FINALS INVENTATS A PARTIR DE FRAGMENTS DE
“UNA TROBALLA
SORPRENENT” i “ON L'AMOR S'HI POSA” DE JAUME CELA 6è Escola Barrufet març 2014
Al voltant d'aquest treball Aquest segon trimestre hem estat preparant la visita de l'escriptor Jaume Cela a l'escola. Hem fet un recull de llibres de la biblioteca de l'escola i del Vapor Vell, i també dels que teníem a casa o hem buscat en altres biblioteques i totes les nenes i nenes de sisè han llegit durant un parell de mesos llibres d'ell. Tots els llibres que hem llegit els hem anat puntuant en una graella per adonar-nos de quins ens han agradat més. D'un dels llibres que hem llegit n'hem fet una ressenya. També hem buscat informació sobre l'autor i la seva obra; n'hem parlat a classe i hem preparat l'entrevista pel dia que vindrà. A més, a classe de llengua hem llegit i comentat fragments de diversos llibres. A partir del fragment de la Troballa Sorprenent,i d'un dels contes d'On l'amor s'hi posa hem fet un text en el que ens inventaven un desenllaç al que havíem llegit. Més tard l'hem il·lustrat. I aquest és el treball que us presentem.
UNA TROBALLA SORPRENENT Jo li vaig dir a la meva germana que segur que a la veïna, que es deia Rosa, li agradaria tenir un cocodril. Com que la meva mare conduïa un camió d'escombraries treballava de nit. La meva germana i jo vam agafar el cocodril i el vam deixar davant la casa de la veïna i vam trucar el timbre. La Rosa quan va veure el cocodril li va fer il·lusió i el cocodril li va dir: -Vull viure amb tu! I la Rosa el va portar a la seva habitació perquè li agradava tenir companyia. I la meva germana Joana i jo vam tornar a casa i de tant en tant, anàvem a casa de la Rosa a veure el cocodril. Pau Felipe
Una Troballa Sorprenent Jo vaig a casa la veïna i acordem un tracte; et deixem el cocodril i quan creixi vindré a buscar-lo, i de recompensa tindràs 1000 euros. 16 anys després Quan vaig anar a buscar el cocodril no hi era, i quan li vaig preguntar a la veïna que on estava em va respondre: S'ha fet tant gran que no l'hem pogut cuidar però viurà feliç al ZOO. Josep
Una troballa sorprenent (adaptació)
-Però per què la veïna? -Me'l quedo! -Així el podrem venir a visitar tots els dies!-vaig dir. Però quan sigui gran? Vaig dir una mica disgustat. -El portarem al Zoo-va dir la Núria. -Sí! Vaig dir. Però quan vam arribar a casa, la mare ens va començar a fer preguntes com el Serlock Holmes i no tenia cap excusa en el cap fins que em va passar l'excusa perfecte: -Vam portar el ``dragonet´´ a casa de la veïna. Vaig dir. -Molt bé però, i quan sigui gran? -La veïna el portarà en el seu cotxe- Vaig dir. I quan es va fer gran el visitàvem uns quants cops a la setmana Cesar Rivas
On l’amor s’hi posa Adaptat per: Alba Palacios
