Page 1

ESPAI ESPAI MALLORCA MALLORCA “la revista de l’espai”

MARÇ especial sant MARÇ jordi


Ă?NDEX actes literaris (i) pag.1-2

actes literaris (ii) pag.2-3

carta pag.3-4

marala trio pag.5-6

persona del mes pag.7-8

recepta del mes pag.9-10

es gall de sa pastera pag.11-12


Què és l’espai Mallorca? HOLA! Definir-se a un mateix mai és fàcil, en un intent de fer-ho podríem dir que aquest petit local, situat a l’epicentre de la ciutat de Barcelona, anomenat Espai Mallorca intenta ser un centre impulsor de propostes culturals, artístiques i gastronòmiques de la pròpia cultura de les Illes Balears. Per fer-ho disposem d’un local polivalent que actua com a bar-restaurant, sala d’exposicions, concerts i altres manifestacions artístiques. També comptem amb una llibreria especialitzada en editorials, autors i obres de les Illes.Dia rere dia treballem perquè totes aquelles persones que visiten l’Espai gaudeixin d’una part de la nostra cultura a través de diferents manifestacions artístiques, apostant sempre per propostes de petit format, de caràcter intimista i, sobretot, que serveixin per donar primeres oportunitats a joves creadors. D’aquesta manera l’Espai s’ha convertit en un punt de trobada per associacions, entitats, veïnat i totes aquelles persones melancòliques que vulguin sentir-se com a casa. La tranquil·litat de la plaça Vicens Martorell i la bona gastronomia illenca fan d’aquesta petita ambaixada de les Illes Balears a la ciutat comtal un escenari on sentirse a gust. Tothom que entra per la porta construeix la seva pròpia definició personalitzada de què és l’Espai Mallorca. Què i qui sóm, no només ho definim nosaltres sinò també vosaltres, per això, us convidem a descobrir-ho per vosaltres mateixos, Endavant! la porta n’és oberta.

Assamblea Espai Mallorca Departament de comunicació

1


2


ACTES LITERARIS MATÍ

A l’Espai Mallorca vam fer honor a la diada de Sant Jordi amb un seguit d’actes protagonitzats per artistes i escriptors excepcionals que, des d’aquí, volem tornar a agrair la seva presència. La jornada va començar a les 12.00h del migdia amb un vermut i combat poètic disputat entre la Laia Martinez i Lopez i el Tomàs Arias Soler, presentant els seus nous poemaris Venus volta i La via àpia (Ed. Leonard Muntaner), respectivament. La Laia repetia un Sant Jordi més amb nosaltres ja que l’any passat ho vàrem donar tot amb el seu grup musical d’electrovers anomenat Jansky. Aquest any, però, va venir a presentar la seva literatura, acompanyada del gran poeta Tomàs Arias, que també és el prologuista del seu nou llibre. Amb un to distés però profund anaven plovent els versos. Ara la Laia, després el Tomàs, contesta la Laia, rebat el Tomàs. Ningú va quedar indiferent després d’aquest vermut amb recital. I es que Venus volta “és poesia que brolla a cor obert” i Via àpia “són deesses i mites i hel·lenisme”, una explosió de tots els sentits. Podriem dir que el combat poètic va acabar en empat, com sol passar a les grans competicions. A les 12.45 van arribar les rialles, i es que escoltar a Josep Antoni Grimalt contar rondalles populars mallorquines és tota una experiència. Petits i grans no badaven boca. Grimalt ens va transmetre el seu amor per aquestes tradicionals narracions des del minut un. Amb la seva expressivitat i narrant tots els detalls, va aconseguir que més d’un es traslladés a l’època d’infantesa. L’acte també va ser organitzat per l’Institut Francesc de Borja Moll que, per qui no ho recordi, té una secció a la nostra llibreria i un aplec de rondalles, per si us vau quedar amb ganes de més! El matí va ser un luxe i com a colofó final abans d’anar a dinar, vam gaudir de la presentació del llibre La netedat (Ed. Proa) de Sebastià Alzamora. Com va explicar el propi autor, el tema central del poemari és la constatació de sentir-se brut en un moment de la vida, i la necessitat de tornar a estar net i a respirar aire pur. La quarta part de l’obra és la més ambiciosa i radical, amb un enfilall de 400 versos decasíl·labs, on hi abunda el lirisme. És un devastall creatiu a la recerca de l’ordre.I com la resta d’autors, posteriorment va estar signant els seus llibres.

