Toni Fernández

MÚSIC

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Una cosa molt important és saber estar sense fer res, perquè quan estàs sense fer res, al principi t’avorreixes perquè no estàs acostumat. Vosaltres sou nens i teniu el cos actiu, teniu tot d’estímuls i està bé, però també està bé aprendre a no fer res, perquè estar sense fer res significa desenvolupar la creativitat, la imaginació. Penso que és molt important aprendre a no fer res. Ara bé, on estigui un pla d’anar amb els amics a fer improvització, o a fer un concert guai en un bar tot ple de gent que conec, o fins i tot anar al cinema o anar a passejar o quedar amb els colegues per fer un café… jo sóc aquest!

Com et sents quan toques en un escenari tan important com el del Liceu, davant de molta gent?

Fa una miqueta de por. Quan jo tenia 11 anys estava començant a estudiar el piano més en serio i vaig començar a fer audicions. Les famílies venien, i això posava molt nerviós. Si això posa nerviós, imagina’t tocar davant de 2600 persones. Fa por! El que passa és que a força de fer rodatge i acostumar-te, vas entenent que la gent no mossega, no ve a destruir-te, la gent ve a escoltar i a passar una estoneta simpàtica. Has d’aprendre a gestionar això que és semblant al que passa quan hi ha exàmens, presentacions… Quan aprens a gestionar-ho respirant, jo el que sento és que ho gaudeixo molt, tinc la sort de fer que la gent ho passi bé amb mi i això és el que sento quan estic tocant.

Quant temps has necessitat per poder aprendre a tocar?

Si, són moltes hores. Aprendre a tocar no és més que el fet que a mi em diuen “quan apretes amb la mà esquerra aquest traste i toques aquesta corda sona aquesta nota i si apretes tots aquests trastes i aquestes cordes, fas aquests acords”. Aprendre a tocar és molt fàcil, la part difícil és agafar la pràctica. No se si ho heu sentit mai que una maestria costa 10.000 hores de temps.

Des de petit que toques, veritat?

Si, quan tenia 8 anys vaig començar a fer piano i guitarra ho faig des dels 13, però clar, estudiar en serio m’hi he posat quan he entrat a l’escola on estic estudiant ara i hi ha dies que potser he tocat 8 hores al dia, però perquè és la meva feina. Com per exemple els vostres profes, que també han fet un munt de feina, han fet unes programacions i tot un seguit de coses que són moltes hores de temps i és algo que tu fas perquè estàs convençut de que vols ser profe, de que vols estar allà. Amb la música passa el mateix. Has d’estar convençut de que vols estudiar música, com medicina, o com qualsevol altra carrera difícil. Perquè, sí, la música és una carrera difícil, però si t’agrada, és fàcil.

(Laura) Jo he après a tocar una cançó amb l’ukelele i amb el piano.

I no se t’ha despertat la curiositat per aprendre a tocar més coses a partir d’haver après aquesta? Jo et deixo una cosa per a tu, per a que t’ho pensis. No em contestis, és una cosa únicament per a tu. Amb els instruments pots fer dues coses: aprendre a tocar cançons i aprendre a tocar l’instrument. Què creus que és millor per a tu, aprendre a tocar cançons o aprendre a tocar instruments?

Per què vas triar ser músic i no una altra professió?

Vosaltres sabeu què és el bullying, oi? A mi em va passar això al cole. Em vaig adonar que quan era petit tocar em distreia de pensar coses dolentes que pensava a causa del bullying, i quan em vaig adonar que la música per mi era important vaig decidir que potser podia ajudar a la gent tocant i alhora m’ajudava a mi perquè era una manera de curar-me dels efectes del bullying que em van fer.

Què és el que més t’agrada de fer música?

El que més m’agrada de la música és que és una manera molt guai de conèixer gent.

Quin és el so que més t’agrada?

