Page 1

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ESPORTS D’HIVERN

ANY XIII • TEMPORADA 09/10 • NÚM.3 www.esportsdhivern.cat

REVISTA ESPORTS D'HIVERN

ANY XIII

TEMPORADA 2009-2010

NÚMERO 3

ESPORTS D’HIVERN

ESQUIAR A L’ETNA  ISPO WINTER: AVANÇ DE NOVETATS 2010-2011

www.laneualdia.cat

PVP: 3,5 EUROS

 JOCS DE 2010 A VANCOUVER  BARCELONA VOL ELS DE 2022  COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ 2009-2010  I TOTES LES NOTÍCIES I L’ACTUALITAT


PREPARE FOR SPEED

WAX YOUR SIDEWALL

NUEVOS MODELOS RACETIGER CON SPEEDWALL TECHNOLOGY Las superficies laterales del esquí no son sus límites, sino una continuación de la superficie de contacto con la nieve. Las paredes del SPEEDWALL pueden ser enceradas y recibir los mismos tratamientos que las suelas. Para atletas que exigen mucho más. Tiempo y éxito se miden en centésimas de segundo y estos factores decisivos pueden lograrse. La tecnología SPEEDWALL es el resultado de ese conocimiento. ¡PREPÁRATE PARA LA VELODAD!.

RACETIGER-VOELKL.COM

BM Sportech S.A. volkl@bmsportech.es www.voelkl.com


sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas coordinador editorial

Xavier Bautista cap de redacció

Celes Piedrabuena col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Nacho Oruezábal, Marcos Pérez de Rozas, Panxo Pi-Suñer Osés, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto, Enrique Ribas disseny i maquetació

MPD & Arts, Leo van der Zee, Monica Colomer i Thilo Schlepper publicitat

Seccions 008 editorial

Marta Faya. Tel.: 932 111 146 administració

María Jesús Torres i Jesús Puente

010 notícies 066 competició

correcció de textos

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressió

Graficmon (PRINTED IN SPAIN)

080 clubs de la FCEH 081 neu professionals

Reportatges 019 flocs: comportar-se als remuntadors 020 reportatge: barcelona 2022

distribució

024 material: avanç novetats 2010-2011

SGEL (Barcelona) Tel. 932 616 974

030 aventura: esquí a l’etna

preu

3,5 Euros, IVA inclòs copyright

© Media Pro Dynamic, S.L. 08022, Barcelona Dipòsit Legal: B-42348-2002 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

034 competició: jocs olímpics de vancouver 044 copa del món d’esquí alpí: kitzbühel 050 surf de neu: copa del món a la molina 054 imatge: freeride experience 062 competició: audi quattro cup 064 esquí de fons: marxa beret 078 reportatge: la norma DIN a les fixacions

Federació Catalana d'Esports d'Hivern President: Ramon Carreras Balmes, 191, 5è 1a. 08006, Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat edita Media Pro Dynamic, S.L.

Sant Gervasi de Cassoles, 79 - 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 a/e redacció: hivern@mpd.es a/e publicitat: mpd@mpd.es

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

patrocinadors

col·laboradors

entitats col·laboradores

Revista membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de

03

ANY XIII TEMPORADA 09-10 / NÚM. 3

redacció i publicitat

Foto: Carlo Janka a Vancouver (Agence Zoom/Atomic)

Unió de Federacions Esportives de Catalunya


editorial Què ens està passant?

Hem anat al Jocs. Aquest cop amb més esportistes que mai. Un gran pas endavant, sobretot si tenim en compte la joventut dels nostres esportistes, però a més aquest cop hem partit d’un millor. Tenim, en general, els esportistes situats a un millor nivell. El nivell de partida que pot permetre començar a lluitar per coses grans, sempre i quan disposem dels mitjans, i el propòsit sigui ben fort a tots els nivells. Tots els nostres esportites han lluitat i ho han donat tot, més, no podem exigir. També s’ha de dir que no hi ha hagut sort. Malauradament, hem tingut molt mala sort, tot i axí el nivell ha quedat demostrat. Hem de dir, perquè no, que també hem acariciat l'èxit aquest cop. Com tants altres atletes, que han fracassat dramàticament... És l'esport d'alt nivell. Molts esportistes, que amb l'antic sistema de classificació hi hagueren pogut participar, amb la nova normativa que limita tant no han pogut anarhi. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una veritable llàstima, perquè hem hagut de privar-nos d'autèntics valors. Els resultats assolits es corresponen amb proporció al mitjans de què han disposat les federacions i que, al cap i a la fi, es tradueix en manca de recursos econòmics. Segurament, tant el Consejo Superior de Deportes (CSD), com el Consell Català de l’Esport (CCE) estan fent tot el que poden. No ens podem queixar del seu esforç, però, aquest, és, sense cap mena de dubte, insuficient. Aquí cal un plantejament social i d'Estat: volem creure i apostar els esports d’hivern de veritat? Doncs, si la resposta és afirmativa, cal aportar solucions de presència, promoció i de veritable impuls. Actualment, els esports d'hivern viuen a l’ombra, i crec que els Jocs Olímpics d’Hivern estan oprimits pels esports dels Jocs d'estiu. Ningú els concedeix la presència, el renom i el prestigi que els correspon. Ningú els dóna la volta i els tracta en primera persona, com a prioritat, i aportant els mitjans de tota mena que es necessiten. Sortosament, els darrers anuncis de les candidatures olímpiques de Jaca i Barcelona-Pirineus podria desenterrar els nostres esports i promoure’ls. El punt més débil són els esportistes. Aquesta és una realitat que ja sabem des de fa temps. Aleshores, què podem fer sense els mitjans que ens fan falta? Però, en contrapartida, el treball i la formació que s’estan duent a terme són les correctes. Una manera de fer que ens ubica en la línia de sortida d’una cursa en projecció ascendent cap els èxits que tots tenim en ment. Ens hem de posar tots a treballar, necessitem que els esports d’hivern tinguin una mica més d’atenció, i quatre peles més que a dia d’avui no tenim. Si disposem d’aquests mitjans, no defraudarem. Ramon Carreras, president de la FCEH

S’acaben els Jocs Olímpics de Vancouver i la collita dels nostres esportistes no figura entre les millors. Força afeccionats esperaven que els esportistes catalans i espanyols tinguessin una actuació destacada. Estaven mal informats. La realitat és la que és, i els nostres esportistes han fet el que d’ells s’esperava. No hi ha hagut sorpreses i la millor opció a medalla era la de Queralt Castellet en surf de neu. La mala sort va jugar en la seva contra, quan semblava que tenia el podi a tocar. En esquí alpí Ferran Terra, Paul de la Cuesta i Andrea Jardí van tenir una actuació esperançadora en la seva estrena olímpica. Ho van fer el millor que saben, i encara els queda un llarg camí per endavant. El mateix podem dir de Laura Orgué en esquí de fons. L’esquiadora del CEFUC va estar a l’alçada que fins aleshores havia demostrat a les proves de la Copa del Món, i això serveix també per Vicenç Vilarruba. Per a tots ells, ser a uns Jocs és un somni fet realitat, i l’exemple més clar de la il·lusió que cal tenir en aquests esports tant sacrificats l’exemplifica com ningú el pilot d’skeleton Ander Mirambell. El seu coratge, el donarho tot sense esperar res a canvi, és l’exemple a seguir pels joves valors. Cal posar-se la samarreta i sortir a jugar. Però, els mitjans generalistes no entenen d’il·lusió i la vida que ens ha tocat viure només està encaminada a l’èxit, ja sigui professional o esportiu. A mi no m’agrada reduir-ho tot només a això, però és evident que o aspires a medalla o no ets ningú. O tens arguments per lluitar per la victòria, pel podi, o el teu ressò mediàtic és ridícul; i això és el que ha succeït en aquests Jocs. El seguiment de la majoria dels mitjans de comunicació ha estat força pobre, amb honroses excepcions, i en moltes ocasions es queda més en l’anècdota ximple que en la notícia en si. La pregunta és clara, podem aspirar algun dia a tenir esportistes que puguin lluitar pels llocs capdavanters? Jo vull pensar que sí, com a mínim per respecte als molts joves esportistes que treballen a diari. Es comenta que el nostre és un país que no entén l’esquí com a esport competitiu i sí com a opció d’oci a l’hivern. D’acord amb aquesta apreciació, però només s’ha d’agafar el calendari de la FCEH per veure el gran nombre de competicions que hi ha. També hi ha qui diu que el que passa és que es fa una bona feina de base, però que després els esportistes es perden. Tampoc m’estranya donades les poques sortides que els queden un cop deixen de competir. Sigui com sigui, el que salta a la vista és que el pla traçat no porta a bon port. Hauríem de considerar’opció d’introduir algunes modificacions per millorar la velocitat de creuer, perquè l’estat de la mar sempre és una incògnita. Per això, nous horitzons com el dels Jocs Olímpics de Barcelona poden servir d’estímul per a tots plegats, per a tècnics i per a esportistes, per com a mínim per remar amb més força i amb una millor coordinació. Celes Piedrabuena, redactor en cap d’Esports d’Hivern

Ferran Terra a Vancouver 2010 (Foto: Pentaphoto/Marco Trovati)

Vancouver, un pas endavant

08


Raging Viking Jacket

Sage Cattabriga-Alosa Seen through the lens of Adam Clark and the iPhone of Sage TM

The North FaceÂŽ Snow Report

thenorthface.com/eu


notícies 01

Bon funcionament del DemoTour

02 L’Aero és una bota jaqueta all mountain.

260 persones van provar el material de la Demo Tour Rossignol quan es va aturar a Vallnord. Es van dur a terme 260 test de material, una xifra lleugerament superior a la de l'any passat, i els esquiadors i surfistes van participar també a les promocions que les marques col·laboradores, com Nutella i HP. Els productes més sol·licitats van ser els esquís d'eslàlom i gegant, a més dels d’estil lliure, segons l'organització. Les promocions que van fer les marques patrocinadores, Nutella i HP, van propiciar que més esquiadors participessin en els diferents sorteigs d'aquestes empreses col·laboradores. D'aquesta manera, la Demo Tour Rossignol va tancar amb èxit de participació i cal afegir que va acompanyar el bon temps i les excel·lents condicions de la neu. http://demotour.skisrossignol.com (01)

Aero GT 3:1, disseny i prestacions

03 Colors macos i prestacions van de la mà a Colors Kids

Jaqueta all mountain de Salomon confeccionada amb el teixit AdvantexTM que garanteix un confort i una durabilitat superiors. De confecció cent per cent termosegellada, ve equipada amb una jaqueta actiLOFT amb cremallera interior, dispositiu de seguretat Recco, caputxa amb ajust 3 D desmuntable amb cremallera, plafons permeables a l'aire sota els braços, punys de licra amb anella per al polze, butxaca per al forfet, butxaca amb malla per a la màscara i butxaca per al telèfon mòbil i funda per al telèfon amb eina de marcatge. Preu, 450 euros. www.salomon.com (02)

Colors Kids agrada als nens

04 Quan veus una imatge com aquesta ja donen ganes d’anar-hi, oi?

Marques que tinguin els nens i nenes entre els objectius hi ha moltes, però poques resumeixen tant bé amb el seu nom la seva filosofia com Color Kids. El seu catàleg és força complet, i dóna resposta a totes les necessitats que han de cobrir els més joves. Disposen de samarretes, jaquetes, pantalons i conjunts en els que el disseny i les prestacions van de la mà. Són unes peces de roba molt còmodes i agradables, que entren per la vista, però que quan els més menuts les proven els conquereixen el cor. Al costat de la seva imatge, sobresurten per oferir unes prestacions de primera. Són molt lleugeres, mantenen bé la temperatura del cos i expulsen la suor cap a l’exterior perquè els joves esquiadores es trobin còmodes en tot moment. Per cert, dir-vos que la comercial de Catalunya de la marca Colors Kids és Isabel Serrano. www.colorkids.dk (03) 10

Flake, el casc dels freeriders Atenció freeriders, aquest casc us inte04 ressa. El model Flake de Sinner ha estat pensat per satisfer al màxim les vostres necessitats: coberta externa en ABS, sistemes de ventilació integrats i regulables, teixit intern embuatat ergonòmic i hipoal·lergènic, orelleres extraïbles, homologació europea CE EN1077, màxima protecció i confort, disponible en tres talles ien set colors i amb Bluetooth opcional. Una sèrie de prestacions que van acompanyades d’una gran confortabilitat i una excel·lent ventilació regulable. A més no limita el camp de visió i tampoc l'auditiu. Preu: 59,95 euros. www.sinner.eu (03)

La Pleta by Rafael Hotels, luxe als Pirineus Ubicat al cor dels Pirineus, al cor de l’estació d’esquí de Baqueira Beret, es troba La Pleta by Rafael Hotels, un espai idoni per escapar-se uns dies i fugir del dia a dia. Ofereix un gran ventall d’activitats per a la relaxació del cos, la ment i l’esperit. Dividit en quatre pisos d’ambients funcionals, íntims i acollidors, l’hotel disposa de 71 habitacions, totes elles amb les finestres orientades cap a la muntanya, i 15 d’elles amb balcó. Totes les habitacions compten amb luxosos llits, coixins de ploma d’oca i càlids edredons nòrdics, a més de tot el que es necessita per passar una dies de cine. Tres són els espais gastronòmics i quan hi aneu no deixeu de passar pel seu fantàstic Occitania Spa, el qual disposa de diferents àrees per donar confort al cos. www.lapleta.com i 973 645 550 (05)


06 La MonteRosa de Julbo, les ulleres d’outdoor que tota noia voldria dur.

Spyder winterskin

Gran Pallars amplia capital L’empresa Gran Pallars SL, que explota els complexos hivernals d’Espot i Port-Ainé, propietat de l’Institut Català de Finances (ICF), ha fet una ampliació de capital estratègica per consolidarse en el sector de la neu. Aquesta ampliació ha estat feta per l’empresari andorrà Joan Viladomat i per la societat Pas Grau Internacional (PGI), una filial de SAETDE, una de les empreses que explota Grandvalira. En el transcurs de la junta també es varen aprovar les línies bàsiques que permetran tancar l’acord de gestió per als pròxims cinc anys amb l’ICF. Amb aquesta ampliació es busca augmentar la competitivitat de Gran Pallars i aprofitar els coneixements en gestió del nou accionista, tot cercant noves sinergies de cara als aspectes comercials i a la formació de personal. Dir, finalment, que el capital aportat per Pas Grau Internacional, entre 250 i 3.000 mil euros, permet a PGI fer-se amb el control del 50% de Gran Pallars. La resta de l’accionariat contínua en poder d’agents del territori, com ara la Diputació de Lleida, els ajuntaments d’Espot i Rialp, i els empresaris de la comarca. www.granpallars.com

Julbo Monterosa 401, visió femenina Aquestes són unes ulleres especialment dissenyades per a les dones, que donen un gran rendiment tant a la muntanya com a la ciutat. Gràcies als seus protectors extraïbles, a les seves lents i la seva ergonomia, la MonteRosa ofereix una protecció total i una perfecta adaptació. A més, fa servir una lent, Cameleon, fotocromàtica –la lent s’enfosqueix o s’aclareix en funció de la intensitat de la llum–, antibaf i polaritzada, eliminant la reverberació de la neu. A més, ofereixen una imatge atractiva; en definitiva, que estem davant unes ulleres que farien servei a qualsevol noia amant de l’outdoor. www.esportivaaksa.com (06)

Gestió de la Tuca Segons hem pogut llegir al Diari d’Andorra, l’estació de la Tuca ha ofert a Jan Viladomat la gestió de les seves instal·lacions quan comencin a funcionar. Ja sigui a través de l’entrada de la societat en qualitat d’accionista o participant com a gestor, Tucaran Resorts, SL, vol que Joan Viladomat porti la Tuca. Tucaran Resorts, SL promou la reobertura de les pistes de Vielha i s’està esperant que s’aprovi la modificació urbanística del sector de pistes de Betren. La promotora de la Tuca també estima la incorporació de nous socis, i confia en l’experiència de Joan Viladomat per liderar aquesta iniciativa.

Spyder, firma de roba tècnica d'esquí d'alta gamma, presenta el seu nou conjunt tèrmic WinterSkyn, que combina tecnologia amb ajust ergonòmic sense costures. S'adapta al cos com una segona pell i ha estat dissenyada amb zones d'ajust confortables, ventilació a les zones del cos que tendeixen a acumular calor i una silueta en forma ergonòmica per a una major llibertat de moviments. Spyder Wool combina les fibres naturals amb el polièster per crear un gran confort, amb propietats antimacrobianes naturals. 69 euros pantalons i 85 la samarreta. www.spyder.com i 93 475 14 23. (07)

Compex et prepara Els productes de Compex, marca líder en electroteràpia i productes de la cura del cos, complementen l'entrenament i són una solució eficaç per al tractament del dolor i accelerar la recuperació. D'entre la seva àmplia gamma de productes destaquen els següents. Compex Mi Sport, un electroestimulador que cobreix totes les necessitats de l'esportista tant en la seva preparació física com en el tractament del dolor. Cada sessió aporta una eficàcia òptima, gràcies a la seva tecnologia muscle intelligence. Està recomanat pels esportistes d'elit. L’electroestimulador Compex Mi-Fitness, està orientat al fítnes, però també inclou complets programes antidolor i vasculars. La seva tecnologia el converteix en l'entrenador ideal perquè t'acompanyi sempre. La Winplate és una plataforma vibratòria dissenyada específicament per a esportistes. Està creada per practicar totes les àrees del món de l'esport i explica amb tretze programes predefinits: entrenament corporal tren superior, entrenament corporal tren inferior, running, triatló, ciclisme, golf, esquí, tennis, futbol, natació, relaxació i massatge, stretching i definició corporal. www.compex.info i 93 480 32 02. (08)

Nova sèrie F de Marker L’evolució a Marker no s’atura i prova d’això són les noves fixacions de la sèrie F, nova col.lecció de travessa. La robustesa i l’amplada són les seves principals característiques, i gràcies a elles s’aconsegueix baixar amb seguretat en tot tipus de neu i pendents, sense perdre ni un gram de lleugeresa i confort a les pujades. La transmissió directa als cantells és màxima per a esquís de tots els tamanys de patí, inclús pels de 100mm. Disposa de dues posicions de pujada, 7º i 13º, les quals es poden poden regular fàcilment. A la zona d’impacte de l’alça amb la placa i a la pròpia alça hi ha un elastòmer de goma que evita que s’espatlli la placa i també s’aconsegueix un plus d’esmorteïment. Això, unit a la flexió a la zona de la puntera quan fem servir les pells de foca fa que disminueixi el cansament i que es gaudeixi de més dinamisme a l’hora de pujar. Marker F10 (1.685 grams. DIN: 3-10), Marker F 12 (1.750 grams,DIN: 4-12). www.marker.net (09) 11

07 La samarreta tèrmica WinterSkin combina tecnologia amb ajuts ergonòmics.

08 La Wimplate és una plataforma vibratòria que va molt bé per a la preparació dels esquiadors.

09 La nova sèrie F de Marker és una dels referents pels amants de l’esquí de travessa.


notícies BREUS Ha nascut Solonordico.com,

Thule Excellence, el més selecte

l’espai lúdic d’esquí nòrdic a

Passa per ser el cofre més selecte del mercat. Thule de nou ho ha tornat a aconseguir amb el model Excellence, que, com el seu nom indica, és l’excel·lència dels cofres. Estem davant el model de més alta gamma de Thule. Algunes de les seves característiques són: disseny exclusiu, màxim accés a la porta posterior, gràcies a la seva posició avançada, coberta especial per a protegir el cofre de possibles ratllades i davant la pols, nanses exteriors i interiors per una còmoda i tancament, sistema patentat de muntatge ràpid Power-Grip per a un muntatge segur i ràpid amb una sola mà, sistema d’obertura Dual-Side per a una còmoda, càrrega i descarrega, sistema de tancament centralitzat amb una clau que facilita la subjecció… El trobaràs en les combinacions de color negre brillant/titani metalitzat. Preu, 1.250 euros. www.thule.com (01)

Internet. En aquesta pàgina web trobaràs tota la informació sobre l’esquí de fons, amb totes les notícies, calendari de competicions, estat de les pistes… El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va ser l’escenari d’una taula rodona sobre ‘La solidaritat a la muntanya; fins al darrer moment’. L’acte, que va estar organitzat per l’Sport Cultura Barcelona, va comptar amb la presència de grans experts en la muntanya, com Sebastián Álvaro, Valentín Giró i Ferran Latorre. El 15 de gener a Masella va haver-hi una allau que va provocar un accident. L’allau, l’ha provocat el pas de tres surfistes fora de les pistes abalissades de l’estació d’esquí. Fruit de l’incident, dos surfistes van sortir il·lesos i un tercer va ser atès pels serveis de rescat ser evacuat en helicòpter. 20 excursions amb raquetes de neu per a totes les edats a la Cerdanya. Aquesta és l’atractiva proposta del nou llibre de l’Editorial Alpina i Geoestel. L’autor és Alfons Brosel i Jordà, i ‘La Cerdanya amb raquetes’ s’engloba dins de la col·lecció ‘Els Camins de l’Alba’ i ofereix tota la informació necessària, ben explicada per cert amb bones il.lustracions. Preu, 10,50 euros. www.editorialalpina.com

01

02

O’Neill i Orange van de la mà O'Neill i Orange 21 han signat un acord global per llançar una línia d'ulleres pel qual Orange 21 dissenyarà i desenvoluparà sota llicència la línia d'ulleres O'Neill. L'acord consisteix en treballar conjuntament amb els dissenyadors de O'Neill i el seu equip, desenvolupar i estudiar el mercat, i vendre la marca d'ulleres de sol i de neu O'Neill, el llançament del qual es va dur a terme durant l’Ispo a Munic. Orange 21 compta amb una llarga experiència en el món de l'òptica, guanyada durant els passats 15 anys amb SPY OPTIC. www.oneill.com (02)


03

Briko Kimera Comp, el casc dels campions Bode Miller, Benni Raich, Peter Fill… què tenen avui dia en comú aquests esquiadors? Doncs, a banda de la seva classe, inqüestionable, tots tres confien en Briko per protegir-se el cap dels possibles impactes. Bé, en Briko, i en concret, en el model Kimera Comp. El model d’aquesta temporada del Kimera és molt més confortable que en anteriors ocasions. En la seva confecció s’han fet servir tres tipus de fibra –Kevlar, fibra de carboni i fibra de vidre–, conferint al casc unes propietats úniques de lleugeresa i resistència. La ventilació és la desitjada i se li pot incorporar una mentonera com a protecció per a les proves d’eslàlom. El Kimera Comp, el trobaràs en tres combinacions de colors: blue uniqa, negre/verd racing, i verd superfund. Talles: 52 a 62. 230 euros. www.briko.com (03)

Jaqueta Kizamm per a dones

BREUS

Si a aquestes alçades de l’hivern encara estàs buscant una jaqueta amb què gaudir de la neu sense haver de passar fred i amb la màxima comoditat, hauries de considerar l’opció de la Kizamm. Una bona tria per a les noies a qui els agradi anar a l'última, la Kizamm respecta la fisionomia de les noies, és força lleugera i manté sempre la temperatura òptima del cos. A nivell d’imatge crida l’atenció la gran cremallera central, així com una línia elegant i minimalista. Porta les butxaques justes, la ventilació indicada i una caputxa que els dies de més vent, de neu i de fred serà una joia. Preu, 230 euros. www.thenorthface.com

Mund, de nou al sostre del món. Ara, una expedició russa ha arribat al cim de la muntanya Everest,de 8.848 metres. Elmezov Abudulkhalim, patrocinat per mitjons MUND i pel distribuïdor de MUND a Rússia, Lenalp Sport, va ser un dels expedicionaris que va arribar al cim. www.mundsocks.com www.acna.cat és el web de l’Associació per al coneixement de la neu i les llaus, una pàgina de referència per a tots els amants de la natura i de la neu a l’hivern, molt especialment pels esquiadors i encara més pels esquiadors de muntanya o travessa. Entreu al seu web i informeu-vos dels cursos que organitzen (d’introducció a la neu i les allaus, de rescat…) i de tota la informació que es genera al seu voltant. Dynafit i Scarpa s'associen en les fixacions integrades. A partir de la temporada d'hivern 2010/2011, Dynafit, empresa proveïdora de productes d'esquí de travessa, formarà una aliança estratègica amb Scarpa, i concedirà al fabricant de botes italià una llicència per utilitzar la patent de l'insert

0 4 Imatge i eficàcia van de la mà d’aquesta jaqueta ‘lady’ de The North Face.

Quick-Step-IN. www.dynafit.at, www.scarpa.net Go Out va estrenar el seu local a Puigcerdà, com a botiga taller d’esquí i de bicicletes Vol ser molt més que una botiga a l’ús, es presenta com a taller, amb un concepte molt més tècnic que la botiga i com a organitzador de cites esportives. Av.Catalunya, 47, baixos. 17520, Puigcerdà (Girona). Tel.: 972 88 00 66 i 646 145 472. www.goout.cat


notícies Tres minuts amb Iñaki Zúñiga, General Outdoor: “Els clients confien en les nostres marques” Vagis a l’estació que vagis, segur que veus algun esquiador amb un casc o una màscara Poc. L’assentament d’aquesta marca noruega ha estat tant ràpid i efectiu com la Nespresso de casa meva. Perquè aquesta situació sigui possible, cal una distribuïdora que condueixi aquests productes a les botigues. Feina que 01 Iñaki Zúñiga a la seu de la seve empresa, fa General Outdoor, General Outdoor empresa que també compta amb les referències Bergans i Skins, una revolucionaria incorporació. Parlem amb el seu cap visible, Iñaki Zúñiga.

Soluciones Inteligentes para añadir espacio a tu vehículo

THULE Xtender El porta-esquís que te facilita la operación de carga y descarga - Extensible para una carga y descarga fácil - Exclusivo diseño aerodinámico en aluminio - Botones extra-grandes que facilitan la apertura del portaesquís - Transporta hasta 6 pares de esquís o 4 snowboards - PVP Rec: 228 Euros

Con la garantía

www.macario.com

Com està vivint la vostra distribuïdora aquest hivern? Amb una confiança màxima donada l’excel·lent evolució de les nostres marques, i amb una gran il·lusió després de la incorporació d’Skins. Aquesta marca, ens donarà moltes alegries a nosaltres i als nostres clients. Com estant responent els clients? Tot i la situació econòmica, els nostres clients estan responent de manera positiva, reforçant la seva confiança en les nostres marques i incrementant les seves programacions. Perquè enguany heu incorporat Skins al vostre catàleg? General Outdoor és una empresa de marques premium, és a dir, que sempre està interessada a oferir les marques més punteres i innovadores. En el cas d’Skins es tracta d’un producte molt revolucionari, amb uns beneficis terapèutics recolzats per estudis mèdics independents. Els productes Skins realment ajuden a millorar el rendiment dels esportistes, esquiadors en aquest cas, i, per tant, a gaudir del nostre esport. Què aporta Skins a General Outdoor? Moltíssim. No només al conjunt de les nostres marques, sinó al mercat en general, ja que es tracta d’una nova categoria de producte que no estava disponible fins ara –són peces de roba de compressió gradual–, ja que milloren molt el rendiment esportiu i la recuperació en l’esquí. Per quina salut passen la resta de les vostres marques. La veritat, el que ha passat amb Poc és extraordinari. Té la ràtio de creixement més alt d’una empresa esportiva sueca en tota la història. I el sell out i la satisfacció dels nostres clients, així com el coneixement de marca, creix enormement any rere any. Però, seguim treballant dur des de la humilitat per aconseguir disposar de millors productes i perquè la satisfacció dels nostres usuaris sigui més gran. Per la seva banda, amb Bergans extem experimentant un creixement en penetració i nombre de clients molt important. És una marca amb més de cent anys d’història a Noruega i només tres anys en exportació; per tant, el seu potencial de creixement és enorme. www.goutdoor.com (01)

Torna Ski Challenge Per sisena temporada, Greentube, desenvolupador d’Ski Challenge i proveïdor de jocs gratuïts en 3D, llança el major esdeveniment mundial d’esquí: la competició en línia Ski Challenge. Fins ara, han estat més de sis milions de seguidors els que hi han jugat, completant un total de 260 milions de descensos. Enguany, s’han incorporat noves pistes, com ara les de Beaver Creek, a Colorado (EUA), i per primer cop els usuaris de Mac podrem jugar-hi. També s’ha optimitzat per a dispositius mòbils. www.ski -challenge.com (02)


notícies

01 Aquesta samarreta, que ve amb el pantaló, t’equiparà com el gran Bjoerndalen, després hauràs de posar la forma física..

Odlo et vesteix com Bjoerndalen

Matt presenta un nou web

Darrere de l’impressionant palmarés d’Ole Einar Bjoerndalen –sis cops guanyador de la Copa del Món de biatló, amb més de 90 victòries en aquesta competició, i guanyador de cinc medalles olímpiques– es troba una marca com Odlo, que el dota de la millor roba tècnica perquè el norueg assoleixi totes les fites que té marcades. En el catàleg d’Odlo trobem una línia Bjoerndalen, formada per un conjunt de roba interior, tèrmica, i per una jaqueta. El conjunt que s’amaga a l’interior destaca per les seves prestacions: màxima elasticitat per afavorir la llibertat de moviments, reforç a les parts del cos que més pateixen o que més es castiguen, aplicació dels millors teixits per mantenir una bona temperatura interna i deixar sortir a la suor, així com l’aplicació d’un material que evita les males olors que caracteritza a algunes robes tèrmiques després d’uns quants usos. Tant la samarreta –talles M a XL– la trobaràs en diversos colors, i el mateix podem dir de la jaqueta, no pas dels pantalons. www.odlo.com (01)

Matt presenta el seu nou lloc web ww.matt.eu. En aquest espai es presenta les noves col.leccions de productes: Scarfs temporada 2009-2010, així com les Winter Collectiond amb els nous guants i accessoris. A més, Matt presenta un nou espai, la comunitat. D’aquesta forma s’aposta per la interacció amb els usuaris i un espai social al web de la marca. En aquest lloc els usuaris poden accedir a elements multimèdia com fons de pantalla o estalvis de pantalla corporatius, alhora que poden accedir a la pàgina de Matt a Facebook. Properament es presentaran concursos i noves seccions. També es prepara un llançament en breu de la nova secció de personalització del producte Scarfs, on els fans de productes Matt podran crear un producte a mida, nou i únic.

