Història de l'espai (Maragall)

Els inicis d’un equipament de referència cultural

Fragment de la salutació del programa d’inauguració del Cine Maragall, 1968

L’empenta de quatre empresaris (Ramon Planas, Josep Vilella, Miquel Targa i Francesc Pascual) va fer que el

obrís les portes el que durant molts anys es va anomenar i conèixer com a Cine Maragall.

Des dels seus inicis, el Cine Maragall, que va néixer com a equipament cinematogràfic i com a sala d’espectacles, va convertir-se en un nou referent cultural per a les poblacions veïnes i també per a les entitats locals, que disposaven des de llavors d’un nou espai on oferir les seves propostes en l’àmbit de les arts escèniques.

Amb una superfície de 1.071 metres quadrats i una capacitat per a 1.000 espectadors, el Cine Maragall estava dotat amb els millors avenços tècnics quant a so, pantalla i maquinària de projecció. Un equipament de qualitat que s’afegia a d’altres sales on es projectava cinema com el Casino, el Novedades, el Centre Cultural o el Kursaal.

a banda del cinema, l’objectiu de l’empresa Maragall era portar a Gavà els millors i més importants espectacles i obres de teatre que es representaven a Barcelona. Fins i tot, van passar per Gavà algunes de les companyies que actuaven a Madrid, com per exemple l’ encapçalada per Ismael Merlo i Vicky Lagos, que l’any 1970 van representar al Maragall l’obra Tres historias sobre eso del matrimonio.

Programes de mà dels primers anys del Cine Teatre Maragall

que va comportar que, de totes les pel·lícules que s’estrenaven a festivals com els de Cannes i Venècia, a Espanya només se’n podien veure un 25%. Va ser pels volts de l’any 1973 quan els empresaris del Maragall, a més de continuar oferint cinema comercial, van apostar per allò que llavors es coneixia com a “Sales Especials”, on es projectava un altre tipus de cinema. En aquest cas, a més de projectar alguns dels films guanyadors al Festival de Cannes, la Sala Especial del Maragall va oferir una programació de pel·lícules amb un component eròtic que escapava la censura.

La caza, Campanadas de medianoche, Tristana, Adiós cigüeña, adiós, Mi querida señorita, La residencia, No desearás al vecino del 5, Las leandras i les pel·lículas de Manolo Escobar van ser alguns dels films més representatius que s’hi van projectar durant la dècada dels 70.

El Maragall, com tots els cinemes de l’època, també oferia películ·les amb un component eròtic

L’esplendor del Cine Teatre Maragall

van estar marcats per l’aparició del vídeo i els videoclubs i l’embranzida de la televisió, fets que van provocar una crisi del sector cinematogràfic. Però va ser una època, en què a més de la programació estable de cinema, les projeccions també van arribar de la mà del Cine Club del Taller de la Imatge. Aquesta entitat pretenia fomentar l’estudi i la divulgació de tot allò que tenia a veure amb el món audiovisual Precisament, l’esplendor del Maragall arriba en aquesta època quan l’Ajuntament de Gavà comença a programar de manera estable espectacles de teatre, dansa i música que habitualment es representaven un cop al mes, normalment els divendres. Per oferir aquesta programació, el consistori en llogava l’equipament.

Als anys 80, el Maragall comença a acollir una programació estable de teatre, dansa i música

L’any 1990 l’empresa Maragall va dur a terme una remodelació integral en el que, ja en l’època, es coneixia com a Cine Teatre Maragall: se’n van renovar les butaques, se’n van reduir les localitats de 1.000 a 900 per guanyar amplitud en els passadissos i se’n van millorar els canals de so, les parets, els vestidors i la decoració. Una remodelació que va coincidir amb la iniciativa d’estrenar pel·lícules que s’estrenaven simultàniament a Barcelona, una aposta per lluitar contra la competència que significava la televisió.

el Maragall enceta una nova etapa a mans de l’Ajuntament de Gavà, que va comprar l’equipament per 110 milions de pessetes. A més de continuar oferint una programació estable de teatre, música, dansa, etc., a partir de llavors el Maragall, convertit ja en Auditori Municipal Joan Maragall, va començar a acollir altres esdeveniments com conferències, congressos, seminaris i altres celebracions culturals i lúdiques. La programació de cinema comercial no es va poder reprendre fins l’any 2000, gràcies al conveni subscrit per l’Ajuntament i l’empresa Movicine Projeccions.

