SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA] Una instal·lació d’
Enric Viadel
“Sobre nosaltres [amb la natura]”, Instal·lació a l’Espai Bibliotecari d’Iniciativa Cultural de l’Alqueria de Barrinto pertanyent a la Biblioteca Joanot Martorell, València. Del 22 al 30 de maig de 2014. autor: Enric Viadel comissària: Natividad Navalón responsable bibliotecari: Cristina Colomina
Catàleg: Disseny i maquetació: Enric Viadel Fotografies: Daniel Torres, Juan Carlos Aguilar, Julio Mascaró, Enric Viadel Textes: Natividad Navalón Jose Albelda Enric Viadel Traduccions: Carles Viadel © Enric Viadel © dels textes els seus autors © de les traduccions els seus autors ISBN: 978-84-608-6189-8
a l’alqueria de Barrinto del 22 al 30 de maig de 2014
SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA]
SN[AN] 4
La natura és com un espill. La relació que tenim envers ella ens defineix com a espècie i com a civilització. La instal·lació tracta de resignificar els espais de l’Alqueria de Barrinto, emplaçada al Parc de Marxalenes. Aprofitar o donar èmfasi als seus significats com a testimoni d’una relació perduda amb la natura, per poder així reflexionar la nostra manera d’ésser en el present i en un futur proper.
SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA]
SN[AN] 5
XIUXIUEJANT ALLÒ HABITAT Una de les funcions de l’art contemporani és servir com a instrument, com mitjà, com una via que ens permeti el coneixement de la realitat que ens envolta. Artistes plàstics ens mostren en cadascuna de les seves obres, a cadascuna de les seves exposicions, aquelles qüestions que els preocupen, que intueixen, que volen evidenciar o que els fan dubtar, amb l’objectiu de que, com si es tractés d’un ritual, el procés creatiu serveixi de percepció, de comprensió i el seu resultat es converteixi en una producció artística capaç de constituir un mitjà de reflexió, de meditació, de introspecció a l’espectador. Enric Viadel com artista compromès amb el seu temps, és un fidel exponent de l’art contemporani, essent la seva obra un clar exemple d’investigació, compromís i meditació entre individu i societat, arquitectura i sostenibilitat, construcció i recuperació de la memòria. Amb aquest projecte demostra la seva capacitat com a investigador i la seva metodologia, el seu valor creatiu i la seva capacitat per analitzar les problemàtiques que es planteja avui l’art contemporani. La seva competència per a qüestionar noves formes d’expressió plàstica, l’ha anat conduint cap a una formació selectiva, rigorosa i específica en el camp en el que es desenvolupa dins les arts plàstiques.
SN[AN] 8
L’obra que Enric Viadel ens mostra a l’exposició Sobre Nosaltres (amb la natura), ens permet escoltar la història d’un espai que un dia fou habitat. Cadascuna de les peces instal•lades a aquesta antiga masia és el testimoni de la memòria que perdura en el record. El seu treball es converteix en una introspecció a l’interior de l’espai, una recerca permanent en la empremta d’allò habitat, a la història narrada i a la llegenda no escrita. Aquest treball és una exploració de coneixement experimental, l’experiència es converteix en coneixement que l’artista materialitza a les seves obres.
Estem veient un art que cerca ser, en essència, una indagació als qüestionaments dels individus enfront una societat en la que te que conviure amb el compromís del respecte i de la sostenibilitat, convertint-se la seva obra en una filosofia que fa que ens qüestionem la vida i tot el que esdevé. El conjunt de l’obra converteix a l’artista en un creador de nous espais per a que l’espectador pugui experimentar la sensibilitat interior, la naturalitat d’allò quotidià, la fermesa d’allò que fou, el respecte per la vida. Podríem dir que la seva creació ens mostra l’essència de l’espai en el que treballa. La seva formació com arquitecte l’enriqueix la visió espaial per a dialogar compositivament amb el lloc, de forma que obra i arquitectura s’ajunten, es complementen i ens ofereixen un significat de misteri amagat, una nova visió de la realitat que ens envolta. L’artista aconsegueix recrear un espai en el que incorpora la llum, l’arquitectura i el silenci, elements que són atrapats per a conformar les escultures que ens presenta, el que podríem anomenar “acte d’unió”, d’aliança, formar una unitat amb l’objecte trobat i aprendre de la seva pròpia realitat. L’art d’Enric Viadel és el reflex d’aquest sentiment abstret d’allò més profund de la història i de la memòria, el secret que en aquest cas surt a la llum per donar testimoni d’una presència en un viatge cap a la recerca d’allò desconegut.
Natividad Navalón Catedràtica de Projectes, Departament d’Escultura U.P.V SN[AN] 9
L’ESPERIT DEL LLOC
Visitant la masia de Barrinto, comprenc que l’arquitectura és tambè nexe i fluxe, puix vincula l’abans de la seva història amb el nostre present i, alhora, connecta amb el enfora, rep la llum i els paisatges i ens els ofereix al seu interior. Ens trobem en un espai permeable que respira món, no dins un edifici-bunker que es defensa d’ell, com passa tantes vegades amb l’arquitectura moderna. Acolleix tot i conté tot, aquest lloc: les gents, la terra viatgera, la llum en trànsit, els fràgils murs de la memòria, les pedres que resonen. I aquí, en aquesta masia amb llavors de passat, ens trobem amb la instal•lació d’Enric Viadel. Enric instal•la idees, no objectes, però com les idees tenen una substància molt inestable, utilitza alguns elements lleugers per ancorar-les físicament una mica, el suficient per poder gaudir d’elles, materialitzades per un temps breu. Així, ens trobem amb la llum i la gassa com si foren un tunel transportant acícules i viatjers de finestra a finestra; l’impossible retorn dels cargols als seus anhelats boscos en imatges clausurades; i les lletres sonores, esteses al sol de ponent. A sota, als fonaments, una rotunda màquina ens parla de l’entropia o, pot ser, de les relacions ecosistèmiques, on res és sense els altres, ni el so, ni la construcció i la destrucció dels nostres mons.
