Introducció

David Bueno

Director De La C Tedra

De Neuroeducaci De La Universitat De Barcelona

Fa temps que es parla de canvis en educació, no només en el disseny dels currículums sinó també en la manera com es transmeten els coneixements. Hi ha un sentiment de base, que neix dels professionals de l’educació i que van recollint els gestors públics, de què la manera de transmetre els coneixements, és a dir, el com s’ensenya, és tant important com què s’ensenya. Com es transmeten els coneixements i les experiències és la clau per assolir aprenentatges eficients. I inclou sobre tot els aspectes emocionals.

Les emocions son patrons de resposta que es posen en marxa de manera automàtica quan cal una resposta urgent. La por, la ira, l’alegria, la confiança, la sorpresa, la tristesa, ... són algunes de les emocions bàsiques que guien bona part de la nostra vida. Les emocions son tan importants que, qualsevol aprenentatge que tingui emocions associades, el cervell l’interpreta com a crucial, i l’emmagatzema amb més eficiència. Alerta, però, les emocions no son equivalents. Aprendre amb sensació de temor genera uns patrons de connexions neuronals diferent a fer- ho a través de la confiança i la curiositat. En el primer cas es formen persones poc transformadores i poc proactives. En el segon, tot el contrari, persones amb ganes de continuar creixent i aprenent.

Curiosament, la principal font de transmissió emocional és la mirada. Com ens mirem els nostres fills i filles i els nostres alumnes és la clau de volta per a una bona educació amb base emocional. la confiança i la sensació de descoberta conjunta han de ser sempre presents. Això ens porta al per què i al per a què. Perquè les preguntes clau, al capdavall, han de ser per què i per a què volem que serveixi l’educació. La meva resposta és clara: per formar persones respectuoses capaces de continuar avançant, d’aixecar-se cada vegada que caiguin, que tinguin l’oportunitat d’esdevenir allò que vulguin ser, formant-se amb i en els altres. Només si responem aquesta pregunta podrem veure amb claredat la importància de les emocions, dels aprenentatges competencials, de la col·laboració imprescindible entre els estudiants, també de diferents edats.

Xerrada Emocions i reflexivitat en educació: que diu la neuroeducació de David Bueno a l’escola.