Marina Camarero

3


PRESENTACIÓ LLIBRE D’EXILIS

“Una passa més per restablir la memòria dels menorquins vençuts” El passat divendres 2 de març va tenir lloc la presentació del llibre de l’historiador Josep Portella Coll, “Llibre d’exilis. Diccionari sobre l’exili menorquí”. El llibre consisteix en un volum de 700 pàgines editat per Menorca segle XX i el Consell Insular de Menorca. L’acte, que recordarem durant temps, va reunir a joves i grans de la ciutat comtal i arreu que, expectants, van escoltar durant gairebé dues hores la classe magistral d’història que d’una manera molt didàctica va oferir l’autor de l’obra. El llibre relata els detalls de 950 menorquins que es van veure abocats a l’exili davant l’horror de la Guerra Civil i el franquisme. Al llarg de la presentació es van relatar algunes d’aquestes biografies acompanyades de poemes, cartes, dietaris... escrits per les mateixes víctimes i recitats amb molta sensibilitat per Jordi Odri. Aquest treball és fruit de més de set anys recopilant informació, i com reconeix el mateix Portella, “he fet més d’investigador que d’escriptor”. Aquesta àrdua labor es va veure reflectida durant la presentació i amplia en gran mesura el patrimoni de la histografia menorquina. Suposa una passa més en la necessitat de restablir la memòria dels menorquins vençuts. Finalment cal destacar el caràcter emotiu de l’acte donat pels esfereïdors testimonis però també per la presència de la filla d’una família menorquina exiliada a Rússia.

Marina Camarero Vocal de Comunicació

4


5


6


RECEPTA DE PEROL AL FORN 7


INGREDIENTS INGREDIENTS 4 costelles de porc - 550gr de farina normal 2 patates - 50 gr de sucre 2 tomàquets - 1 ou per a la pasta 1 ceba - 50 gr de llevat 1/4 litre (un got) de llet. Al bar podreu trobar la millor llet - 1/4 litre (un got) de llet. Al bar podeu trobar la millor llet de Menorca! de Menorca! 1/4 litre (un got) d’oli - 1/4 litre (un got) d'oli. Reserva'n un poc per untar les llaunes i perGori afegir la pasta al final. de aMuro - 1Sal oui pebre per pintar bo -Sobrassada l'Espai Mallorca. Allde i julivert

RECEPTA PREPARACIÓ Pelar i tallar les patates i la ceba en làmines finetes, i col·locar-ho a la base del perol (recipient o safata de forn). Salpebrar al gust, afegir l’oli i la llet i remoure. Col·locar les costelles de porc a sobre PREPARACIÓ i salpebrar. Seguidament, afegir els tomàquets esmitjats i salar. Un consell: si treure’ls l’acidesa, afegir una En vols primer lloc en un bol fonem el llevat mica de sucre amb una mica als de tomàquets. llet teba, hi afegim el sucre, 1 ou i l'oli . Finalment, cobrir-ho tot amb les “Gori de Muro” triturades amblaallfarina i julivert Seguidament hi afegim i hoi afegir un rajolí d’oli. pastam fins a obtenir una pasta ho-

mogènia no gaire enganxosa. Si en Per acabar, al forn a 180ºC uns aquest punt posar veim que en tocar la pas45-60 minuts. molt als dits, hi anam ta se n'enganxa afegint farina fins que sigui menys enganxifosa o unBon pocprofit! d'oli. Una volta tenim la pasta feta, la deixam tovar fins que surti del bol o hagi doblat el seu tamany. (tapar amb un drap el bol) A l'hivern necessitarem almanco 45-60 minuts perquè açò passi. Quan hagi doblat el seu volum, ja estarà a punt per formar les bolles que es convertiran en els panets.Es tracta de fer bolles de pasta de mida mitjancera (al gust) i a dins d'aquestes, enmig, hem d’incloure un bon tall de sobrassada! És important pintar-los d'ou batut per donar-los el color brillant que els fa tant desitjables. S'han de coure al forn uns 30-45 minuts a 180ºC. Bon profit!