La Mariona després del cop va tornar a seure amb les seves amigues i van continuar explicant-se secrets. Quan el mestre els va cridar per pujar a la classe tots els nens i nenes van pujar corrents. A la classe cadascú havia d’explicar l’amor que li tenia o que li té a alguna persona. El primer va ser el Samuel. Ell al final de la exposició va dir: -Aquest es l’amor que sento a una nena de la classe… La Mariona La Mariona es va quedar “boca badada”, el Samuel la va mirar i ella li va picar l’ullet, i després d’aixo el Samuel va seure. Quan va acabar la classe el Samuel ho va explicar tot al Marc. Després com que ja era hora de marxar el Samuel, molt content va marxar a casa, i la seva mare que sospitava una mica li va preguntar: - Com és que estàs tant content? El Samuel va respondre: - AH! No res, és que es jubila una mestre que em cau molt malament. I quan va acabar la frase va marxar corrents. Quan estava a l’habitació va pensar que perquè no li tornava a escriure una altra carta. Va començar a escriure la carta i aquest cop amb els seus diners va comprar un paper bonic, i també el seu CD preferit. Al dia següent, sense que ella s'assabentés li va li va posar la carta a la carpeta i quan va anar a buscar la feina de Naturals la va veure. No la va llegir perquè no tenia temps però aquest cop no la va trencar. El Samuel es va adonar de que no l’havia trencat, i va decidir no dir res al Marc. Al dia següent després del pati li van demanar la feina de Mates i a la carpeta tenia una sorpresa era… UNA CARTA DE LA MARIONA. Va pensar que ja la llegira més tard o a casa. Va arribar l’hora de marxar a dinar a casa i aquell dia no hi havia ningú a casa perquè treballaven , i va decidir llegir-la avans de dinar; va agafar la carpeta… Les mans li tremolaven però quan la va començar a buscar no la trobava i es va posar molt i molt nervios, però al final de la carpeta… Estava la carta!! “Estimat Samuel Ja sé que ets tu qui m’està enviant totes les cartes. Jo t’envio aquesta per dir-te una cosa molt important; però primer vull confiar en tu; si us plau no ho expliquis a ningú. Tu a mi m’agrades molt, molt i molt però jo no sóc capaç de fer el primer pas. Pensa-t‘ho bé. Si no només amics. Adéu” A la tarda va arribar a la classe un nen súper guapo i agradava a totes les nenes. El nen va dir:
- Hola, em dic Biel tinc una germana que es diu Leire i va a l’altra classe. El Biel es va haver de seure al costat del Samuel perquè era l’únic lloc lliure a la classe. Al dia següent ja era divendres i el Biel i el Samuel s’havien fet bons amics. En aquell moment la Mariona tenia un problema: Amb qui es quedava; amb el Samuel o amb el Biel? Aquell mateix dia el Samuel va conèixer a la germana del Biel i també era molt, molt i molt guapa, i en aquell moment el Samuel va deixar de pensar en la Mairona i va decidir demanar per sortir a la Leire. El Samuel li va dir a la Leire que si podien parlar un moment a soles i ella va dir que sí, i el Samuel sense pensarho 2 cops li va dir: - Leire, en aquest moment que t’he vist m’he enamorat de tu, i jo em preguntava si voldries ser la meva novia. La Leire es va quedar així una mica sorpresa i s’ho va pensar però al final va dir: - Samuel, no sé potser… Si El Samuel es va oblidar de la Mariona i quan la Mariona es va assabentar va fer el mateix però amb el Biel. I al final la Mariona va oblidar al Samuel i el Samuel a la Mariona. Al final el Samuel i la Mariona no serien nòvios si no serien cunyats.
