Aliances

Georgina Serven

Parc Astron Mic Muntanyes De Prades

Al Parc Astronòmic de Prades venen, habitualment, grups poc nombrosos ja sigui dues línies d'un mateix curs o un cicle sencer (dos o tres grups classe), però poques vegades ve l'escola sencera com ha estat el cas de l’escola Octavio Paz de Barcelona.

El fet de tenir alumnes d'edats tan diverses implica adaptar les sessions als diferents graus de maduració per tal de motivar als alumnes i que puguin descobrir la fantàstica ciència de l'astronomia.

Just el primer dia que els alumnes de l'escola van arribar a Prades i el grup dels petits va fer l'activitat amb nosaltres, una de les fotografies feta amb els nostres telescopis havia estat seleccionada com a imatge del dia de la NASA, el major reconeixement que hem tingut fins al moment a nivell de fotografia nocturna. Vam poder compartir l'emoció amb els alumnes i vam haver de fer un puzzle d'horaris per poder atendre als mitjans de comunicació que ens entrevistarien al llarg del dia. La fotografia és de la Nebulosa del Cap del Dofí, una estrella moribunda que està deixant al seu pas una nebulosa que té forma, a ulls humans i des de la Terra, de cap de dofí tot i que amb els alumnes vam descobrir que també podia semblar una tortuga, el cap d'un pingüí o d'un ànec.

Passem moltes nits sota els estels, compartint històries de mitologia i ciència amb tothom qui ens visita. Sempre ho gaudim al màxim, però veure la cara de fascinació dels més petits observant els cràters de la Lluna amb un telescopi de gairebé dos metres d'alçada, no té preu. Les preguntes i dubtes que surten amb els grups d'infants sempre ens sorprenen ja que els seus interessos acostumen a anar més enllà del que ens preguntem els adults.

Som uns apassionats de l'univers que ens envolta i per tant volem apropar els secrets més remots de l'univers a tots els públics. Qui sap si entre els alumnes d'escoles que ens visiten posem una llavor i d'aquí uns anys tenim una científica puntera en l'àmbit de l'astronomia, una física que treballa a la NASA o una biòloga que acaba a la ESA.

El primer que se’ns acut quan parlem de màgia o il·lusionisme és la idea d’espectacle. Un art escènic posat al servei de l’entreteniment. Així, els mags principalment som artistes que entretenim, divertim i sorprenem al públic amb el simple objectiu de fer passar-ho bé.

Ara bé, el que no sap la majoria de gent és que d’un temps cap aquí, ens hem adonat que la màgia també es pot fer servir com una potent eina pedagògica. Així ho han demostrat els psicòlegs acadèmics Richard Wiseman i Carolina Watt que en un article publicat l’any 2020 van investigar amb èxit intervencions educatives amb trucs de màgia. Un camp molt nou però amb futur.

Darrere dels trucs de màgia, trobem molts aspectes com ara les il·lusions òptiques, els processos psicològics com la distracció, la manipulació d’objectes, l’alteració de la percepció, les matemàtiques, les formes geomètriques, el càlcul mental, la comunicació i les habilitats socials,…Tot això ho podem fer servir a l’aula. No només per passar-ho bé, sinó per aprendre, per conèixer millor el nostre cervell, per saber com percebre correctament el món que ens envolta, així com per comuni- car-nos i fer-nos entendre millor.

Doncs bé, no puc estar més content i feliç d’haver pogut desenvolupar tot això participant en aquest projecte Mirades a l’escola Octavio Paz durant aquest curs. Ha estat meravellós poder treballar amb un equip de mestres tan motivat, cohesionat i amb tantes ganes de conèixer noves formes d’intervenció educativa des de l’àmbit de l’il·lusionisme.

Durant les sessions de formació amb el professorat va ser molt màgic poder veure tanta implicació i que tot l’equip per uns moments es van convertir en autèntics “mestres-mags”. I de la mateixa manera, també va ser fantàstic poder fer l’espectacle així com alguns tallers adreçats als alumnes de l’escola. La seva alegria, el seu bon rotllo i la participació tan activa ha fet rodó aquest projecte.

Moltes gràcies Xavi, Elena, totes i tots els mestres i a tots els que formeu part de la comunitat educativa. Perquè si volem millorar i créixer, podem fer servir eines diferents i noves maneres d’educar. En aquest cas, educar des de la màgia i l’il·lusió.

Noemí Tomàs i Mercè Jarque FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

Des de la Programació Pública i Social de la Fundació Joan Miró portem a terme projectes educatius conjuntament amb escoles, integrant pràctiques d'innovació educativa que fomenten el treball transversal i el procés artístic en qualsevol àmbit de l'aprenentatge. L’objectiu és potenciar la creativitat oferint un entorn amb propostes per promoure la curiositat, l’experimentació i el diàleg crític. Dies després de la cloenda del projecte CUINES, l’Escola Octavio Paz ens va proposar continuar l’aliança que havíem iniciat mesos abans. El nou projecte es presentava molt estimulant i la complicitat teixida amb la comunitat educativa, van ser factors clau per acceptar aquest nou repte.

“El mon sencer us mira. Tot, el sostre, l’arbre, per tot hi ha ulls. (...)”, deia Miró. Ulls que miren, exploren, perceben, observen, analitzen, contemplen... Maneres de mirar que encaixaven en el projecte MIRADES. L’ull va esdevenir el protagonista de la nostra contribució al projecte.