Veri et regala un exclusiu trineu

02 Imatge agafada en la visita a l’stand de Peak Performance en el decurs de la Ispo 2010.

Durant la temporada de neu la marca Veri regala cada dia un trineu d'última generació dissenyat per la marca Volkswagen. El trineu Snow Future GTI de VW compta amb patins metàl.lics, suspensió i un seient que suporta una càrrega de fins a 110 kg. Per poder optar a guanyar un trineu s'ha d'enviar un codi PIN que es troba a totes les etiquetes dels envasos d'1,5 l i de 5 l mitjançant un SMS o bé a través de la pàgina web de www.veri.es. Teniu temps fins al 28 de març. També, Veri reitera la seva vinculació amb la natura oferint a tots els consumidors la possibilitat d'adoptar un Husky virtual al web de la marca, www.veri.es, i entrenar-lo per a la competició en línia de Pirena. Els guanyadors d'aquesta cursa també tindran el premi del trineu Volkswagen.

L’Albert Pardo ens ha deixat Sabia que tenia el cor delicat. Sabia que la situació el preocupava, però no m’imaginava per res del món, que el bo de l’Albert no superaria la nova prova que li havia posat la vida al davant. És més, uns mesos abans me’l vaig trobar en un centre comercial de Barcelona i vam estar parlant una bona estona. El to de les seves paraules era baix i la seva mirada es perdia en l’horitzó, com buscant alguna esperança o alguna resposta als dubtes que li ballaven pel cap. Malauradament, el passat 23 de gener el gran periodista que era, ens va deixar a l’edat de 53 anys. Albert Pardo Gella va morir a l'Hospital Clínic de Barcelona en no poder superar una delicada intervenció quirúrgica que se li va practicar. Home tranquil i serè, l’Albert era un dels millors periodistes de neu del país. Responsable de la secció de neu del Mundo Deportivo, l’Albert va treballar també al Dicen, al Periódico de Catalunya i al programa de TVE Temps de Neu. Albert va viure ‘in situ’ grans moments dels esports d’hivern, com ara el bronze de Blanca Fernández Ochoa en els JJOO d’Albertville'92 o la Copa del Món femenina d'esquí alpí que es va disputar a l'estació gironina de la Molina el febrer de 2009. Li encantava esquiar, esport que va haver de deixar fa uns anys a causa dels seus problemes de cor, i era un enamorat de la Vall d'Aran. Albert, descansa en pau.

16

Peak rebaixa preus, però manté la qualitat Aquest titular és la principal conclusió que es pot extreure de la visita que vàrem fer al seu stand en el decurs d’Ispo. Per aquells que cerquin el millor del millor Peak Performance segueix sent una marca de referència, però aquells que la veien com una marca prohibitiva ara ho tindràn més fàcil. Dins de les línies Essential i Progressive trobem jaquetes per 300 euros, dotades de tot el que es necessita per gaudir de la neu, amb Thermolite i teixits elàstics, i conjunt de jaqueta i pantaló per 550 euros. Això sí, amb el look inconfundible de Peak Performace, que de cara al proper hivern sembla ser que ha decidit variar una mica la seva política de preus. www.peakperformance.com (02)

Mitjons d’esquí Lorpen Lorpen –empresa situada en un bonic poble de Navarra, concretament a Etxalar– compta amb un ampli catàleg de mitjons d’esquí. Equipa, entre d’altres a l’Escola d’Esquí de Masella, la qual cosa ja parla molt al seu favor, donades les moltes hores ue els professors i monitors es passen a pistes. Disposen d’una àmplia col.lecció de mitjons específics per a l’esquí o surf de neu, i aquí us presentem un de la sèrie Tri-Layer, batejada amb la tecnologia que fan servir i que destaca per la seva excel.lent gestió de la suor. Presenta un nou disseny, la zona de la canyellera ha estat reforçada i està fet en un 38% de Primaloft Eco Polyester Yarn, en un 37% de llana merina, en un 15% de niló i en un 10% de lycra. Els trobaràs en les talles S, M, L i són de qualitat i força còmodes. www.lorpen.com


MÀXIMA PROFESSIONALITAT EN CINC BOTIGUES AL VOSTRE SERVEI BARCELONA

LA

ESPECIALISTES EN: • ESQUÍ • SNOWBOARD • MUNTANYA • TÈXTIL

SKI CENTER | DIPUTACIÓ,374-378 | TEL.932 329 113

GIRONA AKILIA

| RIU GÜELL,14 | TEL.972 221 926

LA MOLINA BODY SPORT PUIGCERDÀ INTERSPORT PUIGCERDÀ SORT INTERSPORT SORT

| PISTA LLARGA | TEL.972 892 069

| CADÍ,5 | TEL.972 882 035

| COMTES DE PALLARS,40 | TEL.973 620 657

Maria Riesch (Foto: Toni Grases)

• Taller d'esquís i botes • Lloguer d'esquís, snowboards, snowblade, raquetes de neu • Preus especials per corredors, clubs, federats • Material per a la competició • Esquí test

SOM PATROCINADORS DE LA COPA DEL MÓN!


notícies 01 El conjunt Alyeska de Mammut és una de les joies de la col.lecció de neu per a la propera temporada

Mammut creu en l’esquí Mammut aposta fort pels esports d’hivern i per l’esquí de cara al proper hivern. La notícia l’acompanyem del conjunt de jaqueta i pantaló Alyeska, una de les grans novetats al catàleg de la marca, però el cert és que tota la col.lecció està força bé. Mammut aposta pels teixits avançats, i fins i tot les jaquetes més bàsiques tenen els mateixos detallets que les jaquestes més bones, la diferència estaria en el Gore-Tex. El conjunt Alyeska està pensat perl freeride i per l’esquí alpí i, per tant, va de la mà del Gore-Tex, a més de destacar per oferir un munt de detallets tècnics –caputxa compatible amb el casc, possibilitat de posar i treure el faldó anti neu, una molta bona ventilacó… qualitats a les que hi afegim els de la presència de pràctiques butxaques i la d’estar dotat d’un look força encertat. www.mammut.ch (01)

Söll Sportwear, la referència pels joves Els nens presenten una major sensibilitat a les baixes temperatures. A Söll Sportwear ho saben, i per aquesta raó la seva col.lecció incorpora les últimes novetats tecnològuiques i ofereix un dels skiwear més tècnic i atractiu que es recorda per esquiadors de 2 a 16 anys. Confeccionada amb teixits tècnics d’alta qualitat, les peces de Söll garanteixen la impermeabilitat, transpirabilitat i protecció. Donades les seves prestacions, Söll ha estat des de els seus inicis marca oficial de l’equipament de diferents escoles, clubs i estacions d’esquí, com ara l’Espot Esquí Club, Vallter 2000 o el Torrecerredo Ski Club d’Asturias. Cinc són les línies marcades per aquest hivern i vuit els colors pels que s’aposta: vermell, taronja, magenta, blau, blanc, marró, verd i negre. www.soll.es (02)

Versàtil jaqueta Mt. Krause LE de Columbia Aquesta versàtil parca combina l'estil esportiu d'hivern amb l'estil urbà informal. Incorpora teixits, rivets i acabats tècnics. Amb aïllament de plomissol 550, és la parca perfecta per gaudir de les pistes d'esquí. Aquesta exclusiva jaqueta ofereix una gran novetat: el Columbia Sound Track System amb controls de reproductor musical 03 integrats, per als qui prefereixen portar la seva música preferida a la muntanya. PVP recomanat: 369.95 euros. www.columbia.com (03)

02


Cal respectar les zones de debutants pel que fa a la velocitat i a la manera d’esquiar

13 normes d’utilització dels

remuntadors Tino Morte Port del Comte

Els remuntadors són indispensables per a la pràctica de l’esquí alpí i del surf de neu, per la qual cosa mai està de més saber com ens hem de comportar, quina ha de ser la nostra actuació al voltant d’aquests ginys mecànics.

1. Les instal·lacions es destinen exclusivament a usos esportius o turístics. 2. L’usuari ha de conèixer les condicions particulars i les normes d’utilització de les instal·lacions de remuntatge mecànic assenyalades a la sortida de cada instal·lació. 3. Cal respectar tot senyal d’informació o d’avís, ja que la seva missió és oferir un millor servei, i sobretot, una seguretat més gran. Pel mateix motiu, cal respectar els abalisaments de l’estació i les indicacions de pistes tancades, de perill, de zona tallada…, fetes mitjançant rètols, xarxes o acordonaments.

6. Per raons de civisme i de seguretat, cal mantenir l’odre estricte d’arribada en la utilització de les instal·lacions. L’àrea d’espera ha d’estar convenientment abalisada i preparada per a la seva utilització

7. El personal al servei de l’estació en possessió de la documentació que acrediti el seu càrrec, té preferència en la utilització de les instal·lacions. 8. La compra d’un forfet dóna dret a la utilització de totes les instal·lacions i pistes obertes a l’ús del públic. El forfet és intransferible i l’estació no es pot fer responsable de la seva pèrdua.

9. Per a cada instal·lació hi ha un bitllet vàlid per a una sola pujada. La venda dels esmentats bitllets es fa en un sol indret per a totes les instal·lacions. 10. L’usuari que utilitzi una instal·lació sense anar proveït del bitllet corresponent haurà de satisfer el doble del seu import, abonament inicial o forfet. La comprovació es verificarà, en general, fora del recorregut. 11. Si durant el funcionament de l’estació, la direcció d’aquesta ha de tancar les instal·lacions i les pistes per raons de seguretat, això no obliga necessàriament a la devolució de l’import del forfet. 12. Ha d’haver-hi un llibre oficial de

4. Cal respectar les zones de debutants pel que fa a la

reclamacions a disposició de l’usuari.

velocitat i a la manera d’esquiar.

5. El personal que treballa a l’estació ha d’estar degudament formada, uniformada o identificada. Els dos objectius fonamentals d’aquest personal són la seguretat i el servei a l’usuari. Per tant, cal atendre els seus suggeriments o les seves ordres, sobretot en cas de perill o d’emergència.

13. L’incompliment d’aquestes condicions faculta al personal de l’estació a prohibir la utilització de les instal·lacions com a mesura de seguretat, sense prejudici de les sancions que es puguin aplicar previstes per la llei.


Barcelona Pirineu 2022

Entre la sorpresa i

la il·lusió Redacció Arxiu

Eren les 8:30 del matí quan a l'encara tranquila redacció d'Esports d'Hivern va sonar insistentment el telèfon. No vaig poder evitar agafar-ho. Era el president de la FCEH que volia donar-me una primícia: "Estic fora de Barcelona i has d'anar al Museu Olímpic de Montjuïc, que l'alcalde Hereu té una notícia bomba: 'Barcelona es postula com a candidata als Jocs Olímpics d'Hivern de 2022'". Vaig anar corrent a la roda de premsa i així era: Barcelona, juntament amb el Pirineu català, vol anar a totes i reviure de nou el somni olímpic organitzant els Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern de l'any 2022.

20


Barcelona i l’esport formen un binomi d’una llarga tradició

Els esports i les modalitats Les proves del programa olímpic d'hivern compten a dia d'avui amb els següents esports i modalitats:

possibles Jocs Olímpics, dues iniciatives que només poden fer bé al nostre esport. Però abans que tot evolucioni, què pot significar tot això pel nostre país? Repassant tot per sobre el primer informe que es va fer en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del passat 5 de febrer, podem veure perquè, quan i com podem tenir uns Jocs Olímpics d'Hivern a Casa Nostra. En els propers mesos, anirem veient com evoluciona tot i si realment el somni es converteix en realitat.

Conegut el projecte, han sorgit força polèmiques. Des de les tècniques –que discuteixen la viabilitat–, passant per les polítiques –que qualifiquen la idea com a oportunista–, o les economico-socials –que creuen que ara no és el millor moment– fins les ecològiques –que creuen que es pot destrossar el Pirineu–. Però l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, sembla que va obrir una porta a l'esperança i s'ha arribat a un consens. Ara, passada la sorpresa, s'ha d'enfocar amb il·lusió: ja que com a afeccionats, se'ns obre una panoràmica engrescadora. A partir de la propera temporada, tindrem Setmana Blanca a les escoles i a l'horitzó uns

ESPORT* Modalitat

Proves (Homes = h / Dones = d / Mixtes = m)

BIATLÓ (10)

10 km Sprint (h) / 7’5 km Sprint (d) 20 km (h) / 15 km (d) individual 4 x 7’5 (h) / 4 x 6 (d) relleus 12’5 km (h) / 10 km (d) persecució 15 km (h) / 12’5 km (d) sortida en massa

BOBSLEIGH Bobsleigh (3)

Dobles (h/d) Quartet (h)

Skeleton (2)

Skeleton (h/d)

La idea bàsica

CÚRLING (2)

Torneig 12 equips (h/d)

Els Jocs del 2022 poden contribuir de manera decisiva al desenvolupament d’una part important del territori català, i molt especialment del Pirineu. És en aquest sentit que s’interpreten les nombroses mostres d’adhesió que la proposta ja ha rebut des de tots els sector socials, polítics i institucionals del Pirineu, sense distinció de color polític. La candidatura Barcelona Pirineu 2022 és un projecte de Barcelona per a Catalunya. Un projecte d’una ciutat capital de la Mediterrània i que té un lligam llarg i fructífer amb les seves muntanyes. Un projecte que es vincula plenament al paper de Barcelona i Catalunya a Europa. Un projecte de Catalunya, amb la seva capital al capdavant, al món. Amb aquest nou horitzó neix una nova aspiració olímpica. I és que els canvis de criteris en la definició dels Jocs Olímpics d’Hivern, han obert la possibilitat que ciutats com Barcelona puguin aspirar a acollir-los. La recerca de plataformes urbanes de primer nivell com a seu dels Jocs d’Hivern és una aposta clara del Comitè Internacional Olímpic, per cercar una nova dimensió per als jocs d’hivern. Torí al 2006, Vancouver enguany i Sochi al 2014 són exemples d’aquest canvi de criteri. La combinació de gran ciutat i muntanya propera és una nova fórmula que dóna llum verda a que Barcelona pugui convertir-se al 2022 en la primera ciutat en organitzar un Jocs d’estiu i uns d’hivern. El projecte Barcelona Pirineu 2022 haurà de construirse doncs, en base a dues potes: Barcelona com a Seu principal en la qual tindran lloc les cerimònies d’inauguració i cloenda i les proves indoor, i un segon àmbit situat als Pirineus on es desenvoluparien les proves de muntanya.

ESQUÍ Combinat Nòrdic (3) Individual (h) Equip (h) Sprint (h) Esquí Alpí (10)

Descens (h/d) Slalom (h/d) Slalom Gegant (h/d) Super Gegant (h/d) Super Combinada (h/d)

Esquí de fons (12)

15 km (h) / 7’5 km (d) persecució 15 km (h) / 10 km (d) lliures 50 km (h) / 30 km (d) sortida en massa Sprint (h) / Curts (d) Relleus lliures 4 x 10 km (h) / 4 x 5 km (d) Relleus Sprint Cross Country (h/d)

Esquí acrobàtic (6)

Moguls (h/d) Aerials (h/d) Ski Cross (h/d)

Salts d’esquí (3)

Individual normal (h) Individual llarg (h) Equip llarg (h)

Snowboard (6)

Slalom Gegant Paral·lel (h/d)

HOQUEI GEL (2)

Torneig 12 equips (h/d)

LUGE (3)

Individual (h/d) / Doble (m)

Halfpipe (h/d)

PATINATGE Artístic (3)

Individual (h/d) / Parelles (m)

Velocitat (12)

500 m (h/d) 1.000 m (h/d) 1.500 m (h/d) 5.000 m (h) / 3.000 m (d) 10.000 m (h) / 5.000 m (d) Persecució equips (h/d)

Veloc. pista curta (8) 500 m (h/d)

Fins fa pocs el CIO havia designat seu dels JJ.OO. localitats de muntanya de mida petita. Aquesta lògica ha canviat radicalment 21

1.000 m (h/d) 1.500 m (h/d) 5.000 m (h) / 3.000 m (d) relleus * Majúscula negra = esport / mínuscula vermella = modalitat (entre parèntesi, nombre de proves de l’esport o modalitat)


Barcelona Pirineu 2022

Magnituds dels Jocs Els Jocs Olímpics d'Hivern van néixer el 1924 com la Setmana Internacional d'Esports d'Hivern, realitzats pels Jocs Olímpics de París 1924 en la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el Comitè Olímpic Internacional els reconeixeria com els Primers Jocs Olímpics. Els Jocs d'Hivern es van realitzar, des de llavors fins ara, cada quatre anys en conjunt amb els Jocs Olímpics d'estiu, fins als Jocs Olímpics d’Albertville 1992. El Comitè Olímpic Internacional va decidir, el 1986, realitzar els Jocs d'Hivern els anys parells que no hi haguessin Jocs d'Estiu, fet que va començar amb els Jocs Olímpics de Lillehammer 1994. Els darrers Jocs Olímpics d'Hivern es van realitzar a Torí, Itàlia, el febrer de 2006. La ciutat canadenca de Vancouver serà l'amfitriona dels Jocs l'any 2010, a partir del 12 fins el 28 de febrer d’aquest any.

Aquests van ser els números dels Jocs de Torí 2006: Comitès Olímpics Nacionals representats

77

Atletes

2.508

Dones

960

25.000 m2

MPC

4.600 m2

MMC (IBC & MPC) Unitats mòbils

+ 30

Homes

1.548

Remolcs de difusió multilateral

Oficials

2.704

Càmeres

+ 400

Oficials i delegats tècnics

-

Dispositius de vídeo

+ 150

Esports

7

Posicions de comentaristes

+ 700

Disciplines

15

Seients d’observadors

Proves

84

Allotjament

Sessions

-

-

Total

16.000

Seus de competició

13

Seus d’entrenament

2

750

Altres seus

6

1.850

Viles olímpiques

3

Personal Família olímpica

5.300

I aquests els dels Jocs Paralímpics de Torí 2006:

Staff

2.700

Dies de competició

Voluntaris

18.000

Esports

Media

12.000

Disciplines

Premsa escrita i fotògrafs

2.800

Proves

Ràdio i televisió

7.200

Medalles

OBO (Organisme RTV Olímpica)

2.000

CPN

Acreditats Portadors de la flama

85.540

Família Paralímpica

10.015

10 4 5 28 174 39 1.534

Atletes i guies

477

896.481

Oficials

611

Número d’entrades ciutat

526.611

Oficials tècnics

No. entrades muntanya

328.220

Premsa i agències

711

Ràdio i televisió

341

Número d’entrades JJ.OO.

Nº visites Internet durant JJ.OO.

30.537.549

Plaça de les medalles

1.000 seients 8.000 espectadors de peu

Televisió Audiència global potencial

TV amb drets

-

Cerimònia Inauguració

25.628 Entrades

Cerimònia Cloenda 2.100 mill. espectad.

Hores globals de visió

10.600 mill

Països i territoris TV Total hores per espectador

-

160 3 hores 30 minuts

Total hores/espectador en país amfitrió Cobertura total (suma de totes les TV) Cobertura total en “prime time” IBC

-

+ de 30.000 espect.

Voluntaris

2.295

Staff

-

Vila paralímpica

1

Elaboració de la visió

Hab. cadires de rodes

-

Caldrà consensuar i elaborar la visió de la ciutat amfitriona i les estratègies de desenvolupament de la regió que l’envolta amb les prioritats del Pla Estratègic del Pirineu, definint els eixos de desenvolupament a mitjà i llarg termini. Això ens ha de permetre elaborar la visió per als Jocs Olímpics d’Hivern, per tal de definir la ubicació de les seus i donar respostes als reptes de la mobilitat regional, el transport i les infraestructures, tot tenint present les oportunitats de llegat que els Jocs poden comportar per la ciutat I la regió.

Número d’entrades JJ.PP.

162.116

-

Número d’entrades ciutat

106.202

L’evolució dels Jocs d’Hivern Una nova oportunitat: Salt Lake 2002, Torí 2006, Vancouver 2010, Sochi 2014. Fins fa pocs anys, el CIO havia designat seu dels JJOO localitats de muntanya de mida petita i que localitzaven

metropolitana) i es consolida clarament una aposta per grans ciutats que exerceixen de capital olímpica. Torí 2006 La ciutat i la seva conurbació concentra les cerimònies inaugurals i de cloenda a l’Estadio Comunale, els esports indoor, tots ells relacionats amb el gel, patinatge artístic, velocitat, curling i hockey gel, així com l’allotjament i els centres principals per als mitjans de comunicació. Els esports de muntanya, l’esquí amb totes les seves modalitats (alpí, nòrdic, combinat nòrdic, salt, freestyle i snowboard), el biatló, el bobsleigh/skeleton i la luge es van ubicar a les estacions d’esquí als Alps a 80 kms. (Cesana-San Sicario-Fraiteve), 90 kms. (Bardonecchia) i a 100 kms. (Sestriere) amb uns temps de trajecte entre una hora i mitja i dues hores. Vancouver 2010 Pel que fa a Vancouver 2010 (590.000 habitants i 2,2 milions d’habitants a l’àrea metropolitana), seguint el model de Salt Lake i Torí, la pròpia ciutat acollirà les cerimònies d’inauguració i cloenda al British Columbia Stadium amb capacitat per 55.000 espectadors, així com els esports i modalitats de gel en quatre recintes de gel (curling, hockey, patinatge artístic i patinatge de velocitat) a la ciutat de Vancouver. El snowboard es celebrarà a Cypress Mountain a 20 kms. (37 minuts de trajecte) i Whistler serà la seu de l’esquí alpí, la biatló i el bobsleigh a 120 kms. (dues hores de trajecte) de Vancouver. Tanmateix, el Centre Principal per als Mitjans de Comunicació s’ubica a la ciutat de Vancouver. Sochi 2014 Sochi és una ciutat de 350.000 habitants a la costa del mar Negre. L’esquema de Sochi 2014 és el mateix, és a dir, a la ciutat/balneari s’ubiquen els esports de gel i indoor, i a una distància de 60 kms i a una hora de trajecte els esports de muntanya, a Krasnaya Polyana, propera a les muntanyes del Caucas.

Període paralímpic

16.311 hores 33.800 m2

Jordi Hereu: “Iniciem un llarg camí, que ens situa els Jocs Olímpics de 2022 en el mig termini per l’agenda de la nostra ciutat i del nostre país”

Número d’entrades muntanya

55.914

en un radi relativament curt el conjunt dels escenaris esportius. Aquesta lògica ha canviat radicalment d’ençà la designació en primer lloc de Salt Lake (200.00 habitants i 2,2 milions a l’àrea metropolitana) i de Torí (900.000 habitants i 2,2 milions d’habitants a l’àrea

22


L’alcalde Hereu en una visita a Gran Pallars després de l’anunci de la pre candidatura olímpica de Barcelona

Instal·lacions S’identifiquen tres tipus d’instal·lacions: de competició, d’entrenament i de suport o no competició, necessàries i indispensables per a l’organització dels Jocs; Viles per als atletes, Viles per als mitjans de comunicació, Centre d’acreditació, Centre principal de premsa, Centre internacional de radiotelevisió i l’Aeroport entre d’altres. Instal·lacions de competició (Capacitats de les seus de competició): Esport

Seus

Seients

Biatló

1

5 – 7.000

Espectadors de peu 10 – 15.000

Bobsleigh / Skeleton

1

1.000

10.000 compartit amb Luge

Curling

1

3.000

10.000

Esquí Alpí

1

8.000

10.000

Esquí artístic

1

4.000

10.000

Esquí de fons

1

3.000

10.000

Hockey gel

2

10.000 6.000

Patinatge artístic / Patinatge pista curta

1

4.000

10.000

Luge

1

1.000

10.000 compartit amb

Patinatge de velocitat

1

6.000

Bobsleigh / Skeleton Salt d’esquí

1

3.000

Snowboard

1

4.000

10.000

Com a reflexió, l'aportació de Barcelona al model olímpic, obre noves possibilitats a ciutats i països que no tenen una tradició en esports d'hivern. En aquest context, la proposta de Barcelona hauria de preveure dos escenaris: la ciutat per les cerimònies i els esports indoor en tres o quatre escenaris de gel; i les proves outdoor a la muntanya. La decisió de les seus serà el resultat del procés tècnic amb experts, les federacions catalanes, espanyoles i internacionals, per ubicar els millors escenaris d’acord amb els requeriments tècnics i amb el concepte del projecte a desenvolupar a partir de les necessitats del territori. 

Instal·lacions d’entrenament El nombre a utilitzar depèn en gran mesura de les

Calendari

dimensions de les instal·lacions de competició i de la

Iniciem un llarg camí, que ens situa els Jocs Olímpics

PROCÉS DE SELECCIÓ DEL COE

possibilitat de disposar d'espais suficients a les matei-

de 2022 en el mig termini per l’agenda de la nostra ciu-

Juny 2012

Inici de la redacció del Qüestionari

xes instal·lacions de competició. En els últims Jocs ha

tat i del nostre país però que exigeix en el curt termini

variat entre 2 i 4 instal·lacions, relacionades sempre

donar passes decidides per posar les bases d’un gran

Octubre 2012

Entrega del Qüestionari del COE

amb els esports de gel: patinatge artístic, patinatge de

projecte per Barcelona i per Catalunya. Per això és

Novembre 2012

Visita del COE a les ciutats-regions

velocitat en pista curta i hoquei gel.

important tenir molt present el cicle olímpic, i que el

Malgrat que el CIO no és partidària de recórrer per

COE haurà de decidir primer entre Barcelona i Jaca:

necessitats de proximitat a estacions de països veïns,

Febrer 2010

Llançament de la idea – projecte

com ara d’ Andorra o del Pirineu francès, aquestes

Març 2010

del COE

candidates Des. 2012/Gen. 2013 Decisió del COE ASPIRANT

Posada en marxa de l’oficina tècnica

PROCÉS DE SELECCIÓ DEL CIO

dues àrees podrien servir d’alternativa a la construcció

Llançament de propostes i seus,

Juny 2013

Carta del COE comunicant ciutat

d’aquests tipus d’instal·lacions.

briefing d’informació necessària, calendari i procés a seguir

Octubre 2013

Inici procés selecció CIO

aspirant

Infraestructura logística

Abril – Maig 2010

Completar l’estudi de viabilitat

Febrer 2014

Qüestionari del CIO

Moltes de les necessitats per a uns Jocs Olímpics,

Juny 2010

Recepció de propostes i seus

Juny 2014

Valoració del qüestionari del CIO

Barcelona, com a gran ciutat i amb el llegat dels seus

Juliol 2010

Pla General d’Ordenació – Pla Director

Febrer 2015

Lliurament dossier al CIO

Jocs del 92, ja les té. Aeroports, hotels, palaus de con-

Organització de la candidatura

Maig – Juny 2015

Visita de la Comissió d’Avaluació

gressos i recintes per a activitats vàries...

Missió - Visió – Master Plan de la

A nivell hoteler, Barcelona disposa de 350 establiments

Ciutat - Territori

(amb unes 35.000 habitacions), xifra que de ben segur

Setembre 2010

Pel que fa a la capacitat hotelera de muntanya, avui

Desembre 2010

Constitució del Comitè Organitzador

està xifrada en més de 417 establiments (amb 15.000

Juny 2011

Elaboració d’una primera proposta

Presentació tècnica als membres del CIO, Lausanne

Inici de l’estudio tècnic, experts, FFNN i FFII

s’ampliaria d’aquí al 2022.

del CIO Juny 2015

Setembre 2015

Informe de la Comissió d’Avaluació

Octubre 2015

Decisió de la Sessió del CIO

del CIO

places), a les què es poden afegir 6.000 places de turis-

tècnicament viable i contrastada amb

me rural, 30.000 places de càmping o els 814 aparta-

les FFII

ments turístics.

Estudis d’impacte econòmic,

Els Jocs de 2018

El tema del transport és un dels més complexos. Per

mediambiental i territorial

Durant el juliol de 2011, el CIO decidirà entre Annecy

Validació – aprovació de la viabilitat:

(França), Múnic (Alemanya) i Pyeongchang (Corea del

tècnica, estratègica i política

Sud) qui organitzarà els Jocs Olímpics d’Hivern de 2018.

Llançament de la candidatura

En cas de que fos escollida la ciutat asiàtica, els Jocs del

Inici de la implementació de

2022, de ben segur tindrien moltes opcions per tornar a

l’estructura organitzativa

Europa.

tenir una idea, a Torí 2006 els serveis van ser de: 1.200

Setembre 2011

autobusos amb un promig de 5.550 serveis diaris; 2.700 cotxes; 930.000 espectadors transportats i 290.000 viatgers a les diferents línies de tren

Gener 2012


Avanç Novetats 2010-2011

Entrem a l’era dels cambers

Més de 64.000 visitants professionals internacionals de 117 països no es van voler perdre la 70a edició d’Ispo, la fira líder dels esports d’hivern, en la que s’avancen les novetats de material dur i tou per a la propera temporada. Nosaltres vam ser-hi un cop més. Vam treballar més que mai per oferir-vos un petit avanç del que trobareu el proper hivern. No serà per caminar. Renoi! el que caminem a Ispo. Sempre dic que m’haig de dur un podòmetre per veure els quilòmetres que fem cada dia i mai hi penso, però de ben segur que intervenen uns quants. Són quatre dies de no parar. D’anar a munt i avall dels pavellons a la recerca de la millor informació, de parlar amb totes les marques que podem per veure com els estan anant les coses, perquè ens expliquin amb deteniment les principals novetats de les seves col·leccions. Després de prendre notes i més notes, de gastar dues cintes de gravadora i d’omplir dues maletes de catàlegs, dossiers de premsa i cedès, creiem que estem en disposició de dir-vos per on aniran els trets no ja la propera temporada, sinó en el futur més immediat.

