Corporacions municipals a Barxeta 1931-39 by Enric Soler

CORPORACIONS MUNICIPALS A BARXETA

AJUNTAMENTS REPUBLICANS, COMITÉ REVOLUCIONARI CONSELLS MUNICIPALS 1931-1936

ENRIC SOLER CANET Professor

INTRODUCCIÓ. Barxeta és un dels pocs ajuntaments que conserven tots els seus arxius municipals. Estan, entre d'altres, tots els llibres d'actes de l'ajuntament, estos llibres d'actes han sigut l'eina més important per tal de fer un estudi i un seguiment dels diferents ajuntaments i consells locals que van haver a Barxeta des de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 fins abril del 1939. També he consultat la Causa General de Barxeta per tal de conèixer el nom de les persones que formaren part del comité revolucionari format a l'inici de la guerra civil. El relat dels fets ocorreguts a Barxeta és poden traslladar al de la gran majoria de la resta de pobles, la constitució del primer ajuntament de la República, la data de les destitucions d'ajuntaments republicans arran dels fets derivats de l'octubre del 1934, la creació de comités com a conseqüència del cop d'estat del 18 de juliol i la creació de Consells Locals Municipals a partir de 1937. Situaré el context històric de cada data ressenyable a nivell estatal amb l'ajuda d'algunes de les capçaleres dels periòdics de l'època i immediatament mostraré el desenvolupament del fets ocorreguts al poble de Barxeta, sempre tenint com a eina bàsica d'investigació els llibres d'actes del plenaris de l'ajuntament. Al finalitzar la guerra civil vindria la repressió i la depuració dels vençuts. És quant menys, anecdòtic pensar que totes les persones que van formar part d'un ajuntament, comitè o consell local, dins del règim legal republicà, van ser després acusades i jutjades pel règim franquista vencedor de Rebel·lió o Auxili a la rebel·lió. A Barxeta així com a la resta de pobles, a partir del mateix abril del 1939 es va encetar una cursa a contrarellotge per tal de reprimir, depurar i fins i tot humiliar als vençuts i a la vegada, aquestos vençuts buscar i tractar d'aconseguir el desitjat aval de la nova jerarquia falangista local per tal que el seu nom no estiguera inclòs a la llista negra. Qui va poder presentar el desitjat aval, el van deixar en pau i el qui no el va poder aconseguir, li van fer porgar un mínim de dos anys, primer a la presó de Xàtiva i després a la de San Miquel dels Reis a València. Encara hi ha gent a Barxeta que és de l'opinió que no cal realitzar cap treball d'investigació com aquest. Que no cal traure a la llum ni situar en la memòria col·lectiva, la tasca desenvolupada per totes aquestes persones que es van sacrificar per tal d'ajudar i van aportar el seu gra de sorra per tal de fer realitat els ideals de progrés i democràcia que la República representava a l'abril del 1931. No hem de deixar oblidats en el bagul de la desmemòria a aquestes persones que, a canvi de no res, van donar el pas per a servir al poble des del govern local, desenvolupant el millor que sabien les seues responsabilitats polítiques sota la República i després sota la guerra. Les persones directament afectades van ser els nostres avis els quals mai van traure el tema a debat ni tan sols una sola vegada al llarg de la seua vida, no volien recordar la seua derrota i humiliació, van estar marcats i senyalats durant la resta de la existència. Els fills del vençuts (els nostres pares) tampoc no volien recordar els fets, volien soterrar-los en un racó de l'oblit. I en conseqüència, hem de ser els néts dels vençuts, la meua generació, els qui finalment desempolsem la Història, donem llum i alcem al lloc que els correspon a estos demòcrates i lluitadors per la Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

Així va començar tot.

LES ELECCIONS DEL 12 D'ABRIL DEL 1931. Les eleccions municipals que es van convocar el 12 d'abril del 1931, pretenien ser la primera pedra del nou edifici que es volia construir per tal de poder iniciar una nova etapa constitucional en la desacreditada monarquia del rei Alfonso XIII. Ningú no mai va poder imaginar les conseqüències que aquestes eleccions tindrien en el futur més immediat. Com es va arribar a esta situació? Podem iniciar aquesta gènesi fixant la data del 13 de setembre del 1923. El general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, aleshores capità general de Catalunya, encapçala un pronunciament militar amb l'anuència del rei Alfonso XIII, anul·la la constitució del 1876, estableix un directori militar i instaura una Dictadura.

Alfonso XIII

Miguel Primo de Rivera

El general perd la confiança del rei davant el clima general de descontent social i dimiteix el 28 de gener del 1930. El rei nomena al general Dámaso Berenguer per tal de reconduir la nova situació política i enceta el període conegut com la Dictablanda, degut al seu tarannà permissiu amb les llibertats polítiques. Al cap d'un any escàs, el general Berenguer presenta la seua dimissió al rei, no ha pogut reconduir la situació política, cada vegada més plena d'entrebancs.

Dámaso Berenguer

Juan Bautista Aznar

Davant esta nova dimissió, el rei Alfonso XIII nomena a l'almirall Aznar per tal de dirigir un procés que conduïsca a la creació d'un nou estament constitucional. Entre tot aquest aldarull havia tingut lloc el conegut Pacto de San Sebastian. Representants dels partits republicans,

nacionalistes catalans i bascos i del PSOE, havien signat un pacte per tal de fer fora a la corrupta Monarquia i establir una República de nou encuny. Les dates significatives van ser les següents. • • • • • •

13 setembre 1923. Dictadura de Primo de Rivera. 28 gener 1930. Dimiteix Primo de Rivera. 30 gener 1930. Govern del general Dàmaso Berenguer. 17 agost del 1930 Signatura del Pacte de San Sebastian 14 febrer 1931. Dimiteix el general Dámaso Berenguer. 17 febrer 1931. Govern Almirall Juan Bautista Aznar.

El govern presidit per l'almirall Juan Bautista Aznar va presentar una declaració ministerial el mateix dia de la seu formació, el 18 de febrer del 1931: Es propósito decidido del Gobierno proceder rápidamente a la renovación total de los ayuntamientos y diputaciones, eligiendo íntegramente las corporaciones municipales y provinciales por sufragio universal. Luego de haberse constituido las corporaciones locales y provinciales, procederá el Gobierno a la convocatoria de elecciones generales, las nuevas Cortes tendrán el carácter de Constituyentes.1 La triple consulta electoral queda aprovada amb aquest calendari: 12 d'abril: Eleccions municipals. 3 de maig: Eleccions provincials. 7 de juny: Eleccions generals de diputats. 10 de juny: Eleccions generals a senadors. 25de juny: Reunió de les noves Corts. De totes les eleccions programades, les úniques que es van celebrar va ser les municipals del 12 d'abril i a conseqüència dels resultats electorals, va ser proclamada la II república el dimarts 14 d'abril. Les eleccions municipals comprenien dues fases: 1a Fase: Diumenge 5 d'abril: són proclamats els candidats en aquelles circumscripcions que tan sols s'ha presentat un única llista: monàrquica o republicana. 2a Fase: Diumenge 12 d'abril: les eleccions se celebren aquelles circumscripcions amb dues llistes o més de candidats.

