Recull literari 15

Page 1

RECULL LITERARI SANT JORDI 2015

Escola Salvador Espriu Sant Feliu de Llobregat


ÍNDEX: Els llibres

Pàg. 2 Educació Infantil

Concurs de dracs La classe dels focs La classe de les bombetes La classe de les cuques de llum La classe del far La classe dels llampecs La classe dels petards

Pàg. 3 Pàg. 4 Pàg. 5 Pàg. 6-7 Pàg. 8-9-10 Pàg. 11 Pàg. 12

Cicle inicial Concurs de castells El ruc de les orelles llargues El pirata barba negra El drac que no podia volar La nena i el drac

Pàg. 13 Pàg. 14 Pàg. 15 Pàg. 16 Pàg. 17

Cicle Mitjà Concurs de roses Concurs de cavallers Un personatge misteriós Els petits dracs lectors La dimensión mágica La imaginació tornarà? No a la discriminació El gigante bueno

Pàg. 18 Pàg. 19 Pàg. 20 Pàg. 21 Pàg. 22 Pàg. 23-24 Pàg. 25 Pàg. 26

Cicle Superior Concurs de princeses Dins el televisor La flor campaneta! Amistad entre cuentos My favourite endangered animal El bosc La lluna Las vacaciones The talking tree

Pàg. 27 Pàg. 28-29 Pàg. 30 Pàg. 31 Pàg. 32 Pàg. 33 Pàg. 34 Pàg. 35 Pàg. 36

Concurs literari i artístic AMPA Punts de llibres Categoria Infantil / Inicial Punts de llibres Categoria Mitjà / Adults El pastís gegant”

Pàg.37 Pàg. 38 Pàg. 39 Pàg. 40-41 1


ELS LLIBRES

Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre. Tot allò que et donarà no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia. Joana Raspall

2


EDUCACIÓ INFANTIL

Lea Llaudis García P5B GUANYADORA

Lucía Hidalgo Hens P3B FINALISTA

Berta Gómez Ferrero P4B FINALISTA

Alba Fàbrega Solórzano P5A FINALISTA

Roger Montaña Fondevila P3A FINALISTA

Valèria Foguet Valenzuela P4A FINALISTA 3


US PRESENTEM ALS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DELS FOCSS, ELS MÉS DIVERTITS DEL MÓN.

4


ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DE LES BOMBETES S’HAN DIBUIXAT I MOLT GUAPOS HAN QUEDAT.

5


RESCATEM AL LLOP POPOT HI HAVIA UNA VEGADA, UNA NENA QUE TENIA UN GOS.

UN BON DIA VAN DECIDIR ANAR A PASSEJAR PER LA MUNTANYA.

PER ALLÀ A PROP HI PASSAVA UN RIU. EL GOS VA ANAR A BEURE AIGUA PERQUÈ TENIA SED. QUAN DE SOBTE VAN VEURE QUE HI HAVIA UN LLOP OFEGANT-SE. LA NENA, QUE ES DEIA ANNA, VA ANAR CORRENTS A CASA SEVA A BUSCAR UNA CORDA PER AJUDAR AL LLOP.

QUAN JA TENIA LA CORDA, VA CÓRRER CAP AL RIU I LI VA TIRAR AL LLOP.

6


EL LLOP LA VA AGAFAR AMB LES DENTS I VA COMENÇAR A ESTIRAR. EL SEU GOS TAMBÉ LA VA AJUDAR. VAN ESTIRAR, ESTIRAR, ESTIRAR TANT QUE VAN FER MOLT DE SOROLL. UNES TORTUGUETES QUE DORMIEN A LA VORA DEL RIU ES VAN DESPERTAR I TAMBÉ VAN AJUDAR.

QUAN VAN PODER TREURE DE L’AIGUA AL LLOP POPOT ES VAN POSAR TOTS MOLT CONTENTS I HO VAN CELEBRAR FENT UNA FESTA.

CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT, CONTE CONTAT, SI NO ÉS MENTIDA, SERÀ VERITAT !

CONTE CREAT PER ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DE P4 A « LES CUQUES DE LLUM »

7


EL CASTELL HI HAVIA UNA VEGADA UN CASTELL ON VIVIA UN REI, UNA REINA, UN CAVALLER, UNA PRINCESA I UN GOS QUE PARLAVA I QUE ES DEIA MAGICDÚ.

UN DIA, UN DRAC I UN HOME-DRAC, QUE ERA QUI EL CUIDAVA, VAN ANAR AL CASTELL PERQUÈ VOLIEN CREMAR-HO TOT. ESTAVEN MOLT ENFADATS PERQUÈ ELS GUÀRDIES QUE VIGILAVEN EL CASTELL NO ELS VAN DEIXAR ENTRAR. EL DRAC I L'HOME-DRAC TENIEN GANA I NOMÉS VOLIEN DEMANAR MENJAR AL REI I A LA REINA, PERÒ COM QUE NO ELS VAN DEIXAR ENTRAR ES VAN POSAR TRISTOS I ES VAN ENFADAR.

8


DE SOBTE, LA PORTA ES VA OBRIR SOLA I EL MAGICDÚ ES VA ESCAPAR. LLAVORS EL DRAC I L'HOME-DRAC VAN ENTRAR AL CASTELL I VAN COMENÇAR A CREMAR COSES. HI HAVIA MOLTS CRITS AL CASTELL.

