Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2010-2011 by Revista Esports d'Hivern

sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas coordinador editorial

Xavier Bautista cap de redacció

Celes Piedrabuena col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Nacho Oruezábal, Marcos Pérez de Rozas, Panxo Pi-Suñer Osés, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto, Enrique Ribas disseny i maquetació

MPD & Arts, Leo van der Zee, Monica Colomer i Thilo Schlepper publicitat

Seccions 006 editorial

Marta Faya. Tel.: 932 111 146

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressió

Graficas Instar (PRINTED IN SPAIN)

028 clubs de la FCEH 054 competició 085 neu professionals

Reportatges 017 floc: airbag per a esquiadors 018 reportatge: entre la base i l’elit

distribució

022 material: avanç material 2011-12

SGEL (Barcelona) Tel. 932 616 974

030 viatge: saas-fee

preu

4 Euros, IVA inclòs copyright

© Media Pro Dynamic, S.L. 08022, Barcelona Dipòsit Legal: B-42529-2010 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Federació Catalana d'Esports d'Hivern President: Ramon Carreras Balmes, 191, 5è 1a. 08006, Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

034 floc: forma’t a la neu 036 entrevista: òscar grau 040 viatge: les neiges catalanes 043 competició: km llançat a grandvalira 044 competició: mundial d’esquí alpí a garmisch 052 competició: última hora - copa del món d’esquí alpí 070 competició: copa del món de telemark a espot 075 competició: mundial d’snowboard a la molina 082 surf de neu: l’snowman amb israel planas

ANY XIV TEMPORADA 10-11 / NÚM. 3

correcció de textos

008 notícies

Foto: Kitzbühel (Rolex/Kurt Arrigo)

administració

María Jesús Torres i Jesús Puente

edita

Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 - 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 a/e redacció: hivern@mpd.es a/e publicitat: mpd@mpd.es Revista membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català

entitats col·laboradores

empreses col·laboradores

Amb la col·laboració de

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

The North Face® Snow Report 03

MARJA PERSSON WAY OF LIFE

THENORTHFACE.COM 01

12/01/10, 11:31 Engelberg, Switzerland Photo: Oskar Enander

21/04/10, 16:03 Abisko, Sweden Photo: Gösta Fries

23/04/10, 16:43 Abisko, Sweden Photo: Gösta Fries

25/04/10, 15:23 Abisko, Sweden Photo: Gösta Fries

25/04/10, 15:48 Abisko, Sweden Photo: Gösta Fries

TNF_F10_Marja_Esports_215x280_Spa.indd 1

17/01/11 10:12

editorial A Catalunya sabem treballar per la competició dels esports d’hivern Progresar fins estar a l'alçada del que demanda esportivament el somni olímpic Barcelona Pirineus 2022 no serà fàcil. Estem organitzant esdeveniments de molt nivell, com és el cas de la Copa del Món de Telemarc d'enguany a Espot. El que han aconseguit els Campionats del Món FIS d’Snowboard la Molina 2011 pel que fa a nivell comunicatiu i d’introducció dels esports d'hivern a casa nostra ha estat gran i decisiu. A més, els resultats ens han acompanyat o, com a mínim, hem demostrat com amb tant sols sis mesos de treball ordenat i il·lusió podem estar per sobre de la mitjana.

Cal promocionar els esports d’hivern

No sé si us agraden molt o poc els dolços. A mi, la veritat, no és que em tornin boig. M’agraden com a qualsevol persona, però, reconec que no hi ha res per tancar un bon àpat com unes bones postres; de la mateixa manera que no conec millor company que un bon vi per acompanyar un sopar com cal. Unes bones postres és perfecte perquè ens permeten gaudir una mica més de l’estona a taula, del menjar, de la companyia, de la situació; de la mateixa manera que les darreres nevades que estant caient ens permeten allargar la temporada i cremar els esquís i les planxes. Mireu la cara de les vostres planxes, us ho estan demanant. Tenen fam de neu, de sentir com la sola llisca per la neu dura i compacta, de ser conduïts en viratges llargs i curts, de notar com la neu els banya de dalt a baix als núvols de neu fresca.

Fins a l’1 de maig L’inici de la temporada, els primers dos mesos, va ser molt bons. Després, la sensació era que no hi havia neu, quan aquesta sí que existia. Ens trobem en el tema de sempre. Es genera una sensació de manca de neu. És cert que les estacions no estaven per llançar coets, però disposaven de la suficient neu com per garantir bones estones d’esquí a les seves pistes. Afortunadament, el mes de març ha fet honor a la seva fama, i ens ha servit nous gruixos de neu que probablement permetin allargar la temporada tal com estava previst. Al Pirineu català la data de tancament és el 24 d’abril, tot i que qui pugui l’allargarà fins a l’1 de maig, i a les pistes d’Andorra mantenen la data del darrer diumenge d’abril. Evidentment, aquestes dates es poden moure, en funció de la quantitat i la qualitat de la neu. És qüestió d’estar atent als comunicats de neu, d’entrar als webcams de les estacions per veure com està la neu; però el que és indubtable és que les últimes nevades ens permeten tancar la temporada com cal: esquiant, surfejant i gaudint de la neu. L’estat de la neu ipotser no sigui en alguns casos el més idoni. N’hi haurà prou amb que us lleveu més d’hora i penseu que el trànsit a les pistes sempre és menor als darrers sospirs de l’hivern, i, si sortiu més enllà dels límits assenyalats, aneu amb més compte que mai, però amb la mateixa intensitat que si us estiguéssiu cruspint unes postres de primera, delicioses, d’aquelles que es desfan a la boca. Celes Piedrabuena, redactor en cap d’Esports d’Hivern

Rider: Sage Cattabriga - Lloc: Petersburg, EE.UU. - Fotògraf: Adam Clark/TGR

A Catalunya, els esports d'hivern mai han estat promoguts. Hi ha una manca total de mitjans econòmics per ajudar uns dels esports on els esportistes, a més de pagar la seva inscripció, han de llogar la pista i comprar el forfet per arribar-hi. Si ens comparem Eslovènia, per exemple, que amb sis milions d'habitants i un pressupost de deu milions passa al davant, de Cataunya, sinó de tota Espanya, i entendrem que no podem aconseguir res amb tant sols quatre milions de pressupost. La manca d'instal·lacions específiques per als entrenaments i la competició és notòria. De moment, tenim alguns estadis per a alpí. A la Molina ens han quedat les instal·lacions de surf de neu com a llegat esportiu del mundial. A partir d'ara sí que podrem entrenar, i es notarà molt. Estem treballant per materalitzar el projecte del primer estadi de esquí nòrdic de Catalunya a Sant Joan de l'Erm. Per això comptem amb una subvenció de 800.000 euros. També som a punt de fer realitat un gran projecte pel món del gel. Estem treballant per construir un palau de gel federatiu, on s’allotjaria la seu de la federació. Hi ha molts altres temes candents sobre els que tenim posades esperances i hi estem treballant fort. Entre ells, els elevats preus de les llicències o les relacions amb la resta de regions dels Pirineus. Finalment seria totalment prioritari aconseguir el reconeixement i suport del Consejo Superior de Deportes (CSD) per als Centres de Tecnificació de la Vall d'Aran i de La Seu d’Urgell. Ramon Carreras, president de la FCEH

La necessitat d’unes bones postres

OMNI-HEAT: ABRIGA UN 20% MÁS. CIENTÍFICOS Y FRIOLEROS ESTÁN DE ACUERDO. Omni-Heat™ abriga un 20% más que cualquier forro convencional. Transpira y al mismo tiempo regula la temperatura para que nunca te sofoques. Puede hacerlo porque está fabricado con una trama exclusiva de puntos de aluminio que reﬂeja tu propio calor corporal. Para que funcione sólo tienes que llevarlo puesto. Visita columbia.com/omni-heat y descubre cómo probamos las chaquetas que más abrigan en los Greater Outdoors con los especialistas más frioleros.

notícies Funcionals pantalons Gibson 01 Aquesta granota no està pensada per a l’obra, sinó per gaudir de la neu.

Aquests funcionals i pràctics pantalons d’Orage amb regust per la indústria són uns autèntics pantalons de tres capes amb Gore-Tex. Com podeu apreciar, està inspirat en l’alpinisme i s’ofereix amb un peto desmuntable. Dotat d’un fit més ample i freeride, el Gibson garanteix el màxim moviment i flexibilitat en qualsevol condició. Incorpora butxaques impermeables i un protector de silicona al voltant del turmell, per convertir-se en uns pantalons progressius i molt recomanables. Algunes de les seves altres qualitats són la cintura ajustable, les costures 100% segellades, la ventilació amb cremalleres a les cames, els genolls preformats… Preu: 399 euros. www.orage.com (01)

Disseny, tecnologia a la planxa i.CT Kers de Head

02 Era Escola és sempre sinònim de qualitat.

La revolucionària tecnologia Kers aplicada als esquís de Head es trasllada cap al surf de neu. La planxa i.CT Kers incorpora un microxip, que segons els patrons preestablerts i gràcies a les fibres distribuïdes per la planxa, interpreta el moviment del practicant de surf i facilita la sortida dels girs. Els models True Black, Defy I.Rocka o Rush Rocka acaparen el protagonisme gràcies a la combinació de disseny, noves tecnologies, bones prestacions i relació qualitat-preu. També el model Ignition Rocka és un altre dels models que té més sortida. I en noia, els models Peral i Stella Rocka són els que lideren la col·lecció Lady de Head, totes elles han estat dissenyades i construïdes per un riding fàcil, còmode, amb pesos lleugers, però efectius. www.ridehead.com (02)

Torna la marca de roba Halti 03 Kalle Palander és un dels grans ambaixadors de la marca Halti.

03 Màxima tecnologia en aquesta taula al servei de l’snowboarder.

Una de les marques que major vinculació té amb el món de la competició alpina és Halti, com ho demostra el fet que va ser una de les patrocinadores del Mundial de Val d’Isere 2009 i el de Garmisch d’enguany. Halti, companyia finlandesa fundada al 1976, produeix i comercialitza roba esportiva per l’outdoor, l’escalada, el trekking, l’esquí de fons i l’esquí alpí, entre les que destaquen les pensades pels esports d’hivern, on fan servir la seva pròpia membrana en els seus teixits tècnics, el Drymaxx. A partir de la propera temporada, Halti serà al nostre mercat gràcies a la passió i a la feina de l’empresa KpsportOutdoor, que assumeix la distribució per a Espanya i Andorra. www.kpsport.com i tel. 627 932 684. (03)

Models amb èxit d’Oneill Dos dels models de màscara que millor sortida estant tenint aquesta temporada dins del catàleg d’Oneill són el Mini Ref i l’Osg-1. El primer té un preu de 55 euros i el segon de 110 euros venta al públic. Si a aquests preus, a l’abast de totes les butxaques, li afegim el ganxo comercial que sempre aporta una marca com O’Neill, així com un look força encertat i les màximes prestacions (doble lent esfèrica, anti esgarrapades, doble corretja ajustable, compatible amb el casc, triple capa d’escuma a la zona de la cara, 100% protecció UV…) que tots practicant dels esports d’hivern, esquí o surf de neu, requereix d’una màscara, ja tenim l’èxit gairebé garantit, com així ha estat. Et vols afegir a la festa? www.oneill.com

Alleugereix el cansament de les cames Els que ja comencem a tenir una edat o aquells que no estan massa acostumats a fer esport, noten com les cames se’ls carreguen després d’una bonica jornada d’esquí. Per mirar de solucionar aquesta molèstia, hi ha diferents remeis, i un de molt senzill, és el que et proposen els Laboratoris Boiron amb l’Àrnica Gel. La seva aplicació amb un suau massatge és ideal per reduir les molèsties fruit de l’esforç físic, s’absorbeix ràpidament i no és ni perfumat ni porta conservants. De venda a farmàcies, té un preu de 8,60 euros. www.boiron.es

05 Gaudeix de la neu a La Molina fins final de temporada.

04 Elegànciai funcionalitat, dues de les qualitats d’aquest casc infantil de Julbo

First, de Julbo, el teu primer casc La seguretat és un tema fonamental en la pràctica de l’esquí, i més encara quan ens referim als més petits. Per a ells, Julbo presenta en societat el nou First. Dissenyat especialment per als més petits, és lleuger gràcies a la tecnologia In-Mold, i fàcilment adaptable a la morfologia dels nens, a més d’estar dotat d’un toc de fantasia amb un grafisme força vistós. Altres de les seves qualitats són la seva lleugeresa i la bona ventilació que ofereix, i les orelleres semirígides que li donen també un plus de seguretat. A més, la màscara s’ajusta molt bé, la ventilació és ajustable i està dotat d’un tractament antibacterià. El trobaràs en els colors blau i rosa. www.esportivaaksa.com (04)

La primavera… el forfet de la Molina altera! Des de el passat 21 de febrer a La Molina funciona el forfet primavera: un producte que s'amortitza en set dies d'ús i que dóna accés als avantatges i descomptes que el forfet de temporada de tot l'hivern i permet entrar al selecte club dels Clients Premium de l'estació. Aquesta categoria els permetrà la possibilitat d'apuntar-se a les activitats exclusives que la Molina organitza per als qui disposen dels forfets de temporada de l'estació o d'Alp 2500. A més, també es podran gaudir dels mateixos descomptes en restaurants, lloguer de material, escoles d’esquí, parcs temàtics, botigues de la zona, activitats d’aventura i fins a 50 descomptes diferents entre els que també n’hi ha algun a Barcelona com el 2x1 per visitar el Camp Nou i el museu del Barça. La Molina també ha pensat un producte molt seductor per als qui es puguin escapar entre setmana. Es tracta d'una promoció en què per la compra de tres forfets en dies feiners diferents, la Molina regalarà el quart tiquet. Aquest 3+1 estarà a la venda a partir de dilluns 14 de febrer i fins a final de temporada per als qui aprofiten la tranquil·litat d'entre setmana per lliscar pels nostres traçats. www.lamolina.cat (05)

Gaudeix de la neu sense límits amb Compeed Alleuja la pressió de la bota, les friccions i la formació de possibles ampolles en la pràctica de l’esquí. Tres prestacions que mai estan de més i que ens poden permetre gaudir d’una excel·lent jornada d’esquí o haver de veure com gaudeixen els amics, els fills o la parella des de la terrassa del bar. Unes prestacions que ens dóna els apòsits Compeed. Aquests són fàcils de col·locar i es queden fixats al lloc concret fins a tres dies, gràcies a la seva bona adherència. La majoria d’ampolles o abrasions a l’hora d’esquiar es donen a les zones del taló i de l’empenya, les quals es poden veure afavorides per la mala elecció de la bota o dels mitjons. En aquests punts, els apòsits de Compeed són claus, com també ho són per alleugerir els dolors que es poden produir a la zona de la tíbia. Ja ho diuen, al pot petit hi ha la bona confitura. Més informació a: www.compeed.es (07)

07 Els productes de Compeed poden estalviar-te molts mals de cap.

Els professionals d’Era Escòla informen sobre els tipus de neu Gràcies als canons de neu, ens assegurem poder gaudir dels esports d'hivern tota la temporada, la qual cosa no treu que haurem de portar sempre els esquís o taules bé encerats, ja que el tipus de neu i de temperatura influeixen directament en el lliscament de l'esquí sobre la neu. A la primavera pot arribar a ser perillós, ja que en el descens d'una pista podem trobar plaques de neu més humida o amb una altra densitat, sobretot a prop dels canons, els esquís poden frenar en sec i és fàcil patir lesions. Per evitar-ho insisteixo que tinguem els esquís sempre ben encerats i sobretot aconsello seguir els consells i recomanacions dels vostres monitors d'Era Escòla. Segons la temperatura de la neu, li serà més abrasiu o menys a la sola de l'esquí, per no danyar i conservar les qualitats de lliscament hauríem encerar els esquís molt sovint. Informa Juanma Paba. www.eraescola.com (08)

notícies Tres minuts amb Xavier Meseger,

“el sistema freelap és del tot fiable” Que aixequin la mà els esquiadors que no coneguin els avantatges de les càmeres Go Pro. Ara, l’empresa Kpsport ens acosta el complement ideal, el sistema de cronometratge freelap. Fàcil de fer servir i fiable, és l’eina ideal per als clubs, els amics o les estacions per millorar el rendiment esportiu i gaudir de la competició. Parlem amb Xavier Meseger, que ens explica els avantatges del sistema freelap i que ens anuncia que de cara a la propera temporada la seva empresa s’encarregarà també de la distribució de la bona marca de roba Halti.

03 Xavier Meseger a la seu de la seva empresa, Kpsport.

Què és això de freelap? És un concepte que intenta ser el més senzill possible per poder mesurar el temps quan s’estan fent entrenaments o competició en diferents esports, especialment en el tema de l’esquí, on estem molt bolcats. El producte en si és un rellotge, el qual te’l pots posar a l’alçada del pit o del canell, amb unes balises, les quals es col·loquen a la portella de sortida i a la d’arribada, i entremig es poden posar diferents balises amb les quals també puguis mesurar el temps intermedis. Una vegada surts, automàticament el rellotge s’activa i comença a mesurar, vas passant per les balises que mesuren el temps de pas, pots posar-ne una, dues o tres d’intermèdies, i quan acaba el recorregut la balisa última atura el cronòmetre. Això es pot repetir les vegades que facin falta en el mateix dia. Automàticament es van agafant tots aquests temps, i, un cop arribes al club o a casa teva, amb un ordinador pots descarregar tota aquesta informació, i així pots veure allà on has millorat o has comès alguna errada. És fàcil de fer servir? Sí, les balises tenen un interruptor on-off, i després hi ha el crono dels rellotges, que el que sí que fa és que en comptes de prémer un botó s’engega automàticament. Freelap es presenta en una maleta. Només n’hi ha una o n’hi va diverses? Al final la maleta és una maleta de transport, on pots posar el que tu vulguis. Tenim diferents tipus de maleta. La que nosaltres estem comercialitzant més i recomanem és la que porta cinc balises, amb el cable d’ordinador, les instruccions per si tens algun dubte a pista i quatre rellotges. Pots demanar dos, tres rellotges o fins i tot comprar-los a part.

Quin preu és el de sortida? Els preus d’una maleta poden sortir des dels 300 euros, que serien dues balises, amb principi i final de recorregut, i un o dos rellotges. El preu de la maleta aniria entre els 300 i 500 euros, i els rellotges van a un preu d’uns 100 euros. Sembla doncs, que és un producte ideal per a clubs, amics o les mateixes estacions, oi? Hi ha algunes estacions estrangeres que tenen punts freelap, que el que fan és que ofereixen un recorregut, en el decurs del qual tenen les balises instal·lades, de forma que si portes el teu rellotge pots fer les baixades que vulguis, sense necessitat de fer la instal·lació, i després quan arribes a casa mires els temps que has fet. Un sistema que no falla, que és segur, oi? Sí. És fiable, i tens l’avantatge que aquests rellotges que es poden connectar a l’ordinador, fins i tot es poden actualitzar, de forma que si després surten noves aplicacions, el podràs actualitzar. I el complement perfecte pel sistema freelap serien les càmeres Go Pro. Portem comercialitzant el tema de càmeres des de fa tres anys i el que ens hem adonat és que compaginar la utilització d’una càmera Go Pro amb un rellotge, et pot donar doble informació, ja que amb el freelap estàs prenent els temps i amb la càmera pots veure allà on has comès l’errada o allà on has fet la baixada de la teva vida. I on es poden comprar aquests productes? Normalment en botigues especialitzades d’esports, d’esquí, de bici, de motos… I els clubs i els que es dediquen a la competició, també els donarem la possibilitat que ens ho puguin comprar directament a nosaltres si no ho poden fer a la botiga. (01) * Kpsport és una empresa amb 14 anys de trajectòria. Està molt introduïda en l’automoció, i porten les següents marques al nostre país: Go Pro, Ibis, Forcefield Body Armour, Freelap i la darrera incorporació, Halti. www.kpsport.com, 902 111 905.

La bona idea del Vallsharing de Vallnord Vallnord ha ideat i desenvolupat aquesta temporada una bona idea, com la de compartir cotxe per pujar a gaudir de la neu. Una bona manera d’ajudar els qui no tenen carnet, no tenen cotxe o, simplement, per estalviar costos o fer nous amics. Amb la finalitat que aquest servei funcionés, des de Vallnord abonaven el peatge del Túnel del Cadí i oferien grans descomptes en activitats per a aquells que fessin servei aquest nou servei, que, ben bé, podria estendre's a altres estacions. I també van crear un web específic: http://vallsharing.com. No sabem si aquesta notícia t’arriba tard o no, però com a mínim ho pots tenir present per a la propera temporada. 10

notícies 01 Aquesta màscara entra pels ulls!

Una gorreta molt pràctica Salice estima els nens

02 Les màximes comoditat als establiments Pierre & Vacances.

Si heu estat uns dels habituals de les pistes aquest hivern haureu vist que les màscares i els cascos Salice es veuen força. Perls nens, la firma italiana presenta la màscara model 601, compatible amb el casc i dotada de tractament antibaf. S’adapta al rostre amb molta naturalitat, i la combinació del disseny i dels colors vol cridar l’atenció dels nois i de les noies. La banda és elàstica i són perfectes pels nens de sis a deu anys. 26,40 euros. www.saliceocchiali.it (01)

Tanca la temporada de neu amb Pierre & Vacances

03 A St.Anton t’esperen per tancar la temporada.

Per aquells qui vulguin acabar la temporada esquiant bé, Pierre & Vacances llança l’oferta ‘Les Irreskibles’, amb descomptes d’entre el 5 I el 60% als seus complexos dels Alps i dels Pirineus francesos. L’oferta és fins al 23 d’abril, reservant un mínim de set nits. Pierre & Vacances ofereix per a les famílies i grups d’amics unes grans condicions per estades en apartaments totalment equipats, dotats de les màximes comoditats, en uns entorns màgics, i sempre respectuosos amb el medi ambient. www.pierreetvacances.es o al 902 01 01 32. (02)

Impermeable i transpirable, amb les costures totalment segellades, el Ridge 2 Run s’ajusta al cap com un guant a la mà i és una delícia en els dies de baixes temperatures, fort vent o fortes nevades. L’interior és 100% niló i 100% polièster, i la banda interior està dotada de l’Omni-Heat Termal Reflective 100% polièster. Pel pes no et preocupis que ni el notaràs. Preu, 34,95 euros. www.columbia.com

Primavera a St.Anton am Arlberg A la primavera, St.Anton amb Arlberg (Àustria) és garantia de neu i de bon temps per un igual. Els dies comencen a ser més llargs i l’esquí es pot compaginar amb moments de relax a les gandules, a la cafeteria o als balnearis. St.Anton am Arlberg allarga l’hivern fins ben entrada la primavera gràcies a la seva oferta d’econòmics paquets d’estades setmanals i d’esdeveniments esportius. Perquè us feu una idea, del 2 al 16 d’abril els hotelers i les empreses ofereixen tarifes econòmiques. Per exemple, set dies d’allotjament, amb esmorzar i un forfet de sis dies a partir de 398 euros per persona. I, després, pen seu que les activitats no s’aturen, on destaca el descens blanc massiu del 23 d’abril: 500 participants de tot el món baixen des de la cota dels 2.650 metres. www.stantonamarlberg.com

Acord de col·laboració entre federacions catalanes La Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), la Federació Catalana de Ciclisme (FCC), i la Federació Catalana de Vela (FCV) han signat un acord de col·laboració per promoure cadascuna de les disciplines que federen. Ramon Carreras, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Carme Mas, presidenta de la Federació Catalana de Ciclisme, i Gerard Esteva, president de la Federació Catalana de Vela han signat un conveni de col·laboració per potenciar les modalitats esportives que estan sota el seu nucli federatiu. Totes elles comparteixen la pràctica esportiva en espais naturals oberts i es tracta de promoure el coneixement i la pràctica dels respectius esports així com l’intercanvi d’experiències en les iniciatives per a la competició, la promoció i lleure i l’aprofitament de sinergies d’organització i desenvolupament de programes conjunts a mig termini. A l’acte també ha assistit el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), David Moner. D’aquesta manera acorden que tota persona en possessió d’una llicència o targeta de lleure amb assegurança en vigor expedida per la FCC, la FCV o la FCEH tindrà un descompte del 25% sobre el preu de venda al públic d’aquestes llicències, amb el qual podrà disputar totes les proves “open” del calendari esportiu de la federació expedidora. El reglament s’aplicarà sempre segons les normatives de la federació expedidora de la llicència o targeta i tota persona en possessió de les llicències o targetes en vigor

D’esquerra a dreta: David Moner, Carme Mas, Gerard Esteve i Ramon Carreras.

expedides indistintament per la FCC, la FCV la FCEH gaudirà dels serveis que ofereixen aquestes tres federacions. Un altre punt de l’acord és que cada federació obrirà un enllaç al seu lloc web que condueixi cap al web de les dues altres federacions. Les tres federacions constituiran una comissió de seguiment del desenvolupament efectiu d’aquests acords, subscrivint, si és el cas, nous convenis per vetllar per al bon desenvolupament d’aquesta col·laboració.

PREPARE FOR SPEED

WAX YOUR SIDEWALL

NOUS MODELS RACETIGER AMB SPEEDWALL TECHNOLOGY Les superfícies laterals de l‘esquí no són els seus límits sinó una continuació de la seva superfície de contacte amb la neu. Les parets del speed wall poden ser encerades i rebre els mateixos tractaments que les soles. Per a atletes que exigeixen molt més. Temps i éxit es mesuren en centèsimes de segon i aquests factors poden assolir-se. Prepara‘t per a la velocitat.

RACETIGER-VOELKL.COM

BM Sportech S.A. volkl@bmsportech.es www.voelkl.com V O L K L S PA I N

notícies BREUS L’equip de Proam –forma part

L’Amphibio rep un nou premi

del Grup Megasport– ha assu-

Els habituals d’aquesta revista ja estaven al cas de les prestacions que ofereixen els nous Amphibio d’Elan, una opinió que es reafirma amb els diferents premis i lloances que estan rebent aquests esquís, com el de millor disseny universal. Aquest premi el van concedir a aquestes creacions eslovenes dins del prestigiós Universal Design Award, dins de la categoria d’oci i estil de vida. De fet, el model Amphibio Waveflex és una màquina de córrer i una elecció perfecta per a esquiadors experts, dinàmics i avançats, que gaudeixen de les línies de càrving radicals amb curts i llargs girs. www.gregal-sport.com

mit la distribució de la marca d’street i outwear Nomis, la de les taules, fixacions i roba tècnica Tecnine i els headphones Siege. La distribució d’aquestes marques és per Espanya, Andorra, Portugal i França. www.megasport.es. Boí Taüll, S.A., amb l’equip de pisters-socorristes, va organitzar el 6è curs d’atenció sanitaria de muntanya dins del postgrau de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Vall d’Hebron, a Barcelona. www.boitaullresort.com Daniel Arran està aconseguint el seu repte: “amb un parell d'esquís ho vaig imaginar fa dos anys. És el somni de viure una aventura, d’ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment les més desfavorides, amb l’ajuda dels esports d'hivern”. http://2esquis.blogspot.com. De l’experiència i coneixement en el món de la neu de Laura Rodríguez i Joan Miró, neix Laura&Miró: companyia especialitzada en les àrees comercials i de màrqueting per a empreses turístiques. www.lauramiro.com Skioptions.com, especialistes en reserves de serveis d’esquí on line, ha rebut el tercer premi a millor botiga de serveis on line de 2011 a l’Ecomm Awards 2011 de Barcelona, esdeveniment que reuneix als experts i empresaris del sector on line de la Península.