Eduardo DE GUZMAN, 1930: História política de un año decisivo. Ed. Tebas 1973. Pàg. 555

LES ELECCIONS MUNICIPALS A BARXETA A Barxeta s’havien presentat 17 candidats i a l'acta de l'escrutini de les eleccions a regidors ens mostra que havien votat 297 electors del total de 348 censats i ordenats alfabèticament per la Junta Municipal del Cens Electoral de Barxeta, és a dir, hi havia hagut una participació del 85,34%. Cal recordar que en aquestes eleccions tan sols els homes podien ser electors i l'edat legal de votar era de 25 anys.2 Aleshores, les dones encara no podien expressar i exercir el seu dret de votar.3 Un total de sis candidats havien obtingut cent seixanta vots i uns altres tres, seixanta-cinc vots. Estos nou candidats conformarien la primera corporació republicana a Barxeta. Més endarrere havien quedat dos candidats amb cinquanta-dos vots i altres sis candidats tan sols havien obtingut vint vots. Tot seguit fem una transcripció de l'acta de la qual mostrem còpia a l'annex. PROVINCIA DE Valencia PARTIDO JUDICIAL DE Játiva JUNTA MUNICIPAL DEL CENSO ELECTORAL DE Barcheta

ACTA DEL ESCRUTINIO GENERAL DE LA ELECCIÓN DE CONCEJALES Terminado el recuento de todas las secciones, se leyó por el Secretario el resumen general de sus resultados, que es el que a continuación se expresa. NUM. DE ELECTORES SECCIONES

Según las listas del Censo

Que han votado según la lista numerada

UNICA

348

297

2 3

NOMBRES Y APELLIDOS DE LOS CANDIDATOS

Vicente Flores Berenguer Francisco Tormo Miñana Domingo Sirerol Pastor Vicente Fons Segarra

A les eleccions generals del 04-06-1931, l'edat de votar es va rebaixar als 23 anys Ho van fer per primera vegada en les eleccions generals de 19-11-1933.

Número de votos obtenido por cada candidato

Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta

Telésforo Micó Mahíques Francisco Vidal Tudela

Ciento sesenta Ciento sesenta

Vicente Tortosa Berenguer Fermin Sanchis Ordiñana Hilario Pascual Ordúñez

Sesenta y cinco Sesenta y cinco Sesenta y cinco

José Vilar Botella Antonio Bataller Mahíques

Cincuenta y dos Cincuenta y dos

José Flores Pérez José Ordiñana Berenguer Vicente Bataller Company Juan Garcia Tudela José Cerdá Mira Eleuterio Sanchís Ordiñana

Veinte Veinte Veinte Veinte Veinte Veinte

Acto seguido, teniendo en cuenta el resultado del escrutinio y conforme al art. 52 de la ley, el Sr. Presidente proclamó concejales electos a los candidatos que aparecen con mayoría de votos escrutados y computados en cada distrito, hasta completar el número de elegibles o vacantes que debe cubrirse, recayendo la expresada proclamación a favor de los señores siguientes:

DISTRITOS MUNICIPALES

Núm. De Concejales que corresponde elegir

UNICA

NOMBRES Y APELLIDOS DE LOS CONCEJALES PROCLAMADOS

Votos que cada candidato obtuvo en la elección En letra

En guarismos

Vicente Flores Berenguer Francisco Tormo Miñana Domingo Sirerol Pastor Vicente Fons Segarra Telésforo Micó Mahíques Francisco Vidal Tudela

Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta

160 160 160 160 160 160

Vicente Tortosa Berenguer Fermin Sanchis Ordiñana Hilario Pascual Ordúñez

Sesenta y cinco Sesenta y cinco Sesenta y cinco

65 65 65

Y no teniendo otro objeto esta sesión, el Sr. Presidente declaró terminado el acto, siendo la hora de las doce extendiéndose esta acta y su duplicado, que firman los señores concurrentes, de que yo, el Secretario, certifico.

Els membres de la Junta Municipal del Cens Electoral de Barxeta eren: President: José Mª Rodrigo Flores4, vocals: Antonio Cucó, Vicente Tudela, Vicente Cerdá, Casimiro Tormo5 i José Bandés (¿?). Eren persones que "sabien de lletra i de comptes" com s'anomenava habitualment. El ple de la nova corporació es va convocar pel divendres disset d'abril en el qual es proclamaria alcalde a Vicente Flores Berenguer, sobre el qual recau l'honor de ser el primer alcalde democràtic de Barxeta. Al plenari van assistir també l'alcalde i els regidors de la corporació cessant la qual passava els càrrecs als nous regidors. La transcripció de l'acta del ple és la següent:

Sesión extraordinaria para constituirse el 1º Ayuntamiento de la República Española en este Municipio. Año MCMXXXI. En la Sala Capitular de Barcheta a diez y siete de abril de mil novecientos treinta y uno, previa especial convocatoria, se reunieron los señores del Ayuntamiento en pleno, cuyos nombres constan al margen, y que cesan en sus cargos concejales, en virtud de ser ésta la soberana voluntad nacional del Estado, reflejado en la circular del Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación del Gobierno provisional de la República, transmitida a esta Alcaldía por medio de oficio nº 1003, fecha 15 actual, de la Alcaldía de Játiva.

SEÑORES DEL AYUNTAMIENTO SALIENTE D. Antonio Tudela Benavent. D. Vicente Berenguer Mahíques. D. Joaquín Roca Cabanes. D. Vicente Tudela Benavent. D. Antonio Cucó Sanchis. D. Vicente Cerdá Donet. D. Federico Tudela Benavent. D. Vicente Ventura Company. D. Domingo Huet Tortosa.

A las diez horas, por el señor Alcalde saliente D. Antonio Tudela Benavent, se declaró abierta la sesión y leyóse sic por mí, el Secretario, la referida comunicación nº 1003, de la cual quedan bien enterados todos los señores asistentes y en prueba de esto y de cesar en el ejercicio de sus cargos municipales, firman los señores del Ayuntamiento anterior, de que certifico.

José Mª Flores Rogriguez era el "senyoret Maruco" era mestre nacional i habitava en una casa molt bonica al carrer Major. 5 Casimiro Tormo Gimeno "el barber" tenía la barberia al carrer Tetuan.

SEÑORES DEL AYUNTAMIENTO ENTRANTE D. Vicente Flores Berenguer. D. Francisco Vidal Tudela. D. Domingo Sirerol Pastor. D. Fermin Sanchis Ordiñana. D. José Fons Segarra * D. Francisco Tormo Miñana. D. Adelino Micó Mahiques ** D. Lisardo Pascual Ordúñez *** D. Vicente Tortosa Berenguer.

Seguidamente abandonan el Salón de sesiones y dejando sobre la mesa las insignias de sus cargos ocupa la presidencia interina el Concejal entrante que ha obtenido más votos, con arreglo al artículo 53 de la Ley municipal de 2 de octubre de 1877, don Vicente Flores Berenguer, y posesionados de sus cargos todos los señores concejales entrantes, elegidos por votación popular y sin protestas, el día 12 del actual, se procedió al nombramiento de AlcaldePresidente de este nuevo Ayuntamiento Republicano, y hecha la votación en la forma prescrita en los artículos 54 y 55 de la expresada Ley, dando el siguiente resultado:

Don Vicente Flores Berenguer, ocho votos, quedando elegido por unanimidad, dicho señor como Alcalde Presidente de este Ayuntamiento popular, el cual hallándose presente acepta el elevado cargo y promete cumplirlo fielmente; recogiendo las insignias de dicho cargo y quedando con esto posesionado de la Alcaldía. Para primer teniente de Alcalde, se elige por unanimidad a don Francisco Vidal Tudela, y para el cargo de segundo teniente de Alcalde, se elige también por unanimidad a don Domingo Sirerol Pastor, los cuales aceptan los cargos recibiendo las insignias en prueba de posesión y autoridad. Igualmente se acuerda nombrar a don Fermín Sanchis Ordiñana, para el cargo de Regidor síndico, acordando celebrar una sesión semanal los miércoles de cada semana a las veinte horas. También se acuerda nombrar Depositario de los fondos municipales al concejal don Vicente Fons Segarra6 quién también acepta el nombramiento. Y sin más asuntos que tratar, se levantó la sesión, no sin antes recordar un fraternal saludo al Gobierno de la nueva República Española, a quien se le ofrece y reitera desde esta primera sesión a mayor grandeza y prosperidad de España, firmando los señores concejales, de que yo el Secretario, certifico:

