Poemes Societat

COSeS DE LA GENT

PER SENTIR

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA (FRAGMENT)

LA PLUJA ÉS UNA BRUIXA AMB ELS CABELLS MOLT LLARGS, CASCABELLS LI REPIQUEN TOTA LA TRENA AVALL.

M. Mercè Marçal

MIQUEL MARTÍ I POL

FIDEUS A LA CASSOLA ENS ELS MENGEM FENT TABOLA ELS FIDEUS A LA CASSOLA LLARGS O CURTS SÓN DIVERTITS I BONS PER LLEPAR-S'HI ELS DITS. QUAN EL SUC ENS REGALIMA LA MARE, DE POR, S'APRIMA. PERÒ SI ENS ELS ACABEM FINS PERDONA QUE ENS TAQUEM.

EL MEU COET JO VULL SER ASTRONAUTA PER PODER VIATJAR I CONÈIXER TOT L’UNIVERS. SÓC PETIT, PERÒ EIXERIT I UN COET CONSTRUIRÉ I AVIAT A L’ESPAI ANIRÉ.

ALS ESTELS ARRIBARÉ I ALS PLANETES DORMIRÉ, PERQUÈ ARREU EM DURÀ EL MEU COET. AMB QUATRE LLAUNES, UN MARTELL, TRES AMPOLLES I UN CABDELL, EL MEU COET CONSTRUIRÉ.

JO VULL SER ASTRONAUTA PER PODER VIATJAR I CONÈIXER TOT L’UNIVERS.

CANÇÒ

CROQUETES SE’NS ESMOLEN LES DENTETES QUAN LA MARE FA CROQUETES. BEN ROSSES I CRUIXIDORES, NO TE’N MENGES, EN DEVORES. EN QUALSEVOL OCASIÓ, SI HI HA CROQUETES, MILLOR. MIQUEL MARTÍ I POL

AL PARC QUI VOL VENIR AL PARC DE LES FERES? TOTA L’ESCOLA EN PES HI ANIRÀ.

MICOS I MONES DE TOTA MENA SALTEN I BRINQUEN SENSE PARAR. TOTA ELEGANT L’AMIGA GIRAFA COM UNA DAMA ENS VE A SALUDAR.

CORREN LES FOQUES, LLISQUEN A L’AIGUA...

QUINA DELÍCIA, SABER NEDAR!

SEMPRE EN REMULL, EL VELL HIPOPÒTAM OBRE UNA BOCA COM UN CALAIX.

ELS ELEFANTS, BRANDANT LES ORELLES, ALCEN LA TROMPA PER SALUDAR.

EN EL SEU CLOS, EL REI DE LA SELVA TOT JUST BADALLA FA TREMOLAR.

TIGRES, PANTERES, ÓSSOS I HIENES, BRAMEN I UDOLEN, QUI MÉS PODRÀ!

MEDITABUND, L’ALTIU DROMEDARI SEMBLA QUE ENYORI EL SOL AFRICÀ.

DINTRE LES GÀBIES, TOTES LES FERES MIREN LA GENT I NO HO VEUEN CLAR.

RAMON FOLCH I CAMARASA

SEMBLA QUE PENSIN QUE, DELS DE FORA, MÉS D’UN CALDRIA FER-NE ENGABIAR.

UN SUBMARÍ A DINS DEL MAR PICA L’ULLET ALS CALAMARS. ELS POPS I ELS CRANCS LI SÓN AMICS, JUGUEN PLEGATS DIES I NITS. EL SUBMARÍ ÉS TAFANER, TÉ UN ULL MOLT LLARG PER VEURE-HI BÉ.

UN POP LI DIU: - A DALT, QUÈ HI HA? - UN GRAN VAIXELL I UN CAPITÀ!

F. BOFILL, A. PUIG, F. SERRAT

EL GRONXADOR ZIM, ZAM, ZIM, ZAM, UN I DOS I TRES I QUATRE. ZIM, ZAM, ZIM, ZAM, CINC I SIS I SET I VUIT. ARA TU, ARA JO, PUJO I BAIXO, PUJO I BAIXO. ARA TU, ARA JO, PUJO I BAIXO AL GRONXADOR. ZIM, ZAM...

VINE AQUÍ, VÉS ALLÀ, PUJO I BAIXO, PUJO I BAIXO. VINE AQUÍ, VÉS ALLÀ, PUJO I BAIXO SENS PARAR.

F. BOFILL, A. PUIG, F. SERRAT

LA MEVA OMBRA TOT S'IL·LUMINA. ELLA AL DARRERA, DE CAP MANERA M’HA ABANDONAT. SENSE PREGUNTES (SEMPRE BEN JUNTES) MAI DE LA VIDA SE M’HA ALLUNYAT.

