Això (no) és real

Això (no) és real

Comunicació i diversitat cultural Els mitjans de comunicació poden ajudar a crear una opinió pública informada i rigorosa o, al contrari, fomentar-ne una d’esbiaixada, estigmatitzant i discriminatòria. Una visió crítica de com es mostra la diversitat cultural en els mitjans de comunicació és una manera de prendre partit per una societat més ben informada i responsable.

Aquesta notícia va ser publicada el 20 de març del 2015, dos mesos després dels atemptats de Charlie Hebdo. La imatge i el titular de la notícia ens portarien a pensar que l’augment de la seguretat a la muntanya de Montjuïc estaria motivat per la presència de dones musulmanes a la zona.

Ara bé, el cos de la notícia, en realitat, parlava de la presència de carteristes a Montjuïc.

Amb el suport de:

L’impacte dels mitjans de comunicació Els mitjans de comunicació i els agents generadors d’informació i entreteniment són una eina eficaç que ens permet mantenir-nos en contínua comunicació amb els diferents successos socials, polítics i econòmics, tant locals, nacionals com internacionals. Influeixen permanentment en la societat, modificant el nostre mode de vida, les nostres eleccions, el consum, l’opinió pública, la manera en que coneixem i comprenem la realitat que ens envolta, la nostra sensibilitat i formes d’actuar.

Una sola imatge provoca reaccions al més alt nivell

Fotografia Massimo Sestini / World Press Photo 2015

L

es imatges de gent escapant de la guerra, que busquen refugi creuant el Mediterrani i a les fronteres d’Europa, ens ha apropat a un terrible drama humanitari. Un exemple que està en l’imaginari col·lectiu és la publicació, a principis de setembre de 2015, de la fotografia d’Aylan Kurdi, un nen sirià

de tres anys mort en una platja de Turquia quan amb la seva família tractava d’emigrar a Europa. Aquesta imatge va commoure el món sencer, sensibilitzant a l’opinió pública i aconseguint un efecte polític immediat: els anuncis de compromís amb l’acollida i repartiment de persones refugiades per part

d’alguns països i de la Comissió Europea van ser instantanis, tot i que podem qüestionar la forma en que està sent aplicada.

Al mateix temps, l’excés d’imatges d’un mateix tipus i sense un tractament informatiu que aprofundeixi en les causes i el context, pot generar sobresaturació i finalment indiferència.

Sensacionalisme discriminador?

L

a presentació de notícies en to d’alarma, parant una atenció especial a la nacionalitat dels seus protagonistes, o dramatitzant les situacions descrites és només un exemple de com alguns mitjans de comunicació poden recórrer al sensacionalisme enlloc d’oferir periodisme a través d’una informació veraç, rigorosa i ajustada als fets. Fent-ho, aquests mitjans contribueixen a homogeneïtzar una gran varietat de col·lectius de diversos orígens i trajectòries culturals, a identificar-los i classificar-los sota una mateixa etiqueta, a deshumanitzar-los i a crear falsos estereotips i prejudicis sobre ells, contribuint a la generació del discurs de l’odi, a la discriminació i, potencialment, a la violència.

INMIGRACIONALISMO: Estudi sobre periodisme i immigració. RED ACOGE

El to d’alarma, l’especial atenció a la nacionalitat o el dramatisme allunyen la informació de la veracitat i el rigor”

Atenció injustificada a la nacionalitat És rellevant fer referència a la nacionalitat, grup ètnic o religió dels protagonistes en una notícia o informació d’actualitat? A priori aquests ítems sembla que poden complementar la notícia, però en realitat no ajuden a comprendre el fet noticiable i poden condicionar les persones lectores a fer associacions injustificades.

Conceptes com “bandes llatines”, “màfia romanesa”, “barri gitano” i altres llocs comuns -tant utilitzats en el llenguatge periodístic-, són generalitzacions que estigmatitzen els col·lectius assenyalats. Aquestes expressions posen en un mateix sac a molta gent quan només es refereixen a uns quants, i fan que inconscientment qui ho llegeix atribueixi un fet, fenomen o característica a tot un col·lectiu tan divers com qualsevol altre. Poc a poc van reforçant estereotips i prejudicis, creant una línia divisòria inexistent “ells-nosaltres” que dificulta la convivència entre els veïns i veïnes.

