Page 1


PROJECTE 3.0

FOTO: MANUEL CANETTI

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Montse P. Creus, Albert López, Sonia Olivera i Marta Torres Publicitat: Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès, Alexis Gullon i Manuel Canetti Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

Una Associació oberta i participativa

U

n any més, els Enginyers Industrials de Catalunya hem organitzat la Diada de l’Enginyer amb l’objectiu d’enfortir les relacions i el reconeixement a la nostra professió. Un cop més, amb la vostra presència i amb els premis i reconeixements lliurats ens hem sentit orgullosos dels valors de l’enginyeria i la identitat dels enginyers. Ens avalen 150 anys d’història, la nostra experiència i el nostre coneixement, i som referents en temes tecnològics, energètics, mediambientals, de mobilitat i de recerca,

entre d’altres. Volem aglutinar forces, idees i voluntats perquè la nostra professió aconsegueixi el reconeixement social que es mereix. El benestar de la nostra societat es fonamenta en molts elements d’enginyeria que a dia d’avui són invisibles. Estem cent per cent compromesos a aconseguir fer de les nostres institucions un espai útil. Una Associació oberta i participativa, que estimula la vocació per l’enginyeria a les noves generacions. Una Associació que promou el networking, que dóna suport a les noves idees i als que arrenquen nous projectes, i que considera la participació i la intel·ligència col·lectiva com a elements imprescindibles. Una Associació al servei dels seus professionals. En aquesta edició dels Fulls dels Enginyers hi trobareu un reportatge amb tots els detalls de la Diada de l’Enginyer d’enguany, que va tenir com a eix temàtic les profunditats marines. i

Fulls dels Enginyers

3


EDITORIAL

L'ALTAVEU “La feina dels enginyers continua sent fonamental per al present i el futur del nostre país” Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya durant la Diada de l’Enginyer 2015

“Pel que fa a l’economia i el comerç internacional, hi ha una tendència a prendre decisions cada cop més globals en un món on l’Extrem Orient guanya quota, l’economia es caracteritza per la seva volatilitat i s’experimenten canvis en el consum” Sixte Cambra, president del Port de Barcelona, durant la jornada L’hinterland portuari: més enllà del port de Barcelona

“Tenir a casa la Fórmula 1 ens fa sentir orgullosos i satisfets d’haver construït i invertit en un circuit modern i elogiat que sentim com nostre. És un dels pilars esportius de Catalunya que projecta el país en l’àmbit internacional” Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya durant la jornada tècnica La contribució de la Fórmula 1 al futur de la indústria de l’automòbil

EL SONÒMETRE

Reial decret sobre autoconsum El COEIC valora negativament el projecte de RD que regula el subministrament i la producció elèctrica amb autoconsum ja que estableix una sèrie d’exigències que encareixen el cost de les instal·lacions i no incentiven el seu desenvolupament.

4

juliol · agost · setembre 2015

La Llei de patents, a estudi Els EIC compareixen davant de la Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats per defensar els interessos dels professionals de l’enginyeria en l’àmbit de la innovació i la gestió estratègica de patents a l’empresa.

Diada de l’Enginyer 2015 Jordi Gallardo, de Laboratoris Almirall, va rebre el Premi Trajectòria Professional en reconeixement al seu esperit emprenedor i per ser un dels responsables de la creació del primer laboratori de capital espanyol conegut mundialment.


Autònoms - Microempreses PIME - Professionals independents

Microcrèdits IFEM

per a emprenedors i petites empreses que desenvolupin projectes a Catalunya

Préstec de fins a 25.000 euros Distribuïts exclusivament a Caixa d’Enginyers 2015: últim any de comercialització

Préstec de fins a 25.000 euros Fins a 7 anys, amb possibilitat de fins a 2 anys de carència d’amortització Interès variable referenciat a l’EURIBOR, molt competitiu

Exemple: per a una operació de 20.000 euros a 7 anys i sense carència, la quota a pagar serà de 280,97 euros i la TAEVariable: 4,920%. Per al càlcul s’han tingut en compte: comissió d’obertura: 0%; tipus d’interès: 4,818% (calculat amb EURIBOR publicat al BOE (13/01/2015): 0,318% + 4,5); sense bonificacions; comissió d’amortització parcial o total: 0%. Revisió anual. Quotes mensuals. TAEVariable s’ha calculat sota la hipòtesi que els índexs de referència no varien. Per tant, aquesta TAEVariable variarà amb les revisions del tipus d’interès. Autorització prèvia i expressa de Caixa d’Enginyers. Tarifes vigents a març de 2015.

Fins al 100% del projecte

Sense comissions

Màxima disponibilitat a les nostres oficines amb horari continuat

de dilluns a divendres de 8.30 a 19.00 hores Consulti la seva oficina més propera a www.caixa-enginyers.com. També pot trucar a la nostra , al 902 300 321 (+34 933 102 626), de dilluns a divendres de 8.00 a 22.00 hores i dissabtes de 8.00 a 15.00 hores; serà un plaer atendre’l. Fons cofinançats per l’Institut Català de Finances i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del programa JEREMIE (Joint European Resources for Micro to Medium Enterprises).

Unió Europea Fons Europeu de Desenvolupament Regional

Institut Català de Finances

“Una manera de fer Europa”


desenvolupament sostenible

DIA A DIA

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

6

juliol · agost · setembre 2015


PROJECTE 3.0

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Fulls dels Enginyers

7


SUMARI

03

34

Editorial de Jordi Renom, president de l’AEIC

10

12

El valor d’estar col·legiat Posant un segell de qualitat amb la col·legiació

Parlem als mitjans

Empresa Adherida TÜV SÜD Process Safety vetlla per la seguretat en la indústria

32

33 Opinió VDI. Ingenieur tag

Opinió La Comissió de Gestió Empresarial proposa millores en la Llei de patents

14 Reportatge Després del Grau, estudio un màster?

30 Reportatge El COEIC treballa en la primera Nit de la Robòtica 2015

18 Opinió Crear vocació d’enginyer, cosa de tots

8

juliol · agost · setembre 2015

20 Especial Diada de l’Enginyer 2015


78 Enginyeries del món La barrera del Tàmesi

36 Opinió Formació i coneixement

PROJECTE 3.0

37

77

Notícies L’actualitat dels EIC

Borsí

76 La Temptació Propostes Gourmet made in Catalunya

38 44

Reportatge Enginyers, gestió solidària per al Tercer Sector Social

74

Opinió Nova directiva de compatibilitat electromagnètica a partir d’abril del 2016

Viu l’Associació Ofertes i serveis per als EIC

46

50

72

Mútua dels Enginyers Opinió financera

CEEC El CEEC es reuneix amb Artur Mas

En Família Els bombetes visiten el Club Natació Barcelona

52

54

AQPE Enginyer = Màster?

DGNB Certificació d’edificis residencials nous

60 El dia a dia dels EIC

56

58

AMCTAIC L’aportació del sistema territorial del mNACTEC a l’estudi, protecció i difusió del patrimoni industrial català

Serveis Ocupacionals Mercat laboral dels enginyers 2014

Fulls dels Enginyers

9


EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

Posant un segell de qualitat amb la col·legiació

L

a meva etapa com a col·legiat comença tot just en acabar la carrera i d’això ja farà quasi vint anys. El fet que el primer any de la carrera sigui gratuït, i que avui en dia, a més, es tingui una quota reduïda fins als 29 anys, fa que sigui un atractiu per als joves que acaben i tot just en aquest moment volen entrar en el món professional. En el primer moment, el fet d’estar col·legiat no és que m’aportés molts avantatges. En aquella època era relativament fàcil trobar feina i, per tant, no es feia tant d’ús de la borsa de treball. Avui en dia, amb les dificultats que hi ha, considero que una bona borsa de treball facilita molt l’accés a una primera feina. Ara bé, ràpidament, en agafar una mica d’experiència, el fet d’estar col·legiat, amb la possibilitat de signar projectes, em va obrir les portes a poder treballar en diverses enginyeries, i una mica més endavant a

10

juliol · agost · setembre 2015

poder-me establir pel meu compte. És cert que actualment, amb la no-obligatorietat d’haver de visar els projectes, almenys els que es troben dins del meu àmbit, tèrmics bàsicament, sembla que ja no sigui necessari haver d’estar col·legiat, però és una gran errada. El fet de no haver de visar els projectes ha obert les portes a molt intrusisme, i el fet d’estar col·legiat et dóna un aval respecte a la gent que no ho pot acreditar. Ara bé, aquest intrusisme també està fent que la professió d’enginyer estigui cada vegada més desprestigiada. No és normal que en reconegudes pàgines web d’ofertes de tot tipus et puguis trobar individus que ofereixen certificacions energètiques a preus impossibles. Quin valor pot tenir llavors aquest certificat energètic? Quin valor i prestigi té llavors la nostra professió? És en aquests moments quan el col·lectiu d’enginyers i el propi Col·legi ha de sortir en defensa de la feina que fem i de la qualitat i garanties que oferim com a professionals que som.

Oscar Ribé

Enginyer industrial col·legiat núm. 11132 contacte * oscarribe@orange.es


PROJECTE 3.0

Un altre aspecte important que fa que sigui interessant el fet d’estar col·legiat és el fet de poder estar al dia de tota la normativa nova que apareix, canvis que es fan o bé propostes de canvis que es volen fer. En el meu camp, com a consultor energètic, on cada dia els requeriments són més exigents i la competència més ferotge, poder argumentar davant d’un client que els plantejaments que proposes compleixen tota la normativa o que, fins i tot, et puguis avançar a normativa que pugui entrar en vigor en breu, et dóna un plus que és molt valorable. Com ja he comentat anteriorment, el fet de no estar obligat a visar està fent que es presentin molts projectes i instal·lacions amb mancances normatives importants. Vivim en un país on es fa el possible per saltar-se les normatives, i mentre no hi ha cap incident ningú és conscient d’aquests incompliments, però en el moment que hi ha algun accident, mal funcionaments o simples queixes, la responsabilitat on recau? És trist haver de pensar que els projectes

hagin de passar per mans “d’inspectors” per garantir-ne la qualitat, però aquesta guerra per aconseguir feines i la facilitat de poder presentar projectes fa necessàries aquestes intervencions. Aquest pot ser un bon motiu per potenciar més el Certificat d’Actuació Professional com a segell de qualitat i de distinció (http://www.eic.cat/ exercir/control-collegial/certificat-dactuacio-professional). Estem passant temps complicats, en què el nombre de projectes ha baixat de manera considerable, i això ha fet que per sobreviure s’hagin seguit estratègies poc lícites, cosa que ha dut a realitzar projectes de baixa qualitat que desprestigien la nostra professió. És ara quan demanem que el Col·legi surti més en defensa de la nostra professió i del nostre col·lectiu, avalant que els col·legiats oferiran projectes de qualitat i responsabilitat. Aquests moments són un motiu més per anar tots junts sota el paraigua del Col· legi i l’Associació. Estar col·legiat et posa un segell de qualitat. i

“El col·lectiu d’enginyers i el propi Col·legi ha de sortir en defensa de la feina que fem i de la qualitat i garanties que oferim com a professionals que som”

Fulls dels Enginyers

11


PARLEM ALS MITJANS

47

Durant març, abril i maig hem tingut intervencions en diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen: 8TV, Televisió de Catalunya i La Vanguardia. Un cop més ens consolidem com a referents d’opinió en l’àmbit de l’enginyeria.