* El secretari D. Emilio Cremades anota de forma errónea José. Era Vicente Fons Segarra. ** En la signatura figura Telésforo. *** Un altre error del secretari. Ha de figurar Hilario i no Lisardo

Aquest va ser el primer ajuntament republicà a Barxeta i també seria l'únic sorgit darrere d'unes eleccions democràtiques. Ja no es van celebrar més eleccions municipals a Barxeta. Les següents eleccions municipals es van convocar per al dia 3 d'abril de 1979 amb l'objecte de renovar les administracions locals que estaven encara organitzades per persones procedents del règim franquista. Vicente Flores Berenguer va ser el primer alcalde republicà sorgit darrere d'unes eleccions municipals democràtiques que hi va haver a Barxeta.7 En el primer ple ordinari que va celebrar el nou ajuntament 8 el vint-i-dos d'abril, va canviar el nom d'alguns carrers i places del poble: ... La actual plaza de la iglesia se denominará plaza de la "República". La plaza de Játiva se denominará de "Alcala Zamora". La calle de la Cruz se denominará de "Victoria Kent. La calle de san Roque, se llamará de "Fermin Galan". La calle del "Marqués de Valderas" se denominará de "Garcia Hernández" y la calle de San Antonio, se llamará de la "Libertad" ...

CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ GESTORA. Cal recordar el que va ocórrer després de les eleccions celebrades el 19 de novembre de 1933 les quals van ser guanyades per les dretes i més concretament pel PRR d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José Maria Gil Robles. A partir d'aquest moment els governadors civils, seguint les consignes del govern central, van iniciar un procés de destitució de les corporacions municipals regides per alcaldes d'esquerres: republicans i sobretot, socialistes: Habitualment, els cessaments anaven precedits d'inspeccions i culminaven amb les designació de comissions gestores formades per persones vinculades al PRR, la CEDA i altres forces conservadores. Aquest procés es va accelerar a conseqüència de la vaga general d'octubre del 1934 com un element més de sanció i exclusió als ajuntaments d'esquerres. En octubre de 1934 té lloc la Vaga General Revolucionaria convocada pel sindicat UGT i el PSOE. A Catalunya havia sigut rebut el suport d'Esquerra Republicana i en Astúries havia rebut el suport de la CNT i el PC. La vaga revolucionària s'havia convocat per a iniciar-la el dissabte 6 d’octubre de 1934. El Govern respon decretant l’estat de guerra per tot arreu de l’Estat. En les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 havia guanyat la CEDA de Gil-Robles, i el govern estava format aleshores per una coalició del Partit Radical d’Alejandro Lerroux i altres xicotets partits republicans de dretes. El divendres 5 d’octubre en el Consell de Ministres s’havia donat entrada a tres ministres de la CEDA. Açò fou el desencadenant de la Vaga General Revolucionària. Aquest segon ajuntament republicà a Barxeta es va formar el 24-12-1934, tenia caràcter d'interí i el va nomenar a dit, el governador civil després de destituir de forma fulminat a l'anterior corporació.

En la Restauració no es votava per elegir els regidors. L'encarregat del cens electoral ordenava el llistat d'electors (sols homes i majors de 25 anys) en tres categories: Contribuent del cens d'urbana, contribuents del cens de rústica i contribuents del cens d'industrial en ordre descendent. Els tres primers majors contribuents de cada llista del cens eren elegits regidors i d'entre ells nou, elegien al alcalde. De tal manera que els mateixos noms es repetien al llarg del temps. Vilar pare (Jose Vilar Tomás) i Vilar fill (José Vilar Botella) o Tonet "el rico" (Antonio Tudela Benavent). 8 AMB 194. Pàg.15-15 BIS.

Al poble de Barxeta, la vaga general tindria un seguiment important i haurien de passar certes coses que es desconeixen, i què a conseqüència de les mateixes, el governador civil de la província de Valencia9, informat del actes a Barxeta, destitueix de forma fulminant a l’AlcaldePresident i a la resta de regidors. A la premsa de l’època es donen noticies semblants per tot arreu del País Valencià i a la resta d’Espanya. Els governadors civils destitueixen a un gran nombre d’Ajuntaments i nomenen concejals interins.

José Terrero Sánchez arribava a València el dia 7 d'abril del 1934 i rellevava en el càrrec a Aguilera Arjona el qual havia dimitit a causa de les crítiques que havia rebut a la seua nefasta gestió davant la vaga d'Unión Naval de Levante.

A continuació, nomena una comissió gestora formada per gent afiliada o simpatitzant del PURA (Partit d'Unió Republicana Autonomista) el qual era la marca valenciana del Partit Radical del president de la República Alejandro Lerroux i la DRV (Derecha Regional Valenciana) partit integrant de la CEDA. Considerats gent d'orde es feren càrrec de l’Ajuntament de forma interina, fins que es resolgueren les acusacions que els imputaven. El governador civil destituïa a la corporació municipal entre altes qüestions: ”... Teniendo en cuenta que tanto por el Alcalde como por los miembros de la Corporación municipal de Barxeta no se ha prestado la debida asistencia al Gobierno durante la pasada huelga revolucionaria, contribuyendo y estimulando con sus actos de tibio abandono y falta de cooperación en momentos difíciles a la alteración general del orden público…”.10 La destitució oficial de l’Ajuntament té lloc en el ple celebrat el dilluns 24 de desembre de 1934 a les 19 hores, aleshores, la sessió l’obri i la presideix el delegat del Governador D. Rafael Roldan Fernández. En dita sessió es nomenat Alcalde-President per la resta de regidors Hilario Ballester Gimeno. A continuació transcrivim la esmentada acta del dia de “Nochebuena” de 1934, per la seua importància històrica:

ACTA DE SESIÓN EXTRAORDINARIA DE CONSTITUCIÓN DE NUEVO AYUNTAMIENTO.

AMB 197 Extracte del ple del 24-12-1934. Pág.11

SEÑORES CONCURRENTES Delegado Gubernativo: D. Rafael Roldán Fernández D. Hilario Ballester Gimeno D. José Vilar Botella * D. Ramón Flores Berenguer D. Félix Sanchís Ripoll D. José Gascó Expósito D. Pascual Ordiñana Alvarez D. Inocencio Genovés Expósito D. Roque Reig Expósito ** D. Rafael Seguí Guerola

En la Sala Capitular de Barcheta a las diez y nueve horas del día veinticuatro de diciembre de mil novecientas treinta y cuatro, se reunieron bajo la presidencia del señor Delegado gubernativo don Rafael Roldán Fernández, asistido de mi el Secretario, Emilio Cremades Cubel, los señores anotados al margen, designados Concejales interinos de este Ayuntamiento por resolución gubernativa de esta misma fecha; y siendo la hora señalada en la convocatoria por la presidencia declaro abierta y pública la sesión.