Allau de rockers

Celes Piedrabuena Esports d’Hivern

Sempre he sentit una devoció especial pel rock’n’roll, tant pel que fa a la música com pel que a la cultura que d’aquest estil de música es desprén. I no és que a Munic hi hagués un allau de grups de rock disposats a fer-nos entrar en calor, sinó que les marques, gairebé totes, sembla ser que s’han posa’t d’acord en oferir diferents tipus de camber en les seves col·leccions. Fins ara quan parlàvem, quan voliem fer una radiografia dels esquís, ens centràvem en el radi de gir i en l’amplada del patí, dos conceptes que els hem de seguir tenint presents, però que queden una mica en un segon pla amb l’eclosió del camber. De camber els esquís sempre n’han tingut. Fins ara en els esquís es parlava de camber tradicional, de la panxa clàssica que feien els esquís, però és que a partir d’ara s’haurà de parlar d’una gran varietat de cambers. Hi ha marques que en tenen un o dos tipus de camber, però hi ha

24

d’altres que de la barreja del rocker amb el camber en fan tota una religió, oferint una gran varietat de cambers. Amb aquesta diversificació el que es busca és oferir a l’esquiador un producte que s’ajusti més que mai al que de veritat el fa gaudir a la neu, oferint-li uns esquís més fàcils, més divertits i més polivalents. Una paraula que sé que no agrada gaire, però que per a mi resumeix molt bé l’essència del camber. De fet, dóna la impressió que no ets ningú si en la teva col·lecció d’esquís no apostes o no introdueixes una gran varietat de cambers o, com a mínim, un rocker diferent. Sembla també que el segment dels esquís de competició està una mica estancat, aturat. Les marques saben que tenen aquí el seu públic, però no destinen els esforços comercials que per exemple dediquen als esquís prestacionals. Es segueix intentant fer uns esquís gairebé a mida, que l’esquiador pugui personalitzar-los al seu gust en un tres i no res, que els senti com a seus, i que quan llisqui per la neu cregui que gairebé estan fets a mida. Uns esquís que redueixin les vibracions negatives, que siguin estables a altes velocitats, àgils , que tracin bé els viratges llargs i curts i que estiguin dotats d’un marcat caràcter all mountain. En certa mesura el que sí sorprén és el contingut creixement de les línies de muntanya o de travessa, com si es cerqués assolir una puresa que igual s’havia perdut pel camí. Dóna la impressió que cada cop hi ha més afeccionats que volen trobar-se a si mateixos, tenir un contacte més natural i directe amb a neu. Es segueixen mimant les col·leccions de dones i en botes l’aposta per la comoditat és clara. Facilitat de calçat, d’ajustament, tot garantint el màxim confort i la millor de les sensacions per gaudir al màxim de la jornada d’esquí.


4FRNT Freeski en estat pur. Aquest segueix sent el senyal d’indetitat de la marca 4FRNT. Si el camber i els tipus de camber era el punt sobre el que giraven totes les converses als passadissos de la Ispo, en el cas de la marca de Salt Lake City ho era per partida doble. No tenen un tipus de camber en el catàleg, sinó que en tenen cinc: el camber tradicional, el camber rocker, el zero camber, el reverse camber i el camber early rise. Cadascun d’ells ha nascut per oferir unes sensacions diferents, aplicant-se de forma diferent en la compacta col·lecció de 4FRNT. Dividida en dos grans grups, les Signature Series i les Identity Series, els esquís que

calcen els pro Matt Sterbenz, Eric Hjorleifson, CR Johnson i Niklas Karlström han patit una forta renovació en tots els seus models, incorporant-se com a gran novetat el model Renegade. Un esquí que està dotat amb el Reverse Camber i que tant sols te’l hauries de calçar quan vulguis notar com la neu verge t’arriba fins els genolls, donada la seva amplada, la seva construcció i les seves característiques. Els altres dos models que més podríem dir que s’adapten a les nostres neus serien el versàtil CRJ –han estilitzat el lleó i si juntes els esquís tens el logo de la marca–, i el Pique, amb una estètica i unes cotes noves, per a .l’esquí més ‘pistero’–90 de patí– de 4FRNT. Iñaki Zúñiga

ARMADA Els d’Armada segueixen fent uns esquís molt enfocats cap el freeride i el freestyle, i cada cop els acosten més al gran públic. D’aquí que com a gran novetat tinguin el model Triumph, una de les noves entrades per a la propera temporada, al costat de l’Halo. El DNI del Triumph és fàcil d’establir, un esquí polivalent, més de pista que cap altra de la col·lecció. Però, segueix sent un twin tip, amb la cua més baixa, amb titanal dins del nucli. Un esquí que es pot fer servir tant per pista com per fora pista, i que segons podem seguir al catàleg d’Armada arriba després de set anys d’investigació. Doncs, benvingut sigui. Ara bé, no et pensis que per

tenir el sobri Triumph els d’Armada han perdut pistonada, ja que segueixen tenint uns esquís que són tot un referent en el seu terreny. Aquest seria el cas del JJ, que ja funciona des de fa un parell de temporades, però que hivern rere hivern sedueix a més amants del freeride donada la seva facilitat de conducció, en la que té molt a veure l’aplicació de l’EST freeride rocker. La punta de llança segueix sent l’AR7. L’antic AR6 combina la construcció sàndvitx amb la cap. El sàndvitx és a sota de la bota i el cap a la resta de l’esquí, això ens dóna molta més resistència, guanyant en pes i en maniobrabilitat. Destacar també l’aposta per la línia de roba, amb jaquetes i pantalons a un bon preu.

Ignacio Coll

ATOMIC Els d’Altenmarkt han segmentat la col·lecció d’esquís perquè aquesta sigui més clara de cara al consumidor. Compten amb esquís per a tot el públic, amb un total de 18 nous models, que es diu aviat. Es segueix apostant per la tecnologia D2 –un esquí damunt de l’altre, variant la flexió de l’esquí–, pensada per a la pista i la competi, i que tant bé representen els D2 Race o el D2 VC 75. L’altra gran novetat és l’aplicació de l’anomenat camber adaptatiu, el qual s’aplica als esquís Nomad i els All Mountain. A primera vista l’esquí sembla que tingui el camber de tota la vida, però quan es pressiona l’espàtula s’aixeca, fent que l’esquí entri molt més

fàcil a les corbes i dotant-lo d’una major flotabilitat en neu verge . El Nomad Blackeye seria un bon exponent. També s’ha renovat i força la col·lecció de botes. La línia Race i les Hawx segueixen sent tant potents com sempre, arriben les noves Burner i Tracker, però la gran novetat és la línia Live Fit. Destinades al públic que cerca confort, les botes LF destaquen perquè a la zona del metatars –la més delicada– llueixen uns plàstics nous que s’expandeixen segons la mida i les necessitats dels peus. Destacar els nous Punx de freestyle –sumen ja importants victòries–, la línia de proteccions o la gran novetat en esquí de muntanya, l’Ultimate, que ja calça en Kilian Jornet. Víctor Castellón Pere Piñol

BLIZZARD La col·lecció segueix la progressió que va iniciar fa tres temporades. Consolidat el sistema IQ, després va aparèixer el sistema IQ Max, que segueix en els patins més amples de 80 mm, i ara arriba l’IQ Power. Consisteix en un Power Booster de fibra de carboni que es superposa a l’esquí. El que fa és donar-li una major reactivitat i reduir les vibracions negatives que es produeixen a la sola. L’IQ Power arriba en dues versions: la Full Suspension –amb un pistó d’oli a la part central del Booster i que potencia encara més l’efecte de la placa– i el Suspension, que seria la ‘barra’ de carboni. Han creat una línia pròpia d’esquís Power 02

Line, que estaria representada en la seva màxima expressió per l’R Power Full Suspension IQ, un esquí per córrer, per traçar girs amplis, un esquí per treure el màxim rendiment damunt la neu trepitjada. A la línia G-Force, speed carving, entra el G-Force Supersonic IQ, un esquí amb patí de 72, un polivalent de pista d’altes prestacions. Destacar el race SL Magnesium que tant bons resultats està donant en mans de Reinfried Herbst –a qui vam veure a l’estand de Blizzard– i l’aposta per la dona. Els esquís lady són un reflex dels d’home, però amb la diferència que fan servir una fusta anomenada paulina –la que es fa servir en esquís de muntanya– que sobresurt per la lleugeresa.


Avanç Novetats 2010-2011 DYNASTAR-LANGE Les grans novetats de Dynastar es concentren en la línia Booster, l’esquí de pista de gamma mitja. Enguany entra en escena el Booster 12, novetat per la tecnologia que aplica –Dual Sidewalls– i per la línia de cotes. La Dual Sidewalls ve a ser una combinació de dos materials als cantells laterals rectes de l’esquí, amb el que s’aconsegueix una transició més progressiva. Amb el Booster 12 als peus gaudirem de control, versatilitat i estabilitat. La línia Race segueix sent tant atractivament gèlida com sempre. La continuïtat es manté en el freestyle, on entren models més amples i exagerats de cotes, i en la col·lecció de dones. Novetat

important en la línia Legend, la gamma més all mountain de Dynastar, sobretot en esquís amb patins de 80, 85 i 94. Esquís amb radis de gir més curts, amb construcció sàndvitx, i que per pista funcionen força bé, sense perdre el nervi que els caracteritza sobre neu verge. Lange ha rebut una forta injecció de diners. S’ha renovat gairebé el 90% de la col·lecció. En el segment de competi i altes prestacions arriba l’Speed Blue –97 mm d’amplada nous botins, nous ganxos…–, es segueix apostant per les Blaster de noi –una all mountain força còmode–, la qual ha general la nova Delight de dona: màxim confort en la gamma mitja, amb horma de 102 mm, bons acabats, transparències… Pere Petit

ELAN-DALBELLO La col·lecció d’Elan va cada cop més enfocada als esquís de pista. Esquís amb patins i geometries amples, però pensats per pista, per a tots els nivells i condicions de neu. Dos dels models a tenir presents són l’Speedwave 14 –un esquí de gamma alta, polivalent, ràpid i amb nervi– i l’SLX Waveflex seguiria sent un esquí emblemàtic per a la marca eslovena. Les famílies Speedwave i Magfire s’han fusionat –totes dues portaven la tecnologia waveflex– i ara es presenten sota el nom d’E/Flex. Els fidels seguidors del gran Ingemar Stenmark podran seguir calçant-se els esquís amb la seva signatura, i destaca l’encertada

feina feta en la línia de muntanya, amb una unitat de 699 grams. A Dalbello –la marca italiana coneguda per la comoditat de les seves botes– dues novetats. Entra en el mercat race amb l’Scorpion. Veu la llum després de quatre anys de treball. S’han tingut en compte els quatre punts més delicats dels peus per fer la carcassa del botí. Altes prestacions i un look força encertat per a una bota race, que també destaca per oferir un balanç positiu. L’altre gran novetat és la V.I.R.U.S. Premiada a la Ispo, consta de tres models –Lite, Tour i Free–, i la seva gran particularitat és que són botes 50% de pista i 50% touring. Excel·lents prestacions a ambdós terrenys amb un look força encertat.

Carles Villegas

FISCHER A Fischer volen personalitzar el teu esquí, i per això aposten per la tecnologia Tune Up, un sistema que varia la flexió de l’esquí. S’acciona manualment –hi ha tres posicions, definides per colors–, fent que l’esquí sigui més rígid o més tou, en funció del tipus de neu i de l’esquí que es vulgui tenir. Evidentment, es contínua apostant pel soprenent forat a l’espàtula, que tant bons rendiments ha donat en competi. Es trasllada als esquís de gamma alta, però tapant el forat, lògicament. La línia Race, RC4, s’ha renovat amb noves tecnologies i cosmètiques, aplicant el Full Carbon Jacquet, que no és més que una llàmina de carboni a

sobre l’esquí. Els Progressor, amb el Dual Radius System, segueixen forts i amb estètiques més agressives. Dues novetats: nous Motive de freeride –esquís polivalents– i nou RCX –esquí de muntanya adreçat a la competició–, sense oblidar la noia, a la que ofereixen dues noves línies. A l’igual que en esquís, les botes RC4 s’han renovat en la seva totalitat. El groc predomina a la gamma alta, però es llença una línia RC4 més comercial, amb una nova horma, més còmodes. La línia Viron i de noia també s’han renovat en la seva totalitat, així com les Progressor, on el model 130 seria un dels més remarcables. Bota còmode, que es calça fàcil, per a un esquiador de cert nivell. Víctor Gil Eduardo Eceizabarrena

HAGAN-FRITSCHI Marca austríaca tradicional on les hi hagi pel que fa als esquís de travessa, d’un temps a aquesta part Hagan va sent més generosa en la cota dels seus esquís. Una tendència que ja es va apreciar en el model Dragon. Un esquí que, sense tenir cotes de freeride, sí que pel mercat de travessa igual tenia unes cotes massa amples; però que s’ha destacat com un model amb una sortida excel·lent; ideal per esquiar sobre qualsevol tipus de neu, donada la seva lleugeresa i polivalència. El Dragon és l’estrella en la línia Tour All Mountain, i el nou Daemon ho és en la de Tour Freeride. Amb una amplada de patí de 93, el Daemon 02

passa per ser un esquí de freeride per a travesses, que s’ajusta a cada situació. Ve a ser un nou concepte dins de Hagan, i en el que es vol fer incidència, tot i que molts dels seus fidels els trobem en els models XRace i X-Lite. El primer és un dels models més lleugers del mercat, amb 790 grams en els 160 cm. Ofereix una nova geometria, amb un innovador disseny més ample de l’espàtula. Compte amb cantells acabats al disc per a l’absorció dels impactes i carboni al seu interior. I si a Fritschi van deixar tothom bocabadat amb la fixació Diamir, ara tornen a jugar-se-la amb l’Eagle. Amb un DIN que va de l’1 al 12, l’Eagle és una fixata polivalent, bona per pista i per a les travesses.


HEAD Potenciació de la col·lecció. A destacar el nou Supershape Titan, un all mountain racing bestial. Un esquí amb un patí de 78, molt polivalent i molt estable. S’ha reestructurat la línia all mountain freeride, la Peak. Ara hi ha els Peak 72 i 74, amb el que s’aconsegueix una diferenciació més gran. Noves cosmètiques als Icon all mountain-pista, potenciació de les línies de dona i la júnior, aquesta última amb una nova construcció de fusta, i apareix la nova línia de camber invertit Rocka. Una línia de patins de 95, 98, 103, 195 i 108 amb camber invertit, i amb la que es vol donar resposta a una línia ascendent al mercat. A nivell de tec-

nologia, arriba el Kinetic Recouvering System, la mateixa que aplicava Ferrari als alerons dels cotxes, L’apliquen a la cua dels esquís, i l’han fet visible, i el que fa és que si, per exemple, l’energia acumulada en el decurs dels viratges l’alliberar a la sortida. En botes, es potencia la família Vector. Ara la 110 és una bota de triinjecció, és a dir, que s’ha li apliquen tres tipus de duresa de plàstic. També es millora l’entrada de la bota i ara és un plaer calçar-se-la. També s’ha millorat la línia Edge, sobretot a nivell de botins i a nivell de ganxos, dotant-la d’un atractiu major. I a nivell de dona es mantenen les Dream, amb botins més calents, jugant amb transparències. Pau Duran

K2 Bàsicament, la col·lecció de K2 va cap a la implantació del rocker o camber invertit. La barreja del rocker amb el camber ens donarà el tipus d’esquí que necessitem per a cada públic. A K2 en saben un tros de camber, i, com molt bé remaquen al seu catàleg, n’ofereixen sis: tradicional, speed, catch free, jib, all terrain i powder; la diferència dels quals estaria per la quantitat de camber invertit o rocker que porta cada esquí. Aquests diferents tipus de camber o rocker els trobarem a dins de les diferets col·leccions de la marca. Com ens tenen acostumats els de K2, gairebé tot el gruix de la col·lecció ofereix un munt de nous esquís. Novetats

que s’aprecien en totes les seves línies. Alguns dels models referents que podriem assenyalar en cadascuna de les diferents famílies serien el Wayback en freeride, el Revival en el camp dels twin tips, el Burnin Luw –molt més calent ara que abans– en noies –segment que segueix sent un dels punts forts de K2–, i en all mountain destacariem el Riptor. Un esquí que destaca per la seva versatilitat i alt rendiment que dóna i que, a banda de l’all terrain rocker, també compta amb una altra de les joies tecnològuiques de K2, la Mod technology, una espècie de suspensió que el fa és esmorteir perfectament les vibracions que es generen a sota l’esquí, guanyant així en estabilitat.

Xavi Garriga

MOVEMENT Movement en els seus origens era una empresa de freeski, i actualment vol mantenir aquesta autenticitat. Són les seves arrels i les volen mantenir i potenciar, ja que ens alguns sectors s’ha la identificava massa com una marca de freestyle. Així, de cara al proper hivern, la marca de la poma ha posat el seu punt de mira en l’esquí de muntanya, i també han desenvolupat una nova línia de freeski que es diu Adventure, la qual reflecteix en bona forma l’esperit que caracteritza a Movement, la seva forma d’entendre la muntanya. Aquesta línia –formada pels models Spark, Coulour, Black Rose i Jackal– es pot muntar amb fixacions de

pista, de muntanya o de telemarc: tres tipus de fixacions per a una mateixa col·lecció, de forma que l’esquiador pot definir quin és el contacte que vol tenir amb la neu. Tots les esquís són de fusta, i en l’apartat dels esquís de muntanya s’ha desenvolupat una nova tecnologia de trenat de fibres, amb la que s’aconsegueix alleugerir el pes d’una forma brutal, tot mantenint la rigidesa i la torsió. El Yaka, el Zip –nova entrada– i el Source, tots tres dins de la línia freeski, serien tres dels models més importants de la col·lecció, sense oblidar-nos de la incorporació de Paul Parker a la factoria de Movement, una de les veus més importants pel que fa al telemarc. Luis Fortuny Darek Ziach

NORDICA Renovació total en la col·lecció d’esquís i botes a Nordica. Els que sempre havien considerat a la firma italiana com una marca seriosa i clàssica, que no tenia gaires colors, al·lucinaran amb la nova col·lecció. Una renovació estètica que es recolça en l’argument de venda número 1 de Nordica: la tecnologia. Aposten per l’all mountain, entenen aquest concepte en la seva versió més àmplia, i fora dels esquís tot terreny engloben els esquís de gegant i els d’acrobàcies. Creuen que la tendència és l’all mountain i aposten per ella. Models a destacar, el Fire Arrow 74 –bon representant de la línia Aggressive Frontside, models més amples 02

de patins, per donar-lis un concepte tot terreny; esquís twin tip funcionals–, els Hot Rod –all moutain funcionals basats en la construcció I-Core per reduir el pes, millorar la conducció i la flotabilitat– o el Dobermann Spitfire Pro EDT, que sobresurt per la capa superposada de carboni a sobre de l’esquí, un elastomer que afavoreix la flexibilitat, impedint la torsió, i millorant la conducció. Un esquí pistero que respondrà a tot el que li demanis. La passió per l’all mountain es trasllada també a les botes, amb les noves Enforcer de freeride, les noves Cruiser per a un públic mig avançat que busca confort o l’evolució de l’Ace of Spades de freestyle amb les models Dead Money i Double Six.


Avanç Novetats 2010-2011 ROSSIGNOL La col·lecció de la firma d’Artés per al proper hivern gairebé és nova en la seva totalitat, amb novetats importants en la línia all mountain, alguna novetat en la línia race, ampliació de la gama race carver esportiva, tot enfortint les col·leccions de pista, de noia –on es refocen les cosmètiques amb Echo, on el material és recicable– i el naixement d’una nova família de freeski, a la que apliquen tota la tecnologia Amptek, heretada del snowboard. L’Amptek de Rossignol és una barreja de camber positiu a la zona central de l’esquí amb un camber invertit a l’espàtula o la cua. Un dels models que incorpora aquesta tecnologia és l’Alias, un

all mountain pistero, fàcil, en el que s’introdueix el concepte rocker, i amb el que la negociació del viratge és molt bona. Destacarien també l’Strato 80 o 70, els esquís TroyLee de Rossignol o el Radical 9SL, el qual recupera l’antiga ungla, desplaçant una mica el centre de gravetat de l’espàtula, fent que l’entrada a la corba sigui molt més ràpida. Pel que fa a les botes parlaríem de l’aplicació del sistema de transmissió de recolçament Sensor, de la completa línia júnior, dels models Synergy Sensor com a bons representants all mountain, amb 102 mm d’horma, o la línia Vita de noia, on l’entrada del peu és fàcil i on la puntera de la bota està recoberta de plomes per a un major confort. Joel Gómez i Jorge García Oliver

SALOMON Simplificació de la col·lecció d’esquí amb tres línies molt clares. Una, la dels esquís de pista, on el màxim exponent són els esquís de competi, i on es busca donar molta resonància al concepte 24 hores, on tots els models incorporen la tecnologia Powerline. Una altra línia són els X-Wind, la col·lecció all mountain. L’esquí Tornado ha estat el seu gran exponent, apareix el Tornado Powerline i neix el nou Enduro: un Tornado bèstia, amb les cotes més amples, doble Powerline per fer l’esquí més reactiu i estable, permetent un fora pista més còmode. I la tercera línia seria la de freeski, dividida en freestyle i freeride. Dos bons esquís de

freeride pur i dur serien el Dictator i el Sentinel, sent el primer un esquí de powder i el Sentinel un model més polivalent. En freestyle, el Dumont i el Suspect segueixent agradant els joves, i surt el Twenty Bell, el qual porta twin rocker, amb l’espàtula i la cua força aixecats, afavorint la realització dels trucs, però garantint també un bon comportament a la pista. En botes es segueix la mateixa segmentació que en esquís, amb la bota tradicional, la de competició, la d’altes prestacions, com l’Impact; la de nivell intermig esportiu amb les Mission; les específiques de freestyle, com les SPK, o la gran novetat, la primera bota all mountain: la família Quest.

Carlos Alhambra i Coke Salvans

SCOTT Els ‘highlights’ del dossier de premsa d’Scott a la Ispo destacava els següents titulars: precisió òptica amb unes màscares de primera, on sobresurt el model Hustle; potenciació de la gamma de cascos amb els nous Scott Roam, els quals incorporen l’Scott G-Vent System; aposta pel freeride de muntanya amb uns exquisits esquís Powd’Air i Cruss’Air; dos esquís d’una imatge sòbria, en construcció de carboni, pensats un 20% per a la pista i un 80% fora d’ella. A aquests dos models també es suma l’Xplor’Air, un esquí per foquejar i esquiar amb seguretat i amb el segell del nucli de carboni com a senyal d’identitat. La línia de muntanya

es completa amb les motxilles Air 25 o Air 35. Una altra de les col·leccions que treballen bé a Scott és la de Freestyle Backcountry, on sobresurt l’Scott Mega Dozer, un esquí 10% de park i un 90% de backcountry; un twin tip dual rocker, que vindria a representar a la nova generació dels esquís rocker, pensat pels esquiadors que vulguin ser els reis del jib. Al costat del Mega Dozer hi ha el Dozer –pels freeskiers que cerquen un esquí de freestyle backcountry versàtil– i el Lola, un esquí freestyle all condition adreçat als joves i a les noies. I parlant de noies, al Lola l’acompanyen en la col·lecció lady els models Rosa, Real i Maya, abastant axí totes les exigències de les esquiadores. Marc Roesti Enric Serra

STÖCKLI Dues són les novetats importants a Stöckli. Una faria menció a l’aposta que fan pels esquís de dona. No ens estem referint a un argument més de venda, sinó a esquís lady específics, pensats per noies i adreçat a les noies, amb les característiques que els són pròpies. I l’altra faria esment a l’aparició de dos models nous dins de la seva línia més característica, la Laser, amb els models CX i SX, aquest darrer ha estat un dels grans triomfadors a les curses d’esquicròs dels Jocs Olímpics de Vancouver. També és nou l’Spirit Motion, un esquí específic de noia, que té la particularitat d’incorporar la tecnologia SoftFlex, la qual es tradueix 02

en que la part del patí és una mica més tova, més agradable i menys agressiva pel que fa a les reaccions de l’esquí. L’aposta pel públic femení arriba també a la família Rotor, amb el Rotor 74 com a clar exponent, el qual està dotat de la tecnologia SoftFlex, pensada en exclusivitat per a les noies. La SoftFlex és una de les apostes tecnològuiques d’Stöckli, camp en el que també destaca el Torsion Tech System que per exemple calça el Laser SX. Un esquí implacable, amb nervi, el qual ha estat alleugerit de material a la part que hi ha abans del patí i abans de la cua, on es buida una mica la fibra perquè la torsió sigui més homogènia. És el Torsion Tech System.


VOLANT En una marca de prestigi com Volant no estan per gaires canvis cridaners i innovadors, la continuïtat és la seva millor targeta de presentació. A la petita i compacte col·lecció de Volant segueix destacant el nou model de la temporada passada, el Cooper, un esquí Volant una mica més ampla que la resta, amb l’interior fet amb nucli de fusta i la coberta de l’esquí realitzada amb acer i fusta. Aquest model amb sonoritats mod haurà de compartir protagonisme amb el nou Loop: un esquí de noia, amb un disseny lady, amb un acabat de coure i que a la part de l’espàtula incorpora un material més tou perquè a l’hora d’agafar-lo l’esquí tingui

un major grip. A Volant els detalls es cuiden de forma especial, donat al públic pel que van adreçats. Els esquís Silver, Gold i Platinium segueixent sent el gruix de la col·lecció, i on sí que hi ha hagut un canvi en aquesta marca d’esquís senyorials és en el tema de les fixacions. Ara s’aposta per la nova Ztl, la qual destaca per la seva facilitat de funcionament. Es pot muntar, desmuntar i regular amb els mans, sense la necessitat de recórrer a cap tipus d’eina. Aquesta facilitat d’ús ve acompanyada d’una relació de pes força interessant, dues de les qualitats que més aprecien els usuaris de Volant, que cerquen uns esquís que donin un bon rendiment, amb un look de luxe. Víctor Castellón Alberto Mastral

VÖLKL-TECNICA-MARKER La col·lecció de Völk prioritza les innovacions tecnològuiques. En la col·lecció Racetiger apareix la tecnologia Speedwall, el secret de la qual rau en què el cantell de l’esquí també intervé en el lliscament. En els race carving i els esquí d’eslàlom neix la tecnologia Psi, que no és més que un programa d’adaptació de l’esquí a les exigències de l’esquiador. Segueixen pensant que cada amplada de patí necessita d’una fixació específica, i en noia mantenen el concepte Bio-Logic i aposten per la Progressive Technology. Aquesta s’aplica als esquís més comercials, i consisteix en un alleugerement de materials de l’esquí del centre fins a la

cua –guanyant en tolerància i en una millor conducció–, i en aixecar una mica l’espàtula. Li han introduit un rocker shape perquè quan l’esquí estigui inclinat, negociant els viratges, s’ha li avançi el punt de contacte, fent-lo més tou i permissiu. I en freestyle-freeride segueixen amb la tecnologia rocker shape. Tres models a tenir en compte: Racetiger Speedwall, Tigershark 10 Feet i el Kendo. En Tecnica, dos grans novetats: la nova Diablo Inferno –dotata d’una placa metàl·lica a la sola, el Power Chassis, reduint la torsió a altes velocitats–, i l’Air Shell Technology. Funciona amb uns polsadors, amb els que omples al teu gust els espais buits que es generen entre la carcassa i el botí.


Viatge d’aventura

Esquí a l’Etna Fredrik Schenholm, adaptació de Tino Morte Fredrik Schenholm

L’experiència d’esquiar el volcà més gran d’Europa és única.

30


Fredrik Ericsson és un aventurer, un esquiador sense fronteres ni límits, que es transforma quan es calça uns esquís. Tenim de fa temps una bona relació, i per això de tant en tant ens proposa algun reportatge interessant, com aquest en què el seu company de viatge, el fotògraf especialitzat en forapista Fredrik Schenholm, ens explica l’aventura d’esquiar al volcà Etna. "Aquí fem la millor pizza d’Itàlia", ens va dir l’home mentre es dibuixava un gran somriure a la seva cara. La Pizzeria Carpe Diem era un lloc amb molta feina, amb força clientela. El telèfon sonava constantment i no deixaven d’entrar més i més clients a cada minut. I, renoi, l'home tenia més raó que un sant, ja que ens van servir les millors pizzes que havíem menjat mai a Itàlia. Per llepar-s'hi els dits. La Pizzeria Carpe Diem està situada als afores de Catània, la segona ciutat més gran de Sicília, amb una població d'aproximadament 300 000 persones. La ciutat compta amb un aeroport internacional, situat a pocs quilòmetres fora del centre de la ciutat, fent el transport des de i cap a l'aeroport fàcil i econòmic, una combinació no gaire habitual en la societat actual. Catània és una ciutat bonica i molt viva, amb uns exemples arquitectònics de primer nivell, bones compres i un menjar excel·lent. Tot plegat, bé mereixia una visita. Mentre ens dirigíem cap a Catània, després de deixar

enrere la Pizzeria Carpe Diem, fins a la muntanya de l’Etna, al vessant sud de l'estació d'esquí de Nicolosi, el cel es va cobrir i ens va colpejar una tempesta de neu de ple hivern.

