CÀTEDRA DE NEUROEDUCACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Mirar comporta: saber mirar, aprendre a mirar i voler mirar. Si mirem així, s’obre un munt de possibilitats quasi infinites que els infants ja tenen al seu abast.

El projecte mirades des de la neuroeducació conté un feix de matisos i petits tresors, que ara ens agradarà compartir amb vosaltres:

1. Mirar conscientment el que ens envolta, amb mirada atenta, facilita aprenentatges la font dels quals és l’observació, la reflexió i també el qüestionament. Quan els nois i noies paren atenció és quan apareixen les preguntes que són la porta a que indaguin, vulguin saber i experimentin. I per tant tinguin curiositat.

2. Mirar els altres i que ningú se senti invisible és essencial per a la salut i per a la convivència. Mirar una persona és fer-la present, és reconèixer-la i és no sentir soledat. Per al cervell, que és social, implica generar una cascada química que afavoreix el vincle. Per tant centrar la mirada en les persones és bàsic. Poder crear vincle dins l’escola i amb la comunitat educativa és clau per a ampliar les possibilitats de reconeixement. El projecte mirades ha facilitat aquest de joc de diferents mirades.

3. Prendre consciència de com mirem els altres és un gran aprenentatge per a la vida. Els mirem focalitzant només en allò diferent, en allò que no funciona? O mirem els que ens uneix i les potencialitats? On posem el focus? La mirada que fa possible la convivència, que no fa por, és la mirada amable i respectuosa sobre l’alteritat.

4. Però no només mirem els altres, també ens mirem a nosaltres mateixes. Aquestes mirades interiors són les que ens fan créixer. Quan fem introspecció, com la fem? Quan ens veiem en el mirall, que sentim i què ens diem? Sabem que el cervell no només respon als estímuls de l’entorn sinó també als nostres pensaments. Parlar-nos a nosaltres mateixes amb respecte és doncs l’entrada al creixement personal saludable. Aturar - se per reflexionar sobre tot plegat és una altra de les propostes del projecte mirades.

5. Sabem que el nostre cervell és multisen- sorial, que li agrada aprendre utilitzant tots els tipus d’estímuls i que la vista és un dels sentits. I si no tenim el sentit de la vista? Com es representen el món les persones invidents?

Aquesta pregunta la van formular els nois i noies. Dues persones invidents de l ONCE, els van poder respondre. La resposta és important però ho és encara més que la pregunta neixi d ells.

Tenir l'oportunitat com a Càtedra de Neuroeducació UB EDU1ST de poder acompanyar aquest curs a mestres i a les famílies en petites sessions de reflexió ha estat un gran aprenentatge per nosaltres també i un tresor.

Hem copsat els espais afavoridors a les mirades diverses, el caliu de l’escola, el compromís de les famílies i la passió dels mestres i els resultat ha estat, i valgui la redundància fonètica, l’admiració. Us convidem a no deixar mai de banda, a seguir tenint la mirada amable i plena de confiança que l’escola i tota la comunitat educativa ha mostrat perquè així creixerem conjuntament.

Tate Bonany

Jocviu Associaci

A inici d'aquest curs, l’escola es va posar en contacte amb nosaltres, JOCVIU, per tal de poder realitzar una formació en Sales Multisensorials i Espais Snoezelen.

La demanda sorgia perquè aquest any el centre educatiu havia acabat d'incorporar una sala multisensorial i volia formar a tot l'equip de mestres.

Crec que al llarg dels anys he fet moltíssimes formacions; per a escoles d'educació especial i per a diferents equips de professionals... però mai encara ho havia fet per un claustre de mestres d’escola ordinària. Aquest seria el primer cop i l'escola OCTAVIO PAZ seria la primera.

Vaig estar molt contenta de pensar que hi havia una escola interessada en la formació sensorial de les seves nenes i nens, i molt contenta perquè per fi una escola s'hagués plantejat dur a terme una formació basada en el coneixement dels aspectes sensorials, peça clau per afavorir el creixement i l'evolució de tot l'alumnat i especialment pensant en la gran diversitat de ritmes d'evolució i d'aprenentatges que presenten els infants. Aquesta proposta encaixava plenament en el projecte MIRADES.

El repte era gran.Tot l'equip de mestres i professionals de l'escola ho va rebre amb gran interès; van ser tres sessions, durant el mes de setembre. Tres dies de compartir noves experiències i de saber que aquella formació i coneixements sobre la sala multisensorial seria el punt de sortida per a la seva utilització i aplicació a l'escola.

A JOCVIU la diversitat sempre està molt present en totes les activitats que realitzem, bé siguin de caràcter educatiu, reeducatiu o de lleure. És per això que totes les nostres propostes tenen un component i un segell motriu i sensorial

La diversitat, i des de la pandèmia encara més, està present cada cop més a les escoles i en el nostre dia a dia. Cal donar eines i oferir recursos a tots els nens i nenes per ajudar-los en el seu desenvolupament, i l'estimulació sensorial és un d'ells.

Vull felicitar-vos per la iniciativa d'incorporar una sala multisensorial a l'escola, amb la voluntat de tenir més eines per respondre a la diversitat i diferent evolució, dels vostres alumnes.

Vull agrair-vos haver-me donat l'oportunitat d'haver-vos pogut acompanyar en aquesta nova "aventura". Ha estat tot un plaer!

Gerard Ordiñana

ESCOLA LEXIA

Obrim la mirada inclusiva amb l’escola Lexia

Lexia és una escola d'educació especial situada al barri de Gràcia, amb una destacada tasca en la formació de persones amb diversitat funcional des de fa 15 anys. En aquest cas, la preparació dels seus estudiants com a auxiliars esportius, Lexia ofereix oportunitats laborals significatives. A més, organitza jornades esportives per a diferents centres educatius i entitats.

Al principi de curs, es va dur a terme una jornada relacionada amb el projecte mirades del nostre centre, en la qual els alumnes de Lexia ens van obrir els ulls als esports adaptats i a la inclusió. Vam arribar a la conclusió que tothom, independentment de les seves capacitats, pot participar i gaudir de qualsevol activitat física. Lexia és un clar exemple d'inclusió i empoderament, demostrant el seu compromís amb la formació i participació activa de les persones amb diversitat funcional en la societat. Gràcies a la seva tasca en la formació com a auxiliars esportius i les seves jornades esportives, Lexia promou valors d'igualtat i diversitat, obrint nous horitzons per als seus alumnes.

Fem volar tots junts el paracaigudes.

Ens posem en la pell dels altres per ajudar a superar obstacles.

Juguem al goalball per sensibilitzar-nos i potenciar sentits.