1P Comunitat petits

TOT EL QUÈ ENS SORPRÈN ÉS MÀGIA?

Els ulls ens enganyen, és la conclusió a la qual vam arribar després d’un trimestre d’apropar-nos a diferents aspectes del projecte mirades. Va ser en aquell moment que vam decidir quin seria el nostre repte com a grup: tot el que ens sorprèn és màgia?

Tot sovint quan succeeix quelcom que no trobem explicació tendim a dir allò de: “això és màgia”. Amb l’objectiu de demostrar que no és cert vam començar a fer les nostres indagacions i aproximacions al món de les il·lusions òptiques i al món de la ciència. Amb aquest motiu vam convidar al mag Stigman que també ens va ajudar a donar resposta a la nostra pregunta.

Després de comprendre que una espelma necessita oxigen per mantenir-se encesa, que en una mateixa imatge podem veure coses diferents, que podem canviar els estats de la matèria, entre d’altres, podem afirmar que tot el que ens sorprèn no és màgia, però la màgia necessita la ciència i les il·lusions òptiques.

L’espelma necessita oxigen per cremar.

Què hi veus?

La farina amb l’aigua fan una massa.

Ens visita el Mag Stigman.

Experimentem amb la farina.

Per Qu Ens Costa Veure

EL QUE HI HA A L’ESPAI?

Benvinguts al coet de la classe 2P, poseu-vos els cinturons perquè despeguem cap a l’espai en 3,2,1…Ups, un moment, per què no veiem res?

Tot va començar durant la fase de motivació, que ens van obrir i nodrir la mirada al Cosmocaixa, a la fundació Miró, jugant amb la llum i les ombres com també mirant pel telescopi. Arrel d’aquestes experiències, va sorgir la pregunta que hem estat investigant durant aquests mesos. Enlairats en el coet i amb els ulls ben oberts, hem viatjat de la Terra al cel aterrant per diferents aprenentatges com el Sistema Solar, amb els seus particulars planetes, satèl·lits, estrelles i constel·lacions. Hem trepitjat la lluna, posant atenció als seus cràters i les seves fases, i també hem vist que l’espai està molt lluny i que per poder arribar s’han de creuar diverses capes de l’Atmosfera, totes elles amb unes característiques ben especials. Sense oblidar que no sempre fa Sol i que els núvols també ens impedeixen veure més enllà.

Experimentant amb pilotes i farina la creació dels cràters de la lluna. Maqueta del Sistema Solar. Presentació per grups de cada planeta. Mirem el cel amb el telescopi.

Constel·lacions a les fosques.

PER QUÈ TOTHOM ÉS BONIC SI TOTS SOM DIFERENTS?

Aquest curs, a través del projecte Mirades hem conegut les parts de l’ull, quins estris podem utilitzar per veure millor, o fins i tot veure allò que està molt lluny o que és imperceptible pel nostre ull. També ens hem endinsat en una vessant més social i emocional, focalitzant la nostra mirada en com som i com són els altres. Així doncs, ens ha creat molta curiositat descobrir en què ens assemblem i en què no, fins a arribar al nostre repte: Per què tothom és bonic si som diferents?

Ens hem mirat en miralls, preguntant-nos com ens veiem a nosaltres mateixos i com veiem a les altres persones. Hem experimentat amb barreges de colors, fins a descobrir que hi ha molts colors carn, així com aspectes del nostre físic com els ulls, el cabell... que són diferents. Gràcies a la col·laboració amb l’escola Lexia, hem posat a prova les nostres habilitats i hem vist que aquesta diversitat és la que ens enriqueix.

També ens ha sorgit el dubte de com les persones que no hi veuen identifiquen a les que són boniques, així doncs també hem volgut posar la mirada a les emocions, acompanyats per la ONCE, explorant quins aspectes de la nostra personalitat considerem bonics i encaminant el nostre repte a descobrir que la bellesa recau en tots aquells aspectes de la nostra persona que ens fa ser únics i especials.

Experimentem a partir de la diversitat.

Compartim activitats amb l’escola Lexia.

Observem com som a través dels miralls.

Descobrim com som. Com som? Ens regalem paraules boniques.

Descobrim com són els altres.