Una aventura de bojos "Això és una bogeria", va dir Fredrik ‘Frippe’ Ericsson al topar-se amb el tercer cotxe, un vehicle que anava en la direcció equivocada. Va ser tota una sorpresa veure els cotxes italians circulant amb els pneumàtics d'estiu. Els esperava una dura estona abans de sortir victoriosos d’aquest camí de gel. Jo estava assegut al costat d’en Frippe mirant per la finestra, i, amb excepció del lliscament dels cotxes, tot el que vaig poder veure va ser la constant caiguda de la neu i la força del vent. Fins

L’Etna ofereix 1.300 metres verticals d’esquí des del cràter del cim

i tot amb pneumàtics d'hivern era difícil mantenir el cotxe damunt la carretera. La circulació no era gens fàcil per aquest camí sinuós, a 1.900 metres d’alçada. El Mont Etna és el volcà actiu més alt d'Europa, amb 3.329 metres sobre el nivell del mar, i l’envolta la Mediterrània. El volcà té un passat violent, quan les erupcions van destruir i danyar pobles i ciutats properes. Al 1669, Catània va ser golpejada per un gran flux de lava, que va danyar gran part de la ciutat. Avui en dia, l’Etna entra en erupció cada tres o cinc anys, reorganitzant constantment el paisatge amb lava negre. Tenint en compte el temps que feia no era una sorpresa que els remuntadors no funcionessin quan vam arribar a l'estació d'esquí de Nicolosi. Probablement no va ser a causa de la neu, però sí del vent. La neu havia deixat de caure cap a baix, ara ho feia cap als costats i cap amunt. La situació ens donava una idea del que ens esperava. Vam decidir entrar a la cafeteria situada al costat de la plaça d’aparcament on havíem deixat el cotxe. La cafeteria estava gairebé buida, excepte per un grup d'italians que ens va saludar en passar pel costat de la seva taula. Frippe va anar a buscar una tassa de cafè, mentre jo vaig agafar una taula. Les parets estaven plenes d’increïbles imatges de l'erupció de l’Etna, especialment les referents a l'any 2001-2002; aleshores, una columna de cendra volcànica vigorosa va pujar diversos quilòmetres a l'atmosfera, causant molts problemes a la població que viu als vessants de l'Etna. L'agricultura va ser danyada i l'aeroport de Catània es

El volcà Etna és l’amfitrió de dues estacions d’esquí

31


Viatge d’aventura “A mesura que ens acostàvem al cim, l’olor de sofre era més forta”

va tancar durant diverses setmanes. Els fluxos de lava van passar de llarg per l'hotel Refugi Sapienza i el remuntador de l’estació Etna Funivia, però no va poder evitar afectar algunes línies dels remuntadors, com més tard nosaltres mateixos vam tenir oportunitat de verificar. El pronòstic del temps semblava dolent per als pròxims dies, així, en lloc d'esperar que els remuntadors s’obrissin, ens vam dirigir a la ciutat de Milazzo, situada al nord de la costa est de Sicília. L'endemà agafem el ferri a Stromboli, una gran illa situada a uns dos quilòmetres, unes tres hores, al nord de Sicília. L'illa s’anomena ‘El far de la Mediterrània’, degut a les freqüents erupcions volcàniques que s’han dibuixat al llarg de la història al cel nocturn. Sis hores després d'haver arribat a aquesta encantadora illa estàvem prop del cim, escoltant constantment el rugir del volcà.

El rugir del volcà Passem una carena i núvols de diversos gasos condensats, deixant als nostres peus tres impressionats cràters. I de sobte, sense cap advertiment, un dels cràters d'explosió deixa anar un alè volcànic que s’aixeca centenar de metres dels nostres caps. Estàvem a 200 m de distància, i era impossible contenir un crit d'alegria i emoció. Havíem presenciat un gran procés de creació

Fredrik Schenholm va haver de baixar amb els cinc sentits, donada la qualitat de la neu

de la natura. Així és com l'illa de Stromboli s'ha format a través de les erupcions volcàniques durant milers d'anys. Com que el pronòstic del temps per l'Etna mostra una millora, la visita a Stromboli es va escurçar. Al dia següent ja estàvem al vessant oriental del volcà Etna, en aquesta ocasió al Refugi Sapienza. El cel estava clar, i el proper dia havia de significar una gran jornada d'esquí. El Mont Etna és l'amfitrió de dues estacions d'esquí, un al costat nord i un altre al costat sud. L'estació d'esquí del sud, coneguda com l'estació d'esquí de

Hi ha diverses estacions als peus del volcà Etna Nicolosi, és la més popular. Un dels quals quatre remuntadors d’aquest centre hivernal és un telecabina que s’aixeca fins als 2.500 metres, i ofereix 14 pistes condicionades per a tots els nivells. Després d'un ràpid esmorzar vam pujar al telecabina. En un ritme lent, ens va portar a 2.500 metres, oferint una magnífica vista sobre els camps de lava. A sota nostre, diferents cràters volcànics, amb el mar Mediterrani com a teló de fons. Les pistes estan ben cuidades, amb poca gent, tal com ens agrada. Però estàvem aquí per pujar fins al cim de l'Etna, de manera

que un altre passeig en un remuntador lent ens va portar de nou a 2.500 metres. Posem les pells de foca als esquís i comencem a caminar. La neu era terrible: una barreja d'escorça fràgil i de gel. Però, la gaudim molt. Una experiència com aquesta val molt més: a continuació, el millor dia de pols. Aquí estem nosaltres, en un volcà actiu, amb diversos cràters traient fum… l’esquí s'ha convertit en una eina per arribar a viure experiències d'aquest tipus.

Ascendir per descendir A mesura que ens acostaven al cim, l'olor del sulfur era cada cop més forta, ficant-se a les goles. Potser no era gaire saludable, però ho havíem de fer. Els últims metres fins al cim els vam fer sense neu, i vam haver d'obrir-nos camí fins a la vora del cràter amb les botes d'esquí. El vent feia impossible aturar-se, i una vegada que vam arribar fins al cim no podíem creure el que veiem: un gran cràter, un llac de mida mitjana que va aparèixer davant dels ulls, amb les parets cobertes de colors com rosa, groc i vermell, mentre que el fum cada vegada més intens ens va obligar a deixar enrere el volcà. Ens vam grar. Vam mirar el volcà cobert de neu, i ens vam adonar que tenia 1.000 metres de descens verticals d'esquí, els de l’aventura. 


Una aventura com aquesta mereix uns moments de contemplació

hores des del refugi Sapienza. Pistes. En té cinc, quatre de vermelles –Omino, Piccolo Rifugio, dos Montagnola i Monti Silvestri– i una de blava, Montagnola. Horari: de 09.00 a 16.00 hores. Remuntadors: 3. 1 telecabina, 1 remuntador i 3 telecadires. El telecabina, batejat com a Etna, s’ha destruït diverses vegades a conseqüència de les erupcions volcàniques, ja que permet acostar als turistes fins al cim del volcà. Supera un desnivell de 600 metres –1.900 a 2.500 metres– en 20 minuts, i ofereix un descens en esquí de 4 quilòmetres. El remuntador Monti

Dades d’interès

Silvestri –1.900 a 2.100 metres– permet esquiar per

Com arribar-hi. D’abril a octubre sí que hi ha una con-

una pista vermella completament renovada. El teleca-

L’Etna, el volcà més gran d’Europa

nexió directa de Barcelona a Catània amb Windjet

dira Montagnola –2.500-2.680 metres–, també ha estat

Conegut també entre els italians i els veïns més pro-

(www.volawindjet.it), la resta de l’any no hi és. Tampoc

reconstruït en dverses ocasions, i permet l’accés a

pers com a Mongibello, l’Etna, situat entre les provín-

hi ha cap vol que surti des de Girona. El més idoni seria

diferents pistes blaves i vermelles. Donada la seva

cies de Messina i Catania, és el volcà més gran

volar fins a Palermo (www.vueling.es), un trajecte de

alçada, aquestes són les baixades que acostumen a

d’Europa i la muntanya més alta d’Itàlia, amb 3.323

poc més d’una hora, i d’aquí agafar un vol intern, d’uns

oferir una millor qualitat de neu.

metres, fora dels Alps. La seva aparició està datada en

30 minuts, o bé viatjar amb tren. Després, la compan-

Temporada alta: de desembre a abril

uns 300.000 anys, i, per tant, és un volcà recent en el

yia d’autobusos des de l'estació d'esquí de Catània

On dormir: Refugi Sapienza. info@rifugiosapienza.com.

temps geològic. Consta d’un cràter principal i d’un

Nicolosi: www.aziendasicilianatrasporti.it

Tel.: +39 (0) 95 91 53 21. www.rifugiosapienza.com

parell més de cràters de grans dimensions, així com

Escola d’esquí de Nicolosi. Tel. 0957807740 i scuolai-

una gran quantitat de cràters petits. L’Etna va saltar a

Estació d'esquí de Nicolosi

talianascinicolosietna.it

les portades de tots els diaris després de l’erupció de

Nicolosi (en sicilià Niculusi) és un municipi italià, situat

Més informació: www.etnasci.it, www.funiviaetna.com.

1669, la qual va destruir bona part de Catània i que,

dins de la província de Catània, que l'any 2007 tenia

Mapa de pistes: www.funiviaetna.com/piste.aspx

sens dubte, ha estat la més catastròfica de la seva

6.959 habitants. I tant el poble, com l’estació d’esquí,

història. La seva darrera erupció està datada el 2007,

són un dels principals destins turístics de la zona, ja

Esquiar als peus de l’Etna. Actualment, es pot esquiar

concretament el dia 8 de maig i l’origen mitològic del

que són el punt de partida per a les moltes persones

als peus de l’Etna a tres estacions. A Nicolosi, la prota-

seu nom el trobem en Atenia, el nom d’una nimfa sici-

que volen veure els cràters de l’Etna. L’estació d’esquí,

gonista d’aquest reportatge, Linguaglossa i la més

liana filla d’Urà.

així com els voltants d’aquest municipi, van patir greus

recent, Piano Battaglia. També hauríem de considerar

danys a conseqüència de les erupcions dels anys 2001 i

l’opció de Calàbria i la de Monteserra, una pista artifi-

2002.

cial. Per trobar la màxima informació d’aquestes esta-

Com arribar: Un cop a Catània, només s’ha de seguir

cions d’esquí, no deixeu de consultar el web:

les indicacions cap a Nicolosi, Etna Sud. També es pot

www.etnasci.it

anar amb autobús, amb la companyia Autolínea AST. Tel.: 095 7461096, i www.aziendasicilianatrasporti.it.

Més info. Agència Nacional de Turisme d’Itàlia a

L’hora de sortida de l’estació central d’autobusos de

Espanya. Tel.: 91 567 06 70. a/e: italia@italiaturismo.es.

Catània és a les 08.15 hores, i la tornada a les 16.00

www.enit.it

33


Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver La plata del gegant va ser per un jovenet norueg: Kjetil Jansrud

Moments de glòria Tino Morte Agence Zoom/Atomic, Fischer, Head, Pentaphoto/Alessandro Trovati, Pentaphoto/Marco Trovati, Douh Haney/US Ski Team i FCEH

Els Jocs Olímpics de Vancouver ja són història. Han estat 28 dies de competicions, de grans emocions, de moments de glòria i d’algunes decepcions, les quals no haurien d’enterbolir la màgia que sempre envolta qualsevol cita olímpica. Acabada l’etapa canadenca, Sochi (Rússia) espera per agafar el relleu al 2014, mentre Barcelona es guarda les seves cartes de cara al 2022.

34


Darrera prova alpina dels Jocs Olímpics de Vancouver. Dissabte nit a Catalunya. Barça i Màlaga lluitaven sobre la gespa del Camp Nou per veure qui guanyava el partit. A Tenerife, el Madrid creuava els dits perquè el seu principal rival es deixés com a un mínim un punt, i a molts quilòmetres de distància, a Whistler Creekside (Canadà), s’estava representant el darrer acte d’esquí alpí d’aquests Jocs Olímpics de Vancouver, els quals han generat un munt de notícies i fets destacables. L’italià Giuliano Razzoli, que havia fet una primera mànega de l’eslàlom sensacional, tancava l’eslàlom. Sortia amb el dorsal 13. L’esquiador de Nordica va demostrar que no l’afecten els nervis, que porta bé la pressió i que no és supersticiós. Razzoli feia un temps suficient com per penjar-se la medalla d’or al coll. Ningú comptava amb ell, i el fet de no figurar a les travesses probablement el va ajudar. Giuliano és un gran especialista en eslàlom, gairebé només disputa la disciplina més tècnica, i aquesta temporada ja havia guanyat la prova de la Copa d’Europa d’Obereggen (Itàlia) i l’eslàlom de Zagreb (Croàcia) de la Copa del Món, a més de ser tercer a Kitzbuehel. Uns números que a priori no el donaven com a favorit, però que sí que li van valer per tornar Itàlia a la portada dels diaris. Feia

Històric, cap esquiador austríac ha aconseguit una medalla

Els nord-americans poden estar contents. Els seus dos gran ídols sumen cinc medalles –dues Lindsey Vonn i tres en Bode Miller–, i la recuperada Julia Mancuso va aconseguir dues plates

molts anys, concretament des de 1998, que un esquiador italià no assolia l’or en uns Jocs. El darrer? El gran Alberto Tomba, que des de la línia d’arribada no perdia detall de les evolucions del seu deixeble. Razzoli deia després que va créixer veient les evolucions de Tomba –qui recordem té un total de tres ors i dues plates en les seves set participacions olímpiques–, mentre que el mestre Alberto declarava que per fi l’or era tricolor, després de fer moltes quartes posicions als Jocs Olímpics. Si Razzoli feia història, també ho feia el croat Ivica Kostelic. L’esquiador de Fischer surt de Vancouver com un dels grans triomfadors, després d’aconseguir dues medalles de plata, la de l'eslàlom i la de la supercombinada. Però, a la foto del podi no figuraven alguns dels grans noms que estaven predestinats a la glòria, com el francès Julien Lizeroux o l’austríac Benjamin Raich.

Desfeta austríaca Lizeroux deia abans d’aterrar als Jocs que ell venia a gaudir, que no sentia la pressió de les medalles, i ja se sap que aquesta tàctica té gent que la segueix i gent que no l’entén; persones que no entenen com un esquiador de la classe de Julien no adopta una posició més killer i no una visió de la vida que ben bé podria estar escrita per Bode Miller. El cert és que l’esquiador de Dynastar es va haver de conformar amb la novena plaça de l’eslàlom. Alguns parlarien de fracàs, però Julien deia després que no ho veia així. Però, qui no

35


Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver Quart a la súper combinada, Carlo Janka va assolir el seu primer or en uns Jocs Olímpics al gegant

podia estar gens content, de cap de les maneres, era el superclasse austríac Benjamin Raich. L’esquiador d’Atomic va adoptar una tàctica totalment oposada a la de Lizeroux. Primer dient que guanyaria quatre medalles, després que serien tres, dues… fins que no va assolir cap. Els seus dos millors resultats a la pista Dave Murray van ser el quart lloc de l’eslàlom i el sisè del gegant, poc bagatge per a l’actual líder de la general de la Copa del Món, tot i que aquest hivern només té un triomf, el de Val d’Isere (França). La regularitat no és suficient quan tot es juga a una carta. La mirada perduda de Raich –que viatjava a Vancouver com a vigent campió olímpic del gegant i de l’eslàlom– era la mirada perduda de tot un país, ja que cap esquiador austríac assolia una medalla. Tota una derrota, que un país

Maria Riesch, amb dos ors, és la gran triomfadora dels Jocs com Àustria no assoleixi cap medalla olímpica és com si l’equip dels EUA caigués a les primeres de canvi d’un Mundial de Bàsquet. I sort han tingut els austríacs amb les noies, amb l’or al supergegant d’Andreas Fischbacher, els dos bronzes d’Elisabeth Goergl en gegant i descens, i la plata en eslàlom de Marlies Schild. Uns noms que a l’inici dels Jocs no figuraven a l’agenda dels afeccionats, després que els esquiadors nord-americans semblessin que s’ho anaven a menjar tot, i després que els canadencs amenacessin a tothom dient que es coneixen la pista Dave Murray com el menjador de casa seva. Però, a l’hora de la veritat, no van estar gaire encertats.

Defago or i Miller comença a sumar Els Jocs es van obrir amb la prova reina, el descens masculí. Després que els tècnics fessin mans i mànigues per deixar la pista en perfectes condicions degut a la manca de neu i a la calor que feia, Michael Walchhofer marcava el millor temps en els entrenaments, però en cursa l’austríac va fallar. No és el primer ni el segon cop aquesta temporada que l’actual líder del supergegant de la Copa del Món fa el millor temps en entrenament i que després en cursa desapareix. Qui ho va fer al revés va ser el suís Didier Defago. Conegut com l’home feliç, l’esquiador de Rossignol sumava la seva primera medalla, i d’or, després d’onze participacions olímpiques. Era la seva segona victòria de la temporada, després de la de Beaver Creek (EUA). Segon al descens va ser Bode Miller. El genial esquiador nord-americà començava a ensenyar les dents. Miller, discret a la Copa del Món, ha despertat a Vancouver, i, tot i que no va assolir el seu somni de guanyar l’or en eslàlom, sí que va sortir per la porta gran. Després del bronze del descens, the quiet man es va fer també amb la plata del supergegant i l’or de la supercombinada. Segon al descens va ser un Svindal que va fregar la glòria. L’esquiador noruec cada dia que passa és un esquiador més complet, movent-se bé en

les proves de velocitat i a les tècniques. A la plata del descens, Aksel tornava cap a casa amb l’or del supergegant i el bronze del gegant, i a punt va estar d’aconseguir un metall a la supercombinada, on una errada en l’eslàlom el va deixar fora. Svindal va estar acompanyat al podi d’un sorprenent Andrew Weibrecht. L’esquiador nord-americà va guanyar el bronze al supergegant. Era el seu millor resultat de la temporada després de ser quart al descens de la combinada de Beaver Creek (EUA), i la segona vegada que repetia el podi d’ençà la prova FIS de Burke (EUA), ara fa tot just un any. I si Weibrecht va donar una de les sorpreses, l’altra en certa forma la va donar el suís Silvan Zurbriggen. Pocs haguessin apostat per ell uns dies abans, però el cert és que Silvan ha sumat dos bronzes: el de la supercombinada i el del descens. No és un home acostumat a guanyar –després de 159 participacions a la Copa del Món només suma una victòria–, però sí un esquiador regular, i aquesta regularitat el va fer d’or a Whistler Creekside. I per regular, però tocat per una vareta màgica, Carlo Janka. Passa per ser un dels esquiadors més tècnics, dels que fa més maco l’art de l’esquí, i a Vancouver va tenir una bona actuació, tot i que potser s’esperava una mica més d’ell. Or al gegant i segon al descens de la combinada, va ser 4t a la supercombinada, 8è al supergegant i 11è al descens. I el gran paper d’Svindal –que lluïa un casc especial i que de nou ens va ensenyar la llengua, bon senyal– va estar acompanyat de la plata de Kjetil Jansrud, un jove noruec, que posa a punt els esquís d’Aksel, i que va deixar a tothom bocabadat amb la seva forma d’esquiar.

36

Vonn i Riesch, més amigues que mai Si de novetat es pot considerar la plata de Jansrud, de gran novetat cal considerar l’or de Viktoria Reben al gegant. L’alemanya, que venia de ser segona al gegant previ a Vancouver, el de Cortina d’Ampezzo de la Copa del Món, va superar a totes les grans favorites i es feia amb l’or en la seva segona participació olímpica, per davant de Tina Maze i Elisabeth Goergl. Ambdues esquiadores, Tina i Elisabeth, han estat dos dels grans noms d’aquests Jocs. La guapa eslovena se’n torna cap a casa amb dues medalles de plata, les assolides al supergegant i al gegant, mentre que Goergl guanyava el bronze al descens i al gegant. Una situació semblant passava amb la simpàtica i mediàtica Julia Mancuso.

Lindsey Vonn fa història en ser la primera nord-americana que guanya un descens olímpic Feia temps que l’esquiadora de Rossignol –que acaba de començar la comercialització d’unes calcetes que porten el seu nom, les podeu trobar a la seva web– no es trobava a la pista, i a Whistler Creekside va tornar a delectar-nos amb el seu somriure: plata al descens i plata al supergegant. No sabem si a la seva gran rival i examiga Lindsey Vonn li feia gaire gràcia veure com Mancuso tornava del més enllà. Vonn –la millor esquiadora nord-americana de tots els temps i clara dominadora de la Copa del Món des de fa dues temporades– començava molt fort als Jocs, amb l’or del descens, però després es va anar diluint amb la mateixa veloci-


Amb els ors de la súper combinada i l'eslàlom, Maria Riesch és la gran triomfadora de Vancouver

Doble plata pel gran Ivica Kostelic, a la súper combinada i a l'eslàlom

tat que un sobre de sucre a un cafè, i només va poder ser bronze al supergegant. Un panorama ben diferent a la viscuda per la seva gran amiga Maria Riesch. L’alemanya surt de Vancouver com la gran esquiadora després de guanyar dos ors: el de la supercombinada i el

de l’eslàlom. De qui s’esperava una mica més era potser d’Anja Paerson. Eren els seus darrers Jocs Olímpics, i la sueca, tot i patir una de les pitjors caigudes de la competi, va fer bronze a la supercombinada; acomiadant-se de la competició amb més glamour,

37

després de dotze participacions, amb sis medalles i una d’elles d’or. Menys participacions olímpiques té Andrea Fischbacher. L’austríaca, que ja va ser també a Torí, va demostrar el perquè és una de les millors esquiadores del supergegant, aconseguint l’or en


Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver Andrea Fischbacher va sorprendre a tothom en guanyar l'or al súper gegant

aquesta disciplina. Qui també va ser a Sestrire va ser Marlies Schild. L’austríaca tornava a somriure i, un cop superada la seva lesió, demostrava el perquè és una de les millors eslalomistes del món. Schild va assolir la plata, un metall que podrà compartir amb la seva parella, Benjamin Raich, qui no sabem si també es mirarà de reüll encara que sigui el bronze de l’eslàlom de la txeca Sarka Zahrobska.

Trist acomiadament de Rienda No és que els que seguim l’esquí alpí esperéssim una medalla de María José Rienda, però tampoc ens esperàvem que espigués tant lluny de la seva millor forma. No crec en els miracles, i les cites prèvies a Vancouver no eren gaire optimistes. María José Rienda finalitzava a Whistler Creekside el seu periple olímpic després de disputar nou proves i de ser a cinc Jocs Olímpics, sent la sisena plaça del gegant de Park City (EUA) el seu millor resultat. La granadina va ser la 38a millor esquiadora al gegant de Vancouver, però, més enllà d’aquesta plaça, el realment preocupant va ser que finalitzés la primera màniga a sis segons i mig de la primera. Tot un món. Ella mateixa reconeixia que havia arribat l’hora de deixar passar a les esquiadores joves, i que ara el que li toca –després de superar dues operacions de triada– és treballar per tornar a trobar les bones sensacions, de cara al Mundial 2011, la seva darrera gran cita esportiva.

No està malament la collita d'Elisabeth Goergl: dos bronzes, al gegant i al descens

Carolina Ruiz del Castillo, la millor L’altre gran pilar sobre el qual se subjecte l’esquí alpí de la RFEDI, Carolina Ruiz del Castillo, va tenir una actuació correcta, del que d’ella s’esperava, tot i que hom sempre pensa que pot fer un passet més endavant i lluitar per ser al top ten. Carol va obtenir el seu millor resultat al descens, 15è, superant la seva millor marca del que es portava de temporada –la 14a plaça de St. Moritz–;18a al supergegant i 34a al gegant.

Presa de contacte per Andrea Jardí De qui no es podia demanar un gran resultat era d’Andrea Jardí. L’esquiadora del CAEI, que s’estrenava en uns Jocs i que no va acabar cap de les curses en les que va participar –eslàlom, gegant i supergegant– ha de valorar el seu concurs com d’aprenentatge i ha de començar a pensar ja en el futur. De fet, viatjava a Vancouver amb una única experiència a la Copa del Món, la de 2007 de Sölden, cursa per a la qual no es va classificar, i a la Copa d’Europa, la del gegant de Courchevel 2010, en què no va passar a la segona mànega.

De la Cuesta i Terra aprenen Rienda s’acomiada dels Jocs de forma discreta, després de cinc participacions olímpiques

Eren l’aposta de la RFEDI per a Vancouver, i ambdós esquiadors ho van donar tot a la Dave Murray. Ambdós són el pilar de l’esquí nacional, i a priori els dos millors esquiadors espanyols. El que millor ho va fer dels dos a nivell de resultats va ser Ferran Terra. El de Puigcerdà

38

va transmetre molt bones sensacions en el SG, on va ser el 27è millor esquiador, ja en DH va ser el 44. La resta de proves no les va acabar, però se li van veure maneres. Paul de la Cuesta va ser més regular, i se’n tornava de Canadà amb el 32è lloc al gegant com a millor marca, seguida del 35è al SG i el 51è al DH.


Aksel Lund Svindal va treure la llengua, i no era per menys: plata al descens, bronze al gegant i or al súper gegant

Una de les gran alegries dels Jocs va ser veure que Marlies Schild, després d'estar gairebé dos anys lesionada, torna a ser una de les grans eslalomistes, com ho demostra la seva plata

Queralt Castellet acaricia la glòria De tota la delegació espanyola, la que tenia més números d’aspirar a una medalla era la sabadellenca Queralt Castellet. Viatjava fins al migtub de Whistler després de fer una molt bona temporada als Estats Units, on havia entrenat molt i on havia guanyat alguna que altra cursa.

La seva progressió era la correcta, i per això tothom confiava molt en ella. Queralt, davant la pressió que començava a tenir, va decidir tancar-se en ella mateixa i confiar només en la mirada del seu preparador, en Ben. I el cert és que després de veure la seva actuació a la primera ronda només podíem donar-la la raó.

39

Renoi!, com havia millorat la rider d’Atomic. Va fer una ronda de cine, i passava directament a la final com la tercera millor competidora. Queralt, fot-li canya! era la frase que es podia llegir a la pancarta que els seus pares desplegaven a les grades –la mateixa que van dur a Torí, però amb el correspo-


Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver Carolina Ruiz Castillo va obtenir el seu millor resultat al descens: 10a

nent canvi de nom–. Uns pares que, com tots els afeccionats que seguíem els Jocs a les tres de la matinada, es van quedar de pedra en veure com la seva filla queia en una ronda d’entrenament. Semblava una caiguda més, però Castellet va picar malament amb el cap a terra i va perdre el coneixement durant una estona. Els metges, en veure la situació, van decidir que se l’havien de dur a l’hospital per fer-li unes proves, però tant bon punt ella va recuperar la consciència va suplicar poder tornar a competir, que li fessin les proves allà mateix, però no va poder ser. Va passar la nit a l’hospital, veient la final i dient una i mil vegades en veu alta que “tenia la medalla a les mans”. No obstant, ella és jove i encara li queda molta corda per davant.

Experiència de Rubèn Vergés Comentarista de luxe a Teledeporte de les competicions de migtub, Rubèn Vergés –que, tant bon punt va veure la gravetat de la situació de la caiguda de Queralt, va deixar la seva posició a la cabina i va anar a estar amb ella, de fet va ser la persona que li va recollir el casc–, va ser 31è a la seva estrena olímpica. Ell potser esperava una mica més, però el camí que porta és bo.

Ferran Terra va demostrar bones maneres. El seu millor resultat: 27è al súper gegant

Bon paper de Laura Orgué No s’estrenava en uns Jocs Olímpics, però Laura Orgué va estar a l’alçada del que d’ella s’esperava. Hi ha moltes esperances dipositades en la fondista del CFEUC –que abans de dedicar-se a l’esquí de fons jugava a basquet, i el cert és que estar una mica on s’havia d’esperar. Va disputar tres curses, la de 30, 15 i 10 quilòmetres, i el seu millor resultat es va produir en la distància intermèdia, on va ser 27a, per ser 37a als 30 km i 38 als 10 quilòmetres, quan a Pragelato 2006 –l’anterior cita olímpica– va ser la 63 a la mateixa distància. Orgué està treballant bé, i quan es treballa bé els resultats acostumen a produir-se.

Vicenç Vilarrubla Qui també va millorar respecte a l’anterior cita olímpica, va ser Vicenç Vilarrubla. L’atleta del CEFUC va ser el millor fondista espanyol, després de signar una 31a plaça als 30 km, la 53 als 15 i la 40 a la distància reina, la dels 50 km; superant els resultats assolits per Diego Ruiz i Javier Gutiérrez.

El 32è crono del gegant és el millor resultat de Paul de la Cuesta a Vancouver

Paraula d’Ander Mirambell “Quan em van preguntar quina era la meva màxima aspiració vaig dir top 20”. Són les paraules d’un Ander Mirambell que és tot un exemple. La seva capacitat de treball, de no tirar mai la tovallola són tant èpiques que si fos nord-americà la seva història no trigaria gaire a ser filmada. Finalment, va ser el 24è pilot d’skeleton i així explicava la seva última baixada: “la posició aerodinàmica ha estat la millor de la setmana, i això ho reflecteix la velocitat punta de 140,2 km/h. No ha estat una baixada perfecte, però sí, força espectacular. A

40


Dreta: Laura Orgué i Vicenç Vilarruba, els nostres representants a l'esquí de fons, van tenir una actuació regular A baix: (1) Andrea Jardí no ha de perdre mai el somriure. Vancouver va ser la seva presa de contacte amb els Jocs Olímpics. N'hi haurà més. (2) Ander Mirambell ha fet història amb la seva participació olímpica a l'skeleton. (3) La millor opció de medalla, la de l'abanderada Queralt Castellet, a qui la sort li va donar l'esquena quan tenia gairebé una medalla a les mans.

l’arribar no estava del tot content per les sensacions, però el final ha estat espectacular”. Finalitzada la seva participació a Vancouver, la primera d’un esportista català i espanyol en aquesta disciplina, l’Ander ja pensa en Sochi 20104, on espera tenir un projecte més competitiu que el permeti poder tenir les condicions per aspirar a un millor resultat. 

BREUS En boardercròs teníem dos representants. Regino

el de Zhongqing Liu. La plata va ser pel nord-americà

Hernández, a qui va faltar una mica de sort i va acabar

Jeret Peterson i l’or pel bielorús Alexei Grishin.

