Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2014-2015 by Revista Esports d'Hivern

sumari 016

editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas

028

cap de redacció

Celes Piedrabuena

disseny i maquetació

Pancho Pi-Suñer Osés, Laia Dalmau col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Roger Salarich , Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Toti Rossellò, Marcos Pérez de Rozas, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto, publicitat

Marta Faya Tel.: 932 111 146 administració

042

María Jesús Torres

058

correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat Impresia (PRINTED IN SPAIN) distribució

SGEL (Barcelona) Tel. 932 616 974 preu

4 Euros, IVA inclòs copyright

© Media Pro Dynamic, S.L. 08022, Barcelona Dipòsit Legal: B-42529-2010 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D’HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d’Hivern, i és liure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Federació Catalana d’Esports d’Hivern

034

Seccions 002 004 074 094

editorial notícies competició clubs

Reportatges 016 028 034 040 042 048 054 058 064 092

reportatge: ISPO Munich 2015 viatge: Neuvielle, esquí d’estiu estacions: Port del Compte federació: Targeneu i Multirisc entrevista: Queralt Castellet tècnica: Photostop reportatge: El dopatge preocupa al mòn de l’esport competició: Freeride World Tour competició: Mundial d’Esquí Alpí tècnica: Conceptes bàsics del Surf de Neu

President: Oscar Cruz Av Carrilet nº 3 edifici D 3ª planta 08902 L’Hospitaled de Llobregat Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

Revista membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de

ANY XVII TEMPORADA 14-15 / NÚM. 3 Foto: @Alain Sleigher.com

impressió

entitats col·laboradores edita Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 - 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 a/e redacció: hivern@mpd.es a/e publicitat: mpd@mpd.es

editorial Una temporada històrica Ha estat històric!!! La nostre Queralt Castellet és subcampiona del món. Amb tants sols 25 anys, el passat 17 de gener a Kreischberg (Àustria) la rider sabadellenca aixecava la medalla de plata del Half Pipe als Campionats del Món, nomes superada per la xinesa Cai. És el resultat més important obtingut en la història dels esports d’hivern catalans o espanyols, sens dubte hi haurà un abans i un desprès d’aquest 17 de gener històric. No només en la neu estem assolint èxits. El gel ens està donant resultats estel.lars com és el cas de la parella de dansa sobre gel formada pel català Adrià Díaz i la seva parella la madrilenya Sara Hurtado, proclamats subcampions en la Universiada d’Hivern 2015 celebrada a Granada. Van guanyar la medalla gràcies a una impecable interpretació del seu programa lliure que ens va emocionar com només ells ho saben fer. Amb aquesta plata, el patinatge català i espanyol va cloure unes setmanes magnífiques en què la parella va aconseguir ficar-se en el Top 5 europeu, un gran motivació de cara als mundials de Xangai a finals de març. També a la Universiada d’hivern, un altre cop, la nostra rider Queralt Castellet ens va fer gaudir d’un altre podi aconseguint el primer metall per a la delegació espanyola; de nou medalla de plata, després d’una caiguda en les classificatòries, triomf que ens torna a recordar que la catalana està vivint una de les seves millors temporades a la neu. I més, en Quim Salarich, la magnífica temporada de l’esquiador osonenc ha tingut uns del moments més brillants als Mundials de Vail-Beaver Creek (USA), va guanyar e l’Eslàlom previ i classificatori amb un resultat d’11 punts FIS i el Top 30 a l’Eslàlom oficial. Feia molt de temps que un corredor català o espanyol no feia 11 punts i un Top 30 en un Campionat del Món en disciplines tècniques. Ja us deia a principis d’aquesta editorial que el inici de temporada ha estat històric, i és que també en les categories Infantils d’esquí de fons hem de destacar una altre fita. La corredora Maria Iglesias va assolir la millor posició de la història de l’esquí de fons català i espanyol al Trofeu Topolino celebrat del 15 al 18 de gener amb una 6a plaça en categoria Infantils II. No voldria cloure l’escrit sense ressenyar un altre mèrit dels esports de gel i de la ciutat de Barcelona, on també hem fet història tots plegats perquè hem estat la ciutat espanyola pionera en organitzar una final del Isu Grand Prix de patinatge artístic sobre gel. Aquesta ciutat aposta pels esports d’hivern com un compromís cap als esports d’hivern mundials amb una Candidatura pels JJOO 2026. Finalment destacar que aquest any, a més, La Molina, organitza els Mundials IPC de parasnowboard cross per a atletes amb discapacitat, que tot just comencen avui, mentre escrit aquestes línees. És el tercer any que el Grup FGC acull uns mundials a l’estació de La Molina, i el primer que ho fa en aquesta disciplina paralímpica. Els primers van ser els Mundials FIS 2011 de snowboard, que van anar seguits dels Mundials IPC 2013 d’esquí alpí, per a persones amb discapacitat física. En aquests mundials tindrem una participant catalana, la snowboard Astrid Fina, que esperem pugui assolir una molt bona classificació.

Oscar Cruz i Dalmau President de la FCEH

Es pot esquiar fins a l’abril Molts dels qui llegiu aquest titular direu que tinc més raó que un sant i altres us preguntareu què és el que em passa. Tranquils, no em passa res, simplement és que vull constatar una realitat que molts aficionats no volen veure. Resulta que en una presentació d’aquesta temporada estava parlant amb un company sobre la durada de les temporades i els gustos dels esquiadors. Quan portàvem una estoneta donant-li voltes al tema va i em diu: “és que la meva dona sempre vol anar a la platja per Setmana Santa quan fot un fred que pela. Jo li dic, veritat que no anem a esquiar al setembre?, doncs tampoc anem a la platja per Setmana Santa”. I té més raó que un sant, vaig pensar jo. En aquesta cultura que ens ha tocat viure, hi ha la tendència de donar per acabada la temporada amb la pujada de les temperatures, quan ja no ens calen tantes peces d’abric. No sóc ningú per dir el que s’ha de fer, però sí que aconsellaria a aquells que ja duen els esquís al taller un cop avança el mes de març que no corrin tant, que, si les estacions són obertes i gaudeixen de bona neu, és una pena no esquiar en aquesta superfície. Diverses són les raons. Primer, hi ha menys gent a les estacions, la qual cosa s’agraeix i molt. Després, la temperatura és més agradable i no cal anar tant abrigats ni fa tant de fred i, finalment, també és més econòmic ja que les estacions rebaixen el preu dels forfets. L’únic inconvenient és que, sobretot a la part final de la temporada, el més aconsellable per gaudir bé d’una jornada d’esquí és llevar-se d’hora, evitant així la neu ‘papa’ de les hores amb més sol. Però, ja veus, llevar-se d’hora. Què més dóna posar d’hora els peus al terra si després gaudirem d’unes hores d’esquí fantàstiques? I us ho diu hom, que sóc la típica persona del “ja va, ja va, cinc minuts més”.

Celes Piedrabuena Redactor en cap d’Esports d’Hivern 02

notícies

Atreveix-te amb les millors rutes de forapista d’Andorra! la Balma i baixarem per la pista que du el mateix nom. Abans d’arribar a l’encreuament de pistes amb la Canaleta, abandonarem la pista direcció nord-est cap al riu, a la cota 2.240 m, des d’on veurem un collet en direcció als estanys de Tristaina. Des d’allà remuntarem fins al primer estany. Després, passarem el segon per la dreta fins a arribar al collet de Tristaina i remuntarem per la cresta fins al pic situat a 2.879 m. Descens: trobarem un primer tram força inclinat i tècnic, amb uns 45-50° d’inclinació, i una forta exposició durant 50 m. Seguidament, entrarem a la canal pròpiament dita, on el pendent es fa més suau (45°) i presenta una exposició menor, fet que ens permetrà uns girs més amples per tal d’encarar la part final amb més fluïdesa.

Neu verge, trams d’obstacles i salts, pendents de vertigen i zones boscoses són alguns dels escenaris on podràs gaudir d’aquest esport de manera segura i controlada. Si el que t’apassiona són els esports extrems i l’aventura, les estacions de Grandvalira i Vallnord posen a la teva disposició diverses àrees per practicar el forapista a Andorra. Ara us oferim tres recorreguts per a tots els nivells: Pic de l’Hortell - Nivell fàcil Descripció: Un recorregut perfecte per a principiants. Es tracta d’un itinerari de nivell fàcil, situat a l’estació d’esquí de Vallnord, al sector d’Arcalís. Punt de sortida: en primer lloc, haurem de pujar al teleesquí que surt de la base de l’estació fins a la cota 2.100 m. Des d’allà, remuntarem per la zona boscosa fins trobar el llom del Pic de l’Hortell, direcció sud-est. Al cap d’uns 40 minuts ens trobarem prop del cim de l’Hortell, situat a 2.560 m. Descens: podem començar el descens a uns quants centenars de metres per sota del pic. Baixarem pel mateix llom, on ens trobarem amb un primer corredor de pas estret a la part intermèdia, força tècnic. Si seguim baixant pel llom toparem amb el segon corredor, més ample, no tant tècnic i amb menys pendent (al voltant dels 40°). Ambdós corredors desemboquen al mateix pla, que ens porta fins al riu de Tristaina i al berenador d’Econdina, on haurem de comptar amb un cotxe que ens torni a l’estació. Desnivell de la baixada: 35-45°

Bony d’Envalira- Nivell alt Descripció: El descens del Bony d’Envalira, ubicat a l’estació de Grandvalira, és un recorregut difícil. Punt de sortida: L’itinerari es troba al domini esquiable de Grandvalira, al sector de Grau Roig. Des del mateix sector pujarem pel telecadira Coma Blanca i, després, agafarem el teleesquí Coma III. Un cop a dalt, baixarem per la pista blava, on trobarem un llac artificial i una caseta. Ens aproparem fins al peu de les Canals i remuntarem amb grampons i piolet per qualsevol de les dues canals. Descens: El descens es pot fer per dos corredors. Recomanem el segon, ja que és més directe i molt més estètic. L’entrada és més còmoda, atès que no presenta obstacles de roca. La sortida de les dues canals ens torna a la mateixa pista blava que ens porta de nou a Grau Roig. Desnivell de la baixada: 45-50° d’inclinació. www.visitandorra.com

Pic de Tristaina - Nivell moderat Descripció: El descens del pic de Tristaina és un recorregut de nivell moderat que es troba a la zona d’Arcalís, a l’estació de Vallnord. Punt de sortida: al pàrquing de l’estació d’Arcalís agafarem el telecadira 4

Les motxilles de Jon Olsson La nova col.lecció de motxilles de Douchebag sobresurt pels principis que l’han fet una referència en el seu camp. Vàries són les novetats, entre les que destaca el nou color de la temporada vinent, el vermell granatós, que el trobaràs en tres articles representatius: la Hugger 30L, la mítica Douchebag i la Base 15L. Al costat d’aquest color destacaríem aquestes tres novetats: Little Bastard trolley de 60 litres, germà petit del Big Bastard de 90 litres; The Affair, bossa convertible mitjançant el hook-up system de 15 a 40 litres; i The Aviator, trolley de 40 litres per a poder pujar a l’avió. Distribueix: Ypsilanti, www.ypsilantidis.com

Recompensa pel casc Auric i els guants Super Palm Comp de POC

PSk Sport es consolida a la de neu

Aquestes són les característiques que han permés a aquestes dues creacions de POC triomfar a Ispo. El casc de Auric, desenvolupat en col.laboració amb l’atleta Aaron Blunck, és un casc lleuger i altament ventilat, amb una capa d’ABS duradora i un folre EPP multi impacte. Proporciona una major protecció per les orelles, i és compatible amb l’ús d’un gorro i ulleres. Per la seva banda, el Super Palm Comp és un guant de curses d’esquí que ofereix un alt nivell de protecció, comoditat i adherència. El palmell de la mà està fet de pell de cabra d’alta qualitat i el dors de la mà amb un teixit recobert de ceràmica duradora amb propietats resistents a l’abrasió. Més informació: www.pocsports.com

Aquesta empresa catalana segueix mosegant els pastís de la neu a casa nostra. Ja us vam informar que es va quedar amb la distribució de la marca K2, a la qual ara s’hi sumen les marques que s’engloben dins del Grup K2: Ride Snowboards, els esquís Line i les botes Full Tilt. Ride, fundada a Washington al 1992, es caracteritza per la seva innovació i la recerca de noves tecnologies que responguin a les necessitats dels snowboarders. Line Skis va nèixer en un garatge al 1995 i en pocs temps s’ha convertit en un referent en el freeski, ja que els seus esquís són fàcils i divertits. Les botes Full Tilt, que es caracteritzen per la seguretat, comoditat i facilitat de calçat, són el complement ideal. www.psksport.com

Vols aprendre esquí nòrdic? Rossignol t’ho posa fàcil L’Escola d’Esquí ‘Tuixent la Vansa’ organitza un curs intensiu de cap de setmana per desenvolupar habilitats nòrdiques en les dues tècniques, tant clàssica com patinadora, independentment del nivell que es tingui (des de principiant fins a expert). Per a una major comoditat, compten amb el material de gamma alta del Test Center de Rossignol, amb sistema integrat NIS (bota + fixació + esquí). Aquest equipament proporciona el màxim rendiment en el lliscament de l’esquí, amb corbes d’aprenentatge progressives que repercuteixen en la confiança de l’esquiador. El preu del CAMP és de 110 euros i inclou: 11 hores de classe, test Center Rossignol, filmació i anàlisi de la tècnica, portafoli d’aprenentatge i samarreta i obsequis. Aquesta iniciativa va començar el segon cap de setmana de gener. www.nordicexperience.cat

Dreamers With Luck, S.L incorpora la marca Hey La distribuidora de material esportiu Dreamers With Luck, S.K ha incorporat al seu catàleg la marca d’equipacions esportives Hey, de la que asumeix la distribució per a Espanya i Andorra. Hey és una marca jove italiana, que va nèixer a les pistes de Sestriere, a la regió del Piamonte italià. Els seus creadors estan força vinculats a l’esquí, i un bon dia van decidir crear Hey per donar una servei íntegre a la vestimenta dels professors i esquiadors, clubs, escoles… Hey fabrica a Itàlia i a altres punts d’Europa, amb els millors teixits tècnics disponibles. www.heysport.it i www.dreamerswithluck.com 5

notícies Cinc minus amb Joan Rodríguez, gerent d’SportHG:

“ENS INTERESSA MOLT COL.LABORAR AMB LA FCEH” Quin és l’origen de les inicials HG? El símbol del mercuri. Vam buscar aquest nom per vincular-lo amb la mesura de temperatura. Els termòmetres funcionen amb mercuri i una de les propietats dels nostres teixits que més volíem remarcar és la termoregulació corporal. SportHG és una empresa familiar, que va iniciar la seva activitat produint roba interior. Què queda ara de les tècniques d’aquells anys? L’empresa als seus inicis es deia i encara es diu ‘Needful’. Es va muntar amb màquines d’última generació per a la fabricació de mitjons. Utilitzàvem el sistema LIN-TOE de remallat punt per punt, amb el qual es tancava la puntera del mitjó. Això ens va obrir les portes a poder produir per marques com Adidas, Kapa, Karhu... L’any 2005, en veure que el mercat del mitjó estava molt atacat per altres països que produïen de forma més econòmica, es va prendre la decisió de canviar tot aquell sistema per màquines Seamless, sense costures. Hem anat evolucionant i adaptant-nos, però sempre hem apostat per maquinària nova, d’última tecnologia, i amb SportHG seguim la mateixa política. Per què vau començar a fabricar roba esportiva? SportHG va néixer per què vam veure que al món del Seamless va començar a entrar competència xinesa i els textilers nacionals estàvem desprotegits. La roba interior anava a la baixa, però el Seamless ens permetia crear materials molt interessants per a les primeres capes, per a la roba tèrmica. Vam començar a usar el fil Termolite, però de seguida vam evolucionar i vam apostar per aconseguir un fil propi, completament original i diferent del que usen les altres marques. Així va néixer el Climatherm, el nostre fil bàsic. Per què SportHG és apropiat pels esports d’hivern? Com que SportHG no és un material tèrmic sinó termoregulador, manté la temperatura del cos al millor nivell sempre. L’absorció de la suor i la termoregulació fan que, quan atures una estona la teva pràctica, el calor corporal es mantingui estable i el cos estigui sec. No cal dir que qualsevol producte que ajudi a l’estabilitat de la temperatura corporal a la neu dóna moltes facilitats i comoditats als esportistes. Tu pots estar esquiant una estona, aturar-te, agafar el telecadira i tornar a esquiar, que el teu cos es mantindrà calent i sec. Els esquiadors ens comenten la comoditat que els aporta l’eliminació de l’electricitat estàtica en esports en què el contacte amb el terra és menor i s’acumula l’energia al cos. Heu renovat el conveni de col.laboració amb la FCEH per una temporada més. Quina valoració en fas? Conec molt bé la FCEH per què des dels 18 anys practico l’esquí en estacions catalanes. La valoració de la col.laboració amb ella és molt bona fins ara perquè ens està donant molt prestigi. A més, la presència de la nostra marca en les publicacions de la FCEH ens dóna molta visibilitat. Equipeu amb primeres capes als equips de tecnificació de la FCEH, esportistes i entrenadors. Quins valors i beneficis aporta el patrocini a la marca? A nosaltres col.laborar amb la FCEH ens interessa molt per què és on estan els esportistes d’elit. No només ens dóna prestigi com a marca, sinó que els millors esportistes ens poden donar un feedback i explicar-nos els resultats de com funciona la roba.

notícies L’STM, Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya creix La 2ona edició del STM-Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya experimentava un increment de visitants del 5% respecte a l’any passat. En total, hi van passar uns 8.500 visitants. Juan Antonio Serrano, coordinador tècnic del saló, incidia en què la Fira de Lleida ja estudia millores de cara a “fer més gran i important l’edició del 2016”, com ara ampliar el sector de les empreses de material tècnic per a esportistes i el de les firmes proveïdores d’empreses de turisme i esport. L’STM es va desenvolupar del 6 al 8 de febrer a la Fira de Lleida, i va comptar amb 62 expositors –entre ells la FCEH–repartits en 4.300 m2 i amb una trentena d’activitats paral·leles. Precisament, enguany la gran varietat d’activitats obertes als visitants i al públic en general una de les principals novetats. www.firalleida.com

Jaqueta Shreddin i Pantaló Jump Off de Columbia Conjuny espectacular de Columbia amb el que gaudir de la neu amb les millors condicions i a tope. Tant una peça com l’altre aposten per l’aïllament Omni-Head i per l’OmniTech per garantir la màxima transpirabilitat i impermeabilitat, amb les costures totalment segellades. Pel que fa a la jaqueta, aquesta presenta un munt de detallets, com ara la caputxa desmuntable i compatible amb el casc, faldó de neu ajustable, una àmplia varietat de butxaques, punys ajustables… oferint una gran ventilació com els pantalons, les cames dels quals són articulades per a una llibertat de moviments màxima per gaudir de l’esquí com cal. www.columbiasportswear.es

Briko se’n porta dos premis La marca italiana ha sortit per la porta gran de Múnich gràcies a endur-se dos premis sota el braç: les ulleres multiusos Shot Evoluzione i el casc Vulcano FIS 6.8JR. Gràcies a darrer les normes de seguretat de Copa del Món ja són accessibles per als esquiadors més joves (6 a 12 anys). La seva construcció 3D EPS combina volums plens i buits el que permet que el casc Vulcano FIS 6.8 JR pugui complir l’estricta normativa de la Copa del Món i, a la vegada, sigui extremadament lleuger. A més, compta amb un regulador a la part posterior garantint un ajust perfecte i una major seguretat. Està disponible en mides petits, XS i S, compta amb un regulador integrat que garanteix un millor ajust i és compatible amb el Sistema Protetto. Distribueix: www.megasport.es

notícies Helly Hansen equipa més de 33.000 professionals Helly Hansen serà l’equipament oficial dels monitors de la prestigiosa École du Ski Français (ESF) durant les temporades tardor/hivern 2015/16 i 2016/17. La marca escandinava dissenyarà i desenvoluparà els uniformes de l’ESF, combinant les millors tecnologies sense costures i inspirantse en les curses alpines. La companyia francesa ha confiat en Helly Hansen per equipar més de 33.000 professionals de l’esquí i de la muntanya amb la millor tecnologia i un disseny elegant mentre treballen a la muntanya, enfrontant a qualsevol adversitat meteorològica. Els professionals de l’ESF requereixen un equip amb les millors prestacions que els mantingui calents, secs i protegits. Seixanta-nou anys després de la seva creació el 1945, la Unió Nacional de Professors d’Esquí de França (SNMSF) compta amb més de 17.000 membres que treballen en alguna de les 250 escoles d’esquí franceses. Avui dia, l’Escola d’Esquí Francesa (ESF) és l’escola més gran del món i gestiona 800.000 certificats per més de dos milions d’estudiants. www.hellyhansen.com

NWPD, productes autèntics i inspirats en la natura Le sigles NWPD corresponen al nom No Working on Powder Days. Es tracta d’una comunitat formada per fanàtics de l’esquí, sobretot amb el freeride. Ells es defineixen com “amants de la natura i dels espais a l’aire lliure, lluny de les multituds i les grans ciutats. El nostre estil de vida ens permet gaudir de la neu d’una manera alternativa sense haver d’esperar al fet que arribi el cap de semana”. Una filosofía que apliquen a les seves creacions: base layers –samarretes i pantalons–, necks –tubulars–, capells –gorres– i accessoris, com els straps per portar lligats els esquís o les cintes que et permeten dur penjades les claus i/o el mòbil. Aquesta empresa petita ubicada a Andorra es dissenya ella mateixa els seus productes, “autèntics, inspirats en la natura i en el nostre esport favorit”. Els trobareu a un total de nou botigues del Principat d’Andorra, però si voleu estar al dia de tot el que fan i de les seves novetats –disposen d’un blog actiu–, el millor és que aneu al seu web: www. nwpd.ad

¡Aquest hivern, no llisquis i gaudeix de la neu!

Protecció Sinner Sinner ha desenvolupat una innovadora col·lecció de dispositius de protecció, juntament amb els prestigiosos laboratoris britànics D30TM, en la que sobresurten aquests dos que ara us comentem. El Castror Spine Protector D30 i el Castor Pants D30. El model Castor Spine Protector D30TM és la protecció ideal per practicar esports de neu. És un protector de columna integrat amb la tecnologia D30TM. Fabricat amb materials d’alta elasticitat i respirables per a un ajust òptim i aconseguint la màxima flexibilitat. Aquest producte és 100% impermeable i hermètic, gràcies a la tecnologia DRY-S de Sinner. Disponible en talles: S/M-L/L-XL. Per la seva banda, els pantalons Castors protegeixen la zona pèlvica i la cadera durant l ‘esport a la neu de forma efectiva. www.sinner.eu 10

El fabricant de pneumàtics Michelin inverteix cada any importants quantitats en investigació i desenvolupament per a comprendre els diferents hàbits de conducció i la seguretat a la carretera. Per conèixer encara millor la utilització dels pneumàtics, Michelin acaba de llançar una nova iniciativa: The Road Usage Lab. The Road Usage Lab és un laboratori real de conducció que consisteix en instal. lar un equip de monitorització especial als vehicles de 2.800 persones de tota Europa amb l’objectiu principal de detectar millor les necessitats reals dels consumidors per desenvolupar les innovacions tecnològiques més adequades. Durant 3 anys, Michelin seguirà a aquests conductors en els seus viatges per tota Europa, on les condicions climatològiques poden canviar dràsticament. Obtindrà informació en temps real sobre els seus viatges i hàbits de conducció, així com el nombre de quilòmetres recorreguts, velocitat, i com frena i accelera cadascú d’ells. Aquest anàlisis ajudarà a desenvolupar noves generacions de pneumàtics que s’adaptin millor a tots els desafiaments als que es troba la gent a la carretera. Des de RODI Motor Services ens comprometem amb la teva seguretat i per això treballem amb les principals marques de pneumàtics. A més, oferim serveis de manteniment i mecànica integral per a que el teu cotxe estigui sempre en perfectes condicions. www.rodi.es

notícies

Grifone dels Pirineus Ja tenim el/la guanyadora del ‘Grifone dels Pirineus 2015’, que en aquesta ocasió ha estat Belén Rodríguez, que el pròxim 15 de març començarà la seva aventura pels Pirineus durant dos mesos, duent a terme activitats d’outdoor i explicant les seves experiències en un bloc. Els altres dos aventurers que van arribar a la semifinal van ser Teodoro Lozano, que al març compleix els 92 anys, i Miguel Leirado, enginyer industrial de 32 anys que prepara les oposicions de bomber. El jurat format pels patrocinadors del projecte i l’equip intern de Grifone van triar a la guanyadora de ‘Grifone dels Pirineus 2015’, que comptarà amb un ajut econòmic de 3.000 euros al mes. www.grifone.com

Carrera revoluciona el confort amb els cascos d’esquí ID Carrera fa un pas endavant en el concepte confort dels cascos d’esquí amb la presentació del nou ID. Aquest model revoluciona el mercat dels cascos per la neu gràcies a la seva construcció en carcassa flexible. Per primera vegada, el casc s’adapta al 100% al teu cap, mantenint totes les seves propietats en seguretat, tot oferint als esquiadors el millor confort que hagin experimentat fins ara. Això és possible gràcies a l’específica estructura realitzada en panells independents, que s’adapten com un guant a tot tipus de forma. www.carrera.soolid.it/#id-helmet

Polartec presentava a Ispo l’innovador teixit Power Wool Les marques espanyoles Ternua i Trangoworld desenvolupen samarretes tècniques amb el rdarrer evolucionari teixit de Polartec. Ternua ha creat una nova línia tècnica de baselayers realitzada íntegrament amb teixits Polartec (Power Dry, Power Grid i el nou Power Wool). Trangoworld ha ideat la TRX2 Wool al costat de Polartec, una peça que aporta tot allò que els esports actius d’hivern requereixen: calor i molta transpirabilitat. Més informació: www.polartec.com

Èxit rotund de la BBB50 Ski Race Experience a Baqueira Beret

Vallnord aposta per l’esquí de muntanya i Dynafit se suma al projecte SkiMo

Una nevada de 35 cm amb unes condicions meteorològiques espectaculars van donar la benvinguda a l’esdeveniment popular de commemoració del 50è aniversari de l’estació de la Vall d’Aran, que va ser un èxit de participació, amb 500 participants. Petits a partir de sis anys amb els seus clubs, grups d’amics i famílies van gaudir d’un dels millors dies de la temporada, amb unes condicions d’una neu pols de gran qualitat i un sol que va guanyar ràpidament la batalla als núvols a primera hora del matí. L’estació de Baqueira Beret va dissenyar un esdeveniment open per a esquiadors i surfistes de neu en el qual es van barrejar proves d’alpí, boardercross i forapista amb les fotos “selfies” en els punts més alts de l’estació. www.baqueira.es

El projecte Vallnord SkiMo Dynafit ja és una realitat i neix amb l’objectiu de promoure la pràctica responsable de l’esquí de muntanya als tres sectors. Per aquest motiu, l’estació ha dissenyat tres circuits, un per a cada sector, amb el suport de la Federació Andorrana de Muntanyisme i l’acord de patrocini amb Dynafit. A més, el projecte incorpora una nova funcionalitat a l’app de Vallnord, el Dynafit SkiMo Challenge. Aquesta app marca el temps que l’usuari triga a completar el circuit seleccionat i, un cop acabat, genera un rànquing general de tots els usuaris que l’hagin recorregut durant la temporada. A través d’aquests rànquings, que s’actualitzen regularment, es premiarà els millors registres. Un recorregut a cada sector El circuit de Vallnord Arcalís començarà als Planells i ascendirà cap a les Portelles, a 2.552 metres d’altitud, passant, en el primer tram, per la pista Megaverda i, a continuació, per un atractiu traçat forapista. A Vallnord Arinsal, la sortida serà a la base de la pista de les Marrades i el circuit arribarà fins al punt més alt del sector, el port Negre. El recorregut té més de 1.000 metres de desnivell i és ideal per a un perfil més experimentat. Finalment, el circuit del sector Pal sortirà del telecadira la Serra II i ascendirà fins al pic del Cubil, a 2.358 metres d’altitud, passant pel pla de la Cot. www.vallnord.com WINTER COLECTION 2014 / 2015

Ref 3025: 42€

Ref 3054: 25€

Ref 3038: 79€

Ref 3050: 55€

www.matt.eu

notícies

Esquí ‘tot inclòs’ per als turistes Neix Barcelona Ski Bus Alp 2500 ‘tot inclòs’, un producte gestionat per Sagalés i Viatges Plus, amb la col. laboració de Turisme de Barcelona. Barcelona Ski Bus Alp 2500 ‘tot inclòs’ ofereix sortides diàries en autocar, amb un guia acompanyant durant el trajecte, assegurança d’accident i forfet a Alp2500 (La Molina+ Masella). A més, inclou el material (esquís o planxa de surf, pals, botes i casc), i permet llogar la roba d’esquí (pantalons, anorac, màscara i guants de regal) a aquells turistes que no disposin d’equipament. Aquesta iniciativa és pionera, ja que fins ara mai a Catalunya s’havia ofert la possibilitat de llogar també la roba d’esquí. D’aquesta manera, els turistes que visiten Barcelona a l’hivern i que en un principi no tenien previst fer una escapada a la neu, podran descobrir l’oferta de neu dels Pirineus. El nou Barcelona Ski Bus Alp 2500 ‘tot inclòs’ es troba a la venda per 69,50 € a les oficines d’informació turística, als operadors turístics i agències de viatge i a través d’Internet a bcnshop.barcelonaturisme.cat, www.skibus.cat, www.sagales.com/neu. www.visitandorra.com

Alpify treballa per a la teva seguretat A partir d’ara els ciutadans catalans disposaran d’una app gratuïta de seguretat que s’ha convertit en una excel.lent eina per complementar les funcions dels Centres d’Emergència del 112. A més de Catalunya, on el servei es gestionarà mitjançant el centre de gestió de trucades d’emergències del RACC, l’aplicació esta implantada a Andorra i, parcialment, a Espanya. Aragó, Cantàbria, Euskadi, Extremadura i La Rioja ja l’utilitzen dins dels seus sistemes del 112. L’aplicació, basada en la tecnologia GPS, 3G/Gprs y GSM, és molt senzilla d’utilitzar i només prement el botó vermell d’emergència es fa un avís al 112 que rep la ubicació de la persona que ha demanat auxili, ja sigui en zones urbanes o de muntanya. En el cas de perdre la cobertura mòbil, en prémer el botó, l’aplicació envia un missatge de text al 112 i a la vegada dibuixa al centre coordinador la ubicació amb un rang d’errada d’entre 3 i 10 metres. En moltes ocasions d’auxili els ciutadans accidentats o perduts són víctimes dels nervis i no saben ubicar-se i d’aquí la importància d’una bona i ràpida localització. Per baixar aquesta aplicació de telèfon mòbil, compatible amb els sistemes Android, iPhone y BlackBerry, només cal accedir al web www.alpify.com

Peus secs amb les botes d’esquí de muntanya GORE-TEX de Dynafit i Scott Gore & Associates va presentar a Ispo les primeres botes d’esquí de muntanya GORE-TEX termoemmotllable de Dynafit i Scott. Tres models impermeables i transpirables que mantenen els peus secs i còmodes. Aquestes botes estan especialment dirigides als guies de muntanya i amants dels esports d’hivern que dediquen llargues jornades a l’esquí de muntanya. Els peus freds i humits, causats per la suor que queda atrapat a l’interior de la bota, són un problema habitual entre els esquiadors de muntanya, que acaben amb els peus humits -o fins i tot mullats- després d’alternar intenses pujades (activitat en la que el cos genera molta calor i suor) amb baixades més relaxades (menor producció de calor i suor). Aquest problema afecta als guies i als amants dels esports d’hivern que fan esquí de muntanya i recorren llargues distàncies diàries. De fet, és un problema en alça perquè cada vegada hi ha més botes que porten folres d’escuma termoemmotllables i no transpirables. Aquests folres ofereixen un emmotllat personalitzat i, per tant, un ajust més rígid i precís, però no són transpirables ni impermeables. En altres paraules, sacrifiquen el confort climàtic en nom del rendiment. Per a uns peus secs, la solució són les noves botes d’esquí de muntanya amb tecnologia de producte impermeable i transpirable GORE-TEX. La solució: un nou sistema que combina uns laminats per al calçat GORE-TEX especials amb escumes termoemmotllable perforades o transpirables. Dynafit obté un botí d’alta transpirabilitat mitjançant les múltiples perforacions de l’escuma termoemmotllable, model Winter Guide GTX, mentre que Scott utilitza patrons altament transpirables en àrees específiques del botí de les botes Superguide Carbon i Orbit II Carbon. www.gore-tex.es 14

L’Skitracer et troba els esquís perduts Gadget que pot ser de molta ajuda, tant per als que calcen esquís Atomic, com per als que no ho fan. Es tracta d’una petita peça de plàstic que es col.loca a la superfície dels esquís i que funciona com un petit transmissor. Imagina’t que ja sigui en una boja sessió de powder o perquè en un moment que et treus els esquís et despistes i perds els esquís, gràcies al Skitracer ja l’App que s’ha creat a propòsit, podràs trobar els teus esquís amb molta facilitat. www.atomic.com

Fischer presenta les revolucionàries pells de foca ProFoil Millorant l’eficiència i reduint el consum d’energia gràcies a l’optimització del lliscament Fischer presenta el nou ProFoil, una solució fàcil d’usar lleugera pels amants del backcountry, esquiadors de travessa i alpinistes. Aquest revolucionari adhesiu, que es col.loca a la base de l’esquí longitudinalment i realitzat amb la tecnologia Fischer Crown, permet pujar eficientment amb permanent adherència en qualsevol condició de neu. El ProFoil està realitzat en material impermeable que evita l’absorció d’aigua, de forma que no s’afegeix pes mentre es puja. Així, amb el ProFoil s’aconsegueix arribar al cim més ràpid i d’una forma més còmode. Distribueix Jorcani: www.jorcani.com

La fixació Kingpin de Marker, producte de l’any; i tres esquís de Völk reben premi La fixació de touring Kingpin de Marker és la més destacada peça de la col.lecció de Marker de l’hivern 15/16 i ha estat proclamat el producte Ispo de l’any. Els esquiadors saben que tenen als peus una fixació que estableix nous estàndards de seguretat, confort i rendiment en el descens. Völkl també pot celebrar premis Ispo per tres dels seus nous productes: el RTM 84 Uvo en la categoria Off Piste i All mountain esquí, el VWerks Código Uvo en la categoria d’esquí de pista i el Lite VTA88 per esquís de Touring. Distribueix: www.carvingsport.com

La Barrier Pro III Belay de Haglöfs, galardonada Haglöfs ha tornat a guanyar, un any més, un premi de disseny. Aquesta vegada la peça seleccionada ha estat la Barrier Pro III Belay, que ha estat escollida Gold Winner. Estem davant la jaqueta més funcional i càlida de Haglöfs en el seu segment. Està dissenyada per a suportar tot tipus de situacions, ja que combina una capa exterior molt duradora amb QuadFusion Pro, considerat el millor aïllament sintètic en relació al pes. A més, QuadFusion Pro compta amb membranes windproof i waterproof, i manté la calor generada pel cos a l’interior. Distribueix: www.megasport.es

Doble premi per a Peak Performance La jaqueta Dyedron de Peak Performance i la granota Heli Line Six han estat guardonats amb els premis Gold Winner i Winner en els premis Ispo 2015/2016. La Dyedron Jacket és la primera jaqueta d’esquí el tint de la qual, tant exterior com interior, s’aplica sense utilitzar ni una sola gota d’aigua. Això és possible gràcies a la revolucionària tecnologia Drydye® que sens dubte marcarà el futur d’un esquí sostenible. La granota Heli Line Six està fet amb el nou Gore-Tex ® C-Knit i té 4 cremalleres per a una major comodidat. Compta també amb un sistema d’ajust Boa en la caputxa.”Estem contínuament sobrepassant els límits per aconseguir millorar els nostres productes, i aquests premis representen dues de les àrees més importants de la marca, sostenibilitat i innovació. Estem molt orgullosos d’haver estat guardonats”, diu Nicolas Warchalowski, CEO de Peak Performance. Distribueix: www.megasport.es

Snow Factory assumeix la distribució de la marca d’esquís Stöckli Lleugera i aïllant La tecnologia Thermoball ha evolucionat l’escalfor als esports a l’aire lliure. En el cas d’aquesta jaqueta lleugera, no només ofereix un bon aïllament, també una millor transpirabilitat durant les activitats anaeròbiques ja que manté la calor del tronc al mateix temps que els laterals elàstics de soft shell i els panells de les manigues permeten el pas de l’aire. La jaqueta de la foto és la M Thermoball Hybrid Hoodie. www.thenorthface.es 15

La distribuidora de Barcelona Snow Factory suma la marca d’esquí Stöckli al seu catàleg. Xavier Garriga, director comercial i de màrqueting d’Snow Factory, destaca que aquesta marca, d’origen suís i amb més de 80 anys d’història, s’enmarca dins de la gamma més exclusiva de l’esquí. El seu objectiu és el de mantenir el seu posicionamient dins del segment de luxe i garantir un bon servei als clients d’Andorra i Espanya. Per aquesta raó, Snow Factory no té previst augmentar els punts de venda, sinó garantir la distribuició exclusiva de la marca de la mà de la vintena de clients habituals. www.snowfactory.es

NOVETATS 2015-2016

Celes Piedrabuena Redacció & ISPO

Mai havíem vist tantes innovacions en Ispo com en aquesta edició, en la que queda clar que la indústria de l’esquí segueix apostant per la innovació i la millora. No hi ha marca, sigui quina sigui la seva dimensió, que no hagi desenvolupat noves solucions, per petites que siguin, per oferir les millors condicions d’esquiabilitat a l’usuari que decideixei rascar-se la butxaca en els seus productes.

Resumir en aquestes primeres línies la sensació generalitzada d’Ispo és com demanar a un aficionat del Barça que resumeixi la història del Barça en una línia. Sent conscient de la dificultat que això comporta, m’atreviria a dir que l’edició 2015 ha estat una continuació del que s’havia anat manifestant les darreres edicions, però amb matissos. És cert que moltes són les marques que segueixen apostant o que focalitzen bona part dels seus esforços cap el Back Country i el Touring, fins i tot algunes que fa uns anys costaria pensar que donessin aquest pas, però també és cert que no s’oblida, ni de bon tros, l’esquí de pista. I és que el principal volum del negoci es troba dins de les pistes i, si voleu, una mica més enllà d’ella, ja que és aquesta la manera d’entendre l’esquí que tenen la majoria de practicants. És cert que cada cop més hi ha més esquiadors que volen viure noves experiències i que l’esquí de muntanya sembla que manifesta una clara línia ascendent.

Esquís més lleugers i llargs Les innovacions tecnològuiques aplicadas als esquís ja s’han extès a totes les línies de preus de les diferents marques. Evidentment, un esquí més car estarà fet amb millors materials i demanarà més hores d’estudi, però hi ha la tendència generalitzada de democratitzar els avanços tecnològuics a tota l’extensió dels catàlegs de les marques, tant als esquís de primer preu com els top. Gairebé totes les noves creacions tenen un mateix denominador comú, i és que es tendeix a una reducció del pes dels esquís, en termes de material i de construcció, però sense comprometre el rendiment ni la seguretat. I moltes de les marques han centrat la seva producció a la tecnologia rocker, inclús els esquís d’slàlom s’han vist dotats d’aquesta tecnologia que ja fa uns hiverns que va arribar a la indústria per quedar-s’hi i marcar un abans i un després, sorprenent a tothom de bon inici en la combinació de dos esquís en un. Una altra constatació ha estat la de l’increment de la longitut dels esquís. Gràcies a les noves aportacions tecnològuiques, els esquís poden ser una mica més llargs sense compromete el pes. Mentre els esquís més curts ofereixen un munt d’energia, els més llargs poden deparar una major seguretat a l’hora d’esquiar, oferint un alt rendiment tant en neus dures i treballades com en neu tova. I, quan són poques les aportacions que una marca aporta al seu catàleg com a mínim el que fa és donar un aire nou a la seva col.lecció, canviant la cosmètica i el disseny dels seus esquís, perquè del que es tracta és de renovar-se, de donar al consumidor final una imatge de constant canvi i d’una manifesta voluntat de treball i de recerca, ja que, de fet, de la investigació i del’estudi esdevenen els millors productes que després fan més fàcil, segur i divertit l’esquí. Sinó fos per aquestes antecedents no podríem entendre l’extensió que s’ha produït en el camp de les botes de la personalització. Cada marca fa servir el seu recurs, aposta per un concepte o un altre, però els que surten beneficiats són els esquiadors, que poden calçar-se unes botes que gairebé s’ajusten amb una precisió màxima a les característiques dels seus peus.

LA BOMBOLLA

de l’esquí no es desinfla

NOVETATS 2015-2016

DYNAFIT

ATOMIC BLIZZARD-TÈCNICA Satisfacció generalitzada. Aquesta va ser la sensació general a l’stand d’Atomic en el decurs d’Ispo. Les moltes novetats que la firma d’Altenmarkt va presentar en totes les seves línies –race, all mountain, freeski i backcountry– van agradar i molt; com l’extensió de la personalització de les botes, gràcies a l’innovador sistema Memory Fit, a tota la línia de calçat. A grans trets podríem destacar les lloances que va despertar la nova bota de muntanya Backland Carbon –molt lleugera, amb la part posterior de carboni, la qual ofereix un angle del 34º a l’hora de desbloquejar-la, la més gran del mercat, otorgant a l’esquiador una facilitat màxima de moviment–, el nou esquí Vantage CTI90 –nova entrada al segment all mountain, sent una de les seves prestacions tècniques més destacadades la malla superior de fibra de carboni col.locada a la superfície dels esquís, de punta a punta, aconseguint que sigui més lleuger–, la bota Hawx Magna 130 –la bota d’horma mitja més venuda del mercat, adreçada a l’esquiador que té el peu més ampla–, la nova jaqueta Treeline Hybrid Down Jacket W o el ‘gadget’ Skitracer, que facilita la recerca dels esquís en el cas que els perdem en una baixada.

Flip Core 3D Technology, Space Frame, 3DMatrix, IQ System, ICC, Full Suspension Technology... i ara Carbon Drive. La incorporació de revolucionàries tecnologies els darrers anys al catàleg de Blizzard és inqüestionable, manifestada aquest hivern pel nou sistema de construcció Carbon Drive. Es presenta com la primera construcció de carboni unidireccional i la més lleugera en esquí alpí. El quadre de carboni, combinat amb la paret lateral, augmenta la rigidesa torsional de la cua i l’espàtula, el que es tradueix en un augment de l’estabilitat i la transmissió de potència. Aquesta tecnologia l’apliquen als esquís de muntanya Zero G, convertint-los en unes taules molt lleugeres a l’hora de pujar i molt potents i segures, amb un gran comportament en qualsevol neu, a l’hora de baixar. I, si haguèssim de triar tres esquís: SRC Racing –prestacions d’un esquí de competició i a la vegada polivalència–, el G-Power FS –el més avantatjat de la gamma Race Carving– i el Power X8, el gran referent de la línea all mountain.

Importants novetats a Dynafit pel proper hivern. A grans trets diríem que a partir de la temporada que ve s’aposta per un canvi de colors, relacionat amb el segment d’esquí que es tracti. Així, en la modalitat race s’aposta perls colors vius i cridaners. La granota rosa és rosa i verda fluorescent, a l’igual que els esquís, les fixacions, les botes i la motxilla. Pel que fa a la versió PDG, la granota de dos peces, més encarada a travessa i inspirat en la reconeguda Patrouille des Glaciers, els colors triats són el taronja i el blau cridaners. A nivell de producte individual remarcaríem la bota Khiôn, presentada com la redefinició del free touring. Rendiment i precissió sense igual amb transmissió directa de la força i subjecció màxima, gràcies al nou sistema Precision Loc K, a l’estructura exterior que garanteix una estabilitat lateral i rigidesa en la inclinació o el disseny dinàmic per a la neu, oferint un rendiment extraordinari inclús amb la neu alta. En esquís atenció als models Carboni –major rigidesa de torsió i una línia de flexió dura–, DNA –màxima velocitat al pujar i baixar– o el Chugach –gran empenta en l’ascensió amb un grip òptim als cantells sobre terrenys pendents–, sense oblidar-nos de la fixació TLT Superlite 2.0 o la jaqueta Vulcan Down Hood.

DYNASTAR-LANGE

ELAN Dynastar i Lange, Lange i Dynastar van forts. La marca d’esquís de Chamonix torna a oferir una col.lecció de màxim rendiment que sobresurt per la polivalència. En aquest camí sobresurten dos models: el Dynastar Omeglass Pro TI i el Glory 84 Xpress. El primer està pensat per satisfer les necessitats dels esquiadors més exigents, amb una construcció race, amb nucli de fusta, estructura sàndwitx i cascade tip, per a una entrada de corba més ràpida i precisa. Els Glory són la línia totalment nova d’esquís all mountain. Sobresurten per la versatilitat i en especial el model 84, gràcies al seu perfil i al rocker de l’espàtula i cua, és igual d’estable en pista com fora d’ella. Per la seva banda, Lange segueix apostant per la comoditat i la versatilitat en tots els seus models, tal com s’aprecia en la Lange XT130 i la RX 110W. La primera s’ha endut un premi Ispo i dóna un pas endavant dins del segment freeride hike-ability. Introdueix el sistema Ski/Hike, amb tecnologia Power V-Lock que, amb el nou mecanisme metalitzat, garanteix una esquiabilitat 100% race, incrementanta a la vegada el mode hike. I la Lange RX 110 W és ideal per a la dona exigent: proporciona una alta precisió i nivell de prestacions i a la vegada un poder tèrmic de molta durada.

L’emblema d’Eslovènia presenta un ampli catàleg amb respostes per a tots els esquiadors. A les Amphibio Series destaquen els esquís 16 TI2 Fusion –amb la nova tecnologia 4D, amb el perfil Amphibio que combina camber i rocker, amb la nova construcció Dual Ti que facilita una millor negociació dels viratges–, el 84 XTI Fusion, esquí molt sensible i versàtil, ideal per a tot tipus de neu i condicions. La línia Ski&Hike –amb tres integrants il.lustres com l’Spectrum 105 Carbon, l’Spectrum 95 d’Alumini o el Triglav– compta amb uns esquís ideals per assolir nous territoris, amb un disseny que recorda el de les taules de surf, amb les cues i espàtules en forma de diamant per a una major flotació–. La gamma Race amb la nova tecnologia Power Spin que augmenta la potència, energia i estabilitat, amb alumnes destacats com l’SLX Fusion. La línia de donea, W Studio-Lightskiing Series, cimentada sota el concepte d’agrupar innovacions tecnològuiques i materials que redueixen el pes dels esquís, amb joies com el nou Insomnia o el Twilight 90…

FISHER Tant en esquís com en botes, Fischer va centrar l’atenció dels mitjans donades les diferents novetats presentades. Quines? Doncs, per citar una selecció. En all mountain ens quedem amb el nou Ranger 108, un polivalent de pista molt interessant, amb nova construcció i espàtula de carboni, sobresurtin per la seva lleugeresa i estabilitat. En Race s’ha dotat als esquís d’un canvi radical d’imatge. A partir d’ara els esquís de competi seran tot negres amb el logo groc a l’espàtula. Tornant a la polivalència, el Progressor. Un clàssic dins del seu catàleg que el proper hivern encara serà més lleuger gràcies a la tecnologia Air Tec Ti –canals d’aire en el nucli i tires de titanal–. La família C-Line incorpora la tecnologia Kick Down, on el nucli de l’esquí afegeix un material AMF que s’endureix quan l’esquiador força, de forma que la negociació dels girs és més dòcil. Destaquem també les revolucionàries pells de foca Profoil i en botes la customització de Fischer s’estén a tota la col.lecció de calçat, millorant també els detallets, com els botins Thermoshape, on es pot triar el volum del botí, la llengüeta adapatble…

NOVETATS 2015-2016

LA SPORTIVA

HEAD A la present temporada Head incorpora el grafè a la col.lecció de dona: una làmina de carboni, d’un àtom de gruix, que es caracteritza per la seva extrema finor i la seva resistència, i que quan s’aplica en els esquís es tradueix en una gran lleugeresa, resistència i un gran nivell de comoditat. Doncs, la propera campanya trobarem aquest innovador material als esquís all mountain de Head, en concret als seus models Instinct i Monster, d’una col.lecció d’esquís en els que destacaríem els models Power Instinct RI Pro, el Raw Instinct TI Pro, l’Strong Instinct TI i el Monster 88. Una comoditat que Head trasllada a les botes, les quals es podran personalitzar gràcies a la combinació de tecnologies com la Perfect Fit, l’Adaptive Fit o la Form Fit, que permeten personalitzar la bota en el moment de la compra, ja sigui mitjançant la deformació o l’ajust tèrmic; dels quals es beneficien models com la Vector Evo Men, la Vector Evo Women o la Challenger Men.

K2 K2 llença una nova generació de models d’esquí i tecnologies, pensats per a que els esquiadors obtinguin el màxim profit de la seva experiència a la neu. Sobre la base de la filosofia de disseny E3 (E3=Energia Efficient Engineering) s’ha desenvolupat una sèrie d’innovadors esquís, botes pals, cascs, ulleres i eines, fidels a lema ‘Serious Fun’. Especialment es centra el focus en els nous esquís home i dona all mountain, amb els Konic –el pes es reparteix en tota l’extensió del perímetre de l’esquí per a que sigui més enèrgic, dongui una millor transmissió i millor estabilitat– i Luv, clàssic esquí de K2 de noia que s’ha renovat de dalt a baix. De la mà de la Channel Light Core Technology s’ha reduït el pes i s’ha guanyat en estabilitat i força. Una altra novetat és la tecnologia ECOre, amb un nucli interior súper lleuger, que calcen els models Wayback 82 i Talkback 82, i en botes es renoven els models de freeride Pinnacle 130 i Minaret 100 de dona, a grans trets.

Novetats estudiades al mil.límetre en aquesta marca referent dins del seu sector i que no deixa de guanyar adeptes. Per variar primer us lloarem les qualitats de la nova jaqueta Pegasus 2.0 –jaqueta Primaloft molt lleugera, resistent al vent i impermeable– abans de passar al sector del material dur on donem una ràpida ullada a la bota Spitfire 2.0 i a l’esquí RST 2.0. Aquest darrer és un nou esquí de muntanya molt versàtil, en el que la cua i l’espàtula s’han pensat per facilitar el rendiment en neu pols i per oferir l’equilibri i seguretat desitjables sobre neu dura. Unes prestacions que acompanya d’una lleugera construcció i una progressiva flexibilitat. En certa forma, la bota Spitfire veu de la mateixa font. Estem davant una bota de dos ganxos que enamora pel seu disseny i per les seves prestacions. Una bota de dos tanques pensada per a ser àgil i ràpida. Compatible amb les fixacions Trab TR2 i Tech, presenta una canya de carboni, carcassa Grimalid, tecnologia Speedfire Closure System… una sèrie de prestacions que la converteixen en una bota indicada per a l’esquiador que vulgui evolucionar en el meravellós món de l’esquí de muntanya.

NORDICA MOVEMENT Col.lecció adreçada als amants de l’esquí actiu i esportiu. Una primera línia d’esquís alpins, on els models estrella incorporen el sistema North TPT, que dóna a l’esquí més lleugeresa i reactivitat; i amb models més còmodes de portar, amb nuclis de fusta molt lleugera, com els Karuba Light, Okume, Poplar o Beach. Una línia de Freeride Big Mountain, un dels punts forts de la seva col.lecció amb deu models, on sobresurten el Vision, amb patí de 89mm o el Super Turbo, amb 115mm! Pels més radicals, la línia Freeride Back Country els ofereix els Fly Catcher-Fly Smacher i Fly Swater, amb patins de 105 i 125mm, i pels amants del freestyle el conegut Mosquito. I a la col.lecció Ski Touring, esquís de muntanya a partir dels 670 grams, com el Rise Pro XSeries, o el Twin Rocker Touring: farà les delícies dels que gaudeixen baixant després d’una bona pujada.

Nordica va fort tant en botes com en esquís. En calçat, amplíen la gamma de botes amb la tecnologia Cork Fit i botins Primaloft, apliquen dissenys renovats a la família Dobermann –també en esquís– i el confort és la major virtut de la col.lecció de botes. El model estrella en botes seria el Dobermann GP 130. Premi Ispo, gràcies a la tecnologia Cork Fit el botí es pot personalitzar i adaptar al peu de cadascú. I la GPX 110. Nova bota all mountain, ideal per a esquiadors exigents, que cerquen transmissió i potència. En esquís, a remarcar l’ús de la tecnologia I-Core Torsion Bridge TI, la qual s’aplica als esquís de la col.lecció Nrgy i consisteix en una construcció de fusta més lleugera, però amb una làmina de titanal al llarg de l’esquí. El que es tradueix en una reducció del pes de l’esquí, fent-lo més àgil i manejable, però sense perdre pes ni estabilitat. Dos models. Pel que busquin un esquí veloç, estable i precís per esquiar a les pistes, res com el Dobermann Spitfire Evo EDT, i els que cerquin un esquí polivalent, que es beneficiï del treball del rocker a cua i espàtula, amb el que gaudir damunt totes les neus, apunteu aquest nom: Fire Arrow 80 TI Evo.

ROSSIGNOL La marca francesa amb fàbrica a la localitat d’Artés, Barcelona, torna a sorprendre, destacant les innovadores tecnologies Pro Tip i Air Tip. La nova gamma d’esquís Pursuit incorpora la tecnologia Prop Tech: talls longitudinals a l’espàtula del laminat de l’esquí per a oferir major duresa de torsió i major transmissió, a més de Prop Tip. Tot plegat, dóna un esquí molt polivalent de pista, molt agressiu i a la vegada manejable i accessible, una fusió de l’Air Tip de la Sèrie 7 i de la gamma Experience. També renova la seva col.lecció de dona, tant en la línia Unique com la Temptation, dotant-la d’un atractiu look esportiu. A nivell de botes, destacaríem la gamma Allspeed, a la qual divideixen en tres grups: Elite (98mm), Pro (100mm) i AllSpeed (102 mm). Totes aquestes botes compten amb botins Custom Liner –adaptació de materials a les zones sensibles de peus i turmells– i insolació dels botins. També neix la bota Pure, germana de l’AllSpeed, amb adaptacions per a la dona. Una col.lecció que també es divideix en tres grups: Elite (98mm), Pro (100mm) i Pure (102mm). Compta amb botins Custom Liner i una major insolació.

NOVETATS 2015-2016

REXXAM SALOMON Aposta cada cop més forta de Salomon cap el Back Country, millores en les gammes Freeride Back Country, on trobem els nous Mountain Lab, esquís orientats un 20% al pujar i un 80% a gaudir de la baixada. En el sector aventurer, dos grans novetats: els Mountain Explore 95, amb un pes de 1.400 kg, i el Mountain Explore 88, de 1.200 kg, recolçats amb el llançament de les noves botes Mountain Lab i Mountain Explore, orientades a l’esquiador 50% up i 50% down. Pel que fa als esquís de pista, destacar l’X Max, que és la fusió del 24Hours Max i el Kart Max, màxima polivalència per a un esquí còmode i exigent, que permet esquiar a qualsevol nivell. Referent a les botes, posada al dia de la gamma X Max i X Pro. A les X Max a més s’ha evolucionat els botins, amb la incorporació dels Custom Fit 3D. Al costat de les X Max, lloar la presència de la bota Mountain Explore, premi Ispo, i la Mountain Lab. Una sèrie de novetats en material dur que vénen acompanyades de les noves entrades en cascos –Ranger Custom Air 4D o Mountain Lab– i màscares, X Max Photocrtomàtica i la Cosmic OTG.

SCOTT Un cop més els d’Scott s’ho han sabut fer per donar vida a una col.lecció que dóna resposta a les preguntes i necessitats de tots els esquiadors, però especialment als que entenen l’esquí com una recerca de llibertat. De les diferents novetats presentades a Ispo ara us destacarem quatre. Els esquís Superguide 95 –nova generació d’esquís de travessa d’alt rendiment d’Scott. Amb només 1.330 grams, incorpora un nucli de fusta d’espàtula a cua amb forma elíptica i un entremat de fibres de carboni, dotant-lo d’una enorme flexibilitat, reactivitat i polivalència; una esquiabilitat accentuada per la presència del Rocker. Podries acompanyar -lo de la bota Superguide Carbon, bota d’altes tecnologies –carcassa en Grimalid i carboni, membrana amb Gore-Tex, inserts Dynafit, sola Vibram… i pes mínim– la motxilla Air Free Ap 12 Pro i la màscara Fix.

Aquesta marca referent al Japó en el camp de les botes s’estrenava a les nostres neus aquesta temporada. Després d’aquesta primera presa de contacte dóna un clar pas endavant, sempre pensant en els esquiadors més exigents, que cerquen més precisió i un alt rendiment. Una sèrie d’exigències que es troben en aquests tres models que ara us destaquem. La Power Rex-S/M 150R i 130R. Bota pensada per a un ús esportiu amb una precisió i comoditat que et deixaran sorprés. Primer pel botí, agradabe i molt confortable, i després pel benefici de les tecnologies Power Accel Position –màxima comoditat i òptima transmissió en la negociació dels viratges– i Power Mono Block Frame, una carcassa de dues peces que garanteix la transmissió més ràpida i efectiva. La família Power Max –menys radicals que les Rex però tant o més tècniques– i les noves Power Nex 120 / 100. Formen part aquestes darreres de l’All Mountain Series de Rexxam, la qual garanteix un alt rendiment i prestacions als que cerquen versatilitat, als que demanden una bota que els doni seguretat, comoditat i rendiment quan calgui, ja estiguin a la pista o més enllà d’aquesta, però que tampoc es negui a un confort que es manifesta en detalls com un botí més suau i lleuger que el de les Max i Rex esmentades o amb el sistema de fàcil aplicació Sky/ Walk per a quan s’estigui esquiant i per a quan posem el peu al terra.

VÖLKL-DALBELLO

STÖCKLI La propera serà la primera temporada que la distribuïdora de Barcelona Snow Factory assumirà la distribució com a tal d’aquesta marca referent. Es veuran afavorits, com ha va sent habitual en els darrers hiverns, per cert, per una col.lecció molt equilibrada. Tots ja coneixem l’alt rendiment dels esquís race, de competi, que calcen i els que es deriven dels que porten esquiadores com Tina Maze o Carolina Ruiz, però ara us parlarem del segment que més volum de vendes globals genera: els all mountain. En aquest camp Stöckli presenta la nova línia Scale, Màxim plaer a pista i fora d’ella, gràcies en bona part a la presència del Rocker. Els que cerqueu un esquí més de pista, però també orientat a la màxima expressió, res com els Scale Alpha i Beta –lleugers, amb la incorporació de l’All Mountain Rocker–, mentre que als que us agradi fer incursions per neus més profundes, res com els Scale Gama i Delta, garantia de flotabilitat i maniobrabilitat amb la incorporació del Power Rocker.

Un cop més a Völkl i Dalbello ho han aconseguit, presentant una rodona col.lecció de botes i esquís, sacsejada a base de noves tecnologies, com l’Xcell que apliquen al model Xcell 24, gràcies a la qual es manté la punta de la bota perfectament centrada, amb una elevada capacitat d’absorció dels impactes, sigui quina sigui la força aplicada. Si es reforça la puntera de la bota, també la talonera, amb el nou taló Twin Cam X, amb el que s’aconsegueix una millor transmissió i una gran facilitat de calçat. Una bota que podries calçar en el nou esquí Völkl RTM 86 –incorpora la revolucionària tecnologia XTD Tip & Tail Rocker, que combina un perfil camber tradicional amb un rocker ampliat per a un millor grip dels cantells, màxima versatilitat i elasticitat– o el V-Werkscode UVO, que es beneficia del treball de la nova construcció 3D Ridge, amb una nova línia de cotes amb l’espàtula una mica més ampla i un patí més estret, de la tecnologia UVO i al tip&tail rocker, oferint un esquí precís, segur i divertit. I, pels esquiadors amb ànima de freeriders, res com la nova Dalbello Lupo TI. Basada en l’exitosa Lupo SP, ofereix un equilibri de 100% de baixada i un 30% de pujada, que es tradueix en potència, precisió i rendiment. Unes qualitats que també es manifesten en els esquís 100 Eight, 100 Eight Pink i 90 Eight. Esquís tot terreny que garanteixen una esquiabilitat enorme pel treball de l’estructura 3D, garantint l’agilitat i estabilitat, i pel Rocker que incorporen.

Convenis FCEH

Treballem per tu La Federació Catalana d’Esports d’Hivern busca els millors convenis de col.laboració pels seus federats, per mirar de garantir que el seu esport el puguin desenvolupar de la millor forma possible. Tot seguit us acostem cinc d’aquests acords.

Conveni de col.laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)

Rendiment Català) i a un preu simbólic pels atletes i membres integrants dels Centres de Tecnificació de la FCEH. El conveni també acorda que l’empresa FGC dispensi forfets de dia per a les curses organitzades directament per a la FCEH durant la temporada 2013-14 gairebé gratuits pel personal tècnic organitzatiu i participants internacionals. Segons. Enric Ticó, President de FGC, “L’acord amb la FCEH ratifica la feina feta i la voluntat que tenen les estacions catalanes d’estar al servei dels esports d’hivern”. Tant la FCEH com FGC aporten sinergies mútues i estan interessades a treballar conjuntament fent difusió recíproca de les activitats que ambdues entitats desenvolupen. Aquest nou acord suposa un pas més en el desig de la FCEH per augmentar els beneficis als seus federats en el camp de la pràctica esportiva. Òscar Cruz, president de la FCEH, ha explicat que “és un plaer poder seguir fent els màxims esforços en benefici dels esports d’hivern”.

La Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) ha signat un acord de col.laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per tal que les persones que acreditin la seva condició de federat i exhibeixin la targeta federativa de l’any en curs, puguin beneficiarse d’un 10% de descompte en l’adquisició de forfets de dia i diversos dies de les estacions d’esquí del grup: La Molina, Vall de Núria, Espot Esquí, Port Ainè i Vallter 2000. Per la signatura d’aquest conveni, FGC adquireix la condició de col.laborador i patrocinador de la FCEH i es compromet a dispensar forfets de temporada 6.0 per a la temporada 2013-14 a un preu que està ben aprop de la gratuitat pels atletes del grup d’elit (Equip Nacional i Alt

La FCEH inicia col·laboració amb Breniam La plataforma oferirà als federats els serveis gratuits per sempre. La FCEH ha signat acord de col·laboració amb Breniam, un servei online gratuit per esportistes a que permet la confecció del Currículum esportiu unificant en un sol document totes les dades que solen estar disgregades: fotografies i vídeos, comentaris/observacions, registres de temps parcials, dificultat del repte, temps i distàncies parcials que els nostres dispositius mòbils i rellotges enregistren. També es pot vincular al blog i web de cadascú. Permet editar-ho al 100% en qualsevol moment i definir si es vol compartir amb les xarxes socials o fer-lo d’ús PRIVAT. Breniam té més serveis que s’aniran incorporant progressivament a mesura que es desenvolupi el projecte. Segons conveni amb la FCEH, la majoria seran gratuits, però tots els serveis que en un futur siguin de pagament, seràn gratuits per sempre per tots els federats de la FCEH que s’hi registrin. 24

Més informació: www.fech.cat Conveni de col.laboració per a la integració de l’esport d’hivern paralímpic La seva finalitat és continuar les accions de col·laboració entre les diverses federacions per tal que la FCEH pugui integrar els esportistes amb discapacitat en les competicions que organitzi. Dijous 18 de desembre al migdia, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), la Federació Catalana d’Esports de Persones amb una Discapacitat Física (FCEDF), la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC) i la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Discapacitats visuals (FCEC), encapçalades per els seus respectius Presidents, es van reunir a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per dur a terme la signatura d’un conveni d’integració dels esports d’hivern per a persones amb discapacitat que determina, un any més, quins seran els criteris de col·laboració entre les diverses federacions per aconseguir integrar algunes proves d’esport adaptat en el calendari esportiu de la FCEH. La firma d’aquest conveni simbolitza la continuïtat en l’estreta col·laboració existent entre les entitats. El Sr. Oscar Cruz, President de la FCEH, va manifestar el seu agraïment als respectius Presidents als quals va fer arribar la seva creença ferma en el projecte. Comissió d’esports d’hivern per a la Integració de l’Esport (CIE) Creada l’any passat en motiu de la signatura del conveni inicial, s’encarrega de fixar el full de ruta a seguir per aconseguir incorporar els esportistes amb discapacitat en les competicions que organitzi la FCEH. Alhora, té assignades un seguit de funcions com ara l’organització de les competicions, la confecció del calendari, la planificació de la formació d’esportistes, tècnics i guies per a cecs i l’elaboració d’un Pla d’actuació per difondre i promocionar els esports d’hivern, entre d’altres. Durant l’acte de signatura, que ha comptat amb la presència del Sr. Gerard Esteve, President de la UFEC, s’ha fet esment de les diferents accions assolides la temporada passada, com a un primer pas que enguany serà superat amb nous projectes i propostes adreçades a donar resposta als esportistes de les tres federacions d’esport paralímpic.

La FCEH renova la seva col·laboració amb Sport HG La FCEH i l’empresa de material esportiu Sport HG han renovat el seu acord de col·laboració pel qual l’empresa cedirà de manera gratuïta samarretes i pantalons tèrmics primera capa amb un disseny exclusiu a cadascú dels esportistes i entrenadors dels equips de tecnificació de la FCEH. Per la signatura d’aquest conveni, l’empresa segueix adquirint la denominació de Marca Oficial de primeres capes de la FCEH i es compromet a dissenyar un model exclusiu de samarreta i pantaló tèrmic als esoportistes i entrenadors membres dels equips de tecnificació de la FCEH. Tant la FCEH com Sport HG aporten sinèrgies mútues i estan interessades en treballar conjuntament per aconseguir el màxim nombre d’èxits esportius. Aquesta renovació suposa un pas més en el desig de la FCEH per augmentar els patrocinis als esportistes tecnificats per la FCEH. Segons Jordi Rodriguez, Gerent de la marca Sport HG, “pretenem amb aquest acord de col·laboració, continuar amb la nostre filosofia d’empresa implicada amb les federacions esportives, i en aquest cas poder donar suport als esports d’hivern. A més, creiem que pot ser un gran impuls per la nostre marca, així com per la FCEH, iniciar aquest camí junts, acompanyant als esportistes i ajudant-los, dins la mesura que sigui possible, a seguir creixent.”

La FCEH i LANEU.CAT SCP subscriuen acord de col·laboració per a la temporada 2014-15 Ambdues parts van signar el passat 27 de novembre un acord perquè els esports d’hivern es facin més visibles dins les pàgines dels diaris esportius catalans En el marc de la presentació de la temporada 2014-15 de la FCEH, que va tenir lloc a la pista de gel Bargelona, es va du a terme la signatura de conveni entre la FCEH i Laneu.cat SCP, societat editora del Diaridelaneu.cat i les pàgines de neu de L’Esportiu. Les dues parts van signar el passat 27 de novembre l’acord de col.laboració perquè tant els esports d’hivern com la FCEH es facin més visibles dins les pàgines dels diaris esportius catalans, tant en paper com en digital. Sumar més mitjans de comunicació que parlin d’esports d’hivern L’objectiu de la FCEH amb aquest acord és sumar més canals i mitjans de comunicació que es facin ressò de les notícies dels esports blancs i de l’activitat federativa. Tant la FCEH com LaNeu.cat SCP estan interessades en treballar conjuntament per sumar més lectors d’hivern, aprofitant les oportunitats i els mitjans dels quals es disposen. L’acord inclou a més fer difusió recíproca de les activitats que ambdues entitats desenvolupin. 25

Flocs

ELS PARCS LÚDICS Les estacions de Vall de Núria, Espot, Vallter 2000 i Port Ainé de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) compten amb un forfet de parc lúdic adreçat per als més menuts i per a les famílies. Redacció Grup FGC

Les estacions d’esquí destinen cada cop més recursos i més espais als més petits, a les famílies i als visitants que reben però que no volen o no poden practicar modalitats com ara l’esquí i el surf. Una de les demostracions d’aquestes paraules són els parcs lúdics, que temporada rere temporada cada cop són més complets, i pels quals també es llancen forfets exclusius, com és el cas de les estacions de Vall de Núria, Espot, Vallter 2000 i Port Ainé amb l’opció del forfet exclusiu per als parcs lúdics.

L’oferta dels Parcs Lúdics: Vall de Núria: Inclou dues cintes transportadores, dos tobogans ‘tubby’, tres zones de trineus per a totes les edats (nens petits, nens grans i adults), un circuit d’esquí amb figures pels més petits i diferents àrees amb jocs d’equilibri, una tirolina, llits elàstics, un inflable i una àrea per als més petits Més informació: www.valldenuria.cat Espot: Inclou una pujada amb telecadira la Roca i cinta a la zona del Parc Lúdic, pista de tubbing, pista de trineus, circuit d’iniciació al disc golf, jardí de neu i rutes per fer amb raquetes Més informació: www.skipallars.cat Vallter 2000: Inclou pista de tubbing i guies de muntanya Més informació: www.vallter2000.com Port Ainé: Inclou accés a la zona del Parc Lúdic de la Cota 2000 i cinta, pista de tubbing, pista de trineus, parc d’aventura als arbres, circuit per a disc golf, jardí de neu, circuit d’snow quads, tirolina de 50 metres i rutes per fer amb raquetes Més informació: www.skipallars.cat Com veieu, la varietat d’activitats en un parc lúdic és molt variada. Hi ha opcions per a totes les persones que vulguin gaudir de la neu d’una manera diferent, però entretinguda i divertida a la vegada.

Reportatge Viatge

Enrique Ribas Enrique Ribas

NEUVIELLE Estirant la temporada, esquí d’estiu Per a aquells que esquiar de desembre a abril no és suficient i que estiguin disposats a patir una mica ascendint amb pells de foca durant unes hores, el massís de Neuvielle als Alts Pirineus és, al costat de les Maladetes, el lloc on la neu dura fins més tard, arribant molts anys a tenir un desnivell suficient per esquiar fins al juliol.

Esquí d’estiu al Neuvielle El Neuvielle (3.091 m) fa honor al seu nom, ‘Neu Vella’ en occità, i sol mantenir suficient neu totes les temporades com per esquiar durant el mes de maig i juny i, de vegades, fins a principis de juliol. Tot i que la seva altitud no és tanta com alguns cims propers, la seva orientació fa que capti molta neu durant l’hivern i la primavera, cosa que permet poder esquiar gairebé mil metres de desnivell fins i tot ja començat l’estiu en anys de molta neu. Un detall de les abundants precipitacions d’aquest sector, és que la carretera que puja als llacs de Orédon i Cap de Long no s’obre fins a finals de maig.

La ruta Pot començar al llac Orédon (1.850 m) o al d'Aubert (2.150 m). Hi ha una mica menys d'una hora de camí caminant entre un i altre. Moltes vegades està prohibit aparcar al llac d'Aubert i la ruta sol estar tancada excepte per al microbús públic que fa el trajecte entre els dos llacs (5 €, anada i tornada, entre 9,30 i 18 h). Una bona solució és pujar en cotxe al llac d'Aubert, deixar el material, i tornar al llac Orédon, on es pot aparcar i pujar caminant però sense pes, fins al llac d'Aubert. Aquesta és la millor alternativa, si arribem abans de les 7,30 hores que és quan tanquen la barrera d'accés. El sender entre el llac Orédon i Aubert és un preciós sender entre el bosc, relativament còmode i no té pèrdua. Al llac represat d'Aubert es pren rumb cap al sud, des del final de la presa, per ascendir per terreny incòmode però evident fins als 2.200 metres d'altitud. A partir d'aquí, cal derivar cap a l'oest (dreta), superar una rampa una mica forta i seguir fins a trobar la ‘brèque’ (bretxa) de Barris, que és un pas evident en la cadena rocosa que

Sobre neu primavera o podrida, cosa normal per al mes de juliol

baixa des del cim del punxegut Ramoung que pot resultar bastant incòmoda al final de temporada (blocs de pedra). Superat aquest pas, es continua amb rumb cap a l'oest, tot guanyant alçada sobre els llacs i encaminant amb rumb oest i després sud, a l'evident conca glacial que baixa des del cim del Neuvielle, al sud. La ruta no té pèrdua amb bona visibilitat. Els últims 200 metres s'aixequen bastant, i per arribar al cim caldrà grimpar per roques i terreny mixt que exigeix atenció. En unes 3 hores des del llac d'Aubert i 4 des Orédon haurem assolit els 3.091 m del cim del Neuvielle.

El descens Després, per destrepar el cim esquiarem pel mateix terreny que en la pujada. La primera pala és una mica més empinada, fregant els 40º per suavitzar aviat i convertir-se en un ampli i suau vessant que sembla una immensa glacera i que a poc a poc ens porta a esquiar dominant el llac turquesa d'Aubert. Passat el tram incòmode a la Bretxa Barris, que a final de temporada exigeix treure els esquís alguns metres, ve una bonica i simpàtica part empinada que es pot evitar fent una evident volta i que acaba ja en la presa de l'estany d'Aubert.

Els darrers 50 metres són de fàcil grimpada

Sobre l’estètica aresta cimera del Neuvielle

Consells per esquiar a la primavera i estiu - No menyspreu la meteorologia tot i ser estiu o primavera avançada. El fred i la neu poden aparèixer -És convenient matinar per fer l'activitat i acabar abans de les freqüents tempestes vespertines de l'estiu -Malgrat la calor, no us heu de confiar i cal portar equip complet per al fred, així com material igual que a l'hivern (piolet, grampons, pala, sonda, ARVA...) -La calor i l'altitud deshidraten encara més que a l'hivern, la manca d'hidratació i la forta transpiració poden afectar molt el nostre rendiment i resistència, així com facilitar lesions

-Feu servir protecció per als ulls i per al sol extrema, la radiació és brutal a la primavera i estiu -Fer servir teixits molt transpirables i d'assecat ràpid, la suor pot fer que ens refredem molt en les parades o si bufa el vent -Eviteu la temptació d'usar màniga curta o pantalons curts o esquiar sense guants. En una caiguda, la neu és molt abrasiva -No espereu mai una neu bona, el més freqüent és iniciar el descens amb el matí molt avançat i el sol escalfant, de manera que la neu és primavera o podrida -A final de primavera i principi d'estiu les allaus de placa o de purga són infreqüents, però cal anar amb compte amb les colades de fusió que malgrat la seva lentitud i, normalment, poca extensió i volum, ens poden donar un bon ensurt

Cap a la meitat de l’ascens sobre terreny ampli i molta neu per al mes de juliol

Fitxa tècnica Neuvielle (3.091m) Accés: Per Espanya, túnel Bielsa (A-138) a

Arribant a les últimes pales nevades molt a prop del llac d’Aubert, punt d’inici i final de l’excursió

Començant el descens del Neuvielle

França (D-929), després de Aragnouet poc abans de Fabian prendre a l'esquerra la carretera D-118 als llacs Orédon i Aubert Inici: Llac de Orédon (1.850 m) o llac d'Aubert (2.150 m) Època recomanada: Gener-juny Orientació: N, NE Massís / Estació: Alts Pirineus Temps aprox.: 5-6,30 hores en funció d'on es comenci (Orédon o Aubert) Inclinació màxima: 40º Alçada de sortida: 1.850 m (Llac Orédon), 2.150 m (Llac d'Aubert) Alçada màxima: 3.091 m Desnivell acumulat: 1.240 m des Orédon. 950 des Aubert Dificultat esquí: S2.1 E.1. Excepte la pala superior (40º) no hi ha dificultats Perill d'allau: de purga i placa durant tota la temporada, freqüents colades de fusió amb neu primavera Material: piolet, grampons, ARVA, etc. Observacions: Només amb neu assentada, la part cimera s'empina i els 50 metres finals són de fàcil grimpada

Publirreportatge

A GRANDVALIRA Els esquiadors i els visitants de Grandvalira poden gaudir d’una àmplia oferta gastronòmica, amb més de 40 punts de restauració repartits pel seu domini.

Redacció Grandvalira

També es paladeja EL REGUST ALPÍ VA DE LA MÀ DE TOTES LES TENDÈNCIES CULINÀRIES

Qualsevol esquiador que aquest hivern decideixi gaudir de la neu a Grandvalira i gaudir d’una experiència culinària trobarà en aquest domini un munt d’opcions, cadascuna d’elles diferents: des de restaurants gurmets a la cuina tradicional, passant pels espais de menjar ràpid o els menjadors de cuina d’autor amb tocs de muntanya d’alta qualitat, on menjar es converteix en una autèntica experiència. Com les anteriors temporades, aquest hivern Grandvalira ha millorat els diferents punts de restauració.

Noves actuacions Al Tarter s’ha ampliat la planta baixa de la Cafeteria Riba Escorxada, i s’ha redissenyat el restaurant italià La Trattoria. A Canillo ha tornat a obrir el Roc de les Bruixes. A Pas de la Casa, el restaurant KSB Coll Blanc, conegut per les seves vistes de 360º, ha remodelat el seu interior; i l’autoservei Cala Bassa Beach Club també s’ha remodelat. A Grau Roig hi ha el nou xiringuito XiriXuca ideal per agafar forces mentre esquiem; s’ha ampliat la Cafeteria Pulka, que disposa d’una nova terrassa; s’ha ampliat la sala del menjador de la Cafeteria Pulka i l’autoservei Cubil ha condicionat la seva sala de grups. I a Encamp al Restaurant Racó de Solanelles, just al peu del Funicamp, gaudiràs de la millor cuina tradicional i de les millors vistes de la vall; podràs menjar ràpid a l’autoservei de Solanelles o viure la doble experiència del Lounge de Solanelles: fins a les 12.00 una espectacular terrassa per gaudir d’esmorzars de forquilla i després canvi de pell per assaborir les millors marques ‘premium’. I, per aquells de vosaltres que teniu un paladar més fi, aquí va aquesta selecció de cinc espais:

l’Andburger a Grau Roig (Cubil), la Trattoria i l’Arrosseria al Tarter, l’Steak House Gall de Bosc a Soldeu i el Refugi de Llac de Pessons a Grau Roig. Ara bé, són moltes les persones que el que busquen a un domini blanc com el de Grandvalira són restaurants i bars al més pur estil alpí, fugint del que habitualment es troben als seus llocs de residència. Per aquests, res com el Restaurant L’Abarset (el Tarter), una cabana al peu del Tarter, on acabar la jornada d’esquí amb unes copes i uns bons aperitius; el Vodka Bar (Grau Roig) a 2.150 metres d’alçada, un refugi alpí adaptat als paladars més exquisits; el Red Chill Out Tapas & Bar (el Tarter), un restaurant totalment integrat a la natura pirinenca gràcies a la seva arquitectura de fusta i a la seva decoració de muntanya; o el CBbC (Pas de la Casa), un dels ‘beach’ clubs més representatius de l’illa blanca. Més informació: www.grandvalira.com 32

Dormir o prendre alguna cosa en un iglú Situat a 2.350 metres d’altitud, el Grandvalira Iglú Hotel és un allotjament singular i exclusiu, únic al sud d’Europa i situat enmig del sector de Grau Roig. Està construït 100% de neu i compta amb un bar, una terrassa, un restaurant i cinc habitacions. Cada habitació té uns 20 m2 i està equipada amb tot el necessari per passar una nit d’ensomni. Una de les seves estances més espectaculars és el jacuzzi de neu i també disposa d’una terrassa on se serveixen tota mena de delicadeses i on també s’organitzen sessions de DJ i esdeveniments puntuals.

Reportatge

PORT DEL COMTE

Una estació de proximitat Celes Piedrabuena Port del Comte

Sense fer gaire soroll i treballant com una formigueta, l’estació de Port del Comte ja fa més de 40 anys que ofereix la millor neu als seus visitants. Per la seva proximitat als grans nuclis urbans com ara Barcelona és una destinació ideal per gaudir d’una jornada d’esquí d’un o dos dies.

Recordo un temps en què eren molts els qui anaven a esquiar a Rasos de Peguera, ja que era una estació molt propera a Barcelona. S’hi arribava amb facilitat, amb una certa rapidesa, i no s’havia de pagar cap peatge. Però una decisió empresarial motivada per uns anys de poca neu i la no existència de canons de neu va motivar el seu tancament al 2004. Després va tornar a obrir, però ja com un centre d’activitats, no com una estació d’esquí i és cert que de tant en tant s’escolten projectes per tornar a obrir, però per ara, res de res. Bé, que m’anava del tema, el tancament de Rasos de Peguera va desplaçar molts esquiadors cap a la comarca del Solsonès, cap a l’estació del Port del Comte, la més propera a la ciutat de Barcelona.

Venir, et costarà tant poc! Aquest fet diferencial, aquesta proximitat, sempre ha estat un dels grans atractius que ha explotat al llarg de la seva història aquest centre hivernal, d’ençà que, per exemple, al 1977 l’estació lleidatana publiqués un anunci a les pàgines de ‘La Vanguardia’: “Sense voler competir amb ningú, Port del Comte s’ha posat de manera simbòlica una medalla al ser reconeguda pel Ministeri d’Informació i Turisme com a Centre d’Interès Turístic Nacional”. De fet, moltes han estat les medalles que els molts esquiadors que han trepitjat el seu domini li han posat al llarg de la seva història, que comença a escriure’s al 1973. Situada en un entorn privilegiat, Port del

Comte es troba situada al Prepirineu de Lleida, a prop de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, al sudest del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Disposa de pistes mítiques per a tots els nivells i al llarg de la seva història s’ha anat adequant a les exigències del mercat i als gustos dels aficionats dels esports d’hivern, com ho demostra el fet de comptar al 2012 amb el primer snowpark nocturn de Catalunya o un espai especial reservat per a la pràctica de l’esquí de fons per sobre la cota 2.000, al Pla Coma Sentinella, amb la sortida dels itineraris al 1.940, al costat del Clot de la Vall, i agermanat amb una zona destinada al múixing.

Port del Compte, una estació de proximitat

Poca benzina, cap peatge… Aquests atractius naturals, com ara les fantàstiques vistes que ofereix, o la gran varietat d’esquiabilitat que es pot dur a terme al seu domini esquiable, ja sigui per clàssiques pistes del tot despoblades o per plenes d’arbres de pi negre en el que és una autèntica delícia esquiar, van de la mà com dèiem de la proximitat al gran nucli de Catalunya, Barcelona. En bona mesura els diferents responsables que hi ha hagut al capdavant de l’estació no han desaprofitat aquest punt a favor, amb diferents arguments en la prensa generalista com “Venir et costarà tant poc”! o “Poca benzina, cap peatge i un forfet econòmic”. Superada aquesta distància –si vas al Google i poses distancia Barcelona a Port del Comte et diu que seguint la C-55 es triga 1 h 57 min en cobrir els 142 quilòmetres–. Tant per aquelles persones que no saben ni volen saber res d’esquiar, tant sols gaudir de la neu o del paisatge, a les que volen veure com els seus fills tenen la primera presa de contacte amb la neu, fins els que cerquen pistes per progressar la seva tècnica o aquells que ja només es tiren per les pistes més complicades. Tothom troba en aquesta estació un espai on passar-ho bé, des del jove més agosarat –amb un snowpark molt actiu–, fins els esquiadors amb voluntat de ser lliures, que volen anar més enllà de les pistes trepitjades. Tant per aquests com pels freeriders purs, Port del Comte ofereix un espai espectacular, conegut com El Bosquet: 27 hectàrees forapista amb tot el que això comporta i el que qualsevol esquiador que surt del traçat marcat, busca. Port del Comte no és una estació pensada només pels qui més en saben, tot el contrari, com ja indica

“ÉS UNA ESTACIÓ IDEAL PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMILIA”

el nombre i el color de les seves 37 pistes: 7 verdes, 13 de vermells, 10 de blaves i sis de negres, per les quals els esquiadors es poden moure gràcies a 16 enginys mecànics, mentre que la neu està garantida també per la presència de 256 canons. La cota alta es troba als 2.387 metres, al Pedró dels Quatre Batlles i l’estació es troba ben estructurada en tres grans zones: Prat Donadó –espai on es troben bona part de les zones pensades pels que s’inicien, pels més petits i l’snowpark–, el Sucre –on convergeixen la meitat de les pistes negres– i l’Estivella. És Port del Compte una estació que convida a escapar-se un dia qualsevol, per exemple entre setmana, fugint de les possibles aglomeracions, estranyes en aquest domini esquiable, però que un cop la trepitges i l’esquies no t’ha l’acabes així com així. Per això sap greu haver de marxar quan la comences a conèixer. Deixant de banda que sempre es pot tornar, cal recordar que Port del Comte disposa de diferents establiments hotelers a peu de pistes i al voltant per a totes les butxaques i gustos, on s’acostuma a respirar tranquil.litat i bon ambient de muntanya. Massa bonic per deixar-ho escapar. 36

Novetats temporada 2014-2015 Taquilles noves a la zona Donadó Per poder descongestionar en dies de molta afluència de gent. A més, un aspecte renovat per millorar la logística Asfaltat de l’aparcament de l’Estivella L’aparcament de la zona Estivella, ara més freqüentat per les noves rutes gratuïtes de raquetes i esquí de fons, ha estat totalment asfaltat i senyalitzat amb més de 200 places Noves màquines trepitjaneu per arreglar les pistes Nova màquina PB-300MB Kandahar ‘winch’, amb cable incorporat que permet una millor subjecció de la màquina i per tant trepitjar i arreglar les pistes amb més desnivell de l’estació. Amb això, actualment Port del Comte té quatre màquines treballant cada nit per condicionar les pistes pel dia següent

Millora a les pistes - Sembrat a les pistes: Durant l’estiu es va fer una important tasca (realment, molt important) de ressembrat de més de 12 km de pistes a més d’afegir biomassa i netejar les pistes de pedres, rocs, etc. per tal que es pugui esquiar perfectament amb les mínimes condicions de neu - Tanques de protecció als accessos de l’estació: 150 m més de tanca paraneu per tal de poder retenir més neu en cas de vent - Manteniment dels remuntadors i de la xarxa de canons de neu artificial Compra en línia d’abonaments de temporada Nova plataforma de reserva i compra en línia d’abonaments de temporada amb la possibilitat de pagament amb targeta de crèdit.

Fitxa tècnica Cotes: 1.700-2.400 metres Remuntadors: 16, amb capacitat per transportar 16.060 persones/hora Canons de neu: 256 Nombre de pistes: 37 - 7 verdes, la més llarga, la Tornada, de 1.980 metres - 13 vermelles, la més llarga, la Rasa Pavet, de 1.980 metres - 10 blaves, la més llarga, la Ginebrosa, de 3.850 metres - 6 negres, les més llargues, l’Estadi i l’Arderic, amb 2.387 metres Escoles d’esquí: cinc Altres: disposa de jardí de neu, circuit d’esquí de fons, de múixing, snowpark, servei de lloguer de material… Més informació: www.portdelcomte.net

Port del Compte, una estació de proximitat zona de debutants. Això permet que els pares tinguin fácil la tasca de controlar els nens. Per millorar: La Dreta. És la pista més llarga i la més ampla, amb un desnivell molt constant. Això permet millorar l’esquí en tota la seva baixada. Per a experts: L’Estadi de la Zona de l’Estivella, per la seva formació de bams i els seus canvis de neu, permet que l’esquiador expert pugui disfrutar dels bams amb tot tipus de neu. L’únic inconvenient és que és una pista curta.

Albert Estella,

director de Port del Comte,

“Intentarem obrir fins Setmana Santa amb les millors condicions possibles” L’Albert porta l’esquí a la sang i l’ADN de Port del Comte marcat al seu cos, ja que el seu pare va ser un dels fundadors d’aquesta estació propera a Solsona. Ell ens remarca que Port del Comte és una estació familiar, vol incidir en la seva proximitat als grans nuclis urbans i es lamenta que “la gent té la imatge que és una estació petita, tot i que tenim 50 km esquiables quan hi ha totes les pistes ofertes”. Quin balanç fas del que portem de temporada? D’entrada no és l’objectiu que esperàvem, ja que el temps no ho ha permès i la meteorologia no ens ha acompanyat en cap aspecte, ni en temperatures. No hem tingut cap nevada important. A més a més, el dia de temperaturas baixes hem tingut vent i ha causat que no poguéssim produir neu. Això ha fet que no tinguéssim l’afluència de gent que esperàvem. Tot i això no estem del tot descontents, ja que la zona és molt familiar i prop de grans capitals. Aquest fet permet que el mateix dia puguis pujar a esquiar i tornar a ser a casa al vespre amb poques despeses. Creus que assolireu els objectius? Els objectius eren superar el nombre d’esquiadors de la temporada anterior, que eren uns 80.000. Tal i com hem comentat, degut al temps no hem pogut tenir al 100% l’estació. Creiem que no assolirem l’objectiu. Quin dia vàreu obrir, quan heu tingut el major nombre d’esquiadors, i quan acabareu la temporada? Vem obrir pel Pont de la Puríssima. El major nombre d’esquiadors s’ha donat durant els dos primers caps de setmana de febrer i intentarem obrir fins Setmana Santa amb les millors condicions possibles.

“ EM COSTA MOLT PASSAR TOT L’ESTIU ESPERANT QUE ARRIBI LA TEMPORADA D’ESQUÍ, A QUE HO PORTO A LA SANG ” A la recta final de temporada, els esquiadors poden esquiar a millor preu? D’entrada tenim els mateixos preus, ja que fa quatre temporades que els tenim congelats. Vàrem començar el mes de desembre amb temporada baixa, fins i tot durant els caps de setmana. Tria tres pistes de Port de Comte i digues perquè? Per iniciar-se: La Nova. És una pista amb poc desnivell, perfecta per debutants. Consta de dos trams, un entre arbres i l’altre a la part final que dóna a la

Quina creus que és la imatge que tenen els esquiadors de l’estació? La gent té la imatge que és una estació petita, tot i que tenim 50 km esquiables quan hi ha totes les pistes ofertes. Tenim una zona de debutants que és la més gran de Catalunya. Els esquiadors experts esperen que estigui oberta la Zona de l’Estivella, ja que troben que és un bon lloc per disfrutar de l’esquí i gaudir de les magnífiques vistes de tot el Pirineu. La família amb nens està molt contenta de la Zona Dondó, ja que és una zona molt extensa que inclou, jardí de neu, tubbis i trineus, i permet iniciar-se a l’esquí. Quins reptes o quines grans actuacions us falten? El nostre objectiu és ampliar la Zona Debutant, inclòs tubbis i trineus, ja que la majoria de clients que tenim a l’estació són families. També volem millorar alguna de les pistes per la prevenció d’accidents. El nostre objecitu és reduir el risc d’accidents a pistes. Quin és el vostre públic objectiu? Nosaltres apostem molt per les famílies i per això amb el que tenim més preferència, tal i com hem comentat abans, és a la Zona Debutants, juntament amb tubbis, trineus i jardí de neu. Heu notat alguna pujada de lloguer? D’entrada hem notat una bona pujada de lloguer de material, ja que molts clients són iniciants. I sobretot, a part d’esquí de muntanya, de raquetes de neu, pel fet que tenim cinc rutes marcades de diferents nivells i distàncies que s’adapten a tots els tipus de client, des del més petit al més gran. Això fa que tothom qui vingui pugui gaudir de la neu tot i no ser esquiador. I, com vas arribar a estar al capdavant de Port del Comte? Fa 24 anys que estic en el món de l’esquí. Vaig començar en una botiga de lloguer d’esquís, vaig seguir entrant de pister-socorrista, els següents deu anys com a cap de pistes, i els últims tres anys com a director de l’estació. Esquio des dels tres anys, ja que el meu pare va ser un dels que va formar part del naixement de l’estació. Aquest fet comporta que fagi molts anys que estic aquí i m’hagi influenciat a entrar en el món de l’esquí. Em costa molt passar tot l’estiu esperant que arribi la temporada d’esquí , a que ho porto a la sang. I si em preguntes si sóc un bon esquiador et diré que depèn amb qui em compari. No em considero un esquiador competitiu, tot i que havia competit.

Targeneu

ESPORTS DE MUNTANYA, SEN

AMB LES ASSEGURANCES DE LA F Assegurances de la FCEH per tot l’any; hivern i estiu sempre coberts! Un cop acaba la neu, Targeneu i Multirisc et segueixen cobrint altres activitats esportives outdoor pròpies de l’estiu com ara senderisme, BTT, escalada, etc.

53€

TARGENEU *TN FAMILIAR 159€ (min 4p)

COBERTURA

MUNDIAL SENSE FRANQUICIA i FORA PISTA

©Toni Grases / www. Photoset.es

Targeneu: La comoditat d’estar cobert tota la temporada d’hivern amb una assegurança que et permet practicar els esports de la FCEH a tot el món i d’altres activitats durant l’estiu a Europa i Països de la Ribera Mediterrrània, sempre de l’1 de juny al 31 de maig.

Assegurança feta per experts,

esportistes i de la neu Tramíta-la a la nostra web o al teu club!

T Sempre amb assistència en viatge les 24 hores del dia incloent-hi un con-

ductor professional. T En cas de recerca i rescat cobreix fins a un màxim de 18.000 euros. T Assegura la primera cura al lloc de l’accident, fins un màxim de 3.000

euros, a qualsevol estació d’esquí, pista de gel o muntanya del món i a menys de 4.000 metres T Assegura la repatriació sanitària del lesionat per accident de manera il.limitada. T No cobreix el seguiment de la lesió T Inclou altres esports de lleure com BTT, o senderisme practicats a Europa i altres paísos de la Ribera Mediterrània a menys de 4.000 metres d’altitud i a més de 35 quilòmetres del domicili habitual. T Assegura a tota la família amb la Targeneu Familiar per 159 euros T Veure condicions a la web de la FCEH (www.fceh.cat), apartat FEDERA’ 40

Multirisc_

, SENDERISME, BICICLETA...

DE LA FCEH, TENS L’ESTIU COBERT

105€

MULTIRISC COBERTURA

MUNDIAL Multirisc:L’avantatge d’una assegurança multiesportiva que inclou esports de neu i outodoor durant tot l’any i amb seguiment de la lesió.

i MULTIESPORT T T T T T T T T T T

T Cobreix excursionisme, Esquí de Muntanya, Senderisme, Esquí Alpí, Mar-

xes, Esquí de Fons, Bicicleta de Muntanya, Surf de Neu, Campaments, Telemarc, Descens de Barrancs, Raquetes de Neu, Escalada, Trineu de Gossos, Espeleologia, Canicrós, Alpinisme, Alta Muntanya, Raids de Muntanya i Campaments d’iglú. T S’encarrega de la tornada a casa del lesionat en cas d’accident. T Inclou la cobertura i les despeses mèdiques il.limitades en centres concertats de la FCEH. T Garanteix el seguiment de la lesió i la rehabilitació del lesionat. T Veure condicions a la web de la FCEH (www.fceh.cat), apartat FEDERA’T.

Avantatges i descomptes La FCEH ha arribat a acords amb altres empreses amb l’objectiu d’oferir avantatges i descomptes a tots els federats amb possessió de llicència de competició, TargeNeu o Multirisc. Es poden consultar al web de la FCEH (www.fceh.cat), a l’apartat FEDERA’T 41

Excursionisme Esquí de Muntanya Senderisme Esquí Alpí Marxes Esquí de Fons Bicicleta de Muntanya Surf de neu Campaments Telemarc

T T T T T T T T T T

Descens de Barrancs Raquetes de Neu Escalada Trineu amb Gossos Espeleologia Canicross Alpinisme Alta Muntanya Raids de Muntanya Campaments d’iglú

Entrevista Celes Piedrabuena Red Bull Photophiles / Oliver Krauss-FIS

No aixeca gaire més de dos pams del terra, però quan es calça una planxa i desafia les parets d’un ‘pipe’ és capaç de volar molt alt i dibuixar magnifiques figures a l’aire que el millor dels pinzells voldria retratar. Ens estem referint a la sabadellenca Queralt Castellet, la nova subcampiona del món de surf de neu en migtub. Una medalla històrica per a Espanya. Parlem amb una sempre atenta Queralt Castellet (17/06/1989) quan encara no toca de peus a terra. S’acosta a nosaltres i sembla que la medalla de plata que ha assolit als Mundials de Kreischberg li permeti levitar un parell de metres per damunt del terra, com si encara estigués desafiant la gravetat a les parets del migtub, que és on aquesta sabadellenca universal es troba més còmode; allà on la resta de mortals ens marejaríem.

QUERALT CASTELLET Subcampiona del m贸n de mig tub 43

Entrevista: Queralt Castellet Primer de tot, felicitats. Has assolit una gran medalla de plata. Veis clar podem assolir-la? Ara em trobo molt bé, gràcies, i estic molt contenta del que he aconseguit. Aquesta va ser una final bastant diferent de totes les finals en les que he estat en uns Campionats del Món. Era una final a tres rondes, el que t’obligava a seguir una estratègia diferent. Però, amb el meu equip ho vam planejar tot molt bé. Vam apostar per una ronda segura, la primera, amb més risc, i el backside 9 el vaig guardar per la segona i tercera ronda, que és on vaig caure, una llàstima. Plata, però et veiés amb l’or? Tot era possible. Si m’hagués sortit la ronda amb el backside 9…, però, de totes maneres, estic molt contenta. De fet, ja els dies abans deies que et trobaves molt còmode. La veritat és que em vaig adaptar molt bé al ‘pipe’. Em sentia còmode i estava tenint molta alçada, la qual cosa em dóna molta puntuació i seguretat en els trucs. Sempre es comet alguna errada, com les que vas tenir a la segona i tercera rondes Sí, vaig tenir algunes errades, pensava que amb les condicions que hi havia la resta també cometrien errades, però la meva ronda neta i amb alçada em va puntuar bé. Què representa per a tu ser subcampiona del món? És un resultat molt important per a mi. Eren els meus quarts Campionats del Món, però és el primer cop que faig podi. Per aquesta raó, per a mi és una gran satisfacció, perquè aquest és un resultat que ha estat molt lluitat. Bé, anys enrere ja vas fer podi en un Mundial júnior. Sí, una plata, però un Campionat del Món Júnior no té res a veure amb un Campionat ja ‘adult’. Aquests Mundials segur que eren un dels teus objectius principals aquesta temporada, però ha d’haver-n’hi més, oi? Després dels Mundials, els X-Games on arribo amb moltes ganes i on aquest segon lloc em dóna molta motivació i la Universidada i l’US Open. Sense cap mena de dubte has donat un salt de qualitat, on vas treballar més en la pretemporada? Sobretot a nivell tècnic, però metre estava a Nova Zelanda fent la pretemporada també he fet molt de físic. És més, des que ha començat l’hivern he pujat cada setmana a la neu. També destacaria que aquest hivern m’he instal.lat a Suïssa on han fet un ‘pipe’ de 22 peus, de mesures de competició d’elit. Per primer cop en molts anys he tingut l’oportunitat d’entrenar molts dies damunt la planxa a Europa abans d’anar als Estats Units. Pensa que des de mitjans de desembre he estat cada dia al ‘pipe’, i que l’he entrenat en tot tipus de neu i de condicions, i això m’ha donat una confiança molt gran.

“Aquest resultat és per a mi una gran satisfacció perquè ha estat molt lluitat” Així va aconseguir la plata al Mundial Aquesta va ser la historia de la primera medalla d’Espanya en un Mundial de surf de neu. Ja a les classificatòries es veia que la sabadellenca es trobava còmode, ja que va passar amb la quarta millor puntuació (85,75) a una final on es veuria les cares amb cinc riders més. Ja a la final, Castellet va quedar segona amb els 81,25 punts que va aconseguir a la primera de les tres rondes de què constava la final. Només la va guanyar la xinesa Cai Xuelong, 94,25 punts, i va superar a la francesa Clemence Grimal, 80,25

Entrevista: Queralt Castellet

A Laax, oi? Correcte. De fet aquí he vingut molt cops, i moltes vegades venia abans de competir. Venia aquí per entrenar. És un desplaçament fàcil des d’Espanya. I, a nivell de trucs, hi ha hagut incorporacions? Segueixo treballant tots els trucs de l’any passat, però aquesta temporada he anat afegint varietats i maniobres, alguns invertits i algunes rotacions noves que s’han anat veient i es veuran a les competicions. Saps que has fet història, que mai Espanya havia assolit una medalla en uns Mundials de surf de neu? Doncs… si és així estic molt contenta. Ho desconeixia i la veritat que és un honor per a mi haver fet història. Espero que aquest subcampionat del món sigui un punt més de motivació per tirar endavant. Quan vas saber que ja series plata? No va ser fins la ultima ronda. La noia xinesa ja estava per davant, i a partir d’aquí ja sabia que l’or era impossible. 46

La història de Queralt Castellet als Mundials Aquests eren els quarts Campionats del Món per a la rider de Sabadell. Tres d’ells els ha disputat en migtub, i la progressió ha estat inqüestionable: 2007 Arosa (Suïssa), 10a en migtub 2009 Gangwon (Corea) no va passar a la final en cros i 6a al migtub 2013 Stoneham (Canadà) 5a al migtub 2015 Kreischberg (Àustria) 2a al migtub A més a més, té tres particions en els Jocs Olímpics, amb l’11è lloc de Sotxi al migtub com a millor resultat i té set podis a la Copa del Món i dues victòries

“Necessitem més instal·lacions per entrenar” La teva medalla de plata ha sortit a la tele, has estat protagonista i els joves veuran que hi ha una noia que es diu Queralt Castellet que està a dalt de tot. Aquesta és una altra cosa. Espero que aquest resultat no només sigui una motivació per a mi. S’ha d’ajudar a la base i s’han de donar les condicions per a poder entrenar prop de casa. Espero que competicions com la Universiada, amb el ‘pipe’ de Sierra Nevada, o el que hi ha a la Molina siguin un al.licient, un element engrescador, que no només es faci el ‘pipe’ per a les competicions. Que es faci un ‘pipe’ on la gent pugui anar a entrenar, tant de surf de neu com d’esquí. Necessitem més instal.lacions per entrenar. Deies passats els Jocs que faries ‘pipe’, però que també que a partir d’aleshores faries altres disciplines com ara l’slope style. Sí, i he estat fent les dues coses i a poc a poc a les competicions ho aniré compaginant més. De fet, durant l’estiu, ja vaig competir en slope style a Nova Zelanda i a Austràlia. Em trobo còmode a l’slope style, i em dóna més joc al ‘pipe’. M’ajuda a entrenar els salts perquè em dóna més temps en l’aire. No deixa de ser una altra manera de fer servir la planxa. Una nova manera de veure el surf, i quant més varietats de planxa facis, millor que millor.

T猫cnica V枚lkl

Buscant sensacions extremes i la reacci贸 de les eines, amb una posici贸 equilibrada i robusta.

Tècnica

KL Grandvalira

Força a les cames, tècnica depurada, concentració i molta seguretat en si mateix. Aixó és el que es necessita per baixar a gairabé 180km/h com fa el nou campió del Quilòmetre llançat a Grandvalira Ivan Origone.

Tècnica

Celes Piedrabuena Jesús Martínez

Independentment del tipus d’esquí o planxa que calcis, el que realment acaba de definit el teu comportament damunt la neu són els cantells, raó per la qual tenir-los en òptim estat és bàsic.

USSA Ski / Sarah Brunson

Suport perfecte dels cantells i controls sensorials, finalitzaci贸 del pas de corba i tot a punt per a una correcta projecci贸 del pr貌xim gir. Ni un esquitx de neu, tot net.

Reportatge

EL DOPATGE

Preocupa al món de l’esport

Celes Piedrabuena & FCEH Head, Atomic

Tot i que segons les dades els esports d’hivern no registren uns índex elevats de casos de dopatge com altres esports, aquest tema preocupa. Parlem amb la investigadora científica Sylvana Mestre, fundadora de Play and Train, Presidenta del Comité Alpí Tècnic IPC desde fa 8 anys i gran aficionada a l’esquí perquè ens expliqui quina és la tasca de la World Anti-Doping Agency (WADA).

L'Agència Mundial Antidopatge (World Anti-Doping Agency - WADA) va ser establerta el 10 de novembre de 1999, a Lausana, Suïssa, per promoure i coordinar la lluita contra el dopatge en l'esport internacional. La WADA es va establir com una fundació sota la iniciativa del COI, amb el suport i la participació d'organitzacions intergovernamentals, els governs, les autoritats públiques i altres organismes públics i privats per a la lluita contra el dopatge en l'esport.

El dopatge

El lligam de Sylvana Mestre amb la WADA L'any 2008 entra a formar part del Comitè d'Educació que ofereix assessorament, recomanacions i orientació a la gestió de la WADA pel que fa a les estratègies a curt termini de l'educació i les activitats i enfocaments a llarg termini per als programes d'Educació. El Comitè també està involucrat en el procés de selecció de projectes d'investigació finançats per la WADA i ciències socials.

L’estudi de les substàncies prohibides

La funció de la WADA La Sylvana Mestre ens explica que l’objectiu de la WADA és el de la “investigació científica, l'educació, el desenvolupament d'eines per a la lluita contra el dopatge, i realitzar el seguiment del Codi Mundial Antidopatge. La WADA treballa per aconseguir un món on tots els atletes competeixen en un ambient esportiu sense dopatge. L'objectiu és aportar consistència a les polítiques i reglaments antidopatge entre les organitzacions esportives i els governs a tot el món”.

La llista de substàncies i mètodes prohibits es revisa anualment i es publica cada 1 de gener, estant la llista està disponible uns mesos abans al lloc web de WADA). La llista es divideix en les substàncies que: 1. Estan prohibides sempre 2. Estan prohibides durant el període de competició (segons el definit per cada esport, però sol ser dins de les 24 hores de la competició).

Els esports amb més casos de dopatge Per fortuna –bé, una fortuna a mitges, ja no n’hi hauria d’haver-hi cap– no tots els esports estan tant amenaçats pels casos de dopatge. Ens explica la Sylvana que l’esport amb més casos de dopatge és el ciclisme amb un 3,7%. “El segon és la boxa, encara que ciclisme està baixant i augmenta el dopatge en tennis de taula i hoquei. L'any passat el nombre de resultats positius en el món va augmentar en més del 20%”. En aquesta classificació de la vergonya els esports d’hivern van tenir només un 0.3% de resultats adversos. El futbol és l'esport que més controls antidopatge va fer el 2013. Val a dir que la realització dels controls no sempre segueixen el mateix procediment en tots els esports, “doncs n’hi ha que per la seva biomecànica i fisiologia són més propensos a què els seus atletes es tirin al dopatge”. Per exemple, la FIFA ha fet un nombre important de controls i tots han estat negatius, no creu que tingui un problema de dopatge en absolut, “però el sentit comú et diu que és improbable, per això des d'aquest any han entrat a controlar amb el passaport biològic. L'enfocament del passaport és diferent de les proves tradicionals, més que buscar una certa substància en canvi busca variacions d'una norma establerta. La raó és que el cos reacciona a substàncies estranyes de maneres mesurables. Per exemple, si augmentes artificialment el recompte de glòbuls vermells o testosterona, el teu cos en suprimirà la seva pròpia producció”.

Les substàncies que estan prohibides sempre inclouen, entre d'altres, hormones, anabòlics, EPO, beta-2 agonistes, agents de camuflament i diürètics. Les substàncies prohibides només en competició inclouen, entre d'altres: estimulants, marihuana, narcòtics i glucocorticoides. També estan prohibits sempre:els mètodes com les transfusions o la manipulació de la sang o les injeccions intravenoses en algunes situacions. La Sylvana ens comenta que “la diferència entre substàncies prohibides sempre i aquelles prohibides durant la competició, és que les que estan prohibides sempre, vol dir que estan prohibides tot l'any, fins i tot durant l'entrenament i també durant la competició. Exemples: esteroides anabòlics que quan s'utilitzen en l'entrenament poden tenir efectes milloradors del rendiment de l'entrenament a llarg termini, o agents emmascaradors que es poden utilitzar per ocultació en les proves de dopatge”. En canvi, l'ús fora de la competició d'una substància que està prohibida només durant la competició no es considera una infracció de les normes antidopatge, llevat que encara hi hagi evidència d'aquesta substància en el moment de la prova durant la competició. “Perquè quedi clar, moltes substàncies poden quedar en el sistema durant molt de temps. Si obté un resultat positiu per una substància que va prendre fora de competició (que no estava prohibida en el moment en què la va prendre) i obté un resultat positiu amb relació a aquesta en un control de dopatge durant la competició (en la qual està prohibida), se l'acusarà d'haver comès una infracció de les normes antidopatge”.

Els mecanismes de control Cada país té la seva pròpia llei que s'implementa a través de l'agència antidopatge del país. 1. Si és un esportista de nivell nacional, o internacional, el codi s'aplica. Els esportistes de nivell internacional estan definits per la federació internacional dels esportistes. Els esportistes de "nivell nacional" estan definits per l'Organització Nacional Antidopatge dels esportistes. 2. Cada Organització Nacional Antidopatge pot decidir si el Codi s'aplica i de quina manera s'aplicarà si és un esportista que competeix a nivell local

en un nivell que no l'identifica com de "nivell nacional". Si competeix a aquest nivell, l'Organització Nacional Antidopatge fa controls, i si s'obté un resultat positiu o si es manipula el procés de control de dopatge o si comet una altra infracció de les normes antidopatge, el Codi exigeix la imposició de sancions. 3. Si no participa en competicions, sinó que només participa en activitats recreatives o físiques, les Organitzacions Nacionals Antidopatge també podran decidir si el Codi s'aplica i de quina manera. Malauradament cada dia surten noves substàncies i/o maneres d'aplicar que passen a ser dopatge quan s'utilitzen per a la millora del rendiment de l'atleta, “per això la WADA no baixa mai la guàrdia i ha de buscar les noves formes que ajudin a detectar tals substàncies i/o mètodes d'aplicació”. Se sap que ja els antics atletes grecs havien utilitzat les dietes especials i pocions estimulants per enfortir-se. Estricnina, cafeïna, cocaïna i alcohol van ser utilitzats sovint pels ciclistes i altres atletes de resistència al segle XIX. O sigui que el dopatge existeix des que existeix la competició en l'esport, una situa-

ció que ens podria arribar a fer entendre perquè els esportistes es dopen. En aquest sentit la Sylvana afegeix que “els atletes de l'elit estan sota molta pressió i el seu ambient està sota molta pressió i, com en qualsevol condició social, sempre hi haurà algú que creua la línia. Per tant sí, sí que hi ha atletes que equivocadament estan disposats a guanyar a qualsevol preu”. I, aleshores, ens podríem preguntar: Existeix una llei o document a nivell mundial que reguli el dopatge en tots els esports i països? Després de parlar amb la Sylvana ens queda clar que “el Codi és el marc del sistema antidopatge. Va ser acceptat per tot el moviment olímpic i també per diversos organismes de l'esport i organitzacions nacionals antidopatge de tot el món. També ha estat reconegut per més de 170 governs, a través de la Convenció de la UNESCO contra el dopatge en l'esport. El Codi va entrar en vigor el juliol de 2004. El primer grup d'esmenes va entrar en vigor l'1 de gener de 2009. Un segon grup va entrar en vigor l'1 gener 2015”. Ja veiem que hi ha uns mecanismes de control, i una associació que vetlla perquè els esportistes no es dopin, però sempre n’hi ha que

recorren a mètodes no autoritzats per millorar el seu rendiment. Molts d’ells són enxampats, amb la posterior sanció. Les sancions per violació de les normes antidopatge poden oscil·lar des d'una reprimenda fins a una inhabilitació de per vida. El període d'inhabilitació pot variar segons el tipus de violació de les normes antidopatge, les circumstàncies d'un cas particular, la substància i que ja hagués existit una violació de les normes antidopatge.

Prevenció i educació Esperem que el casos de dopatge siguin molt menors en els propers anys, per més que la pressió a que sotmeten i ells mateixos es sotmeten és molt alta, intervenint factors com la variabilitat del rendiment o els estats d’ànim que poden afavorir creure que la solució als problemes està en les substàncies prohibides. Ara bé, aquesta situació està bastant controlada en l’esport ‘professional’, però, a mi, el que més em preocupa és l’esport amateur, on no hi ha tants controls i on els joves són víctimes fàcils. Tant en un cas com l’altre, la prevenció i l’educació ho és tot. Més informació: www.wada-ama.org

“Malauradament existeixen atletes disposats a guanyar a qualsevol preu”

Freeride Celes Piedrabuena © FWT

FREERIDE WORLD TOUR Arcalís a l’epicentre del freeride

No volies caldoâ&#x20AC;Ś, doncs dues tasses. La demanda de Vallnord per acollir per primer cop una cursa del Freeride World Tour va ser escoltada per partida doble, ja que al final va acollir la prova que els tocava dâ&#x20AC;&#x2122;inici i lâ&#x20AC;&#x2122;ajornada de Fieberbrunn.

Freeride FWT Vallnord Viatge

Vallnord Arcalís tancava amb èxit la seva estrena al circuit del Swatch Freeride World Tour by North Face i ho feia per partida doble. Primer acollint la prova que havien demanat en el seu dia i que tanta expectació havia aixecat i després acollint l’organització de la curses que havia de disputar-se a Fieberbrunn. Per raons meteorològiques, a Àustria només es va poder diputar la prova d’esquí femení, de manera que al domini andorrà es van dur a terme les altres tres disciplines: esquí masculí, surf de neu masculí i surf de neu femení.

Les Valls del Nord un paradís pel forapista Vallnord és conegut arreu i pels aficionats com una destinació molt familiar, però també com un paradís pel forapista, donades les bones condicions que ofereixen les seves muntanyes. Ja fa temps, que es van adonar que podrien oferir uns grans espais per practicar l’esquí forapista, tal com ja practicaven i practiquen molts esquiadors. Així com Pal és conegut pel seu caràcter més familiar, Arcalís ho és pel forapista, la qual cosa no vol dir que en ambdós sectors no es puguin intercanviar els papers que se’ls suposa, però si per alguna qualitat és conegut el sector d’Arcalís és per les moltes opcions que dóna per practicar l’esquí forapista. Des de Vallnord, sempre han estat conscients d’aquesta situació i per aquesta raó ja fa unes temporades que volen regular una pràctica segura d’aquesta modalitat alpina, a la vegada que intenten mitjançant accions que la fama d’Arcalís i de Vallnord com paradís del forapista viatgi més enllà de les nostres fronteres. Per aconseguir-ho es van dur a terme accions com el fixatge de l’estrella internacional Richard Permin o sol·licitar una prova del que vindrà a ser la Copa del Món de Freeride, després, les circumstàncies, van voler que fossin dues i no pas una les proves celebrades. Totes dues amb èxit. Una als Canals del Baser Negre i l’altre a la Portella.

Crònica de la primera cursa Vallnord Arcalís acollia la que havia de ser l’única prova del Swatch Freeride World Tour by the North Face (FWT) a la Portella d’Arcalís, amb un desnivell de 300 metres, en què van participar 59 dels millors freeriders del món, tot i que la zona escollida per a l’organització no va ser la inicialment prevista, ja que es va haver de canviar. El neozelandès Sam Smoothy es coronava campió en la categoria d’esquí home i la nord-americana Hazel Josie Birnbaum en dona. En surf de neu, el francès Jonathan Charlet i la suïssa Estelle Ballet van ser els guanyadors. Els Wild Cards de la prova van tenir una actuació impecable: l’espanyol Aymar Navarro aconseguia la 10a posició i l’andorrà Dani Fornell la 12a. En esquí femení, Lorelei Torres es feia amb la 7a posició. La zona, escollida per a l’organització presentava moltes opcions per als riders. La primera part, amb molts canals, destacava per ser molt tècnica mentre que la segona, molt més rocosa, donava moltes possibilitats de joc. Tot i ser més curta del que és habitual, quedava molt compensat per la tecnicitat i la diversitat d’opcions de la zona. El neozelandès Sam Smoothy es coronava campió en la categoria d’esquí masculí amb una espectacular baixada aconseguint uns merescuts 91,25 punts. Uns punts que els situaven en la 5a posició del rànquing general. Aymar Navarro no va deixar indiferent als jutges aconseguint una desena posició, dues posicions per sobre del andorrà Dani Fornell. “Estic en el top 10, és un mèrit poder tenir aquesta posició. Per a mi, només ser aquí ja és un premi”, explicava Aymar Navarro. Per la seva banda, Dani Fornell, que tornava a competir en el circuit del FWT després de patir un greu accident l’any passat, deixava sorpresos als assistents amb un descens ben executat i amb un espectacular salt a la part final de la baixada. “He fet la meva feina amb un bon resultat i una bona mitjana”. En categoria femenina, la nord-americana Hazel Josie Birnbaum, que ocupava la quarta posició del rànquing, es va merèixer els 78,75 punts després de fer una baixada amb una

Aymar Navarro, Dani Fornell, Lorelei Torres van tenir una actuació destacada execució precisa i original. L’andorrana Lorelei Torres quedava setena amb un descens tècnic, però amb poca velocitat. “M’ha costat agafar el ritme al principi, però m’he sentit sòlida i he pogut fer pràcticament tot el que volia”, explica la jove andorrana de 23 anys. En surf de neu, el guanyador masculí era el francès Jonathan Charlet amb una puntuació de 90 punts que el posicionava com tercer en el rànquing general, dominat per l’austríac Flo Orley, que aconseguia la segona posició amb 86,5 punts. En categoria femenina, la suïssa Estelle Balet superava a la nord-americana Shannan Iots que encapçalava el rànquing, amb un descens de 83 punts.

Crònica de la segona cursa Finalment, Vallnord Arcalís sí que va acollir la cursa aplaçada a Fieberbrunn (Àustria). En esquí masculí, el guanyador va ser el nord-americà George Rodney, amb 88,75 punts. Rodney, que participa per primera vegada en el FWT i que ocupava la novena posició al rànquing general, completava una línia molt original, tot demostrant la seva tècnica en un descens molt controlat. La segona posició era per al suec Wille Lindberg, amb 78,76 punts, i l’alemany Felix Wiemers acabava darrere seu, amb 77,33 punts. Gràcies al descens d’aquest matí, Rodney es situava primer en el rànquing general, i darrere seu han quedat el suís Samuel Anthamatten i el suec Reine Barkered, que passava de la primera posició a la tercera després de caure a la part superior de la cara. Aymar Navarro, que tenia una altra ‘wild card’, patia una mala caiguda en un salt arriscat a la meitat del Baser Negre i va acabar el descens només amb un esquí. Tot i aquest desenllaç, estava traçant una de les millors línies, molt fluida, i estava encadenant de manera neta tots els salts. Per la seva banda, l’andorrà Dani Fornell seguia una línia molt segura i aconseguia 57,67 punts. “La baixada ha estat més previnguda i conservadora. El meu objectiu era arribar a baix. Les entrades a les canals que tenia pensat fer estaven trencades i he hagut d’improvisar i esquiar ràpid. He intentat assegurar al màxim”.

A la segona prova, Aymar Navarro va patir una forta caiguda, havent de rebre set punts al cap 61

Freeride FWT Vallnord En surf de neu masculí, el francès Jonathan Charlet feia doblet a Vallnord, i aconseguia 86,67 punts en el segon descens disputat a Arcalís, de manera que es situava a la primera posició del rànquing general. L’austríac Flo Orley, que dominava el rànquing, baixava al segon lloc, amb un descens el situava a la sisena posició, amb 69 punts. La suïssa Estelle Balet també tornava a guanyar en surf de neu femení obtenia una qualificació de 73,33 punts. Balet es col·locava a la primera posició del rànquing general i desbancava a la nord-americana Shannan Yates, que queia i només aconseguia 39 punts. Tot i així, Yates continua al top 3 del rànquing general.

El futur del Freeride World Tour a Vallnord Després de l’èxit de la celebració d’aquestes dues curses cal plantejar-se el futur del FWT a les Valls del Nord, en el sentit si aquest circuit mundial del freeride pot aturar-se de nou en aquest paradís andorrà. I la resposta és… sí, ja que Vallnord tornarà a acollir la competició durant les dues properes temporades. El director del FWT, Nicolas Hale-Woods, descrivia la competició com “molt bonica i amb una excel.lent organització entre el FWT i Vallnord”, tot assegurant que era “la primera competició d’una llarga sèrie”.

Així va ser la gran caiguda d’Aymar Navarro.

Xabier Ajona: “Si alguna estació mereixia acollir el FWT, aquesta era Arcalís” A la conclusió de la competició, el director de Vallnord Arcalís, Xabier Ajona, es mostrava satisfet en el tancament de la competició. “En un any complicat de neu a tot Europa i amb el clima tan canviant, finalment hem pogut organitzar i completar l'etapa prevista d'Andorra i que arriba per primera vegada als Pirineus", explicava Ajona qui també ha reconeixia que "si alguna estació mereixia aquesta etapa era justament Arcalís que arrossega un històric associat al forapista important des de l'any 1996”. Destacava el director de Vallnord Arcalís que “la competició no es va poder celebrar a la cara que preferíem que era la zona alta de l'estació, però en qualsevol cas les imatges que hem passat al món són espectaculars i això ens ajudarà a posicionar Vallnord Arcalís, Andorra i els Pirineus al mapa internacional de l'esquí”.

“Tenim idees per millorar” Després de la segona prova Xabier Ajona explicava que aquesta primera competició servirà com a referència en el futur: “Tenim idees per millorar algunes coses i donar més valor a tot el que s’ha fet aquest any, però crec que és millor que sigui sorpresa”. En termes generals, Ajona es mostrava més que satisfet d’haver acollit dues proves del FWT en el primer any en què s’organitzava: “Divendres va anar molt bé, unes imatges espectaculars i amb els riders contents perquè tenien una gran varietat de línies. La segona prova és la coronació de tot això, a la cara que tots volíem i amb l’espectacle que ens donen els esquiadors i un dia perfecte”. 62

El freerider de la Vall d’Aran, després de tancar el top ten a la primera competició, sortia a per totes a la segona, però quan no s’ho esperava va patir una forta caiguda, greu, però que podia haver estat molt pitjor, com mostrava el seu casc desfet, el set punts al cap i l’esquí sense la fixació. El propi esquiadors feia memòria i ens explicava amb aquestes paraules la caiguda: “La caiguda va ser a la part final, després de fer una molt bona ronda a la zona alta. Estic content amb la meva ronda i amb les sensacions que he tingut aquests dies, però vaig fallar en l'últim salt. Em va faltar una mica de velocitat i pop per a enlairar una mica més. Era una línia amb risc i ho sabia, però volia estar a dalt, ho vaig intentar i no va sortir bé. Calia provar i no me'n penedeixo. Ara, a recuperar-se com més aviat millor, per tornar a estar a dalt. Tot ha quedat en un fort cop al cap i el genoll danyat a falta de resultats de la ressonància”.

Campionat del Món Esquí Alpí

UN MUNDIAL...

MEMORABLE!

Celes Piedrabuena USSA Ski, Atomic & Head

La màgia, les alegries i els plors van acompanyar el desenvolupament d’uns grans Campionats del Món d’esquí alpí, que com acostuma a passar a les grans cites van premiar l’esforç, l’oportunisme i la tenacitat d’uns quants, però que també van castigar la mala sort i les ganes de triomf d’uns altres. Aquesta és la màgia d’un esdeveniment com aquest.

La Copa del Món es va prendre un respir per donar entrada a una de les cites esportives que tot esquiador vol protagonitzar com a mínim un cop a la vida, amb permís dels Jocs Olímpics, un Campionat del Món, que en aquesta ocasió es disputava als Estats Units, a Vail-Beaver Creek, del 3 al 15 de febrer. Eren uns Mundials que havien generat una gran expectació, en part pel propi caràcter dels nord-americans, i en part també perquè tenien grans perspectives de dur a terme una bona competició. Noms com els de Miller, Ligety, Vonn o Shiffrin estaven en boca de tots. Al final, com passa en tota màxima cita esportiva, i més en un esport com l’esquí alpí, on en un obrir i tancar d’ulls canvia tot, res surt com estava previst i aquells que eren els favorits a les cases d’apostes després es veuen relegats per l’aparició dels ‘outsiders’, aquells esportistes amb què no compta molta gent, però que sempre apareixen, ja siguin perquè protagonitzen una baixada èpica, perquè s’adapten millor que ningú a les característiques del traçat o perquè saben aprofitar les errades dels rivals, que sempre hi ha, en un esdeveniment tant rellevant com aquest.

De la velocitat a la tècnica El calendari d’aquests Campionats del Món començava amb la disputa de les disciplines de velocitat, en concret amb la celebració del Supergegant, per després donar pas a la prova reina de la velocitat, el descens, tot tancant un atapeït calendari de competicions amb la cursa més tècnica de totes, l'eslàlom. Van ser uns grans dies de competició, seguits amb deliri per les moltes persones que s’hi van desplaçar als estadis per seguir en directe les competicions i per les moltes que ho van seguir per televisió o a través de les xarxes socials i els diferents dispositius que ho permeten, a dia d’avui. A excepció del SG, que va patir una anul·lació donades les fortes condicions de vent, les condicions per a la disputa de la majoria de competicions van ser les idònies, tot i que potser la de l’eslàlom masculí, que tancava el Mundial, va estar marcada per la forta nevada que queia i per les difícils condicions de visibilitats que se’n derivaven. Però, de neu, que és el que ens interessa en aquest esport, no en va faltar.

Campionat del Món Esquí Alpí El paper de Carolina Ruiz i Joaquim Salarich Espanya va tenir dos representats, sí, només. Dur, quan n'hi podien haver estat més, però al final aquest honor va correspondre a l’esquiadora d’origen xilè Carolina Ruiz Castillo i al català Joaquim Salarich, que va ocupar la plaça del lesionat esquiador basc Paul de la Cuesta, tot i que no ben bé com a tal; ja que si en Paul és un expert en les curses de velocitat, en Quimet ho és a les disciplines del gegant i de l’eslàlom. Llàstima per en de la Cuesta, qui per fortuna ja s’està recuperant bé i a qui com a mínim van tenir l’honor de poder escoltar com a comentarista a Eurosport. Que com va anar als nostres representants? Bé, pel que fa a Carolina esperàvem més, perquè negar-ho. Sobretot si tenim en compte que va signar una setena plaça al descens de St.Moritz (Suïssa) de la Copa del Món a finals de gener, però a l’hora de la veritat no va aconseguir passar del top 20. Va ser la 21a al supergegant i la 23ª al descens. Per la seva banda, Joaquim Salarich, en la seva primera participació en un Campionat del Món i després perquè va anar a última hora. La primera bona notícia la vam tenir quan va aconseguir aguantar l’eslàlom FIS previ i classificatori de cara a la gran cursa final. En Joaquim va fer el millor temps a la primera mànega i el quart a la segona, aconseguint ser el millor dels més de cent esquiadors participants. Ja a l’SL del Mundial va signar una brillant 30a posició final, que li ha de carregar la motxilla d’il.lusions per a properes ocasions.

Dades i xifres dels Campionats del Món -125.000 espectadors a les curses -100.000 visitants a la plaça de les medalles -1.200 representants dels mitjans acreditats -2.200 voluntaris -9.200 acreditacions -68 nacions representades -500 atletes competint -27 nacions van veure les curses en directe -200 posicions de càmera -70 hores de cobertura en viu més de 14 dies

ANNA FENNINGER I TINA MAZE, LES GRANS PROTAGONISTES AMB DOS ORS CADASCUNA Maze i Fenninger,

CAROLINA RUIZ I JOAQUIM SALARICH VAN SER AL FINAL ELS REPRESENTANTS ESPANYOLS

Pel que fa a les grans favorites a les medalles, Anna Fenninger començava a demostrar ben ràpid que ella volia ser una de les protagonistes del Campionat del Món, a l’endur-se l’or al supergegant, per davant de Tina Maze i Lindsey Vonn. Fenninger i Maze són dues esquiadores molt completes, com ho demostra el fet que l’esquiadora austríaca també es proclamés campiona del món en el gegant o subcampiona en el descens. Fenninger va signar uns grans Mundials, el mateix que l’esquiadora eslovena. L’actual líder de la Copa del Món va ser or al descens i a la combinada alpina, mentre que al supergegant es va haver de conformar amb la plata. Lara Gut va aconseguir ser bronze al descens femení, mentre que l’ídol local Lindsey Vonn va decebre una mica després de penjar-se només un metall, el bronze al SG, de ser cinquena al descens i 14a al gegant. Viktoria Rebensburg va discutir el triomf de Fenninger al gegant i al final es va fer amb la plata, tot recordant aquells temps en què ella era la gran dominadora d’aquesta disciplina. La sorpresa positiva la va donar la sueca Jessiva Lindell-Vikarby, que després de ser a sis Campionats del Món per fi es penjava un metall, en aquest el bronze en el gegant. Finalment, en eslàlom Mikaela Shiffrin no va donar opcions. La jove nord-americana, ídol de tots els joves, va ser vuitena al gegant i no va donar opcions a l’eslàlom, demostrant que la temporada irregular que fins aleshores havia tingut era un miratge. L’actual campiona de la disciplina més tècnica de la Copa del Món i campiona olímpica va revalidar el títol d’Schladming 2013, relegant a la segona posició a l’esquiadora que fins ara ho havia fet millor que ella a l’SL de la Copa del Món, Frida Hansdotter. El bronze va ser per Sarka Strachova. L’esquiadora txeca es pen-

java el seu quart metall en quatre diferents Mundials, aconseguint a Are (Suècia, 2007) l’or. Una altra de les esquiadores que podia haver estat en aquestes posicions d’honor va ser Michaela Kirschgasser. Al final, l’esquiadora austríaca se’n torna cap a casa amb el bronze de la combinada alpina, però va estar ben a prop de sumar dos metalls més a les disciplines més tècniques, a les quals va passar a la segona mànega amb el segon millor temps de la primera. Però, després, els nervis, la cursa, la van superar, i va ser sisena al gegant i no va completar l’eslàlom.

Reichelt i Kueng dobleguen a Kjetil Jansrud Els dies previs a la disputa dels mundials, l’actual rei de la velocitat, el noruec Kjetil Jansrud estava a totes les travesses per a la victòria al descens i al supergegant o per estar al podi, sobretot després de la gran Copa del Món que havia disputat fins arribar a Beaver Creek. Però, a l’hora de la veritat, es va quedar a les portes del podi al SG, va ser 15è al descens i plata a la combinada alpina, un metall amb el que probablement ni hi pensava. La glòria li van treure en el descens Hannes Reichelt i en el supergegant Patrick Kueng. L’austríac es proclamava campió del món amb només un triomf previ a la temporada abans d’arribar a Beaver Creek, mentre que el suís és el nou rei de la velocitat en el seu segon mundial. Glòria també per Dustin Cook i Adrien Theaux, plata i bronze al SG masculí; i per a Travis Gagnon i Beat Feux al descens. Destacaríem a les curses de velocitat de Vail dos detalls més: la lletja caiguda de Bode Miller i la gran actuació d’Aksel Lund Svindal. El gran Bode va patir una caiguda molt lletja –la seva i la del text Ondrej van posar l’ai al cor a tots els aficionats– al supergegant masculí. El veterà esquiador anava marcant bons temps,

La novia de Tiger Woods no va tenir el Mundial somiat: Només va sumer un bronze en SG

Tina Mazze, una de les protagonistes en guanyar dos ors.

Canals en línia FIS Web - 13,5 milions de pàgines vistes a www.fisski.com - 2,5 milions de pàgines vistes dels temes de les curses en directe - 2,1 milions a les seccions alpines i de Vail - Dia de més èxit: el diumenge 8 de febrer amb més de 1,6 milions de pàgines vistes: 350.000 visitants únics Fisalpine Twitter -2.000 nous seguidors -1,7 milions d'impressions (usuaris que van arribar a Twitter) -Més de 1.600 retweets i 2300 favorits -La major piulada posterior, l’or de Ted Ligety al GS (150 retweets i 160 favorits) Fisalpine Facebook -2.000 nous fans (els agrada la pàgina) -10 milions d'impressions (missatges vistos) -El post que va tenir més sortida, el posterior al Supergegant Femení, que va arribar a 101.500 persones, amb 8000 m’agrada, accions i comentaris Fisalpine Instagram -770.000 'm’agrada' a les fotos en tots els dies dels Campionats del Món -El post amb més sortida, el del SG femení, amb 6.400 'm’agrada' -El post amb més comentaris, el del la cursa per països, amb 114 comentaris

Campionat del Món Esquí Alpí quan es va enganxar amb una porta i va sortir volant. A priori no semblava gran cosa, però després la seva cama mostrava un tall molt com conseqüència dels cantells tant esmolats que porten aquests herois. Va haver de passar pel quiròfan i es va perdre el descens. Però, com ell mateix va dir, podria haver estat molt més greu. L’alegria continguda, perquè un campió sempre vol guanyar, va ser pel noruec Svindal. Fora de joc després de trencar-se el tendó d’Aquil·les a la prèvia de Sölden, Aksel Lund no havia disputat cap cursa, tot signant dues sisenes places que el nombrós públic que va seguir les competicions, va premiar com es mereixia, amb un fort aplaudiment.

El silenci es va fer a Àustria quan Marcel Hirscher va perdre l’or de l’SL per una errada.

Ligety i Grange toquen la glòria Després de l’èxit de Mikaela Shiffrin, moltes mirades estaven posades en l’altra gran esperança nord-americana: Ted Ligety. ‘ET’ no els va fallar i es va proclamar de nou campió del món del gegant, després d’haver-ho estat a les dues cites anteriors dels Mundials d’Schladming i GarmischPartenkirchen. Pocs esquiadors hi ha que poden dir que han guanyat l’or en la mateixa disciplina en tres mundials consecutius. Ted va superar Marcel Hirscher i Alexis Pinturault. Si emocionant va ser el gegant, què dir de l’eslàlom. La disciplina més tècnica tancava aquests Campionats del Món, i ho feia sota una intensa nevada, que a la fi va condicionar la cursa. L’actual líder de la general de la Copa del Món marcava el millor temps a la primera mànega, però a la segona veia amb preocupació com bona part dels esquiadors que el precedien, just abans de sortir, sortien del traçat o bé perdien tot el que havien guanyat a la primera mànega per l’estat de la pista, per la neu que queia i per les complicades condicions de visibilitat. Hirscher va intentar aïllar-se de tot això. De fet, està acostumat a estar en aquest tipus de situacions, i va baixar com només ell sap fer, a per a totes. Així, Marcel, que defensava el títol, va sortir arriscant a la segona mànega, i va rebaixat els temps, fins que a mig traçat els temps ja no eren tant bons. No sabem si va ser perquè ell era conscient d’aquesta situació i va voler forçar en excés o bé per una errada, igual perquè no hi veia del tot bé, però el cert és que es va menjar un pal i va tirar per terra tota la feina feta i tota la il·lusió d’un país que l’estava animant a molts quilòmetres de distància. No era el primer cop que li passava una situació com aquesta, però semblava que ja estaven de tot oblidades. Falta per veure com encaixa Hirscher aquest cop i si li afecta o no al que queda de la Copa del Món. Si la cara de la decepció era la de Marcdel Hirscher, la de l’alegria era la Jean-Baptiste Grange. Ningú apostava pel veterà esquiador francès abans de la cursa. No perquè no tingui qualitat a les cames, que la té, sinó perquè els actuals temps semblaven indicar que res podia fer davant l’empenta de les noves generacions d’eslalomistes. Però, els campions són els campions i mai se’ls ha de descartar.

És veritat que va tenir una mica de sort perquè alguns dels favorits van enterrar les seves opcions, però ell era allà i al final repetia l’or que ja es va penjar a Garmisch-Partenkirchen 2011. Les altres dues places del podi van tenir regust alemany, amb la presència de Dopfer i Neureuther, plata i bronze respectivament. Però, és que així són els Mundials. Una gran cita esportiva que no deixa d’enamorar-nos, però en què els favoritismes previs de res serveixen, ja que sempre hi ha diferents factors que intervenen i condicionen el desenvolupament de les curses, tot apareixent convidats sorpreses que contribueixen a fer més gran l’esquí alpí. Per això, entre d’altres coses, ens agrada tant aquest esport.

Decepció del rei de la velocitat Kjetil Jansrud

Hannes Reichelt va sorprendre a tothom i es va endur el SG masculí

Joaquim Salarich: “La gent de Vail em demanava fotos i entrevistes” Al final, l’únic esquiador espanyol al mundial va ser Joaquim Salarich, que es va veure afavorit per la lesió que es va fer Paul de la Cuesta al descens de Wengen (Suïssa). El petit dels Salarich va tenir una actuació brillant. Primer va guanyar l’eslàlom previ de la gran cita mundialista i després va signar un 30è lloc que li ha de servir per afrontar el futur amb optimisme. Quin balanç fas del Mundial? El meu balanç d'aquests mundials és molt, molt positiu. He assolit els objectius que em vaig marcar abans de fer aquest viatge. Estàs satisfet del teu rendiment al mundial? El meu rendiment crec que ha estat el correcte i estic content de com ha anat. T'esperaves guanyar l'SL previ? Pel que fa la prova de la classificació esperava fer-ho bé, però no imaginava tant. Va ser espectacular, vaig esquiar molt bé i alhora ràpid, em notava còmode sobre els esquís i vaig decidir atacar, i atacar fins al final sense reservar res.

Després de guanyar aquesta prova, quin plantejament vas fer de la cursa 'oficial'? A l’acabar la prova vaig dir-me a mi mateix que la cursa ja havia acabat i que al dia següent en tindria una altra amb condicions molt més extremes per l'estat de la neu, però era conscient que tot i no entrenar ‘mai’ en aquestes condicions podria fer alguna cosa bona. Què et va semblar el traçat del mundial? El que em va cridar més l'atenció del traçat va ser la neu. Era gel pur, i a la primera baixada el traçat estava girat i junt i no em deixava aprofitar el meu esquí. A segona mànega, la neu continuava sent dura. Què et va cridar més l'atenció? Als dies abans de les curses vaig estar entrenant amb el corredors que lluitarien per les medalles, com Itàlia, França, Rússia, Suècia... I el que em va cridar més l'atenció va ser el veterà suec Larsson, que té una preparació molt llarga abans de fer la baixada per al traçat. És veritat que la neu d'allà és molt diferent? La veritat és que no ho he comprovat gaire. És a dir en la pista de la cursa, al ser injectada, per a tot el món és igual, però pel que fa pistes per fer esquí lliure si que és una mica diferent.

Amb quants esquís i botes vas viatjar? En el meu viatge vaig portar tres parells d'esquís i un parell de botes, ja que només vaig fer l'eslàlom. La teva victòria no va passar desapercebuda. La vaig veure publicada en un mitjà d'allà, què et van dir? Et preguntaven? Pots explicar alguna anècdota? La veritat és que em va sorprendre molt la repercussió que va tenir la meva victòria tan a Vail com a Espanya. La gent de Vail em demanava autògrafs i fotos i fins i tot entrevistes. Em preguntaven com ho havia fet i que els ensenyés els trucs, però el que va ser l'anècdota dels campionats va ser que famílies espanyoles que havien anat a esquiar, van venir tots per animar-me. Finalment, et veus en un futur lluitant per un podi en un Campionat del Món? Creus que als propers mundials arribaràs molt millor? Pel que fa al podi als mundials, és massa d'hora per opinar sobre el tema. Està clar que és un objectiu, però s'ha de continuar treballant.

Campionat del Món Esquí Alpí Les medalles dels Mundials Supergegant femení Or: Anna Fenninger Plata: Tina Maze Bronze: Lindsey Vonn Supergegant masculí Or: Hannes Reichelt Plata: Dustin Cook Bronze: Adrien Theaux Descens femení Or: Tina Maze Plata: Anna Fenninger Bronze: Lara Gut Descens masculí Or: Patrick Kueng Plata: Travis Gagnon Bronze: Beat Feuz Combinada masculina Or: Marcel Hirscher Plata: Kjetil Jansrud Bronze: Ted Ligety

ELS PROPERS MUNDIALS SÓN A ST. MORITZ, SUÏSSA, DEL 7 AL 19 DE 2017

Combinada femenina Or: Tina Maze Plata: Nicole Hosp Bronze: Michaela Kirschgasser Prova per equips Or: Àustria (Eva Maria Brem, Marcel Hirscher, Michaela Kirchgasser i Christoph Nösig) Plata: Canadà (Erin Mielzynski, Phil Brown, Candace Crawford i Trevor Philp) Bronze: Suècia (Anna Swenn Larsson, Andre Myhrer, Maria Pietilä Holmner i Mattias Hargin) Gegant femení Or: Anna Fenninger Plata: Vikoria Rebensburg Bronze: Jessica Lindell-Vikarby Gegant masculí Or: Ted Ligety Plata: Marcel Hirscher Bronze: Alexis Pinturault Eslàlom femení Or: Mikaela Shiffrin Plata: Frida Hansdotter Bronze: Sarka Strachova Eslàlom masculí Or: Grange Plata: Dopfer Bronze: Neureuthe

Travis Gagnon, plata en descens masculĂ

Lara Gut, bronze en descens femenĂ

Michaela Kirschgasser, bronze en Combinada femenina

ATOMIC EQUIPA ALS FUTURS CAMPIONS ATOMIC SEMPRE HA APOSTAT PELS JOVES ESQUIADORS. PROVA D’AQUESTA DECLARACIÓ D’INTENCIONS LA TENIM EN EL SUPORT QUE LA MARCA HA DONAT DES DEL SEU INICI AL CIRCUIT D’ESQUÍ ALPÍ AUDI QUATTRO CUP, AMB EL TEAM JUNIOR O AMB UNA ÀMPLIA COL.LECCIÓ DE MATERIAL RACE EN EL SEU CATÀLEG, TAL COM ES MOSTRA EN AQUESTA SELECCIÓ DE MATERIAL.

ESQUÍS REDSTER FIS DOUBLEDECK GS JR Si ets un júnior amb la vista posada en l’eslàlom gegant, el nou Atomic Redster FIS Doubledeck GS JR és l’esquí per a tu. Compleix l’última normativa FIS i està dissenyat específicament per als racers més joves: hem redissenyat l’espàtula, la cua i el radi i hem augmentat la forma en V. La nostra tecnologia Doubledeck 3.0 per als esquís més llargs i la innovadora tecnologia 2.0 per als més curts garanteix un rendiment professional: les dues capes lliscants asseguren un inici del gir ràpid i fàcil, un control precís i una major estabilitat. Gràcies a la seva estructura de Woodcore i titani es tracta d’un esquí excepcionalment suau. Precisió, potència i velocitat: e el Redster FIS Doubledeck GS JR és l’esquí dels futurs campions del món d’eslàlom gegant. Talles: 166/159/152 Preu corredor 475,99 € amb fixació X12

ESQUÍS REDSTER FIS GS JR

ESQUÍS REDSTER FIS SL JR

El renovat Atomic Redster FIS GS JR és un potent esquí júnior per l’eslàlom gegant. Compleix l’última normativa FIS, hem redissenyat l’espàtula, la cua i el radi i hem augmentat la forma en V per a crear una geometria més fàcil de manejar per als juniors. L’estructura Woodcore, les peces inserides de titani i el disseny Powercore Cap ofereixen una flexibilitat equilibrada i asseguren una transferència directa de la potència. Agafeu fiable i òptim canvi de cant a cant gràcies al patí i la forma de l’esquí. El Redster FIS GS JR està disponible a les longituds FIS de 131 cm a 166 cm. Aquest esquí ofereix precisió, potència i velocitat als futurs corredors professionals. Talles: 166/159/152 Preu corredor 342,99 € amb fixació XTO12 Talles: 145/138/131 Preu corredor 321,99 € amb fixació XTL 10 Talles: 123/116 Preu corredor 300,99 € amb fixació XTL 7

El nou Atomic Redster FIS SL JR és l’esquí d’eslàlom ideal per a qualsevol esdeveniment junior FIS. Aquest esquí d’alt rendiment ofereix una flexibilitat equilibrada gràcies al nucli Woodcore d’alt grau i les peces inserides de titani, mentre que l’estret patí afavoreix el gir de carving instantani. Hem incorporat una nova espàtula júnior SL que realça el rendiment i hem redissenyat l’espàtula, la cua i el radi i augmentat la forma en V per crear una geometria de maneig més fàcil per als júnior. Disponible en les longituds FIS de 131 a 152 cm, el Redster FIS SL JR és l’esquí dels futurs campions del món d’eslàlom. Tallas: 152/145 Preu corredor 475,99 € amb fixació X12 Talles: 145/138 Preu corredor 342,99 € amb fixació XTO 12 Talles: 131 Preu corredor 321,99 € amb fixació XTL 10

ESPORTSHIVERN_215x280.indd 4

12/3/15 16:31

BOTA REDSTER WC 90 L’ Atomic Redster WC 90 és una bota júnior, però sobretot és una Redster, la qual cosa significa que ha estat desenvolupada per als racers júnior que volen anar ràpid. El rígid Carbon Spine transfereix tota la potència a l’esquí per sortir dels girs amb més rebot i traçar cada gir amb més precisió. Inclou un autèntic ajust race a través de la forma súper estreta de 95 mm, que ofereix una subjecció excepcional del peu. També inclou el sistema Memory Fit, que permet que la carcassa, el collaret i el folre s’adaptin al peu i creuen una bota totalment personalitzada en qüestió de minuts. Talles: 22.5-27.5 Preu corredor 251,99 €

BOTA REDSTER WC 70 Amb el flex més suau de la nova Atomic Redster WC 70, els joves racers poden utilitzar la mateixa tecnologia de la Copa del Món que va atorgar la victòria a Marcel Hirscher. El rígid Carbon Spine transfereix tota la potència a l’esquí. La forma súper estreta de 95 mm que ofereix un autèntic ajust race i una subjecció excepcional del peu. També inclou el sistema Memory Fit, que permet que la carcassa, el collaret i el folre s’adaptin al peu i creuen una bota totalment personalitzada en qüestió de minuts. Talles: 22.5-27.5 Preu corredor 209,99 €

CASC REDSTER WC JR

CASC REDSTER MARCEL

De colors divertits, presenta un disseny aerodinàmic i una carcassa ABS. Compatible amb el protector de barbeta SL Chin Guard, aquest casc ultra protector ofereix una ventilació passiva per estar fresc en plena acció. Amb un disseny molt ajustat, inclou un sistema d’ajust adaptatiu per a un ajust superior. Màxima protecció i comoditat a alta velocitat. Talles: JS (52-53), JM (53,5-54,5) Preu corredor 99,99 €

Presenta el mateix disseny icònic que el casc favorit de Marcel per a totes les competicions de la Copa del Món, a més d’un disseny de màxima aerodinàmica amb una carcassa dura íntegrament d’ABS. Aquest casc ultraprotector també és compatible amb el protector de barbeta SL, amb ventilació passiva per mantenir la frescor en el fervor de la batalla. Dissenyat per a un ajust molt cenyit, incorpora un sistema d’ajust adaptatiu per a una major adaptació a mida. Màxima protecció i confort total a plena velocitat. Talles: XXS (52-53), XS (53.5-54.5),S (5556), M (56.5-57.5), L (58-59) Preu corredor 119,99€ CASC TROOP MIKAELA El seu innovador estil Redster combina a la perfecció amb les noves ulleres Revel Racing, però també està disponible en altres colors per als esquiadors que no són racers. La seva ajustament adaptatiu permet ajustar a la perfecció la part posterior del casc. Inclou el protector de barbeta SL Chin Guard. La visera i el suport de les ulleres són desmuntables. Ventilació passiva per mantenir el cap fresca en plena acció. El casc ideal per als esquiadors ambiciosos que busquen una qualitat de Copa del Món dins i fora de l’eslàlom. Tallas: S (51-55), M (55-58), L (58-62) Preu corredor 129,99€

MÀSCARA REVEL 3 M RACING Pel que fa a ajust, visió i claredat, són el millor que hi ha, per això les utilitzen els nostres esquiadors de la Copa del Món. Amb una muntura de mida que s’adapta al contorn de la cara, ofereixen un fantàstic ajust individual. El camp de visió és inigualable, tant perifèrica com superior i inferior. Inclou uns vidres dobles i esfèrics de mirall de ZEISS, així com uns cristalls de recanvi més clars. Tots els vidres de la col·lecció Revel ofereixen protecció UVA / UVB 100% i són antiboira i resistents a impactes i esgarrapades. Les diferents opcions de cristalls són fàcilment intercambiabales entre si. Per a una visió perfecta en qualsevol situació. Preu corredor 159,99€

ESPORTSHIVERN_215x280.indd 5

MÀSCARA REVEL JR Per la seva ajust, visibilitat i nitidesa, aquesta màscara és la millor que trobaràs, raó per la qual Marcel fa servir directament el model de sèrie. Amb una muntura mitjana i Live Fit, que segueix el contorn de la cara, obtindràs un fantàstic ajustament personal a l’instant. Aquesta està adaptada al tamany junior amb un camp de visió és inigualable, tant de dalt a baix com de costat a costat. Incorpora lents dobles emmirallades i esfèriques de la màxima qualitat, creades per ZEISS. Preu corredor 99,99€

12/3/15 16:31

competició

PROCLAMATS ELS CAMPIONS I CAMPIONES DE CATALUNYA 2015 El Club Aranès d’Esports d’Iuèrn (CAEI) va organitzar aquesta competició puntuable per a la Copa Espanya d’esquí de fons amb participació record de 130 esquiadors. El cap de setmana del 7 i 8 de febrer el Pla de Beret va acollir el Campionat de Catalunya individual d’esquí de fons sota la tècnica clàssica amb sortida cronometrada. La competició es va disputar a 4 distàncies: 2,5 quilòmetres (benjamí i infantil 1 masculí); 5 quilòmetres (infantil 2 masculí i femení i cadet femení); 7,5 quilòmetres (cadet masculí), 10 quilòmetres (júnior 1 masculí i júnior 2, sènior i màster femení) i 15 quilòmetres (júnior 2, sènior i màster masculí). El campionat, que va donar el tret de sortida el diumenge 8 de febrer a partir de les 10:30 hores, es va disputar amb molt bona neu i va proclamar els nous campions i campiones de Catalunya en les diferents modalitats. En Benjamí els campions van ser Martina Sellés (CE Bell74

ver) i Marc Collel (CEFUC); en Infantil 1 Claustre Muntaner (CENA) i Bernat Sellés (CE Bellver); en Infantil 2 Maria Iglesias (ANEC) i Martí Forcada (PEC); en Cadet Carola Vila (CEFUC); en Júnior 1 Pepa Garcia (CE Bellver) i en Júnior 2 Marta Cester (CAEI) i Bernat Galcerán (PEC). En segon lloc del podi, i per tant els proclamats subcampions i subcampiones de Catalunya 2015 d’esquí de fons van ser Berta Guitart (CENA) i Marc Vicente (CEFUC) en Benjamí; Queralt Gamisans (PEC) en Infantil 1; Maria Sellés (CE Bellver) en infantil 2; Rita Auladell (PEC) i Cesc Collel (CEFUC) en Cadet; Mario Parodi (PEC) en Júnior 2 i Berta Morral (CEFUC) i Sadurní Betriu (CEFUC) en Sènior. En aquest Campionat de Catalunya individual d’esquí de fons van participar tots els esportistes de tecnificació de fons de la FCEH excepte Gral Sellés i Paula Martínez que estaven entrenant a Noruega.

més info a www.fceh.cat

LÓPEZ, SERRA I GARAI ELS MILLORS DEL 5È MEMORIAL ALBERT PARDO La Molina va acollir la celebració del 5è Memorial Albert Pardo, competició alpina del calendari de la FCEH en record al periodista del ‘Mundo Deportivo’ mort el passat 2010. Aquesta cursa era la primera prova del circuit de la 32a Lliga Catalana absoluta, juvenil i ciutadana d’esquí alpí 2014-2015.

Es van disputar dos eslàloms a la pista Roc Blanc el dissabte 17 i el diumenge 18 de gener, respectivament, que van deixar com a campions i campiones a Clara López del CAEI (1:23.20) i (1:20.07), Jordi Serra del GRANUEC (1:15.68) i Aingeru Garai (1:12.83). Clara López es va proclamar Campiona els dos dies de competició, seguida d’Inda Garin del Club Esquí Jaca (1:23.52) i Eugenia Mateu de LMCE (1:28.19), en el podi dissabte, i de Nuria Tornero de LMCE (1:22.74) i Eugenia Mateu de LMCE (1:23.94), en el podi de diumenge. Pel que fa als podis masculins, el de dissabte el van completar l’aragonès Gorka Ugalde (2n) i el francès Pierre Fornes (3r), i el de diumenge, Àlex Pons (2n) (1:13.41) i Jordi Serra (3r) (1:13.83). Hi van prendre part prop de 120 esquiadors i esquiadores d’Espanya, Andorra i França més representants d’altres països i esquiadors i esquiadores de clubs catalans i tecnificats de la FCEH.

competició Podis catalans als Nacionals Ciutadans d’Esquí Alpí El cap de setmana del 7 i 8 de febrer es van disputar els Campionats d’Espanya d’esquí alpí de la categoria ciutadans 2015.

La Marmota Minifreestyler 2015 torna a ser un èxit a Masella Joves freeskiers i snowboarders entre 4 i 14 anys han gaudit d’un slopestyle a Masella L’estació de Masella va acollir el passat diumenge 22 de febrer una edició més de la Marmota Minifreestyler, competició organitzada pel Club Masella Team i la mateixa FCEH i adreçada a nens i nenes de 4 a 14 en freeski i snowboard. La jornada va consistir en un slopestyle amb diferents mòduls i salts. Tot i la previsió de forts vents, 35 esquiadors i snowboarders de fins a 14 anys, provinents de diferents parts de tot el Pirineu, van poder gaudir d’un park preparat especialment per a la ocasió. Van poder realitzar infinitat de rondes d’escalfament abans de començar la competició amb la intenció que poguessin agafar confiança i així poder gaudir al màxim la competició. Finalment els participants van realitzar 3 rondes de les quals puntuava la millor per decidir les posicions dels diferents podis. Es van veure molt bons trucs per part dels freestylers del futur.

El FC Barcelona guanya al CG Puigcerdà i s’emporta la Copa del Rei EL’equip blaugrana va agafar la iniciativa i va encapçalar el marcador de principi a fi per endur-se la seva 5a Copa del Rei. La secció d’hoquei gel del FC Barcelona es va adjudicar diumenge 18 de gener, davant el Club Gel Puigcerdà, el títol de Campió de la Copa del Rei, després de guanyar per un contundent 6-2 en la final disputada en el Palau de gel de Jaca. El dissabte, en semifinals, els blaugrana, entrenats per Danilo Didkovskyy, es van classificar després de guanyar al Txuri Urdin en la pròrroga del partit per 6-7, i els de Puigcerdà van eliminar en la segona semifinal a l’equip amfitrió, el Jaca, per 3-5. És la 5a Copa del Rei per a l’equip del FC Barcelona, que no guanyava aquest títol des de l’any 1997.

La Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI) juntament amb la Federació Catalana (FCEH) i La Molina Club d’Esports van organitzar el Campionat d’Espanya Alpí Ciutadans que va formar part del 34è Derby Internacional de Ciutadans ALWC, una de les proves puntuables per a la Copa del Món de ciutadans Arnold Lunn. Dissabte 7 de febrer es van disputar les dues mànegues del gegant (GS), de les categories femenina i masculina, a l’estadi de Roc Blanc. En la mateixa pista, el diumenge 8, es va córrer l’eslàlom (SL). Al gegant, Mireia Martorell (GRANUEC) va obtenir el primer lloc amb un temps d’1: 45.89, seguida per Glòria Costa (CANMC) amb 1: 46.48 i Mariona Castell (LMCE), en tercera posició (1:50.14). En homes, Eduard Sanllehí (GRANUEC) es va proclamar campió del GS, amb un temps d’1:43.46. El segon i tercer lloc van ser per a Pol Pascual (LMCE) i Jon Martinez (CAEI), amb 1:44.93 i 1:45.70, respectivament. En l’eslàlom femení, el primer lloc va ser per Mireia Sans (AISC) amb 1: 55.42, seguida per la corredora de LMCE Nora Pujol (1: 55.97) i la corredora del GRANUEC Anna Capella (1: 57.29). El pòdium d’eslàlom masculí el va liderar Joan Castell (LMCE), que va marcar un crono de 1:41.63. Pol Pascual (LMCE) va tornar a ocupar la segona plaça del podi, amb 1:42.95, i el tercer lloc va ser per a Oriol Riu (LMCE), amb 1:45.43.

Sporting L’Olla Cyril manté el liderat de la Lliga Catalana A tant sols una jornada de saber quin serà l’equip campió de la Lliga Catalana de Cúrling 2014-5015, Puigcerdà va acollir el diumenge 15 de febrer la penúltima trobada d’aquest circuit que clourà el proper 19 d’abril amb la 5a i última jornada. Les tres primeres posicions de la classificació provisional, segueixen sent les mateixes després de les rondes de partits de la 4a jornada. Aquestes són; 1er lloc d’Sporting L’Olla Cyril, 2on de Barcelona CC Black i 3er d’Sporting L’Olla Carlos. El CEVA, que ocupava el 6è lloc, va aconseguir pujar a la 4a posició i ara està molt a prop del podi. Pel que fa a la resta d’equips, el Puigcerdà Pànxing va baixar de 4t a 5è, el Puigcerdà Divines de 5è a 7è i finalment el Barcelona CC Red va pujar de 7è a 6è. A dos mesos de disputar-se la jornada que clourà el circuit català, Sportin L’Olla Cyril és actualment l’equip líder de la Lliga que lluitarà per mantenir la seva destacada posició de podi. Classificació provisional: 1. Sp. l’Olla Cyril. 2. Barcelona CC Black. 3. Sp. l’Olla Carlos. 4. CEVA. 5. Puigcerdà pànxing. 6. Barcelona CC Red. 7. Puigcerdà Divines. 8. Puigcerdà Júnior Padrins. 9. Barcelona CC Green. 10. CE Berguedà, 11. Puigcerdà Les Nenins. 12. Walk. Stones 76

Patinatge artístic 14 podis del CEGVA, 15 del FCB i 7 del CECAP al Campionat de Catalunya El Palai de Geu de Vielha va acollir el Campionat de Catalunya Open 2015 i la Copa Cegva 2015 de patinatge artístic sobre gel, amb la participació de més de 60 patinadors i patinadores dels clubs catalans FC Barcelona, CEGVA i CEPAP. Els representants catalans van assolir un total de 36 podis; 14 del CEGVA, 15 del FC Barcelona i 7 del CEPAP. Marta Guinovart i Marc Tort del FC Barcelona es van proclamar campions en categoria 2a femení, mentre que Annika Huestis, també del FC Barcelona, ho va fer en categoria Aleví. En Basic Novice, el títol de campió i campiona va ser per a Marta Joly i Arnau Joly del FC Barcelona, mentre que Eric Alis i Clara Gallarda del CEPAP van finalitzar en 2on i 3er lloc. El podi Benjamí femení va ser assolit per tres patinadores del CEGVA; Claudia Capdevila (1era), Jara Beso (2ona) i Abril Pastor (3era). Martí Alonso, també del CEGVA, es va proclamar campió en Benjamí masculí. També el podi Cadet femení va ser pel CEGVA amb la 1era posició d’Alba Sastrada i la 2ona de Marta Tetas. En Debs A femení, la Campiona va ser Alexandra Martínez del FC Barcelona i en Debs femení tot el podi va ser pel FC Barcelona amb el 1er lloc d’Anna Royo, 2on lloc d’Erika Riera i 3er lloc de Fanny María. Jan Vilella del CEPAP va ser el millor en Debs masculí. En Debutant, Irene Aris del CEGVA va pujar al primer esgraó del podi, seguida de Noa Barcons del FC Barcelona i de Nora Olivella del CEGVA. Naia España del CEGVA va fer 2ona a Escola femení mentre que la seva companya de club Ares Capdevila va guanyar en categoria Infantil. En Júnior Sènior A destaquem el 1er lloc de Cleo España del CEGVA, seguida per Leire España del mateix club i per Ona Fernández del CEPAP. Les patinadores Júlia Ribas i Irene Manau del FC Barcelona van fer 1era i 2ona en Júnior femení, i Maeva Gallarda va fer 3era. En Júnior masculí el Campió va ser Aleix Gabara del FC Barcelona, seguit de Tomás Guarino del CEGVA i de Ton Consul del FC Barcelona. En Novice Advance femení, Ingrid Riera del FC Barcelona es va dur la 1era posició seguida d’Anna Bertran del CEPAP, mentre que en Novice Advance masculí el Campió va ser Joan Farrés del CEPAP. Finalment en Veterans Julien Levacher del CEGVA es va proclamar Campió.

Esquí de fons 12 podis catalans en la 14a Puigcerdà Fons Es va celebrar la 14a edició de la popular i internacional Puigcerdà Fons, cursa de tècnica clàssica i per a totes les edats i nivells, a La Llosa, al sector Clavera. La cursa, que formava part del circuit de la Copa Catalana i Copa Nins de la disciplina, puntuava per a la Copa Espanya, i va constar de 4 distàncies: 30, 15, 5 i 2,5 quilòmetres. Els resultats més destacats dels fondistes catalans del Centre de Tecnificació van estat els següents: En categoria Sènior i a la distància de 30 quilòmetres, Berta Morral va assolir la 2ona millor marca mentre que el seu company Òscar Jorba finalitzava 4rt en la mateixa distància i categoria. En la distància dels 15 quilòmetres, els fondistes Marta Cester i Bernat Galcerán es van proclamar campions en la categoria Júnior 2, seguits de Mario Parodi i Julen Armendariz, 2on i 3er en homes, respectivament. Lydia Iglesias i Pepa Garcia es va fer amb el títol de campiona i subcampiona de la categoria Júnior 1, categoria en la qual Roger Espinet feia 3er, també a la distància de 15 quilòmetres. Finalment, en Cadet i a la distància de 5 quilòmetres, Carola Vila i Gral Selles eren 1eres, Paula Martinez i Cesc Collel 2ones i Rita Auladell 5a.

competició

Prop de 300 petits esquiadors, protagonistes del 19è Picarol de Neu de Masella L’estació ceretana va acollir la 19a edició del Picarol de Neu organitzada pel Club d’Esquí Terrassa i amb la presència especial de Rodi Motor Service, empresa col·laboradora de la FCEH.

El passat dissabte 7 de febrer les categories u10 i u12 es van reunir a Masella per disputar la 19a edició del tradicional Picarol de Neu, destinat a les categories Alevina I i II de les demarcacions territorials de Girona i Barcelona. La pista Devallada va reunir als prop de 300 petits esquiadors per disputar el Gegant del Picarol a una mànega. Els guanyadors van ser Georgina Muñoz i Aleix Aubert del CET en u10 i Carlota Goula (CEAC) i Martí Torrades (GRANUEC) en u12. Més de 100 alevins al 11è Trofeu Floquet de neu a Espot. Pel que fa a la categoria alevina de les demarcacions territorials de Lleida i Tarrago-

na, es van reunir el mateix dissabte 7 de febrer a l’estació d’ Espot per disputar la 11a edició del Floquet de neu. El Trofeu, organitzat pel Espot Esquí Club, va constar també d’un Gegant a una sola mànega que va proclamar als guanyadors i guanyadores: en u10 es van dur el primer podi Manuela Álvarez (CAEI) i Lluc de Castellernau (CAEI), mentre que en u12 els millors van ser Alèxia Ferret (CAEI) i Tomàs Barata (CEVA). La prova es va disputar conjuntament amb la competició del circuit interclubs Trofeu Espot Esquí i, per aquest motiu, l’ordre de sortida va ser primer els alevins i seguidament la resta de categories.

Freestyle Èxit de l’activitat extraescolar d’iniciació al freestyle de l’Alt Urgell. El dissabte 14 de febrer es du a terme l’activitat extraescolar d’iniciació a l’estil lliure organitzada i subvencionada pel Consell Esportiu de l’Alt Urgell i amb la coordinació de la FCEH i l’estació de La Molina. Un total de 45 nens i nenes es van poder iniciar en la pràctica de l’estil lliure (surf de neu i esquí) durant les tres hores que va durar l’activitat. La convocatòria d’aquesta activitat extraescolar va tenir tant d’èxit que 60 infants es van quedar fora, per límit d’inscripcions.

Proclamats els podis del 18è Trofeu Pista Pista de La Molina. Aproximadament 250 corredors i corredores, de 7 a 11 anys, han participat en la 18a edició d’aquesta cursa alpina. El passat dissabte 21 de febrer l’estació de La Molina va acollir una edició més del Pista Pista, prova puntuable per la lliga Catalana d’alevins (u10 i u12) de la FCEH i organitzada per La Molina Club d’Esports. La cursa, que en un primer moment havia de constar d’un gengat, va constar finalment d’un Ski Cross a la pista Alabaus que va donar el tret de sortida a partir de les 10:00 hores.

En u10 dones, les guanyadores van ser Aura Coronado del MLEC amb 52.53, seguida en segona posició de Georgina Muñoz del C.E.T amb 53.07 i en tercera posició de Meritxell Dalmau del CANMC amb 55.64. En u10 homes, els primer podi va ser per Aleix Aubert del C.E.T amb 48.08, el segons per Mar Llobet del CEAP amb 50.99 i el tercer per Martí Cardeña del LLIVIA amb 51.05. En u12 dones, la corredora del MLEC Sara Mitjans es va dur la primera posició amb 48.80, seguida de Neus Reyne del S.C.C amb 49.20 i de Julia Farreres del MLEC amb 49.28. En u12 homes, primer podi per Conrad Sastre del GRANUEC amb 46.43, segon per Ignasi Pla del GRANUEC amb 46.51 i tercer per Pau Valle del CEAC amb 46.71.

nous temps, nous serveis

competició

El diari digital d’Esports d’Hivern, on trobaràs tots aquests temes: - Activitats: Temes d’interès general del dia a dia; - Productes: Finestra oberta a les novetats de material dur, accessoris o roba que fan més còmoda la pràctica de l’esquí; - Competicions: Resultats al dia, calendaris, fitxatges, etc.; - Estacions: Tota la informació de les estacions, viatges; - Agenda: Busquem les màximes activitats i us les detallem a fi que si hi vols anar no te les perdis; - Serveis: Relació de contactes que poden ésser útils en el nostre entorn. I a més de tot això, tindràs una bona informació metereològica proporcionada per l’empresa Meteosim, un dels proveïdors més reconeguts en aquest sector.

Quilòmetre Llançat Els italians Ivan Origone i Valentina Greggio es proclamen campions del món de Quilòmetre Llançat a Grandvalira El guipuscoà Ricardo Adarraga no va poder mantenir la primera posició de la jornada prèvia en la ronda final del Campionat del Món de Quilòmetre Llançat que s’ha disputat a l’estació andorrana de Grandvalira. Adarraga ha acabat novè i la prova l’han dominat els germans italians Origone. Ivan ha estat el més ràpid -181,82 km/h- en l’única màniga de les dues previstes que s’ha disputat a la pista Riberal del sector de Grau Roig. El petit dels Origone substitueix al seu germà Simone, segon classificat, i s’ha proclamat per primera vegada campió del món absolut. Simone no ha pogut revalidar per sisena vegada consecutiva aquest títol que havia guanyat des de l’any 2005. L’austríac Klaus Schrottshammer ha completat el podi que ha estat molt ajustat. Els tres primers classificats són els únics esquiadors que han superat els 181 km/h. En categoria femenina també s’ha imposat l’equip italià. La jove Valentina Greggio, 24 anys, -175 km/h- ha superat clarament a la sueca Linda Baginski -172 km/h- que era la favorita de la competició. L’anglès establert a Madrid, Jan Farrell, ha finalitzat en la vintena posició, mentre el català Eduard Manrique ho ha fet en la penúltima de 30 esquiadors.

La torre no s’estrena I si vols estar al dia de totes les novetats de la neu, apunta’t a la newsletter, entra a www.laneualdia.cat i dona’t d’alta.

La segona mànega s’ha suspès per motius de seguretat. El canvi brusc de temperatures ha transformat la neu de la pista i el jurat de la prova ha decidit no realitzar la segona baixada. La decisió ha creat certa polèmica ja que hi havia alguns capitans d’equip que volien fer la segona mànega. Tanmateix, l’estrena en competició de la torre de sortida -10 metres d’alt i una longitud de 18 metres, no s’ha produït. L’estructura estava previst per instal.lar-se a la ronda final a la qual només accedien els 12 millors temps de les semifinals.

Víctor Carrasco, Campió d’Espanya de Múixing “Molta gent enten el Múixing com que els gossos ens arrosseguen, i no”

Què signifiquen per a tu els gossos? Són els meus amics, els meus pares, els meus fills, els meus companys d’equip… Són extraordinaris i me’ls estimo amb bogeria. Realment hi tinc un vincle molt estret, que no crec que desaparegui mai més a la meva vida. Mascle o Femella? Per què? No crec que sigui important decidir o fer una elecció entre mascle o femella, cada individu es diferent i no es pot generalitzar. Els mascles potser tenen mes força, un pic més de potencia, però les femelles tenen o solen tenir més bon cap de cara a les ordres als entrenaments. Hi ha qui opina que en aquest esport el gos pateix. No pateix, únicament pot arribar a patir si no es desenvolupa la tasca amb material de primera qualitat, com ara el material que podem trobar en tot el catàleg de Non-Stop Dogwear, marca especialitzada que mira per sobre de tot per la seguretat del gossos. Un altre aspecte és el fet de tibar. És cert que en aquest esport l’objectiu principal és que els gossos tibin i corrin, però no consisteix en arrossegar o el simple fet d’arrossegar al conductor… El que hem de fer veure és que l’esport del múixing és un esport d’equip, entre el múixer i els seus gossos, que els dos fan una tasca que és córrer i cap del dos pot arrossegar a l’altre, sinó que corren plegats. Alguna anècdota? En el meu primer campionat d’Espanya en neu, vaig córrer amb un gos que em van deixar, i el primer dia vaig anar mitjnament be, però el segon i definitiu el diumenge el gos es va esclafar al terra i no volia córrer. Es va quedar estirat a terra i no vaig poder córrer aquell dia. Parlem amb Víctor Carrasco. L’esportista de Vallbona d’Anoia (Barcelona) ha estat tres anys consecutius campió de Catalunya i Espanya d’skijoring. Ha tingut actuacions destacades a nivell internacional – 5è al Campionat del Món IFSS d’Alaska al 2012– i domina tant la neu com les competicions en terra. Com t’inicies en el món del múixing i qui et va motivar i va ajudar en aquest començament? Jo vaig començar a casa amb el meu pare, degut a que a casa sempre hi havia hagut un samoyedo que es deia Lluna, el meu pare va fer cria i vam arribar a tenir 12. El cas és que en el mateix any que jo vaig néixer es creava Pirena la travessa dels Pirineus, i tinc família a La Molina. Quan vas donar el salt a la competició? A la temporada 2010-2011, en la qual vaig participar en campionats de terra a nivell català i nacional, en categories petites com Canicross amb la Nukk. Aquí vaig aprendre de la mà del meu club, AEM, a preguntar i observar molt, i poc a poc vaig anar avançant en tècnica i coneixements sobre els gossos. Per als qui no coneguin aquest esport, en què consisteix i quina és la seva filosofia? Els hi diria que es tracta de la unió d’esportistes de dues i quatre cames, amb això vull dir que tots formem part d’un equip i que t’has de deixar la pell tant o més que ells per a rendir al màxim. Molta gent entén com a múixing que el gossos ens arrosseguin, i no. Es tracta d’un esforç conjunt d’un gran equip, que treballa per arribar plegats a l’arribada i tots cuidem els uns del altres, gossos i múixers.

Quines són les teves spiracions esportives? Fer conèixer aquest esport al major nombre de persones en el vessant més social i oferir l’skijoring a tothom que ho desitgi. Ensenyar tot el que cal saber, que algún dia puguem ser un esport reconegut i que no ens hàgim d’amagar del que fem. En la vessant més esportiva m’hagués agradat guanyar una Pirena, però no va poder ser ni podrà ser mai més, ja que aquesta cursa ens ha deixat per sempre. Actualment tinc tot el meu desig i aspiracions en poder aconseguir algun dia un podi en una competició internacional en neu, en la categoria d’skijoring , la meva especialitat. Quin és el teu vincle amb la marca Non Stop Dog Wear, patrocinadora del Comitè de Múixing de la FCEH? És un vincle professional i tècnic alhora. No només rebo material com a esponsoritzat, membre de l’equip Non-Stop Dogwear Spain, sinó que tinc el recolzament de la marca i dels seus tècnics i especialistes en la disciplina de l’skijoring, com són: Lena Boysen Hillestad, Svein Ivar Moen i Mona Moen,entre d’altres. He pogut estar en tres ocasions a Noruega, d’on prové aquesta empresa i on es concentren els millors especialistes. És a dir, he viatjat per a aprendre d’ells i amb el seu recolzament anem millorant temporada rere temporada. Com veus el panorama de les curses i la situació del múixing a Catalunya i a Espanya? Catalunya s’està quedant enrere en el múixing. quan havia estat un referent. Hem passat de ser els representants espanyols del múixing –érem la comunitat amb més clubs, més federats i més activitat– a ser gairebé els últims d’Espanya. És una pena veure com any rere any això va perdent força i, sobretot, aquí que com he dit érem un referent. 81

ISU Grand Prix Barcelona

CAPITAL MUNDIAL

del patinatge sobre gel

Redacció Berta Ballvé (3B Photo)

Al llarg dels quatre dies que va durar la Final del ISU Grand Prix de Patinatge que es va disputar a la capital catalana es va veure el millor patinatge, una proposta esportiva que va comptar amb el favor dels aficionats. 23.000 van ser les persones que van passar pel recinte del Centre de Convencions Internacional de Barcelona per veure en directe els millors patinadors sobre gel del món, una xifra a la qual hauríem d’afegir les més de 2.500 que van assistir als entrenaments. Una suma global que dóna un nombre d’espectadors molt destacat i que demostra que el patinatge sobre gel i un esdeveniment de prestigi internacional, com la Final del ISU Grand Prix, va agradar i molt.

Els millors patinadors I, ganxos per enamorar als barcelonins no faltaven. Des del magnífic escenari, el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB), al nivell dels patinadors, ja que a la capital catalana només es van veure en acció els millors patinadors del món: els sis millors patinadors de les quatre disciplines: masculina, femenina, parelles i dansa. Aquests esportistes que van poder competir a Barcelona s’havien de guanyar la plaça en dues de les sis etapes del ISU Gran Prix, que es disputaven a Chicago, Kelowna, Xangai, Moscou, Bordeus i Osaka. Només els sis millors de cada modalitat, després de la suma de punts en les dues actuacions podria participar a la cursa de Barcelona. A la presentació de la competició, Maite Fandos,

Tinent Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports destaca que el Gran Prix era “un esdeveniment que no s’ha fet a Barcelona i que convertirà de nou la nostra ciutat en una capital de l’esport internacional”. Una intenció que es va complir al cent per cent, ja que l'organització va ser de deu, la resposta del públic també i els esportistes ho van donar tot. Els esportistes i totes aquelles persones que estimen de manera especial el patinatge sobre gel sabien que estaven davant una oportunitat única per conèixer el seu esport. En aquest sentit, un cop van acabar les competicions, el gran patinador espanyol Javier Fernández deia el següent: "Estic segur que la gent que ha vingut repetirà en el futur. Vull felicitar a tots els organitzadors, especialment l’Ajuntament de Barcelona, pel seu sensacional treball”.

La Champions League del patinatge va reunir els millors patinadors del món. 82

Patinatge d’alt voltatge en un gran espectacle La festa del patinatge començava amb els patinadors de la categoria júnior, que van ser els encarregats d’inaugurar l’ISU Grand Prix de Barcelona, concretament amb els programes curts, on els grans triomfadors van ser la russa Evgenia Medvedeva en individual femení, que amb 67,09 assolia la millor marca de la temporada. En la modalitat de Dansa de nou Rússia manifestava la seva superioritat, assolint les tres primeres posicions, amb la parella formada per Anna Yanovskaya i Sergey Mozgoz en primer lloc. La resta de competicions van tenir diferents nacionalitats com a protagonistes. Així, en individual masculí Sota Yakamoto va encapçalar un emocionant programa curt, on l'execució perfecta d’un triple Axel li va permetre ser el millor. Per la seva banda, els canadencs Julianne Seguin i Charlie Bilodeau eren els millors en parelles júniors, amb poc marge de distància respecte a Lina Fedorova i Maxim Miroshkin: 0,18 punts. Les jornades següents, a l’espera de la final d’exhibició, van estar destinades al programa lliure, primer en la categoria de júnior –en dones, dansa, homes, parelles, dansa i homes– i després en sènior, que era el gran moment esperat per a tothom, l’hora de Javier Fernández. El millor patinador espanyol de la història va ser rebut per la nombrosa afició com un heroi i qui sap si aquest caliu li va passar factura. Fernández va aconseguir deixar enrere les males sensacions de la jornada prèvia i va aconseguir signar la segona nota del dia i la seva millor de la temporada, 174,02. Una puntuació insuficient per superar Yuzuru Hanyu. El campió olímpic, tot sigui dit, el gran favorit, revalidava el títol a la final del Gran Prix amb una gran actuació, amb una puntuació molt superior a la de la resta dels seus rivals: 194,08. Sergei Voronov es feia amb la tercera plaça. Va ser un emocionant final esportiu per aquesta gran vetllada de patinatge, on es van demostrar dues coses. Primera, que la ciutat de Barcelona i la FCEH estàn preparades per organitzar tot allò que es proposi i fer-ho bé, i, segona, que a casa nostra hi ha molts aficionats als esports de gel, en aquest cas al patinatge, i que l'Organització d’una cita de nivell com aquesta, també comporta que es desplacin fins a la capital catalana aficionats d’arreu del món.

Javier Fernández:

“I tant que Barcelona està preparada per acollir uns Jocs d’Hivern” El gran atractiu pels aficionats que van anar al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, era veure en acció el gran patinador Javier Fernández. El millor esportista sobre gel de la història –campió d’Europa, bronze al Campionat del Món i quart als Jocs Olímpics de Sotxi– va assolir finalment una bona medalla de plata a Barcelona, per darrere de Yuzuru Hanyu, a qui fins i tot el va sorprendre el gran caliu que va rebre del públic. Aquestes eren les seves paraules, amb què deixava clar que, sota el seu criteri, Barcelona està preparada per acollir un esdeveniment esportiu de nivell com els Jocs Olímpics d’Hivern, màxima a la qual aspira la capital catalana. “No estic acostumat a entrar a la pista i rebre aquest esclat d’ànim de la gent. Estic segur que gent que ha vingut repetirà en el futur. Vull felicitar a tots els organitzadors, especialment l’Ajuntament de Barcelona, pel seu sensacional treball”, i afegia, “em diuen que aquesta és la competició més gran que s’ha organitzat mai aquí i que els qui l’han fet no tenien experiència prèvia; el nivell ha estat de deu. Sense cap mena de dubte, Barcelona està preparada per acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern”.

Reportatge

AUDI QUATTRO CUP

Bressol de futurs campions

Celes Piedrabuena Audi Quattro Cup

Dóna gust veure com a cadascuna de les curses d’aquest calendari d’esquí alpí, adreçat a nenes i nens d’entre els nou i els dotze anys, s’hi registren més de 300 participants.

Molts joves esquiadors veuen les curses de la Copa del Món per la televisió o a través dels diferents dispositius que hi ha a dia d’avui, i són molts els qui es pregunten com arribar a algun dia ser ells, els qui centrin l’atenció dels mitjans i dels aficionats. En un país com el nostre, i també en general, assolir aquesta màxima és gairebé un miracle, ja que són molts i molts els nens i nenes que senten l’esquí alpí a flor de pell i que cada nit somien en seguir la traça dels seus referents. En bona part, aquest somni és possible gràcies al calendari de l’Audi Quattro Cup, un calendari de competicions que viu aquest hivern la seva setena temporada i que permet als joves esquiadors, d’entre nou i dotze anys, la seva primera experiència competitiva de veritat, amb cara i ulls, com si es tractés d’un gran esdeveniment esportiu.

Audi Quattro Cup

Una Copa del Món a petita escala

jares, Aramón Cerler, Masella i Sierra Nevada; en un intent de dur la competició al major nombres de centres hivernals repartits arreu de la geografia espanyola.

Quan es va iniciar l’Audi Quattro Cup semblava impossible que una iniciativa com aquesta pogués arribar a viure una setena edició i que en cadascuna de les seves diferents proves tingués un registre tant alt d’inscripcions. Poques, molt poques competicions d’esquí alpí poden dir que compten amb una quantitat tant alta de nenes i nens que senten l’esquí alpí a flor de pell. L’Audi Quattro Cup. Un calendari que els ofereix la possibilitat de competir arreu de les estacions catalanes, en unes competicions que res tenen a envejar a les que es puguin fer fora de les nostres fronteres o en edats superiors, la diferència, en aquest cas, és que els protagonistes de les competicions són esquiadors i esquiadores de les categories d’Alevina I i Alevina II. A dia d’avui, l’Audi Quattro Cup és l’únic circuit d’esquí alpí de base de la península reconegut per la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI), el qual tenia en el seu inici, i segueix tenint com a màxima, potenciar l’esquí i els valors de l’esport entre els petits esquiadors. En aquest sentit, May Peus, president de la RFEDI, deia a l’inici d’aquesta temporada que “l’Audi Quattro Cup és l’essència de l’esquí, centenars de nens i nenes participen en el circuit al llarg de tot l’hivern; sent la voluntat de la RFEDI que les curses estiguin presents en bona part del territori espanyol”. Però, val a dir, que aquest circuit no seria possible sense el treball i l’esforç dels clubs organitzadors, les estacions d’esquí i els ajuntaments de les localitats on es disputen les curses de l’Audi Quattro Cup. Aquest hivern, sis són les curses que formen part d’aquesta escola de campions: Aramón Formigal, Baqueira Beret, Valgrande Pa-

Diversió i competitivitat Val a dir, però, que els valors que predominen a l’Audi Quattro Cup són els de l’amistat, l’esport i la competició. Els futurs campions competeixen amb els seus clubs per passar-ho bé, gaudir de la neu i també, perquè no, per aportar un granet de sorra en la seva formació i en la seva il·lusió de progressar en aquest complicat esport i mantenir d’aquesta forma vida, la flama de l’esquí alpí. I és que cadascuna de les curses d’aquest calendari disposa de tot el necessari perquè els joves esquiadors gaudeixin. Uns estadis perfectament preparats per a la pràctica de l’esquí alpí, en òptimes condicions per a unes curses en les quals si canviéssim els protagonistes ben bé podríem formar part d’algun altre calendari d’esquí alpí internacional. Una mostra d’aquestes paraules és que és del tot habitual que en algunes curses es desplacin esquiadors d’altres països, com ara França, que veuen en l’Audi Quattro Cup una excel·lent oportunitat de seguir en la seva progressió i d’amidar-se amb altres joves esquiadors. A més a més, a banda de les curses que s’organitzen pel matí, per la tarda hi ha diferents activitats de lleure i esbarjo, així com l’entrega de premis. Els joves esportistes, les seves famílies, els amics i el públic en general poden gaudir dels jocs i de la música, així com dels diferents sorteigs i regals que es duen a terme, arrodonint d’aquesta forma un gran cap de setmana de neu, esport i diversió. Més informació: www.audiquattrocup.es 86

L’Audi Quattro Cup en xifres

6 curses repartides per les estacions d’esquí d’Espanya 300 participants a cada cursa 2.000 assistents directes a pista 1.500 assistents a cada festa després de la competició

Calendari 2015

Audi Quattro Cup 7 de febrer, Aramón Formigal 14 de febrer, Baqueira Beret 28 de febrer, Valgrande Pajares 7 de març, Aramón Cerler 14 de març, Masella 21 de març, Sierra Nevada

Reportatge

LA MOLINA

El paradís pels esportistes discapacitats Aquest hivern l’estació ceretana ha acollit la Copa del Món d’Esquí Alpí per a persones amb discapacitat i dies després era la seu també dels Mundials d’Snowboard IPC.

Celes Piedrabuena La Molina

Ja fa uns anys que la Molina és coneguda dins dels esports d’hivern. I ho és per diferents raons. Per ser una estació pionera en la pràctica dels esports d’hivern i, en concret de l’esquí alpí, per acollir competicions d’alt nivell –tots els bons aficionats recordem la Copa del Món d’Esquí Alpí de dones, que va ser tot un èxit– i per ser el trampolí per a les competicions de més alt nivell pensades per a les persones amb discapacitat. Així, enguany un cop més la Molina organitzava del 8 a l’11 de gener la Copa del Món IPC d’Esquí

Alpí, en el decurs de la qual els millors esquiadors del món es reuniren a l’estació del Grup FGC per a disputar quatre eslàloms a l’estadi de competició Roc Blanc. Hi van prendre part representants d’Alemanya, Àustria, Canadà, França, Gran Bretanya, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, Rússia i Suïssa, dels cinc esportistes espanyols, entre ells el campió paralímpic espanyol, Joan Santacana amb el seu guia Miguel Galindo; així Arnau Ferrer amb Gabriel Gorce –vegeu l’entrevista adjunta que li fem a l’Arnau.

“Hem d’incentivar aquests esdeveniments” En la prèvia d’aquesta gran cita esportiva, Toni Sanmartí, Director de la Molina, remarcava la importància social d’aquest esdeveniment i assegurava que “com a empresa pública hem d’incentivar aquests esdeveniments que permeten accedir als esportistes discapacitats a l’alt nivell”, a més a més, l’adequació de les pistes, i l’estació en general, per a aquestes proves internacionals de renom, garanteixen unes millor condicions de neu i de les instal.lacions per al client final. I el cert és que tots els dies de la competició es van veure molt bones competicions d’alt nivell, i que tots els esportistes van tenir paraules de lloança per a la Molina. De fet, la primera jornada, el primer eslàlom de la Copa del Món d’esquí alpí de la International Paralympic Committee (IPC) per a persones amb discapacitat física o visual va tenir color local. Així, les catalanes del club Play and Train, Ana Maria Selvi, amb la guia Esther Noguera, es van proclamar campiones per davant de la belga Marie-Morgane Dessart, guiada per Alain Struman. Va ser una jornada en què els esportistes espanyols van ocupar posicions de privilegi, com ho demostraren la sisena plaça d’Ursula Pueyo en SL dones dempeus, les cinquena i sisena posicions de Gabriel Gorce-Arnau Ferrer i Joan Santacana-Miguel Galindo o la novena de Diego Guerrero i Alfonso Rodríguez en la categoria masculina del sslDiscapacitat Visual homes. Una primera jornada que va veure pujar dalt del podi a la francesa Marie Bochet en SL dones dempeus, a l’alemanya Anna Schaffelhuber en SL dones en cadira, el rus Valerii Redkozubov, guiat per Evgeny Geroev, en SL Discapacitat Visual homes o l’alemany Thomas Nolte en SL cadires home.

IPC: La Molina, el paradís pels esportistes discapacitats Bon nivell dels esportistes espanyols Aquestes bones prestacions dels nostres esportistes es va mantenir en la segona jornada, en què els protagonistes del segon eslàlom de la Copa del Món IPC havien de sortejar un desnivell de 140 metres, al decurs dels quals hi havia 43 portes. Úrsula Pueyo va obtenir de nou una bona classificació en SL dones dempeus en ser sisena, triomf que va ser per Stephanie Jallen, mentre que en SL dones en cadira la guanyadora va ser de nou l’alemanya Anna Schaffelhuber. En SL homes dempeus el triomfador va ser el rus Alexander Alyabyev i el japonès Takeshi Suzuki en SL homes en cadira. Ana Maria Selvi, amb la guia Esther Noguera, era l’única esportista espanyola que competia en la

“Al llarg dels quatre dies de competició, hi van participar més de 50 esportistes d’arreu del món” categoria Discapacitat Visual dones, i va ser la SL Discapacitat Visual homes la que va tenir una major presència espanyola. El triomf en aquest cas, va ser de nou pel rus Valerii Redkozubov. Jon Santacana i Miguel Galindo eren quarts, Gabriel Gorce i Arnau Ferrer sisens i el madrileny Diego Moreno no va poder acabar la prova. La tercera jornada veia com de nou el rus Valerii Redkozuboiv es penjava el tercer or i es convertia en el gran protagonista de la Molina, protagonisme que també van gaudir Marie Brochat (França), després de guanyar en SL dones dempeus, la nord-americana Laurie Stephens després de ser la millor en SL dones en cadira o el també rus Alexey Bugaev per endur-se la categoria masculina de l’SL homes dempeus; en una jornada on els millors esquiadors espanyols van ser Gabriel Gorce i Arnau Ferrer, quarts en la seva categoria.

“Un cop més, la Molina va ser un exemple d’accessibilitat” La FIS aplaudeix l’esforç de la Molina No satisfet amb les tres medalles, el rus Valerii Redkozuboiv va aconseguir també el triomf en l’eslàlom de l’última jornada, aconseguint el seu quart or a la Molina. Una jornada en què també van pujar dalt de tot del podi Marie Brochat (França) en SL dones dempeus i el rus Alexey Bugaev en homes dempeus. Per la seva banda, l’austríaca Claudia Loesch se’n duia el triomf en SL dones cadira, mentre que Jon Santacana i Miguel Galindo aconseguien la tercera plaça en la categoria de Discapacitat Visual homes. Un èxit que li servia per afirmar estar “molt content, sobretot perquè en aquestes curses hem anat en progressió ascendent, i l’eslàlom és la disciplina en què anem més fluixos”. El resum d’aquesta Copa del Món IPC de la Molina mostra que Rússia ha estat la millor selecció en categoria masculina –va obtenir 13 podis, seguit a distància de Japó amb cinc i Àustria amb tres– i Alemanya la millor en categoria femenina amb set medalles, per les cinc d’Estats Units o les quatre de França. Una satisfacció generalitzada entre organitzadors i esportistes que a més va obtenir les paraules de lloança del delegat tècnic de la FIS, el suís Thomas Gurtzeler, que va destacar l’esforç de la Molina a l’hora de preparar les pistes en perfectes condicions perquè poguessin disputar-se totes les competicions.

“Rússia en categoria masculina i Alemanya, en categoria femenina, van ser les seleccions que van obtenir més medalles”

10 minuts amb Arnau Ferrer, guia d’esquiadors amb discapacitat “El més important és confiar amb tu mateix, no dubtar de les decisions que prens” Un bon dia a l’Arnau, li va arribar la proposta per a ser guia d’un esquiador amb discapacitat. No s’ho va pensar gaire: “Vaig veure clar que era una oportunitat d’enriquiment personal, millorar la meva tècnica d’esquí i d’aprendre nous valors com a persona”. D’això fa ja cinc anys. Ara podríem dir que és tot un guia experimentat i, a més, ‘resiltadista’, com indica la medalla de bronze dels Jocs Paralímpics de Sotxi i el subcampionat del món de l’any passat. Parlem amb ell perquè ens doni la visió d’un guia, no gaire coneguda dins dels esports d’hivern. Com i quan vas decidir que volies ser guia? Jo no m’ho havia proposat mai, realment el circuit IPC el desconeixia bastant, va ser arran d’un entrenador d’esquí que havia tingut anys enrere, Jordi Carbonell que en aquell moment era el director tècnic de l’equip paralímpic d’esquí per a cecs. Ell m’ho va proposar i després de pensar-m’ho a consciència vaig veure clar que era una oportunitat d’enriquiment personal, millorar la meva tècnica d’esquí i d’aprendre nous valors com a persona. Quan temps vas trigar a fer de guia? Jo vaig entrar directe a fer de guia, en particular d’en Gabriel Gorce amb el qual formem bon equip des del principi. Però, sí que he de dir que els inicis van ser difícils, tens molts dubtes de com has d’actuar, tenint en compte que comences de zero, però si fas una anàlisi més profunda te n’adones que cada discapacitat visual és molt diferent i que cada parella s’interrelaciona de maneres diferents, això no t’ho poden ensenyar a cap lloc, aquestes coses només es poden aprendre a base d’experiència, del dia a dia. Hi ha persones que es pensen que hi ha un full de ruta i que els pots guiar com si de robots es tractessin, però la realitat com sempre és molt més complexa, s’ha de tenir en compte la forma de ser de l’altre persona perquè en definitiva això és un esport d’equip. Has d’estar titulat per a ser guia? No, per ser guia a nivell de competició no has d’estar titulat. Hi ha uns cursos de iniciació, per gent

que mai ha exercit de guia i vol començar a fer-ho. Què és el que més t’agrada del que fas? Ha, ha, ha, esquiar!!! Com es decideix de qui seràs guia? Generalment et busquen quan un discapacitat visual té la manca d’un guia. No hi ha cap patró a l’hora d’assignar un guia a un discapacitat i generalment et busquen ells. S’ha d’establir una dinàmica especial de treball? Per suposat. És molt important. És el més important i sobretot a pistes quan el temps és or. La nostra dinàmica ha anat canviant amb el temps, sempre a millor, quan ens adonem que alguna cosa ens pot anar bé la incorporem temporalment per veure que tal va i al final del dia valorem si la mantenim o la descartem. Explica’m una mica la teva parella de competició, com és… En Gaby és un crack! Vaja que no ens han passat coses en el cinc anys que porto formant equip amb ell. A vegades pot ser una mica, molt despistat i tranquil i tenim algunes situacions d’estrès i una mica complicades, però després riem d’aquestes situacions. També té una faceta musiquera en construcció que promet bastant. En definitiva, en Gaby és una gran persona. Quina és la clau per ser un bon guia? El més important és confiar amb tu mateix, no dubtar de les decisions que prens, s’ha de tenir en compte que a la mínima que el corredor detecta algun tipus d’inseguretat per part meva, ell la pot interpretar de forma negativa, transformant la confiança amb desconfiança i llavors el nivell de la parella o de l’equip decau notòriament.

Com us ho feu per entrenar, ja que no ha de ser fàcil, oi? A la neu no hi ha problema, després de tants anys ja tenim una dinàmica de treball establerta, sempre sota constants canvis. Sí que és veritat que aquest últim any ens hem hagut d’espavilar molt nosaltres per buscar bons entrenaments a la neu durant la pretemporada ja que l’equip paralímpic estava sofrint canvis interns prolongats. Però crec, dins del que cap, que hem aconseguit una bona posada a punt. En sec tampoc tenim gaires problemes entrenem al gimnàs, bici de muntanya, patins,... alguns cops junts, altres per separat.

Quin balanç fas dels IPC de la Molina? Positiu, hem tingut de tot una mica, bones i males mànegues, però ens quedem amb les bones sensacions obtingudes i amb les mancances no resoltes ben apuntades per no oblidar el que hem de millorar.

Finalment, quines condicions ha de tenir sí o sí un bon guia? Confiança, ment oberta, responsabilitat, planificació de treball, saber esquiar, i, sobretot, saber treballar en equip.

Tècnica del surf de neu

SURF DE NEU

Conceptes bàsics

Fesneu Cerdanya

Anomenem elements bàsics tots els moviments que pot efectuar un surfista. Tota execució ve determinada per a la utilització d’un o varis elements bàsics. Tota la pràctica del surf de neu depèn d’aquests elements: l’amplitud de moviment, la velocitat, la coordinació i la combinació gradual d’aquests elements definirà i especificarà tots els tipus de moviments tècnics.

LES POSICIONS En el surf de neu les posicions representen com es col.loca el cos sobre la taula per a la pràctica de l’esport. S’adopten vàries posicions per permetre el cos estar en una disposició òptima per a la realització d’altres moviments. Una posició errònia provocarà una resposta inadequada o limitada del surfista després de la demanda d’un o varis elements bàsics. Aquestes posicions són un model de referència però, segons la seva morfologia, el seu estil personal, nivell tècnic i el seu material, l’snowboarder podrà adaptar-les sense que aquestes modificacions perjudiquin l’efectivitat de les seves execucions. A alt nivell, quan s’ha assimilat la funcionalitat i la coordinació dels elements o la combinació dels elements bàsics, el surfista, per millorar la realització d’un efecte o moviment, podrà sortir dels models de referència. LA POSICIÓ DE BASE La Posició de Base, és aquella de la qual parteixen tots els moviments, per definició hauria de ser una posició natural i relaxada, amb el pes centrat, mitja flexió de turmells, genolls i malucs. El tronc recte, les mans i els braços lleugerament separats del cos. La línia de les espatlles perpendicular a la direcció del peu davanter i la mirada en el sentit de la marxa. Posició de Base

CENTRE DE GRAVETAT I DESPLAÇAMENT El centre de gravetat és l’origen de la resultant de totes les forces de pes. És el punt on el pes està concentrat. En el cos humà en repòs es situa a l’interior del cos a l’alçada del melic. Aquest punt es desplaça en funció dels moviments realitzats o bé dels canvis de postura que signifiquen una modificació de la relació entre les diverses parts del cos. Inclús es pot situar a l’exterior del cos. LA BASE DE SUSTENTACIÓ És la superfície delimitada pels punts de recolzament, sense taula seria la superfície que tenim entre els peus. Ara bé, amb taula de surf de neu la nostra base de sustentació serà tota la superfície de la taula que estigui en contacte amb la neu. Si la projecció del nostre centre de gravetat cau dintre de la base de sustentació ens trobarem en situació d’equilibri estable. Si pel contrari la projecció del centre de gravetat està fora de la base de sustentació ens trobem en situació de desequilibri. El grau d’estabilitat que tinguem sobre la taula esta relacionat directament amb el nostre centre de gravetat i la base de sustentació. DESPLAÇAMENTS DEL CENTRE DE GRAVETAT (DCG)

Desplaçament del centre de gravetat: Frontside

Desplaçament del centre de gravetat: Backside

Desplaçament del centre de gravetat cap a darrera

Eix Vertical

- Desplaçament del centre de gravetat en l’eix vertical: El C.G. es desplaça en aquest eix quan realitzem moviments d’extensió (desplaçament cap a dalt) i de flexió (desplaçament cap a baix). - Aquest desplaçament condiciona els efectes de recolzament i alleugeriment utilitzats en la pràctica del surf de neu. Eix longitudinal

- Desplaçament del centre de gravetat en l’ eix longitudinal: El C.G. es desplaça en aquest eix quan realitzem els moviments de pes davant i darrere. - Aquest desplaçament té com objectiu variar les pressions al llarg del surf de neu per compensar els efectes de variació de velocitat o/i influir en el punt de pivotatge del surf de neu. Eix lateral

- Desplaçament del centre de gravetat en l’eix lateral: El C.G. es desplaça en aquest eix, quan realitzem moviments de cantell (cantell backside o frontside). - Aquest desplaçament té com a objectiu condicionar els canvis de cantell i variar els angles de presa de cantell per aconseguir diferents tipus d’efectes direccionals (derrapatges, conduccions...). Portada del llibre tècnica de l’esquí alpí

edh03_sec_clubs.qxd:sec_noticies_04.qxd 10/12/14 16:09 Página 2

CLUBS Delegació Central AEM Asociación Española de Mushers (Vallès Occidental) Av. de les Corts Catalanes, 5 (SC Trade Center) 08173 Terrassa Tels. 653 771 156 i 937 883 254 ASME Associació Sant Martí Esport C/ Binèfar, 10-14 08020 Barcelona Tel. 635 450 980 i 933 054 959 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889 BEC Bisaura Esquí Club (Vallès Occidental) Mestre Quer - Pavelló Mpal. Apartat de Correus 34 08580 Sant Quirze Tel. 659 076 909 CCLF Club Canicross Les Franqueses C/ Sant Ponç, 71-75, 2º 4ª 08520 Les Franqueses Vallés Tel. 637 355 699 CEAS Club d´Esquí Alpí Sabadell (Vallès Occidental) Avda. Concòrdia, 39-41, 5è 3a 08206 Sabadell Tel. 937 176 411 CEB Club d'Esquí Berguedà (Berguedà) C/ Pío Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674 Fax 938 211 674

CSO Club de Curling Sporting l´Olla (Vallès Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt Tel. 938 416 510 ECM Manlleu Esquí Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tels. 938 511 406 i 626 745 960 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889 GARTIC Club Esportiu Gos Artic C/ Llançà 56, baixos 08215 Barcelona Tel. 637 798 282 GRAN Club d'Esquí Granollers (Vallès Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tels. 938 793 680 i 663 025 293 BCC Barcelona Curling Club C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889 GRANUEC Club Esportiu Granuec de Competició C/ Girona, 50 08402 Barcelona Tel. 938 793 689 PC Club d'Esquí Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375

SJ Agr. St. Jordi Empl. Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ Diputació, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tels. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 26z TEC Club d'Esquí Torelló (Osona) Apartat de Correus 147 08570 Torelló Tel. 938 505 146 VCE Voltregà Esquí Club (Osona) C/ Mn. Jaume Arboç i Tor, 28 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Tels. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256 VIC Club d'Esquí Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766

Delegació Occidental AEP Associació Esportiva Pallars (Pallars Sobirà) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tels. 973 621 457 i 608 101 033 CARDOS Club d'Esquí Vall de Cardós (Pallars Sobirà) C/ Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós Tel. 973 623 026 CEL Centre Excursionista Lleida (Segrià) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329

RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Av. Baix Llobregat, 100 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52

CENA Club Esquí Nòrdic de l'Arp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051

SEUCC Unió Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ Aragó, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500 Fax 932 650 419

CES Club d'Esquí Surf de Neu Vall de Boí (Alta Ribagorça) Plaça Sant Martí, 7, 1r 25528 Taüll Tels. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283

SOL Club d'Esquí Solsona (Solsonès) Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875

EEC Espot Esquí Clubs Valls d'Àneu (Pallars Sobirà) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 156

UEC-M Unió Excursionista CatalunyaMataró (Maresme) C/ Nou, 29 08301 Mataró Tel./Fax 937 961 430

GER Grup d'Empresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472 Fax 973 690 472

COMA Club d´Esquí La Coma (Vallès Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 629 738 910

UEC-S Unió Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012

GLOBAL Global Club Esportiu Pallars (Pallars Sobirà) C/ Rosselló, 174-176, 6è 2a 08036 Barcelona Tel. 973 624 058

CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166

UES Unió Excursionista Sabadell (Vallès Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590

BANY Banyoles Esquí Club (Pla de l’Estany) C/ Canat, 53 (Can Quim del Rec) 17820 Banyoles Tel. 619 76 30 48

CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ Paradís, 1208012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CET Centre Excursionista Terrassa (Club d'Esquí Terrassa) (Vallès Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804 CIM Esquí Club Cim (Barcelona) C/ Ganduxer 10, 6è 2a, Esc-A 08021 Barcelona Tel. 937 278 368 CMSC Club Muntanyenc Sant Cugat (Barcelona) Plaça de la Vila, 2 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 936 745 396 Fax 935 907 046

Delegació Oriental

BELLVER Club d'Esquí Bellver (Cerdanya) Avda. Pere Sicart, Torre de Sant Josep 25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182 CANMC Club Alpí Núria Masella Cerdanya (Cerdanya) Avda. Pirineus, 23, baixos 17520 Puigcerdà Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041 CAQN Club Alpí Queralbs-Núria (Ripollès) C/ Bisbe Sivilla, 50-52, àtic 2a (Joaquim Salarich) 08022 Barcelona Tel. 616 511 695 CASES Setcases Esquí Club (Ripollès) C/ Jesús, s/n 17867 Setcases Tel. 972 136 089 CCE Cerdanya Club d'Esquí (Cerdanya) C/ Puigpedrós, 7, baixos 2a 17520 Puigcerdà Tel. 972 884 884 Fax 872 882 283 CEI Club Esquí Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 Puigcerdà Tel. 666 54 36 37 CEAC Club Esquí Alpí Ceretà (Cerdanya) C/ Major, 50, Bx 17520 Puigcerdà Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006 CEAP Club d´Esquí Alpí Pirineus (Cerdanya) C/ de l'Esglesia, Edifici Cèrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tels. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club Esquí Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) C/ Sant Just, 6 25700 La Seu d’Urgell CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Avda. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078 Club Esportiu de Patinatge Artístic de Puigcerdà C/ Ramón Condomines s/n 17500 Puigcerdà Tel. 607 946 900 CER Centre Excursionista de Ripoll (Ripollès) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540 CVC Club d’Esquí Alpí Vall Ceretana (Cerdanya) C/ Central, 35 17538 Alp Tel. 667 605 251

118

ELIT C. Esq. Lúdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330 FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Avd. Supermolina, 1 17537 La Molina Tels. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707 FON Club d'Esquí Fontalba (Cerdanya) C/ San Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075 GEIEG Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Gironès) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946 GEC Grup Exc. Campdevànol (Ripollès) Apartat de Correus 15 17530 Campdevànol Tel. 972 712 171 GNA Club d'Esquí Girona (Gironès) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tels. 972 203 802 i 639 050 692 GPUIG Club Gel Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà Tels. 610 093 333 i 620 518 318 LLIVI Club d'Esquí Llívia (Cerdanya) C/ de l'Esport, s/n 17527 Llívia Tel./Fax 972 146 100 LMCE La Molina Club d'Esports (Cerdanya) Avda. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tels. 650 619 708 i 627 981 596 MEGA Esquí Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062 Fax 972 145 119 PAT Associació Play and Train (Cerdanya) Camí Vell d'Alp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500 MLEC May Luengo Club d'Esquí (Cerdanya) Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 972 145 000 Fax 972 145 002 PEC Club d'Esquí Puigcerdà (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032

PPUIG Club Poliesportiu Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979 SCOG Ski Club Olímpia GERG Ctra Vella 15 - Poliesportiu 17539 Ger Tel. 608 147 173 RACC Reial Automòbil Club Catalunya (Gironès) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tels. 972 892 023 i 685 190 491 SCC Ski Club Camprodon (Ripollès) Ctra. de Molló, km.11,300 Pavelló Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37 SG Club Esportiu La Surfera Gironina (Baix Empordà) C/ Freixenet, 20, 3r 17867 Camprodon Tels. 608 133 455 i 680 508 478

Delegació Val d’Aran AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 Salardú Tel. 606 951 147 ANEC Aran Nòrdic Esquí Club C/ Sant Martí, 19 25598 Gessa Tels. 973 645 954 i 616 774 908 CAEI Club Aranés Esports d'Iuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de Gèu Val d’Aran Avda.Garona, 33 (Palai de Gèu) - Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEPP Club d´Esquí Port Ainé Pallars Avda Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209 CEPS Club d'Esquí la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tels. 973 680 098 i 699 304 030 CEVA Club Esquí Val d’Aran Apartat de Correus 33 Local 9 25530 Vielha Tel. 973 640 215 Fax 973 642 819 CSC Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 Salardú Tels. 630 050 927 i 973 644 186