Esports d'Hivern nº4 // Temporada 2008-2009

www.esportsdhivern.cat

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ESPORTS D’HIVERN

ANY XII • TEMPORADA 08/09 • NÚM.4

ESPORTS D’HIVERN

MUNDIAL D’ESQUÍ ALPÍ A VAL D’ISÈRE ISPO MÚNIC: NOVETATS 2009/2010 PVP: 3,5 EUROS

ENTREVISTA A KATHRIN ZETTEL RED BULL PLAYSTREETS PARAFINAT I ENCERATGE A L’ESQUÍ DE FONS I TOTA L’ACTUALITAT

sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas coordinador editorial

Xavier Bautista cap de redacció

Celes Piedrabuena col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Nacho Oruezábal, Marcos Pérez de Rozas, Panxo Pi-Suñer Osés, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto, Enrique Ribas disseny i maquetació

MPD & Arts, Mònica Colomer i Thilo Schlepper publicitat

Marta Faya. Tel.: 932 111 146 Juan Antonio Gómez. Tel.: 934 879 240

Seccions 006 editorial

administració

María Jesús Torres i Jesús Puente correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat

008 actualitat 010 notícies 046 competició 064 clubs de la FCEH 065 neu professionals

impressió

Graficmon (PRINTED IN SPAIN)

Reportatges

distribució

preu

3,5 Euros, IVA inclòs copyright

© Media Pro Dynamic, S.L. 08022, Barcelona Dipòsit Legal: B-42348-2002 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta

018 ispo 2009: les novetats 024 red bull playstreets: el freestyle envaeix els carrers 028 esquí de fons: parafines i ceres 034 val d’isère 2009: campionat del món d’esquí alpí 040 entrevista: kathrin zettel 058 mites i llegendes

revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Snowboard 060 SnowKorner

Federació Catalana d'Esports d'Hivern President: Ramon Carreras Balmes, 191, 5è 1a. 08006, Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

062 tècnica: leb frontside 180 a 180 out

edita Media Pro Dynamic, S.L.

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 a/e redacció: hivern@mpd.es a/e publicitat: mpd@mpd.es

patrocinadors

col·laboradors

entitats col·laboradores

Revista membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de

03

ANY XII TEMPORADA 08-09 / NÚM. 4

Comercial Atheneum, S.L. Joventut, 19 08830 St. Boi de Llobregat, Barcelona Tel.: 936 544 061 - Fax: 936 401 343 a./e.: atheneum@atheneum.com www.atheneum.com

Ambient al 1r Trofeu Carcamal Audi Quattro Cup de Baqueira (Foto: Tur)

editorial

Hem de canviar el xip de l’esquí Estimats amics i amigues, L’any del Centenari de l'Esquí a Catalunya ens està regalant una de les millors temporades de les darreres dècades. Hi ha neu per tot arreu. Podem baixar per on ens agradi més, sense cap limitació amb excepció del que aconselli la prudència i el nostre nivell. Les pistes a les estacions catalanes estan exuberants de neu, precioses. És un any per gaudir veritablement de les passions que ens són comunes, i ens uneixen esportivament.

Hoquei, mà a mà entre el Barça i el Puigcerdà. Ara que la temporada esportiva ja està força avançada, podríem fer un repàs al que donen de si els nostres esports d’hivern, tot posant per endavant que és per a mi un orgull com a president el nivell tècnic, d’eficàcia i esportiu dels esquiadors i esquiadores, surfistes i patinadors i patinadores catalanes. Semblaria que, d’acord amb el temps i les nevades, s’hauran posat d’acord per explotar justament aquesta temporada. Començant per l’hoquei, el Futbol Club Barcelona just acaba de guanyar la lliga regular, i tot indica que a les finals del play-off es trobaran el Puigcerdà i el Barça.

Joves patinadors amb talent. En patinatge, la parella de ballet de la que forma part Adrià Díaz, patinador català i provinent del nostre Centre de Tecnificació de la Blume, i en individual Alejandro Soler, patinador del Club Gel Puigcerdà, també integrat al grup de tecnificació de patinatge, ens estan regalant unes magnífiques participacions internacionals, entre elles la de les FOGES (Jornades Olímpiques de la Joventut). Per altra banda, patinadors com Francesc Palau i Víctor Bustamante ja s’apropen als nivells més alts, tot seguits d’un nodrit grup de patinadors i patinadores molt joves i amb talent.

Un dels millors equips de surf de neu. En surf de neu som un dels millors equips a la Copa del Món en les disciplines d’estil lliure. Cada setmana sumem meritòries classificacions, entre elles les del mundial de Corea. Precisament, a Corea és on a Molina, acompanyada de les federacions, va recollir la bandera de la FIS que haurà d’onejar a la Tossa durant als propers mundials de 2011. Entre els i les més joves es varen escollir els representants a les FOGES, i va resultar que han estat tots de Catalunya.

Esperançador futur a l’esquí alpí. En esquí alpí és destacable el fet que per primera vegada en molts anys l’equip masculí que representava a Espanya va aconseguir classificar a tots els seus components en les especialitats tècniques en un Mundial. L’actuació del joves esportistes catalans, tant als descens i supergegant com a les tècniques, ha estat un èxit molt meritori, i mostra el camí ascendent que ha agafat el nostre esquí masculí. És un camí llarg, però que es presenta amb clares possibilitats de futurs èxits. La selecció estatal als Mundials, tant en

dones com en homes va estar repleta de catalans. Catalans i catalanes de la nova fornada que clubs i FCEH han anat conduint amb el suport dels centres de tecnificació. L’actuació a la Universíada dels equips catalans ha estat força meritòria. El millor de tot i el que més avala el nostre treball és un fet insòlit fins ara. La selecció espanyola que ens representarà al Mundial Júnior de Gramisch està formada per dos nois i dues noies, tots ells catalans: Andrea Jardí, Aura Mengual, Pol Carreras i Kim Salarich. S’ho han guanyat a pols, i per primer cop participen a un Mundial Júnior esportistes que no estan integrats a la selecció estatal si no al Centre de Tecnificació de la FCEH Cerdanya. No significa això una mancança per part de la RFEDI, si no que es deu al canvi de política i criteri pel qual l’ingrés a les seleccions estatals es produeix en una edat superior, i es deixa als millors esportistes que es desenvolupin, tranquil·lament, dins els seus centres de tecnificació, compaginant esport i estudis.

Els i les fondistes catalanes pressionen. I he deixat amb tota la intenció del món el fons per al final. Els i les catalanes pressionen en tots els fronts, però molt especialment dins la Copa del Món i la Copa d'Europa, on Laura Rogué, que fa pocs dies pujava al podi dels mundials sub-23, ja lidera la Copa d'Europa. Amb les seves contínues victòries és ja la més destacada de totes i tots els esportistes de nòrdic de l’Estat.

Destacaria com a esportistes de neu més destacats en els darrers anys a Jordi Font, Queralt Castellet i, ara, Laura Rogué. Estic segur que estan en disposició de lluitar per superar el currículum d’aquella esportista catalana que està acreditada com la millor dels nostres cent anys d’esports d’hivern. Em refereixo a Conchita Puig.

Que estem una mica per darrere d’altres nacions és un fet que no es pot negar. Però cal reconèixer que lluitem amb mitjans molt diferents i amb clar desavantatge. Un petit detall, quan escric aquestes reflexions la majoria d’infants europeus disposen d'uns preciosos dies de vacances blanques en ple hivern, un fet diferencial que fa que els francesos, els suïssos i molts altres infants europeus puguin conèixer i experimentar els esports de neu, amb família o amb les seves escoles. Estem parlant d’uns esports que són nacionals a la majoria de països europeus, i que a Catalunya, tot i ser un dels més practicats, ha estat tractat com una activitat social i lúdica, com podria ser la d’anar a la platja.

Després de cent anys cal canviar el xip de l’esquí. Nosaltres ho estem fent amb l’ajut dels nostres clubs i mitjança molts projectes de futur.

Ramon Carreras, president de la FCEH

06

actualitat

Conxita Puig, la millor En una temporada com la present, en què estem celebrant el Centenari de l’Esquí no es pot passar per alt la tasca pionera que en el seu moment va dur a terme l’esquiadora Conchita Puig (18/01/1953) als anys setanta. Hem canviat de segle i a dia d’avui l’esquiadora d’Aiguafreda segueix sent una de les millors esquiadores espanyoles i la millor catalana de tots els temps.

Les joves esquiadores catalanes –Aura Mengual, Andrea Jardí o Mireia Clemente– parlen sempre de la importància que té per a elles tenir com a referent la granadina María José Rienda. Sense cap mena de dubte, Rienda és el present de l’esquí nacional, però també és cert que si girem una mica la vista enrere ens podem trobar un dels majors estímuls que poden tenir les joves esquiadores catalanes. Un dels millors miralls en els quals poden veure reflectida la seva ascensió esportiva. Ens estem referint a la trajectòria, curta, però intensa, que va tenir l’esquiadora d’Aiguafreda Conxita Puig.

Currículum esportiu 1974 St. Moritz (Suïssa)

Mundial

1973 Schruns (Àustria)

Copa del Món Eslàlom

Eslàlom

9ª 3ª

1973 Chamonix (França)

Copa del Món Eslàlom

7ª

1972 Para Loup (França)

Copa del Món Eslàlom

7ª

1972 St.Gervais (França)

Copa del Món Gegant

9ª

1972 Bad Gastein (Àustria)

Copa del Món Eslàlom

6ª

1971 Sestriere (Itàlia)

Copa del Món Eslàlom

9ª

1971 Abetone (Itàlia)

Copa del Món Gegant

8ª

1971 Mt. St. Anne (Canadà)

Copa del Món Eslàlom

6ª

1971 Mt. St. Anne (Canadà)

Copa del Món Gegant

5ª

1971 Muerren (Suïssa)

Copa del Món Eslàlom

7ª

1971 Oberstaufen (Alemanya) Copa del Món Eslàlom

6ª

1971 Val d’Isère (França)

Copa del Món Eslàlom

2ª

1970 Val Gardena (Itàlia)

Mundial

Combinada 9ª

Una de les millors Sense por a equivocar-nos, podem dir que Conxita Puig va ser una autèntica pionera de l’esquí alpí a l’Estat, en una època en què l’accés a aquesta pràctica esportiva no era fàcil, i on els nostres representants no ho tenien gens fàcil per poder lluitar de tu a tu amb els esquiadors de països amb més tradició alpina. Tot i això, sempre hi ha casos excepcionals, i un d’ells és el de Conxita Puig. El seu nom va començar a sonar i amb força l’any 1967, quan es va endur la victòria a la Topolini, el Campionat del Món Juvenil, de Monte Badone. Va ser en eslàlom especial, i va deixar a tothom bocabadat i es va proclamar la millor especialista juvenil del món. Així definia la seva actuació d’ella el periodista Andreu Mercé Varela a les pàgines d’El Mundo Deportivo: “Amb seguretat als seus viratges, amb esperit agressiu a les pistes, amb una condició física esplèndida i una tècnica sorprenent, Conxita Puig ha demostrat que en esquí de velocitat la porta del triomf no està sempre tancada als espanyols”, per afe-

08

gir, “la campiona ha sabut aprendre del seu pare una gran afició per l’esquí, una tècnica molt estimable i un estil que dóna enveja contemplar. Si a més afegim que ha heretat una classe que no es pot adquirir i una passió innata per la neu, les banderes i la competició, veurem que l’esquí espanyol ha tingut en el darrer any a dos campions: Conxita Puig i Aurelio García”.

I no anava gens errat Andreu Mercé, ja que els anys posteriors Conxita Puig va mantenir la seva progressió, fins arribar a ser una de les millors esquiadores del món a la dècada dels anys setanta. Va estar present en dos Campionats del Món (Val Gardenia 1970 i St. Moritz 1974, assolint dos novens llocs), en uns Jocs Olímpics (Sapporo, va ser la 29 al descens) i en onze proves de la Copa del Món, disputant les disciplines més tècniques i assolint com a millor resultat la tercera plaça de Schruns, Àustria, al 1973, tercera en eslàlom, sense oblidar-nos de les sis victòries que va assolir a la Copa d’Europa. Després es va casar amb el seu entrenador, Roland Tissot, que havia estat també entrenador del CANM als anys setanta, i que també era entrenador de la selecció francesa i se’n va anar a viure a Megève, on encara resideix, i on encara als seus 55 anys dóna classes d’esquí. Sorprenc, doncs, que es retirés amb només 21 anys, però quan se li comenta aquest fet, ella respon amb un català mig afrancesat que “en aquella època la trajectòria esportiva dels esquiadors era molt curta. A dia d’avui sembla estrany que ho deixés tant jove, quan els esquiadors competeixen i amb èxit més enllà dels 35 anys, però aleshores no era tant estrany”.

Sandra, Stefan i Máxime Igual que el seu pare va fer amb ella, la Conxita ha transmès la passió que sent per l’esquí alpí als seus tres fills: la Sandra, l’Stefan i el Máxime, i tots tres ho han fet força bé. La Sandra, com la seva mare, va guanyar la Topolino, i després de diversos anys amb la selecció espanyola i de patir una sèrie de lesions i problemes ho va deixar per dedicar-se a ser monitora, com la seva mare, i a dia d’avui està casada amb el corredor de Copa del Món Andrej Bachleda. El Máxime Tissot és una de les joves esperances de França, tot i que ja ha disputat 38 curses de la Copa d’Europa i sis de la Copa del Món, mentre que la realitat més palpable és la de l’Stefan. Estem davant un dels millors eslalomistes de França, que ja té al seu currículum dues victòries i sis podis a la Copa d’Europa, així com dos segons llocs a la Copa del Món, les dues en eslàlom, a Are 2006 i Beaver Creek 2005. Però, de nou el destí va ser cruel amb la família Tissot i una sèrie de greus lesions van apartar a l’Stefan de l’alta competició.Enguany l’hem tornat a veure als millors estadis i ara treballa per mirar d’assolir el nivell que ja va demostrar fa uns anys.

notícies Segueix el centenari de l’esquí El tour del centenari de l’esquí a Catalunya no ha fet res més que començar. Si encara no heu gaudit d’aquest acte, encara esteu a temps. El que segueix és el calendari que resta de l’exposició fotogràfica dels cent anys d’esquí a Catalunya aquest 2009.

01 Segueix el Centenari de l’Esquí al llarg de tot aquest 2009.

02 A Vallnord, si dius Patataaa pots tenir premi.

Març: ajuntament de Berga, del 26 de febrer al 26 de març Abril: Vielha Val d'Aran, del 3 al 28 d'abril Maig: Solsona, del 13 al 31 de maig Juny: ajuntament de la Seu d'Urgell, del 5 al 30 de juny Juliol: Vall de Núria (pendent de confirmar ) Agost: ajuntament de Ribes de Fresser, de l' 1 al 30 d'agost Setembre: Castellar del Vallès, de l'1 al 15 de setembre Octubre: Esterri d'Aneu , del 2 al 30 d'octubre Novembre: Lleida, del 5 al 30 novembre Desembre: Camprodon (pendent de confirmar)

04 A partir de la propera temporada podràs protegir les teves mans amb els guants Snowlife.

A les mans, Snowlife

Més informació: Centre Excursionista de Catalunya (933 152 311, www.cec.cat) i FCEH (www.fceh.cat, 93 415 55 44). (01)

A partir d’aquesta temporada ja podràs protegirte les mans del fred i dels cops amb els guants d’Snowlife, firma suïssa que ara arriba al nostre país de la mà de Giesse Sport. L’empresa suïssa va ser fundada al 1979, i al principi fabricaven els guants amb pell i cuir i folre a sota. Van anar afegint diferents materials, fins que el 1983 van incorporar el Gore-Tex. Els seus productes es caracteritzen per la seva funcionalitat –transpirabilitat, escalfor, protecció contra impactes, impermeabilitat…–, la seva comoditat, durabilitat i una imatge força encertada. Una imatge que a més es presenta al mercat en una bona relació qualitat-preu. www.snowlife.ch (04)

Digues: Patataaa

A la muntanya, sempre s’ha de vigilar

Si aquest hivern has anat a Vallnord, esperem que sí, i has fet alguna foto que recorda un moment divertit, la pots penjar a la pàgina web de l’estació andorrana –www.vallnord.com–, a l’espai del concurs Patataaa, el qual neix amb l’objectiu de recaptar fons per a la Fundació Vallnord i per als projectes que desenvolupa a favor dels infants. Amb aquesta acció no només fas una acció lloable, ja que amb una mica de sort pots tenir premi. El guanyador s’emportar un cotxe Smart. El segon una càmera rèflex Canon EOS 1000D + 18/55 IS, i el tercer una Canon IXUS 860 IS, i els set classificats següents també tenen premi. Pots votar per SMS, enviant un missatge de text al 7766. www.vallnord.com (02)

Va sortir a tots els informastius. Va ser portada d’alguns diaris i va aixecar un munt de comentaris. Ens estem referint a la desaparició del jove de Mataró de 23 anys Albert P, que es va perdre a l’estació de La Molina a conseqüència del temporal que feia i que va passar la nit al ras, gràcies a un petit refugi que es va fer amb la planxa de surf de neu. El noi va ser trobat sa i estalvi en un refugi d’una zona fora pistes propera al Pla d’Anyella, gràcies a què l’helicòpter dels Bombers de la Generalitat havia ampliat el radi de zona de recerca. Una recerca en què van intervenir 100 agents, 20 vehicles i un helicòpter i que va suposar un cost de 50.000 euros als Bombers de la Generalitat. Un cop a casa seva, Albert P. Va rebre la factura del seu rescat, que pujava a 50.000 euros i que no va haver d’abonar, ja que ara com ara no s’ha de pagar per ser rescatat. Però, aquesta situació canviarà a partir del proper mes d’octubre, quan sí que es cobraran els rescats per imprudència o negligència evident; raó de més per ser conscient de la perillositat de la muntanya, especialment quan esquiem o surfegem fora pista i quan les condicions climatològiques no són les més idònies.

Tant en un cas com en un altre, mai està de més tenir les espatlles cobertes, i per això res millor que estar en possessió de la TargeNeu, la targeta de serveis i assegurança de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH). www.fceh.cat, 93 415 55 44.

Edition Line, de Stöckli Facilitat, rendiment i comoditat són els conceptes que defineixen l’Edition Line d’Stockli.

Aquestes qualitats s’apliquen a la construcció de tots els integrants de la línia Edition, per mirar de satisfer les exigències dels esquiadors. La principal característica és la seva excel.lent construcció en sandvitx, la qual permet jugar esquiant sense afectar l’esportivitat i la dinàmica dels esquís. Quatre són els models que s’alineen a l’Edition Line. Cross edition –orientat a totes les situacions–, Spirit edition –pensat pel confort, tolerant i fàcil de controlar –, Rotor 70 edition –òptima conducció gràcies al patí de l’esquí– i el Stormrider XL edition, confortable i fàcil de conduir. www.stockli.com (03) 03 L’Edition Line d’Stöckli satisfà les necessitats de tots els esquiadors.

10

05 Aquesta camisa de Columbia et protegeix de la incidència dels raigs solars.

ser exposat a l’equivalent de dos anys d’exposició a la llum. Hi ha marques com Columbia que són conscients d’aquesta situació, i que ofereixen peces amb una capacitat especial per absorbir la radiació UV. Per protegir bé del sol, l’UPF hauria de ser de 30 o superior. The Skin Cancer Foundation n’és conscient i per això distingeix amb el seu segell de recomanació les peces de roba i accessoris que, com els Omni-Sahde Colmbia, ofereixen protecció eficaç davant del sol. www.skincancer.org (05)

Caçadora d’Oneill amb GPS Columbia et protegeix del sol No és que Columbia ara també es dediqui a fer cremes solars, sinó que els seus productes d’estiu estan fets a consciència, perquè les radiacions del sol, cada cop més fortes, especialment a la muntanya, no tinguin un efecte nociu sobre la pell. La tecnologia de protecció solar que fa servir Columbia Sportswear es permet bloquejar les radiacions UV dolentes, per a què no agafin la pell i puguis gaudir de més hores de sol sense precaucions. Perry Robins, director general i president de la Skin Cancer Foundation ho té clar: “sempre hem destacat la importància de les peces de roba amb protecció solar com a instrument clau dins del nostre arsenal davant les radiacions UV. Són un mètode senzill i evident de protecció davant el sol que guanya popularitat”. La capacitat de protecció solar de la roba pot mesurar-se i regular-se amb el sistema Factor de Protecció Ultravioleta (UPF), el qual mesura la protecció davant les radiacions UVA i UVB. Per exemple, un teixit regulat UPF 30 absorbeix o bloqueja 29 de cada 30 unitats de UVR (radiació ultravioleta), a banda que hauria de mantenir la protecció després de 40 rentades i

Arriba un a nova era en el món de l’esquí, del surf de neu i de gaudir dels esports d’hivern, ja que O’Neill acaba de treure la Navjacket, una jaqueta de Gore-Tex d’altes prestacions amb GPS integrat. El GPS va integrat amb pantalla LCD, i la NavJacket fa servir l’avançada tecnologia de navegació Traker MyWay, per facilitar la navegació per una ruta predeterminada a través d’uns punts, waypoints, preseleccionats a les muntanyes. Al web www.navjacket.com es poden descarregar mapes interactius de més de 590 estacions d’esquí d’Europa i Estats Units i els usuaris també poden escollir, compartir i intercanviar rutes amb altres membres de la comunitat en línia de NavJacket’s. El funcionament és senzill, n’hi ha prou amb connectar el GPS un mòbil amb accés a Internet, podent crear, editar i seleccionar rutes i waypoints, i també es pot trobar amics, podent el que el porta seguir als col.legues amb el GPS en un mapa interactiu que mostra la pantalla del mòbil. I la informació es complementa amb dades com la velocitat, la distància recorreguda o l’alçada. Una tecnologia que es complementa amb les prestacions d’una jaqueta de primera. www.oneill.com (06)

06 La Navjacket et protegeix del fred, de la neu i a més a més fa les funcions de GPS, què més vols?

Èxit dels tests multimarca Algunes vegades, quan vas a comprar uns esquís o unes botes, especialment si ho fas en una botiga de comfiança i especialitzada, et preguntaràs com és posible que el venedor sàpiga transmetre tant bé les virtuts de l’equipació d’esquí. Més enllà de la passió que senti pels esports d’hivern, i de la formació que hagi rebut, enguany les botigues han pogut prendre part en els tests multimarca. Aquests ja feia temporades que es duien a terme a Andorra, i enguany es van ampliar a l’estat. Les cites andorranes han estat Grandvalira, al Tarter, i Vallnord, a Arinsal, i les de l’estat espanyol Baqueira, Masella, Formigal i Sierra Nevada. I les marques presents han

estat: Atomic, Rossignol, Head, Völkl, Salomon, Dynastar, Lange, Blizzard i Fischer. I el sistema de funcionament és senzill i fàcil pels botiguers: arriben directament al test, on se’ls dóna un forfet i un tiquet per dinar a l’estació, per tot seguit provar tots els esquís que vulguin en l’horari comprés entre les 09.00 i les 14:30 hores. Una experiència la d’aquest hivern que sembla ser que ha deixat a tothom content, ja que la resposta de les botigues ha estat bona i d’aquesta forma les distribuïdores poden reduir una part dels seus costos.

11

notícies A Baqueira també li donen a l’estil lliure L’estació de la Vall d’Aran és coneguda pel seu gran domini esquiable, per la qualitat dels seus serveis i per la bona neu que sempre tenen, però enguany també està sent notícia pel renovat Snowpark de Beret. Es troba en un marc idoni, el Pla de Beret, a més de 1.850 metres d’alçada, sota la mirada de muntanyes com el Tuc de deth Dossau o el circ de Baciber. Atès per un persona del tot qualificat, que es preocupa pel bon manteniment del parc, l’Snowpark de Beret consta des de mòduls d’iniciació a l’estil lliure, d’una C, 1 rainbow –molt còmode–, 1 pla-baixada, 1 mur-rail al final de la ronda i diferents mòduls de fàcil accés i en els quals és fàcil progressar. És un parc de neu que agrada a tots: des dels riders que s’inicien en l’estil lliure comencen amb saltets de 35 centímetres d’alçada, als més pro que volen més de deu metres. La gran família Freestyle té el seu punt de trobada al pla de Beret.