Manca de context i anàlisi A

questa notícia demostra un nivell de tractament dels fets narrats molt superficial i poc contextualitzat. És rellevant mencionar la nacionalitat dels protagonistes de la notícia? És correcte utilitzar el terme “il·legal” quan es tracta d’una “activitat irregular”? Cal centrar l’atenció exclusivament en el tancament del local? La notícia no analitza les causes del perquè el local no tenia permís d’activitat o si disposava d’opcions alternatives on celebrar l’activitat religiosa. Des de redacció, s’ha parlat amb el veïnat i amb l’Ajuntament?”.

O només ha utilitzat com a font la Guàrdia Urbana?

Remarcar l’origen reforça la línia divisòria “ells-nosaltres”

Una mateixa notícia, diversos relats

“Els Mossos han detingut sis persones, d’entre 30 i 42 anys, de nacionalitat colombiana, espanyola, senegalesa i gambiana i veïns de l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Maçanet de la Selva i Barcelona per un delicte contra la salut pública i un altre de defraudació de fluid elèctric.”

“La policia va començar a investigar arran de la forta pudor de marihuana que sortia d’aquesta masia aïllada de la Urbanització Mas Altaba, a Maçanet de la Selva. Van muntar un dispositiu de vigilància i fa 10 dies van veure entrar i sortir tres persones de la casa que van carregar una bossa dins d’un cotxe. Poc després els van aturar, van escorcollar el vehicle i hi van trobar 300 grams de cocaïna. Els van detenir tots tres.”

Destacar la nacionalitat, quan és innecessari, reforça els estereotips

Les bones pràctiques periodístiques ajuden a combatre rumors

Alarmisme “L’augment de la immigració sosté el sistema de pensions”. Aquesta afirmació, que difícilment veurem encapçalant el titular d’una notícia, és certa, segons dades recents del Banc d’Espanya, ja que aquest sector de població ajuda a reduir el dèficit de la Seguretat Social. Els estudis realitzats sobre els continguts dels mitjans de comunicació mostren que les persones que formen part de col·lectius minoritzats apareixen gairebé sempre com un problema, com una amenaça, o com a persones a les quals arriben totes les desgràcies.

Pel que fa al tractament del fenomen migratori, molts mitjans destaquen pel seu enfocament i llenguatge sensacionalista, més que per una anàlisi rigorosa i contextualitzada . Conceptes com “invasió”, “brot”, “allau” o “grans onades”, activen discursos associats a la idea de catàstrofe i descontrol, a arguments que avisen de la necessitat de “protegir-nos dels invasors”, tal com succeïa en l’època medieval. Aquest alarmisme vinculat a la tendència de les cultures a l’exclusivitat, a voler tancar els membres d’una societat en la seva cultura, provoca la reacció de replegar-se, protegir-se i defensar-se davant aquesta suposada amenaça.

Alimentant la cultura de la por i la desconfiança E

l titular d’aquesta notícia és desproporcionat, sensacionalista i porta a imaginar que s’està produint un esdeveniment catastròfic. Crea una alarma injustificada, com si es tractés realment d’un episodi que suposa una amenaça. Llegint la notícia amb visió crítica i coneixent la realitat, ens podem fer diverses preguntes. És proporcionat i realista el titular? Quin impacte té l’ús de cert llenguatge, com ara “estado de emergencia”, “fuerzas de seguridad”, “alambre de púas”, “resistencia”, “inmigrantes ilegales”? Pot fer que la població local vegi el fet com un veritable perill per a la seva seguretat, ben bé com si es tractés d’una catàstrofe natural o un virus devastador? Aquest tractament de la notícia com pot contribuir a generar rebuig i por?

I, fins i tot, podria generar odi i violència?

actividad criminal bandas latinas semillero del yihadismo

los inmigrantes han tenido una actitud agresiva

Expressions com “inmensa ola de immigrantes” són fruit del sensacionalisme

regentar el Islam en Catalunya

30.000 subsaharianos preparan el salto

Dramatisme La tradició moral judeocristiana és ben present en les societats occidentals. Més enllà d’entendre que la seva cultura és la millor per a elles i per a la resta, senten la “missió” d’ajudar els altres a seguir el “bon camí” de la modernització i la democràcia a la manera d’Occident. Així, és habitual observar el recurs de la dramatització en moltes notícies publicades, provocant que es vegin els occidentals com els únics possibles “salvadors” del drama, ben bé com si es tractés d’una pel·lícula de Hollywood.

Massa sovint es relaciona el poble gitano amb termes com delinqüència, barraquisme, venjança o droga, fet que reforça els estereotips negatius que encara perduren en l’imaginari de la majoria de la societat.