EL REI, LA REINA, LA PRINCESA I EL CAVALLER VAN CÓRRER PER A AVISAR ELS BOMBERS I QUE APAGUESSIN EL FOC. QUAN VAN ARRIBAR VAN APAGAR-LO I VAN FICAR AL DRAC I L'HOME-DRAC A LA PRESÓ. ELS VAN EXPLICAR QUE SI TENIEN GANA PODIEN ANAR AL BOSC A BUSCAR MENJAR, O DEMANAR-LO, PERÒ QUE NO S'HAVIEN DE CREMAR LES COSES. ELLS VAN CONTESTAR QUE NO HO TORNARIEN A FER.

9


EL MAGICDÚ VA TORNAR AL CASTELL EN EL COTXE D'UN PILOT DE CARRERES QUE EL VA AJUDAR A ARRIBAR, JA QUE ELL LI VA EXPLICAR COM ARRIBAR-HI.

VAN DECIDIR FER UNA FESTA I CONVIDAR AL DRAC I L'HOME-DRAC. AIXÍ TOTHOM ES VA FER AMIC. VAN MENJAR MOLT I QUAN VAN ACABAR VAN FER UN FESTA DE PIJAMES.

I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S'HA ACABAT!

CONTE IDEAT I IL·LUSTRAT PELS NENS I PER LES NENES DE LA CLASSE DEL FAR (P4B)

10


RODOLINS CREATS I IL路LUSTRATS PELS NENS I PER LES NENES DE LA CLASSE DELS LLAMPECS (P5A)

11


RODOLINS CREATS I IL路LUSTRATS PELS NENS I PER LES NENES DE LA CLASSE DELS PETARDS (P5B)

12


CICLE INICIAL

África Lagos Caballero 1A FINALISTA

Jordi Gilabert Sedó 2A FINALISTA

Mireia Rosdevall Arjona 1B FINALISTA

Jon Pérez Horta 2B GUANYADOR

13


EL RUC DE LES ORELLES LLARGUES

Hi havia una vegada un ruc que tenia les orelles llargues i no podia caminar perquè se les trepitjava. I plorava perquè va anar al veterinari i li va dir : - Te les haurem de tallar ! El ruc es va estranyar molt i allò no li va agradar gens. Llavors, els seus amics li van dir que es fes un pentinat divertit amb les orelles, i a tota la gent del poble els va agradar molt. I va tornar a ser un ruc feliç.

Rita Sadurní Fàbregas 1r. A

14


EL PIRATA BARBA NEGRA

Hi

havia una vegada un pirata que estava enfadat, perquè mai havia trobat

un tresor. Es deia en Barba Negra i no tenia tripulació. Un dia navegant i navegant va descobrir un tresor, però quan l'anava a agafar, va veure un altra pirata que també el volia. L'altra pirata el va agafar primer i en Barba Negra corria i corria darrere d'ell, fins que van arribar a una cova sense sortida. Va agafar el tresor i va fugir en el seu vaixell, estava tan content, per fi tenia un tresor d'or brillant, però que molt brillant. L'altra pirata cridava desesperat. Cridava com un boig, tant que s'escoltava per tot el Món. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, conte contat.

Roc Bayod Secanell 1rB

15


EL DRAC QUE NO PODIA VOLAR Hi havia una vegada un drac que no podia volar i s’havia d’enfrontar a tots els perills de la Terra. A la Terra hi havia perills com cobres, aranyes, molts animals verinosos i dolents. El drac estava molt preocupat, perquè estar sense ales era massa complicat. Amb el temps s’anava fent gran i un dia es va posar a dormir perquè arribava l’hivern i tenia molta son. Va estar hivernant. Va estar dormint durant molt i molt temps, fins que un dia es va despertar i li havien sortit unes grans ales. Li van fer moltíssima il·lusió! Va haver d’aprendre a volar i encara va trigar un temps, perquè no era fàcil, fins que ja en va saber molt i volava molt content per tot el món. I vet aquí un gos i vet aquí un drac, aquest conte s’ha acabat.

