Page 1


edh01_sec_sumari.qxd:sec_sumari_02.qxd

13/11/12

14:20

Page 3

sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas cap de redacció

Celes Piedrabuena col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Nacho Oruezábal, Marcos Pérez de Rozas, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto. disseny i maquetació

MPD & Arts publicitat

Marta Faya Tel.: 932 111 146 administració

María Jesús Torres correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat

Seccions 002 editorial 004 notícies 016 imatges 072 competició 094 clubs de la FCEH 095 neu professionals

impressió

Graficas Instar (PRINTED IN SPAIN) distribució

Reportatges

SGEL (Barcelona) Tel. 932 616 974

016 entrevista: coneix les noves targetes

copyright

© Media Pro Dynamic, S.L. 08022, Barcelona Dipòsit Legal: B-42529-2010 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

024 entrevista: enric truñó 028 reportatge: gaudeix amb seguretat 032 técnica: la cunya 034 reportatge: mountain riders 038 novetats: informe novetats d’esquis 2012-2013 050 reportatge: el dorado freeride 054 reportatge: km llançat, autèntiques bales humanes 060 competició: copa del món esquí alpi 2012-2013 066 competició: campionat d’españa d’esquí alpí 2012-2013

Federació Catalana d'Esports d'Hivern President: Oscar Cruz Av Carrilet nº 3 edifici D 3ª planta 08902 L’Hospitaled de Llobregat Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat edita Media Pro Dynamic, S.L.

086 reportatge: les noies també salten 090 aventura: sol en la immensitat blanca del pol sud

Foto: ©Atomic

4 Euros, IVA inclòs

ANY XV TEMPORADA 12-13 / NÚM. 1

preu

entitats col·laboradores

Sant Gervasi de Cassoles, 79 - 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 a/e redacció: hivern@mpd.es a/e publicitat: mpd@mpd.es Revista membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català

empreses col·laboradores

Amb la col·laboració de

03

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat


edh01_sec_editorial.qxd:sec_sumari_02.qxd

20/11/12

14:46

Page 2

editorial El Pla Estratègic dels Esports d’Hivern a Catalunya il.lusiona

Les primeres nevades han de ser la porta a una temporada espectacular

Ja fa uns mesos acomiadàvem l’editorial de la última revista de la temporada 2011-12 amb “Un bon estiu per tothom, i esmoleu els esquis que l’hivern és a prop”; doncs, ja hi som. La neu ja ha enfarinat els cims de les nostres muntanyes. Quan llegiu aquestes línies potser molts de vosaltres ja portareu unes quantes baixades des de mitjans de novembre, tant de bo sigui així. Necessitem un hivern amb molta neu, un hivern llarg i regular, que ens permeti dur a terme totes aquelles competicions que tenim en el calendari. Un calendari gruixut amb competicions d’alt nivell, dos Campionats del Món, el Campionat del Món IPC a La Molina a mitjans de febrer i el Campionat del Món de Telemark a Espot al mes de març, i una Copa del Món de Snowboard a La Molina el 16 de març, la tradicional Marxa Beret a Baqueira, que esperem que d’aquí a dos anys es converteixi en una cursa de la Copa d’Europa de llargues distàncies… Un calendari que des de el mes d’octubre és en marxa, ja que els patinadors i les patinadores ja han començat les competicions de la Lliga Catalana, els jugadors de hoquei ja han fet córrer el disc a les lligues estatals, i les primeres curses de canicross, amb un èxit important pel que fa al nombre d’inscrits, s’han desenvolupat a les pistes catalanes. Aquest ha de ser l’hivern en el que la implementació del Pla Estratègic dels Esports d’Hivern a Catalunya (PEEHC) –més informació a www.fceh.cat– ha de ser un fet. Amb aquest treball s’ha volgut visualitzar la situació actual dels esports d’hivern al nostre país, i plantejar quines han de ser les pautes i actuacions a seguir per potenciar els esports de neu i els esports de gel al nostre territori. Aquesta radiografia ens ha de permetre disposar d’una guia que contempli tots els elements bàsics estructurals necessaris per aconseguir una major i millor pràctica d’aquests esports. Aquest instrument ha d’ajudar tant a la promoció de l’esport de base i de lleure com als processos de tecnificació i alt rendiment dels esports d’hivern, amb la perspectiva d’aconseguir esportistes amb possibilitats de obtenir els millors resultats possibles dins de la competició d’alt nivell. I, per tant, també ha de reforçar els diversos treballs i projectes de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineu 2022. Bona temporada a tothom, molta neu i fred, ens trobem a les competicions.

Davant els núvols de pluja que ens volten pel cap, a tots els nivells, veure com s’han avançat les primeres nevades a les nostres estacions em provoca una agradable sensació. Totes elles van rebre a finals d’octubre unes nevades inesperades i sempre ben rebudes, que són la millor targeta de presentació per a una temporada que es presenta, no ho neguem, complicada. Tant bont punt van baixar les temperaturas, i tant bon punt van caure les primeres neus, les estacions es van afanyar per accionar els canons. De fet, les imatges que ens arribaven de les nostres muntanyes, repeteixo, a finals d’octubre, eren molt motivadores, amb la neu com a principal protagonista. Davant d’aquestes primeres neus caigudes sembla garantit l’inici de la temporada, sempre tant important per aquest sector. Menys mal, tots ho necessitàvem. Tots, sense excepció. Ara només falta que els aficionats gaudim d’aquest regal tant com puguem, que ens ho passem bé gaudint de l’hivern fent esport, a la neu, sigui quina sigui la nostra modalitat. El panorama general, el tarannà del dia a dia, no és gaire motivador. Els mitjans generalistes no deixen de parlar de crisi i no paren de dir-nos que el vaixell s’enfonsa, que si ara estem malament encara estarem pitjor més endavant. Davant d’aquests missatges es poden prendre dues posicions: la de baixar el cap i creure que no anirem enlloc o la d’activar-nos, dir-nos que nosaltres sí que podem, i mirar de treure forces d’allà on sigui per tirant endavant. Per nosaltres, pel nostre amor propi i per les persones que ens estimen i estimem. Per res més. D’acord, no és fàcil. S’ha de lluitar i la crisi no es fàcil de sortejar. Tots, i quan dic tots vull dir tots, nosaltres com a revista i nosaltres com a part del sector de la neu, l’estem patint, i de quina manera. Però, no ens podem rendir. Hem de treure forces d’allà on sigui, i producte d’un d’aquests cops de geni és el número que ara teniu entre mans. Us proposem que ens dediqueu uns minutets i gaudiu de la publicació que teniu entre mans, feta, i us ho dic de veritat, amb més carinyo que mai. Us presentem una gran varietat de temes perquè tots ens entretinguem una estoneta i plegats gaudim de les opcions que ens donen els esports d’hivern. Sigueu-nos fidels i no us fallarem. Ja estem treballant en els dos propers números d’Esports d’Hivern. Us agradaran.

Oscar Cruz i Dalmau, president de la FCEH

© Toni Grases /www.photoset.es

06

Celes Piedrabuena, redactor en cap d’Esports d’Hivern


edh01_sec_noticies.qxd:sec_noticies_04.qxd

20/11/12

14:29

Page 2

notícies 01 Així estava La Molina a finals del passat octubre

02 Gràcies a aquests guants podràs parlar pel mòbil com si res

Bon inici de temporada

Casc GT Replica

Feia anys que no queien les primeres nevades tant d’hora. Enguany, a finals d’octubre ja van arribar arreu de les nostres estacions. Totes elles, amb major o menor mesura, van rebre les primeres neus, en el que ha de ser, esperem, un bon punt de partida per aquesta temporada. La Molina, Masella, Espot, Port Ainé, Baqueira, Boí, Vallter, Vallnord, Grandvalira… oferien a finals d’octubre unes imatges blanques que ja no recordàvem, com la que acompaña aquestes paraules, que pertany a La Molina. www.lamolina.cat (01)

Casc racing rèplica d’atletes Dainese en policarbonat, homologat d’acord amb la normativa europea CE EN 1077 tipus A. Llueix un còmode extractor posterior que facilita la sortida del vapor de l’aigua produït per la pràctica esportiva. La vora frontal deformable garanteix un perfecte segellat amb les ulleres i evita les molestes corrents d’aire. Hi ha la possibilitat d’enganxar la mentonera en alumini. Presenta folres interns extraïbles, oferint la màxima protecció, amb la part posterior esmorteïda de poliestirè (EPS). Preu, 169 euros. www.dainese.com

Helly Hansen crea els primers guants per a smartphones La col.lecció de guants de Helly Hansen per aquesta temporada compta amb dos guants dotats de la tecnologia On Tip, que permet l’ús dels smartphones sense necessitat de treure’s els guants. Així, podreu contestar al telèfon i fer servir les aplicaciones dels vostre Iphone, sense haver de treure’us els guants, amb el risc que s’us congelin les mans o que els perdeu. Els han batejat com a Enigma Ski Glove i també incorporen les prestacions tècniques que es demanen en tots els guants. En aquest sentit, el palmell dels guants de pell proporciona una bona adherència i l’aïllament PrimaLoft la protecció necessària per a mantenir les mans calentes. Preu: 59,95 euros. www.hellyhansen.com (03)

Samarreta 100% ecològica d’Odlo

03 Samarreta per esquiar calentet i sense la suor enganxada al cos

La marca líder en roba interior esportiva Odlo ens presenta aquesta novetat mundial. L’Evolution Warm Greentec és la primera samarreta 100% ecològica i sense costures, realitzada 100% en polièster reciclat. Complint els més alts nivells de funcionalitat, ha rebut els prestigiossos premis Outdoor Industry Award i PlusXAward. Talles: XS/S/M/L/XL. www.odlo.com (03)

04

Creació Comissió Gestora Espot i Port Ainé Després de reunir-se a La Molina, la Comissió Assessora de l’estació ceretana per fer el seguiment dels objectius estratègics en els propers mesos, el president d’FGC, Enric Ticó, es va reunir a Llavorsí amb els alcaldes de Rialp, Soriguera, Espot, Lladorre i Alins, així com amb el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, i el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, entre d’altres, per la creació d’una Comissió Assessora de les estacions d’esquí d’Espot i Port Ainé. La Comissió Assessora, de la qual Ticó n’és el president, neix amb l’objectiu que els principals agents del territori participin activament en els plans d’actuació que desenvolupa FGC a les esta-


edh01_sec_noticies.qxd:sec_noticies_04.qxd

04 Volar a Suïssa a esquiar és realment senzill

20/11/12

14:29

Page 3

07 Càmera nascuda per gaudir dels esports d’hivern

HD Hero 3, la joia de GoPro cions d’Espot i Port Ainé. La creació d’aquesta nova Comissió respon a la voluntat d’FGC i del Departament de Territori i Sostenibilitat d’implicar els principals agents del territori en els plans previstos per a aquestes estacions durant els propers anys. www.fgc.cat

Suïssa, paradís de neu Si vols anar a esquiar a Suïssa, ara ho tens més fàcil que mai. Swiss opera vols des de Barcelona, Madrid, València, Màlaga i Palma de Mallorca a les ciutats de Ginebra o Zúrich i permet transportar de forma gratuïta l’equip complet d’esquí o snowboard: un parell de botes d’esquí / snowboard, un parell de bastons i un parell d’esquís o la taula d’snowboard. A més, Swiss disposa del servei ‘Fly Rail’, que permet la facturació de tot l’equipatge a l’aeroport i la seva entrega directa en l’estació de tren de la vostra destinació. www.swiss-winter.com (04)

Columbia et vesteix de primera A l’hora de buscar una marca que et vesteix per a gaudir de la neu amb tota comoditat, pensa en Columbia, i, perquè no?, en aquest conjunt de jaqueta i pantaló. La jaqueta masculina, In The Light, de ‘soft shell’ amb costures segellades és ideal. Ofereix un magnífic aïllament i tecnologia tèrmica per reflexió Omni-Heat, amb la membrana Omni-Dry ultra transpirable i impermeable, totalment segellada amb costures. Caputxa ajustable i compatible amb el casc, obertures de ventilació sota les mànigues o butxaca interior de seguretat; unes prestacions tècniques que comparteix el pantaló Winter Blur, amb totes les característiques que requereix un pantaló d’esquí de primera. El preu de la jaqueta és de 299,95 euros, i el del pantaló de 199,95 euros. www.columbia.com (05 i 06)

Després d'un any del llançament de l'HD Hero2, GoPro sorprèn a tots amb la nova HD Hero 3, de la qual en neixen tres versions: la White Edition, 239 euros, la Silver Edition, 349 euros, i la Black Edition, 449 euros. Estèticament aquests tres models són iguals, ja que han reduït les seves mesures i pes, i a nivell tècnic comparteixen aquestes característiques: WiFi integrat i una resolució mínima de 1920x1080 en vídeo i fins a 12 Mp en mode foto. La versió Black augmenta el límit de la resolució a 2,7 ka 25 FPS ja 4K a 12 FPS. El balanç de blancs és una altra de les incorporacions a les versions Silver i Black, mantenint intactes les funcions de Timelapse i millorant la cadència de tret a 30 fotografies per segon en el model Black. Distribueix: Kpsport, S.L. info@kpsport.com (07)

Novetats al Centre d'Allaus de l'Aran El servei d'allaus del Conselh Generau d'Aran fa un pas més amb la creació del Centre de Lauegi d'Aran (CLA), un organisme que vol potenciar tant la recerca aplicada com la informació que reben els muntanyencs que visiten la vall a l'hivern. La part més visible de cara al públic serà el nou horari d’emissió dels butlletins d’allaus, que es produirà a les 8 del matí els 7 dies de la setmana. Aquest horari permetrà una millora substancial de la qualitat de la informació, ja que el pronòstic d’allaus estarà molt menys subjecte a les imprecisions de la predicció meteorològica. També destaca l’aposta per l’Escala de Classificació del Terreny d'Allaus, un sistema desenvolupat al Canadà per valorar l’exposició de rutes o seccions de terreny a aquest perill. El CLA té cartografiat tot el sud de l'Aran, a més de les zones de Beret i Orri, i aquests mapes poden ser descarregats de la seva web (en arxius de Google Earth) o consultats en els panells informatius instal·lats als principals punts de partida de les excursions. www.lauegi.conselharan.org

05

05 i 06 Gran conjunt aquest de Columbia


edh01_sec_noticies.qxd:sec_noticies_04.qxd

20/11/12

14:30

Page 6

notícies 06

Màscara i casc Sinner

01 i 02 Sinner t’equipa a un preu força econòmic

Sinner ens dóna sol.lucions per a la vista i al cap, i molt bones; i una mostra són aquest casc i aquesta màscara. Amb la Galaxy OTG estem davant unes ulleres d’alt rendiment. Disposen d’un fàcil sistema de lents intercanviables. Es monten còmodament amb ulleres graduades, ja que tant la doble escuma com la tova superposada proporcionen un ajustament perfecte. S’inclou una lent taronja doble al pack. I del casc, què me’n dieu? Darrere d’aquesta imatge espectacular s’amaga un casc de primer nivell. Compleix amb tot el que li demanes a un casc, a més és molt còmode i, tal com indica el seu nom, Fake Bluetooth, podràs comunicar-te i parlar per telèfon amb molta comoditat. 89,99 euros la màscara i 159,99 euros el casc. www.sinner.eu

XT 90 Women, sense fronteres Les XT 90 W aporten a les dones el rendiment d'una bota de competició combinat amb una funcionalitat All Mountain. La seva sola anti lliscant, el seu folre ultralleuger i el nou "Power V-Lock" fa que l'acostament sigui tan còmode com esquiar. La XT 90 W és una bota especialment pensada pel freeride – aventura, per cercar nous horitzons. www.langeskiboots.com (06)

(01 i 02)

Gore-Tex, hivern taronja Northface et manté calent per dins The North Face vol que aquest hivern esquieu amb la máxima comoditat possible, calentets per dins, sense una gota de suor, i per aquesta raó us presenten aquest conjunt de roba interior, format per una samarreta i un pantaló llarg. La Warm Merino L/S Crew Neck (85 euros) i el Warm Merino Tights (75 euros) són una capa base càlida, amb una òptima extracció de la humitat per a activitats practicades en condicions de fred. www.thenorthface.com (03 i 04)

Escola conducció Audi a La Molina Audi i La Molina t’ofereixen una gran oportunitat per a millorar la teva habilitat al volant damunt la neu i el gel, i més fácil no podria ser. Abans o després d’esquiar passa’t per l’espai Audi habilitat a la zona de tramspolins de salts de l’estació ceretana. Aquests cursos tenen lloc tots els caps de semana desde finals de desembre fins a principis d’abril. Els cursos inclouen esmorzar, la classe teòrica i pràctica i el menjar, més dos forfets per al participant i l’acompanyant. La flota de vehicles inclou tots els models de la gamma Q (Q3, Q5 i Q7), Audi 6 allroad, Audi A4, Audi A5 i Audi TT. www.lamolina.cat (05)

05

03 i 04 North Face també cuida el teu interior

08

Torna a conquerir la neu pols aquest hivern. Les noves peces d’esquí amb tecnologia Gore-Tex són ideals pels riders i esquiadors que volen conquerir la pista i el forapista. Sobresurten per la seva impermeabilitat duradora i protecció tallavent, així com per la seva transpirabilitat i func i o n a l i t a t . Tanmateix, el laminat flexible Gore-Tex 3 capes proporciona una gran llibertat de moviments i la capa interior de folre polar ofereix un major aïllament tèrmic, mentre les proteccions als canyells i el faldó para neu impedeixen l’entrada de la neu. Qualitats que presenta la jaqueta Peak Performance Supreme Challenge. El preu és de 725 euros. www.peakperformance.com (06)


edh01_sec_noticies.qxd:sec_noticies_04.qxd

20/11/12

14:30

Page 8

notícies WINTER COLLECTION 2012 . 2013

Cinc minuts amb Victor Gil, director Fischer Espanya, “Les botes d’esquí Vacuum són les úniques que s’adapten al 100% a la forma del teu peu” Victor, les botes d'esquí Vacuum de Fischer estan sent la revolució en personalització, explica'ns per què? Les botes d'esquí Vacuum de Fischer son les úniques que s'adapten al 100% a la forma del teu peu, incluent tota la carcassa exterior, des de la canya fins a la punta dels peus. Això és un gran pas en la personalització anatòmica en el món de l'esquí. Quins beneficis aporta tenir una bota 100% adaptada a la forma del teu peu? L'adaptació de la bota al 100% permet que no hi hagi cap punt de pressió sobre el teu peu. Independentment que tinguis el peu, turmells, pont o dits molt amples o molt estrets, la bota s'adaptarà a la perfecció i notaràs un gran confort a l'esquiar. Quin material utilitza Fischer per poder deformar la carcassa, i a quants graus es pot treballar la bota? Fischer utilitza un plàstic exclusiu per a la carcassa de la bota on s'hi barregen uns aditius que no es poden desvetllar, per donar-li unes prestacions en deformitat úniques. La carcassa de les botes Vacuum de Fischer es pot esclafar fins a 80º per a la seva adaptabilitat al peu, així com es pot repetir el procediment fins a cinc vegades, tot un èxit. Aquest plàstic aguanta molt millor la deformació que un plàstic convencional utilitzat per a la resta de botes, ja que és un plàstic un 15% més lleuger i absorbeix molt millor les vibracions a l'esquiar. Què és la Vacuum Fit Station? És la màquina que conté tots els elements necesaris per a la personalització de la bota. Aquest any, quines botigues tindran aquest servei Vacuum i quin serà el seu preu? Les botigues que tindran aquest any la Vacuum Fit Station seran Alvarado a València, Cuylas a Barcelona i Vall d’Aran, Euro-sport a Bilbao, L’Iglú a Barcelona, Patrick Sport a Madrid, Ricard Tarré a Barcelona, Río Sport a Sierra Nevada, Tebarray a Formigal i Tornal Moya a Madrid. El preu de les botes amb el servei de personalització inclòs, segons el model de bota, estarà entre els 439,95 euros i els 599,95. Quins models i dureses Vacuum estaran disponibles? Aquesta temporada estaran disponibles els models amb les dureses següents: Soma Vacuum RC4 Pro 150, Soma Vacuum RC4 Pro 130, Soma Vacuum RC4 130, Soma Vacuum 130, Soma Vacuum 110, Soma Vacuum Hybrid 12 PLUS, Soma Vacuum Hybrid 9 PLUS, Soma Vacuum RANGER 12, Soma Vacuum Trinity 110, Soma Vacuum HYBRID W 10, Soma Vacuum HYBRID W 8 PLUS i Soma Vacuum RC4 100 jr.

MATTOLLO S.A.

C/Zamora 45-47 4º 1ª 08005 Barcelona Tel 93 30987 72 - Web: www.matt.eu

10


edh01_sec_noticies.qxd:sec_noticies_04.qxd

20/11/12

14:30

Page 10

notícies 01 Transpirabilitat, elasticitat i confortabilitat, tres de les característiques d’aquest Soft Shell de Polartec

Polartec Power Shield Pro, el paradigma dels Soft Shell Quan es busca una jaqueta Soft Shell és perquè es necessita una jaqueta transpirable i elàstica, que mantingui el cos sec i confortable i que permiti la màxima llibertat de moviments. En aquest sentit, Polartec va canviar el paradigma de les jaquetes Soft Shell, amb el teixit Polartec Power Shield Pro, a l’incorporar una resistència real a l’aigua de 5.000 mm de columna d’aigua i a la abrassió, mantenint l’alta transpirabilitat en els seus teixits. Unes qualitats tècniques que sobresurten en aquesta jaqueta Zifu de Trangoworld. Preu, 299, 90 euros. www.polartec.com (01)

Vallnord reforça el seu esperit familiar Aquest hivern, les famílies que triïn Vallnord com a destí per a fruir de la neu gaudiran de nous espais. Així, a Arcalís s’obrirà el Familiy Park, amb tres recorreguts que duran els noms dels personatges infantils de Vallnord. Seran aptes per a tots els públics i tindran nivells diferents, 02 i hi haurà un iglú permanent, amb un diàmetre de cinc metres i 3,4 d’alçada. El sector Pal també tindrà un nou espai infantil, ubicat al Jardí de Neu, a la Caubella, al costat de Pedres Blanques II. Estarà dotat d’una cinta transportadora pròpia i d’un sistema d’innivació artificial, en la que serà una zona de trineus i jocs pels més petits. Són aquestes tres pinzellades de les moltes novetats que presenta Vallnord per aquest hivern. Trobareu més informació d’aquesta i de totes les novetats de Vallnord a: www.vallnord.com (02)

03

‘Baselayer’ de Columbia Samarreta tècnica de primera capa molt còmode amb retenció de calor. Columbia aplica per fi la seva tecnologia tèrmica d’Omni-heat a un ‘baselayer’. Les seves principals qualitats són les de l’alta transpirabilitat, gràcies a la tecnologia d’evaporació de la humitat OmniWick. Disponible per a home, dona i nen, i en varis gramatges. Característiques: 85% polièster i 15% elastane. Pesa 170 grams. 55-65euros. www.columbiasportswear.es(03)

12


edh01_sec_noticies.qxd:sec_noticies_04.qxd

20/11/12

14:30

Page 12

notícies Redster, la bota de competició més ràpida

01 Si Marcel Hirscher, campió de la Copa del Món, diu que aquesta és la bota de competi més ràpida, per alguna cosa ha de ser

Així definia Marcel Hirscher, vigent campió de la Copa del Món i de la disciplina de gegant, aquesta gran bota de competició alpina. La Redster 130 reacciona amb major sensibilitat al terreny, dirigeix l'esquí amb més precisió i accelera de manera més explosiva que qualsevol altra bota. La seva nova canya de carboni és extra-rígida, afavorint una gran reactivitat, sense limitar en cap moment la sensibilitat del peu, i la seva nova horma amb base plana a la zona dels metatarsos aconsegueix una gran adaptació a la forma del peu i molt especialment a la zona dels dits per millorar la sensibilitat. La bota inclou diferents xassís intercanviables entre la carcassa i el botí, Redster Flex Frame, tres dureses disponibles que canvien radicalment el comportament de la bota: tova (de color groc, pensada per als viratges llargs i els girs ràpids, màxima sensibilitat), mitjana (de color blanc, per radis de gir mitjans) i dur (de color negre, per girs curts i ràpids, màxima reactivitat). www.atomic.com (01)

Tornen els crêps de Nocilla En el decurs d’una bona esquiada res com unes crêps de Nocilla per agafar forces i enriquir el nostre estómac. Aquest hivern Nocilla torna amb les seves bones crêps a les estacions d’esquí, amb les reobertures de les seves creperies a La Molina, Baqueira Beret i Grandvalira. Es podran degustar fins a cinc varietats de crêpes: Nocilla Baqueira (amb la Nocilla de sempre vestida de crêpe), Nocilla Duo (Nocilla original i blanca en el mateix crêpe), i Nocilla & Melmelada de nabius, Nocilla & Kikos i Nocilla & Platan, existint també l’opció de les minicrêpe. Proba’ls i de ben segur que després esquies amb una altra alegria.(03)

Patagonia Men’s Super Alpine Jacket

02 En aquesta imatge ja pots apreciar algunes de les qualitats d’aquesta jaqueta de Patagonia

FGC presenta els seus forfets 5.0 i 6.0 En un entorn màgic, la fàbrica Moritz de Barcelona, i envoltat d’una gran expectació, va tenir lloc el passat mes d’octubre la presentació dels nous forfets de temporada de les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): Atotaneu 5.0 i Atotaneu 6.0. Un producte innovador Enric Ticó, president de FGC, deia en la presentación que es tracta d’un producte “innovador”, gràcies al qual els esquiadors poden triplicar la seva oferta esquiable sense haver de pagar més, potenciant a la vegada la mobilitat dels esquiadors per la geografia catalana. A més, aquests forfets ofereixen també uns 150 avantatges i descomptes en allotjaments, centres d’oci i entrades a museus, entre d’altres. El 6-0 fa referència a les estacions que gestiona FGC: La Molina, Vallter 2000, Núria, Espot, Port

Reneix un clàssic, la caçadora de tres capes de Patagonia Men’s Super Alpine. Està dissenyada amb el teixit Gore-Tex Pro de tres capes. Estem davant una peça tallavent, resistent, impermeable i transpirable, perfecte per a la pràctica de l’esquí. A més, és extremadament lleugera, amb unes bones butxaques, amb el tancament dels punys que protegeix els canyells, amb la caputxa ajustable en dues posicions, podent fer-la servir amb el casc, que a més ofereix una òptima visió gràcies a la visera de teixit laminat, proporcionant una bona visibilitat sempre. El seu pes és de 524 grams, i el seu preu de 600 euros. www.patagonia.com (02)

Ainé i Tavascan, i el 5.0 és més econòmic, oferint un preu únic per a Vall de Núria, Espot, Port Ainé, Vallter 2000 i Tavascan, amb un preu que va dels 360 als 450 euros, amb un 50% de descompte a La Molina. Tanmateix, Ticó esmentava que s’està treballant en el forfet ‘Quatre Estacions’: un forfet per a quatre dies d’esquí a les quatre estacions de Baqueira Beret, Espot, Port Ainé i Tavascan. Tota la informació a www.fgc.cat Els preus: Atotaneu 6.0: 610 euros adults i 465 els nens. Vàlid per a les sis estacions Atotaneu 5.0: 450 euros adults. Vàlid per a cinc estacions, i accés a La Molina amb el 50% de descompte.