SN[AN] 10
Enric és arquitecte, però també és llicenciat en Belles Arts, i és inquiet, i mai mira sols des d’un únic angle: puja i baixa de les coses i de les idees per a veure en picat i contrapicat, des del marge i per les entreteles. Així es prevé d’un dels grans perills que ens aguaiten a les societats hiperespecialitzades: la visió unifocal, una única manera de mirar el món, que alberga alhora una idea molt ben perfilada del que es vol fer amb ell. No obstant, l’autor sap apropar-se als llocs -i a l’arquitectura- sense un guió inscrit a la mirada. Aquesta és la postura de qui escolta al lloc, de qui sap entendre les suggerencies d’una finestra, de cada racó, creant vincles en un espai porós, transit de realitats híbrides, dinàmiques, en un fluir continu. Per finaltzar, la instal•lació també es refereix a la natura, aquella casa comuna on nosaltres vivim al costat de tot el demés. Com diuen les primeres paraules del text del catàleg, la natura és com un espill que ens retornarà la nostra veritable imatge segons ens comportem amb ella. Segons actuen, així serem. La imatge de nosaltres que ara mostra l’espill és la d’un conqueridor decadent que va enfontsant-se cada vegada més, segons va esgotant els fruits del seu expoli. És una imatge obstinada, difícil de maquillar. Pot ser no hi hagi maquillatge possible i haguem d’acceptar que la imatge s’esborri de mica en mica. I potser, sols potser, del seu esborrament sorgeixi una nova mirada més atenta a l’espill que a la seva imatge, puix és l’espill allò únicament real. No som sense natura, i al nostre entorn ens debem. L’art, que és material de vincle, ens recorda aquesta realitat fundacional: així cuidem la nostra casa comuna, així cuidarem de nosaltres mateixos. José Albelda SN[AN] 11
SN[AN] 14
SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA]
SN[AN] 16
Trovar i aixecar les pedres, jugar amb elles composant ecos (com lligams), sense trencar el terra. Passivament, seure’s per viatjar i composar un món trencant-lo. Seguir mirant fragments amb una distància implícita que ens separa. Viatjar i deslligar-se. Enviar terra, emigrar somnis, promeses, neguits Per refer un món, un mur efímer amb sobres. Entendre què som. Cargols introvertits per sobreviure, surant les fractures, els reflexos. Tot el que ens neguem. Poder veure i no veure, entendre o deixar entendre, com una arrel de domini. I veure, en canvi, la possibilitat. Des d’un marc de finestra tocar la llum i repensar les lletres, el seu sentit i els seus xiuxiuejos, escoltant com canten les pedres. Enric Viadel, 2014
“màquina per a estructurar-se o desestructurar-se”
SN[AN] 18
SN[AN] 31
“cortina-tramvia”
SN[AN] 34
“murs efímers”
SN[AN] 42
SN[AN] 48
“enganyar-se”
SN[AN] 52
“nous codis: tocar la llum”
SN[AN] 58
SN[AN] 68
SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA]
Aquesta instal·lació sorgeix des del lloc. Trio aquesta alqueria inspiràdament restaurada com a museu i biblioteca, i emplaçada a un nou parc, amb un programa didàctic complet on l’artifici interactua constantment amb la realitat. La natura recreada i la restauració per a la cultura foren els conceptes que inspiraren les meves reflexions. I, a la vegada, la crisi econòmica (abans humana) posava tot en qüestió, a un barri deprimit, amb clars residus d’altres èpoques. Les cinc peces que composen la instal·lació es disposen a tres nivells de l’alqueria. Cerquen recolçar-se en l’alqueria per potenciar els seus significats, resignificant alhora, els espais d’aquesta. Exploren la relació física i conceptual amb l’espectador.
Planta baixa: "màquina per estructurar-se o desestructurar-se“ (escultura interactiva i sonora) Els llistons formen una malla que vol representar les nostres regles socials. De la unió d'aquests llistons sorgeixen els problemes que hem de resoldre. Eixos problemes estan representats en les pedres suspeses. La peça es basa en la representació d'un esforç d'abstracció. Treure els problemes del seu context per treballar-los entre ells mateixos. “M'interessava tornar a portar pedres a aquest espai tant ple de significats. Pedres recollides del camp, sense quasi netejar-les o transformar-les per a que, des del contrast, reflexionar sobre la força necessària per a transformar-les, amb un so que rebotés a les parets. Amb les pedres portar a la memòria un moment passat en el que es feren les coses d'una manera que ara ha degenerat." "Evidentment, no es tracta d'una màquina. El primer joc està al seu títol. Podríem dir que es tracta d'un artefacte del que hem d'aprendre com trencar les pedres sense desfer la malla de llistons. Una clau important per aconseguir-ho es com colpejar cada pedra amb les que estiguin més a prop. Tornem, per tant, a una llei de proximitat.”