De orden de la misma fue leía por mí el Secretario el Decreto del Excmo. Sr. Gobernador civil de esta provincia que fielmente leído y exactamente copiado dice así: =Gobierno Civil=de la=Provincia de Valencia=Secretaria General=Sección 1ª=Num. 2396.= Decreto: 24 de Diciembre de 1934= Teniendo en cuenta que tanto por el Alcalde como por los miembros de la Corporación municipal de Barxeta no se ha prestado la debida asistencia al Gobierno durante la pasada huelga revolucionaria, contribuyendo y estimulando con sus actos de tibio abandono y falta de cooperación en momentos difíciles a la alteración general del orden público; al amparo de la Orden telegráfica del Ministerio de la Guerra de 9 de octubre último, Orden circular del Ministerio de la Gobernación de 8 del mismo mes y del artículo 189 de la vigente Ley Municipal, he acordado la suspensión del Alcalde-Presidente de dicho Ayuntamiento de Barcheta, en su doble cargo de Alcalde y concejal, y la de todos los demás señores concejales de aquel, nombrando para sustituirles con carácter interino a los vecinos de dicha población, D. Hilario Ballester Gimeno, D. José Vilar Botella11, D. Ramón Flores Berenguer, D. Félix Sanchís Ripoll, D. José Gascó Expósito, D. Pascual Ordiñana Alvarez, D. Inocencio Genovés Expósito, D. Roque Reig Expósito y D. Rafael Seguí Guerola. = Se nombra a Don Rafael Roldan Fernández para que como Delegado de mi Autoridad proceda a notificar y ejecutar este Decreto, formando el correspondiente expediente sumario en cumplimiento de la Orden citada del Ministerio de Gobernación, haciendo entrega del mismo a este Gobierno una vez concluso; y finalmente diese cuenta a los efectos legales procedentes. = Lo que traslado a Usted para su conocimiento el de esa Corporación municipal y demás efectos. = Valencia 24 de diciembre de 1934. = El Gobernador civil = Sr. Terrero = (firmado) = Sr. Alcalde de Barcheta. “Hay un sello en tinta negra que dice: “Gobierno Civil de la provincia de Valencia”. Seguidamente el señor Delegado les dio posesión de sus cargos interinos, dejando constituida la Corporación municipal. Acto seguido se procede a colocar una urna, procediéndose a la votación y designación del cargo de Alcalde, cuya votación dio el siguiente resultado: Don Hilario Ballester Gimeno. Ocho papeletas y una blanco, pasando a ocupar la presidencia que le cede el señor Delegado, quien le hace entrega de las insignias y dirige un saludo a Corporación a quien exhorta a cumplir lealmente sus obligaciones municipales y estatales correspondiendo así a la confianza que en ellos ha depositado el Gobierno de la República, prometiendo los demás señores asistentes a desempeñar bien y fielmente los deberes que el nuevo cargo les impone, colaborando a la magna obra del Gobierno de la República.

* José Vilar Botella ja havia sigut alcalde en la monarquia, va ser regidor en esta corporació republicana i a més a més, també seria el president de la primera junta gestora del franquisme. Tot un exemple de transformisme polític. ** Francisco Reig Expósito, més conegut amb l'hipocorístic de "Quico"

Seguidamente y con arreglo también a los artículos 53 y siguientes de la vigente Ley municipal de 2 de octubre de 1877, se continúa la elección de Teniente de Alcalde y Síndico, dando el siguiente resultado: Primer teniente de Alcalde: Don José Vilar Botella, quien obtiene también ocho papeletas y una en blanco. Segundo Teniente de Alcalde: Don Ramón Flores Berenguer, quien ha obtenido ocho papeletas a su favor y una en blanco. Puesto a votación el cargo de Síndico, recae en igual votación y resultado a favor de Don Félix Sanchis Ripoll, quien como los anteriores, acepta y agradece dicho cargo. Todos pasan a ocupar sus sitios y reciben de manos de la presidencia las insignias de sus cargos. La presidencia en breves frases agradece a sus compañeros la confianza que en él han depositado y les ruega colaboren y secunden con él la actividad que en beneficio de los intereses comunales y prestigio de la República se proponen desarrollar. Por último y en cumplimiento del artículo 57 de la misma ley se procede a señalar días de sesión, acordándose por unanimidad celebrarlas en primera convocatoria los jueves a las veinte horas, y en segunda los sábados a la misma. En tal estado se dio por terminado el acto, levantándose la sesión a las veinte horas, extendiéndose la presente acta que firman los señores asistentes, el Sr. Delegado, y yo el secretario, que certifico.

Aquest va ser per tant el segon ajuntament republicà a Barxeta 12. En el ple realitzat el dia 27 de desembre es nomenen les delegacions del govern municipal. En un extracte del ple13 podem comprovar: PRESIDENCIA: Hilario Ballester Gimeno. 8 papeletas a favor y 1 en blanco. 1º Tt Alcalde : José Vilar Botella. 8 papeletas a favor y 1 en blanco. 2º Tt Alcalde Ramón Flores Berenguer. 8 papeletas a favor y 1 en blanco. Síndico: Félix Sanchís Ripoll. 8 papeletas a favor y 1 en blanco. DEPOSITARIO DEL AYUNTAMIENTO: José Gascó Expósito. CONCEJAL EN LA JUNTA DE CENSO ELECTORAL: Roque Reig Expósito. CONSEJO LOCAL DE 1ª ENSEÑANZA: Ramón Flores Berenguer. 12 13

AMB 197. Pàgs. 11, 11 bis, 12. AMB 197 Pàgs. 12 bis, 13

Aquesta segona corporació duraria un poc més d'un any, doncs va tindre vigència fins el vint de febrer del mil nou-cents trenta-sis, unes jornades després de convocar les eleccions generals del dia setze del mateix mes i en les quals va eixir guanyadora la coalició d'esquerres formada pel Front Popular.

RESTAURACIÓ DEL PRIMER AJUNTAMENT REPUBLICÀ A les eleccions generales celebrades el 16 de febrer del 1936 resulta guanyador el Front Popular. Aquesta coalició de partits republicans d'esquerres i obrers portava al seu programa electoral la restitució de tots els alcaldes i ajuntaments elegits democràticament en abril del 1931 i destituïts pel govern de dretes al llarg del segon bienni.

El resultat de les eleccions en Barxeta havia sigut14: Front Popular: 376 vots.

DRV: 346 vots.

PURA: 46 vots

El nou Governador Civil de la província Braulio Solsona Ronda15 redacta un telegrama a tots els Ajuntaments, en el qual reposa de forma automàtica i sense més consideracions a tots els alcaldes i regidors que havien segut destituïts a conseqüència de la Revolució d’octubre del 34 (vaga general de dissabte 5 d’octubre de 1934). Aquesta mesura la posen en pràctica també a tota Espanya.

LAS PROVINCIAS, Diumenge 23 de febrer de 1936, Pàg. 3. Braulio Solsona Ronda era un periodista valencià nascut a 1895. Militava en Izquierda Republicana (IR) el partit de Manuel Azaña i va ser governador civil de: Burgos (17-11-1931), Huelva (09-06-1932), Alacant (14-5-1933) i València (22-02-1936). 15

Braulio Solsona Ronda

En el ple celebrat el dia 20 de Febrer de 1936 a les 20 h, es llegeix un telegrama de l’excm. Sr Governador Civil en el qual ordena a aquest ajuntament el cessament en els seus càrrecs de regidors al senyor alcalde i la resta de components, que havien segut nomenats de forma interina el 24-12-1934. Pareix ser que en el telegrama s’afirmava que l’alcalde i regidors dimitien dels seus càrrecs. Però a petició de l’alcalde cessat Hilario Ballester, fa constar en l’acta que: “... ni individualmente ni colectivamente han dimitido, como erróneamente hace constar el telegrama del Excmo. Gobernador, cesando únicamente por obediencia a las órdenes de la superioridad...”16 Després de finalitzar aquesta sessió, a continuació, es reposa l’ajuntament elegit democràticament en les eleccions celebrades el 12 d’abril de 1931, en virtut del telegrama cursat per L’Excm. Sr Governador Civil de València.