14

Nova botiga Cofix a Barcelona Els aficionats de l’esquí están d’enhorabona, ja que disposen d’una botiga a la capital catalana. I no es tracta d’una botiga qualsevol, sino d’una botiga amb una gran experiència al darrere: Cofix. Es presenten sota l’enunciat de ‘Professional Cofix Big Sports Area’. A la botiga, que compte amb un club d’esquí propi i organitzen diferents activitats, trobareu grans oportunitats i excel.lents ofertes, sempre atesos per un home de neu de cap a peus com el ‘Nandu’. www.cofix.es. Adreça: Ronda General Mitre, 110. Tel.: 93 667 23 14.


edh01_sec_noticies.qxd:sec_noticies_04.qxd

20/11/12

14:30

Page 13

Jaqueta Icepeak Aquesta jaqueta Icepeak té tot el que necessites. La Merrill és una jaqueta d'altes prestacions 100% polièster, amb columna d'aigua i transpirabilitat 2000mm / 2000mvp que incorpora caputxa extraïble amb acabats en pell i diverses butxaques frontals. Disponible en colors: blanc, taronja, vermell, verd, blau i negre. Talles: De la 46 a la 58. www.icepeak.fi (04)

04

Arriba Runtastic Runtastic és el líder del mercat de descàrregues per a SmartPhones (Apps) del seu sistema GPS interactiu i mapes en varis idiomes, entre ells el castellà. 11 milions d’europeus ja s’han descarregat aquesta App per practicar el seu esport. Quatre són els productes: el pulsòmetre/transmissor per a Smartphones, compatible amb els sistemes IPhone, Android, BBerry 5.0, 6.0 i Windows Phone7, amb la informació de la distància, altimetria, pols, cronòmetre, velocitat o calories; el braçalet de neoprè amb butxaca especial per al pulsòmetre/transmissor, amb una extensió de neoprè per als braços més amples, i un rellote GPS amb bateria recarregable i amb autonomía de fins a 14 hores amb el GPS en marxa. Distribueix: Gregal Sport. Tel.: 93 872 61 11. www.runtastic.com (05)

Espectacular The North Face Màxima protecció i comoditat amb aquesta jaqueta i pantaló de The North Face. La jaqueta Enzo, 480 euros, està realitzada en un lleuger Gore-Tex Pro de tres capes. Proporciona protecció impermeable, és tallavents i transpirable. La caputxa és compatible amb el casc, incorpora una banda inferior antipols desmuntable i cremallera YKK, a més dels sistema Recco per a una major seguretat davant les allaus. Pots acompanyar la jaqueta del pantaló Enzo, 430 euros, amb un ajustament alpí depurat i el pitet desmuntable. www.thenorthface.com (06)

05 Runtastic et facilita la pràctica esportiva

07

Elan i Masella presenten el dia de la dona esquiadora El pròxim dia 28 de desembre Masella es vestirà de gala per presentar el primer Dia de la Dona Esquiadora. Es tracta d’una nova col·laboració entre l’estació de la Cerdanya i la marca d’esquís Elan, que s’uneixen aquesta vegada per organitzar una jornada molt especial dedicada a les dones esquiadores. En el transcurs del dia, les esquiadores que acudeixin a la cita podran provar la nova sèrie femenina Lightskiing d’Elan, conèixer les pistes de Masella acompanyades per guies de luxe, participar en atractius sortejos i moltes coses més. I no és cap innocentada! Més informació: www.elansports.com, www.masella.com (07)

Skier’s Edge, la teva màquina d’entrenar com els campions

06 Màxima protecció i comoditat amb la jaqueta Enzo de The North Face

Són ideals per a simular les situacions i reproduir els moviments de les pistes i també són perfectes tant pels esquiadors que competeixen com pels esquiadors turistes. Són les màquines ”Skiers’Edge”, les referents del sector. Han estat desenvolupades sota el concepte d’una màquina de fitness que permet l’entrenament personal i l’entrenament de competició de l’esquí alpí. A la vegada, són ideals per a la millora de la forma física i la rehabilitació de les lesions esportives. Si vols saber-ne més: www.skiers.com, o bé pots posar-te en contacte amb els distribuïdors per a Espanya i Andorra: fitnessconcept@carbex.es, i els telèfons 610 466 470 i 699 680 721. De màquines hi ha vàries, però potser la més interessant sigui el nou model T5, gràcies a la qual quan estiguis a la pista et notaràs amb millor forma i amb una millor técnica.

15


Head

16


Comparteix... 17


Fisher

18


Gaudeix... 19


Atomic

20


i deixa’t anar! 21


Entrevista a Albert Tomàs

Coneix la nova

TARGENEU i MULTIRISC “La FCEH vol que els practicants dels esports d’hivern la tinguin com un referent”

46€ TARGENEU COBERTURA

SENSE FRANQUICIA

i FORA PISTA Assegurança feta per experts,

esportistes i de la neu Tramíta-la a la nostra web o al teu club!

Celes Piedrabuena Redacció

Esportista i ex jugador de futbol, l’Albert Tomàs responsable del Departament d’Esports de Ribé Salat Broker d’Assegurances, ens explica les principals característiques de les noves targetes que ofereix la FCEH als seus federats i al públic en general. L’Albert destaca la integratitat de les diferents propostes, doncs la FCEH coneix i sap el que necessiten els diferents practicants dels esports d’hivern, i la nova compañía encarregada, la Corredoria Ribe Salat, sap què és el que necesita cada esport. Ja ofereixen els seus serveis a diferents entitats, i ara també a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. A grans trets, quins són els principals canvis que trobarà l’usuari de la nova targeta de la Federació? Ribé Salat Broker i la Federació han creat diferents productes per intentar cobrir tots els tipus de segments que engloben les activitats d’esports d’hivern. Hi ha federats que el que volen és competir arreu del món, però també hi ha un gran col.lectiu que practica l’esport per oci de cap de setmana amb família, a qui li agrada tant les activitats de muntanya com les de neu i gel. Tenint en compte això, el que s’ha buscat és poder oferir diferents productes, adequats a cada persona o necessitat. D’altra banda, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern ofereix aquest tipus d’assegurança a un preu molt competitiu per tal que els federats no busquin aquest productes en altres llocs. Què és el que més destacaries de la nova targeta? Hi ha diferents tipus de targeta i cobertura destinades a cada sector. La Multirisc et dóna cobertura tant pel que fa als esports d’hivern com a tots els esports de muntanya, i a un preu molt competitiu. Amb això s’intenta que els socis que pertanyen a clubs d’esquiadors no hagin d’anar a altres mercats a buscar un producte que el seu propi club els pot oferir aquesta temporada. Perquè hi ha gent que a més d’ esquiar, també li agrada l’esquí de muntanya, caminar, canicros, etc. És una assegurança molt completa, creada exclusivament per la companyia Chartis i Ribé Salat per a la Federació i els seus clubs. La Targeneu és ideal per a famílies que vagin el cap de setmana a practicar esports de neu o gel i volen tenir coberta l’assistència en viatge i el rescat, amb l’ampliació del fora pista per aquells usuaris més experimentats. També hem creat l’assegurança d’un dia per les curses populars, cada vegada amb més participació i que cal promoure. 22


I, per últim, tenim l’assegurança Multirisc, que seria l’habitual d’aquella persona a qui li agrada competir i entrenar arreu del món, els 365 dies l’any. Una assegurança que presenteu sota l’enunciat d’assegurança feta per experts, esportistes i de la neu. Per què aquest enunciat i no pas un altre? Què buscàveu? Les cobertures actuals estan creades des de la Federació i amb el nostre suport. La Federació té experiència en el seus esports i nosaltres en tenim en assessorar a les Federacions i a les companyies sobre el que cada esport necessita. I la Companyia Chartis, amb gran experiència en esports d’hivern, ja que és la companyia que dóna servei a vàries Federacions. Per què, quin o quins són els noms oficials de la nova targeta? Es segueix dient TargeNeu? La TN no ha variat el nom de la targeta perquè és la que el públic ja coneix. La FCEH vol arribar a totes les persones que són practicants habituals d’esports, per tal que la tinguin com a referent a l’hora de sol·licitar determinats serveis. En aquest cas, la Federació vol que aquests esportistes es dirigeixin a ella a l’hora de contractar assegurances. Quin seria el principal argument de l’assegurança de la FCEH davant de la resta d’assegurances del mercat? Quins són els seus punts forts? Les targetes tenen diferents característiques. La Targeneu té cobertura Europa, mentre que la Multirisc engloba tots els esports d’esquí, gel i muntanya i té cobertura mundial. La Targeneu és molt competitiva ja que compta amb unes bones cobertures a un preu molt ajustat. Jo destacaria el servei d’atenció al Federat. Amb un senzill protocol i un número de telèfon pots aconseguir atenció arreu del món. Quina és la teva experiència en l’àmbit dels esports? Jo sóc esportista també i, actualment, Responsable del Departament d’Esports de Ribé Salat Broker d’Assegurances, empresa catalana amb més de 15 anys d’experiència en l’àmbit de l’esport. Tenim un departament dedicat exclusivament a temes esportius, i això vol dir que ens hem especialitzat en les cobertures que cada esport necessita. Tenim actualment més de 500.000 federats arreu de l’Estat. I esperem seguir donant servei a les nostres federacions durant molt anys més.

23

MULTIRISC COBERTURA

MUNDIAL

i MULTIESPORT T T T T T T T T T T

Excursionisme Esquí de Muntanya Senderisme Esquí Alpí Marxes Esquí de Fons Bicicleta de Muntanya Surf de neu Campaments Telemarc

T T T T T T T T T T

Descens de Barrancs Raquetes de Neu Escalada Trineu amb Gossos Espeleologia Canicross Alpinisme Alta Muntanya Raids de Muntanya Campaments d’iglú


Entrevista

ENRIC TRUÑÓ Comissionat de la candidatura Barcelona-Pirineu 2022

“Els JJ.OO. d’hivern són més

mesurats que uns d’estiu”

Toti Rosselló

Fred en la distància, Enric Truñó es converteix en un home molt passional quan

Ajuntament de Barcelona

parla del projecte olímpic que lidera des de l’oficina tècnica. És conscient de la dificultat del moment econòmic i polític però sap destacar les virtuts d’una iniciativa trencadora que barreja Barcelona i el Pirineu en un cóctel mai vist fins ara. 24


Es porten ja tres anys de projecte, aspectes positius fins ara? El complet estudi tècnic de viabilitat de la candidatura ja ens aporta un llegat i beneficis. Per exemple, en aquests moments la conselleria de Territori i Sostenibilitat està fent el Pla Global del Pirineu pel fet que estem treballant en el projecte de 2022. En aquest pla hi participen unes 30 persones representants d’ajuntaments, de diversos departaments de la Generalitat i professionals del sector privat que estudien quin podria ser el Pla Global del Pirineu que acompanyés una candidatura olímpica. Es busca connectar els Pirineus al món amb tots els beneficis territorials que això comporta. En l’àmbit esportiu, el juliol passat la Secretaria General de l’Esport després de sis mesos de treball amb col.laboració amb molta gent, entre d’altres la FCEH, va aprovar el Pla Estratègic dels Esports d’Hivern, que és un full de ruta que ens marca el camí i té una visió integral i global que ens diu què hauríem de fer per millorar els esports d’hivern a casa nostra. Un tercer benefici ha estat el conjunt de competicions paral.leles a aquest procés. Per exemple, el Campionat del món de snowboard 2011, que ja es va demanar amb aquesta lògica, o els Campionats del Món IPC d’esquí alpí adaptat, el recent Preolímpic de hockey sobre gel femení o la Copa del Món de Snowboard que es farà aquest hivern a La Molina. En definitiva, els treballs tècnics de la candidatura han posat a l’agenda política temes relacionats amb el Pirineu i amb els esports de gel i neu de Catalunya, en aquest cas també comptant amb el suport les dues grans federacions espanyoles d’esports d’hivern i gel. Com es podria motivar el ciutadà de Barcelona i el del Pirineu a creure en aquests JJOO? Primer, per creure s’ha de veure. En aquests moments estem en una fase primerenca d’estudi de viabilitat que aspira a ser una candidatura que el COE reculli i que finalment entrem en la nominació del COI. Jo sóc de la tradició de fer les coses amb molta participació però ara estem en un moment on qui sap del projecte són els prescriptors: ajuntaments del Pirineu, els consells comarcals, les estacions d’esquí, la FCEH, els departaments de la Generalitat que tenen implicació, etc. Estem treballant en l’estudi de viabilitat per a col.locar bé les peces del trencaclosques per arribar a ser candidatura. I hem avançat molt, com a exemple dir que tenim la carta de la FIS amb la pista de des25


Entrevista: Enric Truñó, comissionat de la candidatura Barcelona - Pirineu 2022 cens masculí (la més difícil de dissenyar) aprovada i que pot entrar ja en fase d’homologació. Però aquest és un aspecte, i n’hi ha molts més com instal.lacions, allotjaments, mobilitat, econòmics, sostenibilitat (neu, energia, aigua, residus...). Estem amb això, jo crec que al llarg d’aquest curs, després de les eleccions, perquè sempre hem volgut protegir el projecte dels processos electorals, hi haurà el nostre compromís d’explicar-nos a fons i públicament. Després hi ha hagut un altre tema que ens ha fet ser molt prudents: Saragossa. Fins fa un any era una possible candidatura fins que es va retirar. D’altra banda, ens hem posat d’acord amb el COE perquè té la cita prèvia amb l’any 2020, la candidatura de Madrid amb la que no hem volgut interferir. I és una candidatura que a nosaltres no ens frena gens ni mica però en el calendari i la capacitat de comunicació de la societat espanyola i a la internacional primer han de venir els del 2020 i després els del 2022. El que hem de fer ara és seguir el nostre camí, fer que sigui viable amb intel.ligència, amb imaginació, amb austeritat i sostenibilitat, són les quatre condicions que li posem. La societat catalana no acceptaria ara, ni nosaltres confeccionarem, una proposta de ‘nuevos ricos’. No hi ha diners i per tant hem de seguir treballant en la proposta que tenim en mans, evidentment, tenint en compte que és un projecte olímpic, però és i serà un projecte auster. Els polítics que ens governen ara des de la Generalitat i Ajuntament de Barcelona, es creuen el projecte? Sí, però sempre seguint les directrius que ja he comentat de fer un projecte intel.ligent, imaginatiu, auster i sostenible. Però cal posar-ho tot en context, si no hi ha alguns fets que ens facin pensar que la greu crisi econòmica canvia, i per tant es veu la llum a mig i llarg termini, serà difícil titrar-lo endavant. Si Espanya és pesadament rescatada per la UE tot fa pensar que tindrem dificultats. Però no podem pensar que serà fàcil en un moment que l’administració té problemes per a pagar els sous de l’Hospital Clínic o de Sant Pau. No sé com es soluciona això, però sí sé que els projectes olímpics han de respondre a dinàmiques i capacitats de país, però tenen l’avantatge que no són les nòmines del mes que ve. El nostre projecte és a 10 anys vista i estem pensant un conjunt d’obres i inversions que es portarien a terme a partir del 2016-17 en endavant. És evident que hem de pensar en el futur perquè si ens quedem amb els problemes d’avui no superarem la situació de crisi. A més, Barcelona va demostrar que no són projectes de despesa, de malbaratement, sinó que són projectes d’incentiu que es generen, que es convoquen els recursos, es busquen i es promouen i que al final són inversions. I mirem l’impacte econòmic a la ciutat, com ho ha pogut pagar i veiem com el seu posi26


cionament és clau per tantes coses bones que estan succeint, no només en el camp del turisme. Estic pensant en el 22@, l’estació de contenidors xinesos al Port de Barcelona, i la consolidació del Parc Biomèdic. Per tant, aquests projectes tenen sentit, però han de ser austers. Quan viatges pel món i parles del projecte, els estrangers com responen? Crec que el repte ara el tenim a casa nostra, amb nosaltres mateixos. No obstant, els missatges que arriben quan en parles amb algú és que hi ha una sorpresa inicial. Barcelona, Catalunya i Espanya són mediterranis. No som nòrdics ni alpins i els esports d’hivern i gel no estan arrelats a la nostra cultura esportiva de manera natural, tot i que sí que es practiquen a diferents nivells l’esquí alpí i snowboard. Cal tenir clar que entre Catalunya i Andorra es venen 4 milions de forfets, això és un volum important. Ens falta millorar els resultats esportius. Espanya va presentar als JJOO de Vancouver una delegació de sis esportistes i amb invitacions en va presentar 18 i a Londres el passat estiu es en van presentar quasi 300. He de dir però que després de la sorpresa hi ha un “Why not?”, “on es farà? Ah, als Pirineus, ostres allà s’hi han fet proves de Copa del Món i Mundials”. Però tenim un punt molt molt fort: Barcelona. És una ciutat molt coneguda en l’àmbit de la família

“És un projecte auster, la societat catalana no acceptaria ara, ni nosaltres confeccionarem, una proposta de ‘nuevos ricos”

olímpica i de les federacions internacionals i molt apreciada en el món de l’esport, pels JJOO, pel tennis, per campionats del món de moltes disciplines, per la F1, pel Barça tant de futbol com de bàsquet com d’handbol, pel Joventut de Badalona, pel sistema de clubs, per tantes coses. Barcelona és el punt molt fort de la candidatura i és aquí on s’hi fa la meitat dels Jocs. La recepció amb l’aeroport, molt ben connectat especialment cap a Europa i cada vegada més cap al món, aquest any tancarem amb 34 milions de passatgers. En segon lloc, és la ubicació de premsa i TV a la Fira, dels hotels per la família olímpica i per tot el gel amb les seves grans instal.lacions. La situació política actual com afecta a l’estudi de viabilitat? A l’estudi gens ni mica. A les expectatives i decisions, afecta perquè tota l’atenció de les administracions i àmbit polític està centrada en quatre

grans qüestions: la crisi social que hi ha, la desafecció amb la realitat política, la crisi econòmica brutal que és la causa de tot això i, per últim, l’encaix Catalunya-Espanya. Tenim tota l’agenda política oberta. Home, tot això és més important que la nostra candidatura, l’esport forma part de la societat. Per tant, tenim l’acord i encàrrec de les institucions de seguir treballant i quan el calendari obligui a prendre decisions, perquè hi ha una data límit molt clara, les prendrem. Quan es presentarà el projecte a l’Ajuntament i a la Generalitat? Està presentat a l’Ajuntament i a la Generalitat també de fa temps, s’està treballant però l’estem modificant. Estem ara a la tercera revisió de la proposta preliminar que vam entregar a l’alcalde a l’agost del 2011. Al febrer vam fer la segona revisió, nosaltres mateixos ens vam adonar de coses que podien millorar. I ara fruit del treball tècnic d’aquest any tenim més arguments i tot això a més, quan aprofundeixes, té relació amb el tema pressupostari, pots fer números de forma més adaptada a les capacitats econòmiques del país. S’ha de tenir en compte que el Jocs d’Hivern equivalen a una tercera part del cost d’uns d’estiu, per tant més mesurats i factibles. Per tant, crec que al febrer podrem convocar la comissió directiva on hi ha l’Ajuntament amb els cinc grups municipals, la Generalitat, les tres diputacions del Pirineu, una representació de municipis i consells comarcals del Pirineu, la FCEH, l’UFEC, personalitats o esportistes d’alt nivell, el consell de Cambres de Comerç i allà es podrà donar llum verda a tirar endavant o no. Ja ho veurem, jo crec que és potent, que és mesurat, que genera oportunitats i és oportú i jo demanaré l’acceptació. Han de donar ells algun dictamen o ja passarem a esperar què passa amb Madrid? A aquesta comissió directiva, amb la tercera proposta preliminar, que és molt complerta, és com un mini dossier de candidatura que inclou evidentment els seus pressupostos, li demanaríem si està d’acord que a partir d’aquestes bases, es pot elaborar una candidatura per presentar al COE. En cas d’un sí, tenim entre quatre i cinc 27

mesos per elaborar el document a entregar que s’hauria d’aprovar formalment i esperaríem a després de l’estiu presentar-lo. El COE, quant temps té per aprovar-lo? Aproximadament té dos mesos, fins que rebi una carta per part del president del COI que envia als 204 comitès nacionals demanant si hi ha alguna ciutat que desitja presentar per organitzar els propers JJOO d’hivern 2022 i això, evidentment, ho ha d’aprovar la seva assemblea. Això seria cap al desembre 2013. A partir d’aquí, el COI t’accepta com a aspirant o podria no fer-ho. Has de pagar una taxa per entrar que et permet accedir al programa de transfer of knowledge (transferència de coneixement) que t’obre els seus arxius. Això és molt potent, tens una intranet específica per tenir dades sobre tot el que hi ha darrere d’uns JJOO, et dóna

“Gràcies a l’impuls olímpic la Secretaria General de l’Esport, en col.laboració amb la FCEH, va aprovar el Pla Estratègic dels Esports d’Hivern que busca millorar els esports d’hivern a casa nostra” documentació que et permet millorar. En segon lloc, al febrer del 2014 participes com a observador de la mà del COI a Sochi i això vol dir que entres en el centre d’operacions dels JJOO i per tant aprens moltíssim, deixes de ser un espectador, entres dins i és molt important. Després participes del briefing, de l’informe de Sochi a Pionjang i vas allà durant un seminari de quatre dies de tots els aspectes dels Jocs en què expliquen que han de fer els propers JJOO. Per últim, s’ha de presentar el qüestionari, que són 25 preguntes i si t’accepten com a candidat, passes d’aspirant a candidat. Llavors ja ets a la fase final, quan has d’entregar el Dossier de candidatura de tres volums molt estandarditzats amb unes preguntes iguals per cada candidat, a les que acompanyen 500 cartes de garantia entre les quals la del Govern del teu país. Finalment, la visita de la comissió d’avaluació i l’informe final tècnic i per últim, la votació.


Reportatge

Celes Piedrabuena Arxiu EDH

Gaudeix amb SEGURETAT 28


surfcompetición La neu, la natura, l’alta muntanya…, aquests elements transmeten unes bones sensacions i uns valors que difícilment es troben en qualsevol altre marc. L’esquí, el surf de neu, els esports d’hivern són recomanables per a totes les persones, sigui quina sigui la seva edat i, el més important, tothom el pot practicar, sempre en funció del seu nivell, és clar.

Activitat econòmica i divertiment A ningú se li escapa que els esports d’hivern, que l’esquí és una bona font d’ingressos. Ja no per les marques vinculades de forma directa o indirecta, i pels centres hivernals, sinó que també ho són per les valls de muntanya, ja que seu impacte econòmic no el discuteix ningú. Els esports d’hivern, l’esquí genera recursos i riquesa, i, a més a més, fan feliç a molta gent, ja que és una magnífica forma de gaudir de la natura, de la muntanya. Però, com en qualsevol altre esport, l’esquí, i la resta d’esports blancs, no estan exempts de riscos. El risc a patir un ensurt o un accident més o menys greu sempre hi és present, més encara tenint present el medi en el qual es desenvolupa l’esport i les seves pròpies característiques, on entren valors com l’afany de superació, la velocitat, un medi natural canviant o el compartir el terreny de joc amb diferents persones, de diferent nivell, i amb inquietuds i objectius diferents. Per aquesta raó, la probabilitat de patir un incident, més o menys greu, sempre hi és, el qual, d’altra banda, sempre es pot minimitzar d’una forma o altra (vegeu els dos quadres que acompanyen a l’article). El risc que es deriva d’una caiguda o d’una colisió contra una altra persona o objecte sempre hi és. De fet, un estudi recent, liderat per l’Hospital de Puigcerdà, i per Enric Subirats, cap del Servei de Medicina, posava de manifest unes dades significatives, que tenen la seva importància, i que, d’altra banda, sempre han estat i hi són al cap de totes les persones que estem d’una forma o altra vinculades a l’esquí.

Unes dades que conviden a la reflexió

Poques pràctiques esportives hi ha més gratificants i recomanables que la pràctica dels esports d’hivern, de l’esquí i el surf de neu, però, com a tot esport, s’ha d’escenificar seguint unes mesures bàsiques de seguretat, que garanteixen el nostre gaudi. 29

Aquest estudi informa que de cada 1.000 esquiadors diaris, de 4 a 6 pateix una lesió que requereix atenció sanitària. I aquest mateix treball constata que la majoria de lesions que es produeixen entre els practicants d’esquí alpí (un 66,7%) i els practicants de surf de neu (30,5%). A més, també es desprenen algunes dades interessants, com que els debutants constitueixen el 44,0% de les víctimes i que les extremitats inferiors (37,6% i les superiors (36,6%) concentraven el major nombre de lesions. També diversos estudis epidemiològics posen de manifest que la majoria de les lesions a la neu es produeixen a partir del migdia i de les últimes baixades, que és la franja horària en què el cansament és més marcat i en què la neu ja no ofereix la millor condició. Ja sigui en aquests casos, i com a norma general sempre, l’ús del casc en general, tant en els esquiadors com en els practicants de surf de neu, i molt especialment en els surfistes de neu els protectors de canell, són del tot recomanables. Tanmnateix, cada cop són més els practicants d’esquí i surf de neu que es decanten per l’ús de protectors d’esquena, ja que aquests accessoris han deixat enrere la seva incomoditat i a dia d’avui són molt pràctics i recomanables.

3


Reportatge Les recomanacions La pràctica de l’esquí i el surf de neu s’ha de fer en condicions de seguretat i per aquesta raó no està de més seguir aquestes recomenacions: 1. Poseu-vos en forma abans d’esquiar o practicar surf de neu, i eviteu baixar per pistes que estan per sobre de les vostres capacitats i experiència 2. Concerteu una assegurança que cobreixi els danys a tercers i els propis, durant la pràctica dels esports d’hivern 3. Si esquieu o practiqueu altres activitats fora de les estacions i de les pistes d’esquís, informeuvos abans del risc d’allaus, i de les prediccions meteorològiques 4. El casc us protegirà de patir lesions en cas d’un impacte, ja sigui si patiu una caiguda o una topada contra una altra persona. L’ús del casc és molt recomenable, especialmente en els més petits 5. El protector de canell disminueix la possibilitat dels surfistes de patir una fractura de canell, una de les lesions més habituals, i per aquesta raó el seu ús és aconsellable 6. Unes botes i unes fixacions apropiades i ben ajustades us protegiran de patir una lesió. Recordeu que les fixacions han d’estar ajustades al vostre pes, a la vostra alçada, a l’estat de forma i a la tècnica. Tanmateix, a l’hora de comprar el material, mai estarà de més escoltar la veu i l’opinió del personal especialitzat 7. Utilitzeu una roba d’abric ajustada al cos per evitar que pugui quedar enganxada als remuntadors. També cal prestar atenció a les motxiles

10 consells de seguretat Els esports d’hivern s’han de practicar amb seguretat i amb salut, més encara quan són uns esports que es desenvolupen en un entorn natural canviant, al qual podem no estar massa acostumats i que en segons quines situacions pot arribar a ser força desafiant. 1 Quan comenceu una nova jornada, feu algunes baixades lentes, com a escalfamant. El món no s’acaba amb la primera baixada 2 Quan sentiu cansament o fatiga, més val aturar-se a temps. Cal aturar-se per menjar i hidratar-se de forma periòdica. La majoria de les lesions es produeixen en acabar la jornada, quan el cansament és més accentuat, els reflexos van a la baixa i no podem controlar tant la situació ni respondre com ho requereix la situació. 3 Sempre que sigui possible, el millor és practicar l’esquí, el surf de neu i la resta d’esports d’hivern que es practiquen a la muntanya en companyia d’altres persones. I si aneu en grupet, i perdeu al vostre amic o a una de les unitats del grup, més val aturar-se per esperar-lo; i, tant si esteu a la neu sols o en companyia, mai està de més que digueu on anireu i que porteu el mòbil sempre al damunt 4 Adapteu la vostra forma d’esquiar o de practicar surf de neu a les condicions de la neu, ja que aquesta pot presentar diferents aspectes, com ara neu pols, dura o primavera. 5 També s’ha d’anar amb els ulls ben oberts, ja que la superfície sobre la que deixem córrer

30

les soles no són uniformes, la neu canvia, poden aparèixer pedres o branques i les plaques de gel poden estar a l’ordre del dia 6 El nostre comportament, el nostre ritme, s’ha d’adequar al nostre nivell, a les condicions de la pista, a les condicions meteorològiques existents…, i a la densitat del trànsit de les pistes. Hi ha punts on hi ha força esquiadors, i no és el mateix esquiar per una pista negra que per una de debutants 7 Especial atenció s’ha de parar a les cruïlles, tant si entreu a una pista principal com si baixeu i s’hi uneix una de secundària. Mai està de més mirar i parar atenció, ja que les topades a les cruïlles estan és el pa de cada de dia. 8 Sempre s’han de respectar les senyalitzacions que hi ha en una estació d’esquí. Quan al llarg d’una pista hi ha senyals d’atenció que indiquen que heu d’anar més a poc a poc és per alguna raó, com també ho és, si hi ha algun itinerari tancat 9 Quan es fa ús d’una instal.lació s’ha de fer un ús correcte. Per exemple, els telesquís no són per anar jugant I fent eses, sinó per arribar a un punt en concret. Informeu-vos abans d’agafar un remuntador que pugi fins a una pista que us interessi i que sigui del vostre nivell 10 I en cas de patir un accident, Déu no ho vulgui, truqueu al telèfon d’emergència de l’estació o digueu que l’avisin. Per això sempre és tant important dur el mòbil i, si podeu, senyalitzeu el lloc com pertoca.