Planta primera: “cortina tramvia” Aquesta peça pretén reflexionar sobre aquells elements que ens fan veure de manera diferent, que aporten informació a costa de condicionar la mirada. Elements que deixen i no deixen veure. Igual que la cortina dona cos al vent i a la llum, el tramvia, amb els seus reflexos, canvis de direcció i visions creuades i interrompudes, deixa veure fragments que després nosaltres recomposem. És un món, el nostre, recompost segons el nostre gust i capacitat, a la mida de cadascú. “La disposició dels finestrals amb els seus festejadors ens portaren de seguida a la idea del vagó de tramvia. Es creava un joc temporal mirant des de quelcom del passat i rememorant el present. En paral·lel, nasqué un joc d’escales o d’estats. Estar dins i fora del viatger: ser el viatger i alhora, observar-lo des de fora. Així la tela de la cortina es plega en un bucle, formant una mena de periscopi per imaginar l’interior del viatger, esclau d’aquesta recomposició del món des dels seus fragments. La natura es descompon en la mateixa direcció i el conjunt s’activa per la llum del sol que canvia segons l’hora del dia.”
“murs efímers” La Saïdia és un dels districtes que més emprentes conserva d’assentaments rurals que no s’han absorbit pel model urbà actual. Bona part dels edificis presents són de caràcter social destinats a aquells emigrants que venien a treballar a la ciutat. És una part de la ciutat construïda sobre aquest moviment de persones a la recerca d’un millor futur. Hem volgut refer un mur que ja existia al segle XIX amb murs de terra en sobres, com una forma de portar paisatges, de portar records, amb els que després construïm noves relacions amb l’entorn. Els sobres porten impreses imatges actuals del districte. Segons la quantitat de terra i la seva transparència, canvia la percepció d’aquestes imatges. Establim així una relació cognoscitiva entre la presència del passat i la comprensió del present.
“enganyar-se” Una de les premises de la instal·lació era intentar aprofitar al màxim tot el que estigués a l’alqueria. A la sala principal destacava aquesta prestatgeria desentonant de la resta. Per donar-li un nou sentit, vaig partir de la idea del catàleg del parc (natura representada, explicada i arxivada) i vaig decidir col·locar un element natural en contrast amb tot allò representat. Els cargols són reals però actuen com a representació. Pujen per les portes de vidre, creuen poder arribar al jardí representat i alimentar-se. L’engany és doble (el vidre i el catàleg).
Planta segona: “nous codis, tocar la llum“ (escultura interactiva i sonora) Apropar-nos de nou a la llum. Tornar a tocar-la gràcies a nous elements producte d’ altres tecnologies. Acció unida a altres sentits. La llum és escalfor i és so. Les tirites sanitàries curen les ferides imitant la llum.
Cartell de la instal路laci贸 Collage de dos imatges: habitatge a Reus (Tarragona) i Fons de Windows XP
SN[AN] 76
Fitxa Tècnica: Títol: SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA] Autor: Enric Viadel Comissària: Natividad Navalón Col·laboradors: Leandro Remolina, Maricarmen Marín, Robert Viadel, Esther Daudén, Ximo Martínez Any: 2014 Instal·lació desenvolupada específicament per a tres espais de l’ Alquería de Barrinto (València), composada per cinc peces: “màquina per a estructurar-se o desestructurar-se” Situació: planta baixa Mides: 1,80 x 2,50 x 1 m. Llistons de fusta envellits al sol i pintats amb nogalina, barres corrugades d’armat de formigó, pedres recollides dels camps de Calicanto, i adhesiu químic. “cortina tramvia” Situació: planta primera Mides: 9 x 0,70 x 1 m. Llistons de fusta al natural, impressions sobre acetats plegats de persones viatjant al tramvia, fil de pesca, tela, fulles i restes vegetals. “murs efímers” Situació: planta primera Mides: 4 x 3,40 x 1 m. Llistons de fusta, fil de pescar, sobres realitzats amb paper vegetal A4, impressions de fotografies preses a La Saïdia, terra. “enganyar-se” Situació: planta primera Mides: 0,90 x 2,10 x 0,5 m. Vitrina present a la sala, catàlegs referents al Parc de Marxalenes, cargols recollits a Calicanto, cinta adhesiva. “nous codis, tocar la llum” Situació: planta segona (altell) Mides: 0,70 x 0,90 x 0,30 m. llistons de fusta al natural, guants de vinil, bales, fil de pescar, tirites sanitàries. SN[AN] 77
imatges pertanyents a “murs efímers”
WHISPERING THE INHABITED THINGS One of the functions of the modern art is to serve as an instrument, as a media, as a way of allowing the knowledge of the reality which surrounds the people. Some plastic artists show us in every of their works, in every one of their exhibitions, those questions for which the artists are worried, those questions that they suspect, those questions that they want to make evident or those questions which make them doubt, in order to, as a ritual, the creative process serve as a way of perception, understanding and the result of this process become an artistic production capable of creating a way of reflection, meditation, introspection in the mind of the spectator. Enric Viadel, as an artist who is compromised with his time, is a faithful exponent of the modern art and a clear example of this statement is his work of investigation, compromise and mediation between the society and the individual, architecture and sustainability, construction and the recovery of the memory. With this project, he proves his capability as an investigator and his methodology, his creative value, and his capacity to analyze the problematic deeds and things which are posed in the modern art nowadays. His competence to wonder about new ways of artistic and plastic expression has driven him to a selective, rigorous and specific education in the field that he is developing in the plastic arts. The work that Enric Viadel is showing in the exhibition entitled Sobre nosaltres (amb la natura), which means about us (with nature), allows us to listen to the story of a space which was inhabited. Every one of the pieces which is installed in this old grange is the witness of the memory that lingers on the remembrances. His work becomes an introspection in the interior of the space, a permanent research on the footstep of the inhabited things, in the told story and in the not written legend. This work is an exploration of the experimental knowledge, the experience becomes knowledge that the artist materialize in his works. We are seeing an art that that searches to be, in essence, an investigation about the question that we wonder about the individual in front of a society in which he has to coexist with the compromise of respect and sustainability, and his work becomes a philosophy in order to wonder about life and everything that happens in this life. The whole of his work makes the artist a creator of new spaces so that the spectator can experiment the interior sensitivity, the naturalness of the daily things, the firmness of the facts that have happened, the respect for life.