Fitxa tècnica Terreny: Longitud: 550 metres. Amplada: 75 metres. Pendent: 10/20 graus. Alçada: 2.000 metres.

Continguts parc: Format: slope style. Nivells: tots. Mòduls de neu: 10.

Mòduls artificials: 13.

Remuntador: telecadira Blanhiblar, de quatre places desembragable.

Cota base: 1.839 metres. Cota alta: 2.220 metres. Desnivell: 381 metres.

Horari: 09.30 h-16.30 h. Màquina: Pisten Bully 300 Parkbull. Shapers: Diana, Truji, Àlex Cortijo i José Carlos.

Conjunt mòduls artificials: Box Mini Rainbow, 8 metres. Box barana P:B.: 4x7 metres. Box P (2 nuits): 3 metres. Box P: 5 metres. Box P. 10x1 metres. Street: 12 metres. Box B: 6 metres. Box P: 10 metres. Box P.B.: 3x5 metres. San Francisco: 3x4x5 metres. C:10 metres. Miniwall: 2x5 metres.

Més info: http://snowparkbaqueiraberet.blogspot.com

La cuina del centenari de l’esquí El centenari de l’esquí també s’assaboreix a taula, o com a mínim en un llibre gastronòmic. Els que vareu poder assistir al sopar de gala de la celebració del centenari a la vall de Ribes ja haureu assaborit uns plats fets específicament per a l’ocasió, i on la neu era la font d’inspiració. Ara, gràcies a Els Fogons de la Vall de Ribes, tots podem cuinar aquests plats a casa nostra, ja que a ‘La cuina del centenari’ en queda constància de la seva elaboració. El llibre dóna a conèixer receptes lligades a la història de la Vall de Ribes i a la neu. En destaquen la sopa de neu, el bacallà confitat amb oli de pi negre i camamil·la, el pollastre dels traginers, el nevat amb cruixent de pedretes de Núria i gerds o les peres al vi. El preu del llibre, amb fotografies d’Oriol Molas, és de 20 euros i es pot comprar a les oficines de turisme de la Vall de Ribes. Més info: www.vallderibes.com, patronat.turisme@vallderibes.com, 972 727 728.

Vallter millora Una de les claus de l’exit d’una estació, més enllà de la neu, és el bon funcionament dels serveis, a Vallter ho saben i per això els han potenciat.

Els comences a gaudir tant bon punt arribes a l’estació amb les dues zones d’aparcament , i que vas gaudint a mesura que avança el dia. Des de l’ampliació de la terrassa- solàrium del Frankfurt La Borda, la creació de la xarxa de neu artificial a la zona del Parc Lúdic (Trineus-Tubbys), la col.locació de tanques paravents a la zona de debutants (Morens), a la zona de Barquins i a la pista del Xalet, fins a la creació de l’oficina d’atenció al client. Sense oblidar-nos de la nova web, els 40 professors, el jardí de neu o els 77 aspersors de neu que garanteixen l’esquiabilitat. www.vallter2000.com

notícies BREUS Si en el que resta de temporada d’esquí vas a algun d’aquests tres restaurants: La Borda de Pal, la Borda d’Arinsal o el Racó de la Coma d’Arcalís, no només gaudiràs de la millor gastronomia, sinó també d’una exquisida carta de vins i caves, elaborada per Jean Louis Le Guil i Bertrand Ferré, els enòlegs de Classic Vins, a preus molt assequibles.

A la seu de POC no només es preocupen per la nostra seguretat a l’hora d’esquiar. També pel nostre entorn. Així, un 1% dels beneficis de les vendes de les BUG Series els destinen al Institut Permacultura de l’Amazònia. Igual no ens sembla graire, però més val un 1% que res, oi? www.pocsports.com Isostar és notícia. No ja pels beneficis que ens aporten al cos els seus productes energètics, que són notables, sinó per la publicació de la Guia d’aliments dietètics adaptats a un intens desgast muscular. www.isostar.com De mica en mica l’aeroport de la Seu d’Urgell va agafant forma. En la darrera trobada entre el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i Albert Pintat, cap del govern d’Andorra, Montilla va recordar que “en aquest moment no és ni aeròdrom”, tot dient que s’ha fet un “pas important amb l’adquisició dels terrenys” i que ben aviat es posaria fil a l’agulla amb el pla director.

Neix la primera empresa especialitzada en el manteniment i la reparació d'esquís i planxes de surf de neu a nivell nacional. T’adreces a ells i passen a recollir-te el material.

Són Suelas y Cantos. www.suelasycantos.com

Practica el telemarc a Grandvalira

Educació satisfà a les estacions

Sense arribar a ser una bogeria, la pràctica de la tècnica d’esquí més antiga, el telemarc, té una major demanda. Cada cop són més els afeccionats que volen saber què és i en què consisteix el telemarc, a Grandvalira són conscients d’aquesta demanda creixent, i per aquesta raó ofereixen el servei de l’Escola d’Esquí i Surf de neu de Grandvalira. De fet, tant l’Escola d’Esquí i Surf de neu de Grandvalira com les tendes de lloguer de material han vist augmentades la demanda de monitors i material per a la pràctica del telemarc. Tanmateix, al megadomini Andorra pots gaudir de l’amabilitat dels ambaixadors, els companys perfectes per a esquiadors d’alt nivell que vulguin descobrir els racons més inèdits dels prop de 200 quilòmetres de pistes esquiables que ofereix el domini. www.grandvalira.com

A altres països funciona i amb molt d’èxit, i d’aplicar-se al nostre país també funcionaria. Amb aquest optimisme han rebut les estacions d’esquí la proposta del conseller d’Educació, Ernest Maragall que els escolars facin una setmana de vacances al febrer a la neu, que podria ser del 8 al 12 o del 15 al 19. Aquesta iniciativa ha agradat i força als hotelers i a les estacions d’esquí. En aquest sentit, el president de l’Associació d’Hotelers del Pallars Sobirà, Ramon Aytés, qualificava la proposta d’idea brillant, tot recordant que les vacances escolars al mes de febrer ja funciona a altres països, i afirmant que el nou calendari afavorirà el sector de la neu i el turisme a les comarques de muntanya. Una opinió que també era compartida per la responsable de l’escola de Port Ainé, Míriam Messegué, qui veia amb molts bons ulls aquesta iniciativa: “si les empreses faciliten aquestes vacances també als pares, aquesta setmana servirà a moltes famílies per dedicar-la a la neu i a l'esquí, aspecte que no solament afavorirà a les estacions d'esquí sinó a tot el sector turístic de de muntanya”.Una iniciativa que ha rebut el suport de la FCEH, de fet “nosaltres vàrem proposar a Ensenyament que calia fer una promoció especial de l’esquí escolar, tot aprofitant el Centenari”, diu Ramon Carreras, president de la FCEH.

BREUS

Reusch i Gore s’uneixen Fins ara només es feia servir en guants per a motoristes, però a partir de la propera temporada també s’aplicarà als guants d’esquí. Ens estem referint a la tecnologia X-Trafit, desenvolupada per Gore, i que des del 2009 portaran els guants Reusch. Els beneficis d’aquesta innovació són clars: un ajustament perfecte, alta sensibilitat al tacte, i màxima protecció davant les inclemències meteorològiques, ja siguin el fred, el vent o la neu. Pot ser que aquestes tres qualitats es donin com a inherents als millors guants, però no sempre és així. Ara, gràcies a Reusch i Gore, sí. www.reusch.com, www.gore-tex.com

Esquia gratis a Kitzbühel Segur que si ets un bon afeccionat a les curses d’esquí alpí, en sentir la paraula Kitzbühel no t’has pogut estar i t’has aixecat de la cadira, i no n’hi ha per menys, ja que estem davant una dels descensos més mítics del calendari. Doncs bé, ara podràs lliscar la sola dels teus esquís per les mateixes pistes que els ‘cracs’ mundials, i a un preu realment interessant. Tant si has acabat amb les cames ben toves després de tantes jornades d’esquí a casa nostra, com si no ha estat així i vols acomiadar-la per la porta gran, res com esquiar els mesos de març i abril a la joia austríaca de Kitzbühel, un lloc idoni per a un viatge

d’esquí a la primavera. 168 quilòmetres de pistes en perfectes condicions, surf de neu-funparks plens d’acció, pistes naturals per trineus, rutes marcades per esquí i centenar de quilòmetres d’esquí de fons…, i la seva orientació nord-est i les modernes instal.lacions de Kitzbühel fan que s’hi pugui esquiar fins al mes d’abril, i a uns preus força interessants. En el marc del Schnee(s) pass-Zuckerl (pase d’esquí) la regió de Kitzbühel ofereix paquets realment atractius, allotjament i forfets inclosos. Fins a final de temporada hi ha set nits, amb forfet de cinc o sis dies a escollir, per a persona i a partir de 440 euros en una pensió de tres estrelles. I amb l’OsterhasenZuckerin (oferta conill de Pasqua), a partir del 15 de març i fins a final de temporada, també s’inclou un dia més d’esquí gratuït. Així, doncs, aprofita aquesta oferta, ja sigui de diumenge a dimecres o de dijous a diumenge. www.kitzbuehel.com, info@kitzbuehel.com

La nova oficina de Turisme d’Andorra es troba al número 133 del carrer Pau Claris, per tant, ja no hi són al World Trade Centrer, ja que com deia Albert Pintat, cap del Govern Andorra, “era una ubicació massa allunyada. Es tracta que Barcelona visualitzi l’oferta turística d’Andorra, afavorint també les relacions amb aquesta ciutat”.

Tierras Polares és una agència de viatges molt especial, en què la neu i els països nòrdics estan molt presents. En el seu catàleg trobem des de la travessa d’Spitzberg –espectacular travessa polar amb esquís i trineu a 1.200 km del Pol Nord– a la Ruta dels Samis –travessa de 100 km, trineu de rens, ideal per a famílies– fins una proposta d’iniciació polar a Noruega. www.tierraspolares.es Reposicionar bé la marca al mercat i situar-la al nivell que es troba en països com Italià, Franca o Alemanya. Amb aquesta finalitat Jorcani, s’ha convertit en el nou agent general de la marca d’ulleres i màscara Smith, propietat del grup Sáfilo, per a Espanya i Andorra.

Si encara no t’hi has passat aquest hivern, ja trigues. Ens estem referint a la nova botiga de Cofix a Alp, que va obrir a principi d’aquesta temporada i que sembla ser que està funcionant força bé. Es troba en un lloc maco i acollidor. La decoració del local està força ben aconseguida, amb un regust rústic molt encertat i al seu interior trobaràs les millors marques de material dur i tou. Contacte: Plaça Nova 1, Alp. Tel.: 972 144 167.

notícies Es constitueix la taula de l’esquí El Govern va aprovar el 2006 el Pla director de les estacions de muntanya, amb l’objectiu de donar suport al turisme de neu, atesa la seva rellevància com a motor econòmic de les comarques pirinenques. Per tal d’impulsar les estacions de muntanya, el Pla preveia un conjunt d’actuacions de modernització de les instal.lacions, promoció del sector i obertura de línia d’ajuts per al període 2006-2011. Una de les línies d’actuació era la creació d’un canal estable entre el sector de la neu i el Govern català, que facilités la posada en comú d’informació i la gestió del propi Pla. Ara, la taula ja s’ha constituït. Està formada per representants del Departament de Política Territorial i Obres Publiques (DPTOP), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, de l’Institut Català de Finances i de les estacions d’esquí que integren l’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya (ACEM); és a dir, representants de Masella, Boí Taüll Resort, La Molina i Vall de Núria (FGC), Lles i Baqueira Beret.

Aquesta Taula tindrà com a principal funció servir de lloc de trobada estable entre l’Administració i el sector privat, per tal d’impulsar el desplegament del Pla director, el qual s’estructura en quatre estratègies, que es desenvolupen en deu programes i 18 accions concretes, amb un pressupost total de 71,4 MEUR. Val a dir, que durant les convocatòries de subvencions de 2007 i 2008, el DPTOP va concedir més de 5,6 milions d’euros en ajuts per a la millora de les instal.lacions, i es preveu que enguany l’import total de les subvencions sumi 3,2 MEUR. Veiem quina ha estat l’aportació els darrers dos anys: Programa 2007 Transport per cable 273.974 Producció de neu artificial 1.223.248 Manteniment d’accessos 584.490 Manteniment vies municipals 300.000 Ajut estacions nòrdiques 700.000 Total 3.081.712

2008 161.998 715.798 650.000 309.000 700.000 2.536.796

Allarga la temporada al màxim Tanca els uls i mira de fer memòria, però pocs hiverns havien estat tant bons com aquest per gaudir de la neu i dels esports que en ella s’hi poden practicar. Per aquesta raó s’ha de rebre com a molt bona la notícia de l’obertura d’algunes estacions fins els primers dies del mes de maig. Sí, maig, no ens hem equivocat. Això és com a mínim el que ens han comunicat algunes de les nostres estacions, com ara Masella o Boí Täull Resort, però és que la resta ho faran a mitjans d’abril. A més, des de finals del mes de febrer ja funciona el forfet de primavera, el qual et permet esquiar a un preu molt més econòmic. L’únic és que, donada l’època de l’any que estem, el millor és que comencis a esquiar ben d’hora i que exprimeixes al màxim les esquiades, ja que donada la calor, a mesura que avança el dia l’estat de la neu no és tant bó com a primeres hores del matí. Però, aquesta realitat no treu la gran oportunitat que tenim enguany d’esquiar en molts casos fins el mes de les flors. Què més podem demanar. En imatge, la Masella amb la Cerdanya al fons.

Baixa més ràpid entrenant amb Compex Winplate L’entrenament amb plataforma vibratòria està cada dia més de moda. Tots tenim un objectiu per complir, i una vida molt atrafegada que fa que cada dia sigui més difícil assolir-lo! Però això té solució amb la nova Compex Winplate. En ella hi trobaràs un programa específic per esquí amb el qual treballaràs els principals músculs implicats en aquest esport, i per tant, t’assegures que el treball estarà exclusivament encaminat a millorar el teu rendiment en el teu esport!

Aquests són els exercicis que podràs fer en el programa d’Esquí: Enfortiment de Quàdriceps i Glutis: Tenir uns quàdriceps ben treballats ens permetrà portar un centre de gravetat ben baix, i per tant, tenir una millor estabilitat durant els descensos, així com millorar en els girs i equilibrar el cos davant de possibles desequilibris.

Enfortiment d’abductors: Els abductors col·laboren amb glutis i quàdriceps en les accions que hem comentat. Per tant, és important tenir un equilibri en el treball d’aquests tres grups musculars.

Enfortiment de la musculatura abdominal: A cap esquiador se li escapa la gran importància que té tenir una musculatura abdominal correctament treballada per tenir un bon rendiment en aquest esport. La musculatura abdominal treballa com a centre de gravetat del nostre cos. Per tant, un abdominal fluix representa una enorme vulnerabilitat del centre de gravetat, i això influeix directament en la pèrdua d’equilibri. Per tant, és important treballar tant el recte de l’abdominal com els obliquos de l’abdomen.

Enfortiment de Tríceps i Dorsal: Els pals de l’esquiador tenen un paper important tant en l’equilibri com en algunes disciplines en els girs. Per tant, és molt important tenir ben treballats els dorsals i els tríceps per poder aprofitar bé aquesta tècnica.

Estiraments d’isquiotibials i d’adductors: Amb la plataforma vibratòria no només podem aconseguir augmentar la força dels nostres músculs, sinó que podem fer que aquests guanyin flexibilitat reduint així el risc de lesionar-nos. Degut a la postura que anteriorment explicàvem, els isquiotibials estan molta estona escurçats, i pateixen accions molt explosives durant els descensos. Si aquests músculs són poc elàstics és fàcil que puguin aparèixer ruptures fibril·lars. En canvi, si aquests músculs tenen una flexibilitat adequada, aquest risc de lesió disminueix. Pel que fa als adductors, aquest pateixen moltíssim en tots els girs que fem. Per tant, és bo que aquest siguin flexibles per reduir el risc de lesió.

Més info a www.compex-winplate.com

Avanç novetats 2009-2010

Sóc rocker i m’agraden les dones Deixant de banda aquestes dues evidències, a l’edició 2009 de l’Ispo Winter de Munic (la fira d’esports d’hivern més important d’Europa) va quedar molt clar que les marques han concentrat les seves col·leccions, enfortint els seus punts clau. Segueixen apostant per les dones, respecten més que mai la natura i són més que considerats amb l’ecosistema, i molts no han pogut resistir de moure el cos al ritme que marca la tecnologia rocker, la qual garanteix màxima flotabilitat i bona resposta en pista.

4FRNT

també és especial. N’hi ha cinc de diferents. Si et pensaves que els esquís d’estil lliure eren molt més rectes, ja pots treure’t aquesta idea del cap. N’hi ha prou amb que segueixes amb la mirada tot el cantell lateral de l’Alpha.

Matt Sterbenz va fundar 4Frnt fa set anys a Truckee, Califòrnia, i encara el mou el mateix motor: oferir uns bons esquís, basats en les experiències i els desitjos dels seus riders. Una forma de fer que s’aprecia a tota la col·lecció, però especialment en el CRJ, el VCT Turbo i el Clic. El primer, el pro model de CR Johnson, arriba en quatre mesures i calça la tecnologia rocker: màximes prestacions en neu profunda.

S’ajusta el pont (camber) i els radis d’espàtula i cua, eliminant els punts de fregament i augmentant la flotació i la maniobrabilitat en neu verge. Una tecnologia que també porta el VCT Turbo, edició limitada del pro model de Vincent Dorion, que la temporada que ve arriba a la seva cinquena edició, amb rocker, però amb menys pont en el model estàndard. Tots els riders de 4Frnt han anat de mica en mica i si haguessin tingut al seu abast el model Clic haguessin progressat de faula, ja que estem davant un esquí total d’estil lliure, pensat pel migtub i el parc, que facilita l’aprenentatge i a un preu molt interessant.

ATOMIC Canvi radical en totes les línies de la col·lecció. Després de la bona acceptació que està tenint la tecnologia Doubledeck al carrer i els bons resultats a la Copa del Món, aquesta s’aplica ara als esquís de gegant i eslàlom, de forma que es popularitza en uns esquís que canvien la cosmètica, amb un look més agressiu, i amb detallets com el protector metàl·lic a l’espàtula. La línia Drive, polivalents, es potencia amb models nous i l’aplicació de la Doubledeck, i en la gamma all mountain neix el Nomad Savage.

Un esquí de 94 de patí, en què la fusta és ben visible, que s’ha construït respectant al màxim el medi ambient, i que, tot i la seva amplada, va molt bé en pista. Una filosofia que queda del tot reflectida amb la bota Renu. És la primera bota cent per cent ecològica: carcassa i tanques de plàstic reciclat, no es fa servir metall, la beta adherent és de cotó i el botí està fent amb bambú, buscant la mínima contaminació, mantenint prestacions i guanyant en lleugeresa. Segueix apostant per la Hawx, traspasant aquest motllo als infants i traient uns nous botins asimètrics: amb la part exterior més tova per esmorteir i l’interior una mica més dur per un tacte més directe al carvejar. Hi ha una gran inversió en dona, amb la Doubledeck, i amb el pont invertit als esquís de forapista.

ARMADA La marca de les tres A segueix tenint com a referència els esquís T-Hall i l’AR6 –el pro model del Taner seria una mica més flexible– i l’AR6 aniria destinat a una persona que passa moltes hores al parc però que busca una joguina més polivalent–, però també van molt fort amb l’Alpha. Un esquí de pont invertit, però amb el patí relativament estret, amb què és molt més fàcil dedicar-se a l’estil lliure. Diuen al catàleg que amb l’Alpha 1, també hi ha el 2, l’evolució de l’esquí ja ha arribat, i no els falta part de raó, ja que l’Alpha és especial el miris per on el miris. Primer perquè a nivell de construcció barreja el cap amb el sandvitx. A sota, al punt de recolzament, hi ha la construcció sandvitx plana, la qual dóna una bona adherència a l’hora d’esquiar, i després comença a pujar l’esquí amb la construcció cap; i la línia de cotes

4FRNT

Celes Piedrabuena Tino Morte

BLIZZARD Petites millores i grans millores tecnològiques, sobre aquests dos pilars gira la col·lecció de Blizzard per a la propera temporada. Es parla d’Hi-Tech Emotions Vol.2, o, dit d’una altra forma, una continuació clara de les millores que ja has pogut tas-

ARMADA

ATOMIC 18

BLIZZARD

tar enguany. És a dir, extensió del sistema IQ –millor càrving, major estabilitat i adherència i menys cansament–, amb l’afegit de parets laterals als esquí de competició i l’extensió del power frame: prolongació del canal de la fixació cap endavant i enrere, de forma que la transmissió de la força s’aplica a tot l’esquí. Una suma de forces que es tradueixen en una gran rigidesa en la torsió de l’esquí i una molt bona flexibilitat. Mantenen famílies i amplien la línia de dona, amb esquís per a totes les noies i un nou model de muntanya. I no ens hem d’oblidar de la gamma infantil, una de les meravelles de la col.lecció. Blizzard ha aconseguit que amb el sistema IQ l’esquí sigui lleuger i flexi com un d’adult, facilitant l’aprenentatge, podent regulant la fixació amb una facilitat espectacular.

BLOSSOM Aquesta marca familiar i artesanal, segueix fidel a la seva manera de fer: esquís de taller molt manuals, elaborats seguint una construcció tradicional. Enguany, les úniques novetats les trobaríem a les cosmètiques, ja que les dues línies segueixen ben clares: la de competició, en eslàlom i gegant, i la línia vintage: l’esquí amb la imatge de fusta, tenint com a model més representatiu en aquest camp el model que llueix la flor d’edelweiss. Més novetats: el logo Worldcup lluirà a tots els esquís de competicióció, es fa un esquí amb construcció laminada a un preu més baix, com per tenir un esquí de taller de primer preu, i surt un nou model de telemarc.

DYNASTAR-LANGE A nivell de tecnologies, més que aportar-ne una de nova, han declinat molt models de la gamma Contact a l’Autodrive Ultimate Fluid, la qual dóna una major potència i fluïdesa a les corbes. La línia Race de Dynastar ha patit un fi retoc a nivell de cosmètica i neix un nou esquí de gegant, l’Speed Course Ti, model que té unes prestacions d’un esquí de competició, però amb una línia de cotes i una geometria que el fan molt polivalent, dinàmic i esportiu. En la gamma Contact, la de polivalents, afegeixen el Contact Cross, fins ara en competi i, com en la línia race, en un mateix esquí hi ha l’opció titanal o amb el sistema fluid. Una familia semblant a la Contact, seria la nova Booster, que vindria a susbtituir a l’Instinct i que representaria els models bàsics de Contact: línia de cotes similar a la d’un 4x4, però amb la cua més estreta per major permissivitat i tolerància. Perfectes per progressar. En forapista, apareixen els Sultan, buscant major maniobrabilitat en pista, en estil lliure aposten pel joc amb l’Spin, Supermigtub i Serial. Les noies són un dels punts forts de Dynastar. A l’Exclusive Fluid li han sortit dos germans grans, l’Elite (race carver de noia, top) i el Pro (alta gamma, molt d’eslàlom, dur i reactiu). Lange segueix apostant pel crazy blue a la línia de competi, la qual pateix un retoc estètic, amb la canya negra en alguns models, i neix la nova gamma Blaster, molt interessant, amb horma de 102 mm, de facill calçat i bones prestacions.

BLOSSOM

DYNASTAR-LANGE

ELAN-DALBELLO Arriba la segona generació WaveFlex, que ara també es troba a la família Speedway: un waveflex que va d’espàtula a cua, incloent-hi el patí. Una gamma, l’Speedway, que ha variat un xic la geometria dels seus esquís –123/72/102–, mantenint el sistema Fusion, el que fa que l’esquí sigui més suau i harmònic. Prestacions que recullen els models 14 o 12, per exemple. L’altra gran novetat: els esquís de competició portaran la tecnologia WaveFlex, a més d’una nova cosmètica i un nou sistema de placa.