31è, i a Jordi Font, qui va tenir una actuació decepcio-

Un dels grans noms d’aquests Jocs ha estat el del

nant.

noruec Ole Einar Bjoerndalen. Passa per ser el

Un dels noms propis pel que fa als salts és el del suís

màxim especialista del biatló de tots els temps i a

Simon Ammann, ja que es va fer amb l’or al trampolí

Vancouver va guanyar un or i una plata. Amb aques-

curt i al llarg, repetint els ors de l’Utah Olympic Park

tes dues medalles en suma 11 en quatre jocs, a una

2002. Es dóna la casualitat que el polonès Adam

del rècord absolut del seu compatriota, el fondista

Malysz i l’austríac Gregor Schlierenzauer van repetir

Bjorn Daehlie.

la plata i el bronze respectivament als dos trampo-

El primer rècord mundial dels Jocs Olímpics va ser per

lins.

les patinadores xineses, les quals es van imposar als

El migtub de Cypress Mountain encara s’està fregant

3.000 metres del relleu femení del patinatge short-

els ulls devanit la gran actuació de Shaun White. El

track, amb un nou record de 4:06.61.

nord-americà va repetir l’or assolit a Bardonecchia

Recordar que ara li toca el torn als Jocs Paralímpics,

2006 amb una actuació que passarà a la història

que es disputen del 12 al 21 de març.

d’aquest esport, i que glorifica encara una mica més la

Bronze, or a l’esprint per equips i plata als relleus, el

categoria d’aquest esportista. Va posar tothom en peus

noruec Peter Northug va tancar de forma magistral la

després de fer un impossible doble Mctwist 1260.

seva participació a Vancouver. Va ser un dels darrers

Jennifer Heil no va poder donar la primera medalla

esportistes en assolir la glòria, després de conquerir

d’or a Canadà a la prova d'estil lliure de moguls, ja es

l’or en la prova reina de fons, la dels 50 quilòmetres.

va haver de conformar amb la plata, per darrera de la

Només va poder ser plata a Torí 2006, però a

nord-americana Hannah Kearney. Tercera va ser

Vancouver ha estat un dels grans noms propis. La

Shannon Bahrke (EUA). Una medalla d’or que sí que

fondista noruega Marit Bjoergen ha sumat un total de

va guanyar el canadenc Alexandre Bilodeau en

quatre medalles en aquests Jocs Olímpics, tres ors i

homes.

un bonze, convertint-se en una de les estrelles

El patinador espanyol Javier Fernández va aconseguir

d’aquestes olimpíades.

la 14a plaça final als Jocs Olímpics de Vancouver des-

Es va pujar a la primera planxa de surf als tres anys, i a

prés de signar la dècima millor nota al Programa Llarg

Vancouver ha estat l’esportista més jove en participar

de la competició, amb un total de 206,68, la seva millor

en uns Jocs Olímpics. És el surfista australià James

puntuació a dia d’avui.

Scott, que finalment va ser el 21.

S’estrenava en uns Jocs Olímpics, i el cert és que

Quin millor pastís per acabar una gran festa que una

l’esquicròs va donar alguns dels moments més

final d’hoquei gel entre els Estats Units i Canadà, oi?

espectaculars. Els primers campions olímpics

Ni el millor guionista ho hagués planificat millor.

d’aquesta especialitat són el suís Michael Schmid i la

Canadà ja havia guanyat l’or en dones i faltava per

canadenca Ashleig Mcivor. L’espanyola Rocío Delgado

saber l’or en homes, que finalment també es va que-

va quedar eliminada a la ronda de vuitens.

dar a casa.

No deixa de sorprendre que els xinesos ho facin tant bé

Els Jocs Olímpics de Vancouver ja són història. Ara cal

en la modalitat aerials d'estil lliure. Van sumar dues

pensar ja en el futur, i els propers Jocs són a Sochi,

medalles en dones –amb Nina Li i Xindin Guo–, l’or va

Rússia, al 2014. Si us voleu anar informant, ja podeu

ser per l’austríaca Lydia Lassila, i un bronze en homes,

entrar a la seva pàgina web: sochi2014.com

41


Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver Així vaig veure els Jocs

El més seguit dels Jocs per als canadencs ha estat el seu equip mas-

últims Jocs. Paul de la Cuesta va fer 35è en gegant i en supergegant i

El nostre amic Ramon Albert Carreras va ser un dels enviats especials de TVE a Vancouver. Des de la seva posició privilegiada ens dóna la seva visió.

culí d’hoquei gel. La televisió, els diaris i la gent del carrer es bolca-

52è en descens. En esquí de fons el millor resultat de Javier Ruiz, va

ven en cada partit. La derrota davant els Estats Units a la primera

ser 40è en els 30 km persecució i el de Diego Ruiz, 44è en els 50

fase els va obligar a jugar els quarts de final amb Rússia, el que havia

quilòmetres. En patinatge artístic, Javier Hernández, 14è en el pro-

de ser el seu rival a la final segons els pronòstics. Després d’un tor-

grama lliure i 16è en el curt, i Sonia Lafuente, 22a en el programa

neig irregular, la victòria a la final davant els Estats Units a la pròrro-

curt i en el lliure, són ara mateix els que semblen amb més projecció

ga i amb gol de la seva estrella Sydney Crosby va ser de guió cinema-

de futur. L’actuació del Regino Hernández en boardercross, de Rocío

Els Jocs Olímpics de Vancouver ja són

togràfic. Primer el país es va paralitzar davant el televisor i després

Delgado en esquicròs i de Victòria Padial en biatló van ser poc més

història. A la cerimònia de cloenda

tothom va sortir al carrer a celebrar-ho.

que testimonials.

Jacques Rogge, president del Comitè Olímpic Internacional, els va

Esportivament cal destacar els resultats de Noruega, una nació amb

Una altra nota positiva ha estat que tot i el gran nombre de controls,

qualificar d’excel·lents, però va evitar dir que havien estat els millors

poc més de quatre milions i mig d’habitants. Ha estat quarta en el

no s’han donat casos de dopatge. El canadenc Dick Pound, vicepresi-

de la història, la frase que habitualment –no sempre- pronunciava el

medaller, amb 9 ors i un total de 23 medalles. Precisament una

dent del Comitè Olímpic Internacional i president de l’Agència

seu predecessor Joan Antoni Samaranch en altres cerimònies de clo-

noruega, Marit Bjorgen, ha estat amb tres ors, una plata i un bronze

Mundial Antidopatge, ja havia anunciat tolerància zero en aquests

enda.

en esquí de fons l’atleta amb més medalles en aquests Jocs. Amb

Jocs, que s’han clausurat sense que s’hagi anunciat cap cas. Molts

La climatologia adversa ha estat determinant perquè l’èxit d’aquests

quatre hi ha hagut un altre noruec, Petter Northug, també en esquí

periodistes han relacionat aquest fet amb els mals resultats de

jocs no hagi estat complet, com també ho ha estat la mort el mateix

nòrdic, que s’ha endut dos ors, una plata i un bronze. I encara un

l’equip rus, que ha passat de 8 ors a Torí 2006 a només 3 a Vancouver

dia de la cerimònia d’inauguració d’un atleta, el georgià Nodar

altre noruec, Ole Einar Bjordalen, en biatló, ha aconseguit una meda-

2010. Aquests resultats han desencadenat l’anunci de cessaments a

Kumaritashvili, quan s’entrenava per la prova de luge. Costa admetre

lla d’or i una plata que el converteixen, amb onze, en el segon espor-

tota l’estructura esportiva a Rússia, que ha d’acollir a la ciutat de

com el Whistler Sliding Center, una instal·lació amb un cost equiva-

tista amb més medalles olímpiques de la història, a una del seu com-

Sochi els propers Jocs Olímpics d’Hivern, el 2014.

lent a més de setanta milions d’euros i homologada fa tres anys, tenia

patriota Bjorn Daehlie. Alemanya, amb 10 ors i un total de 30

El juliol del 2011 s’escollirà a Durban, a Sudàfrica, la ciutat organitza-

una mancança greu de seguretat en el punt més ràpid del traçat.

medalles, ha fet uns resultats equiparables als de Torí, però allà els

dora dels Jocs d’Hivern del 2018. La principal candidata és la ciutat

Els Jocs Olímpics de Vancouver seran recordats també com els del

seus 11 ors i el total de 29 medalles la van fer encapçalar el medaller

coreana de Pyeongchang. Competirà amb la ciutat francesa d’Annecy

canvi climàtic. La premsa canadenca i molts enviats especials els han

sense discussió. A Vancouver, en canvi, s’ha vist superada en ors per

i l’alemanya de Múnic i si surten escollides qualsevol de les dues, les

batejat com a Spring Games, és a dir, Jocs de Primavera. Els polítics

Canadà, amb 14, i en el total de medalles pels Estats Units, amb 37.

possibilitats per una ciutat europea cara al 2022 serien mínimes. En

canadencs han insistit que aquest hivern ha estat el més càlid que hi

Àustria, tercera en el medaller de Torí 2006 amb 9 ors i un total de 23

qualsevol cas, les dues que quedin descartades probablement entra-

ha hagut a la zona l’últim segle. En qualsevol cas, ha estat molt qües-

medalles, només ha guanyat 4 ors, darrera Corea del Sud, amb 6 i

ran en la cursa pels Jocs d’Hivern del 2022, una cursa molt llarga on

tionada l’elecció com a seu de les proves d’snowboard i de freestyle

Xina i Suècia amb 5, i un total de 16 medalles. Una de les raons prin-

ara mateix hi ha moltes ciutats interessades, que no podran formalit-

de Cypress Mountain. La seva proximitat al mar i les cotes en les que

cipals ha estat la mala actuació de l’equip masculí d’esquí alpí, que

zar la seva candidatura fins a finals de 2013. Barcelona haurà de

es disputaven les proves olímpiques (entre 1180 i 950 metres d’alti-

per primera vegada no ha aconseguit cap medalla en uns Jocs

competir primer davant la proposta aragonesa de Saragossa-Osca-

tud) eren segurament l’aposta més arriscada de l’organització.

Olímpics.

Jaca perquè cada comitè olímpic nacional només pot avalar una can-

Situada a menys de 30 quilòmetres del centre de Vancouver, Cypress

Dels vuit catalans presents a Vancouver cal destacar l’actuació a la

didatura. Als Estats Units i fins i tot al Canadà hi ha varies ciutats

M. simplificava desplaçaments i evitava una excessiva concentració

qualificació de halfpipe de Queralt Castellet. Va fer una ronda extraor-

interessades en els Jocs del 2022. A Europa, Suïssa prepara una pro-

de proves a Whistler, on s’han atorgat 46 de les 86 medalles dels

dinària que ens va deixar bocabadats i ens va fer somiar a tots amb

posta amb garanties que podria ser Sion, mentre hi ha altres propos-

Jocs. Portar el freestyle i l’snowboard a Whistler hagués deixat la

una medalla. Si a la final hagués repetit la puntuació de la qualificació

tes amb poques opcions d’esdevenir candidates. La ciutat xinesa de

balança en 58 events de medalla a Whistler, que s’hagués convertit

s’hauria endut la plata. No necessitava disputar la semifinal, però

Harbin, que ja va competir pels Jocs de 2010, pot ser una altra pro-

en la seu per excel·lència dels Jocs, per només 38 a la zona de

com hi havia quatre hores entre la qualificació i la final, va prendre

posta amb opcions d’èxit, sempre i quan no hagi sortit Pyeongchang

Vancouver. Potser per això l’organització no ha estalviat recursos,

part en els entrenaments per a la semifinal i va patir un cop al cap a

per al 2018. I hi han propostes fins i tot de Nova Zelanda.

com ara l’ús d’helicòpters i camions, per garantir la celebració de les

la part final del pipe que la va deixar quaranta segons inconscient. Els

És evident que als catalans que tenim algun vincle amb el món de la

proves a Cypress Mountain, on quatre de les dotze previstes s’han

metges van descartar la seva participació a la final. Oficialment va

neu ens fa il·lusió la possibilitat que Barcelona i el Pirineu organitzin

hagut de disputar sota una intensa pluja. De fet, l’aigua es va endur la

acabar 12a. En la prova masculina Rubén Vergés, tot i que no li va

uns Jocs Olímpics d’Hivern i, segurament, a molts catalans en gene-

neu compactada en zones d’espectadors dempeus, el que va suposar

sortir la ronda que si havia fet als entrenaments, va acabar 31è. En

ral. Ara bé, cal fer un plantejament a fons de les inversions necessà-

la supressió de 28.000 localitats i un gran disgust pels que tenien

boardercross, la presència de Jordi Font, quart a Torí 2006, va ser

ries per afrontar amb garanties d’èxit aquesta organització. Pel que

aquestes entrades i s’havien desplaçat des de lluny, i unes pèrdues

testimonial. No del tot recuperat d’una fractura de clavícula, es va

s’ha pogut veure a Vancouver, l’organització d’uns jocs olímpics

en entrades retornades de més d’un milió d’euros.

haver de retirar a la qualificació tot just després de la sortida. En

d’hivern, tot i no tenir la dimensió d’uns jocs d’estiu, requereix d’unes

La gran assistència de públic a totes les seus ha estat un dels grans

esquí de fons, Laura Orgué va aconseguir el seu objectiu d’acabar

inversions força oneroses en el context econòmic actual, algunes de

èxits de l’organització. Hi ha ajudat força l’actuació dels atletes cana-

almenys una prova entre les trenta millors. Va ser 27a entre 67 parti-

les quals en instal·lacions de molt difícil amortització futura. Un dels

dencs, que amb 14 medalles d’or –7 més que a Torí -, 7 de plata i 5 de

cipants en la prova de 15 km de persecució. En la prova masculina de

casos més clars seria la pista per al luge, l’skeleton i el bobsleigh,

bronze, han superat les expectatives, com ho va fer Espanya a

30 km persecució Vicenç Vilarrubla va acabar 31è entre 64 partici-

que aquests darrers Jocs ha suposat l’equivalent a més de 70 milions

Barcelona ’92. Com llavors, hi ha hagut un programa que ha permès

pants i va ser el millor de l’equip espanyol en les tres proves que va

d’euros. Un altre cas serien les necessàries per als salts de trampolí.

els atletes locals disposar de recursos per arribar a aquests jocs en

disputar. En esquí alpí, cal destacar el 27è lloc de Ferran Terra en el

I finalment, els pavellons per a les competicions de gel, especialment

les millors condicions. Molts d’ells ja havin arribat als jocs amb força

supergegant, a només 2”41 del guanyador, el noruec Aksel Lund

el del patinatge de velocitat per la seva superfície.

popularitat i empreses patrocinadores darrere i els que han aconse-

Svindal. En el gegant femení Andrea Jardí va ser 42a, tres llocs per

A nivell esportiu, les estructures, tradició i recursos dels que dispo-

guit medalla han tingut una extraordinària repercussió mediàtica. La

davant de María José Rienda, entre 86 participants. I en skeleton

sen altres països en els esports d’hivern des de fa molt temps fan

cadena de TV canadenca CTV ha fet una excel·lent cobertura televisiva

Ander Mirambell va ser 24è entre 28 participants, i amb 140,2 km/h va

inviable assolir un èxit com el de Canadà a Vancouver o Espanya a

d’aquests jocs: àgil, dinàmica, combinant amb encert directes,

superar el seu rècord de velocitat en pista.

Barcelona ’92, però tot i això cal fixar uns objectius realistes i veure

resums, entrevistes, muntatges musicals... i transmetent l’ambient

Quan a la resta de l’equip espanyol, poc a destacar. En esquí alpí

d’on surten els recursos necessaris per tenir una participació digna,

de festa amb connexions al carrer a Whistler i a Vancouver. La gent

Carolina Ruiz va ser 15a en el descens, 18a en supergegant i 35a en

imprescindible per aconseguir una vinculació més gran entre el

ha sentit els Jocs com a seus, com ho va fer Barcelona el 1992.

el gegant, en el que María José Rienda va acabar 45a en els seus

públic i l’esdeveniment.

42


Copa del Món d’esquí alpí 2009-2010

Felix Neurerther (GER) va guanyar el darrer eslàlom de Kitzbühel

44


Hahnenkamm Race única i inimitable Cada esport té el seu escenari màgic, aquell que per determinades circumstàncies ocupa el primer lloc en el cor dels afeccionats i dels esportistes. Al calendari de la Copa del Món hi ha molts estadis mítics, però pocs tenen la màgia i la història de la Hahnenkamm de Kitzbühel, a Àustria, la prova de la Copa del Món més famosa del firmament alpí.

A la meva edat, un ja no es pregunta si té bons o mals amics, si aquests responen al que un dóna. Em limito a seguir el meu camí sense emprenyar massa, mirant sempre de reüll, a veure qui és al meu costat, a qui haig d’esperar i qui m’espera. En una d’aquestes aturades em vaig trobar al bon jan de Jesús Martínez. Ens uneixen moltes passions en aquesta vida, una de les principals és la bicicleta de muntanya. En el decurs d’un d’aquests migdies que aprofito per quedar amb ell per dinar, i posar-nos al dia de tot el que ens balla pel cap, em va comentar el seu interès per veure algun dia en directe el descens de Kitzbühel. L’havia vist diverses vegades per la televisió i s’havia quedat enganxat a la màgia que transmet la prova i a l’exigència tècnica i física del descens. Aquest és un gran èxit per una prova de la Copa del Món d’esquí alpí, que un afeccionat a l'esport, però que tampoc sent una especial devoció per la neu, s’interessi per la seva cursa. Aquest paral·lelisme, aquesta màxima, el poden establir poques places, i una d’elles és la de Kitzbühel, amb la Hahnenkamm.

Tino Morte Agence Zoom/Atomic, Head, Rolex/Kurt Arrigo, Rolex/Stephan Cooper i Red Bull Photofiles

Kitzbühel va decidir instal·lar una xarxa de canons de neu a les pistes Streif i Ganslern. Als anys 90 es va seguir treballant per mirar d’oferir unes condicions que garantissin l’espectacularitat i la seguretat dels esquiadors, i va ser aleshores quan es va decidir incloure el supergegant dins del calendari d’activitats de la Hahnenkamm. A dia d’avui, la màgia de la Hahnenkamm no ha deixat de créixer edició rere edició, i per a molts esquiadors guanyar el descens de l’Streif és quelcom més que guanyar una prova de la Copa del Món.

Històric Didier Cuche

I si no que li diguin al suís Didier Cuche. Enguany, l’esquiador de Head ha fet història després de guanyar les proves del descens i del supergegant. Ho va fer davant 40.000 persones en una gran jornada d’esquí. Amb anterioritat Didier ha havia estat el millor al descens de Kitzbühel en dues ocasions, però aquesta era la primera que victòria des de la sortida situada als 1.665 metres. Amb aquests triomfs, Cuche es convertia 70 anys d’història en el primer esquiador que era capaç de guanyar el descens i el supergegant de A finals del passat mes de gener es disputava la 70a edició de la Hahnenkamm, la Kitzbuehel el mateix any, d’ençà que Stephan Eberharter ho feia al 2002. “Hi ha tres qual va ser de les més emotives que es recorden, sobretot a l’hora de la cursa del coses que són força especials per a mi” deia el suís mentre es mirava la medalla de supergegant, ja que per primera vegada d’ençà molts anys l’ídol local Hermann Maier guanyador a la zona de podi, i afegia el següent: “guanyar dos cops en dos dies, guanno es vestia la granota de competicions per disputar la yar la prova des de la sortida tradicional i ser el tercer prova. Maier, ídol local i ídol de molts esquiadors, entre els 80.000 espectadors van gaudir en esquiador que aconsegueix aquesta màxima”. El tercer quals jo m’hi compto –tinc una gorra signada per ell pendirecte de la Hahnenkamm 2010 home en discòrdia no podia ser un altre que… efectivament, jant d’una de les prestatgeries del meu despatx–és un dels Hermann Maier, qui ho va fer al 2001, un any abans que més grans d’aquesta competició, doncs ha guanyat en tres ocasions el supergegant Eberharter. i en una el descens. Herminator va convocar una emotiva roda de premsa, en la que Celebrada la 70ª edició, el comitè organitzador ja treballa en la 71ª convocatòria, que va repassar breument la seva trajectòria esportiva, sempre tenint en ment la seva tindrà lloc del 21 al 23 de gener de 2011. L’expectació per aleshores de ben segur que cursa predilecte. Però, perquè aquest somni es faci realitat en la ment de Maier i de serà tant gran com la generada fins a dia d’avui, ja que recordem que, per exemple, tots, sempre ha d’haver-hi un pioner, o un grup d’amics que decideixen jugar fort i fer tot el possible perquè els seus somnis es facin realitat. La primera edició va tenir lloc al 1931, però d’ençà fins ara s’han anat modificant algunes cosetes per fer encara la festa més grossa. Els primers anys no hi havia una pista establerta per a la competició i es varen escollir diferents ubicacions. Als anys 50, les pistes Streif i Ganslern es varen establir com a seu fixa del descens de Hahnenkamm. I dos anys més tard es varen condicionar les àrees de sortida, Mausefalle, la pendent d’arribada, així com l’Altye Scheise. No va ser fins al 1966 quan es va decidir incorporar aquesta clàssica convocatòria al calendari de la Copa del Món. Amb aquesta voluntat als anys 70 es varen iniciar les obres, les quals van seguir als anys 80 per millorar la seguretat de la pista Streif. L’any 1993 el descens de Hahnenkamm es va haver de suspendre per tercera vegada per manca de neu –ja s’havia suspès al 1964 i 1988– i va ser aleshores quan la societat Bergbahn AG

45


Copa del Món d’esquí alpí 2009-2010

Didier Cuche, en guanyar el DH i el SG de la Hahnenkamm ha fet història

enguany hi van prendre part esportistes de 27 països, que les curses van ser cobertes per més de 500 periodistes, que les espectaculars imatges de les proves van ser retransmeses per 19 canals de televisió, que la Hahnenkamm Junior Race va tornar a ser un èxit de participació o que els esquiadors que van prendre part a la 13a

KitzCharity Trophy van aconseguir reunir uns 130.000 euros que es destinaven per mirar de pal·liar en la mesura del possible la catàstrofe d’Haití, en una demostració més que la Hahnenkamm és molt més que una apassionant cursa d’esquí alpí.  www.hahnenkamm.com

Les 3 pistes

són els punts claus de la baixada, on les corbes a dreta i

part inferior de l’Steilhang determinaran en bona part l’èxit de

Són moltes les persones que quan se’ls parla de la

esquerra demanen una gran concentració i força de cames

la baixada. És una de les seccions més tècniques de la Copa

Hahnenkamm només pensen en el descens, donada la

als esquiadors. El final del supergegant són les seccions

del Món, a la que segueix les seccions Brückenschuss i

seva espectacularitat. Realment, la prova alpina més

Zielschuss i Rasmusleitn, amb una espectacular volada fins

Gschöss, on és important arribar a la màxima velocitat, fins

ràpida és realment espectacular a Kitzbühel, però cal

creuar la línia de meta davant d’una gran gentada.

arribar a l’Alte Schneise, on els esquiadors amb més tècnica

recordar que també es disputa un supergegant i un

tenen un punt a favor. I arribem a un dels punts màgics del

Descens

descens, el salt de Seidlalm, que es va incorporar al 1994. En

Nom cursa: Streif

aquest punt les cames dels esquiadors ja estan prou castiga-

Supergegant

Sortida: 1.665 m

des, però abans són desafiats per l’Streif en un final dramà-

Nom cursa: Streifalm

Línia d’arribada: 805 m

tic. Primer el salt d’Hausbergkante, seguit d’un gir a

Sortida: 1.381 m

Desnivell: 860 m

l’esquerra, per superar Querfahrt i el salt de Zielschuss , punt

Línia d’arribada: 805 m

Longitud de la cursa: 3.312 m

on s’arriben a agafar els 140 km, per dirigir els esquís cap a

Desnivell: 526 m

Mitjana de pendent: 27%

Rasmusleitn i la línia de meta.

Longitud de la cursa: 2.260 m

Màxima/mínima pendent: 85% / 2%

Mitjana de pendent: 24%

Homologació oficial: 8647/10/07

Eslàlom

Màxima/mínima pendent: 69% / 8%

Nota: la sortida de l’Streif està situada als 1.665 metres

Nom de la cursa: Ganslern

Homologació oficial: 8646/10/07

d’alçada, i es caracteritza per la seva extrema dificultat, la

Sortida: 1.004 m

Nota: el primer supergegant es va disputar al 1995. En tot

qual ja es manifesta a les dues primeres seccions, conegudes

Línia d’arribada: 811 m

aquest temps, aquest ha estat considerat com un dels

com Startschuss i Mausefalle. Ja des de l’inici els esquiadors

Desnivell: 193 m

gegants més ràpids del calendari. La prova comença amb un

han de fer gal·la d’una gran determinació, doncs al llarg del

Longitud de la cursa: 590 m

pendent del 50%. Ràpidament els esquiadors han de fer front

recorregut han de superar volades de 50 i 80 metres, amb la

Mitjana de pendent: 35 %

a una forta corba en S, abans d’agafar la Seidlalmsprung a la

sempre amenaçadora presència de l’afilat Mausefalle. La

Màxim/mínim pendent: 70% / 20%

ta velocitat. La Hausbergkante i el tram que ve a continuació

combinació de viratges a l’Steilhang i la corba a dretes a la

Homologació oficial: 8644/10/07

eslàlom.

46


Benjamin Raich completant els darrers metres de l’eslàlom davant el públic

El descens és la prova mítica, però la Hahnenkamm també consta d’un eslàlom i d’un supergegant

El traçat de la cursa arriba fins al cor de Kitzbühel

Sabies que…

El desnivell més bèstia és del 85%, a la cima de

L’abreviació HKR pertany a la Hahnenkamm race

Mausefalle. El salt més llarg és de 80 metres i es troba

El Club d’Esquí de Kitzbühel és l’entitat que ha orga-

a sota de la Mausefalle i la màxima velocitat que

nitzat l’HKR des de la primera cursa al 1930/31

s’agafa és de 140 km/h a la Zielschuss Compression

El Club d’Esquí de Kitzbühel existeix com a club d’esquí

La Hahnenkamm va rebre un cop anímic espectacular

des de 1902, i és un dels clubs d’esquí més antics, amb

el 20 de gener de 1966, quan la prova es va incorpo-

més tradició i èxit, que té més de 5.700 socis

rar al calendari de la Copa del Món d’Esquí Alpí

La finalitat del club d’esquí local és la de cercar joves

Kitz Kiri Ski va ser el nom que es va posar a la festa

esportistes que els agradi l’esquí alpí, l’esquí de

que es va organitzar per commemorar el 50è aniversari

salts, l’esquí de fons i el surf.

de la Hahnenkamm race de 1990

Els millors atletes del Club d’Esquí de Kitzbühel han

L’HKR s’ha hagut de cancel·lar tres cops al llarg de la

guanyat més de 50 medalles als Jocs Olímpics d’Hivern

seva història, els anys 1964, 1968 i 1993 a conseqüèn-

o bé als Mundials d’Esquí Alpí

cia de la manca de neu. Escarmentats, la Bergbahn

El veritable guanyador de la Hahnenkamm és aquell

AG Kitzbühel va instal·lar una xarxa de canons de neu

esquiador que és capaç de guanyar la clàssica combi-

a l’estiu de 1993

nada: descens i eslàlom

Un dels aspectes que més preocupa a l’organització és

El nom dels estadis, de les pistes on es disputa la com-

el de la seguretat dels esquiadors, per tal de garantir-

petició és Streif pel descens i Ganslern per l’eslàlom

la és necessiten més de 8.000 metres de tanques, 1.400

Aquest és el descens més famós del món, que

metres de tanques muntades en els pals especials de

comença als 1.665 metres d’altitud i finalitza, després

seguretat, 1.100 metres de xarxes d’alçada, 3.000

de recórrer 3.312 espectaculars metres, i superar

metres més de xarxes de dos metres d’alçada…

802 metres de desnivell a Rasmusleitn, gairebé al

Més de 1.400 persones estan implicades, directa o

centre del poble

indirectament, en l’organització d’aquesta cursa

47


Copa del Món d’esquí alpí 2009-2010 Svindal sap que sempre ha de mirar el que l’espera si vol sortir viu de la Hahnenkamm

La crònica, de 1930 als nostres dies 1930/31 Primera International Hahnenkamm Race Anys 30 Una gran varietat de pistes de l’àrea d’esquí de la Hahnenkamm són utilitzades per a la cursa 1934 - 1961 Es comencen a disputar les curses de noies dins de la Hahnenkamm Race 1935 Construcció de la Brückenschuss com a part de la cursa de descens 1938 - 1945 La Segona Guerra Mundial interromp la celebració de la prova Dècada dels 40 Streif i Ganslern s’estableixen com a pistes per a les proves de la Hahnenkamm Dècada dels 50 Es milloren els sectors Startschuss, Mausefalle i

Espectacular seqüència davant uns quants privilegiats

Steilhang Einfahrt Dècada dels 60 Posada al dia de la secció Alte Schneise del descens 1966 El dia 20 de gener de 1966 és un altre capítol històric, quan surt la idea de la Copa del Món 1967 Té lloc la primera Hahnenkamm World Cup

La clàssica volada de la Hahnenkamm

Dècada dels 70 Posada al dia de la secció Hausberg Dècada dels 80 Grans treballs per millorar la seguretat al decurs de l’Streif 1993 Després d’haver de suspendre la Hahnenkamm als anys 1964, 1988 i 1993 per manca de neu, s’instal·la els primers canons de neu, per cobrir de neu artificial tot el recorregut de la Streif i la Ganslern, i és construeix el salt de Seidlalm 1990 Es du a terme per primer cop el primer descens a dues mànigues amb motiu del 50è aniversari Dècada dels 90 Es treballa en la seguretat a les pistes Streif i Ganslern i en la millora dels serveis als espectadors. S’incorpora el supergegant a la festa

Els millors esquiadors han pujat al podi de Kitzbühel, i entre ells, alguns dels més grans han estat Didier Cuche, Stefan Eberharter i Hermann Maier 48


DistribuĂŻt per

Matollo Sports, S.A. info@matt-sports.com / www.matt.eu


Copa del Món LG de Surf de neu FIS 2010

La Molina seu de les finals Toti Rosselló Vicky Volpini/Fotoneu i Toni Grases

De ben segur que la Queralt Castellet voldrà ser la millor al seu pipe

Els millors surfistes internacionals demostraran el seu nivell a La Molina durant les finals de la Copa del Món LG de surf de neu FIS que es disputarà el març del 2010, en les disciplines de migtub (HP), cros (SBX) i paral·lel gegant (PGS).