SUSURRANDO LO HABITADO Una de las funciones del arte contemporáneo es servir como instrumento, como medio, como vía que nos permita el conocimiento de la realidad que nos rodea. Artistas plásticos nos muestran en cada una de sus obras, en cada una de sus exposiciones, aquellas cuestiones que les preocupan, que intuyen, que quieren evidenciar o que les hacen dudar, con el fin de que, a modo de ritual, el proceso creativo sirva de percepción, de comprensión y el resultado de ello, se convierta en una producción artística capaz de constituir un medio de reflexión, de meditación, de introspección en el espectador. Enric Viadel como artista comprometido con su tiempo es un fiel exponente del arte contemporáneo, siendo su obra un claro ejemplo de investigación, compromiso y mediación entre individuo y sociedad, arquitectura y sostenibilidad, construcción y recuperación de la memoria. Con este proyecto demuestra, su capacidad como investigador y su metodología, su valor creativo y su capacidad para analizar las problemáticas que se plantea hoy en día el arte contemporáneo. Su competencia para cuestionarse nuevas formas de expresión plástica, le ha ido conduciendo a una formación selectiva, rigurosa y específica en el campo en el que se desenvuelve dentro de las artes plásticas. La obra que Enric Viadel nos muestra en la exposición Sobre Nosaltres (amb la Natura), nos permite escuchar la historia de un espacio que un día fue habitado. Cada una de las piezas instaladas en esta antigua alquería son el testimonio de la memoria que perdura en el recuerdo. Su trabajo se convierte en una introspección en el interior del espacio, una búsqueda permanente en la huella de lo habitado, en la historia narrada y en la leyenda no escrita. Este trabajo es una exploración de conocimiento experimental, la experiencia se convierte en conocimiento que el artista materializa en sus obras. Estamos viendo un arte que busca ser, en esencia, una indagación en los cuestionamientos del individuo frente a una sociedad en la que tiene que convivir con el compromiso del respeto y de la sostenibilidad, convirtiéndose su obra en una filosofía que hace que nos cuestionemos la vida y todo lo que le acontece. El conjunto de su obra convierte al artista en un creador de nuevos espacios para que el espectador pueda experimentar la sensibilidad interior, la naturalidad de lo cotidiano, la firmeza de lo que fue, el respeto por la vida. SN[AN] 81
We can say that his creation show us the same essence of the space in which he works. His formation as an architect enriches his spatial vision in order to talk composedly with the place, in a way in which the architecture and the work become united, they understand each other and they offer to us a meaning of a hidden mystery, a new vision of the reality that surround us. The artist achieves recreate a space in which he adds the light, the architecture and the silence, elements which are caught to conform the sculptures which are presented; we can call them a deed of union, of alliance, to form a unity with the found object and to learn of its own reality. The art of Enric Viadel is the reflection of this absorbed feeling of the deepest things of the story and the memory, the secret that, in this case; arises to be a witness of a presence in a trip towards the research of the unknown things.
Natividad Naval贸n Professor of projects, department of sculpture U.P.V
SN[AN] 82
Podríamos decir, que su creación nos muestra la esencia misma del espacio en el cual trabaja. Su formación como arquitecto le enriquece su visión espacial para dialogar compositivamente con el lugar, de manera que obra y arquitectura se aúnan, se complementan y nos ofrecen un significado de misterio escondido, una nueva visión de la realidad que nos rodea. El artista consigue recrear un espacio en el que incorpora la luz, la arquitectura y el silencio, elementos que son atrapados para conformar las esculturas que nos presenta, lo que podríamos denominar “acto de unión”, de alianza, formar una unidad con el objeto encontrado y aprender de su propia realidad. El arte de Enric Viadel es el reflejo de este sentimiento abstraído de lo más profundo de la historia y de la memoria, el secreto que en este caso sale a la luz para dar testimonio de una presencia en un viaje hacia la búsqueda de lo desconocido. Natividad Navalón Profesora de proyectos, Departamento de escultura U.P.V.