Kennet Vidal Fraile 2nA

16


LA NENA I EL DRAC Hi havia una vegada fa molt de temps una nena que es deia Marta i vivia a una casa al mig del bosc. La Marta tenia el cabell llarg, era de color marró fluix, la cara era rodoneta i els ulls de color blau fluix. Era primeta. La seva mare sempre li deia que no veiés pel·lícules de por perquè a la nit tenia malsons i anava a dormir a l’habitació dels pares. Un dia va venir a casa seva un drac disfressat d’un senyor amb barba, amb una jaqueta de color marró fluix, unes ulleres negres i un barret del mateix color de la jaqueta. Va trucar al timbre. La Marta va obrir la porta i es va trobar un home molt estrany, amb una veu molt greu. Ella es pensava que era un malson, però era veritat. La Marta li va preguntar: - Qui és vostè? És un amic del meu pare? El senyor li va dir que sí que era un amic i la Marta li va dir: - Hola senyor! Com està? Li va contestar: - Hola nena, jo estic bé i tu com estàs? Llavors va entrar i el terra es va començar a moure. Va veure que era el caminar d’aquell senyor tan estrany perquè era molt fort i tenia els peus molt grossos. La Marta estava sola i tenia una mica de por. Mentre caminava, al senyor se li va caure la roba i...sorpresa! era un drac! Això ho explicava tot: que tenia els peus molt grossos i per això era tan fort i tenia aquella veu tan greu. Llavors va venir el pare i estava a punt de veure’l, però la Marta va amagar el drac dintre de l’armari de la seva habitació per què el pare no s’espantés. Aleshores va entrar el pare a l’habitació per a veure la seva filla. El pare li va preguntar què li passava i quan la Marta li va explicar, el pare li va dir que segur que havia tingut un altre malson. Però llavors va sentir un soroll a l’armari, va obrir la porta, va veure el drac i ... es va espantar! El drac era bo. Aleshores els va dir que estava molt sol i que volia ser amic d’ells, per això s’havia disfressat de persona. La Marta i els seus pares el van deixar quedar a casa i es van fer amics. I conte contat aquest conte ja s’ha acabat. Aran Mayugo Rodríguez 2nB

ssssssssssss 17


CICLE MITJร

Nerea Gonzรกlez Palomo 4B FINALISTA

Manuel Palomino Cebey 4B FINALISTA

Iker Gil Carriรณn 4A GUANYADOR

Noa Coronado Fernรกndez4A FINALISTA 18


Alex Cembranos Fuentes 3B FINALISTA

Nahia Navarro Enríquez 3B GUANYADORA

Lucas Morán Prieto 3A FINALISTA

Alejandro Coloma Sainz 3A FINALISTA

19


UN PERSONATGE MISTERIÓS Fa molt i molt de temps , en un poble allunyat , hi vivia un home estrany i misteriós del que ningú no sabia res de res , ni quan havia arribat , ni d'on venia, ni el que feia allà... El poble era molt antic, amb cases velles i atrotinades. Els seus habitants eren força pobres. Aquest home misteriós vivia sol i no tenia amics . La gent es pensava que tenia uns vint anys aproximadament, però ningú l'havia pogut veure bé. Era alt com un pi i fort com una roca . Deien que era força tossut, egoista com ningú i molt vergonyós. Portava sempre una capa negra, que el tapava fins i tot la cara, i un bastó . Un dia qualsevol, aquest personatge misteriós, va anar per primera vegada al bosc Negre, allà on els habitants del poble tenien por i no gosaven ni acostar-s'hi. Sempre havien sentit dir que hi havia monstres, rates-pinyades, aranyes verinoses... Aquest home semblava que no tenia gens de por. Tot decidit va endinsar-se en el bosc Negre. Va observar al seu voltant i no va veure ni rates-pinyades ni res semblant.. Va posar atenció i va descobrir una cova enmig d'uns arbres pelats. A prop d'un arbre molt amb el tronc ben negre . Ell es va asseure a sobre d'un tronc caigut al terra .De cop les arrels del tronc semblaven que s'aixecaven i el volien atrapar, però ell va aconseguir deslliurar-se i va fugir. Quan va arribar a casa seva va recordar que tenia una llanterna. Va anar a veure si la trobava. Va tornar al bosc, lluny al costat de la font va veure la porta de la cova . Li donava una mica de por, però va entrar. Dintre hi havia cristalls de tots colors: verd, blau, taronja, groc lila. No semblava que fos un lloc terrorífic. De sobte va caure en un parany i va veure uns éssers semblants a uns trols verds. Eren lletjos i pudents. Va intentar sortir d'allà, però no podia de cap de les maneres, fins que al final amb un ganivet es va deslligar i va sortir corrents com una llebre. S'havia fet de dia i els que passaven pel carrer van veure un home gran que semblava un avi, corrent amb una capa negre i un bastó. Aquell dia van descobrir que l'home misteriós era en realitat un home com qualsevol que també tenia por de la foscor . I des de llavors va deixar de ser l'home misteriós i el van tractar com un més del poble. Irene Ramos Gómez 3rA

20


ELS PETITS DRACS LECTORS Hola nois i noies! Sóc una bruixa i visc en un castell, i avui os vull explicar el que li va passar al meu amic Cuallarga. Estigueu ven atents i podreu entendre i gaudir de la seva història. Fa mols temps a prop de casa meva vivia un drac que es deia Cuallarga, era molt tafaner i curiós. Un dia quan el meu ratpenat i jo descansàvem, algú va entrar a tafanejar, i sabeu què? , al dia següent els meus llibres de lectura no hi eren! Us asseguro que els vaig buscar per tot arreu, el ratpenat i jo vam remenar tot el castell però no hi havia manera de trobar-los. L’endemà em vaig despertar molt d’hora, vaig sortir a fora i vaig buscar per tots els racons a veure si trobava els meus llibres. Després de buscar durant moltes hores, els vaig trobar al costat d’un llac ple de nenúfars, a prop del bosc. Vaig agafar un dels llibres i de sobte un drac , en Cuallarga, que tenia el seu cau al bosc i sentia passió pels llibres, va saltar al meu davant i me’l va agafar. Jo li vaig preguntar: -

Per què has agafat els meus llibres? Els vull per llegir-los i divertir-me – va contestar Cuallarga.