Enric Subirats, cap de Servei de Medicina de l’Hospital de Puigcerdà, “La gravetat dels accidents ha augmentat”

Poques persones s’han preocupat tant pel tema, han fet tants estudis, de la seguretat i les lesions d’esquí i surf de neu que es pateixen en una estació com Enric Subirats. Cap de Medicina de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà i del Servei Mèdic de Masella. Professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, l’Enric manifesta que hi ha una major conscienciació de les mesures de seguretat per part dels usuaris de les pistes i confirma que el major nombre d’accidents es dóna entre els debutants. Ha variat molt la tipologia dels accidents que es produeixen a les nostres pistes? S’ha mantingut estable el nombre, ha augmentat la gravetat, i especialment les fractures de canells en el surf de neu. I l’índex per cada 1.000 esquiadors és semblant. Ha variat també la tipologia dels accidentats? Han augmentat les lesions d’espatlla i les fractures de canell en relació amb l’augment de practicants de surf de neu.

“ De cada 1.000 esquiadors diaris, de 4 a 6 pateixen una lesió ” Creus que a dia d’avui, els accidentats està ben informats? Quan preguntem als lesionats de canell per la caiguda durant la pràctica de surf de neu, ens diuen que sí que coneixien de l’existència dels protectors de canell, però que no sabien que aquests poden reduir a la meitat la possibilitat de fractura. Sabries dir-me quants accidentats vau registra a l’Hospital de Puigcerdà i a Masella? A l’hospital vam atendre entorn a 6.000 accidentats provinents de 18 estacions d’esquí. Entre Masella i la Molina es fan unes 4000 atencions. Tinc la sensación que a dia d’avui els accidentats de surf de neu han baixat, oi? No tinc dades per saber si han baixat. Però extrapolant dades internacionals, sembla que el màxim nombre d’accidents es dóna en els debutants, i per tant s’haurien d’anar estabilitzant. Creus que la gent cada cop està més conscienciada? Ha augmentat l’ús del casc a les pistes. Ara hauríem d’investigar més sobre la utilitat dels protectors de canell en el surf i, en tot cas, anar difonent la seva utilitat. I, finalment, creus que les estacions prénen les mesures oportunes? Les que conec, fan el que poden. 31


Tècnica Esquí Alpí

LA CUNYA el primer pas La cunya és el primer pas per iniciar-nos en l’esquí i una eina que ens serà de gran utilitat sempre que tinguem els esquís posats. Un inici que tots coneixem i que ara l’amic Nes ens recorda perquè nosaltres ho poguem transmetre als amics que s’inicien.

Ernesto Rodríguez www.skines.es

1

- Mitja flexió de malucs, genolls i turnells - Mirar endavant - Braços separats i avançats - Esquís en forma de ‘V’ i recolzament de la zona interna dels peus

2

Mantenint la cunya en la direcció del pendent, serem capaços de controlar la velocitat del lliscament. Amb aquesta finalitat hem de fer presió sobre l’interior dels peus i desplaçar els talons cap enfora

32


surfcompetición

3

Si mantenim la cunya i fem més presió sobre un esquí, ens desplaçarem en la direcció de l’esquí que té la major pressió sobre la neu

4

Mantenint la cunya i canviant alternativament l’esquí sobre el que exercim més pressió serem capaços d’enllaçar corbes i, així, gaudirem del control de la velocitat i de la trajectòria quan esquiem

33

3


Mountain riders alliance

MOUNTAIN

Celes Piedrabuena MRA

RIDERS ALLIANCE

L’esquí més pur

Mountain Riders Alliance, ésun grup d’associacions que defensen la puresa i la integritat de l’esquí vers l’afany de carregar-s’ho tot, n’hi ha unes quantes arreu del món, però ara us presentem una que ens ha cridat l’atenció de forma especial.

El seu objectiu el resumeixen de forma clara: crear àrees sostenibles de muntanya, on les estacions d’esquí no suposin una amenaça per a l’entorn. Centres hivernals que s’integrin bé amb l’entorn, que aportin beneficis directes i indirectes a les valls de muntanya i que siguin sostenibles. Un projecte que en certa forma, aturant-me una mica a pensar, em recorda al de Tavascan o al de Vall Fosca. Estacions d’esquís que s’adaptin a la nova estructura mundial i a les noves exigències i a la nova realitat.

Missatges claus Quan s’entra al web de la Mountain Riders Alliance (MRA), associació fundada el 2010, amb

arrels claraments nord-americanes, però que no descarten obrir fronteres i anar estenen la seva llavor arreu, ja s’en porta una idea de per on van els trets, més encara quan no deixen de sortir alguns missatge força entenedors. “Una temporada d’esquí, que ara té una durada d’uns quatre mesos llargs, podria reduir-se a menys de tres mesos en 20 anys”. “A les estacions d’esquí d’Utah es preveu que perdin el 84% de neu entre el 1976 i el 2085”. “És probable que les altes emissions de gasos de l’efecte hivernacle acabin amb l’estació d’Aspen al 2100”. “Les zones d’alta muntanya per sota dels 1.600 metres estan rebent a dia d’avui un 20% menys de neu del que rebien”. “La demanda mundial d’energia s’espera 34

que augmenti un 60% per al 2030, i l’Agència Internacional d’Energia estima que els combustibles fòssils representaran el 85% del mercat de l’energia al 2030”. De fet, la missió que té entre cella i cella la MRA és la de desenvolupar estacions d’esquí on manin una sèrie de valors. Estacions d’esquí que podríem definir com de més autèntiques, més pures, que estarien dirigides pels seus propis usuaris/propietaris, en les quals la contaminació és mínima i on es generi energia alternativa, sense passar per alt l’impacte positiu que ha de generar aquest centre hivernal per a la comunitat local. Una manera de fer de la qual ja se n’han beneficiat la muntanya de Manitoba a Kenya, així


surfcompetición

com projectes que s’estan avaluant als Estats Units, Canadà i Argentina. No són una associació que només es mira el melic, i d’aquí que no descartin aterrar a Europa amb un projecte propi dintre de poc. En teoria, la filosofia que mou aquesta associació és la que tots els esquiadors i practicants dels esports d’hivern hauriem de tenir com a màximes. Esquiar en una estació d’esquí que sigui el màxim d’ecològica possible, que es regeixi per una sèrie de valors que siguin alguns més que els de fer caixa, tot tenint present el medi ambient, la comunitat més propera i els esquiadors. Una sèrie de premises que, en la seva opinió, i, per què no en la de tots, haurien de permetre generar diners per si sols. Perquè això sigui possible s’ha de generar molta energia, ja que el que diu la MRA és que amb la seva filosofia es reduiria una de les despeses més grans de les actuals estacions d’esquí: la factura de la llum. Per posar en marxa un projecte d’aquestes característiques cal un inversor inicial. Una persona que posi els diners, i seran els mateixos esquiadors els que en certa forma en seran propietaris, ja que se’ls ven una sèrie d’accions. D’aquesta forma, al sentir-la com a pròpia, els propis esquiadors són els principals interessats en la viabilitat de l’empresa, però no a qualsevol preu. La resta dels diners sortirien,

i surten dels projectes ja iniciats, dels préstecs governamentals i dels ajuts que es puguin rebre com a iniciativa sostenible.

Respectant el medi ambient Totes aquestes mesures, tota aquesta manera d’entendre el gaudir de l’esquí en un ressort, es fa amb el màxim de respecte per la natura. La MRA s’esforça per crear energia neta quan sigui possible. Totes les construccions estan basades en pràctiques de construcció ecòlogiques. L’accés a les cotes altes de les estacions es faria fent servir el mínim nombre de remuntadors possibles, però que a la vegada donarien accés a la major superfície esquiable. Treballar amb el paisatge natural en comptes d’espatllar-lo, no tallen arbres per ajudar a la preservació del bosc, prioritzant l’estètica de la muntanya tal com estava abans d’arribar-hi. De fet, una de les seves cites sagrades és la següent: “Prometem que si hem de tallar un arbre, en plantarem dos”. És evident que cada centre d’esquí tindrà una singularitat pròpia, però en general tots els ressorts de la Mountain Rider Alliance s’han de regir per un mateix patró que, entre d’altres aspectes prioritza els següents: mitjans d’elevació, diguemne remuntadors, estratègicament situats, estacionament gratuït amb ràpid accés a les instal. 35

lacions, un web actualitzat on hi hagi tota la informació que es necessita, la possibilitat d’oferir activitats alternatives més enllà de la muntanya per aquells que ho vulguin, un autobús que circuli pels dominis de l’estació i transporti els esquiadors, oferir la possibilitat de comprar accions o donar un tracte de privilegi als seus propietaris, permetre l’accés al forapista sota la responsabilitat dels esquiadors, sense passar per alta la intenció d’allargar la temporada tot el que sigui possible, mirant de no tancar quan encara hi ha neu per retallar despeses.

L’estació somiada Estic segur que a tots els que ens agrada la muntanya, tant a l’hivern com a l’estiu, i gaudir de la neu cobreguem amb aquesta filosofia i amb la manera ecològica d’entendre el funcionament d’una estació d’esquí. Volem pensar que les estacions d’esquí actuals ja intenten minimitzar l’impacte que generen tot el que poden i, tot i que és veritat que com en qualsevol negoci, perquè no ens enganyem, això és un negoci del que tots gaudim, n’hi ha uns que guanyen més diners que altres; però, el que no s’ha de passar mai per alt és la riquesa que per a les valls d’alta muntanya representen les estacions d’esquí.

3


Mountain riders alliance Jamie Schectman esquiant a Las Leñas, Argentina

Jamie Schectman: “La indústria de l’esquí té molt a perdre amb el canvi climàtic” Quanta gent treballa amb vosaltres? Actualment tenim al voltant de cent persones que col.laboren amb nosaltres, fent diferents tasques en diversos equips. Com funcioneu? Som una Societat de Responsabilitat Limitada (LLC) de l’Estat de Wyoming, EUA. Com i per què va néixer aquesta associació? Som un grup d’apassionats de l’esquí que volia esquiar tornant una mica a les arrels de l’esport, compartint una mica el temps i, per què no, estones a taula. Es va fundar el 2010. Què us semblaria crear una associació semblant a l’Estat espanyol a Europa? Estariem encantats de convertir una àrea esquiable a l’Estat espanyol o a qualsevol altre punt d’Europa dins de la MRA. Quins són els temes que més us preocupen? La indústria de l’esquí té molt a perdre amb el canvi climàtic. Nosaltres pensem que la situació és crítica, i hem de mirar de combatre-la. Quines accions o quins temes són en la vostra opinió els que més preocupen o haurien de preocupar a una estació d’esquí? Hi ha diversos temes. D’una banda crec que s’hauria de pensar més en els plans de sostenibilitat a llarg termini, i no tant en els beneficis a curt termini. Les estacions d’esquí haurien d’apostar més per a la creació d’energia a través del sol, el vent, l’energia hidràulica o tèrmica. I, quants membres teniu? Tenim més de 3.000 fans a Facebook i esperem crèixer molt més a partir d’ara, ja que cada dia estem més actius a les xarxes socials. Per què, quins són bàsicament els vostres objectius? El nostre objectiu és el de crear àrees d’esquí sostenibles a la muntanya. Per exemple, en el cas del nostre projecte a Manitoba Mountain (Alaska), estem proposant la creació de tres remuntadors que donin accés a una superfície de 10.000 acres (1 acre equival a 4.046 m2) de Chugach. A més, estem evaluant diferents zones diferents zones del món en les que podríem aplicar els nostres valors fonamentals i convertir-nos en propietaris. En el futur preveiem i pensem en la creació d’una MRA Mountain Playgrounds global, a tot el món. I, finalment, qui és el director de l’associació? Jaime Schectman i Dave Scanlan són els fundadors i directors de MRA.

Els 10 objectius de la Mountain Riders Alliance 1. Canviar la manera de funcionament de les estacions d’esquí i tornar l’esquí als esquiadors 2. Construir centres d’esquí que se centrin en l’experiència d’esquiar i no a guanyar diners 3. Aprofitar el potencial ecològic de cada muntanya, col·locant turbines eòliques, plafons solars i llocs d’energia hidroelèctrica 4. Demostrar que el model d’una estació d’esquí que funciona amb la seva propia energia és viable 5. Crear centres de muntanya arreu del món centrats en la preservació al medi ambient i minimitzant l’impacte vers la natura 6. Oferir la pràctica de l’esquí i el surf de neu a totes les persones, siguin quins siguins els seus diners 7. Promoure el benestar físic, contribuir a l’enrequiment de l’esperit humà i fomentar l’estima cap a la natura 8. Facilitar i promoure llocs segurs que ofereixen activitats educatives i de lleure a l’aire lliure pels joves que viuen a les comunitats properes a l’estació 9. Ser una estació oberta i escoltar els comentaris dels seus usuaris. 10. Crear consciència que la comunitat esquiadora pot fer alguna cosa positiva.

36

MRA Limited Edition Ski Amb la idea de reforçar encara més la seva posició i el seu missatge, també et pots fer amb uns esquís de la MRA. Només en fabriquen 500, a mà, de forma totalment artesanal i respectuosa amb el medi ambient. Uns esquís que sobresurten per la seva estètica, pels beneficis directes i indirectes que generen, i per un bon comportament damunt la neu. No tot és imatge i fer volar coloms, i d’això en dóna fe que l’Skilogic Howitzer fos votat com l’esquí de l’any per a la prestigiosa capçalera ‘Powder Magazine’. Amb la compra d’un d’aquests parells d’esquís, que es poden personalitzar, es reforça el futur sostenible de l’esquí i un percentatge de cada parell d’esquís es destina a la Native American Olympic Team Fundation, una associació sense afany de lucre que intenta facilitar el camí cap a la pràctica de l’esquí i el surf de neu als nadius americans i donar-los suport en les seves aspiracions olímpiques. Altres regalets que vénen amb la compra d’un parell d’esquís són la plantació d’un arbre a la selva tropical del Brasil, un DVD, un paquet de cera d’esquí o una samarreta. La fabricació d’aquests esquís corre a càrrec d’Skilogic, Extrem Ski Making (www.skilogik.com).


Mammut Team Freerider profesional y director de vídeos de esquí extremo de Huck & Chuck

PULSE Barryvox • Dispositivo analógico-digital con 3 antenas e indicación sonora para el usuario • Visualización de brújula de 360° en tiempo real para una fácil localización • Marcación rápida y precisa en enterramientos múltiples

Removable Airbag System • Un sistema de airbag para aludes compatible con varios modelos de mochila • Tecnología experimentada de airbag Snowpulse • Peso total desde 2.300 g con cartucho (según modelo de mochila)

www.mammut.ch ⁄safety

Foto: Stefan Schlumpf

LORIS & NICOLAS FALQUET


Informe novetats esqu铆s 2012-2013

La democratitzaci贸

DEL ROCKER 38


surfcompetición

El rocker creix i creix Amb el pas de les nevades, els més escèptics han anat veient que el seu temor era infundat i que els beneficis del rocker eren clars. Aquesta tecnologia, aquesta manera de pensar els esquís i dotar-los d’una forma nova, revolucionària, ha demostrat la seva polivalència a la pista i fora d’ella. Gairebé tots els esquís all mountain, amb independència de la seva amplada, l’incorporen. S’ha demostrat que el rocker no era una invenció dels directors de màrqueting, sinó una evolució més dels esquís càrving; una tecnologia que el que aconsegueix és retallar la distància efectiva del cantell perquè l’inici del viratge sigui més efectiu i la seva negociació també, a l’hora d’oferir una major estabilitat i estabilitat, donada en bona part a la seva amplada. Aquesta amplitud de mires, de demostrada eficàcia i solvència en els esquís polivalents i de forapista, aterra amb força aquesta temporada als esquís de competició. Hi havia algunes marques el passat hivern que ja van dotar als seus esquiadors de Copa del Món amb esquís amb rocker, però enguany aquesta intenció ja és més ferma. El rocker s’incorpora als esquís d’eslàlom i gegant, i el que s’aconsegueix amb ell és que els esquiadors entrin millor a les corbes, de forma més fàcil i les tanquin amb una eficàcia major.

All mountain, el gruix de les vendes

Celes Piedrabuena Atomic/Steven Lloyd

D’ençà de la seva arribada, el rocker s’ha anat estenent pels catàlegs de les marques amb la mateixa facilitat que l’aigua dels rius arriba al mar. Enguany, aquest afany de conquesta ha assolit el seu estat màxim, fins el punt que el rocker ja el trobem en els esquís de competició.

Qui no trobi uns esquís que s’ajustin a les seves necessitats físiques i tècniques i als seus gustos, és perquè no vol, perquè d’esquís, de diferents models, n’hi ha per parar un tren. En la línia manifestada d’un temps ençà les marques d’esquís segueixen simplificant i concentrant les seves col.leccions, a la vegada que invertint tot el que calgui per desenvolupar els millors avanços tecnològics amb la intenció de llançar al mercat el millor del millor, que els seus productes es converteixen en un referent. Després aquestes creacions es vesteixen d’una forma o altra, més atrevida o menys. Queda clar que una noia més provocativa sempre ens cridarà en principi més l’atenció que una noia que no ho sigui, però després pot ser que seiem amb ella a taula i la decepció que ens duguem sigui gran. Què vull dir amb aquesta obvietat? Doncs que abans de comprar-nos uns esquís ens hem d’informar bé i assessorar-nos, més avui dia que tant costa de guanyar els calerons. 39

En aquesta línia també podríem apuntar que el segment dels all mountain continua sent la gran aposta de gairebé totes les marques; és el segment on es concentren el major nombre de vendes, el segment que més esquiadors atrau i per aquesta raó s’ofereix un alt ventall d’esquís polivalents. Esquís que transmetin bones sensacions sobre tot tipus de neus, terreny i muntanya. A la vegada s’aprecia un cert retrocés en els esquís d’estil lliure i un creixement constant en el que podríem anomenar esquís de muntanya. No entenen aquests com esquís per pujar com un coet desafiant la lògica, que també n’hi ha, sinó fustes que acosten la muntanya en la seva màxima expressió, als esquiadors. El món de l’esquí està en constant evolució, i cada cop més esquiadors cerquen noves sensacions. Pujar foquejant, al seu ritme, castigant-se, fent esport, impregnant-se de la baixada, per arribar fins al punt que es consideri oportú i baixar per on es cregui més divertit i segur. I és en aquest tipus d’esquiadors on s’han centrat molt esforços, però aquests amics, ja és la història d’un altre reportatge que trobareu també en aquesta capçalera.

39


Informe novetats esquís 2012-2013 4FRNT 01

02

03

HOJI Nou promodel d’Eric Hjorleifson, que veu la llum després de llargues temporades d’investigació i treball. El Hoji està dotat que de la mateixa tecnologia que el Renegade, Reflect Technology la qual combina el pont i el rocker i s’obté un esquí amb una òptima flotabilitat i un bon comportament en la negociació dels viratges. El Hoji és un bon esquí per a les jornades de neu pols, però també és una excel.lent eina pel touring, i d’aquí que tant a ell com al Renegade, hi hagi la disponibilitat de pells de foca específiques, amb un nou sistema de silicona sense pega. Per a la resta de models les pells de foca es tallen a mida. Talles: de 186 a 196 cm (01) CODY Nova incorporació al catàleg de FRNT. Promodel de Cody Barnhill, aquest esquí força polivalent substitueix al MSP. Sobresurt per la seva versatilitat, amb una major amplada que el seu predecessor, però amb rocker i amb un radi de gir més curt: 18 metres en 179 centímetres. No us ha d’espantar la seva amplada de patí, de 98 a 102, ja que el Cody el podríem definir com un esquí all mountain, lleuger i que, com diu el seu creador, Cody Barnhill “és estable a altes velocitats i capaç de dur a terme ràpids viratges amb molta facilitat”. Divertit i sense fronteres. De la decoració de l’esquí se n’ha encarregat el germà d’en Cody, Dylan. Talles: de 172 a 186 cm (02)

MADONNA Aquest esquí ja estava al catàleg de 4FRNT la passada temporada, però enguany arriba amb energia renovadai amb nous detallets. Al model més estret de les Identity Series, els esquís lady de la firma de Salt Lake City (Utah), se li ha dotat d’un curt radi rocker a l’espàtula i a la cua, el qual es combina amb un pont sota els peus. Aquesta combinació deriva en un bon comportament del Madonna, fàcil de conduir, facilitat de viratge i facilitat en les transicions damunt tot tipus de neus. De marcat caràcter all mountain, el Madonna, el disseny del qual és obra de l’artista Harry Lau, es presenta en tres talles i va adreçat a les noies que volen un esquí que els doni resposta en totes les situacions. Talles: de 158 a 172 cm (03)

04

05

06

ARMADA NORWALK: La gran novetat destinada al forapista, amb prestacions molt bones en pista. Per fer-nos una idea de què és el que tenim entre mans, podríem dir que el Norwalk és el germà gran del TST, un dels models ambm més èxit d’Armada la passada temporada. És una mica més ampla que el TST, pot ser que per a la neu de les nostres muntanyes es quedi una mica amplot, però quan te’l calces, comproves que va força bé, que es pot gaudir sense contemplacions.:Talles: de 169 a 189 cm. (04) THALL: L’esquí d’estil lliure total de la marca. Un clàssic d’Armada. Cal alguna presentació més? Doncs sí, perquè et direm que per primera vegada d’ençà del seu naixement el T-Hall combina dos tipus de nucli diferent a l’espàtula i a la cua, als extrems de l’esquí, una combinació que es fa per mirar de tenir dues dureses apropiades de cara a la pràctica de l’estil lliure. Gràcies a aquesta mitja volta que li han donat, el THall està tenint una bona acollida al mercat.: Talles: de 166 a 181 cm. (05) TRIUMPH: Pensant en les nostres muntanyes, res com el Triumph. Un esquí molt polivalent, amb una làmina de titanal que el dota d’una major duresa en la torsió, i que permet a l’esquiador donar-li molta canya a l’esquí en pista. Tu força’l, que ja veuràs quina bona resposta et dóna. A més, el nucli és d’una fusta lleugera i tova, la qual cosa converteix al Triumph en un esquí molt polivalent, que tant té un alt comportament dins, com fora de la pista. L’esquí ideal pel dia a dia als Pirineus, un model que ja era al catàleg de la passada temporada d’Armada, però que torna amb energies renovades.Talles: de 164 a 185 cm.(06)

40


surfcompetición

ATOMIC 07

08

09

REDSTAR GS : Un esquí de pista brutal. Un esquí adreçat a l’esquiador que necessita un esquí d’altes prestacions a la pista. Un esquí amb molta resposta, que permet fer un gir ampli i curt, i que tot i la seva nomenclatura, GS, el seu radi de gir és de 17 i 18 metres, la qual cosa ja dóna una idea de la seva polivalència en pista. Enguany, Redster és el nom que defineix la línia race d’Atomic, la guanyadora de la copa del món masculina. Aquest model, que calça la lloada tecnologia Double Deck, aquesta és la quarta temporada que els esquís de taller la fan servir, també incorpora el tan esmentat rocker (90% de pont i un 10% de rocker a l’espàtula); una combinació que el dota d’una gran estabilitat. Una sèrie de prestacions tecnològiques que, al costat d’una estètica de primera, converteixen aquest model en un dels més perseguits a la pista. Talles: de 164 a 184 cm. (07) NOMAD BLACKEYE TI: Els qui vulguin un esquí per a tot, per gaudir de la pista i del forapista, tenen en aquest model un esquí perfecte. Esquí all mountain en la seva màxima expressió, el Nomad Blackeye Ti ha renovat la seva cosmètica per adaptar-se als temps actuals, però manté les seves prestacions tècniques, que el converteixen en un dels millors models tot terreny. A més, aquest esquí té la virtut que no és molt exigent per a l’esquiador, el qual al principi és pot sobtar de l’agilitat i alta esquiabilitat d’un all mountain com aquest, tot i la seva amplada de patí. El sufix Ti fa referència al titani que incorpora, el qual el dota d’una major reactivitat. L’all mountain rocker (85% de pont i 15% de rocker a l’espàtula) li confereix una elevada versatilitat. Fàcil, segur i divertit. Talles: de 160 a 181 cm. (08) AFFINITY PURE: Canvi de look, mantenint i reforçant les seves prestacions, així és el nou Affinity Pure, un esquí tot terreny pensat per a les dones sense fronteres. Incorpora l’all mountain rocker (85% de pont i un 15% de rocker), el qual li dóna a aquest esquí una alta versatilitat. Dels tres Affinity, el Pure és el que té un patí intermedi, 79 mm, ni massa ample ni molt estret, conferint-li un caràcter molt polivalent. També destacaríem el seu pes, força lleuger pensant sobretot per al públic a què va destinat. No estem davant un esquí massa exigent, i sí davant unes fustes molt agraïdes. Les esquiadores que els agrada forçar la màquina trobaran en aquest model, un esquí perfecte per prémer l’accelerador i les que cerquin un per progressar també. 100% recomanable. Talles: de 142 a 160 cm. (09)

10

11

12

BLIZZARD G-POWER: L’esquí més potent de Blizzard, amb un patí de 72 i un radi de gir de 15,5m. Un esquí de pista de cap a peus. Incorpora totes les tecnologies de Blizzard: construcció sandvitx, la full suspension (la qual va acompanyada d’un estabilitzador, una franja de carboni que es reparteix en tota la longitud de l’esquí, amb la que s’aconsegueix que la suspensió sigui passiva, una alta reactivitat i que la tornada a l’estat inicial de l’esquí sigui molt rapida), i el sistema IQ, la integració de la fixació en l’esquí. Adreçat a tot tipus d’esquiador, transmet una alta seguretat a velocitats baixes i intermèdies, i quan se’lforça, quan es prem l’accelerador, la resposta que dóna és molt bona. Talles: de 160 a 181 cm. (10) MAGNUM 8.5: El Magnum no s’amaga en absolut. Històricament ha estat un gran tot terreny i ho torna a ser. Aquest Magnum és un bon esquí polivalent, amb 85 mm de patí i un radi de gir de 19 metres. Calça totes les tecnologies pròpies de Blizzard, a les que haurien de sumar l’Spaceframe, la qual dota a l’esquí d’un perfil de titanal. L’esquí manté totes les seves prestacions, amb un pes molt encertat. Talles: de 167 a 181 cm. (11) KABOOKIE Un dels esquís més domesticats de la línia Free Mountain, com ho demostra la seva amplada de patí de 98; però, com la resta d’unitats de la gamma es beneficia del treball de la tecnologia Flip Core 3D. L’esquí amaga un nucli de fusta de l’espàtula al patí, creant una flexió de l’esquí natural. Aquest shape rocker natural és revolucionari, sense oblidar-nos del bambú que amaba en el seu interior. La resposta és un esquí pensat per satisfer la demanda dels freerides, els més i els menys exigents, garantint una òptima flotabilitat i una perfecta distribució de la pressió. Talles: de 166 a 187 cm. (12)