SN[AN] 83
THE SPIRIT OF THE PLACE
Visiting the grange of Barrinto, I understand that the architecture is also a link and a flow because it links the past of its history with our present time and, also, it links with outside, it receives the light and the landscapes and it offer them to us in its interior. We are in a pervious space which breaths the world, it is not a building-bunker which is defending itself from it in the way as so usually happens in the modern architecture. This place contains and refuges everything: the people, the traveller land, the moving light, the fragile walls of memory, the stones that resound. And here, in this grange with seeds of the past, we find the installation realized by Enric Viadel. Enric installs ideas, but not objects; but like the ideas have a very unstable substance, he uses some less important elements in order to anchor physically a little, the enough time to enjoy them, materialized for a brief time. In this way, we find the light and the gauze as a tunnel transporting aciculate leaves and travellers from one window to another; the impossible return of the snails to their yearned forests in closed images; and the audible letters which are laid down to the westerly sun. Down, on the basements, an emphatic machine talks about entropy or, perhaps, about the relationships between ecosystems, where nothing is without the others, neither the sound nor the construction and destruction of our worlds. Enric is architect but also bachelor of fine arts and he is eager, and he never looks at the things in one single angle: he goes up and down from the things and the ideas in order to see from the margin and through the interlinings. With that system, he is warned of one of the big dangers that threaten the hyper-specialized societies: the uni-focal vision; a unique way of seeing the world, which also houses a very well profiled idea of what people want to do with it. However, the author knows how to approach himself to the places, and to the architecture; without an outline in the regard. This is the attitude of who listens to the place, of who knows understand the suggestions of a window, of every corner, creating links in a porous space full of mixed realities, dynamics, in a continuous flowing. SN[AN] 84
EL ESPÍRITU DEL LUGAR
Visitando la alquería de Barrinto, comprendo que la arquitectura es tambiénnexo y flujo, pues vincula el antes de su historia con nuestro presente y, a su vez, conecta con el afuera, recibe la luz y los paisajes y nos los ofrece en su interior. Nos encontramos enun espacio permeable que respira el mundo, no en un edificio-bunker que se defiende de él, como ocurre tantas vecescon la arquitectura moderna. Todo lo acoge y todo lo contiene este lugar: las gentes, la tierra viajera, la luz en tránsito, los frágiles muros de la memoria, las piedras que resuenan. Y aquí, en esta alquería con semillas de pasado, nos encontramos con la instalación de Enric Viadel.Enric instala ideas, no objetos, pero como las ideas tienen una sustancia muy inestable, utiliza algunos elementos livianos para anclarlas físicamente un poco, lo suficiente para poder disfrutar de ellas, materializadas por un tiempo breve. Así, nos encontramos con la luz y la gasa a modo de túnel transportando acículas y viajeros de ventana a ventana;el imposible regreso de los caracoles a sus ansiados bosques en imágenes clausuradas;ylas letras sonoras, tendidas al sol de poniente. Abajo, en los cimientos, una rotunda máquina nos habla de la entropía o, quizás, de las relaciones ecosistémicas, donde nada es sin los otros, ni el sonido, ni la construcción y la destrucción de nuestros mundos. Enric es arquitecto, pero también es licenciado en Bellas Artes, y es inquieto, y nunca mira sólo desde un único ángulo: se sube y se baja de las cosas y de las ideas para ver en picado y en contrapicado, desde el margen y por las entretelas.Con ello se previene de uno de los grandes peligros que nos acechan en las sociedades hiperespecializadas: la visión unifocal, una única forma de mirar al mundo, que alberga a su vez una idea muy bien perfilada de lo que se quiere hacer con él. Sin embargo el autor sabe acercarse a los lugares –y a la arquitectura- sin un guión inscrito en la mirada. Esa es la postura del que escucha al lugar, del que sabe entender las sugerencias de una ventana, de cada rincón, creando vínculos en un espacio poroso, transido de realidades híbridas, dinámicas, en continuo fluir. SN[AN] 85
To finalize, the installation also refers to nature; that common house in which we live together. As we can read in the first words of the catalogue, nature is like a mirror which will return to us our true image by the way we behave with it. As we act, we will be. The mirror show us an image of a decadent conqueror who is sinking more and more while he is exhausting the fruits of his spoliation. It is a stubborn image which is difficult to disguise. Maybe there is not possible disguise and we have to accept that this image erase little by little. And perhaps, just perhaps, from this erasing it arise a new more attentive regard to the mirror than to its image because the mirror is the only real thing. We are nothing without nature, and we are responsible of our environment. The art, which is a linking material, it reminds us this foundational reality: in the way we take care of nature; we take care of ourselves. JosĂŠ Albelda Professor of Department of Painting, U.P.V.
SN[AN] 86
Para finalizar, la instalación también se refiere a la naturaleza, esa casa común donde nosotros vivimos junto a todo lo demás. Como dicen las primeras palabras del texto del catálogo, la naturaleza es como un espejo que nos devolverá nuestra verdadera imagen según nos comportemos con ella. Según actuemos, así seremos. La imagen de nosotros que ahora muestra el espejo es la de un conquistador decadente que va hundiéndose cada vez más, según va agotando los frutos de su expolio. Es una imagen terca, difícil de maquillar. Quizás no haya maquillaje posible y debamos aceptar que la imagen se borre poco a poco. Y quizás, sólo quizás, de su borramiento surja una nueva mirada más atenta al espejo que a su imagen, pues es el espejo lo único real. No somos sin naturaleza, y a nuestro entorno nos debemos. El arte, que es material de vínculo, nos recuerda esta realidad fundacional: así cuidemos de nuestra casa común, así cuidaremos de nosotros mismos. José Albelda Profesor del Departamento de Pintura U.P.V.
SN[AN] 87
To find and Lift the stones, to play with them Composing echoes (as links) Without breaking the soil. Passively, To sit down to travel And to compose a world by breaking it To keep on looking at fragments With an implicit distance that separates us. To travel and to become untied. To send soil, To emigrate dreams, promises, worries To rebuild a world, an ephemeral wall With envelopes. To understand what we are. Some shy snails which want to survive, Floating on the fragments, the reflections. Everything we deny of ourselves. To can see and not to can see, To understand and to give up understanding, Like a root of dominion. And to see, instead, The possibility. From a frame of a window To touch the light and to rethink the letters, Its sense and its whispers, Listening how the stones sing. Enric Viadel, 2014 SN[AN] 88
Encontrar y levantar las piedras, jugar con ellas componiendo ecos (como lazos), sin romper el suelo. Pasívamente, sentarse para viajar y componer un mundo rompiéndolo. Seguir mirando fragmentos con una distancia implícita que nos separa. Viajar y desligarse. Enviar tierra, emigrar sueños, promesas, deseos Para rehacer un mundo, un muro efímero con sobres. Entender qué somos. Caracoles introvertidos para sobrevivir, flotando las fracturas, los reflejos. Todo lo que nos negamos. Poder ver y no ver, entender o dejar entender, como una raíz de dominio. Y, en cambio, ver la posibilidad. Desde un marco de ventana tocar la luz y repensar las letras, su sentido y sus susurros, escuchando como cantan las piedras.