El resultat: un esquí més fi, que guanya en grip a la neu i en duresa torsional. Com tots, a Elan també aposten pel pont invertit –amb el Boomerang t’ho passaràs teta entre els arbres–, per a l’estil lliure, amb uns esquís molt juganers, i per les dones, amb tres famílies ben clares: Studio Performance, Studio Free Series i Studio Recreational, cobrint tot el ventall femení. I pels fanàtics del gran Ingemar Stenmark, arriba el seu Signature, amb l’última capa en fibra de carbono, que fa que l’esquí sigui més potent. Un bon esquí de pista, però que val els seus diners. Els esquís vénen signats per ell i el paquet és complet: esquís, bastons, bossa i un xip antirobatori. I a Dalbello potencien el sistema Cabrio de tres peces i la categoria Axion, així com la bota de noia, la Raya, que ara és més rodoneta, lleugera i atractiva, sense deixarnos la completa col·lecció d’estil lliure: des de primer preu a la bota pro.

FISCHER Va ser una de les sensacions de la temporada passada i segueixen apostant-hi. Ens referim al foradet a l’espàtula, que segueix ben present a la línia Race. Enguany li sumen una inserció en la cua, als RC4 Worldcup. L’orifici ve a ser una supressió de 35 a 40 grams en espátula i de 19 a 20 a la cua, el que fa que l’esquí guanyi en maniobrabilitat. Els que han ideat aquest any són diferents formules de tapar el foradet de l’espàtula, en funció de l’ús que es doni als esquís. La gamma High Performance segueix igual. Mantenint els tres Progressor, però amb retocs d’imatge. La diversió a pista queda garantida amb la família Sport Performance, amb els nou Viron, que donen una major adherència gràcies al nou nucli de fusta. Els All Mountain Performance, ara es diuen Heat i es queden en tres unitats. On amplien i força, en les noies, amb dues línies: una basada en un esquí més clàssic, amb patins de 70 a 75, amb un rails que fan l’esquí més lleuger, i amb una gamma de forapista força completa. En forapista, canvi de look, i un impressionat Watea de 114 de patí, amb un concepte de navegació de neu, amb quilla i cua d’oreneta. Força atractiva la col·lecció infantil, seguint els paràmetres dels esquís adults. I si en esquí segueixen apostant pel hole, en botes es mantenen fidels a la tecnologia Soma-tec, mantenint la posició natural dels peus i aconseguint un ràpid canvi de cantells, un gir excel.lent, major grip i seguretat. Segmenten la col·lecció en racing/race, race/high performance, viron, my style (dona), forapista i infantil. L’aposta per la competi i per oferir una major resposta a les noies és clara.

ELAN-DALBELLO 19

FISCHER

Avanç novetats 2009-2010

HEAD

K2

MOVEMENT

HEAD

NORDICA

que enamora i espanta a l’hora. En comptes de fer el pont invertit, han fet un esquí que en la seva superfície mitjana queda totalment pla. Un esquí que en neu profunda va de pel.lícula, però que també dóna, en teoria, una bona resposta en pista. En estil lliure, el Jaya canvia el disseny i arriba el nou Source, un esquí ample, però amb

Força millores a la nova col·lecció de Head. D’entrada, amb una línia race que deriva de la que fan servir els pro de la Copa del Món, amb un nou esquí de gegant que és una meravella i que està en adult i infant. La línia Chip continúa aposten per la tecnologia intel·ligent i es concentre en tres models. Podriem dir que la gran novetat serien les noves col.leccions Icion i Peak. La primera seria l’all mountain pista i es

què carvejar en pista és una diversió. I l’excentritat també arriba amb la nova línia d’estil lliure Zoo. Han fet una producció limitada i consta de quatre models, però quan els compris els podràs combinar, a un preu més econòmic.

beneficia del treball de la Torque Turning Technology, sistema que combina una flexió molt suau amb una rigidesa superior en torsió i agafada als cantells. L’Icon TT 80.0 seria el model superior. També és nova la gamma Peak, que es diversifica en all mountain forapista –es mouen perfectament dins i fora de les pistes. El Peak 78 seria el germà gran– i all mountain touring, amb la més moderna tecnologia, que fa que els esquís siguin força lleugers. Arriba una nova col·lecció de neu pols espectacular i el Jon Olsson de parc i migtub de tota la vida ha estat remodelat, amb construcció sandvitx i autèntic rendiment twin tip. Sense oblidar-nos de la gran potenciació en dona, amb esquís per a tots els gustos i tendències. La cirereta al pastís la posa el nou sistema Railflex en fixacions i la gran col·lecció de botes, amb la posada al dia i millora de la gamma Edge i les noves Vector, de doble i triple injecció, preparades per ser escalfades, amb un ganxo basat en l’espina de peix, força efectiu i que aporta un gran confort i una estètica força encertada.

NORDICA Resum: s’ha canviat gairebé tota la col·lecció, ampliant algunes gammes i renovant les fixacions, incidint en què el disseny vagi parell amb els esquís, aplicació d’una nova temporada de la placa cross balance, integrada dins de la construcció, amb una regulació fàcil i a l’abast des del primer preu. I, com fins ara, en cada concepte de patí ofereixen dos diferents construccions: una versió titanal i una de carboni, pels qui vulguin un esquí més canyero o més light. Concretant, en race, una persona que busqui un esquí amb prestacions, res com l’Speed Fire Pro o el Firefox en noia, sense oblidar-nos del Nitrous en la línia Hot Rod, all mountain, i l’aposta de Nordica en la línia forapista i d’estil lliure. Com tampoc hem d’oblidar el 70è aniversari de Nordica, que es tradueix en una nova línia d’esquís i botes. I en botes, la principal innovació és la nova Dobermann, on l’Agressor, gràcies a una placa d’alumini que porta a la sola agafada amb quatre cargols, optimitza la conducció, ja que l’esquiador ha de fer menys força i aconsegueix més energia en el gir. Un bota, un sistema, que dóna el millor de si mateix en neu dura. Es reforça la gamma all mountain, amb dureses de 125 a 75, home i dona, oferint unes bones botes tant en disseny com en prestacions.

K2 A grans trets, fan més de pista la línia all mountain Apache, noi, i T-Nine, noia; mantenen l’esperit twin tip que els caracteritza, i incorporen una nova categoría, Backside, pensada per a tots els que volen fugir de l’estació a la recerca de l’aventura. També incorporen noves tecnologies, com l’Schizofrantic: un fantàstic sistema que permet als joves fer forapista pel matí i estil lliure per la tarda, gràcies als inserits dels esquís, a la fixata Schizo i a l'espècie de clau que hi ha darrere de la fixació.

Més fàcil, impossible. Com fàcil és moure’s amb els esquís que incorporen la Catch Free Technology. No deixa de ser un nou disseny del pont, fent servir el cent per cent del cantell efectiu quan es carveja i facilitant enormement el viratge, així com el control. Una suma de prestacions que queden reflectides en el nou Apache MSL –esquí de pista ultra prestacional, el Burnin’Luv en noia –força importants a K2– o el Hardside dins de la línia Backside, amb el ja esmentat pont invertit: un esquí força ample, però àgil al viratge.

ROSSIGNOL A nivell d’esquís, els d’Artés concentren totes les famílies. En competició mantenen el bon nivell, i als esquís de taller els retallen una mica l’espàtula. En la línia Zenith segueixen apostant per la concentració i aposten clarament pel Zenith 10 i el 9.5,

MOVEMENT The Freeski Company no s’atura, segueix innovant i pujant-se al carro de les noves tendències. La gamma d’estil lliure de la propera temporada és la que presentarà més novetats, representades pel canvi de nom del Joystick, que ara passa a dir-se El Loco. Cambia el nom i la fabricació: ara és de construcció sandvitx tot l’esquí, molt més modern, de forma que es guanya en nervi, major rendiment i major rigidesa. Un esquí apropiat pel parc, amb una protecció d’alumini, quan abans era de titanal. La resposta de Movement als esquís de pont invertit és el Fly Swatter. Un esquí amplot

ROSSIGNOL 20

SALOMON

ampliant la gamma per sota, que és on es fa més volum. En estil lliure, segueixen fidels la filosofia Seven Artistics Sins (SAS), potenciant enguany la col.lecció, però és en la línia de dona on van forts, amb la incorporació de nous models amb diferents cosmètiques. Hi ha dues famílies, l’Attraxion i l’Harmony, i presenten un nou esquí de competi femení, l’Attraxion XII. A nivell de tecnologia, segueixen confiant en el sistema Mutix –un xassís amb uns braços intercanviables al davant i al darrere que permeten modificar el comportament dels esquís–, i aquesta de mica en mica la van popularitzant a més models i famílies. El Radical R9S seria un esquí pels corredors exigents i el Zenith 10 una bona joguina pels esquiadors tot terreny. Rossignol també va fort en botes, amb dues línies: la Sinergy –adreçada a un esquiador mitjà i on impera la confortabilitat – i la Vita, col.lecció pensada per a les dones i que segueix els mateixos paràmetres que la Sinergy.

STÖCKLI

SALOMON

VOLANT

Agafa un esquí d’eslàlom i un de gegant. Passa’ls per una batedora i el resultat és el nou 24hores de Salomon. Un esquí molt polivalent de pista, amb què pots fer viratges curts i amples sense problemes. Els que en saben gaudiran al màxim. Podriem dir que aquesta és la máxima novetat de Salomon, però és que n’hi ha diverses. Una, la nova tecnologia Powerline, evolució del Prolink que ja existia a Salomon, que als esquís de competi va muntat per fora de l’esquí, i als de carrer va integrat a l’esquí.

El benefici del Powerline és el major temps que les extremitats dels esquís estan en contacte amb la neu. La gamma Aero, la all round, un esquí càrving de pista, ha evo-

Volant presentava dues novetats. Al ja habituals i clàssics Platinum, Gold, White Gold i Silver se’ls ha afegit dos models nous: Luxury i Sportiv. El Luxury seria el referent de la col·lecció, i tant a aquest com al Platinum se li ha aplicat el honey comb,

lucionat: construcció sandvitx, tot nucli de fusta i amb l’hybrid technology: l’esquí respon al que demana l’esquiador. En all mountain hi ha tres Tornado diferents, tots una mica més amples, i en esquí lliure sobresurt l’ecològic Shogun, amb la tecnologia rocker, i amb una agilitat inesperada en pista. Ja en botes, la línia de competi passa a ser de color blanc, i ha adoptat la tecnologia Custom Shell. Sobresurt l’Impact 10 i la nova SPK d’estil lliure, amb la punta tova perquè els freeskiers no es deixen les ungles.

SCOTT La col.lecció de la temporada propera a Scott segueix estan dividida en quatre famílies: all conditions, forapista, estil lliure i dona. Es manté igual de concentrada que la present campanya, i han renovat la cosmètica de tots els esquís. En all conditions, els polivalents, l’Aztec perd el prefix Pro i arriben el Wind i el Fire, ambdós amb la mateixa longitud. Però és en el forapista on hi ha més novetats, amb un Stunt en tres longituds i les seves respectives cosmètiques, i l’impressionant Crusair, la màxima novetat d’Scott i que més mirades va concentrar a l’Ispo. El Crusair destaca per fer servir la tecnologia que ells han anomenat Ventury: la neu entra per l’espàtula i la comprimeix, per després sortir per la cua, i al comprimir-la s’accelera el pas de l’esquí. I la col.lecció de noia, amb una imatge força atractiva, suma el model Rosa de forapista.

SCOTT

STÖCKLI

Els suïssos segueixen fidels a la seva filosofia de canviar cada temporada la meitat de la col.lecció, i de cara al 2009/10 aquest canvi el trobarem en la línia Laser, una de les seves referències, amb els models SL i SC com a referència, i la Rotor.

Aquesta darrera gamma passa a tenir cinc models, sent uns esquís de forapista, però amb radis de gir per pista, i amb els models 72 i 74 com a esquís amb major sortida al mercat, amb la particularitat que el 72 és un twin tip; és a dir, que és aixecat d’espàtula i cua, per la qual cosa diversifica molt el seu rendiment, ja sigui en pista, migtub o forapista. I, a diferència d’altres marques, segueixen fidels també a la seva col.lecció d’esquicròs, amb dos models espectaculars, i als esquís d’homes, qualitat que reflecteix com a pocs la línia Spirit: uns esquís elegants i pocs agressius a l’hora d’esquiar.

un panell d’abella de fibra que fa que l’esquí sigui més lleuger, i destaca la seva transparència, gràcies a la qual s’aprecia perfectament aquest nucli; mentre que a l’Sportiv, acabat en coure, la fusta interior és ben visible. Ambdues novetats exemplaritzen la màxima de Volant: esquís que permetin esquiar al màxim, minimitzant també l’esforç. Unes sensacions que no estan a l’abast de totes les butxaques.

VÖLKL-TECNICA-MARKER Novetats a dojo. A nivell de tecnologies, les grans novetats són l’aplicació del sistema Bio-Logic per a dona –minimitza el risc de lesió, millorant l’stance, aixecant una mica la part de dalt i suavitzen les cues, perquè en la fase de conducció no s’hagi d’estar tant a sobre dels esquís, no s’enganxi la cua i l’esquí tingui certa tolerancia–, i l’extensió del Power Switch a tres posicions: cruise, dynamic i power. S’ha modernitzat la gamma Tigershark, amb l’arribada del nou 11 Feet –un model més lleuger, però igual de contundent–, i d’un esquí ultramodern en pista: l’AC30, que es basa en dos conceptes. Patí ample de 80, calçat amb una fixació de 80, ja que Marker ha ideat un sistema de fixacions més o menys amples en funció de l’esquí. Apareixen noves fixacions, com la Speedride, de 75 a 80, la Wideride, per esquís de patí més gran de 80, o la nova Schizo d’estil lliure, que permet moure la fixació tres centímetres endavant o enrere. I, com no, apliquen la construcció Rocker al backcountry, jibbing i freeride. Un rocker constant, sense parts planes ni rectes, basat en la tecnologia 3d, adaptat al tipus d’esquí. Una manera de fer que s’aprecia en el Gotama, que tot i tenir un patí de 106, té un rocker força suau. Tecnica vol que els seus clients puguin trobar tota mena de preus en els seus segments. Apareix una nova línia, la Phoenix –amb la 110 com a insígnia, el taronja clàssic–, i surt una nova bota de backcountry.

VOLANT 21

VÖLKL-TECNICA-MARKER

Avanç novetats 2009/2010

L’altaveu de l’Ispo Durant els dies que va durar la Fira es van produïr moltes presentacions de producte i activitats dirigides als professionals, notícies de les quals aquí us en resumim algunes de les més significatives.

Encara no estem en condicions d’avançar-vos les directrius de la nova col.lecció d’esquís de taller Nava, que segueix en mans d’X-Esports Grup Professional, empresa que ara suma la marca de botes japonesa Rexxam al seu catàleg, on també tenen la nipona Onyone. Sembla que el rotllo oriental els agrada.

La temporada que ve podràs calçar esquís Armada i vestir també la seva roba. A l’Ispo, la col.lecció va agradar força, tant pel seu disseny, com pel seu preu, ja que estarà al voltant dels 300 euros.

Petit canvi de nom a Stöckli, companyia suïssa que ara passa a anomenar-se Stöckli Swiss Sport. A nosaltres ens arriben els seus esquís de la mà de Giesse, i qui sap si en un marge de temps no massa curt ens arriben també les bicis Stöckli.

Global Concept. Aquesta és la línia que tenen entre cella i cella a Movement, i que es tradueix en què els seus millors models els complementen amb el bastó, casc i corresponents complements.

Són tant habituals a l’Ispo com la cervesa del bar. Ens referims a l’excèntric Glen Plake –impressionant la cresta vermella que lluia– o al sobri Ingemar Stenmark. A qui no vam trobar aquest any van ser les noies Reef.

No sempre es compleixen 70 anys en tan bona forma com ho està fent Nordica, que per conmemorar aquesta fita llança una línia especial d’esquís i botes. Des d’aquí, felicitats.

L’aposta pel respecte al medi ambient i el llançament de productes que respecten com mai l’ecosistema és una constant en totes les marques: Atomic, Rossignol, Völkl, Salomon… La bota Renu és un bon exemple.

La facilitat de treball del nou sistema de fixació Schizo és increïble, per moure la fixació endavant o enrere en funció de si vols anar de powder o de migtub.

Va rebre tantes o més fotos que els millors models de qualsevol col·lecció, i no hi ha per menys, oi?

Petits retocs estètics en la línia race de Dynastar, amb un blau crazy encara més elèctric, i una petita pastilla vermella a l’espàtula. Máxima efectivitat per a Dynastar, que ara compta amb els serveis de Deborah Compagnoni com a ambaixadora dels seus esquís i botes Lange.

Sempre he cregut en l’evolució de l’espècie i prova d’això és la implantació del sistema Powerline de Salomon, que deriva del Prolink que es feia servir a finals dels noranta. Per cert, la col.lecció la completaven amb la tecnologia Custom Air aplicada als cascos.

Marker va sorprendre a tots amb una col.lecció de fixacions que s’adapta al patí dels esquís; és a dir, que pels esquís amples Marker ha dissenyat unes fixacions amples, amb què, lògicament, es guanya en prestacions.

Ispo Winter coopera amb la plataforma Netzwerk Winter per a un major enfocament dels esports d’hivern, la realització d’un estudi sobre el futur de l’esquí i el coneixement d’iniciatives pel foment actiu dels esports d’hivern. www.netzwerk-winter.at Markus Hefter es va estrenar com a nou director de l’Ispo Winter. Als seus 38 anys, Markus substitueix al càrrec Stefan Reschke i amb anterioritat es responsabilitzava del Project Director i dirigia el segment d’outdoor.

Ja hi ha data per a l’edició 2010 de l’Ispo Winter.

S’enredereix una setmana i passa a celebrar-se del 7 al 10 de febrer, i d’aquesta forma no coincidirà amb la fira de Las Vegas, que al 2010 passa a Denver i que es celebra del 28 al 31 de gener.

‘Briko, a beautiful performance’, sota aquesta frase es presentava la nova col.lecció de Briko, que va agradar a tots el que la van veure, tant la dels cascos, com la de les ulleres i màscares. www.briko.com Companyies com Lafuma, Trezeta, Gronell, Hugo Bess o Descente ja han confiat en la tecnologia de membranes per un laminat impermeable, tallavent i transpirable d’OutDry, qualitats que tant bé es recullen en els guants de Mountain Hardwear. www.outdry.com La Rip Curl Rail Sessions presentada per Renault va animar la tarda de Munic el 2 de febrer. 24 riders es van veure les cares en una impressionat rail de deu metres de longitud.

22

Aquesta era la 69 edició de l’Ispo Winter, que va obrir amb una superficie d’exposició de 185.000 m2, amb 1.950 expositors, provinents de 50 països.

De nou el laboratori adidas eyewear va deixar bocabadats a tothom que es va acostar al seu estand: un laboratori on es deixava constància del laboratori de proves que fa possible les futures màscares d’adidas. www.adidas.com/eyewear El nou casc superventilat, desenvolupat en col.laboració amb el ‘crack’ Jon Olsson, va ser una de les grans sensacions de Poc, ja que fa servir una nova horma de construcció exclusiva de Poc, al costat de la nova màscara Cornea, amb una lent cilíndrica que dóna un camp de visió inèdit fins ara, i les proteccions amb el nou material Visco Elastic Polymer Dough, material vicoelàstic que assoleix nivells de protecció increïbles. www.pocsports.com Donada la seva lesió i l’interès de les marques que la patrocinen, Nicole Hosp. No es va voler perdre la celebració de la Ispo, i va ser un dels rostres que més flaixos va provocar.

L’interior i l’exterior de la caravana de Sinner va compartir el protagonisme de la firma amb la bona rebuda que va tenir la seva col.lecció de cascos, ulleres i màscares. www.sinner.eu Si alguna vegada aneu a Munich, no deixeu de visitar la mega botiga Schurter.

Té un munt de plantes, un catàleg d’obligatòria consulta i encara que no compris ves a passejar.

Jorcani ha sumat una nova referència al seu catàleg, la marca de roba finlandesa Icepeak. Tenen de tot, satisfent totes les necessitats dels afeccionats de la neu i amants de la natura. www.icepeak.fi Els guants Gore-Tex són coneguts per la seva transpirabilitat, propietats tallavent i impermeabilitat, però a partir d’ara també ho seran per l seva bona agafada, una nova qualitat que incorporen gràcies a la tecnologia X-Trafit, que prové del món del motociclisme, i que es tradueix en una agafada, una flexibilitat i confort òptims. www.gore-tex.com Aquí veiem a Cristòfor Cuadres amb dues noves marques que ja pots trobar a les botigues –els cascos Shred i les proteccions Slytech–, ambdues abanderades per Ted Ligety.

Imatge

Red Bull Playstreets

Celes Piedrabuena Red Bull Photofiles

El freestyle pren els carrers de Bad Gastein Els millors ‘new school skiers’ van demostrar a la ciutat austríaca de Bad Gastein que són uns bons alumnes, que estudien tant com poden, que s’apliquen com el qui més i que no necessiten anar al setembre per recuperar cap assignatura pendent: se saben el temari de l’’slopestyle’ urbà de memòria.

Imagina que un dia després de llevar-te, treus el cap per la finestra i et quedes glaçat en veure com els carrers han canviat la seva decoració. Com on abans dominava el gris de l’asfalt i les patidores voreres, ara mana el blanc de la neu, i on abans hi havia bancs i places, carrers sense més manament que conduir el trànsit ciutadà, ara hi ha instal.lades rampes de neu que tallen la respiració, wallrides on fins i tot a Spyderman li costaria mantenir l’equilibri, mòduls i més mòduls pels quals la sola dels esquís demanarien a crits lliscar o dobles dubbies espectaculars que gairebé arriben a l’alçada de la teva finestra. Davant aquest espectacle, el primer que faries és refregar-te els ulls i donar-te un copet al cap per veure si la visió que et deparen els ulls era real o no. Malauradament, aquest espectacle pertany al llenguatge dels somnis, una realitat que els habitants de la ciutat austríaca de Bad Gastein van poder assaborir fins a quedar empatxats, el passat 16 de febrer.

The best new school skiers

Freeskier: Oscar Scherlin.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

L’espectacle va ser batejat amb el nom de Red Bull Playstreets, i davant del gran espectacle que es representava, centenars d’espectadors es van llevar ben d’hora per agafar el millor lloc i no perdre’s cap detall de la representació que els millors new school skiers van escenificar pel centre de la seva ciutat. Tots els skiers van aixecar un munt d’aplaudiments, deixant ben calentes les mans d’un públic del tot entregat i que poc o res té a veure amb la grada impassible que acostuma a haver-hi al Camp Nou; més aviat semblava que estiguéssim a Anflield. El que més olés va aixecar del públic va ser el jove de tant sols 16 anys Oscar

24

Scherlin. Aquest nano va començar molt fort des de l’inici de la competició, i en totes les seves rondes es va marcar un switch 9 que va impressionar tant als jutges que van servir en safata el primer triomf internacional per a aquest nen que encara no sap el que és una màquina d’afaitar. Scherlin, que és un millor especialista en big air que en slopestyle, va realitzar un gran qualificació i va deixar KO als seus rivals als quarts de final en totes tres rondes. En les semifinals es va haver de veure les cares amb Oskari Raitanen, de Finlàndia.

Per als més entesos, Raitanen era un dels màxims favorits a la victòria final, donada la qualitat dels seus trucs, l’alçada d’aquests i les bones recepcions, però el finlandès no va poder fer res davant la determinació de l’altre Oscar: Scherlin.

El futur és dels joves A la gran final, el que al capdavall seria el guanyador final es trobaria a un altre jove esquiador: un vailet de 18 anys, l’australià Russ Henshaw. Amb les piles ben carregades i segur de les seves possibilitats, Scherlin va repetir la ronda de la semifinal, marcant-se trucs com el corner mute 540, mute switch 900 i safety 720 d’una execució perfecta, només una recepció no gaire bona en la part dels rails donava algunes opcions al cangur australià. Henshaw va començar la seva ronda amb una línia molt clara, però d’un nivell de dificultat menor, amb un repertori que incloïa un misty flip i un gran 720 a la zona dels rails.

Finalment, la victòria va ser per Oscar Scherlin, que va ser coronat com el millor freeskier del Red Bull Playstreets i se’n va tornar a casa amb les claus a la butxaca d’un flamant Suzuki Vitara.

Freeskier: qualsevol freeskier.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Imatge: Red Bull Playstreets

Freeskier: Oskari Raitanen.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Marlon Holzmann.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Freeskier: qualsevol freeskier.