41

41


Informe novetats esquís 2012-2013 13

DYNASTAR

14

15

CHAM 87: Nascuda a Chamonix, de la nova gamma Cham ara us presentem el 87. Aquest model, com la resta, sobresurt primer per una cosmètica espectacular. En principi són uns esquís més orientats al forapista, però estem davant un esquí modern que, pel seu tipus de perfil i per la seva construcció –sandvitx, nucli de fusta–, es comporta molt bé en pista. L’espàtula està molt marcada, amb un perfil invertit a espàtula i cua, amb un rocker important al tip de 45 cm i un perfil més estret a la cua; una suma de factors que li donen una capacitat molt bona de direccionar i una alta flotabilitat. Un esquí que dóna 16 m de radi de gir en 172 cm i que funciona sobre tot tipus de neus. Més orientadt al forapista, a les neus treballades s’aguanta de manera eficaç. Talles: de 166 a 184 cm (13) OUTLAND 87: Novetat important de la gamma Outland, la qual es va incorporar al catàleg la temporada passada. Apareix un germà gran per la part de dalt, el nou Outland amb patí de 87. Un esquí clarament all mountain, que s’adapta perfectament a les nostres muntanyes, i aporta molta polivalència sobre tot tipus de neu. Gràcies al doble rocker all mountain, el nucli 3D i unes capes de fibra extremadament lleugeres, aquesta gamma, i en especial aquest model, permet activar els girs amb facilitat, a la vegada que garanteix una alta estabilitat, sense vibracions, i una adherència màxima damunt la neu dura de les pistes. A més, damunt la neu pols, el doble rocker all mountain permet maniobrar sense esforç. Marcat caràcter polivalent pel germà gran dels Outland.. Talles: de 165 a 184 cm. (14) SPEED OMEGLASS WC SLANT NOSE: La temporada passada la línia race de Dynastar va presentar canvis importants que enguany es mantenen, però aquest hivern la màxima gamma d’eslàlom incorpora el rocker a l’espàtula. El nou esquí d’eslàlom, amb una nova estructura i un rocker moderat, facilita la negociació dels viratges. Amb la presència del rocker s’aconsegueix fer més ràpid l’inici del viratge, donar-li més dinamisme a l’esquí. És la tendència que s’està imposant a la Copa del Món, on els esquis, tant de gegant com d’eslàlom presenten un rocker moderat i progressiu, que dóna més facilitat a l’hora d’entrar a la corba i tancar-la. A més, aquest esquí llueix unes noves proteccions a l’espàtula i una nova placa R18 que aporta millors sensacions.. Talles: de 150 a 165 cm (15)

ELAN 16

17

18

AMPHIBIO WAVEFLEX 14 FUSION: Espectacular. Esquí nº1 de la col.lecció, ja estava la temporada passada al catàleg d’Elan, però ara incorpora canvis importants. Es canvia l’històric sistema Fusion, que portava funcionant des del 2003. Ara ja és una placa sencera, i el canvi de cantell és molt més ràpid, i quan s’està en ple recolzament l’esquiador té molta més força i potència, i la nova placa és un 15% més lleugera. Tot plegat, fa que l’esquí sigui molt més ràpid i àgil del que ho era, sempre beneficiant-se de la tecnologia Amphibio, revolucionària, la qual recordem que combina el rocker i el pont. Dit d’una altra forma combina l’alta estabilitat, flotabilitat, i facilitat de negociar els viratges amb una bona adherència, prestacions que també li vénen donades pel sandvitx que formen les dues làmines de titani amb el nucli de fusta, sinònim de control i progressiva flexió. Talles: de 152 a 176 cm (19) AMPHIBIO INSPIRE FUSION: La línia de noia al catàleg d’aquesta firma eslovena té una gran importància, tal com es constata en els elegants Ilumina o Mystic, o en aquest Amphibio Inspire Fusion. D’una banda, el primer que crida l’atenció és la seva estètica, molt maca i treballada, la qual encara s’agraeix més un cop l’esquiadora es calça l’esquí, ja que dóna unes altes prestacions. Aquest model té un marcat caràcter polivalent. El seu nucli lleuger, sumat a la tecnologia Waveflex –facilitat en la negociació dels viratges, gran estabilitat a altes velocitats, sensació de control– dóna com a resultat un esquí versàtil, lleuger i fàcil de dur. Ideal per gaudir de totes les neus amb el mínim esforç, és perfecte per a les noies de nivell mitjà o alt que busquen un esquí molt còmode. Talles: de 152 a 168 cm. (20) SLX WAVEFLEX FUSION: Derivat dels models de la Copa del Món, aquest esquí d’eslàlom és un excel. lent esquí pels amants dels radis curts. Diversos són els seus punts a favor. Ens fixaríem en el canvi d’imatge, més actual, i tot seguit en el seu interior, on treballen en silenci dues làmines de titani i una de carboni, combinació que dota a l’esquí d’una major reactivitat i d’una major lleugeresa. Aquesta joia d’eslàlom es beneficia, a més de l’eficàcia de la tecnologia Waveflex, la qual el dota d’una flexió més suau per a una major facilitat en els viratges i una alta estabilitat torsional, sens perdre el nervi necessari que requereix un bon esquí d’eslàlom, el qual li ve donat en part per les parets laterals que amb el suport del nucli, confereixen a l’esquí l’acceleració necessària a la sortida dels girs. Talles: de 150 a 170 cm (21)

42


19

FISCHER

20

21

HYBRID 7.0: Gran novetat de Fischer aquesta temporada, la gamma Hybrid, de la qual ara et presentem el 7.0. Un mateix esquí amb dos comportaments. Dos esquís en un. L’esquí incorpora una palanqueta que ofereix dues posicions, donant la possibilitat de tenir un esquí amb comportament de pont tradicional o bé amb comportament rocker. Una prestació tècnica que no ens ha fer oblidar la seva bona construcció, amb el corresponent sàndwitx, titanal, air carbon i nucli de fusta. El 7.0 té un patí de 75mm, el que li dóna un caràcter més pistero que la resta d’Hybrids, però no hem d’oblidar l’opció rocker que ens dóna la palanqueta. En resum un esquí adreçat a un esquiador de nivell mig i alt, al que li agrada passar la major part del temps damunt les pistes preparades, però al que no l’importa sortir més enllà de tant en tant. Talles: de 161 a 181 cm. (19) MOTIVE 86: Dins dels Motive, de la línia all mountain, aquest model és el de major amplada de patí: 86 milímetres. Ideal per a tots els pendents, per a totes les neus, aquest Motive és un esquí polivalent en el més ampli concepte de la paraula. Ofereix un alt comportament dins i fora de les pistes, per més que als més pisteros igual els espanti una mica l’amplada del seu patí. A més, es dóna la particularitat que aquest esquí és extremadament estable i versàtil gràcies al titanal que també es fa servir en les competis race. Aquest Motive demana una mica de cames, però el seu comportament és òptim, gràcies en bona part al nucli de fusta, a l’Air Carbon TI 10.5, a la construcció sàndwitx i, sobretot, a la tecnologia rocker all mountain que incorpora. Talles: de 161 a 182 cm. (20) RC4 SUPERIOR: Petits retocs per a un esquí que ja funcionava a les mil meravelles. L’RC4 Superior de Fischer és un esquí race, al qual l’han dotat d’un cert caràter polivalent. Un esquí que calça la millor tecnologia, i que dóna el millor de si mateix en tota mena de girs. Quan diem polivalent no volem dir all mountain, sinó que transmet una gran resposta en els girs propis d’eslàlom i ens els girs propis de gegant. És a dir que és un esquí excel.lent per a llargues jornades d’esquí, en les que hem de negociar infinitat de viratges, però, a més, en aquesta ocasió els durem a terme amb un esquí tranquil, noble i estable; característiques que li vénen donades pel nucli de fusta, la doble llàmina de titanal i per un patí de 72 milímetres, el més ampla de tota la gamma RC4.. Talles: de 155 a 180 cm. (21)

HEAD 22

23

24

INTEGRALE 009: El nou Head Integrale és un esquí extremadament còmode i fàcil de conduir. Una de les seves particularitats és que incorpora l’Evolutionary Rocker Architecture (ERA 3.0). Una nova geometria de radi variable que permet tenir un esquí dotat d’una estructura rocker per falcilitar l’inici de gir, a més, a la metitat del gir tenim contacte total del cantell amb la neu, possibilitant un control total sense vibracions. Els esquís giren de forma més fàcil i tenen un comportament més polivalent. Els Integrale –el 9 és el que té el patí més ampla, 75mm– són esquís rockers, però de fet són esquís de pista, amb unes prestacions molt bones a nivell de direccionalitat i control. Adreçats als amants del càrving agressiu.Talles: de 149 a 177 cm. (22) i.SUPERSHAPE MAGNUM: Espectacular. Els Supershapes, esquís que deriven dels esquí de la Copa del Món, es presenten amb noves energies i amb una imatge renovada, però sense abandonar la raó de la seva eficàcia i del seu èxit: el Kers, el Kinetic Energy Recovery System. Aquesta tecnologia funciona com un turboalimentador que confereix potència i acceleració addicionals en tant que dóna rigidesa a l’extrem posterior de l’esquí en els girs cap a fora. Aquesta tecnologia no afecta negativament a la rigidesa torsional de l’esquí, sinó que el que fa és potenciar la seva flexió longitudinal. A més, aquesta joia de la col.lecció de Head es beneficia de la clàssica tecnologia Intelligence de Head i de la construcció Worldcup sandvitx. Un esquí que dóna un radi de gir de 13,5 metres en 170 centímetres, que demana cames i que es comporta bé a totes les velocitats. Talles: de 149 a 177 cm (23) MYA Nº5: Gran rendiment. MYA ve de ‘Meet Yours Aspirations’ (satisfà les teves aspiracions) i per aquesta aspiració res com dotar a aquest esquí lady de la gran revolució d’aquesta temporada: l’ERA 3.0, la qual s’ajusta perfectament a les necessitats de les dones esquiadores. La gran diferència d’aquest MYA respecte dels altres és que va més adreçat a la pista, i que va destinat a un públic d’esquiadores més ampli, ja que no seria tant exigent com altres models superiors, i en aquest camí aquestes noies es beneficien de les prestacions que aporta l’Evolutionary Roker Architecture, ja que afavoreix la màxima adherència, el comportament noble i tot terreny, l’entrada, negociació I sortida dels viratges i l’estabilitat. Com a detallet, la sola UHM C és transparent en la seva totalitat i el diseny superior va amb bordats fent d’aquest esquí un dels més ben valorats dels equís de dona en el mercat. Talles: de 142 a 163 cm. (24) 43


Informe novetats esquís 2012-2013 K2

25

26

27

A.M.P. BOLT: K2 torna al món de les altes prestacions de la pista dura. El rocker els ha permés investigar sobre la seva aplicació en esquís d’altes prestacions en esquís de pista dura, el que diriem race carvers, i és aquí on neix la familia Rox, de la qual el millor exponent és l’A.M.P. Bolt. Premi Ispo a la innovació, aquest esquí sobresurt per una gran imatge, agresiva i impactant, on sobresurten dues grans X a espátula i cua, la qual ens fa veure aquesta nova plataforma, aquest nou nucli binari de l’esquí, l’estructura que millor rigidesa torsional dóna a l’esquí. El resultat, un esquí tres vegades més dur que un model de gegant de la Copa del Món, que, gràcies a la tecnologia Rox, als dos nuclis, al rocker, ens permet tenir un esquí de fácil inici de viratge. Talles: de 172 a 186 cm. (25) COOMBACK: Aquest model és el primer d’una sèrie de tres gràfics. Els 102 milímetres de patí i el seu all terrain rocker creen el balanç perfecte entre la flotabilitat en neu pols i una bona resposta sobre la neu dura de les pistes trepitjades. Un esquí de forapista que té un comportament molt bó en pista, que pesa 1.720 grams en 167 centímetres i que dóna un radi de gir de 20 metres en la mateixa mesura. Donades les seves prestacions i la seva construcció, el Coomback seria un esquí a mig camí entre la pista i el fora pista, tot i que seria en aquesta última on es trobaria millor. Un tot terreny que es beneficia del treball de l’esmentada all terrain rocker (30% de rocker i 70% de pont, estan el rocker ubicat a la part inmediatament anterior a l’espàtula, un enlairament progressiu i suau que permet una alta flotabilitat i fácil negociació dels viratges.Talles: de 167 a 188 cm (26) SUPERFREE: 50% pista, 50% fora pista. Per K2 les noies sempre han tingut un pes molt específic, la prova és aquest model, que enguany arriba al catàleg de la firma nord-americana amb energies renovades. Donat el seu comportament tot terreny, el Superfree porta l’esmentat all terrain rocker (30% rocker i 50% pont, versatilitat i flotabilitat en totes les condicions de neu), però, a més a més, per facilitar la seva esquiabilitat en totes les situacions i neus, incorpora també el nucli Bioflex 2 (70% fusta d’Aspen i 30% de Pawlonia, reduint el pes i aportant un plus de rendiment) o la tecnologia Mod Monic, gràcies a la qual s’esmorteixen les vibracions de l’esquí a la part davantera, la qual cosa s’agraeix força, sobretot quan el teu terreny esquiable és tota la muntanya. Talles: de 139 a 167 cm (27)

MOVEMENT 28

29

30

VIBE: Nova incorporació de Movement al segment que ells anomenen Freeski Man. A la marca de la poma molta gent l’identifica només com una referència de freeski, però cobreixen tots els camps. També la pista, com es demostra amb aquest gran model. El Vibe, adreçat a esquiadors avançats, té una construcció similar al Lefer, model que va entrar a la col.lecció el passat hivern, però és una mica més amplet (de 77 a 80) i la variació de la seva geometría li confereix un bon comportament en pista i en neu verge. El defineixen com un all rounder i no els falta raó. Amb un radi de gir que va dels 14 als 16 metres (163 a 181 cm), el comportament del Vibe es reparteix un 70% pista i un 30% fora d’ella. Gràcies a la seva línia de cotes, al seu nucli de fusta amb doble titanal, transmet la suficient energia i precisió per un gran comportament. Talles: de 163 a 186 cm. (28) JAM ER: El Jam Er és l’evolució natural del Jam, ja que s’ha li ha afegit una mica de rocker a la part del davant per donar-li una major polivalència. D’aquí que, amb una línia de cotes en totes les talles de 136-85-117, el Jam Er sigui un esquí molt polivalent, més pistero, pèrò amb una relació pista-fora pista molt equilibrada. Es comporta molt bé damunt tot tipus de neus, i té la particularitat que a l’estar lleugerament aixecat d’espàtula afavoreix la maniobra dels viratges, sent especialment agraït en els girs a velocitats lentes. Adreçat als esquiadors valents, que tant els és fer pista com sortir-se del camí marcat i flotar una mica sobre neu pols, el Jam Er és un esquí molt precís, segur, que transmet una gran seguretat. Talles: de 164 a 182 cm. (29) PRISMA: Per a les noies que els agrada fer pista però que tenen una esència freeski que no poden amagar. El Prisma, nou model lady de Movement per aquest hivern, no enganya a ningú. Els seus 77 mm de patí li confereixen un únic terreny de joc, la pista, en la que es mou com a peix a l’aigua. Vindria a ser una versió femenina del Lefer, respectant això sí les característiques pròpies de les noies esquiadores, de forma que té un carácter similar, però una construcció molt més lleugera. Té un marcat carácter agressiu que no pot amagar, raó per la qual va destinat a les esquiadores anb nivell. Un esquí que demana cames, però que quan aquestes apreten respon de forma fantástica, sigui quin sigui el grau de la pendent i l’estat de la neu. Un esquí ràpid, segur, confortable i estable damunt la neu treballada. Forçeu-lo i no us fallarà. Talles: de 150 a 163 cm. (30) 44


surfcompetición

31

NORDICA

32

33

FIRE ARROW 84 EDT: Esquí amb construcció race, nucli de fusta amb doble titanal. Aquest model de la col.lecció Frontside de Nordica està dotat d’una espàtula rapid race profile, més agressiva a l’entrada de la corba i també absorbeix més les vibracions. El patí de 84mm dóna més flotablitat i estabilitat. Tanmateix, aquest esquí segueix apostant per la placa de carboni EDT, la qual dóna una major rigidesa a l’esquí i redueix les vibracions; i incorpora la seva versió del rocker, el camrock. La combinació de la tecnologia rocker amb el perfil pont aporta els beneficis de l’estabilitat i la precisió a velocitats altes i moderades i una alta agilitat en les transicions dels viratges. És curiós perquè aquest model combina una espátula d’eslàlom i una geometría de gegant, amb una concepció twin tip, el qual combinat amb la seva amplada de patí, 84, li confereix una alta versatilitat. Talles: de 160 a 184 cm (31) TRANSFIRE 78 TI: Màxim exponent de la nova gamma Transfire. Integrant de la col.lecció Frontside, aquest Transfire ve amb nucli de fusta i làmina de titanal, amb rocker en espàtula i cua per facilitar la maniobrabilitat, amb una zona de transferència més ampla a la espatula per ajudar l’entrada en corba i facilitar el viratge. És un esquí fácil, que a més ofereix una alta estabilitat gràcies a la combinació del titanal i nucli reforçat a la part central. El fet de tenir un patí de 78, i al fet de combinar l’esmentat titanal amb la fusta, el dota d’un comportament excel.lent en pista, donada la seva reactivitat i estabilitat; i, al mateix temps, amb la presencia del rocker (la zona de l’espàtula està sobredimensionada dels laterals i aixecada, de forma que s’accelera el contacte de l’esquí amb la neu i la transmissió posterior) fa que fora pista també otorgi una interessant flotabilitat i manejabilitat. Talles: de 152 a 176 cm (32) BURNER: Esquí de la col.lecció side country, dissenyat per fer petites aproximacions i després gaudir de grans baixades amb neu verge. També molt bon comportament en pista. Aquesta dualitat és posible gràcies al Cam Rock High Rise, que aporta els beneficis del rocker (present a la zona de l’espàtula) damunt la neu tova pròpia del fora pista més esponjós, i l’estabilitat i l’adherència que tots busquem quan desafiem la neu treballada, dura i compacte de les pistes. El Burner està fet amb fusta més lleugera i amb làmines de carboni, és el que a Nordica anomenen construcció Energy i-core, la qual redueix en un 20% el pes de l’esquí. Gran esquí all mountain, per gaudir de la muntanya en tot el seu domini. Talles: de 162 a 178 cm. (33)

ROSSIGNOL 34

35

36

PURSUIT 18 ELITE: Els Pursuit són una nova col.lecció de Rossignol, una nova gamma d’esquís de pista dura, esportius i canyeros. El rocker s’aplica a la zona de l’espàtula, i representa un 10% del 100% de la longitud total de l’esquí. Les línies de cotes sobredimensionades i molt afilades dels esquís de càrving es combinen amb les amplades de patí actuals (76mm en aquest cas). L’amplada dels extrems proporciona una adherencia molt eficaç, potencia i precissió; mentre l’amplada del patí proporciona control i subjecció a les corbes. A més, amb la H Technology es guanya precissió en la negociació dels viratges, mentre que el Independent Pressuring System (IPS Diamond) maximitza l’adherència liminant l’esforç que s’ha de fer amb les cames. I no hem d’oblidar que la combinació de la fibra de titanal, amb l’aràmida i el basalt li donen un carácter dinàmic, reactiu i estable. Talles: de 156 a 177 cm. (34) RADICAL 9SL: Per primer cop a la col.lecció race de Rossignol el rocker arriba a la competició alpina pura i dura. Derivat directament de la línia de la Copa del Món, la principal característica del 9SL és la presencia de l’esmentat Power Turn Rocker. El 10% del rocker es concentra, tal com passa també en el seu homòleg de gegant, a la zona de l’espàtula, el qual aporta a l’esquiador una gran facilitat a l’hora d’iniciar els girs i un control total de la situació. Les línies de cotes també estan sobredimensionades proporcionant un grip perfecte, potencia i precisió. Sense oblidar-nos de la tecnologia Slant Nose, que optimitza el contacte enre l’esquí i la neu, tot actuant sobre l’espàtula. La reducció del 15% del volum de l’espàtula es tradueix en una millor inercia i en una major lleugeresa. Dos aspectes molt interessants quan a sota dels peus portem un esquís d’eslàlom, de radi curt, en els que l’agilitat i l’encadenament de viratges curts és tant important. Talles: de 156 a 171 cm. (35) EXPERIENCE 88: Un esquí, mil experiències. Amb aquesta frase es defineix el concepte de la gamma Experience, que té en aquest model de 88mm de patí el segon esquí més ampla de la seva categoria All Snow. Donat el terreny al que va adreçat, calça l’Auto Turn Rocker, el qual combina un 70% de pont i un 30% de rocker, repartit aquest darrer entre la cua i l’espàtula. Aquest pont que es crea permet un bon comportament en pista, que es combina amb la polivalència que dóna, tant en neu verge com en pista. L’Extended Sidecut, la línia de cotes ampliada, millora l’adherència a grans velocitats i fa que l’esquí sigui més fácil de conduir. Talles: de 172 a 188 cm. (36) 45

45


Informe novetats esquís 2012-2013 SALOMON

37

38

39

3V RACE SL: Aquest és un esquí nascut per competir i per ser el millor en les curses d’eslàlom. Amaga en el seu interior un nucli de fusta que va d’espàtula a cua, gràcies al qual l’esquiador obté una excel.lent estabilitat i una bona filtració de les vibracions, tasca en la qual també ajuden dos elastomers. Incorpora una làmina de tiani a modus de reforç per a un major control en espàtula i una òptima transmissió de l’energia. La resposta és excel.lent, en part també pel doble monocoque i a la tecnología Race Powerline: un sistema actiu d’esmorteïment de les vibracions. Unes fibres de carboni conectades sota els peus i als extrems de l’esquí s’absorbeixen les enormes vibracions que pateix l’esquí sobre la neu dura, compacte i gelada de les curses, garantint la máxima estabilitat, precisió i control. Per esquiadors experts i SL racers. Talles: de 155 a 170 cm. (37) BBR SUNLITE: Els BBR també estan aquest hivern pensats per a les esquiadores, que poden triar dos models: el Sunlite de la foto i l’Skylite. Aquest vermellós esquí, pura passió, flota suaument damunt la neu tova, i carveja en pista com el millor carver. La diferencia entre els dos és l’amplada del patí, el look, i la seva construcció. Mentre el Sunlite va adreçat a les esquiadores intermitges i expertes, sobresurt també per la seva lleugeresa. Meitat sandvitx, meitat monocoque, el Sunlite és un model molt canyero i molt dur; mentre que l’Skylite està més pensat per esquiadores amb no tantes hores ni tanta experiencia a les cames. Talles: de 149 a 159 cm. (38) ENDURO XT 800: Els Enduro van arribar a Salomon el passat hivern, i enguany tornan a ser-hi i reforçats, amb nous models i millores d’imatge, com l’Enduro XT 800. Incorpora el millor de la tecnologia on i off pista, com l’all terrain rocker i l’all mountain powerline. Aquest enduro de 79 de patí és una joguina en cames d’un esquiador valent, que sap el que porta i que busca nous desafiaments. El rocker que incorpora el fa un esquí pensat en un 80% per pista i un 20% per viatjar més enllà d’ella. Transmet una gran força, precisió i versatilitat, donada l’amplada del seu patí. La tecnologia que incorpora asegura la precissió, capacitat d’absorció, flotabilitat, i facilitat de. Això sí, és un esquí que demana cames. Talles: de 154 a 182 cm. (39)

40

41

42

SCOTT JIB TOM WALISCH: L’esquí del campió dels X-Games i del Dew Tour al 2012, Tom Walisch. Desenvolupat pels riders del team Scott, aquest gran esquí d’estil lliure destaca pel seu shape revolucionari, el 3D sidecut. Aquest es composa d’un radi de gir en espàtula, una zona totalment recta en el patí i un altre radi de gir a la cua. El resultat és un esquí molt estable a l’hora de fer front als big jumps o de clavar en un calaix o barana. A més a més, donat el terreny pel qual s’ha de moure, disposa d’un cantell reforçat i d’una sola High Speed per arribar més ràpid i millor als salts. Tanmateix, perquè el rider estigui més temps traçant figures a l’aire, l’esquí amaga en el seu interior una construcció sandvitx de fusta llaminada ultralleugera. Talles: 158 a 184 cm. (40) LAYLA: Aquest bonic esquí passa per ser un dels models més desitjats per a les noies compromeses amb el forapista, però que coneixen com funciona la neu a les nostres muntanyes. Amb el seu ampla patí –de 92 a 96 en funció de la mida– i el seu petit radi de gir –dels 12 als 16 metres– aquest esquí es posiciona molt bé al mercat. És un esquí ràpid, manejable en pista i un mísil fora d’ella. Disposa d’espàtula i cua Venturi, la qual permet alliberar pressió en el decurs dels girs, facilitant així la conducció fins a límits desconeguts fins ara. A més, els Layla són uns esquís molt còmodes de dur gràcies al seu nucli de sandvitx de fusta laminada ultralleugera. Talles: 158 a 178 cm. (41) REVERSE: El veritable esquí tot terrent. Gràcies a la seva construcció sandvitx de fusta llaninada amb doble capa de titanal s’obté un esquí amb gran aplom en pista, amb un radi de gir molt còmode –dels 12 als 16 metres–, juganer i variable, ja que aquest esquí disposa d’un radi de gir doble per adaptar-se a la teva forma física o al teut ànim. Però, quan deixem enrera la pista i ens aventurem per les neus no trepitjades, l’espàtula i la cua Venturi permeten uns girs nets i definits sobre qualsevol tipus de neu pols, de neu no manipulada. En definitiva, un esquí idoni per a tots els dies i per a totes les situacions. Talles: de 156 a 184 cm. (42)

46


surfcompetición

STÖCKLI

43

44

45

STORMRIDER 95: Aquest ‘pepino’ d’Stöckli és una de les seves joies de la col.lecció. La familia Stormrider la presenten amb aquestes dues paraules: ‘Forapista forever’. No estem davant el model més amplot d ela col.lecció, però sí davant un dels més avantatjats. L’Stormrider 95 es beneficia del treball del Powder Rocker, un enlairament progressiu de l’espàtula i la cua que facilita la flotabilitat i l’esquiabilitat de l’esquí fora pista. Aquesta alta esquiabilitat també és posible gràcies al tresor que amaga, la tecnlogia 3AX, la qual uneix tres components de fibra de vidre amb reforços sintètics, el que li dóna a l’esquí més robust i amb una gran capacitat per esmorteir les vibracions.. Talles: 166 a 192 cm. (43) LASER SX: Com bé sabeu els fidels d’aquesta publicació i d’Stöckli, aquesta firma que es presenta com a ‘the swiss ski’ dóna una vida als seus esquís de dues temporades, i els van modificant i actualitzant cada dos hiverns. Enguany li toca al Laser SX. Aquesta gran esquí és un race càrving de primera. Deriva de la Copa del Món, i vindria a ser un esquí ample de gegant. Un esquí molt esquiable, dur, molt bó i fácil d’esquiar. Dóna un radi de gir que va dels 12.6 als 17.3 metres, en funció de la talla. Es beneficia del treball de la tecnologia Torsiotech, la qual reparteix de forma eficaç la flexió i la torsió al llarg de tot l’esquí. Aquest benefici tecnològic el duen la resta de models Laser, traduint-se en la flexió i precisió que es necesita quan el que es vol es menjar-se la pista a base de girs mitjans i amplis. Talles: 154 a 178 cm. (44) BLIND Y 85: Rendiment all mountain al poder. Aquest model és un gran all rounder que otorga a l’esquiador els beneficis del càrving i del forapista. Uneix ambdós aspectes, els sacseja i el resultat és un extraordinari esquí que transmet una gran precisió arreu de la muntanya. De patí fins la cua manté una forma tradicional, però aquesta varia del patí en endavant, aixemplant-se i enlairant-se a mesura que s’amproxima el final de l’esquí. Aquest enlairament li dóna una gran polivalència. Amb un patí de 85mm, l’Y85 és un esquí fácil i canyero, molt ràpìd en pista, que sobre neus treballades ofereix una alta estabilitat i que damunt la neu verge es comporta de forma fantástica. Tanmateix es manté fidels a l’ADN d’Stöckli: construcció sandvitx amb nucli de fusta. I si us espanta una mica el seu patí de 85, podeu apostar per un de 77, més orientat a la pista.. Talles: de 168 a 186 cm. (45)