8


ACTES LITERARIS XERRADA TARDA F E M I N I S M E A L E S ILLES

Encara que la tarda va començar tranquil·la, aquesta es va desbaratar en el moment en què Sebastià es va han asseure a la cadira i es va els fer fonel miHa arribat un moment enPortell què les dones començat a qüestionar-se cròfon seu.que Desbaratar, sempre bon sentit de la paraula, clar. El públic aments sustenten la societaten enel què vivim. estava escèptic per la proposta d’aquest escriptor mallorquí, que no va poder Aquestamb any, el 2018, de seràlarecordat per ser l’any de laAntònia dona. NoMassanet. com un concepte comptar l’ajuda seva companya Maria Ell sol es institucionalitzat, sinó perquè aquestes han estat les protagonistes de les man- De va haver d’encarregar d’ensenyar a la gent de què tracta un xou literari. massives del 8M i per moviment fet,ifestacions la característica principal d’unencapçalar acte comelaquest són, internacional i van ser, les#Merialles. Too, contra l’abús de poder i les agressions sexuals derivades d’aquest. Però la a Voluntàriament, o no, persones del públic es van atrevir a demanar opinió realitat és que convivim quotidianament amb el masclisme. Un fet que ens fa l’expert sobre diferents llibres. D’aquesta manera, el jove analitzava els títols preguntar si també la cultura popular, tan estimada i perpetuada, no defuig i recomanava els més adients per a cada persona. Però sempre des d’un caire d’aquesta característica. graciós i acollidor. Potser l’acte literari més participatiu de tota la diada de Sant Jordi per l’Espai Mallorca. Enorganitzada un acte d’expressió col·lectiva, una multitud de gent es va desplaçar a l’Espai Mallorca el passat 6 de març per posar en el punt de mira la igualtat social

Els en següents enpopular pujar ade l’escenari, conegut com les escales d’entrada a Femla plaça la cultura les Illes Balears. Sota el títol ‘Tertúlies illenques. Vicens Martorell, van ser la Maria delva Mar Bonet,una juntament amb elsobre crític inisme a les Illes’, l’associació Illencs provocar catarsi d’idees lesmumancances de les nostres tradicions. sical Jordi Bianciotto. I es que aquest últim és l’autor del nou llibre biogràfic de la cantant, que es titula Maria del Mar Bonet, intensament (Ed. Ara Llibres). travésper de les seves pròpies experiències, van ser quatre les persones encarUnaA obra commemorar els 50 anys de l’artista mallorquina dalt dels esceregades de dur el ritme de la xerrada. Tres dones i un home. Curiós, per ser naris, tot i que actualment brilla més que mai com a referent cultural universal unmúsica acte reivindicatiu de la en català. de les dones, això de donar una quarta part del protagonisme a un jove.

Però el que havia de ser una presentació d’aquesta nou llibre es va convertir “Ses tradicions les fem noltros”, pronuncià precisament Jordi Orell, el en representant una entrevistadel improvisada als dos protagonistes, conduïda per una sector masculí. Una frase totalment certa però que de no les figures més conegudes de l’Espai, en Josep Marquès De manera ens acabem de creure. El discurs va girar entorni Oleo. a la premissa deque, què un delssom moments literaris que els havia congregat mésmodificar gent va resultar ser una nosaltres mateixos únics que podem el folklore per- espontaneïtat. Així integrador. es van poder conèixer que anècdotes i pensaments la música, què sigui més Modificar, no significa la pèrduaded’aquest. explicades per però sota supervisió de un Bonet. acabar, la taula Modificar lesBianciotto festes populars així la com ho van fer petitEn grup de joves a o dimònies? d’admiradors. “Si els dimonisPerò no tenen perquè de Manacor. signaturesDimonis estava arrebossada ningúgènere, va quedar sense han de ser només homes?”, va preguntar Mercè Riera, de l’Assamblea Anuna dedicatòria de la cantant. tipatriarcal de Manacor. Una puntualització que ha provocat la creació de nous personatges les literaris, festes deesSant Antoni en amb aquest Finalment, per posarque puntparticipen i final als de actes va concloure el remunicipi. Però que realment no han canviat l’essència d’aquesta tradició. cital de poesia que van representar Maria Isern i Guillem Gavaldà. La primera L’han modificada.

presentava la seva opera prima, Sostre de carn (AdiA Edicions), on explora, a través de la fantasia de l’expansió infinita de la carn, les frustracions i els Les festes populars han anat evolucionant al llarg dels anys en consonància plaers un aquest cos foradat. Gavaldà va pronunciar alguns dels poemes ambde la saber-se societat. En col·loqui es va poder interpretar una voluntat de quecanvi. s’inclouen enla elcultura seu segon llibre, Brànquies Ambperquè l’extorsió Així que popular illenca actual (AdiA es pot Edicions). anar preparant, i la les sensualitat de la marea feta i de la carn feta marea, el cos és el protagdones vénen trepitjant fort carn . onista. Dos escriptors, dos poemaris, però una mateixa temàtica. Cati Neus Nicolau

9

Cati Neus Nicolau Vocal de Comunicació


10


11


12


13


Com vas conèixer l’Espai Mallorca? Quan l’antic Espai estava a punt de tancar, hi va haver molt de moviment per xarxes socials. A més, hi tenia bastant d’amics involucrats en la causa. Així que, tot i que al principi no vaig ajudar, després sí que m’hi vaig afegir. Devia ser l’any 2014 quan vaig entrar a l’associació.