Els tòpics negatius condueixen a pensaments i actituds discriminatòries envers el grup o els individus als quals es fa referència i dificulten l’apropament entre les persones, sent un obstacle per la cohesió social.

La polèmica en la imatge del burquini N

o és casual que l’aparició de notícies vinculades amb el burquini tingués lloc durant el mes d’agost (de 2016), un mes tradicionalment amb poca activitat periodística. Com si es tractés d’un autèntic bombardeig, durant un sol mes es va donar una cobertura sobredimensionada a aquesta peça de roba amb la dedicació de centenars de notícies, tertúlies i debats arreu del món. L’impacte sobre la població va ser tan alt que el nombre de cerques a Google sobre el burquini va disparar-se, molt per sobre del de les cerques d’altres temes d’actualitat (persones refugiades a les portes d’Europa, morts al Mediterrani, la guerra a Síria, les eleccions a Espanya, i altres qüestions importants).

Vantagenews.com

La cobertura dels mitjans de qüestions relacionades amb el control sobre el cos de les dones sota el pretext de la “seguretat” va arribar a punts àlgids amb la polèmica generada al voltant del burquini. La dramatització i l’alarmisme prenen forma en notícies com aquesta, en què el mateix titular dóna veu a persones d’actitud intolerant i xenòfoba, posant èmfasi en la “persecució”.

Quina visió de les dones que fan ús del mal anomenat burquini es desprèn d’uns mitjans de comunicació que contribueixen a demonitzar-les i criminalitzar-les? Queda palesa l’agressió viscuda per aquestes dones? O es mostren com a potencials agressores contra les quals ens hem de protegir?

Reflexions menys presents en els mitjans hegemònics

“L’anomenat burquini va néixer fa una dècada a Austràlia com un instrument per fomentar el gaudi de les dones musulmanes a la platja i, per tant, dels seus fills, afavorint així també la seva integració en un escenari tan quotidià per a la societat australiana com el mar.”

Patricia Simón / Pikara Magazine

“En uns països, l’obligació és posar-se roba; a França, la contrària. En ambdós casos s’invoca la moralitat pública: religió i laïcisme comparteixen nivells de coerció sobre com han de vestir les dones. De nou el factor cultural té un important pes en tractar “d’imposar” una suposada identitat cultural única sobre una minoria.”

Iñigo Sáenz de Ugarte / Eldiario.es

“Les anàlisis que silencien el fet que les musulmanes a Europa estan sota violència racista no se situen en un lloc oposat al del patriarcat que pretenen denunciar, sinó que formen part de la mateixa opressió.”

Brigitte Vasallo/ Pikara Magazine

“Prohibir un banyador que cobreixi el cos o un mocador que tapi els cabells, si no es prohibeixen al seu torn altres peces similars tant en homes com en dones (gorres, pameles, samarretes, pantalons, vestits de neoprè), és racisme. Què atempta més contra els drets humans, anar vestit o nu sota el sol a ple estiu, tapar-se el cap o no tapar-se’l?”

José Luis Serrano/ Pikara Magazine

“Reprendre públicament una dona a la platja per anar vestida, que unes autoritats l’exposin a l’escarni públic fomentant institucionalment el racisme i la xenofòbia, i que la multin per no acollir-se al que s’espera d’ella com a dona, és una forma de violència de gènere, amb l’agreujant que el que criminal és el mateix Estat.”

Patricia Simón / Pikara Magazine

“Si la meva àvia seguís viva, seria represa públicament a les platges franceses per anar vestida a la platja o cobrir-se el cap en un esdeveniment social? O només ho farien si fos musulmana?”

Patricia Simón / Pikara Magazine

Una mirada condicionada Tots mirem i jutgem el món que ens envolta a través d’un prisma: la cultura, que inclou costums, valors i creences, entre d’altres elements. Es tracta d’una mirada que condiciona com interpretem la informació. Com la societat occidental veu i viu la diversitat cultural té més a veure amb les seves pròpies característiques que no pas amb les de la resta de les cultures. Això que sembla tan complex d’entendre té a veure, al seu torn, amb tres elements clau que caracteritzen la societat occidental: etnocentrisme, universalisme i cultura missionera.

Cultura occidental moderna

Etnocentrisme

Universalisme

Cultura missionera

L’etnocentrisme és la tendència a aplicar els propis valors culturals per jutjar el comportament i les creences de persones de contextos culturals diversos. Cal dir que totes les cultures són, en major o menor mesura, etnocèntriques.