Jo molt enfadada, però contenta per haver trobat els llibres li vaig demanar que me’ls tornés tots. En Cuallarga trist i amb la cua entre les cames va marxar i va deixar-los allà. - Són molt divertits m’agradaria llegir-los! – va cridar l’animal. Al cap de dues setmanes ens vam tornar a veure a la vora del llac, ell estava trist. Em va explicar que estava molt sol, que s’avorria, que no tenia parella, em va demanar que si algun dels meus llibres podria ajudar-lo a trobar una “dragona”. No tenia ni idea de com fer-ho, vaig consultar llibres d’animals, d’encanteris… i en vaig trobar més que no em pensava. A Cuallarga li va ser difícil decidir, al final li va agradar molt la Coloraines, una dragona molt moderna. A la primavera es van aparellar i estaven molt contents. En Cuallarga i la Coloraines van tenir dotze dragonets: quatre mascles i vuit femelles. Des del dia del seu naixement, cada nit els llegeixo un conte, s’han fet uns grans lectors i espero que vosaltres també ho sigueu. CONTE CONTAT AQUEST CONTE S’HA ACABAT

Espero que després d’aquesta història us agradin més els llibres!

Noa Manuel García 3r B

21


LA DIMENSIÓN MÁGICA Había una vez una niña llamada Emma. Era una chica muy guapa, tenía el cabello rubio como el oro y los ojos azules como el mar. Vestía con una camiseta blanca que le llegaba al ombligo y una falda azul que llegaba hasta las rodillas. Tenía un hermano que se llamaba Víctor. Era alto como un pino, tenía el cabello marrón como el chocolate y los ojos negros. Vestía con una camiseta roja y unos vaqueros azules. Víctor y Emma tenían nueve años y sus padres estaban divorciados. La madre era rica, tenía una mansión y el padre era pobre y vivía en una casa de alquiler.

Un día, Emma y Víctor encontraron una gran roca mientras paseaban y Emma, sin pensarlo, la empujó. ¡La tierra empezó a temblar! ¡Tenían mucho miedo! - ¿Qué pasa? – preguntó Emma. - No lo sé – contestó Víctor. - ¡Aaaaaah! – gritaron a la vez. Pero nadie les oía. Entonces se abrió un portal que llevaba a otra dimensión. Emma tenía miedo. - ¡Yo no entro! – repetía una y otra vez. Víctor pensaba que sería divertido y al final la convenció y entraron. Al principio estaba todo oscuro, Emma vio a Cenicienta y Víctor a un príncipe. Entonces…¡ empezaron a salir un montón de personajes! Los dos, alucinados, empezaron a jugar, era como estar dentro de un libro. Pero no se acordaban que en los cuentos también hay personajes malos. De repente oyeron un trueno. - Tengo miedo – decía Emma. Empezaron a salir Maléfica y todo su ejército. Los niños, asustados, intentaron salir, pero no pudieron. Siguieron a los personajes buenos y se encerraron en la cabaña de los siete enanitos para pensar cómo podían vencerlos.

Se vistieron de guerra, las hadas con sus polvos enviaron a Maléfica a no se sabe dónde y los demás vencieron a su ejército. Emma y Víctor volvieron a casa y escribieron un libro sobre lo que les había pasado.

Cuento contado, ya se ha acabado. Carla Luque Herrero 3A 22


LA IMAGINACIÓ TORNARÀ? Hi havia una vegada un senyor que es deia Mister Robin. Era alt, prim i tenia els cabells rossos. Aquest senyor no tenia imaginació per a res. Prop d’allà hi havia un poble que es deia Súper Imaginació, on tot era fantasiós. Melody, la fada principal, una noieta petita, simpàtica i amb el cabell roig, es va preocupar per la situació del senyor Robin. Melody, sempre anava acompanyada del seu unicorn Clowy, un bonic cavall blanc com la neu. Un dia, Melody va pensar que quan el senyor Robin estigués dormint l’aniria a buscar per a endurse’l al seu poble, per tornar-li la imaginació. Aquella mateixa nit, Melody i Clowy, van anar a casa d’en Robin. Molt sigil·losament van obrir la porta amb els seus poders màgics, van entrar i es van dirigir cap a l’habitació, una habitació enorme. I en el moment més important de l’operació: -