ACTA DEL 20-02-1936 a las 22 horas 17 En la Sala Capitular de Barcheta a veinte de febrero de mil novecientos treinta y seis a las veinte horas y bajo la presidencia del señor Alcalde D. Hilario Ballester Gimeno, se reúnen los señores de este ayuntamiento cuyos nombres constan al margen, con el fin de celebrar sesión correspondiente a este día. Señores D. Hilario Ballester Gimeno. D. José Vilar Botella D. Ramón Flores Berenguer D. Félix Sanchís Ripoll D. José Gascó Expósito D. Pascual Ordiñana Alvarez D. Inocencio Genovés Expósito D. Roque Reig Expósito D. Rafael Seguí Guerola

16 17

AMB Pàg. 45 AMB Pàg. 45, 45 bis.

A dicha hora el señor Alcalde-Presidente declaró abierta la sesión siendo leída y aprobada el acta de la anterior, así como la correspondencia oficial, de la que bien enterados acuerdan su exacto cumplimiento. Acto seguido, leído un telegrama del Excmo. Sr. Gobernador civil en la que ordena a este Ayuntamiento el cese en sus cargos concejales los señores Alcalde y demás componentes,

acuerdan obedecer inmediatamente cuanto se ordena , cesando desde este momento en los cargos que ostentan, haciendo la salvedad, que ni individualmente ni colectivamente han dimitido, como erróneamente hace constar el telegrama del Excmo. Gobernador, cesando únicamente por obediencia a las órdenes de la superioridad. Y sin más asuntos de que tratar a las veintiuna horas, se levanta la sesión, cuya acta firman los señores asistentes, de que yo el Secretario, certifico.

Señores Vicente Flores Berenguer. Hilario Ballester Gimeno* Domingo Sirerol Pastor. Fermín Sanchis Ordiñana. Vicente Fons Segarra. Francisco Tormo Miñana. Telésforo Micó Mahíques. Vicente Tortosa Berenguer.

ACTA DEL 20-02-1936 a las 22 horas 18 En la Sala Capitular de Barcheta a veintidós horas, se reúnen los señores bajo la presidencia del señor Alcalde don Vicente Flores Berenguer, el cual se repone en su cargo, igual que los demás señores asistentes, en virtud del telegrama del Exc. Sr. Gobernador Civil de esta provincia, como elegido popularmente en las elecciones de 12 de abril de 1931.

Abierto a este acto de orden de la presidencia, dióse sic lectura del telegrama del Gobierno civil de esta provincia en el que se ordena la reposición y continuación de este Ayuntamiento, de elección popular, quedando enterados los señores asistentes y prometen seguir desempeñando bien y fielmente sus respectivos cargos munícipes, tomando a efectos las insignias de los mismos, los señores D. Vicente Flores Berenguer; 1º y 2º tenientes los mismos que lo desempeñaban en veinte de diciembre de 1934. Y no habiendo de momento más asuntos que tratar a las veintidós horas y treinta minutos, se levanta la sesión, firmando la presente acta los señores asistentes, de que yo, el Secretario, certifico. 

En el següent ple celebrat el dia 24 de febrer es vol recalcar el caràcter il·legal i il·legítim que va tindre la destitució per part de l'anterior Governador civil: “... se acuerda declarar continuidad a esta Corporación en sus cargos, juntas y comisiones en la misma forma en que se hallaban en la fecha que fue destituido indebidamente”. L’ambient social que es viu a Barxeta està escalfant-se. Pareix ser que alguns propietaris de grans finques no volen donar ocupació als jornalers de Barxeta, degut al clima prerevolucionari que és viu, l’atur és molt elevat a Barxeta i la Corporació fa un viatge a València al Govern Civil per tal de desblocar el conflicte amb els terratinents de Barxeta. Per altra part, també es desitja agilitzar el projecte de construcció del Grup Escolar, vivendes per als mestres i la construcció de la carretera de Barxeta a Carcaixent; promeses fetes en el seu dia 18

AMB 197 Pàg. 46. * En aquesta acta, el secretari Emilio Cremades comet de forma involuntària un error; ja que anota com a assistent Hilario Ballester Gimeno, alcalde interí fulminantment cessat; en compte d'Hilario Pascual Orduñez. En les signatures dels senyors assistents es pot llegir la signatura d'Hilario Pascual Orduñez. Per la qual cosa, no és cert; que tinguera lloc una coalició i que Hilario Ballester fora tinent d’alcalde de Vicente Flores, com erròniament s’afirma en un llibre de la Història de Barxeta

pel President de la Diputació i pel enginyer en cap de Vies i Obres Provincials. Amb l’aprovació d’aquestos projectes és podria emprar a molta gent de Barxeta i augmenta l’ocupació. Al plenari celebrat el vint de juny queda acordat:19 “… el viaje realizado urgentemente por esta Corporación el día 13 y 14 del actual a Valencia con el fin de solucionar de una vez definitivamente los graves y latentes problemas que afectan a este vecindario por falta de trabajo y negativa abonar los jornales realizados por los obreros de ésta en la propiedad de algunos terratenientes de este término, con cuya actitud pudiera haberse originado un conflicto local, lo que se ha podido evitarse con las gestiones realizadas dicho día trece en el Gobierno civil de esta provincia, según consta en el acta levantada y subscrita por el patrono deudor, don Francisco Pons Valor. También se gestionó en dicho viaje y capital, la rápida aprobación del proyecto de Grupo Escolar (cuyo expediente remitiose el día 5 del actual) viviendas para Maestros y carretera a Carcagente, con cuyas importantes obras tanto se beneficiaria moral y económicamente este Municipio y se remediaría el paro obrero que hoy azota a este vecindario”.

EL COMITÉ REVOLUCIONARI El cop d’estat dels generals revoltats encapçalats per Mola, Sanjurjo i Franco, va començar al protectorat de Marroc a les acaballes del divendres disset de juliol i a la península el dissabte divuit de juliol. Aquest aixecament va provocar un col·lapse a les institucions de l'Estat. Davant aquest acte, van sorgir per tot arreu de la zona republicana i de forma més o menys espontània, una sèrie de comités els quals van estar constituïts principalment per organitzacions obreres d'esquerres. Als pobles van sorgir els comités locals encarregats de controlar totes les activitats del municipi, i cal afegir que no van prendre per assalt les corporacions municipals, sinó que van crear un poder paral·lel al legalment establit. A Barxeta, com a la resta dels pobles per tot arreu, es va celebrar un ple extraordinari el mateix diumenge dia 19 de juliol. En aquest plenari es constituïa un Comité de Defensa de la República que tenia com a missió substituir a la corporació municipal per tal de fer-se càrrec de la gestió de la situació política originada pel l'aixecament militar del generals colpistes que havia tingut l'origen al Protectorat de Marroc.

AMB 418 Pàg.4

SESIÓN EXTRAORDINARIA20 A las quince horas del día 19 de julio de 1936 se reúnen urgentemente y espontáneamente en esta Casa Consistorial los señores del Ayuntamiento abajo firmados con objeto de adoptar las medidas necesarias para garantizar el orden seriamente amenazado por el movimiento militarfascista que se ha iniciado en el día de ayer en todo el país. De acuerdo con las órdenes dadas por radio y emisarios especiales por el Gobierno legítimo de la República y recogiendo el sentir del pueblo se procede de momento a adoptar los siguientes acuerdos: 1) Proceder a la recogida de armas de fuego y explosivos que puedan tener las personas de esta localidad que se consideran o puedan manifestarse desafectos al régimen legítimo de que hoy nos rige. 2) Constituir de acuerdo con la voluntad popular un Comité de Defensa de la República o Antifascista, que asuma la organización de los servicios de orden público, abastecimiento, controles, quema, etc. Y cuantos sugiera o precisen la marcha de los acontecimientos que se inician con la sublevación. 3) Ofrecerse al Gobierno legalmente constituido de la República, la adhesión más inquebrantable y sincera de este Ayuntamiento, para dominar la subversión.