Foto: Richard Walch/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Sammy Carlson.

Foto: Richard Walch/Red Bull Photofiles.

26

Freeskier: Oscar Scherlin.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Freeskier: qualsevol freeskier.

Foto: Richard Wakch/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Patrick Hollaus.

Foto: Nicolas Joly/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Phil Casaban.

Foto: Nicolas Joly/Red Bull Photofiles.

Freeskiers: Russell Henshaw, Oskari Raitanen, Oscar Scherlin.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

27

Esquí nòrdic

Com elegir un tipus de cera en funció de les condicions atmosfèriques o de la neu? Com parafinar? Quins tipus de parafines existeixen al mercat? I de ceres...?

Josep Maria Combalia i Joan Cartanyà Joan Cartanyà

Parafinat i enceratge en l’esquí de fons

Preguntes que en aquest article mirarem que quedin resoltes, si més no, d’una manera genèrica ja que l’art d’encerar i parafinar és gairebé això: un art amb fonaments tècnics. I diem que d’una manera genèrica donat que es podria escriure un tractat de moltes pàgines sobre el tema i amb diferents maneres i procediments. És per això que aquí descriurem els processos més habituals i genèrics, per tal d’oferir una visió general del tema, però sense renunciar a esdevenir un breu tractat pràctic de com procedir en molts dels casos més habituals.

Un bon parafinant de la sola de l’esquí contribuirà en bona mesura en el resultat d’una cursa en estil patinador o skating, mentre que la combinació d’un bon parafinant i un bon encerat ho farà en una d’estil clàssic. És per això que a més d’una bona forma física i una bona tècnica cal que tinguem els materials adequats a cada tipus de neu i de climatologia i això es pot assolir encertant en la tria de parafines i ceres. Arreu el món de l’esquí de fons hi ha veritables especialistes en aquesta tasca, i cada equip sol disposar d’una o vàries persones per aquesta finalitat. Son els anomenats preparadors d’esquís (skiman i skiwomen).

Decisiu en el resultat Un dels directors tècnics de l’equip nacional italià d’esquí de fons va afirmar en una ocasió que l’encert en l’elecció de parafines i ceres pot influir fins a un 20%

en el resultat de cada cursa i, de vegades, és determinant per poder acabar una competició, sobretot en distàncies llargues. Realment així és, quants casos es coneixen de quedar-se sense cera en pujades pronunciades i llargues? La resposta: molts més dels que es voldria, el resultat: haver d’abandonar i tornar caminant o corrent o com es pugui. Així, doncs en primer lloc, cal distingir clarament entre ceres i parafines, ja que existeix certa confusió propiciada per l’esquí alpí: quan l’esquiador alpí aplica substàncies lliscants a la sola dels esquís es diu que encera, quan en realitat per als fondistes el que s’està fent és parafinar.

Per tant, en el món de l’esquí de fons, distingim de manera diàfana la parafina (substància que facilita la lliscada) i la cera (substància que facilita la retenció).

és on es practica l’encerat de retenció en els esquís de clàssic, o és la zona d’escates dels esquís de passeig.

Quan s’ha de parafinar?

Si volem conservar o millorar la capacitat de lliscament de la sola és necessari parafinar els esquís cada setmana durant l’hivern. És recomanable netejar els esquís i aplicar-hi parafina després del cap de setmana per tal que passin l’interval de dilluns a divendres en bones condicions. Quan arriba el moment d’utilitzar-los els desparafinem.

Malgrat el que hem dit, en el cas d’esquiadors de competició es parafina cada dia fins al punt que en l’alta competició es parafina moments abans de la cursa per tal de millorar el lliscament, tot aplicant-hi la parafina

Parafines Les parafines són uns productes que s’apliquen a la sola dels esquís amb la doble finalitat de protegir-los, evitant el ressecament, i per millorar el lliscament.

Quins esquís cal parafinar?

S’han de parafinar tots els esquís: Els de patinador han de ser parafinats en la seva totalitat de la sola, i els de clàssic i els d’escates s’han de parafinar per l’espàtula i per la cua, o sigui només cal deixar sense parafinar la part central anomenada pont, ja que en aquesta zona

28

A Procés de parafinat sense fluor (o base)

Procés de parafinat amb fluor pols

B més adequada en funció de la temperatura de la neu i de la seva consistència.

Quina parafina hem d’utilitzar?

Al mercat hi ha molts tipus de parafines i de diferents marques. En general i a grans trets, podem distingir les fluorades de les no fluorades. Dins de les fluorades en trobem de contingut mitjà de fluor que pot servir com a única parafina o com a base d’una fluorada 100%, les d’alt contingut de fluor que també pot servir com a única parafina o com a base d’una fluorada 100% i les 100% fluorades que existeixen en diferents formats: pols, sòlid o líquid, el més comú és en forma de pols i que mai s’aplica de forma aïllada sinó que s’aplica damunt d’una base de parafina no fluorada o semifluorada ja planxada i polida.

Com que les parafines amb fluor són molt més cares, les podem utilitzar només en determinades ocasions especials: curses, marxes... i per anar entrenant cada dia podem utilitzar les no fluorades, posant molta atenció a les especificacions de temperatura de la neu que ens senyala el fabricant de la parafina; ja que existeixen diferents tipus de parafines en funció de la temperatura de la neu. En el cas de les parafines no ens hem de fixar en el color i sí en les especificacions de l’etiqueta del producte.

Malgrat això no sempre la gamma més baixa, és a dir la de parafines no fluorades, és la menys efectiva, en condicions de baixa humitat llisca de millor manera un esquí parafinat sense fluor que amb fluor.

També podem trobar altres modalitats menys utilitzades, però útils en certs casos molt concrets com les

grafitades que funcionen molt bé en dies molt secs i ventosos carregats d’electricitat estàtica.

En definitiva i resumint els tipus de parafines que trobem al mercat solen ser (de més a menys cost): -Fluor 100%. El format més comú, és en forma de pols i mai s’aplica de forma aïllada sol aplicar-se damunt una base no fluorada o semifluorada ja planxada, rascada i polida. El format líquid, que sol ser en pots d’esprai, sol utilitzar-se per modificar el parafinant just abans de la cursa si les condicions meteorològiques han sofert canvis respecte a les previsions. El format sòlid és una bona opció per curses de curta durada tipus esprint.

-Alt contingut de fluor (sovint indicades com HF). És sòlida en forma de bloc i cal fondre-la per la seva aplicació, pot servir com a parafina única o com a base d’una fluorada 100%.

-Baix contingut de fluor (sovint indicades com LF). És sòlida en forma de bloc i cal fondre-la per poder-la aplicar, pot servir com a parafina única o com a base d’una fluorada 100%.

-Sense fluor. És sòlida en forma de bloc i cal fondre-la per aplicar-la, serveix com a única parafina i no com a base de fluorades, ja que quan sol funcionar bé, no funcionen les fluorades.

-Altres. Parafines grafitades que utilitzarem pel manteniment de la sola o per dies secs i ventats. Silicones que solen combinar-se amb parafines per neus molt humides. Olis especials que també solen aplicar-se en dies de neu molt humida damunt de la base ja parafinada, rascada i polida.

29

Quins altres materials o estris necessitarem?

-Banc de parafinar, n’hi ha de molts tipus però cal com a mínim que sigui estable, també solen vendre brides de subjecció per col.locar en taules convencionals o de càmping que tinguem.

-Planxa, en trobarem de moltes marques i tipus però és molt convenient que disposin de regulador de temperatura.

-Rasqueta de canals, que solen anar dins les caixes dels tubs de cera tova (klister).

-Rasqueta de sola, és una rasqueta de plàstic o metacrilat rectangular que ens ajudarà a eliminar la parafina sobrant de la sola -Raspall de mà, n’hi ha de moltes dureses i material, n’hi ha de metàl·lic, de niló o de pèl de cavall. Sovint sol utilitzar-se els de pèl més dur per a les primeres passades i els de pèl fi per a les passades finals. Mentre que el raspall de pues metàl.liques s’utilitza per netejar la sola de l’esquí junt amb els dissolvents.

-Raspalls rotatius, s’utilitzen amb un mànec que els suporta collat a una màquina rotativa o de foradar, també amb diferents dureses i material de pè, solen utilitzar-se per accelerar els processos de raspallat i sobretot en parafines fluorades.

-Dissolvent, per netejar ceres i altres residus de la sola de l’esquí abans del parafinant.

-Fibertex o draps de seda (o retalls de mitja), per donar un acabat fi i treure les restes en acabar el parafinant.

-Suro, que pot ser per aplicar a mà o mitjançant el dispositiu rotatiu, per estendre el fluor líquid o sòlid.

Esquí nòrdic

Procés de parafinat amb fluor sòlid

C Com es parafina en cas de parafina única o de base?

1. Es col·loca l’esquí ben subjecte en un cavallet o banc de treball amb la sola cap a munt.

2. Es neteja la sola amb un drap i dissolvent si és necessari.

3. Es deixa la sola ben seca.

4. Amb una planxa d’encerar (planxa elèctrica sense forats) es fon la parafina i es deixen caure les gotes a sobre de la sola de l’esquí.

5. Es planxa la superfície de manera que la parafina líquida cobreixi tota la sola. S’ha de vigilar de no entretenir-se massa per tal de no cremar la parafina i menys la sola.

6. Es deixa refredar l’esquí. Si no s’ha d’esquiar en aquell moment és preferible deixar els esquís amb la parafina fins al dia de ser utilitzats. En cas contrari que s’hagin de menester en aquell mateix dia, cal posar-los a l'exterior en un lloc fred per tal que la parafina se solidifiqui del tot.

7. Es torna a posar l’esquí al cavallet o banc de treball, amb la sola a munt i ben subjecte.

8. Amb una rasqueta de canals, que aconseguirem en adquirir els tubs de cera, netegem el canal i les vores.

9. Agafem un bloc de plexiglàs o rasqueta de fibra plàstica i rasquem la sola des del davant fins al darrera, de manera que vagi saltant la parafina sobrant tot vigilant que no rasquem la base de l’esquí. Només ha de quedar parafina en els porus de la sola.

10. Passem el raspall de plàstic en el mateix sentit primer amb raspall de pues dures i després amb un de pues toves per polir i de seguida veurem com lluu la sola dels esquís.

11. Després podem passar de nou el raspall dur en ziga-zaga i de dalt a baix afinant després amb el tou.

12. Si volem podem passar, finalment un drap fi, una mitja de seda o fibertex per acabar de treure la pols i deixar-los ben lluents.

Com es parafina en cas de parafina 100% fluorada en pols damunt la parafina de base?

1. S’estén la pols de fluor de manera igualada i uniforme.

2. Es passa la planxa de manera ràpida taponant

(xafant la sola) al llarg de l’esquí per dissoldre la pols.

3. Es planxa a poc a poc i de dalt a baix amb una temperatura aproximada de 150º (tot i que cal seguir les instruccions de cada fabricant de parafina).

però vigilant que la flama no toqui la sola i la cremi.

2. Rascar el bloc sòlid de fluor al llarg de la sola.

3. Escampar amb suro rotatiu (o a mà) fins que ho vegem uniforme.

4. Una vegada uniformitzada la capa de fluor cal deixar que es refredi uns 20 minuts, tot depèn de la temperatura ambient, si fa força fred es pot disminuir aquest temps.

5. Es torna a posar l’esquí al cavallet o banc de treball, amb la sola a munt i ben subjecte.

6. Raspallar primer amb raspall de niló, després amb raspall semidur i finalitzar amb raspall tou.

7. Passar fibertex per polir.

8. Una altra opció seria després del planxat del punt 4, raspallar amb un raspall dur i tornar a planxar per tornar a seguir el procés pel punt 4.

Com es parafina en cas de parafina 100% fluorada sòlida damunt de la parafina de base? (una bona opció per esprints) 1. Escalfar la sola de l’esquí amb aire calent o bufador,

4. Raspallar amb raspall tou 5. Polir amb fibertex o drap de seda.

Com es parafina en cas de parafina 100% fluorada líquida damunt la parafina de base? (una bona opció per afinar el parafinant just abans de la cursa) 1. Escalfar la sola de l’esquí amb aire calent o bufador, però vigilant que la flama no toqui la sola i la cremi.

2. Estendre el líquid al llarg de la sola de l’esquí, però en fragments de 20 cm.

3. Escampar amb suro rotatiu (o a mà) fins que canviï a blanc i fer els altres 20 cm de sola, repetint el procés 2 i 3 fins acabar la sola.

4. Escampar de manera lineal amb el suro de dalt a baix.

5. Deixar uns 20 minuts abans d’utilitzar-lo.

FABRICANTS DE CERES I PARAFINES DRAGONSKI

www.dragonski.com

SOLDA

www.soldaskiwax.com

HOLMENKOL

www.holmenkol.com

STAR

www.starwax.com

MAPLUS

www.maplus.it

START

www.startskiwax.com

REX

www.rexskiwax.com

SWIX

www.swixsport.com

RODE

www.rodeskiwax.no

TOKO

www.toko.ch

SKI-GO

www.ski-go.com

VAUGHTI

www.vauhtispeed.fi

D

Procés de parafinant amb fluor líquid 30

Procés d'encerat amb cera de pot

Ceres Les ceres utilitzades en l’esquí de fons són unes substàncies que tenen per finalitat la retenció. És a dir evitar que l’esquí retrocedeixi en una pujada.

Quins esquís cal encerar?

Només s’enceren els esquís de clàssic.

Els esquís de passeig amb escates no s’han d’encerar ja que les escates fan la funció de la retenció.

Quina zona s’ha d’encerar?

Quan comprem uns esquís de clàssic hem de tenir en compte no només la llargada de l’esquí, que ha de ser proporcional a l’alçada, sinó també el seu grau de rigidesa, que vindrà condicionat pel nostre pes i pel nostre nivell d’esquí. En aquest sentit és del tot important adquirir-los en un establiment que disposi de personal expert. El venedor expert, apart d’aconsellar-vos sobre l’esquí que us cal escollir, us marcarà la zona d’encerat, que es correspon en aquella part del pont que aixafem quan carreguem tot el pes en un sol esquí.

Quan s’ha d’encerar?

Els esquís de clàssic s’han d’encerar cada dia que s’hagin d’utilitzar. Per això és del tot necessari netejarlos cada dia al’acabar l’esquiada.

Com es netegen?

1. Es col·loca l’esquí ben subjecte en un cavallet o banc de treball amb la sola cap a munt.

2. Es rasca la cera amb una rasqueta de plàstic.

3. Es neteja bé la zona d’encerat amb drapets o paper higènic i dissolvent especial.

4. S’eixuga totalment la sola de l’esquí.

Quin tipus de cera utilitzarem?

A l'igual que passa amb les parafines, també hi ha ceres fluorades –que utilitzarem per la competició- i ceres sense fluor que farem servir quotidianament.

Independentment de la marca de ceres que utilitzem, la primera elecció que hem de saber fer, i és fonamental no equivocar-se, és la següent: tub o pot.

Si la neu està transformada cal posar tub. Si la neu no està transformada cal posar pot.

Com sabem que la neu no està transformada?

Diem que la neu no està transformada si ha caigut recentment i segueix fent fred. També pot fer dies que ha nevat i la neu no ha perdut les seves característi-

E ques morfològiques: neu solta, poc densa i seca –costa fer boles-. Se la coneix també per neu pols.

Per tal que la neu es mantingui sense transformar cal que la temperatura no superi els 0º C. A casa nostra no és molt freqüent poder esquiar gaires dies seguits amb neu pols.

Com sabem que la neu sí que està transformada?

Si puja la temperatura, es fon una petita part de la neu.

Amb el fred posterior, sobretot de la nit, es congela de nou la barreja de neu aigua, modificant-se la forma dels grans: són més rodons i s’enganxen entre ells.

La neu transformada pot presentar diferents graus: neu dura, neu primavera, etc.

La segona elecció serà: quin tub o quin pot?

Per tal d’evitar gaires errors, cal saber la temperatura de la neu, clavant-hi un termòmetre i mirar el cel per tal de saber la humitat de l’ambient. Si el cel està ras la humitat serà baixa, per contra si està molt tapat de núvols la humitat serà alta.

Els tubs i els pots, siguin de la marca que siguin, vénen amb un codi de colors que va del verd com a temperatura més freda, passant pel blau, viola, rosa, vermell, groc, etc. Però a més, en cada un s’especifica la temperatura adequada. A més podem trobar pots o tubs de cera específics per aplicar com a primera capa de base. És molt important tenir present que si la humitat és alta, cal considerar la temperatura de la neu com si fos un o dos graus més.

Com s’aplica el pot?

Si hem elegit pot, perquè la neu és pols, hem de seguir els següents passos: 1. Estendre a la zona d’encerat una capa de pot base.

Si no tenim pot base podem utilitzar per fer de base el

F

31

més fred que tinguem –verd o blau-.

2. Escampem amb el suro per que quedi uniforme.

3. Apliquem el pot escollit.

4. Tornem a passar el suro.

5. Repetim els apartats C i D, dos, tres o quatre vegades, en funció de les hores que vulguem esquiar.

Com s’aplica el tub?

1. Estendre a la zona d’encerat una capa de tub que faci de base. Pot ser un tub específic, o un de molt fred: verd o blau.

2. La cera de base és molt dura i és difícil d’escampar amb la mà. Es recomana utilitzar una planxa calenta, o una espàtula de ferro escalfada al foc. Mai utilitzarem la planxa de parafinar per encerar.

3. Esperem que es refredi la base i després apliquem el tub escollit.

4. Escampem amb la mà la cera. En cas que no s’hagués refredat la base cometríem l’error de barrejar les dues ceres.

5. Si tenim previst esquiar molta estona, podem afegir una nova capa de cera.

Zona d'encerat aproximada en funció de la llargada total de l'esquí

Procés d'encerat amb cera de tub (klister)

Publirreportatge

La importància de l’aigua a la neu Aigua de Veri

Els nostres cossos eliminen aproximadament dos litres i mig d’aigua al dia, tenint en compte també l’evaporació que provoquen la transpiració i la pròpia respiració. La reposició d’aquesta quantitat d’aigua que es perd sense adonar-nos-en és vital perque un dia de neu no es converteixi en un dia de maldecaps.

Amb la pràctica d’esports a la neu aquest efecte és encara més acusat i és per aixó que hem de reomplir de nou d’aigua el nostre cos, tot i que la sensació de set no es faci evident per les baixes temperatures.

L’aigua és la responsable d’ajudar al cos a que no s’escalfi, però quan es practica l’esquí, l’snow i qualsevol esport en general, aquesta s’evapora en majors quantitats degut a la sudoració.

Una hidratació insuficient pot provocar problemes musculars o freqüències cardíaques anormals que aminorin el rendiment, fins al punt de poder quantificar que un 2 % de deshidratació es pot traduïr en un 20 % menys de rendiment.

Si vols gaudir i donar el millor de tu mateix, només podràs aconseguir-ho estant a ple rendiment, i és per aquest motiu que el nostre consell és hidratar-se abans, durant i després de cada esforç físic, sense esperar a sentir la necessitat de beure quan tenim set.

Una aigua de puresa excepcional i rica en minerals com és l’aigua de Veri pot garantizar-te una major hidratació, tenint en compte que els seus bicarbonats naturals ajuden a lluitar contra l’acidesa produïda per l’esforç muscular. Segueix el nostre consell d’hidratació i gaudiràs més i millor de l’esport!

32

Carlo Janka. Or al gegant i bronze al descens.

Memorable!

Mundial d’esquí alpí a Val d’Isère Marcat per la dificultat tècnica de les pistes i pel caprici del temps, els Campionats del Món de Val d’Isère ja són història. Han estat uns mundials memorables, on ha passat de tot, on les medalles han estat molt lluitades i repartides, i on Lindsey Vonn ha seguit ampliant el seu currículum esportiu.

com els que les han de veure per televisió. I el Mundial de Val d’Isere no ha estat una excepció. L’organització, tot i els problemes interns que va patir al llarg dels darrers dos anys, va aconseguir tirar endavant una gran competició: espectacular en alguns casos, polèmica en altres i sorprenent en moltes ocasions.

Rècord de participació Celes Piedrabuena Atomic, Fischer, Head, Doug Haney/US Ski Team, Red Bull, Salomon, Völkl

L’esquí alpí, la competició alpina, es troba en un moment dolç. Les curses del que portem de Copa del Món ja ho havien demostrat i al Mundial de Val d’Isere s’ha constatat aquesta tendència a l’alça. Els esquiadors i esquiadores cada cop són més populars, no en deixen de sortir de novells que posen en entredit el rànquing dels millors especialistes. Les curses, seguint les normes de seguretat que marca la FIS, cada cop són més espectaculars i els afeccionats agraeixen més que mai aquesta posada en escena.

Tant qui té l’oportunitat de veure les curses in situ,

34

Feia 47 anys que el Campionat del Món d’esquí alpí no es deixava veure per terres franceses, i el cert és que l’espera va valer la pena, ja que hi ha hagut rècords en tots els camps. Han pres part 70 nacions, xifra fins ara mai assolida, amb un total de 382 participants, al llarg de tots els dies de competició, és a dir, del 3 al 15 de febrer, tot i que les canviants condicions meteorològiques han fet treballar més del compte als organitzadors dels Mundials, així com els preparadors tècnics dels esquiadors, quan no als mateixos corredors, que en molts casos han hagut de fer gala d’una capacitat de concentració màxima. Com màxima ha

Mundial d’esquí alpí

Lindsey Vonn. Or al descens i al súper gegant.

estat la resposta dels afeccionats, la prova van ser els 32.000 espectadors que es van desplaçar fins l’estació francesa el 9 de febrer, dia laborable, per gaudir en directe el descens femení i la supercombinada masculina. En total, es calcula que han estat més de 260.000 els espectadors que han estat fidels els tretze dies de la competició, sent la jornada de l’eslàlom, amb 42.000 espectadors, la que més públic va congregar. Quin goig!

Lindsey Vonn, què gran Havien de ser els seus Mundials. Totes les mirades estaven posades en ella i la nord-americana Lindsey Vonn no ha defraudat als seus afeccionats, als que l’admiren per la seva qualitat a l’hora d’esquiar i els que l’admiren per la seva bellesa. Realment, l’esquiadora de Rossignol ho té tot. Va marxar de Val d’Isere amb un somriure d’orella a orella, però que, tot i haver aconseguit l’or al supergegant i la combinada, sembla increïble que un tall al dit quan obria una ampolla de cava li impedís disputar el gegant i l’eslàlom. Segons com es miri, sembla de broma i n’hi ha per estirar-se els cabells, però també és cert que Vonn va tenir la sort que les proves de velocitat estiguessin programades les primeres del calendari, ja que si hagués patit

aquest incident després de les cites tècniques, igual no tindria ara dos ors. I si no s’hagués saltat una de les portes en l’eslàlom de la combinada s’hagués fet amb el seu tercer or, però les curses són com són.

Les altres dos grans protagonistes femenines han estat la jove Lara Gut i l’austríaca Kathrin Zettel. Gut, a qui molts ja veien amb un munt de medalles penjades al coll abans que comencés el Mundial, ja va demostrar del que era capaç sent sisena al supergegant que obria els Campionats del Món, per després assolir dues plates, en la supercombinada i en el descens, i després de veure com Vonn li treia l’or de les mans en el darrer moment. No va tenir tanta sort en el gegant, on no va acabar. L’austríaca Zathriin Zettel podria haver estat l’altre gran nom femení de Val d’Isere, però la sort li va donar l’esquena en el darrer moment. En la supercombinada va demostrar que les proves de velocitat no se li donen tant malament, va fer el quart millor temps, i en l’eslàlom va estar superlativa, aconseguint així el seu primer i únic or de Val d’Isere. Al gegant, després de ser la millor a la primera màniga, va tenir problemes a la segona i es va haver de conformar amb la sisena plaça i en l’eslàlom no va acabar la segona màniga.