4 maig – 8 AL DIA AMB JOSEP CUNÍ, 8TV Societat. Segon accident en una atracció de la Feria de Abril de Barcelona Convidat: Germán Palacín, enginyer expert en instal·lacions i membre del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya.

29 abril – TELEVISIÓ DE CATALUNYA – ELS MATINS Societat. Per parlar de les atraccions de fira i la seguretat dels usuaris, dels controls que passen les atraccions de fira. Convidat: Jordi Pedrerol, enginyer industrial.

3 març · CCMA.CAT · Internet de les coses: el retorn a la prosperitat econòmica.

6 març · ALDIA.CAT · El Pacte per a la Indústria demana un gran acord a Catalunya amb tots els partits implicats.

23 març · IAGUA.ES · Comienza la sexta edición del Máster en Tecnología y Gestión del Agua de Aqualogy.

3 març · CCMA.CAT · Internet de les coses: connectar tot allò que sigui connectable.

6 març · ECONOTICIAS.COM · Jornada UNEF: Los retos de la fotovoltaica en Cataluña.

23 març · PRESSPEOPLE · Francesc Fajula: “Hem de crear un vincle amb els nostres clients”.

4 març · CCMA.CAT · La revolució del “fes-ho tu mateix”.

10 març · PRESSPEOPLE · Techno-Lunch amb Francesc Fajula, director d’Innovació de Banc Sabadell.

27 març · INTEREMPRESAS.NET · Seminario: Nueva Directiva Seveso III: adaptación de la industria a la nueva norma.

6 març · UPC.EDU · Adhesió al manifest Rellançar l’activitat productiva: una prioritat amb consens a Catalunya.

12 març · CATALUNYARELIGIO.CAT · IX Fòrum d’Empreses IQS: un impuls a la inserció laboral dels estudiants.

6 març · UB.EDU · El Pacte per a la Indústria presenta el seu segon manifest per rellançar l’activitat industrial a Catalunya.

12 març · URL.EDU · IX Fòrum d’Empreses IQS: un impuls a la inserción laboral dels estudiants.

6 març · PRESSPEOPLE.COM · Adhesió al manifest Rellançar l’activitat productiva: una prioritat amb consens a Catalunya.

16 març · INTEREMPRESAS.NET · Se inicia la 6ª edición del Máster en Tecnología y Gestión del Agua.

12

juliol · agost · setembre 2015

15 abril · PRESSPEOPLE · El futur de la indústria a Europa. Indústria 4.0 . 22 abril · PRESSPEOPLE · Proyecto de Real Decreto Legislativo por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación . 23 abril · AQUIBERGUEDA.CAT · La Taula de Construcció reclama a Berga la creació de la figura de coordinador dels Serveis


PROJECTE 3.0

4 març · LA OPINIÓN DE CARTAGENA · Un vicerrector de la UPCT asesora sobre la nueva ley de patentes en el Congreso. 7 març · DIARI DE GIRONA · Els ingressos dels inversors fotovoltaics catalans cauen en 31 milions d’euros l’any 2014. 8 març · DIARI DE TARRAGONA · El despegue del Internet de las cosas. 9 març · EL VIGIA CATALUNYA · Curso en e-Commerce y e-Logistics.

Tècnics, que acabi “amb les demores en tràmits i tasques”. 28 abril · ALDIA.CAT · Espadaler: “Tenim un problema a la carretera, tenim més morts”. 1 maig · AUTOMATICAEINSTRUMENTACION. COM · Promaut apuesta por la industria 4.0. 3 maig · AUTO-REVISTA.COM · Promaut participa en la jornada Industria 4.0. 4 maig · 8TV.CAT · Segon accident en una atracció de la Feria de Abril. 5 maig · TECNONEWS.INFO · V Premi Nit del Cercle. 6 maig · PRESSPEOPLE · El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya acull una sessió informativa sobre les noves eines de planificació de Protecció Civil

12 abril · ARA · Espectadors de MotoGP amb la tele a les mans. 7 abril · LA VANGUARDIA · La NASA de l’automoció. 11 maig · DIARI DE TARRAGONA · El Col·legi d’Enginyers premia a los estudiantes.

12 maig · REGIÓ 7 · Artur Mas insta la indústria a tornar a ser el motor del Bages, en la festa dels enginyers. 13 maig · DIARI DE TARRAGONA · Un proyecto de fotografía estelar gana el primer Premio del Col·legi d’Enginyers Industrials.

11 maig · DIARI MÉS TARRAGONA · El Col·legi d’Enginyers Industrials lliura els premis de Batxillerat.

de la Generalitat. 6 maig · PREMSA.GENCAT.CAT · El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya acull una sessió informativa sobre les noves eines de planificació de Protecció Civil de la Generalitat.

22 maig · LAVANGUARDIA.COM · El Colegio de Ingenieros Industriales reclama inversiones en Cercanías. 22 maig · LARIOJA.COM · El Colegio de Ingenieros Industriales reclama inversiones en Cercanías.

12 maig · DIARIDIGITAL.TARRAGONA21. COM · Entrega dels Premis Recerca al Col·legi d’Enginyers.

22 maig · RADIOINTERECONOMIA.COM El Colegio de Ingenieros Industriales reclama inversiones en Cercanías.

13 maig · NACIODIGITAL.CAT · El Col·legi d’Enginyers Industrials atorga un premi a una alumna de Reus.

23 maig · ELPUNTAVUI.CAT · La millora de rodalies va per llarg.

22 maig · HOY.ES · El Gobierno defiende la inversión en Cercanías mientras Cataluña exige más. 22 maig · LARIOJA.COM · El Gobierno defiende la inversión en Cercanías mientras Cataluña exige más.

24 maig · ELPERIODICO.COM · Vila exige que se cumpla el plan urgente para asegurar Rodalies. 27 maig · XARXANET.ORG · Presentació del VII Informe de FOESSA.

Fulls dels Enginyers

13


REPORTATGE

FRANCESC GURT Quart curs del Grau en Engi· nyeria en Tecnologies Industri· als a la Universitat de Girona (UdG)

Després del Grau, estudio un màster? TEXT: Anna Carrió · FOTO: Isabel Marquès

Després de cursar el Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials, tres estudiants es plantegen el seu futur acadèmic i professional més immediat.

P

er la Cristina Codina, l’experiència d’estudiar el Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona ha estat un repte que ha aconseguit superar a base d’esforç i constància. Quan va arribar el moment d’escollir quina carrera volia estudiar, la Cristina no tenia clar quina era la seva vo-

14

juliol · agost · setembre 2015

cació: “El que sí que sabia era que volia ampliar els meus coneixements científics i tecnològics”. Dit i fet, va decidir estudiar Enginyeria Industrial per enriquir-se en àrees tan diferents com la mecànica, la informàtica o l’economia. Una enginyeria global El Francesc Gurt va passar per un procés similar. “No tenia clar a què em volia dedicar”, diu, i es va decantar per l’Enginyeria Industrial per intentar obrir-se portes en


SOM ENGINYERS

CRISTINA CODINA Grau en Enginyeria en Tecno· logies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

sectors molt diversos. Actualment està cursant el quart curs del Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a la Universitat de Girona. “La meva experiència és positiva ja que amb aquest Grau et formes per ser una persona organitzada, treballadora i ambiciosa, i per tenir una ment oberta en tots els camps”, assegura. “Sempre m’han agradat les assignatures de matemàtiques, física, tecnologia i expressió gràfica, i vaig pensar que el Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials, que vaig cursar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries i Aeronàutica de Terrassa, seria una bona opció per continuar aprenent nous conceptes”, explica la Lídia Roca. El fet que aquest Grau permeti estudiar diferents àmbits relacionats amb l’enginyeria i que sigui una de les enginyeries amb més sortides laborals, atrauen cada any a molts nois i noies que posen les seves il·lusions i expectatives professionals al servei de l’enginyeria industrial. “Aquest

Grau m’ha servit per aprendre a resoldre problemes complexos en diferents sectors de la indústria i, sobretot, per aprendre a treballar en equip, tot i que he trobat a faltar fer visites a empreses del sector”, assegura la Lídia. És necessària l’especialització? Amb l’organització acadèmica del Pla Bolonya moltes assignatures incloses al Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials s’han vist reduïdes i el màster esdevé el complement necessari per completar tots els coneixements adquirits durant el Grau. “Al mateix temps, el màster permet especialitzar-se i preparar-se per a la incorporació al món laboral”, afegeix la Lídia, que té pensat cursar el Màster en Enginyeria Industrial. “Tot just he acabat el meu primer any del Màster en Enginyeria Industrial”, comenta la Cristina. Tot i que el Grau li va permetre tenir una visió molt global d’àmbits molt

El fet que aquest Grau permeti estudiar diferents àmbits relacionats amb l’enginyeria i que sigui una de les enginyeries amb més sortides laborals, atrauen cada any a molts nois i noies que posen les seves il·lusions i expectatives professionals al servei de l’enginyeria industrial

Fulls dels Enginyers

15


REPORTATGE

LÍDIA ROCA Grau en Enginyeria en Tecno· logies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeri· es i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)

diferents, la Cristina volia especialitzar-se en el que realment li interessava: la gestió. “No vaig dubtar a cursar el Màster”, afirma. Pel Francesc, el màster és una opció a llarg termini i de moment no té pensat fer-ne cap. “Tinc ganes de trobar una feina en la qual pugui desenvolupar el que he après en tots aquests anys d’estudi. Potser més endavant faria el màster per especialitzar-me en la feina que estigui fent”, ens explica. “Crec que els màsters s’haurien d’enfocar d’una altra manera i haurien de ser com unes pràctiques a empresa que et permetin treballar en algun sector en concret del teu interès”, proposa el Francesc. I després del Màster... què? “El meu objectiu a curt termini és acabar el Màster l’any vinent”, afirma la Cristina, que entre els seus plans hi ha realitzar el projecte final al Canadà en un programa d’intercanvi. Més endavant espera incorporar-se al món laboral i créixer professionalment.