No tothom te la mateixa percepció de la realitat i per tant, la manera de mirar, escoltar, tocar o sentir una peça de qualsevol disciplina artística, condiciona la connexió que es pugui establir entre l’obra i la persona que l’observa. Vàrem proposar a l’equip docent de l’escola un seguit de dinàmiques que van tenir lloc a diferents espais de la Fundació.

La proposta d’una passejada lliure per les sa- les d’exposició va ser l’origen d’un recull fotogràfic d’ulls dels personatges de les obres de Miró que interpel·laven els docents de manera especial. L’objectiu es centrava en explorar aquesta connexió, personal i intima de les mirades i compartir-la amb la resta de participants.

Joan Miró, dirigit pel seu mestre Francesc Galí, per prendre consciència del volum i forma dels objectes més quotidians, l’animava a realitzar exercicis de tacte amb els ulls embenats. Palpar objectes a cegues per dibuixar-los posteriorment, o de manera sincronitzada fer traços a l’espatlla de la companya, van ser propostes per entendre la importància de l’exploració de l’art a través dels sentits per connectar-hi. Per acabar, de manera lúdica, els docents van crear la seva pròpia constel·lació, seguint el procés de treball de Joan Miró, utilitzant estris i materials poc habituals per expressar-se de manera lliure i espontània en un món imaginari.

Poques setmanes després de la formació docent, amb les diferents comunitats de l'escola vàrem explorar la Fundació recorrent els diferents espais amb l'ajut de pràctiques artístiques que convidaven a copsar les múltiples mirades de les obres exposades. Com a cloenda, petits i grans, escoltant Bach i Mozart com feia Miró, vàrem pintar el nostres univers ideal.

L’art educa les mirades formant una ciutadania crítica, activa i receptiva, tant en escenaris reals com en espais imaginats. Gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres les mirades que s’amaguen pels racons de la Fundació!

Sílvia Galí i Alexandre Arilla

Fundaci Joan Brossa

Quan l’escola Octavio Paz es va posar en contacte amb nosaltres ens va fer molta il·lusió poder vincular el seu projecte de curs amb la nostra línia educativa. Treballar a partir de la mirada en l’art i la poesia visual era un interès compartit, i més fer-ho de manera globalitzada i a llarg termini.

És per això que vam creure que la col·laboració havia de formar part del nostre programa de “Variacions”, que pretén acostar les pràctiques artístiques contemporànies al món educatiu, fent accessibles els seus llenguatges i treballant en el disseny conjunt de projectes i assignatures que s’adaptin a les necessitats dels centres.

El procés per a nosaltres era molt clar que l’havia de liderar una artista, i més que hagués col·laborat amb la Fundació, per tal de vincular la programació amb el projecte educatiu, i és per això que se li va proposar a l’Alexander Arilla, artista i educador que treballa en la tensió entre l’art i la quotidianitat. El projecte es va dissenyar amb l’acompanyament de la Sílvia Galí, coordinadora dels projectes d’educació i mediació de la Fundació. La Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts

Lliures és un centre d’art pluridisciplinari on es dona suport a la creació contemporània a partir de convocatòries públiques de creació, així com amb projectes educatius que serveixin a les creadores per desenvolupar línies d’investigació creuades entre l’art i la pedagogia. Amb la col·laboració de l’escola Octavio Paz, el claustre docent i totes les alumnes de la franja dels grans, l’Alexander Arilla va poder desenvolupar un projecte al voltant de la mirada com una forma de desactivar els cànons estètics hegemònics amb els quals estem acostumades a mirar l’art.

Quan parlem d’art i educació, tal com diu l’Alexander, ens trobem sovint que el treball a l’aula redueix l’art a la pràctica plàstica, on només es valora segons la seva suposada bellesa o versemblança amb la realitat i segons la quantitat d’esforç o traça que atribuïm a l’artista. Sembla que com més distant sigui una pràctica de les nostres capacitats, més valor té la peça.

No obstant això, l’art és un llenguatge que ens permet parlar d’allò que portem dins, però també de la realitat que ens envolta. Per aquest motiu, amb aquest projecte hem volgut treballar la mirada des d'una perspectiva poètica amb relació a la quotidianitat de l’alumnat; el dia a dia, allò que realment conforma la nostra vida, allò que veiem cada dia i que, malgrat això, potser no ens aturem a mirar. “Aqui em vaig pelear, aqui es on vaix coneixer a la meva mijor amiga, aqui vaig cuinar. Aqui vaig estar estirada, aqui he caigut a escalera, aqui no se m’ocurria res per escriure.” és el títol de la instal·lació situada a l’entrada de l’escola i inaugurada per Nadal del 2022. Generada entre l’Alexander i la comunitat dels grans, aquesta peça és el fruit de tot un trimestre de treball i sis càmeres d’un sol ús.

A partir d’un recull de moments íntims, al pati i espais d’esbarjo, a casa seva, amb les famílies i les amigues; els infants ens comparteixen i ens posen en rellevància la seva mirada vers la realitat i el món que els envolta.

Gràcies a l’escola i a tota la comunitat dels grans per construir juntes aquest projecte, ha estat un procés molt enriquidor amb el qual hem gaudit moltíssim!

L’Alexander i la Sílvia creant el seu autoretrat. Instant de formació d’equip a la Fundació Brossa.