Alba
Una Troballa Sorprenent - Sí! La veïna! -Em va contestar la Joana. - Doncs anem a casa seva! -Vaig dir-li. Després de 10 minuts vam arribar a casa de la veïna, vam trucar el timbre i ens va obrir la porta. Quan estàvem dins la casa, la veïna ens va preguntar: - Oriol i Joana, què feu aquí? I la Joana li va dir: - Necessitem la teva ajuda, veïna! Vine amb nosaltres! I la veïna, com que era tan bona persona, ens va ajudar. La vam portar fins on estava el contenidor i quan el vam obrir la veïna es va posar molt nerviosa... Quan va veure el cocodril que hi havia ens va dir : - Què fa aquest cocodril aquí dins!? - Shht, que la gent s'adonarà que hi ha un cocodril! No ho diguis tan fort! -Vaig contestar-li seriosament. - D'acord, d'acord. Però què voleu fer amb el cocodril? -Va contestar amb veu molt fluixa. - Volem que ens ajudis a portar-lo a la meva habitació. -Vaig contestar-li. I la veïna es va quedar molt estranyada. - Però això és impossible, ho sento molt però no us podré ajudar... -Va contestar la veïna. - I ara què fem? -Vam preguntar la Joana i jo. - Ja ho sé! Portem-lo al zoo! -Va dir la veïna molt segura. - És veritat, així el podrem veure quan nosaltres vulguem! -Vaig respondre. - Doncs ara mateix trucaré al ''Protector d'Animals'' perquè el portin al zoo! -Va dir la veïna. Un cop dit, un cop fet! Quan ja portaven el cocodril al zoo li van donar les gràcies a la veïna i ens va dir: - De res, nois! I aquesta ha sigut la història que us volia explicar! Adaptació: Joe Arias
Sí, la veïna, que no te’n recordes que té un refugi d’animals? - Ah sí! Vam anar a casa de la veïna i li ho vam explicar tot. Ella ho va comprendre i ens va dir que no el podia cuidar perquè el seu refugi estava ple i que lla no podia fer res. Nosaltres vam sortir de casa la veïna molt tristos; caminant per tornar a casa vam veure el camió de les escombraries. La Joana i jo vam començar a cridar-lo: - Para, para! si us plau. Per sort el camió va parar i ens va preguntar què volíem; nosaltres ens vam inventar una excusa dient que havíem tirat per accident el mòbil de la mare; era una excusa molt dolenta però per sort el senyor se la va creure i ens va dir que anava a buidar les escombraries dels altres carrers però que després tornava. Nosaltres vam fer una carreta fins a casa, vam tapar els ulls el cocodril i el vam portar al soterrani. Ara havíem de pensar què fer amb ell. De cop, la Joana va cridar: -Ja ho tinc! I em va explicar el seu pla, que era portar-lo al zoo. Jo li vaig dir que fantàstic i vaig agafar la carreta : la Joana em va ajudar i vam portar-lo al cotxe de la mare. Com que la Joana tenia més de 18 anys podíem agafar el cotxe i anar al zoo. La Joana ràpidament va anar a agafar el seu carnet i es va posar al volant. Quan vam arribar vam treure el cocodril i el vam deixar al costat
de l’hàbitat de les tortugues com que no el podíem deixar sol la Joana em va deixar a mi amb ell. Quan va arribar al Joana amb la directora del zoo em vaig posar mol feliç i se’m va dibuixar un gran somriure. La directora venia amb una gàbia on va posar el cocodril. Després la Joana em va dir que es quedaven amb el cocodril i que ja ens en podíem tornar a casa. Ens vam acomiadar de la directora del zoo i vam tornar a casa amb un gran somriure.
Adaptació: Marta
Una troballa sorprenent - Si la veïna no entén de cap animal i encara menys dels cocodrilsvaig dir jo. -No ella no, però els seus amics sí- va dir la meva germana. Quan vaig sentir això, ho vaig entendre tot i tots dos vam anar a trucar a la veïna i ella ens va donar el telèfon dels seus amics. Després vam trucar-los i ens va dir que el recollirien dilluns. Jo vaig preguntar que com s’havia de alimentar i em va dir que només carn crua. Dit i fet. Vaig anar a la carnisseria a comprar carn crua i li vaig donar al cocodril. Però, on dormiria aquesta nit? Vaig preguntar-li a la meva germana: - A la meva habitació - i jo vaig preguntar-li que com l’entraríem. La meva germana distrauria a la mama i mentres, jo, entrava el cocodril; per sort tot va sortir bé. El dia següent, o sigui el dilluns van venir a recollir el cocodril i aleshores no se'n va parlar mai més.