Ara bé, el que diferencia la cultura occidental és precisament l’universalisme.

És la idea que la cultura occidental i les seves manifestacions no només és la millor, sinó que és el millor per a la resta de cultures. Aquesta visió de la diversitat cultural condiciona que l’actitud cap a aquelles persones o cultures que són considerades com “els altres”, sigui de menyspreu rebuig o por.

Les persones occidentals no només senten que la seva cultura és la millor per a elles i per a la resta, sinó que, a més, pensen que tenen la missió d’ajudar els altres a seguir el “bon camí”.

En aquest sentit, , les cultures “endarrerides” necessitarien una petita ajuda per arribar al nivell de la cultura occidental.

Perills d’una interpretació esbiaixada E

ls mitjans de comunicació tenen una gran capacitat per crear i fomentar l’aparició d’estereotips i prejudicis, els quals poden portar a la discriminació d’aquells col·lectius ètnics considerats diferents i inferiors en relació amb una suposada majoria cultural dominant. La discriminació és un comportament que té lloc com a resultat d’una actitud, el prejudici, el qual s’alimenta d’un conjunt de creences, els estereotips. L’actitud es reforça perquè el prejudici justifica la discriminació i la discriminació fomenta el prejudici

És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.

Albert Einstein

Estereotip

Prejudici

Discriminació

• “Són uns incívics” • “No es volen integrar, són molt tancats” • “Són masclistes”

• “Tinc por que em robin” • “No em fio d’ells” • “Em fa ràbia que no puguin escollir com volen anar vestides”

• “No m’assec al seu costat” • “No vull que els meus fills vagin a la seva classe” • “Em queixaré si obren un centre religiós”

Jo penso

Jo sento

Jo actuo

Causes del (mal)tractament de la diversitat cultural Com hem vist, des d’un punt de vist antropològic la societat occidental es caracteritza en bona mesura per ser etnocèntrica, universalista i missionera. És deliberat o involuntari el tractament que fan de la diversitat els mitjans de comunicació? És un fet particular del sector dels mitjans de comunicació de massa o es podria extrapolar al conjunt de la societat? Hi ha diverses causes que expliquen per què els mitjans de comunicació de massa i altres agents informatius sovint fan un tractament inadequat de la diversitat cultural. Entre d’altres, voldríem destacar les següents:

Globalització

Crisi econòmica

Actualitat internacional

La crisi financera internacional, les retallades de pressupostos públics i l’augment de l’atur han provocat a una suposada majoria una visió de les persones de contextos culturals diferents com a amenaça econòmica i de recursos públics.

El terrorisme de Daesh i AlQaeda, el conflicte bèl·lic a Síria, o la “crisi dels refugiats”, el tractament mediàtic de la qual ha contribuït a generar una visió de les persones de col·lectius minoritzats com a amenaça social, política i cultural, fent associacions infundades, com ara “refugiat = inseguretat”, “musulmà = terrorista”.

Context polític

Reformulació dels mitjans

Estratègia dels mitjans

L’auge de partits polítics d’ideologia xenòfoba per tot Europa ha contribuït a intensificar el discurs de l’odi i de la preservació de la identitat nacional. Alguns partits posen èmfasi en les repercussions econòmiques i de seguretat que té acollir altres col·lectius ètnics.

L’era digital ha provocat la reconversió dels models de negoci dels mitjans. Les xarxes socials, la viralització de continguts i la immediatesa en la publicació de la informació sovint provoquen simplificació i falta d’aprofundiment i contrast de la informació publicada.

Línia editorial, estratègia de continguts, ideologia política, sensacionalisme, o manipulació, condicionen el to dels mitjans. Però també, el desconeixement dels col·lectius notícia, la manca de diversitat cultural als equips redactors, la manca de pluralitat de fonts, o la desconnexió amb el carrer i els lectors.

El sistema capitalista i la globalització són generadors de desigualtats i discriminacions.

Cal destacar també que la globalització cultural provoca una crisi identitària, la qual rep diferents respostes de la societat, i una d’elles és la reaparició de moviments de reivindicació nacional, amb un fort component identitari cultural.

