta d’alumnes nouvinguts, amb la diferència que es té en compte des d’un primer moment les seves lògiques limitacions a nivell lingüístic i comprensiu, es realitza una atenció més individualitzada i s’atén les seves necessitats de forma més

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

exhaustiva, utilitzant tècniques i estratègies d’aprenentatge d’una segona llengua. Atenent als recursos humans i organitzatius amb què l’escola disposi en els diferents cursos escolars, els alumnes nouvinguts amb aquestes carències assistiran a l’aula d’acollida, amb l’objectiu general de treballar bàsicament i inicial a nivell de comprensió i expressió oral per a, posteriorment, introduir l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua escrita. Es començarà, tenint en compte les característiques i nivells de cada alumne/a, seguint els centres d’interès bàsics d’aprenentatge relacionats amb l’entorn quotidià, organitzant el procés seguint una metodologia activa i participativa per part dels alumnes de manera que aquests treballin partint de situacions, com ja hem dit, reals i properes a ells: escola, mestres, la meva família, el meu país, casa meva, el menjar, la higiene personal, el propi cos, ... Donat el cas d’alumnes que, a més de desconèixer les dues llengües oficials de Catalunya, no hagin estat mai escolaritzats, a més de l’assistència a l’aula d’acollida, posteriorment rebran atenció individualitzada des de l’aula de suport o en petits grups de suport, realitzant-se adaptacions, tot treballant conjuntament a l’aula ordinària i aula d’acollida.

5.9.

Atenció de la diversitat Les característiques del nostre alumnat: alumnat nouvingut, d’escolarització molt itinerant, matrícula viva durant tot l’any acadèmic, diferents ritmes maduratius i d’aprenentatge, entre d’altres factors, ocasionen uns criteris organitzatius de centre focalitzats en atendre acuradament la diversitat de alumnat iniciant-se en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua oral (comprensió i expressió) i progressivament en el reforç i desenvolupament de la comprensió i l’expressió escrita. Els mecanismes i recursos per atendre a la diversitat del centre provenen de: Aula ordinària: des d’on es dissenya activitats, es cerca materials, recursos i estratègies lingüístics adequats a les característiques pròpies, nivell maduratiu i ritmes d’aprenentatge de l’alumne/a. Aula de suport: atenció individualitzada i en grups reduïts dins i/o fora de l’aula ordinària basada en el disseny i ús d’estratègies, recursos didàctics i metodològics que donin suport i reforcin l’aprenentatge dins de l’aula i equilibrin les desigualtats en els nivells d’aprenentatge. Aula d’educació especial: atenció individualitzada d’alumnes que presenten diferents necessitats educatives especials. Aula d’Acollida: atenció en grups reduïts de tot l’alumnat nouvingut amb menys de 24 mesos d’escolarització a Catalunya. Els mecanismes de seguiment, avaluació i acords referents a les actuacions sobre atenció a la diversitat del centre, es realitzen sistemàticament mitjançant coordinacions específiques entre tutors, mestres de suport, mestres d’educació especial i mestre/a tutor/a de l’Aula d’acollida. L’objectiu d’aquestes coordinacions és: 1. Posta en comú i anàlisi de les actuacions realitzades. 2. Seguiment de les actuacions proposades. 3. Avaluació del progrés del procés d’ensenyament-aprenentatge. 4. Presa d’acords i decisions objecte d’anàlisi.

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

5.10.

Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua L’ús de la llengua catalana no es contempla des d’un vessant únicament curricular, d’assoliment d’objectius i competències, avaluació del grau d’assoliment d’aquests o d’ensenyament de continguts. Les activitats que es proposen des del centre tenen com a finalitat potenciar l’ús de la llengua mitjançant d’altres activitats que complementen el currículum, l’enriqueixen i complementen no solament els aspectes lingüístics, sinó que també altres àrees i coneixements que impliquen també a la resta de la comunitat educativa: Festes tradicionals de Catalunya i del municipi: Nadal, Castanyada, Carnestoltes, Sant Jordi i Fi de curs amb el treball sobre tradicions, vocabulari, cançons i costums pròpies. Sortides pedagògiques Projectes curriculars transversals i propers a l’alumnat. Revista escolar. Racons, organització de xerrades, exposicions orals, dramatitzacions i teatre escolar, entre d’altres. Actuacions musicals. Ràdio escolar Jornades de convivències d’acabament d’etapa.

