ECONOMIA CIRCULAR I VERDA AL MÓN LOCAL: COM PASSAR A L’ACCIÓ I EINES PELS ENS LOCALS / 2. COM PASSAR A L’ACCIÓ?
2.3.3. Aprofundir: avaluació de la viabilitat tècnica i econòmica, i anàlisi de barreres
Resultats esperats Un anàlisi de viabilitat de cada iniciativa que es vol tirar endavant per aprofundir i concretar les oportunitats Recomanacions per al lector Es recomana fer aquest anàlisi previ per a cada una de les iniciatives que es vol tirar endavant, ja que permet estalviar esforços, temps i diners. En cas que el projecte es descarti, permet no malgastar recursos, i en cas que tiri endavant, contribuirà a una millor planificació de les accions a realitzar i ser més eficient en l’execució.
84 /113
Glossari
A continuació es mostra un glossari de conceptes bàsics entorn a l’anàlisi de la viabilitat econòmica de les oportunitats d’economia circular. Ingressos per vendes: es defineixen com la quantitat que es pot obtenir per la venda de producte (resultat de multiplicar el preu per unitat de producte generat pel volum de vendes). Existeixen altres tipus d’ingressos no basats en les vendes, com per exemple poden ser ingressos per l’ús o accés als productes. Inversió: per tal d’implementar l’oportunitat pot ser necessària una inversió econòmica, per exemple, per adaptar les instal·lacions o construir les necessàries, o per disposar de la maquinària necessària. Costos: Els costos d’una organització poden desglossar-se en fixos i variables. Un cost fix és independent del nivell d’activitat de l’empresa (per exemple: salaris del personal, lloguer, etc.). En canvi, un cost variable varia en funció del nivell d’activitat de l’empresa (del nombre d’unitats venudes), com per exemple, la compra de matèries primeres o de carburant. Cost d’oportunitat: El cost d’oportunitat d’una determinada acció o decisió és el valor de la millor alternativa disponible a què s’ha de renunciar per poder accedir a aquella acció o decisió. Retorn de la inversió (en anglès, Return On Investment o ROI): indicador que permet calcular el retorn econòmic esperat de l’oportunitat a partir d’una valoració tant de la inversió prevista com dels beneficis que se n’esperen. Es pot mesurar com a percentatge dels diners generats en relació als invertits, de manera que un percentatge positiu indica una valoració econòmica favorable (l’oportunitat genera més diners dels que s’han invertit). Aquest indicador es calcula anualment, normalment per un període de 5 anys. Punt d’equilibri (o punt mort, break-even point en anglès): El punt mort és el volum de vendes que cal aconseguir per cobrir tots els costos (és a dir, el volum de vendes per al qual el benefici és nul). Per calcular el punt mort caldrà conèixer els costos previsibles així com tenir una idea dels preus dels productes o serveis que es volen oferir. En el punt d’equilibri s’aconsegueix un retorn de la inversió del 0%, de manera que a partir d’aquest moment s’obtindran beneficis. Mentres el retorn de la inversió sigui negatiu, no s’assolirà el punt d’equilibri. Període de retorn (en anglès, payback period): mesura el temps necessari per recuperar la inversió inicial mitjançant els fluxos de caixa (ingressos menys costos) i, per tant, permet decidir si el projecte es posa en marxa. Es calcula mitjançant la suma acumulada dels fluxos de caixa, fins que aquesta iguali la inversió inicial. Valor Actual Net (VAN): calcula el valor actual net dels fluxos de caixa generats pel projecte d’economia circular i mesura la rendibilitat de les inversions realitzades. En aquest sentit, el VAN és la suma de valors positius (ingressos) i de valors negatius (costos) que es produeixen en diferents moments. Així doncs, es tracta d’un criteri de selecció d’inversions que té en compte el valor del diner en el temps. Com que el valor del diner varia amb el temps, és necessari descomptar de cada període un percentatge anual estimat com a valor perdut pel diner durant el període d’inversió. Un cop descomptat aquest percentatge, es poden sumar els fluxos positius i negatius. Si el resultat és superior a zero significarà que el projecte és rendible. Si és inferior a zero no ho serà. Taxa de rendiment intern (TIR): La TIR mesura la taxa interna de rendibilitat de les inversions. Es tracta també d’un criteri de selecció que té en compte el valor del diner en el temps i es defineix com el valor de la taxa d’interès o descompte que iguala el VAN a zero, és a dir, el valor que iguala els fluxos econòmics futurs amb el valor de la inversió inicial. Per calcular-lo, s’ha d’aïllar de la fórmula del VAN o anar donant valors a i fins a assolir el VAN=0. En aquest cas, per tal de que un projecte sigui rendible s’ha de complir TIR>i, sent i el tipus d’interès del passiu de l’empresa.