Berta Pou Saltó
UNA TROBALLA SORPRENENT - Si, és clar, anem-li a preguntar I quan vam trucar a la porta de la veïna ens va dir: - Hola, què voleu? - Et volíem dir si et faria res quedar-te un cocodril. - Un cocodril?!!!, Mo, perquè em fan molt de por!!!- va respondre. - Llàstima- li vaig dir. I me’n vaig anar molt trist. Vam començar a baixar les escales, però de cop vam sentir la veïna: - Espereu!!! - Què!!! - Em quedo el cocodril. - De veritat? - Sí, de veritat. Jo pensava que era mentida, però com que la veïna estava molt seria, ja vaig veure que ho deia de veritat. Li vaig preguntar: - I com és que de cop has canvia d’opinió? - Doncs perquè em sento molt sola i em sembla que tenint un cocodril no m’hi sentiré i estaré més contenta. - Doncs ens sembla genial!!! I des d’aquell dia li anàvem a portar menjar. FI Laia Tomàs Torres 6è B
UNA TROBALLA SORPRENENT (ADAPTACIÓ DE MARIO) -Sí, la veïna!-va dir la Joana- Li agraden molt els rèptils i, si se’l queda, podrem anar a visitar el cocodril quan vulguem. I així ho vam fer, vam convèncer la veïna del 4rt A (que era molt vella, estava corbada pels anys, portava un bastó de fusta, una camisa lila, una faldilla rosa- que jo crec que és un conjunt força cursi- i tenia la cara plena d’arrugues; era amable però quan s’enfadava feia por), de que es quedés amb el cocodril que vam anomenar Mandíbula (un nom força apropiat per un cocodril segons la meva opinió), i els pares mai van sospitar res del cocodril.
UNA TROBALLA SORPRENENT! -Clar la veïna! Però primer haurem de posar el cocodril en un carro. -Va dir la meva germana - Però creus que voldrà tenir un cocodril? Primer li haurem de preguntar. Vam trucar a la veïna i ens va dir: - Sí que puc tenir un animal, però quina classe d'animal és? La meva germana va contestar: - És un cocodril! Vam obrir el carro i la veïna s'espantà i digué: - Què! Jo, no puc tenir aquest animal, però us ajudaré a buscar algun lloc per deixar a la bèstia. De cop va fer un crit - Tinc una idea genial; el podem portar al zoo! I la Joana i jo vam dir: - Sí, és una idea genial! Vam trucar els treballadors del zoo i la veïna va dir: -Tenim un animal I els del zoo van dir: -Quin animal és? I la veïna diu: - Un cocodril I els treballadors del zoo van dir: - Però on heu aconseguit el cocodril? I la Joana va dir: - Ens l' hem trobat I els treballadors van dir: - Demà el recollirem I la veïna, la Joana i jo ens vam sentir molt feliços. Sanam
Una Troballa Sorprenent Adaptació Guillem Delso Vam veure que havíem de dissenyar un pla per amagar el cocodril. A les 22:00 de la nit el pla ja estava dissenyat i a les 6 del matí, del dia següent érem davant el contenidor, els pares i la Núria eren dormint, teníem l'oportunitat perfecte! El pla que havíem pensat era: amb una gran xarxa agafaríem la bestiola, a les 6:30 la veïna molt amiga nostra, era una senyora gran de setanta i pico anys però que es mantenia bastant activa; baixaria i ens obriria la porta de casa seva, on hi tenia un gran pati. Per sorpresa nostra la veïna ja havia construït una caseta per la bèstia. Vam marxar ben satisfets. Van passar uns dies sense cap esdeveniment important fins que un dia el cocodril va pondre ous; després d'unes setmanes van néixer els ous però dins els ous hi havia dracs! Després al cocodril li van sortir ales perquè en realitat era un drac. Uns dies després el drac i els seus fills van marxar volant.
Guillem Delso
Una troballa sorprenent Vam anar cap a casa de la Mireia la nostra veïna ; vam trucar el timbre i va aparèixer l'Anna la seva mare - Hola, està la Mireia? - Sí, ara ve. Va venir la Mireia i li vam explicar perquè volíem que fos la nostra tapadora. Ens va dir que a casa no el podia tenir però que ella coneixia un lloc fantàstic. Vam anar cap aquell lloc que estava a les afores de la ciutat en un bosc al costat d'un riu. El vam deixar allà i ens vam acomiadar. Al cap d'uns dies vam anar a mirar com anava el cocodril, i no hi era. Vam anar corrents a casa i vam explicar que mentre passejaven s'havien trobat una cria de cocodril al costat d'un riu i com que els hi va fer pena que algú l'hagués abandonat el van portar al zoo de la ciutat. La Joana i jo ens vam mirar i vam dir - Ostres! Nosaltres que l'havíem deixat allà expressament. FI Maria
Una troballa sorprenent !!!!!!! La meva germana va dir que la veïna ens ajudaria perquè el seu pare treballa al zoo i segur que se'l podria endur. Aleshores la meva germana i jo vam anar a parlar amb a la veïna però abans havíem de pensar com el transportaríem. Jo li vaig dir a la meva germana: - El podem transportar amb el cotxe?, la meva germana em va contestar que no perquè un cocodril no cap en un cotxe. Aleshores la meva germana va tenir una gran idea. I cridà: - Ja ho sé!!!! El portarem amb el camió que té el pare de la veïna per transportar animals del zoo. Jo em vaig posar molt content i els dos els hi vam anar a preguntar a la veïna i li vam dir el perquè el necessitàvem. La veïna contesta que el seu pare no té el camió perquè l’altre dia se li va espatllar el motor i ara està al mecànic. Els tres ens posem molt tristos però la veïna cridà: - Ja ho tinc!!!! Amb el tractor del meu avi Joan. Tots molt contents vam cridar: - Visca!!!!!!!!!! Ara li podem anar a dir al teu pare si pot preguntar a l’avi que si ens deixa fer servir el tractor per portar el cocodril. Però primer hem d’aconseguir convèncer al teu pare que el vulgui portar al zoo. - Sí, clar que us el deixo.- Ens va dir quan li vam demanar. Tot el que tracta d’animals que necessiten ajuda, ell sempre diu que sí. Després vam anar cap a casa de l’avi Joan i els tres junts li vam preguntar amb molta il.lusió: -Que ens deixes el tractor, plis? I aleshores l'avi diu, tot content: -Sí, noiets. Al final vam posar el cocodril al tractor i vam marxar fins al zoo; allà el cocodril va fer molts amics i amigues cocodrils. Fi
Laia V. 6èB 2014
Una troballa sorprenent La Joana i jo, vam agafar el cocodril el vam portar a ca la veïna que es deia Berta. Las Berta treballava de veterinària d’animals exòtics. -Timbre: Ding Dong -Oriol i Joana: Hola -Oriol: Et podríem demanar un favor? -Berta: Oi, tan; digues. -Oriol: Et podries quedar el nostre cocodril’ -Berta: Un cocodril ! -Oriol: Sí, ens l’hem trobat a un contenidor -Berta: De cap manera, els cocodrils són salvatges i et miren amb cara de voler-te fer mal; -Oriol: No, aquest és petit i et mira dolçament... La Berta ens va dir que no però la Joana li va ensenyar el cocodril i va veure en els seus ulls una mirada agradable. Finalment la Berta se’l va queda. El va ficar al mini llac que tenia el seu jardí... Cada dia la Joana i jo anàvem a visitar el nostre amic. La Berta li donava de tot per menjar (el tenia molt ben cuidat) Un dia, el cocodril es va posar molt malalt perquè es va empassar una pilota de tennis. La Berta ens va trucar per explicar-nos la situació i que el tenien d’operar, però que hi havia un problema: La Berta a casa seva no tenia suficient instrumental per operar-lo i per tant, l’havíem de portar a la clínica on ella treballava. El portar vam portar d’amagades el quiròfan amb el cotxa de la Berta i li vam dir el metge: -Oriol i Berta: El poden operar? té una pilota de tennis al coll que no el deixa respirar! -Metge: No, primer m’heu de donar una petita recompensa de (1,000,000€) -Oriol, Berta i Joana: Com? -Metge: És una broma, vinga operem-lo. Quan van acabar, el vam tornar a casa la Berta perquè havia de fer repòs. Va passar més o menys un dia i el cocodril va revifar com si estigués nou...Quan ja van passar uns quants anys el cocodril va morir d’un tall de digestió i per mes motius. Tothom estava molt trist, i van decidir explicar a tothom el que havia passat durant tots aquells anys. Un dia, em tocava anar a tirar les escombraries, vaig aixecar la tapa i ...
Adaptació Marc Pàmias
On l’amor s’hi posa Versió Eric Perquè estava massa lluny però totes les altres persones sí que el van sentir. Tothom el va mirar com si tingués micos a la cara. En Samuel es va quedar com si s’hagués tret un pes de sobre. L’endemà tota l’escola parlava del que havia passat al pati. Les amigues de la Mariona li van comentar el que el Samuel havia dit. La Mariona va anar a preguntar al Samuel per què ho va fer i ell li va dir que ho va fer perquè feia temps que l’estimava. Ella li va contestar que no ho sabia i que també l’estimava, i des d’aquest moment van ser més que amics.
Eric Seguer Barón
Una troballa sorprenent Adaptació de Pau Mendive -Sí. A la veïna li agraden els animal com a mi i amés serà més fàcil enganyar als pares. -Tens raó, hi anirem ara mateix. Vaig agafar un drap que hi havia al terra, vaig embolicar el cocodril i vam córrer quatre passes de no res fins arribar al portal de la veïna. Vam trucar al timbre i ens va obrir amb un gat als braços: -Fa temps que no us veig. A què ve aquesta visita? -Necessitem la seva ajuda, Carme- Li va dir la Joana. -He trobat una cria de cocodril i la volem pujar a la nostra habitació, però haurà de distreure als pares. -D’acord, us ajudaré, perquè em cau bé el cocodril. La Carme va anar a trucar el timbre de casa i els hi va donar conversa al menjador sobre històries d’àvies. Després ens va fer un gest amb la mà indicant-nos que pugéssim a l’habitació. Vaig estrènyer ben fort el cocodril, perquè no fes soroll i vam pujar les escales lentament. A l’arribar a l’habitació el vam amagar en un racó i vam estar uns minuts en silenci. Durant aquests minuts, s’escoltava la conversa pesada de la Carme de fons, mentre pensava en les possibilitats que teníem de mantenir en vida aquell cocodril. La Joana i jo ens vam mirar amb cara de que aquell pla no funcionaria i vam pensar una solució. La conversa de la Carme estava apunt d’acabar, però se’m va acudir una idea: portar el cocodril al zoo i cada vegada que el volguéssim veure, hi aniríem. A l’instant li vaig explicar a la Joana i hi va estar d’acord. Durant el sopar els hi vam comentar als pares la nostre idea, també hi van estar d’acord, van dir que era el millor per ell i al dia següent el cocodril ja passejava per el seu habitat en el zoo de Barcelona. Cada mes el visitàvem i aprofitàvem per passejar per el zoo. Pau Mendive
Una troballa sorprenent Adaptació de David Royo Vam trucar a casa de la veïna, però hauríem d’enganyar-la perquè baixés a veure el cocodril. Li hauríem de dir que havia guanyat un viatge a Egipte. Com que era molt vella s’ho va creure i va baixar en un tres i no res. Li vam dir que no era veritat el viatge i es va decepcionar molt però ens va fer cas, li vam dir que obrís la paperera i va pensar: -Que estrany-. La va obrir i va veure al cocodril; va dir que estàvem bojos i que si aquella bèstia entrava a l’edifici trucaria a la policia. Teníem doble perill: els pares i la veïna. A la Joana se li va acudir una ideia;quan em toques anar a comprar agafar-lo amb una bossa i portar-lo a casa. Van passar dos minuts i vam pujar a casa. Els hi vaig dir als pares que anava a tirar papers vells; quan vaig baixar vaig agafar el cocodril i el vaig pujar. Però em va veure la veïna, va trucar a la policia i se’n van endur el cocodril i el van posar al zoo i ara cada dissabte l’anem a veure