Page 1

Sala 15, del 12 de febrer al 27 de marรง del 2011

Radiografia Playground


RADIOGRAFIA PLAYGROUND Sala 15, del 12 de febrer al 27 de març de 2011 Exposició i catàleg: Creació: Xavier Bobés Programació, so i llum: Julià Carboneras Fotografia: Àlex Torguet Disseny gràfic: Vellut | www.vellut.cat Assessorament en la manipulació del filferro: Carme Pujol Veus en off: Ernesto Collado, Thaïs Botinas, Marc Marchand, Paul Wicker, Meritxell Martínez Fernández, Montse Romero, David Planas, Clara Jiménez, Bruno Bordessoulles. Impressió: Impremta Aubert Agraïments sincers a: Eva Garangou, Quim Iglesias, Anna Sala, David Santaeulària, Eric de Sarria, Albert Coma, Daniel Benito, Marta Oliveres, al col·lectiu AreaTangent i a tots els que han col·laborat desinteressadament en aquest projecte. Amb el suport de l’Ateneu de Celrà. Organitza i produeix:

Col·labora:

Sala 15 Edifici de l’Hospici (1r pis) Carrer Hospici, 8 17800 Olot Tel 972266351 zerou@olot.cat | www.olot.cat/cultura/sala15 | www.playgroundvisual.com


RADIOGRAFIA UNA INSTAL·LACIÓ DE PLAYGROUND


Per què miro, jugo i m’entretinc tan obstinadament amb els objectes? M’imagino que tot ve d’una impossibilitat inicial d’articular un pensament coherent i entenedor del propi llenguatge verbal. A causa de les dificultats d’atenció, he anat descobrint que el meu organisme ha après altres formes de relacionar-se i adaptar-se a l’entorn: a través d’una memòria visual, d’imatges i d’instants que queden inclassificats en un racó de la ment, residus misteriosos d’experiències difícils d’etiquetar. Aquests petits pensaments “en brut” construeixen un petit personatge que es manifesta de tant en tant, en moments de joc i també de concentració.


Aquest personatge interior que manipula la pròpia personalitat de la “persona conscient” és un jo misteriós, no sabria dir si és més un jo real o més proper a l’univers de la imaginació, però s’expressa bàsicament d’una manera intuitiva, que desconec i que habitualment em sorprèn. I es disfressa d’explorador, i redescobreix tot allò que l’envolta dotant-lo d’un contingut poètic proper a una experiència infantil, la de les primeres vegades. I com?


I és més o menys així com a poc a poc es desenvolupa una mena d’aprenentatge particular, poc pragmàtic i amb codis inintel·ligibles, sobretot a l’inici, el qual va estructurant-se amb el temps. I es crea una mirada de l’entorn fruit del malentès, de la incapacitat de desxifrar-lo. I lentament, l’explorador es converteix en un amic, el qual no acabes de conèixer del tot mai, però que t’acompanya. El mitjà d’expressió d’aquesta mirada, enfront d’una lectura força abstracta de la vida, és eminentment poètic. Fragments d’encaixos del quotidià, presentats per aquest personatge interior/alter ego que es manifesta en els seus espais de ficció: a escena. Xavier Bobés


Radiografia. Playground  
Radiografia. Playground  

Radiografia. Playground

Advertisement