L’altra esquiadora que va trepitjar podi més d’un cop va ser la finlandesa Tanja Poutiainen, amb dos bronzes, al

35

gegant i a l’eslàlom. Cap altra esquiadora va repetir metall, i això que hi havia candidates. Una de les esquiadores que més destacava a les travesses prèvies era l’alemanya Maria Riesch, però la de Head es va haver de conformar amb l’or de l’eslàlom. Els altres metalls van ser per Marie Marchand-Arvier (França), plata al supergegant, i Andrea Fischbacher (Àustria), bronze. Elisabteh Goergl (Àustria) va ser bronze a la supercombinada, Nadia Fanchini (italià) al descens, Kathrin Hoelzl (Alemanya) or al gegant, Tina Maze (Eslovènia) plata en la mateixa disciplina i Sarka Zahrobska (República Txeca) plata en l’eslàlom. Fora de les fotos es van quedar esquiadores de les que s’esperava bastant més com Julia Mancuso –porta un any per oblidar–, Maria Riesch –probablement el seu últim Mundial–, Anja Paerson –no oblidarà aquests Mundials– o Dense Karbon, cara i creu aquestes dues últimes temporades.

Protagonisme per Janka i Svindal Si en noies les curses van ser emocionats, en nois van ser per tirar coets, especialment les proves de velocitat i en l’eslàlom que tancava els Mundials. A la prova reina, perquè posava la pell de gallina veure com baixaven els esquiadors per la Bellevarde, a la velocitat

Mundial d’esquí alpí

Elisabeth Goergl.

Plata al descens i bronze a la combinada.

Aksel Lund Svindal.

Or a la combinada i bronze al súper gegant.

Benjamin Raich.

Plata al gegant, cinquè al súper gegant.

Didier Cuche.

Or al súper gegant i plata al descens.

Guillem Capdevila.

Paul de la Cuesta.

Els nostres il·lusionen Al veure baixar a Paul de la Cuesta i Ferran Terra per la Bellevarde tenia un doble sentiment. Un sentiment de patiment i un sentiment de voler que fessin bé les coses. No sempre es té l’oportunitat de veure dos catalans al descens d’un Mundial, i al final Paul va ser 26è i Ferran 28è. Ambdós van acabar el descens, la qual cosa té molt de mèrit, ja que als 15 segons de la cursa ja agafaven els 140 km/h i cal considerar que a l’Estat no hi ha pista de descens. Al gegant van participar quatre espanyols, quelcom realment excepcional, per la qual cosa la FIS va felicitar a la RFEDI. Malauradament Diego Jiménez es va lesionar greument, mentre Ferran Terra va fer el 33è i Guillem Capdevila el 48è. Terra es va quedar a 30 centèsimes de la segona màniga i Paul de la Cuesta va guanyar la primera màniga de la classificatòria, sobre una pista que estava molt difícil, com ho demostra el fet que normalment el tall per a la segona màniga està entre 2” i 2.50”, i aquí va estar en 5.28”.

En eslàlom, en Guillem va fer una molta bona classificatòria, però sortia amb el dorsal 73 i la pista estava complicada. Va fer una baixada dins del temps per entrar a la segona tanda, però es va enganxar i va fer un cavallet. En noies, Andrea Jardí no es va classificar pel gegant, i la Mireia Clemente no va poder acabar el gegant ni l’eslàlom. Leire Morlans va signar com a millor resultat el 28è en el descens –no va acabar el súper gegant ni la combinada–, i la millor va ser Carolina Ruiz: 14ª al supergegant i 19 al descens. Igual hi ha qui pensi que amb aquests resultats no es va enlloc, però cal pensar que els nostres esquiadors eren molt joves, que vam ser un dels pocs països, quatre, que va classificar els seus quatre corredors al gegant. Per tant, cal donar-lis el suport i el reconeixement perquè assimilin l’experiència i la pressió que suposa un gran esdeveniment com uns Mundials, tot esperant que en breu puguin assolir millors resultats.

36

Carolina Ruiz.

Catorzena al súper gegant i donovena al descens.

Kathrin Hoelzl.

Or al gegant.

Manfred Pranger.

Or al eslàlom.

Hermann Maier.

Sisè al descens i dotzè al súper gegant.

Tanja Poutiainen.

Bronze al gegant i a l’eslàlom.

Maria Riesch.

Or a l’eslàlom.

que anaven, com havien de lluitar per conduir els esquís per allà on volien i traçar els viratges pel lloc correcte, i a l’eslàlom, perquè mai havia vist una prova com aquesta, en la que els esquiadors queien amb la mateixa velocitat que unes fitxes de dominó.

Però, abans d’aquesta desfeta final, Didier Cuche (Suïssa) va demostrar que l’edat no és cap problema per fer-ho bé, i als seus 34 anys es va convertir en l’esquiador de més edat en fer-se amb un or, el del supergegant, on Peter Fill (Itàlia) va assolir la plata i Aksel Lund Svindal (Noruega) el bronze. A punt va estar

Cuche de repetir l’or al descens, però va haver de cedir davant la destresa de John Kucera. El cowboy canadenc va tenir la sort de sortir quan la pista estava millor, tant per la qualitat de la neu com per les condicions de visibilitat, i va penjar-se un or un xic inexperta. A la mateixa prova, Carlo Janka (Suïssa) començava a treure el cap amb el bronze. On va haver-hi una emoció màxima va ser en la supercombinada. Svindal es va treure l’espina del descens, onzè, i va fer el millor temps a la cita més veloç. El dubte estava en saber si podria mantenir l’avantatge en l’eslàlom. Julien

37

Lizeroux (França) no va intentar, però no va poder pispar l’or al noruec –vuitè millor temps a l’eslàlom– i es va haver de conformar amb la plata. La sorpresa va ser el bronze del croata Natko Zrncic-Dim. Restaven les proves tècniques i molts eren els candidats a la victòria. Carlo Janka va fer una gran primera màniga al gegant que li va valer l’or i Benjamin Raich (Àustria) –de qui s’esperava una mica més– es va haver de conformar amb la plata, i el mateix podem dir de Ted Ligety (EUA), bronze. L’eslàlom tancava els Mundials de Val d’Isere i ni el millor guionista podria

Mundial d’esquí alpí

Ecos de Val d’Isère Suïssa ha encapçalat el rànquing de medalles, amb sis, segui-

Després d’estar força

da d’Àustria amb cinc i els Estats Units amb tres.

temps aturada, la nord-americana Resi Stiegler ha tornat. La darrera cursa que va disputar va ser el 28 de desembre de 2007!

Per cert, Didier Cuche va fer història al ser l’esquiador més veterà en guanyar un or. Ho va fer al descens, amb 34 prima-

Potser s’esperava una mica més d’ell, però Ted Ligety va sor-

veres.

tir de Val d’Isere amb a medalla de bronze penjada al coll.

Sempre es cometen errades, i coma mostra la que es va donar Feia molts anys que donades les condicions meteorològiques

en el descens, quan Michael Walchhofer va haver de baixar

s’havia de suspendre una competició, tal com va passar a Val

dos cops, ja que l’austríac estava competint quan els jutges

d’Isere, ja que no es va poder disputar la competició per

decidien suspendre parcialment la cursa. Els assistents de

equips. De fet, des de 1970 no papava res semblant.

sortida no es van assabentar i Michael no es va assabentar, fins que va veure una bandera groga a la baixada! Si això passa

Ferran Terra.

haver escrit un final millor. Millor, per la incertesa que el va presidir. Cap dels a priori favorits van assolir un bon resultat. Va haver-hi un munt de caigudes, algunes al primer pal! Manfred Pranger (Àustria) va saber calmar els nervis i fer-se amb un or més que merescut, per davant d’un Julien Lizeroux que sumava una altra plata. Lizeroux va demostrar tenir una gran personalitat, i l’escuder de França va fer la feina de l’actor principal, Grange, que no va estar gens encertat. El bronze va ser de nou una sorpresa, i va anar a parar al canadenc Michael Janyk.

Feia 47 anys que els Campionats del Món d’esquí alpí no viat-

a La Molina ens haguessin dit de tot. Desconcentrat, finalment

javen fins a França, i aquest cop a Val d’Isere han estat impres-

Walchhofer només va poder ser novè, i li van anular el segon

sionats.

descens!

La lesió d’esquena que va patir dies abans de la cita de Val d’Isere, a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, van impedir al croata Ivica Kostelic prendre part a cap cursa. Desitgem que el líder de la Copa del Món torni abans que finalitzi la temporada.

A casa nostre vàrem poder veure les curses per Teledeporte i per Eurosport. Personalment, crec que no hi ha color i que la cadena de les estrelles, en especial els seus comentaristes, Han estat uns Mundials rècord, en participació –382 espor-

habituals a la Copa del Món, ho fan molt bé. No puc dir el

tistes de 70 països-, i en públic assistent a una prova: 42.000

mateix de Teledeporte i els seus comentaristes, en especial

el dia masculí, que es diu aviat.

Blanca Fernández Ochoa. Les seves paraules no van agradar

On era Bode Miller?

Us preguntareu si m’he descuidat de Bode Miller.

Doncs, no, però el cert és que la participació del nordamericà als Mundials de Val d’Isere ha anat en consonància del que portàvem de Copa del Món: decebedora. ‘The quiet man’ va ser incapaç de finalitzar tres de les cinc proves i el millor resultat que va aconseguir va ser el vuitè lloc del descens. Per oblidar.

“Els resultats han estat decepcionants, però la forma d’esquiar no”, deia l’esquiador de Rossignol, però després del seu paper es van disparar els rumors que fins i tot parlaven de retirada. Pel bé de l’esquí alpí esperem que no, ja que als seus 31 anys Bode Miller encara ens hauria de donar moltes alegries. Les mateixes que esperaven els molts i molts afeccionats desplaçats fins a Val d’Isere i els que van seguir les curses per la tele. Però, la vida segueix, i la competició alpina també. A la Copa del Món encara li resten unes quantes curses i tot està per decidir, mentre a Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) ja comencen a treballar per acollir la 41a edició dels Campionats del Món. La cita, del 6 al 20 de febrer de 2011.

massa.

Els organitzadors van vendre els Mundials com un ‘Face to face’, ja que a una banda se situaven les curses masculines –Bellevarde–, i al davant les femenines, a la Solaise, i el millor és que la visió des de la meta era molt bona.

John Kucera ha fet història. Als seus 24 anys es converteix en el primer canadenc en aconseguir una medalla d’or en uns Campionats del Món. El cowboy canadenc ja prepara els Jocs Olímpics de Vancouver de 2010.

Els mundials d’esquí alpí ja no tornaran a ser mai els mateixos, ja que Hermann Maier ha decidit no disputar-ne cap més. Als

Lindsey Vonn podia haver fet història. Ja l’ha fet, amb dos ors,

37 anys, l’austríac està apurant les seves últimes participa-

però sinó arriba a tenir un eslàlom tant accidentat de la com-

cions a la Copa del Món, tot i que igual el veiem als Jocs

binada –va estar a punt de caure dos cops i al final es va sal-

Olímpics de Vancouver. No ho descarteu.

tar una porta– i no es talla el dit –no va poder córrer les proves tècniques– encara podria haver sumat més ors.

Bode Miller –que va donar més espectacle amb les seves caravanes que a les pistes– va tornar a parlar massa. D’una banda desmereixent l’or de Kucera i després acusant a Cuche de ser un esquiador conservador. Didier no va entrar al joc.

38

MÀXIMA PROFESSIONALITAT EN CINC BOTIGUES AL VOSTRE SERVEI

LA

ESPECIALISTES EN: • ESQUÍ • SNOWBOARD • MUNTANYA • TÈXTIL

• Taller d'esquís i botes • Lloguer d'esquís, snowboards, snowblade, raquetes de neu • Preus especials per corredors, clubs, federats • Material per a la competició • Esquí test

BARCELONA SKI CENTER

DIPUTACIÓ, 374-378 | TEL. 932 329 113

GIRONA AKILIA

RIU GÜELL, 14 | TEL. 972 221 926

PUIGCERDÀ INTERSPORT PUIGCERDÀ CADÍ, 5 | TEL. 972 882 035

SORT INTERSPORT SORT

COMTES DE PALLARS, 40 | TEL. 973 620 657

LABODY MOLINA SPORT PISTA LLARGA | TEL. 972 892 069

Celes Piedrabuena Toni Grases

Kathrin Zettel “La tecnologia millora el nostre rendiment” Té cara de no haver trencat mai un plat, però és molt més llesta i múrria del que sembla. Sense fer gaire soroll, Kathrin Zettel (05/08/1986) ha fet de la modèstia com a persona i de la regularitat com a esportista les seves millors armes. És una gran dominadora de les disciplines tècniques i de seguir la progressió que està mantenint, enguany podria fer-se amb el seu primer globus de vidre.

Entrevista

L’adaptació de Zettel a les proves tècniques ha estat espectacular.

De fet, en el que portàvem de temporada en el moment d’escriure aquestes línies que ara amb tanta atenció estàs llegint, Kathrin Zettel ja sumava tres victòries en la disciplina de gegant, aconseguides a les estacions de Cortina d’Ampezzo, Semmering i Sölden. Una sèrie de triomfs que li fan encarar el que resta de temporada amb optimisme, fins al punt que, tot i que ho diu amb la boca petita i amb un to de veu força fluix, com si t’estigués explicant un secret a l’orella, es veu capacitada per guanyar el títol de gegant de la Copa del Món. El just premi per a una talentosa esquiadora que va debutar a la World Cup, el 13 d’abril de 2004, a Sestriere, Itàlia, en la modalitat d’eslàlom, la qual en principi era la seva especialitat preferida. La que millor se li donava en teoria, però el creixement esportiu i els resultats són els que determinen la traça que han de seguir les soles de tots els esquiadors i esquiadores, grans i petites.

A Sölden vas fer una cursa perfecta.

Perfecta? No, però va estar força bé, això sí.

Disputes gairebé la mateixa quantitat de curses de gegant com d’eslàlom, quina disciplina t’agrada més?

Les dues m’agraden força. També m’agrada el “Els 18 anys és una edat supergegant, però no puc perfecta per debutar dedicar-m’hi com m’agraa la Copa del Món” daria.

Renoi, si que ets exigent.

(Riu) ho sóc.

Ara resta un quart de temporada, com t’agradaria que finalitzés?

Mira, un dels objectius que tenia clars a principi de temporada era guanyar la general de gegant. La temporada va començar de forma perfecta. No em puc queixar, però també s’ha de dir que els resultats no vénen sols, que he entrenat molt i molt dur per aconseguir el que estic aconseguint.

Sembles una noia constant, que se sap refer de les situacions complicades, com la lesió que vas patir la temporada passada.

Kathrin, vas tenir un gran inici Com ho saps! Suposo “La força fa que els nois de temporada amb la victòria que et deus referir a a Sölden. T’ho esperaves? semblin millor esquiadors” quan em vaig trencar Sí, vaig començar molt bé, la cama el mes de guanyant la primera prova i tot era perfecte. Després març de la passada temporada. Va ser realment dur, a Levi ja no em van anar tant bé les coses, però no em sobretot no va ser gens fàcil a nivell de mentalitat, però puc queixar del que portem de temporada, tot i que he ara em trobo bé, forta, i espero seguir aconseguint de seguir millorant. bons resultats.

41

I si haguessis de triar?

Igual et sorprèn, però prefereixo les disciplines de velocitat. He entrenat tant les disciplines tècniques que trobo a faltar el risc i l’emoció de la velocitat.

I això que no tens gaire bon record de les curses de velocitat, oi?

Correcte, ja que la cama me la vaig trencar fent supergegant. Però, no ho puc amagar, m’agrada anar ràpid.

Consideres el descens perillós?

Alguns cops sí, però si et trobes bé i estàs forta et dóna una gran sensació de llibertat.

Vas debutar a la Copa del Món amb 18 anys. Com va anar?

Consideres que és una bona edat per donar el gran salt?

Sí, recordo que aquell any ho vaig fer molt bé a la Copa d’Europa –on té tres victòries i 15 podis en 41 curses–. Vaig tenir una temporada perfecta i em vaig clas-

Entrevista Més personal Nom i cognoms: Kathrin Zettel Any de naixement: 05/08/1986 Signe del zodíac: Lleó Alçada: 167 cm Pes: 60 kg Estudis: Va estudiar economia i va treballar dos anys com a comercial Club d’esquí: Goestling-Hochkar Esquís, botes i fixacions: Atomic Guants: Reusch Bastons: Komperdell Casc i màscara: Uvex Aficions: l’ordinador, les motos –especialment la moto de muntanya–, i la música.

Pàgina web: www.kathrin-zettel.at Club de fans: www.kathrin-zettel-fan.at.tt Color preferit: el blau Número predilecte: el vuit El dia perfecte: qualsevol dia que em desperti pel matí i em trobi bé.

Un llibre: no tinc gaire temps per llegir.

L’eslàlom és una de les disciplines que més li agrada, tot i que enguany se li resiteix la victòria.

sificar per a la Copa del Món. Crec que el primer any a la Copa del Món va ser molt important per a mi, i trobo que els 18 anys són una edat perfecta per fer el salt.

Com recordes aquelles primeres curses a la màxima competició?

No sé. Pensa que per a mi va ser molt difícil, ja que trobava a faltar moltes coses i vaig tenir alguns problemes d’adaptació, però tinc bons records d’aquell inici.

De fet, és normal que tot no sigui arribar i moldre, ha d’haver-hi un període d’adaptació.

Probablement, però també s’ha de dir que hi ha un salt molt important entre la Copa d’Europa i la Copa del Món, i la prova és que a algunes noies els costa molt trobar-se còmodes a la Copa del Món, quan ho han fet molt bé a la competició europea.

On has millorat més en tots aquests anys?

Crec que quan vaig començar era molt bona en eslàlom, però ara mateix la meva millor disciplina és el gegant.

Quina mena d’esquiadora ets?

Sóc una esquiadora força tècnica, però també crec que les noves tecnologies ens ajuden força en el nostre rendiment. Per exemple, la nova tecnologia que ha aplicat Atomic enguany als esquís, em refereixo al Double

Deck, t’ajuda a ser millor. En el meu cas, haig de dir que cada setmana tinc material nou a la meva disposició, i està bé saber que gràcies a ell, pots millorar.

Afortunadament pel teu país, no paren de sortir bones i bons esquiadors, els feu en sèrie?

No, no (riu). Crec que hi ha vàries claus. Una és que tenim molt bons entrenadors. L’altre és que tenim unes grans muntanyes i pot ser la tercera seria que disposem del millor material. En la barreja de tot això pot estar la clau.

“La tecnologia Double Deck d’Atomic m’ha ajudat a ser millor” Des de fora es veu que ets una esquiadora força tècnica, que tens una molt bona línia.

Pot ser, però jo intento anar tant ràpid com puc. A vegades aquest desig no és possible. En el desenvolupament d’una cursa intervenen molts factors i totes intentem ser les millors.

42

Deies que sempre tenies l’oportunitat de calçar-te material nou, quants esquís tens?

Uf! No ho sé. De botes, per exemple, tinc dos parells d’esquís, un per a les proves tècniques i altre per a les de velocitat. D’esquís no ho sé exactament, però en tinc molts.

Sobre quina neu prefereixes lliscar? És diferent, la neu gelada és com patinar, però depèn de les condicions.

Parles amb els esquís?

No, no els hi parlo mai (riu).

Tens alguna mania a l’hora d’iniciar una cursa o d’encarar una competició?

No. Realment faig el que m’agrada, el que sento a cada moment.

Com deies abans, totes les noies busqueu quedar millor de la resta. Aquesta rivalitat, afecta les relacions personals?

No crec, com a mínim en la meva opinió. Crec que en general la resta de noies són molt maques. Cadascuna

Evolució esportiva Temp.

Punts totals

DH

SL

GS

SG

Rànquing

Rànquing Punts

Rànquing Punts

Rànquing Punts

Rànquing Punts

Punts

KB Rànquing Punts

2009

4

775

-

-

5

280

1

369

30

24

2

102

2008

13

558

-

-

9

192

6

249

23

57

11

11

2007

11

568

-

-

8

257

7

206

31

45

11

11

2006

7

872

49

16

4

399

6

314

30

58

6

2005

36

196

-

-

23

95

18

98

-

-

-

6 -

*a data 5 de febrer de 2009

Kathrin Zettel va debutar a la Copa del Món a l’edat de 18 anys, concretament el 13 de març de 2004 a Sestriere, Itàlia, en la modalitat d’eslàlom. El seu primer podi va trigar un any: Aspen, Estats Units, on va ser tercera en gegant. Amb anterioritat, havia disputat

41 curses de la Copa d’Europa, on va aconseguir 15 podis i tres victòries. El 5 de febrer sumava 96 participacions a la Copa del Món, amb 21 podis i cinc victòries: tres aquesta temporada (Cortina d’Ampezzo, Itàlia; Semmering, Àustria; i Sölden, Àustria), i dues al

2006, a Semmering de nou i a Aspen, Estats Units; totes elles en gegant. Tot i ser una especialista en gegant, no va tenir tanta sort als Jocs Olímpics de Sestriere, al 2006, on va ser setena al gegant, no va acabar l’eslàlom i va ser quarta a la combinada.

té la seva vida i els seus problemes, però el grup està bé. Jo no tinc problemes amb cap d’elles.

dos anys, i als sis ja vaig disputar la meva primera competició.

Les noies doneu un bon espectacle a les curses, però creus que se us reconeix l’esforç igual que als nois?

No, ells són més forts. Tenen més força i a vegades per aquesta raó semblen millors. En algunes ocasions i en alguns casos, penso que tècnicament ells estan per davant de nosaltres. Jo miro de fixar-m’hi i aprendre.

“Els resultats no vénen sols. Jo he entrenat molt dur”

Ets jove però ja has voltat per mig món, amb quina estació et quedes?

M’agraden moltes i de molt diferents, que siguin tècniques i que pugui anar ràpid, amb això em conformo.

Et fixes en algun en particular?

M’agraden diversos esquiadors, però especialment la tècnica de Jean Baptiste Grange.

Ja ha nevat molt, però recordes els teus inicis a l’esquí?

I tant que en fa d’anys! Va ser prop de casa dels meus pares, al poble austríac de Göstling, quan tenia

Per començar tant jove, teníeu tradició familiar a l’esquí a casa teva?

No, la veritat és que no. Jo vivia en una granja, i els meus pares són pagesos i no tenen ni tenien temps per a l’esquí. El que passa és que molt a prop tenim bones opcions per esquiar. Recordo que m’agradava, que vaig anar a una bona escola d’esquí, amb bons esquiadors.

Vaig veure que m’agradava. Volia dedicar-m’hi i aquí estic.

Creuem els dits. Enguany pots aconseguir el teu primer globus de vidre, vas primera en gegant, et veus capacitada per ser la millor en totes les disciplines.

Igual d’aquí a uns anys puc intentar l’assalt a la general de la Copa del Món. Ara crec que puc guanyar el gegant, i aquest és el meu objectiu, però encara resta molt.

Passes molts nervis abans d’una competició important, o ets tant tranquil·la com sembles ara mateix?

Per sort, dormo bastant bé.

I tens moltes manies a l’hora de menjar?

No gaires. Per esmorzar acostumo a menjar pa, mel i cereals. I per dinar el que hi hagi al menú. No tinc problemes.

Quan acabi aquesta temporada, on t’agradaria anar de vacances?

No ho sé, però el que tinc clar és que si vaig a algun lloc serà on no hagi d’agafar molts avions, ja que en el decurs de la temporada ja n’agafo prou, i és molt més dur i cansat del que la gent es pensa. Em conformo amb quedar-me al meu poble. Els meus pares tenen una bonica finca rural, a una quatre quilòmetres als afores de Göstling, i per a mi és el lloc perfecte per descansar, relaxar-me i agafar forces de nou.

I com et veus el dia de demà...? Casada, amb fills…

Igual em caso o no, això no ho sé, però el que sí sé, és que vull tenir fills, però per això encara em falta una mica. Ja veurem a veure que ens depara el temps.

L’entesa entre Kathrin Zettel i els seus esquís és total.Fan un gran equip.

43

Copa del món d’esquí alpí

ciplines –en eslàlom, descens i gegant, no pas en supergegant–, però sembla ser que no acaba de rematar la feina. La temporada passada es va proclamar campiona en supergegant i enguany podria repetir la resta en eslàlom, la qual cosa parlaria de la seva polivalència. La disciplina més renyida és la de gegant, on Kathrin Zettel avantatja Tanja Poutiainen per un punt, i ambdues poden encara millorar força en la general; i en supergegant la italiana Nadia Fancini es veu assetjada per la suïssa Fabienne Suter.