Con lo cual diese por terminado el acto que se expresa en la presente que firma la Corporación municipal de que certifico: Domingo Sirerol Pastor. Hilario Pascual Ordúñez. Fermín Sanchís Ordiñana. 20

AMB 418 Pàg. 5

Telésforo Micó Mahiques. Vicente Tortosa Berenguer. Francisco Tormo Miñana. Vicente Fons Segarra.

El poder polític a Barxeta és assumit pel autoproclamat Comité Revolucionari Antifeixista i està format pels representants dels sindicats i partits integrants del Front Popular. A Barxeta el sindicat majoritari era la FNTT21 (UGT), la CNT tenia certa importància per estar afiliats els treballadors de la construcció i el sector del comerç de la taronja (SUOV)22 i el PC que tan sols tenia un grapat de militants. El membres integrants del Comité Revolucionari que prenen el poder a Barxeta, van ser:23 Vicente Ventura Company (UGT) Rosendo Ferrando Ventura (PCE) Enrique Fons Segarra (UGT) José Segarra Ordiñana (CNT) Vicente Segarra Donet (CNT) Enrique Soler Tormo24 (CNT) José Durà Bertomeu (UGT)

La Causa General de Barxeta consta de 33 pàgines i va ser elaborada entre 1940 i 1944 21

Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra. Sindicato Único de Oficios Varios. 23 Causa General Ramo de Barxeta Pàg.26. Arxiu Històric Nacional (AHN) Signatura: FCCAUSA_GENERAL,1377,Exp.16. Pot consultar-se per internet: http://pares.mcu.es/. Búsqueda simple / Barcheta / Registros digitalizados / Fiscalia del Tribunal Supremo. 24 Avi patern de l'autor d'aquest article. Nascut al 1897, tenia llavors trenta-nou anys. 22

El comité va assumir la totalitat de les competències que havia desenvolupat l'ajuntament incloent les relacionades amb l'ordre públic i l'activitat econòmica, incautació de terres i la implantació de la col·lectivització de les grans finques.25 Les corporació local no van ser destituïda, però no va celebrar cap plenari en tot aquest períodes. Cal indicar que coincidien alguns membres que formaven part de la corporació i del comité a la vegada.

PRIMER CONSELL ADMINISTRATIU LOCAL Una conseqüència derivada del funcionament dels comités a l'estiu del 1936 va ser en línies generals l'atomització del poder i dels recursos econòmics per tal de fer front als esforços de guerra. Hi havia una gran desorganització tan al front com a la rereguarda. Va ser precisament a la rereguarda on el desordre revolucionari i la repressió violenta per part de partides d'incontrolats anaven poble per poble buscant i assassinant a tota aquella gent sospitosa d'ideologia conservadora i al clergat. A la comarca actuava la banda de El moreno de Lloc Nou26. Sempre que passaven per Barxeta i preguntaven per algun detingut, els dirigents del comité local els feien fóra a caixes destemprades, mai no van permetre que s'emportaren a ningú, al contrari del que passava en alguns pobles. Les persones de dretes eren denunciades de forma anònima per algun veí per desafecció a la República i eren detinguts i empresonats als locals del comité i a la matinada següent eren trobats amb un tret tirats a la cuneta de qualsevol carretera dels voltants. Un decret del Govern de la República de finals de desembre intenta posar ordre en l’administració local27. Se suprimeixen els Comités de Defensa, juntes i comissions gestores que funcionaven des del començament de la guerra i es faculta els governadors civils a què constituïsquen Consells Municipals. Mentre no se celebren o no es puguen celebrar eleccions locals, els consells es formaran amb representants dels partits del Front Popular i organitzacions sindicals, segons la influència de cada força política en cada lloc. El Consell Administratiu Municipal, ha d’assumir legalment les funcions de l’Ajuntament i del dissolt Comité Popular. En el ple celebrat el 17 de desembre de 1936 dimiteix l’alcalde legal, Vicente Flores Berenguer i la totalitat de regidors per a crear un Consell Administratiu Municipal. En el punt 2 del ple, es donen les raons de la dimissió28: “Colaborar, en bien de los intereses locales y generales y solidaridad antifascista, con las organizaciones sindicales y políticas del Frente Popular en ésta, para crear un Consejo Administrativo Municipal unificado con representación de dichas organizaciones, que regularicen por cauces legales la marcha del municipio”. Al llibre d'actes de l'Ajuntament de Barxeta, no consta cap acta des del 19 de juliol fins el 17 de desembre del 1936. Aquest primer Consell Administratiu Local, queda constituït el 6 de gener de 1937 i es elegit Alcalde-President, Vicente Fons Segarra, de trenta-sis anys, persona estimada i respectada per 25

L'hort dels frares o finca del pinar de José Maria Oriol i Urquijo i la Casa Nova del marqués de Valderas. José Soler Ordiñana de 45 anys va ser afusellat el 12 de maig del 1939 a la tàpia del cementiri de Xàtiva. El mateix dia també van afusellar altres dues persones de LLoc Nou d'En Fenollet: José Ferreres Sanjuan de 28 anys i Joaquin Roca Navarro de 42 anys. (Els afusellaments al Pais Valencià,Vicent Gabarda Cebellan), pàg. 298). 27 Gaceta de la República nº7 Pàg. 15 i 16. 4 de gener del 1937. Decret del ministre de la Governació Angel Galarza Gago i signat pel president de la República Manuel Azaña Díaz en Barcelona (Capital provisional de la República, des de que el govern va evacuar Madrid el 6 de novembre del 1936) 28 AMB 418 Pàg. 5 Bis. 26

totes les forces politiques del poble, a més a més, era regidor electe des de les primeres eleccions municipals del 1931. Aquest Consell estava format per les persones següents: PRESIDENT: VICEPRESIDENT 1º: VICEPRESIDENT 2º: DEPOSITARI. VOCALS:

Vicente Fons Segarra. Eliseo Segarra Pons. Rosendo Ferrando Ventura. Vicente Flores Berenguer. Vicente Ventura Company. José Mª Berenguer Alonso. Silvestre Giner Fons.

La fórmula legal per la qual es nomena el Consell Administratiu Local és la següent: 29 "...Designados por el Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia a propuesta de las organizaciones político-sindicales y Frente Popular de esta población, en oficio número 7 de fecha cinco del actual. Presentes en dicho acto los mencionados camaradas, aceptan íntegramente la representación popular para la que han sido elegidos y designados, acordando ratificar la elección de cargos verificada, eligiéndose los cargos de la siguiente forma..."

Els regidors passen a denominar-se "Camaradas". Aquesta corporació té dues necessitats bàsiques: abastir d'aigua potable al poble i crear llocs de treballs per tal de mitigar l'alt índex d'atur que suporten els jornalers agrícoles. En un plenari adopten el següent acord30: ... Autorizar a la Presidencia para que en nombre de la Corporación, solicite del Estado el estudio y la construcción de las obras de conducción de aguas para el abastecimiento del pueblo... 29 30

AMB 418 Pàg. 6. AMB 418 Pàg.7

I per tal d'afavorir la creació de llocs de treball, en un altre plenari, demanen a l'Estat que accelere la subvenció de les obres de la carreter de Xàtiva a Simat31. ...Gestionar en la Subsecretaria de Obras Públicas y Negociado correspondiente del Ministerio que las obras de reparación y bacheo de la carretera de Simat de la Valldigna a Játiva, kilómetros 8 al 16 ordenadas por la superioridad y subvencionadas con 25.000 pesetas por el estado se realicen en todo el trayecto ... També resultava urgent el dotar als caps de família d'una targeta d'abastiment.32 ...Proceder a dotar a todos los cabezas de familia de este municipio de una tarjeta familiar de abastecimiento para racionar equitativamente los víveres, especialmente el pan y la carne ... Des de la crema de l'església al maig del trenta-sis, el rector havia abandonat el poble y a la deshabitada casa abadia va ser instal·lat un economat i un magatzem municipal.33