Motxilla The North Face De motxilles n’hi ha moltes, i de tant en tant va bé saber que n’hi ha algunes que pensen molt en les nostres esquenes. Això és el que ara ha fet The North Face, amb una nova línia de motxilles als quals ha aplicat la tecnologia BackSaver. Avalada per estudis de biomecànica, aquesta tecnologia ha demostrat que transportar motxilles correctament posicionades fa que es distribueixi el pes de la càrrega de millor manera, minimitzant així l’esforç que fa l’esquena. Un exemple, el model Borealis. Dotada amb tecnologia FlexVent als tirants per aixegurir la càrrega sobre l’espatlla. A més, l’han dotat d’una imatge força actual i de pràctiques butxaques. També és fàcil de carregar i molt personalitzable. www.thenorthface.com

Guant calefactable Matt La funcionalitat i versatilitat tornen a ser la targeta de presentació de Matt, que ara es constata amb aquest nou guant calefactable, el qual marca un punt d'inflexió en la història de Matt. Aquest guant, que veu la llum després de més de dos anys d'investigació, és un producte del tot recomenable per a botigues i aficionats a la neu, gràcies a l'excel.lent relació qualitat-preu. El funcionament de la nova tecnologia que incorpora aquest guant és senzilla. Mitjançant una petita bateria que hi ha inserida a la part inferior del dors del guant, l'esquiador pot definir la temperatura que vol per a les seves mans. Un termostat regularà aquesta temperatura en funció de les condicions extremes i, quant la mà es refredi, s'activarà fins escalfar-la a la temperatura indicada. D'aquesta forma Matt aconsegueix que la bateria, que té una autonomia de quatre hores, el nivell de la càrrega de la qual es pot consultar en tot moment, no estigui tota l'estona funcionant, poden allargar la seva autonomia una o dues hores més. A més, el guant garanteix una protecció absoluta contra el fred i l'aigua, gràcies al seu aïllament Soft.Kwm de 200 grams i a la membrana Tootex. Està disponible per a home i per a dona, i es ven amb un carregador que permet carregar les dues bateries simultàniament. www.matt-sports.com

Llapis USB Snowboard pels fidels a les planxes Posats a triar, i si t’agrada el surf de neu, res millor que tenir un USB que reprodueixi l’esport que més t’agrada, oi? Això és el que fa l’empresa Dane-Elec Memory amb el llapis USB Snowboard Burton. Aquest llapis té una garantia de cinc anys i una capacitat de 4Gb, i es troba disponible a tota la xarxa de distribuïdors de Dane-Elec a un preu de 19,90 euros. Un consell, vigila on el guardes i no el persis. www.dane-elec.com

Casc Sinner per a totes les edats El Rodeo de Sinner és un casc pensat per a totes les edats, donada la seva concepció i les grans prestacions que ofereix: closca externa en ABS, teixit interior encoixinat i antialèrgic, sistema de ventilació regulable integrat, zona oberta a l’orellera per escoltar millor, compatible amb la mentonera de protecció, sistema de subjecció per a màscares. Disponible en dotze colors i estampats, ofereix la màxima protecció i confort, i disposa de l’homologació europea CE EN1077. Preu, 49,99 euros. www.sinner.eu

notícies GoPro, amb l’Escola Espanyola d’Esquí (EEE)

01 Gràcies a les prestacions de les càmeres GoPro, els demostradors d’esquí poden treballar millor amb els seus alumnes.

Kpsport, importador en exclusiva per a Espanya i Andorra de les càmeres HD GOPRO, líders en el mercat mundial de càmeres esportives, ha anunciat l’acord al que ha arribat amb l’equip de demostradors de l’Escola Espanyola d’Esquí (EEE). L’equip de demostradors fa servir les càmeres GoPro com a nova eina de treball, donat que són molt pràctiques i que ofereixen una gran versatilitat en el que és la instrucció i l’ensenyament a les pistes. En aquest sentit, David Abajo, membre de l’Equip de Demostradors, destaca que “la càmera GoPro ens ofereix uns grans avantatges en la filmació a les pistes, amb la nova pantalla que s’acopla a la càmera, que ens permet corregir a l’alumne en tot moment”. Fruit d’aquest acord, GoPro és converteix en la primera marca que en 40 anys de la trajectòria de l’Equip de Demostradors de l’Escola Espanyola d’Esquí plasma el seu logo comercial en l’uniforme de l’equip. Cal destacar que pel centre de tecnificació i ensenyament de l’Escola Espanyola d’Esquí, situat a Candanchú, passen una mitjana de 350 alumnes per temporada. Més informació: Amador Cobo (tel. 627 932 684 / adreça electrònica: amador@kpsport.com). (01)

Spinning a la neu

02 La sessió d’spinning de DIR a Grandvalira va generar molta expectació.

Grau Roig va ser l’escenari de la primera sessió d’SpinDIR a la neu celebrada a Europa. Amb una climatologia excel.lent, DJ de Red Bull punxant música en directe i els millors tècnics DIR, 50 persones van viure una gran experiència al realitzar a més de 2.100 metres d’alçada una masterclass d’spinning de 30 minuts. Sense cap mena de dubte, aquesta experiència va generar una gran curiositat entre tots els esquiadors i turistes que hi havia en aquest sector de Grandvalira, per la qual cosa no es van perdre cap detall d’aquesta màsterclass d’spinning, a la que ningú li pot negar la seva originalitat i diversió. www.dir.cat (02)

Patrol Custom Air, el millor aliat per un esquí segur Seguretat i comoditat. Aquestes són les dues principals característiques del Patrol Custom Air, casc de big mountain de Salomon, confeccionat amb el sistema Custom Air Fit, el qual garanteix un ajustament perfecte. Estem davant un model amb visera, folre i orelleres desmuntables i ventilació activa, amb fins a tres posicions per regular la temperatura. Tot això sense oblidar el sistema Custom Air, que s’integra en el folre del casc per oferir un ajustament perfecte i còmode. www.salomon.com

Laminat d’altes prestacions Gore-Tex Active Shell El nou laminat Gore-Tex Active Shell estarà present a les col.leccions de tardor/hivern de la propera temporada. Gràcies al seu disseny lleuger de tres capes, aquesta nova classe de peces de roba outdoor impermeables i tallavent, ofereixen una màxima transpirabilitat, a la vegada que proporcionen un tacte molt confortable amb la pell. Unes prestacions tècniques que no fan altra cosa que millorar el rendiment esportiu de qui vesteix aquestes jaquetes, ja que aquestes sobresurten per la comoditat que ofereixen, que és màxima, a la que hauríem de sumar una imatge força encertada. www.gore-tex.com

Esquís Ultimate, els esquís guanyadors de Kilian Jornet Nascuts per ser els reis de la muntanya, pujant i baixant, amb els Ultimate als peus Kilian Jornet es va fer amb dues medalles d’or als recents Campionats del Món d’Esquí de Muntanya. Desenvolupat pel propi Jornet, l’Ultimate és un esquí sense fronteres, que representa millor que ningú l'esperit de sacrifici de tota la línia Ascade. Però, a diferència dels altres vuit integrants d'aquesta família, l’Ultimate havia de ser un esquí guanyador. El parell d'esquís pesa només 1.440 grams, i ningú com el mateix Kilian Jornet per descatar les seves virtuts: "L’Ultimate és un dels esquís de muntanya més lleugers que existeixen, que és el que busquem en la competició. És un esquí molt equilibrat, que en els descensos va molt bé, ja que és molt estable i rígid. No té una cota molt marcada, llisca molt bé sobre la neu, i transmet grans sensacions. A més, en neu pols té una gran flotabilitat i en neu dura és un esquí molt estable”. Talles: 163 cm. Cotes: 97/65/80 mm en 163 cm. Radi de gir: 23 metres en 163 cm. Preu: 499,99 euros. www.atomicsnow.com (03)

03 Amb els Ultimate, Kilian Jornet ha guanyat dues medalles individuals als Mundials d’Esquí de Muntanya.

Flocs

Airbag per a esquiadors Dainese reinventa la seguretat

Redacció Dainese

La marca Dainese ha arribat a un acord amb la Federació Internacional d’Esquí (FIS) per a la fase inicial de la recollida de dades, amb la finalitat de produir la plataforma D-air. Aquesta plataforma s’aplicaria a l’esquí alpí de velocitat, concretament a les disciplines del gegant i súper gegant.

Tant la FIS com Dainese consideren la seguretat i protecció dels esquiadors una prioritat absoluta. Les dades que es recullin en aquest treball de camp serviran per definir l’algoritme que dispararà el nou sistema de seguretat quan sigui necessari. El projecte seguirà durant els propers anys, fins al 2013. Dainese, una empresa italiana que a dia d’avui factura 145.000.000 euros, va començar a principis de la dècada dels 70 fent-se un lloc destacat al món de les motocicletes. El seu casc AGV primer i les seves proteccions després han minimitzat els greus accidents que de tant en tant pateixen els pilots de motociclisme del Mundial de les dues rodes. L’experiència del món de les motos l’han aplicat també a altres esports, com la bicicleta de muntanya, l’equitació i com no, a l’esquí, on des de 1995 s’han fet famoses les seves espatlleres, els seus cascs i les seves tortugues.

El nou enginy de Dainese crea una carcassa que activa una protecció pnemàtica en cas d’accident El seu objectiu és fer proteccions de cap a peus per a practicants d’esports actius tot cercant l’efectivitat, fent uns productes segurs i a l’hora confortables. Aquesta característica és elemental si el que es vol és que el consumidor les utilitzi, d’aquí que s’inspirin en la natura i els seus habitants –tortuga, crustacis, armadillos…-, per a traslladar-los a les proteccions. Ara, amb les canyelleres introduïdes des de 1990 i els protectors d’esquena ja quasi popularitzats Dainese vol aprofitar la seva experiència en el món del motociclisme per anar més enllà en el de la neu.

Darrer acord amb la FIS Els darrers anys la FIS s’ha preocupat molt per la seguretat. Les altes velocitats que estan agafant els esquiadors i els riscos que se’n deriven ha fet que des de fa cinc anys funcioni un comitè, el FIS Injury Surveillance System, que aprofitant dades de les lesions dels corredors treballa d’acord amb l’Oslo Sports Trauma Research Center i la Universitat de Salzburg amb l’objectiu de minimitzar-les. Des d’aquest any Dainese ha entrat en aquest grup per a desenvolupar un enginy, el Dainese Air, Intelligent Protection System, per equipar els competidors de descens, supergegant i SG als propers Jocs Olímpics. El concepte en si és aprofitar l’experiència de les motos i la similitud dels moviments entre els pilots de motocicletes i els esquiadors –corbes, inclinacions, etc.-, per a crear una carcassa que activi una protecció pneumàtica en cas d’accident. Els aparells que s’estan provant incorporen uns sensors que, a través de tres acceleròmetres, tres giroscopis i un GPS, recopilen una informació que gràcies a un algoritme en cas d’accident transmeten una ordre que activa el coixí de seguretat (airbag) protector, tot envoltant l’esportista en només 45 milisegons. El concepte és clar, i l’experiència anterior indica que es va per bon camí. Ara és temps de fer un desenvolupament correcte i aconseguir que com abans millor l’esport sigui més segur.

Els germans Moelgg, Manuela i Manfred, van abanderar la presentació

Reportatge

amb les Copes del Món d'Snowboard del 2008 al 2010 on en aquesta darrera temporada es van organitzar les finals del circuit i també, quan començava l'hivern el novembre del 2009, es va fer la Copa del Món de Big Air a Barcelona que va deixar palès l'afició i la capacitat de mobilització ciutadana dels esports d'hivern a casa nostra en un entorn urbà. Les Copes del Món femenines d'Esquí Alpí del 2008 a La Molina van ser també un revulsiu per a la moral de tots els implicats en els esports d'hivern a Catalunya: l'èxit sonat de públic i organització va empènyer cap a treballar fermament per als Campionats del Món d’Snowboard 2011 que tan bé han sortit tot i una meteorologia molt difícil a l'estació ceretana. Cal també destacar les Copes del Món de Telemark que s'han disputat ja dues edicions, 2010 i 2011, a Gran Pallars Espot on el 2013 serà la seu dels Mundials d'aquest esport tant bell. Per últim, no oblidar les diferents edicions de les Copes del Món de Discapacitats IPC que s'han portat a terme també a La Molina. Totes aquestes competicions s'enumeren ràpidament, però han estat possibles gràcies a la bona entesa dels membres dels diferents comitès organitzadors on la FCEH hi era present i, sobretot, per la feina voluntària de desenes de persones que són l'ànima de molts clubs catalans.

Ramon Carreras, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern

Els esports d’hivern catalans entre la base i l’elit Redacció Photoset.es

Acaba un nou mandat a la FCEH amb un excel·lent regust de boca. S'ha fet molta feina de base per a fer créixer els esports d'hivern i a més s'ha aconseguit que Catalunya fos la seu d'uns Mundials d'snowboard, de Copes del Món d'alpí, snowboard, telemark i discapacitats i que fins i tot estem encetant un somni olímpic que pot esdevenir realitat el 2022. Hem parlat amb en Ramon Carreras perquè ens faci un balanç d’aquesta època. La competició com a ànima de la FCEH A nivell d'esport de base s’han consolidat els principals circuits i les lligues d’Esquí Alpí i Esquí de Fons de la FCEH arribant a un estat de maduresa que ens porta a treballar en l’increment de la seva qualitat i en la millora continuada. A més, s’ha treballat molt en els circuits

encara no consolidats i en els que s'han anat creant com per exemple els d'snowboard, cúrling, esquí de rodes i canicros. Des del punt de vista de l'alta competició, els esports d'hivern catalans han viscut una etapa molt dolça que mai abans s'havia vist. Es va començar a La Molina

Vicenç Vilarrubla

Andrea Jardí

com a centres on s'imparteixen les titulacions de Tècnics Esportius, on la FCEH és l’executora del Bloc Específic dels cursos. També hi ha formacions específiques per a les tasques desenvolupades pel personal de neu com son els organitzadors de competicions, delegats tècnics, jutges, cronometradors... S'han fet també jornades de presentació de lleis, decrets i normatives relacionades amb l’esport i les subvencions. Una gestió econòmica transparent Totes les auditories comptables a les que ha estat sotmesa la FECH han estat superades. En aquests moments la situació econòmica és estable i està en procés de recuperar-se dels números negatius. Els Però també s'ha seguit amb les competicions internaComplicitat amb els clubs catalans cionals de bon nivell com a Copes d'Europa d'snowboDes de la presidència de la FCEH s'han marcat les ard, esquí alpí o discapacitats. A més, la FCEH ha estat directrius de total coordinació i complicitat amb els líder en l'organització de Campionats d’Espanya i en clubs catalans amb reunions departamentals, asseml'increment del nombre d’estadis homologats per la blees periòdiques i jornades informatives. També s'ha FIS. Amb incorporació d'importants estacions de perfil donat tot el recolzament possible per a la millora del turístic fins ara amb les funcionament dels clubs homologacions de pistes amb els canvis de reglaPer arribar a l'alt nivell el pas a Masella, Port del ments per la seva comointermedi ha vingut donat amb la Compte i les de Gran ditat, programes millora en els plans de Tecnificació Pallars (Port Ainé i d’inscripcions online, dels nostres corredors Espot). aplicació informàtica per En el món del gel, la a la tramitació de llicènFCEH compta amb el material necessari per a ser autòcies, entre d'altres. S'ha informatitzat molts dels pronoms en la organització de competicions de cúrling, cessos per fer més efectiu, donar més actualitat i crear som propietaris de la màquina d’IceBoss i pedres per a transparència en tota la gestió del dia a dia entre clubs jugar. i federació. Cal no oblidar el suport als clubs, especialment en el desenvolupament de la base com és el cas Planter d'esportistes de la Copa Nins d’Esquí de Fons, Circuit MiniSurfers Els clubs que formen la FCEH i els programes de tecd’Snowboard i Circuit Audi Quattro Cup d’Esquí Alpí. nificació de la federació s'han traduït en que els cataDurant aquest període s'ha format un equip sòlid de lans siguem líders a nivell estatal en la gran part de les professionals i voluntaris que treballa al medi natural, disciplines. Això ha determinat el lideratge dels nostres a les pistes de gel i des de les oficines. Tenim el seu esportistes d’alt nivell a les principals seleccions estacompromís i il·lusió i comptem amb un col·lectiu restals que han copat la majoria de places per als Jocs ponsable i eficient. Olímpics, Campionats del Món, FOJES, etc. Si cal posar noms propis es pot parlar amb el cap ben alt d'esporUna federació compromesa tistes com Terra, Jardí, Orgué, Vilarrubla, Castellet, amb el territori i la formació Vergés, Manich, Amor, Diaz, Mirambell... Des de la FCEH s’ha treballat per a ser pròxims a tot el Per arribar a l'alt nivell el pas intermedi ha vingut donat territori català. Això s'ha fet coneixent de primera mà la amb la millora en els plans de Tecnificació dels nostres realitat de cada zona, formant el personal i dotant de corredors: Centres i Àrees de tecnificació que donaran facilitats i d’instal·lacions per a la pràctica esportiva. els seus fruits a mig termini i que està suposant una Tot mirant de potenciar zones amb menys demanda actiu de futur molt important. En aquests moments es turística. treballa per a la continuïtat i la consolidació. Per a una formació de qualitat s'han consolidar els IES

Carles Manich

recursos són limitats i es treballa en la millora en processos d’optimització de despesa i el control de la despesa exhaustiu. A més, el pressupost està enfocat a la competició i a generar activitats esportives. Des del punt de vista legal, la FCEH ha format part de la creació i execució la Llei de professionals de l’esport que neix per regular la professió. Una petició llargament

Reportatge

Ferran Terra

Pol Carreras

demanada pels treballadors del sector, primer com a reconeixement de la seva tasca, i segon, per acabar amb la pirateria. Comunicació adaptada als professionals i a les noves tecnologies S'ha modernitzat la imatge de la FCEH adaptant-la a les noves estratègies comercials. Per una banda s'ha fet un gran esforç en potenciar les eines tradicionals de comunicació, per exemple la revista de la FCEH, i per altra s'ha renovat el web de la FCEH, també hi ha en marxa la newsletter de la FCEH i s'ha engegat un pla de comunicació en xarxes socials (Facebook i Twitter). L'equip de comunicació està centrat en la millora de la repercussió dels resultats dels nostres corredors. Per altra banda, els periodistes tenen ràpida resposta a les seves peticions i les presentacions i Rodes de Premsa de la FCEH reben cada any més professionals de la comunicació i l’aparició en els mitjans creix cada temporada. Dins del paraigües de la comunicació, la FCEH també ha estat molt activa en els actes de celebració del Centenari de l’Esquí a Catalunya i cada any es celebren els aniversaris dels clubs catalans. Nous projectes de futur La FCEH vol aprofundir en la col·laboració amb altres estaments com són la Secretaria General de l’Esport, UFEC, aconseguir convenis amb la FC de Vela i la FC de Ciclisme, Convenis amb Andorra i França, federacions de discapacitats, etc. Es segueix treballant en el desenvolupament de projectes per a la millora d’instal·lacions esportives d’alt nivell (Gel, Fons, Esquí Alpí, Snowboard…). Es treballa en un Palau de Gel sota la subvenció de la Secretaria General de l’Esport per a tecnificar esportistes i ser més autònoms en l'organització de competicions. També està molt avançat l'estadi d’Esquí de Fons per a millorar el nivell dels nostres esportistes de nòrdic (s'ha passat de 20 a 60 esportistes dins els programes de tecnificació).

Isaac Vergés

Per altra banda, es treballa per a desmitificar l’elitisme dels esports d’hivern mirant d’apropar la població catalana a la neu i al gel. S’han dut a terme projectes com cursos d’iniciació al cúrling, promocions escolars, Snowkidz ("Bring the children to the snow” de la FIS). La candidatura Barcelona – Pirineu 2022 ha tingut molt en compte a la FCEH on és una part molt important del seu organigrama i pertany a les comissions de treball més importants. Els esports d'hivern del demà La FCEH està treballant per a donar un pas qualitatiu i accelerar les millores fent anàlisis en profunditat per a planejar nous reptes (Segell de Qualitat). Es confeccionarà el pla estratègic per a la tecnificació dels nostres esportistes per a l’assoliment de bons resultats a nivell mundial. Es buscarà la popularització de l’esport entre totes les classes socials i independentment del territori. En definitiva es treballa per a l’esport base i per apropar la neu i el gel a tothom i això inclou també l’esport adaptat per a persones amb discacacitat. 20

Queralt Castellet

POWER CHASIS TECHNOLOGY

TECNICA PRESENTA

POWER CHASIS TECHNOLOGY CONSIGUE UNA TRANSMISIÓN DE FUERZA MÁS DIRECTA MAYOR PRECISIÓN Y CONTROL

DIABLO INFERNO Únete a la comunidad Facebook y Twitter TECNICA ESPAÑA · BM Sportech S.A. tecnica@bmsportech.es

DiabloInferno_spain_215x280+3.indd 1

10/03/2011 12:55:57

Avanç Novetats 2011-2012

Rocker a dojo Ara fa un any titulàvem el reportatge post Ispo com ‘Entrem a l’era dels cambers’ i destacàvem l’allau de rockers que ens trobaríem als esquís d’aquest hivern. Si fèiem aquestes declaracions no era pas perquè fóssim visionaris, sinó perquè vèiem cap a on es movien les marques, una sensació que enguany s’ha confirmat del tot. En el millor aparador d’esports d’hivern, el de l’Ispo de Munic, les principals marques de material dur i tou, així com d’accessoris, van donar a conèixer les seves novetats per al proper hivern. Com no podia ser d’una altra forma, nosaltres vam ser-hi per explicar-vos el que vam veure i quines eren les nostres sensacions. Pel que fa a les sensacions, la majoria de les marques presents a la fira deien que enguany havien augmentat el seu percentatge de vendes respecte a altres hiverns. Sense arribar a les xifres de fa uns anys –que difícilment es tornaran a assolir–, però mantenint i superant els seus objectius. Totes elles deien que l’inici de temporada havia estat força bo, però que la poca neu del desembre i gener, així com les altes temperatures, havien retallat una mica l’impuls de compra dels esquiadors, raó per la qual confiaven en què el tram final d’aquesta temporada, que de nou és força llarga, serveixi per equilibrar la balança. Una problemàtica que és endèmica al sector, ja que, per bé o per mal, el nostre esport sempre ha de mirar al cel i funciona molt per sensacions i impulsos. És veritat que no ha nevat tant com s’esperava, però el cert és que qui ha volgut esquiar ho ha fet. Les pistes estan molt ben preparades i treballades, i com a mostra tenim la gran feina feta a la Molina amb el Mundial de surf de neu.

Ispo bat rècords i consolida el rocker

Celes Piedrabuena Esports d’Hivern

Edició rere edició, l’Ispo de Munic va a més, tant que sembla que aquesta fira no té sostre. Dies abans que es donés per inaugurada l’edició 2011, ja es parlava que enguany hi hauria 200 expositors més que l’edició precedent, arribant als 2.267, i que la superfície d’exposició s’incrementava un 13%, assolint els 101.100 m2. I dit i fet. La fira tancava la seva 71a edició amb més de 80.000 visitants professionals de 106 països, registrant un creixement històric del 20 respecte a l’any anterior. Bona part d’aquests 80.000 visitants ja esperàvem una arribada massiva del rocker a les col·leccions dels esquís. Com així ha estat. Tenir rocker en el teu catàleg no és una moda més, sinó una necessitat imperiosa, ja que aquesta és la direcció que seguirà el mercat els propers hiverns. La concepció, la tecnologia rocker és

present al catàleg de totes les marques. N’hi ha que en tenen un tipus de rocker, i n’hi ha que en tenen tres i altres que treuen pit orgulloses pel fotimer de rockers que figura al seu catàleg, conscients de la seva importància. El càrving és va atrevir a variar el tall lateral de l’esquí, i ara el rocker varia el pont dels esquís. De pont sempre n’hi ha hagut, però no com fins ara, i de la combinació del rocker amb el pont dels esquís tindrem uns esquís adreçats a un comportament o un altre. Per no marejar més la perdiu, la clau del rocker està en l’enlairament de les extremitats de les taules, de l’espàtula i de la cua. Hi ha models que aixequen ambdós extrems, i n’hi ha que només aixequen l’espàtula; i després hauríem de parlar també del punt on comença aquest enlairament. Fruit d’aquesta tendència a l’alça amb la variació del pont s’obté uns esquís amb un comportament més pister, més all mountain o més fora pista. No mentirem si diem que el rocker va ser pensat per dotar els esquís d’una major polivalència, per accentuar-los el caràcter all mountain, més tenint el cap més els espais oberts que els tancats de les pistes treballades. Però, bé, això només són paraules, i si sou com jo, que també valoreu força els fets, res com calçar-te alguns d’aquests models per experimentar per vosaltres mateixos els beneficis del rocker. Abans de marxar, permeteu-me que us acosti els punts forts pel proper hivern de les principals marques que trobareu al nostre mercat. Ells ens comenten breument on són més forts i cap a on van, a la vegada que ens destaquen els seus productes més aconseguits. Un llistat de referències en el que no trobareu a la marca Blizzard. Aquesta firma va ser adquirida pel Grup Nordica –que entre d’altres també compta amb Técnica o Nitro– i el futur d’aquesta marca al nostre país és incert. L’empresa que la distribuïa fins ara, Ok 2 Play, ja no farà aquesta feina, i el responsable de la distribució internacional de Blizzard ens deia a l’Ispo que la marca no es treballaria el proper hivern. Aquesta és la raó per la qual no la trobareu en aquest article, on sí que hi ha les principals referències del nostre mercat, algunes de les quals, per cert, pot ser que també canviïn de mans en breu.

4Front Iñaki Zúñiga La filosofia d’aquesta marca segueix sent la mateixa de sempre. Un dels punts més forts de 4FRNT són les Signature Series, és a dir, els promodels del riders del team de l’icona de Salt Lake City. De forma que si esquies amb un MSP, CRJ o el nou Yle (pro model de Wiley Miller) portes el mateix esquí que el rider de la marca. Una altra de les novetats al catàleg de 4FRNT és el projecte Renegade. Són esquís fets a mà pel propi Eric Hjorleifson. Cada model va enumerat, amb la seva data, per si vols tenir un esquí únic. A 4FRNT aposten pel rocker i en tenen cinc tipus, des d’un camber tradicional fins a un camber invertit. A les Identity Series, l’altra pota de la referència d’Utah, també hi ha novetats, com el nou esquí ‘parkero’ Switchblade o els models de noia Blondie (park&pipe) i Aretha (all mountain). I com a projecte bonic, el memorial CR Jonson. Aquest esquiador ja no està entre nosaltres, i a 4FRNT han tingut el detallet de treure un lot del CRJ, la recaptació del qual va adreçada a la seva família.

Armada Ignasi Coll A Armada segueixen potenciant l’esqui lliure de i de forapista, tot i que el proper hivern la mirada es gira més cap aquest darrer, i també li donen un empenta a l’esquí de dona, augmentant la col·lecció Lady en un 50%. De fet, hi ha cinc esquís per a noia nous: VJJ, TSTw, ARW, Makai i Kirti. Un dels models més destacats de la nova col·lecció és el TST, un esquí all mountain tirant a pista dedicat al rider Travis Steeger. La combinació de construcció cap i sandvitx s’està estenent a tota la col·lecció, perquè està funcionant molt bé, potser per aquesta raó estant notant un creixement amb el model Triumph, esquí que mira més cap a la pista. Un esquí que gràcies a la capa de titanal funciona bé en totes les situacions. També estant experimentant un creixement en la línia de roba. S’estan posicionant bé en el mercat a uns preus competitius i pel proper hivern treuen la línia de roba per dona.

Atomic Víctor Castellón Canvi de conceptes a Atomic. Fins ara presentaven la col·lecció per segments, esquís i botes, i ara ho fan com el consumidor la busca a la botiga: per elements. Així, al seu proper catàleg hi ha cinc elements: race, pels que busquen altes prestacions i esquís per pista; all mountain, pels usuaris que volen anar per pista i fora pista; dones, travessa i nens. Tanmateix, són conscients de les tendències del mercat, i per això ofereixen tres tipus de rocker, un per a cada situació, sent el Blackeye TI, el seu millor exponent. Ja que parlem d’esquís all mountain, destacar que neixen els nous Affinity, esquís de noia tot terreny dissenyats específicament per a les esquiadores. I si parlem d’esquís de pista, els nous Race G2: estables i d’altes prestacions. En botes, a Atomic segueix funcionant la gamma alta, i especialment les Hawx, una bota que gràcies a la seva construcció s’adapta molt bé a tot tipus de peu, i segueixen apostant per la gran novetat de la temporada passada, les Live Fit: l'única bota del mercat que adapta la forma automàticament. La cirereta del pastís la posen amb les proteccions, amb una gamma totalment nova, amb el nou casc Troop, que ja estant fent servir els corredors de la Copa del Món. Un model amb orella tova, amb versió race i versió freeski, i a destacar també que el proper hivern també es comercialitzaran màscares Atomic.

Avanç Novetats 2011-2012

Dynastar-Lange Pere Petit A Dynastar diuen que es troben davant una temporada molt esperançadora, ja que compten amb grans canvis. Tenen moltes novetats a nivell tecnològic, i a destacar el fet que apareguin esquís amb rocker al davant i al darrera, amb una gamma mitja, mitja-alta, amb preus que van dels 300 als 550 euros, pels que busquen polivalència. La principal novetat és la gamma Outland. Uns esquís macos i aconseguits, que ofereixen una esquiabilitat molt interessant. La gamma Legend creix amb el Legend 105, els esquís World Cup també són nous i millorats, amb un nou conjunt esquí-fixació més cridaner força interessant, segueixen apostant pels esquís de noia, segment força important per Dynastar, al qual incorporen el rocker, i dins de la gamma polivalents de pista hi ha el nou Speed Limite, un esquí d’altíssimes prestacions, polivalent, que es vendrà per uns 1.000 euros. A Lange ara gaudeixen del pas endavant donat la temporada actual, amb nous models, nous volums i nova tecnologia. Raó per la qual els canvis a Lange pel proper hivern afecten sobretot a la cosmética. Una consolidació que passa perquè alguns models molt comercials, com la RX100 o l’Exclusive Race 80, tinguin una altre opció de forma. Els petits també surten beneficiats, amb unes noves botes infantils de primer preu amb nous ganxos d’alumini i una imatge més encertada.

Elan-Dalbello Carles Villegas La col·lecció d’Elan l’han ampliat amb els Amphibio. És la principal novetat de la marca eslovena, amb uns esquís que fan servir una tecnologia molt avançada: esquís meitat camber i meitat rocker, amb una construcció innovadora i sorprenent. També han millorat molt els esquís de noia, amb un Amphibio lady, inspirat en Gaudí, molt maco. Han allargat la col·lecció júnior, amb més models i més colors, on sobresurt l’aplicació de la tecnologia Waveflex a la línia race júnior. Canvi de cosmètica a la gamma race i renovació total als esquís d’estil lliure i forapista, amb un nou model en el segment forapista-muntanya, el Sumit Series Alaska, que impressiona. A Dalbello, la gran novetat són les Viper, on sobresurten la Viper Amantis home i la Viper Amantis noia. Una bota de triinjecció, que també incorpora la tecnologia Contor Hor, la qual té en compte els quatre punts crítics de la bota. A destacar de nou les Scorpion, botes de gamma alta que han funcionat molt bé, i l’aposta ferma que es manté en el sistema Cabrio, del qual les Krypton i les Axion són el seu millor exponent.

Fischer Víctor Gil All mountain rocker, freeski rocker i tour rocker: aquests són els tipus de rocker que calcen els esquís de Fischer, una tecnologia de la que ja disposaven al seu catàleg, però que no havien publicitat gaire fins ara. A la vegada, amplien la gamma RC4 amb el model Superior (un polivalent de 72 de patí molt bonic, amb totes les Technologies), on es mantenen ferms les puntes de llança race: RC4 Worldcup RC Pro i l’SC Pro. La nova gamma Progressor incorpora el nou Dual Radius Amplifier, una peça tridimensionada que facilita la transmissió de la força de la cama a l’esquí, fent que aquest sigui més estable. En noia creixen amb la gamma dels esquís amples, amb els nous Koa per les esquiadores que estimen l’aventura, els Motive pels esquiadors 4x4 i els Watea pels fidels del back country. En botes, presenten el Projecte Vacuum: una personalització única de la carcassa al buit pels esquiadors que cerquen precisió, orientada una mica a competició. També és important l’ampliació de les Soma Progressor, amb preus competitius i un look encertat, sense oblidar el canvi de look de tota la col·lecció. I no ens podem oblidar que també disposen d’una petita col·lecció de roba per home i per dona.

BREUS I si et diguéssim que les marques ja tenen pensada i dissenyada la col·lecció de la temporada 2012-2013, però perquè us les expliquem haureu d’esperar a la propera edició de la Ispo, que se celebra del 29 de gener a l’1 de febrer de 2012. www.ispo.com # Quan es parla tant de crisi, realment, aquesta no va

ser la percepció que es va transmetre a la Ispo, com sinó es pot entendre els bon números amb què va tancar el saló, amb un alt creixement d’expositors i visitants? # Klaus Dittrich, president de la gerència de la Messe München GmbH: “Ispo ha superat totes les expectatives. El sensacional increment del nombre de visitants demostra el

gran significat d’Ispo en el negoci internacional dels esports”. # Per sort, en aquesta ocasió l’avió de tornada es va poder enlairar sense cap mena de problema, ja que recordem que la passada edició vàrem ser uns quants els que vàrem haver de fer nit a l’aeroport de Múnic i tornar força tard cap a casa el dia següent. # Sens dubte, la implanta-

ció del rocker a les col·leccions dels esquís és massiva, es calcula que aquest assolirà ja el proper hivern una quota d’entre un 50 i un 70% del volum total del negoci. # I no us penseu que no donem una ullada a totes les novetats de surf de neu però, la veritat, és que donem a l’abast per tanta feina. Aquí van uns titulars: rocker i més rocker a

Hagan Eduardo Eceizabarrena Hagan, que ja de per si és bastant tradicional, porta un parell de temporades evolucionant en el món del forapista i de la competició. Un model que la temporada passada va funcionar bastant bé és l’X-Race, que ara ha evolucionat i és força lleuger, 700 grams, al costat del qual ha nascut l’X-Ultra. Un esquí també força lleuger, no tant com l’anterior, ja que va adreçat a gent que competitiva, però que no competeix. Aquests austríacs, un xic immobilistes, també incorporen el rocker en dos dels seus models: el Corvus (Tour freeride) i l’Skyraider (Tour All mountain), a la vegada que enforteixen la línia de forapista. Dins de la seva col·lecció, la qual en la seva totalitat llueix dissenys nous, el Dragon segueix sent un dels seus esquís més premiats donada la seva polivalència i prestacions, ja que amb ell als peus es puja a gust i es gaudeix força baixant. Es manté la col·laboració amb la marca de fixacions Diamir, i neix la nova Eagle, amb un DIN reforçat a 12, guanyant en polivalència, confort i seguretat.