Torna el major Ivica

Lindsey Vonn

Aguantaran Lindsey i Ivica el liderat?

Després dels Mundials de Val d’Isere, els millors esquiadors alpins han de canviar el xip i centrar-se en el que resta de Copa del Món, que no és poc.

Lindsey Vonn i Ivica Kostelic afronten l’últim terç de la temporada com a líders de la general, davant la fam i la tenacitat de la resta dels seus rivals.

No afluixa i és incombustible. La temporada passada va ser l’esquiadora més completa i es va endur el Globus de Vidre del descens. Per ara, Lindsey Vonn no només manté els mateixos números que al 2008, sinó que els ha millorat. El seu rendiment ha anat a més, tant en les proves ràpides, on ja era i és habitual, com en les proves tècniques. Va finalitzar el rànquing de la Copa del Món 2007/2008 com a la 13a millor esquiadora de gegant i la 32a d’eslàlom, i enguany és la 10 del gegant i la segona! de l’eslàlom, sense deixar de banda el tercer lloc del supergegant i el segon de la combinada. La fam de victorià de la guapa i introvertida esquiadora de Rossignol sembla no tenir límit i podríem estar davant una temporada històrica.

L’esquiadora que en la general la segueix en la seva amiga Maria Riesch, actual líder de l’eslàlom. El seu cas és curiós, ja que ha millorat força en totes les dis-

Celes Piedrabuena Atomic i Eric Spiess/Red Bull Photofiles Benjamin Raich

Es va endur el Globus de Vidre d’eslàlom al 2002. Han passat ja set anys, però l’esquiador de Zagreb torna al camí dels èxits, sempre i quan els seus problemes d’esquena el deixin rendir al màxim nivell. A data 27 de febrer lidera la general i és el segon millor eslalomista. A priori ho té millor que el seu perseguidor, JeanBaptiste Grande, líder en eslàlom, ja que el francès només disputa les proves tècniques i per tant no seria fàcil que és fes amb la general. A priori, dos dels esquiadors amb més números de sortir victoriosos de l’assalt a la corona de millor esquiador de la Copa del Món són Benjamin Raich i Aksel Lund Svindal, tercer i quart respectivament, ja que la distància no és tant gran i ambdós són força polivalents. L’austríac és el líder del gegant i d’endur-se el Globus de Vidre s’aproparia als seus millor anys, 2006 i 2005, quan es va endur tres Globus de Vidre. El noruec té el títol de supergegant a l’abast i no se l’ha de descartar donada la seva classe. Un títol que ara com ara té Hermann Maier. Qui li havia de dir a Herminator. Tant de bo tanqui la que podria ser la temporada del seu comiat amb un nou títol. Per sempre, Maier. Més estreta és la distància en el descens, que a hores d’ara està en mans de Michael Walchhofer, que d’aconseguir-lo baixaria del lloc més alt del podi a l’esquiador que les dues darreres temporades li ha pispat la cartera: el suís Didier Cuche que de ben segur no afluixarà fàcilment la corda.

competició Esquí de fons- Marxa Beret

Més de 1.100 participants a Era Marcha Beret Èxit de la 30a edició d'Era Marcha Beret, que va comptar amb 1.172 inscrits i on els guanyadors de la nova distància màxima, 42 km, van ser els francesos Baptiste Cazaux, que corre pel club local Vital Dent Aran i Marielle Bigot. Una de les novetats a nivell esportiu era que aquest any era Campionat d'Espanya de llargues distàncies, dins del calendari federatiu, i els guanyadors en categoria sènior van ser Cynthia Martínez (UHRTE) i Javier Gutiérrez (SOLVA).

Gran ambient a la 30a edició de la festa més multitudinària de l'esquí de fons d'Espanya, celebrada el diumenge 1 de febrer. Era 30 Marcha Beret va registrar 1.172 inscripcions, 50 més que la passada edició, moltes d'elles d'esquiadors realment joves, que corrien la distància mínima de 10 km. Les institucions que organitzen l'esdeveniment, com el Conselh Generau d'Aran, Baqueira Beret, l'ajuntament de Naut Aran i la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH), veuen un gran futur en aquesta clàssica. Els generosos gruixos de neu que presentava al Pla de Beret van permetre un traçat impecable en les tres distàncies possibles de 10, 21 i 42 km. La baixada a Montgarri va ser una realitat per les dues distàncies de més recorregut, obligant als esquiadors a afinar la seva tècnica en el descens i fer-ho bé en les pujades de tornada a Beret.

L’Era Marxa Beret va registrar 1.172 inscripcions, 50 més que la passada edició.

Foto: Foto Tur.

Ramon Carreras, president de la FCEH, no es va perdre la Marxa Beret. Va participar en la distància de 10 km. Foto: Foto Tur.

La Euroloppet en el punt de mira El director d'Era Marcha Beret, Rafa Sanmartí, va destacar la implicació de les institucions i també la gran quantitat de voluntaris de la Val d'Aran que fan possible aquest esdeveniment. Sanmartí també va elogiar l'esforç dels equips tècnics de Baqueira Beret, que van estat tota la nit marcant l'extens circuit perquè els participants trobessin el millor traçat possible. El director d'aquesta 30a edició va comentar que el pas de 30 km com a distància màxima als 42 km d'aquest any responia al desig dels organitzadors d'entrar a la Euroloppet, el circuit de llargues distàncies més important d'Europa i que està en el calendari de la FIS. El president de la FCEH, que ha competit en la prova de 10 km, va destacat la bona coordinació entre totes les entitats organitzadores, així com l'extrema il.lusió amb la que s'impliquen els organismes locals i els esquiadors de la Val d'Aran que fan possible l'esdeveniment.

Carreras ha volgut tenir un record pel gran esforç organitzador que en el seu dia va realitzar el Club Esquí Terrassa (CET) per tal que Era Marcha fos una realitat.

Domini dels francesos Cazaux i Marielle Bigot en la distància reina Els vencedors en els acabats d'estrenar 42 km van ser el francès, però corredor de l'equip aranès Vital Dent Aran, Baptiste Cazaux i la seva compatriota Marielle Bigot, ja habitual de la cursa. El primer va marcar 2:11:47 i Bigot 2:54:14. En dones, la segona en el podi va ser la 46

catalana i corredora del Vital Dent Aran Mariona Aubert, amb un crono de 2:55:53, i tercera va ser l'aranesa Dolors López amb 3:03:39. El segon en homes va ser l'andorrà de la FAE Françoise Soulier, amb 2:14.16 i Javier Gutiérrez del SOLVA va entrar tercer amb 2:15:09.

L'aranès Ruben Cassenh i la francesa Mathilde Coste guanyen els 21 km La francesa Coste va arribar a meta amb un temps de 1:43:24, seguida de la navarresa del UHRTE Cyntia Martínez, que va marcar 1:46:20, i la tercera a passar per línia d'arribada va ser la catalana Alba Sunyer, marcant 1:53:16. En homes, amb Cassenh el Vital Dent Aran va aconseguir el triomf en la distància mitjana, al marcar l'aranès un temps de 1:12:29, seguit de Marcos Hernández (Sabika) amb 1:19:05, i el tercer al podi amb 1:19:38 ha estat Oscar Jorba (CEFUC).

La ceretana Berta Morral i el francès Nathan Carrere vencedors dels 10 km La fondista del CEFUC Berta Morral va guanyar la distància més curta amb un crono de 35:22, seguida de la basca Maialen López (IRUNG) amb 36:51, i tercera va ser l'aragonesa Berta Vigo marcant 37:10. En homes, el gal Nathan Carrere (Val d'Azun) va ser el més ràpid al marcar 32:22, li va seguir Raul Rapun (Mayencos) amb 33:21 i va tancar aquest podi Adrein Puig amb 33:48.

Campionat d'Espanya de Llarga Distància En categoria cadet la guanyadora dels 10 km Berta Morral (CEFUC) i Marcos Hernández (SABIKA) van ser els campions d'Espanya. En júnior Maria Cristina Aleu (Mayencos) i Oier Goñi (UHRTE) i en sènior Cynthia Martínez (UHRTE) i Javier Gutiérrez (SOLVA) van ser els vencedors en sengles categories. Lourdes Irazusta (UZTUR) i Francisco Sorbet (RNCAL) es van proclamar campions d'Espanya en veterans.

Sprint Salomon a Arties el dissabte Un total de 37 participants (24 homes i 13 dones) arribats des de França, Andorra, Catalunya, Aragó i Andalusia van prendre el dissabte la sortida al 7è Sprint Salomon, celebrat a Arties. La ràpida cursa, modalitat olímpica, és l'avantsala d'Era Marcha Beret en cada edició. Els rivals es mesuren en un circuit de 425 metres de longitud completant dues voltes a l'esprint. A l'èxit de participants es suma també l'èxit de públic, amb més de 300 persones que van gaudir d'aquesta competició tan explosiva i tècnica. En categoria masculina es van confirmar els pronòstics amb la victòria del vigent campió i corredor de Copa del Món, el corredor andorrà de la FAE Françoise Soulier, mentre que en categoria femenina la joveníssima Yaiza Barajas, de 14 anys, va donar la sorpresa adjudicant-se la prova a la qual dóna nom Salomon, sota l'organització de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, el Conselh Generau d'Aran, l'Ajuntament Naut Aran i Baqueira Beret. www.marchaberet.com Esquí alpí-28è Derbi Internacional Ciutadans

www.fceh.cat Més de 200 participants El Derbi Internacional de Ciutadans de La Molina, cursa FIS amb molta tradició, emmarcada dins la Copa del Món ciutadana d’esquí alpí Arnold Lunn, es va dur a terme el penúltim cap de setmana de febrer, va aplegar 200 esquiadors i la jove Aura Mengual va encadenar dues victòries seguides.

Aquesta cursa internacional, organitzada per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i La Molina, amb el suport de LMCE, va comptar amb esportistes espanyols, andorrans, francesos i italians, i les curses van ser patrocinades pel Patronat de Turisme de Girona. La selectiva pista del Roc Blanc de La Molina va ser l’escenari de les curses.

Doble triomf d’Aura Mengual La catalana Aura Mengual va guanyar el gegant del dissabte, on participaven 70 esquiadores, amb un temps de 1:41:08. La va seguir la també catalana Marta Badia, amb 1:43:39, i tercera al podi va ser la francesa Amelie Mazuir, amb 1:43:44. En homes, amb 120 esquiadors inscrits, el vencedor va ser l’italià Gianmarco Menin, 1:41:15. El va seguir l’incombustible Oriol Dot amb 1:41:34, i tercer va ser el jove Eduard Font, que va marcar 1:41:35. En el tècnic eslàlom de diumenge Aura Mengual va repetir victòria, fent un temps de 1:37:25 seguida de la francesa Amelie Mazuir amb un ajustat 1:37:67, i tercera va ser Marta Carbonell, amb 1:38:37. En homes, el primer classificat va ser el català Pol Rocamora,1:34:32, seguit de l’itàlia vencedor del gegant Gianmarco Menin amb 1:35:07, i tercer va entrar Lorenzo Urieta amb un crono de 1:36:12.

Aura Mengual (LMCE) va tenir un cap de setmana rodó i va guanyar l’eslàlom i el gegant. A sota, podi de l’eslàlom masculí, amb Pol Rocamora primer, l’italià Gianmarco Menin segon, a l’esquerra de la foto, i Lorenzo Urieta com a tercer classificat. Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net

Podi d’Aura Mengual a Caspoggio L’esquiadora de La Molina Club d’Esports (LMCE) va tenir un inici d’any esplèndid, i prova d’aquest alt rendiment el trobem en el primer lloc que va a conseguir a l’eslàlom FIS d’Ala di Stura o a la tercera plaça del supergegant de Caspoggio, també a Itàlia. Cursa on cal destacar també la 13a posició de l’esquiadora Marta Badia.

Múixing-Campionat de Catalunya

Qualitat i quantitat El 10 i 11 de gener es va celebrar el V Gran Premi Port Ainé de Múixing i Canicross a l’estació d’esquí Gran Pallars Portainé Lleida Un total de 20 múixers en categoria masculina i femenina van participar a principis de gener als Campionats de Catalunya de múixing sobre neu a Port Ainé, on es va competir amb una quantitat i qualitat de neu excel·lents. La sortida tenia lloc a 2.100 metres, davant l’Hotel Port Ainé, i el circuit de 8,5 Km es va convertir en un magnífic recorregut on els màxims protagonistes eren els gossos. El Campionat de Calalunya, competició que formava part de la Lliga Catalana, va ser un èxit d’organització per part del Clup d’Esquí Port Ainé Pallars (CEPP), amb el suport de la pròpia estació.

Guanyadors Múixing. SM2: Joan Josep Diaz Gabaldá (CEPP). 4S (quatre gossos): Lluis Puinsola Solé (Gos Blanc). 4N (quatre gossos nòrdics): Joan Antoni Martínez Priors (F.C.S.S). 6S (sis gossos): Santiago Fernández Nina (F.C.S.S). 6N (sis gossos nòrdics): Lázaro Martínez Solsona (F.C.S.S). Infantils: Josep Mª Massó Llinars (C.A.E.I).

Canicròs. CHS: Daniel Martínez (A.E.M). CDS: Olivia Guerrero (A.E.M). CHVA: Toni Ferre (A.E.M.CC).

Hoquei gel

Els dos equips catalans, finalistes de la LNHH 2008-09 FC Barcelona i CG Puigcerdà disputaran a partir del proper 7 de març la final del play-off pel títol de la Lliga Nacional dHoquei Gel 08-09, després d’imposar-se en les semifinals a la SAD Majadahonda i al Aramón CH Jaca respectivament.

L’equip aragonès va poder igualar l’eliminatòria durant la nit del dissabte amb una victòria a la pròrroga a la pista de gel del CG Puigcerdà per 3-4, després d’acabar amb 3-3 els 60 minuts reglamentaris. En el partit definitiu, disputat el primer dia de març per la tarda, l’equip ceretà va matar l’eliminatòria amb un contundent 9-3, forjat especialment en un segon període que va acabar amb 6-0 al seu favor. Els barcelonistes, per la seva banda, no van tenir problemes per aconseguir el seu passaport per a la final a dos partits amb un còmode triomf davant l’equip madrileny per 8-2.

A més, l’equip d’hoquei gel del FC Barcelona va rebre el títol de campió de la Lliga Regular Transpirenaica 2008-09.

47

El Club Gel Puigcerdà jugarà la final de la lliga davant el F.C. Barcelona.

Foto: Eduard Palomares.

competició Esquí alpí- Campionats Universitaris a Xina

Mireia i Guillem progressen Esquí alpí- Campionats d’Espanya de Telemarc

Títol per Raquel Blau El penúltium cap de setmana de febrer es van celebrar els Campionats d’Espanya de Telemarc a l’estació de Baqueira Beret en categoria júnior i sènior, amb una excel·lent organització.

Sota el sol espectacular que brillava a l’estació de Baqueira es va disputar la prova de gegant i clàssic dels Campionats d’Espanya de Telemarc, organitzats per la Real Federación Pol León, en imatge, es va proclamar Española de Deportes de Invierno subcampió d’Espanya. Foto: Foto Tur. (RFEDI), la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i l’estació de Baqueira Beret. A la cursa, que es va disputar a l’estadi de Beret, pista amb un desnivell de 300 metres que presentava unes condicions impecables, hi van participar més de 30 telemarkers. El primer lloc de la classificació absoluta de gegant en dames se’l va endur la catalana Raquel Bau, seguida de la telemarker de la Rioja Sonia Poderós i la navarresa Itsaso San Martín. En homes, el primer lloc del podi de gegant va anar a mans de l’esquidor madrileny que corre per la FCEH, Tomás Testillano. El segón lloc se’l va endur el català Pol León i tercer va ser l’aragonès Javier Martín. En clàssic van repetir Tomás Testillano i Pol León primer i segon, i el tercer lloc va ser pel català Daniel Oliver.

Els esquiadors catalans Mireia Clemente i Guillem Capdevila van participar en les proves de súper gegant, gegant i eslàlom dels Campionats Universiade que van tenir lloc a Daguokui Skiing Field, Yabuli, Xina, del 20 al 27 de febrer.

Guillem Capdevila, del Club d’Esquí Terrassa (CET), va inicar la participació catalana en aquesta Mundials Universitaris disputant el passat 22 de febrer la prova de super gegant, on va quedar en el 24è lloc de la classificació amb un tenps de 1:27.89. Mireia Clemente, del Club d’Equí Girona (GNA) per la seva banda, va escalar fins a la 10a posició amb un temps de 1:29.96 i esgarrapant 61.34 valiosos punts FIS. El dies 24 i 25 de febrer va ser el torn del gegant on Clemente va obtenir el 12è lloc de la taula, marcant el temps de 2:20.63 i sumant 31,30 punts FIS, i Capdevila va acabar la prova en la 19a posició aturant el crono en 2:13.82 i aconseguint 36.02 punts FIS. La última prova va ser l’eslàlom amb la 17a posició per a Capdevila amb un temps de 1:37.22 i obtenint 33.47 punts FIS. L’esquiadora gironina no va poder finalitzar la segona màniga.

www.fceh.cat Esquí de fons - Copa d’Europa Esquí alpí-Centenari de l’esquí

Laura Rogué guanya a Schiltario

Festa a Rasos de Paguera

La fondista catalana va sumar un nou èxit al pujar a dalt de tot del podi en la prova de 5 km estil clàssic del minutour de Schiltario, i es col.locava primera de la general de la Copa d’Europa.

Del 27 de febrer a l’1 de març Rasos de Peguera i Berga es van vestir de festa per acollir un seguit d’actes per commemorar els 100 anys de l’esquí a Catalunya.

La festa va començar amb l’exposició fotogràfica ‘100 anys d’esquí a Catalunya’, que proposava un recull cronològic en imatges pel centenari de l’esquí a casa nostra, exposició que en el que resta de temporada viatjarà per tot el territori català. A més a més, també es va dur a terme una taula rodona per tractar diferents aspectes dels esports de neu. El 28 de febre , uns carrilets turístics, amb esquiadors d’època, van fer el viatge de Manresa fins al Pla de Campllong, reproduint una esquiada segons els costums seguits fins a meitat del segle XX. A la tarda va haver-hi una excursió fins el Xalet-Refugi de Rasos de Peguera, i un cop es va fer fosc es va fer una encesa de foc, amb vi calent per a tothom. I ja el diumenge, al refugi dels Rasos de Peguera, es va dur a terme una esquiada retro. El plat fort va ser el fet d’agafar l’històric telesquí portàtil dels Rasos, així com una desfilada d’esquiadors d’epoca. www.rasos100desqui.cat

Amb aquest, ja són sis els podis que ha aconseguit la jove esquiadora catalana aquesta temporada, que amb només 22 anys i els èxits esportius que acumula sembla estar diposada a deixar la seva marca en l’esquí de fons català. La participació a la Copa d’Europa era molt important pels objectius de la fondista catalana, i el viatge que va fer des de la República Txeca, on s’estaven disputant els Campionats del Món d’esquí de fons, va valer la pena. En l’esprint, la primera de les tres proves del minitour, Orgué va quedar en 10è lloc, aconseguint una bonificació de 30 segons per a la següent cursa. El dissabte va disputar la prova de 5 km estil clàssic enduent-se el primer lloc després d’una cursa impecable, marcant un temps de 0:16:29.7. El diumenge va ser el torn de la darrera prova del Minitour, els 10 km estil lliure, on va quedar en tercera posició, aturant el crono en 0:30:23.5. Amb aquests resultats, Laura Orgué escalava dalt de tot de la classificació general de la Copa d’Europa, amb 746 punts.

Laura Orgué es troba en un gran moment de forma. A la dreta, dalt de tot del podi d’Schiltario. Fotos: RFEDI.

competició Entrevista Ander Mirambell, atleta d’skeleton

“A la mínima, acabes a l’hospital” Sempre li dic que és el meu heroi, i estic segur que no m’equivoco. Ander Mirambell és tot un exemple de dedicació i constancia en un esport com l’skeleton, amb poca tradició a casa nostre, amb poca repercussió als mitjans, i en el que es juga la vida a cada revolt. Ara és un dels fixes a la Copa del Món, i el seu nom i cognoms ja tenen un prestigi dins del seu esport.

L’Ander a la finestra de l’apartament a Königssee, Alemanya, abans de disputar la prova de la Copa del Món.

En el moment d’escriure aquestes línies l’Ander Mirambell ja havia donat per finalitzada la temporada, en la que ha acabat com el 23è millor esportista de la Copa del Món i en la que al Campionat del Món de l’especialitat va assolir la 27a posició.

Uns resultats que el satisfan: “la millora en el meu pilotatge és notable i això significa que poc a poc podem estar al davant”. De moment, manté intacte el somni de ser als Jocs Olímpics de Vancouver 2010.

Com vas preparar la temporada?

Aquesta temporada ha estat molt dura, ja que vam augmentar les hores d’entrenament a l’estiu, en el decurs del qual també vaig haver de preparar-me els exàmens de setembre. Va ser massa llarg, i en alguns moments ja tenia ganes de plegar. A partir del mes d’octubre ja m’he pogut centrar més en els entrenaments, tot i que la concentració de Letònia i la d’Innsbruck van ser molt dures. Vaig arribar a fer 50 baixades en 12 dies, descansant per canviar de país, amb dobles i triples sessions d’entrenament. El millor de molts dies, era quan anaves a dormir.

Què ha canviat enguany?

Fora de casa moltes coses, a casa meva continuem treballant de forma amateur, sense tenir els recursos necessaris per poder ser un professional de l’skeleton. A la Copa del Món estan els millors del món, i cada país ha de guanyar-se la plaça. Aquest any, França va perdre la plaça en favor nostre. Aquí tot va molt més ràpid. Els errors t’envien a l’última posició i el canvi de pas-

María Montejano s’ha enamorat de l’skeleton gràcies a la tasca de l’Ander Mirambell.

Ander crea escola Si ja era d’aplaudir el fet de tenir un corredor d’skeleton com l’Ander, encara ho és més la presència aquest any de Maria Montejano. La barcelonesa va debutar a la Copa d’Europa d’Skeleton, disputada a Winterberg, a principis de desembre, aconseguint una meritòria 18a posició. Era la seva segona cursa en aquesta disciplina i va sorprendre a tothom amb la seva actuació, ja que en la primera mànega va aconseguir la 14a plaça, a una velocitat de 120 km/h.

La Barcelona corredora d’skeleton té 22 anys, va tenir la primera presa de contacte amb aquest esport el passat mes de novembre al curs de l’Escola de Pilots d’Innsbruck, Àustria, i com l’Ander prové del món de l’atletisme.

50

sar de Copa de Europa a Copa del Món, sense passar per la Copa Intercontinental, és molt dur.

Potser és una errada. Ho veurem a final de temporada. Un altre exemple de la competitivitat que hi ha, és que al vestidor la gent no es parla. Les mirades són contundents i hi ha una professionalitat tremenda. Molts esportistes tenen cotxes amb el seu nom, gent que els prepara els trineu o dos i tres entrenadors que els donen diferents informacions en cada baixada. Aquí tot ha de ser perfecte. Un pilot per entrar en el top 10 necessita anys i anys d’experiència. Per exemple, els germans Dukurs porten 7-10 anys competint. Els primers anys a la Copa del Món mai passaven el tall dels 20 millors, i ara són autèntics ‘cracks’.

Quina pista t'agrada més i quina odies i per què?

No odio cap pista, ja que totes poden ser molt perilloses i et poden enviar a l’hospital en qualsevol distracció. Per triar la que més m’agrada faria un ‘mix’ de diverses: la dificultat d’Altenberg amb l’Omega i el Krazel, la situació geogràfica de l’única pista del món natural –que transcorre entre el bosc– Sant Moritz, i la de la ciutat d’Innsbruck, on tot va començar. Em queda per conèixer Vancouver i els seus 135-140 km/h.

Jo et veig i se’m posen els pèls de punta. Et consideres un heroi?

Els herois són les persones que fan coses d’una altra galàxia, com un metge al salvar la vida o tornar la vista a una persona. O aquelles persones que arriben a un accident i salven els ferits.

Aquests són els herois. Per mi també són uns herois aquells que lluiten contra malalties com el càncer i altres: aquests són autèntics ‘cracks’.