Jo sóc hipersensible sensorial. Això significa que acumulu una part dels estímuls que rebo. És com que vaig emmagatzemant tot el que oloro i tot el que sento. Hi ha sons que em distreuen molt, però al nivell que em fan riure molt perquè m’activen un mecanisme que és com el de les pessigolles. Quan escolto alguns sons, com per exemple quan algú ha esternudat abans, el meu primer impuls és començar a riure molt. No és que tingui ganes de riure de la persona, sinó que el so m’ha activat aquest mecanisme i em fa riure. No tinc sons preferits però em passa això, que hi ha alguns sons que em fan venir reaccions diverses.

Com vas aprendre a tocar música sense partitura?

En realitat se tocar amb partitutes, existeixen partitures escrites en Braille, el que passa és que no és pràctic. El que fas és que si has de tocar amb partitura, la memoritzes i després toques. És més fàcil aprendre a tocar d’oïda. Jo el que faig és partir les cançons en blocs petits i anar aprenent-los poc a poc.

És molt difícil tocar la guitarra sense veure-la? Com saps on estan les cordes? En realitat tots els instrumentistes toquen sense mirar l’instrument. El que fas és tirar d’una cosa que es diu memòria muscular. És el que passa també per exemple quan et poses les sabates, que ho fas sense mirar. Us deixo una altra cosa per a que penseu cadascú de vosaltres quan tingueu un moment. Penseu en totes les coses que feu sense mirar al dia a dia.

Què és el més difícil de fer sense la vista? No se que és el més difícil… potser diria aprendre rutes, anar d’un lloc a l’altre, però, girant la pregunta, si que hi ha una cosa que és molt difícil de fer “per culpa” de la vista. La vista és molt important eh, és el sentit que més informació dóna al primer toc, però també és veritat que és el sentit que més recursos del cervell utilitza, llavors quan estem molt pendents de tot allò que estem veient, ens estem descuidant d’escoltar les coses que hi ha a l’entorn, que implica també les veus de les persones.

Perquè una cosa és saber que una persona està enfadada, o està trista o s’està rient… això és molt fàcil, però hi ha vegades que, per mirar massa, ens oblidem que les persones diuen moltes coses més de les que diuen quan estan parlant, i una part si que la diuen les mirades, però no ho és tot, hi ha moltes coses que es fan amb la veu que no s’entenen si no s’escolta bé. Hi ha gent que li costa molt escoltar i parar atenció per culpa de la vista.

Es pot percebre el color amb algun sentit que no sigui la vista?

Si. Hi ha un noi que es diu Neil Harbisson que té acromatopsia, una malaltia dels ulls que fa que ho vegis tot en blanc i negre, com les pelis antigues. Aquest noi porta una càmera conectada al cervell. Aquesta càmera cada vegada que capta allò que estan veient els seus ulls, fa que ell escolti una freqüència sonora, que no es podria dir que és una nota musical, però està molt aprop de ser-ho.

Els colors es poden escoltar. Però també es poden tocar. Jo vaig aprendre els colors tocant-los. Com es toquen els colors? amb textures. Per exemple, aquesta pissarra a mi em faria pensar en blau turquesa. No dic que ho sigui, però per a mi, si tu em parles de blau turquesa, em vols fer entendre què és el blau turquesa, per a mi, és aquesta textura. El vermell per a mi és el paper de vidre. El verd és el paper pinotxo.

Hi ha alguna relació entre el color i la música? Categoricament si! Sabeu que per exemple el Blues, és un tipus de música. Ve de l’anglès, vol dir blau. En color blau, els anglosaxons ho associen a la tristor. Però més enllà del blues, la música té colors, o més ben dit, tonalitats.

Sabeu que hi ha acords majors i menors. Els diferents tipus d’acords marquen els colors, els tons, les games cromàtiques que hi ha a les cançons, com si la cançó fos una pintura. I després està, per exemple, Kandisnky, que pintava quadres com partitures. Ell feia al revés. Els colors que feia servir anaven en base al que estava escrit a la partitura que pintava.

Els coneixements i les vivències personals del Toni han donat resposta a molts dels nostres dubtes. El Toni comparteix amb nosaltres la seva experiència.