VOLANT 46

47

48

PURE BLACK: Si tens 2.000 euros i vols un esquí amb el que deixar bocabadat a tothom, tria el Volant Pure Black. Integrant de la línia Pulse Line, aquest model és el més car de tot el catàleg de Volant, i també és el que més llueix, el més luxós. Però, al costat d’aquesta façana d’alt standing, també trobem un gran esquí, un all mountain que amaga una fusta en el seu nucli molt lleugera, envoltada d’una caixa de carboni que en alguns punts es fa visible, amb els laterals també de carboni. El Pure Black és un esquí d’altes prestacions, força versàtil, com indica el seu patí, que va, en funció de les alçades, de 78 a 81, dotat d’un accentuat caràcter polivalent, però que dóna el millor de si mateix damunt la neu treballada. Versatilitat versus prestacions. Talles: de 160 a 181 cm. (46) PULSE WHITE: El Volant més venut, i això ja ho diu tot. La raó de la seva bona acollida la trobem en la garantia Volant, en la seva cosmètica i en el seu bon rendiment. Batejat com a un all mountain/ pista, el Pulse White és un esquí esportiu, que es comporta força bé en qualsevol tipus de neu. La combinació del nucli de fusta, la caixa d’acer i els laterals de carboni el doten d’una alta esquiabilitat i d’una flexió molt harmoniosa. Fàcil de conduir, sobresurt per la seva versatilitat i per la qualitat dels seus materials, que es constata en una estètica luxosa, impactant, tota de plata. Tot un luxe als peus. Talles: de 149 a 173 cm. (47) PULSE LOOP: Les noies també tenen un lloc destacat dins de Volant, tal com es demostra amb el Pulse Loop. El Pulse Loop segueix apostant per a tota la construcció esmentada en els models anteriors –nucli de fusta, caixa d’acer, laterals de carboni…–, però és que a més, com el White, presenta la particularitat d’amagar el protector d’espàtula a l’interior de l’esquí, no pas a fora. Un detallet més de la sofisticació que caracteritza a aquesta marca, sense oblidar-nos d’una cura especial per una imatge d’alt nivell. Després el Loop es un esquí excel.lent damunt la neu. Aquest all mountain/pista és un esquí lleger, fàcil de conduir, dotat d’una suau flexió i d’un pes força livià per demanar poc. Una generositat que es tradueix també en una alta resposta quan s’ha li demana. Talles: de 149 a 157 cm. (48)

47

47


Informe novetats esquís 2012-2013 VÖLKL V-WERKS CODE: Superlatiu. Nova línia d’esquís de Völkl. La marca alemanya ha desenvolupat un concepte novedós, que ofereix un gran rendiment, i d’aquí que s’endugués un dels premis de la passada Ispo. El Werks és un esquí en el que es fan servir els millors materials. Els bàsics en l’esquí –fusta, ultralleugera; titani, carboni i aràmida–, i el resultat és d’alt nivell. N’han desenvolupat dos unitats, el Code i l’RTM. El V-Werks Code és el que ens ocupa ara, té un caràcter més pistero que el seu germà (76 per 84mm de patí). Es beneficia del treball del tip tail rocker, enlairament dels extrems per dotar-lo de la suficient polivalència, però sense aixecar-lo massa. Un esquí perfecte per a viratges no massa llargs, i que canteja de forma excel.lent gràcies en part al seu pes: 5,3 kg. Talles: de 171 a 185 cm. (49) CODE SPEEDWALL: La temporada passada el Code es presentava de forma misteriosa, sense donar cap detall d’ell, amagant la línia decotes. Aquest hivern ja el presenten com cal perquè tothom el conegui bé i pugui triar entre aquest verd impactant o el Code Psi. S’ha li ha canviat la geometria i estructura. Un esquí que té un 51% de rocker (tip tail rocker), és a dir, que està pretensat en la part davantera per facilitar l’inici del viratge, i que a la vegada dóna una alta estabilitat en pista gràcies al pont que hi ha a sota de la fixació i el rocker de la part posterior, perquè quan cantejem l’esquí respongui. Dóna una flexió uniforme i garanteix una molt bona estabilitat a totes les velocitats. Adreçat a un esquiador avançat i expert. Talles: de 164 a 185 cm. (50) RTM 84: Aquest RTM és el model més amplot de la seva gamma. Després de picar pedre, els esquiadors més reticents ja s’adonen que esquís amb més de 70 o 80 mm de patí no tenen perquè ser de forapista, i sí polivalents que es poden fer servir per tota la muntanya. El 84 és un all mountain amplet. Un model que calça el Full Rocker de Völkl, l’enlairament més pronunciat a espàtula i cua. Pensat pels esquiadors experts que no diferencien entre l’esquí alpí i el freesking. El Full Rocker és sorprenentment lleuger per la seva línia de cotes. Els sobredimensionats reforços en 3D longitudinals al llarg de l’esquí, ajudats per la seva construcció, XTD Sensor Woodcore, li donen a aquest model l’estabitat necessària. Talles: de 166 a 181 cm. (51)

49

50

51


Aventura: El Dorado Freeride

e d i r e e r f r o l l i m El

Celes Piedrabuena Marc Sixto

Als darrers compassos del passat hivern va tenir lloc una nova edició d’El Dorado Freeride, la 15a, a Vallnord-Arcalís. Va ser una de les millors edicions que es recorden, amb la presència d’un bon grapat de riders en les categories d’esquí i surf de neu, amb unes condicions de neu òptimes i amb uns paratges excel·lents per a la pràctica del forapista.

50


surfcompetici贸n

51

3


Aventura: El Dorado Freeride Els dies previs a l’inici de la competició ja es preveia una alta i bona participació d’esquiadors i surfistes, i a més se sabia que El Dorado Freeride commemoraria la seva 15a edició rebent la màxima qualificació del Forapista World Qualifier (4 estrelles). A Vallnord es reunien els millors riders internacionals, que viatjaven fins al sector d’Arcalís per rànquing, però, tanmateix, aquesta competició pionera al nostre país també proposava una versió Open, amb deu places disponibles per a la prèvia del campionat.

84 riders competint Un total de 84 participants (80 escollits per rànquing i quatre que van aconseguir una invitació) van competir a la Portella del Mig d’Arcalís, i els tres millors es classificaven per a la prèvia, i entre ells hi havia un bon grapat de riders catalans: Suso Folgfar, Nacho Olmedo, Kilian Vidal, Adrià Pérez de Rozas, Aymar Navarro i Adrià Millan en l’equip masculí d’esquí; Marta Benaiges, Mònica Tomás i Juliana González en esquí femení; i, finalment, Carles Aznar, Sergio Arjona i Àlex Martínez en surf de neu masculí. En la prova d’esquí masculina el millor va ser el francès Leo Slemet, guanyant-se la plaça per a la classificatòria, al costat d’Aymar Navarro i Adrià Pérez de Rozas; mentre que en categoria femenina la millor va ser l’argentina Juliana González. Per la seva banda, en surf de neu Ramón Barbé i David Vicente en homes, i Anais Aleix i Mònica Font van convèncer els jutges. L’aperitiu estava servit. Al dia següent es veurien les cares un total de seixanta riders al cim de Cataperdís, cinquanta dels quals entraven per rànquing, més els deu que havien guanyat la plaça en la prèvia. Només els vint millors aconseguien l’accés a la gran final, on hi era l’andorrà, Dani Fornell, del Team Vallnord.

I els guanyadors van ser… El dia de la veritat, els vint escollits van ascendir en helicòpter fins al cim del Circ del Port Rat. Tots van arriscar al màxim, ja que en joc estava el prestigi de la victòria. Al final els que van trobar l’equilibri perfecte entre tècnica, seguretat i risc van ser Mathieu Bijasson (FRA) i Anna Khankevich (RUS) en esquí, i Alexander Hoffman (ITA) i Manuela Mandl (AUT) en surf de neu. Quatre riders de quatre països diferents, fet que ja dóna una idea de la magnitud que ha assolit El Dorado, raó per la qual Joan Masferrer, director, deia que “és un orgull poder celebrar la 15a edició de la competició rebent la màxima qualificació. Hem vist en acció els millors riders internacionals, que han ofert un espectacle únic als cims de Vallnord-Arcalís”. Una opinió compartida per Martí Rafel, director general de Vallnord, “Han estat tres dies en què ha acompanyat el temps i ha hagut un estat de la neu excel.lent, per acollir un cop més El Dorado Freeride, una de les competicions de referència de Vallnord”. www.eldoradofreeride.com

52


surfcompetición

Aymar Navarro:

“Sempre has d’aprendre de les errades” Va ser un dels forpista català que més va destacar a El Dorado. Passa per ser un dels millors riders catalans. Ha participat en dues edicions d’El Dorado, cita de la qual destaca la qualitat dels riders i el nivell organitzatiu. Resident a Les (Vall d’Aran), Aymar Navarro porta només tres anys dedicant-se al forapista, temps suficient per entendre aquest esport i per veure quines són les claus de les competicions del forapista: “Buscar una línia original i que a la vegada sigui exigent, i, sobretot, fer una baixada neta, sense cap errada”. Quants cops has participat a El Dorado? Només en dues edicions, ja que fa només tres anys que estic en això del forapista. El 2010 em vaig caure i el 2012 vaig quedar tercer a l’Open d’El Dorado, i a les semis em vaig caure i vaig quedar el 22è. Quins són els teus millors resultats? Fa dues temporades vaig guanyar el Circuit de Freeride dels Pirineus, amb una victòria al Festival d’Hivern de Boí Täull. També em vaig endur el Freeride Baciber de Baqueira Beret, després a la Jam d’Andorra vaig quedar segon, per això vaig acabar el circuit en primera posició. La temporada passada no va haver-hi tantes curses a causa de la poca neu, però vaig tornar a guanyar el Freeride Baciver, que és la prova més important del circuit nacional, i a la República Freeride d’Andorra vaig quedar quart. A nivell personal considero que és important poder participar a la Nenadaz Freeride, una de les cites més importants del Forapista World Tour (FWT) Qualifier, com El Dorado, amb 4 estrelles. El guanyador d’aquesta prova passa a la final de l’Xtreme de Verbier. Em vaig quedar a un punt d’entrar a la final.

53

Què destacaries de l’edició 2012 d’El Dorado? Sense cap mena de dubte, el nivell dels riders, que va ser impressionant. Després, també em quedaria amb la bona organització, tot va anar sobre rodes al llarg del cap de setmana. Quin balanç fas de la teva participació? Va ser complicada, ja que hi eren els millors riders del món i el nivell és molt alt, però és qüestió de seguir entrenant i lluitant per ser dalt de tot. De totes maneres, el balanç és molt positiu, tot i haver-me caigut a les semis, perquè a l’Open em va sortir una baixada molt bona. Sempre s’ha d’aprendre de les errades. Quines són les claus d’una bona baixada? Buscar una línia original i que a la vegada sigui exigent, i, sobretot, fer una baixada neta, sense cap errada. Igual hi ha persones que ho saben, però els esquís que porteu destaquen, entre d’altres coses, per la seva amplada. Com han de ser uns bons esquís de forapista? El forapista requereix que els esquís tinguin un patí bastant ample, que pot estar entre els 95 i els 140 mil.límetre, després, dins d’aquests paràmetres, has de buscar el que millor s’adapti a la teva forma d’esquiar i, sobretot a les condicions de neu del dia. I aquí és on has de pensar més: esquí dur o tou, més o menys ample de patí, amb rocker o sense… Cada esquí és un món. I de les botes, que me’n dius? Aquest és un tema molt personal. A mi, personalment, m’agrada que la bota sigui dura en flexió, que el peu quedi molt ben agafat, que no quedi ni un mil.límetre solt, però també s’ha de tenir en compte que pel forapista necessites una cosa intermèdia, ja que per a les recepcions quan saltes una roca, també és important que la bota flecteixi per esmorteir l’impacte.

5


Speed Skiing

Quilòmetre Llançat...

Autèntiques BALES HUMANES 54


surfcompetición

Tino Morte Jesús Martínez i Arxiu EDH

Modalitat gairebé desconeguda al nostre país, el KL és una de les pràctiques blanques més espectaculars que hi ha. Els seus esportistes arriben a assolir els 200 km/h i tenim la sort que entre ells hi hagi Ricardo Adarraga, l’únic esquiador espanyol que de forma habitual segueix la Copa del Món de KL.

Autèntiques bales humanes. En principi, el KL és un esport relativament senzill. Pujar molt amunt en una estació d’esquí i baixar per una pista amb unes característiques determinades a tota castanya. Tots en alguna ocasió hem jugat a veure qui era més valent o qui era més ràpid, i gairebé tots hem activat el fre en veure que ens descontrolàvem una miqueta, però hi ha qui no. Els especialistes de KL, equipats com cal per a l’ocasió, baixen a sac, desafiant totes les lleis de la física, i només s’aturen quan ho han de fer, si és que abans no van per terra.

La importància dels 100 primers metres En aquest esport el lliscament és clau, sobretot en els cent primers metres. L’acceleració en aquesta primera part de la competició pot ser clau per assolir un bon temps o no, tot i que després, quan ja s’agafen els 200 km/h, l’aerodinàmica és fonamental. En pocs esports la preparació del material és tant important. Així, en el KL l’elecció de la cera i el preparat final dels esquís és molt important (vegeu el quadre adjunt on Ricardo Adarraga explica les claus). Normalment, els especialistes en aquesta disciplina, a diferència de l’esquí alpí, per exemple, es preparen ells mateixos els esquís. Tenen un gran coneixement d’aquest tema i saben com i quina cera aplicar en funció de les condicions existents i de l’estat de la neu. Un cop tenim el material a punt, cal anar vestit per a l’ocasió. En aquest punt, crida força l’atenció el vestit que duen. Acostuma a ser vermell. És de làtex i s’ajusta al cos com una mala cosa. Amb el vestis i el casc el que s’intenta és oferir la mínima resistència al vent i ser el màxim d’aerodinàmics possible. Aquest aspecte és cabdal en una disciplina com aquesta, i per aquesta raó sempre que poden, a l’igual que també fan alguns dels especialistes de velocitat de la Copa del Món d’esquí alpí, fan algunes proves al túnel de vent, per veure com poden ser més eficaços en la seva lluita contra les lleis de la física i de la gravetat.

Els Fórmula 1 de la neu A aquest amant de la velocitat –que es va calçar per primer cop uns esquís a l’edat de tres anys– sempre li agrada establir paral.lelismes entre el seu esport i la Fórmula 1, ja que, certament, s’assemblen, perquè en un com les lleis de l’aerodinàmica són les que acaben decidint bona part d’una cursa. Però, en el KL el lliscament de l’esquí també hi diu la seva. En KL l’aerodinàmica és bàsica, sobretot a partir dels 180 km/h, i és molt important saber baixar compacte amb els esquís molt plans. El problema que hi ha, és que ningú neix ensenyat i que cal entrenar per assolir les millores personals, la qual cosa és força complicada en aquest esport. Per assolir les velocitats idònies, cal una pista especialment estudia-

da i preparada amb aquesta finalitat, i no és fàcil trobar on fer-ho. Sí que és veritat que a velocitats més baixes es poden analitzar alguns aspectes com la posició o el material, però cal cercar el límit d’un mateix per veure on es pot millorar. En Ricardo té la sort de viure a Alemanya i de tenir molt bona relació amb els grans especialistes de KL, de fet és un esport en el que hi ha molt bona germanor. Així, acostuma a entrenar amb l’actual campió de la Copa del Món, Klaus Schrottshammer i l’equip austríac, en una pista que hi ha a Àustria. El que sí pot entrenar és la forma física i l’estat mental. Per ser un bon especialista de KL no n’hi ha prou amb disposar del millor material i saber preparar-lo a les mil meravelles, també ho és, estar en bona forma i tenir el que es diu el cap al seu lloc. Com li agrada dir al Ricardo, “només si estàs en forma pots mantenir la ment lliure”. Ell acostuma a entrenar entre quatre i cinc cops a la setmana. Un entrenament en el combina córrer, bicicleta i gimnàstica. Intenta esquiar tot el que pot i a l’estiu prendre part en diferents curses, i ara acaba de descobrir el surf d’estel. Fins no fa pas massa a l’estiu surf de vela, però d’ençà que va tastar el kite no hi ha estiu que no es desplaci fins a Tarifa. Un bon cos no va enlloc sense una bona ment. La tensió abans de baixar a 200 km/h és molt alta i s’ha de saber controlar els nervis i saber establir una bona balança, perquè “si vas massa ràpid no rendeixes bé, però si vas massa tens tampoc és bo”. Per si un cas, en Ricardo ha estudiat psicologia esportiva i entrenament mental –seguint una mica la línia de molts esportistes d’elit, que es posen en mans de psicòlegs esportius–, perquè abans de llançar-se només pensa a “la línia a seguir, en el saltet, la posició i a deixar córrer els esquís”. Tota la resta de preparació ja ha d’estar interioritzada.

1r Campionat d’Andorra El nostre país i el nostre esport ha de saber aprofitar la presència d’un esportista com Ricardo Adarraga. És una persona propera, que es passaria hores i hores parlant de les particularitats del KL, i que a més ho fa força bé. És respectat dins del circuit i la seva imatge s’hauria d’aprofitar per donar a conèixer aquest esport i a veure si amb una mica de sort sorgeixen nous esquiadors de KL. I això és el que van fer a Andorra. La passada temporada es va disputar per primer cop al sud d’Europa una prova de la Copa del Món de KL. Hi van ser els millors especialistes del món i, com a test previ, es va organitzar el primer Campionat d’Andorra de Velocitat. Va comptar amb la participació de vuit corredors, sis homes i dues dones, i, com deia, Nadal Antor, director de la cursa, “seria una gran notícia que algun dia un Andorra pogués disputarse amb els més ràpids del món”. El temps dirà. 55

3


Speed Skiing Esquís de 2,40m que pesen més de 15 kg Un dels aspectes que crida més l’atenció d’aquest esport és el material que fan servir els seus practicants. En el primer que ens podem fixar és en el vsstit de làtex. Acostuma a ser de color vermell, els esportistes triguen una estoneta a posar-se’l i queda molt ajustat al cos, ja que el que es busca és reduir al màxim la resistència a l’aire. En la mateixa línia va el casc, que, tal com passa, per exemple, a les cronos de ciclisme, està especialment dissenyat perquè sigui el més aerodinàmic possible. També sorprenen els alerons que els esportistes es fan a la part posterior per evitar el rebuf. Els esquís, els de Ricardo responen al nom de Gran Capitán, fan uns 2,40 metres i pesen uns 15 quilos amb les fixacions.

Grandvalira pasa el tall amb nota Molta expectació hi havia per veure amb quina nota superava Grandvalira la celebració de la Copa del Món de Kilòmetre Llançat a Grau Roig, ja que a més a més es donava la circumstància que era la primera del calendari. La cita va comptar amb els grans especialistes. Al final la victòria va ser per Kalus Schrottshammer, amb una velocitat de 154,3 km/h; seguit de Philippe May, 152,21 km/h; i Bastien Montes, amb 151,38 km/h. Per la seva banda Ricardo Adarraga es va haver de conformar amb la 15a posició, mentre que el gran especialista, l’italià Simone Origona, va caure sense conseqüències greus. La millor dona va ser Sanna Tidstrand, amb una velocitat de 150,81 km/h. Pista Antenes, una pista d’alta velocitat Hi van participar 54 corredors i corredores procedents de nou països –Àustria, Espanya, França, Italia, Japó, República Txeca, Rússia, Suecia i Suïssa–. Tots ells van intentar fer el descens més ràpid al llarg del tram de la pista Antenes, batejada amb el nom de Pitu Figueras en honor del traumatòleg i cirurgià ortopèdic Josep Maria Figueras (1926-2011), desaparegut recentment. Aquesta pista de velocitat va rebre molts elogis. Es tracta d’un traçat de 900 metres de llargada, amb una amplada de 50 metres, un desnivell de 200 metres i una longitud total de 280 metres. Xifres que la converteixen en un escenari ideal per assolir velocitats de vertigen. De fet, Grandvalira va superar amb tant bona nota la prova, que ja està confirmada per tornar a acollir una cita de la Copa del Món aquesta temporada.

Les claus del quilòmetre llançat Li hem demanat al Ricardo que ens doni algunes de les claus per fer una bona cursa de KL, i aquesta ha estat la seva resposta. “En el nostre esport del que es tracta és de lliscar. No ens agraden les corbes. Nosaltres anem en línia recta. El nostre és un esport en què intervé molt l’aerodinàmica. El més important és fer-se compacte i deixar –se dur per la força de la gravetat”. Aquest basc resident a Alemanya, que viu la vida a tota velocitat, reconeix que la ment és el múscul més important”. No nega que passa por, però justament “això és el que fa interessant el nostre esport. També apunta que una altra de les claus del KL és la de saber llegir molt bé la pista i veure la línia més ràpida, així com dur els esquís molt plans el màxim de temps possible. I si important és dur-los plans, també ho és, i de quina manera, preparar-los bé. El nostre protagonista afirma que es passa hores i hores preparant la sola, “ja que la posada a punt dels esquís és fonamental per a l’acceleració”. 56


surfcompetición

Ricardo Adarraga: “Quan vaig provar el KL em vaig quedar enganxat”

És l’únic esquiador espanyol que competeix amb regularitat a la Copa del Món de Kilòmetre Llançat. La seva vida està plena de casualitats que l’han dut fins on és i a ser com és: un enamorat del seu esport favorit. Ricardo Adarraga (13/02/1965) porta la velocitat a la sang. Quin va ser el teu primer contacte amb el KL? Al 2001 em vaig desplaçar fins la pista de KL de Les Arcs (França). Ho vaig provar i vaig baixar a 150 km/h, em vaig quedar enganxat. Dos anys més tard vaig tornar amb un amic a la mateixa estació per disputar el Pro Mundial, en la que seria una categoria inferior, l’SDH. Vaig quedar desè, assolint els 156 km/h, i entrenant al dia següent vaig arribar fins els 176 km/h. Després d’aquest dia aquest esport es va convertir en una obsessió per a mi i a dia d’avui em segueix apassionant. Però, tu véns d’una família a qui sempre li ha agradat la neu, oi? Sí, el meu pare és basc i la meva mare suïssa. Als tres anys em vaig calçar per primer cop uns esquís i esquio de forma regular des dels quatre.

Esquiàvem tots a casa. Vaig aprendre a esquiar a les pistes de Navacerrada i a Suïssa, on anàvem sovint per la meva mare. A més, el fet de tenir un germà i que als dos ens agradés molt l’esquí feia que sempre estiguéssim picant-nos i això era bo. Crec que has superat la barrera dels 200 km/h, quin és el teu rècord de velocitat? Sí. L’any 2010, a Verbier, una pista que se’m dóna força bé, vaig assolir els 213,56 km/h. Baixar amb els esquís a 200 km/h és gairebé com volar. També has tingut decepcions, caigudes, alguna de consideració? Forma part del KL. La passada temporada a Suècia em vaig estampar contra les xarxes de la zona de frenada. Un dels pals em va donar un cop a la mandíbula i em vaig quedar mig grogui. Anava a prendre la sortida a la segona mànega, però no ho vaig fer, estava marejat. Un especialista de KL ha de saber quan pot competir i quan no. Pitjor va ser la caiguda de 2011. A l’Speed Màsters em vaig caure a 192 km/h. El cos el tenia molt cascat i vaig patir cremades de segon grau. Tot i això, vaig disputar la final i vaig acabar vuitè. 57

Quin balanç fas de la passada temporada? Va ser una temporada especial. Al principi de la mateixa vaig arriscar molt amb aspectes de la meva equipació, com el casc, el vestit o els alerons. A Lackenhof em vaig adonar que m’hi havia d’acostumar i això em va provocar una petita crisi. A partir d’Andorra ja em vaig dedicar més a analitzar com obtenir bons resultats. A més, per a nosaltres va ser una temporada frustrant, ja que es van haver de suspendre algunes curses per manca de neu. Al final, no hem pogut esquiar a més de 200 km/h, quan això és habitual. Però, al final, la teva constància va tenir premi? Sí. A Verbier, una pista fetitxe per a mi, no només em vaig recuperar i tornar a trobar bé, sinó que he assolit els meus millors resultats d’ençà que em dedico al KL. Un setè lloc a la Copa del Món, a només 2,0 quilòmetres del primer, i un més que acceptable dotze lloc a la general de la Copa del Món. Un cop més la pista del Montfort s’ha portat bé amb mi. Aquí vaig batre el rècord d’Espanya fa dos anys; i ara ja només penso en el Campionat del Món de gener, que es disputa a Vars.

5


edh01_pub-rep_grandvalira.qxd:ar_nuclisesquis_00.qxd

13/11/12

12:21

Page 2

Publirreportatge

Grandvalira Grans novetats al domini esquiable més gran dels Pirineus per aquest hivern

Millores a pistes

 Nou traçat de descens s Grandvalira (pista negre de

competició modificada aquest estiu i futura pista de la modalitat de descens). En la propera fase, s’instal.laran canons (estiu vinent)  Línia de mòduls més llarga dels Pirineus (Snowpark de Grandvalira-El Tarter), nou BIG JUMP. Aquesta obra suposa que el park disposarà de fins a un total de 5 grans salts. Instal.lació de 2 canons  + superfície innivada gràcies a la instal.lació de 8 canons (5 zona Piolets i 3 a l ‘Snowpark Xavi de Grandvalira-Grau Roig)  Renovació dels canons de pista de competició Esparver de Grandvalira-El Tarter. Els canons s’han instal.lat en un costat de la pista. Anteriorment els canons antics es trobaven al centre de la pista, per tant, ara es millora la seguretat en pista  Renovació telesquí Clot de Grandvalira-Grau Roig  Ampliació del circuit Bababoom Circus de Grandvalira-El Tarter  Noves Freeride Areas by Gore Tex (EncampadanaGrandvalira-El Tarter i Pic Blanc-Grandvalira-Grau Roig)  Millora àrea debutants Cortals Grandvalira-Encamp  Nou telesquí a l’àrea de debutants de Cortals  Millora de la pista de fons i zona d’activitats d’aventura de Grandvalira-Grau Roig

Punts de restauració singulars

 Nou Vodka Bar. Punt de restauració VIP lounge-bar a Grandvalira-Grau Roig (zona Piolets)

 Renovació terrassa lounge de Grandvalira Iglú Hotel  Nova oferta de restauració AndBurguer. Hamburguesa a la carta fetes amb carn de qualitat d’Andorra. Solanelles (Grandvalira-Encamp)  Nou oferta Après Ski al restaurant L’Abarset de Grandvalira-El Tarter  Nova barbacoa al restaurant Gall de Bosc de Grandvalira-Soldeu

Tens ganes de neu? Doncs a Grandvalira podràs satisfer la teva gana, gràcies a les moltes novetats que presenten per aquest hivern, que vénen a sumar-se al propi atractiu del domini, que acaba de ser considerat com a una de les sis millors estacions d’Europa.

Moltes són les novetats que presenta Grandvalira per aquest hivern, dividides en els següents paràmetres: novetats a pistes, punts de restauració singulars, productes, aproximació al món on line o grans esdeveniments.

Allau de novetats Ara us acostem les referides a les de les novetats a pistes: Nou traçat de descens a Grandvalira-El Tarter (pista negra de competició modificada aquest estiu i futura pista de la modalitat de descens). Línia de mòduls més llarga dels Pirineus (Snowpark de Grandvalira-El Tarter), nou Big Jump. Més superficie innivada gràcies a la instal·lació de 8 canons (5 zona Piolets i 3 a l’Snowpark Xavi de Grandvalira-Grau Roig). Renovació dels canons de la pista de competició Esparver de Grandvalira-El Tarter. Renovació del telesquí Clot de Grandvalira-Grau Roig. Ampliació del circuit

Imaginarium de Grandvalira-Grau Roig i del circuit Bababoom Circus de Grandvalra-El Tarter. Noves Freeride Areas by Gore Tex (EncampadanaGrandvalira-El Tarter i Pic Blanc-Grandvalira-Grau Roig). Millora àrea de debutants de Cortals de Grandvalira-Encamp. Nou telesquí a l’àrea de debutants de Cortals, i millora de la pista de fons i zona activitats d’aventura de Grandvalira-Grau Roig.