50


La competició d’estil lliure disputada a Barcelona el passat 7 de novembre va ser l'aperitiu de les competicions a desenvolupar a La Molina el mes de març, amb les finals de la Copa del Món LG de surf de neu de la Federació Internacional d'Esquí (FIS). El centre hivernal, propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, centra gran part dels seus esforços en l'organització de competicions esportives d'alt nivell obtenint un gran èxit organitzatiu. En aquest sentit, clar és l'exemple del Barcelona Snow Show, on els especialistes de La Molina van ser la peça clau durant la construcció i innivació de la rampa, i dels preparatius necessaris per a l'acolliment dels millors riders mundials.

Experiència en l'organització de copes del món La Molina ha estat la primera estació dels Pirineus en organitzar copes del món, i compta amb l'experiència de la celebració de dues copes del món LG surf de neu FIS de paral·lel el gener del 2008 i tres al març del 2009 amb les disciplines de HP, SBX i PGS. Al desembre de 2008 es va organitzar la Copa del Món femenina d'esquí alpí FIS amb les proves de gegant (GS) i eslàlom (SL), i la Copa del Món de discapacitats es va disputar el gener del 2009 en les disciplines GS i SL. Aquesta experiència en l'organització de proves, al cos-

tat d'una forta motivació popular, han estat clau, perquè l'estació sigui altra vegada seu de la Copa del Món LG surf de neu FIS al març del 2010. A més l'estació que pertany a les comarques del Berguedà, Ripollès i la Cerdanya, incorpora anualment novetats, pel març de 2009 es va estrenar oficialment el supermigtub Alabaus amb motiu de la copa del món d’HP. Aquesta instal·lació és única als Pirineus i mesura 140 metres de longitud per 7 m d'alçada quan els murs de neu estan ja preparats per a la competició. L'amplària és de

La Molina ha estat la primera estació dels Pirineus en organitzar proves de Copa del Món 24 metres en la zona exterior i 14 metres en la zona interior. Tots els accessos estan pensats, perquè el públic accedeixi còmodament a les curses. Aquesta temporada s’han portat a terme millores en els diferents escenaris de la Copa del Món. S'ha ampliat el sistema de producció de neu, amb nous canons en el supermigtub de la zona Alabaus. A més, s'ha instal·lat un nou telecadira desembragable de 6 places a Cap de Comella, el qual agilitarà la pujada dels esportistes i també s'ha ampliat la innivació tant en la part alta com la baixa d'aquest nou remuntador. Aquesta competició

internacional serà al seu torn l'última prèvia abans del Campionat del Món de surf de neu FIS, que albergarà l'estació catalana el gener 2011.

Els millors a La Molina Tornaran a La Molina per revalidar la seva victòria en l'estació degana d'Espanya la noruega Kjersti Buaas i el suís Markus Keller, on el març de 2009 van enlluernar en la disciplina de HP, així com l'austríac Markus Schairer que va vèncer en la disciplina de SBX i va quedar segon en la classificació general de la Copa del Món. Siegfried Grabner va ser doble guanyador a La Molina, ja que va pujar primer al podi en paral·lel i es va proclamar guanyador de la Copa del Món. Entre els esportistes espanyols que participaran destaca Queralt Castellet, que es va iniciar en La Molina i és mestressa i senyora del migtub, on les expectatives se centren en ella ja que després d'obtenir una quarta posició en Cardrona (Nova Zelanda) ha fet una molt bona temporada als EUA preparant els JJOO de Vancouver i espera aconseguir pujar al podi a casa pel març. A més de la rider de Sabadell, també participaran els millors snowboarders espanyols com Jordi Font, Rubèn i Isaac Vergés, Carles Torner, Carles Munich, Laro Herrero, Ibón Idígoras i Regino Hernández. Tots ells es veuran les cares amb els esportistes de més alt nivell.

Regino Fernández ho donarà tot a La Molina

L’espectacularitat a l’snowboard cross (SBX) està garantida!

El PGS no faltarà a la cita

51


Copa del Món LG de Surf de neu FIS 2010

Cal agafar una bona localitat per gaudir del millor SBX

Fàcil accés del públic a les zones dels esdeveniments L'accés del públic a les zones de cursa és molt fàcil. El parc de neu Alabaus es troba al costat de l’aparcament del mateix nom en el Pla d'Anyella. Es pot arribar fàcilment caminant al migtub i a la zona baixa de cros. Pel que fa a la zona de l'estadi Cerdanya Catalunya, els millors punts per veure la cursa amb la planxa de surf calçada són la zona de sortida, la corba entre les pistes Comella i Estadi, al final de la pista Estadi i, evidentment, la zona de meta. Si es va esquiant es pot aparcar al pàrquing Telecabina i pujar amb el telecadira Cap de Comella. També recomanem com alternativa aparcar al pàrquing Roc Blanc (P5) i accedir amb el telecadira Roc Blanc, o aparcar al pàrquing Alabaus (P6) i accedir a la competició pel telecadira Alabaus. Si es vol veure la cursa des de la zona de meta, per accedir a la zona baixa de l'estadi Supermolina es recomana utilitzar el pàrquing Telecabina (P1). Es pot accedir a peu fins a la pista des d'aquest pàrquing per la carretera d'accés a Font Canaleta (P2), fins arribar al village de meta.

Organització de la Copa del Món

Programa

La Molina disposa d'un rodat comitè organitzador amb experiència en copes del món i d'Europa FIS d'esquí alpí, copes del món i d'Europa de discapacitats i copes del món de surf de neu. Tots aquests esdeveniments han estat organitzats amb èxit gràcies, a més de la tasca de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i del seu nodrit grup de voluntaris, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en col.laboració amb el Consejo Superior de Deportes (CSD), el Consell Català de l'Esport (CCE), la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI),

Dilluns 15 de març Arribada dels equips Dimecres i dijous, 17 i 18 de març 2010 SBX a Alabaus 17/3/10 Classificatòries SBX 18/3/10 Eliminatòries i finals Lliurament de premis a la meta després de les finals Dissabte, 20 de març 2010 HP a Alabaus 8:25 - 13:45 h classificatòries 14:30 - 15:30 h Finals

El pipe de La Molina és únic als Pirineus: fa 140 metres de longitud per 7 metres d’alçada

Lliurament de premis a la meta després de les finals Diumenge, 21 de març 2010 PGS a l’Estadi Cerdanya Catalunya

l'estació d'esquí de La Molina, els ajuntaments d'Alp, Bagà i Toses. Més informació sobre aquesta prova de Copa del Món i sobre les instal·lacions on s’hi disputarà a la web de l’estació (www.lamolina.cat) 

En acció, Carles Torner, un dels nostres, a La Molina

52

9:00 - 11:00 h classificatòries 13:00 - 15:00 h Eliminatòries i finals Lliurament de premis a la meta després de les finals *Aquest horaris poden estar subjectes a modificacions


Imatge

Freeride Experience

Volada espectacular d’Adrià Millàn

Celes Piedrabuena Marc Sixto/www.evisual.es

A la conquesta del Puig Falcó, de 2.751 metres, per després desafiar-lo i descendir amb els esquís o la planxa, buscant la línia més maca i la més arriscada. 20 riders van protagonitzar la primera Freeridexperience de Boí Taüll, en una mostra que al nostre Pirineu també tenim bons freeriders i bons cims per conquerir. L’energia dels campions Als freeriders, esquiadors i surfistes, que es van desplaçar fins a Boí per participar en la primera edició de la Freeridexperiencie els agrada tant la bona planxa com a qualsevol de nosaltres, però la degustació dels aliments la van deixar per després de la competició, tot i que per fer front al repte que se’ls plantejava necessitaven de l’energia d’un complet esmorzar. Aquest desdejuni va ser un dels punts calents del brífing del matí del dia 16 de gener. David Rey, director comercial de l’estació lleidatana, va donar la benvinguda als 20 riders, per tot seguit donar a conèixer les característi-

ques de la competició, la cara del descens, el sistema d’avaluació, el risc d’allaus i acabar amb el sorteig dels dorsals. Però, abans de començar la competició, s’havia de fer la darrera tasca prèvia, la revisió dels ARVA –aparell de recerca de víctimes dels allaus– i el seu correcte funcionament. Amb aquest tema no es pot jugar, i menys encara després de les allaus que els dies previs a la competició s’havien produït als Pirineus. La revisió de l’ARVA, per tant, era bàsica, així com dur un arnés, ja que en cas d’accident s’agilitza enormement l’evacuació en helicòpter.


Dani Fornell buscant la millor línia

L’Adrià Millàn fent un bon ús dels esquís de telemarc

55


Imatge

A l’esquerra, Dani Fornell, primer classificat en esquí, sempre espectacular! A la dreta, Àlex Martínez, que es va endur la victòria en snowboard

56

Soledad Díaz, què valenta!


Caiguda espectacular de Soledad Díaz, en quatre temps...

Dalt del cim Un cop dalt del cim del Puig Falcó, també conegut com a Cap des Raspes Roies, de 2.751 metres, arriba l’hora de la veritat. Al davant, en la línia que es dibuixa a l’horitzó, la Maladeta i el Besiberri i als peus dels riders una immensa pala i un primer desnivell molt ample d’uns 250 metres. El vessant nord-est del sostre de Boí és perfecte per fer un forapista fluid en els primers metres de descens, per després continuar per una diagonal molt més extrema, que condueix als competidors cap una pala de molta diversitat de salts en pedres. Les sortides són un xic complicades, gens fàcils, però totes tenen una bona recepció. Per sort, la neu estava en perfectes condicions, gràcies a la nevada de 30 centímetres que va caure el dia anterior i que va deixar el terreny de joc en perfectes condicions. La competició va estar molt disputada, ja que tots els riders se la van jugar força, buscant les línies que els donessin la millor puntuació. Riders nacionals, com Dani Fornell –un esquiador amb una gran promoció i internacional– ,s’ha les van veure amb esquiadors estrangers, com William Cochet i Calude Alan Reichenbach, que es van desplaçar directament des de Suïssa. Es va establir una classificació d’esquí, una d surf, una de telemarc i una per a les noies. Després de la competi, tots els riders i els organitzadors es van reunir al Pla de l’Ermita. Cada rider, cada esquiador i cada surfista, repassava amb la resta de companys la línia que havia seguit, tot revivint els moments màgics que havien protagonitzat. www.freeridexperience.com, www.boitaullresort.com

A dalt: Dani Fornell A sota: Soledad Díaz

El briefing, sempre obligatori

Classificacions Esquí. 1.Dani Fornell. 2.Sasha Geist. 3.Joan Sabater. Snowboard. 1.Àlex Martínez. 2.Alfonso García. 3.Mikel Alberdi Telemarc. 1.Adrià Millán Esquí dones. 1.Diana Rivera Premi Elan. Soledad Díaz

57

A dalt: Adrià Millàn. A sota: Diana Martínez


Publireportatge

Grandvalira Total Fight Masters of Freestyle 2010 Grandvalira

La 6a edició del Grandvalira Total Fight Masters of Freestyle 2010 tindrà lloc del 25 al 28 de març a l’Snowpark de Grandvalira-El Tarter. Es tracta de la competició de freestyle més important del sud d'Europa i una de les més aplaudides del continent europeu.

59

Durant quatre dies, els millors riders del món, arribats de tota Europa, Amèrica i Oceania, estaran presents al Grandvalira Total Fight Masters of Freestyle demostrant el més alt nivell de l’snowboard i freeski internacional en slope style amb l’objectiu de fer-se amb el podi i els valuosíssims punts del circuit d’snowboard SWATCH TTR. L’slope style és una competició que combina el halfpipe, els rails i salts. Es tracta d'una modalitat variada, dinàmica i espectacular ja que els participants, en enfrontaments d'un contra un, poden escollir entre diferents elements en cada descens, pel que la creativitat és la norma i cada descens és únic. Per a això, es construiran mòduls i línies que estableixin nous estàndards dintre del món del snowboard i freeskiing. Durant aquesta competició es duran a terme activitats de tarda i accions nocturnes, una competició de jibbing nocturna al parking del Tarter, sessions de música amb dj’s en directe i moltes més sorpreses que faran que el públic gaudeixi de tots els dies de competició amb intensitat. 


Publireportatge

Motivació snowboarder i fotos gegants de

DC shoes a Kilvil Kilvil

Amb motiu de la presentació de la campanya “Reason” de DC Shoes, fins al 20 de febrer, tots els que s’han acostat a Kilvil han pogut veure l’exposició del mateix nom i explicar quines són les seves raons per practicar l’snowboard.

Del dissabte 30 de gener al 20 de febrer, la botiga KILVIL, va mostrar l’exposició que porta per títol “Reason!” i que es va poder veure en l’espai habilitat a la primera planta de KILVIL. “Reason” és la campanya participativa de DC Shoes per al 2010 en la que tots els practicants de snowboard poden explicar a KILVIL què els ha seduït d’aquest esport. Per tal d’inspirar als snowboarders, aquesta campanya presentava 10 fotografies en gran format que plasmen l’essència de la pràctica del surf de neu així com els tricks en mòduls impossibles. Les imatges gegants estaven muntades en uns murals on la gent podia escriure la seva raó.

Sobre DC Shoes DC Shoes, marca fundada el 1993 pels californians Ken Block y Damon Way, combina moda i esport resumint la

seva filosofia en col·leccions de calçat, roba i material per a la pràctica de l’skate, snowboard i action sports (surf, bmx i motor). Amb els seus orígens en l’skate, ha sapigut crear tendència entre els esports alternatius fins a convertir-se en una marca de referència líder en el seu sector i que es distribueix en 52 països.

Viladomat: gairebé 60 anys d’història Des de la seva creació, VILADOMAT ha fet èmfasi en el disseny i l’atmosfera de les seves botigues; un clar exemple d’això n’és la seva botiga KILVIL, la botiga més gran d’Europa dedicada al freestyle, al freeride i a les seves tendències en roba. KILVIL, vol ser més que una botiga i per això s’organitzen altres activitats vinculades al món del freestyle, freeride i a la cultura urbana, com ara sessions de DJ, concerts, exposicions, graffittis en directe, etc. 

60


Competició

Trofeu GER a Boí La següent parada de l’Audi Quattro Cup tenia lloc a Boí Taüll Resort, amb el Trofeu GER. Va acollir a 136 corredors, els quals van gaudir d’unes condicions magnífiques per a la pràctica de l’esquí. En categoria Alevina I els guanyadors van ser Lisa Vallcorba (CEVA) i Miquel Palobart (CAEI); i en Alevina II els millors van ser Inés Maristany (CAEI) i Ramon Barrufet (GER). La cursa va acabar al migdia amb un entrepà i beguda per als corredors, i l’entrega d’un obsequi a cadascun d’ells.

14è Picarol a Masella L’equador del campionat es va disputar a Masella, amb el tradicional Picarol de Neu, que enguany arribava a la seva 14a edició. Organitzada pel Club Esquí Terrassa, va comptar amb la participació de més de 300 corredors d’arreu de Catalunya i Andorra, que van gaudir d’una pista, Davallada, en òptimes condicions. Cristina Sentís i Jordi Costa, ambdós del CANMC, van ser els guanyadors. La jornada va acabar amb la tradicional festa al pavelló d’Alp. 

Ramon Barrufet (GER)

Audi quattro cup Treball de base Va néixer ara fa tres anys amb la finalitat de potenciar l’esquí de base i de donar suport als joves esportistes. En aquest període de temps , el circuit Audi Quattro Cup s’ha consolidat en el calendari nacional com el millor calendari d’esquí alpí de formació. Va adreçat als joves de categoria alevina de primer i de segon any, i en cada cursa pot haver-hi uns 400 participants. Enguany, el circuit consta de nou curses. Va començar a Espot Esquí amb el Floquet de Neu el 9 de gener i acaba el 14 de març a Grandvalira, amb el Memorial Chichu.

Celes Piedrabuena Toni Grases/www.photoset.es i Foto Tur

A l’espera que es disputin les curses d’Amics de Montgarri, Cargol de Neu i Memorial Chichu, l’Audi Quattro Cup s’ha consolidat com el millor circuit aleví d’esquí alpí de l’Estat.

300 esquiadors a La Molina Després de la prova inaugural, la segona parada del circuit va tenir lloc a La Molina amb la celebració de la tradicional cursa Pista Pista! El gegant es va disputar a l’estadi Torrent Negre i va estar organitzat per la Molina Club d’Esports i l’estació d’esquí ceretana. Hi van participar més de 300 nens i nenes de 7 a 10 anys. En categoria Alevina I, els triomfadors van ser Martina Krattli (MLEC) i Pere Vidal (Bellver); honor que en Alevina II va correspondre a Carla Vilalta (MLEC) i Andrés Fornesa (CEAC). La festa va continuar al pavelló d’Alp. Es van congregar més de mil persones, entre corredors, familiars i tothom que es va apropar per participar als diferents tallers que es van organitzar, al sorteig de regals o per gaudir del vídeo de la cursa. L’acte va acabar amb l’entrega de premis.

Resta encara per disputar-se la recta final de l’Audi Quattro Cup, un d’aquells calendaris que haurien de tenir totes les federacions per mirar d’engrescar als joves valors de l’esquí alpí, que troben en aquestes curses el millor terreny de joc per a la seva progressió. Més informació a www.audiquattrocup.es

62


Esquí de fons

Redacció Foto Tur

Més d’un miler de fondistes van omplir el pla de Beret de color i esport a la 31a edició de la marxa popular d’esquí de fons amb més història.

A les 10 del matí del diumenge 7 de febrer es donava el tret de sortida de la 31a Marxa Beret, amb 1.260 participants inscrits entre les proves de 10, 21 i 42 km. Eren pràcticament 100 més que la passada edició. En la primera línia de sortida es trobaven els grups d’elit, els que lluiten per la victòria, mentre que uns metres més enrere es podia veure el gruix de participació popular, alguns d’ells disfressats, ja avançant el carnestoltes. La forta tempesta de neu i vent del dissabte va posar la por al cos dels organitzadors per la meteorologia adversa. No obstant, tot i que el diumenge es va llevar encapotat, pocs minuts després de la sortida, els núvols van començar a obrir-se, i el que semblava que seria una matí gris va acabar sent un dia de sol esplèndid. Cal remarcar la bona feina feta pels equips capitanejats per Rafa Sanmartí i Robert Costa, que van deixar un traçat impecable. El suport i l’organització local del Conselh Generau d’Aran, Baqueira Beret i de l’ajuntament de Naut Aran i la participació dels voluntaris de la Val d’Aran així com l’escola d’esquí Baqueira Beret i els Pompiers d’Aran, entre d’altres.

31a Marxa Beret amb 1.260 participants per al tram final la tècnica zona d’Orri. A més, en la distància més llarga els participants van passar de llarg Montgarri, arribant pràcticament fins a Bonabé, donant la volta en aquesta antiga estació de fons per tornar cap a Beret en un tram de pujada sostinguda. El president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Ramon Carreras, va participar en la distància de 21 km. Per Carreras, “l’alta participació demostra la salut de l’esquí de fons al nostre país i deixa clar que quan les institucions locals viuen de prop un esdeveniment com aquest les proves milloren i s’enriqueixen any rere any”.

Esprint Salomon el dissabte

Resultats 31a Marxa Beret

21 km homes. 1. Imanol Rojo (Club Uzturre),

10 km dones. 1. Maialen López (Mendizaleak),

01:10:52.60. 2. Baptiste Caseaux (Vitaldent-Aran),

00:35:58.55. 2. Berta Morral, 00:36:28.50. 3. Elisa

01:12:33.05. 3. Ismael Bouzas (Club Montaña Guardia

Hernández (Fed. Andalusa), 00:37:36.20

Civil), 01:14:35.25.

Una temporada més, i ja van vuit, l'esprint Salomon va servir el dissabte d'aperitiu a la gran festa de l'esquí de fons que és la Marxa Beret. La meteorologia adversa va obligar a canviar la ubicació de la prova, que aquest any estrenava escenari al Fòrum Baqueira (cota 1500). Amb tot, finalment el Pla de Beret va veure les victòries de la fondista catalana Berta Morral i el francès Gray Gareth. L'Esprint Salomon, la prova més antiga del Pirineu en la seva especialitat, es va disputar en estil clàssic i format d'eliminatòries, i va comptar amb la presència de 73 participants. 

10 km homes. 1. Santiago Oliván (CP Mayencos),

42 km dones. 1. Cécile Gasser (Noralia 66), 02:38:26.95.

00:32:00.25. 2. Marcos Hernández (Fed. Andalusa),

2. Marielle Bigot (CAF Toulouse), 02:46:57.95. 3. Piluca Gasch

00:32:05.65. 3. Óscar Jorba (CEFUC), 00:32:08.45.

(Club Esquí Bellver), 02:51:06.10

Traçats innovadors

21 km dones. 1. Laia Aubert (CENA), 01:27:32.95.

42 km homes. 1. Ioseba Rojo (Club Uzturre), 02:01:39.40.

L’abundància de neu va permetre uns traçats innovadors, especialment en el de 42 km, on es va reservar

2. Beatriz Blanes (CP Mayencos), 01:35:23.85. 3. Ester

2. Gareth Gray (Vitaldent-Aran), 02:05:34.35. 3. Luis Alberto

Vidal (Vitaldent-Aran), 01:35:44.55

Hernando (Club Montaña Guardia Civil), 02:06:20.75.

64


Publireportatge

Veri col·labora amb la Pirena i rep un premi de disseny per la seva nova ampolla Aigua de Veri

Veri ha rebut un Pentawards 2009, premi que ha estat lliurat a la seva gala cel·lebrada a Brussel·les, pel disseny de la seva ampolla, que reprodueix el relleu de les muntanyes i les corbes de nivell del Pirineu. I enguany, aprofitant el 20è aniversari de la Pirena, Veri ha regalat trineus de disseny Volkswagen. Llança't al Pirineu amb Pirena

Pentawards 2009 de bronze L'aigua mineral natural dels Pirineus, Veri, ha estat guardonada amb un bronze en el prestigiós premi internacional de disseny Pentawards per la seva última i nova ampolla que recorda, mitjançant diversos relleus i corbes de nivell, les muntanyes del Pirineu. En una gala celebrada a Brussel·les, un jurat format per reconegudes persones de l'àmbit del disseny com Gérard Caron, Stanley Church, Bruce Duckworth o Jennifer Tsai, van atorgar a Veri el Pentaward de bronze en la categoria de begudes. Pentawards és un concurs que premia els millors dissenys de packaging en cinc divisions diferents: begudes, alimentació, cos, luxe i altres mercats. Durant l'última edició del 2009, es van presentar més de 750 candidats de 39 països com Anglaterra, França, Estats Units o Japó. L'última creació de Veri, llançada durant el 2009, recull l'essència de l'origen excepcional de la seva aigua, el Pirineu.

I remarcant el seu compromís amb la neu, la muntanya i el disseny, Veri celebra el 20è aniversari de Pirena regalant trineus de disseny Volskwagen Veri, l'aigua del Pirineu, vol que tots els seus consumidors gaudeixin amb la seva nova promoció del Pirineu i de l'experiència Pirena, un esdeveniment esportiu que en el seu 20è any de celebració exemplifica valors com el respecte a la natura, la defensa del medi ambient o la seva forta vinculació amb els Pirineus. Durant la temporada de neu la marca Veri regalarà cada dia un trineu d'última generació dissenyat per la marca Volkswagen. El trineu Snow Future GTI de VW compta amb patins metàl·lics, suspensió i un seient que suporta una càrrega de fins a 110 kg. Per poder optar a un de sol cal enviar el codi PIN que es troba en totes les etiquetes dels envasos promocionals de 1,5 i 5 litres. mitjançant un SMS o bé a través de la pàgina web de www.veri.es fins al 28 de març. Amb l'objectiu de donar suport a aquesta promoció, realitzada per l'agència SITUA, s'ha llançat una campanya a TV, material de punt de venda i animació a les festes de presentació de Pirena tant a Barcelona com a Saragossa.

Entrena el teu Husky Veri reitera la seva vinculació amb la natura oferint a tots els consumidors la possibilitat d'adoptar un Husky virtual a la web de la marca www.veri.es i entrenar per a la competició en línia de Pirena, els guanyadors optaran també al premi del trineu VW .

Veri Veri procedeix del desgel i de les abundants pluges que es produeixen a la Vall de Benasc, un dels paratges més bonics i inaccessibles del cor dels Pirineus. Després de filtrar a través de les granítiques formacions rocoses de la zona, Veri s'enriqueix reposadament amb les sals minerals i els oligoelements propis del subsòl pirinenc, el que li transmet unes qualitats excepcionals i la declara aigua mineromedicinal Actualment Veri disposa d'una àmplia gamma tant pel canal Hostaleria com per al d'Alimentació. Entre les últimes novetats destaca el nou disseny de la seva ampolla que transmet el Efecte Pirineu mitjançant un envàs més blavós on es mostra el relleu de les muntanyes i les corbes de nivell del Pirineu, com les de l'Aneto o la Maladeta. 


competició

A l’esquerra, Blanca Bargalló (CAEI), que va tenir un cap de setmana fantàstic a Masella. Clara López (CAEI) va ser la més regular, i es va endur la combinada, quedant segona a l’eslàlom i tercera al gegant. Foto: CAEI

Esquí alpí1ª Fase Campionat de Catalunya Infantil I i II

Bon inici de temporada La Molina i Masella van acollir a principi de gener la celebració de la 1a Fase dels Campionats de Catalunya Infantils I i II, els quals es van disputar en les disciplines d’eslàlom I gegant. La Molina Club d’Esports va organitzar les curses de La Molina, que van tenir lloc a la pista Roc Blanc i que van estar marcades per les dures condicions meteorològiques, ja que es van disputar a uns 15º negatius, en una pista sobre la que va ser difícil treballar-hi donada la nevada caiguda a última hora. Júlia Bargalló i Ona Rocamora (CAEI) van ser primera i segona en el gegant, la tercera posició va ser per Ares Rafel (ACEC). Va ser un bon cap de setmana pel CAEI, ja que va copar el podi en l’eslàlom femení, amb Júlia Bargalló, Ona Rocamora i Clara López. Ja en homes, Adrià Bertran (BELLV) va aconseguir una còmoda victòria sobre Àlex Pons (MLEC) i Àlvaro Iglesias (CEVA).

Esquí de fons-10a Puigcerdà Fons

Prop de 100 participants Finalment va ser l’estació del Coll de la Llosa (Capcir), s’havia de disputar a la Quillana, la que va acollir la disputa de la 10a edició de la Puigcerdà Fons, prova puntuable per a la 5a Copa Catalana de l’especialitat.

Oriol Llarden (CAEI) va ser el millor en els 5 km lliure i clàssic. Foto: CAEI.

La cursa va comptar amb la participació de prop de 100 participants el dissabte 9, en estil lliure, en les distàncies de 5, 12 i 25 quilòmetres, i uns 150 el diumenge 10 en estil clàssic en les mateixes distàncies, sota un fred intens. En estil lliure,

66

Infantils I Sobre neu pols, amb fred i a la pista Davallada es van disputar els Infantils I a dues mànigues. Blanca Bargalló (CAEI) va assolir una fàcil victòria en el gegant, davant Andrea Sánchez (CEMT) i Helena Servat (CANMC). D’aquestes tres esquiadores, dues van tornar a repetir podi en l’eslàlom. Blanca va triomfar de nou, i Elena Servat va ser en aquesta ocasió segona. La segona companya d’equip, Anna Oller, va tancar el podi. La categoria masculina va tenir dos grans protagonistes: Iñigo Larriu (CEVA) i Lluís Barnadas (CANMC), ja que ambdós van mantenir una bonica lluita tant en el gegant com en l’eslàlom, i la victòria va ser en les dues ocasions per l’Iñigo. Eduard Vilanova (LMCE), eslàlom, i Nil Sellas (CANMC) en gegant, van ocupar la tercera posició del podi. Bon inici dels nacionals infantils d’esquí alpí, a l’espera de la segona convocatòria i de les emocionants finals, que tenen lloc a Baqueira Beret i Espot.

Oriol Llarden (CAEI) i Marie Perarnau (Nordic 66) van ser el millor en els 5 kms, honor que també van tenir Adrien Puig (Nordic 66) i Marta Cester (CAEI) en 12 kms, Sadurní Betriu (CEFUC) i Isabel Eizmendi (Indep.) en 25 km. Ja en estil clàssic, on la participació va ser més nombrosa, Oriol Llarden i Sadurní Betriu van tornar a guanyar. Òscar Jorba (CEFUC) també ho feien en els 12 km. En noies no es va repetir cap triomf, i aquests van ser per Lisa Fortas (CAPCONF) en 5 km, Montse Àlvarez (CEFUC) en 12 km i Laia Aubert (CENA) en 25 km. www.pecp.cat i www.esquidefons.org


www.fceh.cat BREUS Pol Carreras (SKICC), en acció. Foto: Toni Grases/www.photoset.es L'equip espanyol de short track va aconseguit establir els primers rècords d'Espanya d'aquesta modalitat a la Santa Claus Cup (Budapest, Hongria). Els navarresos Ainara Equisoain, Garazi Ganuza, María Garayoa, Álvaro Peña, Jonathan López i Raúl Vergara van aprofitar l'ocasió per competir i aprendre al costat dels patinadors hongaresos. Fòrum Snowboarding presenta al fenomen noruec Andreas Wiig com a nou rider del seu equip, hi serà al costat de Peter Line, Eddie Wall, Pat Moore, Jake Welch, Stevie Bell, John Jackson, Nic Sauvé i Daniel Ek. "És un honor formar part d'un equip de tant nivell i amb tant talent," deia Wiig. www.forumsnowboards.com Jon Olsson ha guanyat el seu primer GS a Canadà. El rei de l’estil lliure és un fora de sèrie, com es demostra de nou amb aquest triomf alpí. Ara té entre cella i cella ser a Sochi 2014. Després de la cursa va anar a fer heliesquí. Un centenar de corredors van competir a la 1a Cronoescalada de GranPallars Espot, la qual es va disputar amb 700 metres de desnivell positiu. Els guanyadors van ser el francès Wilfrid Jumeres, del Club Cauterets ski alpinisme, i Gemma Arró del Grup Excursionista Cerdanya. Stefan Gimpl (O’Neill) és un fora de sèrie, només així es pot

Esquí alpí La temporada de Pol Carreras està sent llarga, però entre els seus resultats destaquen, ara com ara, la victòria aconseguida a Sestriere (Itàlia) i el triomf al gegant FIS de la Molina.

ria no tardaria a arribar, i aquesta es va produir en l'eslàlom disputat a Sestriere, sobretot a una primera mànega excepcional. Ho va fer tan bé en l'eslàlom que va desplaçar el seu company d'equip Xavier Salarich (11.04.1990) fins a la tercera posició del podi.