Conseqüències del discurs de l’odi L’ús continuat d’estereotips, prejudicis, rumors i falsedats és la manifestació més evident de l’anomenat “discurs de l’odi”. Si assimilem el llenguatge del discurs de l’odi sense una visió crítica acabarà, fins i tot sense voler-ho, formant part del nostre llenguatge, de la nostra visió del món i del nostre ideari. El discurs de l’odi pot desembocar en discriminació, estigmatització, assetjament i violència.

La intolerància i la no-acceptació de la diversitat cultural pròpia de les societats actuals són el caldo de cultiu per al creixement del discurs de l’odi.

Un estudi de l’Observatori PROXI sobre el ciberodi va observar que al gener de 2015 hi va haver un repunt de comentaris islamòfobs, d’odi contra les persones musulmanes, arran dels atemptats terroristes a París. L’arribada de refugiats al llarg de l’any 2015, especialment a l’estiu, també va desencadenar un increment dels comentaris anti-immigració.

El ciberodi ha esdevingut una de les formes més habituals i perilloses de la pràctica del discurs de l’odi.

antigitani

s

a

“A vuestro puto país ya tenemos delincuentes de sobra, gracaias”

homofòbi

“Inmigrante ilegal expulsado por donde venga, esa es la solución.”

“Es muy sencillo: una lluvia de misiles bien colocados...”

m

e

nofòbia

Insults

S IM

SU LT S

N ACES E

I TAT · O R S M U R

RE JUDICIS

a i b

xe

Amenaces

R E SSI ONS

D ISCR IMINA CIÓ

E S

a

ntis emitisme

“Una familia gitana recibe mensualmente 400 euros por cada hijo escolarizado y que vaya a clase regularmente... y porque una familia con un hijo no gitano (español, rumano, nigeriano, ecuatoriano, etc.) no recibe esa ayuda... explicadme por favor...”

CONEIXEMENT

“De los miles de chinos que hay trabajando para sus padres en restaurantes chinos y en los bazares cuántos van a la escuela? muy pocos. Hay más niños hijos adoptivos chinos en la aescuela que hijos de inmigrantes”

·

U P IM

ES

Rumors

IÓ

N

D

Desconeixement

IN

AM

P

“Viven de las ayudas, abusando del sistema” “No respetan las normas de convivencia”

i s l a m ofò

“Los musulmanes no se quieren integrar”

P

Antigitanisme

CR

G A

N I M AT O N

· DIFUS

Estigmatització

A

E S T E R E OTI

“De todos es sabido que los fieles de esa religión suelen vivir de ayudas públicas y son poco dados a trabajar”

G MAT IZAC IÓ I T S

“Son unos delincuentes, parásitos, mendigos”

T

r a c i s me

Estereotips

EN

M

Racisme

ASSE TJA

El ciberodi són aquells missatges que, a través d’Internet, insulten o degraden una persona o grup amb motiu del seu sexe, creença religiosa, origen ètnic, nacionalitat, orientació sexual, discapacitat o condició social, o que inciten a l’odi contra ells. La impunitat i l’anonimat de les xarxes socials donen cobertura a la difusió d’idees i actituds sovint racistes i xenòfobes, que tenen un impacte negatiu directe en la vida de les persones agredides, així com en els diferents col·lectius que ataquen.

V IOL A CIÓ DE DR ET S

Ciberodi

Dades extretes de l’estudi de l’Observatori PROXI. Els comentaris que hi apareixen són reals, extrets al seu torn de diferents plataformes i diaris digitals durant l’any 2015.

Font: Observatori PROXI

El discurs alternatiu i crític Desenvolupem una actitud crítica És la nostra responsabilitat mantenir una actitud crítica amb la informació que rebem sobre la diversitat cultural. Les presses, el consum d’informació via telèfon mòbil i la lectura en moviment provoquen que moltes vegades absorbim la informació d’una manera superficial, tan sols fixant-nos en la imatge de portada i el titular.

Cal qüestionar allò que veiem, allunyar-nos del sensacionalisme, la negativitat i la simplificació per no reproduir falsos missatges i així contribuir a un coneixement rigorós de la realitat i de les persones amb qui convivim.

Qüestionem-nos la menció de la nacionalitat, l’ètnia o la religió de les persones protagonistes de les notícies

No ens quedem només amb la imatge i el titular de la notícia.

Evitem la lectura superficial

Actitud crítica

Desconfiem de les simplificacions i explicacions maniquees de la realitat

No ens deixem portar per les notícies més negatives i sensacionalistes

Reaccionem davant la manipulació i el sensacionalisme Dret a rectificació Qualsevol persona física o jurídica té dret a aconseguir que un mitjà de comunicació rectifiqui una informació donada si aquesta es considera inexacta i pot perjudicar-la.