Aaaxiiisssss!- Un sorollós esternut li va sortir a la Melody. Clowy, automàticament, li va tapar la boca. El senyor Robin es va despertar d’un bot, i amb els ulls ben oberts, va fer una ullada a l’habitació, però al no veure res, es va tornar a dormir. Quan tot va tornar a la calma, els nostres amics, van continuar amb el seu pla, molt entusiasmats. - Bé, Clowy!. Ara llençarem els pols màgics de fada, per a transportar-lo cap a casa. Van llençar els pols a sobre del Sr. Robin i va començar a flotar pels aires. Li van posar una corda en forma de corretja, per la cintura, a fi d’arrossegar-lo fins al poble Súper Imaginació. Quan van arribar al poble, ja era al dematí, el Sr. Robin començava a despertar-se, no podia creure el que veia: fades, trols, unicorns, ... En Robin va fer un crit, i les fades van sortir volant pels aires. Els trols, com eren molt alts, les van agafar per a deixar-les a terra. Ja més tranquil, en Robin va preguntar a on era. La Melody li va explicar que estava en el poble de la Imaginació, i que tot el que allí passava, s’ho havia d’imaginar. Molt preocupat, va contestar que ell, allí no podria viure, ja que no tenia imaginació. Melody, esperançada, deia que tothom en té, com a mínim una mica, però hi ha gent que encara ho porta a dins del cos. Robin impacient, va preguntar: - Què farem per a que em torni la imaginació? Semblava que tenia interès, però en realitat, la única cosa que desitjava era marxar d’allà. La Melody, en Clowy i el Sr. Robin es van posar en marxa, camí cap a la Muntanya dels Somnis. Allà veurien diferents coses: animals, plantes, objectes, llums, .... però cadascú les seves. Tot allò era una prova, però no qualsevol, si no aprovava es quedaria allà per sempre. El Robin, cridant com un boig, va dir: -

Nooooo! 23


La Melody, amb resignació, li va contestar: - No hi ha alternativa. La prova començava, tots tres havia d’anar pujant i explicar el que veien, però en Robin, era l’únic que no veia res. La imaginació no sortia d’aquell cos. Però Melody no es rendia, ella anava dient el que veia: flors que ballaven, ocells que nedaven , arbres que reien .... Mica en mica, mentre anava pujant, començava a veure coses que no eren normals per ell. Com per exemple: insectes molt grans, ovelles blaves, un pastor molt petit... La Melody en sentir aquestes paraules d’en Robin, ho va tenir clar: l’hi havia tornat la imaginació! Com finalment, va aconseguir el seu propòsit, van decidir fer una celebració. Anaven passant les hores i es divertien molt, però com que era molt tard en Robin havia de marxar. Durant el camí de tornada a casa, en Robin anava imaginant que volava i que veia persones flotant als núvols. Quan finalment va arribar va caure adormit al llit. -

Bona nit Qui és? - va preguntar en Robin Sóc la imaginació. Que descansis

I conte contat, conte acabat!

Patricia Espinosa García 4tA

cccccc 24


NO A LA DISCRIMINACIÓ Hi havia una vegada, no fa gaire temps, un nen que es deia Dagby i que vivia als Estats Units, a la ciutat de Nova York.

En Dagby ho estava passant molt malament perquè contínuament li pegaven a l’escola per la seva condició d’estranger. El pare era de Senegal i la mare de Nova York, i es van conèixer quan la seva mare va viatjar a Senegal amb una ONG. Es van enamorar i en poc temps van casar-se i va néixer el Dagby. Aleshores van decidir anar a viure a Nova York. Al poc d’anar a l’escola, al xiquet li van començar a pegar. No volia explicar-ho als pares, fins que un dia no va poder aguantar-se i els ho va dir. Van estar pensant que podrien fer. - Podríem lluitar pel nostre dret de no a la discriminació - va dir la mare. - I si tornem al Senegal?? – va preguntar el Dagby. Van contestar tots amb alegria: - Si!!!!!!!!!! Els bitllets valien molts diners, però amb l’ajuda dels amics els van aconseguir. Quan l’avió estava a punt d’enlairar-se, en Dagby va tenir el pressentiment de que alguna cosa anava a passar, no sabia si bona o dolenta. Al cap d’una estona va fallar un motor, van sortir estrelles com si fos la nit de Sant Joan i l’avió va caure a l’aigua. El Daby va pensar que se’n anava i que ningú l’estimava. De sobte va sentir que la seva família el cridava i es va despertar.

Estava a la seva habitació, tot havia estat un somni i faltaven pocs dies per marxar a Senegal. Al despertar, en Dagby va explicar el somni als pares, que van creure que era un pressentiment i que allò podia passar en realitat, i van decidir quedar-se a lluitar pels seus drets. Van anar al col·legi, van explicar els problemes que tenia amb els companys i els van ajudar a tota la família.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. Sergi Llaveria Núñez 4tB

25


EL GIGANTE BUENO Había una vez un gigante que se llamaba Buford Gramde, tenía cuarenta años y era enorme, gordito y alto como un pino, que hablando de pinos, se los comía como si nada, pero volviendo al tema central, era calvo y tenía dos dientes negros y grandes. Vivía en una ciudad en Gigantelandia. Era curioso desde pequeño. Ahora quería viajar al mundo del futuro donde el se imaginaba que había, niños, robots, cohetes, mares especiales, piscinas...

Un dia de lluvia, Buford mirando observó algo que nunca había visto, corrió hacia el horizonte y vio un ¡ARCO IRIS! entonces emocionado se lanzó a él, y apareció en un mundo de hadas donde había vestidos de muchos colores, rosas, lilas, azules... Le gustó , pero regresó a su ciudad.