Tant Pol Carreras com Xavier Salarich es van desplaçar al desembre a la neu italiana, per a la disputa de diverses proves FIS i per prendre part en diverses curses júnior. Especialment destacada va ser l'actuació de Pol Carreras (17.01.1990). Pol és un corredor molt polifacètic, i de nou va tornar a donar mostres de la gran qualitat que atresora a les seves cames. Si en el primer eslàlom de S. Caterina Valfurva va haver de conformar-se amb la setena plaça, ja l'endemà, va donar un pas més i va aconseguir la segona plaça en el gegant de la prova júnior italiana. La victò-

Nou triomf a La Molina Dies més tard, Pol aconseguia un nou triomf al X Gran Premi Internacional de la Molina-FIS, Memorial Anselm Bort i Ledesma. Exhaust després de la cursa, el jove esquiador destacava que "la pista estava realment trencada. No hi havia gaire visibilitat i les condicions eren molt canviants. En finalitzar la primera màniga en les cotes inferiors plovia, però a dalt nevava molt". I per això, aquesta victòria "no hagi estat gens fàcil, ja que podia passar qualsevol cosa en el transcurs de les dues baixades".

Pol Carreras guanya a Sestriere

entendre que s’hagi endut per quarta vegada el títol de la Copa del Món d’Snowboard en la modalitat de big air. Es va fer amb el títol després de ser quart a la cita d’Stoneham. El coratge d’Ander Mirambell crea escola. Ara ens arriba la notícia que acaba de néixer el Club Deportivo Gotikbehera, la que és la segona entitat espanyola de bobsleigh –després del Club Valenciano de Bobsleigh– i skeleton inscrit en la Federació Espanyola (FEDH). Són de Pamplona i ja tenen 20 socis. La finesa de 19 anys Enni Rukajärvi, integrant de l’equip Roxy, es va fer amb la victòria a la setena edició de la Roxy Chicken, la cita de surf femení més important, i que es va disputar a Saalbach Hinterglemm (Àustria). 80 patinadors dels clubs catalans, aragonesos i andorrans van protagonitzar la prova de la Copa Federació que va tenir lloc al Palai de Gèu de Vielha , en la que era la segona cursa de patinatge artístic, i que va estar organitzada pel CEGVA. Andrea Sánchez del Masella Team , Ignasi Raventós del LMCE i Júlia Farreres van ser els respectius guanyadors de les tres categories de les curses nocturnes que es van disputar en la I Setmana de la neu Fischer/Go Out.

Patinatge sobre gel Trofeu de Castres

La IV edició de La Innocentada de la Molina va ser un èxit.

Bon paper del CEGVA

nacional, els quals se la van jugar a la pista Bosquet. En

La ciutat francesa de Castres va acollir el Trofeu que porta el seu nom. El CEGVA va participar amb dinou patinadors. La representació aranesa va fer un bon paper davant dels equips francesos, i es va emportar tres primeres posicions d’Ariadna Riu, Tòn Consul, i Quim Piris; tres segones de Marta Badia, Cleo España i Alexandru Ilici; i tres terceres de Naila García, Iria España i Irene Pla, com a mès destacat. En la competició es va poder comprovar l’alt nivell del patinatge artístic a França tal com s’ha demostrat en els darrers europeus.

total, més de 400 persones van gaudir d’una competi que va

Hi van prendre part els 87 millors riders del panorama

consistir en un slope style, en el decurs del qual hi havia dos mòduls amb motius urbans. Noah Albadalejo en esquí i Carles Aznar en surf van ser els guanyadors. En noies, Berta Solà i Gore Serrano van ser les millors.

19 patinadores del CEGVA van competir.

67


competició La pista Avet de Grandvalira va superar amb nota l’examen de la Copa d’Europa, i ja pensa en la Copa del Món 2012.

Esquí alpí-Copa d’Europa FIS a Grandvalira

Victòria per l’alemanya Lena Duerr Lena Duerr va aconseguir el podi de la Copa d’Europa Gegant Femení que es va disputar a la pista Avet de Grandvalira-Soldeu. Duerr, amb 19 anys, va completar el gegant amb un temps de 2:21.49. El segon lloc, amb un temps de 2:21.69, va ser per la noruega Lene Loeseth i el tercer per l’austríaca Karin Hackl (2:21.99). La competició va comptar amb la participació de 8 països, i un total de 34 esquiadores van completat la prova. Jordi Pujol, director de la cursa, va comentar: “en aquesta ocasió, la Copa

d’Europa Femenina ha comptat amb una participació d’altíssim nivell, tot i que a Vancouver els equips han desplaçat les quatre millors corredores, Andorra ha comptat amb les cinquenes millors esquiadores de cada país”. L’alemanya Duerr, nascuda el 1991, es va endur el podi i, a més, va ser la millor esquiadora júnior (7,60 punts). La francesa Marion Bertrand, que partia com a favorita, va fer un temps de 2:25.07 i va quedar en 28ena posició. Karin Hackl, l’esquiadora austríaca, que sortia amb el dorsal número 5, va marcar el tercer millor temps. Lena Duerr, al finalitzar la prova, declarava “el circuit està molt ben preparat. La primera mànega ha estat molt bona, però en la segona he fet molt errors. A la línea d’arribada, pensava que no ho havia aconseguit, però m’han dit que era la primera. Estic molt i molt contenta, i seguiré entrenant per la Copa del Món 2012”. Les germanes Sandra i Gemma Oliveras van ser les representants andorranes. La Gemma es va sortir, i la Sandra va ser la 34, amb un temps de19:78.

Esquí alpí-Copa d’Europa FIS a La Molina

Passió alpina El 22 de febrer de La Molina va acollir la prova d’eslàlom de la Copa d’Europa d’esquí alpí de dones. És la sisena vegada que l’estació ceretana organitza una prova de Copa d’Europa en categoria femenina, n’ha organitzat tres en homes, sumant així un total de nou visites d’aquesta lliga continental. La competició, organitzada per la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI), la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i l’estació de La Molina ha tingut lloc a la pista Supermolina, amb 196 metres de desnivell on s’han pogut veure 52 de les millors esquiadores del continent en acció. Atletes d’Àustria, França, Noruega, Alemanya, Suïssa, Suècia, Eslovènia, Itàlia i Espanya. El podi d’aquesta prova de la Copa d’Europa ha estat ajustadíssim, i és que la diferència de crono entre les tres primeres classificades ha estat mínim. L’alemanya Monica Huebner s’ha penjat l’or amb un temps de 1:38:22, seguida de molt de prop per l’austríaca Bernadette Schild amb un temps de 1:38:53. L’alemanya Barbara Wirth amb 1:38:76, tercera.


www.fceh.cat Freeride-Nissan El Dorado Freeride 2010

Múixing

Mathieu Imbert, esquí, i Àlex Fuente, snowboard, grans guanyadors

El Canicròs més autèntic a Puigverd de Lleida

Mathieu Imbert i Àlex Mefre van guanyar la 13a edició del Nissan El Dorado Freeride, que es va celebrar al sector Arcalís de Vallnord.

El 14 de febrer es va disputar a Puigverd de Lleida el II Canicròs Cotecan, on esportistes i gossos van recórrer els 10 km que marcava el circuit.

L’espectacle es va traslladar a la zona de Creussans, on els 21 riders classificats per a la final van haver de superar els 500 metres de desnivell que els separaven del restaurant de la Coma. Els finalistes van accedir al cim del pic del Cabairou (2.732 metres) en helicòpter. Mathiueu Imbert va volar cap a la victòria amb una de les línies més creatives. Dani Fornell, primer a la classificatòria del dissabte, va ser víctima d’una allau. Va perdre un esquí en l’incident, i tota opció a victòria. Segon era Suso Folgar i tercer Lucas Swieykowski. En snowboard, l’andorrà Àlex Mefre assolia una sorprenent victòria, ja que no competia des de l’any 2006. Niklas Hollsten era segon en la seva primera participació al Nissan El Dorado Freeride, i Sergio Arjona tercer. En esquí dones el podi quedava així: Maud Malaise, Soledad Díaz i Caroline Stromberg, i en snowboard Mònica Font era primera, seguida de Gema Bellido i Famy Gras. www.eldoradofreeride.com

En categoria femenina, les corredores que van aconseguir classificar-se en les tres primeres posicions, juntament amb els seus gossos van ser Louise Brown del AEM-CC amb un crono de 00:38:49, seguida de la corredora Andrea Gómez del club UA Terrassa amb un crono de 00:48:04 i d’Olívia Guerrero del AEM-CC amb un crono de 00:50:33. Pel que fa a la categoria masculina, Daniel Martínez del club DMDElectricitat & Canet Race va quedar primer classificat amb un temps de 00:35:05, seguit de molt a prop de Joaquim Serra del club Gos Blanc amb un crono de 00:35:18, i Daniel Arroyo del Lealcan amb un crono de 00:36:29 va quedar en tercera posició. Encara resten algunes curses de la Lliga Catalana de Trineu amb Gossos, com ara el Campionat de Catalunya a Port-Ainé, la cita de Formigueres de la Lliga Catalana o el Campionat d’Espanya a Beret.

El Dorado ha estat més una prova força espectacular, on esquiadors i snowboarders han ha. Fotos: Cecilia Bellomo.

Apunta’t al pla RT Tenim totes les solucions en èpoques de CRISI Per als que no els hi afecta la crisi: les darreres novetats en esquís i botes de les millors marques: VÖLKL, ATOMIC, FISCHER, STÖCKLI, DYNASTAR, ELAN, SALOMON, K2, SCOTT i NORDICA. Per als que van una mica atrapats: Gran assortiment d'esquís de 2a mà amb el nostre segell de qualitat. Per als més petits: Pla Renove, compra material nou i t'acceptem l'usat a canvi. Gran varietat d'esquís de 2a mà infantils. Taller robotitzat i personalització de botes.

decepcionarem... Vine a veure'ns i no et des de 1965 especialistes en esquí

e.com infosports@sportstarr

Foto: Blizzard

Només a Barcelona 93 217 91 88 Via Augusta, 103 - Tel.


competició Esquí alpí-5è Trofeu Memorial Olga Vilalta

Bon ambient i bona rivalitat La pista Davallada de Masella va acollir l’estrena del 15è Circuit Català Màster d’Esquí Alpí amb la disputa del 5è Trofeu Memorial Olga Vilalta, prova que va estar organitzada pel Club Esquí Llívia. 70 esquiadors, la majoria homes, van protagonitzar el Trofeu Memorial Olga Vilalta, el qual es va disputar sobre neu pols i un temps núvol. La pista triada va ser la Davallada, disputant-se un gegant a dues mànegues. L’ambient, com és propi d’aquestes curses, va ser força bo, però la rivalitat també, ja que hi havia molt en joc. Veiem quins van ser els guanyadors. Clara Ceretó (LMCE) en C8, Maite Luengo (LMCE) en C6, Carme Dalmau (LMCE) en C5, Marta Compte (CANMC) en C4, Raquel Romeu (LMCE) en C3, Agustín Bulbena (CANMC) en Honor, Fèlix Costa (CAF) en B10, Antoni Comas (CEC) en B9, Joseph Viladomat (CAF) en B8, Fernando Lezama (CAEI) en B7, Jordi Berini (CEAC) en B6, Xavier Batlle (CEAC) en A5, Jordi Casals (CANMC) en A4, Jordi Muñoz (CET) en A3, Fernando Lezama (CAEI) en A2 i Xavier Subirana (LMCE) en A1. Disputada aquesta cursa, encara resten per disputar-se la Nocturna Màsters de Pas de la Casa, el Campionat de Catalunya d’aquesta categoria i el 14è Trofeu Pepeta Planas, el qual tancarà la temporada. 1r Trofeu Nocturn Màsters Gran-UECM L’estació andorrana Pas de la Casa es va convertir el dissabte 20 de febrer en l’escenari del 1r Trofeu Nocturn Màsters GranUEM amb modalitat de gegant en categoria masculina i femenina. Fins a 60 esquiadors pertanyents a la la Molina Club Esquí (LMCE), el Club Aranès d’Esports d’Hivern (CAEI) i el Club Alpí Núria Masella Cerdanya (CANMC), d’entre d’altres, van ser els protagonistes d’aquest trofeu nocturn de màsters disputat el passat cap de setmana a l’estació andorrana de Pas de la Casa. En dones les guanyadores van ser: Ester Colilles (ECAP) en C2, Emi Dosta (LMCE) en C3, Marta Compte (CANMC) en C4, Carme Dalmau (CANMC) en C5 i Clara Cervetó (LMCE) en C8. Ja en homes, els millors van ser Xavier Subirana (LMCE) a la categoria A1, Sergio Chalbaud (CAEI) en A2, Ramon Carbonell (CANMC) en A3, Antoni Comas (UEC-M), en A4, Emilio Ribera (F.ARA) en A5, Jaume Rovira (GRAN) en B1, Joan Planas (CAEI) en B2, Josep Viladomat (CAF) en B3, Fèlix Costa (CAF) en B5 i Agustín Bulbena (CANMC) en la categoria d’honor. Les dues curses disputades pertanyien al 5è Circuit Català Màsters d’Esquí Alpí de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH).

A dalt, Antoni Comas (CEC) guanyador del Trofeu Memorial Olga Vilalta en la categoria C9; i el bon ambient és la nota dominant a aquestes curses. Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net

Clubs

Presentació Club Esquí Granollers i UEC Mataró El Club Esquí Granollers i la UEC Mataró van presentar totes les seves noves equipacions de cara a la temporada. Gràcies a un acord amb Futbolmania, la botiga de futbol més gran d’Espanya, i la firma comercial Nike, el club vestirà enguany una equipació de primer nivell, en sintonia als objectius que l’entitat té marcats. A l’acte hi va assistir una quarantena d’afeccionats i socis del club, i va estar presidit pel Joan Antoni Aznar (president de la UEC Mataró), Carles Beya (president del Club Esquí Granollers) i Toni Casia, un dels responsables de Futbolmania. Tots es van felicitar per l’acord i van celebrar aquesta via de col·laboració que permetrà, entre altres aspectes, que els socis del club puguin gaudir de descomptes i tractament especial a Futbolmania.

70


www.fceh.cat Esquí de muntanya

5 preguntes a Kilian Jornet “Ara toca anar pel Campionat del Món”

La foto pertany a la cursa de Somport.

Esquí de fons

XXV Trofeu Obertura Mayencos El XXV Trofeu Obertura Mayencos es va disputar a l'estació de Somport. Va ser una prova amb molta participació d'un nivell molt alt, diguem que es van poder mesurar les forces entre els millors corredors de les comunitats espanyoles més alguns clubs francesos. Cal destacar les actuacions de Garai Irizar (CAEI), que va aconseguir la victòria en Benjamí femení, i de Nil Llarden i Oriol Llarden, segon i tercer respectivament en Infantil II homes. Més de 200 participants al Trofeu Patufet El 3 de gener es va disputar la 10a edició del Trofeu Patufet a l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. La cursa, adreçada als nens i nenes d’entre els 6 i els 15 anys, va comptar amb la participació de més de 200 joves fondistes.

Un total de 203 inscrits, i, el fet que la classificació de cadets i infantils puntués per a la Copa d’Espanya de l’especialitat, va fer que aquesta edició necessités un esforç afegit per les persones del CEFUC encarregades de l'organització. El temps es va mantenir força fred, i no hi van faltar núvols que fins i tot van deixar alguna volva de neu. La competència va ser gran, ja que a banda dels fondistes catalans, també van competir esquiadors d’Aragó, Navarra, País Basc i Andorra. Totes les classificacions les trobareu al web del CEFUC (www.cefuc.com), i al web www.esquidefons.org Cara i creu Està sent una temporada bona pel que fa la neu, però amb alguna que altra notícia desagradable. La última va ser la suspensió de la Marxa de L’Arp que s’havia de disputar a Tuixent La Vansa, segons l’estació, les raons són organitzatives i econòmiques; era la segona cursa que es suspenia enguany després de la Marxa Pirineu; però, en canvi, ens arribava la notícia que a Rasos de Peguera (Berguedà) es podia tornar a practicar esquí nòrdic, en un ambient únic i fora de les aglomeracions.

Esquí alpí

La Tamarro Race es realitza sota una nevada intermitent Sota una forta nevada es va dur a terme el darrer cap de setmana de febrer la segona edició de la Tamarro race a Gran Pallars Espot. Tot i les dures condicions meteorològuiques, 330 esquiadors van prendre la sortida a la Tamarro race, cursa popular d’esquí alpí que es disputa sobre una distància de quatre quilòmetres, sobre un traçat de combi race molt variat i de 800 metres de desnivell. En categoria pro s’ha imposat Alex Jaescke, que en la primera edició va acaFoto: Toni Grases/www.photoset.es bar segon, i que ha marcat un crono de 4 minuts i 47 segons, rebaixant el millor temps assolit la temporada passada en vuit segons. No ha estat l’únic esquiador que enguany ha repetit podi. A la categoria de Ninots, de 8 a 11 anys, ha revalidat la victòria Sol Pérez (1998), mentre que a la Júnior Plus, de 19 a 39 anys, Eduard Lligoña (1974), tercer a la primera edició, ho ha fet en segona posició, molt a prop del guanyador, en Maurici Vidal. Disputada aquesta cursa, l’estació del Pallars Sobirà es preparava per acollir els dies 6 i 7 de març el Campionat d’Espanya de telemark i, posteriorment, la Copa del Món de telemarc, que es disputa del 13 al 15 de març. Classificacions Petits, fins 7 anys (homes). 1.Jordi Mateu, 7:52. 2.Eric Serrano, 8:38. 3.Jan Sensada, 9:42. Petits, fins 7 anys (dones). 1.Jana Aités, 11:27. 2.Ariadna García, 11:27. 3.Aina Méndez, 11:51. Ninots, de 8 a 11 anys (homes). 1.Sol Pérez, 6:40. 2.Oriol Castells, 6:42. 3.Eduard Badia, 6:56. Ninots, de 8 a 11 anys (dones). 1.Berta Cabanes, 6:57. 2.Emma Mayor, 7:03. 3.Flors Capella, 7:23. Ninots plus, de 12 a 14 anys (homes). 1.Jaume Orteu, 5:31. 2.Ferran Capella, 6:06. 3.Marc Ingles, 6:13. Ninots plus, de 12 a 14 anys (dones). 1.Xènia Sellart, 5:31. 2.Flors Oliva, 6:06. 3.Laia Fontrelles, 6:14. Júnior, de 15 a 18 anys (homes). 1.Àlex Samper, 5:58. 2.Iker Feliu, 5:59. 3.Arturo Galofré, 6:01. Júnior, de 15 a 18 anys (dones). 1.Susana Segu, 6:08. 2.Laura Costa, 6:17. 3.Ona Montañá, 7:09. Júnior Plus, de 19 a 39 anys (homes). 1.Maurici Vidal, 5:40. 2.Eduard Lligoña, 5:40. 3.Jordi Solanes, 5:51. Júnior Plus, de 19 a 39 anys (dones). 1.Laura Segura, 7:05. 2.Miriam Garcia, 7:19. 3.Jessica Farré, 7:52. Veterans, més de 40 anys (homes). 1.Ignasi Orfila, 5:31. 2.Francesc Gol, 5:39. 3.Ricard Ingles, 5:50. Veterans, més de 40 anys (dones). 1.Montse Ruiz, 6:54. 2.Eulàlia Maluquer, 7:46. 3.Fani Olaria, 8:08. Pro. 1.Àlex Jaescke, 4:47. 2.Oriol Fontelles, 5:02. 3.Gus Navarro, 5:14.

71

Amb els seus nous esquís Ultimate d’Atomic, Kilian Jornet ha tornat a demostrar que és el millor després de guanyar clarament la Copa d’Espanya d’Esquí de Muntanya-GP Grifone. Els esquís que portes són nous, com els vas desenvolupar? Un dels temes en el que més vàrem treballar va ser el del pes. S’ha de pensar que un dels esquís de competició que faig servir està al voltant dels 720 grams. Per tant, volia que l’esquí fos força lleuger, i que al baixar esquiant fos estable i rígid. Després del que s’ha vist a la Copa d’Espanya d’Esquí de Muntanya, no van malament, oi? Correcte. Reconec que disposo d’un material molt bó, però encara l’hem de millorar. Nosaltres demanem que l’esquí pesi poc, i encara hem de treballar en aquest punt, i per tenir un esquí per a les cronoescalades i un altre per a les proves més tècniques. Què destacaries sobretot dels esquís? L’Ultimate és un esquí molt lleuger, un dels més lleugers del mercat, que és el que busquem per a la competició. L’Ultimate és un esquí molt equilibrat, que a més a l’hora de baixar va molt bé. És un esquí que no té una cota molt marcada, que llisca força bé sobre la neu, i que transmet unes grans sensacions. Quines diferències has trobat amb altres esquís que has tingut? Una de les coses que demanem els que ens dediquem a això és que els esquís no es trenquin, que és el que passa amb aquests esquís a vegades, ja que sempre busquem el límit. I l’Ultimate és un esquí molt sòlid. També m’ha sorprés que és un esquí molt fàcil, molt lleuger i el que més m’ha cridat l’atenció és que pel poc que pesa és realment bó. I al ser bastant ample flota molt bé sobre la la neu. En resum, que és un esquí estable, que transmet seguretat, el que et permet arriscar més quan baixes. Després de guanyar la Copa d’Espanya, quin és el teu principal repte? El Campionat del Món d’Andorra, la propera cita. Foto: Valentí Zapater.


competició Esquí alpí-Trofeu Francesc Viladomat

Gran Sofie Juárez L’esquiadora andorrana Sofie Juárez va ser la gran protagonista del Trofeu Francesc Viladomat d’esquí alpí. Les curses van tenir lloc a l’Estadi Francesc Viladomat, l’eslàlom, i a la pista Estadi les d’eslàlom. Com deiem a l’entradeta d’aquesta notícia, aquesta cursa, que va estar organitzada pel CANMC, va veure en acció a una gran Sofie Juárez. L’esquiadora d’Atomic va tenir una actuació molt bona. Va ser la única esquiadora i esquiador capaç de guanyar l’eslàlom i el gegant, però és que a més a la primera màniga de la disciplina més tècnica va estar estratosfèrica, doncs va superar en més de tres segons a la segona classificada, la també andorrana Gemma Oliveras. Anna Galofré va ser la primera corredora catalana classificada, ocupant la tercera plaça. Precisament, Galofré va millorar la seva actuació al gegant, ja que va aconseguir ser segona, però de nou Sofie Juárez va estar incontestable, superant a la resta de les seves rivals per més de tres segons a la primera baixada. Tercera en aquest cas va ser Annia Quixal (CAT). Triomf de Damià Costa Molt més igualades van ser les curses en categoria masculina. Damià Costa va protagonitzar la única victòria catalana de la jornada, en ser el millor al gegant. Costa va ser el millor a les dues mànigues. Segon va ser l’andorrà Tomàs Mijares i tercer l’incombustible Oriol Dot. El dia abans s’havia disputat l’eslàlom, on el madrileny Alberto Leyva va tenir una ajustada victòria sobre l’andorrà Marc Oliveras, segon, i Tomas Mijares, tercer, que d’aquesta forma repetia podi.

Fotos: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net


Vitalicio Hogar.

Tot són avantatges

Com si tot fos nou. No importa l’antiguitat de casa seva. Tot quedarà com si fos nou.

Per a propietaris i inquilins. Si vostè és el propietari de la casa, tindrà coberts l’habitatge i el seu contingut. Si és l'inquilí, a més del contingut, tindrà assegurades les obres i millores que hi hagi realitzat.

Vostè i la seva família. Tots tenen coberta la responsabilitat civil.

Assistència 24 hores x 365 dies. Amb una simple trucada telefònica.

Consultes jurídiques. Per resoldre els seus dubtes o sol·licitar un advocat, davant de conflictes en l’àmbit de la vida privada.

Seguretat en els viatges. Mentre viatja Vitalicio Hogar cobreix els robatoris en el portaequipatges o els atracaments.

Danys estètics. Reposem els elements danyats, i també ens ocupem de mantenir l’harmonia estètica del seu habitatge.

Consultes mèdiques. Qualsevol dubte sobre malalties, tractaments, alimentació, o assessorament mèdic en general serà solucionat per la nostra Consulta Mèdica Telefònica.

Practiqui el seu esport favorit

Si té assegurat el seu habitatge principal amb Vitalicio Assegurances, podrà gaudir d’un 10% de descompte a l’assegurar la seva segona casa.

TA

RG

E EN

La millor targeta per la pràctica dels esports d’hivern Pregunti’ns quant li costarà assegurar casa seva. El seu Mediador de Vitalicio Assegurances s’ocuparà de tot.

www.vitalicio.es

U


competició Esquiadora: Patrícia Miquel. Foto: Foto Tur.

Clubs

75è anys de l’Ski Club Camprodon Aquesta temporada es compleixen 65 anys de la fundació de l’Ski Club Camprodon. Els membres de la Junta Directiva han preparat diferents actes per fer més visible la importància del club a la Val lde Camprodon.

Esquí alpí-Amics de Montgarri

Més de 320 participants La pista Stadium de Beret ha acollit el XIII Trofeu Amics de Montgarri-CAEI, competició destinada a la categoria dels alevins. La cursa va estar organitzada pel CAEI, l’estació de Baqueira Beret, la FCEH, i dins del circuit Audi Quattro Cup per primer cop va la competició va durar dos dies. El dissabte, sota unes condicions climàtiques una mica dures, donada la presència de la pluja i del fort vent, es va disputar la combi race, amb un circuit tècnic i exigent, però al mateix temps molt divertit, donada la combinació de peraltes, salts i dubies. Els grans protagonistes van ser tots els nens i nenes, “entrenadors i voluntaris per la feina feta i la paciència que varen tenir al llarg de tota la cursa, felicitats”, tal com es podia llegir al comunicat de premsa del CAEI. Per la tarda es va celebrar la tradicional festa al poliesportiu de Salardú, on a més de l’entrega de premis als cinc primers de cada categoria, va haver-hi tallers, animació infantil, berenar, sorteig de regals i la projecció de vídeos de la cursa. Al final de la festa es va repartir a tots els corredors una bossa amb obsequis.

l’Stadium en unes condicions no gaire bones, però la gran presència de joves corredors –en total van ser 320 esquiadors provinents de clubs de tot Catalunya, Andorra i França– va fer que finalment la competició es realitzés. L’equip de màquines i tècnics van deixar una pista en perfectes condicions, però, tot i així, la cursa del gegant es va disputar amb un estat de la pista no gaire fàcil. La pluja caiguda la nit anterior havia deixat un estat de la neu massa tou, però els joves i les joves corredores van demostrar un cop més les seves ganes de competir i de gaudir de la festa. Classificacions Combi race Alevins I dames. 1.Carla Barata (CEVA). 2.Alba Suárez (ECPCGR). 3.Clara Martí (CAEI). Alevins I homes. 1.Miquel Palobart (CAEI). 2.Pau Plana (SEC). 3.Pol Bullich (ECA). Alevins II dames. 1.Carla Grau (MLEC). 2.Georgina Sulé (LMCE). 3.Alba Fornés (LMCE). Alevins II homes. 1.Andrés Fornesa (CEAC). 2.Àlex Manchado (ECA). 3.Marc Montes (CEVA). Classificacions Gegant Alevins I dames. 1.Lisa Vallcorba (CEVA). 2.Clara Martí (CAEI). 3.Clara Barata (CEVA). Alevins I homes. 1.Xavier Cornella (ECA). 2.David Eseverri (ACEC). 3.Miquel Palobart

Un gegant complicat El diumenge, el comitè organitzador va estar a punt de suspendre la prova, ja que el fort vent i la pluja caiguda la nit anterior havien deixat

(CAEI). Alevins II dames. 1.Carla Grau (MLEC). 2.Samantha Mcclellan (MLEC). 3.Marta Nogueras (CANMC). Alevins II homes. 1.Àlex Manchado (ECA. 2.Adrián Jauregui (ECPCGR). 3.Lucas López (ECPCGR).

74

Creiem que la nostra entitat és un exemple, juntament amb d’altres, de la capacitat de crear i mantenir una activitat social, cultural i esportiva de la nostra estimada vall. Són les paraules de l’actual president de l’Ski Club Camprodon, Francesc Monells. Dues de les activitats que s’han organitzat per a la celebració d’aquest important cumpleanys són l’exposició de material històric de Jaume Gil i l’exposició que repassa 3/4 de segle d’esport, cultura i país. Amdbues exposicions, de visita obligada pels habitants de la Vall de Camprodon i per a tots els afeccionats a l’esquí i als esports d’hivern, es poden visitar a l’Hotel Camprodon fins el proper 16 d’abril. Més informació, 972 740 884. Freestyle-Salomon Malamute

Domini de Pako Bengurel i Nico Fuentes La competició va tenir lloc a La Molina, i per primer cop competien equips mixtes, integrats per un snowboader i un freeskier. El freeskier català Pako Bengurel va fer parella amb l’snowboader argentí Nico Fuentes, i ambdós es van endur la victòria, un premi dotat amb 4.000 euros. Els riders també es van lluir en l’exhibició nocturna, amb un Noah Albadalejo especialment inspirat. A la cinquena edició d’aquesta especial competició van participar un total de deu parelles mixtes, que varen competir a l’slopestyle de la Pista Estadi i Font Canaletes.


squí alpí-1a Fase Campionat d’Espanya Infantil II

Júlia Bargalló, impressionant L’estació de Sierra Nevada va acollir la 1a Fase dels Campionats d’Espanya Infantils II (per corredors de 13 i 14 anys), on els joves esquiadors catalans van tenir una actuació destacada, especialment Júlia Bargalló (CAEI/CAT), que va guanyar l’eslàlom i el gegant. Gairebé un segon va separar a Júlia Bargalló (CAEI) de la segona classificada, l’andalusa Gina Fernández, en la prova inaugural dels Campionats d’Espanya Infantils II. Bargalló va estar acompanyada al podi de la també catalana Ona Rocamora (CAEI), que va ser tercera, en una jornada en la que va haver-hi de tot. Si bé la primera màniga es va disputar sota unes condicions excel·lents, però la boira va aparèixer a la segona mànega, dificultant l’acció dels esquiadors. En Infantil II Homes, no va haver-hi victòria catalana, va ser per l’andalús Ignacio Rodríguez, però sí que es van assolir la segona I tercera posicions, que van ser, per aquest ordre, Àlex Pons I Iker Gastaminza. Àlex Pons, dos segons llocs A la jornada següent tenia lloc l’eslàlom, que es disputava a la mateixa pista que el gegant, Prado de las Monjas, i de nou Júlia Bargalló va demostrar que per les seves cames passa una part important del futur del nostre esquí alpí. Ja en homes, en la que està considerada com la disciplina més tècnica, Àlvaro Iglesia (CAT) I Àlex Pons (CAT) van ser el primer i segon classificat. Pons, que va demostrar una gran regularitat, va sumar, com Júlia Bargalló, dos podis, en aquest cas de plata. Finalitzava així la primera fase dels Campionats d’Espanya Infantil II d’esquí alpí, en el que van participar més de 160 nens de totes les federacions nacionals, ja que recordem enguany hi havia dues fases. La segona s’havia de disputar a Alto Campoo. Infantils I Dies abans s’havia disputat a Candanchú la 1a Fase dels Campionats d’Espanya d’Esquí Alpí Infantils I, on gairebé en totes les categories els joves esquiadors catalans, de 12 i 13 anys, van copar el podi. Les proves es van disputar en les modalitats de gegant i eslàlom a la pista del Tobazo. En aquesta ocasió el temps no va acompanyar, però el nivell va ser alt. En gegant, Iñigo Altadill (CAT,CEVA) va ser primer, mentre que Ferriol Salomó (CAT, MLEC) es va haver de conformar amb la tercera plaça. Aquest mateix esquiador va ser a l’eslàlom. Una disciplina on els esquiadors de la FCEH van copar el podi, amb el triomf de Lluís Figuls (CANMC) i la tercera plaça d’Albert Ortega (LMCE). La mateixa situació es va produir en l’eslàlom femení, amb les victòries de Blanca Bargalló (CAEI). Segona va ser Ana Bieto (CEVA) I tercera Eugènia Mateu (MLEC). Finalment, en eslàlom femení la victòria va ser per l’aragonesa Eva Sánchez (FORMI). La tercera plaça, la va aconseguir Núria Pérez (CAT, MLEC). Pajares ha d’acollir la segona fase d’aquests campionats.

Júlia Bargalló (CAEI) és la gran dominadora en noies del Campionat d’Espanya Infantil II, per davant de les seves companyes de club, Clara López i Ona Rocamora.


competició BREUS

Iñigo Larriu (CEVA) no va tenir rival al gegant de Boí. Foto: Toni Grases/www.photoset.es

Tres anys i mig després de l’accident que gairebé li costa la mort, l’esportista global de The North Face, Karina Hollekin, va tornar a calçar-se els esquís. Marc Pinsach (CE Cassassenca) i Tina Bes (CE Girona-Nabes) van ser els guanyadors de la cronoescalada nocturna de Vallter 2000. La cursa, que coincidia amb la celebració del 75è aniversari de l’Ski Club Camprodon, organitzador de la prova, va comptar amb més de 80 participants, i es va disputar des de la cota 2.150 fins a dalt de la cafeteria Les Marmotes, a la cota 2.535. Agustí Albareda (Lancia Delta HF Integrale-Grandvalira) es va proclamar brillant campió de les G.Series Grandvalira 2010 després d’imposarse també a la cinquena i última prova.

Esquí alpí 2ª Fase Campionats d’Espanya Infantil I

Alta participació i bon nivell Quan encara resten per disputar-se les proves d’Espot i de La Molina, el Campionat d’Espanya d’Esquí Alpí Infantil I està força emocionant, sobretot després de la competició de Boí Taüll. Gran participació a la cita de Boí, que es va disputar a la pista Vaques, en les disciplines de gegant i eslàlom homes i dames. En noies, el segon cap de setmana de febrer va tenir una clara dominadora, l’esquiadora del CAEI Blanca Bargalló, que segueix dominant aquesta disciplina i que cursa rere cursa deixa constància de la seva categoria. Blanca va guanyar les dues curses, i en totes dues Sofia (CEC) Gandarias va repetir podi, sent tercera al gegant i segona a l’eslàlom. En nois, Iñigo Larriu (CEVA), va ser el gran dominador al gegant, i la sort s’ha li va girar

a la prova més tècnica. Ferriol Llibre (MLEC) i Ibai Linacisoro (MAYEN) van repetir plaça del podi al llarg del camp de setmana. Ibai va ser el millor en l’eslàlom i tercer al gegant, i Ferriol va ser segon a les dues competicions.

El pilot d’Andorra agafa el relleu del també andorrà Marc Gutiérrez, ha estat molt regular. Segon de la competició ha estat Ferran Naudi (Peugeot 207 Proto-Urban Gym) i tercer David Arroyo (Peugeot 207 Proto)

Eslàlom

La parella espanyola de dança sobre gel formada per Sara

Dones. 1.Blanca Bargalló (CAEI). 2.Sofia Gandarias (CEC).

Hurtado i Adrià Díaz segueix tenint bones actuacions. Són

3.Anna Oller (CANMC). 4.Ana Esteve (CEVA). 5.Eva Sánchez

entrenats per John Dunn, i el passat 1 de febrer van aconse-

(FORMI).

guir imposar-se en la categoria júnior de la Bavarian Cup, dis-

Homes. 1.Ibai Llibre (MAYENC). 2.Ferriol Llibre (MLEC).

putada a Oberstdor (Alemanya). Els seus companys María

3.Lluís Barnadas (CANMC). 4.Aingeru Garai (CAEI).

Antolín i Luis Ferrero, van ocupar la sisena posició.

5.Eduard Vilanova (LMCE).

El Kamikasse s'aplaça fins al mes d'abril. La competició d's-

Gegant

nowboard Kamikasse prevista per aquest cap de setmana 27

Dones. 1.Blanca Bargalló (CAEI). 2.Bárbara Vives (CAEI).

i 28 de febrer a Vallter 2000 s'ajorna fins al proper mes d'a-

3.Sofia Gandarias (CEC). 4.Ana Esteve (CEVA). 5.Anna Oller

bril.

(CANMC).

El Club Gel Puigcerdà i el Jaca Club de Gel afronten el final

Homes. 1.Iñigo Larriu (CEVA). 2.Ferriol Llibre (MLEC). 3.Ibai

de la Lliga d’Hoquei Gel. La lliga es decidirà pel primer que

Llibre (MAYENC). 4.Carlos Urieta (FORMI). 5.Marc Raventós

guanyi tres partits del play off final. El primer partit es juga a

(LMCE).

Puigcerdà i els dos següents a Jaca. En cas d’un quart partit, la Lliga es decidiria a Puigcerdà.

Esquí alpí-14è TOP CAEI FIS

La Molina acollia la última etapa de

Gran espectacle a Baqueira

la Pirena 2010 (GP Advance), i ho

La pista Stadium de Baqueira Beret va acollir la 14a edició del TOP CAEI d’esquí alpí, única prova internacional d’esquí alpí que es celebra enguany a la Vall d’Aran i que va estar organitzada per la mateixa estació i pel CAEI. Es van disputar dos gegants en les categories juvenil I, juvenil II i absoluts, en els que varen prendre part més de 110 dones i 140 homes. Entrar al podi va estar força complicat, i la única esquiadora que va conseguir repetir victòria va ser Laura Jardí en juvenil II dames.

feia després d’una molt bona edició, on la neu, l’espectacle i l’esportivitat han estat les notes dominants. L’estació ceretana va veure com l’alemany Tom Andres (Gaes) tornava a guanyar, després del triomf de 2008. Als seus 26 anys, Charles Russell Johnson III, ens deixava el passat 25 de febrer després de patir una fatal caiguda a Squaw Valley. CR Johnson, integrant del team 4FRNT, va per-

Freestyle

dre el control dels seus esquís, i va xocar contra una roca.

Apoteòsica VI Atomic Night Fever

Portava casc, però el traumatisme que va patir al cap i al coll

L’aparcament d’El Tarter (Grandvalira, Andorra) es va omplir de gom a gom per veure en acció els millors riders del moment. Noah Albadalejo en esquí i Matti Radaelli en snowboard van ser els grans triomfadors d’una nit màgica que passarà a la història. La competi –que per primer cop s’obria als riders amateurs– va comptar amb la participació de 18 snowboarders i 13 freeskiers, Noah va estar al podi amb el seu germà Joel, segon i Albert Martínez; i Merlin Balfour i Juan Cruz van acompanyar a Radaelli.

van ser suficientment greus com per esdevenir fatals. CR

76

Johnson, descansa en pau. Després de proclamar-se king of style a Estocolm, l’esquiador Andreas Hatveit (Atomic) segueix tenint grans actuacions. A la foto el veiem celebrar el darrer títol que acaba de guanyar, el triomf a la prestigiosa competició nord-americana de freestyle Dew Winter Tour.


¡Tu mejor aliado para el esquí! Complementario al entrenamiento voluntario, la electroestimulación es una técnica eficaz para mejorar las cualidades de la musculatura. Antes de la estación invernal, la electroestimulación permite una preparación adaptada a tus músculos, particularmente en los cuádriceps, para una mejor gestión de las molestias específicas del esquí. • El programa de Fuerza Explosiva aplicado en cuádriceps te permite ganar en velocidad, gracias a una mejora de la explosividad muscular. • Los programas de Resistencia y Fuerza aplicados en piernas y glúteos te ayudarán a desarrollar tu fuerza, y por tanto a aumentar la potencia para obtener una mejor resistencia a las fuerzas centrifugas. • Por último, el programa de Resistencia aplicado en cuádriceps, glúteos y abdominales te permitirá aumentar la estabilidad y dominar mejor las posturas.

Tras un entrenamiento constante o una jornada difícil, la electroestimulación te ayuda a acelerar la recuperación muscular.

Kristi Richards Campeona del Mundo de Esquí acrobático (Freestyle)

• El programa Recuperación activa utilizado tras un máximo de 3 horas desde el esfuerzo intensivo disminuye la aparición de agujetas y genera un efecto relajante y descontracturante. ¡Así podrás encadenar los entrenamientos limitando el riesgo de lesiones!

¿Sabías qué?

La electroestimulación también permite aliviar y tratar los dolores musculares y/o articulares.

w w w. c o m p ex . i n fo

Tel :

+34 9 3 4 8 0 3 2 0 2

a

brand


Reportatge

La norma DIN

i l’òptima regulació de les fixacions

Tino Morte Toni Grases i Head

Tant important com portar les botes ben ajustades o les soles dels esquís en perfectes condicions, és dur les fixacions regulades correctament. Aquesta regulació no es fa a ull, sinó que es fa en funció d’uns paràmetres: pes, alçada i longitud de la bota; és el que es coneix com la norma DIN. No establir aquesta senzilla regla entre els tres punts esmentats en l’entradeta de l’article no farà sinó augmentar el risc de patir una lesió o un ensurt. Esquís que salten quan no tenen per què fer-ho, esquís que no es desenganxen dels peus per més forta que sigui la caiguda… situacions no gens agradables i que poden derivar en un incident més o menys seriós. Pot ser que ens toqui anar a buscar els esquís a la Conxinxina o bé que ens hagin d’evacuar en llitera, perquè els nostres esquís no han saltat quan havien de saltar, provocantnos una lesió, molt probablement al genoll. Una bona

regulació de les fixacions ens pot estalviar molts maldecaps. Aquesta tasca no es pot fer sense tenir uns coneixements mínims, sense saber una mica el que tenim entre mans. És com si colléssim al màxim els cargols de les frontisses de la porta de casa. Sí, queda-

Quan més baix sigui el valor DIN, més fàcil saltaran els esquís i viceversa

78

ria força ben collada, però la porta no es podria obrir ni amb tots els veïns fent força. Hi ha qui creu que els esquís són com una porta i es collen les fixacions tant com poden, gairebé foradant-los. Es pensen que així se sentiran més segurs, i aquest pensament és erroni.

Escala universal Collar o afluixar les fixacions ho pot fer qualsevol persona, només es necessita un tornavís i dues manetes, però s’ha de saber què es té entremans. Si us heu fixat, les fixacions consten d’una numeració a la puntera, on una ratlleta indica una graduació en concret. La correcta graduació d’aquesta numeració és el que es coneix com a Norma DIN, una norma universal que descriu la força de desenganxament dels topalls. Així, per exemple, una fixació DIN 3-10 seria en un principi idònia per a un esquiador que pesi entre els 30 i els


El quadre que va a missa Pes

Alçada

Longitud de la sola - de 250 251 a 270 271 a 290 10-13 kg 0.75 0.75 14-17 kg 1.00 1.00 0.75 18-21 kg 1.50 1.25 1.00 22-25 kg 1.75 1.50 1.50 26-30 kg 2.25 2.00 1.75 31-35 kg 2.75 2.50 2.25 36-41 kg 3.50 3.00 2.75 42-48 kg - de 148 cm 3.50 3.00 49-57 kg 149-157 cm 4.50 4.00 58-66 kg 158-166 cm 5.50 5.00 67-78 kg 167-178 cm 6.50 6.00 79-94 kg 179-194 cm 7.50 7.00 95 i més kg + de 195 cm 8.50 10.00 11.50 * el valor de la longitud de la sola està pres en mil·límetres

291 a 310

311 a 330

+ de 331

1.25 1.50 2.00 2.50 3.00 3.50 4.50 5.50 6.50 8.00 9.50 11.00

1.50 1.75 2.25 2.75 3.50 4.00 5.00 6.00 7.00 8.50 10.00

1.75 2.00 2.50 3.00 3.50 4.50 5.50 6.50 8.00 9.50

En bon estat Un bon manteniment sempre afavoreix el correcte treball d’una fixació, i d’aquesta forma es pot gaudir d’una gran jornada d’esquí amb la màxima seguretat. Recordeu:

100 quilograms. Un valor que s’estableix en funció de l’alçada, longitud de la bota i pes, però la suma d’aquests tres paràmetres no va a missa, ja que també intervenen altres factors, com ara el nivell d’esquí o la forma d’esquiar. Emperò, sempre s’aconsella que una persona que comenci no porti una numeració massa alta. I, amb independència d’aquestes dades, és recomanable dur els esquís a una botiga especialitzada al principi de la temporada, perquè passin una revisió, en la qual s’inclou la posada al dia de les fixacions, així com revisar-les després dels 20 dies de la seva utilització. 

1. S’aconsella dur les fixacions a revisar abans que comenci la temporada i després dels 20 dies de la seva utilització.

2. El més convenient és protegir la fixació durant el seu transport quan la dugueu dalt del cotxe. Una funda per a fixacions, una bossa portaesquís o un cofre serien les millor forma de transportar els esquís.

3. Un cop s’acaba la temporada, cal guardar els esquís en un recinte amb unes condicions ambientals apropiades. Amb això s’evita el risc de corrosió o de congelació del mecanisme de la fixació, provocat per la penetració de la neu, la humitat o la pols. I, per protegir el mecanisme encara més i millor, s’aconsella tancar la talonera.

79


CLUBS FCEH Delegació central Asociación Española de Mushers (AEM) Joan d’Àustria, 5, baixos 1 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. / Fax: 93 780 57 50 Barcelona Curling Club (BCC) Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel.: 607 83 38 89 Club d'Atletisme Calella (CACSB) Pistes d'Atletisme Apartat de Correus 22 08370 Calella (Barcelona) Tel. / Fax: 93 769 02 48 Club Alpí Falcó (CAF) Sant Pau, 77 baixos 08201 Sabadell (Barcelona) Tel.: 93 726 90 66 Fax: 93 726 86 09 Centre Excursionista de Castellar (CASTE) Colom, s/n (Ateneu) 08211 Castellar del Vallès (Barcelona) Tel. / Fax: 93 714 73 05 Club d'Esquí Alpí Sabadell (CEAS) Avda. de la Concòrdia, 39-41, 5è 3a 08206 Sabadell (Barcelona) Tel. / Fax: 93 717 64 11 Club d’Esquí Berguedà (CEB) Pio Baroja, 6, baixos 08600 Berga (Barcelona) Tel. / Fax: 93 821 16 74 Centre Excursionista de Catalunya (CEC) Paradís, 10, principal 08002 Barcelona Tel.: 93 315 23 11 Fax: 93 315 14 08 Centre Excursionista Terrassa (CET) Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa (Barcelona) Tel. / Fax: 93 733 38 04 Club Mushing L'Obac (CMO) Maestrat, 9, entl. 2a 08225 Terrassa (Barcelona) Tel.: 637 56 31 32 Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) Rambla del Celler, s/n 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 674 53 96 Fax: 93 675 05 68 Club d'Esquí La Coma (COMA) Carles Riba, 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 629 73 89 10 Fax: 93 589 41 05 Centre Quitxalla Excursionista de Puig Reig (CQUIE) Les Abelles, 30 08692 Puig Reig (Barcelona) Tel.: 93 829 01 66 Club de Cúrling Esporting l’Olla (CSO) Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt (Barcelona) Tel.: 93 841 65 10

Drac Esquí Club (DRAC) Pere Aldavert, 4 08230 Matadepera (Barcelona) Tel. / Fax: 93 730 06 00 Entitat Cultural Gos Blanc (ECGB) Rambla Guipúscoa, 15, at. 1 08018 Barcelona Tel. 669 29 37 59 Futbol Club Barcelona (FCB) Arístides Maillol, s/n 08014 Barcelona Tel.: 93 496 36 00 Fax: 93 496 37 91 Club d’Esquí Granollers (GRAN) Casal de l’Esport Girona, 50 08400 Granollers (Barcelona) Tel.: 93 879 36 80 Club d'Esquí Port del Comte (PC) Santa Isabel, s/n 25282 Sant Llorenç de Morunys (Lleida) Tel.: 973 49 23 75 Reial Automòbil Club Catalunya (RACC) Diagonal, 687 08028 Barcelona Tel.: 93 495 50 00 Fax: 93 495 55 52 Unió Caravanista de Catalunya (SEUCC) Aragó, 416, 1r 3a 08013 Barcelona Tel.: 93 245 05 00 Agrupació Sant Jordi Empleats Caixa Estalvis Catalunya (SJ) Diputació, 188, baixos 08011 Barcelona Tel.: 93 453 80 27 Fax: 93 453 32 62 Club d’Esquí Solsona (SOL) Casal de Cultura, local 27 25280 Solsona (Lleida) Tel.: 608 73 52 17 Fax: 973 48 38 75 Unió Excursionista Catalunya - Mataró (UEC-M) Nou, 29 08301 Mataró (Barcelona) Tel.: 629 824 376 Fax: 93 797 23 68

Delegació occidental

Delegació oriental

Club d’Esquí i Muntanya Vall de Boí (BOÍ) Edifici Isard, Esc. D baix 1a El Pla de l’Ermita 25528 Taüll (Lleida) Tel.: 676 200 400

Banyoles Esquí Club (BANY) Pl. Miquel Boix (local ACB) 17820 Banyoles (Girona) Tel.: 619 763 048

May Luengo Esquí Club (MLEC) Apartat de Correus 208 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 50 00 Fax: 972 14 50 02

Bisaura Esquí Club (BEC) Mestre Quer (Pavelló Municipal), Ap. Correus 34 08580 Sant Quirze de Besora (Barcelona) Tel.: 619 76 30 48

Manlleu Esquí Club (ECM) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu (Barcelona) Tel.: 93 851 14 06

Club Esquí Vall de Cardós (CARDÓS) Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós (Lleida) Tel.: 973 62 30 26 Fax: 973 62 31 73 Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya (CEFUC) Apartat de Correus, 52 25700 La Seu d’Urgell (Lleida) Tel.: 973 35 17 62 Centre Excursionista Lleida (CEL) Comerç, 25 25007 Lleida Tel.: 973 24 23 29 Fax: 973 23 44 97 Club d'Esquí Nòrdic de L’Arp (CENA) Carretera de l'Arp, s/n 25717 Tuixent (Lleida) Tel. / Fax: 93 721 93 48 Club d'Esquí Portainé Pallars (CEPP) Avda. Flora Cadena, 6 25594 Rialp (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 12 09 Club d’Esquí Pobla de Segur (CEPS) C/ de la Font, s/n Apartat de Correus 44 25500 La Pobla de Segur (Lleida) Tel.: 699 304 030 Fax: 93 457 46 66 Club Pirinenc Andorrà (CPA) Terra Vella, 2 Andorra La Vella Tel.: 00 376 82 28 47 Fax: 00 376 86 74 67 Club Espot Esquí Club Valls d’Àneu (EEC) Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 61 56 Federació Andorrana d’Esports de Gel (FAEG) C/ Major, Edifici Cal Metge AD 100 Andorra La Vella

Unió Excursionista Catalunya-Sants (UEC-S) Jocs Florals, 51 08014 Barcelona Tel.: 93 332 54 94 Fax: 93 331 10 12

Grup Empresa Ribagorçana (GER) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert (Lleida) Tel. / Fax: 973 69 04 72

Unió Excursionista de Sabadell (UES) Salut, 14-16 08202 Sabadell (Barcelona) Tel.: 93 725 87 12 Fax: 93 725 05 90

Global Club Esportiu Pallars (GLOBAL) Carretera Berradé, s/n 25597 Espot (Lleida) Tels.: 973 62 40 58 i 648 01 34 33 Fax: 973 62 40 63 Club d'Esquí Les Heures (HEURES) Passatge Pompeu, 2 25006 Lleida Tel.: 973 23 59 86 Fax: 973 72 76 29

Club d'Esquí Bellver (BELLVER) Torre Sant Josep, s/n 25720 Bellver de Cerdanya (Lleida) Tel.: 973 51 00 16 Club Alpí Núria MasellaCerdanya (CANMC) Av. Pirineus, 23 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 05 79 Fax: 972 88 30 41

Club Esquí Lúdic i Tècnic Cerdanya - Masella (ELIT) C/ Nord, 27 17538 Alp (Girona) Tel.: 627 59 15 46 Fax: 972 14 43 30 Club d’Esquí Fontalba (FON) Passeig Taga, 5 17534 Ribes de Freser (Girona) Tel. / Fax: 972 72 90 75

Club Alpí Queralbs-Núria (CAQN) Plaça de la Vila, s/n 17534 Queralbs (Girona) Tel. 616 51 16 95

Grup Excursionista Campdevànol (GEC) Puigmal, s/n 17530 Campdevànol (Girona) Tel.: 972 71 21 71

Club d'Esquí Alpí Pirineus (CEAP) Esglèsia, s/n Edifici Cèrvol Blanc 17537 La Molina (Girona) Tel.: 93 330 30 08

Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel.: 972 20 29 46 Fax: 972 20 50 88

Setcases Esquí Club (CASES) Jesús, s/n 17867 Setcases (Girona) Tel.: 972 13 60 89

Club d’Esquí Girona (GNA) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tel.: 972 20 38 02 Fax: 972 21 47 26

Cerdanya Esquí Club (CCE) Puigpedrós, 7, B-2 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 636 99 05 33

Club d'Esquí Llívia (LLIVIA) Poliesportiu Fòrum C/ de l’Esport, s/n 17527 Llívia (Girona) Tel.: 972 14 61 00 i 640 01 34 33 Fax: 972 14 62 96

Club Esquí Internacional (CCI) C/Major, 50, baixos 17520 Puigcerdà (Girona) Tel. 627 49 84 61 Club Esquí Alpí Ceretà (CEAC) Major, 50 Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 07 74 Fax: 972 88 30 32 Club Esportiu Masella Team (CEMT) Avda. Peu de Pista, s/n 17538 Masella (Alp) Tel.: 972 14 40 00 Fax: 972 89 00 78 Centre Excursionista de Ripoll (CER) Passeig de Sant Joan, 1 17500 Ripoll (Girona) Tel.: 972 70 07 59 Esquí Club Cim (CIM) C/ Ganduxer, 10, 6 2a, esc A 08021 Barcelona Tels.: 93 727 83 68 i 606 36 57 14 Club Gel Puigcerdà (GPUIG) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà (Girona) Tel. / Fax: 972 88 18 27

Torb Esquí Club (TORB) Ctra. Tavascan, km 9’5 Tel.: 650 494 819 Fax: 934 56 90 01

80

La Molina Club d’Esports (LMCE) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 21 41 Fax: 972 89 21 37 Esquí Club Mega Neu (MEGA) Edifici Pla del Roc, Avda. Supermolina, s/n 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 14 50 62 Freestyle Club Ski & Snow La Molina (FCSS) Xalet Pista Llarga, s/n 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 22 99 Fax: 972 14 51 19 Club d’Esquí Puigcerdà (PEC) Apartat de Correus 32 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 00 93 Fax: 972 14 00 96 Club Poliesportiu Puigcerdà (PPUIG) Apartat de Correus, 11 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 02 43 Fax: 972 88 19 79

Ski Club Camprodon (SCC) Ctra. de Molló, km 11’300 (Pavelló Llandrius), desp. 2 17867 Camprodon (Girona) Tel.: 972 74 08 84 Fax: 972 74 07 37 Club Esportiu La Surfera Gironina (SG) Calvé, 47 17200 Palafruguell (Girona) Tel.: 651 40 61 15 Fax: 972 61 22 48 Club d’Esquí Torelló (TEC) Apartat de Correus 147 08570 Torelló (Barcelona) Tel.: 93 850 51 46 Fax: 93 859 10 26 Voltregà Esquí Club (VCE) Mn. Jaume Arboç i Tor, 28 08512 Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona) Tel.: 93 857 06 35 Fax: 93 851 22 56 Club d’Esquí Vic (VIC) Apartat de Correus 129 08500 Vic (Barcelona) Tel.: 93 886 00 13

Delegació Val d'Aran Ainhoa-Copos Skiclub (ACEC) Edifici Elurra 25539 Betren (Lleida) Tel.: 606 951 147 Associació Excursionista Montanha Aran Club (MAC) Santa Creu, 12 25598 Salardú (Lleida) Tel.: 973 64 41 86 Club Aranés d'Esports d’Iuern (CAEI) C/ Arnals, 7, baixos 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 20 57 Fax: 973 64 24 09 Club d'Esquí Val d’AranVielha (CEVA) Apartat de Correus 8 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 02 15 Fax: 973 64 28 19 Club Esports de Gèu Val d'Aran (CEGVA) Palai de Gèu Avda. Garona, 33 Apartat de Correus 86 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 649 31 11 46 Fax: 973 64 28 75 Club Hockey Gèu Aran (CHGA) Avda. Garona, 17, bloc 1A 25530 Vielha (Lleida) Tel. 973 64 00 65 Secció Esportiva de l'Escola d'Esquí Aran Aneu (SCEE) Santa Creu, 55 25598 Salardú (Lleida) Tel.: 973 64 60 83


neu professionals


BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA FEDERAT Cognom 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cognom 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DNI. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Adreça. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

TargeNeu 56 euros

Codi Postal. . . . . . . . . . . .Població. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Telèfon. . . . . . . . . . . . . . . Data de naixement. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Número de TargeNeu temporada anterior. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DADES DEL COMPTE BANCARI Caixa o Banc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

TargeNeu família: 56 euros cadascun dels tres primers membres 39 euros a partir del 4rt

Codi entitat. . . . . . . . . . Oficina. . . . . . . . DC. . . . . . Núm. compte. . . . . . . . . . . . . . Nom del titular del compte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DNI. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Signatura

...............

Targefons: 39 euros

Targegel: 39 euros

Més informació: Federació Catalana d'Esports d'Hivern C/ Balmes, 191, 5è 1a | 08006 Barcelona Tel.: 934 155 544 | Fax: 932 378 526 www.fceh.cat | a/e: info@fceh.org


PREPARE FOR SPEED

WAX YOUR SIDEWALL

NUEVOS MODELOS RACETIGER CON SPEEDWALL TECHNOLOGY Las superficies laterales del esquí no son sus límites, sino una continuación de la superficie de contacto con la nieve. Las paredes del SPEEDWALL pueden ser enceradas y recibir los mismos tratamientos que las suelas. Para atletas que exigen mucho más. Tiempo y éxito se miden en centésimas de segundo y estos factores decisivos pueden lograrse. La tecnología SPEEDWALL es el resultado de ese conocimiento. ¡PREPÁRATE PARA LA VELODAD!.

RACETIGER-VOELKL.COM

BM Sportech S.A. volkl@bmsportech.es www.voelkl.com


PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ESPORTS D’HIVERN

ANY XIII • TEMPORADA 09/10 • NÚM.3 www.esportsdhivern.cat

REVISTA ESPORTS D'HIVERN

ANY XIII

TEMPORADA 2009-2010

NÚMERO 3

ESPORTS D’HIVERN

ESQUIAR A L’ETNA  ISPO WINTER: AVANÇ DE NOVETATS 2010-2011

www.laneualdia.cat

PVP: 3,5 EUROS

 JOCS DE 2010 A VANCOUVER  BARCELONA VOL ELS DE 2022  COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ 2009-2010  I TOTES LES NOTÍCIES I L’ACTUALITAT

Profile for Revista Esports d'Hivern

Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2009-2010  

revista oficial de la federació catalana d'esports d'hivern

Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2009-2010  

revista oficial de la federació catalana d'esports d'hivern

Advertisement