Per què vas decidir formar part d’aquest projecte? Bueno, més enllà de la part formal, el que va fer que me quedés va ser l’equip humà. Perquè vaig conèixer molta gent de Mallorca, que jo no coneixia tant, però que vam acabar fent grupet. Així que, l’Espai me va donar l’oportunitat de fer molts amics, persones molt estimades que encara conservo i esper que segueixi així. Encara que molta gent que ara ja no hi és perquè ha seguit el seu propi camí.

Explica’ns un moment en què t’ho hagis passat realment bé a l’Espai Mallorca? Per jo, els dies més especials de l’Espai Mallorca sempre acostumen a ser en Sant Jordi. D’aquesta diada en tenc molt bons records, de les de cada any. Encara que segurament el de l’any passat va marcar el punt àlgid de la història dels Sant Jordis, per part meva. Perquè queia en diumenge i va ser molt bon dia.

Què significa per tu l’Espai? No vull que soni molt romàntic, però és un refugi dins la ciutat perquè sempre pots anar a parar aquí en qualsevol moment i en qualsevol hora i saps que estaràs a gust i tranquil·la. Per tant, és com un petit oasis vital. 14


Pau Casares Villalba Fotògraf

15


EXPOSICIÓ

MIREIA VILAPUIG El pasat divendres dia 9 de març, l’Espai Mallorca es va omplir de gent bonica, llum, i l’artista ‘Nit de lluna fosca’. Mireia Vilapuig va inaugurar la seva primera exposició anomenada

CONCERT

‘QUAN ES DONA ADONAR-SE DONA DE SI ES DONA I DONA A LLUM’. És una obra fresca, jove, amb aire pur. Parla de la dona com a temàtica principal:

MARALA TRIO La dona d’ahir.

La dona d’avui. Clara. Selma. Sandra. Després d’un temps de respirar, Marala torna amb les piles Laincorporacions. dona de demà.Tres joves veus que parlen d’àncarregades, bona música i noves ima, de terra, d’aire pur, d’amor, de pluja, de vida, de música. Com si d’un cant de sirena es tractàs, Marala ens va delitar un concert que va atreure a gent de tots Elsamb dubtes. els racons de la ciutat comtal i va omplir de llum la plaça Vicenç Martorell.

Les certeses.

Amb influències de música folk, jazz i pop, aconsegueixen un estil molt seu i alhora proper. Aquestes tres joves cantants no deixen indiferent a ningú que els escolti i Les línies. sempre et fan quedar amb ganes de més i més i més...

Elsper buits. Com a novetat, aquest cop van optar l’acompanyament de Xavi Lozano i els seus curiosos instruments de vent, body percussion i cant a capella mentre abanEls blancs. donaven l’escenari i es mesclaven entre el públic amb una darrera cançó que posava un punt i seguit al seu camí musical. Els negres. Francina Caules Seguí Paraules. Silencis . Tot en forma de dona. Una seixantena de persones va passar per la sala d’actes de l’Espai per mirar, gaudir, i deixar la seva empremta a la obra (literalment). Així ho volia la autora. Després de tertúlies entre cares conegudes i una bona copeta de xampany, Mireia Vilapuig va donar les gràcies a tothom i va donar pas a la música de Ben Jada i Lluís Borrell, tancant així l’acte, però no la festa.

Francina Caules Seguí Vocal de Programació

16


17


18


LLIBRE DEL MES:

“Jaume C. Pons Alorda" ERA L'AUTOR Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) és autor, entre altres títols de poesia, de la trilogia Tots els sepulcres (LaBreu, 2015) i de Cala foc als ossos (Terrícola, 2016). Com a narrador, ha destacat per la novel·la Faula (Lleonard Muntaner, 2012), guanyadora del premi Pare Colom de narrativa. La seva traducció de Fulles d’herba de Walt Whitman li va valdre els premis Cavall Verd i Serra d’Or, i ha versionat al català actual l’Arbre exemplifical de Ramon Llull. Incapaç de contenir la seva energia creativa ni un instant, publica ara un nou poemari: Era (LaBreu, 2018).