16

juliol · agost · setembre 2015

Les estades a l’estranger, ja sigui per acabar el projecte final o per a períodes de pràctiques, són opcions a curt termini molt populars entre els estudiants, que hi veuen una oportunitat per aprendre. És el cas del Francesc, que marxa al Regne Unit per començar les pràctiques en una empresa d’enginyeria. “Quan acabi, espero trobar una feina que m’agradi i continuar lluitant pels meus objectius amb la mateixa intensitat i il·lusió amb què ho he fet fins ara”. Amb tot l’estiu per davant i amb només el projecte final per acabar el Grau, la Lídia centra els seus esforços a trobar una empresa en la qual pugui realitzar les pràctiques i situar-se en el món laboral. Les expectatives de la Lídia passen per cursar el Màster en Enginyeria Industrial per tal d’especialitzar-se en el sector de la construcció. “En un futur, quan acabi el Màster, espero poder començar a treballar en alguna empresa internacional, o fins i tot marxar un temps a algun altre país”. i

El màster permet especialitzar-se i preparar-se per a la incorporació al món laboral


SOM ENGINYERS


OPINIÓ

Xavier Rovira Soci d’Everis, membre de la Comissió de les TIC dels EIC i enginyer col·legiat núm. 11872

Crear vocació d’enginyer, cosa de tots

A

quest article és l’últim d’una sèrie de tres que he tingut l’oportunitat de compartir amb vosaltres. En els dos escrits anteriors hem anat desgranant la problemàtica de la falta de vocacions cientificotècniques. Però ara toca preguntar-nos: “I això, com ho solucionem?”. Popularment es diu que la unió fa la força. No hi puc estar més d’acord, sobretot quan pensem en canvis o tendències socials en l’àmbit educatiu. I és que ningú ha dit que crear vocacions cientificotecnològiques (CTM) sigui fàcil, però sí sembla clar que és una cosa de tots. Socioeconòmicament hi ha moltes iniciatives que s’estan duent a terme avui per incentivar aquestes vocacions. És important que tots els estrats de la societat siguin conscients de la problemàtica de la manca de vocacions CTM i que actuem amb coresponsabilitat. Afortunadament, cada vegada són més els col·lectius i institucions de tots els àmbits que les promouen, tant des del sector públic com privat, i tant des de l’àmbit

18

juliol · agost · setembre 2015

educatiu com empresarial. Una de les que m’agradaria destacar, gràcies al seu impacte internacional, és l’Hora del Codi, impulsada per l’ONG Code. org, una iniciativa per apropar la programació informàtica a les aules. D’aquesta manera, qualsevol estudiant del món pot provar, almenys durant una hora, en què consisteix la ciència de programar. L’objectiu? Desmitificar la dificultat en la programació i apropar els conceptes bàsics d’una manera amena i divertida per a ells. Prop de 80 milions de persones han donat ja els seus primers passos en la programació gràcies a aquesta iniciativa que s’acompanya de tutorials en línia, senzills a la vegada que complets, i material audiovisual. Celebritats de tots els àmbits de la societat (empresaris, emprenedors, artistes, esportistes...) s’han unit a la causa, que ha portat fins i tot al president Obama a completar la seva primera hora de programació amb un d’aquests tutorials. Endinsar-se en els gadgets tecnològics que ens envolten, que avui en dia no són pocs, o saber com es desenvolupa una app són també claus en aquesta creació d’una societat amb vocació tecnològica. És per això que en entorns acadèmics de


SOM ENGINYERS

primer nivell, com en el Massachusetts Institute of Technology (MIT), fa anys que van identificar les oportunitats que la programació ofereix en l’educació, fins a desenvolupar l’Scratch: un llenguatge de programació per a la primària que permet desenvolupar des d’històries animades a videojocs, simulacions de models científics o projectes d’art multimèdia. Sota el lema dels seus creadors Aprèn a programar, programa per aprendre, la programació queda en un segon pla per donar lloc a un aprenentatge transversal de diferents matèries i al desenvolupament de la base del pensament lògic, matemàtic i computacional, així com a la capacitat per a la resolució de problemes. Es treballa per projectes de manera col·laborativa, desenvolupant habilitats comunicatives a la vegada que s’incentiva la creativitat i es potencia l’autoestima. D’iniciatives n’hi ha tantes que qualsevol intent d’exhaustivitat serà fallit. Però voldria citar-ne algunes que m’han semblat especialment significatives. Com la iniciativa de fer tallers d’Scratch als museus, les mschools impulsades per la Mobile World Capital o, perquè no, sèries animades són també protagonistes

d’aquesta tasca per al foment de vocacions enginyeres. El 2012 naixia Noa & Max. Atrapats a Electrònia, un pilot de sèrie on line de quatre capítols (www. noamax.tv) que pretén fomentar el talent innovador i l’aprenentatge per a la creativitat de les TIC entre els joves de 8 a 12 anys. En un mar ple d’iniciatives, avui més que mai, es fa imprescindible començar a mesurar quins resultats estan tenint tants esforços, temps i inversió. I aquesta també és una línia de treball que entitats com Obra Social “la Caixa”, la FECYT i Everis estem treballant. Però, sisplau, no oblidem que fomentar aquestes vocacions depèn també de com actuem com a pares, tiets o professors. Està en mans de tots ajudar a donar pas a les futures generacions de creatius digitals que tant necessitem en tots els nivells de la societat. i

Fulls dels Enginyers

19


ESPECIAL

20

juliol 路 agost 路 setembre 2015


DIADA DE L’ENGINYER 2015

Diada de l’Enginyer 2015 TEXT: Albert López · FOTO: Alexis Gullon

Fulls dels Enginyers

21


ESPECIAL

Un viatge a les profunditats del mar ha estat el rerefons de l’edició 2015 de la Diada de l’Enginyer celebrada el 12 de juny. Les emblemàtiques Drassanes de Barcelona van ser la seu d’una celebració que va comptar amb un auditori de més de 700 assistents.

L

a Diada d’enguany va ser presidida pel Molt Honorable President Artur Mas, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Guix, i el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom. Els mestres de cerimònies van ser els periodistes Oriol Nolis i Màbel Martí. Jordi Guix, degà dels EIC, va iniciar la Diada afirmant que el col·lectiu dels enginyers ha hagut de sortejar grans tempestes i molta mala mar els darrers anys, i que ha arribat a les Drassanes molt malmès. Pel degà, el futur és molt incert per diversos motius, com ara l’aparició de noves titulacions amb el mot d’enginyeria i la inseguretat jurídica. Malgrat aquests obstacles, Guix creu que els enginyers han de poder, d’una banda, fer un nou discurs que permeti explicar millor el que són i crear aliances i, d’altra banda, pensar en quin tipus de vaixell és necessari en el futur. Per acabar, el degà va fer una crida a la col·laboració en la recerca de nous horitzons. I, tot plegat, al servei del país. El president de l’Associació, Jordi Renom, va reivindicar la dimensió social dels engi-

22

juliol · agost · setembre 2015

nyers, en la identitat dels quals sobresurt el talent, la innovació, el coneixement, la creació i l’aplicació. Renom també va destacar les noves formes de producció intel·ligent i les noves formes de regulació del treball com la punta de la llança de la Quarta Revolució Industrial que ha de venir. Finalment, per Renom cal assegurar una bona qualitat de la formació en totes les etapes de l’ensenyament i va qüestionar el Pla Bolonya. Finalment, Artur Mas va felicitar a tots els professionals guardonats i va celebrar la tria de les Drassanes com a seu de la Diada, tenint en compte la gran importància que ha tingut aquest edifici al llarg de la història de Catalunya. Mas va voler animar els enginyers en la seva travessa assegurant que si se sap a quin port es vol arribar es poden superar tots els obstacles. L’esdeveniment va comptar amb la música del compositor i pianista David Pradas, que amb el títol So de Mar va combinar piano en directe, dansa i videoprojeccions interactives. El lliurament de premis i els seus guardonats van ser els veritables protagonistes de la nit, que va acabar amb un còctel amb diferents menjars del mar seguint la temàtica marinera de la vetllada. i

Més de 700 persones van assistir a la Diada de l’Enginyer 2015, que va ser presidida pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, qui va fer entrega dels guardons al Reconeixement Institucional i a la Trajectòria Professional


DIADA DE L’ENGINYER 2015

A la pàgina esquerra: Oriol Nolis i Màbel Martí en un moment de l’acte. A la pàgina dreta: A dalt, Jordi Guix, degà del COEIC; a sota, Jordi Renom, president de l’AEIC; a la dreta, Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya; a sota, el pianista i compositor David Pradas durant l’espectacle de dansa i videoprojeccions interactives, i una perspectiva de la sala.

Fulls dels Enginyers

23


ESPECIAL

Els premiats de la Diada de l’Enginyer 2015 24

juliol · agost · setembre 2015


DIADA DE L’ENGINYER 2015

Fulls dels Enginyers

25


OPINIÓ ESPECIAL

PREMI A LA CREATIVITAT: PROJECTE SOBRE ALIMENTACIÓ ELÈCTRICA EN ALTA TENSIÓ A VAIXELLS DE GRAN ESLORA Aquest projecte reconeix la seva contri· bució al medi ambient mitjançant la dis· minució d’emissions, soroll i vibracions, així com l’estalvi d’energia. En concret, el projecte planteja l’alimentació elèctrica en alta tensió a vaixells de gran eslora als molls Oriental, Frontal i Dic Sec a la concessió de Marina Barcelona 92 al Port de Barcelona. L’enginyer industrial Agustí Moseguí va recollir el guardó.