SEGON CONSELL ADMINISTRATIU LOCAL Aquest segon consell administratiu local tenia per objecte donar entrada als membres locals de la CNT, doncs en un primer moment, els afiliats al sindicat anarquista no van participar en la gestió política del consell. En el plenari extraordinari celebrat amb data del 6 de març s'acorda34: "La totalidad de los concejales de esta corporación municipal, recogiendo la aspiración y sentir de las organizaciones o entidades sindicales y políticas de la localidad y con el fin de dar entrada en la constitución de este Consejo Municipal a una representación de la CNT por unanimidad acuerdan: 1.- Presentar irrevocablemente la total dimisión de sus cargos concejales que ostentan en esta Corporación con el fin de ser sustituida por otras fiel expresión de todas las organizaciones del bloque antifascista." Al ple celebrat el dia 15 de març de 1937 a les vint hores, queda constituït per les persones següents: ALCALDE-PRESIDENT: Vicente Fons Segarra. 1º TTE. ALCALDE: José Segarra Ordiñana. 2º TTE. ALCALDE: Rosendo Ferrando Ventura. SÍNDIC: Ernesto Tormo Miñana. DEPOSITARI: Vicente Flores Berenguer. VOCALS: Hilario Pascual Ordúñez Eliseo Segarra Pons.

UGT CNT PC CNT UGT CNT UGT

En aquest consell, es dona entrada als membres de la CNT, José Segarra Ordiñana, Ernesto Tormo Miñana i Hilario Pascual Ordúñez35. D'aquesta manera el consell municipal estava 31

AMB 418 Pàg.10 AMB 418 Pàg.10 Bis 33 La casa situada al mateix costat de l'ajuntament estava destinada a casa abadia. Esta casa va haver de ser subhastada per tal d'obtenir recursos econòmics i fer front a la construcció de la nova església iniciada a principis de la dècada de 1950. Va ser comprada per José Maria Soler Mahiques. 34 AMB 418 Pàg. 12 32

representat per totes les forces polítiques i sindicals d'esquerra. A partir d'ara, tan sols hi hauran canvis quan algun membre del consell siga requerit per a la seua incorporació al front. La primera substitució es donarà al mateix mes de juliol.

En el ple celebrat el 20 de juny de 1937, s’informa de la baixa del membre del Consell Rosendo Ferrando Ventura, per haver d’incorporar el seu reemplaçament (el de 1931) al front. L’encarregat de substituir-lo en tots els seus càrrecs, serà Vicente Tortosa Berenguer36 amb data de 5 de setembre de 1937, el qual promet el seu càrrec de 2n Tinent d’alcalde37: ... Se designó al camarada Vicente Tortosa Berenguer para que en representación del Partido Comunista (Radio Barcheta) forme parte de este Consejo Municipal en sustitución de su antecesor, Rosendo Ferrando Ventura...

NOU PRESIDENT I ENTRADA DE LA PRIMERA DONA AL CONSELL MUNICIPAL. Aquestes membres del Consell Municipal continuen treballant fins al mes d’abril de 1938, data en la qual es produeixen dues vacants: la de José Segarra Ordiñana a causa de la seua incorporació en l’Exèrcit de la República; i Ernesto Tormo Miñana el qual és mobilitzat pel seu sindicat per a fortificar, (Sindicat de la Construcció de la CNT). En el ple de 5 d’abril de 1938 figura:38 ... Hacer constar la vacante producida en esta Corporación municipal a causa del ingreso en el Ejército de la República del Consejero Municipal de Abastecimientos, José Segarra Ordiñana; como asimismo la del Consejero Ernesto Tormo Miñana como movilizado por el Sindicato de la Construcción de la CNT, acordándose cubrir ambas vacantes con las propuestas de sustitución que formule el Frente Popular de esta localidad... Ambdues vacants se substitueixen en el ple del dia 20 d’abril de 1938 en les persones de Fermin Sanchis Ordiñana (Que seria elegit nou Alcalde-President en substitució de Vicente Fons) i Amparo Segarra Boscà. Aquestos canvis originen un reajustament en la Corporació. ALCALDE-PRESIDENTE: Fermin Sanchís Ordiñana. 1º TTE. ALCALDE: Vicente Fons Segarra. 2º TTE. ALCALDE: Vicente Tortosa Berenguer. 35

Hilario havia sigut regidor electe en la primera corporació republicana. Era alcalde accidental quan van cremar l'església i per aquest fet va ser destituït a corre-cuita pel llavors governador civil Sr Solsona. 36 Vicente Tortosa també havia format part de la primera corporació republicana. 37 AMB 418 Pâg.17. 38 AMB 418 Pàg.28 BIS

SÍNDICO: Hilario Pascual Ordúñez. DEPOSITARIO: Vicente Flores Berenguer. VOCALES: Eliseo Segarra Pons. Amparo Segarra Boscá

CONSEJERIAS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

DEFENSA Y ORDEN PÚBLICO: Fermin Sanchís Ordiñana. ABASTECIMIENTOS Y ASISTENCIA SOCIAL: Vicente Fons Segarra. AGRICULTURA Y GANADERIA: Vicente Flores Berenguer SANIDAD Y CULTURA: Amparo Segarra Boscá. OBRAS PÚBLICAS Y PROPAGANDA: Hilario Pascual Ordúñez. HACIENDA Y ECONOMIA: Eliseo Segarra Pons. INDUSTRIA Y COMERCIO: Vicente Tortosa Berenguer.

L’acta del dia 20 d’abril de 1938 fa constar:39 ...Acto seguido se procede por Secretaria a dar lectura al comunicado del Gobierno civil de esta provincia, número 691, Negociado 1º de fecha 15 del actual, por el que se aprueba la sustitución de los Consejeros cesantes José Segarra Ordiñana y Ernesto Tormo Miñana, por los designados y propuestos Fermín Sanchis Ordiñana y Amparo Segarra Boscá. Presentes en este acto los dos expresados i legalmente citados, se les dio posesión del cargo de Consejeros municipales de esta Corporación, prometiendo tan consecuentes camaradas laborar eficazmente y con inusitado tesón y esfuerzo en beneficio de los intereses del pueblo y defensa de la República y el Gobierno legítimo cooperando en la consecución del triunfo de las justas causas antifascistas. Seguidamente se procede a reorganizar el Consejo Municipal... Amparo Segarra Boscá és la primera dona de Barxeta que entra a formar part d’una corporació municipal. Nascuda el 7 d’abril de 1917, acabava de complir 21 anys, amb inquietuds polítiques, era aleshores la presidenta del comité local de l'associació de dones antifeixistes. El periòdic Unidad Antifascista portava esta noticia en febrer del 1938. Aquest periòdic estava editat en temps de guerra en Xàtiva pel PCE, constava de quatre pàgines a causa de l'escassetat de paper i tenia la redacció al carrer Montcada nº22 de Xàtiva.40

39 40

AMB 418 Pàg.29. Unidad Antifascista, 19 de febrer del 1938.

A l'haver-hi un canvi de president al consell municipal, era preceptiu informar al governar civil i a la mateixa acta del plenari el secretari41 donava compte: "... Acordar que copia certificada de la presente acta se remita al Excmo. Gobernador Civil de esta provincia para su conocimiento, constancia y efectos consiguientes así como la remisión de fervorosos y sentidos telegramas al Gobierno de la República y General Miaja, General Jefe de los Ejércitos de Levante, Sur y Centro, ofreciendo la colaboración y agradecimientos de esta Corporación municipal y vecindario."