EL LLIBRE Celebrant els seus 33 anys, el poeta ens ofereix una obra complexa, carregada d’eufòria i de vitalisme, on aborda temes tan transcendentals com la religió, la mort o l’existència. El poemari el formen 39 peces que se’ns presenten en una estructura simètrica, és a dir, que el primer poema és intercanviable amb l’últim, així com els poemes 2-38, 3-37, etc., també ho són. El vintè poema, però, queda just al mig per formar un equilibri perfecte, calculat vers a vers. Amb aquest joc de miralls, l’autor transmet la sensació que tot acte -poètic o no- té la seva rèplica. El títol -Era- remet a tres figuracions diferents: l’espai tel·lúric, una època determinada i allò que ha estat. Al llarg de l’obra el jo poètic es presenta com una essència diàfana que desafia l’ésser i l’existència en tot moment. Amb un llenguatge punyent i precís, sovint cercant l’extrem, Pons Alorda traça, mot a mot, una obra que de ben segur no deixarà ningú indiferent. Guillem Barbacil

19


"Jaume C. Pons Alorda"

“ERA”

20


CONCERT CONCERT ES GALL DE SA PASTERA PAU CASVILL Sol ponent cantà Es Gall, puntual a la seva cita amb la multitud que feia hores que trullejava íntimaMartorell. d’un primer perCrònica la plaça Vicenç Per cop. cinquè any consecutiu, amb motiu de la diada de Sant Jordi, des de l’Espai Mallorca s’havia programat una bateria d’actes literaris que portaven a les De primera vegada només n’hique ha una, quan escoltes Pau Casvill tens lasalves impressió Balears per protagonistes (sense aixòperò necessàriament hagués d’implicar i lloes a que ja l’has sentit I potserllibre que oficial a partirded’ara sevaanam?”). veu se’nsElfaci en Toni “Ballador” pel abans. celebradíssim “Uep!laCom fi defamiliar, festa anà a peròd’Es de segur el passatque 10 de març, la quan passàaper l’Espai Mallorca, era la primcàrrec Gall deque sa Pastera, posaren cirereta la jornada amb una ballada. Un any era vegada que el públic entrava en contacte amb les seves cançons. I és més, la gran afluència de balladors i demés aviram feu quedar la plaça petita.que Els Casvill més manl’Espai per presentar el seu a compositor i intèrpret de catstrià de consciència ecològicaen hosocietat tengueren clar:projecte l’any quicom ve ballarem damunt es “gesped”. cançons, envoltat d’una munió de companys, amics i familiars que l’acompanyaren en primer de tants que hi ha dubte— de Pastera venir. són un grup de música Perelals despistats queconcerts encara no els—no coneguin, Es Gallhan de sa tradicional de les Illes radicat a Barcelona. De mitja dotzena d’ous, covats pel calor de la Pau Casvill 1997) és un artistan’ha polifacètic. Estudiant de Belles Arts,ben combicultura popular(Barcelona, menorquina i mallorquina, sortit una llocada que pot volar amunt. na la il·lustració i la fotografia amb el disseny, la creació audiovisual i, per descomptat, Jotes, boleros, fandangos i mateixes són el seu hàbitat natural, i sense fer escarafalls de la música. En aquest es declara a autodidacta, tot i una que proposta la seva veu ens fa amb intuirharrecursos i sonoritats quecamp els acosten al pop-folk, presenten solvent, que ha rebuttreballades l’ensenyament (per mitjà de grans. Quan el avenir-se sents, tens la la monies vocals i arranjaments quel’escolta) proven dels que la tradició pot amb impressió que no és la primera vegada que ho fas, deia, perquè sona a Nick Cave, Tom qualitat i el bon gust. Waits o, fins i tot, a Johnny Cash. Si voleu comprovar que no m’ho invento, podeu rastrejar elsconjunt seus treballs creatius al seu canal seva faceta gràfica també la Aquest jove començà el seu camí ara de fa YouTube. dos anys La amb l’objectiu de combinar està disponible a la xarxa, al musical. seu Instagram. tradició amb un acurat treball De llavors ençà, la formació ha anat creixent fins arribar als sis membres que ara la integren, i ha tengut oportunitat de sonar a ambdues ride Pau Casvill ésaíntim de principi final.de Íntim en Mallorca, la posada ien besEl delconcert país. Enguany repetien la ballada del Santa Jordi l’Espai deescena, la mateixa