+ Productes

 Experiència Imaginarium per als més menuts a l’Escola d’Esquí de Grandvalira-Grau Roig

 Servei d’esquí ratrac (freeride) a la zona del riu Sec (Encampadana-El Tarter) de Grandvalira-ElTarter

 Raid Col.lectiu de Neu: Competició d’orientació amb

activitats. Inclou: circuit d’habilitat en moto de neu, circuit de multiactivitats als arbres, tir amb arc, arva, cursa d’habilitats en raquetes i punts d’orientació sorpresa  Grandvalira Escolar: aquetes de neu + interpretació de la natura o Construcció d’Iglús + cultura esquimal

+ Aproximació al món online  Nova pàgina web de Grandvalira

www.grandvalira.com + interactiva + integració visual 360º + intuitiva  Ampliació dels punts wifi  Nou perfil Instagram de Grandvalira

Grans Esdeveniments Grandvalira, una de les millors Aquestes novetats vénen a sumar-se a un gran domini esquiable, tal com ho demostra el fet que el sector de Soldeu de Grandvalira sigui finalista dels World Snow Awards 2012, competint amb referents europeus dels Alps, com Courchevel i Val d’Isere. De fet, va ser una de les sis finalistes en el marc de la fira d’Esquí i Snow Show de Londres, que va tenir lloc a finals del passat mes d’octubre.  58

 Copa del Món de Quilòmetre Llançat a GrandvaliraGrau Roig (16-17 de febrer de 2012)

 Copa d’Europa Masculina d’Esquí Alpí (Eslàlom i

Eslàlom Gegant) a Grandvalira-Soldeu (2-3 de març de 2013)  Nova edició Total Fight Masters of Freestyle a Grandvalira-El Tarter (snowboard, 30-31 de març de 2013 i freeski, 5-6 d’abril de 2013)

www.grandvalira.com


edh01_pub-rep_grandvalira.qxd:ar_nuclisesquis_00.qxd

13/11/12

12:21

Page 3


Copa del Món d’Esquí Alpí

El Mundial d’Schladming,

ENTRE CELLA I CELLA

Celes Piedrabuena Atomic, Fischer, Head, Salomon

60


Després d’una temporada que en certa forma podríem considerar descafeïnada, ja que només es va disputar la Copa del Món, aquest hivern torna a guanyar en emoció. Tenim una emocionant Copa del Món i al febrer el Mundial d’Schladming, amb els Jocs Olímpics de Sotxi (Rússia) cada cop més a prop.

Després d’una pretemporada on tots els esquiadors han mirat d’assolir l’òptim estat de forma per afrontar amb garanties una temporada que es preveu dura i estressant, Sölden enllesteix els darrers preparatius per acollir un cop més l’inici de la Copa del Món. Una World Cup que malauradament no fa, en teoria, escala a casa nostra, entenent com a casa nostra, Catalunya, Espanya i Andorra –a excepció del Mundial de Telemarc a Espot– i que es presenta rodejada d’un cert aire d’incertesa davant les noves mesures proposades per als esquís. Hi ha qui diu que no, i tots els esquiadors, entenent com a tots a homes i dones, sabran adaptar-se a la nova exigència, de forma que ens podem trobar que a alguns els costi agafar el ritme al principi –esperem que sense arribar a l’extrem del gran Valentino Rossi amb la Ducati– i que en canvi hi hagi qui el seu rendiment sigui igual o millor, a l’estil de Casey Stoner, a qui tant li fa ser ràpid, munti el que munti. El cert és que els esquiadors hauran d’esquiar amb el que tenen, amb uns esquís als peus als quals se’ls ha variat la geometria, i als quals algunes marques, gairebé totes, han dotat de rocker, una prestació tècnica que ja es va començar a introduir el passat hivern i que enguany ha anat a més. Amb aquests canvis o petits retocs, depèn de qui i de com ho miri, s’inicia una nova temporada que, com totes, és apassionant. Una campanya emperò més maca i moguda que la passada, ja que enguany tenim el Mundial d’Schladming (Àustria) i cada cop són més ap rop els Jocs Olímpics de Sotxi (Rússia), els quals es disputen el febrer del 2014.

Lindsey Vonn i Marcel Hirscher els noms a batre La temporada passada va ser apassionant, i ho va ser per molts motius, encara que ho va ser més en categoria masculina, ja que la general de la Copa del Món no es va decidir fins al darrer sospir. De fet, entre el guanyador del Globus de Vidre, Marcel Hirscher, i el segon classificat, Beat Feuz, només va haver-hi 25 punts de diferència. Ells dos van ser els dos grans protagonistes en categoria masculina, oferint un duel espectacular, entre un velocista (Feuz) i un esquiador més tècnic (Hirscher). Al final, la tècnica es va imposar per damunt de la velocitat, però el que va quedar clar és que els joves esquiadors pugen amb molta

força, ja que tampoc hem de passar per alt el bon rendiment del noruec Kjetil Jansrud. La resta de noms, de grans noms, van estar més dispersos. Uns perquè van anar de més a menys i perquè donava la sensació d’estar per altres coses o de no acabar de trobar la mecànica que els va dur a ser un referent, com ara Didier Cuche, ja retirat, Bode Miller, Ted Ligety o Benjamín Raich. Podríem dir que Ivica Kostelic i Aksel Lund Svindal els van cobrir 61


Copa del Món d’Esquí Alpí

Ivica Kostelic

Marlies Shild

una mica les espatlles, tot i que de nou la fortuna va estar d’esquenes del croat que es va lesionar i va voler tornar en el darrer terç de la temporada per mirar de ser competitiu i aspirar a algun títol, però no ho va ser. Hirscher es va endur el Globus de Vidre de la general i el de gegant i si no es va endur el d’eslàlom va ser per dues errades absurdes que va cometre en dues curses en fer dos cavallets, sent el trofeu de la disciplina més tècnica per a Andre Myhrer. Svindal es va endur el de supegegant i especialment bo va ser el rendiment global dels austríacs Hannes Reichelt i Klaus Kroell, assolint els seus millors rànquings de la seva trajectòria esportiva, sent el Globus de Vidre dels descensos per Kroell. En categoria femenina també vam veure grans curses, però el cert és que la temporada va es-

Lindsey Vonn va dominar la passada Copa del Món amb mà de ferro

No et perdis el Mundial d’Schladming (Àustria), del 5 al 17 de febrer

Günter Hujara, director de curses de la Copa del Món masculina “El feedback que hem rebut dels esquiadors és positiu”

Quin balanç fa si mira enrere? “La temporada va tenir un començament difícil a causa de l’arribada tardana de la neu i la contínua inestabilitat del clima. No hi havia res que poguéssim fer. Gener i febrer van continuar sent un desafiament amb diferents condicions, però després vam poder gaudir d’un final gairebé d’estiu a Schladming. La contínua lluita pel títol de la general va demostrar que hi ha un bon balanç dels esdeveniments sobre el programa dels homes de la Copa del Món. Amb la lluita entre Marcel Hirscher i Feuz teníem una lluita entre un especialista de velocitat contra un esquiador més tècnic. Jo també estava molt feliç de veure als corredors més joves, com Alexis Pinturault, que té les habilitats tècniques per a establir-se en el cim de la classificació.

I de la nova reglamentació, què n’ha de dir? El feedback positiu que hem rebut dels atletes que han provat els nous esquís fins ara confirma el fonament de les noves especificacions. A diferència d’alguns temors inicials, els esquís nous són molt esquiables. Segurament no veurem imatges dels anys 40 a l’inici de la Copa del Món de Sölden. Vam prendre aquestes decisions en veure les lesions que es produien en els darrers anys i mirant de reduir l’agressivitat dels esquís. Els tests que hem fet fins ara confirmen que els nous esquís no són tant agressius i que es poden controlar millor. Estem segurs que anem en la bona direcció. Aconseguirem reduir de forma notòria les velocitats mitjanes a la Copa del Món 62

tar marcada per l’aclaparador domini de Lindsey Vonn, a qui ni tant sols diferents problemes personals, com la seva separació, li van fer baixar el rendiment damunt la pista. Lindsey –que calça esquís d’home perquè diu que li van millor– va avantatjar a la segona classificada de la general, Tina Maze, amb gairebé 500 punts, que es diu aviat. Es va endur el Globus de Vidre de la general, al qual cal sumar els del supergegant i descens, i el seu rendiment en gegant no va ser gens dolent, ja que va fer segona. Estem davant una de les millors esquiadores de tots els temps (en els últims cinc anys ha guanyat quatre Globus de Vidre), a qui només podrem jutjar com es mereix quan passin uns anys, que és la gran dominadora de la velocitat (quatre títols en supergegant seguits i cinc en descens), però que a més ha millorat força en gegant i que es defensa força bé en eslàlom. Per sort, en eslàlom encara va una mica coixa, on la gran ambaixadora indiscutible és Marlies Schild. L’austríaca va dominar amb mà de ferro

I com veu aquesta temporada? Aquesta temporada té un nombre considerablement menor de les competicions previstes, ja que penso que es va veure que aquest hivern hi havia massa curses. No hi havia temps per reaccionar en cas de mal temps o problemes. El component del viatge, tant en termes de temps i diners, s’ha convertit en un factor limitant, en particular el transport relatiu als equips. En especial ho vam veure en el cas dels esdeveniments de la ciutat de Moscou. També el futur calendari no inclourà la supercombinada a la Copa del Món i ja veurem com afecta això


Maria Hoefl - Riesch

la disciplina més tècnica, assolint el seu quart Globus de Vidre de la general, el vuitè lloc de la general, mentre que Viktoria Rebensbvurg va revalidar el títol de gegant després d’una temporada amb alts i baixos.

Fenz Beat

En homes, la tècnica de Marcel Hirscher es va imposar a la velocitat de Feuz Beat

Protagonisme austríac Com ja és tradicional, la Copa del Món comença a Sölden, Àustria. La diferència aquest any és que l’inici s’avança una mica –esperem que no hi hagi problemes de neu–, ja que aquesta temporada podrem gaudir uns fantàstics mundials a Schladming, cita clàssica a la Copa del Món i que el passat exercici ja va acollir les finals de la World Cup, les quals van ser un test previ. Enguany, la Copa del Món masculina i femenina han vist reduïdes el nombre de curses per mirar de no atabalar tant els esquiadors. El centre

Malauradament, enguany no tenim cap cita de la Copa del Món a prop

Atle Skaardal, director de curses de la Copa del Món femenina “Hem de tenir molta cura de no sobrecarregar el calendari”

Quin balanç fa si mira enrere? Crec que tot i que és veritat que va haver-hi algunes disciplines que es van decidir massa d’hora, també és cert que hem vist curses molt emocionants, i després, la barreja de seus clàssiques amb noves va donar un aire nou a la Copa del Món. Des de la perspectiva del temps, va ser una temporada difícil a causa de les condicions hivernals. Per sort vam aconseguir reprogramar tots menys dos esdeveniments (Munic i Val-d’Isère supercombinada). La pèrdua de l’esdeveniment de la ciutat de Munic va ser molt desafortunat, ja que al 2011 va ser un gran esdeveniment, amb un ambient excel.lent. Després va acabar la temporada amb una nota positiva, amb les finals

de fantàstics a Schladming, que també van servir com un esdeveniment de prova molt important per al Campionat del Món d’enguany. També s’ha treballat molt la seguretat, oi? Per a mi, les tasques que hem dut a terme en diferents camps per millorar la seguretat de les esquiadores és bona. Hem estat molt conseqüents en la gestió de la velocitat, especialment en el descens, però també en l’eslàlom supergegant i gegant. Els nous panells de les portes també estan contribuint a millorar la seguretat. Finalment, les especificacions dels nous cascos també va ajudar a augmentar la consciència de la necessitat de protegir el cap. 63

d’Europa segueix acollint la majoria de competicions –a Estats Units només es disputa una prova masculina i una femenina, i el mateix podem dir de Canadà– i se segueix sense anar al Japó, on hi ha un potencial enorme de creixement. La FIS torna a apostar per les proves nocturnes a les ciutats, amb els ja tradicionals paral.lels de Munic i Moscou i no són gaires les ocasions en què coincideixen la Copa del Món masculina i la femenina sobre un mateix escenari. Al final, la caravana de la Copa del Món femenina visita 20 estacions d’esquí, sumant un total de 38 competicions; per les 37 competicions masculines i els 19 resorts. Malauradament, la Copa del Món no ens passarà molt a prop, després del gran ambient que es va viure el passat hivern amb la disputa de la Copa del Món femenina a Grandvalira (Andorra). Membres de la FIS, directors d’equips i les mateixes esquiadores van lloar l’organització de les curses i la qualitat dels estadis. Hauríem de tenir més competicions a l’horitzó de la Copa del Món, sobretot si es té l’aspiració d’intentar ser olímpics. I com veu aquesta temporada? La temporada va ser tot un desafiament a l’hora de viatjar. A més de Sotxi, vam anar a Moscou, Bansko, Andorra i Escandinàvia. Per a mi, això planteja novament el tema de la planificació del calendari i la importància de fer el programa acceptable i manejable per als corredors. Hem de tenir molta cura de no sobrecarregar el calendari i d’exposar en excés a les corredores. M’agradaria destacar l’aceptació que tenen les curses de dones, i el bon ambient que s’hi respira, Més enllà de les curses en si, que duren, unes dues hores, s’ofereix un complet programa d’activitats. De fet, crec que els organitzadors de les curses de la Copa del Món femenina tenim més pressió que els de la masculina.


Copa del Món d’esquí alpí

Didier Cuche, en nois

Una temporada amb moltes absències És llei de vida, i cada hivern passa el mateix, però el cert és que en aquesta Copa del Món trobarem a faltar alguns noms il.lustres, tant en homes com en dones, els quals ens han acompanyat durant llargs hiverns, donant-nos un munt d’alegries. Sense cap mena de dubte, dels diferents esportistes que han deixat descalçar-se els esquís, sobresurten dos. Un suís, Didier Cuche; i una sueca, Anja Paerson.

Anja Paerson, en noies La passada Copa del Món d’Schladming va representar l’adèu d’Anja Paerson, després de 14 llargues temporades a la Copa del Món i una trajectòria amb molt bons moments. Amb 19 medalles, 42 victòries a la Copa del Món, 95 podis, 2 Globus de Vidre de la General els anys 2004 i 2005, sent la millor en eslàlom al 2004 i la millor en gegant al 2003, 04 i 05; sens oblidar-nos de les 7 medalles d’or en un Mundial o de l’or olímpic a l’eslàlom de Sestriere 2006. En categoria femenina també ens ha deixat la francesa Aurélie Revillet, després de 81 participacions a la Copa del Món, la canadenca Anna Goodman amb 43 o la croata Ana Jelusic, qui després de 10 temporades a la màxima competició no ha superat els seus problemes d’asma.

64

En homes, el gran absent serà Didier Cuche, que, tal com passa en el cas d’Anja, tenia un paper mediàtics important, ja que ambdós eren grans ambaixadors de l’esquí. Malauradament, el rei de l’helicòpter marxa sense aconseguir un títol de la general de la Copa del Món, i això que s’hi va esforçar. Ha pres part en 369 curses de la Copa del Món, amb 21 victòries, ha estat el millor en el descens les temporades 2011, 2010, 2008 i 2007), el millor en gegant al 2009 i en supergegantal 2011; i va ser el segon esquiador de la general de la Copa del Món al 2001 i cinc cops el tercer. Marxa amb la plata dels Jocs Olímpics de Nagano 1998 (SG) i l’or en la mateixa disciplina als Mundials de Val-d’Isère 2009. Altres grans absències en categoria masculina són les de Mario Scheiber (AUT), Ambrosi Hoffmann (SUI), Hans Grugger (AUT), Patrik Staudacher (ITA), Christop Dreier (AUT) o Patrik Jaerbyn; a tots ells, moltes gràcies pels moments de satisfacció que ens heu donat.


World CupNEWS

Calendari Copa del Món 2012-2013 Octubre 27-28 Söden (Àustria) GS Dones-homes Novembre 10-11 Levi (Finlàndia) SL Dones-homes 24-25 Aspen (Estats Units) GS/SL Dones 24-25 Lake Louise (Canadà) DH/SG Homes 30-02 Lake Louise (Canadà) DH/SG Dones 30-02 Beaver Creek (Estats Units) DH/SG/GS Homes Desembre 07-09 St. Moritz (Suïssa) SG/GS/SC Dones 08-09 Val-d’Isère (França) GS/SL Homes 14-15 Val-d’Isère (França) DH/SG Dones 14-15 Val Gardenia-Gröden (Itàlia) DH/SG Homes 16 Alta Badia (Itàlia) GS Homes 18 Madonna di Campiglio (Itàlia) SL Homes 19-20 Are (Suècia) GS/SL Dones 28-29 Semmering (Àustria) GS/SL Dones 29 Bormio (Itàlia) DH Homes Gener 01 City Event Munic (Alemanya) Paral.lel Dones-Homes 04 Zagreb (Croàcia) SL Dones 06 Zagreb (Croàcia) SL Homes 12-13 St. Anton (Àustria) DH/SG Dones 12-13 Adelboden (Suïssa) GS/SL Homes 15 Flachau (Àustria) SL nocturn Dones 18-20 Wengen (Suïssa) DH-SL-SC Homes 19-20 Cortina d’Ampezzo (Itàlia) DH/SG Dones 25-27 Kitzbühel (Àustria) DH/SG/SL/SC Homes 26-27 Maribor (Eslovènia) GS/SL Dones 29 Moscou (Rússia) Paral.lel Dones-Homes Febrer 05-07 Mundial Schladming (Àustria) Totes Dones-Homes 23-24 Meribel (França) DH/SC Dones 23-24 Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) DH-GS Homes Març 02-03 Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) DH/SG Dones 02-03 Kvitfjell (Noruega) DH/SG Homes 09-10 Ofterschwang (Alemanya) GS/SL Dones 09-10 Kranjska Gora (Eslovènia) GS/SL Homes 13-17 Lenzerheide (Suïssa) DH/SG/GS/SL/SC Dones-Homes

Lindsey Vonn ha estat l’esquiadora que més diners va guanyar la temporada passada, un total de 552,994 francs suïssos, per davant de Marcel Hirscher, el dominador en categoria masculina, que es va endur 460,688 francs suïssos. Atomic ha lligat a algunes de les seves principals estrelles, com és el cas de Carlo Janka, Benjamín Raich, Marlies Schild, la seva germana Bernadette –una de les joves que pot donar que parlar aquest hivern– o el gran dominador masculí de la Copa del Món, Marcel Hirscher. Per la seva banda Fischer també s’ha reforçat. Fins a ella han arribat Grange o Herbst, dos grans especialistes en eslàlom, als quals hauriem de sumar el nom i cognoms de Philipp Schörghofer. Phillip diu que s’enrola dins de la disciplina de Fischer per curiosiotat, perquè els tests que havia fet li havien agradat i perquè ha vist el bé que esquiaven Richard i Fanara. I no ens hem d’oblidar que el gran Ivica Kostelic ha renovat per dues temporades. També, Sandrine Aubert torna a Fischer després de dues temporades, a la recerca dels bons resultats que la van convertir en una de les millors esquiadores de les disciplines tècniques. Però, un dels fixatges estrella per a aquest hivern ha estat el de Julia Mancuso per Head. La nord-americana canvia de nou de marca i passa a englobar un equip en el qual trobarà, entre d’altres, el de la seva amiga-enemiga Lindsey Vonn. Mancuso no ha estat la única que arriba a Head, també ho fa Streitberger i una de les sorpreses de la passada Copa del Món, Beat Feuz. Aquesta temporada veurem més esquís Blizzard a la Copa del Món, ja que al costat dels de Mario Matt, per posar un exemple, també veurem els de Susanne Riesch, Florian Eisath, Santeri Paloniemi o el de Romed Baumann, sens dubte el fixatge més sonor. Tampcoc a Völkl s’han quedat quiets i disposen d’un equip on destaquen Cristian Deville, Stefan Cross, Jens Byggmark o Manfred Pranger, entre d’altres.

Abreviatures GS: gegant SL: eslàlom DH: descens SG: supergegant SC: combinada

65


2

surfcompetición Campionat d’Espanya

Celes Piedrabuena Toni Grases / www.photoset.es

Campionat d’Espanya

DNI CATALÀ La Molina va acollir la celebració dels Campionats d’Espanya d’Esquí Alpí en les disciplines de supergegant, gegant i eslàlom. Hi van ser els millors esquiadors espanyols i catalans, amb protagonisme dels esquiadors de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) força destacat.

66


surfcompetición

Sis curses d’alt nivell són les que es van viure als estadis Comella i Roc Blanc de la Molina. Les condicions de treball no van ser fàcils, però l’estació ceretana va demostrar un cop més que sap deixar uns estadis en òptimes condicions per a la disputa de les més altes competicions, en aquest cas la màxima competició nacional. Especialment la neu va estar bé a la prova del supergegant de Comella Estadi, ja que aquesta disciplina es disputa només a una mànega, mentre que a les curses de gegant i eslàlom a les segones mànegues es va patir; però tot i així es van veure uns Campionats d’Espanya d’alt nivell, en els quals malauradament no es va disputar el descens.

Carolina Ruiz, dos ors Especial protagonisme va tenir Carolina Ruiz. L’esquiadora espanyola a dia d’avui amb al alt nivell va fer el que s’esperava d’ella en la cursa que li és més pròpia, la supergegant, però també es va endur el gegant, mentre que en l’eslàlom no va poder acabar el seu concurs. Els Campionats d’Espanya van començar amb la disputa del supergegant, la segona prova més ràpida després del descens. L’escenari, Comella Estadi, escenari de moltes cites de la Copa d’Europa i de l’anyorada Copa del Món de noies. Els pronòstics es van complir i Carolina Ruiz i Paul de la Cuesta es van fer amb l’or. Mark Tilston, màxim responsable de l’esquí alpí espanyol, va marcar el traçat i sobre aquest Carol i Paul, habituals en la Copa del Món, no van tenir rivals. Primer perquè ells eren els ferms candidats al triomf final, i després perquè els seus principals oponents no estaven del tot bé. Ferran Terra s’estava recuperant d’una sobrecàrrega muscular i Andrea Jardí va sortir del traçat. Ambdós, habituals de la Copa del Món, van imposar la seva llei. Darrere Carolina van quedar dues esquiadores juvenils de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI), Ona Rocamora i Mariona Boix; mentre que De la Cuesta, esquiador basc format a Catalunya, va quedar per davant de Ferran Terra i Xavier Salarich, integrant de l’equip Steffen S-1. 67

3


Campionat d’Espanya Especialment motivada estava Carolina Ruiz després de l’or del supergegant i, en un estadi més selectiu i complicat com és el de Roc Blanc, l’esquiadora espanyola d’origen xilè buscava repetir l’or de la passada edició dels nacionals que es van disputar a Sierra Nevada. Però, tot i la seva superioritat, Carol va haver de treballar dur, ja que en el gegant, disputat a dues mànegues, no era la primera d’entrada; però la seva qualitat i experiència, la van dur a penjar-se el seu segon or. Darrere seu, plata, va quedar l’andalusa Georgina Fernández i tercera Andrea Jardí. Bon final de campanya per a aquesta jove esquiadora, que va tenir una temporada marcada per una lesió de genoll. En homes, Pol Rocamora va deixar constància un cop més de la seva classe en proclamar-se campió d’Espanya d’aquesta disciplina, per davant d’un altre ‘outsider’ Juan del Campo i de Ferran Terra. Pol Carreras, que tenia el millor temps en la primera mànega, no va poder acabar la segona.

Carolina Ruiz

L’eslàlom acomiada els nacionals Després del supergegant i el gegant, li tocava a l’eslàlom, la disciplina més tècnica, posar el punt final a l’edició 2012 dels Campionats d’Espanya d’esquí alpí, els primers de l’era post Maria José Rienda. De nou l’escenari era l’estadi Roc Blanc. I si exigent va ser en la celebració del gegant, en la de l’eslàlom no va variar la seva exigència, però, com a mínim, els que dubtaven de la personalitat d’aquesta pista ja sabien a què jugaven. D’entrada, també es va imposar la lògica, i Carolina Ruiz, especialista de velocitat, no va tenir una bona actuació en l’eslàlom, ja que no va poder acabar la cursa, com tampoc ho va poder fer Andrea Jardí. El gran nom d’aquesta jornada va ser el de Núria Pau. L’esquiadora de Ribes de Freser, que es va formar a la Molina i integrant de l’equip juvenil de la RFEDI, va tenir una gran actuació, ja que no només es va imposar en l’eslàlom, sinó que també es va endur l’or en la combinada. A més, cal destacar el primer podi cent per cent català que van formar Núria Pau, Eli Samper i Aina Aleu. Una situación que també es donaria en l’eslàlom. En aquesta cursa els candidats a la victòria eren diversos. Si havíem de fer cas a l’anterior edició dels nacionals, Pol Carreras era el favorit principal, però la pressió, els punts en joc i el fet de sortir-se en el gegant el dia abans, quan tenia el millor temps podria anar en contra seva. Però, al final, l’integrant del ‘team’ Steffen S-1 va saber calmar els nervis i es va penjar la medalla d’or d’aquests Campionats d’Espanya. La plata va ser per Pol Rocamora i el bronze per Xavier Salarich; curiosamente l’esquiador de Vic ja s’havia endut el mateix metall en el supergegant, la qual cosa ja parla de la seva polivalència, ja que sobresurt força bé tant en les disciplines més tècniques com en la velocitat.

Paul de la Cuesta

Pol Rocamora

68


surfcompetición

Supergegant masculí Paul de la Cuesta, Ferran Terra, Xavier Salarich

Supergegant femení Carolina Ruiz, Ona Rocamora, Mariona Boix

Gegant masculí Pol Rocamora, Juan del Campo, Ferran Terra

Gegant femení Carolina Ruiz, Georgina Fernández, Andrea Jardí

Eslàlom masculí Pol Carreras, Pol Rocamora, Xavier Salarich

Eslàlom i Combinada femenina Núria Pau, Eli Samper, Aina Aleu

Combinada masculina Ferran Terra, Xavier Salarich, Pol Rocamora

69

5


6

surfcompetición Campionat d’Espanya

Eduardo Roldán:

“Estem reflexionant sobre el futur del nostre esquí” Com és habitual, el president de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI) no es va perdre la cita. Va seguir totes i casdacuna de les competicions al peu del canó, estudiant la neu i els estadis. Va felicitar la Molina per la feina feta, i va felicitar a tots els campions, i especialment va lloar el paper dels esquiadors més joves. “M’enduc una bona impressió. Estem reflexionant sobre el present i el futur del nostre esquí. La selecció júnior ha fet un bon treball”. Tanmateix, Roldán va destacar que si complicades estaven les coses, més ho estarien properament. “Apostem per la continuïtat de la selección. El pressupost es reduirà en un 30%, i això afectarà totes les disciplines. Ja he dit als tècnics que s’haurà de fer més treball amb menys diners. Haurem de passar amb el que hi hagi, sense reduir el nombre de tècnics per a què el programa esportiu pugui mantenir-se o incrementar-se”.

Núria Pau

Un 10 per a la Molina

Ferran Terra

No van ser uns Campionats d’Espanya fàcils per a la Molina. El risc d’organitzar uns Campionats d’Espanya al final de temporada –tal com marca la FIS, en una acció que és del tot habitual– no es fácil, més encara quan la presència de la neu no és excessiva i quan les condicions de calor són altes. Tot i així, els estadis van estar en unes grans condicions; especialment Comella Estadi. D’una banda per la seva orientació, de l’altre per les seves característiques i, finalment, perquè només es disputava una mànega. Lògicament, Roc Blanc, que va acollir el gegant i l’eslàlom, a dues mànegues, va patir més, sobretot a les segones baixades, però, tot i així, cal destacar la feina feta per la Molina, tal com va dir el president de la RFEDI: “En aquesta època ja és primavera. L’estació de la Molina ha fet un gran esforç per organitzar aquests campionats. Vull donar-li les gràcies pel seu suport”.

Pol Carreras

70


competició

Els nostres esquiadors, a Amb un plantejament bastant semblant, tots els esquiadors han realitzat curtes estades als Alps, una llarga a Sud-amèrica i gairebé dos mesos de preparació física durant juliol i agost.

Celes Piedrabuena Toni Grases / www.photoset.es Fèlix Grande / Photosnow

Equip femení Andrea Jardí, Ferran Terra, Pol Carreras, Xavier Salarich i Pol Rocamora, tots ells esquiadors catalans membres dels equips nacionals de la RFEDI, han realitzat una llarga pretemporada per arribar a punt a les primeres carreres.