L’any 1996 l’Auditori Municipal Joan Maragall va estrenarse com a seu del Festival Internacional de Cinema i Vídeo del Medi Ambient (FICMA), un certamen que aquell any es va clausurar amb una gran gala presentada per l’actriu gavanenca Candela Peña i la televisiva Mari Pau Huguet.

Durant els anys 90, el Maragall continua sent un equipament de refer猫ncia en la projecci贸 de cinema

Pel seu escenari han passat noms importants de la música com Joan Manuel Serrat, Víctor Manuel, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet, a més de la pianista gavanenca Montserrat Casas. Espectacles de dansa de la mà del Ballet Clàssic de Barcelona, la Companyia Avelina Argüelles o de la companyia Color Dansa, dirigida per la gavanenca Mudit Grau, entre d’altres. Qui té por a Virginia Woolf?, amb l’actriu Amparo Moreno; Crim perfecte, de Carles Canut; Cartes d’amor, amb Sílvia Munt i Pep Munné; Historietes, de Dagoll Dagom; Shirley Valentine, amb Amparo Moreno i sota la direcció de Rosa Maria Sardà; La extraña pareja, amb Paco Morán i Joan Pera, o el musical Memory, amb Àngels Gonyalons van ser algunes de les propostes teatrals de l’època.

La Fura dels Baus (en la fotografia de la pàgina anterior), els actors Paco Morán i Joan Pera, Àngel Pawloswsky i la companyia Els Comediants

La pianista gavanenca Montserrat Casas, Loquillo i Maria del Mar Bonet, al Maragall

L’escenari del Maragall també ha estat testimoni de les bombolles màgiques de Pep Bou i de la música de Joan Manuel Serrat, Hevia i Paco Ibáñez

El Maragall i la seva gent

Si alguna cosa ha caracteritzat el Maragall ha estat, a banda de ser un equipament de gran importància cultural,

amb els que hi anaven com a espectadors, amb els que hi anaven com a part protagonista d’un espectacle o un esdeveniment cultural o social, i amb els que, després de ser espectadors, hi han tornat convertits en grans professionals. L’actriu gavanenca Candela Peña n’és potser el màxim exponent. I és que la seva afició pel cinema té molt a veure amb el Maragall. La situació del bar Frankfurt, regentat pels seus pares, just al costat del Cine Maragall va fer que des de ben petita Candela Peña es convertís en una gran consumidora de cinema i descobrís el que després ha estat la seva professió. La guanyadora de dos premis Goya va descobrir la màgia del setè art i la seva vocació d’actriu al Maragall.

Candela Peña a la gala de cloenda del FICMA l’any 1996 a l’Auditori Joan Maragall

El Maragall ha estat i és un referent molt important per a molts gavanencs i gavanenques, ha estat molts anys el

on grans i petits han compartit aventures i històries, reflectides a la gran pantalla, i ha estat i és una important plataforma de difusió per als artistes i companyies locals, així com un escenari idoni on les entitats de la ciutat han celebrat nombrosos esdeveniments.