PREMI AL RECONEIXEMENT ACADÈMIC El Consell Consultiu va decidir donar el Premi al Reconeixement Acadèmic a Francesc Roure i Fernández, doctor en· ginyer industrial i exdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i a Eulàlia Gríful i Ponsa· ti, doctora en ciències matemàtiques, professora del Departament d’Estadís· tica i Investigació Operativa de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Aeronàu· tica de Terrassa (ETSEIAT), de la Universi· tat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC). Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers, va lliurar aquests guardons en reconeixement a la tasca dels guardonats com a directors en les etapes de transició dels plans d’estudi antics al nou marc de Bolonya.

26

gener · febrer · març 2015

PREMI A LA CREATIVITAT PER A JOVES

INSÍGNIA ALS NOUS COL·LEGIATS I ASSOCIATS

Ernest Guirao, enginyer industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), va guanyar el Premi a la Crea· tivitat per a Joves pel projecte Disseny i caracterització d’un sistema de microlubricació per minimitzar el manteniment preventiu dels aerogeneradors.

En el decurs de la celebració, es va lliurar la insígnia als nous col·legiats i associ· ats de cada una de les titulacions que acullen l’Associació i el Col·legi.

BEQUES DE LA FUNDACIÓ CAIXA D’ENGINYERS Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers, va entregar les dues beques de la Fundació Caixa d’Enginyers per a tesis doctorals a Albert Massaguer Colomer de la Universitat de Girona pel projecte Desenvolupament i caracterització de recuperadors termoelèctrics longitudinals per a la millora de l’eficiència energètica en aplicacions amb fonts de calor residual, i a Diana Beltrán de la UPC Barcelona Tech pel projecte Retroalimentació visual tridimensional en sistemes robòtics teleoperats.


DIADA DE L’ENGINYER SOM ENGINYERS 2015

PREMI DE PERIODISME SERRAT I BONASTRE Enguany, el Premi Serrat i Bonastre va ser atorgat als Serveis Informatius de Catalunya Ràdio per la seva professio· nalitat, rigor informatiu i per considerar els enginyers industrials una de les seves principals fonts informatives en els continguts tecnològics i tècnics. Fran· cesc Cano, director dels Informatius de Catalunya Ràdio, va recollir el guardó.

PREMI A LA MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL

PREMI AL RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL

PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Jordi Guix, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va entregar el Premi a la Millor Pràctica Empresarial a la Fundació Eduard Soler per la seva iniciativa Projectes integrats orientats al mercat, un programa docent adaptat a la indústria del territori i en què els es· tudiants desenvolupen els seus estudis de formació professional d’acord amb les necessitats de les empreses. Jaume Cabaní i Massip, director d’Innovació, va recollir el premi.

El Molt Honorable President de la Ge· neralitat Artur Mas va fer l’entrega del guardó al Reconeixement Institucional al Centre Tècnic de Nissan per la seva alta tecnificació com un dels principals centres de desenvolupament de vehicles lleugers. Frank Torres, vicepresident de les Operacions Industrials de Nissan a Espanya, va recollir el premi.

Artur Mas també va entregar el reconei· xement a la Trajectòria Professional a Jordi Gallardo i Ballart, enginyer indus· trial i president de Laboratoris Almirall, pel seu esperit emprenedor i per ser un dels responsables d’haver creat el primer laboratori de capital espanyol conegut mundialment.

Fulls dels Enginyers

27


ESPECIAL

28

juliol 路 agost 路 setembre 2015


DIADA DE L’ENGINYER 2015

Fulls dels Enginyers

29


REPORTATGE

El COEIC treballa en la primera Nit de la Robòtica 2015 El proper 8 d’octubre del 2015, el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona acollirà la celebració d’aquesta primera edició de la Nit de la Robòtica 2015, en la que es posarà en valor la significació econòmica i social del sector.

30

juliol · agost · setembre 2015


SOM ENGINYERS

E

l Grup de Treball de Robòtica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya prepara la primera edició de la Nit de la Robòtica, un esdeveniment que pretén convertir-se en un punt de trobada de referència per als professionals i les empreses del sector de la robòtica. L’esdeveniment pretén posar de manifest el vessant humà d’un sector estratègic en què sovint predomina més l’espectacularitat de les màquines i els ginys. Robòtica industrial i de serveis Des de la seva aparició ara fa poc més de quaranta anys, la robòtica ha tingut un paper molt destacat en el procés d’automatització de les indústries manufactureres de tot el món. A Espanya, aquest procés va començar amb unes primeres aplicacions pioneres i amb inversions significatives a les fàbriques d’automòbils. Així doncs, als anys setanta ja hi havia empreses que confiaven en la robòtica per desenvolupar la seva estratègia de producció. Alhora, tot i que de manera menys visible, la robòtica de serveis ha anat avançant tecnològicament. Aquesta branca, sovint vinculada al desenvolupament de noves aplicacions des de l’àmbit universitari, està previst que experimenti un gran creixement en els pròxims anys. El sector català Actualment, la robòtica industrial i la robòtica de serveis es complementen i es beneficien d’avenços tecnològics i innovacions pròpies i d’altres sectors propers com el

món de les aplicacions TIC, la mobilitat o la miniaturització electrònica. Aquesta simbiosi ha permès accelerar el creixement de la robòtica a Catalunya en pràcticament tots els àmbits d’activitat i oferir noves i grans oportunitats de continuar creant valor i activitat econòmica. Especialment a Catalunya, l’entramat d’actors d’aquest sector és dens, i les principals empreses proveïdores de productes (robots, equips de procés i perifèrics), moltes d’elles multinacionals com ara ABB o KUKA, tenen seu a casa nostra, on també hi ha una part important d’empreses proveïdores de serveis avançats i enginyeria, institucions acadèmiques i de recerca i, és clar, empreses i institucions que integren la robòtica com a element estratègic en els seus processos. L’impacte social En aquest context tecnològic i innovador, la robòtica també té un paper destacat en el desenvolupament de la societat, però el reconeixement que la robòtica té en la nostra societat no es correspon amb l’impacte econòmic i social que genera. La societat no és conscient de tots els avantatges que aporta la robòtica i que ens preparen el camí del futur més immediat. Així, la Nit de la Robòtica neix amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada anual per a tots els professionals de la robòtica industrial, de serveis i acadèmica; reclamar el seu protagonisme davant de la societat; promoure la robòtica i ajudar a prendre consciència de les oportunitats que presenta, i reconèixer la contribució dels professionals de la robòtica, així com d’iniciatives i projectes innovadors. i

Fulls dels Enginyers

31


OPINIÓ

P

La Comissió de Gestió Empresarial proposa millores en la Llei de patents

er tal de defensar els interessos dels professionals de l’enginyeria en l’àmbit de la innovació, el passat 3 de març d’enguany vaig comparèixer, com a president de la Comissió de Gestió Empresarial dels Enginyers Industrials de Catalunya, davant de la Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats per exposar diverses propostes adreçades a incorporar millores en la nova Llei de patents entre les quals destaquen especialment les que demanaven el dret per als empleats a una participació en els beneficis que suposin a l’empresa les patents i les millores tècniques no patentables que hagin proposat i desenvolupat. Aquesta actuació suposa una fita dins d’un projecte dels Enginyers Industrials de Catalunya que va començar l’any 2011 per incentivar la innovació, i que té com a finalitat l’establiment d’un marc

32

juliol · agost · setembre 2015

legislatiu comparable al que ja tenen altres països avançats del món per tal que es retribueixi la contribució als resultats de les empreses de les persones que formen part dels equips d’innovació. Finalment, el dimarts 2 de juny la Comissió d’Indústria aprovava diverses esmenes entre les quals destaca la incorporació de la compensació per les millores tècniques no patentables, i d’aquesta manera les empreses podran dotar-se d’un instrument per incentivar i reconèixer de forma efectiva el talent que desenvolupa innovacions que els generin beneficis (tangibles o intangibles). Sens dubte, ara és l’oportunitat per liderar també el desenvolupament d’un Model Català per incentivar la innovació mitjançant la retribució dels equips innovadors que pugui esdevenir una referència global, i en què els Enginyers Industrials de Catalunya siguem el pal de paller en la seva concepció, descripció, desenvolupament i promoció arreu del país. i

Gian-Lluís Ribechini i Creus Enginyer col·legiat núm. 8553 President de la Comissió de Gestió Empresarial de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya


SOM ENGINYERS

L

VDI. Ingenieur Tag

a Diada de l’Enginyer a Alemanya, el 27è Ingenieur Tag, va tenir lloc a Düsseldorf, a les instal·lacions de l’Hotel Marítim situat en el recinte de l’aeroport i al costat de la seu central de la VDI, Verein Deutscher Ingenieure. A l’acte, hi van assistir unes 1.500 persones. La VDI va ser fundada el 1856 (recordem que la nostra Associació ho fou el 1863) i en aquests moments té 155.000 membres associats. És l’associació d’enginyers d’Alemanya que integra més especialitats del camp de l’enginyeria. Altres associacions són la VDE (Verband der Elektrotechnik) i l’Ingenieurkammer que aplega el sector d’obres públiques i edificació. Calculen que a Alemanya hi ha aproximadament 1,5 milions d’enginyers; la VDI en té un 10%. L’afiliació és totalment voluntària i comprèn els nostres equivalents a graus, màsters i doctors. Em va comentar Lars Funk, responsable de Professió i Societat que una tercera part dels associats tenien menys de 35 anys. La principal raó d’associar-s’hi es troba en els contactes i les relacions professionals que hi poden trobar. El mateix dia de la Diada, al matí, hi hagué un fòrum en què una trentena d’empreses es presentaven davant dels nous enginyers titulats i es-

tudiants dels darrers semestres. Activitats fonamentals de la VDI són la formació permanent i també la documentació tècnica molt unida a l’elaboració de normativa. La VDI és la institució que participa en l’elaboració de moltes normes DIN. Els cursos de formació que donen es poden trobar al web www.vdi-wissensforum.de (hi ha traducció a l’anglès). Pel que fa a la informació de documentació i normativa, es pot consultar el web www. vdi-richtlinien.de. L’acte principal s’inicià amb un col·loqui entre set empresaris, el tema del qual fou la innovació en la producció i la indústria 4.0, i la producció industrial integrada en el món de la comunicació i d’Internet. A continuació, va ser el nomenament de tres enginyers com a membres d’honor de la VDI, i seguidament els parlaments del director Appel, del president Ungeheuer i del ministre alemany d’Economia i Energia Sigmar Gabriel. La preocupació per la formació dels futurs enginyers i la necessitat de més enginyers a Alemanya van ser uns dels punts més destacats juntament amb el canvi i l’impuls de la nova política energètica, amb energies renovables i el tancament de les nuclears; també la promoció de la INDÚSTRIA 4.0 de cara a una competitivitat més elevada. El ministre va destacar el gran nombre de patents registrades des d’Alemanya. i

Joan Vallvé Enginyer industrial col·legiat núm. 1850 Exdegà del COEIC Comissionat de Relacions Internacionals de l’AEIC

Fulls dels Enginyers

33


EMPRESA ADHERIDA

TEXT: Montse P. Creus · FOTO: Isabel Marquès

TÜV SÜD Process Safety vetlla per la seguretat en la indústria

Quantes vegades hem sentit allò de: “Experiments, els mínims i amb gasosa”. TÜV SÜD Process Safety, ubicada al Poblenou de Barcelona, es dedica a proporcionar prevenció en matèria de seguretat a les indústries, especialment les que treballen amb substàncies perilloses.