72

Per la temporada 2012-13 l'equip femení de la RFEDI segueix format per la catalana Andrea Jardí i l’andalusa Carolina Ruiz. Totes dues van començar la preparació física de pretemporada al juny als Alps on va fer un gran volum de treball tècnic per agafar de nou les sensacions. Al juliol i agost es van dedicar al treball físic per arribar en condicions a l'estada de gairebé un mes a Argentina i Xile, que van compartir amb l'equip espanyol masculí.


www.fceh.cat En acció, Joaquim Salarich als darrers Campionats d’Espanya. El ‘bou’ de Vic passa a formar part de l’estructura suïssa Steffen-S1.

punt per a la nova temporada Jardí destaca la bona preparació física Jardí està molt contenta després d'aquests primers mesos de pretemporada, en què destaca la bona preparació física. Tanmateix, Andrea no ha pogut completar tots els entrenaments a causa d'una lesió que va patir al primer metacarpià de la mà en l'estada a Sud-amèrica. "Em vaig perdre els entrenaments de velocitat però tot i així he pogut sentir-me bé esquiant", comenta. Per seguir entrenant Jardí porta una fèrula que li protegeix el dit, però per ara no podrà fer Eslàlom. Després de la lesió al genoll que li va impedir realitzar una temporada completa l'any passat, comença ara amb moltes ganes, intentant que el dit li freni el menys possible: "en principi

el meu objectiu és fer totes les disciplines, però al haver-me perdut els entrenaments de velocitat hauré de reflexionar. Però el Gegant i el Eslàlom són les meves i vaig a competir a Copa d'Europa i en els Mundials d'aquestes disciplines. Fins i tot si va bé, també provarem Copa del Món".

Ferran Terra està molt content amb els entrenaments de velocitat En homes, l'equip A tornarà a estar format pe català Ferran Terra i Paul de la Cuesta que es centraran en velocitat a Copa d'Europa i Copa del Món. La novetat es troba al B, en què Pol Carreras i Joaquim Salarich acompanyaran a Pol Rocamora. Els cinc corredors van començar la pretemporada a l'estació francesa de Deux Alpes. Van ser 10 dies per prendre les primeres 73

sensacions amb el nou material, que és una mica diferent amb motiu de la nova normativa de la FIS. Terra va estar provant els esquís de Gegant a Deux Alps i destaca que "es nota la diferència entre els 27 i els 35 m de radi, ara haurem de prémer més fort, però a poc a poc m'he adaptat i em sento bé". çDurant els 12 dies a Ushuaia va poder seguir trobant bones sensacions en aspectes tècnics i en els 14 dies següents es va centrar exclusivament en la velocitat a les pistes xilenes. "Estic molt content amb els entrenaments de velocitat, m'han donat confiança i aquest any espero poder donar el salt i ficar-me entre els 30 corredors de Copa del Món, crec que és possible", ha comentat.


competició

Ferran Terra segueix liderant l’equip masculí al costat de Paul de la Cuesta. A la dreta, les germanesd Jardí, segueixen sent un dels referents de la RFEDI.

Pol Carreras: “Volem fer el Circuit de Copa d’Europa amb constancia”

Salarich i Rocamora, adaptant-se al nou material Xavier Salarich, després de tots els entrenaments físics confirmava que se sentia fort, amb una gran progressió física, però tot i això, “a Ushuaia a nivell tècnic em va costar més adaptar-me al nou material pel canvi de mesures i també per les botes, que eren noves i una mica diferents “.

Pol Carreras i Xavier Salarich tornen a defensar els colors de la RFEDI, al costat de Pol Rocamora. El seu objectiu principal: la Copa d’Europa.

El català Pol Carreras també va comprovar les qualitats dels nous esquís a Deux Alps amb bones sensacions i es va desplaçar al costat de Rocamora i Salarich a Ushuaia durant 25 dies. Els tres esquiadors van estar realitzant entrenaments tècnics durant totes les nits, ja que aquest any els tres corredors es dedicaran al Gegant i l’Eslàlom. Amb aquest objectiu en ment, Carreras explica: “volem fer el Circuit de Copa d’Europa amb constància, ficar-nos entre els 30 i si arribem al Mundial seria genial, però he de ser realista perquè jo mai he fet Copa d’Europa tècnica i m’he de centrar en això”.

74

Per la seva banda, Rocamora no va tenir l’oportunitat de provar els nous esquís fins a Argentina. “Em va costar una mica adaptar-me, però crec que amb el temps, en certa manera, poden ser millors que els antics ja que en corba és un esquí més dur i no cedeix tant, aguanta més la força”.


A


competició

Esquí de rodes

Celebrada la 5a Val d’Aran Roller La 5a edició de la Val d’Aran Roller, prova d’esquí de rodes i patins en línia d’estils clàssic i patinador, organitzada per l’Aran Nòrdic Esquí Club, es va disputar de nou de forma satisfactòria. Aquesta cursa, que forma part de la Copa Catalana d’Esquí de Rodes, va dividir-se en tres recorreguts en funció de les categories participants. D’aquesta manera, els Veterans, Sènior, Júnior I i Júnior II van ser les categories amb més tram de recorregut, una distància de 9,1 km. Dies abans es va disputar la 17ª edició de la Pujada a la Rabassa (Andorra) i la 3º Cerdanya Roller.

Distància 9,1 km En Estil Clàssic, pel que fa als homes, el més ràpid va ser Carlos Lannes Fernandez del MONTAÑA GUARDIA CIVIL que va finalitzar la cursa amb un temps de 34m 08s. Txomin Eskarmendi del URDABURU va ser segon i Beñat Irizar del ARAN NORDIC E.C. tercer. En Estil Clàssic, les classificades a la distància de 9,1km van ser Miriam Martínez Cantón del CEFUC amb un temps de 48m 30s i Silvia Lorenzo del C.E.S.J. que va trigar 1h 12m 12s. En Estil Patinador, el primer classificat va ser Diego Ruiz del MONTAÑA GUARDIA CIVIL (26m 43s), seguit de Jose Erkizia del CVC (27m) i de Oscar Jorba del CEFUC que va fer un temps de 29m 18s. Quan a les noies en aquest estil, Berta Morral del CEFUC va ser la campiona.

Distància 6,5 km Les categories Cadet i Infantil II van recórrer una distància de 6,5 km amb els següents classificats: en Estil Clàssic, dels homes, el primer en arribar a la meta va ser Martí Vigo del A.D. HOSPITAL DE BENASQUE (21m 11s), seguit de Jorge Saura Franco del mateix club (23m 07s) i en tercera posició de Pol Vidal del ARAN NÒRDIC E.C. que va finalitzar amb un temps de 24m. En Estil Patinador, el primer classificat dels homes a la distància de 6,5 km va ser Marc Vidal del ARAN NÒRDIC E.C. amb 26m 35s; segon va ser Gerard de Castellarnau. Pel que fa a les dones en Estil Clàssic i a la distància de 6,5km, la primera classificada va ser Ane Gorostegi del C.P MAYENCOS que va fer un temps de 25m 59s. Lydia Iglesias del ARAN NÒRDIC E.C. (26m 37s) segona i Ariadna Vidal del CEFUC (41m 26s), tercera. En estil patinador, la campiona va ser Olga Grau del PEC Puigcerdà que va fer un temps de 31m 14s.

Distància 2,6 km Finalment, les categories Infantil I i Benjamí, van recórrer una distància de 2,6 km. En aquestes només van participar corredors en Estil Clàssic. El primer classificat en homes va ser Martí Forcada del PEC Puigcerdà amb un crono de 13m 04s i pel que fa a les dones Ona Ferrando del C.E.S.J que va arribar a la meta en 14m 45s. 76


www.fceh.cat

A


competició Hoquei gel La selecció espanyola femenina 3a en el Preolímpic La selecció espanyola femenina d’hoquei gel va acabar en tercera posició en el Torneig Preolímpic classificatori per als Jocs Olímpics de Sochi 2014 que es va disputar a la Pista de Gel del FC Barcelona

Dinamarca (6-0) i Hongria (1-7). Dinamarca, que va sumar tres victòries en les tres jornades de competició després del seu últim triomf davant Croàcia per 20-1, ha avançat a la següent fase de la competició. Carlota Alvarado va ser guardonada amb el rellotge Tissot com a premi a la millor jugadora de l’equip espanyol del torneig.

El balanç d’Espana va ser el següent: una victòria davant Croàcia (1-2) i dues derrotes davant

Classificació: 1.Dinamarca, 9 punts. 2.Hongria, 6 punts. 3.Espanya, 3 punts. 4.Croàcia, 0 punts

els corredors concentrats a Tignes van realitzar un gran treball d’eslàlom i gegant. Després d’aquesta estada, el CAEI donava per tancada els entrenaments de pretemporada; després que aquesta va començar el passat ja mes de juny amb una concentració de físic a Salardú. Posteriorment, el CAEI va repartir les seves estades físiques entre la Vall d’Aran i Hospitalet de l’Infant i les estades tècniques a Saas Fee (Suïssa), a l’estació indoor de Madrid SnowZone i a Xil.le,en funció del grup d’edat de cada esquiador.

Esquí alpí El CAEI finalitza els entrenaments de pretemporada La secció d’alpí del Club Aranés Espórts d’Iuèrn va concloure els seus entrenaments de pretemporada amb el darrer entrenament que es va dur a terme a la glacera de Tignes.

La selecció espanyola femenina va tenir una bona estrena i, de fet, la jugadora Carlota Alvarado, va ser la millor jugadora espanyola del torneig.

Aquesta concentració va consistir ens et dies, en el decurs dels quals els esquiadors del CAEI van poder entrenar-se sobre neu fresca gràcies a les nevades que van caure als Alps. Les condicions van ser molt bones, de manera que

78

La selecció espanyola femenina va tenir una bona estrena i, de fet, la jugadora Carlota Alvarado, va ser la millor jugadora espanyola del torneig.


www.fceh.cat Skeleton Ander Mirambell comença la pretemporada a Lillehammer El pilot català d’skeleton Ander Mirambell ha posat rumb a la ciutat noruega de Lillehammer per començar la seva pretemporada al gel Després d’haver començat el seu entrenament físic al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat el mes de maig, el primer olímpic espanyol en aquesta disciplina afronta la temporada prèvia als Jocs Olímpics de Sotxi 2014.

Arribada a l’equip helvètic Per aquesta temporada 2012-13, Mirambell continua al costat del seu entrenador de l’any passat, el britànic Mickey Grüenberger, encara que aquest any estarà a prop de l’equip suís gràcies a les gestions de la Federació Espanyola d’Esports de Gel (FEDH). Ander reconeix estar content amb la filosofia de treball del tècnic i la seva arribada a l’equip helvètic està emmarcada dins d’un projecte esportiu que neix amb l’objectiu de portar a Suïssa al més alt en els Jocs de 2018. El trineu de Mirambell serà una evolució del que li va permetre aconseguir una medalla de plata

i un bronze a la Copa Amèrica de Lake Placid el mes de març.

Nova temporada Aquesta temporada internacional de la Copa del Món està marcada per l’ampliació de vuit a nou carreres, com va passar l’any previ a la disputa dels Jocs Olímpics de Vancouver 2010, ja que s’incorpora la Copa del Món de Sochi. La temporada arrenca aquest mes de novembre a Amèrica del Nord amb les proves de Lake Placid (Estats Units), Park City (EUA) i Whistler (Canadà), per seguir amb Winterberg (Alemanya) i La Plagne (França) abans de l’aturada nadalenca. El 2013 arrenca amb la Copa del Món i Campionat d’Europa a Igls (Innsbruck, Àustria), la Copa del Món de Sochi i el Campionat del Món a Saint Moritz (Suïssa).

L’Ander Mirambell ha començat amb forma aquesta pretemporada, anb la vista posada en els Jocs Olímpics de Sotxi 2014.

Connecting Global Competence

SportS. BuSineSS. ConneCted.

ISPO MunIch, February 3—6, 2013 ISPO.cOM FIraMuNICH, S.L. / tel. +34 93 488 1720 / info@firamunich.com

79


competici贸

80


www.fceh.cat

© Toni Grasses

calendari d’activitats

*Consulta a la nostra web www.fceh.cat les últimes actualitzacions 81


competició Calendari d’esdeveniments Esdevemiments La Molina Calendari de competicions i esdeveniments Desembre 20-21 Memorial Albert Prado 22-23 32è. Derby Internacional (Memorial Claudi Salarich) Gener 1 63è. Descens Infantil 5 Arribada de SSMM els Reis d’Orient – Baixada de torxes 11 1a. Fase Copa Espanya Infantils II 12-13 5è. Trofeu Infantil La Molina 19 16è. Pista-Pista 20 World Snow Day 26 3a. La Cabirol Surfera Febrer 2 23a. Edició Pirena Advance 9-10 2n. Gran Premi Iberdrola 17-27 World Championships IPCAS Març 9-10 17è. Trofeu Pepeta Planas 16 World Cup Snowboard Abril 7 Cursa Forfets de Temporada

Esdevemiments Vall de Núria Calendari de competicions i esdeveniments Festes de Nadal, Cap d’any i reis del 24 desembre al 6 de gener Gener 19 Nit del Papu 26 Festa infantil d’hivern Febrer 2 Concurs ninots de neu al Cau de la Marmota 9 Carnestoltes 16 Taller d’escultures de neu 23 Competició infantil d’esports d’hivern 24 VIII Circuit català – VI Copa Catalana de raquetes de neu Març 2-3 Campionats de Catalunya i competició FIS – Big air 9 Cursa de la Lluna. Cronoescalada Nocturna Esquí montanya 17 Cursa d’Esquí de muntanya Pocatraça 30 Cremallera Festival – Festa fi de temporada Setmana Santa del 28 de març a l’1 d’abril

Esdevemiments Espot, Port Ainé Calendari de competicions i esdeveniments Mes Dies Esdeveniment/Competició Estació Desembre 15-16 Festa Inici Temporada Espot Esquí i Port-Ainé Gener 5 Arribada SSMM els Reis Mags d’Orient Espot Esquí i Port-Ainé Gener 19 Audi quattro Cup Alevins Espot Esquí Gener 12-13 8è Trofeu Espot Esquí Espot Esquí Gener 18-19-20 Copa de España Audi quattro cup Infantil I Fase I Espot Esquí Gener 24-25 3r. GP Internacional BarcelonaPirineu Espot Esquí Febrer 10 Carnestoltes Espot Esquí i Port-Ainé Febrer 13-14 Cts. De Catalunya de Velocitat Absoluts i Juvenils Espot Esquí Febrer 15-16 Cts. De Catalunya Absoluts i Juvenils Espot Esquí Febrer 15-16 Campeonatos de Euskadi Absolutos Espot Esquí Març 3 Espot Tamarro Race (Competició popular) Espot Esquí Març 10 Campeonato de España Absolutos de Telemark Espot Esquí Març 8-9-10 Cts. De Catalunya Infantil II Espot Esquí Març 10 al 15 World Championships Telemark Espot Esquí (Aquest calendari es provisional i està subjecte a possibles canvis i variacions)

Esdeveniments Vallter 2000 Calendari d’esdeveniments Desembre IX Cronovallter Activitats nadal desembre Esquiada solidària contra el càncer desembre Gener 8 I World Snow Day Març Trofeu marmota a Vallter 2000 tancament VII circuit català de raquetes de neu de la feec Abril forum youngblood contest series Vallter cts. catalunya paral.lel

Skeleton Aleix Alcaraz, setè a l’Opening Race d’Igls Aleix Alcaraz va acabar en la setena posició en la Opening Race celebrada al circuit austríac d’Igls (Innsbruck), prova que posava fi al curs anual de l’Escola de Pilots. En la seva tercera temporada com a esportista d’aquesta modalitat, Alcaraz va demostrar una gran regularitat en aquesta competició, en què va acabar en setè lloc en les dues mànegues per sumar un temps final de 1:55.49, a 1.45 segons del guanyador, l’alemany Maximilian Grassl (1h 54m 04s). En aquesta mateixa prova, el seu germà petit, Marc Alcaraz, ha finalitzat 17è.

1r Canicross de Catalunya Més de 100 participants Més d’un centenar de corredors van participar a la 8a edició del Primer Canicross de Catalunya de Sant Llorenç Savall, una competició que es va organitzar en el marc de la celebració de La Marató de Muntanya de Catalunya, la Mitja Marató i la Cursa de Sant Jaume, totes quatre, cites destacades de l’atletisme de muntanya

Categoria Júnior La primera dona en arribar va ser Leire Fernandez de la FEDME amb un temps de 29m 40s. Dels homes, Genis Ferrandez de la FEEC (30m 25s), seguit en segon lloc d’Oriol Gallardo (35m 31s) i en tercer lloc de Roger Davi (41m 10s), amb penalització d’un minut.

Categoria Sènior Miriam Galisteo del Ace Bombers (FCEH), va ser la primera, amb un crono de 34m 43s. La segona, va ser Lali Masriera de la AEM (FCEH) que va finalitzar la cursa un minut després (35m 40s). Miriam Roldan de la AEM (FCEH) va ser la tercera classificada amb un temps de 36m 18s. Del homes, el primer en arribar a la meta va ser Oscar Romera del Ace Bombers que va finalitzar amb un temps de 28m 32s. Javier Torres de l’Associació Esportiva Club Canicross Cave Canem segon i Joaquim Serra va ser el tercer.

Categoria Veterans A La primera en arribar va ser Olga Álvarez de la AEM amb un temps de 32m 42s, seguida de Sandra del Busto. En homes, Lluis Bartolo va fer primer en 30m 24s. Segon va ser Mikel Fernández (FEDME) i tercer Jordi Ricart de la FEEC.

Categoria Veterans B En categoria Veterans B, del homes, el primer classificat va ser Toni Ferre de la AEM amb un temps de 32m 46s, seguit de molt a prop per Josep Farell de la FEEC (33m 17s) i Santiago Mesa també de la FEEC (36m 38s). 82


A


competició Les disciplines de la FCEH Nou són les disciplines que s’agrupen sota el paraigua de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH). A grans trets, les podríem separar entre neu i gel, separació que només obeeix al medi sobre el qual es desenvolupen. Esquí Alpí. És la disciplina que té més llicències. El calendari de la FCEH alpí és també el més extens, i aplega totes les categories. Destaquen la 30a Lliga Catalana Absoluta, Juvenil i Challenge d’Esquí Alpí, la 30a Lliga Catalana Infantil, la Copa d’Espanya Infantil, l’exitosa Audi Quattro Cup d’Alevins I i Alevins II, la 18a Lliga Catalana Màster, i altres competicions, com els Campionats d’Espanya o les diferents proves FIS i de la Copa d’Europa que tenen lloc a les nostres estacions. Esquí de fons. La màxima competició de l’esquí de fons a casa nostra és la Copa Catalana de l’especialitat, que aquest hivern arriba a la seva vuitena edició, i que abasta des de cadets fins a màsters. Tanmateix, aquest hivern es celebra la 3a Copa Nins, adreçada a les categories bacteri, pollet, benjamí, infantil I i infantil II. Freeski. Les noves disciplines també ténen cabuda dins del calendari de la FCEH. El freeski compta amb el seu propi calendari de proves, la segona lliga catalana de freeski, que també compta amb la seva versió pels més menuts Telemark. Cada cop són més els esquiadors que decideixen provar el telemark, és per aquesta raó que també tenen cabuda dins de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. Espot ha acollit diferents edicions de la Copa del Món i enguany al mes de març té lloc el Campionat del Món de l’especialitat. Surf de Neu. A Catalunya el surf de neu té una gran importància, i en aquest sentit només cal parar atenció als esportistes catalans que formen part dels principals equips de la RFEDI. La FCEH compta amb una Lliga Catalana molt completa, en la que tenen cabuda totes les disciplines del surf de neu. Trineu amb Gossos. Les diferents categories del múixing a casa nostra estan molt bé representades a l’agenda de la FCEH. La 22a Lliga Catalana de Trineu amb Gossos i Pulka Escandinava. contempla el Campionat de l’especialitat, amb la sempre atractiva Pirine 2013, tot i que no puntúa per a la Lliga. Canicross. De l’octubre al març té lloc la 7a LLiga Catalana de Canicross, amb un total de vuit proves, i en la que destaca la Copa d’Espanya de l’especialitat que acull la localitat de Vallgorguina. Hoquei gel. Aquesta temporada els dos equips catalans a la Lliga Top 6 són el FC Barcelona i el Club Gel Puigcerdà, després que l’Hoquei Gel Club Vielha es retirés de la competició al 2008. La temporada és llarga, i consta de la Lliga Regular, la Copa del Rei, la Copa Federació i la Copa Catalana. Patinatge artístic. La Lliga Catalana de Patinatge Artístic sobre Gel arriba a la seva 22a edició. Comença al novembre i finalitza el proper mes de febrer. Destaquen el Campionat de Catalunya de Puigcerdà i el Trofeu Ciutat de Barcelona. Cúrling. Després dels cursos d’iniciació al cúrling del passat mes de setembre, la 9a Lliga Catalana de Cúrling comença al novembre i s’allarga fins al febrer, en la que intervenen els diferents equips catalans: El Barcelona Cúrling Club, el Club Cúrling Igualada, el Club de Cúrling Sporting l’Olla…, així com els Campionats d’Espanya, que es celebran a Puigcerdà. 84

Esquí de fons Prop de 50 nois i noies participen al 2n Campus d’estiu Amb el propòsit d’escalfar motors per a rebre la propera temporada d’hivern, la FCEH va organitzar, del 22 al 25 d’agost, el 2n Campus d’Estiu d’Esquí de Fons adreçat a nois i noies d’entre 9 i 17 anys, que va acollir prop de 50 joves esquiadors dels clubs catalans i andorrans. Tots ells van gaudir d’uns dies d’entrenaments i companyia a la casa de colònies situada a La Vall de Ridolaina al nucli de Sta Eugènia de Nerellà, municipi de Bellver de Cerdanya, a prop de les estacions d’esquí de La Masella i La Molina. Durant aquest dies d’estada al campus els joves esportistes van realitzar tot un seguit d’activitats: entrenaments de córrer, costes amb bastons, esquí de rodes, multisalts, exercicis d’equilibri, exercicis de pre-atletisme, i també, sessions teòriques i pràctiques de manteniment de material, parafinatge i enceratge. A més van treballar qüestions d’alimentació i comportament durant les curses. Cal destacar l’entrenament conjunt que es va fer el divendres dia 24 amb els esportistes del Centre de Tecnificació i Esquí-estudi de fons i biatló de Font Romeu-. L’objectiu d’aquest campus ha estat fer uns entrenaments i establir contacte amb el membres catalans de l’equip espanyol d’esquí de fons: Vicenç Vilarrubla i Laura Orgué, l’equip nacional: Edu Pubill, Ferran Pubill, Christian Fernández i Josep Roch, i amb els tècnics catalans del Centre de Tecnificació. L’organització d’aquest campus d’estiu va anar a càrrec del Cap de Comitè de la FCEH, Octavi Galceran, i la coordinació dels monitors de lleure a càrrec de Laia Aubert. Van participar esportistes dels següents clubs: Aran Nòrdic Esquí Club-ANEC , Club Esportiu Sant JuliàCESJ (Andorrà), Club Esquí Bellver-BELLVER, Club Esquí de fons Urgellet Cerdanya-CEFUC, Club Esquí Nòrdic l’Arp-CENA , Club Esquí Puigcerdà-PEC. Fotos: Laia Aubert.


Les noies tambĂŠ salten

86


surfcompetición

Les noies TAMBÉ SALTEN Els salts d’esquí no són patrimoni exclusiu dels homes. Les dones ja saltaven i Celes Piedrabuena

protagonitzaven la Continental Cup, però d’ençà la passada temporada ja dis-

Arxiu

puten la seva pròpia Copa del Món, amb la mirada posada als Jocs Olímpics d’Hivern de Sochi 2014 (Rússia).

que va ser la millor saltadora del 2005 al 2009 de la Continental Cup, fins que el 2010 va sortir a escena Daniela Iraschko. La saltadora austríaca de Leoben ja apuntava maneres i estava sempre sota l’ombra d’Anette, fins que va donar ja el salt de qualitat que s’espera en els grans esportistes per ser el referent. Amb una Copa Continental consolidada van arribar els mundials, i especialment els Mundials d’Oslo de 2011, de vital importància per al futur dels salts femenins. De com es desenvolupés, i en funció del nivell que demostressin les saltadores, els salts de dones serien inclosos en el programa dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sochi 2014 (Rússia) per primer cop. No ho van tenir fàcil donades les complicades condicions meteorològuiques, però ho van aconseguir, davant l’atenta mirada de la sueca Gunilla Lindberg, representant del Comitè Olímpic Internacional (COI).

Diu la dita que no hi ha més cec que aquell que no vol veure, i els estaments com la Federació Internacional d’Esquí (FIS) de tant en tant pequen de massa immobilistes, de tancar els ulls o de no voler veure la realitat que els envolta; de ser massa reticents als canvis i de no voler incorporar alguns esports a les seves disciplines o de no donar una major sortida a modalitats o esports que tenen una gran empenta. I això és el que ha passat amb els salts de dones, quan el cert és que la constància de les àligues voladores ha estat màxima i quan, després de molt insistir, per fi se’ls ha obert la porta dels Jocs Olímpics d’Hivern.

Continental Cup, el primer pas Per arribar a tenir consideració olímpica, les saltadores han hagut de patir i de lluitar molt, fins tenir la categoria i el reconeixement que es mereixien. Les saltadores es van a començar a posar de debò al 2003, any en què es va disputar la primera prova de la Continental Cup, el que vindria a ser l’esglaó inferior de la Copa del Món. La prova es va disputar a un escenari mític com el de Planica, Eslovènia. Al 2004 no es va disputar aquest calendari, però al 2005 va tornar amb energies renovades i es van arribar a disputar un total de deu competicions, xifra que pujaria fins a quinze i que d’ençà fins aleshores s’ha anat mantenint. I, al llarg d’aquest anys, hi ha hagut una gran dominadora, la saltadora noruega Anette Sagen,

Olímpiques per primer cop La possibilitat de ser olímpiques era una de les batalles que les saltadores havien lluitat amb força, especialment als Jocs Olímpics de Vancouver 2010. Recordem que fins i tot van dur el cas davant la Cort Suprema canadenca per sentir-se discriminades, ja que, fins aleshores, l’esquí de salts femení era, juntament amb la boxa, l’únic esport en què només participaven els homes dins del programa de disciplines esportives dels Jocs. El que va passar va ser 87

3


Les noies també salten

que el tribunal canadenc no es va sentir competent per resoldre aquest cas, ja que entenia, en bona lògica, que havia de ser el COI qui havia de decidir aquest assumpte i no pas ells. Total, que a Vancouver no van saltar les dones. Es van donar raons tècniques per no fer-ho, i es va dir que el nivell no era massa alt per poder gaudir d’aquesta consideració. Se’ls va posar un repte: si en els Mundials d’Oslo de 2011 la qualitat era alta, bona, els salts de dones serien al programa dels propers Jocs Olímpics. Imagineu-vos la pressió. La responsabilitat de saber que amb els teus salts pots obrir la porta al teu esport i al de moltes altres esportites o probablement tancar-la de forma definitiva. Però, en aquesta ocasió les noies van demostrar un cop més tenir fusta de campiones i de saber control.lar la situació per més nervis que es tinguin, i per més que l’escenari es compliqués, ja que les condicions de Holmenkollen no van ser les millors. Al final, van superar l’examen –amb un triomf per a Daniela Iraschko–, i van ser incloses a Sochi 2014, en

uns dies, del 22 de febrer al 6 de març, que sempre quedaran per a la història. Però, la saltadora que ha inclós per primer cop el seu nom dins de l’enciclopèdia olímpica ha estat la jove japonesa Sara Takanashi, or als Jocs Olímpics de la Joventut que es van disputar el passat mes de gener. La saltadora japonesa va superar l’alemanya Katharina Altahus i l’eslovena Ursa Bogatak. Les competicions de salts es van disputar al K68 de Seefeld. Hi van prendre part un total de catorze saltadores de diferents països, i la jove guanyadora va fer dos salts de 76,4 metres.

Chilka Yoshida, coordinadora dels salts de dones,

bertura televisiva de les competicions. Fins ara teníem la que feien els canals locals, però no com fins ara. D’aquesta manera tothom ens pot seguir.

