JOAN FONTCUBERTa

Fot Graf

Com vas descobrir la teva passió per la fotografia? De petit ja volies ser fotògraf?

Tinc dues respostes, una de veritat i una de mentida. A veure si sabeu quina és la veritat i quina la mentida. D’acord?

Una és que un dia anava de Barcelona cap a Girona i se'n va aparèixer Santa Llúcia. Santa Llúcia és la patrona dels fotògrafs i dels oculistes i de tot allò que té que veure amb la amb la visió, no? I em va dir “Joan, Joan, busca la llum i fes-te fotògraf”. I jo vaig dir “d’acord, seré fotògraf”. Aquesta és una versió.

L’altra versió és que quan era com vosaltres m'agradava molt llegir tebeos, historieta gràfica. Aleshores hi havia unes historietes que tractaven temes de guerra, d'una guerra que va haver fa molts anys que era la Segona Guerra Mundial, amb historietes sobre combats i batalles. Aleshores eren dibuixos i jo no estava tranquil, volia saber si allò que m'explicaven era veritat.

Aleshores, me n’anava al Mercat de Sant Antoni, d’aquí de Barcelona, que abans allà hi havien parades que venien llibres de segona mà.

Comprava revistes de l’època, de la guerra. Aleshores aquestes revistes les retallava, retallava les fotos dels tancs, dels generals, dels avions i feia un àlbum. Llavors d’aquesta manera va ser la meva primera entrada a la fotografia com a prova històrica. Quina versió us sembla que és veritat?

Recordes quina va ser la teva primera fotografia?

No, la primera vegada que vaig prémer el botó d’una càmera no ho recordo, però la primera vegada que vaig fer una exposició omplint tota una galeria va ser l'any 1973 a Lleida. És a dir que fa cinquanta anys que m’hi dedico a això.

Què s’ha d’estudiar per ser fotògraf?

A la meva època no hi havia escoles ni universitats ni sistemes d'ensenyament de la fotografia i tots els fotògrafs havíem de ser autodidactes, havíem d’aprendre pel nostre compte.

La manera d'aprendre era fixar-te com ho feien altres fotògrafs, fent d’aprenent. Sabeu el que és un aprenent? I a base de proves doncs anar superant, anat adquirint coneixement, anar adquirint experiència, però avui en dia doncs hi ha escoles especialitzades, hi ha programes a la universitat. És a dir, hi ha molta més oferta per poder estudiar per ser fotògraf.

Quina de les fotografies que has fet és la teva preferida? I quina és la que menys t’ha agradat fer?

Bé, això és com si li plantegeu a un pare o una mare a quin fill s’estima més. Jo m’estimo per igual a tots els fills i filles i normalment sempre prefereixes la última o amb què estàs en aquests moments involucrat.

Has fet alguna vegada una fotografia que t'hagi sorprès per com ha quedat? Gairebé sempre. Per a mi mirar a través de la càmera és com un descobriment, com una revelació perquè si vosaltres poseu els dits així i enquadreu o mireu a través del mòbil sempre veieu uns detalls que segurament quan tenim una percepció global us passen desapercebuts.

És a dir que la manera com mira l'ull, la manera com mira la càmera no és la mateixa i moltes vegades el treball del fotògraf és intentar que sintonitzin aquestes dues mirades però per exemple en aquests moments estic utilitzant un tipus d’instrumental que encara representa més descobriment per exemple estic anant a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra al departament de biologia i utilitzant un microscopi electrònic amb la qual cosa puc mirar el que m'interessa ampliat deu mil vegades i aleshores descobreixes uns mons absolutament versemblants, inèdits, imprevistos, és a dir que tot aquest tipus de tècniques aplicades a la mirada el que fan és descobrir-te noves aproximacions al que és la nostra realitat.

Quin tipus de fotografia t'agrada més capturar: paisatges, persones o animals? Per què? M'agrada tot per igual perquè la temàtica per a mi no és tan important com l’enfoc o la intencionalitat. Per exemple si faig aquesta sèrie dels animals fantàstics, lògicament m’hauré de concentrar en animals però he fet sèries concentrades en paisatge o sèries concentrades amb retrats. Cada vegada el tema és diferent en funció de quina intenció portis entre mans. prés i hi havien 300 fotos fetes malbé però cent es van salvar. Aleshores amb aquestes 100 fotos que es van salvar la nostra expedició el que anava fent era d'intentar recuperar identificant elements que permetessin refer aquell viatge d’aquests aventurers, d'aquests exploradors i va ser molt interessant.

Hem llegit que has viatjat molt. Quin ha estat el viatge que més t’ha agradat per fer fotografies?

Jo diria que el viatge físic no és tan important com el viatge interior. El viatge interior vol dir una disposició a veure les coses diferents. De tota manera, contestant sense evasives al que vols dir he fet dos viatges que per mi han resultat molt molt colpidors.

Un va ser el Pol Nord i un altre fa poc a les illes Galápagos i sempre va ser per anar a fer fotografies per projectes especials. Per exemple el Pol Nord va ser m'ho vaig passar molt bé perquè va ser en petit vaixell de la Universitat de Göteborg a Suècia on viatjaven sis artistes i sis científics. Els científics eren investigadors dels glacials, de meteorologia… Resulta que l'any 1897 uns aventurers suecs van intentar creuar el Pol Nord amb un globus i l'expedició va ser un desastre. Al cap de tres dies el globus va caure. Van enviar expedicions de rescat, no els van trobar mai.

Només, al cap de trenta anys, un vaixell que estava caçant balenes va trobar l'últim campament amb els cadàvers dels tres expedicionaris, 30 anys més tard, però interessant és que un dels tres es deia Nils Strindberg i era fotògraf i durant tot el seu periple de supervivència va estar fent fotos de com caçaven ossos, de com el globus sobre el gel… Llavors van revelar aquestes fotos trenta anys des- l’emoció de la sorpresa i veure la gent amb la boca oberta. I això ho aconsegueix la màgia.

Com es poden capturar emocions en la foto d’una mirada?

Pe a mi, i aquesta és una opinió personal, l'emoció no la posa el fotògraf sinó que la posa l’espectador. És a dir, és el que mira el que recrea el potencial expressiu de la imatge.

Això són teories. Hi ha molts escriptors que pensen que ells escriuen la història però aquesta història és completada després per cada lector. I jo estic bastant d’acord amb aquesta manera de dir. És a dir, quan a tu t’agrada una cosa no és mèrit tan del que proposa aquell quadre, o aquella foto, o aquella peça musical sinó del que escolta. La bellesa, el plaer són projeccions subjectives.

Quins consells ens pots donar per fer fotos que expliquin una història o un missatge important?

Això li vaig preguntar a un clàssic de la fotografia que era un americà que es deia Ansel Adams i ell va contestar i a mi em sembla una bona resposta.

Diu que per fer bones fotografies heu de llegir molt, heu de veure moltes pel·lícules, heu d’anar al teatre, heu de viatjar, heu de conèixer gent interessant, heu de ser esponges a tot els que us rodeja.