Em considero un esportista diferent, que no té els mateixos recursos que els altres esportistes i que ha d’utilitzar valors com la voluntat, sacrifici, il·lusió, ganes, constància… per intentar igualar el dèficit de professionalitat.

Com et veuen la resta de rivals?

A la Copa d’Europa fa uns anys es reien de mi, i feien conyes sobre com era. Ara, em respecten molt. Em truquen per demanar informació i m’estudien en cada baixada. A la Copa del Món porto la L i sóc com un fantasma, ja que quasi bé ningú es preocupa dels meus resultats, de moment. Ara em toca aprendre i millorar.

Quina és la teva millor i la pitjor qualitat?

La pitjor, en tinc moltes, jo diria que fer més del que realment puc fer. El fet de creuar la barrera del límit en moltes situacions pot tirar la feina de mesos per terra o pot semblar que sigui egoista i només pensi amb els meus objectius/problemes.

La millor, la il.lusió per les coses i intentar no perdre el somriure per molt difícil que sigui la situació, i, si no, que li diguin al metge que em va atendre a Alemanya després de trencar-me la clavícula i la broma que li vaig fer tot i la situació tan dura.

www.fceh.cat BREUS Els de la dreta són els components

del

nou

Grandvalira Team Alpí. La presentació de l’equip va tenir

lloc

a

la

pista

Paniquera de GrandvaliraSoldeu, i l’equip el formen 14 corredors, dividits en dos

equips:

A

i

B.

www.grandvalira.com Després de quatre llargs dies de competició va finalitzar la Copa del Món IPC de discapacitats, que va començar el dia 12 de gener. Van ser quatre proves, dos gegants i dos eslàloms, en els quals els 100 millors esquiadors de 16 països en categories de deficients visuals, cadira i dempeus van demostrar el seu nivell en el difícil estadi Supermolina. Cal destacar els dos

Esquí alpí-1r Trofeu GER-Circuit Audi Quattro Cup d’Alevins

Els alevenis I i II prénen Boí El 25 de gener es va disputar a Boi Taüll el 1r Trofeu GER, un gegant que forma part del Circuit Audi Quattro Cup d’Alevins, amb la col·laboració d’Aigua de Veri i Atomic.

En el trofeu, organitzat de forma excel·lent pel club GER (Grup d’Empreses Ribagorçanes) hi van participar nens i nenes dels clubs de Lleida i Tarragona, entre els quals van destacar els esportistes del CAEI, CEVA i també l’aragonès MAYENCOS, que van pujar al podi en les diferents categories. Els alevins I i II van haver de treballar fort, ja que el traçat preparat per l’organització va ser molt apretat, i exigia als esquiadors moure’s ràpid i lliscar a temps, ja que el pendent de l’estadi era molt pronunciat. En una cursa qualificada pels entrenadors com llarga i veloç, els millors van ser Mikel Linacisoro (Mayencos) en Alevins I Homes, Patrícia Miquel (CAEI) en Alevins I Dames, Borja Sabugal (CAEI) en Alevins II Homes i Ana Iriondo (CEVA) en Alevins II Dames.

Ana Iriondo (CEVA) es va endur la victòria en Alevins II Dames. Foto: Toni Grases/www.photoset.es

ors de Jon Santacana, i els dos bronzes i una plata d’Anna Cohí.

El 28 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el llibre ‘50 anys: Club Gel Puigcerdà’, en presència de la família de Sebastià Bossom, ex jugadors,

Esquí alpí-Trofeu Floquet de Neu

socis i simpatitzants del CGP. El llibre mostra en 224 pàgi-

Més de 100 alevins

nes la història del club. El trobareu a les llibreries de

Un total de 106 esquiadors de la categoria aleví, de primer i segon any, van protagonitzar la cinquena edició del Floquet de Neu.

Puigcerdà al modic preu de 15 euros.

La patinadora Sònia Lafuente, la sisena més jove de les 41

Gran ambient el que es va viure a Gran PallarsPort Ainé amb motiu de la cinquena edició del Trofeu Floquet de Neu –que paral·lelament es disputava al Trofeu Espot, obert a totes les categories, i que va congregar un total de 84 participants, en eslàlom i gegant–. Aingueru Garai (CAEI) i Ana Iriondo (CEVA) van ser els guanyadors en Alevins II, mentre que ens Alevins I ho van ser Isidre Sans (ACEC) i Elsa Maristany (CAEI) en Alevins I; en una jornada on vuit de les 12 places possibles de podi van ser pels representants del club CAEI, que va estar representat a Port-Ainé per un total de 50 joves corredors.

participants, van finalitzar 23a al Campionat d’Europa Sènior de patinatge sobre gel de Helsinki, Finlàndia.

Javier Fernández, a la foto amb la Sònia, va finalitzar 11è.

“La pedrera d’avui està molt viva”.

Aquestes van ser les paraules de María José Rienda després de l’entrega de premis de la prova puntuable

per

a

la

Copa

d’Andalusia d’alevins que porta el seu nom, qui també va dir que

Isidre Sans (ACEC) va ser el millor en Alevins I Homes. Foto: Toni Grases/www.photoset.es

“m’agrada molt la il.lusió amb què competeixen els més petits i espero que no la perdin mai”.

Vallnord va acollir del 27 al 31 de gener la 17a edició del Trofeu Borrufa amb més de 26 països inscrits i 170 participants. La primera jornada va ser una combi-race i un gegant d’infants II, i la segona va donar pas a un súper gegant, a la nova pista La Portella del Mig, i la tercera va consistir en un eslàlom i un gegant d’infants I. Ferran Terra, integrant de la RFEDI, va aconseguir el millor resultat en Copa d’Europa

en

l’edició

d’aquesta competició que va tenir lloc a La Molina a principis de febrer. Van competir més de 60 esquiadors i el millor va ser l’austríac Philipp Schoerghofer.

51

competició

Esquí alpí-8è Trofeu Marmota

Declaració d’intencions El tercer cap de setmana de gener va tenir lloc la vuitena edició del Trofeu Marmota a Vallter.

Es va disputar en les categories alevines I i II en nois i noies, en la modalitat de gegant.

Samantha Mcclellan (ECC) en alevines I dames, Pol Aguila (LMCE) en alevins I homes i Anna Oller (CANMC) en alevines II dames i Albert Ortega (LMCE) en alevins II homes van ser els grans triomfadors de la vuitena edició del Trofeu Marmota, el qual va servir de constatar el bon moment pel qual passa el planter de l’esquí català. Pel que fa merament als resultats, totes les victòries van ser molt ajustades, a excepció de la de Samantha Mcclellan, que va superar a Ariadna Moreno (CANMC) per més d’un segon i mig. Pol Aguila (LMCE) va apurar més el seu triomf, 49.07 pel 49.32 de Joan Gorgues (LMCE), que va ser segon. En alevines II, Anna Oller va aconseguir un temps de 45.15, pel 45.19 d’Eugènia Mateu (ECC) que va ser segona.

Finalment, Albert Ortega (LMCE).

Classificacions

Esquerra: Meritxell Duran.

A la dreta: Marc Sallés.

Foto: Marcos Pérez de Rozas/ www.photoski.net

Esquí alpí-1ª Fase dels Campiontas d’Espanya Infantils II

Els catalans, amb nota Més de 200 esportistes van competir als Campionats d'Espanya Infantils II d’esquí alpí a La Molina, on es va gaudir d’una plàcida meteorologia i d’una qualitat de neu excepcional.

Alevins I Dames. 1.Samantha Mcclellan (ECC), 49.39.

2.Ariadna Moreno (CANMC), 51.97. 3.Arola Rabassa (BELLVER), 52.63. 4.Julia Vergés (LMCE), 52.94. 5.Laura Solà (SCC), 54.84.

Alevins I Homes. 1.Pol Aguila (LMCE), 49.07. 2.Joan Gorgues (LMCE), 49.32. 3.Max Tunsch (CEMT), 50.48. 4.Oriol Masia (LMCE), 51.09. 5.Marc Graell (CANMC), 51.15.

Alevins II Dames. 1.Anna Oller (CANMC), 45.15. 2.Eugenia Mateu (ECC), 45.19. 3.Glòria Costa (CANMC), 46.84.

4.Georgina Sulé (LMCE), 46.89. 4.Marta Hernández (CEAC), 46.89.

Alevins II Homes. 1.Albert Ortega (LMCE), 44.31. 2.Òscar Morató (CEMT), 45.58. 3.Andrés Fornesa (CEAC), 45.99.

4.Jordi Jardí (CEMT), 46.02. 5.Miquel Verdaguer (ECC), 46.07.

Des del divendres 16 de gener i fins al diumenge 18 els 200 millors esquiadors infantils II de tot l'Estat es van donar cita als estadis de La Molina per a disputar la primera fase dels Campionats d'Espanya. El divendres es va portar a terme el supergegant a la pista de Torrent Negre, un traçat fàcil molt adient per a grans lliscadors, i dissabte i diumenge a l’estadi de Roc Blanc. Després de les tres curses, les millors noies van ser Júlia Bargalló (CAEI), que va sumar 410 punts, seguida de Núria Pau (LMCE) amb 389 i Eli Samper (CAEI), que va obtenir 377, les tres de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FECH). En nois, el primer va ser Juan del Campo (CEVA) amb 405, el segon amb més punts va ser Ignasi Martorell (MLEC) amb 380, i el tercer Joaquim Salarich (ECC) amb 364 punts. Tots tres també formen part de la FCEH. La cursa va estar organitzada per la FCEH, l'estació de La Molina i el club LMCE.

52

competició Esquí alpí-Campionats d’Espanya Màsters

Núria torna a la máxima competició La Vall de Núria va ser l’escenari dels Campionats dEspanya màsters d’esquí alpí (homes i dames), que es van celebrar el tercer cap de setmana de febrer a la pista la Pala Bèstia, en el que suposava el retorn d’aquesta estació a la competició d’alt nivell.

El dissabte 14 de febrer va tenir lloc la prova de gegant, on es van veure les cares els esquidors i esquiadores veteranes, de més de 30 anys, el diumenge va ser el torn de l’eslàlom. Totes dues proves es van diputar a la pista la Pala Bèstia, amb un desnivell de 288 metres i que darrerament s’havia eixamplat uns metres per tenir l’homologació pertinent per acollir-hi proves de competició FIS i d’altres esdeveniments, com és el cas d’aquests Campionats d’Espanya Màsters d’Esquí Alpí, que suposen el retorn de la competició d’alt nivell a les pistes de Vall de Núria. Entre els 86 participants en la competició estatal no hi van faltar corredors de diferents federacions com l’aragonesa, la de Castella i Lleó i la de Madrid, i entre la nombrosa representació catalana van destacar noms mítics com Bulbena, Comas i Joaniquet, esquiadorss nascuts els anys 28, 33 i 35 respectivament. Maria Carbajo i Jordi Alcubierre varen obtenir els millors temps absoluts en les dues modalitats.

A dalt, tots els màsters i a sota, Jordi Alcubierre. Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net

Esquí alpí-1r Trofeu Carcamal Audi Quattro Cup de Baqueira

Els alevins omplen Baqueira El primer cap de setmana de març va tenir lloc la primera edició del Trofeu Carcamal Audi Quattro Cup de Baqueira, que va organitzar la FCEH a Baqueira-Beret. La cursa, destinada als alevins, es va disputar a l’Stadium de Beret en la modalitat de GS per a la categoria d’Alevins I i d’Alevins II. A la competi va haver-hi uns cent corredors. Després es va realitzar l’entrega de trofeus a l’àrea de meta de Beret.

Classificacions Alevins 1 Dames.1a.Carmela Olmo (CAEI. 2a.Elsa Maristany (CAEI). 3a.Ana Vidaor (CAEI).

Alevins 1 Homes. 1r.Dani Larriu (CAEI).

2n.Isidre Sans (ACEC). 3r.Adrià Pérez (CAEI).

Alevins 2 Homes. 1r.Pol Salvat (CAEI). 2n.Marc Montes (CEVA). 3r.Aingeru Garai (CAEI).

Alevins 2 Dames. 1r.Marta García (CEVA).

2n.Inés Maristany (CAEI). 3r.Ana Iriondo (CEVA).

Clubs. 1r.CAEI. 2n.CEVA. 3r.ACEC.

Foto: Tur

Esquí de fons- Marxa de l’Arp

Festa a Tuixent La Vansa Més de 150 fondistes van participar a la Marxa l’Arp a Tuixent-La Vansa.

La cursa va estar marcada per la nevada que va caure, que va fer que les condicions de neu fossin difícils per encertar la millor opció d’enceratge. Per la neu i per la boira que hi havia a la part més alta de l’estació.

10 km homes.1r.Òscar Jorba (CEFUC). 2n.Marcel Sangenís (BELLVER). 3r.Bernat Galceran (PEC).

20 km homes.1r.Rubén Casseny (VITALDENT-ARAN). 2n.Jeremie George (SC Nordic 66). 3r.Sébastien Duc (Nordic 66) 10 km dones.1a.Montse Álvarez (CEFUC). 2a.Sara Cabo (CEFUC). 3a.Sandra Varela(CEFUC).

20 km dones.1a.Aloma Combalia. 2a.Laia Aubert. 3a.Marta Folch.

competició Esquí alpí-Trofeu Francesc Viladomat

Bona jornada d’esquí a Pas de la Casa El passat diumenge 25 de gener va tenir lloc a les pistes de Grandvalira-Pas de la Casa, el Trofeu Francesc Viladomat en especialitat de gegant i eslàlom, proves que formen part del Circuit Català d’esquí alpí.

Juvenils I i II i sèniors es van veure les cares al Trofeu Francesc Viladomat, trofeu que forma part del 26è Circuit Català d’esquí alpí. La competició, que es va haver d’ajornar el dissabte pel fort vent que bufava, finalment es va poder disputar el diumenge amb baixes temperatures, però sota un sol enlluernador. Les curses van tenir lloc a l’estadi Francesc Viladomat, de 175 metres de desnivell, havent de superar a la primera màniga 51 portes i 55 a la segona. Sobre neu dura i a una temperatura que oscilava entre els -5ºC i els -8ºC, Aura Mengual (SPA) va tenir una jornada molt exitosa en l’eslàlom, ja que va superar fàcilment a la resta de rivals, aconseguint els dos millors temps de les dues mànigues. L’andorrana Gemma Oliveras va ser segona i Cristina Garcia (SPA), tercera. En homes, l’incombustible Oriol Dot no ho va tenir tant fàcil com l’Aura, però també va ser el milor a les dues mànigues. Segon va ser Pol Rocamora i tercer Eduardo Puente, ambdós de la FCEH.

Miriam Nart es va quedar a les portes d’entrar al top ten.

Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net

www.fceh.cat Esquí fons-9a Marxa Puigcerdà

Cursa de nivell 126 corredors van protagonitzar la 9a edició de la Marxa Puigcerdà, puntuable per a la Copa Catalana de l’especialitat.

Esquí alpí-Campionats Espanya Infantils II

Gran Pallars amb els alevins

Núria Pau (LMCE) Foto: Toni Grases/www.photoset.es

La cursa es va disputar a l’estació de la Quillane, Capcir, en les distàncies de 5, 12 i 25 km en estil lliure i clàssic. Totes les distàncies van estar molt disputades, en una gran jornada d’esquí de fons. En estil lliure, els guanyadors van ser Aristide Belgue, Cerni Cairat (FAE) i Xavier Cadena (UEU) en homes, i Marta Cester (CAEI), Sandra Varela i Aloma Combalia (UES) en les distàncies de 5, 12 i 25 km respectivament. I en estil clàssic, els millors van ser Bernat Galceran (PEC), Òscar Jorba (CEFUC) i Ruben Cassenh en homes, i Marta Cester (CAEI), Berta Borral i Aloma Combalia (UES) en les distàncies de 5, 12 i 25 km respectivament. www.esquidefons.org

Port-Ainé va acollir durant dos dies la celebració dels Campionats d’Espanya Infantils II. Grans curses les que es van viure a Gran Pallars amb motiu de la segona fase dels Campionats d’Espanya Infantils II, que es va disputar en les modalitats de gegant i eslàlom homes i dames.

Les victòries, a nivell de clubs, van estar molt repartides. Així, en gegant homes, el millor va ser

Àlex Puente (CAEI), i en dames Núria Pau (LMCE). Ja en eslàlom masculí, el guanyador va ser Ignacio Ondategui (FORMI) de la federació aragonesa. El primer català, i segon classificat, va se Juan del Campo (CEVA). I, en eslàlom femení, la millor va ser la representant del CAEI Eli Samper.

En imatge, podi d’estil clàssic 5 km homes, amb Bernat Galceran (PEC) com a guanyador. Foto: CAEI.

Mites i llegendes urbanes

Marc Gombau, d’El Taller

Al cap d’alguns esquiadors volten una sèrie de conceptes erronis que no porten enlloc. Tot seguit us recordem quatre idees fallides, així que si ets dels qui creu que hi ha un esquí per a la cama dreta i un altre per a la cama esquerra, segueix llegint.

Celes Piedrabuena Toni Grases, Fischer Amb l’asessorament de Marc Gombau

Una de les llegendes, de les conviccions més errònies, fa referència a l’existència d’un esquí dretà i un esquerrà, quan els esquís serveixen indistintament per un peu o l’altre, ja que són idèntics, idèntics en construcció i en geometria. No hi ha res que els faci ser dretà o esquerrà. Tot i això, en el seu temps aquesta idea sí que tenia la seva raó de ser, ja que quan els esquís eren tallats d’una sola peça de fusta, sí que s’establia aquesta diferenciació, ja que cada esquiador té una forma concreta d’esquiar que feia que els esquís en qüestió agafessin uns vicis i es tre-

58

ballessin més d’unes parts que d’unes altres.

Antigament, l’esquiador de competició col.locava totalment el pes sobre el cantell intern de l’esquí extern respecte la direcció del viratge. Per tant, aquest cantell havia d’estar molt més afilat que l’altre per permetre la rotació de l’esquí sense que s’encarrilés. Els esquís eren més llargs. Un cop afilats els cantells es procedia a arrodonir la part de les espàtules i de les cues, i sempre es deixava més espai afilat a una banda que a l’altre, per tal que l’esquí girés millor i no s’enganxés al cantell. Com a conseqüència

Reportatge

d’aquesta diferenciació l’esquí amb ànima de fusta s’adaptava a l’esquiador.

Aquest càstig a dia d’avui no es produeix, i per molta canya que se li doni a un esquí, aquest no es transformarà com a conseqüència de la metodologia d’esquiar de cada persona. Hi ha qui no fa cas d’aquesta igualtat i sempre es calça els esquís en la mateixa posició, i per no confondre’s diferencia l’esquí de la dreta i de l’esquerra amb un adhesiu, per exemple de la botiga on s’ha comprat el material. Però, aquesta metodologia és més dolenta a la llarga que beneficiosa a la curta, ja que castigarem de forma excessiva els cantells interiors, escurçant la vida dels esquís, ja que quan els duem al taller del preparador d’esquís (skiman) haurà de treballar-los força. Per tant, no li doneu gaires voltes i quan trepitgeu la pista llanceu els esquís damunt la nau, i tal com caiguin us els calceu.

La diferenciació entre dreta i esquerra tant sols la trobaríem en dos casos en concret. Un és quan els esquís eren asimètrics –a dia d’avui ja no n’hi ha– i l’altre en els esquís d’eslàlom, quan els competidors els col.loquen les ungles a l’espàtula. Només en aquests dos casos, existeix l’esquí dret i l’esquerre.

Afluixar les fixacions Una altra de les creences errònies entre molts esquiadors fa referència a la necessitat d’afluixar les fixacions un cop cabi la temporada. Probablement els qui ho fan és perquè es pensen que és bo per les molles que porten dins , però com diu Marc Gombau, d’El Taller, “si veiessin com són les molles que hi ha a dins de les fixacions ni s’ho plantejarien. Ja que són dues molles molt grans. No cal afluixar-les, a no ser que les tinguis al màxim de la seva potència, que tinguis la força al límit que doni la fixació, a leshores sí que les hauríem d’afluixar una mica”. Però, en cas de no fer-ho, no passa res.

L’únic realment important és mantenir les fixacions netes, que no els entri ni terra ni porqueria, ja que així treballaren bé.

Les botes de les ciatures En el tema de botes hi va algunes idees establertes equívoques, però una de les més esteses fa referència a les criatures. Hi ha alguns pares que tenen la mania de comprar-los una bota més gran del que els toca, ja que així s’estalvien canviar-les a la propera temporada, però així l’únic que fan és desvestir un sant per vestir-ne un altre.

Amb aquests esquís sí que s’havia de diferenciar entre dreta i esquerra

La canalla, com la resta d’esquiadors, han de calçar una bota del seu número, i no una més gran per estalviar-se canviar-les quan els creixi el peu. Primer, perquè si un esquiador, tingui l’edat que tingui, porta una bota que no és la seva no podrà transmetre correctament les forces a l’esquí, més encara si li protegim el peu amb un mitjó gruixut, ja que el peu li ballarà dins de la bota, i per tant la seva progressió no serà la desitjada. El cert és que les marques no donen moltes solucions en aquest punt, però sempre hi ha idees pràctiques, com la del model Chameleon de Roxa, que s’estira tres números amb un senzill mecanisme.

Encerar els esquís Els esquiadors que llisquin habitualment les seves soles per les pistes trepitjades tenen en major o menor mesura el costum d’encerar els esquí, amb el convenciment que així esquiaran millor i de forma més eficaç. Una pràctica que alguns col.lectius no tenen massa interioritzada, per exemple, els practicants de l’esquí de muntanya. En Marc ens comenta que més vegades de les que fora necessàries es troba amb aquesta circumstància, quan si enceressin els esquís les pells de foca s’enganxarien i desenganxarien perfectament, i a l’hora de baixar esquiant es tindria un major control de la situació i la resposta dels esquís seria la desitjada. Hi ha qui creu que si encera els esquís li costarà col.locar i treure la pell de foca, però per facilitar aquesta maniobra n’hi ha prou amb una bona raspallada i amb què el procediment d’enceratge hagi estat el correcte.

Els practicants d’esquí de muntanya han d’encerar els seus esquís igual que els afeccionats a l’esquí alpí.

El Taller: www.eltaller.info i tel. 93 322 92 14

Nitro Park Party Alejandro Menéndez pels seus frontflips al wallride. Mateo Caicoa pel risc de donar-li als mòduls a 200 per hora, Nicolás Menéndez per no deixar de ‘patejar’ i tirar-li a tot al llarg de cinc hores. Laura Viña per tirar uns 270 s de la mort. Miguel Mazario pel seu estil ripant al parc i els seus combos al planter. Luis Sanz perquè molt probablement va ser el millor jibber del dia. Òscar Bueno com a millor freeskier i les quatre noies amateurs que van protagonitzar la Nitro Park Party van ser les triomfadores. La festa va tenir lloc a l’estació de Pajares i van congregar gairebé 150 riders. (01) 01 150 riders van gaudir del bon ambient que sempre caracteritza la Nitro Park Party.

02 L’Open Global Rider de Puigmal va tenir lloc després del 8è Mufló Ceretà. Foto: CAEI.

BREUS La Snowpark-Art de Boí va sortir rodona. El temps va acompanyar, i els riders de l’estació lleidatana i de Völkl van tenir una gran actuació. El dj Guimont es va encarregar de la música i el millor han estat les creacions que van quedar dibuixades als mòduls i que molt probablement hagis ja gaudit si hi vas ser.

El parc de neu d’Arinsal va obrir la temporada d’esdeveniments amb la Park Party de Vallnord. Hi van prendre part un total de 61 riders amateurs, els quals

Open Global Rider a Puigmal

van haver de superar els

Després del 8è Mufló Ceretà, el 21 de febrer va tenir lloc la segona prova de l’Open Global Rider de la FCEH, forapista on els surfistes van donarho tot sota el vent que bufava a l’estació de Puigmal. En infantil, 21 van ser els riders , d’entre 10 i 15 anys. Els dotze millors van passar a la final. Àxel Saperas (CEMT) va guanyar, i va estar acompanyat al podi per Mauro Borras (CEMT) i Enric Fernández, del ECPCGR de Pas de la Casa. El forapista en júnior-sènior va ser al Roc dels Isards, amb uns 400 metres de desnivell. Els riders podien escollir entre tres zones sortint del mateix punt. La dificultat de la prova va quedar palesa al veure com Marcos Llorente, gran forapista, es va quedar fora de la final. El guanyador va ser Marc Nova. Xavier Capdevila, entrenador de tecnificació de boardercross, va ser segon. Va fer una línia ràpida i neta, però va caure. Climent Reventós va ser el tercer. Els podis van ser vestits per les marques Amplid i Atomic i per la beguda energètica Monster. www.fceh.cat (02)

diferents salts i mòduls realitzats per l’equip de l’estació andorrana i els shapers d’ASP. També, pros com Igo Domínguez, Joseph Malo o Luka Melloni es van sumar a la festa.