Otro día de lluvia espero a que saliera el arco iris, se lanzó y apareció en el mundo de los Trabulbers, estos personajes tenían las orejas marrones, la nariz roja y eran como piedras. No le gusto cerró los ojos y regreso rápidamente, le dio tiempo a volverse a lanzar, entonces sí que estaba donde él quería ir, el mundo del futuro. Los niños se asustaron, los robots se estropearon, los cohetes y las naves espaciales salieron volando solas del susto. El gigante con las manos extendidas dijo: _ ¡Solo quiero que no tengáis miedo! ¡Soy bueno!. Los niños callaron, los cohetes volvieron y los robots funcionaron. Todos le preguntaban:

- ¿De dónde vienes? - ¿Cómo eres tan grande?.. Buford los tranquilizó, les explicó su vida y las ganas que tenia de ver el futuro. Los niños y los robots le abuzaron y le decían: - ¡Gracias por no comernos! Se hicieron buenos amigos, el gigante aprendió muchas cosas, pero pasado un tiempo quiso regresó a su ciudad. Había aprendido el camino y cuando sentía nostalgia volvía al futuro a través de su pasadizo secreto. Lucia Muñoz Vázquez 4tB

26


CICLE SUPERIOR

Alba Muñoz González 5B FINALISTA

Gerard Calero Rodríguez 6B GUANYADOR

Lucía Álvarez Illescas 6A FINALISTA

Telmo Iñigo Álvarez 5A FINALISTA 27


DINS EL TELEVISOR Era un dia gris de tempesta i la Joana i l’Adrià eren a casa amb els seus pares. La Joana i l’Adrià eren dos germans de deu i vuit anys que sempre estaven llegint. Quan s’avorrien, llegien. Portaven tres dies sense sortir de casa seva i ja no sabien què llegir. Queien llamps i trons, i els carrers es començaven a inundar. L’Adrià va començar a re buscar entre caixes i armaris, a veure si trobava algun llibre. Buscant i buscant, va trobar un televisor. No era un televisor qualsevol, era molt estrany. Sense pensar-ho dues vegades, el va portar al menjador i el va engegar. Feien una pel·lícula de fantasia, sortien fades, dracs, cavallers, princeses .... Era molt estrany. Els personatges no feien res, no parlaven ni reien, només caminaven i es paraven. En aquell moment de silenci, un llamp va caure sobre el televisor. Tot seguit l’aparell va començar a tremolar quan un raig de llum ho va tornar tot blanc. A continuació, la Joana i l’Adrià es van trobar en un camp de flors i havia parat de ploure. Tot sorpresos, es van posar a investigar. Mirant, mirant, la Joana va trobar una fada molt petita i maca. Es va quedar bocabadada i va sortir ràpidament a buscar l’Adrià, i la fada la va seguir. El va buscar per tot arreu, però..... no hi era! Llavors es va sentir una veueta .... espera Joana! Era la fada. La Joana va parar i la fada li va dir: -

L’Adrià ha estat capturat per uns romans! L’has de rescatar, però tranquil·la, et donaré una mica de màgia i quan el trobis heu de dir els dos junts ....tornem a casa!

La fada li va donar a la Joana unes ales i va desaparèixer tota convençuda. Es va posar en marxa. Va veure trols, dracs, fantasmes i moltes coses estranyes. Per fi va veure un romà. El va seguir i va arribar a un castell molt gran fet de metall. Va entrar per una finestra i va veure l’Adrià tancat darrere unes reixes. -Vine , Adrià- va xiuxiuejar la Joana. Amb la seva màgia, el va fer petit i el va treure.

28


Un cop rescatat, li va explicar tot i tots dos van cridar: Tornem a casa! Tot es va tornar blanc de nou.... Quan van tornar a veure amb normalitat ja estaven a casa. Tots dos van córrer emocionats cap els seus pares i els ho van explicar tot. Els pares van dir que havien entrat a la pel·lícula, però no sabien que hi havien entrat de debò. I tot això és tan veritat com si no hagués passat.

Nàdia Rosdevall Arjona 5èA

qqqq

29


LA FLOR CAMPANETA! Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven, hi havia una flor que es deia Campaneta. Era de color blanc i molt simpàtica. Vivia en un jardí on els nens i nenes anaven a recollir flors, però mai l’havien escollit .Ella tenia un somni, volia ser una rosa ben forta i bonica. Però havia tingut mala sort, ella no sabia quina flor era, perquè encara no havia crescut del tot. Un dia, l’Edugira-sol, el millor amic d’ella, va avisar a tothom que el dilluns 13 de maig els visitaria un jardiner a les 8 del vespre per arrancar totes les flors i plantar-ne de noves. Aquell mateix dia, de bon matí, abans que es presentés el jardiner, una nena va agafar la Campaneta. Ella estava al·lucinant !!!Per fi algú l’havia agafat! Però els seus amics desapareixerien... I això no li agradava gens. Havia de fer alguna cosa. En arribar a casa de la nena, va començar a explicar-li tot el què passava amb molta tristesa. -Ajuda’m si us plau! Estem en perill i no sabem què fer... La nena, una mica confosa per la història que escoltava li va contestar. -T’ajudaré però... què podem fer? -Jo tinc una idea, però m’has d’escoltar. Per cert, em pots dir “Campaneta”. -A mi “Nora”-va respondre, la nena. La Campaneta li va plantejar el pla a la Nora: i va agafar moltes pales, testos i va trucar als amics perquè junts ho farien millor. Els nens i nenes reunits al jardí van començar a agafar totes les flors i anaven posant- les als testos. La Campaneta veia els nens i nenes treballant amb molt d’esforç i va pensar que no es podia quedar allà sense fer res i va començar a ajudar a les altres flors a sortir de la terra. Van deixar el jardí sense ni una flor. Els nens se’n van emportar els testos cada un a casa seva compromesos a cuidar-les i quan el jardiner va arribar es va quedar del tot confós. -Es suposava que havia d’arrancar les flors però.. no n’hi ha ni una. M’han pres el pèl o què !!!??? La Campaneta va aprendre que si tots treballem en equip podem aconseguir el que sigui. A partir d’aquell dia, cada diumenge es reuneixen els nens amb les seves flors i celebren una festa de germanor. A la Campaneta ja no li importava no ser una rosa, perquè havia trobat la felicitat. Júlia Martínez Moreno 5èB