6. Llengües estrangeres 6.1.

Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

L’objectiu fonamental de l’ensenyament d’una llengua estrangera és la de proporcionar a l’alumne la possibilitat de comunicar-se bàsicament en un altre idioma, d’enriquiment personal i social, d’accedir a noves informacions i d’obrir-se a un món plurilingüe i global que ofereix cada vegada més oportunitats. La llengua estrangera, partint d’una reflexió sobre les característiques socials, lingüístiques i personals d’un alumnat molt diversificat, s’introdueix a P3, etapa educativa on l’objectiu bàsic és afavorir i fomentar l’inici a la comprensió i l’expressió oral, basant-se en el treball del vocabulari, les estructures comunicatives bàsiques i missatges senzills propers a l’alumne/a. L’inici de l’aprenentatge de la llengua en aquest nivell és un moment apropiat pels motius següents: La gran capacitat per a captar i reproduir sons, entonació i ritme de la llengua anglesa. Per tant, és important comptar amb una extensa competència lingüística a nivell oral per part del mestre/a especialista. Els alumnes no fan una anàlisi estructural de la llengua, per tant entenen els missatges produïts sempre que siguin alhora que comunicatius, acompanyats de suports significatius. És molt important la utilització constant d’altres recursos i estratègies no verbals: el mestre/a utilitza la gesticulació i d’altres recursos visuals per tal e fer efectiva la comunicació amb els alumnes. La facilitat per a reproduir la llengua anglesa dels alumnes d’aquest cicle es potencia posant l’alumne el màxim possible en contacte amb la llengua estrangera a nivell oral. L’ús de la llengua anglesa es va augmentant progressivament des del primer contacte de l’alumne amb la nova llengua, fins esdevenir la llengua d’ús habitual a l’aula. És important, doncs, la utilització d’altres emissors diferents del mestre habitual: cançons, rimes, audicions, mitjans audiovisuals, posters, recursos visuals, etc.

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

L’expressió escrita es treballa a cicle inicial a nivell d’instruccions bàsiques conegudes i textos i frases breus, partint de models escrits treballats prèviament de forma oral. 6.2.

Metodologia

L’organització metodològica per a l’aprenentatge d’una llengua estrangera ha de centrarse en el fet que aquest aprenentatge té una finalitat eminentment comunicativa. Estem ensenyant una llengua a l’alumne però alhora obrim els nostres alumnes a la pluralitat sociolingüística i cultural del món. La metodologia a emprar en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua utilitzarà tècniques i estratègies variades i adaptades sempre al nivell evolutiu i maduratiu dels alumnes de manera de faciliti progressivament l’assoliment de les capacitats bàsiques per a comunicar-se en la llengua estrangera en situacions comunicatives properes a l’alumne: tècniques i estratègies a tenir en compte, les més destacades de les quals detallarem tot seguit: 1. L’aprenentatge d’una llengua és un procés cíclic i, per tant, hem de tenir en compte que no solament cal introduir conceptes sinó que també els hem de consolidar i mantenir durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, les sessions hauran d’incloure activitats de reforç i activitats d’enriquiment i/0 ampliació. 2. Hem de tenir sempre en compte el procés natural d’adquisició de les destreses bàsiques d’una llengua: Comunicació oral: escoltar, comprendre i parlar. Comunicació escrita: llegir, comprendre i escriure. 3. La llengua anglesa és la tercera llengua que introduïm en l’ensenyament. Per tant, els alumnes ja parteixen d'un cert bagatge de coneixements i ja tenen unes estratègies d’adquisició de la llengua i unes habilitats lingüístiques que facilitaran i potenciaran l’aprenentatge de la nova llengua. 4. Sempre s’haurà de tenir en compte i partir de les característiques pròpies de l’edat i nivell d’aprenentatge de l’alumne. 5. S’Haurà de respectar el ritme d’aprenentatge de l’alumne, potenciant sempre les seves capacitats. 6. El llenguatge al qual l’alumne estarà exposat ha de ser el més diversificat possible. Hem d’utilitzar diferents tipus de veus, entonacions pròpies d’estats anímics, diferents registres de la llengua, utilitzarem enregistraments fets per altres emissors diferents al/la mestra i utilitzarem mitjans audiovisuals variats i adaptats a l’alumne/a. 7. L’imput lingüístic ha d’estar integrat per continguts lingüístics propers a l’alumne, que l’estimulin a participar en allò que ja coneixen i que ho poden fer en una llengua nova. Han de ser continguts que tinguin un elevat potencial comunicatiu. 8. És important no aïllar l’aprenentatge de la llengua estrangera com quelcom intern i propi de l’aula exclusivament. Aprofitarem els recursos que ens proporciona el nostre entorn quotidià. 9. També haurem de donar un èmfasi especial als trets diferencials entre la llengua anglesa i la llengua materna.