Sembla ser que a Vallter s’han posa’t les piles. Una de les principals novetats per aquesta temporada és el flamant parc de surf. Està situat a la part baixa de l’estació, al costat de la pista verda de Morens II i a sobre del Jardí de Neu. Compta amb dos mòduls, tres a cada línia: una verda per a debutants i una de vermella per a experimentats. www.vallter2000.com Per si encara no t’havies adonat, Reef ha canviat dse web per aquest any. Ara els trobaràs a www.europe.reef.com, i si hi entres trobaràs tots els detalls de la marca californiana: productes, notis, info d’esdeveniments, vídeos, noies, nois…

El rider de Quiksilver Markku Koski va fer-se amb la victòria al Campionat del Món d’Snowboarding disputat a Gangwon.

Corea. L’or el va aconseguir en la modalitat de big air, després d’una final en la que va deixar a tothom bocabadat a l’incloure un cab 1080 i un backside rodeo 900. www.quiksilver.com

03 El pipe de La Molina ja s’ha estrenat i ara espera rebre la Copa del Món LG Snowboard FIS. Foto: Vicky Volpini/Fotoneu.

El nou half pipe de La Molina s’estrena

Fidel Alonso, rider de Boí Taüll i colo.laborador de la revista

El cap de setmana del 28 de febrer i 1 de març es van disputat a La Molina dues proves FIS de half pipe, una d’elles com a Campionats de Catalunya, en la que era una provade foc de cara a la Copa del Món LG Snowboard FIS del 12 al 15 de març.

El pipe amb imponents parets de sis metres i mig d’altura, que van permetre als riders volar amb molt d’aire, va veure els triomfs de Rubén Vergés –segon va ser Carles Manich i tercer Torner– i de la polaca Joanna Zajac. Segona va ser la petita dels Manich i tercera Gemma Tornet. Queralt Castellet només va competir el dissabte, ja que el diumenge volaba al Múndial Júnior. (03)

que tens entre mans, va fer segon a la primera competició

La Molina vibra amb la IV Malamute Challenge França va guanyar la Malamute Challenge by Salomon Snowboards. 'Allez les Bleus! era el càntic que més es repetia a la pista de l'Estadi i Fontcanaleta de La Molina. Era el crit de guerra de la jove França, liderada pel surfista Jean Jacques Roux, que afrontava la Malamute amb ambició i va acabar ficant-s’ho a la butxaca. Estratègia i trucs perfectament executats a les rondes decisives. Aquestes van ser les claus de la victòria de França en aquesta quarta edició de La Malamute que, de nou, va elevar el llistó d'exigència amb uns mòduls tan espectaculars per al públic com exigents per als riders. El quintet francès es va fer amb el xec de 5.000 euros després de sumar 159,7 punts. En segona posició es va classificar la selecció espanyola (139 punts) encapçalada per Igor Domínguez, mentre que la "squadra" italiana liderada per Nicola Borell es va haver de conformar amb el tercer lloc (122 punts). A més dels 5.000 euros de premi, La Malamute repartia també enguany punts per als circuits Winter Single Session (WSS) i TTR, el circuit de referència mundial.

60

del Circuit Nacional d’Snowboard WSS, cita puntuable per a la World Snowboarding Federation i el Tour Mundial d’Snowboard TTR. El team Vans d’Espanya ens presenta el seu darrer fixatge.

Es tracta del madrileny Juan ‘Polan’ Polanco de 19 anys, especialista en rails i amb un enorme potencial. Polan tindrà com a companys de festa riders com Marc Salas, Cristian Ordóñez, Merlín Balfour, Àlex Martín… www.vans.es El llegendari rider de la marca O’Neill, Jeremy Jones, ha renovat el seu contracte amb O’Neill JJ, que hi ha estat els darrers nous anys, i ha renovat, atenció, per cinc més. www.oneilleurope.com

04 Foto:Oliver Kraus

Queralt Castellet, en alça

Grup de Tecnificació Surf de Neu

Bona collita la que està tenint engunay la surfista de Sabadell Queralt Castellet. La rider d’Atomic, una de les millors especialistes del món al pipe, ha guanyat ja dues proves FIS a Avoriaz i ho està fent força bé a la Copa del Món, sense oblidar-nos de la sisena plaça del Mundial de Corea. Una sisena plaça que amb una miqueta més de sort podria haver millorat, ja que va passar a la final com la millor del seu grup. Però, a l’hora de la veritat va tenir una actuació desigual. Amb una primera mànega millor que la segona, en què al frontside 5 va anar una mica baixa i això li va fer perdre alçada. El pipe se li va fer curt i no va poder demostrar tot el que porta dins, però, en el moment d’escriure aquestes línies encara li restaven tres de les cites més importants: el Mundial Júnior, la Copa del Món de la Molina i el Campionat d’Espanya, tot recordant la Copa del Món. www.atomicsnowboarding.com (04)

Aula de futurs campions

Èxit total del 5è Atomic Night Fever Ni la forta ventada va poder amb l’empenta de la cinquena edició de l’Atomic Night Fever, que, com és tradició, va tenir lloc a l’aparcament de Soldeu, Grandvalira. La prova es va disputar en la modalitat d’Expression Session; és a dir que els riders tenien una hora per fer tantes passades com volguessin, primer desafiant un primer mòdul amb un calaix subjectat per una excavadora Bobcat, per seguidament enllaçar amb un calaix-pla situat dalt d’un camió. Bryan Longley va ser el millor surfista , i darrere seu es va classificar Randolph Dutrieux i Merlín Balfour, segon i tercer respectivament. www.atomicsnowboarding.com

Un dels Centres de Tecnificació de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) és el de surf de neu de la Cerdanya, on joves surfistes poden compaginar els seus estudis i els seus progressos esportius, amb la idea d’arribar el dia de demà a ser uns bons esportistes.

Un dels problemes que pateixen els joves esportistes de neu és la compaginació dels estudis amb la pràctica i perfeccionament de l’esport. D’una banda, perquè aquesta compaginació no és genys fácil, i de l’altra, perquè aquests joves valors sempre necessiten un bon programa d’entrenaments, que estigui ben planificat i coordinat per unes persones responsables. La FCEH compta amb diferents Centres de Tecnificació i un d’ells és el de surf de neu que es troba a la Cerdanya. Hi són els joves Gemma Torner (CEMT), Roger Cortes (ECLLIVIA), Oriol Fargas (CEMT), Quim Hortal (CEMT), Climent Raventós (CEMT) i Nicolau Valverde (ECLLIVIA). Tots ells són joves d’edats compreses entre els 14 i els 18 anys, i treballen fort per arribar algun dia dalt de tot del seu esport.

Per assolir els exits i per tenir la trajectòria esportiva que, per exemple, tenen en Jordi Font, els germans Vergés, Rubèn i Isaac, o Queralt Castellet.

Tots sabem que quan un és jove, per més determinació que tingui, necessita d’una certa direcció, dels savis consells dels que més en saben, i per aquesta raó el Centre de Tecnificació de la Cerdanya està format per un bon grup de professionals: Manel Borràs com a coordinador tècnic, Seth Aranda com a assessor, Santi Corral com entrenador de neu, Álvaro Rance com a preparador físic i Ramon Homs com a tutor. Durant els mesos d’hivern, més concretament del gener a l’abril, els joves esportistes d’elit tenen un programa diari bastant dur, en el que no falta de res. El matí el dediquen a fer entrenaments de velocitat o estil lliure, ja sigui a La Molina, la Masella o a alguna de les estacions de les Neiges Catalanes. En el desenvolupament tècnic d’un esportista, més encara quan és jove, no tot ha de ser treball pràc61

tic, també n’hi ha, i força, de treball físic, el qual es dur a terme al poliesportiu de Puigcerdà, i les sessions preoperatòries es complementen amb el treball de vídeo a l’Alberg Mare de Déu de les Neus, que és on els nois i noies estan interns. I no ens hem d’oblidar dels estudis, fonamentals en l’edat d’aquests joves valors de l’esport català. No els abandonen mai, ni quan el seu programa d’entrenaments està tant ple que fa vessar el cabàs, ni quan han d’anar amunt i avall a la recerca de les competicions que millor se’ls ajusta. Els estudis són bàsics, i de la seva supervisió en aquest gran estada que suposa la concentració a la Cerdanya els mesos d’hivern s’encarreguen els tècnics de l’Acadèmia System. Parlem de megaestada, perquè en el decurs de l’any també hi ha diferents estades, al novembre, juny i juliol.

Molts són els candidats Molts són els joves que en llegir aquestes línies segur que ensenyen la revista als seus pares per dir-los que volen formar part d’aquest selecte grup. Però, tot, fins i tot la feina de periodista que tothom veu com molt bonica i fàcil, té els seus peròs. Hi ha uns criteris de selecció i un seguit de normes de conducte. Els criteris de selecció són clars, es trien els nois i noies en funció dels resultats esportius, de les aptituts personals, així com de la seva actitud i disciplina. I dins del dia a dia, de l’agenda de treball i de compromisos, els joves interns han de complir les normes establertes pels entrenadors, preparador físic i pel tutor, assistir als entrenaments obligatoris, respectar els horaris i mostrar una bona predisposició.

Està clar que només amb talent no es va enlloc, i que si a algun jove talent del surf de neu se’l selecciona per formar part del Grup de Tecnificació de Surf de Neu. Ningú hi va per la força. Per tant s’han de seguir unes mínimes normes de comportament, sinó seria ‘Can Pixa’ i ha de quedar clar que sense treball, constància i sacrifici no es va enlloc, ni en el terreny personal ni en el terreny professional.

Tècnica

Leb Frontside 180 a 180 out.

La Molina

Gerad Freixas

Israel Planas, Demostrador nacional

Les noves tendències i la imaginació fan que el surf de neu no tingui límits.

Snowpark Division va instal·lar aquest mòdul a la Molina en motiu de la Malamute Challenge de Salomon.

Va ser increïble!

62

A l'entrada del trampolí de mortals (kick) s'havia de mesurar molt bé la velocitat, per tenir-ne suficient per arribar just a sobre el mòdul, però no passar-se.

Tampoc podíem anar massa justos, perquè després es corria el risc de caure dintre del gap. Per poder entrar bé al truc, també hem d'anticipar bé la rotació amb els braços i les espatlles, que ens ajudaran a equilibrarnos i tenir control en l'aire.

Com que sortim de switch és important assegurar-se bé que caiguem a sobre del mòdul del nostre costat bo, perquè així ens serà més fàcil encadenar tota la seqüència.

En la fase de recepció a la caseta, estarem molt pendents amb la mirada de la distància on caiguem.

Només així, podrem estirar o encongir les cames, segons ens convingui per poder lliscar per sobre el teulat mantenint en tot moment l'estabilitat i el control. És el moment per preparar-se també per fer el backside o rails 180 anticipant les espatlles.

En la fase final, intentarem fluir al màxim, ja que arribem amb molta velocitat i es tracta de deixar-nos caure suaument com si es tractés d'un petit stepdown.

Felicitats Gerard! *Agraïments: Atomic, Salomon, Nike 6.0, Bollé, Master Craft, Romantincs.es, Hurley Clothing, Aknamara.com

Nom i cognoms:

Gerard Freixes i Tarragona

Sponsors:

Snowpark Division, Imperium snowboards, Flux bindings, Dragon Optical, 32 Boots, Dakine Backs, Ripezone weard Snowpark Division Snowpark Division Parks construir parks Salut

Local: Millor spot: Millor maniobra: L'snowboard en una paraula:

63

CLUBS FCEH Delegació central Asociación Española de Mushers (AEM) Joan d’Àustria, 5, baixos 1 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. / Fax: 93 780 57 50

Drac Esquí Club (DRAC) Pere Aldavert, 4 08230 Matadepera (Barcelona) Tel. / Fax: 93 730 06 00

Barcelona Curling Club (BCC) Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel.: 607 83 38 89

Entitat Cultural Gos Blanc (ECGB) Lleida, 9 17410 Sils (Girona) Tel.: 972 875 128 Fax: 93 876 13 63

Club d'Atletisme Calella (CACSB) Pistes d'Atletisme Apartat de Correus 22 08370 Calella (Barcelona) Tel. / Fax: 93 769 02 48

Futbol Club Barcelona (FCB) Arístides Maillol, s/n 08014 Barcelona Tel.: 93 496 36 00 Fax: 93 496 37 91

Club Alpí Falcó (CAF) Duran i Sors, 69 bis 08201 Sabadell (Barcelona) Tel.: 639 33 17 41 Fax: 93 726 86 09

Club d’Esquí Granollers (GRAN) Casal de l’Esport Girona, 50 08400 Granollers (Barcelona) Tel.: 93 879 36 80

Centre Excursionista de Castellar (CASTE) Colom, s/n (Ateneu) 08211 Castellar del Vallès (Barcelona) Tel. / Fax: 93 714 73 05 Club d'Esquí Alpí Sabadell (CEAS) Avda. de la Concòrdia, 39-41, 5è 3a 08206 Sabadell (Barcelona) Tel. / Fax: 93 717 64 11 Club d’Esquí Berguedà (CEB) Pio Baroja, 6, baixos 08600 Berga (Barcelona) Tel. / Fax: 93 821 16 74 Centre Excursionista de Catalunya (CEC) Paradís, 10, principal 08002 Barcelona Tel.: 93 315 23 11 Fax: 93 315 14 08 Centre Excursionista Terrassa (CET) Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa (Barcelona) Tel.: 93 733 38 04 Fax: 93 788 30 30 Club Mushing L'Obac (CMO) Maestrat, 9, entl. 2a 08225 Terrassa (Barcelona) Tel.: 637 56 31 32 Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) Rambla del Celler, s/n 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 674 53 96 Fax: 93 675 05 68 Club d'Esquí La Coma (COMA) Carles Riba, 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 629 73 89 10 Fax: 93 589 41 05 Centre Quitxalla Excursionista de Puig Reig (CQUIE) Les Abelles, 30 08692 Puig Reig (Barcelona) Tel.: 93 829 01 66 Club de Cúrling Esporting l’Olla (CSO) Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt (Barcelona) Tel.: 93 841 65 10

Delegació occidental

Delegació oriental

Club d’Esquí i Muntanya Vall de Boí (BOÍ) Edifici Isard, Esc. D baix 1a El Pla de l’Ermita 25528 Taüll (Lleida) Tel.: 676 200 400

Banyoles Esquí Club (BANY) Pl. Miquel Boix (local ACB) 17820 Banyoles (Girona) Tel.: 619 763 048

Club Esquí Vall de Cardós (CARDÓS) Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós (Lleida) Tel.: 973 62 30 26 Fax: 973 62 31 73 Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya (CEFUC) Apartat de Correus, 52 25700 La Seu d’Urgell (Lleida) Tel.: 973 35 17 62 Centre Excursionista Lleida (CEL) Comerç, 25 25007 Lleida Tel.: 973 24 23 29 Fax: 973 23 44 97

Club d'Esquí Port del Comte (PC) Santa Isabel, s/n 25282 Sant Llorenç de Morunys (Lleida) Tel.: 973 49 23 75

Club d'Esquí Nòrdic de L’Arp (CENA) Carretera de l'Arp, s/n 25717 Tuixent (Lleida) Tel. / Fax: 93 721 93 48

Reial Automòbil Club Catalunya (RACC) Diagonal, 687 08028 Barcelona Tel.: 93 495 50 00 Fax: 93 495 55 52

Club d'Esquí Portainé Pallars (CEPP) Avda. Flora Cadena, 6 25594 Rialp (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 12 09

Unió Caravanista de Catalunya (SEUCC) Aragó, 416, 1r 3a 08013 Barcelona Tel.: 93 245 05 00

Club d’Esquí Pobla de Segur (CEPS) C/ de la Font, s/n Apartat de Correus 44 25500 La Pobla de Segur (Lleida) Tel.: 699 304 030 Fax: 93 457 46 66

Ski Camp Club (SKICC) Apartat de Correus 88 08197 Valldoreix (Barcelona) Tel.: 607 785 429 Agrupació Sant Jordi Empleats Caixa Estalvis Catalunya (SJ) Diputació, 188, baixos 08011 Barcelona Tel.: 93 453 80 27 Fax: 93 453 32 62 Club d’Esquí Solsona (SOL) Casal de Cultura, local 27 25280 Solsona (Lleida) Tel.: 608 73 52 17 Fax: 973 48 38 75 Unió Excursionista Catalunya - Mataró (UEC-M) Nou, 29 08301 Mataró (Barcelona) Tel.: 629 824 376 Fax: 93 797 23 68 Unió Excursionista Catalunya-Sants (UEC-S) Jocs Florals, 51 08014 Barcelona Tel.: 93 332 54 94 Fax: 93 331 10 12 Unió Excursionista de Sabadell (UES) Salut, 14-16 08202 Sabadell (Barcelona) Tel.: 93 725 87 12 Fax: 93 725 05 90

Club Pirinenc Andorrà (CPA) Terra Vella, 2 Andorra La Vella Tel.: 00 376 82 28 47 Fax: 00 376 86 74 67 Club Espot Esquí Club Valls d’Àneu (EEC) Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 61 56 Federació Andorrana d’Esports de Gel (FAEG) C/ Major, Edifici Cal Metge AD 100 Andorra La Vella Grup Empresa Ribagorçana (GER) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert (Lleida) Tel. / Fax: 973 69 04 72 Global Club Esportiu Pallars (GLOBAL) Carretera Berradé, s/n 25597 Espot (Lleida) Tel.: 973 62 40 58 Fax: 973 62 40 63 Club d'Esquí Les Heures (HEURES) Passatge Pompeu, 2 25006 Lleida Tel.: 973 23 59 86 Fax: 973 72 76 29

Bisaura Esquí Club (BEC) Mestre Quer (Pavelló Municipal), Ap. Correus 34 08580 Sant Quirze de Besora (Barcelona) Tel.: 619 76 30 48 Club d'Esquí Bellver (BELLVER) Torre Sant Josep, s/n 25720 Bellver de Cerdanya (Lleida) Tel.: 973 51 00 16

Manlleu Esquí Club (ECM) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu (Barcelona) Tel.: 93 851 14 06 Club Esquí Lúdic i Tècnic Cerdanya - Masella (ELIT) C/ Nord, 27 17538 Alp (Girona) Tel.: 627 59 15 46 Fax: 972 14 43 30 Club Esquí Figueres (FIG) Pella i Forgas, 3 17600 Figueres (Girona) Tel.: 972 50 95 11 Fax: 972 67 24 17

Club Alpí La Molina (CALM) Edifici Catalunya, local 1 17537 La Molina (Girona) Tel.: 659 076 909

Club d’Esquí Fontalba (FON) Passeig Taga, 5 17534 Ribes de Freser (Girona) Tel. / Fax: 972 72 90 75

Club Alpí Núria MasellaCerdanya (CANMC) Av. Pirineus, 23 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 05 79 Fax: 93 265 85 45

Grup Excursionista Campdevànol (GEC) Puigmal, s/n 17530 Campdevànol (Girona) Tel.: 972 71 21 71

Club d'Esquí Alpí Pirineus (CAP) Esglèsia, s/n Edifici Cèrvol Blanc 17537 La Molina (Girona) Tel.: 93 330 30 08

Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel.: 972 20 29 46 Fax: 972 20 50 88

Setcases Esquí Club (CASES) Jesús, s/n 17867 Setcases (Girona) Tel.: 972 13 60 89

Club d’Esquí Girona (GNA) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tel.: 972 20 38 02 Fax: 972 21 47 26

Cerdanya Club d’Esquí (CCE) Puigpedrós, 7, B-2 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 89 22 99

Club d'Esquí Llívia (LLIVIA) Poliesportiu Fòrum C/ de l’Esport, s/n 17527 Llívia (Girona) Tel.: 972 14 61 00 Fax: 972 14 62 96

Club Esquí Alpí Ceretà (CEAC) Major, 50 Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 07 74 Fax: 972 88 30 32

La Molina Club d’Esports (LMCE) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 21 41 Fax: 972 89 21 37

Club Esportiu Masella Team (CEMT) Avda. Peu de Pista, s/n 17538 Masella (Alp) Tel.: 972 14 40 00 Fax: 972 89 00 78

Esquí Club Mega Neu (MEGA) Edifici Pla del Roc, Avda. Supermolina, s/n 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 14 50 62

Centre Excursionista de Ripoll (CER) Passeig de Sant Joan, 1 17500 Ripoll (Girona) Tel.: 972 70 07 59

Freestyle Club Ski & Snow La Molina (FCSS) Xalet Pista Llarga, s/n 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 22 99

Esquí Club Cim (CIM) C/ Ganduxer, 10, 6 2a, esc A 08021 Barcelona Tels.: 93 727 83 68 i 606 36 57 14

Club d’Esquí Puigcerdà (PEC) Apartat de Correus 32 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 00 93 Fax: 972 14 00 96

Club Gel Puigcerdà (GPUIG) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà (Girona) Tel. / Fax: 972 88 18 27 May Luengo Esquí Club (MLEC) Apartat de Correus 208 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 50 00 Fax: 972 14 50 02

Torb Esquí Club (TORB) Ctra. Tavascan, km 9’5 Tel.: 650 494 819 Fax: 934 56 90 01

64

Club Poliesportiu Puigcerdà (PPUIG) Apartat de Correus, 11 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 02 43 Fax: 972 88 19 79 Ski Club Camprodon (SCC) Ctra. de Molló, km 11’300 (Pavelló Llandrius), desp. 2 17867 Camprodon (Girona) Tel.: 972 74 08 84 Fax: 972 74 07 37

Club Esportiu La Surfera Gironina (SG) Calvé, 47 17200 Palafruguell (Girona) Tel.: 651 40 61 15 Fax: 972 61 22 48 Club d’Esquí Torelló (TEC) Apartat de Correus 147 08570 Torelló (Barcelona) Tel.: 93 859 35 41 Fax: 93 859 10 26 Voltregà Esquí Club (VCE) Bisbe Morgades, s/n 08512 Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona) Tel.: 93 857 04 31 Fax: 93 851 22 56 Club d’Esquí Vic (VIC) Apartat de Correus 129 08500 Vic (Barcelona) Tel.: 93 886 00 13

Delegació Val d'Aran Ainhoa-Copos Skiclub (ACEC) Edifici Elurra 25539 Betren (Lleida) Tel.: 606 951 147 Associació Excursionista Montanha Aran Club (MAC) Santa Creu, 12 25598 Salardú (Lleida) Tel.: 973 64 41 86 Club Aranés d'Esports d’Iuern (CAEI) C/ Arnals, 7, baixos 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 20 57 Fax: 973 64 24 09 Club d'Esquí Val d’AranVielha (CEVA) Apartat de Correus 8 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 02 15 Fax: 973 64 28 19 Club Esports de Gèu Val d'Aran (CEGVA) Palai de Gèu Avda. Garona, 33 Apartat de Correus 86 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 649 31 11 46 Fax: 973 64 28 75 Secció Esportiva de l'Escola d'Esquí Aran Aneu (SCEE) Santa Creu, 55 25598 Salardú (Lleida) Tel.: 973 64 60 83

neu professionals

TARGENEU Caigudes?

Accidents?

Problemes?

Prou de mals de cap!

FEDERA'T!

TARGENEU euros TARGENEU FAMILIA: euros cadascun dels tres primers membres

euros a partir del rt

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA FEDERAT Cognom Cognom Nom DNI Adreça Codi Postal Població

Telèfon Data de naixement

TARGEFONS: euros

Número de TargeNeu temporada anterior DADES DEL COMPTE BANCARI

Caixa o Banc Codi entitat Oficina DC Núm compte Nom del titular del compte DNI

TARGEGEL: euros

Signatura

Més informació: Federació Catalana d'Esports d'Hivern C/ Balmes è a | Barcelona Tel : | Fax:

www fceh cat | a/e: info@fceh org