LOLA CASAS

EL MEU POBLE EL MEU POBLE TÉ UNA PLAÇA PLENA D’ARBRES I DE SOL, S’HI PASSEJA EL SENYOR ALCALDE I TAMBÉ TOTHOM QUI VOL. EL MEU POBLE TÉ UNA ESCOLA, UNA ERMITA I UN MERCAT, TOT DE CASES RIALLERES AMB FLORS BLANQUES AL TERRAT. EL MEU POBLE TÉ TAVERNES ON S’HI BEU TANT VI COM CAL; SI LA GENT FA MASSA GRESCA, HI HA TAMBÉ UN MUNICIPAL. F. BOFILL, A. PUIG, F. SERRAT

EL COS ELS ULLS SÓN PER MIRAR, LES MANS PER AGAFAR; EL CAP ÉS PER PENSAR I EL COR, PER ESTIMAR; ELS DITS SÓN PER TOCAR I ELS PEUS, PER CAMINAR; EL NAS, PER OLORAR, LA BOCA, PER PARLAR, LA LLENGUA, PER TASTAR, LES DENTS, PER MASTEGAR. ORELLES, PER SENTIR...

T’HO TORNO A REPETIR!

JOAN AMADES

LES AMIGUES I ELS AMICS L’AMIC BARTOMEU DIBUIXA A L’ARENA AMB LA PUNTA DEL PEU.

VÉ L’AIGUA I S’EMPORTA LA TORRE DEL MIG, EL PONT I LA PORTA.

VE L’AIGUA I ESBORRA EL COS DEL NINOT QUE JEU A LA SORRA.

LA ROSA MARIA VOLIA FER UN POU I NO LI SORTIA,

L’AMIC VICENTÓ PASTAVA AMB L’ARENA UN CASTELL TOT RODÓ.

UN POU RODONET AMB CRANCS I PETXINES I ALGUN BARRETET.

OLGA XIRINACS

PA AMB XOCOLATA UN BON TROS DE XOCOLATA I UN BOCÍ PETIT DE PA SÓN LA SOLUCIÓ MÉS BONA PER BERENAR. EL PA SEMPRE ALLARGA MASSA, LA XOCOLATA FA CURT, I AIXí EL COMPTE DE LA VELLA MAI NO SURT. PERÒ SI NO SURT EL COMPTE TANT SE VAL, QUE RES NO HI HA COM EL PA I LA XOCOLATA PER BERENAR. MIQUEL MARTÍ I POL

NINA QUAN LA NENA TÉ UNA NINA L’ACARONA I LA PENTINA. MANETES MOLT NETES, GALTONES BUFONES. A FER NON-NON QUE JA VE LA SON. POPULAR

POPULAR

JOGUINES JO VULL UNA ESTRELLA, JO VULL UN COTXET. JO VULL UNA SELLA PEL MEU CAVALLET. JO VULL UNA NINA, JO VULL UN PITET; JO VULL UNA ESCOMBRA QUE FACI EL PIS NET.

CANÇÓ DEL TREN DE CARDEDEU

HI HAVIA UN TREN QUE ANAVA A PEU CADA DIA AL MIGDIA A CARDEDEU EMPASSANT-SE LA VIA COM UN FIDEU. MIQUEL DESCLOT

L’AVIÓ

F. BOFILL, A. PUIG, F. SERRAT

DALT DEL CEL UN AVIÓ VOLA I VOLA SENSE POR; CAP PARDAL NO EL POT SEGUIR QUAN TRAVESSA UN NÚVOL FI. FA UN XIULET AGUT I FORT MENTRE VOLA CAP AL NORD. EL SOL DIU TOT DIVERTIT: QUIN OCELL MÉS EIXERIT.

LA FONT LA FONT QUE JO SÉ NO LA TROBARÍEU; ÉS AL MIG DEL BOSC AL PEU D’UNA ALZINA. SI HI PASSEU A PROP ELLA US CRIDARIA, SI NO M’HAGUÉS CRIDAT JO NO LA SABRIA.

FRANCESC PUJOLS

RAMON FOLCH I CAMARASA

JO TINC UNA CASETA JO TINC UNA CASETA, UNA CASETA BLANCA; TÉ UN CAMINAL QUE HI PORTA I UN JARDINET AMB TANCA. TÉ UNA TEULADA ROJA QUE LI FA DE CAPA, AMB UNA XEMENEIA PER ON EL FUM S’ESCAPA.

TÉ UNA PORTETA VERDA I UNA PETITA ENTRADA I UNA FINESTRA AMB VIDRES PER CONTEMPLAR LA PRADA. JO TINC UNA CASETA XICA, BONICA I CLARA, ON VISC EN COMPANYIA DEL PARE I DE LA MARE.

LA MEVA ESCOLA EL PARE I LA MARE NO PENSEN SI NO EN MI, EM FAN ANAR A L’ESCOLA A APRENDRE DE LLEGIR. JA SÉ LES BECEROLES, DE COMPTES TAMBÉ EN SÉ, DIBUIXO FLORS I ESTRELLES I ESCRIC D’ALLÒ MÉS BÉ.

CANTEM, SABEM RONDALLES, TENIM PEIXOS I OCELLS, SEMBREM LLAVORS MENUDES, REGUEM ARBRES MOLT VELLS. M’AGRADA TANT L’ESCOLA QUE NO HO PUC EXPLICAR, A L’HORA DE SORTIR-NE JA HI VOLDRIA TORNAR.

ANGELS GARRIGA

CANÇÓ DELS SOROLLS

FA EL GALL QUIC-QUIC I NO XIU-XIU, TAMPOC NYEU-NYEU SI ESTÀ CLOC-PIU. CANÇÒ

SE SENT XUP-XUP O BÉ XIP-XAP POTSER PIF-PAF SI FA XIM-XIM.

SI TENS RAU-RAU NO FAS NYEC-NYEC NI DIUS RIC-RIC SINÓ NYAM-NYAM.

ALUMNES DE L'ESCOLA SANT JOSEP DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

SI...

SI D’UNA ESCOPETA

SORTÍS UNA FLOR, L’AMOR FLORIRIA A DINTRE DEL COR. SI D’UNA PISTOLA SORTÍS VERITAT, TOTHOM PARLARIA AMB SINCERITAT. SI DELS GRANS CANONS SORTÍS ALIMENT, TOTHOM ESTARIA

FELIÇ I CONTENT. SI D’UNA GRAN BOMBA SORTÍS AMISTAT,

NO HI HAURIA GUERRA PER A LA HUMANITAT. SI LA METRALLETA DISPARÉS BOMBONS, QUE DOLÇA SERIA

LA VIDA EN EL MÓN!

CANÇÓ DE LES HORES A A A A A A A A A A A A

LA 1, SURT LA LLUNA. LES 2, MENJO PRUNES. LES 3, NO DIGUIS RES. LES 4, FEM TEATRE. LES 5, DE FRED NO TINC. LES 6, UN BON PASTÍS. LES 7, BEU A GALET. LES 8, EL PA JA ÉS CUIT. LES 9, EM BEC UN OU. LES 10, AIXECO EL PEU. LES 11, EL LLIT S'ENFONSA. LES 12, TOT S'ESBOTZA.

F. BOFILL, A. PUIG, F. SERRAT

ALUMNES DE L'ESCOLA SANT JOSEP DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

LA MARTA SOMIA LA MARTA, QUE ÉS MOLT TREMPADA, SOMIA QUE ÉS UNA FADA. VIU EN UN GRAN CASTELL ENVOLTADA DE FOLLETS. ARRIBA UN DRAC MALVAT QUE FA PUDOR DE CREMAT. LA VOL SALVAR UN CAÇADOR I JA SONA EL DESPERTADOR. LA MARE DIU: APA NOIA! AVUI ÉS DIA D'ESCOLA!

QUI TÉ UN AMIC QUI TÉ UN AMIC TÉ UN TRESOR.

QUI TÉ DOS AMICS TÉ MOLTA SORT. QUI NO TÉ CAP AMIC ESTÀ MOLT TRIST.

QUI TÉ CENT AMICS ÉS EL MÉS FELIÇ.

QUI EN TÉ UN MILIÓ ÉS EL CAMPIÓ!

ALUMNES DE L'ESCOLA SANT JOSEP DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BALL D'INSTRUMENTS ESCOLTEU UN MOMENT QUE SONEN ELS INSTRUMENTS. EL BAIX ÉS EL QUE MARCA EL PAS. LA GUITARRA SEMPRE ENS ACOMPANYA. LA FLAUTA TÉ TANTS FORATS COM UN FORMATGE RATAT. EL TAMBORÍ I EL FLABIOL SÓN ALEGRES COM EL ROSSINYOL. EL PIANO SEMPRE EL TOCO XINO-XANO. LA BATERIA SONA TAN FORT QUE ENS ESPANTA A TOTS. IRENE MESA

EL VIOLÍ SONA MOLT FÍ.

QUAN SONA LA TROMPETA BALLA LA PANDERETA. LA CONCERTISTA ESGARRAPA LES CORDES DE L'ARPA. ESCOLTEU UN MOMENT QUE SONEN ELS INSTRUMENTS.

CLARINET COM QUE SÓC UN CLARÍ NET DE LA BOCA A L'ESQUELET, M'ENSABONO CADA DIA LA LLUENT ANATOMIA: NO VOLDRIA QUE UN BARRUT POGUÉS DIR-ME “CLARIBRUT”.

MIQUEL DESCLOT