6.3.

Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

Tal i com s’ha esmentat en els apartats anteriors, els materials didàctics destinats a l’aprenentatge de la llengua estrangera són mitjans objectes de constant revisió i renovació, donat que són una eina addicional que afavoreixen l’atenció i la motivació, així com una

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

actitud participativa i activa envers l’aprenentatge, i possibilita l’atenció als diferents tipus i ritmes d’aprenentatge així com l’ampliació d’aquests i afavorir el treball autònom. Els mestres especialistes en llengües estrangeres revisen anualment l’adequació dels llibres de text a les necessitats d’aprenentatge, s’informen de les novetats, cerquen recursos externs al centre i periòdicament posen en comú les necessitats de renovació de materials existents als centre. Els materials didàctics amb què compta el centre que són objecte d’ús a l’aula i revisió són: Ús de PDI per a afavorir l’aprenentatge de la llengua estrangera. Llibres i manuals sobre la didàctica de les llengües estrangeres. Pòsters, murals i cartells de vocabulari i estructures objectes d’aprenentatge. Jocs lingüístics de taula per a fomentar l’intercanvi lingüístic mitjançant el treball en parelles i petits grups (bingos, dòminos. trencaclosques, ...). Teatre i titelles CDs i altres suports d’àudio (cançons, rimes, contes i històries). DVD de contes tradicionals DVD i vídeos de cançons, històries i costums de la cultura anglesa. CR-ROM de diverses tipologies d’activitats per a treballar amb l’ordinador. Targes de vocabulari i històries per tal de treballar els continguts curriculars. Llibres de lectura adaptats als diferents nivells de l’alumnat. Llibres de consulta per tal de potenciar el treball autònom. Selecció d’activitats de suport i ampliació de diferents llibres de text.

6.4.

L’ús de la llengua estrangera a l’aula

L’aula de llengua anglesa és l’espai que ha de servir per a l’alumnat com referent per a l’ús de la llengua estrangera així com també el mestre/a especialista que imparteix docència en els diferents grups. L’intercanvi comunicatiu alumne/a-mestre/a no ha de ser solament exclusiu de l’aula d’anglès. sinó en les manifestacions a l’aula ordinària, passadissos i altres espais. El mestre haurà de procurar crear un clima de confiança, respecte i motivador per a què les produccions siguin cada vegada més freqüents i segures. Només en casos puntuals en què la comprensió del missatge sigui impossible (a l’inici de l’aprenentatge de la llengua, aspectes gramaticals o conceptes abstractes, entre d’altres) s’utilitzarà la llengua vehicular per tal d’assegurar-se la comprensió efectiva del missatge emès. Els treballs realitzats pels alumnes, decoracions, cartells i missatges concrets han de formar part de la realitat lingüística centre.