“Ara, les saltadores per fi poden guanyar diners” Nascuda a Tòquio , Chika Yoshida va ser anomenada coordinadora de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) per als salts d’esquís de dones. Des de 2008 ha donat suport a les dones a la Continental Cup i el passat hivern va assumir la responsabilitat de la Copa del Món. Què destacaries de la primera edició de la Copa del Món de Salts femenina? Com a principal novetat, hem de parlar de la co-

88

Una Copa del Món pròpia Quan el vent bufa a favor tot és més fàcil, i la prova d’això és que fins i tot l’hivern passat es va disputar la primera edició de la Copa del Món de salts femenina, la qual constava de catorze cites, repartides entre Noruega, Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria, Eslovènia i el Japó. En aquesta cita inaugural, una altra jornada històrica, també va

Quins seran els canvis més importants per a les atletes? Les noies ara tindran la possibilitat real de guanyar diners. Per a elles, aquest canvi és molt important. Sense les atletes no tindríem la Copa del Món i és important que elles sàpiguen que gràcies al seu esport poden guanyar diners. La Copa Continental també es va mantenir. I no es van fer la la competència. El que es va aconseguir és que un cap de setmana hi hagués una prova de la Copa del Món o de la Copa Cotinental, però no les dues a la vegada-


surfcompetición

lluir la jove Sara Takanashi. Una de les grans favorites, l’austríaca Daniela Iraschko es va quedar a les portes d’un podi realment jove, on la nordamericana Sarah Hendrickson, amb només 17 anys, va passar a la història dels salts en ser la primera saltadora a guanyar la primera prova de la Copa del Món femenina. L’esquiadora de Park City (EUA) va ser la millor, amb dos salts de 100,5 i de 95,5 metres, superant la francesa Coline Mattel i a l’alemanya Melanie Faisst. Després d’aquest bagatge, la FIS ha entrat en raó i segueix recolzant els salts femenins, tal com ho demostra el calendari d’aquesta temporada, en què trobem un total de tretze proves de la Copa del Món, a les quals s’hauria d’afegir la del Mundial de Val do Fiemme, Itàlia. Amb anterioritat, les saltadores també hauran pogut escalfar motors en tres cites del Grand Prix d’estiu i, si donem un cop d’ull al calendari de la FIS a mig i llarg termini tot sembla indicar que els salts de les dones han arribat per quedar-s’hi.

En la meva opinió, per donar-li una altra nova empenta, estaria bé que les cites femenines les fessin coincidir amb les masculines el major nombre de vegades possibles. És cert que les noies no salten de tant amunt com els homes, però també donen espectacle. Un espectacle que, a hores d’ara, gaudeix del favor de la televisió, bàsic per tenir difusió arreu i donar-se a conèixer. A més, compten amb patrocinadors, que veuen amb bons ulls el fet de lligar-se a un esport sa, amb joves participants i emergent, que es pot seguir en directe i en diferit per la televisió i per Internet, i que desperta interès també entre els aficionats, com ho demostren les 3.000 persones que van assistir a l’estrena de la Copa del Món. També s’ha de considerar que moltes de les principals saltadores són molt joves, de països tant interessants com el Japó i els Estats Units, per aquesta raó sobta una mica que al calendari de la FIS no hi hagi cap competició femenina de salts damunt la neu nord-americana, quan al Japó n’hi ha dues, concretament a Zao.

Sarah Hendrickson, entra a la història Quants noies competien a la Copa del Món? D’acord amb la normativa, a la Copa del Món han de competir un mínim de 15 saltadores, és una bona manera que tenim de protegir les saltadores més joves per a què puguin evolucionar bé. Creiem que aquesta és la millor manera de fer les coses. Com deia, la retransmissió en directe de les proves de la Copa del Món acosta les saltadores a tothom. No hi ha dubte. Es tracta d’un gran desenvolupament pels salts d’esquí de les dones. Això és bo per a totes les parts implicades, tant per als atletes com per als organitzadors.

Que la precocitat dels esportistes és una màxima cada vegada més accentuada és de tots sabut, i per si no ho teníem molt clar Sarah Hendrickson ens ho ha tornat a recordar. Aquesta joveneta nord-americana, de només 17 anys, ha passat a la història dels salts d’esquí en ser la primera dona a guanyar una prova de la Copa del Món de salts. La data, el 3 de desembre. El lloc, Lillehammer (Noruega). Aquesta gran aficionada al futbol va ser la millor de les 46 participants a la competició, davant més de 3.000 espectadors i mitjans de comunicació de tres continents. Tercera al Mundial Júnior de Hinterzarten al 2010, Sarah no va donar opció a les seves rivals. Aquestes eren les seves paraules: “He entrenat molt dur a l’estiu. Lindsey Van és la meva ídol. Jo hi era quan ella va guanyar el primer Mundial de 2009 a Liberec. Ella va fer història per aquest esport i, en veure el que feia, vaig pensar, jo vull ser com ella”.

89

5


Aventura

SOL EN LA

IMMENSITAT

BLANCA

Tino Morte Albert Bosch

Després de 66 dies i 1.200 quilòmetres de travessa a 45º sota zero, Albert Bosch es va convertir el passat 4 de gener en el primer català que arribava al Pol Sud sense assistència. D’aquesta forma, l’aventurer d’Osona feia història.

9090


surfcompetición

Quan es du a terme una gran empresa, quan s’aconsegueix assolir un gran repte, sempre es produeix una buidor. És inevitable. Doncs si això em passa a mi en la meva vida vulgar i sense cap mena de sentit, imagineu-vos als nivells que deu arribar en una persona que gairebé ha creuat tota l’Antàrtida, des del mar fins al Pol Sud, en solitari. Un sentiment que el mateix Albert compartia amb les persones que l’animaven a diari i li donaven suport a través de la Xarxa: “La culminació amb èxit de tot gran repte es compon d’una estranya barreja d’alegria i tristor. Alegria per haver assolit l’objectiu, per haver superat els perills, l’esforç extrem i les incomoditats, i “també tristor per deixar enrere un entorn únic i una situació o manera de viure radicalment pura”.

Dos homes i un destí Un repte d’aquestes característiques sempre és millor dur-lo a terme en companyia, i per aquesta raó Albert Bosch i Carles Gel feien un gran equip, que ben bé podia haver protagonitzat la gran cinta ‘Dos homes i un destí’, dirigida per George Roy Hill al 1969. Ambdós són homes força experimentats en els reptes més extrems, en què el cos i la ment es posen al límit. Corredor habitual d’ultramaratons extremes, Carles Gel havia completat amb anterioritat el repte dels ‘7 Cims’, aconseguint el cim més alt de cada continent. L’Albert és un expert especialista en expedicions alpines i polars, completant, entre d’altres la travessa en solitari en esquís dels Andes argentins, del Mar Bàltic en hivern i en solitari o la travessa de Groenlàndia amb esquís i sense assistència. Una aventura és una aventura, i per més preparació que s’hagi dut a terme sempre hi ha un tant per cent d’imprevist o de fatalitat que apareix quan menys se l’espera. I, sinó, que li diguin a Carles Gel, que va haver d’abandonar l’expedició per

una lesió. Va ser una mala notícia per a ell, i per a l’expedició, és a dir, pel seu company Albert. Primer perquè van haver d’esperar dos dies perquè en Carles pogués ser evacuat, i després perquè l’Albert havia de prendre una decisió: tornar amb el seu amic o continuar l’expedició. No era una decisió fàcil. Tampoc era una decisió per prendre sense valorar tots els riscos, i tampoc era el moment de jugar a ser l’heroi; però, l’Albert va decidir seguir endavant i mirar de culminar una expedició, una aventura històrica.

Un dels reptes més extrems Una aventura històrica i plena de dificultats i riscos. Una expedició que els va dur a creuar tota l’Antàrtida des del mar fins el Pol Sud, sense cap mena d’assistència, i coincidint amb el centenari de l’arribada del primer ésser humà al Pol Sud. La primera intenció era la de culminar el repte el 14 de desembre de 2011 al Pol Sud, ja que un 14 de desembre de 1911, a les tres de la tarda, el silenci absolut de l’extrem meridional de l’eix terrestre va trencar-se per primera vegada pel so de veu humanes. Unes veus posades per Roald Amundsen i els seus quatre companys noruecs. Ells van ser els primers a arribar al Pol Sud, i aquesta era la intenció, però diferents impediments, com la lesió de Carles Gel –la qual va obligar a l’Albert a carregar deu quilos més– o una forta tempesta que va durar 13 dies, ho van impedir. Una jugada que havia de durar 45 dies, tot i que els expedicionaris duien queviures per 65, en els que volien recórrer la distància de 1.200 km que separa Hercules Point (Costa Antàrtica) fins el Pol Sud, amb unes temperatures que oscil.larien entre els –5ºC i els –45ºC. Dels 45, entre una cosa i l’altra, es va passar als 66 dies, mantenint intacte la distància. Albert

91

Bosch passarà a la història per ser el primer català i espanyol a arribar al Pol Sud, al paral.lel 90, sense assistència. El repte el va assolir finalment el passat 4 de gener, a les 19.50 hores. Tota l’expedició va ser especialment complicada. No va ser en absolut fàcil, i especialment dura va ser la recta final, tant físicament com mentalment. En els últims dies va caminar 64 quilòmetres i només va dormir tres hores. I, com a curiositat, dir-vos que els últims quilòmetres d’aquest osonenc universal van convertir #Felicitats Albert Bosch i #Albert Bosch en trending topic català. L’Albert va culminar aquesta fita amb els seus propis mitjans, sense cap assistència externa, com ara les veles conegudes amb el nom de ‘kites’. Bosch va superar aquesta gesta desplaçantse amb els esquís i arrossegant un trineu de més de 130 kg, a temperatures força extremes, fent front a tota mena de perills, com tempestes o enormes esquerdes de gel, en etapes de deu hores diàries de lluita contra un mateix i d’afany de superació. Després d’acabar el repte, l’Albert comentava que el que anava a fer era “tirar-se a la ‘gula’ més absoluta. Em penso inflar a menjar de tot i molt, encara que em mori de mal de panxa. He de recuperar els 15 kg que he perdut”.

El Pol Nord, el proper repte Va ser una aventura molt intensa en tots els sentits, plena de vivències, bones i dolentes, que es queden dins de l’Albert per a tota la vida. Per a tota la vida i per a la propera aventura, ja que, després de fer història i ser el primer català a arribar al Pol Sud, ja té entre cella i cella el segon repte: travessar el Pol Nord al 2014. No serà una feina fàcil, ja que dur a terme una d’aquestes expedicions requereix molt de temps i preparació i una excel.lent planificació, perquè res pot fallar.

3


Aventura

El material

Davant d’un repte com aquest, que es desenvolupa en el marc que es desenvolupa, i on els riscos i els imprevistos poden estar a l’ordre del dia, no es pot errar en la tria del material. Veiem, doncs, quin és el material que duien, ja que, recordem, tot i que finalment va ser Albert Bosch el que va completar aquest repte, en un principi era un projecte de dos, de l’Albert i del Carles, el que passa és que, malauradament, en Carles Gel, col·laborador en alguna ocasió d’Esports d’Hivern, va haver d’abandonar:

rístiques, era básica. No valia badar amb el material: CORDES, baudries, mosquetons, balisa d’emergència, telèfon satèl.lit, sonda per detectar esquerdes, cargols de gel… -Comunicació. 2 portàtils, 2 telèfon satèlit, 1 sistema de geolocalització Race-Tracker, 2 càmeres per filmar d’alta definició, 1 càmera de fotografia reflex, 2 càmeres de fotografia compactes, bateries de recanvi per a tot, sistema de càrrega de bateries (panell solar i bateries potents per càrrega), 1 disc dur extern per fer copia de seguretat…

-Per la marxa. Tot ho transportaven amb un trineu que mesurava 2,10 metres, amb què havien d’arrossegar uns 130-140 kg per persona. Els esquís van ser el mitjà de transport triat, i per a la marxa s’ajudarien d’uns pals tipus esquí de fons i de tot, excepte del trineu, portàvem un recanvi: fixacions, pells de foca, pals…

-Campament. Tenda molt resistent, sacs de dormir fins per sota de –40ºC, màrfegues aïllants, estris de cuina (olles, pots, coberts…), fogonets, molts litres de gas líquid, un munt d’encenedors i mistos (fer foc era bàsic), serra per fer rajols de gel (protecció del vent), pales per fer forat o aplanar la base de la tenda…

-Roba. Gairebé tota la roba és la que es fa servir en alpinisme d’escalada, a excepció de les parques o anoracs principals, que eren peces fetes especialment per a aquesta expedició. Els guants, gorres i les botes també eren especials. S’havia de parar especial atenció a la cara i els ulls, per això els passamuntanyes, tubulars i ulleres de travessa van ser bàsics.

-Farmaciola. Un bon equipament de primers auxilis era bàsic. Durant un mes i mig havien de ser capaços d’espavilar-se tot sols, passés el que passés, i per això es necessitava una bona farmaciola

-Menjar. El menjar que duien era per a 65 dies. Cada aventurer duia uns 83 kilos de menjar, repartit entre sopes, pasta liofilitzada, embotits, formatges embassats al buit, productes energètics, complements per begudes –l’aigua l’aconseguien fonent el gel–, dolços, galetes, xocolata, torró, fruits secs, cafè, llet, té, llet en pols… -Material de seguretat. La seguretat, més encara en una expedició d’aquestes caracte-

-Entreteniment. Bàsicament duien, un iPod/ mp3 cadascun i 4 llibres entre els dos, consensuats, perquè se’ls poguessin intercanviar. I, no es podien deixar una llibreta ben grossa i uns quants llapis (no bolígraf que es congela la tinta) per escriure tot el que els passava pel cap. Si has estat capaç de llegir fins aquí, poden passar dues coses. Una que et sorprengui tot el que van haver de carregar i, dos, que ja estiguis cansat, però més ho estaràs si et dic que entre els dos calculaven carregar entre 130 i 140 km a l’inici de l’expedició.

92


surfcompetición

Albert Bosch:

“M’ho passava bé tot sol emmig d’aquella immensitat” En aquesta entrevista Albert Bosch reconeix que, tot i la bona preparació, va haver-hi moltes sorpreses i situacions imprevistes. Diu que el que més el preocupava era la resistència de la seva esquena que havia d’arrossegar tants quilos i confessa que el que més l’atrau d’aquests reptes “és el treball mental, l’aprenentatge propi i el viatge interior que suposa per a un mateix”. Albert, què va ser el més dur en aquest repte? El més dur va ser haver-se d’adaptar de forma sobtada i imprevista a continuar en solitàri durant 1.120 km dels 1.150 totals, després que el meu company hagués d’abandonar per uns problemes físics tot just a l’inici de la travessa. Si un hagués previst de fer-ho sol des de l’inici, la mentalització, la logística i el material haguéssin estat preparats diferents. Tot va anar com estava previst? Va haver-hi més dificultats de les previstes? No. Van haver-hi moltes sorpreses i situacions absolutament canviades respecte al que havíem calculat. Volíem fer-ho entre dos i vaig anar sol en un 98% del recorregut. Prevèiem 45-55 dies i m’hi vaig estar 67. Calculàvem 3-4 dies en total de descans voluntari o forçat a la tenda i n’hi vam estar 15 en els primers 19 dies (13 per una intensa tempesta de neu i vent, i 2 per esperar l’evacuació del Carles, el meu company). Prevèiem una mitjana diària de 25-27Km. i em va sortir una mitjana de 22 respecte als dies que vaig estar efectivament avançant. Volíem estar a casa per Nadal, i hi vaig arribar després de reis. Després del viscut i ja amb la mirada des de la distància, creus que la preparació va ser l’adequada? Físicament, sí. Logísticament també. Només a nivell de material hagués fet alguns canvis en la preparació una vegada conegut al detall l’exigència d’aquesta expedició. Però, en general, anava o anàvem molt ben preparats a tots els nivells. Què és el que més et preocupava abans d’iniciar l’aventura? La resistència de la meva esquena havent d’arrossegar tants de quilos durant tants de dies, i que el menjar perquè fos suficient en quantitat i calories. Com ocupaves la ment durant tant de temps, sol, en la inmensitat blanca? M’ho passava bé tot sol emmig d’aquella immensitat. La part que més m’atrau d’aquests reptes és precisament el treball mental, l’aprenentatge propi i el viatge interior que suposa per a un mateix. Llavors estar tantes hores en solitari és una

gran oportunitat per tot això. Si ho agafes en positiu és excel.lent i et carrega d’energia a ‘tope’. Si ho agafes en negatiu et destrueix ràpidament. Durant les hores a la tenda no hi havia massa temps per avorrir-se, perquè sempre hi havia coses a fer i quedaven poques hores per dormir. Durant les 10 hores aproximades de marxa diàries sí que s’havia d’ocupar la ment. Llavors em dedicava a pensar en conceptes i idees pels continguts que treballo habitualment (web, articles, llibre, conferències...); a fer una espècie de meditació interna molt intensa; a analitzar la pròpia vida en passat, present i futur; a pensar en coses més senzilles però divertides; i també era inevitable que de tant en tant un s’avorrís durant força estona. Quins han estat el moments més complicats? T’han sentit sol, aclaparat, en algun moment? Els moments més complicats han estat tres. Primer, estar bloquejat a la tenda durant 15 dies (13 per una intensa tempesta de neu i vent i 2 esperant l’evaqüació del meu company Carles). Segon, decidir quedar-me tot sol quan ell va abandonar i em quedaven 1.120Km. dels 1.150 previstos, i havent consumit ja a sobre del gel, 19 dies. Tercer, el dia que em vaig desviar i em vaig posar emmig d’una zona farcida d’esquerdes cada vegada més grosses. Era tot just el dia de Nadal, i vaig estar tot el matí per sortir-ne i arribar a una zona segura. Això anant tot sol incrementa molt el risc i l’angoixa. Evidentment em vaig sentir sol, perquè estant 48 dies sense veure absolutament res, cap animal, ni cap persona, és impossible no ser conscient de la pròpia solitud. Però mai em vaig aclaparar ni em vaig sentir malament. Ben al contrari, va estar una gran oportunitat de tenir l’experiència de la solitud absoluta, que vaig viure amb molta felicitat i energia. És la part que més m’ha agradat de l’experiència. 93

Quin era tot el teu equipatge? Quin pes feia el trineu? El trineu pesava 134 kg a la sortida. Bàsicament l’equipatge constava del menjar, el combustible, la roba o equipament propi, els elements de campament (tenda, fogonet, sac, màrfegues, etc.), i elements de comunicació i imatge. A nivell d’esquís? Què era el que més et preocupava? Els cuidaves d’alguna forma especial? Els preparaves? Portava uns esquis de backcountry. El que més em preocupava és que no se’m trenqués la fixació, perquè, tot i que en tenia dues de recanvi, eren un element de risc per tenir problemes greus durant la travessa. A banda d’intentar no fer moviments bruscs i tenir les precaucions normals, no els cuidava de cap forma especial. Fins i tot vaig poder fer els 1.152 km sense haver de canviar les pells de foques cap vegada. Hi ara al Pol Nord, per què? Encara no està del tot decidit. Un projecte com creuar el Pol Sud o el Pol Nord, no és un caprici, un pur esport, una cosa que es fa per divertir-se o perquè una vegada s’havia somiat. Requereix moltíssim compromís, treball intens durant molt de temps, assumir riscos, organitzar la feina i la família molt bé, etc. Una vegada un es posa en el projecte, exigeix moltíssima energia i lluita durant aproximadament un any i mig o dos. Hem de decidir si ens hi posem, i llavors intentaríem fer-ho l’any 2014. I voldria fer el Pol Nord primer de tot perquè és un gran repte on puc aprofitar part de l’experiència acumulada escalant cims i creuant el Pol Sud, però també em suposa afrontar coses noves molt interessants, perquè té factors molt diferencials, riscos nous, sensacions apassionants. I també perquè m’agradaria completar el projecte de fer els 3 pols de la terra.

5


edh01_sec_clubs.qxd:sec_noticies_04.qxd

13/11/12

16:20

Page 2

CLUBS TEC Club d'Esquí Torelló (Osona) Apartat de Correus 147 08570 Torelló Tel. 938 505 146

Delegació Central AEM Asociación Española de Mushers (Vallès Occidental) C/ Ample, 70, baixos C 08225 Terrassa Tels. 600 020 793 i 671 511 434 Fax 937 883 254 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889

ECM Manlleu Esquí Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tels. 938 511 406 i 626 745 960 GRAN Club d'Esquí Granollers (Vallès Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tels. 938 793 680 i 663 025 293

BEC Bisaura Esquí Club (Vallès Occidental) Mestre Quer - Pavelló Mpal. Apartat de Correus 34 08580 Sant Quirze Tel. 659 076 909

FCB Secc. de Gel del Futbol Club Barcelona (Barcelona) Avda. Arístides Maillol, s/n 08028 Barcelona Tels. 934 963 762 i 934 967 543 Fax 934 967 612

CEAS Club d´Esquí Alpí Sabadell (Vallès Occidental) Avda. Concòrdia, 39-41, 5è 3a 08206 Sabadell Tel. 937 176 411

PC Club d'Esquí Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375

CEB Club d'Esquí Berguedà (Berguedà) C/ Pío Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674 Fax 938 211 674

RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Sad Av. Baix Llobregat, 100 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52

CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ Paradís, 1208012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CET Centre Excursionista Terrassa (Club d'Esquí Terrassa) (Vallès Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804 CIM Esquí Club Cim (Barcelona) C/ Ganduxer 10, 6è 2a, Esc-A 08021 Barcelona Tel. 937 278 368 CMSC Club Muntanyenc Sant Cugat (Barcelona) Plaça de la Vila, 2 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 936 745 396 Fax 935 907 046 COMA Club d´Esquí La Coma (Vallès Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 629 738 910 CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166 CSO Club de Curling Sporting l´Olla (Vallès Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt Tel. 938 416 510 Cvcnem AssociaciÓ Esportiva Club Canicross Cave Canem C/ Sant Antoni de Baix 35, 5º 2º 08700 IGUALADA Tel. 667 723 393

VCE Voltregà Esquí Club (Osona) C/ Mn. Jaume Arboç i Tor, 28 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Tels. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256 VIC Club d'Esquí Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766

Delegació Occidental

SCC Ski Club Camprodon (Ripollès) Ctra. de Molló, km.11,300 Pavelló Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37

GEC Grup Exc. Campdevànol (Ripollès) Apartat de Correus 15 17530 Campdevànol Tel. 972 712 171

SG Club Esportiu La Surfera Gironina (Baix Empordà) C/ Freixenet, 20, 3r 17867 Camprodon Tels. 608 133 455 i 680 508 478

CARDOS Club d'Esquí Vall de Cardós (Pallars Sobirà) C/ Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós Tel. 973 623 026

CCE Cerdanya Club d'Esquí (Cerdanya) C/ Puigpedrós, 7, baixos 2a 17520 Puigcerdà Tel. 972 884 884 Fax 872 882 283

GNA Club d'Esquí Girona (Gironès) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tels. 972 203 802 i 639 050 692

CEI Club Esquí Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 Puigcerdà Tel. 666 54 36 37

GPUIG Club Gel Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà Tels. 610 093 333 i 620 518 318

CEAC Club Esquí Alpí Ceretà (Cerdanya) C/ Major, 50, Bx 17520 Puigcerdà Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006

LLIVI Club d'Esquí Llívia (Cerdanya) C/ de l'Esport, s/n 17527 Llívia Tel./Fax 972 146 100

CEL Centre Excursionista Lleida (Segrià) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329

SOL Club d'Esquí Solsona (Solsonès) Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875

CES Club d'Esquí Surf de Neu Vall de Boí (Alta Ribagorça) Plaça Sant Martí, 7, 1r 25528 Taüll Tels. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283

TORB Torb Esquí Club (Barcelona) C/ Llobet i Vall-Llosera, 21, casa 08032 Barcelona Tel. 650 494 819

EEC Espot Esquí Clubs Valls d'Àneu (Pallars Sobirà) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 156

UEC-M Unió Excursionista CatalunyaMataró (Maresme) C/ Nou, 29 08301 Mataró Tel./Fax 937 961 430

GER Grup d'Empresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472 Fax 973 690 472

UEC-S Unió Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012

GLOBAL Global Club Esportiu Pallars (Pallars Sobirà) C/ Rosselló, 174-176, 6è 2a 08036 Barcelona Tel. 973 624 058

Delegació Oriental

CEAP Club d´Esquí Alpí Pirineus (Cerdanya) C/ de l'Esglesia, Edifici Cèrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tels. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club Esquí Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) Apartat de Correus 52 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 351 762 Fax 973 351 762 CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Avda. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078 CER Centre Excursionista de Ripoll (Ripollès) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540

LMCE La Molina Club d'Esports (Cerdanya) Avda. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tels. 650 619 708 i 627 981 596 MEGA Esquí Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062 Fax 972 145 119 PAT Associació Play and Train (Cerdanya) Camí Vell d'Alp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500 MLEC May Luengo Club d'Esquí (Cerdanya) Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 972 145 000 Fax 972 145 002

BANY Banyoles Esquí Club (Pla de l’Estany) C/ Canat, 53 (Can Quim del Rec) 17820 Banyoles Tel. 619 76 30 48

CVC Club d’Esquí Alpí Vall Ceretana (Cerdanya) C/ Central, 35 17538 Alp Tel. 667 605 251

PEC Club d'Esquí Puigcerdà (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032

BELLVER Club d'Esquí Bellver (Cerdanya) Avda. Pere Sicart, Torre de Sant Josep 25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182

ELIT C. Esq. Lúdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330

PPUIG Club Poliesportiu Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979

94

RACC Reial Automòbil Club Catalunya (Gironès) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tels. 972 892 023 i 685 190 491

GEIEG Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Gironès) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946

CASES Setcases Esquí Club (Ripollès) C/ Jesús, s/n 17867 Setcases Tel. 972 136 089

CENA Club Esquí Nòrdic de l'Arp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051

SJ Agr. St. Jordi Empl. Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ Diputació, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tels. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 262

CAQN Club Alpí Queralbs-Núria (Ripollès) C/ Bisbe Sivilla, 50-52, àtic 2a (Joaquim Salarich) 08022 Barcelona Tel. 616 511 695

FON Club d'Esquí Fontalba (Cerdanya) C/ San Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075

AEP Associació Esportiva Pallars (Pallars Sobirà) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tels. 973 621 457 i 608 101 033

SEUCC Unió Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ Aragó, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500 Fax 932 650 419

UES Unió Excursionista Sabadell (Vallès Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590

CANMC Club Alpí Núria Masella Cerdanya (Cerdanya) Avda. Pirineus, 23, baixos 17520 Puigcerdà Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041

FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Avd. Supermolina, 1 17537 La Molina Tels. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707

Delegació Val d’Aran AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 Salardú Tel. 606 951 147 ANEC Aran Nòrdic Esquí Club C/ Sant Martí, 19 25598 Gessa Tels. 973 645 954 i 616 774 908 CAEI Club Aranés Esports d'Iuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de Gèu Val d’Aran Avda.Garona, 33 (Palai de Gèu) - Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEPP Club d´Esquí Port Ainé Pallars Avda Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209 CEPS Club d'Esquí la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tels. 973 680 098 i 699 304 030 CEVA Club Esquí Val d’Aran Apartat de Correus 33 Local 9 25530 Vielha Tel. 973 640 215 Fax 973 642 819 CHGA Club Hockey Geu Aran C/ Gausac, 48 A 25538 Gausac Tels. 657 182 885 i 630 956 797 Fax 973 643 048 CSC Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 Salardú Tels. 630 050 927 i 973 644 186


edh01_pub_quintos.qxd:pub_quintos_01.qxd

15/11/12

14:13

Page 2

neu professionals


DEMANA LA TEVA ASSEGURANÇA DE LLEURE PELS ESPORTS D’HIVERN!!!

BUTLLETA DOMICILIACIÓ BANCARIA FEDERAT TARGENEU (46€)

MULTIRISC (100€)

Cognom 1.............................................. Cognom 2................................................. Nom ..................................................... DNI........................................................... Adreça.................................................................................................................... Codi Postal ........................................... Població .................................................. Teléfon ................................................. Data de naixament ................................... E-mail..................................................................................................................... Nº targeneu temporada anterior ............................................................................

DADES DEL COMPTE BANCARI Codi entitat ............ Oficina........... DC......... Nº compte........................................... Nom del titular del compte...................................................................................... DNI.................................................... Signatura

Més info a www.fceh.cat o info@fceh.cat


GUÍA OFICIAL DE ESTACIONES

DE ESQUÍ 2013 TODA LA INFORMACIÓN PARA CONOCER LAS ESTACIONES BÚSCALA EN LOS PRINCIPALES KIOSKOS, O DESCÁRGATE LA EDICIÓN ONLINE EN WWW.ISSUU.COM


Profile for Revista Esports d'Hivern

Esports d'Hivern nº1 // Temporada 2012-2013  

La Revista Oficial de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern

Esports d'Hivern nº1 // Temporada 2012-2013  

La Revista Oficial de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern

Advertisement