Sensibilització i prevenció Existeixen materials divulgatius encaminats a oferir recomanacions per entendre i mostrar la diversitat cultural com una riquesa.

Denuncia els tractaments racistes Existeixen diferents organismes on poder denunciar informacions o tractaments discriminatoris de la informació: El Consell de l’Audiovisual de Catalunya Les fiscalies provincials en matèria d’odi i discriminació El Consell de la Informació de Catalunya

Visibilització Si no volem fer una denúncia formal també podem optar per fer visibles les males pràctiques considerades com a rebutjables a través dels canals que tinguem a l’abast.

Construïm el discurs alternatiu Evita les acusacions

Argumenta veraçment

Utilitza termes respectuosos

No facis línies divisòries

Fem-ho real: practiquem Totes les persones som responsables d’adoptar una actitud crítica davant les informacions que ens arriben procedents dels mitjans de comunicació, revistes, blogs, programes d’entreteniment o les xarxes socials.

Cap de nosaltres està exempta d’estereotips o prejudicis, i per això cal que en prenguem consciència.

Intentem fer entre tots i totes un exercici constructiu sobre els missatges que emetem relacionats amb la diversitat cultural. Així contribuirem a la creació d’una cultura compromesa amb el diàleg, el respecte mutu i la col·laboració com a eines per abordar els desacords i els conflictes.

Us animem a aplicar les reflexions proposades al llarg de l’exposició completant la llegenda de la següent notícia publicada: ABC, 28/02/2014

Més de 200 immigrants arriben al CETI de Melilla després d’un salt massiu i violent a la tanca Un guàrdia civil va resultar ferit. Els agents no van poder usar pilotes de goma després de la prohibició del Ministeri de l’Interior.

M

és de 200 immigrants subsaharians han arribat aquest divendres al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) de Melilla després d’un salt massiu a la tanca aquesta matinada, segons ha informat el director del CETI, Carlos Montero.

L’entrada s’ha produït abans de les 07.00 hores a la zona pròxima a Beni Enzar, informa EFE. Es tracta del segon salt que es registra aquesta setmana i el més nombrós des de l’any 2005.

Més de 300 subsaharians han intentat entrar a Espanya amb tota mena d’objectes -pedres, pals i ampolles- per enfrontar-se als agents de la Guàrdia Civil. De fet, un dels agents, que intentava auxiliar un immigrant que, al costat de quatre, es va quedar enfilat a la part alta de la tanca, ha sigut colpejat amb un pal, i ha patit una «excoriació en el cuir cabellut de caràcter lleu».

No es té constància de més ferits.

Els agents de la Guàrdia Civil no han usat pilotes de goma per repel·lir el salt, després de la prohibició de la Direcció General de l’Institut Armat, informa Europa Press. La decisió de prohibir les pilotes de goma es va

adoptar després de la tragèdia registrada a Ceuta en què van morir 15 immigrants al mar.

El Cos Estatal de Policia ha procedit a realitzar un fort desplegament amb unitats d’intervenció i antiavalots.

Això ha obligat a tancar el pas fronterer durant mitja hora, des de les 06.10 fins a les 06.40 hores, aproximadament, per tal d’evitar que els immigrants aconseguissin entrar a Melilla.

Després d’entrar a la ciutat, els subsaharians s’han dirigit al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) amb càntics de victòria , arribant a parar cotxes que circulaven pel lloc per sol·licitar indicacions als conductors.

Melilla viu una extrema pressió migratòria des de fa mesos, que s’ha incrementat en el mes de febrer després de la tragèdia de Ceuta, ja que aquest és el tercer salt a la tanca en tot just onze dies, el cinquè de 2014. La capacitat del CETI de Melilla es troba desbordada, atès que allotja un nombre d’immigrants per sobre del doble de la seva capacitat, amb 1.080 acollits abans de la nova entrada massiva registrada avui.

Indica quins conceptes creus que defineixen millor les paraules destacades:

Comparteix aquesta exposició Si t’ha agradat el contingut d’aquesta exposició i creus que el seu missatge hauria d’arribar a més gent, comparteix-la i cerca més informació a: http://ajuntament.barcelona.cat/bcnacciointercultural/ca/expo-espai-avinyo

Disseny gràfic i maquetació:

Elaboració de continguts:

The easy way to understand international affairs