7. Avaluació i recursos 7.1.

Avaluació del coneixement de les llengües L’avaluació del coneixement de la llengua no ha de ser solament una eina de control del grau d’assoliment d’objectius didàctics i de competències en diferents àmbits sinó que ha d’ésser igualment un mecanisme que doni informació a l’alumne/a sobre el procés del propi aprenentatge. Els mecanismes d’avaluació sobre el procés d’aprenentatge provenen de: 1. Sistemes avaluatius:

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

a. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat serà contínua i global i ha de tenir en compte el seu progrés en el conjunt de les àrees. b. L’avaluació prendrà en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l'interès i l’esforç a progressar demostrat per l’alumnat. Es posarà especial cura en l’avaluació formativa i en el grau d’adquisició de les competències bàsiques. c. En el supòsit que el progrés de l’alumnat no sigui l'adequat, s’establiran mesures de reforç per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés educatiu. Aquestes mesures s’adoptaran en qualsevol moment del cicle. 2. Sistemes de coordinació dels equips docents: a. Selecció dels elements curriculars objecte d’aprenentatge en els diferents àmbits (vocabulari, nivell de comprensió i expressió oral i escrita, tipologia de textos comunicatius a treballar, ...). b. Seqüenciació d’actuacions i estratègies metodològiques més adients a fi d’atendre els diferents ritmes d’aprenentatge i de valorar-ne el progrés. c. Disseny de registres d’observació i avaluació sistemàtics. d. Posta en comú de resultats, conclusions i presa de decisions d’acord als resultats obtinguts.

7.2.

Materials didàctics La selecció i ús de materials didàctics és un altre factor important per al desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge. La selecció acurada i reflexiva dels llibres de text adaptats a les característiques i tipologia del nostre alumnat és cabal, però també ho han de ser tots aquells altres materials didàctics curriculars, complementaris de suport i ampliació, així com la creació i disseny continus de materials adients als diferents moments i necessitats d’aprenentatge tan canviants en el nostre centre. Tipologia i cadència de revisió de materials didàctics: Selecció de llibres de text (revisió per l’equip docent cada quatre anys). Disseny i recerca de làmines, pòsters i imatges coma recursos per afavorir la producció oral (creació continuada, atenent sempre a les característiques i necessitats de l’alumnat). Selecció i revisió anual d’activitats de caire comunicatiu i lingüístic (mots encreuats, endevinalles, embarbussaments, dites, sopes de lletres, cal·ligrames, ...). Utilització i renovació anual de jocs lingüístics i manipulatius d’aula (jocs de taula, teatre, titelles, ...). Recerca i actualització anual de materials audiovisuals (vídeos, CD i ús quotidià de PDI) que complementin les activitats proposades a l’aula. Publicació de treballs de l’alumne a la revista escolar. Potenciació de l’ús dels diccionaris d’aula en les diferents llengües (català, castellà i anglès).

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Mossèn Jacint Verdaguer

Potenciació del gust per la lectura mitjançant la utilització de la biblioteca escolar, bibliopati i el préstec de llibres.

7.3.

Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement El centre compta amb dues aules d’informàtica, tauletes i ordinadors d’aula on el programari, que s’actualitza periòdicament, s’utilitza generalment com a mitjà d’aprenentatge bàsicament de les llengües i altres àrees curriculars. Les aules d’informàtica s’utilitzen durant tot el curs escolar (una o més sessions setmanals) pels alumnes compresos entre els nivells de Preescolar 3 anys fins a 6è de Cicle Superior. Per ajudar al desenvolupament i adquisició de la competència lingüística comunicativa i audiovisual serà de capital importància l’ús de les TAC en totes les àrees. Les activitats que es realitzen estan adaptades a les característiques, nivells i ritmes d’aprenentatge dels alumnes i l’objectiu d’aquestes és l’ús de l’ordinador com a un altre mitjà útil, lúdic i actiu i com a eina d’aprenentatge, treballant tant continguts curriculars de suport i/o ampliació, així com també com a font de recerca d’informació i d’aprenentatge com a usuari de les noves tecnologies.

______________________________________________________________________________________ EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE