Generalitats geològiques Si exceptuem la zona de Cabacés, tot el gruix de cavitats es desenvolupen en el sector superior de la serra, és a dir, en les capes de gran potència formades pels conglomerats calcaris. En aquests estrats, majoritàriament horitzontals, s’intercalen capes més toves, margoses i argiloses, que donen el particular modelatge del relleu. L’origen tectònic de totes elles ve determinat per la falla (planes del Forn del Vidre, avenc del Moliner, avenc del Vent) que les acull o per la línia de plegament que segueix tota la vessant nord de la serra Major, a partir dels Ventadors, passa pels Castells, la Bitlla, les Tosses, el Sarraí, l’Auferí i continua fins la serra de Cantacorbs, al davant de Cabacés. Com ja es comentava en l’article anterior, malgrat que hi ha un bon nombre de surgències d’origen càrstic, la circulació hipogea que hem trobat en les nostres exploracions ha estat gairebé nulla. Solament cal destacar el recent descobriment d’una petita galeria lateral, cap al final dels Grans Espais de l’avenc de l’Aisling, de clara morfologia hídrica, que delata una certa activitat temporal. Lamentablement, al final d’aquesta galeria, el conducte desguassa en una estretor vertical totalment impenetrable. Morfològicament les cavitats presenten evidents símptomes d’haver sofert processos clàstics importants. Les seues galeries no desmereixen pel fet de presentar una secció clarament diaclasada, la qual afavoreix la formació de falsos pisos a causa de l’amuntegament de blocs intermedis. Els moviments tectònics n’han combinat els elements creant o provocant volums considerables, els Grans Espais de l’avenc de l’Aisling en són l’exemple més il·lustratiu. A l’interior també es delaten les juntes d’estratificació, molts cops quan l’estrat inferior més tou ha desaparegut o s’ha convertit en un munt de terra solta. En les zones més profundes, com en algunes galeries de les Campanes, destaca el lluentó del conglomerat, com si s’hagués acabat de tallar, i l’aparició d’admirables geodes. Els processos reconstructius no estan gaire representats a la majoria de cavitats, sinó que resten reduïts a alguna colada formada per un tímid aport hídric. Destaquen per la mida les columnes del sector superior de l’Esquerda Xula, encara que en un estat de dessecació absoluta.
Cartografia Totes les coordenades representades corresponen al Mapa Comarcal de Catalunya: el Priorat. 1:50.000.
4
LOS VENTADORS Es denomina Ventadors l’espectacular franja acinglerada d’estrats inclinats que parteix de l’aiguabarreig entre els barrancs dels Pèlags i el riu Montsant i s’enfila vers les Cornaledes fins la punta dels pins Carrassers. Les cavitats les trobarem en la part intermèdia, per sota del Portell dels Ventadors, caient per la vessant dels Pèlags, o en la part inferior de les planes del Forn de Vidre, on anteriorment se citava l’existència de l’avenc dels Ventadors (Grallera, 5).
Pels voltants de les Cornaledes.
D’aquesta zona el que més sorprèn és el fort plegament que han sofert els estrats, de manera que els estrats inferiors acaben clavats literalment en el llit del barranc dels Pèlags, mentre que els estrats mitjans volten el barranc i s’enlairen vers el Pont Natural, a la zona de les planes del Ros. L’erosió que ha causat l’aigua del barranc dels Pèlags (principal afluent del Montsant) sobre la falla ha produït un paisatge fantàstic des del punt de vista geològic, encara que espeleològicament no ha resultat molt profitós, tot i que hem trobat algunes petites cavitats.
Aproximació a la zona Des d’Ulldemolins, cal anar a buscar la pista de les ermites, i continuar fins la font de la Gleva (actualment la pista està barrada poc després de l’ermita de Sant Antoni). Després, només ens caldrà seguir el camí principal del riu Montsant fins passat el congost de Fraguerau. També podem accedir-hi més directament, baixant pel camí del congost de Fraguerau, que neix al costat de la carretera de la serra de la Llena, entre Bellaguarda i Ulldemolins (km 26). Una esplèndida alternativa, realitzant un recorregut més complet per la serra de Solans; és pujar per qualsevol dels graus (grau
GRALLERA