A

ctualment, a TÜV SÜD Process Safety, la marca comercial de la unitat de noegoci Química, Petroquímica i Farmacèutica de la multinacional alemanya TÜV SÜD, treballen vint professionals de disciplines diverses com l’enginyeria química o la física. L’origen, però, està a Suïssa amb l’Institut Suís per a la Promoció de la Seguretat que va néixer l’any 1945 amb l’objectiu de prevenir incendis en la indústria i el comerç. Tot el coneixement acumulat amb els anys, més el que han proporcionat els professionals en seguretat de diverses farmacèutiques, i els experts d’altres indústries fusionades o comprades pel grup TÜV SÜD, constitueix un bon currículum de professionalitat i confiança, a més de prestigi internacional, en la feina feta. TÜV SÜD Process Safety, coneguda fins fa poc com a Swissi, ofereix serveis de consultoria, formació i assajos de laboratori a l’anomenada indústria de processos (química, petroquímica, farmacèutica i alimentària). El business manager i enginyer químic Jordi Campos explica: “La nostra feina consisteix a avaluar possibles situacions de risc i proposar mesures per eliminar-les. Evitar, per exemple, accidents com el que es va produir fa pocs mesos a Igualada”. Als laboratoris que tenen a Suïssa posen a prova productes i materials per veure com reaccionen en determinades condicions. Fer-ho a petita escala permet saber

34

juliol · agost · setembre 2015

com reaccionarien en un procés productiu real: “Quan manipules determinades substàncies en gran quantitat o les tens emmagatzemades en una sitja de grans proporcions, has d’extremar la seguretat”, assegura. També compten amb clientela del món de les empreses d’energies renovables. A més de la tasca de consultoria i dels assajos en laboratori, l’empresa també destina esforços al camp de la formació. Col·laboren en els cursos que ofereix l’Associació BEQUINOR de seguretat industrial i ha organitzat màsters per l’IQS de la Universitat Ramon Llull. Així mateix, també organitzem formacions en seguretat industrial a empreses o a demanda dels clients. De fet, no només s’ocupen de vetllar per la seguretat d’instal·lacions, treballadors, processos productius i equips. També han incorporat una periodista a l’empresa per ajudar en la comunicació de situacions de crisi. Segons Campos: “Ens agrada pensar que preparem els nostres clients en temps de pau per si arriben temps de guerra, entre cometes. Proporciones tranquil·litat. De fet, la comunicació és un dels processos inclosos en els plans d’emergència. És molt important saber com l’has d’afrontar”. En els simulacres d’emergència que organitzen també inclouen simulacions de trucades periodístiques. “L’objectiu és que aprenguin què dir i com dir-ho. Així, si mai els passa res real, sabran sortir-se’n”, apunta el responsable de TÜV SÜD Process Safety, que té una facturació anual d’1,5 milions d’euros. i

ALEX ARÉVALO Responsable de la unitat de negoci “Organització i Producte”

ESTER PELLICER Consultora en co· municació de crisi


SOM ENGINYERS

TÜV SÜD Iberia S.A.U. (TÜV SÜD Process Safety) c/ Lope de Vega, 22-24, bajos 2 08005 Barcelona (Barcelona) (+34 933 036 612 Fax +34 933 036 612 *info.es@tuev-sued.es www.tuv-sud.es/process-safety

GEMA FERNÁNDEZ Consultora en REACH

JOAN MARC JUNCOSA Consultor en REACH i en prevenció de riscos laborals Enginyer industrial col· legiat núm. 16441-Q

ED MONTELLS Desenvolupador informàtic

JORDI ESPINILLA Consultor en assa· jos de laboratori

DOLORS VINYOLES Consultora en gestió de seguretat i REACH

JAUME SAGARRA Responsable de la unitat de negoci Instal·lacions i Processos Enginyer industrial col·legiat núm. 17060 MONTSE FERNÁNDEZ Consultora en REACH ELISABETH GARICANO Consultora en segure· tat de processos

JORDI CAMPOS Gerent de TÜV SÜD Process Safety Enginyer industri· al col·legiat núm. 16442-Q

SANTI DÍAZ Consultor en Segure· tat de Processos

CLARA SOLÀ Consultora de suport en Cultura de Seguretat

Fulls dels Enginyers

35


EMPRESA ADHERIDA

L

Formació i coneixement

a normativa actual i l’evolució en la gestió dels edificis pròpia d’una societat avançada, fa que cada vegada més edificis implantin eines d’assegurament i millora de la sostenibilitat. Entenem que la gestió d’un edifici ha de ser sostenible en els tres vectors següents: social, econòmic i mediambiental. Per tant, cada vegada és més habitual que es disposi de certificació energètica, certificat de sostenibilitat, projecte de responsabilitat social corporativa, software de gestió de les instal·lacions i altres eines. Cal tenir en compte que l’esforç tècnic i econòmic que suposa la implantació de totes aquestes eines de millora es justifica a través dels resultats obtinguts, no només econòmics, que han de contribuir d’alguna manera a l’assegurament de la sostenibilitat. Massa sovint trobem que el desconeixement dels processos, procediments, ús o programació de tots aquests conceptes i eines duen a un empitjorament del confort, l’ús o el comportament energètic de l’edifici.

36

juliol · agost · setembre 2015

Per tant, per assegurar l’èxit en la implantació d’aquestes eines cal, sense cap dubte, involucrar els usuaris de l’edifici i el personal tècnic. És per tot això que cal definir un programa de formació i coneixement que ajudi a obtenir-ne el màxim profit. Proposem, per tant, desenvolupar els punts següents: • Pla informatiu als usuaris dels edificis, en què se’ls ajudi a entendre els beneficis, les metodologies, les recomanacions, els paràmetres amb què es treballa i els resultats obtinguts. • Pla de formació als tècnics de manteniment en l’ús, la programació, els valors de paràmetres normals, els objectius i les conseqüències d’aplicar o no les metodologies implantades. Finalment, cal lligar aquesta proposta amb la necessitat de vincular tots els agents i usuaris de l’edifici des de l’inici del procés, durant la seva definició i implantació i fins a la fase de millora contínua. Això és fer un pla de gestió del canvi, que inclou informació, formació i, per tant, coneixement i enteniment. i

Marc Blasco Chabert Enginyer industrial col·legiat núm. 18334 Simbioe Facility Management, SL CONTACTE *m.blasco@simbioe.es www.simbioe.es


SOM ENGINYERS

NOTÍCIES

Els EIC demanen més presència d’enginyers industrials al Consell de la CNMC La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) es va crear el juny del 2013 com a únic ens regulador sectorial dels mercats de les comunicacions electròniques i audiovisuals, l’energia, el ferroviari, el postal i l’aeroportuari. A les portes de la renovació de dos membres del seu Consell, es posa de manifest la manca dels coneixements tècnics específics de cada sector en els òrgans decisoris del regulador, tant en la composició del Consell de la CNMC com en el nomenament dels primers directius. Els Enginyers Industrials de Catalunya afirmen que aquesta situació ha desembocat en un escenari en què la regulació de sectors tan tècnics com les comunicacions electròniques i audiovisuals, l’energia, el ferroviari o l’aeroportuari, quedi en mans de professionals que aporten només la formació i l’experiència necessàries en aspectes econòmics i jurídics. Els EIC consideren que cal anar corregint aquesta situació i aprofitar els processos de renovació per garantir que els professionals dels àmbits implicats participen en la presa de decisions de la CNMC, cosa que assegurarà el màxim coneixement tècnic en els òrgans corresponents. i

El COEIC demana que es garanteixi un servei de Rodalies de qualitat Com a conseqüència de la incidència al Centre de Control del servei de Rodalies de Catalunya situat a l’Estació de França que va afectar a més de 80.000 usuaris, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va emetre un comunicat per demanar a ADIF i al Ministeri de Foment, les autoritats responsables, que inexcusablement posin en marxa les inversions necessàries a Rodalies, avaluades per la ministra de Foment, Ana Pastor, en més de 4.000 milions d’euros. Aquestes actuacions reduirien la periodicitat de les incidències i garantirien un servei de Rodalies de qualitat. i

El COEIC es reuneix amb INGBW

Èxit del primer Fòrum Experiències

El passat 22 d’abril, la regió alemanya de Baden-Württemberg va organitzar una jornada al World Trade Center de Barcelona per promoure la mobilitat laboral entre Catalunya i Baden-Württemberg, mitjançant l’intercanvi d’estudiants i professionals. Juntament amb Catalunya, aquesta regió alemanya forma part de l’aliança de cooperació coneguda com a Quatre Motors per a Europa, de la qual també formen part la regió de la Llombardia (Itàlia) i Roine-Alps (França). i

El Col·legi i l’Associació posen en marxa el primer Fòrum Experiències, dedicat als directors i responsables de manteniment. El Fòrum Experiències vol ser un espai de trobada entre professionals de diferents sectors amb càrrecs de responsabilitat anàlegs amb l’objectiu de fomentar el networking, intercanviar experiències, compartir bones pràctiques i aprofundir en els temes d’interès comú per als participants. Els directors i responsables de manteniment assistents a la reunió han valorat positivament la iniciativa i tenen interès a donar-hi continuïtat. i

Fulls dels Enginyers

37


REPORTATGE

TEXT: Yolanda Viñals FOTO: Isabel Marquès i Fundació Pere Tarrés

Enginyers, gestió solidària per al Tercer Sector Social La Comissió d’Acció social es va crear fa més de deu anys al Col· legi d’Enginyers Industrials. Un espai de treball que vetlla perquè l’enginyeria i els seus professionals ajudin els col·lectius més vulnerables i amb més dificultats. A través del seu treball voluntari col·laboren amb entitats socials del Tercer Sector per fer més eficient la seva tasca.