Head Pau Duran A Head van forts, amb una aposta molt ferma pel tèxtil, amb nous projectes en cascos, amb cascos de doble injecció, i amb novetats significatives en esquí, amb una línia júnior amb nous motlles i dissenys, amb millores en la línia Icon (all mountain), amb un segment de botes nou, AdaptEdge, les quals varien la seva amplada en un tres i no res, o amb cop de puny sobre la taula que donen amb els nous i.Peak (all mountain), on sobresurt l’i.Peak 84, que, tot i tenir un patí de 84, té un canvi de direcció molt ràpid i garanteix una òptima estabilitat, gràcies a la tecnologia Flow Ride. I en esquí no ens podem oblidar del GTO 200, un esquí amb 63 de patí. Un race carver, dotat d’un look retro, pels que enyoren les sensacions dels esquís de pista potents i canyeros; la qual cosa no treu que li donin una gran importància al rocker, com ho demostra el fet que els seus esquís en facin servir tres tipus. Pel que fa a la roba, cobreixen tots els segments i públics, dotant a les seves jaquetes i pantalons de les millors garanties, amb preus que aniran dels 200 als 600 euros.

K2 Xavier Garriga A K2 reforcen el missatge rocker. Reforcen la col·lecció amb nou models com l’Impact (un all-terrain rocker) o el Velocity (speed rocker), a la vegada que reforcen el seu posicionament en els tot terreny amb més sortida, com el Riptor. En dones, han jubilat la gamma T-Nine i arriben els nou súpermodels, amb joies com el SuperBurnin o el SuperOne, ambdós amb 72 de patí, amb la nova fixació Marker/K2 ER3 10.0. Dins de la línia de muntanya-forapista aposten per la lleugeresa, sempre des de la perspectiva d’un esquiador, i per reforçar aquesta imatge de forapista treuen una nova col·lecció de sondes, pales, bastons telescòpics… Pels més joves, autèntics referents com el Hellbent, el Sight, el Kung Fujas o el nou Recoil, amb les fixacions SchizoFrantic, que permeten avançar el centre de l’esquiador sobre l’esqui per a la pràctica del estil lliure o el forapista. Per arrodonir la proposta, a K2 aposten pels cascos, segment en el qual han crescut força, amb nous models com el Diversion, Illusion o Phase.

Movement Carlos Romeo Com a gran novetat per la pròxima campanya, Movement treu al mercat el Lefer. És un esquí de pista , sense deixar de mantenir l’esperit del freeski, i ofereix un rendiment excepcionalment alt. Una altre novetat dintre de la línea freeski és el Trust. Estem parlant d’un esquí de 108mm de patí, que és especialment fiable amb neu pols i grans pales verges. Porta com a novetat el camber ‘early-rise new generation’ amb el nose més aixecat, especial per utilitzar en neu pols amb un radi de gir relativament curt (20-22m). En la línea de freestyle les novetats son l’Scoop, dintre de la modalitat de Backcountry Freestyle. És un esquí molt versàtil, que es pot utilitzar tant en la muntanya amb neu pols com en el parc. L’altre novetat és el Mosquito. Fidel a les seves arrels de freestyle, ja el porti un esquiador expert o qualsevol esquiador per jugar, el Mosquito és perfecte, ja que és molt versàtil: va bé en pista, en el parc i fora pista. També tenen novetats en la línea Adventure, amb els Blaster, Flair i Pariah. Els dos primers són de dona. Tenen un patí de 86mm, i són molt polivalents, amb el camber clàssic van bé tant per pista com per sortir-ne d’ella. El Pariah vindria a ser el germà petit del Jackal. Dissenyat per Paul Parker, én un esquí lleuger per a les aproximacions, àgil i sòlid per a qualsevol descens. El seu patí de 93mm el fa ideal pel freeride. 25

Avanç Novetats 2011-2012

Nordica Jan Mir D’ençà que Nordica es va fer amb la fàbrica de Blizzard i construeixen els seus propis esquís amb els seus propis dissenys, han donat un pas endavant. Pel proper hivern, donen de baixa a la gamma Speedmachine i amplien els Sportmachine amb nous models, reforcen la línia més popular i amplien tota la concepció Aggressive Frontside, esquís per dins i fora de les pistes, on sobresurt el Fire Arrow 80 Pro XBI CT, tot un tres en un, o el nou Fire Arrow74 EDT. Atents al que es cou a la paella, al nou catàleg disposen també de la col·lecció Sidecountry de muntanya, amb uns esquís que prioritzen la baixada a la pujada, sense oblidar el Park&Pipe amb el reeixit Ace of Spades TI. Nova col·lecció de botes: Aggressive Frontside, amb les flamants FireArrow, on sobresurt el nou ganxo a 45º, el qual garanteix un major enbolcall de l’empeine, mentre la tecnologia EDT augmenta la rigidesa torsional, i, si tenien nous esquís de muntanya, també tenen una nova col·lecció de Side Country, amb la Hell & Back Hike Pro com a millor exponent.

Rossignol Joel Gómez Aquest està sent el primer hivern sencer que des de Megasport assumeixen la distribució de Rossignol i estan contents, i per a la propera campanya es mostren molt satisfets. Diuen que el proper serà l’any de les botes, ja que uneixen tecnologia i disseny. En esquís, la gamma Zenith (all mountain) segueix sent molt important, on destaca el nou Zenith Z76, dotat de la nova tecnologia Complex, amb la qual barregen en una mateixa làmina dos materials. La col·lecció va cap el rocker, on ells ja tenen experiència amb el tot terreny Alias, model del present catàleg, i aposten per la família nova Experience, a la qual doten de la tecnologia Auto Turn, el rocker de RS: mantenen el camber positiu, dotant als esquís de rocker tant a l’espàtula com a la cua, el que es tradueix en una major facilitat d’entrada a la corba. L’Experience 83 seria un bon representant d’aquest nou segment, un gran all mountain. Com dèiem, en botes també van fort i cal parar atenció a la nova col·lecció Alias, amb horma de 104mm. Han retocat la Synergy, sense perdre l’esportivitat i el confort, a la renovada Zenith i amb la benvinguda Experience, una nova gamma amb tot tipus de formes. I, com altres marques, a Rossignol tornen a voler entrar forts amb la seva pròpia roba.

Salomon Carlos Alhambra Enguany la col·lecció d’esquís es basava en dos nuclis importants: esquís per pista i esquís all mountain. Els de pista es capitalitzaven en la col·lecció 24 hores, i els all mountain en l’X-Wing i en els Tornado. Ara es redissenya la col·lecció, amb conceptes més específics, i en all mountain expandeixen la col·lecció cap l’Enduro. I per sobre de tot, sobresurt el BBR, tota una revolució: un esquí de powder, que pot espantar una mica, però amb el que carveges fàcilment. En Race/Allround, segueixen amb els 2V i 3V, els esquís de competi específics, d’eslàlom i gegant, amb el versàtil 24 Hours i els nous Mustang (un de gegant, però amb la línia de cotes accentuada) i el X-Kart, que deriva d’un 3V d’eslàlom, però molt més divertit. Desapareix la col·lecció X-Wind i tot s’anomena enduro, amb els nous Enduro XT 850 i Enduro XT 800 que, com indica la seva paraula, permeten esquiar per tot arreu. I en noia, unifiquen criteris, amb una única col·lecció all mountain, on totes les espàtules són rocker, amb el model Origins Bamboo com a referent. En botes, neix la nova Impact, amb canvi d’imatge i un botí molts més còmode; i a les Quest els creix un model per sobre, de 130 de duresa, una all mountain molt recomanable.

les planxes, augment de la presència de productes cada cop més respectuosos amb el medi ambient, més splitboards pels que vulguin conquerir les muntanyes, unió bota-fixació més forta que mai i planxes i fixacions que s’adapten a mesura que els nens van creixent. # Les innovacions no només es donen en el material dur, també en el tou, on el

tecnicisme assoleix sostres mai vistos, on el respecte pel medi ambient guanya terreny, sense perdre de vista els tons més cridaners pels joves, la resistència dels materials i les propietats tèrmiques que es requereixen per gaudir de la neu. # Amb els Ispo European Ski Award es volen premiar les millors innovacions. En esquí, els distingits van

ser el Cochise de Blizzard, la Soma Vacuum 130 de Fischer, el Dermizax NX dels japonesos Toray o la nova línia Swisswool d’Ortowox. # També es convoquen els Ispo Boardsports Award, on els triomfadors van ser la nova Ufo Snowboardboot de K2, els nous Thirtytwo Reppin Hoody o el casc Arctic Kraken de TSG. # I també es donen pre-

mis a l’aposta per l’ecologisme i el respecte per la natura. The winners are… la companyia Vaude, l’esquí Nawaro de Völkl, el conjunt de noia Rena i Sargas d’home de Zimtstern, la jaqueta de tres capes Whiz Series de Pyua, les fibres Tencel Sun de la casa Lenzing o la tenda de campanya Blue One Tent de Vaude.

Scott Gonzalo Martín A la col·lecció del proper hivern d’Scott hi ha un parell de models nous, es profunditza en el forapista, la seva insígnia, i mimen els models pista-all mountain. Una de les grans novetats és el nou Venture, el qual calça tota la millor tecnologia d’Scott, ensenya on al rocker li donen la importància que es mereix. No tenen el que podríem entendre com a full rocker, ja que la construcció dels seus esquís està pensada per a tot tipus de comportament. Al parc segueix confiant en models consolidats com el Punisher. I una altra aposta segura seria el Neo. Un altre clàssic, un esquí que fa de tot, transmetent un gran comportament, gràcies a la construcció sandvitx amb titanal. I pels més rockeros, el Mission, el titanal del qual permet una alta flotabilitat en powder. Evidentment, segueixen anant forts en el tema de cascos i màscares, i en el de la roba, amb jaquetes i pantalons per a totes les butxaques i gustos.

Stöckli Enric Serra Dins del classicisme que caracteritza els esquís made in Stöckli, aquests suïssos presenten una col·lecció força lluïda. Per primer cop incorporen dos models forapista amb rocker, molt amples i macos. Aquest segment no és el seu fort, ho és la pista, però demostra que estan al dia. Segueixen fidels a les seves famílies. Les recordem: Laser per a la competició, ja siguin esquís de competi o no, línia més clàssica amb els esquís Spirit, línia més canyera amb els Rotor i forapista pur amb els Stormrider. A nivell de models, sobresurt el Laser SC. Un model renovat d’espàtula a cua, per a un esquiador clàssic, que busca un bon race càrving. També el Spirit O Two, un all mountain per excel·lència, dotat d’un look negre que li transfereix sobrietat i serietat, tot el contrari que els nou Rotor i la gamma Stormrider, especialment amb els nouvinguts Stormrider 110 TT o Stormrider 95, els quals s’ho mengen tot, i per quan no hi hagi tanta gana, l’Stormrider 78 també satisfà tots els paladars.

Volant Angel Vicente La col·lecció de Volant, com qualsevol producte de luxe, és una col·lecció continuista, ja que els seus esquís van adreçats a un públic que vols que el material li duri. Tot i això cada hivern treuen alguna novetat. Pel proper hivern toca el Silver R 80, un bon all mountain, o el nou de noia, el Loop 66, un esquí més orientat a pista, semblant al Copper, però amb un acabant blanc que li dóna una gran elegància. A destacar que tota la part superior dels esquís Volant és dels millors acers que us pugueu imaginar, dotant als esquís d’una major duresa i resistència a les ratllades. I, al costat dels nouvinguts, a la propera col·lecció de Volan trobem clàssics com el Plantinum 76, amb un patí més pister, però que també destaca per una bona polivalència, sense oblidar l’esmentat Copper 79. Aquest és un dels models més macos de la col·lecció, amb un acabat de coure que enlluerna i que resumeix el DNI d’aquestes creacions austríaques: polivalència, facilitat d’ús, elegància i exclusivitat.

Völkl-Tecnica Néstor Núñez A destacar la introducció del rocker a totes les col·leccions, menys la de competi, ja que en aquest segment es necessita precisió i reactivitat. I a destacar els nou Code: l’Speedwall (amb cor race, però construcció rocker) i el Code Psi (racing rocker), en els quals no es rebelen ni les alçades, ni les cotes ni els radis de gir. Si te’ls compres et donaran una targeta, i a partir d’aquí hauràs de seguir unes instruccions. Neixen els RTM (Ride The Mountain), que vénen a cobrir les necessitats dels Unlimited. Tots els seus integrants són rockers, amb l’RTM 84 com a referent. Aquest és un de les millors creacions de Völkl, donada la seva polivalència i versatilitat, gràcies a la nova construcció Dual XTD Transmission Sidewall. Segueixen amb els Speedwall i amplien la col·lecció Freeski, amb models reeixits com el Mantra, un dels més venuts en la història de la marca, al qual doten de rocker. Tema botes, Tecnica manté la col·lecció race Inferno, amb alguns canvis de colors. Neixen les noves Demon per a un públic que vulgui unes botes d’altes prestacions, com ho eren les Dragon, a les que han dotat del Power Chassis i del Power Flex, dues de les màximes innovacions tècniques. La col·lecció Phoneix es manté, desapareix la Mega i neix la nova Phoenix Max, com també creix el segment de les botes de forapista backcountry, o el del touring amb les noves Full Riding, a les quals han dotat d’un look més freerider. 27

CLUBS Delegació central Asociación Española de Mushers (AEM) Ample, 70, baixos C 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. 600 020 793 Fax: 93 788 32 54 Barcelona Curling Club (BCC) Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel.: 607 83 38 89 Club d'Atletisme Calella (CACSB) Pistes d'Atletisme Apartat de Correus 22 08370 Calella (Barcelona) Tel. / Fax: 93 769 02 48 Club Alpí Falcó (CAF) Sant Pau, 77, baixos 08201 Sabadell (Barcelona) Tels.: 639 33 17 41 i 609 77 60 96 Club d’Esquí Alpí Pirineus (CEAP) Pobla de Lillet 12-14, 2n 3a 08028 Barcelona Tels.: 933 30 30 08 i 663 74 09 08 Club d'Esquí Alpí Sabadell (CEAS) Av. Concòrdia, 39-41, 5è 3a 08206 Sabadell (Barcelona) Tel. / Fax: 93 717 64 11 Club d’Esquí Berguedà (CEB) Pio Baroja, 6, baixos 08600 Berga (Barcelona) Tel. / Fax: 93 821 16 74 Centre Excursionista de Catalunya (CEC) Paradís, 10, principal 08002 Barcelona Tel.: 93 315 23 11 Fax: 93 315 14 08 Centre Excursionista Terrassa (CET) Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa (Barcelona) Tel.: 93 788 30 30 Fax: 93 788 69 04 Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) Plaça de la Vila, 2 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 674 53 96 Fax: 93 590 70 46 Club d'Esquí La Coma (COMA) Carles Riba, 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 629 73 89 10 Centre Quitxalla Excursionista de Puig Reig (CQUIE) Les Abelles, 30 08692 Puig Reig (Barcelona) Tel.: 93 829 01 66 Club de Cúrling Sporting l’Olla (CSO) La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt (Barcelona) Tel.: 93 841 65 10 Entitat Cultural Gos Blanc (ECGB) Rbla Guipúscoa, 15, at. 1a 08018 Barcelona Tel.: 937 62 51 81

Futbol Club Barcelona (FCB) Arístides Maillol, s/n 08014 Barcelona Tel.: 93 496 36 00 Fax: 93 496 37 91

Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya (CEFUC) Apartat de Correus 52 25700 La Seu d’Urgell (Lleida) Tel. / Fax: 973 35 17 62

Club Pirinenc Queralbs-Núria (CAQN) Escar, 9, 5-2 17534 Queralbs (Girona) Tel.: 616 51 16 95

Club d’Esquí Granollers (GRAN) Casal de l’Esport Girona, 50 08400 Granollers (Barcelona) Tel.: 93 879 36 80

Centre Excursionista Lleida (CEL) Comerç, 25 - 25007 Lleida Tel.: 973 24 23 29 Fax: 973 23 44 97

Club Alpí Núria Masella-Cerdanya (CANMC) Av. Pirineus, 23 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 05 79 Fax: 972 88 30 41

Club d'Esquí Port del Comte (PC) Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys (Lleida) Tel.: 973 49 23 75 Reial Automòbil Club Catalunya (RACC) Diagonal, 687 08028 Barcelona Tel.: 93 495 50 00 Fax: 93 495 55 52 Unió Caravanista de Catalunya (SEUCC) Aragó, 416, 1r 3a 08013 Barcelona Tel.: 93 265 04 19 Agrupació Sant Jordi Empleats Caixa Estalvis Catalunya (SJ) Diputació, 188, baixos 08011 Barcelona Tel.: 93 453 80 27 Fax: 93 453 32 62

Club d'Esquí Nòrdic de L’Arp (CENA) Ctra de la Font, 12-14, 2n 2a 25717 Tuixent (Lleida) Tel.: 627 25 50 51 Club d'Esquí Portainé Pallars (CEPP) Avda. Flora Cadena, 6 25594 Rialp (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 12 09 Club d’Esquí Pobla de Segur (CEPS) C/ de la Font, s/n Apartat de Correus 44 25500 La Pobla de Segur (Lleida) Tel.: 699 304 030 Fax: 93 457 46 66 Club Pirinenc Andorrà (CPA) Bonaventura Riberaygua, 39, 4t 1a Andorra La Vella - AD-500 Tel.: 00 376 82 28 47

Club d’Esquí Solsona (SOL) Casal de Cultura, local 27 25280 Solsona (Lleida) Tel. / Fax: 973 48 38 75

Club Espot Esquí Club Valls d’Àneu (EEC) Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 61 56

Unió Excursionista Catalunya - Mataró (UEC-M) Nou, 29 08301 Mataró (Barcelona) Tel. / Fax: 93 796 14 30

Grup Empresa Ribagorçana (GER) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert (Lleida) Tel. / Fax: 973 69 04 72

Unió Excursionista Catalunya-Sants (UEC-S) Jocs Florals, 51 08014 Barcelona Tel.: 93 332 54 94 Fax: 93 331 10 12

Global Club Esportiu Pallars (GLOBAL) Carretera Berradé, s/n 25597 Espot (Lleida) Tels.: 973 62 40 58 i 648 01 34 33 Fax: 973 62 40 63

Unió Excursionista de Sabadell (UES) Salut, 14-16 08202 Sabadell (Barcelona) Tel.: 93 725 87 12 Fax: 93 725 05 90

Torb Esquí Club (TORB) Llobet i Vall-Llosera, 21, casa - 08032 Barcelona

Delegació occidental Associació Esportiva Pallars (AEP) Apartat de Correus 9 25560 Sort (Lleida) Tels.: 973 62 14 57 i 608 10 10 33 Club Esquí Vall de Cardós (CARDÓS) Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós (Lleida) Tel.: 973 62 30 26 Fax: 973 62 31 73

Delegació oriental Banyoles Esquí Club (BANY) Pl. Miquel Boix, L-ACB 17820 Banyoles (Girona) Bisaura Esquí Club (BEC) Mestre Quer (Pavelló Municipal) Apartat de Correus 34 08580 Sant Quirze de Besora (Barcelona) Tel.: 659 07 69 09 Club d'Esquí Bellver (BELLVER) Torre Sant Josep, s/n 25720 Bellver de Cerdanya (Lleida) Tel.: 973 51 00 16

Club d’Esquí Fontalba (FON) Sant Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser (Girona) Tel. / Fax: 972 72 90 75

Club Esportiu La Surfera Gironina (SG) Freixenet, 20, 3r 17867 Camprodon (Girona) Tels.: 608 13 34 55 i 680 50 84 78

Grup Excursionista Campdevànol (GEC) Puigmal, s/n 17530 Campdevànol (Girona) Tel.: 972 71 21 71

Club d’Esquí Torelló (TEC) Apartat de Correus 147 08570 Torelló (Barcelona) Tel.: 93 850 51 46

Club d’Esquí Internacional (CEI) Apartat de Correus 48 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 666 54 36 37

Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG) Pl. del Vi, 7 - 17004 Girona Tel.: 972 20 29 46 Fax: 972 20 50 88

Voltregà Esquí Club (VCE) Mn. Jaume Arboç i Tor, 28 (Escola d’Adults) 08512 Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona) Tel.: 93 850 79 78 Fax: 93 851 22 56

Setcases Esquí Club (CASES) Jesús, s/n 17867 Setcases (Girona) Tel.: 972 13 60 89

Club d’Esquí Girona (GNA) Pl. del Vi, 4 - 17004 Girona Tel.: 972 20 38 02 Fax: 972 21 47 26

Cerdanya Esquí Club (CCE) Puigpedrós, 7, B-2 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 636 99 05 33

Club d'Esquí Llívia (LLIVIA) Poliesportiu Fòrum C/ de l’Esport, s/n 17527 Llívia (Girona) Tels.: 972 14 61 00 i 640 01 34 33 Fax: 972 14 62 96

Club Esquí Alpí Ceretà (CEAC) Major, 50 (Àrea de Joventut Ajuntament de Puigcerdà) 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 619 56 75 55 Fax: 972 88 30 32 Club Esportiu Masella Team (CEMT) Avda. Peu de Pista, s/n 17538 Masella (Alp) Tel.: 972 14 40 00 Fax: 972 89 00 78 Centre Excursionista de Ripoll (CER) P. San Juan, 1 17500 Ripoll (Girona) Tel.: 972 70 07 59 Esquí Club Cim (CIM) C/ Ganduxer, 10, 6 2a, esc A 08021 Barcelona Tels.: 93 727 83 68 i 606 36 57 14 Club Gel Puigcerdà (GPUIG) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà (Girona) Tels.: 610 09 33 33 i 620 51 83 18 May Luengo Racing Esquí Team (MLEC) Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 14 50 00 Fax: 972 14 50 02 Manlleu Esquí Club (ECM) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu (Barcelona) Tel.: 93 851 14 06 Club Esquí Lúdic i Tècnic Cerdanya - Masella (ELIT) C/ Nord, 27 17538 Alp (Girona) Tel.: 627 59 15 46 Fax: 972 14 43 30

La Molina Club d’Esports (LMCE) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 21 41 Fax: 972 89 21 37 Esquí Club Mega Neu (MEGA) Edifici Pla del Roc, Avda. Supermolina, s/n 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 14 50 62 Freestyle Club Ski & Snow La Molina (FCSS) Av. Supermolina, 1 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 22 99 Associació Play and Train (PAT) Camí Vell d’Alp, 22 17538 Escadarcs (Girona) Tel.: 687 51 85 00

Club d’Esquí Vic (VIC) Apartat de Correus 129 08500 Vic (Barcelona) Tel.: 93 886 27 66

Delegació Val d'Aran Ainhoa Ibarra Esquí Club (AISC) De novembre a abril: Cardenau Casañes, 13, C 4 25598 Salardú (Lleida) De maig a octubre: Apartat de Correus 184 48300 Gernika (Guipúscoa) Tel.: 606 95 11 47 Aran Nòrdic Esquí Club (ANEC) Sant Martí, 19 25598 Gessa (Lleida) Tels.: 973 64 59 54 i 616 77 49 08 Associació Excursionista Montanha Aran Club (MAC) Pansaueth, 4 25598 Salardú (Lleida) Tel.: 973 64 41 86 Club Aranés d'Esports d’Iuern (CAEI) C/ Arnals, 7, baixos 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 20 57 Fax: 973 64 24 09

Club d’Esquí Puigcerdà (PEC) Major, 50 (Local entitats) 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 00 93 Fax: 972 88 30 32

Club d’Esquí Val d’Aran-Vielha (CEVA) Apartat de Correus 33 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 02 15 Fax: 973 64 28 19

Club Poliesportiu Puigcerdà (PPUIG) Apartat de Correus, 11 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 02 43 Fax: 972 88 19 79

Club Esports de Gèu Val d'Aran (CEGVA) Palai de Gèu Avda. Garona, 33 Apartat de Correus 86 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 636 35 68 89 Fax: 973 64 28 75

Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tels.: 972 89 20 23 i 685 19 04 91

Club Hockey Geu Aran (CHGA) Gausac, 48 A 25538 Vielha (Lleida) Tel.: 657 18 28 85 Fax: 973 64 30 48

Ski Club Camprodon (SCC) Ctra. de Molló, km 11’300 (Pavelló Llandrius), desp. 2 17867 Camprodon (Girona) Tel.: 972 74 08 84 Fax: 972 74 07 37

Copos Skiclub (CSC) Apartaments Elurra 25539 Betren (Lleida) Tel.: 973 64 28 25

Neu i diversiĂł A Setmana Santa la neu encara ĂŠs garantida a la vall suĂŻssa de Saas, grĂ cies a la seva altitud, perĂ˛ tenim moltes altres coses per oferir!

Hi ha molta neu per disfrutar a la Vall de Saas Â&#x2021; QLWV GÂśKRWHO D OD 9DOO GH 6DDV Â&#x2021; GLHV GH IRUIHW D 6DDV )HH Â&#x2021; GLD GH IRUIHW D =HUPDWW Â&#x2021; , PROW PpV VHQVH FRVW DGGLFLRQDO Des de â&#x201A;Ź 571.- p.p. HQ KRWHO GH DPE HVPRU]DU LQFOzV

Reserva ara: www.saas-fee.ch/snowfun 6DDV )HH 6DDVWDO 7XULVPH 6XwVVD WR#VDDV IHH FRP 7

Viatge

Saas-Fee

Saas-Fee/Saastal Tourismus Saas-Fee/Saastal Tourismus

la la perla perla dels dels Alps Alps Imponents muntanyes de quatre mil metres d’alçada, glaceres a l’abast de la mà, cel blau... Si estàs pensant en un destí únic, al cor dels Alps suïssos, SaasFee i la Vall de Saas és una elecció que hauries d’apuntar a la teva agenda ara mateix.

Descobreix l'impressionant món de la muntanya, que fascina tant a l'estiu com a l'hivern. Enmig de les muntanyes més altes dels Alps suïssos es troba Saas-Fee, en un profund i pintoresc vall. Tretze imponents muntanyes de quatre mil metres d'altura envolten el poble, com si fossin la closca d'un mol·lusc, donant-li el nom inconfusible de “perla dels Alps”. L'arribada per la Vall de Saas ja és tota una experiència. Escarpats pendents i profunds canons deixen entreveure les forces de la natura que aquí actuen. El poble per vianants de SaasFee ha conservat un autèntic caràcter rural malgrat la

infraestructura moderna. Amb els seus vells pallers i cases de fusta típics de la regió de Valais, Saas-Grund, Saas-Almagell (la llar del que un dia va ser estrella de l'esquí Pirmin Zurbriggen) i Saas-Balen (on es troba la famosa església circular barroca) han conservat el seu primitiu caràcter rural. Les quatre comunitats de Saas ofereixen un gran nombre d'activitats turístiques durant tot l'any. Tot just començada la tan esperada temporada d'hivern, aquesta arriba al final al cap de pocs mesos. Els esquís i les taules de surf de neu han de ser guardats

novament al soterrani. Però aquest no és el cas a SaasFee. Aquí, la temporada d'esquí abasta pràcticament tot l'any. Els esquiadors, aficionats al surf de neu, esquiadors de fons i senderistes no tenen de què preocupar-se. Un hivern a la Vall de Saas és un hivern de veritat. Gràcies a les seves zones d'esquí a fins 3.600 metres d'altitud i amb un total de 145 km de pistes, Saas-Fee i la Vall de Saas, al sud de Suïssa, no només estan lliures de boira, sinó que a més ofereixen neu garantida. Un lloc de neus eternes ideal per practicar l'esquí i l'snowboard. Els aficionats a aquests esports

Neus perpètues envolten el Saastal, on es poden practicar tota mena d’esports

trobaran aquí pistes adaptades a cada nivell, ja siguin principiants, amateurs o professionals. I tot això fins l'1 de maig de 2011. Només durant un curt temps, els telesquís deixen de funcionar també a Saas-Fee, per entrar de nou en funcionament poc després, el 9 de juliol, quan comença la temporada d'esquí d'estiu.

Esquí a les glaceres Vint quilòmetres de variades pistes a les glaceres esperen a l'estiu als apassionats de la neu. A les neus eternes, per sobre del poble, esquiadors i snowboarders troben sempre condicions hivernals, és per això que li treuen avantatge a tots els altres. Són els iniciadors de la moda i, per tant, els que marquen les noves tendències. El que es posa de moda en l'àmbit de l'esquí i l'snowboard, ha sorgit uns mesos abans a les glaceres de la Vall de Saas i als parcs de freestyle de Saas-Fee. El Main Park de Moreni (a 2.500 m, a l'estiu i tardor sobre la glacera) i el parc per a principiants, als afores del poble, fan que Sass-Fee sigui considerada la meca dels freestylers, i és per això que, en els dies calorosos d'estiu, aquesta zona esdevé el punt de trobada dels surfistes de neu, que es diverteixen en gran al superpipe del Snow Park Allalin.

Per a esquiadors de tota mena No cal dir que també les estrelles mundials de l'esquí vénen a Saas-Fee a polir els últims detalls per a l'hivern. Així ho van fer, per exemple, Bode Miller, Lindsey Vonn o Carlo Janka, abans de guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver, que van tenir lloc l'any passat. "Esquiar on s’entrenen els professionals", aquest és el lema de Saas-Fee. Però no només els professionals entrenen a Saas-Fee. Joves atletes, bons esquiadors, freestylers o aquells que desitgen preparar-se de manera òptima per a la seva formació com a professors d'esquí, vénen a ultimar detalls en els diversos camps d'esquí com, per exemple, Zoomcamps (www.zoomcamps.com), que ofereix un entrenament individual.

I a l’estiu també I no només sobre les pistes sinó també en general ofereix Saas-Fee diverses activitats d'estiu. Cerques noves emocions? Vols viure noves aventures? Doncs bé, a la Vall de Saas podrà trobar cinc vies ferrades amb tots els nivells de dificultat. La més espectacular d'elles condueix al Jägihorn. Pura adrenalina promet també el Abenteuerwald (bosc d'aventures) de Saas-Fee. Molt

Viatge Saas-Fee i la vall de Saas han merescut amb raó l’apel·latiu de “perla dels Alps”

Hivern, activitats a l'aire lliure i esquí Esports de neu: pistes seductores Són àmplies, estan

t'apropa als 18 quatremils de la Vall de Saas. Aquest

aplanades, estan preparades, tenen sots, són planes,

recorregut us ofereix l'oportunitat de contemplar les

escarpades, difícils, fàcils, sempre tenen neu, però,

imponents muntanyes alçant-se davant vostre i també

sobretot, les pistes d'hivern de la Vall de Saas són

en panells informatius, perquè puguis fer història con-

incomparablement belles. 145 quilòmetres que capti-

querint els cims més alts.

ven per igual a principiants i professionals. Els practi-

Caminar per la neu: una experiència natural La natu-

cants del free-ski i el surf de neu podran passar-s'ho

ralesa nevada té moltes sorpreses preparades.

d'allò més bé al Freestyle Park. Atenció a les famílies:

Canvieu la ciutat pel silenci. La Vall de Saas està sem-

els nens nascuts fins al 2002 poden viatjar gratis en el

brada de meravellosos circuits per recórrer amb

funicular en companyia d'un adult.

raquetes de neu. Els guies instrueixen en l’art de lliu-

Senderisme a l'hivern: un plaer cruixent Seixanta

rar-se i adaptar-se a la natura fins que, gairebé sense

quilòmetres s'estenen als seus peus. La neu cruix sota

adonar-se'n, passes a formar part d'ella. Tant si s’opta

les sabates, el sol il·lumina un món de vidre d'una bri-

per un recorregut curt com per un llarg, deixeu que el

llantor incomparable. Tot resplendeix, llampega,

cos i la ment gaudeixin d'aquest agradable viatge de

enlluerna, i respires regularment, avançant pas a pas.

descobriment. La naturalesa es mostra com és,

Les rutes d'hivern magníficament preparades et con-

donant-vos també l'oportunitat de ser un mateix.

dueixen a través de paisatges verges de la Vall de Saas.

Eisstock: el bo del lloc “Mälchstüehli umkehrt” o tra-

Un consell: la ruta temàtica “els 18 quatremils de la

duït al català: un tamboret per a munyir posat a l'inre-

Vall de Saas” et porta a més de 3.000 metres d'alçada,

vés. Així és com encertaria en descriure l’Eisstock una

tan a prop de les muntanyes gegants que gairebé les

persona no versada en la matèria. Aquesta pràctica

Après ski... sense pausa

podràs tocar amb la mà.

esportiva, que bé pot considerar-se una tradició histò-

Després d'un dia esplèndid de l'estiu, podeu descansar en una de les nombroses terrasses, alhora que es prepara per a una nit prometedora. Tens garantides també extraordinàries experiències gastronòmiques. L'oferta gastronòmica de Saas-Fee inclou més de 100 restaurants, on trobareu des de les més tradicionals especia-

Rutes temàtiques: coneixement “en moviment” En les

rica, consisteix a llançar una mena de petanca sobre el

rutes temàtiques aniràs coneixent molts temes inte-

gel. Encara que no es pot negar una certa semblança

ressants al llarg del camí. El recorregut Sonnenweg

amb el cúrling, pot ser que l’Eisstock sigui una mica

(camí del sol) que baixa des Hannigan fins Saas-Fee fa

practicat més localment. A més és divertit. Les pistes

honor al seu nom. Deixa't acaronar pel sol i gaudir de

de gel artificials i naturals de la Vall de Saas tenen tot

la seva agradable calidesa. La ruta temàtica Hohsaas

el necessari perquè practiqui el “Mälchstüehli”.

més alt i més lluny es pot arribar amb un guia de muntanya. La perla dels Alps es troba emplaçada a la serralada del Mischabel, i aquesta serralada té una màgica atracció. Imponents muntanyes de quatre mil metres d'altura ens sedueixen. De la mateixa manera ens atreu la "Gorge Alpine" trencada de Saas-Fee, baixant cap a Grund. Amb l'ajuda dels funiculars, els ponts penjants, les escales, els cargols de ferro i els cables d'acer, seràs conduït per un experimentat guia de la localitat a la profunda gorja de Saas-Fee. El so de les aigües i les rares i exòtiques formacions rocoses et deixaran impressions inoblidables. El punt culminant d'aquesta travessa el constitueix el vertiginós funicular i el Pendelgang (pas oscil·lant). Als que s'atreveixin, els espera una gran aventura i després la gran satisfacció d'haver-la viscut i finalitzat.

litats de Valais fins a la més espectacular cuina gourmet. I si tens ganes d'alguna cosa lleugera entre menjars, els cafès, bars i pizzeries s'encarregaran d'oferir-te un refrigeri. Deixa que et serveixin un consistent Saas Rösti, un refinat Zvierteller o una especialitat de caça o de Valais... i quan arribi la nit diràs amb ganes: Anem-nos de marxa! En els llocs de moda i en els bars i pubs podràs passar-ho d'allò més bé fins a primeres hores de la matinada.

Snowtubing: lliscament real Quan es practica l’snow-

trineu sota les estrelles és d'allò més divertit. Els crits

tubing, els pneumàtics poden patinar, és més, han de

d'emoció trenquen el silenci i li roben el seu aspecte

fer-ho. Només així “lliscar sobre la neu” es converteix

aterridor. Encara que Hitchcock també vagi assegut en

en una autèntica diversió. L’snowtubing pot ser tre-

el trineu.

mendament addictiu. Els amants d'aquesta pràctica

Escalada en gel: tipus extremadament durs La temp-

poden donar curs a la seva addicció a Saas-Grund

tació més freda des que existeix el gel. L'escalada en

(Gstein) i a la zona d'esquí Furggstalden, per sobre de

gel obre nous móns i perspectives. Per a més segure-

Saas-Almagell. S’ascendeix còmodament amb l'eleva-

tat, un guia fa la introducció de forma professional en

dor, mentre es col·loca el casc, i des d’on llançar-se

les tècniques d'aquesta pràctica. A la Vall de Saas es

amb el pneumàtic gegant farà perdre l'alè.

troben rutes de gel per a qualsevol grau de dificultat.

Gorge Alpin: un espectacle segur Pot ser que no sigui

Esquerdes a les glaceres d'un profund color blau, cas-

Un consell pràctic

el més fàcil, però sens dubte és el camí més especta-

cades gelades, tota una experiència de l'Edat de Gel.

cular des de Saas-Fee fins Saas-Grund. Un guia ajuda

Una cosa és clara: sense Suïssa, no hi ha gel. A tots

a submergir-se en l'escarpada gorja de Fee envoltat en

aquells que vulguin prendre part en aquesta experièn-

tot moment d'aigua fresca, a través de ponts penjants i

cia, els espera una empresa d'allò més dura. Què més

vies ferrades i passant al costat de salts d’aigua gela-

vols?

da. A més, els dijous Gorge Alpin es pot visitar a la nit.

Esdeveniments: un espectacle en el gel La Vall de

El més destacat de la travessa són el balanceig entre

Saas és coneguda pels seus fantàstics esdeveniments

les roques i l'impressionant pas de tirolina. Però aquí

d'hivern. Amb activitats tan variades com el campionat

ningú es cau de la corda.

mundial d'escalada en gel (Ice Climbing World-Cup), la

Trineu nocturn: a l'altura d’En Hitchcock Muntar amb

carrera de l'Allalin (Allalin-Rennen), el descens de la

trineu és un esport de moda practicat per grans i

glacera amb bicicleta (Glacier Bike-Downhill), i les cur-

petits. El descens per la muntanya és de vegades tran-

ses de trineus (Hornschlitten ) i surf de neu o el

quil, de vegades vertiginós. A la Vall de Saas hi ha pis-

Schneegaudi en Kreuzboden, el programa consisteix a

Servei de funicular gratuït. Aquest és el lema amb el que, també aquest estiu, porten als joves i adults a una alçada de 3.500 metres. L'oferta d'estiu més atractiva d'Europa ens sedueix portant-nos a 11 destinacions turístiques de somni. Qui gaudeixi de les seves vacances a Saas-Fee i a les comunitats veïnes podrà viatjar amb els funiculars i vehicles de correu de forma gratuïta. Visiteu les 11 destinacions turístiques de la Vall de Saas gratuïtament. El transport està inclòs en el preu de l'hotel. El que no es pot perdre és el Allalin amb els seus tres rècords mundials: el funicular vertical subterrani situat a major altura, el restaurant situat a major altura i el pavelló de gel més gran del món.

tes de trineu per a tota la família. Els amants dels rep-

participar, riure, passar-s'ho bé i celebrar. Uns amb

tes trobaran en els 11 quilòmetres de recorregut en

els altres o uns contra els altres, però sempre junts.

trineu des de Kreuzboden fins a Saas-Grund una diver-

Aquest és el secret de l'èxit dels esdeveniments de la

sió gairebé sense fi, i a més a la nit. Perquè muntar en

Vall de Saas.

Diversió assegurada a la vall de Saas

Més info: Saas-Fee/Saastal Turismo Obere Dorfstrasse 2 / 3906 Saas-Fee Tel. +41 27 958 18 58 to@saas-fee.com / www.saas-fee.ch

Flocs

forma’t a la neu Tots quan anem a gaudir de la neu a alguna estació d’esquí demanem el millor servei a tot el seu domini. Per aquesta raó, l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (Acem) organitza cada hivern els cursos de formació i reciclatge.

Redacció ACEM La formació no té fronteres, tant per a una persona que comença com per a una que ja té el cul pelat. Si es vol seguir sent competitiu a dia d’avui i no quedar enrere, cal una formació continuada. Els professionals de l’Acem en són conscients i per aquesta raó aquest hivern van organitzar el 18è programa de cursos de formació i reciclatge, posant a l’abast els mitjans necessaris per formar al personal de les empreses del sector, i així millorar la qualitat dels serveis turístics de muntanya.

Reserva la teva plaça Enguany, l’Acem ja ha dut a terme aquests cursos, ja que acostumen a organitzarlos uns dies abans que comenci la temporada (els darrers es van dur a terme del 15 al 19 de novembre a l’Hotel Montarto de Baqueira Beret). I ara podríeu dir que perquè us informem ara i no en el seu moment, doncs perquè quan es fan encara no tenim la revista enllestida i mai us podem informar amb suficient antelació, així que vam pensar que el millor seria posar-vos al dia ara que la temporada toca a la seva fi, perquè així el proper novembre estigueu al cas.

Els cursos de formació i reciclatge es fan al novembre i les places són limitades El format dels cursos, fets a una de les estacions d’esquí associades a l’Acem, permet tant la realització de pràctiques de les diferents matèries impartides en situacions reals, com l’intercanvi d’opinions i experiències entre persones de diferents estacions i amb responsabilitats i lloc de treball dversos a les seves estacions, igual que entre professors i alumnes.

Temàtica diversa Les places per aquests cursos són limitades (en la darrera convocatòria es van tancar les inscripcions el 31 d’octubre), i els alumnes que superin la prova i que acreditin un 100% d’assistència obtindran el diploma o certificat corresponent. Perquè us feu una idea, la temàtica d’aquests cursos gira al voltant dels següents temes: ajudant de conductor, conductor nivell I (telesquís i telecadires pinça fixa), conductor nivell II (instal·lacions monocable desembragables), primers auxilis, pister socorrista, nivell bàsic i avançat, artificier i control d’allaus, observació nivometeorològica o d’allaus i conductor de màquines trepitjaneu. Un programa que permet una millor formació dels treballadors i, en conseqüència, oferir un millor servei global a les estacions d’esquí i un fruir més segur per part dels aficionats als esports d’hivern. Més informació: Acem (93 416 01 94, www.catneu.net, info@catneu.net)

Entrevista Òscar Grau, nomenat director de l’Oficina Tècnica l’abril de l’any passat, va ser jugador professional d’handbol i la seva passió sempre han estat els esports d’hivern

Òscar Grau Director Oficina Tècnica candidatura JJ.OO. Barcelona-Pirineu 2022

“Tot el Pirineu català es beneficiarà del projecte olímpic” Toti Rosselló Photoset.es / Fotoneu

Al llarg d’aquest hivern se l’ha vist, juntament amb el seu equip, en moltes de les curses dels esports d’hivern que s’han fet a Catalunya, on han destacat els Mundials d’Snowboard de La Molina i també les Copes del Món de Telemark de Gran Pallars Espot. Però a més, els responsables de l’Oficina Tècnica han recorregut totes les comarques del Pirineu Català per tal d’escoltar molt, una virtut que no s’aplica massa avui en dia.

Amb tot el que han sentit i vist i amb les exigències que els estableixen des del COE i el CIO hauran de proposar les seus dels diferents esports. Grau té clar que s’haurà de fer una tria però que l’objectiu del projecte és el territori i que aquest projecte ha de beneficiar a tot el Pirineu i, per extensió a Catalunya.

tistes, ex-esportistes, els clubs... I també les infraestructures. De fet, quan sortim al carrer tothom ens demana on col·locarem la vila olímpica, la prova de descens, l’hoquei... El mes de juliol presentarem una primera aproximació de les possibles ubicacions de les seus.

Quines són les principals tasques de l'oficina tècnica? Després d’un any treballant el pla director ja ha estat presentat i aprovat per la Comissió Directiva de la candidatura. Quines són les properes passes ara? El Pla Director es va aprovar el 14 d’octubre i allà es van establir les pautes de d’organització de la oficina tècnica i es van marcar els objectius. Un d’ells era l’elaboració del pressupost del pla director i ara estem a fons amb preparació del projecte tècnic. El presentarem el juliol i bàsicament contempla la proposta de seus i de viles, i criteris de sostenibilitat, transport, allotjament, telecomunicacions i paralímpics. Així mateix, presentarà el que seria el concepte dels Jocs en sí i buscar el trets diferencials respecte altres candidatures que s’han presentat fins ara i respecte la competència.

Com preveu l’elaboració del projecte tècnic d’on sortiran les seus olímpiques? Primer de tot, la comissió directiva és el màxim òrgan de direcció del projecte, de fet és el que va a aprovar el pla director, el que validarà la primera proposta del projecte tècnic... Aleshores aquí si que hi ha un ventall d’institucions més representatives que hi participen, és a dir, l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat, Diputacions, els municipis del Pirineu... També hi ha una part molt important, i és que hem anat incorporant gent de l’esport, com la FCEH, que és el primer interlo-

I aquests fets diferencials, ens en pots avançar algun? Doncs... no. Ara l’equip que forma l’oficina esta treballant en posar-se en contacte i escoltar als stakeholders. Ens hem estat reunint amb grups d’interès, grups d’opinió, representants del territori, professionals amb molt de coneixement dels esports d’hivern. Per exemple, hem fet ja vàries reunions amb la FCEH i amb esportistes de diferents disciplines, justament perquè tothom pugui aportar la seva i intentar buscar el millor possible per diferenciar-nos. Barcelona s’ha caracteritzat per un tret d’innovació, i això és el que hem de plasmar. Per tant, s’està investigant la manera de trobar que sigui una innovació factible, creïble i que funcioni, és a dir, buscar el fet diferencial que decanti la balança no? Correcte, lògicament això és a nivell conceptual i són els requeriments que demana el COE i el COI, és a dir, farem una primera aproximació d’on van les competicions, els entrenaments i les infraestructures de suport. El pla director contempla 6 àrees d'actuació: esports, infraestructures, operacions, sostenibilitat, tècnica i promoció. En aquesta primera fase, quines són les més importants i per què? Hem de treballar molt en equip i sobretot ens hem de coordinar per aconseguir el mateix objectiu: guanyar. Però, si hem de prioritzar, jo diria que la part més important és l’esportiva perquè és l’essència de l’esdeveniment recolzat amb la Federació, els espor-

“De les sis àrees que conformen el Pla Director la més important és l'esportiva ja que és l'essència dels JJOO” cutor, i la UFEC com a representant del món esportiu general. També hem estat en contacte amb el món empresarial. Aquesta va ser la constitució inicial, i passats uns mesos vam valorar que era important que s’incorporés més gent de l’esport. Per això, a l’última reunió va assistir-hi Javier Nolla com a representant de l’ACEM. També s’han incorporat al projecte ex-olímpics com Jordi Ribó, quatre vegades olímpic, Sylvana Mestre, membre del Comitè Internacional Paralímpic, Leandre Negre, president de la Federació Internacional d’Hoquei, així com Joan Garrigós, com a president de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada. A un nivell laboral ha entrat a treballar amb nosaltres directament Mònica Bosch, dues vegades olímpica en esquí alpí i experta en organització d’esdeveniments esportius. Quina és la vostra relació com a oficina tècnica amb el territori? És molt intensa i ja hem visitat totes les comarques dels Pirineus. Hi ha un consell territorial format bàsicament per tots els Municipis, Consells Comarcals implicats o que tenen estació d’esquí. Són aproximadament 25 persones entre ells els alcaldes d’Alp, Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Bagà, Berga, és a dir, tot el radi d’actuació del Pirineu, fins per exemple la Vall d’Aran. Hem d’implicar a tothom i fer-los partíceps. Hi ha pressió per alguna part del territori per aconseguir ser Seu? En absolut. Tothom ho veu com una gran oportunitat

per al Pirineu. De fet, tot el territori ha vist que el projecte és més ampli i va més enllà que la decisió d’on seran les seus físicament. Des del punt de vista esportiu, què ha aportat fins ara la FCEH al treball de l'Oficina Tècnica? Primer de tot, està en els òrgans de govern i és qui coneix el territori, les estacions... per això és bàsica des del primer dia. Tan el Ramon Carreras com membres de la junta directiva estan col·laborant activament. La FCEH ens informa de les homologacions FIS actives i les que es poden fer en un futur proper, també de les reglamentacions FIS en diferents aspectes i a més nosaltres tenim els requeriments del COI. A Catalunya l'esport d'hivern de base funciona, només cal veure la quantitat de clubs i el calendari de competicions de la FCEH, no obstant a l'alt nivell encara no estem davant de tot ¿Què pot fer l'Oficina Tècnica per a esperonar la inversió en l'esport d'hivern d'elit espanyol? El primer objectiu serà promocionar l’esport a tots els nivells i farem tot el possible perquè els ciutadans practiquin esports d’hivern. Una de les nostres tasques és ajudar perquè les institucions com el Consell Català de l’Esport el Consejo Superior de Deportes vegin aquesta necessitat. La FCEH té 10.000 federats i l’objectiu és que vagin en augment. A l’elit, fins ara els resultats, hem de ser realistes, són baixos... no tenim cap medallista olímpic català. En un horitzó de 5 – 7 anys hem de millor la nostra qualitat competitiva. En tercer lloc volem fomentar les instal·lacions esportives. Hem de millorar-les. Un primer pas important és que el Consell Català de l’Esport ha donat dues subvencions a la FCEH. Una per la construcció d’un estadi d’esquí de fons i l’altra per la construcció d’un palau de gel.

Grau esquiant a la pista de Comella de La Molina on es va fer el gegant de Copa del Món d’Esquí Alpí Femení l’any 2008

Entrevista: Òscar Grau

“El llegat esportiu és el que espero que ens deixin aquests JJOO si es materialitzen: que els catalans pugin fer medalla en tots els esports”

cions de nivell que es puguin organitzar. A nivell organitzatiu estem un pas per endavant. Un dels objectius és veure calendaris i analitzar quins possibles esdeveniments d’aquí al 2013 - 2015 poden venir a Catalunya. Realment estem davant d’una ciutat amb les seves oportunitats que s’han presentat sis vegades i mai han passat el primer tall, però que també tenen unes muntanyes de qualitat, de nivell, amb tradició... Grau i Montse Coronas, cap comercial de La Molina, observant la zona de Fontcanaleta i Estadi, on el mes de gener es va dur a terme el primer slopestyle mudialista

Des d'un nivell tècnic, quines són les avantatges de la candidatura Barcelona Pirineu 2022 respecte a les de Saragossa? Quins són els punts forts dels aragonesos? Penso que tenim un equip molt potent i gent molt preparada. És un equip amb experiència olímpica d’esports d’hivern, amb un comissionat d’alcaldia amb experiència en diversos jocs olímpics. La implicació de totes les institucions penso que també és bàsic i és un punt fort. No hem d’oblidar la imatge de marca que té Barcelona i el Pirineu. Hi ha un reconeixement a nivell internacional des dels jocs olímpics que es van celebrar el 92 i de la capacitat organitzativa dels esports d’hivern com s’ha demostrat fins ara. Recordem que a Barcelona s’organitzarà el campionat del món de natació, també serà seu del campionat del món

d’handbol i de bàsquet i el passat estiu va ser seu del campionat d'Europa d’Atletisme. Per tot això penso que Barcelona és capdavantera en organització d’esdeveniments esportius de primer nivell.

“El mes de juliol presentarem una primera aproximació de les possibles ubicacions de les seus olímpiques” Pot ser una avantatge davant el COE que a Catalunya s'hagin fet ja Copes del món alpí, snowboard, telemark, discapacitats i uns Mundials d'snowboard excel·lents? Hi ha moltes variables. El nostre objectiu és fer el millor projecte possible. A més de totes les competi-

Grau va estudiar empresarials i és MBA per Esade i a més ha estat gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela

Enric Truñó va comentar que en aquest projecte és bàsic motivar el ciutadà i que sentin propers aquests JJOO, com es farà això? La percepció positiva dels ciutadans respecte aquest projecte està pujant, tal com han indicat els darrers sondejos A més, tota la fase de promoció i la campanya de motivació arribarà més endavant, a partir de l’aprovació del projecte tècnic. El 2018 les candidatures són Munic, Pyeong Chang i Annecy... què és millor per Barcelona-Pirineu, que surti una europea o la coreana? I quines ciutats es postules com a competència si passa el tall COE? Jo sempre he dit que hi ha uns acords tàcits amb el COI de rotació. Pensant amb la candidatura de Barcelona 2022, el més positiu seria que Pyeong Chang fos nominada. Jo he estudiat a fons les candidatures de Munic i Annecy, perquè la de Pyeong Chang hi ha molt poca informació, i estem parlant de candidatures de pes, potents i amb nivell esportiu. Segons el teu parer, quin seria el llegat d'aquests JJOO? D’entrada el llegat esportiu, m’agradaria tenir medallistes en totes les disciplines. A Catalunya hi ha una tradició d’esquí de més de 100 anys, i des de l’Oficina Tècnica un dels objectius que ens marquem és obrir aquest ventall a totes les disciplines. El segon llegat seria a nivell d’instal·lacions, m’agradaria tenir-ne més de totes les disciplines. Un dels reptes és també millorar el transport ferroviari i les carreteres. Quina és la teva vinculació amb els esports d’hivern? Practicant. De petit ja anava a esquiar amb els meus pares. Vaig estar una etapa de jugador professional d’handbol que ens ho tenien prohibit. Des del 95 que he estat cada cap de setmana a la Cerdanya, esquiant, amb els fills, la meva dona... Per la família i per a mi anar a la muntanya és el nostre oci. Em sento afortunat de poder combinar la feina de direcció de la Oficina Tècnica i l’esport, que ha estat i és la meva vida.

Viatge

Font-Romeu és una de les perles dels Pirineus Orientals francesos, on s’estenen les “Neiges Catalanes”

Les Neiges Catalanes descobrir descobrir els els Pirineus Pirineus Orientals Orientals Val la pena descobrir les Neiges Catalanes, doncs s’hi barregen muntanya i autenticitat. Lluny dels grans dominis esquiables tradicionals, en aquest conjunt d’estacions dels Pirineus Orientals hi trobareu esquí, alta muntanya, aventura i relax. Les Neiges Catalanes constitueixen un extensíssim domini esquiable que agrupa a 8 estacions dels Pirineus Orientals (Les Angles, Font Romeu Pyrenées 2000, Formiguères, La Quillane, Espace Cambre d’Aze, Cerdagne-Puigmal 2900, Puyvalador, PortéPuymorens) i s’ubiquen al Parc Nacional Regional dels Pirineus Catalans, que comprèn 138.000 hectàrees, i des d’on es treballa per a oferir un turisme sostenible i de qualitat. Són la barreja perfecta per a una escapada aquesta Setmana Santa: Tant si cerques tranquil.litat com ets

un gran esquiador; si vols desconnectar tot fent senderisme rodejat de grans muntanyes escoltant el silenci de boscos frondosos, o cremar adrenalina a descensos vertiginosos; tant si vols fer esquí nòrdic o simplement perdre’t entre de la neu amb unes raquetes als peus; o si et ve de gust relaxar-te en uns banys termals a l’aire lliure, disfrutar d’un bon dinar al caliu de la llar de foc, o tornar als origens tot passejant per petits pobles…. tot això ho trobaràs a les estacions dels Pirineus Orientals. Sol, en família o amb amics, tu només hauràs de triar què et ve de gust.

Personalitats pròpies Cada estació una té una personalitat pròpia molt marcada i malgrat la gran diversitat de dominis esquiables i oferta esportiva que ofereixen, totes elles tenen uns trets comuns que les fa diferents: La seva proximitat. Repartides entre el Capcir, Conflent i la Cerdanya, es troben a només tres hores des de Barcelona o dues des de Girona o Perpinyà. Són una terra propera, a cavall entre Catalunya i França que està acostumada als intercanvis i que acull al viatger amb calor. L’alta muntanya i els grans espais. Són el gran denominador comú doncs esquiar als Pirineus Orientals suposa gaudir de la natura en estat pur i de grans

Maria Jesús Torres Tourisme de Font-Romeu

espais encara verges, cims de més de 2.000 metres (Canigó, Carlit, Puigmal), boscos i valls poc explotats i espectaculars paisatges d’alta muntanya. Tots els esports d’hivern hi són possibles. Pots descobrir-les de mil maneres diferents doncs estan obertes a tothom qui cerqui muntanya, boscos extensos i neu abundant. Són uns espais privilegiats on practicar esquí alpí, esquí nòrdic, esquí de fons, esquí de muntanya, senderisme, raquetes… (Les Angles disposa de més de 42 quilòmetres de pistes per a l’esquí nòrdic, que van per paratges com el Llac i Roc d’Aude, Mont Llaret, Balcère…; o, igualment, a Formiguères, estació familiar i a la vegada d’alta muntanya, podràs esquiar a més de 2.200 rodejat pel Canigó i el masís del Carlit). Per a tots els nivells. Des de la iniciació fins a pistes pels més experts amb grans dosis de qualitat (n’és un exemple Font Romeu, pionera en el desenvolupament de l’esquí a aquestes muntanyes, i les seves infraestructures dedicades a l’ensenyament, amb el Club Piou Piou i el “Jardí de les Neus” que amb 200 hectàrees és el més gran de les estacions d’esports d’hivern; essent també una estació per als esportistes de màxim nivell). Un clima privilegiat. El bon temps i les condicions climàtiques també marquen la diferència als Pirineus

Orientals: Font-Romeu-Pyrénées 2000 és l’estació del sol, doncs té més de 3.000 hores anuals de sol-, i ja des d’antic és un clàssic del turisme de salut. L’encant d’allò tradicional. Els seus petits pobles de muntanya encara tenen el sabor d’allò tradicional i mantenen les arrels. Val la pena descobrir poblesestació com Les Angles, o petits pobles com Formiguères, on el passat hi és molt present. Termalisme, relax i salut: A la zona hi ha un conjunt de banys termals rics en aigües sulfuroses que brollen a gran temperatura i que es troben a l’aire lliure, dels quals destaquen Llo –molt a prop de Font-Romeu-, Dorres i Saint Thomas a Fontpedrosa. Gastronomia de muntanya, que conjuga tradició i modernitat, basada en la cuina ceretana i productes sostenibles (carn, caça, verdures, escudelles…). També aporta novetats d’interès en la restauració de les estacions mateixes. Les Angles n’és un exemple: a l’estació de Les Angles pots preparar la teva pròpia carn a les seves brases de manera gratuïta i gaudint de la seva escalfor; o sopar al seu restaurant d’alta cuina ubicat a la cota 2.017, al qual fins i tot us hi porten còmodament amb motoneu. Fer turisme sense cotxe: la vall del Têt, al cor del Parc Natural, de Latour de Carol fins a Vilafranca de Conflent, es pot explorar la zona al ritme del Tren Groc, un tren construit el 1903 que la travessa i que assoleix alçades de 1.593 metres. Una oferta amplíssima. I si la Setmana Santa caigués massa tard o si t’hi vols escapar a l’estiu, l’oferta d’apreski i d’estiu és amplíssima (senderisme, passejades, nordic walking, escalades, pesca, BTT, golf, tennis, hípica….). Més info: http://es.sunfrance.com www.tourisme-pyreneesorientales.com

(1) Un espai apte per a tots els nivells i tots els esports d’hivern (2) Tu esculls què vols fer (3) Conèixer les valls amb el Tren Groc és una bona opció si no tens pressa (4) Espais d’alta muntanya privilegiats

ADAP ESPORTS DHIVERN 215x280 02.indd 1

25/10/10 18:47:33

Competició

El Km llançat FIS a Grandvalira El suís Phillippe May, un dels pocs corredors del món que han superat els 250 km/h en Km Llançat, s’ha endut la prova FIS disputada a la pista Antenes de Grandvalira-Grau Roig. May, en la categoria Speed 1, va marcar el millor temps (161,94 km/h), superant el resultat que va obtenir en la inauguració oficial de la pista celebrada el dia 12 de febrer (157,07 km/h).

Al podi van acompanyar al guanyador, en segona i tercera posició, els seus companys suïssos Ismael Devenes (156,04 km/h) i Julien Kipfer (153,71 km/h). En la categoria sènior, el també suís Reto Eigenmann va fer el primer lloc amb una velocitat de 147,11 km/h i la segona posició va ser compartida, amb una marca de 145,04 km/h, per l’andorrà Àlex Antor i Gregory Meichtry, també esquiador d’origen suís. Per primera vegada al sud d’Europa, aquesta competició de velocitat extrema patrocinada per BIBM ha reunit al domini un total de 26 corredors, sis dels quals han participat en la categoria S1 d’aquesta disciplina. Els competidors, procedents de cinc països diferents (Alemanya, Andorra, França, Regne Unit i Suïssa), van

entrar en pista amb una hora de retard degut a les condicions meteorològiques que van dificultar la visibilitat a primera hora. A les 11 h van començar els entrenaments i seguidament es va iniciar la prova puntuable. Per part de l’equip andorrà van prendre part en la prova vuit homes i una única dona junior, la Gemma Oliveras, esquiadora de l’Esquí Club Pas de la Casa Grau Roig. La pista Antenes té 850 metres de llargada, una longitud de zona de frenada de 280 metres i un desnivell de 200 metres. És una de les pistes més emblemàtiques del domini i va ser perfectament condicionada per a l’ocasió. De cara a la temporada vinent, la pista preveu acollir una prova de Copa del Món de KL.

Podi prova FIS de KL Categoria S1 1.MAY, Phillippe (1970. SUI), 161,94 2.DEVENES, Ismael (1982, SUI), 156,04 3.KIPFER, Julien (1991, SUI), 153,71 Categoria SDH 1.EIGENMANN, Reto (1970, SUI), 147,11 2.ANTOR, Alex (1979, AND), 145,04

www.grandvalira.com

2.MEICHTRY, Gregory (1977, SUI), 145,04

Christof Innerhofer

Competició

Ted Ligety Jean-Baptiste Grange

Anja Paerson Didier Cuche

Maria Riesch

Mundial d’Esquí Alpí a Garmisch-Partenkirchen

El millor festival de la neu Celes Piedrabuena Atomic, Fischer, Head, Nordica, Rossignol, U.S. Ski Team & Jon Margolls 44

Aksel Lund Svindal

Eric Guay Marlies Schild

Ivica Kostelic Elisabeth Goergl

Anna Fenninger

A l’espera que finalitzi la present edició de la Copa del Món, el Campionat del Món de Garmisch (Alemanya) va saciar la fam de bon esquí alpí. Com passa sempre en uns Mundials, alguns dels grans favorits a les medalles es van despenjar abans d’hora, altres van salvar la temporada a Garmisch i uns tercers van aparèixer per sorpresa, guanyant la partida als grans favorits. 45

Aquesta és la dinàmica sempre d’uns Mundials, on pot passar de tot. Aquells esquiadors que estan dominant amb mà de ferro la Copa del Món arriben a la máxima cita de la temporada amb el dubte de si reservar-se per a la Copa del Món o donar-ho tot al Campionat del Món, amb el risc de patir una caiguda, una lesió o fins i tot de perdre el feeeling que tenien abans. També hi ha els esquiadors que fins a la disputa del Mundial no trobaven les bones sensacions, i que amb la disputa d’un Mundial són capaços de canviar el xip i donar el millor de si mateixos. Entremig d’uns i d’altres, trobem el cas

Mundial Esquí Alpí Garmisch-Partenkirchen

dels nostres corredors. No cal dir que tant Pol Carreras, com Andrea Jardí i Ferran Terra ho van donar tot. Uns tenien més aspiracions que altres, i els resultats van ser els que van ser. Sí, d’acord, sí que hi ha hagut una progressió, o s’està produint una progressió esportiva, però els temps encara estan lluny. S’ha de seguir treballant.

com a principal favorit. Però, el croat, que ja va dir que arribava cansat i que no disputaria totes les curses, es va haver de tornar cap a casa amb l’únic bronze del supergegant. Tots aquests corredors, els bons, els que no ho són tant i els que queden a una eternitat dels primers, es van trobar amb unes pistes que al principi van aixecar dures crítiques. Alguns esquiadors es queixaven que la neu dels estadis de competició estava molt dura i gelada, ja que el calendari del Mundial va començar amb les proves de velocitat. I sort d’això, perquè a mesura que avançaven els dies les altes temperatures van posar a més d’un el cor en un puny. El bon treball dels tècnics van permetre, però, disputar unes curses amb cara i ulls, la qual cosa no va impedir que alguns esquiadors que sortien dels primers aprofitessin aquesta situació i, donant-t'ho tot, es van colar en posicions capdavanteres quan ningú hi comptava –un bon exemple seria el de Kevin Esteve al descens de la combinada, va ser sisè!!!!!!– o en menor cas el d’Eric Guay en descens, que es va fer amb l’or. Tot i que també és cert que hi ha esquiadors que estan per sobre del bé i del mal. Com es pot entendre sinó que Marlies Schild retingués l’or de la primera mànega a la cursa d’eslàlom? Sortia a la segona baixada l’última, i va haver d’esquiar per una pista que estava molt malament, tot tancant amb la seva participació aquests Mundials; però l’esquiadora austríaca guanyava per fi un or que se li resistia. Una medalla que servia per a què Àustria encapçalés el rànquing del medaller per països, amb quatre medalles d’or, tres de plata i una de bronze.

Una infermeria massa plena

Sorpreses a les súper races

Jens Byggmark va sorprendre a tothom amb la plata a l’eslàlom

Zettel (a dalt) i Fill (a sota) aconseguien a Garmisch la seva segona medalla en uns Mundials

Fins a la disputa dels Campionats del Món, la infermeLes proves del supergegant van obrir els Mundials, i ja ria de la FIS ja havia vist passar per desgràcia massa donaven una idea que aquest seria un Campionat amb corredors, però és que a mesura que avançava el sorpreses. L’austríaca Elisabeth Goergl va superar a Mundial els metges i les infermeres van haver de fer les teòriques favorites i es va fer amb la medalla d’or al hores extres. Lindsey Vonn no es va recuperar del fort súper gegant. Julia Mancuso feia segona i la local cop que es va donar dies abans entrenant al cap i al Maria Riesch assolia el primer dels seus dos bronzes. final va plegar abans d’hora, Benjamín Raich i Marcel 11a a la classificació del supergegant de la Copa del Hirscher també van dir adéu abans d’hora, Carlo Janka Món, Goergl ja va ser subcampiona del món al 2008 i al només va disputar dues proves i 2010 en aquesta disciplina, i per després ja tenia cita per operartant el seu triomf al SG de Elisabeth Goergl se d’una dolença cardíaca que Garmisch és una sorpresa relatiamb dos ors i Christof estava afectant el seu rendiva. Més grans va ser la sorpresa Innerhofer, amb un or, ment… El cert, i sigui per la raó de Christof Innerhofer, que es va una plata i un bronze que sigui, és que en aquests, com fer amb un or que ningú esperava. han estat els grans noms en tots els Mundials, hi ha hagut L’esquiador italià del sud del d’aquests Mundials sorpreses. I una de majúscula ha Tirol, nascut a Bruneck al 1986, estat veure com Maria Riesch es és conegut per ser un dels homes quedava sense cap medalla d’or, que més èxit té amb les noies del es van haver de conformar amb dos bronzes. Tant ella, circ de l’esquí, però el seu cognom no figurava ni de bon com la seva amiga Lindsey Vonn havien de ser les grans tros a les travesses. 11è a la classificació del SG masdominadores en noies, i a l’hora de la veritat, per les culí de la Copa del Món, al 2009 va ser el cinquè millor raons que siguin, només han sumat tres medalles. I el esquiador en aquesta especialitat i al 2010 el 21è. mateix s’ha de dir en homes, on Ivica Kostelic, que estaInnerhofer, amb dues medalles més, ha estat un dels va dominant amb mà de ferro la Copa del Món, partia grans noms d’aquests Mundials, els quals li han servit

Ted Ligety y Bode Miller anant a competir

per assolir un gran estat de forma pel que resta de tia especial per Garmisch. Al 2007 hi va guanyar el seu temporada. Hannes Reichelt es va endur la plata i Ivica primer descens en una Copa del Món, i ara, quatre anys Kostelic el bronze. més tard, es feia amb la medalla d’or a la supercombiDos dies més tard es disputaven les supercombinades, nada masculina, per davant de Didier Cuche i de i van seguir les sorpreses. Anna Fenninger va protagoChristof Innerhofer. I en noies, Elisabeth Görgl demosnitzar la tercera, en deixar la plata a Tina Maze i el trava que havia arribat a Garmisch en un estat de forma bronze a Anja Paerson. Després del descens de la òptim. En el que portàvem de temporada només havia supercombinada, Lizz Görgl i Dominique Gisin tenien pujat al podi d’un descens de la Copa del Món en una les dues millors places, però al final Fenninger els va ocasió, a Canadà, però a Garmisch va estar fantàstica, robar la cartera. Després de quatre medalles als robant de nou la cartera a Lindsey Vonn i Maria Riesch, Campionats de la Joventut, Anna Fenninger guanyava que es van haver de conformar amb la plata i el bronze, el seu primer or en uns mundials a Garmisch. respectivament. Fenninger –que és una enamorada del motocròs i del I entremig abans que entréssim a la recta final dels wakeboard i que estudia gestió Mundials amb les proves tècnihotelera– només va ser 16a a la ques, es disputava la cursa per supercombinada dels Jocs equips, recuperada no fa massa Alemanya, Olímpics de Vancouver 2010. Qui anys. El que sí era una novetat és país organitzador, només sí va mantenir el títol de la superque es disputés en una modalitat es va endur dos bronzes, combinada va ser el noruec Aksel tant espectacular com l’eslàlom els de Maria Riesch Lund Svindal. Això sí, el noruec es paral·lel. Una bona idea per part va de posar les piles per aconsede la FIS per incloure aquesta guir la seva quarta medalla en especialitat, que tan bona acollida uns Campionats del Món, davant la inspiració té a les curses nocturnes que es fan a les ciutats, com d’Innerhofer i de Peter Fill, segon i tercer respectivaara a Munic. L’or va ser per França, la plata per Àustria ment. i el bronze per Suècia.

Segon or d’Elisabeth Görgl

Tina Maze i Ted Ligety al gegant

I arribava la prova reina per a molts: el descens. El canadenc Eric Guay va demostrar que tenia una simpa-

La recta final del Campionat del Món arribava amb el gegant i l’eslàlom. La justícia, si és que existeix, va ser

Lara Gut es va quedar a les portes de les medalles

El quadre d’honor dels mundials Medaller per països Posició País Or 1. Àustria 4 2. França 2 3. Itàlia 1 4. EUA 1 5. Eslovènia 1 6. Canadà 1 6. Noruega 1 8. Suècia 0 9. Suïssa 0 10. Alemanya 0 11. Croàcia 0

Imatge de la línia d’arribada

Plata 3 1 2 2 1 0 0 1 1 0 0

Bronze T o t a l 1 8 1 4 3 6 0 3 1 2 0 1 0 1 3 4 0 1 0 2 1 1

Medaller per especialitats Eslàlom

Gegant

Descens

Supercombinada

Supergegant

Homes

Jean-Baptiste Grange (FRA) Jens Byggmark (SWE) Manfred Moelgg (ITA)

Ted Ligety (USA) Cyprien Richard (FRA) Philipp Schoerghofer (AUT)

Eric Guay (CAN) Didier Cuche (SUI) Christof Innerhofer (ITA)

Aksel Lund Svindal (NOR) Christof Innerhofer (ITA) Peter Fill (ITA)

Christof Innerhofer (ITA) Hannes Reichelt (AUT) Ivica Kostelic (CRO)

Dones

Marlies Schild (AUT) Kathrin Zettel (AUT) Maria Pietilae-Holmner (SWE)

Tina Maze (SLO) Federica Brignone (ITA) Tessa Worley (FRA)

Elisabeth Goergl (AUT) Lindsey Vonn (USA) Maria Riesch (GER)

Anna Fenninger (AUT) Tina Maze (SLO) Anja Paerson (SWE)

Elisabeth Goergl (AUT) Julia Mancuso (USA) Maria Riesch (GER)

Mundial Esquí Alpí Garmisch-Partenkirchen

Julia Mancuso, plata a super gegant

Lindsey Vonn va arribar tocada a Garmisch. Després de la plata del descens va marxar cap a casa

Catorzè al gegant de Val d’Isère 2009, Schörghofer va millorar força a Garmisch: tercer al gegant

per fi la noia de Benjamín Raich sumava un or en les generosa amb Tina Maze a l’eslàlom. La guapa esquiagrans cites. Amb dos títols de la Copa del Món d’eslàdora eslovena, a qui molts veien com una eterna aspilom a la butxaca, Marlies és la millor eslalomista ausrant, per fi es feia amb un or, en una cursa que va ser tríaca de la història i la segona amb més victòries, per del tot dramàtica, donades les poques diferències que darrere de la suïssa Vreni Schneider. La festa austríahi havia entre les primeres classificades. Maze va queca va ser total, amb la plata de Kathrin Zettel i el brondar per davant de la jove esquiadora italiana Federica ze de la sueca Maria Pietiale-Holmner. Brignone i de la favorita Tessa Worley, però la francesa Tres anys més joves que Schild, es va haver de conformar amb el Jean-Baptiste Grange també tercer lloc. L’or de Tina no deixa tenia un deute pendent amb les de ser en certa forma una sorpreCuche i Svindal grans cites esportives. El francès, sa, no perquè no tingui suficient qualitat per aconseguir-ho, sinó van ser els únics esquiadors recuperat ja dels seus problemes que van repetir el metall físics, va demostrar que quan està perquè mai arribava tant alt. A dels passats Mundials en forma és tota una garantia Vancouver 2010 va aconseguir d’èxit. Guanyador de la Copa del dues medalles de plata. Actual Món més tècnica al 2009, i amb novena millor esquiadora en tres triomfs a la present edició de la Copa del Món, gegant, les dues últimes temporades es va endur la Grange sumava el seu primer or en un gran esdevenimedalla de bronze de la Copa del Món en aquesta espement blanc, ja que va ser bronze a Are 2007 i als Jocs cialitat i ara per fi suma ja un or en el seu currículum. Olímpics se li resisteixen. Natural de la Savoia, JeanQui no va fallar va ser Ted Ligey. L’actual líder del Baptiste Grange prenia el relleu de Jean-Noel Augert, gegant de la Copa del Món no va donar opció als seus darrer esquiador francès a guanyar un or en un rivals, per més que el francès Cyprien Richard, plata, el Campionat del Món, concretament a Val pressionés i que Philipp ‘Schörgi’ Schörghofer, bronze, Gardena/Gröden al 1970. fes el mateix. A Theodore Sharp –nom sencer de Ted Així, fent història, acabava la 41a edició dels Mundials Ligety– no el va afectar la pressió. Després de guanyar d’esquí alpí. Uns Mundials que han estat tot un èxit. El vuit proves de la Copa del Món en gegant, les travesses públic ha respost en directe i per televisió, els esquiael col·locaven com a màxim favorit, i el de Salt Lake dors han protagonitzat grans actuacions i l’organització City no va fallar, millorant la medalla de bronze de Val ha estat a l’alçada. Com deia Gian Franco Kasper, pred’Isere 2009 i donant als Estats Units l’únic or d’aquests sident de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), “he Mundials. intentat trobar alguns aspectes a criticar, però no els Marlies Schild i Grange no fallen he trobat. S’ha fet un excel·lent treball els darrers sis El Campionat del Món de Garmisch acabava amb la anys, i cada detall ha estat perfectament organitzat. Els cursa més tècnica de totes, l’eslàlom. En dones, espectadors han estat molts i han respost”, i afegia pel Marlies Schild era la gran favorita, i Ivika Kostelic hi era que feia a la preparació de les curses, “per a alguns les en homes, però al final només l’austríaca va respondre pistes estaven massa gelades, per a altres massa tal com s’esperava d’ella. Marlies demostrava el pertoves, no és possible satisfer a tots els esquiadors. Del què és l’autèntica reina de l’eslàlom. Viatjava fins a que estic molt content és que les curses s’han preparat Garmisch sent líder d’aquesta disciplina a la Copa del a consciència, del contrari no s’haurien pogut disputar Món, amb cinc victòries, però la sort mai havia estat de totes les curses”. La festa seguirà d’aquí dos anys a la seva banda en un Mundial. Però, als seus 29 anys, Schaldming, Àustria. 48

Mundial Esquí Alpí Garmisch-Partenkirchen L’actuació dels nostres

Veiem els seus resultats i evolució en uns Campionats del Món:

Tres esquiadors catalans (Pol Carreras, Ferran Terra i Andrea Jardí), més l’esquiador basc crescut sota el paraigua de la FCEH, Paul de la Cuesta, i les veteranes María José Rienda i Carolina Ruiz van ser els representants de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI). Mentre que per Pol Carreras era la seva estrena mundialista absoluta, després de tres mundials júnior, i després de ser convocat a darrera hora per la RFEDI, quan els Mundials encaraven la seva recta final, la resta d’esportistes ja havien disputat un Campionat del Món. A nivell de resultats, no podem dir que la collita dels nostres fos especialment bona. Home, sí que va haver-hi alguna petita pinzellada per mirar de ser optimistes, com l’estrena de Pol, el concurs sencer en uns mundials d’Andrea Jardí (amb el 17è lloc de la supercombinada) o les lleugeres millores de Ferran Terra i Paul de la Cuesta, però, certament, si volem ser algú en aquest esport hem de millorar i força. Veiem l’actuació dels escollits per la RFEDI un a un:

Garmisch-Partenkirchen 2011 Gegant, 37è Descens, 37è Súper gegant, no ho acaba Val d’Isere 2009 Gegant, 46è Descens, 26è Súper combinada, no ho acaba Are 2007 Gegant, no ho acaba

Andrea Jardí Després que a Val d’Isere 2009 només prengués part en el gegant, ara a Garmisch ha disputat totes les disciplines menys el descens. El seu millor resultat l’ha obtingut en la supercombinada, després de no acabar dues de les quatre curses en què ha participat. Veiem els seus resultats i evolució en uns Campionats del Món: Garmisch-Partenkirchen 2011 Eslàlom, no acaba Gegant, 32a Supercombinada, 17a Supergegant, no ho acaba Val d’Isere 2009 Gegant, 40a

Pol Carreras Estrena mundialista després de tres Mundials júnior. La RFEDI el va convocar només per disputar l’eslàlom, i ho va fer a última hora. És veritat que no complia els requisits de la RFEDI per ser en un Mundial, però sí els de la FIS, per la qual cosa es podria pensar que se li podia haver donat alguna oportunitat més. Per poder disputar l’eslàlom, Pol va haver de disputar la cursa classificatòria, en què, sense estar massa lluït, va entrar el 29 de més de 100 corredors. Una prova que també va aixecar certa polèmica, ja que sembla ser que Pol no tenia perquè fer un gran resultat per classificar-se, doncs Espanya ja tenia una plaça assegurada i ell era l’únic que feia l’eslàlom. El dia de la veritat sortia amb el dorsal 74. Un número que no l’afavoria, amb una pista que estava molt malmesa ja. En Pol va superar el primer terç del recorregut, havia deixa’t enrere el primer mur, quan va fer un cavallet que li va impedir arribar al final. Una llàstima.

Carolina Ruiz Sí, però… L’actuació de Carolina ha estat més o menys correcta, però s’esperava una mica més d’ella, sobretot en el que era el seu setè Mundial i quan en alguna cursa sortia amb un dorsal que la podia afavorir. El 19è lloc del descens ha estat el millor resultat. Va debutar en un Mundial al 1999 a Vail /Beaver Creek (EUA), i el seu millor resultat fins ara és el novè lloc del supergegant de St. Moritz (Suïssa). Veiem els seus resultats a Garmisch-Partenkirchen 2011: Gegant, 33a Súpert gegant, 26a Descens, 19a

Ferran Terra Tercers Mundials per a Ferran Terra, després d’Are 2007 i Val d’Isere 2009. El seu millor resultat va ser el 16è lloc de la supercombinada, després de no acabar el supergegant ni el gegant. Valent com sempre, en Ferran es va deixar la pell a les perilloses pistes de Garmisch, ho va donar tot. Veiem els seus resultats i evolució en uns Campionats del Món: Garmisch-Partenkirchen 2011 Gegant i supergegant, no ho acaba Súper combinada, 16è Descens, 32è Val d’Isere 2009 Gegant, 33è Descens, 28è Supercombinada, no ho acaba Are 2007 Gegant, 33è

María José Rienda Ser a Garmisch ja era un premi per ella, i després de veure quin estava sent el seu resultat en el que portàvem de la Copa del Món, tampoc li podíem demanar a la granadina gaire més. El de Garmisch era el seu setè Mundial, i, com Carolina, el seu millor resultat en un Campionat del Món és un 9è lloc. L’únic que Rienda l’ha aconseguit dues vegades: Sestriere (ITA) 1997 i Santa Caterina (ITA) 2005, en ambdós gegants. Sap greu que una gran esquiadora com ella, que tant ha fet pel nostre esport, no hagi assolit una posició millor. Veiem els seus resultats a Garmisch-Partenkirchen 2011: Gegant, 31a Súper gegant, 28a

Paul de la Cuesta Camins paral·lels als de Ferran, aquests eren els tercers Mundials per a Paul Cuesta, tot i que la seva estrena a Are va ser vist i no vist. L’esquiador basc només va disputar les proves de velocitat, i el gegant. No va acabar el supergegant, i, curiosament, va ocupar el mateix lloc que al descens i al gegant: el 37è. Si mirem el que va fer a l’anterior Mundial, podem dir que el que va guanyar el gegant ho va perdre en descens i viceversa.

BREUS La primera edició dels Mundials d’esquí alpí es va disputar el mes de febrer de 1931 a Muerren (Suïssa), només en les disciplines de descens i eslàlom, tant en homes com en dones. Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) ja havia acollit una edició dels Campionats del Món, va ser al febrer de 1978, la d’ara era la 33a edició dels mundials d’esquí alpí. A diferència de l’anterior edició dels mundials, Val d’Isere 2009 (França), a Garmisch es van disputar primer les proves tècniques i després les de velocitat. Només cinc esportistes van aconseguir penjar-se de nou una medalla en la mateixa especialitat, tal com varen fer a Val d’Isere 2009. I els dos únics que van repetir el mateix metall van ser Didier Cuche (SUI), plata al descens i Aksel Lund Svindal (NOR), or a la supercombinada masculina.

Després de Garmisch, els Campionats del Món viatjaran d’Alemanya a Àustria, concretament a Schladming, qui ja va acollir un mundial al 1982. No és el primer cop que Àustria viu un Campionat del Món d’Esquí Alpí. Abans ho havien estat Innsbruck (1932, 1936, 1964 i 1976), Bad Gastein (1958), Saalcach-Hinterglem (1991) i St.Antón (2001), fins al proper Schladming 2013. Més informació a www.schladming.at Davant unes neus tant canviants com les que es van trobar els esquiadors, el treballs dels skiman va ser més important que mai.

En un Mundial d’Esquí Alpí, com en moltes altres grans cites esportives, hi ha molt temps lliure. Uns passen l’estona com poden, i altres miren que el que fan els aporti un plus en la seva preparació, com l’equip nordamericà jugant a tennis.

Tota competició d’alt nivell ha de tenir unes mascotes que les representin, i el Campionat del Món de Garmisch no era una excepció. Aquí veim a Carlo Janka amb Go i Pa.

Pels amants de les estadístiques i els números, tot seguit els d’aquests mundials: 130.000 espectadors a totes les curses, 50.000 visitants al Championships Park, 2.195 mitjans de premsa acreditats, 1.330 voluntaris, 469 atletes, 67 nacions representades, 525 esportistes –208 dones i 317 homes–, i un 3% més d’espectadors televisius respecte a anteriors edicions.

Dels actuals líders de la Copa del Món a l’hora d’escriure aquestes línies, només Marlies Schild (AUT) en eslàlom dones i Ted Ligety (USA) en gegant homes van poder plasmar de nou la seva superioritat als mundials de Garmisch. Garmisch va acollir també la competició per nacions. Aquesta es va disputar per tercera vegada, després que es comencés a disputar a Bormio (ITA) 2005, Are (Suecia) 2007, i que s’haguès de suspendre la de Val d’Isere (FRA). A Garmisch, l’or va ser per França, la plata per Àustria i el bronze per Suècia.

Va deixar a tots bocabadats amb la seva actuació. L’andorrà Kevin Esteve va aprofitar les condicions de pista i del seu dorsal per ser sisè al descens de la súper combinada. Una fita històrica.

Dos dels grans noms d’aquests Mundials han estat Christof Innerhofer (or al súper gegant, bronce al descens i plata a la súper combinada) en homes i Elisabet Goergl (or en súper gegant i descens) en dones.

Davant el baix rendiment de Bode Miller, la retirada de Lindsey Vonn, tant sols Julia Mancuso amb la plata al súper gegant i molt especialment Ted Ligety, a l’únic or, van salvar l’honor dels seus.

Al principi dels Mundials l’estat de les pistes, de la seva neu, va aixecar algunes critiques. A mesura que passaven els dies i les especialitats, va passar d’estar molt dura i perillosa a quedar molt ‘papa’, però els tècnics van fer una gran feina. Una estrella mediática ajuda a vendre, i això és el que van aprofitar a aquesta botiga amb el nord-americà Ted Ligety. No tots els esquiadors poden dir que són capaços d’omplir un aparador tant maco com aquest, amb tanta qualitat i varietat, però la medalla d’or del gegant sí. L’alimentació és un factor clau en el rendiment esportiu d’un esportista d’alta competició. Alguns equips, com el nord-americà, viatgen amb cuiners iexperts en nutrició, i tot el que menjen és per alguna raó en concret.

Última hora

Copa del Món d’esquí alpí

La temporada temporada d’Ivica d’Ivica Kostelic Kostelic La Les grans finals de Lenzerheide (Suïssa) van posar punt i final a una nova gran temporada, a una Copa del Món que en homes ha estat dominada per un afamat Ivica Kostelic, que ha vist com per fi Maria Riesch es feia amb el Globus de Vidre de la general, com la seva amiga Lindsey Vonn li cedia el tron però a la vegada es feia amb tres títols, com Didier Cuche tornava a ser el millor en descens o com Marlies Schild demostrava que quan està bé és l’esquiadora més tècnica del circuit.

Celes Piedrabuena Fischer i Head

Són aquests alguns dels grans noms d’una temporada que, com sempre, ha tingut de tot. Esquiadors als que la sort els ha girat l’esquena, ja sigui per lesions o perquè no han acabat de trobar el feeling necessari amb els esquís, esquiadors com Michael Walchhofer que s’acomiaden en teoria del frenètic ritme de la Copa del Món, i altres que segueixen dominant amb mà de ferro el timó d’una World Cup en la que els accidents han estat massa habituals.

Maria Riesch, per fi Després de ser la segona millor esquiadora al 2009 i 2010, per fi Maria Riesch s’ha fet amb el seu primer Globus de Vidre genèric, en detriment de la seva gran

Amb la seva reguaritat, Maria Riesch, sense guanyar cap disciplina, ha aconseguit el primer lloc de la General

amiga i rival, Lindsey Vonn. L’alemanya ha tingut de nou una gran actuació, ja que al títol genèric cal sumar els subcampionats de descens i súper gegant. Vonn, que no ha perdut el seu somriure en cap moment, tot i que ha patit problemes físics, no ha pogut repetir el que hagués estat el seu quart Globus de Vidre consecutiu, tot i que tampoc es pot queixar la de Vail, ja que porta quatre de seguits en descens, tres de súper gegant i dos de la combinada, a banda de que en gegant ha millorat força. La sisena millor esquiadora de la general ha estat Marlies Schild, posició que té mèrit si pensem que no disputa ni el descens ni el súper gegant. L’austríaca ha estat la gran dominadora de les proves tècniques i s’ha fet amb el seu tercer Globus de Vidre en eslàlom. La sorpresa en dones, en certa forma, l’ha protagonitzat Viktoria Redensburg. L’alemanya ha fet un gran salt en la general, de 16a a vuitena, ha millorat en descens i súper gegant i ha aconseguit el seu primer Globus de Vidre en gegant, amb només tres victòries!

tres títols, poques opciones ha donat Ivica als seus rivals. Una l’ha aprofitat el suís Didier Cuche, que, als seus 37 anys, ha estat el millor en descens i súper gegant, convertint-se en el rei de la velocitat. Torna a repetir el segon lloc de la general, i es fa amb el seu quart Globus de Vidre en descens, segon seguit, repetint la mateixa posició en gegant, novè. La mateixa constància l’ha demostrar un Ted Ligety que ha dominat el gegant. Després de quatre triomfs, el nord-americà ha tornat a repetir el Globus de Vidre de la passada campanya, el qual també va guanyar al 2008, després de pujar al més alt del podi en quatre ocasions. Ara, ens toca viure la gran travessa del desert fins el darrer cap de setmana d’octubre, quan torna a començar una nova Copa del Món, que, recordem, passa per Soldeu (Grandvalira, Andorra) a mitjans de febrer de 2012. Classificacions finals General homes

Gran Ivica Kostelic

1.Ivica Kostelic (CRO), 1.356 punts. 2.Didier Cuche

El que ha demostrat que quan està bé, quan no té dolències estranyes que li fan baixar força el seu rendiment, és un esquiador fora de sèrie és Ivica Kostelic. El croat, al seus 32 anys, s’ha fet amb el primer Globus de Vidre de la general, a la vegada que se’n duia el de la combinada i el d’eslàlom, el qual ja va assolir al 2002. A més, ha fet un gran salt en súper gegant i gegant, en una temporada en la que ha assolit set victòries. Amb

(SUI), 956 punts. 3.Carlo Janka (SUI), 793 punts.

4.Aksel Lund Svindal (NOR), 789 punts. 5.Michael Walchhofer (AUT), 727 punts. Descens homes 1.Didier Cuche (SUI), 510 punts. 2.Michael Walchhofer (AUT), 498 punts. 3.Klaus Kroell (AUT), 411 punts. 4.Silvan Zurbriggen (SUI), 305 punts. 5.Romed Baumann (AUT), 269 punts.

Última hora Ivica Kostelic s’ha fet amb la General, proclamant-se guanyador de l’Eslàlom i de la Combinada.

Eslàlom homes 1.Ivica Kostelic (CRO), 478 punts. 2.Jean-Baptiste Grange (FRA), 442 punts. 3.Andre Myhrer (SWE), 423 punts. 4.Mario Matt (AUT), 407 punts. 5.Marcel Hischer (AUT), 326 punts. Gegant homes 1.Ted Ligety (USA), 383 punts. 2.Aksel Lund Svindal (NOR), 306 punts. 3.Cyprien Richard (FRA), 303 punts. 4.Kjetil Jansrud (NOR), 240 punts. 5.Carlo Janka (SUI), 235 punts. Súper gegant homes 1.Didier Cuche (SUI), 291 punts. 2.Georg Streiterger (AUT), 227 punts. 3.Ivica Kostelic (CRO), 323 punts. 4.Michael Walchhofer (AUT), 214 punts. 5.Hannes Reichelt (AUT), 207 punts. Combinada homes 1.Ivica Kostelic (CRO), 345 punts. 2.Christof Innerhofer (ITA), 219 punts. 3.Kjetil Jansrud (NOR), 145 punts. 4.Silvan Zurbriggen (SUI), 143 punts. 5.Aksel Lund Svindal (NOR), 120 punts. General dames 1.Maria Riesch (GER), 1.728 punts. 2.Lindsey Vonn (USA), 1.725 punts. 3.Tina Maze (SLO), 1.139 punts. 4.Elisabteh Goergl (AUT), 992 punts. 5.Julia Mancuso (USA), 976 punts. Descens dames 1.Lindsey Vonn (USA), 650 punts. 2.Maria Riesch (GER), 457 punts. 3.Julia Mancuso (USA), 367 punts. 4.Elisabteh Goergl (AUT), 333 punts. 5.Anja Paerson (SWE), 295 punts. Eslàlom dames

Didier Cuche, primer en Súper Gegant i Descens, acabà segon de la General

1.Marlies Schild (AUT), 680 punts. 2.Tanja Poutiainen (FIN), 511 punts. 3.Maria Riesch (GER), 470 punts. 4.Maria Pietilae-Homner (SWE), 382 punts. 5.Veronika Zuzulova (SVK), 362 punts. Gegant dames 1.Viktoria Redensburg (GER), 435 punts. 2.Tessa Worley (FRA), 358 punts. 3.Tanja Poutiainen (FIN), 240 punts. 4.Elisabteh Goergl (AUT), 236 punts. 5.Federica Brignone (ITA), 212 punts. Súper gegant dames 1.Lindsey Vonn (USA), 560 punts. 2.Maria Riesch (GER), 389 punts. 3.Julia Mancuso (USA), 315 punts. 4.Lara Gut (SUI), 272 punts. 5.Anja Paerson (SWE), 182 punts. Combinada dames 1.Lindsey Vonn (USA), 220 punts. 2.Tina Maze (SLO), 212 punts. 3.Maria Riesch (GER), 205 punts. 4.Elisabteh Goergl (AUT), 185 punts. 5.Nicole Hosp (AUT), 112 punts.

Lindsey Vonn, malgrat ser primera al Descens, al Súper Gegant i a la Combinada, quedà segona de la General darrere de Maria Riesch

competició Esquí de fons-32ª Marxa Beret

Laura Orgué i Vicenç Vilarrubla guanyen la prova reina Els esquiadors de fons catalans, membres de l’equip de la RFEDI, Laura Orgué i Vicenç Vilarrubla, ambdós del CEFUC, es van imposar a Beret en la cursa de 42 km. Amb 1.258 inscrits i una meteorologia benigne, aquesta marxa popular va incloure també les distàncies de 10 i 21 km. La cursa popular d’esquí de fons més clàssica dels Pirineus, i que forma part del calendari de la FIS com a prova del circuit internacional de marxes populars (Popular Cross-Country Races), va ser un nou èxit de participació i organització. Amb 1.258 inscrits, la carrera que es va desenvolupar per la zona de Beret, sense baixar fins a Montgarri, va ser definida pels participants com molt divertida a l’hora que especialment exigent, ja que es portava a terme per les zones més planes de Beret, el que obligava els participants a tirar molt de braços. L’ambient era el de les ocasions especials, ja que, juntament amb els esportistes d’elit de la RFEDI i també dels grups de tecnificació de la FCEH, es podia veure famílies i amics que anaven a gaudir de la participació, alguns d’ells fins i tot disfressats. El ventall d’edats d’aquesta cursa és increïblement ampli: els més joves tenien 6 anys, mentre que el participant més gran en sumava 80. Rogué i Vilarrubla, satisfets Orgué (CEFUC) explicava que el traçat de Beret era exigent perquè en ser molt pla obligava a fer un esforç considerable amb els braços. Orgué també ha explicat que a Oslo es trobaran amb les condicions. A Beret, Orgué va entrar per meta amb un temps de 1:58:03, segona va ser Lola López (CEVA) amb 2:23:41 i Piluca Gasch (CEBellver) es va fer amb la tercera posició amb un temps de 2:23:54. En homes, Vilarrubla va manifestar a l’arribada la seva alegria per la victòria en una cursa que no sempre pot disputar, ja que moltes edicions l’han agafat competint en Copes del Món ben lluny de terres araneses. L’urgellenc va arribar a meta frec a frec amb el també membre de la RFEDI

Ioseba Rojo. El català marcava 1:38:17, mentre que el basc ho feia amb 1:38:19. El tercer al podi era Imanol Rojo, germà de Ioseba, amb 1:41:32. El volum de corredors populars als 10 i 21 km La gran majoria de participants, al voltant dels 1000, estaven inscrits a les curses mitja i curta. En la de 10 km la primera dona va ser Berta Morral (CEFUC) de l’equip espanyol amb un temps de 30.33, segona va entrar la seva companya d’equip nacional, la basca Maialen López, amb 31:21. La tercera al podi va ser l’andalusa Yaiza Barajas amb 32:36. En homes el primer en passar per meta va ser Bernat Galceran (PEC) amb 28:11, segon va ser el fondista aragonès del Mayencos Marcos Puigdefábregas amb 28:40 i l’aranès Oriol Llardén (ANEC) amb 28:50 va pujar al tercer graó del calaix. En els 21 km la més ràpida va ser Laia Aubert (CENA), que va marcar 1:07.05, segona va entrar l’aragonesa Beatriz Blanes amb 1:08:29 i la tercera al podi va ser la fondista del Vitaldent-Aran Esther Vidal amb 1:13:33. En homes, el podi va ser íntegre per a representants de la RFEDI. El primer en creuar la línia d’arribada va ser Òscar Jorba (CEFUC) amb 52:42, segon va passar l’andalús Cristian Barajas amb 53:41 i tercer es va colar el també andalús Marcos Hernández amb 54:42. Rafa Sanmartí, director de la Marxa, estava molt satisfet després de la cursa en considerar que la ingent feina feta les darreres setmanes per condicionar el traçat va valer la pena, i segons les seves paraules “s’ha demostrat que l’equip que organitza la Marxa està totalment cohesionat i que podem aspirar a que la cursa de la Val d’Aran entri en el circuit Euroloppet de la FIS”. Respecte a la participació, Sanmartí considerava que “sense ser un any de molta neu i tenint en compte l’omnipresent crisi econòmica, ha estat un gran èxit mantenir-nos per sobre els 1.200 participants que eren les xifres que s'aconseguien en La festa del fons es va obrir amb l’Sprint Salomon. Foto: FotoTur.

La marxa popular de la Marxa Beret va comptar amb la presència de 1.258 inscrits. Foto: FotoTur.

les darreres temporades”. El rècord absolut de participants va ser l'any 2002, quan es van reunir 1.727 inscrits. Imanol Rojo i Berta Morral van guanyar l’Sprint Salomon Un any més Salomon va ser present a la gran festa de l'esquí de fons amb l'emocionant Sprint, la prova més antiga dels Pirineus en aquesta especialitat. La cursa es va celebrar al Pla de Beret, sota un bon sol i èxit de convocatòria de públic i participants, amb atletes amb palmarès olímpic. Els vencedors d'aquesta vuitena edició van ser Imanol Rojo i Berta Morral. Aquesta cursa és una prova d'estil clàssic i es disputa en eliminatòries. Es realitzen sèries de quatre corredors en les quals es classifiquen els dos primers que passen a la següent ronda.

Laura Orgué va obtenir una còmode victòria al Pla de Beret. Foto: FotoTur.

www.fceh.cat

A l’esquerra, Anna Galofré (MLEC), al seu costat, Joaquim Salarich (LMCE). Foto: Toni Grases/www.photoset.es

Esquí alpí-GP Internacional Barcelona-Pirineu i Memorial Albert Pardo

Joaquim Salarich i Anna Galofré, protagonistes Primer es van disputar dos eslàloms a La Molina, que van acollir el primer Memorial Albert Pardo, i després la competició es va traslladar a Gran Pallars Espot, escenari de dos gegants. Anna Galofré del Mai Luengo Esqui Club (MLEC) va aconseguir l’or al primer eslàlom I femení de La Molina, després d’una molt bona actuació amb un crono de 2:02.77. En categoria masculina i també en eslàlom I, el jove Joaquim Salarich de La Molina Club Esports (LMCE) va adjudicar-se el primer lloc amb un temps de 1:57.15. Al dia següent, Salarich va repetir victoria i el tecer lloc va ser pel també català Juan del Campo, membre del Club Esquí Val d’Aran (C.E.V.A). En dones eslàlom II, la victòria va ser per a l’aragonesa Marta Mora (2:10.27), seguida de la francesa Laetitia Riviere (2:10.69) i la catalana Lucia Guerra amb un crono de 2:14.03 del Club Aranés d’Esports d’Hivern (C.A.E.I.).

Després l’acció es va traslladar a Gran Pallars Espot. En la prova del gegant I femení, Anna Galofré va tornar a pujar a dalt de tot del podi. Nuria Pau de La Molina Club Esports (LMCE) va quedar segona, I en categoria masculina es va adjudicar la victòria l’andorrà Arnau Puig. Joaquim Salarich I Anna Galofré també van pujar a podi en respectives categories en el darrer gegant II. Galofré va adjudicar-se l’or una vegada més, seguida d’Ona Rocamora del Club Aranés Esports d’Hivern (C.A.E.I.). Salarich, en categoria masculina va aconseguir el bronze. *El Memorial Albert Pardo es disputa en memòria al bon amic i periodista Albert Pardo. Vinculat al esports d’hivern, va treballar llarg temps a El Mundo Deportivo, i era tot un expert en els esports d’hivern.

L’snowboarder Anna Amor està tenint una gran temporada.

Snowboard

Anna Amor, campiona d'SBX a Àustria Anna Amor, integrant de la FCEH, que venia d'aconseguir dues medalles de plata en proves FIS celebrades a l'estació italiana de Gressoney la Trinité, va arrodonir el seu periple europeu amb una gran victòria en el campionat nacional d'Àustria. Si febrer va ser un gran mes per Amor, març ho seguia sent per a aquesta ceretana de 18 anys, que està progressant imparablement en el panorama del surf de neu cross. El seu gran objectiu són els Mundials Júniors, que es disputaran a finals de març a l'estació italiana de Valmalenco. Serà la seva autèntica revàlida després d'haver

competit al gener en els Mundials absoluts a La Molina. Després de la seva victòria a Kongsberg (Noruega) i les seves dues plates en proves FIS celebrades a Gressoney la Trinité, Amor va competir a Innsbruck-Kühtai. El primer dia, a la prova FIS, va acabar en cinquena posició, en una cursa guanyada per la suïssa Emilie Aubry. Ja el diumenge, en plens campionats nacionals d'Àustria, Amor va aconseguir la proesa de superar a totes les seves rivals, emportant-se el triomf, per davant les locals i de la francesa Charlene Gruffy i de l'alemanya Luca Berg.

Una victòria de mèrit "La victòria de l’Anna té molt mèrit, perquè a Innsbruck han competit corredores que són assídues de la Copa del Món, que han acudit aquí per preparar la propera prova del calendari, que es diputa a Arosa", va comentar Oscar Ruiz, tècnic de la RFEDI que, al costat del màxim responsable de SBX espanyol, Kaspar Stenz, han estat amb Amor a Àustria. "No cal dir que estem contentíssims amb l’Anna. Després del Mundial absolut de La Molina, està superant constantment i aconseguint grans resultats, als seus 19 anys. Té un gran futur per davant i ho demostra cada dia que passa".

competició Esquí de fons- Campionat de Catalunya

Nous campions catalans Tuixent la Vansa va acollir una nova edició del Campionat de Catalunya d’esquí de fons, el qual es va disputar també en la modalitat Open i en unes condicions de neu no gaire bones. Els Campionats es van disputar a la part alta de l’estació, al circuit de l’Avenc, en la modalitat de tècnica clàssica i la sortida era cronometrada cada 30 segons. Malauradament les condicions de neu no van ser les millors, en alguns trams hi havia força pedres, i les victòries van estar molt repartides. Les distàncies anaven d’entre 1 quilòmetre pels més petits als 15 pels màsters, sènios i júnior 2. www.esquidefons.org

Infantil 2 homes. 1.Jan Segalàs (ANEC). 2.Roger López (CENA). 3.Mikel Irizar (ANEC). Infantil 2 dones. 1.Pepa García (PEC). 2.Laura Pellicer (BELLVER). 3.Lydia Iglesias (ANEC). Cadet homes. 1.Julen Armendariz (CEFUC). 2.Oriol Llarden (ANEC). 3.Bernat Galcerán (PEC). Cadet dones. 1.Marta Cester (ANEC). 2.Ainhoa Armendariz (CEFUC). 3.Jana Vila (CEFUC). Júnior 1 homes. 1.Marcel Sangenís (BELLVER). 2.Joaquim Porté (ANEC).

Classificacions per categories

Júnior 1 dones. 1.Ares Higuera (ANEC).

Benjamina homes. 1.Miquel Auladell (PEC). 2.Pol Riu

Júnior 2 homes. 1.Òscar Jorba (CEFUC). 2.Pol Makuri

(CENA). 3.Joan Antich (CEVA).

(CENA).

Benjamina dones. 1.Marta Guitart (CENA). 2.Eulàlia Marsal

Júnior 2 dones. 1.Berta Morral (CEFUC).

(CENA).

Màster homes. 1.Jaume Forcada (PEC Puigcerdà). 2.Carles

Infantil i homes. 1.Gral Sellès (BELLVER). 2.Marc Vidal

Gamisans (PEC).

(ANEC). 3.Arnau Olm (BELLVER).

Màster dones. 1.Piluca Gasch (Club Esquí Bellver).

Infantil i dones. 1.Paula Martínez (CENA). 2.Mònica Doria

Sènior homes. 1.Sadurní Betriu (CEFUC). 2.Edu Puvill

(CEFUC). 3.Garazi Irizar (ANEC).

(CEFUC). 3.Albert Farràs (CENA).

Skeleton Jan Segalàs (ANEC) va obtenir la victòria en Infantil 2 Homes.

Mirambell acaba la Copa del Món 19è El pilot d’skeleton Ander Mirambell ha finalitzat la Copa del Món 2010-11 en la dinovena posició de la general, la seva millor classificació històrica fins ara. Mirambell ha pogut fer realitat el seu somni d'acabar entre els vint millors en quatre de les vuit cites de la temporada disputades i, gràcies a això també ho ha fet en la classificació final. L’Ander atribueix la seva progressió esportiva a la millora física, i reconeix que la clau “ha estat el conveni amb l'equip britànic. Els seus entrenadors m'han ajudat molt, encara que em segueixo adaptant a la seva forma de treballar. Amb el que era el meu entrenador traçava unes línies i amb Mickey, l'entrenador de Gran Bretanya, treballem amb una altra filosofia de pilotatge, més arriscada, i que aporta més velocitat punta. En definitiva, m’estan ensenyant a pilotar com els millors del món. A més, viure el dia a dia amb tres pilots competitius de la Copa del Món m'aporta molt. Ara ens queda millorar la tècnica de sortida, especialment costa avall, i evolucionar en material per tenir millors resultats”. Emperò, l’Ander reconeix que no esperava millorar tant ràpid i reconeix que “ser olímpic t'aporta una seguretat i una responsabilitat. Aquest any he pogut aprendre dels millors atletes, que no deixa de ser el principal objectiu de la meva relació amb Gran Bretanya, la d'anar pas a pas i aprendre. Necessito millorar mentalment, encara que també això requereix més experiència i seguretat 56

en situacions determinades”. Finalment, Mirambell està encantat amb l’efecte Mirambell, que ha dut a més esportistes a seguir la seva traça. Ell defensa que l’skeleton és un esport que aporta molts valors, que requereix ser fort físicament i mentalment, i creu que “Espanya ha de seguir l'exemple de Gran Bretanya, un país sense pista d'skeleton que ha tret medalla a Torí 2006 i Vancouver 2010. Només cal fer les coses de manera adequada i amb progressió”.

competició Clara López (CAEI) va ser la millor en eslàlom. Foto: Foto Tur.

Salts d’esquí

Thomas Morgenstern guanya els 4 Trampolins L’austríac de l’equip Fischer Thomas Morgenstern, es va endur la 59a edició del Torneig dels 4 Trampolins, que va acabar al trampolí PaulAusserleitner-Schanze, a Àustria. Esquí alpí

5è Gran Premi CANMC Infantils II

Morgenstern, de 24 anys, aconseguia per primer cop aquest torneig, en una temporada per emmarcar, ja que també encapçala la Copa del Món de Salts. Morgi, que va debutar a la Copa del Món el 2002, deia després de guanyar el 59è Torneig dels 4 Trampolins que “gràcies a tots per fer-ho possible. Encara no m’ho crec. Tinc massa emocions, ho estic gaudint i el públic ha estat increïble”. Morgenstern s’acomiadava d’aquest torneig amb dues victòries a Oberstdorf i Innsbruck, i va ser 14è a GarmischPartenkirchen i segon a Bischofshofen. La seva regularitat l’ha dut al més alt.

La quarta prova de la 28a edició de la Lliga Catalana Infantil d’esquí alpí es va celebrar a Pas de la Casa, on es van disputar les disciplines de gegant i eslàlom en categoria Infantil II. Una vegada més l’estadi de Francesc Viladomat va ser escenari d’una prova de gegant i eslàlom en categoria masculina i femenina, on va veure com en la prova d’eslàlom femenina la corredora del CAEI, Clara López, va aconseguir el millor temps 1:14.66, seguida de Julia Casanovas del BELLV amb un temps de 1:15.83, i Mireia Martorell del CANMC tercera. Pel que fa a l’eslàlom masculí, el corredor de l’LMCE Àlex Pedret va ser el primer classificat al podi, amb un temps d’1:11.74. En segona i tercera posició es van classificar els corredors Toni Puig, de l’MLEC, amb 1:11.96 i Miquel Chercoles, de l’ LMCE, amb un temps de 1:12.36. Àlex Pedret, el millor en eslàlom i gegant En gegant, Mireia Martorell, del CANMC, amb un temps de 1:29.13 s'emportava l'or. La corredora del LLIVI Marta Jiménez amb un temps de 1:29.91 i Blanca Bargalló, del CAEI, amb 1:30.98 van fer segona i tercera posició, respectivament. El gegant homes va veure com el corredor de l’LMCE Àlex Pedret va aconseguir pujar al podi en primera posició amb un temps d’1:26.78, seguit de Walti Krattli, del CET, i Toni Puig, del MLEC. La prova va estar organitzada pel CANM Cerdanya i va comptar amb el suport de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH).

Classificació final. 1.Thomas Morgenstern (AUT): 958,8 Thomas Morgenstern ha estat el gran dominador de la temporada de salts.

punts. 2.Simon Amman (SUI): 928,4 punts. 3.Tom Hilde (NOR): 895 punts.

Hoquei gel

Esquí alpí

El Barça, subcampió de la Lliga

Port del Comte debuta com a organitzador d’una prova FIS

El FC Barcelona d’Hoquei Gel va caure davant el Jaca en una final digne (0-5). Els blaugranes centren ara els seus esforços en el proper objectiu: La Copa del Rei. El FC Barcelona va cedir el títol de campió de Lliga d’Hoquei gel al Jaca, que es va imposar en el segon partit de la final per un clar 0-5. Els blaugranes es van esforçar fins al final per forçar el desempat, però res va poder parar als aragonesos, que aprofitant els errors dels blaugranes en el segon partit de la final, van celebrar el títol de Lliga. Proper objectiu: La Copa del Rei Evidentment, la sensació del primer equip d’hoquei gel era de decepció. “Quan arribes a una final, t’agrada guanyar. Sabíem que era difícil, però la volíem lluitar. No ens ha sortit res, i per això estem decebuts”, reconeixia Ramón Barón. L’entrenador blaugrana, que va felicitar el Jaca pel títol, també va voler reflexionar sobre els errors del rival: “El Jaca ha aprofitat els nostres errors, no ha fet més que nosaltres per guanyar”.

Després de perdre la final de la lliga, a la secció d’hoquei gel de F.C. Barcelona li toca pensar en la Copa del Rei.

Port del Comte va acollir el 12 i 13 de març la primera prova FIS de la seva història. L’estació lleidatana es va esforçar al màxim per poder dur a terme aquesta prova amb l’ajuda del Clubs Port del Comte, Solsona i La Coma. La localitat es va implicar molt en aquesta tasca i la feina conjunta va resultar tot un èxit, aconseguint la participació d’esquiadors amb molt bon nivell. La I Cursa FIS Serra del Port del Comte formava part de la 28a Lliga Catalana Absoluta, Juvenil i Challenge d’esquí alpí de la FCEH. El dissabte les noies van debutar a la pista El Llop amb l’eslàlom. El podi femení el va encapçalar Inda Garín (CEJ), seguida de les catalanes Aura Mengual (LMCE) i Judith Lluent (CANMC). L’home més veloç va ser Guillem Capdevila (CET), seguit d’Àlex Batlle (CEAC) i Àlex Pons (MLEC); un podi 100% català, contant que també hi havia participació italiana. Les nevades no van impedir que diumenge es disputés un segon eslàlom, on Inda Garín es va tornar a proclamar campiona. La jove catalana Anna Díaz-Prieto (UEC-M) va fer-se amb segona plaça del podi, mentre que Aura Mengual va ser tercera. En categoria masculina Guillem Capdevila no va deixar escapar l’oportunitat de reafirmar-se i va tornar a ser el primer de la prova, seguit d’Àlex Batlle i Josep Pujol (LMCE).

competició

A dalt, Jaume Puigdengoles fent de les seves al park de Grandvalira. A sota, el podi final. Foto: Toni Grases/www.photoset.es

Freestyle-VII-Atomic Night Fever

Snowboard

Noah Albadalejo, el freeskier més complet

Isaac Vergés, 6è en HP, i Torner, 8è en SBS, a Itàlia

Bon balanç de la setena edició de l’Atomic Night Fever, que enguany només es disputava en freeski, en un nou format: big air pel matí i baranes al vespre. L’espai va ser el mateix: Grandvalira.

Després dels Campionats d'Espanya d’Snowboard de La Molina, quatre snowboarders catalans van participar amb èxit en proves de la Copa del Món disputades a l'estació italiana de Bardonecchia. Isaac Vergés, a Half Pipe, i Carles Torner, en Slopestyle, van acabar en el Top-10.

Passa la història. Considerat com a una de les millors competicions d’estil lliure de la península, aquest hivern l’ANF va viure una setena edició renovada. 41 riders van començar a competir a primera hora del matí en la modalitat de big air. De tots ells, el millor va ser Jaume Puigdengoles. Darrere d’ell, Luka Meloni i Noah Albadalejo. Els jutges no ho van tenir fàcil a l’hora de votar els millors trucs. El parc va estar en perfectes condicions i després del big air, tocava el jibbing al costat de l’aparcament de Soldeu, davant del bar Nemo, on sempre. Com pel matí, els riders tiraven tres rondes a un trampolí de mortals (kicker) amb gap a butter box, amb gap a calaix de 8 en baixada. El nombròs públic present va gaudir a cada moment de l’espectacle, malgrat els –17ºC que feia. Al final, Noah Albadalejo va endur-se la victòria final, després de ser el millor sota la llum de la lluna. “Estic molt content amb el triomf. L’ambient ha estat molt bo i pensava que podia guanyar”, deia el jove Noah. Classificació final. 1.Noah Albadalejo, 72 punts. 2.Albert Martínez, 68,5 punts. 3.Jaume Puigdengoles, 68,1 punts. 4.Javi Vega, 65,5 punts. 5.Joel Albadalejo, 63,8 punts.

En Half Pipe van competir Isaac Vergés i Oriol Fargas, mentre que a Slopestyle ho van fer Carles Manich i Carles Torner, acompanyats de Vergés. Després de proclamar-se campió d'Espanya fa uns dies a la Molina, Vergés va aconseguir un gran resultat al Half Pipe (HP), finalitzant en sisena posició, amb una ronda de 21,9. Oriol Fargas va acabar en el 16è lloc amb 16,5. El vencedor de la prova va ser l'australià Natham Johnstone (28,7), que al gener es va proclamar campió del món a La Molina. En l’Slopestyle hi van intervenir tres catalans. Carles 'Turny' Torner va finalitzar en un magnífic vuitè lloc, amb una ronda de 18,6 punts. Quatre posicions després es va classificar Vergés, dotzè (7,5), que no va tenir sort a la final. El català Carlos Manich es va quedar en el 26è (12,7) lloc, cal recordar que Manich venia de recuperar-se d'una lesió que ja li havia impedit prendre part en els Nacionals de La Molina, i que Bardonecchia era la seva primera competició després de recuperar-se. La victòria en aquesta especialitat va ser per al rus Alexey Sobolev (25,0).

Esquí alpí-7è Trofeu Vila de Llívia

Tot i les fortes nevades Masella va ser l’escenari del 7è Trofeu Vila de Llívia, prova que formava part del 19è Circuit Interclubs, durant els dies 12 i 13 de març. Organitzada conjuntament per la FCEH i l’Esquí Club Llívia, les nevades van ser-hi molt presents. Hi va haver un gran nombre d’inscrits, i la neu va ser la gran protagonista d’una prova disputada a la pista de la Davallada, tot i això res va impedir que se celebrés, com des de fa 7 anys, la prova organitzada per l’Esquí Club Llívia i la FCEH. El dissabte es va donar el tret de sortida al Trofeu amb el Gegant. Ruth Fornos (CES) es va imposar en la categoria d’Infantils I Dones, mentre que Mikel Aguirre (ELIT) ho va aconseguir en categoria masculina. Els guardonats en categoria Infantils II van ser Anna Barrachina (CIM) i Gonzalo Llarena (ELIT). En Màsters, van guanyar Gabriela Puncernau del 1962 i Cristian Casanovas, ambdós del CANMC. Marta Riba (LMCE) i Jordi Tarrats (LMCE) van proclamar-se campions en Juvenils I, mentre que Laia Castany (CIM) i Lluis Agullo (PC) ho feien en Juvenils II. En Sèniors, en noies, la guanyadora de la prova fou Clàudia Medina (CANMC), mentre que Sergi Canet (ELIT) es va fer amb la copa masculina. 60

L’eslàlom Els corredors ja havien palpat els paranys de la pista Davallada el dia anterior, i només els que millor van saber esquiar van ser guardonats. Clara Quingles (CANMC) i Jordi Mirabet (CEMT) van ser-ne els campions d’Infantils I. Clara Gusta (CANMC) i Jaume Fleta (CANMC) van alçar la copa en Infantils II, mentre que en categoria Sènior A ho van fer Núria Bou (MEGA) i Enric Pintado (PC). L’Eslàlom va contar amb la participació d’un corredor del 1948. Es tracta de Francesc Izard (CAF) un fidel seguidor de les proves, qui es va proclamar campió en la categoria Sènior B. En Juvenils I Anna Mascaró (CANMC) va guanyar en categoria femenina, mentre que Adrià Casasayas (PC) ho va fer en homes. Després va arribar el torn dels Juvenils II, on Laia Castany (CAP) i Lluis Agullo (PC) es van fer amb la copa. Els últims en córrer, com en el dia anterior, van ser els Sèniors, i la corredora del CANMC Clàudia Medina va tornar a proclamarse campiona de la prova, al mateix temps que Eduard Estevenet (CIM) ho feia en categoria masculina, en una final molt renyida.

Esquí alpí

Tres catalans a la Copa d'Europa de Formigal Pol Carreras, Ferran Terra i Xavier Salarich es van estrenar a les proves de gegant de la Copa d'Europa d’esquí alpí, celebrada a Formigal, on va guanyar l'italià Hagen Patscheider. El millor dels esquidors catalans va ser Carreras que va aconseguir la 37a plaça, per davant de Ferran Terra (39) i Xavier Salarich (41). No va ser el millor dia per a Ferran Terra, que no va poder quedar entre els 30 primers. L’esquiador català va tenir un problema a la sortida de la primera màniga, on se li van enganxar els bastons. Per la seva banda, Pol Carreras, es va adaptar bé al traçat des de la primera porta i va baixar amb un bon ritme, sense cometre errors. Xavier Salarich va acabar amb un crono de 56:43. A la segona màniga va destacar l'italià Hagen Patscheider, vuitè a la primera màniga, va ser el guanyador final.El suís Justin Murisier va ser segon i Mathieu Faivre tercer. De nou Pol Carreras va ser el millor a la segona màniga, quedant el 37è. En el moment d’escriure aquestes línies encara s’havia de disputar el súper gegant i el descens. Andrea Jardí novena a l’eslàlom Per la seva banda, Andrea Jardí es va classificar en 9a posició, en una prova que va guanyar l'austríaca Jessica Depauli. L'excel·lent actuació d'Andrea Jardí es va forjar en dues bones baixades sobre una pista on la neu estava una mica tova a causa de les fortes nevades dels últims dies al Pirineu. "Estem molt contents amb aquest resultat. Ens ha servit per millorar punts, de manera que probablement l'any que ve l’Andrea s'hagi guanyat estar a la primera sèrie –entre les 15 primeres- en els eslàloms de Copa d'Europa", va explicar Massimo Vitalini, entrenador de la RFEDI i tècnic de la catalana Andrea Jardí.

Pol Carreras va ser el millor català a la primera jornada.

competició Esquí de fons

Micro Arp pels més petits El 6 de març es va disputar la Micro l'Arp a TuixentLa Vansa. Una prova que forma part de la primera edició de la Copa Nins en esquí de fons.

Ferran Terra va aprofitar la cursa italiana per preparar-se per a la Copa d’Europa de Formigal. Foto: Pentaphoto.

Esquí alpí

Ferran Terra a Passo Brocon, Itàlia Ferran Terra i Paul de la Cuesta van viatjar a Itàlia per preparar la seva participació a Formigal. Les seves primeres proves van ser dos Gegants FIS a l'estació de Passo Brocon. Allà, el més destacat va ser el català Ferran Terra.

Posteriorment, el seu destí ha estat Selle Neva, també territori transalpí. En aquest cas es va tractar de dos Súper Gegants puntuables per a la Copa d'Europa. Dijous, Terra va finalitzar en la 30ª posició, mentre que l’esquiador basc format a La Vall D’aran va ser desqualificat. La prova la va guanyar l'austríac Bernhard Graf. Ja el divendres 12, De la Cuesta va concloure en la 42a posició i Terra no va acabar la carrera.

L'esquí de fons és més a prop de totes les edats gràcies a aquest circuit paral·lel a la Copa Catalana. Les classificacions de la prova van ser les següents. A la categoria Bacteris (0,5 Km) van aconseguir l’or Martina Sellés (CEB) i Martí Beltran (CENA). A la categoria pollets (1 km) van aconseguir la primera plaça Jana Sellés (CEB) i Bernat Sellés. Pel que fa a la categoria Benjamins (1,5 Km) Maria Sellés (CEB) i Martí Forcada (PEC) van ser els vencedors. A la categoria Infantils I (3 km) van guanyar Paula Martinez (CENA) i Gral Sellés (CEB). A la categoria Infantils II (4,5 Km) van guanyar Pepa Martinez (CENA) i Roger López (CENA).

www.fceh.cat Eduardo Puente (CAEI) va guanyar el gegant del Derby. Foto: Foto Tur.

Esquí alpí

30è Derby Ciutadans a La Molina La Molina va acollir la 30ª edició del Derby Internacional Ciutadans en la modalitat de gegant i eslàlom. Es tracta d’una cursa internacional puntuable per a la Copa del Món de Ciutadans de la Federació Internacional d’Esquí (FIS). Patinatge artístic sobre gel-Campionat de Catalunya

Bons resultats del CEGVA Puigcerdà va acollir el Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic sobre Gel. El tancament de la pista de gel de Vielha va ser un hàndicap important per als patinadors del CEGVA, que afrontaven la competició desprès de mès de tres setmanes sense poder entrenar a la pista. Tot i així, el club va obtenir uns bons resultats, amb la primera posició de Carmen Nart en Júnior 3a, a qui va acompanyar en el podi Marta Badia, que aconseguia el bronce. En categoria aleví femení, segona posició de Nòa Villacampa, que per tercer any consecutiu assoleix el subcampionat de Catalunya, acompanyada també en la tercera posició de Cleo España. Tòn Consul en Infantil, Ares Capdevila en Debutants i Tatiana Muñoz en Juvenil, tancaben els podis amb una meritòria tercera possició. La propera cita dels patinadors serà al mes d'abril, quan es celebrarà a Jaca el Campionat d'Espanya Infantil, competició mès important de la temporada.

Els participants van demostrar les seves habilitats a l’estadi de competició Roc Blanc. Com a les passades edicions, al capdavant de l’organització hi era la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI) i La Molina. A Gegant eslàlom homes, el guanyador va ser Antoni Portas de l’UEC- M (1:31.87), Eduardo Puente, del C.A.E.I. (1:32.14), i Miquel Mateu, de l’LMCE (1:32.18). En categoria femenina el podi va ser el següent: Anna Diaz, de l’UEC- M, en primera posició (1:35.75), seguida de les franceses Agathe Lumeau (1:35.88) i Elisa Gayet (1:36.70). Pel que fa al podi d’eslàmom masculí, l’aragonés Diego Apraiz, del C.P.MAYENCOS (1:08.45), va ocupar la primera posició al podi, seguit del català de l’LMCE Miquel Mateu (1:09.28) i d’Alberto Leyva, del MLEC (1:10.45). En categoria femenina, la francesa Elisa Gayet (1:14.00) va ser la primera en pujar a podi, seguida de la catalana Núria Pau, de l’LMCE (1:14.75) i l’aragonesa Marta Mora, del C.P.MAYENCOS (1:16.27). Aquest tipus de competició no hagués estat possible sense el suport dels clubs i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH).

competició Esquí de fons

Orgué (38a) i Vilarrubla (50è) als Mundials d'Esquí Nòrdic d’Oslo La tercera aparició de Laura Orgué en els Mundials es va produir amb els 30 km estil patinador. La catalana es mostrava optimista a l’espera d’intervenir en la que seria la seva millor prova, els 30 km d’estil patinador, que finalment va concloure en la 38a posició. Vicenç Vilarrubla clausurava els Mundials de Nòrdic Oslo’11 amb la 50a plaça als 50 km estil patinador. Laura Orgué, l'única catalana a Oslo, tenia totes les seves aspiracions centrades en la prova maratoniana. Es tracta d’una fondista amb experiència i l’única esquiadora de fons de la RFEDI que ha participat consecutivament en dos Jocs Olímpics (Torí 2006 i Vancouver 2010). Abans de realitzar la prova Orgué es mostrava optimista. "Encara que els meus resultats en les dues primeres curses mundialistes no són molt vistosos, la meva conclusió és que sóc optimista de cara a l'última prova dels Mundials. En els 15 km persecució, una mala sortida va determinar una cursa una mica fluixa. Vaig quedar ràpidament darrere del grup. Un cop et despenges del grup,

després és molt difícil recuperar i acabar bé. Per això vaig quedar la 45a”. Pel que fa a la segona prova, els 10 km, ja va ser millor, va arribar en 38a posició. Els 30 km estil patinador van posar fi a les proves femenines dels Mundials d’Oslo 2011. Orgué descrivia la prova com “una competició llarga, en la qual, si la sort acompanya i no et quedes clavat a la sortida, es pot realitzar un bon resultat". El millor resultat d’Orgué en competicions d'aquest estil (tant en Mundials com en Jocs Olímpics) ha estat una 27a posició, l'any passat a Vancouver 2010. Orgué explicava el bon funcionament de l’organització del Mundial i la passió que senten els noruecs per aquest esport. "Vivim en un gran ambient. S'entén perquè Noruega és una potència mundial en esquí nòrdic", explicava. Diumenge, marató masculina El torn dels homes va ser diumenge 6 de març, que es va celebrar la última prova del Mundial d’Esquí Nòrdic: els 50 km masculins estil patinador. El català Vicenç Vilarrubla, que ja havia participat en els 30 km persecució i 15 km clàssic, va finalitzar la prova en la 50a posició.

Vicenç Vilarrubla en una imatge de la Marxa Beret, prova que va guanyar. Foto: Foto Tur.

www.fceh.cat

Snowboard

Queralt Castellet, tercera al superpipie dels Winter X-Games de Tignes La rider catalana deia després de finalitzar els Winter X Games d'USA que tenia moltes ganes de competir en la competició homòloga europea, després de quedar a les portes del podi, que ho donaria tot, i el resultat ha estat una meritòria medalla de bronze. "Tinc moltes ganes de competir en els X Games d'Europa. Són just després dels Burton US Open. Si vaig a les finals em perdo un dia d'entrenament en els X Games de Tignes, però val la pena", deia Queralt Castellet (1989.06.17) just abans de competir en el Burton US Open de Vermont, on finalment la rider catalana va haver de conformar-se amb una vuitena posició. Plaça que segur que no va deixar res satisfeta aquesta inconformista surfista de neu, que sempre aspira a més.

Castellet competint al pipe del Winter Dew Tour, on va quedar segona.

Es treu l’espina Probablement per això, aquesta medalla de bronze en el superpipe de Tignes l'hagi valorat molt la rider de Sabadell, més encara quan va ser cinquena en els X Games que es van celebrar als EUA. "La veritat és que després de la posició en que em vaig quedar en els X Games tinc una gran espina clavada, que espero treure'm a Tignes". I, dit i fet, Castellet ha pujat de nou al podi. Li hauria agradat penjar-se la medalla d'or, però el somriure que dibuixava el seu rostre al podi ja donava a entendre que la tercera posició li sabia a glòria.

Del que no hi ha dubte és que de nou Queralt s'ha deixat els cantells de la seva taula en el superpipe de Tignes, ja que per aquesta jove esportista no hi ha terme mig, tal com reconeixia dies abans de saltar a la plaça. "Probablement aquesta sigui la darrera competició de la temporada, així que sortiré a donar-ho tot i fer la millor ronda que tingui". Una tàctica que la va portar a signar la seva màxima puntuació en la primera de les tres rondes que havien de realitzar totes les surfistes de neu, sumant un total de 89,33 punts, pels 91 de Hannah Teter i els 92,66 de Kelly Clark.

competició BREUS La selecció espanyola femenina de cúrling va aconseguir el seu millor resultat de la història en el Campionat d’Europa de Champery (Suïssa), després d’assolir la sisena plaça del Grup B. Les fites d’Ander Mirambell creen escola, i una de les seves alumnes més aventatjades és María Montejano. María va quedar 17a a la quarta prova de la Copa d’Europa d’skeleton disputada a Igls (Àustria). També segueixen a Ander, Aleix Alcaraz i Miguel Àngel Grau.

Anna Galofré (MLEC) va guanyar el gegant i va ser segona a l’eslàlom del Campionat de Catalunya. A la seva dreta, Ona Rocamora (CAEI) al Top CAEI. Fotos: Foto Tur.

Jaume Puigdengoles no para. Aquest

ambaixador

l’Associació

Freeskiers

Professionals, que aquesta temporada ha fitxat per la marca Wilkinson viatja arreu del món

Esquí alpí

amb la seva càmera de vídeo.

Campionats de Catalunya d’Esquí Alpí FIS a La Molina

Seguiu les seves aventures a www.popthespot.es Des de el passat 30 de novembre Ignasi Farràs ha passat a formar part de l’organigrama Elan/Dalbello a Espanya per

L’estació ceretana de La Molina va acollir els Campionats de Catalunya FIS en esquí alpí, on es van celebrar les proves d’eslàlom i gegant en categoria masculina i femenina

gestionar els corredors de l’Elan Dalbello Júnior Team. Pert cert, ja podeu visitar la seva pàgina al facebook: www.facebook.com/pages/ELAN-JR-Team/ /138503729547553. La patinadora Ainara Equisoain va aconseguir la setena plaça a la Danúbia Series de short track, disputades a Spisska Nova Ves (Eslovàquia). La navarresa a més, va aconseguir amb la seva actuació batre els rècords d’Espanya dels 500 i els 1.000 metres. El millor en homes va ser Álvaro Peña, vuité. Aquesta temporada Josep Castellet ha fitxat per la marca americana Flow Snowboarding,

El podi català femení, en la prova de gegant va ser per a la Nuria Pau (LMCE) en primera posició, seguida d’Anna Galofré (MLEC) en segon lloc i Julia Bargalló (CAEI) en tercer lloc. Julia Bargalló va quedar en tecera posició en el podi dels Cts. de Catalunya i en 7è lloc en la classificació general, en què la finlandesa Nina Halme va aconseguir el podi femení. Pel que fa referència a la categoria masculina, el podri català de dissabte 5 en gegant va ser per a Joaquim Salarich (LMCE), seguit d’Alberto Leyva (MLEC) i Antoni Portes (UEC- M), que va quedar 4rt en absoluts després de l’andorrà Artur Marti, que va quedar 3r en absolut.

tant en planxes com en fixacions. Castellet està portant la planxa Flow model Quantum i les fixacions Flow NXT-AT. Per primer cop la Copa Cegva de patinatge artístic sobre gel a Vielha va comptar amb representants del País Basc, a més dels patinadors catalans, andorrans i aragonesos. Entre els patinadors locals, van destacar Carmen Nart i Marta Badia, primera i segona a la categoría Júnior 3a. La parella de dansa sobre gel de Sara Hurtado i Adrià Díaz va acabar en segona posició en la primera

jornada

del

Bavarian Open Figure Skating 2011, que es va disputar a la ciutat alemanya de Oberstdorf.

Miquel Mateu, primer en eslàlom A les proves d’eslàlom, el podi català masculí va ser per a Miquel Mateu (LMCE) en primera posició dels Cts. de Catalunya i segon lloc en classificació absoluta, seguit d’Antoni Portas (UEC- M) i tercer en classificació absoluta. Finalment el tercer lloc en els Cts. de Catalunya va ser per a Oriol Dot (LMCE), que va quedar en 6a posició en la classificació absoluta. El podi dels guanyadors absoluts en la prova de gegant de diumenge va ser per a Diego Apraiz C.P.MAYENCOS, Miquel Mateu LMCE i Antoni Portas UEC- M. Pel que fa referència a les classificacions femenines de diumenge 6 en eslàlom, la primera posició en els Cts. de Catalunya i en la classificació absoluta va ser per a Anna Galofré (MLEC) seguida de Mariona Boix (LMCE) que també repetia classificació en absoluts i Nuria Pau del LMCE, tercera en Cts. de Catalunya i 4a en classificació absoluta. 66

Esquí alpí

Gran èxit de participació al XV Trofeu Top CAEI-FIS 250 corredors d’Espanya i de diversos països més com França, Andorra, Marroc, Itàlia i Sud-àfrica es van donar cita a Baqueira-Beret en la XV edició del Trofeu internacional TOP-CAEI FIS, única prova internacional d'esquí alpí que es disputa a l'Aran i que va ser organitzada pel CAEI i Baqueira Beret. Els dos dies es van disputar dos gegants per a homes i dones a la pista Stadium en el sector de Beret. La cursa va poder desenvolupar-se sense cap problema, en una pista que va aguantar en perfectes condicions durant tota la competició, i tot també gràcies al gran treball realitzat per la secció d’Stadium i les màquines de l'estació de Baqueira. L'organització, que va premiar els tres primers absoluts, tres ciutadans i els primers juvenils I i II homes i dones, va canviar aquest any el tradicional trofeu per una cistella de productes de la Vall d'Aran i una medalla per a tots els guanyadors, cosa que va ser molt ben acollida per tots els qui que van pujar al podi. Gran actuació d’Artur Pallàs D’entre tots els participants, cal destacar l’actuació d’Anna Galofré I Artur Pallàs. L’esquiadora del MLEC va endur-se una doble victòria al primer gegant, en juvenil I dones i en absolut dames, èxits que va repetir al dia següent. Per la seva banda, l’Artur va guanyar els dos gegants juvenil II homes. Lucía Guerra (CAEI) i Inda Garín (ARA) van guanyar en juvenils II dones, mentre que Àlex Puente (CAEI) i Miquel Mateu (LMEC) van triomfar en juvenil I homes, i Antoni Portas (UEC) es va fer amb la primera priva d’absolut homes.

www.fceh.cat

BREUS

Esquí alpí

Andrea Jardí venç en el Gegant FIS de Les Menuires

Aquesta temporada els

La jove esquiadora tarragonina va assolir un gran resultat a l'estació francesa de Les Menuires, aconseguint el triomf en un gegant i la cinquena plaça en un eslàlom amb puntuació FIS. La seva progressió, per tant, segueix endavant.

s’han mogut amunt i avall

esquiadors del CAEI amb dues furgonetes Audi Superwagen VW Transporter 4 Motion. La temàtica del disseny de les dues furgonetes fa

Andrea Jardí, de només 20 anys, ja va mostrar la seva gran qualitat al febrer, durant els Mundials de Garmisch-Partenkirchen, on va aconseguir un excel·lent 17è lloc en la súper combinada. Poques setmanes després ha estat excepcional a l'estació francesa de Les Manuires. La catalana es va adjudicar el primer lloc en el gegant, obtenint 17 punts FIS, i un cinquè lloc en l’eslàlom. En el gegant es va imposar amb un temps de 2m28s51 a la francesa Jennifer Piot per només 6/100 de segon. Cal tenir en compte, a més, que

referència i reconeix als dos esportistes del CAEI Andrea Jardí i Paul de la Cuesta. Olímpics a Vancouver’10. www.caei.es

Foto: Pentaphoto.

El pilot de cotxes barceloní Aleix Alcaraz va decidir provar l’skeleton. Després d'un primer contacte traient-se la

entre els seus rivals havia participants habituals de Copa del Món, com la també francesa Sandrine Aubert, que va ser setena. A l’eslàlom va vèncer una altra gala, Fanny Rubin amb 1m32s52, mentre Jardí emprava 1m33s50.

llicència a l'Escola de Pilots d'Innsbruck i de participar en les proves de la Copa d'Europa de Winterberg (Alemanya), Igls (Àustria) i Saint Moritz (Suïssa), Alcaraz assegurava que la seva intenció és la d’"implicar-se amb el skeleton". El patinador català Francesc Palau va acabar vint-i-novè en el Campionat del Món Júnior de patinatge sobre gel 2011 de Gangneung (Corea) després de disputar el programa curt

Snowboard

de la prova masculina.

Els mundialistes dominen el Campionat d'Espanya d'Snowboard

Mati Radaelli en surf de neu i

L'espectacle del millor surf de neu d'Espanya va tornar a La Molina, vestint l'Snowpark dels Alabaus els millors trucs peninsulars. Tot va començar amb la disputa del Half Pipe (HP) valedor per al Campionat de Catalunya, i després el d'Espanya amb la mateixa especialitat, seguit del Big Air (BA) i l’Slopestyle (SBS). Els primers campions d'Espanya, a HP, van ser Isaac Vergés i Helena García. Vergés va superar al seu germà Rubén, plata, a Oriol Fargas, bronze, i a Regino Hernández, que s'havia distingit en les semifinals, ja dominades per ambdós germans. Pel que fa a Helena García, va vèncer per davant de l'andorrana Maeve Estévez i de les espanyoles Cristina Morente i Natalia Rodríguez. Dimarts, el Big Air va coronar a Regino Hernández per davant de Nacho Pérez i David Hidalgo. En categoria femenina la gran dominadora va ser Cristina Morente, que va vèncer per davant de la croata Paola Blaskovic i d'Helena García. Dimecres, a la cada vegada més popular modalitat de Slopestyle (SBS), els triomfadors van ser dos que ja eren campions. Així, en categoria masculina va tornar a triomfar Regino Hernández, seguit de Manex Azula i d'Axel Sapera, mentre que les dones es va imposar Cristina Morente per davant d'Helena García i de Natalia Rodríguez. Aquests Campionats estan organitzats conjuntament per l'estació de La Molina, la Reial Federación Espanyola de Deportes de Invierno (RFEDI) i la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH). La competició és puntuable per la FIS, per aquest motiu també participen riders estrangers.

Scotty Jordan en freeski van ser els guanyadors del Coca Cola Air Trick. La tercera edició d’aquesta competició es va disputar a l’Isards Park de Grandvalira-Pas de la Casa. La fase final de Campionat de Catalunya Masters es va celebrar a Pas de la Casa amb les proves de gegant i eslàlom, sota l'organització del CANMC. A la pista Francesc

Freeski-Campionat de Catalunya

Viladomat es va disputar un SL i un GS el amb un total de 60

Josep Gil, campió

corredors.

El rider Josep Gil s’ha proclamat campió de Catalunya absolut de freeski, després d’imposarse amb claredat, tant a la modalitat d’slopestyle com a la de big air, a la competició que es va fer a Gran Pallars Port Ainé, amb la participació d’un total de 70 riders.

Nous campions de Catalunya d’snowboard. En categoria Infantil I es van proclamar campions la Fiona Torello (Llivia) i el Arnau Atamuz (PEC), en Infantil II el Pau Bartolo (Surfera Gironina), en Júnior la Helena Garcia (PEC) i Oriol Fargas (CEMT) i en sénior va proclamar-se campió l'Isaac Vergés.

Gil va ser l’únic esquiador que va aconseguir la victòria parcial a cada especialitat. En categoria junior el títol va ser per Norbert Artigues, mentre que en infantil es va imposar Joan Sansa. La competició era la tercera i última proba del circuit Ungravity Freeski Contest de la lliga catalana. El campionat es va disputar en les modalitats de Big Air i d’Slopestyle. Si de les suma dels dos dies de competició Josep Gil va ser el guanyador en categoria sènior, darrere seu van quedar Santi Quiroga i Oriol Moner. Per la seva banda, en júnior el millor va ser Norbert Artigues, seguit de Xavier Cucurull i Eder Escudero; mentre que en infantil el guanyador va ser Joan Sansa, per davant de Sam Solà i Ignasi Escarpenter. 67

Cinc dels corredors de l’Aran Nòrdic Esquí Club (ANEC) van ser seleccionats per la FCEH per anar a competir a la 28a famosa cursa Topolino, on es van enfrontar als millors corredors de nou països, especialment italians. El millor resultat el va obtenir Oriol Llarden. Va ser el 40 de 137 participants. Contacte: arannordic@gmail.com Cristian Botella (Team GCS-BTR) en sub-16, Carmen Hernández en femení iniciació, Cristina Salcedo (Hidden Valley) en femení avançat, Incolas Sánchez en masculí iniciació i Albert Piñols en masculí avançat, van ser els triomfadors del IV in Eleven a Boí Taüll Resort.

edh03_pubrep_audiquattrocup.qxd:ar_nuclisesquis_00.qxd 24/03/11 9:53 Página 2

Publirreportatge

L’Audi quattro cup es fa gran El circuit es consolida com “La Masia” de l’esquí alpí del país Redacció Audi quattro cup

Afirmar que l’Audi quattro cup ja és la competició d’esquí alpí aleví de referència al país és dir molt però, en aquest cas, no és exagerar. En el seu tercer any de vida, el circuit que recorre les principals estacions del Pirineu ha fet un pas endavant, reforçant la seva aposta per una canalla que, qui sap si en un futur no gaire llunyà, ens representarà en uns jocs olímpics d’hivern. Perquè l’Audi quattro cup és competició però també diversió. Són nens però també famílies. És esforç però també satisfacció. És esquí però també festa.

Amb participacions mitjanes de 350 nens i nenes per cursa i la presència de més de 1000 assistents a pista, l’Audi quattro cup ha aconseguit una identitat pròpia reconeguda pels principals actors del món de l’esquí. N’és una prova la implicacicó demostrada pels clubs i federacions de tot el país, d’Andorra i fins i tot de França, que cada cap de sermana de competició aporten joves corredors disposats a ser bons esportistes i, sobretot, bones persones. Enguany, el calendari engloba 10 proves de diversa tradició: des de clàssics com el Picarol de Neu de Masella (15 edicions), passant per d’altres trofeus il·lustres com l’Amics de Montgarri de Baqueira (14 edicions) i acabant amb d’altres més novells però amb la mateixa il·lusió, com ara el Trofeu Ger (3 edicions).

edh03_pubrep_audiquattrocup.qxd:ar_nuclisesquis_00.qxd 24/03/11 9:53 Página 3

El tret de sortida, però, es va viure a Espot el passat mes de gener amb èxit organitzatiu i de participació. Un èxit que es va mantenir amb la primera prova al Pirineu de Girona, el trofeu Pista! Pista! a La Molina que, com a atracció, es va disputar en la modalitat de combi race al mateix traçat que, només un parell de setmanes abans, havia servit per al border cross de Mundial de Snowboard. Després, una voràgine que va seguir amb les curses mítiques de Baqueira, Masella i les no menys importants de Grandvalira i Vallter 2000. El cercle es tancarà el 9 d’abril a Candanchú, en el que suposa la primera visita del circuit a l’estació degana de l’esquí espanyol i una prova de la vocació expansionista de l’Audi quattro cup, sempre sense perdre de referència els orígens, el pirineu català.

Clubs, estacions, federacions

Entrega de premis, festa de l’esquí

Tampoc es pot perdre de vista el paper fonamental que duen a terme els diferents clubs, que constitueixen la base de tot plegat. Són ells els que planegen cada cursa sobre el terreny amb la col·laboració inestimable de les estacions, que vetllen per tal que cada cursa sigui un èxit. Són també ells els que s'encarreguen de l'organització, els que aporten coneixement, els que demostren la seva experiència i el seu amor per l’esquí. De retruc, l’Audi quattro cup els serveix com a aparador per captar i fidelitzar nous corredors, futures promeses. Al mateix nivell d'importància se situa el rol de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, que dota d’oficialitat la competició i la projecta com un dels seus actius més importants.

Malgrat aquesta organització, que vol assemblar-se en tots els nivells a una Copa del Món a petita escala, cal no oblidar que la finalitat del circuit segueix sent lúdica i de promoció d’aquest esport. Per acostar-se a aquest objectiu, la competició no acaba quan l’últim corredor creua la línia de meta sinó a les festes d’entrega de premis, que se celebren després de les proves més multitudinàries als pavellons d’esports més propers a les estacions. Enmig d’un ambient de diversió per a tothom, petits i grans gaudeixen de tallers diversos, de brenar popular, de sortejos i, fins i tot, poden seguir les seves evolu-

cions gràcies als vídeos resum que es projecten de la cursa del matí. Tot això abans d’entregar els trofeus als guanyadors, unes precioses boles de vidre que simulen les que s’entreguen als campions de la Copa del Món. Una festa de l’esquí, en definitiva, que posa al nivell que mereix l’esquí de base català. El circuit afronta la seva recta final. La temporada 2011-2012 ja comença a agafar forma amb noves estacions a l’horitzó, noves sorpreses i noves il·lusions per seguir creixent. T Més info: www.audiquattrocup.es

Competició El francès Sven Lau, primer classificat al gegant masculí

Toti Rosselló Photoset.es

Copa del Món de Telemark Espot reuneix els millors del taló lliure De l’11 al 13 de febrer es va disputar a Gran Pallars Espot la Copa del Món FIS de Telemark. Tres esportistes de la FCEH van signar una molt bona actuació encapçalada per la catalana Raquel Bau, 10a a l’sprint. Per la seva banda, el madrileny que viu a la Val d’Aran i competeix per la FCEH, Tomàs Testillano, va finalitzar 16è a l’sprint i el ceutí també veí de la Val d’Aran i de la FCEH, Sergio García, va ser 26è al gegant.

Les tres curses de Gran Pallars Espot, que es van tancar amb un notable èxit d'organització, va estar dominada, com s'esperava, per francesos, suïssos, noruecs i suecs. La millor classificació entre els membres de l’equip de la FCEH la va obtenir la catalana Raquel Bau, amb la desena plaça, que tornava a la competició després de ser mare. Durant el cap de setmana es van disputar també els Campionats d'Espanya de Telemark. A la cita hi va ser una delegació de la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu 2022 per tal de conèixer els detalls de l'organització. La comitiva va estar encapçalada per Òscar Grau, gerent de l'Oficina Tècnica, que es va entrevistar amb Joan Sala, conseller delegat de la societat Gran Pallars, l'empresa que explota les estacions d'Espot i Port Ainé. Acompanyaven Grau la exolímpica Mònica Bosch i també Martí Niubó, ambdós de l'Oficina Tècnica, que van seguir en tot moment els detalls de la competició. Aquest grup va estar també acompanyat pel president de la FCEH, Ramon Carreras, que va explicar el creixement que està experimentant aquest esport a tot el món. La primera jornada, divendres, va començar amb la prova de Gegant, una de les tres modalitats del Telemark. La competició, a dues mànigues i amb un salt al mig del recorregut, es va disputar a la pista de la Pala Eixe d'Espot (l'altra pista utilitzada va ser l'Estadi), sobre un traçat de 1.310 metres. Hi va haver sorpresa en categoria femenina, ja que la suïssa Sandrine Meyer

va superar a la seva compatriota Amelie Reymond, que estava invicta aquesta campanya. El bronze va ser per la sueca Lisa Englund. En la categoria masculina, el

Els germans Sven i Philippe Lau es van repartir els primers llocs al gegant i a l’sprint francès Sven Lau va imposar la seva llei i es va refermar a la general de la Copa del Món. Era la seva sisena victòria a la Copa del món i la segona d'aquesta campanya. El podi el van completar els noruecs Harald Kvaerner i Erik Rykhus. El millor espanyol va ser l’esquidor de Ceuta establert a la Val d'Aran, Sergio García, 26è, els aragonesos Javier Martín i el joveníssim de 16 anys Rubén Subías es van classificar en les posicions 27 i 29, respectivament. El dissabte tocava modalitat d’Sprint, i el francès Philippe Lau va encadenar la seva cinquena victòria consecutiva i la setzena victòria en el circuit. Els 100 punts sumats li van permetre reafirmar-se en el liderat absolut de la Copa del Món, quan ja només resten quatre proves. Lau va superar al seu germà petit Chris i al noruec Eirik Rykhus. El millor espanyol va ser el madrileny i que viu a la Val d’Aran Tomás Testillano, 16è, que es va incorporar a la competició de dissabte. Javier Martín va ser el 28, Sergio García el 29 i Rubén Subías

En clàssic, el suec Mattias Wagenius fou primer, seguit del suís Bastien Dayer i el noruec Harald Kvaerner

va acabar el 32. En categoria femenina, doblet noruec amb Sigrid Rykhus i Katinka Knudsen. Rykdus, triple ex campiona mundial, ha tornat amb força al circuit després de provar el esquicross. La gran dominadora del circuit, la suïssa Amelie Reymond, líder de la general i de les tres especialitats, va signar el seu pitjor resultat en acabar quarta. Raquel Bau va acabar dotzena. La jornada es va tancar amb la disputa del Campionat d'Espanya d’Sprint, els títols masculí i femení del qual van ser revalidat per Testillano i Bau respectivament. En dones segona va ser Laia Surinyach, de la Federació Asturiana i tercera María José Alandi de la Aragonesa. En homes Martín va ser segon i García tercer. Diumenge, a la tercera i última jornada, es va viure l'espectacle de la modalitat de Clàssic, considerada la

prova reina: un únic descens de 1,4 km amb un salt a meitat del recorregut, un peralt per fer un gir de 360 graus i un Sprint amb tècnica de skating d'esquí de fons. El suec Mattias Wagenius, campió de la Copa del Món, es va imposar per aconseguir la seva primera victòria parcial de la temporada. El suís Bastien Dayer

La suïssa Sandrine Meyer va fer doblet en guanyar dues categories, gegant i clàssic va ser segon i el noruec Harald Kvaerner, tercer. El millor espanyol va ser Testillano, 18è. Entre les dones, domini suís amb victòria de Sandrine Meyer i plata per Amelie Reymond. Aquest triomf permet a Meyer optar

al títol parcial de l'especialitat en lluita amb Reymond (280 punts per 260). La catalana Raquel Bau va ser onzena. Després de Testillano, el millor espanyol classificat va ser Sergio García, 30, seguit de Rubén Subías, 32, i en la 33ª posició va acabar Javier Martín. En el campionat d'Espanya, la primera dona classificada va tornar a ser la catalana Raquel Bau seguida de l'aragonesa Alandi. En homes, el corredor de la federació catalana Tomàs Testillano va tornar a brillar mentre que el podi es va completar igual que el dissabte amb l'aragonès Martín i el també corredor per la Federació Catalana (FCEH) Sergio García. Van tenir especial esment en aquests campionats els júnior de 15 i 16 anys, respectivament, Iñigo Jiménez, de la Rioja, i l'aragonès Rubén Subías.

Competició Al podi de clàssic, Meyer va ser acompanyada per la seva compatriota Amelie Reymond i la noruega Sigrid Rykhus

La suïssa Sandrine Mayer a Espot només va deixar escapar l’sprint

Classificacions

Entrevista amb Joan Sala, director de Gran Pallars

Gegant femení:

L’estació del Pallars va acollir amb gran èxit organitzatiu i per segona vegada Copes del Món FIS de telemark. Al capdavant del Comité Orgaitzador hi ha Joan Sala que és el director de Gran Pallars i té una llarga experiència en la gestió d’estacions d’esquí.

1.MEYER Sandrine (SUI), 2:15.69. 2.REYMOND Amelie (SUI), 2:22.01. 3.ENGLUND Lisa (SWE), 2:24.82. 4.RYKHUS Sigrid (NOR) 2:25.35. 5.SCHUBERT Susann (GER), 2:25.88... 10.BAU Raquel (SPA), 2:48.27. Gegant masculí:

Segona edició de la Copa del Món de telemark a Espot i amb la vista ja posada en el Mundials de Telemark que organitzareu el 2013. Com ho valoreu des del comité organitzador? Per a Gran Pallars el fet d’organitzar les Copes del Món és molt positiu. Tant Espot com Port Ainé són centres d’hivern destinats tant a famílies com a la competició. Sobretot des de fa cinc anys ens hem centrat en les curses i en fem des de comarcals fins a internacionals. El nostre horitzó són ara els Mundials de Telemark del 2013.

1.LAU Sven (FRA), 2:11.38. 2.KVAERNER Harald (NOR), 2:11.76. 3.RYKHUS Eirik (NOR), 2:11.85. 4.BOUVIER Antoine (FRA), 2:12.33. 5.WAGENIUS Mattias (SWE), 2:13.55... 26.GARCIA Sergio (SPA), 2:49.96. 27.MARTIN Javier (SPA), 2:55.23... 29.SUBIAS Ruben (SPA), 3:10.23. Sprint femení: 1.RYKHUS Sigrid (NOR), 2:03.43. 2.KNUDSEN Katinka (NOR), 2:07.93. 3.MEYER Sandrine (SUI), 2:07.97. 4.REYMOND Amelie (SUI), 2:13.03. 5.SCHUBERT Susann (GER), 2:13.83...

No obstant, tot el Pirineu té també ficats els ulls en una fita encara més de futur. Efectivament, esperem que la nostra activitat d’alt nivell competitiu a Espot ajudi a la candidatura Barcelona Pirineu 2022 a la qual des de Gran Pallars donem tot el suport. La capacitat organitzativa ha quedat confirmada, de la mateixa manera que també ho va fer La Molina aquesta mateix hivern. Es evident que les estacions catalanes estem preparades per enfrontar-nos a les candidatures internacionals i per això esperem que el COE ho tingui en compte.

12.BAU Raquel (SPA), 2:34.53. Sprint masculí: 1.LAU Philippe (FRA), 1:53.80. 2.LAU Chris (FRA), 1:54.93. 3.RYKHUS Eirik (NOR), 1:55.75. 4.WAGENIUS Mattias (SWE), 1:57.30. 5.FORRER Daniel (SUI), 1:58.13... 16.TESTILLANO Tomas (SPA), 2:10.68... 28.MARTIN Javier (SPA), 2:25.24. 29.GARCIA Sergio (SPA), 2:31.38... 32.SUBIAS Ruben (SPA),

Els telemarkers que competeixen a Espot, què comenten del seu pas per Catalunya? Totes les valoracions que hem tingut tant l’any passat com aquest són molt bones. Si no n’haguessin quedat contents en la primera edició, la FIS no ens hauria tornat a donar la Copa del Món que hem fet aquest any. És més, cal tenir en compte que per a guanyar la candidatura dels Mundials del 2013, Espot va competir amb estacions de l’alçada d’Steamboat (EUA) i vam guanyar.

2:39.10. Clàssic femení: 1.MEYER Sandrine (SUI), 2:10.19. 2.REYMOND Amelie (SUI), 2:14.54. 3.RYKHUS Sigrid (NOR), 2:16.65. 4.KNUDSEN Katinka (NOR), 2:22.68. 5.SCHUBERT Susann (GER), 2:23.09... 11.BAU Raquel (SPA), 2:46.73.

Què signifiquen per a la comarca del Pallars aquestes Copes del Món i els futurs Mundials? Primer de tot les competicions internacionals situen la “marca” Pirineus en el mapa mundial de les estacions d’esquí. Això anirà molt bé si passem el tall del COE ja que serem coneguts a fora quan haguem de competir amb estacions d’arreu. Cal també comptar amb l’impacte mediàtic de l’esdeveniment que beneficia la comarca. Els accionistes de Gran Pallars són gent de la vall i si no veiessin que es positiu de cara a l’afluència de turisme no invertirien en competició.

Clàssic masculí: 1.WAGENIUS Mattias (SWE), 2:13.62. 2.DAYER Bastien (SUI), 2:17.49. 3.KVAERNER Harald (NOR), 2:17.53. 4.MUELLER Tobias (GER), 2:17.74. 5.RYKHUS Eirik (NOR), 2:18.33... 18.TESTILLANO Tomas (SPA), 2:29.36... 30.GARCIA Sergio (SPA), 2:51.05... 32.SUBIAS Ruben (SPA), 3:07.14. 33.MARTIN Javier (1980, SPA), 3:08.20.

Mundial FIS Snowboard La Molina 2011 Celes Piedrabuena Àlex Barjau, Àlex Font, Oriol Molas, Vicky Volpini-FotoNeu

La Molina 2011 Tambors de neu

Big Air

Paral·lel gegant (PGS)

Eslàlom paral·lel (PSL)

“Visca l’snowboard. Visca els esports d’hivern. Visca La Molina. Visca Barcelona i Visca Catalunya”. Amb aquestes paraules Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, donava el passat 15 de gener al Sant Jordi el tret de sortida als IX Campionats del Món d’Snowboard de La Molina. Han estat vuit dies d’alt nivell competitiu, protagonitzats pels millors surfistes del món en el primer Mundial que es disputa als Pirineus. L’estació ceretana ha passat l’examen amb una nota molt alta.

Migtub (halfpipe)

Cros (SBX)

Slopestyle (SBS)

Mundial FIS Snowboard La Molina 2011

Big Air Petja Piiroinen, primera medalla d’or El Palau Sant Jordi de Barcelona va tenir l’honor d’acollir l’acte inaugural del Campionat del Món i la primera prova dels mundials, el big air. Van començar la competició el dia 15 al matí 45 riders, tots homes, ja que aquesta disciplina no es disputa en categoria femenina. Malauradament, els nostres representants –Carles Torner, Josep Castellet i Carles Manich– no van poder ser entre els dotze finalistes que per la tarda es van jugar les medalles. Tots els finalistes van fer tres salts, dels quals es van sumar el millor dels dos primers, amb el tercer per determinar el podi. Després de les dues primeres mànegues, el francès Mathieu Crepel, tot un crack, liderava la classificació, però a la darrera volada va intentar un doble cork 1080 (un doble mortal invertit), que no va planxar bé i d’aquesta forma servia la victòria en safata al finlandès Petja Piiroinen, qui ja havia estat campió júnior d’aquesta especialitat. Cal destacar que entre els deu primers, cinc eren de Finlàndia. Classifacions Big Air 1.Petja Piiroinen (FIN), 51.7 pts. 2.Zach Stone (CAN), 48.9 pts. 3.Seppe Smits (BEL), 48.9 pts. 4.Rocco van Straten (NED), 47.4 pts. 5.Aleksi Partanen (FIN), 45.8 pts. 6.Mathieu Crepel (FRA), 41.6 pts. 7.Gian-Luca Cavigelli (SUI), 40.7 pts. 8.Marko Grilc (SLO), 40.0 pts. 9.Ville Paumola (FIN), 35.3 pts. 10.Roope Tonteri (FIN), 21.5 pts… 23.Carles Manich (SPA), 80 pts. 24.Carles Torner (SPA), 70 pts. 42.Josep Castellet (SPA), 0 pts. 45.Isaac Vergés (SPA), 0 pts. Nota: La competició de big air es va disputar a l’interior del Sant Jordi, on es va instal·lar una impressionant rampa amb el següent DNI: 31 metres (alçada), 27 metres (longitud rampa de sortida), 24 metres (longitud pla), 24 metres (longitud rampa recepció). 25 muntadors van treballar sense descans durant sis dies i es van necesitar 200 tones de neu, fabricada per l’empresa Polar Technologies Europe VV, tota una especialista en el tema. Per cert, la rampa la va aixecar la filial espanyola de l’empresa alemana Nüssli.

TALLS

ció, una prova de motos o

les entrades disponibles.

seus amics i familiars.

localitat canadenca de

El Palau Sant Jordi de nou

un espectacle com el big

Afortunadament l’organit-

Aquesta era la novena edi-

Stoneham (Quebec).

va demostrar el seu caràc-

air dels Mundials

zació va canviar l’horari

ció dels Campionats del

Aquests mundials es van

ter multidisciplinar.

d’Snowboard.

d’obertura de portes del

Món d’Snowboard. Els

disputar en cinc/sis disci-

Serveix tant per acollir una

Els aficionats van respon-

Sant Jordi, i d’aquesta

anteriors es van disputar al plines: big air, cros, mig-

fira, el míting d’un partit

dre a la crida, i per a la

forma els nostres van

2009 a Gangwon, Corea del

tub, slopestyle i paral·lel

polític, un partit de bàs-

prova de salts del Sant

poder fer les classifica-

Sud, i els propers tenen

gegant i paral·lel eslàlom.

quet, un mundial de nata-

Jordi es van vendre totes

cions amb el suport dels

lloc d’aquí dos anys a la

Com a curiositat, el big air

SBX Marcat accent anglosaxó Després del Sant Jordi, la caravana del Campionat del Món d’Snowboard viatjava fins a La Molina on es disputava l’SBX. Malauradament, cap dels nostres va passar a les finals, on sí van ser els millors especialistes: 32 homes i 16 dones. Els homes van fer quatre rondes i les dones tres. La jornada va tenir un accent anglosaxó, ja que de les sis medalles, tres van ser per nord-americans, una per a un australià i una altra per una canadenca. L’australià Pullin era qui estava més content. Acabava de guanyar el seu primer gran títol mundial. Tant ells com la resta d’esportistes van lloar la qualitat de la pista donades les condicions que hi havia, mentre Seth Wescott, doble campió olímpic, segon a La Molina, no podia ser més clar. “Començo a sentir la pressió dels joves com Alex Pullin, que corre com un boig”. La nord-americana Jabocellis també estava més que excitada amb el seu or penjant del coll, sobretot després d’una temporada que no li estava sent massa bona. Lindsey destacava que “el circuit de La Molina era molt ràpid i amb prou feines donava temps a pensar. Cal felicitar als qui ho han fet, perquè semblava imposible”. Classificacions cros Dones. 1.Lindsey Jacobellis (USA), 1.000 pts. 2.Nelly Moenne (FRA), 800 pts. 3.Dominique Maltais (CAN), 600 pts. 4.Maelle Ricker (CAN), 500 pts. 5.Eva Samkova (CZE), 450 pts. 6.Claire Chapotot (FRA), 400 pts. 7.Zoe Gillings (GBR), 360 pts. 8.Raffaella Brutto (ITA), 320 pts. 9.Emilie Aubry (SUI), 290 pts. 10.Maria Ramberger (AUT), 260 pts… 27.Anna Amor (SPA), 0 pts. Homes. 1.Alex Pullin (AUS), 1.000 pts. 2.Seth Wescott (USA), 800 pts. 3.Nate Holland (USA), 600 pts. 4.Luca Matteotti (ITA), 500 pts. 5.Pierre Vaultier (FRA), 450 pts. 6.Alberto Schiavon (ITA), 400 pts. 7.François Boivin (CAN), 360 pts. 8.Jonathan Cheever (USA), 320 pts. 9.Markus Schairer (AUT), 290 pts. 10.Paul-Henri de le Rue (FRA), 260 pts… 37.Regino Hernández (SPA), 19.40 pts. 51.Lucas Eguibar (SPA), 15.20 pts. 52.Laro Herrero (SPA), 14.90 pts. 59.Lucas Saéz (SPA), 12.80 pts. Nota: El cros es va disputar al parc de neu d’Alabaus. Les dues edicions de la Copa del Món LG Snowboard FIS que es van disputar en aquest traçat al 2009 i 2010 ja garantien l’espectacle. Salt, peralts i dubbies formaven un traçat que tenia la línia de sortida als 1.975 metres i la d’arribada als 1.840 metres amb un desninomés es disputa en

la Copa del Món. El

la Copa del Món

homes i l’slopestyle

següent hivern, 2012/2013,

d’Snowbord tornarà a La

s’estrenava en un

el millor snowboard viat-

Molina del 24 al 26 de

Campionat del Món a La

jarà fins a Sierra Nevada,

gener de 2014, amb la dis-

Molina.

que a finals de març 2013

puta del migtub, big air i

El big air torna a La Molina

tancarà la Copa del Món

paral·lel.

la temporada vinent, el 12

amb la disputa de totes les

Gerard Freixas, el tècnic

de febrer, amb la prova de

disciplines. La caravana de

de la RFDEI encarregat de

vell de 135 metres.

Mundial FIS Snowboard La Molina 2011

PGS Karl repeteix i Zavarzina s’estrena La jove russa Alena Zavarzina va demostrar un cop més que somiar és possible. Qui li anava a dir a aquesta simpàtica rider nascuda a Novosibirsk que guanyaria l’or als mundials, després de superar a les millors especialistes, quan fins ara només havia aconseguit una victòria a la Copa del Món? Alena ho va celebrar com cal. Qui també va fer festa grossa va ser Benjamin Karl. L’austríac era un dels grans favorits, i a La Molina va sumar el seu primer títol en PGS, ja que al 2009 als mundials de Corea va triomfar en PSL. Karl, actual subcampió olímpic i guanyador de la Copa del Món al 2010, declarava que s’havia divertit molt a les curses i que ser de nou campió del món era, com no, increíble. Classifacions Paral·lel gegant Dones. 1.Alena Zavarzina (RUS), 1.000 pts. 2.Claudia Riegler (AUT), 800 pts. 3.Doris Guenther (AUT), 600 pts. 4.Amelie Kober (GER), 500 pts. 5.Fraenzi Maegert (SUI), 450 pts. 6.Ekaterina Tudegesheva (RUS), 400 pts. 7.Natalie Desmares (FRA), 360 pts. 8.Selina Joerg (GER), 320 pts. 9.Corinna Boccacini (ITA), 290 pts. 10.Julia Dujmovits (AUT), 260 pts. Homes. 1.Benjamin Karl (AUT), 1.000 pts. 2.Rock Marguc (SLO), 800 pts. 3.Roland Fischnaller (ITA), 600 pts. 4.Kaspar Fluetsch (SUI), 500 pts. 5.Anton Unterkofler (AUT), 450 pts. 6.Zan Kosir (SLO), 400 pts. 7.Stanislav Detkov (RUS), 360 pts. 8.Roland Haldi (SUI), 320 pts. 9.Nevin Galmarini (SUI), 290 pts. 10.Vic Wild (USA), 260 pts. Nota: El Paral·lel gegant (PGS) i el Eslàlom Paral·lel (PSL) es van disputar a la pista del Pedró a la zona d’Alabaus, una nova ubicació, ja que les curses de la Copa del Món d’aquesta modalitat que s’havien disputat a La Molina s’havien fet a l’Estadi Comella. El pendent de la pista del Pedró és més suau per afavorir la fluïdesa del lliscament. El desnivell i la longitud són més elevats en el PGS (140 metres de desnivell i 500 metres de llargada), que en el PSL (100 i 390 metres, respectivament); mentre que la inclinació és la mateixa: 15-25º. Les portes que calia superar en el PGS han estat 28 i en el PSL el mateix nombre.

l'equip de Big Air, feia

ren a quedar entre els 30

d'aquesta experiència”.

just a 46 centèsimes de la

Si busqueu a algun surfista

balanç de la participació

primers. Ficar-se entre els

Regino Hernández va ser

32a plaça, la que donava

català o espanyol a les

dels riders de la RFEDI.

25 primers ni més ni

el millor del jove equip de

accés a les finals. Regino,

classificacions de les pro-

"Això s'ha de qualificar d'è- menys que en un mundial,

la RFEDI format per quatre

de 19 anys, reconeixia que

ves de PGS i PSL no perdeu

xit. Cal tenir en compte que com els dos Carles

homes i una dona –Anna

“ara tornaré a les proves

el temps: no n’hi ha. En

quan competim a la Copa

(Manich i Torner) és un

Amor, Lucas Eguibar, Laro

de la Copa d’Europa, que

aquest cas no és perquè no

del Món, amb 60 riders,

gran resultat. Hem après

Herrero i Lucas Sáez–. Va

s’ajusta més al nostre

tinguin el nivell, sinó per-

normalment els nois aspi-

molt i jo estic molt satisfet

ser 37è, a cinc llocs i tot

nivell”.

què a les nostres neus les

Migtub Austràlia es menja Xina El que havia de ser una festa asiàtica, amb japonesos i xineses al podi del migtub, es va convertir en una ‘party’ australiana. La competició es va disputar en un dia assolellat, amb molt de fred i la presència del maleit vent, i tant la victòria de Crawford com la de Johnstone es va forjar en el primer dels dos intents que tenia cada rider a la final del pipe. Aquesta va ser la ronda que va donar el triomf a Nathan Johnstone: fs 10 Indy, cab 7 lien, fs 9 indy, back 9 lien i huge fs air, davant la decepció de Ryo Aono. Però, el gran favorit per reeditar el títol de campió del món de 2009, any en que també es va fer amb la Copa del Món, va caure a la sortida d’un complicat tirabuixó. Nathan no podia amagar la satisfacció que sentia. “No m’esperava ser campió. Hi havia molts rivals bons i havia de fer-ho molt bé si volia aspirar a l’or”. En noies, Holly Crawford, medalla de plata als passats mundials, fa clavar una ronda estratosfèrica –lien air, bs air, fs 7 mute, cab 7, fs 5 i bs air– que li va permetre penjar-se l’or; davant la majúscula decepció de les xineses, especialment Jiayu Liu. Liu, campiona del món fa dos anys, tenia la millor puntuació de les eliminatòries, però a la final no va poder fer res davant Crawford. Classifacions Halfpipe Dones. 1.Holly Crawford (AUS), 1.000 pts. 2.Ursina Haller (SUI), 800 pts. 3.Jiayu Liu (CHN), 600 pts. 4.Rebecca Sinclair (NZL), 500 pts. 5.Zhifeng Sun (CHN), 450 pts. 6.Xuetong Cai (CHN), 400 pts. 7.Mirabelle Thovex (FRA), 360 pts. 8.Mercedes Nicoll (CAN), 320 pts. 9.Anne Sophie Pellissier (FRA), 290 pts. 10.Rana Okada (JPN), 260 pts. Homes. 1.Nathan Johnstone (AUS), 1.000 pts. 2.Iouri Podladtchikov (SUI), 800 pts. 3.Markus Mallin (FIN), 600 pts. 4.Christian Haller (SUI), 500 pts. 5.Ilkka-Eemelli Laari (FIN), 450 pts. 6.Patrick Burgener (SUI), 400 pts. 7.Mathieu Crepel (FRA), 360 pts. 8.Ryo Aono (JPN), 320 pts. 9.Taku Hiraoka (JPN), 290 pts. 10.Antti Autti (FIN), 260 pts. Nota: La modalitat de migtub dels mundials de La Molina s’ha disputat al superpipe Alabaus, el qual es va estrenar de forma oficial el passat 14 de març de 2009 amb motiu de la primera Copa del Món de l’especialitat. Aquesta instal·lació és única als Pirineus, tal com ho demostren les dades de la seva fitxa tècnica. Amb una orientació de 49ºE, té una longitud de 160 metres, proves alpines, de bota

semis, mentre que el seu

millors del món estan lluny informatives sobre aspec-

una inclinació del 17º, una amplada interior de 14

dura, en surf de neu no

germà Rubèn va ser 28è i

de nosaltres”.

tes relacionats amb la

metres i una amplada exterior de 24 metres, una alça-

tenen tirada.

el jove Oriol Fargas 40è–:

Més de 2.000 nenes i nens

seguretat a les pistes.

da de 5,20 metres i una amplada lateral de 5 metres.

Es pot dir més alt, però no

“no crec que hagi fallat. He de 40 escoles van anar a

Aquesta acció formava part

més clar. Isaac Verges, el

fet el que podia. He donat

La Molina per gaudir dels

d’una iniciativa global

surfista que més va pros-

el millor de mi, així que no

mundials i participar a les

engedada per la Federació

perar al migtub –va estar

em sento malament, però

activitats relacionades amb Internacional d’Esquí (FIS),

a punt d’entrar a les

cal tenir en compte que els la neu i assistir a sessions

la qual respon al nom

Mundial FIS Snowboard La Molina 2011

PSL Nou or per Benjamin Karl Sense cap mena de dubte, Benjamin Karl ha estat un dels noms d’aquests mundials i el rei de la bota dura, després de penjar-se l’or al PSL i al PGS. El fet de conèixer la pista després del PGS igual va jugar als eu favor, però ningú pot negar-li la capacitat d’adaptació i la categoria que té. Com en el gegant, a l’eslàlom paral·lel hi ha una primera prova per temps. Es classifiquen els més ràpids, que passen a les mànegues eliminatòries, i a partir d’aquí es competeix en enfrontaments d’un-contra-un entre els millors i els pitjors; i hi ha dos traçats marcats (vermell i blau), i cada corredor utilitza una baixada sobre cada traçat. “No ha estat tant fàcil com pugui semblar, perquè en semifinals vaig guanyar per poc al meu compatriota Andreas, i Simon em va superar en la primera de la final”, deia un exultant Benjamin Karl. Qui tampoc tenia paraules per expresar el que sentia era la campiona femenina, la noruega Enegli. “No m’ho esperava gens, ni tant sols pujar al podi, així que aquest triomf m’omple de satisfacció, sobretot perquè aquesta temporada no m’estava sent gens bona en les proves de la Copa del Món”. Classifacions Eslàlom Paral·lel Dones. 1.Hilde-Katrine Engeli (NOR), 1.000 pts. 2.Nicolien Sauerbreij (NED), 800 pts. 3.Claudia Riegler (AUT), 600 pts. 4.Heidi Neururer (AUT), 500 pts. 5.Ekaterina Tudegesheva (RUS), 450 pts. 6.Amelie Kober (GER), 400 pts. 7.Fraenzi Maegert-Kohli (SUI), 360 pts. 8.Patricia Kummer (SUI), 320 pts. 9.Marion Kreiner (AUT), 290 pts. 10.Julia Dujmovits (AUT), 260 pts. Homes. 1.Benjamin Karl (AUS), 1.000 pts. 2.Simon Schoch (SUI), 800 pts. 3.Rok Marguc (SLO), 600 pts. 4.Andreas Prommegger (AUT), 500 pts. 5.Roland Fischnaller (ITA), 450 pts. 6.Manuel Veith (AUT), 400 pts. 7.Matthew Morison (CAN), 360 pts. 8.Kaspar Fluetsch (SUI), 320 pts. 9.Stanislav Detkov (RUS), 290 pts. 10.Zan Kosir (SLO), 260 pts. Nota: El paral·lel gegant (PGS) i l’eslàlom paral·lel (PSL) es van disputar a la pista del Pedró a la zona d’Alabaus, una nova ubicació, ja que les curses de la Copa del Món d’aquesta modalitat que s’havien disputat a La Molina s’havien fet a l’Estadi Comella. El pendent de la pista del Pedró és més suau per afavorir la fluïdesa del lliscament. El desnivell i la longitut són més elevats en el PGS (140 metres de desnivell i 500

d’SnowKidz. Més info a

A més, entrenem molt

car aquests fantàstics

putar a Rússia: Sochi 2014.

metres de llargada), que en el PSL (100 i 390 metres,

http://snowkidz.fisski.com

durant tot l’any. A l’estiu, a

mundials. La inclusió

Prova del mèrit que ha tin-

respectivament); mentre que la inclinació és la matei-

Aquesta és la senzilla

Nova Zelanda, i a l’hivern a

d’aquesta modalitat, amb

gut Benjamin Karl després

xa: 15-25º. Les portes a superar en el PSL han estat

recepta de la guanyadora

Colorado”.

força tirada entre els més

de repetir l’or aconseguit

28, igual que al PGS.

de migtub, Holly Crawford,

La prova de l’slopestyle va joves, es va produir el pas-

al PGS al PSL, el tenim en

“Els australians som tant

ser l'última a sumar-se al

sat mes de novembre de

el paper de la russa Alena

bons perquè estem just tot

programa dels mundials i

cara a ser olímpic als pro-

Zavarzina. Or al gegant, no

l’any treballant i millorant.

també va ser la que va tan- pers Jocs Olímpics, a dis-

va aconseguir classificar-

SBS Enni Rukajarvi i Seppe Smits passen a la història I ho fan per ser els primers campions en un mundial de la modalitat d’slopestyle, que s’estrenava a La Molina. Després del que es va veure a l’estació ceretana, la seva inclusió va ser un encert, donada l’espectacularitat d’aquesta prova d’estil lliure, la qual, curiosament, va ser la que més a prop va estar de veure un dels nostres entrar al ‘top ten’: Isaac Verges va ser el 12è. Ell i Carles Manich van ser a una final que va comptar amb 18 participants. Niklas Mattsson va ser el millor a la primera de les dues mànegues, però a la segona, el belga Sepp Smits li va guanyar la partida. “Me la vaig jugar en el segon intent, i tot va sortir perfecte. Aquesta medalla d’or em reconforta molt, perquè al big air em vaig haver d’acontentar amb la plata”. En dones, el triomf va ser per una Enni Rukajarvi que no va donar cap opció a les seves rivals. “Estic molt contenta. És un honor ser la primera campiona del món d’slopestyle i portaré a La Molina sempre amb mi”, deia la finlandesa, per tancar aquests mundials amb unes paraules que resumien el sentir general de tots els riders: “La pista ha estat magnífica i tots esperem que, d’aquí a tres anys, quan l’SBS sigui olímpic, se’n construeixin moltes de tan bones com aquesta”. Classifacions Slopestyle Dones. 1.Enni Rukajarvi (FIN), 1.000 pts. 2.Sarka Pancochova (CZE), 800 pts. 3.Shelly Gotlieb (NZE), 600 pts. 4.Merika Enne (FIN), 500 pts. 5.Allyson Carroll (USA), 450 pts. 6.Saana Pehkonen (FIN), 400 pts. 7.Stefi Luxton (NZE), 360 pts. 8.Claudia Medlova (SVK), 320 pts. 9.Charlotte Gils (NED), 290 pts. 10.Kendall Brown (NZE), 260 pts. Homes. 1.Seppe Smits (BEL), 1.000 pts. 2.Niklas Mattsson (SWE), 800 pts. 3.Ville Paumola (FIN), 600 pts. 4.Sebastian Landmark (SWE), 500 pts. 5.Clemens Schattschneider (AUT), 450 pts. 6.Julien Beaulieu (CAN), 400 pts. 7.Robby Balharry (CAN), 360 pts. 8.Markku Koski (FIN), 320 pts. 9.Michael Macho (AUT), 290 pts. 10.Petja Piiroinen (FIN), 260 pts… 12.Isaac Vergés (SPA), 220 pts. 18.Carles Manich (SPA), 130 pts. 24.Carles Torner (SPA), 70 pts. 38.Miquel Moreno (SPA), 19,10 pts. Nota: L’slopestyle és una prova d’estil lliure en el decurs de la qual el surfista ha d’executar diferents exercicis en l’aire, així com sobre calaixos, baranes o se ni tant sols per als vui-

tres participants ha estat

edició dels Mundials

qualsevol altre tipus de mòdul. Els jutges primen la

tents de final. Benjuí ha

sense cap mena de dubte

d’Snowboard de La Molina

creativitat. La competi es va disputar a la zona d’Estadi

estat, doncs, el rei de La

l’Isaac Verges que va

2011. I va ser amb una

i Fontcanaleta, amb un desnivell superior als 250

Molina. I el títol d’aspirant

prendre part en tres disci-

prova que s’estrenava en

metres, on es van instal·lar els mòduls.

li podríem donar al belga

plines: al big air, al migtub

un Campionat del Món, que

Sepp Smits, or a l’SBS i

i a l’slopestyle.

va ser seguida per unes

plata al BA.

L’slopestyle va tancar de

8.000 persones en directe.

El més complet dels nos-

forma fantàstica la novena

Surf de neu

L’snowman i les seves sensacions Text: Israel Planas Adaptació: Celes Piedrabuena Fotos: Marc Casanovas Agraïments: La Molina

L’amant de la natura i de la neu que no té límits, que ho practica tot, que prioritza el lliscament sobre qualsevol altra disciplina, ja faci sol, estigui núvol, nevi o el mercuri del termòmetre s’hagi congel·lat. Aquest és l’snowman. Jo ho sóc, vols ser-ho tu? T’ho aconsello.

No cal tenir molt nivell per gaudir de la neu i les sensacions que ens dóna.

Jo mateix en sóc un bon exemple, perquè sóc una persona que no li agrada limitar-se en l’emoció d’una sola disciplina. M’agrada anar més enllà, gaudir de les sensacions que m’aporta la velocitat, gaudir de sensacions al límit, de l’èxtasi dels trucs… en funció del tipus de neu, del dia que tinguem psicològicament, de les condicions del temps i d’una sèrie d’aspectes, com el cansament físic i mental o la pressió psicològica després de cursa. Cal canviar. Moure’s per donar-nos un altre aire i trobar-nos que som a la neu, seguir practicant un esport d’equilibri i de lliscament. Hem de tenir en compte que l’aspecte físic és fonamental. Una bona preparació física ens donarà molta més seguretat i molt més control vers qualsevol planxa que ens calcem. Per tant, un snowman de cap a peus és capaç de gaudir amb l’element que sigui, ja sigui fent surf de neu o damunt un trineu, o llançant-se pendent avall sobre una bossa de plàstic. És igual l’element que s’utilitzi. En aquest cas nosaltres ens hem posat uns esquís alpins de tota la vida, uns esquís de telemarc, però també podríem haver fet servir uns snowblade, amb l’únic objectiu de passar-ho bé i tenir sensacions; i d’aquí el títol d’aquest article, l’snowman i les seves sensacions.

Quan parlem de biomecànica parlem de la posició del cos vers el moviment i la disciplina que estiguem practicant. Per tant, la posició idònia del cos sempre hauria de ser la més recta possible. Quina seria aquesta posició bàsica? Doncs podríem parlar de dirigir la mirada cap allà on anem. Això ens permetrà no baixar el cap. Sempre mirant endavant, no baixant el cap i tirant la barbeta amunt, tenint les espatlles relaxades i una esquena sempre recta, res d’encorbada o

mirant-nos els peus, ja que això el que faria és canviar-nos el centre de gravetat. Després hauríem de posar el còccix, els malucs o el cul cap endins, perquè si els traiem enfora també estem desplaçant el centre de gravetat i perdem equilibri. Per últim, els braços haurien d’estar lleugerament separats del cos per donar-nos un cert equilibri, però no exageradament separats, ja que si no el perdríem. S’han de dur lleugerament separats, com si estiguéssim duent una safata. Després ja passaríem a les cames, que han d’anar semiflexionades, i estem parlant dels genolls i dels turmells. Aquesta semiflexió ens permetrà tenir mobilitat en extensió i en flexió. Aquests serien els punts per tenir una bona base d’equilibri i de biomecànica. A partir d’aquí tindrem equilibri, per la qual cosa no caurem, i si caiem voldrà dir que no hem planxat un truc i que ens podem fer mal. Per tant, l’aspecte biomecànic de control del cos és fonamental i hem d’intentar no caure mai. També és important la psicomotricitat: la capacitat de tota persona de fer una sèrie de coordinació de moviments que ens permetin adequar-nos a les acrobàcies que vulguem fer o als moviments que tinguem al cap. Què vull dir? Doncs aplicar la biomecànica i l’equilibri que dèiem abans amb una tècnica adequada per poder dur a terme segons quin tipus de viratge, rotacions, flat tricks i altres, de manera que la psicomotricitat, acompanyada d’una bona forma física i psíquica, el que ens permetrà és anar un pas més enllà.

A la recerca de sensacions A partir d’aquí, els esports de lliscament el que fan és aportar-nos noves sensacions. Sensacions que no podríem tenir amb cap altre esport, com per exemple fer salts de 25 metres sense necessitat de volar amb un avió. Sigui com sigui, el que hem de tenir ben present és que la capacitat d’equilibri és igual per a tots. Una serà longitudinal, l’altra serà transversal, però sigui com sigui l’equilibri és bàsic, com també ho és la biomecànica.

L’equilibri ens aporta sensacions més fortes, per la qual cosa no ens hauria de fer por anar a buscar els nostres límits.

Surf de neu

Prova l’snowskate El derrapatge i el balanceig són els principals moviments per dominar l’snowskate.

Estem davant d’una disciplina brutal, en la qual no anem agafats a la planxa i que requereix un gran tacte, i aquest tacte ens donarà molt d’equilibri, de manera que quan ens posem qualsevol altre material als peus estarem molt més enganxats perquè tindrem molt més tacte als peus i tindrem un tacte, una transmissió més bona de la força, ja que haurem treballat molt més de cames, i això ens donarà un control total.

Prova l’snowskate. És una disciplina molt divertida, que et fa treballar molt baix de posició per estar molt en contacte, amb els peus molt plans i treballar molt de cames. Cansa al principi, però vindria a ser el paral·lelisme més immediat del que seria un esport urbà portat a la neu, sempre amb els paràmetres adequats de control, vers un mateix i els altres surfistes, seguint la màxima de no sobrepassar mai els nostres límits.

Per començar a fer girs haurem de baixar molt més la posició i anticipar els moviments amb tot el cos.

Evolució de l’esport Perquè un snowman ara i no pas abans? Perquè fins ara la diferència era massa gran. Abans els esquís clàssics no et permetien una conducció com el càrving d’avui dia, i fins i tot els esquís d’estil lliure d’ara anirien de la mà, serien gairebé germans, de les tendències actuals del surf de neu. Avui dia en un snowparc ens trobem esquiadors d’estil lliure, telemarquers, surfistes de neu… de tot una mica, gràcies al fet que els esquís s’han apropat molt a les sensacions del surf de neu, fins al punt que m’atreviria a dir que el mercat està a un 50%. És a dir, que les sensacions es troben igual tant damunt d’uns esquís com damunt d’una planxa. De fet, tots aquests esports no deixen de ser de lliscament. Per tant, comparteixen les sensacions d’inclinació, de conducció, de derrapatge, ja sigui amb uns esquís de càrving, una planxa de surf de neu o uns esquís de telemarc. L’únic que canvia és el posicionament, ja sigui longitudinal, transversal o lateral. Per tant, és molt important tenir una bona base. I per entendre el perquè de la importància d’uns bons fonaments jo sempre poso el mateix exemple. Potser hi ha a qui li sorprèn, però jo sempre dic que els anys que vaig estar fent surf de neu de competició, els anys que vaig estar amb bota dura –tot i que ja fa temps que no el practico i que un o dos cops l’any em poso la bota dura– em van donar moltíssim per tenir un control sobre els esquís. Per exemple, gràcies a aquest bagatge tinc un gran control i una bona independència de cames quan vaig damunt d’uns esquís de càrving, ja sigui per treballar la part interior o exterior del cantell. Així, jo gaudeixo moltíssim fent un interior. Qualsevol tècnic em diria que fer un interior no és el més adequat, però jo em diverteixo molt. Sigui com sigui, la bota dura em va ajudar molt en el moment d’entrar a l’esquí o fins i tot al telemarc, perquè la posició del surf de neu –que és portar un peu davant de l’altre– seria la mateixa que la posició de telemarc quan vas flexionat, que és un peu davant de l’altre. Ara bé, per mantenir aquesta progressió cal tenir un bon nivell en el punt d’origen, si no la progressió no serà l’adient. En resum, faig una crida a tots els lectors perquè provin tots els esports, ja no de lliscament, sinó el major nombre possibles d’esports, ja sigui a l’hivern i/o a l’estiu, perquè les similituds, per esmentar una nova mostra, entre l’esquí-surf i el surf de neu són grans. Hi ha un moment adequat per a cada esport i no hem de pensar que el món s’acaba a la cua de la planxa. Per exemple, a primera hora del dia en una jornada de primavera, o quan la neu està molt dura, el més fàcil és agafar els esquís i conduir sobre els cantells, perquè la subjecció és millor, així com l’estabilitat i la seguretat; mentre que amb el surf de neu, practicant-lo només sobre un cantell, la seguretat i l’equilibri són menors, i això vol dir que no gaudiríem tant de la neu i patiríem més. Una llàstima, oi? T

neu professionals