DARRER PRESIDENT DEL CONSELL LOCAL El darrer canvi de president del Consell Local va ser a conseqüència de la mobilització al front de les quintes de 1918-24 per tal de realitzar tasques de fortificacions. El dia 20 de setembre de 1938, causen baixa per aquest motiu Eliseo Segarra Pons, Vicente Fons Segarra, Vicente Tortosa Berenguer i fins i tot, l’ Alcalde-President Fermín Sanchís Ordiñana. Tots els homes entre divuit anys, nascuts al 1920 (quinta del 1941) fins a quaranta-u, nascuts al 1897 (quinta del 1918) estaven mobilitzats; els joves en el front i els més majors fortificant. El dia 11 d’octubre de 1938, són nomenats nous membres del Consell Local en substitució dels anteriors, els següents membres: Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Lázaro Garcia Muelas i León Berenguer Mahiques. La nova Corporació passa a estar formada per set membres: Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Hilario Pascual Ordúñez, León Berenguer Mahiques, Lázaro Garcia Muelas, Vicente Flores Berenguer i Amparo Segarra Boscá. Es produirà la darrera reestructuració del Consell Local Municipal en temps de la guerra. Els càrrecs són els següents:

El secretari en tot aquest període va ser Emilio Cremades Cubel fins al seu cessament el 5 de juny del 1938 degut a la incorporació a files de la quinta del 1925 a la qual pertanyia.

ALCALDE-PRESIDENT: Aniano Vidal Tortosa.42 1º TTE. ALCALDE: Miguel Lorente Miñana. 2º TTE. ALCALDE: Hilario Pascual Ordúñez. SÍNDIC: Lázaro Garcia Muelas. DEPOSITARI: León Berenguer Mahiques.

CONSEJERIAS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

DEFENSA Y ORDEN PÚBLICO: Valeriano Vidal Tortosa. ABASTECIMIENTOS Y ASISTENCIA SOCIAL: Miguel Lorente Miñana. AGRICULTURA Y GANADERIA: Vicente Flores Berenguer SANIDAD Y CULTURA: Amparo Segarra Boscá. OBRAS PÚBLICAS Y PROPAGANDA: Hilario Pascual Ordúñez. HACIENDA Y ECONOMIA: León Berenguer Mahiques. INDUSTRIA Y COMERCIO: Lázaro Garcia Muelas.

En el ple de l’11 d’octubre de 1938 consta43 en acta: ... procediendo el Secretario que suscribe a dar lectura de orden de la presidencia al comunicado del Gobierno Civil de esta provincia nº 1826, Negociado 1º de fecha ocho del actual por el que se aprueba las sustituciones de los Consejeros cesantes Vicente Fons Segarra, Vicente Tortosa Berenguer, Fermín Sanchís Ordiñana y Eliseo Segarra Pons,, por los designados y propuestos Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Lázaro Garcia Muelas y Miguel León Berenguer Mahíques, legalmente citados se les dio posesión del cargo de Consejeros Municipales de esta Corporación, prometiendo tan consecuentes camaradas laborar eficaz y con inusitado tesón y esfuerzo en beneficio de los intereses del pueblo y defender la República y el Gobierno legítimo cooperando a la consecuencia del triunfo de la causa justa antifascista… El darrer plenari celebrat per aquest consell local es duu a terme el dia 20 de desembre de 1938. S'aproven una sèrie de despeses i les nòmines dels empleats municipals per a l'any 1939: "1º.- Abonar con cargo al capítulo 18º (Imprevistos) del vigente presupuesto de gastos la cantidad de doscientas siete pesetas, veinte céntimos a que ascienden las siguientes facturas, por importe de los jornales y servicios prestados a este Municipio que a continuación se expresan: 1. Por seis jornales a 15 ptas cada uno a Aniano Vidal Tortosa, invertidos en diversos días y asuntos del Municipio, noventa pesetas. 90,00 ptas. 2. Por tres jornales a 15 ptas a León Berenguer Mahiques de dos viajes a Játiva y uno a Albaida, a la entrega de mozos, los días que se expresan. 45,00 ptas. 3. Un jornal de caballeria y 5 bujías, facilitado por Vicente Berenguer Mahiques. 25,75 ptas. 4. Un jornal al mecánico Pedro Inza y Sierra para revisar los motores del Municipio. 20,00 ptas. 5. Por una comida facilitada a dos guardias de Sanidad el día 18 de Noviembre. 18,60 ptas. 6. A Miguel Martí Cortell por 49 kilos de serrín para limpieza de la casa Consistorial. 7,85 ptas.

42 43

Tots li deien Valeriano. Era el propietari del teular. AMB 418, Pàg. 38 i 38 Bis.

2º.- Que a partir del primero de año próximo, 1º de enero de mil novecientos treinta y nueve, perciban con cargo al capítulo correspondiente, los empleados municipales44 los siguientes sueldos y pluses de guerra. Secretario. Seis mil pesetas anuales de sueldo y mil doscientas anuales de plus de guerra. Alguacil: Tres mil seiscientas pesetas de sueldo y seiscientas de plus. Oficial de Secretaria y Telégrafo: Tres mil seiscientas de sueldo y seiscientas de plus. Gratificación al escribiente temporero: Dos mil cuatrocientas pesetas anuales. Ídem a un Ordenanza, mil ochocientas pesetas anuales. Ídem al apoderado del Ayuntamiento en Valencia, trescientas pesetas anuales. Ídem al cartero por la correspondencia oficial, ciento veinte pesetas anuales. Aquest extracte està a la pàgina 41 i 41 Bis del llibre d'actes. La següent pàgina numerada és la 43. Alguna persona ha arrancat la pàgina 4245. Doncs a continuació apareix la pàgina 43 amb les signatures dels regidors i del capità en cap que havien constituït el nou ajuntament franquista. Amb aquesta ponència s’ha fet un resum de les persones que van figurar tant a l’Ajuntament republicà sorgit democràticament de les urnes del 12 d’abril de 1931, com al Comité Revolucionari sorgit arran de l'aixecament dels generals colpistes, així com dels diferents Consells Municipals creats pel ministre de la Governació i que supliren als comités. També hem fet constar el nom dels regidors que de forma interina van constituir una comissió gestora a instàncies del governador civil per a substituir als regidors electes al 1931 i cessats com a conseqüència dels fets de l'octubre del 1934. Fent un resum, els alcaldes de Barxeta des de la II República (1931) a la fi de la Guerra Civil (1939) i el període que ho van fer quedaria així:

Nº

ALCALDE-PRESIDENT

DATA INICI

DATA FINAL

Vicente Flores Berenguer

17 - 04 - 1931

24 - 12 -1934

Hilario Ballester Gimeno

24 - 12 - 1934

20 - 02 - 1936

Vicente Flores Berenguer

20 -02 - 1936

19 - 07 - 1936

COMITÉ DEL FRONT POPULAR

19 - 07 - 1936

06 – 01 - 1937

Vicente Fons Segarra

06 – 01 - 1937

20 - 04 - 1938

Fermin Sanchis Ordiñana

20 - 04 - 1938

11 - 10 - 1938

Valeriano Vidal Tortosa

11 - 10 - 1938

01 – 04 - 1939

Empleats municipals que van ser sotmesos a expedientes de depuració per tal de confirmar la seua afecció al nou règim implantat a partir de l'u d'abril del trenta-nou. La majoria van estar depurats i expulsats dels seus llocs de treball i reemplaçats per personal addicte al nou règim franquista. 45 D'aquest fet van ser informats puntualment tant l'arxiver municipal com el secretari de l'ajuntament per part de l'autor d'aquesta investigació.

ANNEX. 1.- ACTA DE L'ESCRUTINI DE LES ELECCIONES DEL 12 D'ABRIL DE 1931. 2.- ACTA DEL PLENARI DEL 19-07-1936.