S

ensibilitzar el col·lectiu d’enginyers pel que fa a les necessitats que tenen en l’actualitat un gruix important de la ciutadania i sobre la situació en què es troba la societat actual és una funció de la Comissió d’Acció Social del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Segons el VII Informe FOESSA, del qual se n’ha fet difusió a través de la Comissió, es posa de manifest que els índexs d’exclusió social i de l’extensió de la pobresa han empitjorat darrerament. Presidida per Pere Rigau des del 2006, aquesta comissió va néixer poc abans del canvi de segle. Actualment, la seva activitat més destacada és el Servei de Promoció del Voluntariat, creat fa quatre anys. Aquest treballa per aportar a entitats del Tercer Sector els coneixements i l’experiència —de gestió i tècnics— que són propis del col·lectiu dels

38

juliol · agost · setembre 2015

JAVIER OSÉS Enginyer industrial col·legiat núm. 17503 MANEL CARRERAS Enginyer industrial col·legiat núm. 4177

PERE RIGAU Enginyer industrial col·legiat núm. 1844


SOM ENGINYERS

QUÈ FA EL SERVEI DE PROMOCIÓ DEL VOLUNTARIAT?

• Conèixer les necessitats de gestió de les entitats del Tercer Sector. • Identificar els perfils adequats

entre els voluntaris per satisfer aquestes necessitats. • Posar en contacte les entitats i els enginyers voluntaris i fer-ne el seguiment.

ANTONI GREOLES Enginyer industrial col·legiat núm. 1804

FERRAN PORTA Enginyer industrial col·legiat núm. 2960

JOAQUIM NAVAS Enginyer industrial col·legiat núm. 12626

ESTANISLAU SUNYER Enginyer industrial col·legiat núm. 3744 LLUCIÀ TORRAS Llicenciat en Química

També integren la Comissió Jesús Lanao i Roger Castells (enginyer industrial col·legiat núm. 12730).

Fulls dels Enginyers

39


REPORTATGE

Un dels centres de la Fundació Pere Tarrés que dóna suport a la infància vulnerable.

FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Aportar eficàcia i millorar l’eficiència

L

a Fundació Pere Tarrés és una organització no lucrativa d’acció social, i educativa, dedicada a la promoció de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l’enfortiment del teixit associatiu, amb més de cinquanta anys d’existència. “Des de fa quatre anys treballem amb enginyers voluntaris en un programa de millora de gestió per capacitar les entitats i fer que siguin més eficients i eficaces. Un cop han fet una primera experiència de millora en algun aspecte de funcionament, els voluntaris enginyers fan un seguiment per comprovar que aquest procés de millora s’ha continuat i de quina manera s’ha fet”, explica Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés. Millora de gestió Pujol considera que “la bona voluntat és necessària, però cal rigor i eficàcia i eficiència per obtenir resultats amb recursos ajustats provinents dels ciutadans (subvencions, contractes...) o de donants”. Per això, el projecte Millora de gestió d’entitats del Tercer Sector es desenvolupa en les entitats i compta amb l’acompanyament d’un professional. “Posar-ho en marxa suposa l’inici de la cultura de la millora contínua, començant per un petit pla que sigui identificat, executat i avaluat, i que comporti el principi d’altres actuacions de millora en la gestió. Aquests plans poden ser en l’àrea de voluntariat, comunicació, estratègia, etc.”, explica el

40

octubre · novembre · desembre 2014

director general. Raquel Lorenzo n’és voluntària des de l’octubre del 2012. “El que més m’ha cridat l’atenció dels dos projectes en què he col·laborat és la implicació de l’equip amb la feina que fan i amb el col·lectiu”. Joaquim Algarte, un altre col·laborador voluntari del Servei de Promoció del Voluntariat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va iniciar la seva tasca el gener del 2013 i continua perquè “em fa sentir que puc aportar alguna cosa i que potser poso una llavor perquè es puguin fer les coses una mica millor”. Joaquim Algarte dedica una hora mensual però aporta “sentit comú per fer les coses de manera professional i amb rigor”. Fins ara, el projecte que més l’ha impressionat és un centre de dia a Sant Vicenç dels Horts gestionat per monges “per la quantitat de persones que participen en la gestió social i per com ho fan de manera desinteressada”. “La nostra feina és ajudar als més necessitats”, assegura Angel Solores, enginyer industrial, voluntari i col·laborador en el projecte de Millora de Gestió. “Ser voluntari, és ser solidari, és retornar a la societat una part del què li deus, ajudant als necessitats”, conclou Solores. Ajuda’ls a créixer La Fundació Pere Tarrés treballa per intentar donar més oportunitats als infants en situació de vulnerabilitat social. “Això ho fem amb diversos projectes educatius i socials, però especialment amb el projecte Ajuda’ls a


SOM ENGINYERS

enginyers. Una tasca que es duu a terme a través de professionals en actiu o jubilats. “Durant aquests quatre anys, vuitanta enginyers aproximadament han contactar amb nosaltres per fer de voluntaris; actualment i segons dades de finals del 2014 compten amb vint-i-un enginyers en actiu que col·laboren en nou entitats diferents”, concreta Manel Carreras, membre de la Comissió. “Tenim moltes sol·licituds per col·laborar amb diferents entitats del Tercer Sector Social, i es necessiten més voluntaris per

cobrir aquesta demanda”, conclou. La Comissió d’Acció Social està buscant procediments per actuar en la reversió de l’actual situació d’atur. Es fan col·laboracions amb entitats especialitzades a pal·liar l’atur i s’estudia com poder establir unes ajudes a organitzacions que s’ocupen de la reinserció social i de la petita emprenedoria. D’entre totes les entitats amb què col·labora la Comissió, en aquest reportatge se’n destaquen dues: la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Banc de Recursos. i

créixer. El seu objectiu és recaptar fons per a projectes que permeten a milers de nens i nenes de Catalunya de famílies amb dificultats socioeconòmiques participar en activitats de lleure”, explica Pujol. Contretament, l’any 2014 van poder ajudar 6.285 infants de diferents indrets de Catalunya amb beques per a colònies i casals d’estiu, beques per a colònies escolars i suport als centres socioeducatius que atenen els infants cada tarda en sortir de l’escola. Francesc González, enginyer industrial, es va apropar al projecte a través d’Ernest Poveda, president d’ICSA i fundador dels Amics de la Fundació Pere Tarrés. La seva col·laboració ha coincidit amb un període històric al nostre país en què la societat civil ha pres iniciatives per arribar on no ho han fet les institucions. Aquest és el paper de fundacions com la Pere Tarrés des de sempre, però ara especialment, perquè la crisi ha afectat una part molt més gran de la població. Cada cop és més coneguda aquesta tasca que durant tants anys s’ha anat fent sense massa soroll, considera Francesc González. I conclou: “La dedicació depèn de cada moment, però col·laborar-hi val molt la pena perquè el que s’aconsegueix va destinat a nens i nenes amb cognoms que així poden gaudir d’unes petites vacances, d’un espai de formació en el lleure o d’un àpat diari garantit. i

“Tenim moltes sol·licituds per col·laborar amb diferents entitats del Tercer Sector Social, i es necessiten més voluntaris per cobrir aquesta demanda”

Francesc González, enginyer industrial col·legiat núm. 6479 i voluntari a la Fundació Pere Tarrés.

Fulls dels Enginyers

41


REPORTATGE

Jordi Gibert, enginyer industrial voluntari, i Jesús Lanao, director del Banc de Recursos.

L’eina amb què es fa aquesta col· laboració és el Pont Solidari, un web que presenta els materials disponibles i les ONG consulten per demanar allò que necessiten

FUNDACIÓ BANC DELS RECURSOS

“El voluntari rep més del que dóna” (Jordi Gibert)

E

l Banc de Recursos, que actualment compta amb tres voluntaris del Servei de Promoció del Voluntariat de la Comissió d’Acció Social del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, és una entitat pionera en el reciclatge gratuït de béns d’equip al Tercer Sector. Jordi Gibert, enginyer industrial, participa en la Fundació Banc de Recursos, una ONG creada l’any 1996. “La seva funció és vincular Responsabilitat Social d’Empresa i Cooperació amb col·lectius de possibilitats reduïdes, com altres ONG i projectes de països del sud. Els seus objectius fonamentals són la reutilització i redistribució d’excedents industrials i del sector serveis per al seu aprofitament al Tercer i Quart Món”, explica Gibert. El Banc de Recursos ofereix a empreses i entitats la reducció dels seus excedents i, per tant, rebaixar els costos de destrucció d’actius en desús. “Qualsevol tipus d’empresa o entitat, independentment de la seva grandària o sector, poden ser col·laboradores tot i que els sectors prioritaris són la formació, la salut i l’agricultura”, destaca. L’eina amb què es fa aquesta col·laboració és el Pont Solidari, un web que presenta els materials disponibles i les ONG consulten per demanar allò que necessiten. “El 2014 s’han cobert peticions de 158 entitats socials, la major part de Catalunya, subministrant