4444 30


AMISTAD ENTRE CUENTOS ¿Conocen el popular cuento de los tres cerditos? Ellos estaban hartos de hacer siempre lo mismo. ¿Sabían ustedes que cuando alguien lee un cuento, sus personajes lo viven de verdad? Ellos iban al bosque, construían casas, el lobo soplaba, lo vencían, lo quemaban… Un día, encontraron una puerta abierta; estaban a un suspiro de cambiar sus vidas por completo. ¿Pero qué es esto? La hechicera que ha abierto el portal ha sido Maléfica, la malvada bruja de la Bella Durmiente. Y lo ha hecho para que destrocen la feliz vida de Aurora, la bella princesa protagonista del cuento, que está a punto de casarse con su príncipe azul. Los Tres Cerditos y Pinocho, otro personaje de cuento que también atravesó el portal porque estaba cansado de ser siempre el mentiroso número uno de su pueblo, acabaron con la feliz boda: ¡ el pastel… salió por los aires! ¡ el vestido de la princesa… estropeado! Pinocho, aunque estaba harto de decir mentiras, aquel día, se le escapó una diciendo que no había sido ni él ni ninguno de sus mejores amigos, los cerditos, los que habían arruinado la boda de Aurora. Le creció tanto la nariz, que llegó a la mazmorra donde estaba Maléfica. La bruja, enfurecida, tele transportó e hizo que se desmayaran él y sus cómplices y los encerró en una casa de ladrillos, que había dentro de la mazmorra. En ese mismo momento, la protagonista de otro cuento popular, Caperucita Roja, se desvió de su camino y a lo lejos vio un castillo. Fue hacía él, bajó a las mazmorras y allí encontró a Pinocho y a los Tres Cerditos. Liberó a los personajes obligando a Maléfica a abrir el portal con ayuda de su caperuza roja mágica y gritó: ¡Corred hacia el portal antes de que se cierre! Huyeron cada uno hacia su respectivo cuento, pero… el lobo soplaba más fuerte ¡podía destruir la casa de ladrillos! Pinocho se quedó con la nariz larga y atrapado para siempre en la ballena, junto a su padre Gepeto. A su vez, la abuelita de la Caperucita Roja no fue rescatada por el cazador. ¿Qué había pasado? No eran felices, madre mía, que desastre, continuaban con sus pésimas vidas. Hermione Granger, de la película de Harry Potter, acudió a socorrerlos, les abrió el portal de nuevo. Una vez dentro, encontraron a Maléfica y la encerraron en el cuento de Hansel y Gretel, los cuales se encargaron de acabar con ella. El lobo ya no soplaba tan fuerte. Pinocho era un niño normal, de carne y hueso, sin cambiarle su tamaño de la nariz y el cazador llegó a tiempo para socorrer a la abuelita. Cada año hacían una fiesta y recordaban el dicho: “más vale malo conocido, que bueno por conocer”. Ferran Suadas Fuentes 5è B

BBBB 31


My favourite endangered animal

My favourite endangered animal is the dolphin. The dolphin lives in the seas worldwide and in the Amazon river. Dolphins are carnivorous, they always eat fish and squid. They are mammals. This animal has got a lot of colours as grey, black and white too. Dolphins are endangered because of pollution and loss of habitat. People fish dolphins to eat their meat. The ships often hit dolphins and kill them. I like this animal because is beautiful and funny. It's one of the most intelligent animals in the world.

by Alex Guillén Martínez 5 èA

cc cc cc 32


EL BOSC

Mentre respiro l’aire pur sento els cants dels cucuts. La flor silenciosa s’amaga mentre espero impacient la tornada.

Els arbres moren, els cants em bressolen, i jo poc a poc m’entristeixo mentre ells s’allunyen i ploren.

Les fulles s’adormen, cauen lentament el suau vent les acompanya, en el seu ball etern.

Els arbres nus tremolen, mentre les branques els consolen: Abraçades de tardor, que transmetent escalfor.

Catifes taronges guarneixen el bosc, m’enlluerno mirant-les. Ja ha arribat la Tardor!!!

Daniel Caballero Aguiló 6A

ssss 33


LA

LLUNA

La nit arriba; la lluna es desperta. El cel es ben brillant ple d’estels centellejant.

La lluna es banya al mar. Les estrelles que la miren, geloses estan de veure-ho. Elles, també ho voldrien.

