HISTÒRIES
quatre continents per Marta Camell, Jofre Figueras, Eloi Galé, Rosa Josa, Eugènia Puig, Nil Rovira i Sergio Villanova
En el marc de la Setmana de les Lletres els alumnes d’Educació Secundària Obligatòria han tingut l’oportunitat d’assistir a un cicle de conferències pronunciades per professors especialistes. El cicle, pensat per a complementar la matèria de geografia, ha constat de quatre sessions, en cadascuna de les quals el ponent s’ha referit a aspectes de la cultura, la població, l’economia i la política d’alguns països representatius dels continents d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, respectivament. L’experiència, ja realitzada durant el curs anterior, és molt enriquidora per als alumnes, perquè, d’una banda, els possibilita l’adquisició d’un coneixement molt detallat d’una realitat concreta, i, d’una altra, els permet gaudir d’unes explicacions fetes amb el llenguatge precís i rigorós propi dels qui són especialistes en una matèria. Per tal que es tingui una mostra del que ha estat aquest cicle, a continuació oferim quatre ressenyes, una per conferència, elaborades pels mateixos alumnes, com a part del treball que havien de realitzar a classe.
Àfrica ressenya de Jofre Figueras, 1r d’eso REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO: GEOGRAFIA, HISTÒRIA I ECONOMIA a càrrec del professor Jordi Sant
Centrant-nos en el cas de la República Democràtica del Congo, un país situat al centre del continent, cal dir que posseeix una font gairebé inexhaurible de recursos, especialment coltan. Aquesta és la matèria que s’utilitza per tal d’elaborar els programes d’ordinadors, mòbils i consoles, per exemple. Després d’haver patit la dura dictadura de Mobuto Sese Seko (de 1965 a 1997), molts grups guerrillers es disputen el poder. Alguns d’ells dominen algunes zones del país, com la regió dels Grans Llacs, on hi ha importants reserves de coltan, i aconsegueixen monopolitzar els recursos que s’hi troben. Hi fan treballar nens, dones i presoners de guerra en unes condicions ínfimes i venen el producte molt barat. Producte que és comprat per empreses del primer món. Països veïns també han tret benefici d’aquesta situació, com Ruanda i Uganda, que exerceixen la seva influència sobre aquesta regió, protegint els grups guerrillers, i comerciant-ne els recursos.
Actualment, a nosaltres, per mitjà de la televisió, ens arriben moltes notícies negatives sobre Àfrica: que si fam, guerres, malalties, etc. D’acord, això no es pot negar, però cal tenir en compte que el continent africà no és només això. En aquest continent podem trobar persones ben simpàtiques, agradables i hospitalàries. Malgrat que és el continent més pobre del món, és cert, Àfrica té una gran quantitat de recursos naturals, molt apreciats per les grans potències mundials. Llavors, si gaudeix de tants recursos, se’ns planteja una qüestió: com és que hi ha tanta pobresa? Doncs, perquè tots aquests recursos, com ara el petroli (a Nigèria i a Guinea Equatorial, per exemple), or i diamants (al Congo i a SudÀfrica) i coltan (molt apreciat actualment, i del qual hi ha importants mines al Congo), només beneficien els països de l’anomenat primer món. En veure els conflictes que envolten molts dels estats africans, les potències desenvolupades sovint miren de treure’n profit i, en lloc de posar fi o d’intentar resoldre els problemes, se n’aprofiten per comprar els recursos desitjats a un preu més barat, sense que ningú s’atreveixi a actuar.
El pitjor de tot és que, després de la descolonització belga i del govern del rei de Bèlgica, Leopold II, propietari de l’empresa que explotava el marfil i el cautxú, sense cap mirament pels treballadors africans (feia tallar les mans a aquells que es negaven a enfilar-se a l’arbre del cautxú), el país segueix igual de dividit i cap potència mundial es decideix a actuar per a buscar solucions. 36