42

juliol · agost · setembre 2015

equipaments per valor de 356.000 €”, afirma Lanao. Jesús Lanao, director de Banc de Recursos, valora molt positivament la col·laboració amb el Col·legi d’Enginyers Industrials perquè “sensibilitzem amb fets i no només amb paraules”. Es tracta d’una relació institucional “estable i amb voluntaris regulars, molt profitosa que va des de la revisió de temes informàtics fins a generar vincles i relacions amb empreses. El llenguatge dels enginyers ens és molt útil: pràctic i tècnic”. El Banc de Recursos fa vint anys que existeix i, en aquells temps, ha pogut contribuir en més de vint entitats de cooperació internacional (Amèrica Llatina i Àfrica). “Un benefici social i ambiental que es tradueix en aprofitats recursos per un valor de 18 milions d’euros”, conclou Lanao. Jordi Gibert col·labora amb el Banc de Recursos des de fa dos anys i mig i aporta la seva experiència i coneixement dos dies a la setmana en què dedica mitja jornada al projecte. “Busco una relació fluida amb les empreses per tal que pensin en Banc de Recursos si disposen d’excedents i treballo per aconseguir convenis de col·laboració estables: per exemple, amb Caixa d’Enginyers o amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. El voluntari rep més del que dóna. Tothom fa la seva feina i tothom ajuda. Això em fa continuar”. i


realitat somnis FesFes realitat elsels somnis

SOM ENGINYERS

la gent emprenedora de lade gent emprenedora

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, van promoure la creació de la Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L. (Fons Enginyers), un vehicle inversor en empreses tecnològiques i innovadores gestionat per Enginova amb la col·laboració de Sabadell Capital. L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria. El Fons compta també com a socis amb l’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, la Mútua d’Enginyers i l’associació CTecno. Si estàs interessat a presentar projectes o ad’IFEM invertir en eld’IFEM fons, poEl Col·legi d’Enginyers Industrials de i Catalunya El fons amb comptarà amb la col·laboració l Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya El fons i comptarà la col·laboració sa’t en contacte amb ENGINOVA: l’Associació Catalana de d’Enginyers de Telecomunicació, grup ICF, fons del programaenAssociació Catalana d’Enginyers Telecomunicació, (societat del (societat grup ICF,del gestora dels gestora fons deldels programa ginova@eic.cat o 933 790 la recollint de la iniciativa de l’Institut Català de Jeremie Finances,a Catalunya) Jeremie ai el Catalunya) i el Banc preveu ecollint la iniciativa l’Institut Català de Finances, Banc Sabadell, i esSabadell, preveu lai es103 estanlapromovent constitució d’un fons en incorporació de capital d’altres inversors. stan promovent constituciólad’un fons inversor en inversor incorporació de capital d’altres inversors. empreses tecnològiques i innovadores. mpreses tecnològiques i innovadores. Si estàsa interessat presentar Si estàs interessat presentar aprojectes o aprojectes invertir o a invertir

FEM REALITAT ELS SOMNIS DE LA GENT EMPRENEDORA

L’objectiu fonsde ésparticipacions la presa de participacions en posa’t en el en fons, posa’t amb en contacte amb ENGINOVA: objectiu d’aquest fonsd’aquest és la presa en en el fons, contacte ENGINOVA: el capital d’empreses en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. capital d’empreses innovadores, innovadores, en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. per professionals de l’enginyeria. romogudes promogudes per professionals de l’enginyeria.

Fulls dels Enginyers

43


EMPRESA ADHERIDA

Nova directiva de compatibilitat electromagnètica a partir d’abril del 2016

L

de la UE. També amplia diversos aspectes relacionats amb la coordinació dels organismes nacionals d’acreditació, els organismes notificats i els organismes d’avaluació de la conformitat, i clarifica i reforça que legalment un laboratori no pot actuar com a consultor al mateix temps. La Directiva de CEM té dos objectius principals. El primer objectiu és fer respectar l’espectre radioelèctric per facilitar les radiocomunicacions. El segon objectiu és assegurar que tots els productes electrònics poden ser electromagnèticament compatibles entre ells per tal que puguin funcionar junts en el seu ambient electromagnètic. El fabricant del producte o màquina es pot autocertificar sempre que pugui demostrar que té els mitjans per poder fer-ho. La figura adjunta presenta la metodologia de treball en CEM, a on en cada fita, l’expert en CEM té l’oportunitat de proposar a l’equip de disseny recomanacions de millora per evitar arribar al laboratori amb un equip que no compleixi amb les normes. i

a compatibilitat electromagnètica (CEM) és la capacitat d’un producte de funcionar correctament, sense causar interferències electromagnètiques a altres equips i que, al mateix temps, sigui insensible a les emissions que puguin causar altres sistemes. La vigent Directiva de CEM 2004/108/ CE és d’obligat compliment per a tots els productes inclosos en el seu àmbit d’aplicació des de juliol del 2009, fins que sigui vigent la nova Directiva 2014/30/UE el proper 20 d’abril del 2016 que es va publicar el 29 de març del 2014. Els productes que queden afectats són: equips, sistemes, instal·lacions o màquines que portin qualsevol tipus d’electrònica en el seu interior. A nivell tècnic, la nova Directiva de CEM no canvia el que disposa la Directiva actual. Afegeix responsabilitats als importadors i distribuïdors a la UE, si el fabricant és fora

Francesc Daura Luna Enginyer industrial col·legiat núm. 7019 Director de CEMDAL www.cemdal.com

METODOLOGIA DE  DISSENY  ÒPTIM  DE  CEM   F1   PREPARACIÓ   ESPECIFICACIONS    

F2 DISSENY   PRODUCTE  

F3

REALITZACIÓ PROTOTIPS   PRE-­‐EVALUACIÓ  

F4 MILLORA   PROTOTIP   PRE-­‐LABORATORI  

F5 PROBES   LABORATORI   DE  CEM  

PRODUCTE si                AMB   ¿PASA?   si   PASSA?   MARCATGE  CE   no  

F1 a  F5:  fites  en  el  procés.   Metodologia de Disseny Òptim de CEM. Quan la metodologia de disseny òptim de CEM s'aplica des del principi del procés de desenvolupament d'un producte, s'obtenen importants estalvis de temps i de costos en el seu disseny i en la seva producció. Si es falla al laboratori (F5), s’ha de millorar el prototip (F3).

44

juliol · agost · setembre 2015


SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

45


OPINIÓ FINANCERA

MÚTUAVALORS

Som necessaris els assessors financers?

E

n l’època que estem vivint en què Internet ens permet actuar sota l’esperit del Do It Yourself (‘faci-ho vostè mateix’), sembla que tots ens veiem capacitats per realitzar tot tipus d’activitat pel nostre compte només amb l’ajuda de la informació que trobem a Google. Tanmateix, a l’hora d’invertir els nostres estalvis, poques vegades seguim un enfocament analític; creiem en falsos mites, o bé ens formem una opinió com a resultat d’assimilar l’opinió de la majoria. Segons un estudi sobre preses de decisions financeres (The evolution of social learning and its economic consequences, de Benjamin Bossan, Ole Jann i Peter Hammerstein), aquestes decisions es basen sobretot en els coneixements que assimilem socialment (i molt menys en els coneixements adquirits individualment). Aquest estudi corrobora que les decisions financeres que prenem a partir de l’aprenentatge social (per simple imitació, per exemple) acostumen a ser més extremes que les decisions preses a partir del nostre aprenentatge individual. I també que les persones que prenen decisions a través de l’aprenentatge social en lloc de l’individual, ho fan més lentament, ja que s’han d’exposar a molts comportaments en el mateix sentit per convèncer-se que és la millor decisió. Aquests dos biaixos en la presa de decisions (que siguin extremes i lentes) s’allunyen del que seria desitjable en l’àmbit financer. Un avantatge que aporta l’assessor financer a l’inversor és la racionalització del pro-

46

juliol · agost · setembre 2015

cés de decisió. Prendre decisions financeres i fiscals sobre el nostre patrimoni no és un assumpte fàcil. Intervenen més variables de les que podem imaginar a primera vista. No es tracta simplement d’encertar aquell producte o productes que acabaran donant millor rendibilitat. No podem passar per alt l’anàlisi de riscos, l’equilibri de la cartera d’inversions, la liquiditat, la tolerància al risc de l’inversor, etc. És una opció totalment respectable que l’inversor vulgui prescindir dels serveis d’un assessor financer, però potser no sigui el més adequat si el que es vol és assolir l’objectiu de trobar l’equilibri entre rendibilitat, risc, liquiditat, en funció de la tolerància al risc, i necessitats de liquiditat de l’inversor. Gràcies a l’assessor financer, l’inversor, a part de tenir atesos tots els vessants en les decisions d’inversió (financera, fiscal, liquiditat, riscos), s’allibera de temps en el seguiment del seu patrimoni financer. En la presa de decisions financeres s’assumeixen riscos i es fa imprescindible adquirir coneixements individuals per tal que aquestes decisions es fonamentin en premisses correctes i el resultat de les nostres decisions siguin el més positiu possible. Recórrer als coneixements i la professionalitat d’un assessor financer, per contrastar el nostre criteri com a inversor, si és que el tenim, és una forma adequada d’enfocar el procés de presa de decisions. Si quan tenim una inspecció tributària comptem amb un assessor fiscal o contractem un arquitecte per construir la nostra casa, per què hem de prendre sols les decisions que afecten el nostre patrimoni financer? i

Òscar Sánchez Saiz Cap d’assessorament financer de Mútuavalors dels Enginyers EAFI, SL


MÚTUA DELS ENGINYERS

BANCA PRIVADA

El bo, el lleig i el dolent

E

n els darrers anys, a partir de l’inici de la crisi financera del 2008, en el sector financer a Espanya han aflorat diversos casos de males pràctiques, abusos, etc., protagonitzats en gran part per les caixes i els seus consells d’administració, amb intervencions dels reguladors, algunes de les quals ara es posen en dubte, o fins i tot estan sotmeses a processos judicials. L’últim cas és el de Banco Madrid, amb una intervenció intempestiva del Banc d’Espanya, la retirada de la llicència de banc i l’inici del concurs de creditors, a més de la dissolució de la companyia, i amb un munt de qüestions per resoldre encara a dia d’avui. El lleig Si repartim papers a l’estil del mític western de Sergio Leone, ningú dubtaria que, en tots aquests casos, el paper de lleig sempre li toca al regulador. El repte és que, al final de la seva intervenció en cada cas, el dolent compleixi amb el principi que qui la fa la paga, i el bo guanyi. El bo sempre són els clients, que treballen amb entitats regulades i vigilades, i paguen per gaudir d’un entorn solvent i segur. El problema és que, en massa casos, el bo es torna lleig i la paga com si hagués estat dolent. I el dolent no sempre paga, mai no torna els diners i a sobre posa cara de bo. I les complexitats reguladores o legals que duen a aquesta situació importen ben poc. El dolent En el cas de Banco Madrid, al meu entendre es va intentar canviar el ritme pel que fa a actuacions anteriors. El Banc d’Espanya es va voler assegurar que el dolent la pagava. El dolent en aquest cas era el banc andorrà BPA, acusat de males pràctiques per les autoritats americanes. El Banc d’Espanya fulmina automàticament el seu negoci a Espanya amb una rellevant pèrdua econòmica per a l’accionista i ni es planteja un

possible rescat de l’entitat. El motiu de la retirada de la llicència té a veure amb el control de blanqueig de capitals i, pel que ha aparegut a la premsa, aquesta pràctica havia de ser greu a Andorra, però ni generalitzada ni massiva a Banco Madrid. Cal dir que aquest és un capítol més en un procés de persecució implacable a l’origen fraudulent dels fons en el sector financer que probablement es va iniciar el 2001, després de l’atemptat de l’11-S. No parlem només de persecució al frau fiscal; parlem de crear un entorn financer en què les activitats il·legals no tinguin cabuda, i que ens permeti, per tant, impedir-ne la difusió. Ha estat un procés de més d’una dècada, al qual s’han anat adaptant les entitats, fins i tot als països en què el secret bancari havia esdevingut un model de negoci per dècades. Hi han intervingut multes multimilionàries a grans entitats i hem assistit a la desaparició de moltes altres, però avui en dia, places financeres com Suïssa o Luxemburg van sortir fa anys de la llista de paradisos fiscals i és impossible mantenir-hi o obrir-hi un compte sense declarar-ne l’origen. A això se suma la comunicació entre països, que ja és una realitat. En aquest sentit, sembla que Andorra, o almenys alguna de les seves entitats, en lloc de pensar que era una bona oportunitat per adaptar-s’hi, va pensar que era una bona oportunitat per incrementar els seus clients. Mal camí. Volem un entorn financer net, en què ningú faci trampes ni agafi dreceres. La nostra activitat mal practicada, com s’ha demostrat, es converteix en sistèmica per al benestar de la nostra societat. A més, som el circuit sanguini de l’economia, que ha de servir perquè la sang flueixi. Vigilar que el circuit sanguini no allotgi actuacions delictives és una bona manera de complicar l’actuació dels delinqüents. L’inconvenient és que això ens està convertint en policies, però això són figues d’un altre paner. Els reguladors han d’actuar coordinadament i ser implacables amb les males pràctiques