Sembla un formatge gegant tot ple de forats. Però... sabeu la veritat? És un satèl·lit natural.

Lluna, lluna, lluna... Què faríem sense tu!! La nit què fosca seria sense la teva llum.

Joel Cabrera Carrasco 6è B

34


Las vacaciones Dias para disfrutar leer, reir y viajar, en barco, tren o avión mis vacaciones son.

En la playa , pongo la toalla, hago un castillo de arena, y en el agua, hago de ballena.

La montaña es fabulosa haciendo cualquier cosa, no hay mar, pero hay piscina, y en ella puedo hacer, de pingüina.

Las vacaciones empiezan y acaban y en la memoria se guardan. A nuestros amigos les explicamos Lo bien que nos lo pasamos. Abril Guerrero Murcia 6èB

35


THE TALKING TREE Once upon a time there were two nuts that they always were arguing and fighting. Their names were Pepa and Pepe. They always were at the top of a tree. One winter's day, the two nuts started to fight because Pepa said that she was the most incredible nut in the world. Then, Pepe got angry, so much angry and he decided not to talk to Pepa all day long. Suddenly, a mysterious voice said: - Stop, don't argue and stop fighting! - Who are you? Pepa said - Do you know who I am? The tree said. - No, who are you? Pepe said. - I am the tree – he said – I am a talking tree. I can talk as you can see. Pepe and Pepa were very surprised. They couldn't believe it. The tree told them that he was tired of hearing them arguing and fighting all the time. - Both of you have got talent and you must learn to talk calmly, work together, and be friends. It is not necessary to argue to know who the best one is. Both of you are good and intelligent. - The tree said. Since then, the two nuts, stopped arguing and they became friends forever. The tree didn' talk anymore.

The end

By Marina Herrero González 6è A

bbb 36


CONCURS LITERARI ARTÍSTIC AMPA

37


PUNTS DE LLIBRES GUANYADORS CATEGORIA INFANTIL

CATEGORIA INICIAL

Ex aequo

Júlia Pino Martínez P5B

Marta Escánez Sencianes 1B 1r

Gael Reinoso Pacheco 1A

38


CATEGORIA MITJÀ

Aitana Araus Burillo 4A

CATEGORIA ADULTS

Esther Sánchez García

39


CONTE GUANYADOR – ADULTS -

EL PASTÍS GEGANT Una de les coses que més ens agrada fer a casa són pastissos. Pastissos de xocolata, de iogurt, de plàtan, de forma rodona, quadra, amb formes d’animals... Però el més divertit és posar sempre una espelma, encara que no sigui el nostre aniversari, perquè així podem bufar i demanar un desig!!! Un dissabte al matí, en Nil i l’Hugo es van aixecar amb moltes ganes de fer un pastís, però aquesta vegada no volien un pastís normal, volien un pastís gegant!!! “mama, un pastís tant gran com el cavaller Guillem o la princesa Violant”, va dir en Nil. “no, no, més gran mama, tant gran com el Drac de Sant Feliu!!! Va dir l’Hugo. Llavors el papa de l’Hugo i del Nil va dir: “doncs haurem de carregar tot en un camió amb els ingredients!!!” -

Però això no pot ser!!! -vaig dir jo

De sobte, vaig recordar que quan jo era petita, els meus pares ens portaven a Barcelona, a una botiga d’espelmes màgiques. “nens, papa, tinc una idea, anem cap a Barcelona !!!!” “però per què mama? A on anem? Van començar a preguntar en Nil i l’Hugo tot neguitosos. “anem a una botiga d’espelmes màgiques”, vaig dir. De camí a Barcelona, Hugo i Nil estaven una mica tristos per què encara no sabien si podrien fer el pastís gegant. Quan va arribar vaig entrar a comprar una espelma màgica per posar al pastís. La botiga era molt maca, hi havia espelmes de tots els colors i formes, havia una fins i tot que era com el Hulk!!! Al Nil i a l’Hugo els hi va encantar. Després d’una estona em vaig decidir per una espelma, la vam comprar i vam tornar a casa a fer el pastís. El vam fer de xocolata negra , xocolata blanca i fruits del bosc, mores i nabius que el papa havia agafat del bosc la setmana anterior, quan vam anar a la muntanya a agafar bolets.

40


Els hi vaig dir que un altre dia faríem el pastís gegant, així que es van quedar contents. Ara sí que sí, el pastís ja havia passat pel forn i s’havia refredat. El vam decorar amb un munt de bolets de colors i figuretes de xocolata. Vam sortir al jardí i vaig posar l’espelma amb forma de “llàntia meravellosa d’Aladí ” que havia comprat. Als nens els hi va encantar. Llavors la mama i el papa vam dir: -Val, ara a demanar un desig i bufar ben fort!!! De sobte, el pastís va començar a créixer i créixer i créixer..., es va fer tant gran com el drac de Sant Feliu!!! Tots els veïns van començar a passar i a tastar el pastís, com que era tant gegant hi havia per tothom. En Nil i l’Hugo van estar molt contens i van anar-se’n al llit rumiant que haurien de tornar a la botiga de les espelmes màgiques cada cop que volguessin fer un pastís. Susana Pacheco Bernal

kkkkkk 41