A la comunitat educativa

A LA COMUNITAT EDUCATIVA Ja acabam el curs ! Què bé! No sé si estic més contenta que els alumnes…

Acaba el meu període de direcció. Ja són cinc anys, el primer provisional i quatre amb projecte. Podria haver continuat… Però aquest no era el meu primer període al càrrec; ja ho havia estat quatre anys en un altre centre. I si una cosa sempre he tingut clara és que amb quatre anys ja n’hi ha prou.

Una de les coses que fa que m’agradi la docència és que és una feina gens monòtona, gens avorrida i que sempre t’aporta aprenentatges. Sembla que som els mestres els qui ensenyam i és cert; però, a la vegada, aprenem molt i el contacte amb els infants,amb les famílies i amb els companys és sempre molt enriquidor.

En aquests moments pens que, com a directora, ja he fet el que sabia i podia i que, mantenir-me en el càrrec, tampoc ja no m’aporta res ni com a persona ni com a professional. Crec que els canvis són positius i serveixen per renovar energies i il·lusions. Me fa moltes ganes començar el curs vinent essent tutora, dedicar-me a una feina més pedagògica i no tant de gestió; deixar la burocràcia empalagosa, la paperassa, els números, …

Però això no és el final d’un trajecte; sinó que, com en una cursa ciclista per equips, quan els qui van davant es cansen de que el vent els pegui a la cara, passen a segona línia i una altres agafen el testimoni i passen a primera fila. Per arribar al final és important l’esforç de tothom, que tots pedalem ben fort i sense aturar: mestres, pares, alumnes, … Sempre he percebut que l’Escola Nova formam un bon equip i que junts podem aconseguir el que ens proposem. En aquests moments en què el vent bufa en contra, em fa sentir molt feliç que hi hagi un grup de mestres que tenguin el coratge de posar-se al davant i agafar el testimoni. Per tant, he de donar l’enhorabona a Catalina Capellà ( que el curs vinent serà la Directora) i al seu equip: Carme Barceló (Cap d’estudis) i Miquel Nadal (Secretari). Són uns valents!

Per acabar idò (els alumnes em diuen que m’enrotllo molt!), vull agrair a na Mª Antònia Rigo, na Coloma Puig i n’Eva Casas haver pedalat a primera fila amb jo; no podia haver tingut unes companyes millors. També he de donar les gràcies a la junta de l’APIMA, l’actual i l’anterior, perquè he sentit que sempre hi eren quan els necessitàvem i que corríem en el mateix equip; a na Francisca Mora, per ser tan accessible i propera, a pesar que generalment el que rep són queixes i demandes; i a na Catalina, cuinera, per la seva disponibilitat. Vull tenir unes paraules també per a Tomeu Vanrell, perquè el seu “bon dia” i les seves abraçades són les més càlides que he rebut. Si el curs que ve no guaita de tant en tant a la meva classe, l’enyoraré.

Finalment, dir-vos que ja sabeu on trobar-me si em necessitau. Entraré per les mateixes barreres i vidrieres, però enlloc d’aficar-me dins un despatx carregada de maldecaps, entraré dins una aula amb una taringa d’al·lotets i al·lotetes (que esper que no me’n donin massa…).

Salut i força! Bon estiu! I fins al setembre!

Francesca Servera