Enric Viadel, 2014
Nature is like a mirror The relationship that we have towards it defines as specie and as a civilization. The installation tries to give a new meaning to the spaces of the Barrinto’s farm. To profit and to emphasize its meanings as a witness of a lost relationship with nature in order to think about of our way of being nowadays and in a closer future.
This installation comes from the place. I choose this inspiringly restored farmhouse as a museum and library, and inserted into a new park, with a complete educational program in which artifice constantly interacts with reality. The nature recreated and restoration for culture are the concepts that inspired my thoughts. And at the same time, the economic crisis, called into question especially in a depressed neighborhood, with clear waste of other times. The five pieces that make up the installation are arranged in three levels of the farm. They want to be supported by the farm to enhance their meanings, giving a new meaning, at the same time, the spaces of this one. They explore the physical and conceptual relationship with the viewer.
SN[AN] 90
La naturaleza es como un espejo. La relación que tenemos con ella, nos define como especie y como civilitzación. La instalación quiere resignificar los espacios de la Alqueria de Barrinto. Aprovechar o enfatizar sus significados como testimonio de una relación perdida con la naturaleza, para poder así reflexionar nuestra manera de ser en el presente y en un futuro próximo.
Esta instalación surge desde el lugar. Escojo esta alquería inspirádamente restaurada como museo y biblioteca, e inserta en un parque nuevo, con un programa didáctico completo en el que el artificio interactúa con la realidad constantemente. La naturaleza recreada y la restauración para la cultura son los conceptos que inspiraron mis reflexiones. Y a la vez, la crisis económica, ponía en cuestión todo, en un barrio deprimido, con claros residuos de otras épocas. Las cinco piezas que componen la instalación se disponen en tres niveles de la alquería. Buscan apoyarse en la alquería para potenciar sus significados, resignificando, a la vez, los espacios de ésta. Exploran la relación física y conceptual con el espectador.
SN[AN] 91
Ground floor: “machine to be structured or unstructured” (interactive and audible sculpture) The bars form a mesh which want to represent our social norms. From the union of these bars the problems to be solved arise. Those problems are represented in the suspended stones. The works is based on an effort of abstraction. To take out the problems of their context in order to work with them. “I was interested in bringing stones to this space which is full of meanings. Stones caught in the countryside, without almost cleaning them or transform them in order to, from the contrast, think about the strength that we need for transforming them with a sound that resounds on the walls. With the stones to bring to the memory a past moment in which things were done in a way that now has degenerated.” “Obviously, it is not a machine. The first word game is in its title. We can say that it is an artifact from which we have to learn how to break the stones without undoing the mesh. An important key to achieve that is how to beat the closer stones with the other stones. We come back, then, to a law of proximity.”
SN[AN] 92
Planta baja: “máquina para estructurarse o desestructurarse“ (escultura interactiva y sonora) Los listones forman una malla que quiere representar nuestras reglas sociales. De la unión de estos listones surgen los problemas que debemos resolver. Estos problemas están representados por las piedras suspendidas. La pieza se basa en la representación de un esfuerzo de abstracción. Extraer los problemas de su contexto para trabajarlos entre sí. “Me interesaba volver a traer piedras a este espacio tan lleno de significados. Piedras recogidas del campo, sin casi limpiarlas o transformarlas para que, desde el contraste, reflexionar sobre la fuerza necesaria para transformarlas, con un sonido que rebotase en los muros. Con las piedras traer a la memoria un momento pasado en el que se hicieron las cosas de una manera que ahora ha degenerado.” “Evidentemente, no se trata de una máquina. El primer juego está en su títolo. Podríamos decir que se trata de un artefacto del que tenemos que aprender como romper las piedras sin deshacer la malla de listones. Una clave importante para conseguirlo es cómo golpear cada piedra con las que estén más cerca. Volvemos, por tanto, a una ley de proximidad.”
SN[AN] 93
First floor: “tramway curtain” This work tries to think about those elements which make us to see differently, which give us some information if we condition the regard. Elements which allows us see or not. As in the same way in which the curtain shapes the wind and the light, the tramway, with its reflections, changes of direction and crossed visions, let see some fragments that we compound again later. Our world is compounded again according to our liking and capacity and also according to the measure of everyone. “The disposition of the big windows with its seats will carry us to the idea of a wagon immediately. A temporal game is created looking from something of the past and remembering the present time. At the same time, a game of stairs or states was born. To be inside and out of the traveler: to be the traveler and at the same time to look at him from outside. In that way, the cloth of the curtain is folded in a boucle forming a kind of periscope in order to imagine the interior of the traveler, slave of this composition of the world from its fragments. Nature decompounds itself in the same direction and the whole thing is activated by the sunlight that changes according the moment of the day.”
SN[AN] 94
Planta primera: "cortina tranvía" Esta pieza pretende reflexionar sobre aquellos elementos que nos hacen ver de manera diferente, que aportan información a costa de condicionar la mirada. Elementos que dejan i no dejan ver. Igual que la cortina da cuerpo al viento y a la luz, el tranvía, con sus reflejos, cambios de dirección y visiones cruzadas e interrumpidas, deja ver fragmentos que después nosotros recomponemos. Es un mundo, el nuestro, recompuesto según nuestro gusto y capacidad, a la medida de cada uno. “La disposición de los ventanales con sus asientos nos llevaron enseguida a la idea del vagón de tranvía. Se creava un juego temporal mirando desde algo del pasado y rememorando el presente. En paralelo, nació un juego de escalas o de estados. Estar dentro y fuera del viajero: ser el viajero y a la vez, observarlo desde fuera. Así la tela de la cortina se plega en un bucle, formando una especie de periscopio para imaginar el interior del viajero, esclavo de esta recomposición del mundo desde sus fragmentos. La naturaleza se descompone en el mismo sentido y el conjunto se activa con la luz del sol que cambia según la hora del día."