Sergio Navarro Director general d’A&G Banca Privada

Fulls dels Enginyers

47


OPINIÓ FINANCERA

i amb els tramposos. Per això, les entitats financeres són llicències administratives subjectes a una regulació i una supervisió estrictes, que, a més, paguem tots. El bo I què passa amb el bo en aquesta actuació de Banco Madrid? Doncs avui el bo està atrapat en un bon rebombori juridicoadministratiu. Els clients de Banco Madrid tenen els saldos retinguts al banc, que va alliberant posicions amb comptagotes. A més, sembla que la situació es prolongarà durant mesos, i la sensació d’angoixa de clients i estalviadors és alarmant. El fons del problema és la divergència en la posició de l’administrador concursal (que, curiosament, està obligat a defensar la posició de l’accionista), el qual intenta fer la millor liquidació d’actius, procurant adaptar criteris mercantils a un banc sense llicència, però en el balanç del qual encara estan les posicions dels clients. La bronca entre la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el Banc d’Espanya i l’administrador concursal ja ha saltat als mitjans. Els reguladors, que intenten defensar els drets dels clients, es troben amb un problema de competències de difícil resolució. En realitat, ja no és un banc. És més que probable que, finalment, els clients de Banco Madrid no pateixin grans perjudicis econòmics, però aquesta demora de mesos comporta uns costos d’oportunitat rellevants, incertesa i un altre tipus de danys col·laterals que, per descomptat, el client no mereix. El client és el bo. No podem transmetre la sensació que l’última seguretat jurídica que cal preservar és la del client. Déjà-vu: que molts intentin fer les coses bé de manera descoordinada gairebé mai acaba en coses ben fetes. I el bo esperant per recuperar els seus diners. Al final, torno a veure el bo amb cara de lleig i pagant com si hagués estat dolent. Vist així, encara hi ha àmbit de millora per a les autoritats reguladores. El procediment

48

juliol · agost · setembre 2015

correcte, probablement, seria prioritzar que el bo acabi bé i després que el dolent la pagui. Compte, és difícil combinar un principi tan fàcil d’entendre amb seguretats jurídiques, competències i procediments legals, i la clau probablement sigui la coordinació d’aquestes actuacions per un sol organisme amb capacitat executiva suficient. Una cosa que avui no existeix. En aquest cas, no vull oblidar-me d’uns altres que també són els bons. Cal dir que, en el moment de l’actuació, Banco Madrid era un projecte rendible i solvent, amb un gran futur. Un important grup de professionals, totalment aliens a les males pràctiques de BPA a Andorra i estic segur que també majoritàriament aliens a les males pràctiques realitzades a Espanya, que s’han quedat al carrer, orfes de projecte i amb l’estigma reputacional d’haver estat part d’aquest fiasco. Em consta que parlem majoritàriament de víctimes, no de botxins, que, al seu torn, estan patint un procés difícil per reconduir les seves carreres professionals i en altres casos per ajudar els seus clients a sortir del mal pas. i

C

M

Y

CM

MY

CY

Data d’elaboració de l’article: maig 2015

CMY

K


MÚTUA DELS ENGINYERS

ECONOMIA

Forts vents de crèdit imminents

E

n els pròxims mesos assistirem a un fort increment del crèdit en l’economia espanyola que impulsarà de manera decisiva el cicle econòmic actual, afermant el creixement. Comencem pel principi: Què ha passat perquè ara es donin les condicions que faciliten aquests forts vents de crèdit, després que l’accés al crèdit hagi estat tan difícil durant els anys de crisi? El gran artífex d’aquest canvi ha estat sens dubte el Banc Central Europeu (BCE). Conscient que fallava la transmissió de la política monetària i que les baixades de tipus d’interès no impactaven en els preus finals a la perifèria, el BCE va adoptar mesures no convencionals de política monetària per solucionar-ho, com ara la injecció de liquiditat a llarg termini a tipus privilegiats, TLTROS (targeted longer-term refinancing operations), i la compra d’actius com cèdules i titulitzacions, entre d’altres. Amb posterioritat, i lligat al risc de deflació, l’entitat va adoptar a més una política de compra de bons de governs, empreses i titulitzacions de fins a 30 anys, per valor de 60.000 milions mensuals, que està pre-

vista fins al setembre del 2016. Aquestes mesures, juntament amb la mesura estructural d’unió bancària —que ja està en procés molt avançat—, han funcionat, però analitzem a quins components del preu final del crèdit han afectat. Primer, s’ha aconseguit rebaixar el cost del tipus d’interès en els mercats monetaris; segon, s’ha produït una baixada en el cost de finançament de la banca perifèrica; en tercer lloc, hi ha hagut una baixada del preu del crèdit, i, finalment, hem assistit a una baixada dels marges comercials que han afectat el preu final del crèdit en general i el de les pimes en particular, en funcionar la competència entre entitats. En definitiva, les mesures del BCE estan sent un èxit, i s’està aconseguint que el crèdit flueixi i que el cicle creditici pugui acompanyar correctament el cicle econòmic. Per tant, en els propers mesos és previsible que assistim a un fort creixement de la demanda de crèdit. La primera part de recuperació del cicle econòmic es va finançar amb capital i aquesta segona etapa de cicle econòmic expansiu es finançarà amb crèdit, un cop que el canal de finançament ja és obert. Hi ha forts vents de crèdit imminents... i

Jaime Comunión Director financer d’A&G Banca Privada, SAU

Data d’elaboració de l’article: maig 2015

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

Fulls dels Enginyers

49


ARTICLES

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) es reuneix amb Artur Mas El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, i el director general d’Energia, Pere Palacín, van rebre Albert Mitjà Moyano, president del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, i Bernat Garcia Moreno, secretari del CEEC.

D

urant la trobada, els representants del CEEC van presentar l’entitat i les empreses associades, i van remarcar la importància del sector de l’eficiència energètica a Catalunya, que representa prop de l’1% del seu PIB. El CEEC va destacar els principals plans estratègics de la Generalitat per a l’impuls del sector, com ara l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis per a la rehabilitació energètica del parc d’edificis català (tant públic com privat), que preveu una inversió efectiva de 1.400 milions d’euros i una ocupació directa associada de 14.000 llocs de treball, i els Plans d’Impuls a Sectors Estratègics en què la Generalitat està treballant actualment i en els quals el sector de l’energia té un paper destacat. El president i el secretari del CEEC van fer propostes concretes que poden ser impulsades des de la Generalitat per tal de contribuir a un major desenvolupament del sector, com ara l’existència dins de la Generalitat

50

juliol · agost · setembre 2015

d’una entitat transversal amb competències en matèria d’eficiència energètica per facilitar la licitació de projectes en instal·lacions públiques, incloure serveis energètics per a la reducció de la despesa energètica en els contractes de gestió i manteniment de les concessions existents, mesures per facilitar l’accés al finançament per a projectes d’eficiència energètica o l’impuls d’un pla de comunicació en eficiència energètica, entre d’altres. i

Albert Mitjà Moyano President del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Contacte www.clustereficiencia.cat *info@clustereficiencia.cat (933 192 300 t@clusterEE Via Laietana, 39 08003 Barcelona


INSTITUCIONAL

Som fansdeles cosesben fetes. Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes? Doncs ja no has de preocupar-te’n més. Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps. Registra’t gratis durant 30 dies!

935 029 091 Fulls dels normativa.infocentre.es Enginyers

51


ARTICLES

Enginyer = Màster? Els enginyers amb títols anteriors al Pla Bolonya no tenen una referència clara del nivell que els correspondria en el nou sistema universitari. Aquest fet ha originat que molts d’aquests enginyers s’hagin trobat discriminats en concórrer a licitacions internacionals en altres països, i que hagin tingut dificultats per poder acreditar, de cara a l’exercici professional, una equivalència entre el seu títol d’enginyer i els de màster derivats de Bolonya.

E

ls col·legis i les associacions professionals d’enginyeria hem participat activament en el procés de correspondència dels títols d’enginyer a nivell de màster. Ha estat un llarg procés per aconseguir una correspondència justa que impliqui conseqüències positives per als professionals i les empreses del nostre país. En aquest sentit, el novembre del 2014 es va publicar el Reial decret 967/2014 que estableix el procediment per determinar la correspondència als nivells del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior (MECES) dels títols oficials d’arquitecte, enginyer, llicenciat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic i diplomat. Aquest Reial decret estableix un procés llarg i burocràtic, però si es compleixen els terminis establerts les resolucions de correspondència dels títols pre-Bolonya s’han de publicar abans de finalitzar l’any 2015. Posteriorment, el gener del 2015, el Reial decret 22/2015 indicà la correspondència entre el MECES i el Marc Europeu de Qualificacions (EQF). Així, els enginyers tindrem reconegut el nivell 7 EQF (Màster) quan tinguem la correspondència al nivell 3 del MECES. El passat 12 de maig va sortir a informació pública l’equivalència de divuit títols pre-Bolonya. