Page 1

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESPORTS D’HIVERN

ANY XVIII • TEMPORADA 15/16 • €NÚM.3 • PREU 4€

www.laneualdia.cat

Aventura 8 414090 104050

00049

www.esportsdhivern.cat

Svalbard i Alaska

Entrevista

Novetats

Competició

Benjamin Raich ISPO 2016 Copa del Món


Àlex Tremps. Arxiu d’Imatges del PTCBG

o x i e t r e v i Em d s c i m a s l e amb ! s e t l a s é m s e t o c s e l a


editor i director

sumari

Panxo Pi-Suñer Cañellas

cap de redacció

018

Celes Piedrabuena

disseny i maquetació

Pancho Pi-Suñer Osés

col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Roger Salarich , Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Toti Rossellò, Marcos Pérez de Rozas, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto, publicitat

Marta Faya Tel.: 932 111 146 administració

032

María Jesús Torres

correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya

042

050

056

redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressió

Impresia (PRINTED IN SPAIN) distribució

SGEL (Barcelona) Tel. 932 616 974 preu

4 Euros, IVA inclòs edita

Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 , Baixos 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 @ redacció: hivern@mpd.es @ publicitat: mpd@mpd.es Dipòsit Legal: B-17593-1996 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D’HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d’Hivern, i és liure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Federació Catalana d’Esports d’Hivern President: Oscar Cruz Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E

Seccions 002 004 060 094

editorial notícies competició clubs

Reportatges 018 032 038 042 050 056 074 078 084 088 090

material: Novetats ISPO 2016 reportatge: Una aventura de cine técnica: Photo Stop competició: Copa del Món entrevista: Benjamin Raich entrevista: Laura Orgué estació: La Molina competició: Freeride World Tour competició: Skiers Cup taller: com guardar el material imatge: silenci i despedida

078

084

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

08818 Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat Revista membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de ANY XVIII TEMPORADA 15-16/ NÚM. 3 Foto: @ RedBull Content Pool

1


editorial © Garret Grove

de les quals els esports d’hivern en formen part bàsica durant els mesos freds. El desenvolupament de l’oferta d’allotjament de les valls també és més intens perquè l’arribada de practicants i esportistes a les pistes fa que es reactivi el sector serveis. Si la temporada és bona, és un goig veure com les reserves hoteleres pugen en els establiments ubicats a prop de les pistes, que fins i tot arriben a penjar el cartell de complet. Segons el darrer estudi encarregat a Catalunya, elaborat per ESADE i la Universitat Pompeu Fabra, en total, la economia generada per cada euro de despesa en forfet és de 12,37 €. Les pistes d’esquí a més contribueixen a la projecció d’aquests pobles de muntanya i a la promoció del conjunt del Pirineu català com a destí turístic i esportiu. Sempre que la viabilitat de les estacions com a motor econòmic sigui compatible amb el medi natural, caldrà continuar defensant tot allò que les estacions d’esquí representen per a les valls, com una senya d’identitat del esports d’hivern, que esdevenen tant importants per una gran part del territori català.

Els Esports d’Hivern, motor económic dels Pirineus Després de molts alts i baixos i de patir per la falta de fred i neu, escric aquestes línees avui diumenge 21 de febrer, en un cap de setmana on les estacions d’esquí catalanes han rebut la millor afluència de visitants d’aquesta temporada. Per sort la baixada de les temperatures ha permès que les estacions reprenguin la seva activitat i que es torni a engegar el motor econòmic que aquestes representen per a les valls del Pirineu. No podem imaginar, per molt que ens esforcem, uns Pirineus sense pistes. I es que tal i com ens fan constar els estudis de l’Administració turística i els balanços de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), les estacions d’esquí alpí i fons de casa nostra són un dels principals motors del desenvolupament de les comarques pirinenques. El seu protagonisme com a peça clau en la dinamització de molts aspectes de la vida d’aquests pobles i gents, ja ningú la qüestiona. Es parla de llocs de treball. I és ben cert. El turisme de neu i la pràctica dels esports d’hivern generen directa i indirectament llocs de treball. Penseu que més d’un 25% de la gent de les comarques de muntanya viuen de les activitats turístiques i residencials,

Oscar Cruz i Dalmau President de la FCEH 4


Córrer és de covards Quan era jove i amb certa gràcia recordo com el meu pare i jo repetíem de tant en tant aquesta frase i ens miràvem amb complicitat, tot recordant unes paraules atribuïdes al jugador del Barça Charly Rexach, qui tenia en la capacitat tècnica la seva principal virtut i no pas en la velocitat. He triat aquest titular perquè hi ha esquiadors que a la que ja pugen les temperatures i el sol escalfa més del compte ja aparquen els esquís i fan via cap a la platja. Mai m’ha semblat una manera de fer encertada, però menys aquesta temporada, marcada per la seva irregularitat. De ben segur que aquesta temporada molts són els esquiadors que no han pogut castigar les soles i els cantells dels seus esquís com a ells els hagués agradat, jo el primer, sent la neu primavera un terreny de joc idoni per aquesta finalitat. La recta final de la temporada presenta l’handicap que fa més calor i que la neu s’espatlla abans, però té la part positiva que no acostuma a fer tant de fred, que s’esquia molt agradablement, que el forfet

és més econòmic i que a més a més les pistes no estan gens massificades. Un escenari idíl.lic que seria una pena deixa escapar, sobretot si es pensa en els cops que ens hem maleït per no poder gaudir d’una jornada d’esquí com haguéssim volgut aquesta temporada pels capricis de la meteorologia. Sembla mentida, però els dies no corren, volen i a la que ens vulguem adonar, el blanc de la neu donarà pas al verd de l’herba. Ja hi haurà temps d’anar a la platja, però jo sóc dels qui pensa que, mentre hi hagi bona neu, res com gaudir de l’esquí. Després, quan decidim que ja toca tancar la paradeta fins al proper hivern, recordeu que els esquís i les botes s’han de guardar com toca, raó per la qual trobareu en aquest número de la revista un article del guru Marc Gombau, mestre dels Mestres en el manteniment d’esquís i botes. Celes Piedrabuena Redactor en cap d’Esports d’Hivern 5


notícies Compacten la màscara LCG d’Scott sense restar-li prestacions La clau per a que una màscara amb lents intercanviables sigui operativa a la muntanya és la faciltat d’ús. En aquest aspecte Scott ja la va clavar la temporada passada amb el model LCG. El seu mecanisme és tant senzill que es pot ajustar amb guants i sense guants, amb una mà o amb les dues. A més, la segona lent ve protegida en una funda rígida que gairebé no ocupa espai. Ara, per a poder arribar a tots els públics, Scott ha reduït les dimensions de la màscara, però sense restar ni un punt de qualitat ni de camp de visió. Simplement, com indica el seu nom, l’ha compactat. La seva escuma hipo-alèrgica de triple densitat i el Fit System garanteixen la màxima comoditat i una estètica que pot seduir des de el més veterà al jove més radical. www.scott-sports.com

Goldbergh rep influències franceses Hivern a Courchevel, el Pol Nord i Bàsics d’alta tecnologia. Aquests són els tres temes en els que es pot dividir la col.lecció d’hivern de la marca esportiva de luxe Goldbergh. La nova col.lecció, representada per la model francesa Zoe G, una fanàtica de l’esquí, s’adreça a les dones fortes, modernes i independents, sense tenir en compte l’edat. Els colors dominants són el blanc i el negre, amb un lluminós groc, un blau, un vermell i un taronja com a colors secundaris. www. goldbergh.com

La comoditat d’una jaqueta no està renyida amb l’elegància Comoditat i impermeabilitat. Aquestes són dues de les principals característoques de la Heatzone 1000 Turbodown de Columbia. Garanteix l’aïllament, es beneficia del treball de la tecnologia tèrmica reflectant Omni-Heat, és del tot impermeable i transpirable amb segellat de les costures crítiques. Compta amb butxaques laterals amb cremalleres, butxaca pel forfet, corretges ajustables a la zona dels punys, dobladet ajustable amb cenyidor,part posterior amb caiguda i una caputxa ajustable. Unes qualitats tècniques a les quals suma les de l’elegància, ja que aquesta jaqueta de Columbia, a banda de ser tècnica, també és molt cómode i compte amb una estètica molt encertada. www.columbia.com

Premi per a l’Elan Ripstick 96 a Ispo Un any més Elan presentava candidatura als Premis Ispo i en aquest cas obtenia com a recompensa el premi de veure com l’esquí Ripstick 96 era considerat el millor en la categoria del fora pista. Estem davant un veritable esquí de freeride, que fa servir la darrera tecnologia i els materials més lleugers. Aquest esquí es suficientment ample per moure’s amb solvència damunt la neu pols profunda o els fora pista estrets i tècnics. El Ripstick 96 està construït amb perfil Amphibio per a una maniobrabilitat excepcional i una bona adherència als cantells, cantell lateral SST per a una transmissió d’energia directa, i la tecnologia TNT per a girs dinàmics i una conducció suau. El trobareu en les talles 174, 181 i 188, donant un radi de gir de 18 metres en 181 cm. Gregal Sport (www.gregal-sport.com) distribueix Elan (www.elanskis.com)

Skibeta, una forma ràpida d’anar a esquiar El que tots desitjem: anar a esquiar sense cues. Això, entre d’altres utilitats, és el que ens ofreix la plataforma online Skibeta, la primera plataforma que permet als usuaris comprar el forfet, llogar el material, reservar les classes d’esquí i recollir-ho tot en un únic punt. Aquesta plataforma, dissenyada per emprenadors catalans, ja funciona de moment a les estacions de La Molina, Masella i Port del Comte. www.skibeta.com

4


Vantage 90 CTI El nou Atomic Vantage 90 CTI s’agafa com un esquí alpí d’alt rendiment, però el seu All Mountain Rocker li dóna un rendiment incomparable a tota la muntanya. Estem davant un dels models superiors de la redisenyada sèrie Vantage, la gamma All Mountain més lleugera i progressiva de la firma d’Altenmark. Inclou la nova capa de malla súper rígida Carbon Tank Mesh, la qual li dóna força a l’esquí amb menys pes. És el primer esquí amb Firewall, una línia de cotes súper completa per a una increïble transmissió de potència i un perfecte ‘grip’dels cantells en neu dura. www.atomic.com

Alt rendiment i detallista La jaqueta Everest forma part de la línia exclusiva d’esquí de Colmar. L’estil es defineix per l’alternància de seccions de niló semi brillant amb una impermeabilitat de columna d’aigua de 15.000mm, amb insercions de teixit elàstic, les quals permeten una gran llibertat de moviments. Ve amb una caputxa demuntable. Les mànigues, amb ajust de cremallera als canells, estan acabades amb punys elàstics amb bucles d’anclatge polze i una pràctica butxaca pel forfet. Les cremalleres de niló de goma estan recobertes de poliuretà, el que les fa del tot impermeables. Incorpora el sistema Recco per a una ràpida recerca en cas d’un accident… www.colmar.it

Gaudeix a l’slàlom tecnològic de La Molina Volkswagen i La Molina han creat la primera pista d’slàlom tecnològic del Pirineu. Es tracta d’una nova instal.lació, situada a la pista Trampolí, que permet als esquiadors sentir-se com uns corredors professionals i a més tindran l’opció d’endur-se un record a casa, ja que la baixada queda enregistrada a través del sistema de càmeres instal. lades al recorregut. El circuit s’activa automàticament amb el forfet de La Molina. Un cop realitzada la cursa l’esquiador veu quin ha estat el seu temps a l’arribada i pot visualitzar el recorregut i descarregarse el vídeo a través del web de La Molina. www.lamolina.cat

The North Face SS16 Outdoor Collection Aquesta és una de les bosses insígnia de la marca The North Face. La trobaràs en dos grafismes diferents, el de la foto i un altre que podríem qualificar com a blau elèctric, i ambos sobresurten per la seva practicitat, ja que la bossa la podràs portar a la mà, penjadsa de l’espatlla o bé com a motxilla; mantenint, això sí les propietats que li són pròpies, com les de impermeabilitat i comoditat. www.thenorthface.es

Es premia la tasca de POC D’ençà que la marca sueca va sacsejar el mercat de l’esquí, la seguretat sempre ha estat una de les seves màximes. La prova d’aquesta declaració d’intencions la tenim en els dos premis que va obtenir en el decurs de la passada Ispo. El producte premiat amb l’or va ser l’armilla Spine VPD 2.0 amb Airbag –sistema que s’activa en 100 milisegons, protegint les cervicals, el pit, la columna, l’abdomen i els melucs. Per la seva banda, el sistema de capes POC va ser premiat en la categoria ‘Winner Award’, el qual permet a l’esquiador optimitzar el seu nivell de seguretat, personalitzant i ajustant les proteccions. Ha estat creat per a l’esquí alpí, tant pel gegant com pel descens, i es pot personalitzar en funció de la disciplina. www.pocsports.com

Quines són les destinacions de neu més demandades? Aquesta és una pregunta que sempre ens podem fer i que la major agència europea de viatges on line, eDreams, ens ha acostat. Així, Grandavlira, Baqueira, Vallnord i Formigal són les detinacions que més interès han despertat entre els seus cllients, seguides de les estacions de Sierra Nevada, Tignes, Val Thorens, Astún, Boí Taüll i Les 2 Alpes. Com cada any, el més venut són els paquets que inclouen allotjament i forfet, encara que les famílies amb nens es decanten pel tot inclòs amb les classes d’esquí. www.edreams.es/esqui

5


notícies Alessandro Perseo, director de màrquetind d’Europa de Polartec,

“EL MERCAT ESPANYOL SEMPRE HA ESTAT CLAU PER A POLARTEC” Quina importància tenen els esports d’hivern per Polartec? Són el principal mercat per a nosaltres. Quan nosaltres ens referim als esports d’hivern ho fem en el sentit més global, referint-nos a totes les activitats que es poden practicar a l’hivern. I no ens tanquem només en els esports, ja que també abracem qualsevol activitat a l’hivern. Què diferencia a Polartec de la resta de marques? Polartec és sinònim d’innovació. Som diferents a la resta perquè som una empresa líder. No seguim a cap altra. No copiem. Nosaltres creem. Quins teixits de Polartec destacaria per damunt de la resta? Et dirtia les noves versions de llana, l’Alpa i el Neoshell. Aquests tres teixits són els millors en la seva categoria, donades les seves propietats d’aïllament i protecció, i si es combinen tots junts encara funcionen millor. On ha avançat més Polartec? Polartec és líder i referent en el camp de les creacions pensades per l’aïllament, però en els darrers anys hem crescut molt en el camp de les protecció de la pell i en el teixit. Quines novetats té pensades Polartec per al proper hivern? Ens esperen grans innovacions i aportarem noves solucions per als esports d’hivern, no només per l’esquí, i en general a totes les activitats que els esportistes poden dur a terme en els mesos mes freds. On ha de millorar encara més Polartec? Nosaltres hem llançat al mercat un munt d’innovacions. Això és el que fem i el que volem seguir fent i on hem de millorar en el futur. Com s’ho fa Polartec per a streballar amb les millors marques? Els clients contacten amb Polartec perquè ens reconeixen com una marca líder en el mercat. Després, treballem plegats amb els clients per innovar i resoldre els problemes que es puguin presentar. I, quina importància dóna Polartec al mercat espanyol? Sempre ha estat un mercat clau per Polartec en els darrers 30 anys, tot i que és cert que en el darrer any hi ha mercats que han crescut més, però creiem que el mercat espanyol té potencial per tornar a ser el que era.


PONEMOS A PRUEBA EN EL LUGAR MÁS FRÍO E INHÓSPITO QUE CONOCEMOS: NUESTRA TIERRA.

MT. HOOD, OREGON. 2.00 DE LA NOCHE.

En Columbia estamos acostumbrados a los glaciares. Forman parte de nuestro entorno en el Pacífico NO. y son el entorno perfecto para poner a prueba nuestra nueva parka Heatzone 1000 TurboDown. Con forro Omni-Heat Reflective y confección aislante TurboDown Wave, te mantendrá abrigado todo el tiempo que permanezcas allí arriba. Más información en columbia.com. #TESTEDTOUGH

7


notícies

Gerard Figueras pren possessió com a nou secretari general de l’Esport El nou secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, ja ha pres possessió del càrrec en un acte que va tenir lloc al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, i en el qual es va fer el traspàs de funcions amb el secretari general sortint, Ivan Tibau. Un cop fet efectiu el relleu al capdavant de l’organisme, Gerard Figueras expressava l’agraïment a la tasca desenvolupada per Ivan Tibau, “un excel. lent mestre”, que “ha dignificat” l’esport del país durant 5 anys “de grans dificultats”, i ha explicat que comença una nova etapa en què “l’esport ha de ser protagonista, no espectador” en el procés que viu Catalunya. Per això, el flamant secretari general de l’Esport avançava que una de les prioritats del nou mandat serà “enfortir el sistema esportiu des del vessant públic, amb diàleg amb totes les administracions, i el vessant privat i associatiu”, treballant de prop amb els clubs i entitats com la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Unió de Consells Esportius de Catalunya i la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. En segon lloc, Gerard Figueras subratllatva que treballarà per construir les estructures d’estat en l’àmbit esportiu, “sobretot en l’esfera internacional, per quan el país esdevingui independent”. Durant l’acte, i en un intercanvi d’obsequis, Ivan Tibau entregava simbòlicament a Gerard Figueras una cartera, la que va utilitzar Josep Lluís Vilaseca, el primer secretari general de l’Esport als anys 80, mentre que Figueras li lliurava una placa d’agraïment i reconeixement de part de l’equip de col.laboradors que han treballat amb ell a la Secretaria.

Jaqueta Elevation Shell de Helly Hansen, ànima freeride Si t’agrada esquiar amb la neu a l’alçada del genoll hauries de valorar equipar-te amb aquesta jaqueta. Pensada pel freeride incorpora les últimes tecnologies de la marca noruega com la membrana impermeable i transpirable Helly Tech Professional i el sistema de gestió de la calor corporal H2Flow, el qual permet regular la temperatura corporal en funció de les condicions meteorològuiques. D’altre banda, incorpora un munt de butxaques, la caputxa ajustable és compatible amb el casc o el sistema de rescat avançat Recco. www.hellyhansen.com

Es presenta el 9è Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya Poques convocatòries poden ser tant encertades com aquesta, sobretot després de l’irregular any de neu que hem tingut. Del 2 al 4 de març té lloc a Sant Julià de Lòria, Andorra, el IX Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya, en el decurs dels qual es plantejaran els grans reptes de les destinacions de muntanya. El Congrés –que va ser presentat a Barcelona– va ser creat pel govern d’Andorra l’any 1998, conjuntament amb l’Organització Mundial de Turisme (OMT), amb la voluntat de construir un fòrum de debat permanent sobre el desenvolupament i la sostenibilitat del turisme en zones de muntanya. El Congrés está dividit en sis sessions de treball, i compta amb la intervenció de més d’una trentena de ponents que són referència en el seu sector, i en el decurs del mateix es posaran sobre la taula temes com redescobrir la muntanya, diversificar l’oferta i millorar la competitivitat, l’organització d’esdeveniments esportius, la desestacionalització o la gestió de recursos són alguns dels temes que es tractaran en aquest fòrum mundial de turisme de neu sota l’enunciat ‘Mountainlikers: esport i aventura, una combinació prometedora’. Des del seu inici, aquesta convocatòria ha tractat els temes més innovadors i ha acostat a Andorra els experts de més prestigi en el seu sector professional. www.congresdeneu.ad

Parla, escolta i enregistra amb el nou guant de Level Tot això és possible gràcies al nou sistema NFC, el qual té la virtut de facilitar l’accés a parlar pel mòbil, escoltar música o gravar amb la càmara de vídeo des de els guants. Tot això sense haver de treuret el dispositiu mòbil de la teva butxaca. Csom ho fa? Cada dit del guant incorpora un xip NFC que té asignada una funció concreta. Després, al teu mòbil et descarregues l’App que controla cada dit. Finalment, quan el dit desitjat s’apropa al mòbil realitza la funció que volem activar. Ah! I també protegeix del fred, com no. www.levelgloves.com

8


notícies Inspirada en la muntanya Les noves Dragon XP Cross Performance s’adapten a qualsevol activitat i destaquen per fer servir l’Adaptive Technology, afegint-li característiques com les patilles intercanviables, lents ‘performance’ polaritzades i tecnologia H20 que fa que les ulleres flotin si cauen a l’aigua. Hi ha quatre models – SeafarerX, WatermanX, EnduroX i MountaneerX– cadascun enfocat a una activitat. www.europe.dragonalliance.com

Smith patrocina els snowparks de Grandvalira Coincidint amb el World Snow Day, el Dia Internacional dels esports a la neu, Grandvalira i la marca Smith van iniciar la seva relació de patrocici als tres snowparks: el d’El Tarter, el d’en Xavi i el de Peretol. Els 24 instructors de la secció de freestyle de l’estació aniran equipats amb màscares i cascos Smith. D’altre banda, Smith també equiparà a seleccionats monitors de l’Escola d’Esquí i Snowboard. Aquest acord és per aquesta temporada, però es podria estrendre a properes campanyes. Recordem que Grandvalira és un referent en el camp del freestyle, ja que a l’oferta dels seus tres snowparks hi suma competicions referents com el Grandvalira Total Fight. Smith Optics (www.smithoptics.com) és distribuida per Jorcani (www. jorcani.com)

Skitude, l’aplicació per a amants de la neu que s’exporta Skitude s’ha convertit en un dels proveïdors d’aplicacions mòbils a mida de referència per a les estacions d’esquí en l’àmbit internacional. Les seves aplicacions permeten compartir dies d’esquí entre els usuaris, entrar en rànquings i guanyar grans premis. A més, els esquiadors poden competir en els reptes que proposen, aconseguir grans premis fent el que més els agrada, compartir els quilòmetres esquiats, les fotografies de la jornada o crear un perfil amb les seves estadístiques. www.skitude.com


Tavascan, Premi Turisme de Catalunya L’estació de Tavascan ha rebut el Premi Turisme de Catalunya en la categoria d’Innovació en convertir-se en la primera estació de l’Estat que disposa d’una sèrie de circuits inclusius. Aquests –englobats dins de l’enunciat ‘Sumant capacitats’– els va incorporar a la seva oferta la temporada 2014/2015, oferint a qualsevol persona gaudir d’uns recorreguts siguin quines siguin les seves capacitats. El circuit inclusiu Anna Vives és apte per a les persones amb mobilitat reduïda, cegues, sordes… i en els recorreguts es pot practicar esquí de fons adaptat, raquetes de neu, esquí nòrdic i esquí amb trineu. Aquesta brillant iniciativa promoguda per Tavascan, compta amb el suport de la Diputació de Lleida i és impulsada per la Fundació Itinerarium. www.tavascan.net

Més de 10.000 baixades en l’Audi Ski Kronos de Baqueira Beret Des que va començar a funcionar a mitjans de desembre aquesta instal.lació gratuïta que barreja una fàcil competició amb l’alta tecnologia en vídeo i les xarxes socials ha causat furor sumant més de 10.000 baixades, en un divertit gegant d’uns 200 metres de longitut. Aquesta instal.lació, que compta amb unes 12 portes, està oberta a tots els esquiadors i s’ha muntat al costat de la terrassa del Restaurant 2200 per a més espectacle. Es grava en vídeo de manera automàtica la baixada de cada esquiador que, després de descarregarse-la del web www.baqueira.es, la pot compartir en xarxes socials.


notícies No deixis escapar aquesta oportunitat única Hi ha oportunitat a la vida que et passen per davant i que cal aprofitar, i aquesta és una d’elles, ja que no sempre se’t presenta l’opció de prendre part en una història com la dels Gore-Tex Haghlöfs High Camp. Si t’apuntes a aquest camp gaudiràs de tres dies d’activitats de muntanya, d’esquí de travessa, freeride, campaments en alçada i projeccions. Realitzaràs les teves activitats en compantia del rider de Haglöfs Joaquín Vena i dels guies de Guide Val d’Aran. La cita, del 17 al 20 de març i afanyat, que les places són limitades. www.guidevaldaran.com/highcamp

Luis Fortun, responsable de Leki a Espanya: “Cap marca del mercat compta amb un sistema de seguretat com el de Leki” Viper, amb la seva marca Leki, patrocina durant la temporada 2015-2016 als equips de tecnificació d’esquí alpí de la FCEH. Leki s’implica amb les federacions i el món de la competició acompanyant els millors esquiadors de tot el món. Parlem amb el màxim responsable de la marca a casa nostre, que ens explica perquè dóna suport a la FCEH i què representa per a ells.

Söll patrocina els atletes de Barcelona als International Childen’s Winter Games La marca espanyola va vestir als atletes representants de Barcelona en aquest esdeveniment únic, que enguany es van celebrar a la ciutat d’Insbruck, Àustria. La marca de Barcelona ja havia patrocinat esdeveniments nacionals en esquí alpí, però no un equip com el de Barcelona per a una competició com aquesta. Albert Vicent, el seu fundador i director, afirma que “per a tot l’equip de Söll és un orgull comprobar com milers d’esquiadors vesteixen la nostra marca mentre lllisquen per les diferents estacions”. www.sollworld.com

En què consisteix el sistema de seguretat Trigger S de Leki? Es tracta d’un sistema de seguretat que integra guant i bastó. Aquest sistema de seguretat, el podem trobar en els guants i bastons de la marca? El sistema de seguretat està en el puny i la connexió es realitza a través d’un cèrcol de niló muntat a la corretja o directament a 360ª en els guants Leki. El sistema està pensat perquè qualsevol usuari pugui beneficiar-se del sistema adquirint bastons Leki amb sistema Trigger. Aquells usuaris que a més disposin de guants Leki, gaudiran de la comoditat de portar la connexió integrada en el seu guant. Quines són els seus avantatges? A part de la comoditat, sensibilitat, tracció a transmissió de forces, redueix fins a un 20% les lesions típiques de l’esquiador gràcies al seu sistema d’alliberament de la corretja en caiguda.

Fes-te amb els esquís de la Copa del Món de Grandvalira

Quina diferència trobem entre el sistema de sseguretat de Leki i d’altres que hi ha al mercat? Cap marca del mercat compte amb un sistema de seguretat com el de Leki, amb moll per alliberar la corretja abans determinades forces i amb l’opció de tenir integrada la corretja en el teu guant

Si una Copa del Món ja és de per si una activitat que no s’oblida mai, què podem dir dels seus esquís oficials. Per fer que aquesta ocasió encara sigui més rodona, Blossom ha dissenyat uns esquís exclusius, en edició limitada i numerats, basats en la Copa del Món. Aquests innovadors esquís estan produïts a la fàbrica italiana de la firma d’acord amb el model Blossom Grear Shape. És un esquí pensat per adaptar-se a diferents tipus de neus i oferir un excel.lent nivell de rendiment i versatilitat, ja que combina les qualitats esportives dels models d’alta competició amb l’agilitat i el confort dels destinats als esquiadors de pista de bon nivell. Els podeu aconseguir a: www.grandvalira.com/ca/copa-del-mon-desqui-alpi-2016, per 900 euros.

És un sistema que és fa servir en l’alta competició. Des de quan? El sistema està present en competició des del seu llançament al mercat fa aproximadament nou anys. A més Leki compte, al costat de la seva col.lecció estàndard, amb una línia de proteccions específiques per bastons Leki amb el sistema. Leki (www.leki.com) és distribuïda per www.viper-sportcom

12


LY N S E Y D Y E R Foto: Lynsey Dyer

#BEAHERO


notícies ,

Entrevista Illan Botines Solà, gerent Tuga Active Wear: “Equipar als esportistes de tecnificació de la FCEH ens aporta pretigi” L’arxiu històric de la FCEH en les millors mans possibles i accessible al públic

Quin és l’origen del nom Tuga? Perquè aquest nom? L’origen representa la necessitat que varem detectar fa uns anys dins el món de la competició de peces personalitzades d’altes prestacions. El nom va sorgir de la fascinació que tenim per les tortugues i la seva capacitat per adaptar-se i sobreviure al llarg dels segles tot i les inclemències meteorològiques. La idea era crear un producte que a l’igual que les tortugues s’adaptés a les necessitats que té el cos de ventilar, transpirar o escalfar, en funció de cada activitat.

El 19 de febrer va tenir lloc l’acte de presentació del tractament arxivístic del fons documental de la FCEH. L’acte, que es va dur a terme a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, va comptar amb la presència del Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Sr. Jùsep Boya, el President de la FCEH, Sr. Oscar Cruz, el President del Consell Comarcal de la Cerdanya, Sr Ramon Moliner i l’alcalde de Puigcerdà Sr. Albert Piñeira.

Tuga Active Wear és una empresa catalana que neix d’un grup de persones amb interessos comunes. Quins? La passió per l’esport, per la natura i per les coses ben fetes. Nosaltres som practicants de diferents disciplines i volíem millorar el producte que en aquell moment existia per la pràctica de l’esport.

Què és el fons de la FCEH? El fons documental i històric de la FCEH és la documentació generada per l’entitat en l’exercici de les seves activitats i funcions. Aquest fons l’any 2014 va ser ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i des de llavors s’ha realitzat el tractament arxivístic de classificació, descripció i digitalització. Té un volum de 52 metres lineals de documents textuals i conté més de 6.000 documents gràfics. “L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya és una garantia per a preservar l’històric de la nostra entitat. El nostre arxiu està en les millors mans possibles.” assegura el President de la FCEH.

La vostra especialitat és la roba esportiva d’alt rendiment. Per què aquest producte i no un altre? Les marques que a tots ens venen al cap quan parlem de material outdoor ja ho feien, nosaltres no hem inventat res, únicament hem agafat com a referència aquestes marques i hem evolucionat el producte cap a la personalització 100%.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Peça clau per al desenvolupament dels esports d’hivern La FCEH és l’entitat de país que ha estat clau per al desenvolupament i consolidació tant de l’esquí català com d’altres activitats esportives relacionades amb la neu i el gel. Alhora, aquestes activitats de neu han estat determinants per al desenvolupament turísit i econòmic de les comarques pirinenques. És pertinent doncs que un arxiu de muntanya com l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya conservi aquest fons que ajuda a explicar bona part de la història recent de la comarca.

Arribeu a totes les disciplines esportives? Arribem a moltes disciplines, totes, totes es complicat, ara mateix estem fabricant material per: esquí de fons, esquí de muntanya, bike, running, trail running, i triatló. Quan fa que treballeu en equipaments especialitzats en esports d’hivern? Fa poc. Deu fer tres hiverns varem començar a fer proves de material i patrons amb atletes. Vam anar evolucionant el producte i fa un parell de temporades varem començar a oferir-ho als nostres clients.

Una jaqueta Haglöfs per a cada activitat

Tuga equiparà per primer cop a l’Equip de Tecnificació d’Esquí de Fons de la FCEH. Quins valors aporta el patrocini a la marca? Es aporta prestigi. Si som capaços d’equipar aquest equip vol dir que el material es de qualitat i que les prestacions són òptimes.

De cara a la propera temporada la col.lecció de Haglöfs cobreix totes les necessitats de la pràctica esportiva de l’hivern, època en la que ens podem trobar dies molt freds i castigadors i dies més suaus. En qualsevol d’aquestes situacions, la llegendària jaqueta Spitz ha estat posada al dia, mantenint el que la feia única, i incorporant nous materiales i noves solucions de construcció, com ara el l’aïllant tèrmic QuadFusion Mimic que s’ha millorat, convertint-se en una veritable alternativa a la ploma. www.haglofs.com/es

Al vostre web parleu d’esperit Tuga. Me’l defineixes? L’anomenem Actitud Tuga. És quelcom que costa de definir, però que un atleta sent quan ha assolit un repte, no importa si és gran o petit, l’important es que t’ompli mentre ho fas i una vegada assolit en puguis gaudir tu mateix. Any 2016, quina ha estat la llista de propòsits de Tuga? La llista de propòsits és la mateixa que de cada any, continuar innovant, fent feliços a molta gent i no perdre la il.lusió per allò que fem. www.tugawear.es

14

K


Pag_Rev Catalana Esqui_nouEvoque_Cat.pdf

1

18/2/16

13:39

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Land Motors Concesionario Oficial Land Rover

Solmòbil Concesionario Oficial Land Rover

BARCELONA Avda. Sarrià, 108 · Tel. 93 204 72 40 Vía Augusta, 228 · Tel. 93 414 27 96 Motors, 148 · Tel. 93 223 02 87

GRANOLLERS Pallars, 1 (esquina Ctra. Granollers El Masnou km.15) Tel. 93 861 48 99

SANT BOI Riera Roja, 26 (Quadis Autocentre Baix Llobregat) · Tel. 93 636 95 82

ST. QUIRZE DEL VALLÈS R. Carrasco i Formiguera, 22 (Quadis Autocentre Vallès) Tel. 93 720 61 60

CABRERA Ctra. N-II Km. 643. Pol. Ind. Sta. Margarida · Tel. 93 741 80 25

www.landmotors.es

www.solmobil.es


notícies Els esquís de Rossignol més reconeguts Que agraden és obvi, només cal anar a les pistes d’arreu per veure la seva bona aceptació, però sempre és d’agrair quan alguns dels principals mitjans especialistes premien els teus esquís, en aquest cas de Rossignol. En concret, han estat 83 els premis que els esquís de Rossignol han rebut de diferents mitjans de reconegut prestigi com ‘Ski Magazine’, ‘Powder’, ‘Skiing’, ‘Backcountry’ o ‘Freeskier Magazine’. Un dels esquís destacats va ser el que acompanya aquestes paraules, l’Experience 84, que, com el seu germà en l’All Mountain, el Temptation, incorporen la tecnologia Air Tip, la qual és sinònim de versatilitat en tots els terrenys i condicions de neu. Aquests èxits, aquests premis, que mai estan de més, també es veuen acompanyats d’una bona resposta dels esquiadors, ja que la marca francesa va assolir unes vendes la temporada passada de 241 milions d’euros, un 8% més que l’anterior exercici. www.rossignol.com

Les estacions del Pirineu de Lleida agraden Aquesta és la conclusió que s’extreu de l’enquesta qualitativa sobre el turisme d’esquí al Pirineu de Lleida, de la qual també s’extreu el perfil dels clients que visiten les estacions d’esquí del Pirineu lleidatà, el qual seria el següent: homes i dones de 30 a 65 anys, procedents la seva majoria de Catalunya, que aprofiten el cap de setmana per anar a esquiar, que acostumen a allotjar-se en segones residències i hotels, que valoren de forma molt positiva la seva estada en un centre hivernal de Lleida. Destacar també una dada significativa d’aquest estudi, com és la dada que en el decurs de la temporada passada es van vendre 1.163.0000 forfets, que es tradueixen en 29 millions d’euros, arribant la despesa directa que fa el gruix dels esquiadors sobre el territori als 203 milions. I, com a curiositat, cada esquiador va destinar una mitjana de 174 euros en la seva estada d’esquí. www.aralleida.cat, www.diputaciodelleida.catwww.rossignol.com

Kodiak, de Dakine Quines qualitats demanem a uns guants? Probablement la resposta contempla paraules com les de la impermeabilitat, comoditat, durabilitat i una bona imatge, qualitats que compleixen aquests guants de Dakine. Els kodiak es beneficien de la millor impermeabilitat i transpirabilitat gràcies a Gore-Tex, oferint a la vegada un excel.lent aïllament gràcies a Primaloft. Presenten un folre de llana, i tant al palmell com a la part superior de la mà incorporen uns reforços en cuir que repel.leixen l’agua. A més, l’ajust a l’alçada de canell és fàcil, pràctic i molt efectiu. Els trobareu en les talles S i M, i amb ells sempre tindreu les mans a la temperatura desitjada per gaudir dels esports d’hivern amb la màxima comoditat. www.dakine.com


NOVETATS 2016-2017


Celes Piedrabuena Celes Piedrabuena & ISPO (obertura)

Novetats a dojo en la darrera edició d’Ispo Munich, on més de 2.600 expositors de 50 països van presentar a tot el món les seves col.leccions de la propera temporada. Nosaltres vam ser-hi i ens vam recórrer tots els pavellons per acostar-vos tot el que vam considerar important, que com veureu és molt. Si aquest hivern ha estat entretingut, el proper encara ho serà més.

Sempre dic que quan vaig a Ispo m’hauria d’endur un podòmetre per saber quants quilòmetres fem al llarg del dia. Sí, quilòmetres, perquè al llarg dels quatre dies que va durar l’Ispo Munich vam fer tants metres caminant amunt i avall, a la recerca de totes les novetats de les principals marques d’esquís i botes presents al nostre mercat, que un massatge en acabar cadascuna de les jornades ens hagués anat de cine. I és que, un any més, Ispo Munich es va manifestar com el millor aparador per ensenyar al món totes les noves creacions per a la propera temporada, a banda de ser un forn on es couen moltes idees, algunes d’elles realment interessants.

La muntanya és molt gran i tots hi tenim cabuda Una de les constatacions que ha quedat més clara és que l’esquí de muntanya, no tant el de competició, i més el touring d’aventura, està marcant el camí i la manera de fer de moltes marques, tant en esquís com botes. marques comercials que fins ara no havien tractat massa aquest camí, han vist com el mercat els marca una línia que han de seguir per estar al dia. És aquesta la raó per la qual els esquís de travessa cada cop ocupen més espai dins dels catàlegs de les marques, i es dóna la circumstància que hi ha marques més alpines que es bolquen més cap a la travessa i algunes de muntanya de tota la vida miren més cap a un all mountain més ampli i a la vegada dispers. És cert que fa un temps aquest concepte ja es feia servir per definir els esquís que podien garantir una bona esquiabilitat dins i fora de les pistes, però a dia d’avui la seva definició ha quedat una mica diluïda, com la de forapista, menjades ambdues en certa forma per la moda, si és que podem dir-ho així, de l’esquí de muntanya. Una tendència que ha fet moure els responsables de les estacions i han hagut de modificar el disseny de la seva oferta esquiable i que també ha significat que les referències de travessa estiguin molt presents en els catàlegs de les marques. Ara bé, cada marca entén aquest concepte a la seva manera. En les referències més alpines preval més la seguretat i l’esquiabilitat a la baixada, sense menysprear la lleugeresa, i les marques de muntanya de tota la vida valoren més un bon pes a l’hora de pujar, sense renunciar tampoc a la batalla. Dóna la impressió que ambdues maneres de fer i d’entendre l’esquí lluiten per mantenir una posició, per fer-se amb una part del pastís que, a dia d’avui, sembla que dóna per a molts comensals a taula. Aquesta tendència també ha sacsejat els departaments d’I+D de les marques, les quals han hagut de dissenyar uns esquís més ‘polivalents’, però en els quals la lleugeresa ha de ser uns dels punts a favor. Dóna la impressió que moltes de les marques presents en aquest article han fet un esforç per oferir als seus clients uns esquís més lleugers. Una lleugeresa que és bona si l’entenem en el concepte de touring, però que també ho és per a la resta de tipologies d’esquí, ja sigui la pista o l’ all mountain, ja que els esquiadors podem gaudir del nostre esports amb més facilitat, sense haver de castigarnos tant, gràcies, també, a les noves aportacions tecnològiques, que fan la feina més fàcil i que són un munt, però aquest ja és un article de la propera temporada. Ara disfruteu d’aquest gran article i tingueu la revista ben a prop en la llarga travessa del desert que ens espera un cop acabi la present temporada i fins que arribi la propera pretemporada, moment per agafar de nou la revista i estudiar quins esquís i botes ens poden anar millor.

EL MÓN DE L’ESQUÍ

està molt, però que molt viu


NOVETATS 2016-2017

ALPINA Dos camins a destacar en Alpina per al proper hivern. El primer, renoven els motllos de la gamma alta d’esquí i ara aquestes botes es diuen Elite, el màxim de gamma i incorporen el botí calefactable i les calefaccions que van a la part posterior a la bota. Les bateries són interiors. Botes de 100, de 110, de 130 mm de forma, amb desbloquejador de canya (ski walk), amb soles més gruixudes per caminar, sense pensar en la competició , sinó alta gamma, botes d’altes prestacions, calentes, transpirables i còmodes. L’Elite 130, màxim de gamma, és d’un color verd molt àcid –una bota d’altes prestacions– i la resta de colors més esportius, afegint que la mateixa bota està en tres tipus de duresa 120 i 100, i varia la duresa, l’estètica, les tanques i el preu. Per la seva banda, la línia de noia es consolida com a botes molt còmodes i lleugeres. N’hi ha que porten el sistema de calefacció i altres que no, amb el model Eve 75 com a més comercial, tot destacant per la seva lleugeresa i comoditat, i és una bota molt calenta, pensada per a esquiadores que fan prevaler la comoditat. I on Alpina aposta fort per a la propera temporada és en el lloguer. Han construït motlles nous, amb botes molt més duradores, amb tanques amb cararques…, que busca comoditat i durabilitat. Sense deixar de banda els models júnior, com l’AJ70, un model semicompetició. Un model espectacular pels nois de clubs. Una bota còmode que agafa molt bé el peu

ATOMIC La novetat a Atomic es manifesta en la influència de l’esquí de muntanya a l’esquí alpí. Sempre l’esquí de pista ha buscat les prestacions i el de muntanya la lleugeresa, però ara la idea és que el material de pista segueixi donant prestacions i que a la vegada sigui lleuger, i això es veu tant ens els esquís com en les botes. De fet, la gran novetat en botes és la Hawx Ultra, la més lleugera que hi ha al mercat de les seves característiques. El que dèiem abans no vol dir que Atomic deixi de banda la competició alpina, ni molts menys, ja que el catàleg FIS augmenta, sobretot en la línia de màster. El que sí s’ha fet és canviar la cosmètica de manera radical, del vermell en lletres blanques al blanc en lletres vermelles. Alguns dels esquís que destacaríem perquè resumeixen aquesta tendència són el Vantage 83-X – all mountain que incorpora una malla de carboni, la qual dóna més rigidesa amb menys pes–, el Redster TR –per a un bon esquiador que vol un esquí de taller més dòcil– i el Vantage, que també està disponible per a noies, amb l’X 80 Woman con a referent. Com dèiem, en botes també es vol reduir pes i l’estàndard és la Hawx Ultra. A la família Hawx, perfecte pels qui cerquen comoditat, s’incorpora la forma 88, per a qui vulgui més prestacions, amb materials com grilamid per reduir pes. Se segueix apostant per les botes Redster, màximes prestacions, i les Backland d’esquí de muntanya, les quals compten amb un nou model més econòmic. Cal destacar també la fixació Backland, la primera que desenvolupa Atomic per a l’esquí de muntanya. 20

BLIZZARD & TÈCNICA On Blizzard aposta més per a la propera temporada és en el freetouring, tant pel que fa als esquís com a les botes, i arriba a desenvolupar una bota que pesa menys de 1.500 grams, la Zero G Guide Pro, que dóna unes grans sensacions a la baixada sent una bota pujadora, i que incorpora els botins C.A.S que són molt personalitzables. També, s’ha dotat d’una nova imatge la Cochise, tot mantenint les seves prestacions per al forapista, i amb el model 130 com a model estrella. A la vegada Tecnica manté una política de continuïtat, per aquest motiu repeteixen el best-seller de la Mach. Tornant a Blizzard, apareix la nova línia Quattro, amb què es busquen diferents patins amb un mateix concepte d’esquí, amb control, estabilitat, agilitat i precisió, el que s’aconsegueix gràcies a la construcció, al shape, i a la tecnologia IQ –fixació integrada a l’esquí– i amb el rocker. Una línia que tindria en el Quattro RX el màxim de gamma, per a una persona amb nivell que cerca un esquí per a gaudir tot dia en tota mena de pistes i neu. Una família, tant per dona com per a home, formada per un total de 13 models! A destacar també la nova línia de touring, la Zero G, amb una cosmètica nova i amb la que Blizzard es posiciona amb força, amb el Zero G 85 com a model més interessant, donat el seu patí relativament ample i la seva lleugeresa; i la línia Race amb l’SRC, un esquí pister, apassionat pels viratges curts.


DYNAFIT Aposta clara per a la competició. Aquesta és la línia dominant en els esquís i botes de Dynafit per a la propera temporada, on els amants de l’esquí de muntanya veuran una aposta clara per la lleugeresa, per pujar molt ràpid, i la versatilitat, amb la presència de làmines de carboni a la construcció dels esquís, fet que no treu que la col.lecció de Dynafit se segueixi estructurant en els camps del forapista, esquí touring, esquí de travessa més exigent, pensat pels més aventurers, i el de competició pura i dura. Tanmateix, la seva aposta per la dona és clara, raó per la qual s’ha fet una col. lecció específica de roba, ja que fins ara hi havia una col.lecció unisex. Cal destacar els esquís Baltoro –ideal pels qui s’inicien, amb doble rado i la rigidesa suficient per donar una bona resposta en totes les neus i amb la incorporació de la tecnologia Flex Tip, i alleugerint les puntes dels esquís amb una mica de carboni–, el Dhaulagiri –màxima elegància, lleuger, tirant al forapista, però més orientat al freetouring, amb carboni a l’espàtula, amb la incorporació del doble radi–, o l’estrella de la col.lecció, el Broad Peak –el més venut de Dynafit, donada la seva versatilitat i facilitat de conducció–. A nivell de botes sobresurt amb força el TLT 7, de 999 grams, amb una única tanca per foquejar i obrir tota la bota en un únic moviment, dividida en el model Performance i Expedition.

DYNASTAR & DYNASTAR-LANGE LANGE No creix ni decreix cap de les famílies i sí que entra en escena una nova tecnologia que s’aplica en els esquís de pista, la Power Drive, premiada a Ispo, que consisteix en un treball en el cantell d’un esquí de pista, pensat per a neus dures i compactes, a les famílies Speedzone i Intense, tot destacant els esquís 12Ti i l’Intense 10. A la part lateral del nucli de fusta hi ha una capa viscoelàstica, amb una capa de titanal i de fenol o ABS al lateral. Això dóna com a resultat un esquí que s’adapta molt bé al terreny, que absorbeix molt millor les vibracions negatives, i aporta una sensació molt confortable. També s’ha renovat la imatge de la línia de competició, amb la creació de la Factory Team, de manera que tots els esquís ‘tops’ pensats per als atletes tenen la mateixa cosmètica, i creen així una família única; i aposten per a un nou sistema d’interfície entre l’esquí i la fixació que ells defineixen com Connect, el qual dóna més prestacions a nivell de conducció. I en el sector anomenat Adventure, ens quedem amb el Mythic 87, amb un quilet de pes. Per la seva banda, Lange presenta la nova línia XT Free Tourer –formada per tres models, bota de molta esquiabilitat, lleugeres i preparades per fer esquí de muntanya, i es pot triar l’amplada de la bota, amb un disseny cridaner, i on sobresurt el model 130– i canvia la imatge a nivell de botes i botins de la línia Racing, amb les RS, tot apostant per la continuïtat en la majoria de models. 21

ELAN Les novetats més importants d’Elan estan en tota la línia de noia –que s’ha redissenyat gairebé tota, amb una placa nova que alleugereix l’esquí i afavoreix la seva flexió– i amb les noves mides d’amplada per a home, com l’Amfibio 80 o el 84, un esquí de pista, àgil i ràpid; i el més revolucionari són els nous esquís de forapista. Els cinc Ripstick destaquen per la seva lleugeresa, i tenen com a model més interessant el 96, 1.400 grams, molt estètic, que incorpora la tecnologia Amphibio made in Elan, de manera que hi ha esquí dret i esquerra, i la nova TNT, la qual fa que l’esquí absorbeixi millor les vibracions. En esquí touring es rebaixa el pes, amb dues noves entrades: l’Himalaya BC i el Makalu. A banda, treuen nova bota de nen que comença a partir del número 15 –amb tres models de nen, Ezyy i tres de nena, Bloom; ideals per aesquiar, jugar i caminar per la neu–; i tres botes noves de noia, la línia Delight, amb i sense calefaccions, lluegeres i còmodes. Tornen a anar de la mà amb Swarovski, per les noies més delicades, amb una cosmètica on llueixen amb llum pròpia els brillantets de la superfície. I, parlant de noia, llueix per si sol el Delight Supreme, un esquí molt fàcil de viratge, d’aquí que sigui tot còncau, amb una estètica molt esportiva.


NOVETATS 2016-2017

FISCHER Fischer llança la nova línia The Curve, una col.lecció realitzada per tres ‘cracks’ com són Kristian Guedina, Mike Von Grunigen i Hans Knauss, basada en una construcció d’esquí de taller, amb tres radis, un radi curt a l’espàtula, un radi més llarg al patí i un de més curt a la cua. Un esquí específic per girar, que basa bona part del seu rendiment en la incorporació del carboni d’alta qualitat que a més s’incorpora en els esquís en un entrellaçat en diagonal, sempre pensant en l’ús que s’espera d’ells. Després, la gamma RC4 es posiciona una mica més per sota de preu, amb una nova cosmètica. Acompayant cada línia surt la nova línia de botes RC Pro, la qual presenta una nova carcassa amb un fit molt més còmode, una sensació que l’esquiador ja experimenta quan se la calça. Es presenta en els tres nivells de Vacuum, i sobresurt també per incorporar el botí AFZ, un botí actiu, que acompanya la bota en la flexió. En esquís surten els nous C-Line nous i una altra gran novetat, la trobem en la nova bota de muntanya: la Travers, que es presenta en dos models, el que calça carboni i el que no. La Carbon és la més lleugera del mercat en la seva categoria, 960 grams, i ambdues sorprenen amb el sistema de tancament tipus Boa, molt efectiu i fàcil de fer servir, però més propi del surf de neu que de l’esquí. Paral.lelament també parlaríem dels esquís líders en la col.lecció Tour, amb un Alpattack de carboni d’espàtula a cua espectacular, de tant sols 650 grams i ja per acabar destacaríem els nous Pro MTN all mountain, que vindrien a substituir els Motive.

HEAD Com en els darrers anys, apliquen el grafè a gairebé tota la col.lecció, fins i tot arriben a les gammes Supershape i Worldcup, assolint uns esquís més reactius i competitius. Mantenen les col.leccions d’ all mountain i forapista, i amplien la gamma Monster, amb un model de patí estret que fins ara estava fora de catàleg, el Monster 83, uns all mountain que en pista van molt bé gràcies a la doble làmina de titanal i el grafè. El model estrella del proper catàleg seria el Supershape i.Rally, un esquí tot terreny i pista, molt reactiu i fàcil d’esquiar i destacaríem la nova gamma de World Cup, la que està per sota del departament de Copa de Món. Manté la construcció top i a més, se li afegeix el grafè i s’ha canviat l’espàtula. Un esquí de pista de gamma alta que consta dels models WC Rebels i.SL, l’i.Speed, l’i.Speed Pro, i l’i.Race. En botes, mantenen una doble visió, la visió Race i la visió més còmode, i ambdues convergeixen cap al centre, on ens trobem amb una bota que és de competició, però molt còmode com és la Vector –amb els models 120 o 130 com a models estrella–, i amb una bota còmode, però amb bon rendiment, com és l’Advant Edge, d’home i dona. Les dues són 100% personalitzables i l’Advant Edge es beneficia de la tecnologia DuoFlex, un flex progressiu de la bota que facilita l’esquí amb menys esforç. 22

K2 K2 aposta per la pista i el forapista. En pista segueixen amb els Speed Charger, Super Charger i Charger, amb nova estètica i una major rigidesa; i en all mountain surt com a novetat l’iKonic 85Ti, que es beneficia del treball del carboni i de la tecnologia Konic –la qual alleugereix l’espàtula i la cua i centra el pes en el patí. En forapista la novetat és el Pinacle 88, el més estret dels Pinacle. En muntanya, el que K2 anomena Backside Collection, presenten el Wayback 88 Ecore, basat en una construcció de fusta molt lleugera. En estil lliure neix el Poacher, un esquí més dur i més reactiu que el que hi havia amb anterioritat, ideal per a tot tipus de neus, i cal destacar el lloat Marksman, un esquí que es fa servir per forapista i fins i tot per a slopestyle o big jump. Sí que tenim grans novetats en botes, on neixen les All-Mountain Comfort per a esquiadors de nivell mitjà, botes molt fàcils de calçar; amb la nova Pinacle Pro, que és una mica més lleugera i més dura. La gamma Pinacle –formada per quatre integrants– es pot deformar fins a un centímetre escalfant-les a 120º durant deu minuts. I no ens oblidarem de la línia All-Mountain Performance per als apassionats de la pista. Remarcar que cada família de botes de K2 consta dels seus models d’home i dona corresponents.


LINE & FULLTIT LA SPORTIVA L’Sportiva ha completat la seva gamma d’Skimo amb dues botes de quatre ganxos, l’Spectre 2.0 i l’Sparkle 2.0, amb un desenvolupament de la carcassa molt important que ha fet que aquestes botes siguin molt més lleugeres, amb més prestacions i molt més còmode a nivell de calçat. Mantenen les botes de dos ganxos, amb l’Starlet, la Sideral i Spitfire, amb novetats en el tancament i leva posterior; i en alta gamma completen la Syborg amb la nova Stratos Hi-Cube. Campiona del món el 2015, l’Stratos Hi-Cube és una bota de fibra de carboni, capaç de baixar el seu pes fins als 440 grams. Pel que fa als esquís, La Sportiva ha arribat a un acord amb Skitrab, que fa la col.lecció d’esquís de La Sportiva, amb la mateixa tecnologia que s’apliquen ells mateixos. Han llançat la línia Gara –la mateixa que fa servir Skitrab en la Copa del Món, esquís superlleugers que funcionen molt bé en els descensos–, el Maestro LS – un esquí molt avançat tecnològicament, pensant per al gran públic, no només per la competició–, l’Altavia i el Màximo. Tots aquests esquís, a excepció del Maestro LS compta amb una versió per a dona. En matèria d’esquís, a l’igual que en botes, L’Sportiva aposta clarament per l’entrenament i la competició, i pels dos models de touring més polivalents, com són l’Altavia i el Màximo.

Line llança un esquí promodel de Tom Wallisch, rider molt vinculat a la marca que ha desenvolupar un esquí d’estil lliure que donarà molt a parlar. També han desenvolupat una mica més la línia Supernatural, la més comercial de la firma, partint de la base que ells treballen esquís de forapista i d’estil lliure, no pas de pista, però la tendència de patins amples hi encaixa més. Han baixat en el Supernatural a un model de 86 mm de patí, fabricant un esquí all mountain. A més, totes les construccions i tecnologies que apliquen a la gama Natural –formada per cinc esquís, que van dels 115 als 86 mm de patí– va molt orientada a pista. Aquesta gamma ja funcionava bé a Espanya, però al baixar-li el patí, encara té més sortida. Dins de l’Eric Pollard Collection, per a grans paquets de neu, han desenvolupat joguines com un Pescado, unidireccional, amb cua d’oreneta. Per deixar-se anar. També han desenvolupat la línia Sick Days, més en el concepte backcountry, on sobresurt el Sick Day Tourist, amb 102 de patí i 1,5 kg de pes, sense deixar de banda els esquís de dona amb els Pandora i Soulmate. Per la seva banda, Full Tilt introdueix dos models nous de bota, i segueix apostant pel concepte de tres peces, el que és sinònim de comoditat, reducció dels punts de tensió de la bota i afavorint la flexió natural de la bota. Tots els botins porten Intuition, un botí termoformable que s’adapta a la forma del peu només pel seu ús si es desitja, i a la vegada la carcassa exterior es pot personalitzar. Cal destacar els models Descendant i Plus, –calentes, amb prestacions i fàcils de calçar–, unes botes pensades per a una gran majoria d’esquiadors, a diferència de models com el de Tom Wallisch o el de Seth Morrison. 23

MOVEMENT La filosofia de Movement està clarament enfocada al forapista i a l’esquí de muntanya, el que no treu que comptin amb una col.lecció all mountain, amb els esquís Vision –un esquí de patí de 89, molt polivalent, que va bé dins de la pista i es condueix molt bé fora pista–, i Icon més enfocats al forapista, i després ja vindrien els esquís propis de forapista: el Fly Catcher, el Fly Smasher i el Fly Swatter. La secció Big Mountain, un altre dels referents de la marca, contempla els models Ultimate, Beyond, Go On, Go Big, Go Strong i Go Fast –un esquí que flota força bé i que dóna el millor de si mateix a l’alta muntanya–. La família que més creix a la marca de la poms és la d’esquí touring, amb fins a cinc entrades noves: l’Alp Tracks, que es presenta en cinc patins, anant del 84 al 106, amb una versió de dona, pensada per als esquiadors de nivell, que cerquen uns esquís lleugers i una baixada prestacional. Una línia més lleugera encara que l’XSeries de Movement, pensada aquesta pels fanàtics de la competició, en la qual sobresurt l’Alp Tracks 84 de patí i que transmet un gran rendiment gràcies a la tecnologia TPT, que la pròpia marca protegeix amb un Top Secret al seu catàleg. Destacar també la nova fixació ATK de 88 grams, la més lleugera del mercat. Movement són esquís, però també són botes, amb un total de sis models, dos en la línia Freetouring i quatre en la línia Alp Tracks, dels quals dos són per dona i tots quatre són botes de dos ganxos.


NOVETATS 2016-2017

NORDICA Els esquís de Nordica han canviat un 90% pel que fa a la construcció i cosmètica. Així, la línia Race canvia tota la construcció, amb sandvitx titanal, però incorporant a l’espàtula i a la cua carboni per donar-li una mica més de rigidesa de torsió i d’absorció de les vibracions, amb models tant destacats com el Dobermann GSR RB Evo. A la línia all mountain trobem la nova col.lecció GT, que relleva els Fire Arrow, amb patins que van dels 75 als 84 mm, on sobresurt el GT 80 TI Evo, amb a gamma alta amb làmina de titanal per donar-li estabiliitat i torsió, buscant també lleugeresa. Després hi hauria tota la col.lecció de noia, Sentra, amb nuclis de fusta de balsa, esquís més lleugers, amb el Sentra SL 7 Ti Evo com a màxim de gamma. S’amplia també la línia Nrgy, amb la incorporació del patí de 85 mm. Esquís amb nucli de fusta, però amb nucli balsa, amb rocker a l’espàtula i cua i titanal; canviant una mica la cosmètica en la gamma freeski. I, si en esquí Nordica s’hi ha deixat la pell, en botes encara més, com a mostra la recuperació de línia Speed Machine dins de l’all mountain d’alt rendiment, amb un total de nou models nous, tres de dona, els quals incorporen el botí Primaloft per a una major escalfor i comoditat, i dos de superiors, l’Speedmachine 130, amb carboni o sense. Botes amb disseny esportiu, molt lleugeres i 100% personalitzables, carcassa i botí. O la col. lecció GPX, la bota que deriva de la bota de competició, només cal mirar la corretja, amb la forma 98 però amb un plus de confort, amb la GPX 130 com a alumna avantatjada.

ROSSIGNOL REXXAM Nou pas endavant de la marca japonesa, que per tercera temporada està al nostre mercat gràcies a la distribuïdora catalana Gregal. De cara al proper hivern, s’ha redissenyat una mica la carcassa de la bota, que ara es presenta una mica més anatòmica del que era, i els botins també són nous. Les Rexxam eren unes botes molt ‘top’, amb les parets molt gruixudes i dures. Recordem que les creacions d’aquesta marca d’Osaka parteixen de la competició, d’aquí la seva estètica sòbria i el seu rendiment. La col.lecció, formada per 20 models, està estructura al voltant de les famílies Power Rex-S, Power Rex-M on destaca el model 100, per a qui vol una bota d’altes prestacions i no sentir el peu oprimit al llarg de tot el dia–, Power Max-M, Power Max-Lady i Power Nex, i en el seu interior hi ha tres possibles botins, el BX-H, el BX-S i el CX-SS. La pròpia marca dóna en el seu catàleg més importància a les PowerNex, unes botes de forapista, amb el desbloqueig de canya i soles més gruixudes per a qui vol caminar una mica i esquiar, a la vegada que destaca una de les seves principals virtuts, l’Off-Set Center Line Concept, gràcies al qual l’esquiador aconsegueix una millor col.locació dels peus i de les cames, reduint l’estrès dels genolls i facilitant alhora els viratges. 24

Com a nou, el nou sistema de fixacions. Ja enguany Rossignol introduïa el sistema Dual, que compagina el sistema BTR amb una bota alpina tradicional, i ara s’hi afegeix la fixació Dual en el sistema de premuntatge, el Konect, aconseguint una transmissió més directe i fidel. A la gamma de dona li afegeixen el Prop Tip, heretat dels Pursuit, una evolució de l’Air Tip adaptat a l’esquí de pista fent servir la tecnologia dels esquís de competició, buscant lleugeresa i una flexió natural. Segueixen escoltant el mercat i reforcen la col.lecció all mountain de patí més ample, d’aquí que els Experience –ens quedem amb el 84– i els Tempation de dona segueixin amb força, ajudats també per una nova cosmètica. Ja en pista els Pursuit i els Hero mantenen la seva posició, situació seguida pels Famous de dona, on ens quedem amb el 6. Uns esquís que per primer cop calcaran les fixacions Look, marca del grup Rossignol. En botes consoliden la línia All Speed – all mountain, amb la unitat 120 com a referent–i la Pure – all mountain de dona–, amb un botí amb la tecnologia Custom Liner, en el qual la zona del turmell, una de les zones del peu més castigades, va amb un material viscoelàstic, guanyant en comoditat i a més es pot termoformar, però aquest material ja agafarà la forma del vostre peu amb la mateixa escalfor. La gamma Alltrack – all mountain free– segueix tenint molta presència, tant en dona com en home, i s’ha millorat la imatge de l’Alias – all mountain– i la Kiara – all mountain de dona, segment del Lady on sobresurt també la renovada Pure Pro 90–.


SCOTT SALOMON En esquí es busca un concepte molt més versàtil, i dins d’aquesta versatilitat gràcies a l’aportació tecnològica miren d’alleugerir els esquís per guanyar en maniobrabilitat, sense perdre prestacions, el que traslladen a totes les col.leccions, a la nova col.lecció Qst, totalment renovada, amb una construcció més identificada cap a l’all mountain i l’altre al forapista, també als esquís de pista X-Max, els quals s’alleugereixen mil grams respecte a la present temporada i en l-Drive, línia que de fet va ser la que va impulsar aquest nou concepte de fabricar els esquís. A nivell de botes tenen una varietat molt important, la nova Quest – all mountain backside–, la qual és la fusió d’una bota de muntanya i una bota d’alpí, una bota molt més reduïda de volum, però amb les mateixes prestacions que una bota alpina, però a la vegada ens permet caminar com una de muntanya. Per tot això, les Qst són tota una revolució. Després, pels esquiadors de pista llancen el concepte d’una bota amb calefacció integrada. Les bateries van integrades entre el botí i la carcassa. Una tecnologia que escalfa molt bé el botí. Es poden triar tres nivells d’escalfor: 16, 8 o 4 hores. I en touring, a nivell d’esquís, es presenta el nou esquí del Kilian Jornet, el qual veu la llum després de dos anys en què el mega campió d’esquí de muntanya els ha anat desenvolupant: 700 grams, 68,5 mm de patí, nova construcció…, liderant la línia Mountain Explore. Una màquina. I les botes que poden acompanyar aquests esquís són la Mountain Explore i la Mountain LAB.

SCARPA Scarpa sempre creix cap a la bota lleugera, més polivalent, intenció representada sobretot amb el model l’F1–Alpine Touring Tour Lite–, la qual està entre la competició i l’ús de turista. Una bota que dóna molt bones prestacions a la baixada i és molt lleugera per pujar, lleugerament per damunt dels mil grams. Divideixen les seves botes entre el que seria la competició amb les Alien –la 3.0, carboni pur i dur, l’1.0 i l’Alien–, les que estan a mig camí entre la competició i l’estàndard –les F1, tant per a dona com per a home–, i després ja aniríem a l’Alpine Touring Performance, on trobem la Maestrale RS, la Maestrale, les Gea de noia i la nova Vector, que vindria a ser una Maestrale de tres ganxos, amb botí Intuition, una mica més lleugera que la Maestrale. Després vindria tota la col.lecció de forapista, amb la Freedom RS –una màquina, una bota d’esquí, esquí–, la Freedom SL –a la qual se li han incorporat uns ganxos més lleugers, i un look espectacular, i que té una versió per a dona–, i la Freedom bàsica, que ve amb sola d’esquí alpí, a diferència dels altres dos models superiors que vénen amb sola d’esquí de muntanya, totes elles intercanviables. A la col. lecció d’Scarpa es nota una nova mirada cap el forapista, però sense perdre de vista tota la nova fornada d’esquiadors de muntanya, provinents la majoria de l’esquí alpí, pels quals la marca italiana els ofereix les F1, que satisfà els dos vessants, la de pujar i la de baixar. 25

La col.lecció de la propera temporada d’Scott està clarament enfocada a la travessa, com ho constata el fet que el 40% dels seus esquís ja siguin de touring, amb esquís estrets i amples, que busquen donar-li la volta al touring, intentant seduir la gent que fa forapista i que fa touring, noves pells de foca… De fet, des del 2008 va agafar el camí del forapista, un concepte una mica dispers ara, però que no perdent de vista la pista amb la col.lecció Sun Valley, que consta de tres esquís. Això sí, segueixen apostant per les fustes de qualitat, perquè la fusta estigui present des de l’espàtula a la cua, afegint-li també materials com el titanal o el carboni. Una manera de fer que es manifesta en models com The Ski – all mountain de la sèrie Sun Valley, un clàssic d’Scott que ara es vertebra en tres talles d’home i tres de dona–, el Cascade –un esquí modern de forapista de patí 95, reactiu i de poc pes, adaptat al touring–, o el nou SpeedGuide, pensat pels qui cerquen un esquí lleuger, però també els agrada baixar. Per la seva banda, el catàleg de botes d’Scott es segmenta en tres parts. Una minoritària, la de telemarc, una altra part que és la pista –una bota de competció, 97 de forma, molt rígida i molt còmode–, però el seu punt fort és la travessa, fent servir el carboni per donar-li a les botes rigidesa i no pas lleugeresa com gairebé tota la resta de marques. Una declaració d’intencions que es resumeixen en la Superguide –amb nucli mixe de grilamid i carboni, molt rígida, que puja bé i que baixa gairebé com una de pista–, l’Orbit –nova entrada, de dos ganxos, amb un botí molt còmode i que apunta molt alt a Scott– i la G2 130, una bota de pista, estreta, i que sobresurt per la seva comoditat-.


NOVETATS 2016-2017

VÖLKL & DALBELLO VOLANT La línia Volant segueix amb els seus sis models. Amb la línia Pure, on els dissenys són més clàssic i esquís més nobles, amb el Black que potser és el que destaca més, amb la làmina de metall i la fusta de caruba, molt lleugera. El Black seria el màxim de gamma en aquesta col.lecció, del qual canvia el patí en funció de la mesura de l’esquí, que té un comportament en pista perfecta i forapista un comportament més fàcil. Després hi hauria la línia del Pulse, on hi ha un model específic per a dona –el Pulse Look, amb patí de 75 mm, amb moltes prestacions i a la vegada molt lleuger, que, com la resta d’esquís d’aquesta línia és molt fàcil d’esquiar gràcies a l’all mountain Rocker–; esquís all mountain, amb patins de 75, i d’ençà fa dues temporades incorporen un esquí més ample, de patí de 85 mm, per a l’esquiador que vol gaudir de la neu pols amb un esquí exclusiu i diferent, fabricat íntegrament amb fibra de carboni: el Pulse Colorado. La cosmètica d’aquest model és espectacular, amb un trenat de dues fibres de carboni, el que li dóna una alta rigidesa torsional, les quals permeten que el perfil de l’esquí sigui molt fi. A més, l’esquí ve preparat perquè es pugui fer servir com a esquí de travessa, amb pells de foca. En definitiva, esquís amb prestacions, fàcils d’esquiar i reservats només pels qui cerquen uns esquís diferents i que disposin d’una bona butxaca.

Völkl presenta força novetats, cercant sobretot la polivalència màxima en tots els aspectes, tant a la pista, on el gir sigui variat i a gust de l’esquiador, on Völkl també amplia la gamma, cap a models de competició, cercant un públic més ampli tot mirant de seduir els esquiadors U14, U16 que creixen cap al nivell FIS, als màsters, als professors d’esquí…, un sentir que resumeix el Racetiger Speedwall GS UVO. També creix la línia all mountain, amb uns esquís lleugers, que cerquen l’equilibri entre el pes i la flexibilitat, tal com es manifesta a la línia RTM, dotada d’una construcció especial, 3D, amb dos diferents nuclis, el que permet reduir el pes del lateral de l’esquí i oferir un esquí que funciona molt bé en pista, també ajudat pel Tip&Tail Rocker i el pont inferior: un esportiu tot terreny. Un model en aquesta gamma? L’RTM 86 UVO. Com la resta de marques, també creixen en el touring –amb dues línies, la propia touring i la Big Mountain Touring–, mirant de seduir els esquiadors que fan aventura, que pugen i que volen gaudir baixant, raó per la qual compten amb esquís molt lleugers, de construcció 3D, amb dos nuclis, reforçats amb titanal i fibra de carboni. Un camp on entren els nous VTA, sent l’VTA88 el referent. A destacar, un cop més, la línia de dona, ampliant la gamma cap a un esquí fàcil, però també cap a un esquí amb moltes prestacions, apostant per la lleugeresa. La parella de ball de Völkl en botes, Dalbello, estira la col.lecció, amb dues construccions paral.leles, la Clàssic –l’Overlap de pista i all mountain, de quatre ganxos, que mira de seduir els esquiadors experts que volen una bota amb prestacions– i la Cabrio, all mountain, on es busca l’equilibri i on es premia el moviment i la reacció lateral–, en funció de l’ús i el públic. 26


EVERYLIMITPUSHED,PUSHESOURSPORT WHAT’S YOUR LIMIT? #PUSHYOURLIMIT

LINDSEY VONN 6 7WORLDCUPWINS ANDCOUNTING

RAPTOR140RS WORLDCUPREBELSiGSRD


Publirreportatge

ATOMIC EQUIPA ALS FUTURS CAMPIONS Redacció Atomic

Atomic sempre ha estat al costat dels joves esquiadors, dels futurs campions, equipant-los amb el millor material de ben petits, i afavorint la seva formació estant al costat de competicions com l’Audi quattro Cup.

la seva morfologia i pensant en les exigències de la Federació Internacional d’Esquí (FIS). Del que es tracta és dotar-los del millor material per garantir la seva màxima competitivitat arreu dels estadis. Una competitivitat que comença tot just ara, quan acaba la present temporada, però quan els joves esquiadors i els clubs als quals pertanyen ja han de fer la carta als Reis. La propera temporada està molt més a prop del que sembla. Més informació: www.atomic.com

Finalitza la temporada i arriba l’hora de pensar en renovar el material de cara a la propera campanya. En el catàleg d’Atomic trobem un munt de referències pensades per a tots els públics, nivells i preferències alpines, entre les que destaca l’espai destinat als més joves que senten la competició alpina a flor de pell. Es posa a l’abast dels futurs campions un conjunt d’esquís, botes, cascos, bastons, màscares, bosses, proteccions… pensades per a ells, pensant en

REDSTER FIS DOUBLEDECK GS JR

REDSTER FIS DOUBLEDECK SG JR Descripció: Nou esquí de Súper Gegant, també disponible en radis de 30 i 35 metres. Aquest esquí de SG incorpora la nova construcció Sànwitx Full, d’espàtula a cua, i gràcies a la tecnologia Double Deck esmorteix molt bé les vibracions del terreny, té una negociació dels viratges més fàcil i una sortida dels girs més rápida Talles: 186-200 Radi: 30m en 186 cm Preu corredor: 559,99 euros (només esquís)

Descripció: Adreçat des de els esquiadors alevins de segon any fins als juvenils, raó per la qual ofereix diferents construccions i radis en funció del jove que el calçi. Gràcies a la tecnologia Doubledeck esmorteix molt bé les vibracions del terreny, una negociació dels viratges més fàcils i una sortida dels girs més ràpida; i incopora un nucli de fusta d’espàtula a cua amb titani Talles: 159-166 Radi: 17,3m en 159 cm Preu corredor: 489,99 euros

REDSTER FIS SL JR Descripció: Nou esquí d’slàlom, amb el nucli de fusta amb titani d’espàtula a cua. Disponible en quatre talles diferents per a satisfer les necessitats de les diferents edats Talles: 152 Radi: 11,5m Preu corredor: 419, 99 euros

28


REDSTER FIS 110 Descripció: Bota de competició que es beneficia de la millor tecnologia d’Atomic. D’una banda amb el sistema de termoformat Memory Fit, gràcies al qual es pot termoformar el botí i la carcassa de la bota en un tres i no res, aconseguint una adaptació perfecte a la morfologia del peu. Fixeu-vos en la presència del carboni a la part posterior, la Carbon Spine, la qual ofereix una rigidesa sis cops a la del plàstic normal per a una millor resposta i per a poder traçar girs precisos i agressius amb la màxima facilitat. Bota amb quatre tanques d’alumini i un strap de 35 mm Talles: 22.0/22.5 / 27.0/27.5 Pes: 2.236 grams a la talla 26.5 Preu corredor: 349,99 euros

REDSTER FIS 70 Descripció: Bota de competició que es beneficia de la millor tecnologia d’Atomic. D’una banda amb el sistema de termoformat Memory Fit, gràcies al qual es pot termoformar el botí i la carcassa de la bota en un tres i no res, aconseguint una adaptació perfecte a la morfologia del peu. Fixeu-vos en la presència del carboni a la part exterior, la Carbon Spine, la qual ofereix una rigidesa sis cops a la del plàstic normal per a una millor resposta i per a poder traçar girs precisos i agressius amb la máxima facilitat. Bota amb quatre tanques d’alumini i un strap de 35 mm Talles: 22.0/22.5 / 27.0/27.5 Pes: 1.905 grams a la talla 24.5 Preu corredor: 209,99 euros

BOOTBAGPACK 80 L Descripció: La bossa amb la que podràs dur tot el que necessites els dies de les curses i dels entrenaments. Té una capacitat de 80 litres, és impermeable i la podràs dur còmodament com a motxilla. Incorpora dues practiques butxaques laterals i l’obertura frontal&superior de les botes faciita enormement l’accés a les botes. Disposa d’un espai interior per a dur una bidó o una ampolla. Preu corredor: 79,99 euros

BOOTBAGPACK 40 L REDSTER REPLICA MIKAELA SHIFFRIN Descripció: Protegeix el teu cap amb el casc rèplica que fa servir la campiona del món i olímpica Mikaela Shiffrin. El Redster Replica sobresurt per la seva lleugeresa, gràcies al kevlar i la fibra de vidre, sense renunciar la seguretat, per la seva aerodinàmica i per adaptar-se a les noves exigències de la Federació Internacional d’Esquí (FIS). La versió Jr de la versió adult difereix en què l’adreçada als més joves incorpora la rodeta posterior per a un millor ajust. El trobareu en aquesta combinació de colors i ens colors dominants blanc i blau. Talles: XXS (52-53) – L (58-59) Pes: 530 grams Preu corredor: 95,99 euros

Descripció: La bossa amb la que podrás dur tot el que necessites els dies de les curses i dels entrenaments. Té una capacitat de 40 litres, és impermeable i la podràs dur còmodament com a motxilla. Incorpora dues practiques butxaques laterals i l’obertura frontal&superior de les botes faciita enormement l’accès a les botes. Disposa d’un espai interior pel casc i per dur una bidó o una ampolla. Preu corredor: 55,99 euros

REVEL S RACING Descripció: L’elecció idònia per als esquiadors júniors o per a les noies, donat el seu tamany. Les lents esfèriques ofereixen una òptima visió, així com una alta resistència als impactes i la màxima protecció a les ratllades, a la formació del baf i als raigs UVA. Ofereix un òptim ajust al casc i gràcies al Live Fit Frame s’ajusta de forma excel.lent al contorn de la cara. Disponible en dues combinacions de cinta i lent: taronja&blau i blanc&taronja Preu corredor: 79,99 euros

29


Targeneu

L’ESQUÍ EN FAMÍLIA, M Aquesta temporada la FCEH ha creat noves modalitats d’assegurances familiars per garantir la seguretat de tots els membres de la família a la neu i a la muntanya.

TARGENEUS FAMILIARS DE 3 i 4 MEMBRES A PREUS MÉS COMPETITIUS Targeneu s’ha tornat un referent dins del món de la neu. A part de la ja coneguda Targeneu Familiar de mínim 4 persones, que aquesta temporada baixa de preu (de 159 € a 130 €), la FCEH ha creat una nova modalitat familiar. Es tracta de la ”T3”, una assegurança de tres familiars amb un preu molt competitiu de 116 €. La T3 requereix un màxim de dos adults majors de 18 anys.

PER ALS MÉS PETITS DE LA CASA, TARGENEU INFANTIL La FCEH ha creat la Targeneu Infantil per a menors de 16 anys amb les mateixes cobertures de la Targeneu Individual, que aquest any també continua sent l’assegurança d’hivern més popular i avançada. Què cobreix Targeneu?: Esports de la FCEH i esquí de muntanya a tot el món i d’altres activitats (BTT, senderisme, etc...) a Europa i Països de la Ribera Mediterrània, sempre de l’1 de juny al 31 de maig. Cobreix despeses de recerca i rescat per a accident fins a un màxim de 18.000 € per als esports d’hivern i amb un límit de 6.000€ per a les altres activitats. 30


Multirisc

A, MILLOR ASSEGURAT

MULTIRISC, L’ASSEGURANÇA DELS BOJOS DE LA MUNTANYA A partir del 1 de gener de 2016 es pot tramitar la tradicional assegurança Multirisc, que aquesta temporada també incorpora noves modalitats familiars per 3 i 4 membres: - Multirisc Familiar: Mínim 4 membres (màxim 2 adults + de 18 anys) 300 € - “MR3”:3 familiars (màxim 2 adults majors de 18 anys) 260 € La FCEH també vetlla pels joves menors de 18 anys amb la Multirisc Juvenil per 60 €. Què cobreix Multirisc?: Esports de neu i outdoor a tot el món i durant tot l’any i amb seguiment de la lesió.

COM TRAMITAR LES ASSEGURANCES DE LA FCEH? - Al web : www.fceh.cat, apartat FEDERA’T - Trucant al telèfon 93 415 55 44 - Enviant un correu electrònic info@fceh.cat - A les seus dels 80 clubs afiliats a la FCEH - A les oficines de la FCEH 31


Reportatge

UNA AVENTURA

Meru i Degrees North Tino Morte The North Face, Red Bull


h

DE CINE

Després de dos anys d’aventura tres pilars del forapista internacional van aconseguir el seu somni d’arribar als territoris més remots a Svalbard i Alaska, i aquesta és la seva història. A la primavera del 2015 l’equip de freeriders de The North Face Xavier de le Rue, Sam Anthamatten i Ralph Backstrom van completar el seu projecte d’exploració de dos anys. L’equip va arribar als punts més remots del món a Svalbatrd i Alaska durant aquests dos anys, cercant territoris verges i els angles més inclinats. Un projecte impulsat per la voluntat del propi equip de descobrir llocs que mai havia vist ningú, sense deixar de documentar-ho tot a través de les noves tècniques.

Apostant per coses diferents Així, les pel.lícules ‘Meru’ i Degrees North de The North Face resumeixen la història del viatge i el capítol final de dos anys d’exploració a Alaska, dues cintes que es van presentar al Festival de Cine de San Sebastià. La innovació va ser un aspecte clau per aquest tipus d’expedició, capitanejat per Xavier de le Rue. El rider francès deia en aquest sentit que “al nostre món tothom entén l’exploració com una manera de trobar el lloc que mai ningú havia tocat o vist, però probablement també sigui una manera de fer les dues coses”. Per aquesta raó ‘Degrees North’ va més enllà de la simple exploració d’un paisatge amb Xavier al capdavant, i es converteix en una exploració de noves formes de cercar i compartir experiències. Una mostra, tradicionalment l’equip hagués accedit al cim a peu o en helicòpter i en aquesta ocasió aquests mètodes van ser descartats d’entrada, apostant de forma pionera pel paramotor com a una de les eines per trobar la millor línia d’accés a Svalbard, per després seguir amb la mateixa metodologia a Alaska, activant aquests paramotors com la millor manera d’entrada als punts inicials de l’exploració.

33


Meru i Degrees North

Aquesta manera de fer, va permetre a l’equip explorar els espais nous abans d’endinsar-s’hi. A més, aquests punts d’entrada requerien una escalada inicial d’unes quatre o cinc hores, temps que gràcies al paramotor quedava en deu minuts i, per si ja no hi havia una bona raó de pes, en comparació amb els helicòpters els paramotors tenen un menor impacte ambiental. A bord del seu vaixell de 43 peus, batejat com ‘El Víking’, van començar la seva aventura al port de Seward. Amb un estudi previ a partir de Google Earth i un vol de reconeixement sobre la zona, van decidir centrar la seva recerca a llocs des d’on es pogués veure l’oceà i els cims muntanyosos que s’hi submergeixen. Una primera etapa per explorar les penínsules i illes que es va dur a terme el mes de març i una segona per l’abril per aventurar-se a l’interior, tot esquiant en territori verge. En paraules del Xavier, “Freeride és un pic de 501 sobre el misteriós mar d’Alaska pel matí i agafar una onada amb una aigua a 3ºC, per la tarda. Això és Degrees North”. Una perspectiva fresca i innovadora de documentar la història que els va dur a baixar en parapent o fer servir avions no tripulats per capturar una cinematografia 4K. Al costat del director Guido Perrino, que va documentar totes les jornades en paramotor, Degrees North situa el públic en un punt de vista privilegiat, i ofereix un camí diferent per experimentar la pujada d’adrenalina que suposa arribar fins a un dels punts més impressionants del món.

A la recerca del Meru Per la seva banda, ‘Meru’ és una pel.lícula documental dirigida per Jimmy Chin i Chai Vasarhelyi que explica la gesta dels reputats atletes Jimmy Chin, Conrad Anker i Renan Ozturk, membres de l’equip de The North Face, en el seu viatge cap a la conquista d’un dels pics amb major complicació tècnica i perillositat de l’Himàlaia, el Meru. La cina respon al repte d’escalar la ruta Shark’s Fin que acaba per convertir-se en tota una experiència de superació personal. Chin, Anker i Oztkur van posar rumb als més de 6.000 metres d’alçada sobre el riu Ganges per començar el seu trajecte des del cim. Tenien previstos set dies per completar l’aventura, però s’hi van estar 20 a temperatures sota zero, i veient com de mica en mica se’ls acabaven les provisions, fins que Anker els va convèncer de donar-ho tot. Dues pel.lícules que han passat per nombrosos festivals, com ara el de Sundance o el de Sant Sebastià, i que han seduït a tothom que les ha vistes per la bellesa de les imatges i per l’aventura única que transmeten. Més informació: www.thenorthfacejournal.com/ degreesnorth 34


‘DEGREES NORTH’ ESTÀ PROTAGONITZADA PER RIDERS DE RECONEGUT PRESTIGI INTERNACIONAL COM XAVIER DE LE RUE, SAM ANTHAMATTEN I RALPH BACKSTROM

PER ACONSEGUIR LA SEVA AVENTURA, ÉS VA APOSTAR PER L’ORIGINALITAT, CERCANT QUE AQUESTA FOS UNA AVENTURA DIFERENT, ÚNICA

35


Flocs

COM ESCOLLIR

ELS MITJONS?

Redacció Enforma

La correcta elecció d’uns mitjons pot fer que la jornada d’esquí sigui sinònim d’un dia de glòria o bé d’una d’aquelles jornades que maleirem per sempre. Hi ha complements en l’equipament de l’esquiador als quals no se’ls acostuma a donar la importància que es mereixen, i un d’aquests són els mitjons de l’esquiador. Lluny queden aquells dies en què els mitjons havien de ser quan més gruixuts millor, seguint la idea que d’aquesta manera ens mantenien els peus sempre calents i ens recollien millor aquestes extremitats, ajustant-se també molt bé a l’interior de les botes. D’un temps ençà el sector dels mitjons d’esquí ha canviat una barbaritat i aquests ja destaquen per ser força finets, fets amb els millors teixits i amb proteccions a les parts més delicades del peu, tot mirant de garantir la màxima confortabilitat.

La talla adequada i al peu correcte Pot semblar una bajanada, però els mitjons han de correspondre a la talla del nostre peu, ni un número més ni un menys, ja que així s’ajusten al peu de forma exacte, com ha de ser, i després ens hem de fixar que cada mitjó vagi al peu que li toqui, ja que aquesta és la manera perquè els reforços que porten els mitjons caiguin allà on realment toquen. Després, quan ens els col.loquem han d’estar ben posats, sense arrugues,

raó per la qual sempre és convenient passar la mà de nou per la longitud del mitjó un cop ens els hem col.locat, revisant i aplanant aquelles parts que presentin irregularitats. Penseu que a dia d’avui els mitjons presenten proteccions a les parts més delicades del peu, com la puntera, la talonera, la zona dels bessons o la part baixa de la cama per a una millor circulació de la sang, i alguns a la planta del peu, per a una màxima conjunció amb la bota.

Un bon mitjó ha de ser fi, amb proteccions a les zones pertinents i amb la capacitat de mantenir sempre el peu calent i sec. Però, per a què tot funcioni com ha de funcionar, a banda de calçar-lo bé, de triar el número que ens toca, hem de saber escollir un mitjó elaborat amb el teixit adequat, que respongui a dues premisses bàsiques: mantenir el peu a la temperatura ideal i que ofereixi una bona transpiració. En aquest aspecte, després sempre intervenen factors com la capacitat de sudoració de cada peu o l’època de l’any en la qual esquiem, però, un mínim, sempre hem de demanar a aquells mitjons que són els que ens protegiran els peus. Ara, només cal que aneu a una botiga especialitzada i us deixeu aconsellar per un venedor, però, no patiu, ja és costum que els mitjons es trobin ben agrupats en uns expositors propis i l’explicació que acostumen a dur a les etiquetes sempre són de gran ajuda. 36


Tècnica Amb aquestes dues fotos de gegant i eslàlom, analitzem la negociació dels viratges que duen a terme dues de les principals estrelles de la Copa del Món: Alexis Pinturault i Michaela Shiffrin. La posició del seu cos els delata.

Head

El decurs d’una bona baixada de gegant requereix de la correcta negociació de tota mena de viratges, com fa en aquesta imatge l’esquiador francès Alexis Pinturault, a qui veiem en una corba de la prova inaugural de la Copa del Món d’Esquí Alpí de Sölden.

Noves tendències en el món de l’esquí 1

En l’esquí d’avui dia es dóna molta importància a l’entrada de la corba. Abans l’esquiador feia el canvi tirant-se amb el cos cap al pendent per entrar a la nova corba. Però, avui en dia es busca més profunditat cap a l’exterior de la pista. Amb l’espatlla, l’esquiador tendeix a contrastar, com si es volgués enfocar la línia de l’espatlla cap a l’exterior per tal de treballar tot l’esquí, en especial pel que fa a les cues. Aquesta profunditat va a buscar aquesta profunditat i dóna pes al que serà el futur esquí exterior. Quan tenim 'grip' –l’esquí ha mossegat la neu i es comença a deformar–, serà el moment d’inclinar cap el pendent amb el cos, a què la força centrífuga creada per la fricció de l’esquí amb la neu i la velocitat ens permeti aquesta inclinació màxima. Per acabar la corba, l’espatlla segueix contrastant, mirant amb l’espatlla i el cap en direcció al pendent, per tal de no perdre la cua i aprofitar tota la força i la velocitat creada: la reacció de l’esquí. Pel que fa a la transició de la corba, ja no es treballa amb la flexió-extensió del tronc, sinó que el tronc i el maluc mantenen una alçada lineal i són les cames que s’estenen en la màxima inclinació en corba i s’agrupen.

La clavada de bastó, un recurs d’emergència Un bon exemple de l’orientació de l’espatlla, el podem veure a la foto de Mikaela Shiffrin, en aquesta imatge d’eslàlom. La de Pinturault és difícil de veure, ja que l’esquiador es troba en una corba extrema. Sota el nostre punt de vista està rotant, tot acompanyant una mica amb el braç i l’espatlla exterior… Un final de corba perfecte seria si estigués amb l’espatlla i la mirada cap el pendent. També comentar que actualment la clavada de bastó s’utilitza com a eina d’emergència i només en eslàlom. Els canvis de material d’esquí, on la corba és totalment rodona i tot es crea des dels peus, la clavada del bastó és un entrebanc innecessari que desorganitza corporalment l’esquiador.

1. Angles iguals de les extremitats inferiors i dels dos esquís 2. Direcció dels dos esquís paral·lels 3. L’esquí interior no puja cap a la muntanya (típica ‘V’ quan s’està en interior) 4. L’esquí exterior va recte i direccional al pendent 5. Bon balanç lateral del seu cos

38


Amb l’assessorament de Pol Carreras, exesquiador olímpic

5

1

3 2 4

39


Tècnica Atomic

Amb l’assessorament de Pol Carreras, exesquiador olímpic

2

3

4

40


1

1. Expulsa més neu amb l’esquí de l’esquerre, l’exterior, que amb l’interior. Això ens indica que té la pressió sobre l’exterior 2. Anticipa i manté el braç per davant per tal de poder marcar el punt de suport amb el bastó i marcar l’inici del gir, mantenint l’orientació del tronc –l’espatlla és un indicador– cap al pendent, corba següent. 3. Aquesta orientació del cos cap al pendent ajuda a fer el gir 4. Paral·lelisme d’espatlla, i maluc orientat al pendent 41


Copa del Món

COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ

una temporada per a

SUPERVIVENTS Després d’una temporada marcada per les moltes lesions que s’han produït i per la irregularitat de la presència de la neu, encarem la recta final de la Copa del Món marcada per l’emoció i la incertesa de saber quins esquiadors guanyaran els diferents Globus de Vidre. Celes Piedrabuena Atomic, Head, Red Bull


Amb parades a Japó i Corea Després d’unes temporades en les que el calendari de competicions ens havia deparat una agenda atepeïda, amb cites tant màguiques com un Campionat del Món o uns Jocs Olímpics, enguany l’agenda d’activitats només ens oferia la Copa del Món. Aquest fer podria fer pensar que aquesta seria una temporada una mica gris, ensopida, no tant espectacular com les anteriors, però, sense arribar al nivell d’estrès competitiu que sempre comporta un Mundial o uns Jocs Olímpics, el cert és que la Copa del Món està resultant molt emocionant i entretinguda.

D’entrada, la Copa del Món, de per si, ja és força atractiva, tal com ens mostren les dades d’audiència que la Federació Internacional d’Esquí (FIS) publica al finalitzar la temporada, però sí que és veritat que les competicions s’han d’adaptar als nous temps, als nous públics, als nous gustos dels consumidors de neu i al temps que ens ha tocat viure, en el que la presència de la neu no és tant abundant ni regular com ho era fa uns anys, per posar un exemple que ha quedat constatat en la suspensió de diferents curses. D’aquí que per exemple la FIS hagi parlat de suprimir el descens del programa olímpic o variar una mica el format de les competicions, ja que 43

les audiències televisives fluctúen moltíssim en funció de qui baixa. De forma que quan ja han baixat els candidats al triomf i els grans favorits, les audiències televisives baixen en picat. En aquesta voluntat de millorar cal situar el desplaçament de la caravana de la Copa del Món fins el Japó i fins a Corea.

Masses lesions Feia temps que no viviem una temporada tant desgraciada com la present pel que fa al tema de les lesions, les quals han castigat a més a alguns dels esquiadors més mediàtics, una incidència a la que es sumava la voluntat d’algunes esquiadores, com Tina Maze, d’agafar-se unes vacances per desconectar de la neu, i ja veurem si tornarà. Anna Fenninger era baixa abans d’hora, i després la vam seguir Mikaela Shiffrin, Ted Ligety, Aksel


Copa del Món d’Esquí Alpí

Lund Svindal… lesions que en la majoria dels casos van ser greus. Un fet desgraciat que ha privat a aquests esquiadors de demostrar el talent que tenen i als aficionats gaudir-ne, però també és cert que la seva no presència ha afavorit que també altres esquiadors despertessin i ens poguèssim fixar en aquests esportistes que iguaal estaven tapats per l’èxit dels més grans.

del Món –fita histórica, mirar quadre adjunt– i no sembla que tingui rivals del seu nivell en les que són les seves principals disciplines. El seu domini és tant gran que nomès deixa oberts els títols a les disciplines de l’slàlom i del gegant, on Frida Hansdotter i Eva-Maria Brem ho tenen ben encarat. Hansdotter s’ha aprofitat de

la lesió que es feia Mika Shiffrin entrenant en SG, buscant de ser més competitiva, després de ser dues temporades seguides sent la segona millor esquiadora de la disciplina més técnica. Mentre que per la seva banda Eva-Maria Brem segueix en l’evolució del seu rendiment que ja la va fer ser la millor en GS.

Duel entre Lindsey Vonn i Lara Gut El fet, la realitat, és que tant la categoria masculina com femenina estan sent molt emocionants, gràcies en part a Lara Gut i a Henrik Krisroffersen, que amb el seu rendiment han impedit que Marcel Hirscher i Lindsey Vonn guanyessin amb facilitat. Sense cap mena de dubte aquesta torna a ser la temporada de Lindsey Vonn, que torna a ser la que era i que està dominant amb mà de ferro la competició. La reina de la velocitat domina la general de la Copa del Món, així com el Descens i el Súper gegant, havent ja assolit el títol del DH. Lindsey busca el seu cinquè Globus de Vidre i el sisè títol del SG, al que com deiem ja ha afegit el vuitè del DH. Vonn suma ja 76 triomfs a la Copa

LA TEMPORADA ESTÀ SENT MARCADA PER LES GREUS LESIONS D’ALGUNS DELS MILLORS ESQUIADORS I LA IRREGULARITAT DE LA PRESÈNCIA DE LA NEU 44


TANT EN CATEGORIA MASCULINA COM FEMENINA ES MANTENEN DUES GRAN BATALLES PEL GLOBUS DE VIDRE DE LA GENERAL Però, de totes les esquiadores, la que està plantant més cara a Vonn és la suïssa Lata Gut. Segona de la general de la Copa del Món, està discutint el regnat de Vonn, tot i només liderar la classificació de la Combinada. Dóna la sensació que aquesta jove esquiadora suïssa ha tornat a donar amb la tecla idònia per donar via lliure a la seva classe. Gut està visquent una de les seves millors temporades i ha sorprès a tohom en disputar la disciplina de l’slàlom, el que no feia des de 2009. La nena prodigi de l’esquí alpí suís torna a demostrar una gran capacitat de sacrifici i una forta personalitat, ja que no és fàcil competint cada cap de semana sabent que no és hi ha suficient amb esquiar el millor que es sap perquè sempre hi haurà una esquiadora que amb tota seguretat ho farà millor. 45


Copa del Món d’Esquí Alpí

Acabarà Kristoffersen espatllant la temporada de Hirscher? Si apassionant es presenta el desenllaç en categoria femenina, en la masculina encara té més suspens. Quan semblava que la lesió d’Svindal –mirar quadre adjunt– deixava via llire perquè Marcel Hirscher guanyés el cinquè Globus de Vidre seguit de la general, sorgeix la figura de Henrik Kristoffersen. L’esclat esportiu de l’esquiador norueg, amb un seguit de resultats no gaire bons de Hirscher, fan que Henrik arribi a aspirar de veritat a un Globus de Vidre que probablement ni ell mateix haguès

signat a l’inici de la temporada. Ningú pot negar la seva evolució en les proves tècniques, sobretot en l’slàlom, on cursa que fa gairebé és sinònim d’èxit, i on està dominant amb mà de ferro, tot i que també és cert que encara no té el títol garantit. Passi el que passi els números d’aquesta temporada constataran una gran evolució en ell, doncs de ser el vuitè esquiador de la general la campanya pasada ara és el segon, de ser el quart a l’slàlom ara és el líder i de ser també el sisè en gegant ara és el quart. Davant l’escalt de Kristoffersen –bronze als passats Jocs Olímpics i quart als darrers Mundials–,

46

La mala sort persegueix a Svindal Un cop més una lesió ha castigat el rendiment del gran esquiador que és Aksel Lund Svindal. Quan de nou l’esquiador norueg estava realitzant una bona temporada, mirant de lluitar per la general amb Hirscher i assolint millors resultats que el seu compatriota Kjetil Jansrud, una mala caiguda al descens de Kitzbühel (Àustria) el va obligar a acabar la temporada abans d’hora. Després de patir una forta caiguda, i, tot i que es va aixecar i va sortir de la pista pel seu propi peu, saludant als aficionats, Svindal es va trencar els lligaments creuats del genoll dret. Era la tercera lesió greu que patia l’esquiador norueg. Cal recordar l’espectacular caiguda que va patir al descens de Beaver Creek (USA) a la temporada 2007-2008, tot just després d’aconseguir el seu primer triomf a la Copa del Món, que el va apartar de la competició. I la temporada pasada es va trencar el tendó d’Aquiles a la prèvia de la Copa del Món de Sölden (Àustria) en la prova inaugural de la temporada, perdent-se tota la campanya. Sembla que el persegueixi la mala sort, la qual l’impideix assolir el resultats que assoliria si no hagués patit tantes lesions. Només així es pot entendre com als seus 34 anys tingui una única general de la Copa del Món, malgrat que al 2013 i al 2014 fregués l’èxit amb la punta dels dits quedant segon. Esperem que la propera temporada l’esquiador de Loerenskog estigui en plenes condicions i ens segueixi deleitant amb el seu espectacular estil.


Hirscher persegueix el rècord de Marc Girardelli Tot i que aquesta temporada no està sent tant rodona com ens tenia acostumats, Marcel Hirscher està en disposició d’igualar el gran registre històric del seu compatriota Marc Girardelli. La campanya anterior Hirscher guanya el Globus de Vidre de la general de la Copa del Món per quarta vegada, igualant les marques assolides en el seu dia per altres grans d’aquest esport, com Hermann Maier, Pirmin Zurbriggen i l’italià Gustav Thöni, amb la diferència que Marcel va assolir els quatre triomfs de forma consecutiva. En el moment d’escriure aquestes línies tenia ben enfilat el seu cinquè títol de la general de la Copa del Món, el cinquè seguit!, gesta que fins ara només Marc Girardelli* ha estat capaç d’aconseguir. Ho va fer les temporades 1984-1985, 1985-1986, 1988-1989, 1990-1991 i 1992-1993. Cinc títols assolits en dos torns seguits de dues i tres temporades, lluny de les cinc consecutives que Marcel Hirscher podria assolir aquest hivern. Una passada, una fita que pot quedar durant molts anys com un referent a la historia de l’esquí, sempre i quan el mateix Hirscher no vulgui la temporada vinent esdevenir el primer esquiador en arribar als sis títols de la general de la Copa del Món, i els sis de seguits; igualant d’aquesta forma a l’esquiadora Annemarie Moser-Proell, la única esquiadora, home o dona, que ha guanyat sis cops la general de la Copa del Món. *Marc Giradelli va nèixer a Àustria, a Vorarlberg, però unes diferències amb la Federacioó Austríaca d’Esquí el van dur a nacionalitzar-se per Luxemburg

LA NORD-AMERICANA LINDSEY VONN I L’AUSTRÍAC MARCEL HIRSCHER PODEN FER ENCARA MÉS GRAN LA SEVA LLEGENDA I ASSOLIR UNS REGISTRES ESPORTIUS MÉS HISTÒRICS SI CAL

Hirscher ha hagut de prémer de valent l’accelerador. Això l’ha dut a cometre alguna errada i també ha assolir uns punts que li feien falta per seguir fent història –veure quadre adjunt–; encara que també és cert que no deu haver estat fàcil per ell a nivell mental veure com dos dels seus principalsrivals deien adèu a la temporada per culpa de les lesions: Ted Ligety en el gegant i Svindal a la general. Veient que les últimes temporades el Globus de Vidre de la general no es decideix gairebé fins la recta final, Hirscher ha millorat i molt les seves prestacions en el Súpergegant, disciplina en la que ha passat de ser el 31è al 2014 i 24è al 2015 a ser l’actual vuitè millor especialista en aquesta disciplina. A banda de mantenir les se47


Copa del Món d’Esquí Alpí Lindsey Vonn és insaciable

ves prestacions. Passa que a vegades les ganes de cercar nous reptes fan que perdis de vista el que tens més a mà, però aquest no ha estat el seu cas, ja que segueix sent el millor esquiador de gegant i un dels millors, per no dir el millor, en slàlom.

L’estrena de Joaquim Salarich I no ens hem d’oblidar que aquest està sent un any complicat per l’esquí alpí espanyol de màxim nivell. La retirada de Carolina Ruiz ens deixvaa

AQUESTA TEMPORADA HA ESTAT LA DE L’ESCLAT ESPORTIU DE L’ESQUIADOR NORUEG HENRIK KRISTOFFERSEN

48

Només cal fixar-se en el seu somriure per veure que aquest hivern ha tornat la millor versió de l’esquiadora nord-americana. Superades les lesions i reorientada la seva vida personal, Lindsey ha començat a tornar a ser la gran esquiadora que era, dominant el circ blanc amb mà de ferro. Enguany ja ha guanyat el Globus de Vidre de la disciplina del descens i ha igualat el nombre de victòres en la modalitat del descens d’Annemarie Moser-Proell, que l’esquiadora austríaca va deixar en 36. Lindsey –una de les sis úniques esquiadores que han guanyat a totes les disciplines– finalitzarà aquesta temporada a tocar de les 86 victòries a la Copa del Món que va assolir Ingemar Stenmark, 46 de gegant i 40 d’slàlom. En el moment d’escriure aquestes paraules Vonn sumaba 76 triomfs després de disputar 364 curses d’ençà que va debutar a la máxima competició de la regularitat alpina el 18 de novembre de l’any 2000 a l’slàlom de Park City, als Estats Units. Sembla que aquesta nova fita d’aquesta extrovertida esquiadora caurà tard o d’hora, més aviat d’hora que tard. És qüestió de temps.


una mira orfes, una situació que es va veure agreujada amb la lesió de Paul de la Cuesta –porta més d’un any lesionat i esperem que estigui en òptimes condiciones de cara al proper hivern–, però se’ns ha obert una petita porta a l’esperança amb la presència de Joaquim Salarich. El petit dels Salarich –que ha tingut actuacions destacades al llarg d’aquesta temporada– va tenir l’oportunitat de debutar a la Copa del Món en l’slàlom, la que és la seva disciplina, i de la que és l’actual campió d’Espanya. Les coses no van anar com ell volia, ja que no va poder acabar cap de les dues curses en les que va participar –veure secció de competició– , però de ben segur que ha sumat una experiència que tant de bó pugui posar en pràctica en el que resta de temporada o en la propera campanya, en la que desitgem que totes les estrelles del firmament blanc estiguin en òptimes condicions físiques per rendir al màxim i seguir fent d’aquesta esport un dels millors espectales esportius que es poden veure.

49


Entrevista Entrevista amb Benjamin Raich

“VULL QUE EM RECORDIN COM UN ESPORTISTA JUST I BON ESQUIADOR” Celes Piedrabuena Atomic

Malauradament, a tots ens arriba l’hora. Benjamin Raich (28/02/1978) va decidir aquesta temporada deixar l’alta competició per assumir nous reptes al costat de la seva parella, la també gran esquiadora Marlies Schild, que també ha penjat els esquís. Els trobarem a faltar. Passa cada inici de temporada i no per això ens acabem d’acostumar, especialment en la present edició de la Copa del Món que ha comptat amb diverses baixes il.lustres. Una d’elles ha estat, sense cap mena de dubte, la de Benjamin Raich. ‘Benni’ que va disputar la seva primera Copa del Món el 10 de març de 1996, a l’eslàlom de Hafjell (Noruega), es retira de la màxima competició després de guanyar dos ors olímpics, de ser doble campió del món, de ser el millor en 36 de les 441 curses de la Copa del Món que va disputar, de guanyar el Globus de Vidre de la general de la Copa del Món al 2006 amb cinc subcampionats, de ser tres cops el millor esquiador d’eslàlom i dos del gegant. Després de… no és d’estranyar doncs, que en l’acte del seu comiat, Peter Shroecksnadel, president de la Federació Austríaca d’Esquí, digués que es retirava el millor esquiador austríac de tots els temps, que ja és dir, si pensem que a Àustria l’esquí és l’esport número 1 i que Àustria ha tingut grans esquiadors al llarg de la seva història.

50


51


Entrevista: Benjamin Raich

“ESTIC MOLT SATISFET DE TOT EL QUE HE ACONSEGUIT AL LLARG DELS 20 ANYS QUE M’HE DEDICAT A L’ESQUÍ ALPÍ AL MÀXIM NIVELL”

El millor esquiador austríac de tots els temps Raich, però, com diu a l’entrevista, va arribar un moment en què notava que ja no era el mateix. No perquè ja no pogués trepitjar els podis –el darrer va ser el primer dia de març de 2105 al gegant de Garmisch Partenkirchen (Alemanya)– sinó perquè notava que ja no tenia la motivació suficient per fer front a una nova temporada, tal com va dir en la roda de premsa del seu comiat. Probablement, els seus problemes d’espatlla i els nous reptes personals –es va casar amb la també exesquiadora Marlies Schils i va ser pare d’un nen al desembre– el van fer prendre aquesta sempre dolorosa decisió als 38 anys. Enrere queda un munt de satisfaccions, però, per damunt de tot, la imatge d’un esquiador molt complert, capaç d’assolir victòries tant ens les disciplines tècniques com de velocitat, que feia fàcil el més difícil. Un esquiador tècnic com pocs, que fugia de les càmeres i del ressò mediàtic i que se centrava a esquiar.

Com va ser que vas decidir deixar la competició al finalitzar la passada temporada? Em vaig voler donar un temps per encertar en la meva decisió. Només podria prendre una decisió com aquesta des de la distància, després de donar-me un marge. Per sort per a tu i pels aficionats, la teva va ser una trajectòria molt llarga, però, amb quins moments et quedes? … amb la primera victòria a Scladming (Àustria) el 1999. Aquest va ser sense cap mena de dubte un moment molt especial per a mi, ja que no hi havia res millor que començar la Copa del Món d’aquesta manera. Després em quedaria amb el primer or olímpic que vaig aconseguir als Jocs de Torí (Itàlia) el 2006 en el gegant. Sempre havia somiat amb poder guanyar un or olímpic d’ençà que era petit i ho vaig assolir. Algun moment més? Sí, sí, perdona. La victòria al supergegant de Crans Montana (Suïssa)

Va ser el meu primer triomf a la disciplina de velocitat i es va produir després d’estar un any lesionat al genoll.

ELS TRES ESQUIADORS QUE MÉS HA ADMIRAT Al llarg de la teva trajectòria, quins esquiadors has admirat més? El meu gran ídol sempre havia estat Marc Girardelli, però també he tingut altres grans referents, com per exemple Alberto Tomba o Lasse Kjus. Com sap un gran esquiador quan ha de dir adéu? És una qüestió de sensacions, de feeling. Ara que ho veus des de la distància, creus que la Copa del Món d’esquí alpí passa per un bon moment? Sincerament, penso que la Copa del Món passa per un bon moment de salut, només cal veure les curses. Ara bé, sempre s’ha de millorar. Per a mi, sempre va ser meravellós esquiar rodejat d’uns paisatges tant macos i d’elements tant dinàmics. Precisament, de tots els estadis en què has competit, amb quins et quedes? No t’enganyaré. N’hi ha molts d’estadis a moltes estacions que m’agraden moltíssim. Però, si hagués de quedar-me amb tres et diria que els estadis d’Schladming i Kitzbühel d’Àustria), i l’Adelboden de Suïssa.

52


Els números bàsics de Benjamin Raich

Després de tants anys competint al màxim nivell, molts han estat els teus rivals a l’hora de lluitar per la victòria, quins tres esquiadors t’han posat les coses més difícils? D’esquiadors amb qui m’agradava competir n’hi havia molts, però si em demanes el nom de tres d’ells et diria els d’Aksel Lund Svindal, Ted Ligety i Kalle Palander.

COM ES MANTÉ UN ESQUIADOR DALT DE TOT? Com s’aconsegueix estar tants anys tenint un alt rendiment com va ser en el teu cas? Sempre vaig intentar d’estar al dia pel que fa a totes les novetats, adaptant-me el més ràpid possible a les novetats en el material i a la tècnica de l’esquí. Després, sempre és important estar en molt bona forma. I, sobretot, sempre vaig tenir una gran competència, que sempre et fa estar despert i millorar, i un gran equip al meu

“L’ESQUÍ M’HO HA DONAT TOT I HE POGUT CONÈIXER A MOLTES PERSONES INTERESSANTS” costat que sempre em va ajudar durant molts anys. Què ha significat per a tu l’esquí alpí? L’esquí m’ho ha donat tot. M’ha donat un munt de possibilitats. He conegut a molta gent interessant gràcies a l’esquí i també he assolit molts èxits gràcies a ell. Estic molt satisfet de tot el que he assolit al llarg dels 20 anys que ha durat la meva trajectòria professional. Finalment, com t’agradaria que els aficionats a l’esquí alpí et recordessin? … Com un esportista just i un bon esquiador.

53

No és fàcil resumir els números d’un gran esquiador com Benjamin Raich, a veure si ho fem bé i no ens deixem res. Jocs Olímpics Va participar en quatre edicions dels Jocs Olímpics d’Hivern, proclamant-se campió del gegant i l’eslàlom a Sestriere (Itàlia) 2006. A més, té dos tercers llocs, a la combinada i eslàlom d’Snowbasin i Deer Valley (EUA), respectivament. Campionats del Món Va prendre part en nou! Campionats del Món, proclamant-se campió del món en dues ocasions: a la combinada i l’eslàlom de Bormio (Itàlia) el 2005. També té cinc podis als Mundials: 2n a l’eslàlom de St. Anton (Àustria) el 2001, 3r al supergegant i segon al gegant de Bormio (Itàlia) el 2005, 2n a la combinada d’Are (Suècia) el 2007 i 2n al gegant de Val d’Isere (França) el 2009 Copa del Món Va prendre la sortida en 441 curses de la Copa del Món, en les quals va aconseguir 36 victòries i un total de 96 podis. El darrer podi va ser al gegant de Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) el març de 2015 i la seva última victòria va ser al supergegant de Crans Montana (Suïssa) el febrer de 2012. Al llarg de tots aquests anys a la Copa del Món, es va endur el Globus de Vidre de la general al 2006, i va ser el segon millor esquiador de la general en quatre ocasions (2005, 2007, 2008, 2009 i 2010). Té títols de la Copa del Món en eslàlom (2001, 2005 i 2007), dos del gegant (2005 i 2006) i tres de la combinada (2005, 2006 i 2010).


Publirreportatge Redacció Grandvalira

LA MILLOR COMPETICIÓ A

GRANDVALIRA

Un hivern més, el calendari d’activitats de Grandvalira ha contemplat algunes de les millor cites dels esports d’hivern que a qualsevol aficionat li agradaria gaudir, i s’ha convertint ja, en tot un referent. De tot i de qualitat. L’agenda d’activitats de Grandvalira ha contemplat, i de fet encara contempla perquè quan tingueu aquesta revista a les vostres mans, encara ens quedaran per sort unes quantes jornades d’esquí, un programa d’activitats i competicions de nivell i en tots els esports. Poques estacions hi ha que puguin oferir un ventall de competicions com Grandvalira, donant cabuda a totes les formes d’entendre l’esquí alpí i els esports d’hivern.

Un fi de temporada de luxe Unes activitats a les quals es podia participar com un esportista més o bé gaudir-les des de la distància, de manera relaxada i gaudint dels actes paral·lels que s’havien programat. I és que el calendari d’aquest gran domini andorrà ha contemplat activitats com la Salomon Quest Challenge, una cita per gaudir amb famílies i/o amics on tots els amants de la neu hi tenien cabuda, pensant també en tots els públics, tant per edat com per gustos. Així, a Grandvalira hem pogut gaudir ja de dos dels millors esdeveniments de Freeride & Freeski que es poden gaudir a dia d’avui, el Freeride Jr World Championships i l’Skiers Cup, sent el primer una gran oportunitat de veure

els futurs ‘cracks’ del forapista en acció i el segon un esdeveniment únic al sud d’Europa, que a més va comptar amb els millors esportistes d’aquesta disciplina (vegeu els reportatges en aquest número). Però és que a més, les pistes de Grandvalira han acollit l’onzena edició de la Cronoescalada –donant cabuda els esquiadors de muntanya– i de nou ha d’acollir la caravana de la Copa del Món d’Esquí Alpí, on els aficionats podran gaudir de les millors esquiadores de velocitat. Una cita ineludible, prèvia a tres esdeveniments únics i ja clàssic en el calendari d’activitats de Grandvalira. El primer, una nova edició de la Copa del Món de KL, amb la presència de nou dels esquiadors més ràpids del món; i el segon, una cita per partida doble: el Total Fight Masters of Freestyle, que es disputa en la modalitat d’esquí i surf de neu. Tot aquest seguit d’activitats no fan sinó, situar Grandvalira dins del mapa mundial dels esports d’hivern com un excel·lent terreny de joc, amb capacitat per acollir les millors cites esportives blanques, com ja s’ha vist aquest hivern i com es veurà la propera temporada. Més informació: www.grandvalira.com 54


Snow is here: neu ja és aquí.

SNOW IS HERE Amants de la neu, un any més, després d’esperar durant mesos, per fi ha arribat el nostre bé més preuat: la neu. Ve carregada amb tots els grans moments que ens esperen aquesta temporada nova. www.grandvalira.com 210 km esquiables - Copa del Món d’esquí alpí - El millor Après Ski - Activitats infantils - Escola d’esquí - Centre d’activitats


Entrevista Viatge Entrevista amb Laura Orgué

SABER DIR ADÉU A TEMPS ÉS UNA VICTÒRIA Celes Piedrabuena RFEDI & Arxiu

Aquesta temporada no busqueu Laura Orgué (11/09/1986) a la llista de sortida de les millors competicions internacionals, perquè no la trobareu. Després de viure aquest esport al 100%, de viure nit i dia per l’esquí nòrdic, la gran campiona ha decidit que havia arribat l’hora de descalçar-se els esquís i assumir nous reptes personals. 56 56


esport que a casa nostra és tímid i desconegut, però que a nivell internacional és molt i molt professional. Si haguessis de triar tres moments que resumissin la teva trajectòria esportiva, quins serien aquests? És difícil de dir, però segurament serien la 3a posició al Mundial sub-23 l’any 2009, la primera vegada que vaig aconseguir punts de Copa del Món a Otepae, i el 10è lloc aconseguit als Jocs Olímpics de Sotxi. Com recordes la teva estrena a la Copa del Món, que si no recordo malament va ser a Val d’Aosta. Creus que vas debutar en el moment correcte, que vas donar el salt quan l’havies de donar? Recordo que el meu debut a la Copa del Món va ser una mica per casualitat. Va ser un any de molt poca neu i totes les competicions FIS i Copes d’Europa s’estaven suspenent. A falta de curses en el calendari, l’entrenador va considerar oportú donar-me l’oportunitat de participar en aquesta Copa del Món. No va ser un bon resultat, però jo considero que tot suma. Va ser experiència, un trencar el gel.

Als esportistes d’elit els costa molt dir adéu i costa molt escollir i encertar el moment per plegar. N’hi ha que volen allargar massa la seva trajectòria i quan pleguen la imatge que queda no és la millor i n’hi ha que quan abandonen ho fan dalt de tot, sent encara un referent. És aquest cas el de la Laura Orgué. Per què vas decidir deixar l’alta competició? Vaig decidir deixar la competició perquè em vaig adonar que segurament havia arribat al meu sostre en aquest esport. No tinc la creença que pugui millorar gaire més el meu rendiment en l’esquí de fons, i això fa que la motivació per afrontar una nova temporada sigui dèbil. Crec que ha arribat el moment. És una decisió que costa molt de prendre? La veritat és que em pensava que seria una decisió molt difícil de prendre. Però ara veig que no és només una decisió, sinó que és un sentiment. I aquest sentiment ja m’ha arribat. Per això estic segura que he escollit l’opció correcta. Prèviament als Jocs Olímpics de Sotxi 2014 m’havia plantejat de fer només el cicle olímpic. Però, després dels bons resultats assolits la temporada passada, vaig decidir continuar. Encara que aquesta tempo-

“VAIG DECIDIR DEIXAR LA COMPETICIÓ PERQUÈ EM VAIG ADONAR QUE SEGURAMENT HAVIA ARRIBAT AL MEU SOSTRE EN AQUEST ESPORT”

rada no ha estat gaire bona, considero que igualment era aquesta la temporada on havia d’acabar i no en l’anterior.

LA SEVA TRAJECTÒRIA ESPORTIVA EN TRES MOMENTS Són molts anys en l’alta competició, d’ençà que vas debutar a la Copa del Món el 2006, amb què et quedes després de tant de temps? Han estat molts anys, moltes experiències viscudes, moltes persones que m’han ajudat i envoltat en aquest món, moltes pistes visitades... Però, a nivell general, el record que m’emporto és de la sort que he tingut de poder estar a l’alt nivell internacional d’un esport com aquest, un

57

Hi ha hagut alguna acció o decisió, que ara amb el temps, si mires enrere, no haguessis fet de la mateixa manera? No m’agrada mirar enrere i pensar que s’haguessin pogut fer les coses diferents. Crec que tot són experiències i oportunitats i, si alguna cosa no surt bé, cal intentar aprendre’n i solucionar-la de cara al futur. Fem una mica de memòria, com va ser que et vas dedicar a l’esquí de fons, et venia de família, el vas practicar ja de petita? El vaig començar a practicar de ben petita amb la meva família en una estació del Pallars Sobirà que a dia d’avui ja no existeix. La meva forma d’esquiar era de cap de setmana i participava en algunes marxes populars. Més endavant vaig entrar a formar part del CEFUC, el Club d’Esquí de Fons de la Seu d’Urgell arrel d’uns cursets que organitzaven. Però no va ser fins als 17 anys que em vaig iniciar en el món pròpiament de la competició d’esquí de fons. A través del club vaig poder participar en curses a nivell català i espanyol i més endavant a través de la RFEDI em vaig iniciar en les competicions internacionals. I una cosa és practicar-lo com a passatemps i l’altre fer el pas a la competició, com va ser que et vas decidir a fer el salt, per què?


Entrevista: Laura Orgué

“EL RECORD QUE M’EMPORTO, ÉS DE LA SORT QUE HE TINGUT DE PODER ESTAR A L’ALT NIVELL INTERNACIONAL D’UN ESPORT COM AQUEST”

Jo sempre havia jugat a bàsquet, i un any vaig decidir que em volia entrenar per preparar una mica millor les marxes d’esquí de fons. El progrés va ser bastant ràpid i va ser llavors quan ja em vaig endinsar en el món de la competició a través del club i la federació.

SATISFETA, PERÒ AMB UN CERT MALESTAR Han estat molts anys de sacrifici i lluita, estàs contenta amb el teu rendiment, ho deixes sabent que ho has donat tot? Sí, crec que els resultats que he obtingut al llarg d’aquests anys és tot el que jo puc oferir a l’esquí de fons. Em retiro satisfeta del treball que he fet i hem fet amb el meu cos tècnic. Però, em queda només una mica de malestar, perquè entre els meus desitjos hi ha, segurament, el de poder arribar una mica més lluny en aquest esport. Com es veia i com es veu des de fora els esquiadors de fons espanyols? Quan competim a l’estranger, els esquiadors espanyols sempre som vistos una mica diferents que qualsevol altre país amb tradició d’esquí nòrdic. Tot i així, al llarg dels anys, la gent ja ens ha anat coneixent més i veient els nostres resultats, i crec que ens hem guanyat un petit lloc en l’esquí de fons internacional.

La base de l’esquí de fons de competició de Laura Orgué “Primerament, crearia alguna pista de competició ja que no tenim cap circuit de competició a Catalunya, tant sols estacions amb circuits turístics. Això seria un primer pas per ajudar els joves a entrenar-se. Intentaria garantir innivació en alguna estació catalana mitjançant canons de neu, per tal que els nostres esportistes tinguin assegurades unes mínimes condicions d’entrenament des de principis d’hivern, sense dependre exclusivament del temps. Formaria tècnics i els especialitzaria i agafaria models d’altres països centreeuropeus i escandinaus, que són referents per a nosaltres”.

Per què, quines han estat les teves qualitats com a esquiadora que t’han fet única? És una resposta difícil de respondre una mateixa, però jo considero que sóc i he estat treballadora. He viscut aquest esport el 100% des de fa molts anys i crec que és la clau. Ser esquiadora sempre: nit i dia, hivern i estiu, sigui Nadal o faci mal temps. Has competit en tota mena de curses, nacionals i internacionals, a la Copa d’Europa, FIS, Copa del Món, Mundials, Jocs…, què destacaries de cadascuna, què és el que les fa úniques? Crec que formen part de la progressió dels at-

58


letes. Totes enriqueixen i totes tenen en el seu moment una importància diferent. Cal planificar bé els calendaris amb els entrenadors per saber donar el valor de cada prova en cada moment. És necessari ser conscient d’això, per poder rendir bé o almenys d’acord amb les expectatives.

tura sòlida i de projecte consolidat i amb continuïtat. Crec que hem de començar pels joves i fer-los un seguiment i un suport adequat, sobretot en el període de l’adolescència que és quan solem perdre esquiadors que encara estan en període de formació.

“NO HI HA RES IMPOSSIBLE, NOMÉS CAL NO DEIXAR DE CREURE-HI”

Què creus que manca per tenir millor esportistes de nòrdic? Tenim una bona base? Cal que es cregui en les possibilitats que la gent del nostre territori i el nostre territori en si té per l’esquí de fons. Cal que les institucions hi creguin i ens donin suport en conseqüència.

Si haguessis d’aconsellar a algun jove esportista seguir un camí per arribar a les màximes competicions de fons, què li diries, quin camí li traçaries, quina és T’agradaria assumir l’edat o el moment un càrrec de responideal per debutar, “ELS RESULTATS QUE sabilitat per tirar enper ser a les grans HE OBTINGUT AL LLARG davant l’esquí nòrdic a cites del calendari? D’AQUESTS ANYS, ÉS TOT casa nostra? Simplement li diria que No m’he plantejat treballi fort, que això EL QUE JO PODIA OFERIR A aquesta opció. El que no és discutible, però a L’ESQUÍ DE FONS” sí que m’agradaria és la vegada ha de creure poder col.laborar per que les seves aspiracitirar endavant l’esport ons són possibles. No hi ha res impossible, només cal no deixar de creu- a casa nostra i poder transmetre els coneixere-hi. I serà aquesta creença que el farà entrenar ments que m’han aportat tots aquests anys a de manera constant i conscient. Crec que no hi l’alt nivell. ha un moment concret i estereotipat per a debutar en grans cites. Tot depèn de les circumstànci- I ara, a què et dedicaràs? Seguiràs competint es i de l’esportista. Cal que hi hagi un equip tècnic a les curses de muntanya? Seguiràs practicant i que juntament amb els atletes es comenti i per l’esquí de fons? consens es decideixi quan és el moment. El futur encara és imprecís a dia d’avui (la temporada passada va formar part de Salomon Etixx a les Com veus l’esquí de fons a casa nostra. Pas- curses de muntanya). És indiscutible que seguiré sa una mica com a l’alpí, no? que hi ha molts practicant esquí de fons, però a un altre ritme i amb aficionats, que s’organitzen moltes curses de altres motivacions. nivell, però que costa que surtin esquiadors que puguin estar al davant de les curses inter- Finalment, quan tinguis fills, t’agradaria que es nacionals? dediquessin al que ha estat tant de temps el S’ha de fer la distinció clara entre l’esquí de fons teu esport? turístic i de cap de setmana i l’esquí de fons de Evidentment m’agradaria, però també tinc clar competició. En l’esquí de fons de competició ara que no forçaré res. Si els nostres fills trien aquest mateix hi ha una mancança de tradició, d’estruc- esport o un altre o cap, serà benvingut.

Resum Currículum Esportiu Jocs Olímpics Vuit participacions, la millor, la 10a plaça als 30 km lliures de Sotxi (Rússia, 2014) Copa del Món Ha participat en 61 curses de la Copa del Món. L’estrena a la Copa del Món va ser 13 de desembre de 2006 a Cogne (Val d’Aosta, ITA) als 10 km i la darrera, a Noruega, el 15 de març de 2015 Campionats d’Espanya Espectacular. Laura Orgué ha guanyat tots els Campionats d’Espanya d’Esquí de Fons en que ha pres part des de l’any 2007. Els darrers, aquest 2015, a Lina en els 10 i els 7,5 km Club: CEFUC-RFEDI Lloc i data de naixement: 11/09/1986, a Barcelona Residència: La Seu d’Urgell Patrocinadors: Fischer, Halti i Swix a l’hivern i Salomon i Suunto a l’estiu

59


competició

1.200 FONDISTES PRÉNEN EL PLA DE BERET

Celes Piedrabuena Marxa Beret

L’esquiador de la RFEDI Imanol Rojo es va proclamar Campió d’Europa de Maratons d’Esquí de Fons Euroloppet a la 37a Marxa Beret, que de nou va ser tot un èxit de participació i d’organiztació, i en la que cal destacar els deus podis dels fondistes catalans. Els atletes de la FCEH Maria Iglesias, Gral Sellés, Marta Cester i Pol Vidal es van imposar en les seves respectives categories. El fondista de la RFEDI Imanol Rojo es va proclamar Campió d’Europa d’Esquí de Fons en la prova de llarga distància de 42km estil clàssic de la Marxa Beret 2016 en la qual van participar 1200 inscrits el diumenge 7 de febrer a Baqueira Beret. Rojo, de l’equip d’Esquí de fons de RFEDI, que entrena molt sovint a la Vall d’Aran, ja va guanyar la prova prèvia de 30km skating de la Euroloppet, i el gran dia en els 42km de clàssic va marcar un temps de 2h i 25’. Amb aquest temps es feia amb el Campionat d’Europa de Maratons d’Esquí inclòs en el calendari de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) del calendari Euroloppet (circuit europeu de marxes de llarga distància), per haver aconseguit el còmput dels dos millors temps de les dues proves de llarga distància, la prova de 30km skating i la de 42km clàssic. La dona més ràpida en la distància màxima va ser la francesa Marielle Bigot, que ja es va imposar en anteriors edicions de la Marxa Beret. Va marcar un temps de 3h i 14’.

tinada a la Val d’Aran i que va acompanyar els fondistes durant tota la competició. La Marxa Beret està organitzada pel Consell General d’Aran, Baqueira Beret i l’ajuntament d’Aran, amb col.laboració d l’Associacion Volentaris Val d’Aran, Foment Torisme Val d’Aran, Diputació de Lleida, Ajuntament de Vielha e Mijaran Pompièrs d ‘Aran, Aran Salut, Mossos d’Esquadra, INS d’Aran, a més de la Reial Federació Espanyola Esports d’Hivern (RFEDI), la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i els diferents patrocinadors. La seva concessió com a Campionat d’Europa va ser possible per la història i la qualitat d’aquesta cursa popular aranesa. És la cursa popular d’esquí de fons més clàssica dels Pirineus i forma part del calendari de la FIS com a prova del circuit internacional de marxes populars (Popular Cross-Country races). La Marxa Beret està organitzada pel Consell General d’Aran, Baqueira Beret i l’ajuntament d’Aran, amb col.laboració de: Associacion Volentaris Val d’Aran, Foment Torisme Val d’Aran, Diputació de Lleida, Ajuntament de Vielha e Mijaran Pompièrs d ‘Aran, Aran Salut, Mossos d’Esquadra, INS d’Aran, a més de la Reial Federació Espanyola Esports d’Hivern (RFEDI), la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i els diferents patrocinadors de la prova.

Esquiadors vinguts d’arreu d’Europa Al voltant de 1.200 fondistes, un 40% dels quals procedents dels països nòrdics, Alemanya, Àustria, Holanda o Itàlia, van participar en la 37a edició de la Marxa Beret, que es va celebrar amb la neu caiguda de ma60


més info a www.fceh.cat

Resultats de la Marxa Beret Marxa Beret 10Km - Classificació Femenina 1- Maria Iglesias Bars 2 - Maria Sellés 3 - Alba Puigdefabregues Marxa Beret 10km - Classificació Masculina 1 - Gral Sellés 2 - Francisco Colell 3 - Jaume Pueyo Marxa Beret 21Km - Classificació Femenina 1 - Marta Cester 2 - Maialen López 3 - Berta Pérez Marxa Beret 21Km - Classificació Masculina 1 - Pol Vidal 2 - Oscar Jorba 3 - Sergi Brau Marxa Beret 42km - Classificació Femenina 1 - Marielle Bigot 2 - Beatriz Blanes 3 - Martini Carmona 4 - Tatiana Larionov 5 - Cynthia Martínez Marxa Beret 42km - Classificació Masculina 1 - Imanol Rojo 2 - Diego Ruíz 3 - Rubén Caseny 4 - Carlos Lannes 5 - Ioseba Rojo Més informació: www.marxaberet.com 61


L’ISU GRAN Prix col.loca de nou a Barcelona com a capital mundial del patinatge artístic La final de l’ISU Grand Prix Barcelona reafirma el seu èxit organitzatiu. El repte no era fàcil, superar l’èxit assolit la passada temporada, però es va aconseguir. Un fet que va ser remarcat pels propis esportistes, pels responsables de la International Skating Union i pels mebres de les federacions internacionals. Una cita esportiva que a més serveix com a mirall dels joves catalans –mirar entrevista amb Miren Uriarte, vicepresidenta dels esports de gel de la FCEH– i que serveix per acostar aquest plàstic esport. Una aposta que de nou va ser recolçada pels aficionats, com ho demostra el fet que l’ocupació de la grada de la pista de gel va ser superior al 90% tots els dies de competició. Perfecte. A més, la bona organització i la bona resposta del públic es va veure acompanyada d’un alt nivell esportiu, mai fins ara dos patinadors, Yuzuru Hanyu i Javier Fernández, havien superat la xifra dels 200 punts en un programa llarg en la mateixa competició. I més tenint present que el japonès ho feia superant el seu propi rècord, tant en el programa curt com en el lliure i en el global. Hanyu es va imposar a la final amb una puntuació total de 330,43 punts, sent també el primer esportista que aconsegueix repetir l’or tres anys seguits, imposant-se de nou també a l’espanyol Javier Fernández (292,05; 201,43 en el programa llarg, nou rècord d’Europa). La gesta de Yuzuru Hanyu compartia protagonisme amb l’or de la russa Evgenia Medvedeva, guanyadora de la categoria femenina amb 222,54 punts, la segona millor puntuació del món, davant les 5.600 persones que omplien les grades. Rússia va liderar el rànquing de les medalles amb deu metalls (quatre d’or, tres de plata i tres de bronze), seguida dels Estats Units amb quatre (dos ors, una plata i un bronze) i Japó amb cinc metalls (l’or de Hanyu, una plata i tres bronzes). Espanya, gràcies a la plata de Javier Fernández, va quedar la cinquena de sis països. Llàstima que la propera temporada la capital catalana no sigui ja la seu d’aquesta gran competició de patinatge. 62


63


competició

Ja hi ha els primers campions de Short Track

Fiona Torelló, 2a al Freeride Junior World Championships

La Federación Española de Deportes de Hielo (FEDH) va organitzar al Palau de Gel de Jaca, el I Campionat d’Espanya de Short Track, alhora Campionat de Catalunya. Es van donar cita els millors velocistes en pista curta sobre gel a Espanya, com els esportistes de la FCEH Víctor Martínez o Roger Vallverdú, or i plata de la categoria reina. El torneig va acollir les categories masculina i femenina des de l’absoluta a la júnior, amb una participació de més de 32 patinadors i patinadores inscrits - la majoria del club català de la FCEH Barcelona Short Track- i una gran expectació entre els assistents. Aprofitant el Campionat es va realitzar una Jornada de Formació, on els tècnics de la FEDH i els esportistes de l’equip nacional d’Espanya, van ensenyar als assistents les tècniques bàsiques d’aquest esport.

La rider catalana de 17 anys Fiona Torelló, del Club Muntanyenc Sant Cugat, va pujar al podi del Freeride Junior World Championships celebrat a Grandvalira per segon any consecutiu.Estic molt contenta amb el podi perquè degut a una lesió de la que m’estava recuperant no havia pogut entrenar com la resta de riders”, explica Fiona. “El meu objectiu més important ara és fer el millor paper possible als YOG de Noruega –veure notícia en aquesta secció– i després ja pensaré en la resta de competicions”. Amb una valoració de 56.5 Fiona Torelló es va classificar com a segona, millorant la posició que va aconseguir l’any passat, tercera. Torelló va ser l’única representant catalana en aquests mundial. En total hi van participar 57 riders provinents de 10 països i amb edats compreses entre els 16 i els 18.


La Rabassa corona els campions de Catalunya de fons La Rabassa va acollir el Campionat de Catalunya Individual d’Esquí de fons sota la tècnica lliure amb sortida cronometrada a 4 distàncies: 2,5 quilòmetres (Benjamí i Infantil 1 masculí); 5 km(Infantil 2 masculí i femení i Cadet femení); 7,5 km (Cadet masculí), 10 quilòmetres (Júnior 1 masculí i Júnior 2, Sènior i Màster femení) i 15 km (Júnior 2, Sènior i Màster masculí). Els campions van ser: Ricard Miquel del P.E.C, en Màsters; Bernat Galcerán del P.E.C, en Sènior; Sergi Brau del CENA i Lydia Iglesias del ANEC, en U20; Gral Selles del BELLVER i Paula Martínez del CENA, en U18; Francesc Collel del CEFUC i Maria Iglesias del ANEC en U16; Martín Morales i Jana Bancells del BELLVER, en U14; Marc Collel del CEFUC i Eva de la Hera del BELLVER, en U12 i Pablo Moreno del CAEI i Berta Guitart del CENA, en U10.

Espot veu els millors de la 1a fase de Copa Espanya U14 i U16 Més de 100 corredors d’entre 12 i 16 anys hi van participar. La competició va començar amb dos súpergegants (SG), on els guanyadors U14 van ser Irena Ziach del SKIVA (1:15.82) i Octavi Aris (1:15.81) del CAEI; i en U16 Pat Miquel (1:14.91) del CAEI i Isidre Sans (1:13.03) del AISC. Al segon SG van triomfar Victoria Cubiña (1:19.37) del GRANUEC i Samuel Beso (1:18.43) del CAEI en U14 i de nou CAEI Pat Miquel (1:17.39) i Isidre Sans (1:15.66) del AISC en U16. També es va disputar eslàlom i gegant. Els guanyadors van ser en l’SL U14 Arrieta Rodriguez (1:28.05) del CEVA i Marc Vilalta (1:26.50) del GRANUEC, i en U16 Carmela Olmo (1:29.36) del CAEI i Andrés Trujillo (1:28.78) del SCG. Jana Suau (56.60) del GRANUEC i Tomy Marcet (55.81) del CAEI, mentre que en U16 els més ràpids van ser Pat Miquel (1:51.00)del CAEI i Andres Trujillo (1:52.46) del SCG.


Podis de la delegació catalana als Jocs Infantils d’Hivern 2016 d’Innsbruck Des de l’11 i fins al 16 de gener es va celebrar a Innsbruck el 7è Internacional Children’s Games 2016 on hi participa una delegació de la ciutat de Barcelona integrada per 16 esportistes de la FCEH. En la prova d’esquí de fons d’estil clàssic la fondista del BELLVER Maria Sellés va aconseguir la medalla de bronze. El fondista Miquel Auladell del PEC va fer quart i Maria Iglesias del ANEC desena i Martín Morales trenta-dosè. També es va celebrar el mateix dia la prova dels 500 metres en la disciplina de Long Track, on el nostre patinador de velocitat Rafael Heredia va assolir també una medalla de bronze. El seu company Nil Llop va assolir una cinquena posició i Ainoa Carreño la novena. Però això no s’acabava aquí, en la prova dels 2.000 metres més sortida en massa d’aquesta disciplina, Rafael Heredia es va endur la platai Nil Llop el bronze. En esquí alpí es va celebrar el gegant masculí i femení a una màniga i no es van assolit podis. Els resultats dels nostres esportistes en aquesta disciplina van ser: Jana Suau setena, Jordi Beascoechea dotzè, Ana Vidaor setzena, LLuis Relat divuitè, Adriana Bisbe trenta-tresena, i Alfred Prieto trenta-cinquè. Finalment es va disputar el programa curt de patinatge artístic sobre gel on les patinadores Ingrid Riera i Marta Joly van assolir les millors marques de l’equip català en aquesta disciplina. Ingrid va classificar-se en sisena posició i la seva companya Marta va finalitzar novena d’un total de 31 patinadores. Arnau Joly va assolira la cinquena posició de nou.

L’èxit esportiu no s’atura Al dia següent la delegació catalana va tornar a competir i a triomfar. El podi en aquest dia de competició va venir de la mà de la corredora d’esquí alpí del CEAC Adriana Bisbe, que va assolir el bronze en la prova de Paral.llel per equips. També va tornar a la pista de gel el conjunt català: La patinadora del FCB Ingrid Riera va aconseguir la sisena plaça mentre que la seva companya Marta Joly la tretzena. En esquí de fons es va celebrar la prova més ràpida de fons, l’Sprint, masculina i femenina. El corredor Miquel Auladell va aconseguir la tercera posició del grup però només es classificaven els 66

dos primers per la final i es va quedar fora. El seu company Martin Morales sí que es va classificar com a segon, va passar a les semifinals i a les finals B, però finalment a la classificació general va fer un novè lloc. Pel que fa a les noies fondistes tant la Maria Iglesias com la Maria Selles van fer molt bones posicions arribant també a les semifinals, on malauradament una enganxada d’esquís els va deixar fora de les posicions de podi. L’últim dia de competició a Innsbruck es va disputar la prova de relleus d’esquí de fons per equips integrats per esportistes de diferents nacionalitats. El grup de relleus on participava la corredora de fons Maria Sellés va assolir la medalla de bronze, el grup de Miquel Auladell va quedar quart, el de Martín Morales desè i el de Maria Iglesias tretzè. Seguidament es va celebrar la prova per equips de Long Track on la FCEH va assolir el seu primer or de la mà d’Ainoa Carreño. El seu company Rafael Heredia va tornar a fer podi amb el seu equip, aquest cop una plata. Finalment en patinatge artístic sobre gel, en la prova masculina, Arnau Joly es va dur una cinquena posició i les patinadores Ingrid Riera i Marta Joly es van dur la sisena i la tretzena plaça, respectivament.

Els esportistes catalans presents En les disciplines de neu van competit els esquiadors d’alpí catalans Jana Suau (GRANUEC), Jordi Beascoechea (LMCE), Lluis Relat (CANMC), Alfred Prieto (CANMC), Ana Vidaor (CAEI) i Adriana Bisbe (CEAC) i els fondistes Maria Iglesias (ANEC), Miquel Auladell (PEC), Martín Morales (BELLVER) i Maria Sellés (BELLVER). En les disciplines de neu la FCEH va estar representada pels patinadors d’artístic del Fútbol Club Barcelona Ingrid Riera, Arnau Joly i Marta Joly i pels patinadors de velocitat Rafael Heredia, Ainoa Carreño i Nil Llop. Tots els esportistes van estar acompanyats dels tècnics Judith Lluent (Esquí Alpí), Sandra Gómez (Patinatge de Velocitat), Marta Andrade (Patinatge artístic sobre gel) i Marc Puigsubirà (Esquí Fons).


S

161

67


competició

Històrica Copa del Món de Telemarc a Espot Espot acollia per cinquena vegada una prova internacional de telemarc. A les anteriors edicions s’han celebrat un total de nou proves de Copa del Món, un Campionat del Món Júnior i al 2013 es van acollir els Mundials FIS d’aquesta modalitat de taló lliure. Com en aquestes ocasions, enguany les competicions van ser tot un encert. L’sprint paral.lel tancava les competicions d’enguany, sent el moment més espectacular. Les victòries van ser per Philippe Lau i Johanna Holzmann, després de dues curses molt emocionants. La Copa del Món d’Espot començava amb la prova d’estil clàssic, sota una meteorologia esplèndida i amb la participació dels millorsv esportistes. L’experimentada Amelie Reymond (Suïssa) pujava per cinquena vegada en un podi internacional en aquesta estació del Pallars Sobirà, sumant la seva tercera victòria en Copa del Món a l’estació d’Espot (2010 i 2012), a més d’una segona plaça el 2011 i la títol de Campiona del Món, el 2013. Al dia següent es disputaven tres curses, les masculines de clàssic i sprint i la femenina de sprint. L’alemany Tobias Mueller aconseguia la victòria en l’estil clàssic i rememorava els tres ors obtinguts en els Mundials del 2013 en aquesta mateixa estació. La suïssa Amelie Reymond guanyava la modalitat sprint, amb el que revalida el títol provisional de líder absoluta del ranking mundial, i el francès Philipe Lau, s’imposava a l’sprint d’homes, en el que era la penúltima jornada abans de l’esmentat sprint paral.lel. “L’aposta del Grup FGC es absoluta per a l’esport de competició. Sempre hem dit que és important l’esquí dels nens petits que s’inicien en aquest món, però també ho és aquest gran mirall que suposa tenir als millors campions a les nostres estacions”, deia Enric Ticó, President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

68


*TNF Fuse Forme Brigandine

*TNF Ravina

¿T‘AGRADA FER FOTOS ?

DONCS UNA D‘AQUESTES JAQUETES

TNF POT SER TEVA

Envian‘s fotos fetes en las estacions de esquí catalanes abans de l‘1 d‘abril i les millors participaràn en un sorteig. Dues jaquetes com aquesta seràn els premis per les dues fotos seleccionades. Envia-les a hivern@mpd.es (referència: CONCURS TNF). Las fotografies s‘han d‘enviar en alta ressolució, indicant el nom de l‘estació i la data. Les fotos rebudes quedarán en poder de l‘editor i la FCEH, a qui el propietari autoritza el seu lliure ús. 69


Miren Uriarte, vicepresidenta de gel de la FCEH Lligada als esports de gel de tota la vida, la Miren lamenta que les poques instal.lacions esportites estiguin frenant la progressió dels esportistes de gel a casa nostre, donada la seva manifesta progressió. Apassionada de l’hoquei gel, esport que practiquen els seus fills, la Miren veu amb resignació com els esports de gel agraden als nostres joves, que els practiquen i s’entusiasmen, però que quan volen anar més enllà en la seva formació es troben frenats perquè no disposen de suficients instal.lacions. D’aquesta realitat i de la situació dels esports de gel parlem amb la Miren Uriarte.

“La falta d’instal.lacions de gel estan frenant els nostres esports”

Miren, parlem primer de l’ISU Grand Prix, quin balanç fas? Un balanç extraordinari, va anar millor que l’any passat, ja que vam tenir més experiència en l’organització, el nivell esportiu va ser més alt i va haverhi una major presència d’esportistes catalanes. Va ser un èxit de públic i d’esportistes. Però, el proper any ja no es farà a Barcelona, oi? No, es farà a Marsella. És una llàstima que la ciutat de Barcelona no pugui acollir de nou aquesta competició.

mancda d’instal.lacions de gel. Aquest fet està frenant els nostres esports. I això que el short track es pot disputar a qualsevol instal.lació de gel. Sí, ja que només es necessiten unes proteccions especials. Hi ha un programa de tecnificació important i gràcies a ell s’estan assolint bons resultats en poc temos, que sense cap mena de dubte serien millors si tinguèssim més instal.lacions.

Una llàstima sense cap mena de dubte. Que més t’agradaria destacar? L’èxit de públic i la implicació dels esportistes. Va haver-hi més presència dels esportistes catalans, més presències dels nostres patinadores a les exhibicions i això és bó pel desenvolupament del patinatge sobre gel català.

Quants esportistes de short track tenim a l’actualitat? Uns 45, de totes les edats, des de petites fins a sèniors. El desenvolupament del short track als sèniors ja els va agafar grans, però també estan assolint resultats, queden entre els 15 i els 20 esportites d’Europa. I els júniors estan aconseguint uns resultats extraordinaris, i és una veritable llàstima. Pensa que competeixen amb patinadors que entrenen unes 60 hores al mes i ells com a màxim entrenen unes deu.

L’èxit de convocatòria de l’ISU Grand Prix no fa sinó demostrar que el patinatge agrada, oi? Exacte. S’ha demostrat que a la gent li agrada aquest esport, però no es pot practicar més perquè no tenim més instal.lacions. Tenim un nivell de patinatge que no el podem desenvoluopar més. Perquè, de quantes pistes de gel disposem? Ara de tres. Una a Vielha, una altra a Puigcerdà i una a Barcelona, que és la del FC Barcelona, també hi ha la del centre de la capital catalana, l’Skating, però aquesta no té les mesures reglamentàries necessàrires per a poder practicar aquest esport.

I quan va començar aquesta febra per aquest esport tant plàstic? Va ser arrel de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona-Pirineus. El short track era una de les especilialitats que faltava i es va comptar amb els patinadors de velocitat en línia, els quals van començar a assolir en gel uns resultats molt bons. Es va seguir el mateix exemple que a Holanda, on també van fer aquest traspàs. I, veient els resultats que aconsegueixen els nostres esportistes sap greu que aquest esport no es pugui desenvolupar més, amb la gran quantitat de llicències de llicències de patinatge sobre rodes que hi ha a Catalunya.

Sí, perquè de patinadors en tenim. És clar, tenim patinadors de nivell, però degut a la manca d’hores de gel no poden acabar de desenvolupar les seves qualitats. No poden millorar. Són patinadors que molts d’ells són de la categoria júnior i en aquestes edats es necessiten moltes hores de gel per entrenar.

I tampoc tenim una Lliga Catalana de Short Track. Només hi ha un programa a Catalunya i no hi ha Lliga Catalana, ja que de fet només existeix un club de short track, el Barcelona Short Track. L’ideal fora que sortís algun altre club, però, com vols que sorti si ni tant sols gairebé poden entrenar? És el mateix que passa amb l’hoquei gel femení, on tenim el Barcelona Ice Blue Cats. aquestes noies també van començar l’any passat i ja han quedat campiones de Lliga i de Copa, una competició en la que hi ha set equips.

Una situació que també es trasllada al short track, un esport que va a més i en el que també tenim bons esportistes. És una especialitat que ha començat fa poc. Porta tant ols tres temporades, i amb les limitacions que tenen, i només entrenant de sis a vuit hores a la setmana, els resultats que assoleixen són increíbles. Per exemple, en Nil Llop acaba de guanyar un or i un bronze a l’Europeu Júnior. És una llàstima que aquest esport i la resta d’esports de gel no es puguin desenvolupar per la 70


PUEDES IR MÁS LEJOS www.nauticayyates.com

+

Suscripción 6 números al año por 24 € regalo de funda multiuso aquapac

De ventasceons quio

71


competició Medalles històriques i un títol prometedor per als esports d’hivern catalans Segueixen els bons resultats arreu dels esportistes catalans d’hivern, com ara la medalla d’or en la Copa d’Europa d’Snowboard, la seva primera medalla en Patinatge de Velocitat en una prova continental i un títol molt especial i prometedor en hoquei gel, de la mà del primer equip català de la disciplina, amb tant sols dos anys de vida. Des de la neu del Snowpark Seiser Alm de Itàlia ens arribava un resultat històric pels esports d’hivern. Aleix López, integrant de l’equip català de tecnificació de Surf de neu i especialista en Slopestyle, es proclamava Campió d’Europa en la prova d’slopestyle FIS. “Estic molt content, aquest és el millor resultat que he aconseguit després de cinc anys competint, encara em consta creure-m’ho. Ha estat un somni que s’ha fet realitat”, afirmava Aleix. El proper objectiu del català, que va arribar a la final juntament amb el seu company d’equip el català Pau Bartolo, era continuar al mateix nivell en les properes Copes d’Europa. El català va assolir l’or amb una puntuació de 83.30, el segon classificat va ser el rider Matias Schmitt amb 79,60 i el tercer medallista Sacha Moretti amb un total de 79,50. El programa de tecnificació d’aquesta disciplina que ofereix la FCEH ha anat evolucionant i creixent al llarg de les darreres temporades. Es va iniciar amb una estructura petita, que preparava esportistes infantils per competir a Campionats de Catalunya, i avui en dia podem parlar d’un equip consolidat amb atletes que participen internacionalment en Copes del Món i d’Europa, i que treballen al mateix nivell com un segon equip estatal. Esportistes com Queralt Castellet, Carles Torner, els germans Vergés i Maria Hidalgo, recentment incorporada a l’equip estatal d’Snowboard, s’han format també amb els programes de tecnificació de la FCEH. Aquesta temporada composen l’equip català d’Snowboard els especialistes en Boardercroos, Fiona Torelló, Marc Roure i Joan Pascual, i els especialistes en Slopestyle, Pau Bartolo i Aleix López. El tècnic de l’equip és Santi Corral i seu preparador físic Alex Martín.

Els Barcelona Ice Blue Cats, campions de la Copa Espanya d’Hoquei gel femení També es va assolir un altre èxit al gel de la pista de Valdemoro, on es celebrada la final de la Copa d’Espanya d’Hoquei gel femení. El conjunt català del Barcelona Ice Blue Cats, el primer equip d’hoquei gel català que es va constituir el passat 2014 amb jugadores que procedeixen de l’hoquei línia, va aconseguir per primer cop i després de només dos anys competint, el seu primer títol de Copa España. Les jugadores van arribar a la final contra el Majadahonda després de guanyar per 5 a 3 a l’equip de Valdemoro. Les catalanes aquesta temporada també s’han proclamat campioness de la Lliga Nacional d’aquesta disciplina. Les jugadores de l’Ice Blue Cats no només han aconseguit fer-se un forat en les competicions nacionals, sinó ser un dels quatre equips més punters del panorama nacional, juntament amb les donostiarres del Kazkabarra, les madrilenyes del SAD Majadahonda i l’equip del Steel Acorns de Valdemoro.

Primera medalla de Short Track en una prova continental Tot va començar dissabte 20 de febrer quan rebíem la notícia que el patinador de velocitat (Shortrack) Nil Llop, integrant de l’equip de tecnificació de la disciplina, aconseguia una medalla de plata en la prova dels 500 metres de la Copa d’Europa FIS de ShortTrack celebrada a Leeuvarden (Holanda): La primera d’un patinador de velocitat espanyol en una prova continental. Al dia següent Nil Llop tornava a pujar al podi d’aquesta Copa d’Europa per endurse el bronze en la prova dels 777 metres, després de competir amb un total 72

de 58 patinadors de la seva categoria Júnior D i procedents de 10 països. “Estic molt content sobretot després d’haver pogut recuperar-me ràpid de la meva fractura de turmell al mes d’octubre”. Aquestes medalles són molt importants pel projecte esportiu que necessita sí o sí més hores de gel i representen molt per un conjunt d’atletes que, com el Nil, només fa dos anys que formen part del programa de tecnificació de Patinatge de Velocitat (Short Track) de la FCEH. Actualment són 10 els patinadors que formen part d’aquest programa (cinc més que el darrer any) i tots disposen de la marca mínima que els hi permetrà participar a la Copa d’Europa durant aquesta temporada. Aquest esportistes són Roger Vallverdú, Victor Martinez, Nil Llop, Rafael Heredia, Stephane Barbera, Joan Manuel Coria, Arnau Coria, Ainoa Carreño, Teresa Moreno i Alez Nieto. També va ser meritòria l’actuació de l’esportista Rafael Heredia en aquesta Copa d’Europa, que va quedar el 12è de la general amb un 7è lloc als 1.000 metres i un 10è als 500 metres.


La rider de la FCEH Fiona Torelló 4a classificada per equips als YOG La rider Fiona Torelló, els esquiadors d’alpí Miren Miquel i Aingeru Garai i el fondista Gral Sellés, tots quatre atletes tecnificats per la FCEH, van participar del 12 al 18 de febrer, juntament amb més de mil atletes, d’entre 14 i 18 anys, als Jocs Olímpics de la Joventut (YOG) de Lillehammer. Els quatre esportistes es van guanyar aquesta merescuda plaça, que suposava una important representació catalana en aquesta competicó considerada com les Olímpiades Juvenils dels esports d’hivern El resultat més destacat dels atletes de la FCEH a Lillehammer va ser la 4a posició de la rider catalana Fiona Torelló, en la gran final de la competició per equips ski cross snowboard cross. La catalana va participar representant a Espanya juntament amb l’equip del Canadà. Tres riders canadencs i ella van formar una mateix equip mixte amb el qual van arribar a la final, tot i que finalment es van quedar a les portes d’una medalla. A més, Fiona va assolir l’11a posició en la disciplina de snowboardcross. “M’he quedat amb molt bones sensacions d’haver fet molt bona feina en aquests jocs”. Fiona a les classificatòries va assolir el millor 9è temps sense cap errada. “Va treballar molt bé però el circuit no benefiava als riders que executen amb Goofy (peu dret al davant)”, explicava el tècnic de l’equip de tecnificació de Surf de Neu de la FCEH Santi Corral.

Els paper dels esquiadors alpins Pel que fa als corredors d’esquí alpí de la FCEH cal destacar la 18a posició assolida pel corredor del grup de tecnificació U18 Aingeru Garay en la combinada alpina i la 21a de Miren Miquel a l’eslàlom. El també corredor d’esquí de fons Gral Sellés, integrant de l’equip de tecnificació de la disciplina, va aconseguir la seva millor marca en la prova de Cross-Country Cross amb una 32a posició d’un total de 50 fondistes.

Victòria, podis i bons resultats per a l’esquiador català Joaquim Salarich Segueix la progressió de l’esquiador català Joaquim Salarich. L’integrant de la RFEDI està assolint bons resultats en el que portem de temporada, en la que ha debutat a la Copa del Món i en la que ha puntuat a la Copa d’Europa per primer cop. L’integrant de la RFEDI, que va començar la temporada amb la 35a posició a l’slàlom de Mittersill Pas Thurn (Àustria), ha trepitjat en vàries ocasions els podis a les curses FIS en les que ha participat, debutant a la Copa del Món i aconseguint puntuar per primer cop a la Copa d’Europa. En concret, aquests puntets els va assolir després de ser el 22è a l’slàlom de Pozza di Fassa (Itàlia). Una posició que en Joaquim valorava amb aquestes paraules: ”El treball comença a donar els seus fruits”. Al dia següent l’esquiador català debutava a la Copa del Món, en l’slàlom de Madonna di Campiglio (Itàlia), però no va acabar la cursa, el mateix que li passaria dies més tard a Schladming (Àustria). Dues competicions que, tot i no ser satisfactòries a nivell de resultats, de ben segur que lli serveixen per seguir creixent. El mateix esquiador del club LMCE deia després de la cursa d’Schladming que “les condicions han estat molt dures per la calor. La pista estava molt trencada, però estic content amb l’experiència i amb ganes ja de córrer un altre cop”. 73

Regals de Reis Així, dies més tard, el sis de gener, el petit dels Salarich s’imposava a la cursa FIS d’Obdach, Àustria. “Estic molt content de la victòria i dels 14 punts FIS. Ara toca seguir treballant per millorar encara més”. No era aquesta la primera vegada en el decurs de la present campanya que l’esquiador català de la RFEDI acabava entre els deu primers en una cursa FIS, doncs ja ho va fer a l’SL de Mittershill Pas Thurn (Àustria), on va ser setè; a Obdach (Àustria), vuitè; o amb la tercera posició a Val Gardena. El 99,99% de le curses que porta disputades en Joaquim les ha fet en la disciplina de l’SL, a excepció del 73è lloc que va assolir al gegant de Reiteral (Àustria). De fet, va ser la disciplina que va córrer als passats Campionats del Món de Beaver Creek (USA) i cal recordar que és l’actual campió d’Espanya de l’especialitat. Mica en mica el rendiment d’en Joaquim va a més, guanyant en experiència, acumulant hores d’esquí a les seves cames i assolint de tant en tant bons resultats, el que fa, com diu el mateix protagonista d’aquesta història,”que ja ens veguin com unjs rivals més”.


Clubs

LA MOLINA

CLUB D’ESPORTS Celes Piedrabuena LMCE

Format per 120 esportistes, la majoria d’edats compreses entre els 12 i els 20 anys, La Molina Club d’Esports (LMCE) és un dels pilars en què se subjecta l’edifici dels esports d’hivern a casa nostra.

Sempre es parla de la importància dels clubs, del seu paper sempre eficient i mai reconegut del tot com es mereix, com a eixos bàsics en la formació i difusió dels esports, en el cas que ens ocupa dels esports d’hivern. I la tasca que duen a terme des de la Cerdanya els responsables de La Molina Club d’Esports (LMCE) és un bon exemple.

Tota una vida Aquest hivern, formen part del club un total de 120 esportistes, dels quals se’n fan càrrec 18 professionals degudament titulats, en la seva majoria excorredors del club i d’equips federatius, als quals hauríem de sumar uns 400 associats. La major part dels esportistes es troben entre les categori-

74


nascut per a la competició

es infantil i juvenil, “i bona part d’ells s’inicien a les categories precompetitives entre els 3 i 7 anys, en el que en diem Escola de Neu, i segueixen totes les etapes formatives amb nosaltres”, diu Cristian Madeu, director tècnic del club en l’entrevista que arrodoneix aquest article. Conscients que per ‘enganxar’ un nen o un jove, per tal que s’acabi enamorant d’un esport tant noble, però amb tants punts en contra, com l’esquí, cal tenir mà esquerra i anar de mica en mica. Per aquesta raó, “treballem la base d’una manera molt lúdica i cuidant molt que cap mala experiència a pistes causi un efecte negatiu amb la progressió dels més petits. Abans que res, volem despertar l’interès del nen per l’esquí a través del joc, després tot és més fàcil”.

Més de 30 anys d’història Una manera de fer que no és nova i que té més de 30 anys d’història. Els orígens del club que ens ocupa es troben l’any 1983, quan uns apassionats van crear el Club d’Esquí La Molina. Ja el 2000, aquesta entitat es va fusionar amb el Club Alpí La Molina i fruit d’aquesta fusió va néixer La Molina Club d’Esports. Una de les claus del bon funcionament del club i del seu tarannà rau en la complicitat que sempre han trobat a l’estació de La Molina per dur a terme tots els seus entrenaments, que no són pocs, i totes les activitats i programes. LMCE ofereix entrenaments tots els festius escolars d’hivern i també alguns dies entre setmana; en total, uns 75 dies de formació,

75


La Molina Club d’Esports

que es completa de manera opcional a l’estiu, amb els entrenaments físics a la Cerdanya i els d’esquí als Alps. I és que l’activitat dins de La Molina Club d’Esports no s’atura, i abasta totes les edats i tots els passos formatius: des que els joves comencen amb el que ells anomenen Escola de Neu fins als Màsters, assolint de manera habitual a les diferents edicions de les lligues catalanes i principals competicions a Catalunya i a la resta de l’Estat en les competicions en què prenen part els seus esportistes.

Canvi de tendència Bona part dels seus esportistes centren la seva

LA MOLINA CLUB D’ESPORTS NEIX DE LA FUSIÓ DEL CLUB ESQUÍ LA MOLINA I DEL CLUB LA MOLINA CLUB D’ESPORTS

activitat en l’esquí alpí, però d’un temps cap aquí noten com hi ha una forta demanda vers l’esquí de muntanya. De ben segur que els èxits espor-

76

tius dels esportistes catalans com Kilian Jornet, Marc Pinsach, Laura Orgué o Mireia Miró contribueixen a aquest fet, com el canvi d’hàbits que està experimentant l’agenda de molts aficionats als esports i a la natura de casa nostra, que cada cop més s’inclinen cap a activitats de resistència, a la natura, cerquen noves i refrescants sensacions, les quals els transmet l’esquí de muntanya. Què voleu fer-vos socis? Cap problema. Si aneu a La Molina podeu anar a la caseta que tenen a peu de pistes de la Molina per demanar informació o bé entrar al web www.lamolinace.cat; on trobareu un marc incomparable per gaudir dels esports d’hivern..


Cristian Madeu, director tècnic del LMCE: “Volem transmetre els valors de l’esport que poden ajudar a la formació dels joves” Poques persones tant capacitades per parlar de les particularitats de La Molina Club d’Esports (lMCE) com Cristian Madeu, ja que ell s’encarrega de la direcció tècnica i dels entrenaments de les categories infantils de l’equip de competició. Quants esportistes teniu en l’actualitat? Tenim 120 esportistes en total. És a dir, 120 dels nostres associats segueixen algun dels programes de formació ja sigui d’esquí alpí o bé d’esquí de muntanya. Aquests esportistes, com es reparteixen per edats i demarcació geogràfica? La major part dels esportistes es troben entre les categories infantil i juvenil, és a dir, entre els 12 i els 20 anys. La majoria s’inicien a les categories precompetitives entre els 3 i 7 anys, en el que en diem Escola de Neu, i segueixen totes les etapes formatives amb nosaltres. Més o menys un 70% dels esportistes són de Barcelona, aproximadament un 20% de Girona i el 10% restant de Cerdanya.

L’ADN de LMCE Quina seria la principal característica, el fet diferencial del vostre club respecte a la resta? Possiblement es poden destacar un parell d’aspectes que ens diferencien d’altres clubs. A més de la gran quantitat de curses i esdeveniments que organitzem directament o bé amb col.laboració amb l’estació d’esquí de la Molina, l’activitat a què ens dediquem majoritàriament és a l’esquí de competició, és a dir, no fem d’escola d’esquí com altres clubs, tots els esportistes segueixen una formació continuada al llarg de la temporada. Un altre dels aspectes que estem contents de poder destacar és el gran nombre d’esportistes de LMCE que arriben a edats universitàries en actiu, ja sigui sota la disciplina dels equips federatius o bé competint en la Lliga Catalana Juvenil FIS.

Si una persona vol fer-se sòcia del club com ho ha de fer? Ens pot venir a veure al local que tenim a peu de pistes de la Molina i l’informarem de tots els avantatges que podem oferir-li. Quins són els vostres objectius? Els nostres objectius és utilitzar l’esquí en el seu vessant competitiu per transmetre els valors propis de l’esport que creiem que poden ajudar a la formació dels joves que passen pels equips de competició. Quants tècnics hi ha al club per ensenyar a tants esquiadors com teniu? L’equip tècnic del club el formen 18 professionals degudament titulats i en la seva majoria excorredors del club i d’equips federatius.

Les fonts de finançament Quin pressupost té el club? D’on surten els diners? Els diners surten de les quotes d’entrenaments que afronten les famílies i del nostre patrocinador principal (www.sbi.cat), juntament amb la resta de col·laboradors. Quin esport o pràctica esportiva noteu que va a més en els darrers anys? Sense dubte, la disciplina que hem notat que es troba en ple creixement és l’esquí de muntanya. Degut a la tendència a l’alça a la pràctica d’esports de resistència i el bon nivell esportiu de Catalunya en aquesta disciplina, l’interès per a aquesta pràctica no para d’augmentar.

“L’ACTIVITAT A LA QUAL ENS DEDIQUEM MAJORITÀRIAMENT ÉS A L’ESQUÍ DE COMPETICIÓ”

Treballeu de manera especial la base? Treballem la base d’una manera molt lúdica i cuidant molt que cap mala experiència a pistes causi un efecte negatiu amb la progressió dels més petits. Abans que res, volem despertar l’interès del nen per l’esquí a través del joc, després tot és més fàcil.

D’un temps ençà, noteu que hi ha un major interès pels esports d’hivern, per l’esquí? O és al contrari? Si tenim en compte les dificultats econòmiques generalitzades dels darrers anys i les temporades poc favorables pel que fa a la quantitat de neu, podem dir que hi ha afició per l’esquí i que tant bon punt com s’encadenin un parell de bones temporades es recuperarà el nombre de practicants de fa un temps. Quina seria la tipologia dels vostres associats? Doncs en general són famílies que busquen en l’esquí una formació complementària per als seus fills i que opten per fer-ho a la Molina per la gran oferta que hi ha i per la proximitat amb les grans capitals.

77


Freeride

SWATCH FREERIDE WORLD TOUR (FWT)

VALLNORD Qui diu que segones

vegades no s贸n bones?


Per segon hivern consecutiu, Vallnord ha estat l’escenari d’una prova del Freeride World Tour (FWT) i per segon hivern consecutiu la neu i les muntanyes d’Ordino-Arcalís han superat l’examen amb una nota molt alta. Celes Piedrabuena Vallnord, FWT

La vida, el dia a dia, acostuma a tirar per terra, per sort, moltes de les frases fetes i de les dites que semblen escrites per algun erudit per mantenir-se i reproduir-se fins a l’eternitat, i que, no ho amagaré, a mi no em fan especial gràcia. Una d’aquestes és aquella tant gastada ‘que segones parts mai foren bones’. Doncs bé, Vallnord acollia per segon hivern consecutiu una prova del Freeride World Tour (FWT), el que vindria a ser per a aquells que no estigueu al dia com la Copa del Món d’Esquí Alpí però de forapista, la qual es disputa en categoria masculina i femenina, tant en esquí com en surf de neu. La temporada passada l’estació de les Valls del Nord va haver d’encarregar-se de l’organització de dues proves del calendari, la seva i la que s’havia de celebrar a Àustria, i ambdues es van dur a terme amb èxit. Així

que enguany, qui sap si com a premi, els caps del FWT van decidir concedir-li a Ordino-Arcalís l’organització de la primera cursa del calendari 2016 del Freeride World Tour. Màxima pressió.

Nervis, corre-cuita i… satisfacció Als nervis propis de ser el primer aparador del forapista mundial per uns dies, es va sumar el fet que, com ja va passar l’hivern anterior, es decidís avançar un dia la competició, amb tot el que això comporta. Però, tot i els

79


Freeride FWT Vallnord

LA COMPETICIÓ ES VA HAVER D’AVANÇAR UN DIA I MALGRAT EL QUE AIXÒ SUPOSA A NIVELL D’ORGANITZACIÓ, TOT VA SORTIR DE CINE nervis que sempre comporta un fet com aquests, la competició va sortir molt bé. El Baser Negre va demostrar que té un potencial enorme per convertir-se en un paradís del forapista que tot rider hauria de trencar en alguna ocasió i l’organització, un cop més, va estar a l’alçada, tal com deia el mateix director del FWT. En aquest sentit, el suís Hale-Woods opinava que “Vallnord ha estat la millor prova d’inici de temporada de tota la història del Freeride World Tour. Tenint en compte, a més a més, l’avançament de la competició d’un dia per garantir les millors condicions en el desenvolupament de la prova, pels mateixos riders, i comptant a més amb moltes novetats pel que fa a l’organització. Ha estat sense dubte tot un èxit”. El canvi de dia i el canvi d’hora d’inici de la prova,

van ser tot un encert, donat que va ser possible gaudir del millor espectacle forapista del món a les muntanyes de l’estació andorrana. Hale-Woods, va transmetre també la satisfacció per part dels riders, els protagonistes principals de l’esdeveniment. Com dèiem, el Baser Negre va ser finalment la ubicació escollida on els 62 millors esquiadors forapista van completar les seves línies. Un espai conegut per als més experimentats, ja que va ser la seu de la cita que la temporada passada s’havia de celebrar a Àustria i durant anys va ser l’escenari de grans jornades del mític El Dorado Freeride. En una competició on els primers riders van haver de fer l’ascens a les 6 h del matí, perquè el surfista francès Camille Armand iniciés la primera baixada de la jorna-

80


da, amb extrema puntualitat, a les 8,30 h del matí. La zona, escollida per l’organització, presentava moltes opcions pels riders. La primera part, amb diferents canals, destacava per ser molt tècnica; mentre que la segona, molt més rocosa, donava més possibilitats de joc i salts. El debutant al FWT, el suec Kristoff Turdell es va adjudicar la victòria i va ser el primer líder d’aquest FWT 2016, en categoria d’esquí masculí, amb una baixada impecable però sobretot per un salt estratosfèric que feia després de la zona intermèdia de la seva baixada. Signava una merescuda puntuació de 90,50 punts. Valoració dels quatre jutges del FWT que van avaluar la posada en escena, la dificultat de la línia, el control, fluïdesa, salts i les possibles caigudes. Turdell es va imposar amb tres punts d’avantat-

ge sobre el segon, el suís Jérémie Heitz –que partia com a 2n del rànquing FWT 2015–, i amb 3,88 punts respecte al també rider debutant, el rus Ivan Malakhov, que va acabar en tercera posició.

Aymar, el millor dels nostres, a tocar del ‘top ten’ Pel que fa a l’espanyol Aymar Navarro, que va obrir la competició de la categoria d’esquí masculí, va acabar en una meritòria onzena posició gràcies als 71.00 punts de valoració. Aymar destacava ser el primer per poder donar originalitat en la seva baixada escollida. D’altra banda, l’andorrà Dani Fornell, que baixava el penúltim va experimentar una mala caiguda en perdre l’equilibri després d’una recepció dolenta en un salt a

81

la part inicial de la seva línia. Fornell va començar molt fluid i fent un primer salt impecable però va acabar patint una caiguda que el va dur a la desqualificació. Va acabar sent evacuat en helicòpter fins a la infermeria de l’estació, amb una lesió al lligament de la cama esquerra. En categoria femenina, la nord-americana Jackie Paaso, es va merèixer els 70.00 punts de valoració en realitzar una baixada amb una execució precisa i original. Les riders Eva Walkner (AUT) i Evelina Nilsson (SWE) van completar el podi. L’andorrana Lorelei Torres va acabar 13a en caure quan estava acabant la cursa, però va ser fruit d’una errada de concentració després d’una baixada irregular i alguns problemes de fluïdesa que la van acabar afectant. En surf de neu, l’anglès Sascha Hamm s’embut-


Freeride FWT Vallnord

ENGUANY, LA ZONA ESCOLLIDA PER A LA COMPETICIÓ VA SER LA DE BASER NEGRE, LA MATEIXA QUE LA SEGONA CITA DEL FWT DE LA TEMPORADA PASSADA A VALLNORD

xacava el triomf gràcies als 81.75 punts que li van donar els jutges. Per davant del suec Christoffer Granbom i el francès Camille Armand, segon i tercer, respectivament. En categoria femenina, la favorita i defensora del títol i gran dominadora de l’escenari de Vallnord – Ordino Arcalís, la suïssa Estelle Balet, es va tornar a imposar amb una actuació de 70.00 punts. Superant a la francesa

Haerty i a Mikaela Hollsten, de Finlàndia. Acabava així un gran inici del Freeride World Tour. Fieberbrunn Kitzbüheler, a Àustria, recollia el testimoni d’Ordino Arcalís, abans que la caravana del FWT viatgés a Haines, Alaska, per finalitzar, com ja és habitual, a Verbier. Més informació: www.freerideworldtour.com

Xavier Arjona,

Director de Vallnord-Ordino Arcalís

“Tot ha sortit a la perfecció” Si hi havia alguna persona satisfeta, que treia pit després que la cita del FWT de Vallnord acabés, aquesta era Xavier Arjona. El màxim responsable de VallnordOrdino Arcalís valorava com segueix la segona parada del millor circuit mundial de forapista al seu territori: “En un inici força complicat de neu a tota Europa i amb el clima tan canviant, finalment hem pogut organitzar i complementar la prova amb èxit amb les millors condicions i amb unes imatges espectaculars de la nostra estació que faran la volta al món. Estem contents per haver complert, amb la confiança que ens va donar l’organització l’any passat, i estic molt satisfet de tot l’equip de l’estació que ha fet una feina impecable. Tothom ha donat un alt nivell de resposta tenint en compte el poc marge que hi havia a avançar la competició 24 hores, reduint-se d’aquesta manera els temps de muntatge i organització; i, finalment, tot ha sortit a la perfecció”.

82


Reportatge

SKIERSCUP

Europa li guanya la partida a Amèrica Tino Morte

Grandvalira

L’equip del vell continent s’imposava al conjunt nordamericà amb 19 punts assolits amb les actuacions estel·lars de riders de la talla de Loïc Collomb Patton


La sisena edició de la Skiers Cup es disputava a Grandvalira amb la victòria de l’equip europeu, que es va imposar al nord-americà amb 19 punts respecte els 13 del conjunt americà. Les actuacions estel·lars de riders destacats com Loïc Collomb Patton van permetre que l’equip del vell continent s’alcés al més alt del podi amb el trofeu de la competició, la “Bota d’Or”. Així doncs, Europa es va fer amb aquesta distinció per segon any consecutiu. Els riders més mediàtics del món Seth Morisson (EUA) i Sage Cattabriga (EUA) es van donar cita als cims de Grandvalira per enfrontar-se en una batalla intercontinental èpica que per primer cop es disputava en una estació del sud d’Europa. La Tosa de Caraup i la Coma de Varilles van ser els escenaris escollits on es van disputar les proves de Big Mountain (forapista) i Backcountry Slopestyle (estil lliure).

85


SKIERSCUP

La segona ronda celebrada a Grandvalira, va deixar imatges espectaculars al capdamunt dels enormes kickers i rampes construïts per a l’ocasió que van permetre als participants aconseguir arriscats salts i trucs. Durant la prova, l’equip americà capitanejat per Cattabriga va intentar recuperar el lideratge després que l’equip europeu dirigit per Collomb-Patton guanyés la primera prova de dissabte amb un avantatge de 9 punts. Les esperances de l’equip americà, però, es van esvair ben d’hora davant d’un equip europeu més fort que va destacar especialment gràcies a les actuacions del suís Sam Athametten, l’alemany Bene Mayr i l’austríac Marcus Eder.

ELS RIDERS MÉS MEDIÀTICS DEL MÓN SETH MORISSON (EUA) I SAGE CATTABRIGA (EUA) ES VAN DONAR CITA ALS CIMS DE GRANDVALIRA

86


GRANDVALIRA ACOLLIA AMB ÈXIT AQUESTA TREPIDANT COMPETICIÓ, DISPUTADA PER PRIMER COP EN UNA ESTACIÓ DEL SUD D’EUROPA

Tot i la lluita aferrissada entre els dos equips, l’ambient positiu i la companyonia van marcar el tarannà dels dos dies de competició. Així, ahir les dues formacions van compartir una barbacoa per cloure aquesta batalla, un combat a l’escenari de competició que va deixar moments memorables i va donar visibilitat a una disciplina, el forapista, en constant creixement. Cap de setmana de forapista Amb aquesta competició Grandvalira tancava un cap de setmana completament dedicat al forapista, durant el qual van tenir lloc dues de les proves més importants d’aquesta disciplina del panorama internacional: el Freeride Junior Word Championships i la Skiers Cup. L’acollida d’aquestes dues competicions reforça un any més el compromís del domini més gran del sud d’Europa amb el forapista que cada cop compte amb més adeptes entre els esquiadors. És per això, que Grandvalira disposa de diverses zones de forapista degudament senyalitzades i de dues àrees controlades als sectors del Tarter i Grau Roig. Més informació: www.grandvalira.com i www.skierscup.com

87


Taller

El merescut descans Celes Piedrabuena Jesús Martínez

Després d’una temporada en què els esquís i les botes s’han portat com uns senyors, ho han donat tot perquè gaudeixis al màxim de la neu, toca guardar-los i deixar-los a punt per al proper hivern.

dels guerrers!

Tot bon guerrer necessita el seu descans i més encara si ha estat a primera línia de combat al llarg de més de cinc mesos, donant el millor de si mateix damunt tot tipus de neu i fent front a les més adverses condicions meteorològiques. Així que després de fer la feina que els tocava al llarg de l’hivern, als vostres esquís i botes els toca un merescut descans, hivernant si fa no fa uns altres cinc mesos, per estar en perfectes

88

condicions quan se’ls torni a necessitar, que si tot va bé, serà en el proper Pont de la Puríssima, sinó és que esteu tant malalts de neu que aprofiteu l’estiu per anar a Argentina, Xile, Nova Zelanda o a alguna de les glaceres que queden a Europa. Guardar el material com toca és molt, però que molt senzill, qualsevol està capacitat per fer-ho, però, sempre hi ha petits detallets que més val


si hi ha una mica d’humitat el paper fa la seva feina. El millor, com en el cas dels esquís, és guardar-les dins de la seva funda, a poder ser en un lloc sec, i ja les aparquem fins al dia que ens les tornem a posar.

Tornem a l’activitat Quan, per fi!, arribi el dia de tornar a la neu, l’únic que haurem de fer és agafar els esquís i treure la fina capa de cera que vam deixar al damunt de les soles, rascant-la amb una rascleta de plàstic de metacrilat, que estiguin ben planes, i posteriorment fer-li a les soles una bona raspallada, i ja tindrem uns esquís impecables. En el cas de no tenir una rascleta, que sempre es poden comprar, no són unes eines exclusives dels skimans haurem de dur de nou els esquís perquè l’especialista tregui amb cura la capa de la cera. I ja tindrem els esquís i les botes en òptimes condicions per gaudir una temporada més d’aquest fantàstic esport que és l’esquí. No hi haurà neu que se’ns resisteixi. *Amb l’assessorament de Marc Gombau. El trobareu a ‘El Món’ (www.elmonadventure.com. Mare de Déu de Núria, 1. Granollers, Barcelona. Tel.: 93 860 64 61)

Una mica de paper de diari dins de les botes pot servir per eixugar la possible humitat que es pugui acumular tants mesos guardades tenir clars abans d’aparcar durant tant de temps el nostre material.

paració d’esquís hauria de mirar que els cantells estiguin bé i que les fixacions estiguin ok.

La feina de l’’skiman’

Com guardar els esquís i les botes

El primer que hem de fer, no és del tot obligat, però sí del tot recomanable, és agafar els esquís i les botes i dur-los al nostre taller de confiança. El preparador d’esquís o skiman ho hauria de revisar tot, mirar les fixacions, que tot estigui bé i no estaria de més que si només porteu els esquís agafeu també la bota, ja que així us podran verificar que tot està ben regulat i al seu lloc, amb la pressió que pertoca. Després vindria la feina pròpia del preparador, la posada a punt dels esquís, deixant i escampant una capa de cera al damunt de les soles. Una capa de cera que no es rascarà i que dormirà amb els esquís al llarg dels propers mesos, aïllada del món exterior. A la vegada el tècnic en re-

Un cop els esquís estan ben encerats, s’han de guardar si pot ser dins de la funda i en un lloc sec. Per la seva banda, amb les botes hem de comprovar que estigui tot ben tancat, que la llengüeta no estigui torta, i no s’han d’ajustar molt les tanques, més aviat poc, el just, al mínim. També hem de parar atenció que tot estigui bé per dins, sobretot el botí, que no estigui tort, per exemple, ni res, que s’hi assembli, ja que sinó ens fixem en aquest detallet quan ens toqui calçar-les de nou és quan ens queixarem que la bota ens fa mal i se’ns clava. Evidentment, i tal com passa amb els esquís, també les guardarem en un lloc sec. De vegades, per acabar d’arrodonir la feina, podeu agafar paper de diari i embotir-lo dins, ja que

89


Silenci....................


.

RedBull Content Pool


Marxem fins l’any que ve!


!

RedBull Content Pool


edh01_sec_clubs.e$S:sec_noticies_04.qxd 25/2/16 13:47 Página 2

CLUBS Delegació Central AEM Asociación Española de Mushers (Vallès Occidental) Av. de les Corts Catalanes, 5 (SC Trade Center) 08173 Terrassa Tels. 653 771 156 i 937 883 254 ASME Associació Sant Martí Esport C/ Binèfar, 10-14 08020 Barcelona Tel. 635 450 980 i 933 054 959 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889 CCLF Club Canicross Les Franqueses C/ Sant Ponç, 71-75, 2º 4ª 08520 Les Franqueses Vallés Tel. 637 355 699 CEAS Club d´Esquí Alpí Sabadell (Vallès Occidental) Avda. Concòrdia, 39-41, 5è 3a 08206 Sabadell Tel. 937 176 411 CEB Club d'Esquí Berguedà (Berguedà) C/ Pío Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674 CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ Paradís, 1208012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CET Centre Excursionista Terrassa (Club d'Esquí Terrassa) (Vallès Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804

BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889 GARTIC Club Esportiu Gos Artic C/ Diputació 211 08011 Barcelona Tel. 637 798 282 GRAN Club d'Esquí Granollers (Vallès Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tels. 938 793 680 i 663 025 293 GRANUEC Club Esportiu Granuec de Competició C/ Girona, 50 08402 Barcelona Tel. 938 793 689 KANSTAK Club d’Esports Caní (Maresme) Baral Casa Selva Veinat Can Rimbles 08390 Dosrius Tel. 600 410070 PC Club d'Esquí Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375 RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Av. Baix Llobregat, 100 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52 SEUCC Unió Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ Aragó, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500

VCE Voltregà Esquí Club (Osona) Ronda Navarra 12 08510 Roda de Ter Tels. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256 VIC Club d'Esquí Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766

Delegació Occidental AEP Associació Esportiva Pallars (Pallars Sobirà) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tels. 973 621 457 i 608 101 033 CARDOS Club d'Esquí Vall de Cardós (Pallars Sobirà) C/ Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós Tel. 973 623 026 CEL Centre Excursionista Lleida (Segrià) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329 CENA Club Esquí Nòrdic de l'Arp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051 CEPP Club d´Esquí Port Ainé Pallars Avda Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209

SOL Club d'Esquí Solsona (Solsonès) Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875

CEPS Club d'Esquí la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tels. 973 680 098 i 699 304 030

UEC-M Unió Excursionista CatalunyaMataró (Maresme) C/ Nou, 29 08301 Mataró Tel./Fax 937 961 430

CES Club d'Esquí Surf de Neu Vall de Boí (Alta Ribagorça) Plaça Sant Martí, 7, 1r 25528 Taüll Tels. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283

COMA Club d´Esquí La Coma (Vallès Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 629 738 910

UEC-S Unió Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012

EEC Espot Esquí Clubs Valls d'Àneu (Pallars Sobirà) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 156

CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166

UES Unió Excursionista Sabadell (Vallès Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590SJ

CSO Club de Curling Sporting l´Olla (Vallès Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt Tel. 938 416 510

Agr. St. Jordi Empl. Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ Diputació, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tels. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 26TEC Club d'Esquí Torelló (Osona) Apartat de Correus 147 08570 Torelló Tel. 938 505 146

CIM Esquí Club Cim (Barcelona) C/ Ganduxer 10, 6è 2a, Esc-A 08021 Barcelona Tel. 937 278 368 CMSC Club Muntanyenc Sant Cugat (Barcelona) Plaça de la Vila, 2 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 936 745 396 Fax 935 907 046

ECM Manlleu Esquí Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tels. 938 511 406 i 626 745 960

GER Grup d'Empresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472 GLOBAL Global Club Esportiu Pallars (Pallars Sobirà) C/ Rosselló, 174-176, 6è 2a 08036 Barcelona Tel. 973 624 058

BELLVER Club d'Esquí Bellver (Cerdanya) Avda. Pere Sicart, Torre de Sant Josep 25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182

CVC Club d’Esquí Alpí Vall Ceretana (Cerdanya) C/ Central, 35 17538 Alp Tel. 667 605 251 ELIT C. Esq. Lúdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330

CANMC Club Alpí Núria Masella Cerdanya (Cerdanya) Avda. Pirineus, 23, baixos 17520 Puigcerdà Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041

FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Avd. Supermolina, 1 17537 La Molina Tels. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707

CAQN Club Alpí Queralbs-Núria (Ripollès) C/ Bisbe Sivilla, 50-52, àtic 2a (Joaquim Salarich) 08022 Barcelona Tel. 616 511 695

FON Club d'Esquí Fontalba (Cerdanya) C/ San Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075

CASES Setcases Esquí Club (Ripollès) C/ Jesús, s/n 17867 Setcases Tel. 972 136 089

GEIEG Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Gironès) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946

CCE Cerdanya Club d'Esquí (Cerdanya) C/ Puigpedrós, 7, baixos 2a 17520 Puigcerdà Tel. 972 884 884 Fax 872 882 283

GEC Grup Exc. Campdevànol (Ripollès) Apartat de Correus 15 17530 Campdevànol Tel. 972 712 171

CEI Club Esquí Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 Puigcerdà Tel. 666 54 36 37 CEAC Club Esquí Alpí Ceretà (Cerdanya) C/ Major, 50, Bx 17520 Puigcerdà Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006 CEAP Club d´Esquí Alpí Pirineus (Cerdanya) C/ de l'Esglesia, Edifici Cèrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tels. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club Esquí Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) C/ Sant Just, 6 25700 La Seu d’Urgell CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Avda. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078

Delegació Oriental

Club Esportiu de Patinatge Artístic de Puigcerdà C/ Ramón Condomines s/n 17500 Puigcerdà Tel. 607 946 900

ALCE Alpine Line Club D’Esports (Cerdanya) C/ Solana, 3 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 465

CER Centre Excursionista de Ripoll (Ripollès) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540

94

GNA Club d'Esquí Girona (Gironès) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tels. 972 203 802 i 639 050 692 GPUIG Club Gel Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà Tels. 610 093 333 i 620 518 318 LLIVI Club d'Esquí Llívia (Cerdanya) C/ de l'Esport, s/n 17527 Llívia Tel./Fax 972 146 100 LMCE La Molina Club d'Esports (Cerdanya) Avda. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tels. 650 619 708 i 627 981 596 MEGA Esquí Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062 MLEC ESQUÍ CLUB (Cerdanya) Hotel Roc Blanc Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 972 145 000 Fax 972 145 002 PAT Associació Play and Train (Cerdanya) Camí Vell d'Alp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500

PEC Club d'Esquí Puigcerdà (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032 PPUIG Club Poliesportiu Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979 SCOG Ski Club Olímpia GERG Ctra Vella 15 - Poliesportiu 17539 Ger Tel. 608 147 173 RACC Reial Automòbil Club Catalunya (Gironès) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tels. 972 892 023 i 685 190 491 SCC Ski Club Camprodon (Ripollès) Ctra. de Molló, km.11,300 Pavelló Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37

Delegació Val d’Aran AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 Salardú Tel. 606 951 147 ANEC Aran Nòrdic Esquí Club C/ Sant Martí, 19 25598 Gessa Tels. 973 645 954 i 616 774 908 CAEI Club Aranés Esports d'Iuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de Gèu Val d’Aran Avda.Garona, 33 (Palai de Gèu) - Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEVA Club Esquí Val d’Aran Apartat de Correus 33 Local 9 25530 Vielha Tel. 973 640 215 Fax 973 642 819 CSC Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 Salardú Tels. 630 050 927 i 973 644 186


neu professionals


BUTLLETA DOMICILIACIÓ BANCARIA FEDERAT TARGENEU (55€) MULTIRISC (115€)

TN FAMILIAR 4P(130€) MR FAMILIAR (260€)

TN FAMILIAR 3P(116€) MR JUVENIL (60€)

Cognom 1.................................................Cognom 2......................................................... Nom ........................................................ DNI....................................................................... Adreça.................................................................................................................................... Codi Postal ........................................... Població .............................................................. Teléfon ................................................. Data de naixament ............................................ E-mail...................................................................................................................................... Nº targeneu temporada anterior .....................................................................................

DADES DEL COMPTE BANCARI IBAN ............... Entitat ............... Of............... DC....... Nº compte..................................... Nom del titular del compte................................................................................................ DNI........................................................... Signatura

Més info a www.fceh.cat o info@fceh.cat Federació Catalana d’Esports d’Hivern - Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E 08818 Barcelona - Tel. 93 415 55 44 - Fax. 93 237 85 26

DEMANA LA TEVA ASSEGURANÇA DE LLEURE PELS ESPORTS D’HIVERN!!!


S U B A R U PAT R O C I N A D O R O F I C I A L D E L I N V I E R N O

Auténticos 4x4 para FANÁTICOS

del control total

DESCÁRGATE NUESTRA APP estacionesdeesquiporsubaru.es MOTOR BOXER

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SISTEMA AUTO. START-STOP

X-MODE

EYESIGHT

NAVEGADOR

SI DRIVE (Subaru Intelligent Drive)

Gama Subaru 4x4 Desde 18.300€ 902 10 00 22 www.subaru.es

Consumo combinado: 5,4 – 7,0 L/100 Km. Emisiones CO2:141 - 163 g/Km. P.V.P. recomendado en P. y B. para XV 1.6i Advance. Transporte, impuestos, promoción y plan PIVE incluidos.

A/F PAG. GENERICA 215X280.indd 1

18/2/16 12:06


Profile for Revista Esports d'Hivern

Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2015-2016  

La revista oficial de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern

Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2015-2016  

La revista oficial de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern

Advertisement