SN[AN] 95
“ephemeral walls” The saïdia is one of the districts that have left more footsteps of rural settlements which have not been absorbed by the urban model of nowadays. An abundant part of the buildings have a social nature for the immigrants who came to work to the city. It is a place of the town which is built over this movement of people who searched a better future. We have wanted to redo a wall that existed in the nineteenth century with envelopes of soil, as a way of bringing landscapes, of bringing memories; and after that we build new relationships with the environment with this material. The envelopes carry printed images of the district of nowadays. According to the quantity of the soil and its transparence, these images can be seen. In that way, we establish a cognitive relationship between the presence of the past and the understanding of the present time. “to deceive oneself” One of the premises of the installation is to try to profit the maximum that was in the grange. In the main room this shelving was emphasized. To give a new sense, I went to the idea of the catalogue of the park, which is explained and archived nature; and I decided to place a natural element to form a contrast among all the other represented things. The snails are real but they act as a representation. They climb the doors of glass; they believe that they can cross the represented garden and that they can to feed themselves. The deceit is double (the glass and the catalogue).
Second floor: “new codes, to touch the light” (interactive and audible sculpture) To approach ourselves to the light again. To return to touch it thanks to new elements which are made by a new technology. United action to other senses. The light is heat and sound. Medical dressings heal wounds imitating light.
SN[AN] 96
"muros efímeros" La Saidia es uno de los distritos que más huellas conserva de asentamientos rurales que no se han absorbido por el modelo urbano actual. Buena parte de los edificios presentes son de carácter social destinados a aquellos emigrantes que venían a trabajar a la ciudad. Es una parte de la ciudad construída sobre este movimiento de personas a la búsqueda de un futuro mejor. Hemos querido rehacer un muro que ya existía en el siglo XIX con muros de tierra en sobres, como una forma de llevar paisajes, de llevar recuerdos, con los que después construimos nuevas relaciones con el entorno. Los sobres presentan imprimidas imágenes actuales del distrito. Según la cantidad de tierra y su transparencia, cambia la percepción de estas imágenes. Establecemos así una relación cognoscitiva entre la presencia del pasado y la comprensión del presente. "engañarse" Una de las premisas de la instalación era intentar aprovechar al máximo todo aquello que estuviera en la alqueria. En la sala principal destacaba esta estantería desentonando del resto. Para darle un nuevo sentido, partí de la idea del catálogo del parque (naturaleza representada, explicada y archivada) y decidí colocar un elemento natural en contraste con todo lo representado. Los caracoles son reales pero actuan como representación. Suben por las puertas de vidrio, creen poder llegar al jardín representado y alimentarse. El enganño es doble (el vidrio y el catálogo).
Planta segunda: "nuevos códigos, tocar la luz“ (escultura interactiva y sonora) Acercarnos de nuevo a la luz. Tornar a tocarla gracias a nuevos elementos producto de otras tecnologías. Acción unida a otros sentidos. La luz es calor y es sonido. Las tiritas sanitarias curan las heridas imitando la luz.
SN[AN] 97
Technical data: Title: SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA] about us (with the nature) Author: Enric Viadel Curator: Natividad Navalón Collaborators: Leandro Remolina, Maricarmen Marín, Robert Viadel, Esther Daudén, Ximo Martínez Year: 2014 Installation developed specifically for three spaces from l' Alquería de Barrinto (València), composed by five pieces. “màquina per a estructurar-se o desestructurar-se” machine to be structured or unstructured Situation: ground floor Measures: 1,80 x 2,50 x 1 m. Bars of wood become old to the sun and painted with nogalina, bars of reinforced concrete, stones caught in the countryside of Calicanto and chemical adhesive. "cortina tramvia" tramway curtain Situation: first floor: Measures: 9 x 0,70 x 1 m. Bars of natural wood, prints about acetates of tramway travellers, fishing thread, cloth, leaves and vegetal remains. "murs efímers" ephemeral walls Situation: first floor Measures: 4 x 3,40 x 1 m. Bars of wood, nylon thread, envelopes realized with vegetal paper A4, prints of photographs of dams in La Saïdia and soil. “Enganyar-se" to Deceive Oneself Situation: first floor Measures: 0,90 x 2,10 x 0,5 m. Showcase in the room with catalogue referred to the Parc de Marxalenes, snails caught in Calicanto, adhesive ribbon.
SN[AN] 100
"nous codis, tocar la llum" tew Codes, to touch the light. Situation: second floor Measures: 0,70 x 0,90 x 0,30 m. Bars of natural wood, gloves of vinyl, bullets and nylon thread, medical dressings.
Ficha Técnica: Título: SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA] sobre nosotros [con la naturaleza] Autor: Enric Viadel Comisaria: Natividad Navalón Colaboradores: Leandro Remolina, Maricarmen Marín, Robert Viadel, Esther Daudén, Ximo Martínez Año: 2014 Instalación desarrollada específicamente para tres espacios de la Alquería de Barrinto (Valencia), compuesta per cinco piezas: “màquina per a estructurar-se o desestructurar-se” Situación: planta baja Medidas: 1,80 x 2,50 x 1 m. Listones de madera envejecidos al sol y pintados con nogalina, barras corrugadas para armado de hormigón, piedras recogidas de los campos de Calicanto, i adhesivo químico. "cortina tramvia" Situación: planta primera Medidas: 9 x 0,70 x 1 m. Listones de madera al natural, impresiones sobre acetatos plegados de personas viajando en tranvía, hilo de nylon, tela, hojas i restos vegetales. "murs efímers" Situación: planta primera Medidas: 4 x 3,40 x 1 m. Listones de madera, hilo de nylon, sobres realitzados con papel vegetal A4, impresiones de fotografías tomadas en La Saïdia, tierra. “enganyar-se" Situación: planta primera Medidas: 0,90 x 2,10 x 0,5 m. Vitrina presente en la sala, catálogos referentes al Parque de Marxalenes, caracoles recogidos en Calicanto, cinta adhesiva. "nous codis, tocar la llum" Situación: planta segunda Medidas: 0,70 x 0,90 x 0,30 m. listones de madera al natural, guantes de vinilo, canicas, hilo de nylon, tiritas sanitarias.