La història d’amor entre el Maragall i la ciutadania es remunta als anys 60 quan el diari Brugués va organitzar alguns certàmens literaris. Poc després, l’any 1970 l’Acadèmia de Dansa Núria va celebrar-hi el festival de fi de curs i l’any 1971 va tenir-hi lloc el I Festival de Música Local, organitzat per la Coral Sellarès. Des de llavors, no ha deixat de ser testimoni de l’activitat social i cultural de Gavà. Escenari dels actes de cloenda de diferents edicions de la Mostra de Teatre Amateur, on les companyies teatrals de la ciutat han donat a conèixer el seu talent; de nombroses edicions de la Mostra de Dansa, amb la participació de les escoles i companyies de la ciutat; dels espectacles infantils organitzats per la Xarxa; de les actuacions de la Societat Coral La Igualtat i de la Coral Brugués i del grup de teatre Si no fos... teatre, de l’Associació de la Gent Gran; de nombrosos actes organitzats per les cases regionals de la ciutat, com el Día de Andalucía, la presentació de les Festes de Sant Josep de la Casa de València o diferents esdeveniments de la Casa de Aragón, el Maragall ha estat sempre vinculat a la vida ciutadana. A tots aquests esdeveniments, se n’hi afegeixen d’altres, com el Lliurament dels Premis Llacuna de la Murtra, l’acte d’inici del curs escolar, seminaris i congressos, etc.

El Maragall, però, també ha estat testimoni d’esdeveniments de projecció internacional, com el Festival de Cinema i Vídeo del Medi Ambient, així com del talent d’actors i actrius de renom en el món teatral català i espanyol. Val a dir, com a curiositat, que una altra de les relacions destacables és la del Maragall i l’actor Paco Morán. Ell va protagonitzar la primera obra de teatre que es va representar al Maragall, va ser l’any 1969 amb La hora de la fantasía, i també la darrera, l’any 2005, amb Mama.

Les cases regionals de la ciutat han celebrat al Maragall importants esdeveniments que han comptat amb el favor del pĂşblic

El Maragall ha reflectit l’activitat cultural i social i de la ciutat durant els darrers vint anys

L’escenari del Maragall ha acollit des d’activitats protagonitzades pels més petits fins a homenatges i commemoracions, així com cites anuals com la Mostra de Teatre Amateur i la Mostra de dansa

L’Espai Maragall, el nou centre cívic de les arts escèniques

El nou Espai Maragall aixeca el teló com un equipament innovador en la promoció de les arts escèniques. Un equipament que ofereix una nova possibilitat de desenvolupar qualsevol projecte artístic a les entitats de la ciutat dedicades al teatre, la dansa, la música o el cant coral. Una plataforma de difusió per a aquestes iniciatives locals que es complementarà amb una programació estable que inclourà propostes de companyies professionals amb una gran trajectòria i experiència.

Així, l’Espai Maragall no només esdevindrà puntal en el marc d’un sistema escènic que completen altres equipaments de la ciutat, com el Casal Municipal de Cultura American Lake, La Casa Gran i la sala d’actes de l’IES Calamot, sinó que, sobretot, neix com a

L’Espai Maragall és un equipament modern i innovador amb sales d’assaig i de conferències, un teatre amb 600 butaques d’aforament i un vestíbul que pot acollir exposicions i espectacles de petit format

l’antic Auditori quasi ha duplicat la seva superfície.

El nou edifici té ara una planta subterrània, planta baixa i un pis destinats a esdevenir centre creatiu de les arts escèniques. A la planta subterrània s’han creat dues sales polivalents, una de 70 metres quadrats i una altra de 100, que es pot dividir en dues sales de 50 metres quadrats cadascuna on simultàniament es poden fer activitats.

A la planta baixa, a l’alçada del carrer, s’ubica una de les novetats més importants. Es tracta d’un vestíbul que

l’accés del passeig Maragall amb el del carrer d’Àngel Guimerà. Aquesta zona té l’aspecte d’una gran plaça, amb una superfície de 300 metres quadrats, fet que la converteix en un espai que pot ser utilitzat com a sala d’exposicions i també per fer-hi representacions i activitats de petit format. La platea, amb aquesta reordenació, té ara 600 seients distribuïts en 19 fileres, mentre que l’escenari ha augmentat les seves dimensions i s’ha dotat amb un equip tècnic fix. A la primera planta, hi ha una sala polivalent i una sala de control pròpia per al funcionament de l’equipament.

Les obres han significat una inversió de més de tres milions d’euros aportats per l’Ajuntament de Gavà, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.