foscaque i minimalista; proper en les intervencions entre del cançó i cançó, en què es detalla manera el compatriota Rafa Nadal -quintaessencia geni universal baleardomina la naturalitat del procés compositiu, els records i les vivències que s’amaguen darrere impertèrrit sobre la terra batuda, tot apunta que Es Gall de sa Pastera poden regnar invictes de cada plaça acord;per la molt veu d’en Pau és un xiuxiueig a cau d’orella, de vegades un crit que en aquesta de temps. desgarra l’ànima, i sempre fràgil, com si s’hagués d’esquerdar. A damunt l’escenari, per la banda esquerra, la secció rítmica: Francesc Aparicio a la perEl contrast fa evidentalentre sobrietat de les i l’entusiasme dels assitents cussió, i MiquelesBennàssar baix,lafent uns slaps quecançons tombaven d’esquena. Camina que camal final de cada tall. “Listen to me”, declama enmig de Feel the other way —un te- al inaràs, i amb plena consciència de dur el groove del país, feren avançar amb bondels tempo mes que podeu trobar al seu canali de i algú somriu el públic. (Sí, Isabel ja, conjunt. Al mig camp, a la guitarra la YouTube—, veu, Jordi Cardona, moltentre ben avengut amb i què hem fet fins ara, més que escoltar-te?). “Surgimos como dos extraños del dolor Vila, veu i violí, i Marina Viedma, veu i flauta travessera i flautes. Completava aquest dream deJordi tantos”, canta Casvill, després d’explicar entre lesels cendres atemptats de team Orell, tocant el clarinet i una espècie com, d’ukelele que entesosdels anomenen guitarró La Rambla, hi trobà un amor. La mort tot de colp com la pluja, l’amor tot de colp com menorquí. la mar. Plens d’energia, defensaren amb soltesa un directe de pràcticament dues hores en què la El catàleg deforen composicions d’en Pau encara breu,i feren de manera que completa l’actumúsica i el ball els protagonistes. Sonarenésclars bon ballar. Apostaren per un ació amb algunes cançons aplegades de jardins d’altri. Seguint amb la dinàmica familrepertori variat que combinà els greatest hits -Ses boleres airoses, Es Jaleo o El parado (de iar del concert, s’acompanya d’amics músics per aquesta darrera etapa de lalavetllada. rabiosa actualitat)amb altres temes menys coneguts -destacaria especialment versió que Amb en Marc Coll toca Picture, de Migthy Oaks. Per acabar, surt a l’escenari el guitarferen d’Es fandango des soldat, d’Es Revetlers-. Fins i tot hi hagué lloc per creacions originals, rista Dani Casas qui, segons en Pau, el guià en les seves primeres passes amb l’instrucom el Fandango de la mar morta, amb música de Marina Viedma i lletra de Miquel Maimó. ment. Junts, toquen Me dejó bullanguera, marchar, de Coque Tancà el concert la tradicional i es feuMalla. ben patent que l’heteronormativitat, a despit de l’ortodòxia balladora, ja és història. Al so d’Es Gall, la ploma cadascú la remena com Mallorca assumeix cert risc posant el seu escenari a disposició de propostes vol,L’Espai i pon els ous on més li agrada. ja no poc consolidades, sinó directament noves de trinca. El concert d’en Pau Casvill unadit, d’aquestes sorpreses agradables que de vegades t’emportes quande concertes una Es Vagiésper no voldria que el to de l’article deslluís la serietat i solidesa la proposta. cultura, una experiència que en reafirma l’Espai en el seu comproGallcita de a sacegues Pasteraamb fan la música tradicional sense caure el folklorisme estantís. Fan música mís amb els artistes novells. popular i accessible sense renunciar a la qualitat. Reivindiquen la cultura illenca sense caure en el provincianisme, i d’aquesta manera contribueixen a fer-la universal. Agafau-los ara que Visca la música! encara hi sou a temps, que d’aquí no molt faran sold outs al Palma Arena. El temps dirà, però per mi són un ou de dos vermells.

Martí Colom Nicolau

21

Francesc Aparicio Vocal d’Economia


22


23


24


L’ABRIL A L’ESPAI MALLORCA

25


26


segueix-nos a: INSTAGRAM / TWITTER / FACEBOOK @ESPAIMALLORCA

troba la revista completa a la web: https://www.nouespaimallorca.cat

Revista sant jordi  
Revista sant jordi  
Advertisement