SN[AN] 101
Agraïments: José Albelda Natividad Navalón Joan Llaveria Miguel del Rey Amparo Palomares Daniel Torres Leandro Remolina Maricarmen Marín Esther Daudén Robert Viadel Ximo Martínez Juan Carlos Aguilar Julio Mascaró Cristina Colomina i l’equip de la Biblioteca Joanot Martorell
SN[AN] 102
enric viadel El Vendrell (Tarragona), 1971 651 12 88 53 路 enricviadel@gmail.com路 SN[AN] 104
· Exposicions i instal·lacions individuals 2014 Sobre nosaltres [amb la natura] Instal·lació a l’Alqueria de Barrinto, Marxalenes, València · Exposicions, accions i instal·lacions col·lectives 2013 Fiesta de la Boca. Mostra interdisciplinar, realització de performance amb Amparo Palomares i Inma Guaita, a el Cant del cantó, La cañada, Paterna, València Pizarra colectiva. Muntage de creació teatral amb els companys de l’ assignatura Escenografia, Sala Ultramar, València Hibrida Art Festival . Mostra interdisciplinar, proyecció de fals documental “Soundballs” realitzat amb el grup AMEMEI. Sala Las Naves, València Ciclo Oigo Visiones. Mostra interdisciplinar, proyecció del fals documental “Soundballs” realitzat amb el grup AMEMEI. Sala Plutón C.C., València Circuito perifónico. Instal·lació sonora, Subestació 1-9-5, Estació Malvarrosa, València Baño sonoro. Instal·lació sonora col·lectiva dins el Festival Sens (Colectiu Limpieza de oídos) , als banys del Teatre La Rambleta de València 2012 31 è Premi de pintura de Cambrils. Pintura. Sala Àgora, Ajuntament de Cambrils, Tarragona Certamen de pintura de Vinaròs . XXVIII edició. Pintura. Sala d’exposicions de l’Auditori Municipal W. Ayguals de Izco, Vinaròs, València Ideas en proceso. Mostra interdisciplinar, Sala de Las Atarazanas i Sala Railowsky, València 2011 Bodyscape. Mostra fotogràfica, Espai expositiu Francesc Almela i Vives, València Desantropologías, espacios anónimos. Mostra fotogràfica, Biblioteca del Mar, 36 Disparos, exploraciones urbanas. Mostra fotogràfica, Kafkafé, València 2009 Tribunal de las aguas de Valencia y Consejo de los hombres buenos de Murcia, la voz del patrimonio inmaterial, mostra documental i pintura. Aula de Cultura de la Fundación Cajamurcia, València Instalación y performance Huertos Urbanos , Festival Valencia Escena oberta (VEO), Valencia SN[AN] 105
· Obra en publicacions 2012 Premi de pintura de Cambrils. Pintura. Sala Àgora, Ajuntament de Cambrils, Tarragona (catàleg) Ideas en proceso. Mostra interdisciplinar, Sala de Las Atarazanas i Sala Railowsky, València (Catàleg) 2009 Tribunal de las aguas de Valencia y Consejo de los hombres buenos de Murcia, la voz del patrimonio inmaterial, Aula de Cultura de la Fundación Cajamurcia, València, (Catàleg) 2005 Teatre auditori de Salou (Tarragona), V BIENNAL D’ARQUITECTURA ALEJANDRO DE LA SOTA. Demarcació de Tarragona, COAC, ISBN 84-96185-59-1 2004 PFC albergue juvenil en Buñol, PFC 2001-2003. Demarcació de Tarragona, COAC, ISBN 84-96185-11-7 2001 PFC albergue juvenil en Buñol, TC CUADERNOS . ISSN 1136-906X 1991 Dibujar Valencia. Iglesia y Convento de Santo Domingo .UPV
· Obra en WEB 2013 “Circuito perifónico”. Instal·lació sonora, Subestació 1-9-5, Estación Malvarrosa, València https://circuito.webs.upv.es/1-9-5-enric-viadel/ “CBD2”, audio: https://soundcloud.com/peppau/ “Construcció i neteja” , Audio de la instal·lació Baños sonoros: https://soundcloud.com/peppau/ Obra Arquitectónica y artística: http://www.arquitecturaecoactiva.com · Formació acadèmica 2014 Llicenciat en Belles Arts a la Facultat de Sant Carles de València 2000 Arquitecte per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València SN[AN] 106
SN[AN] 107
SOBRE NOSALTRES [AMB LA NATURA] ÍNDEX
Presentació pàg 5 Xiuxiuejant allò habitat. Natividad Navalón pàg 8 L’esperit del lloc. José Albelda pàg 10 Catàleg pàg 12 Memòria de la instal·lació. Enric Viadel pàg 70 English translation pàg 80 Traducción al español pàg 81 Curriculum de l’artista. pàg 104
SN[AN] 109
Aquest catàleg s’acabà de maquetar el juny de 2015 a Paterna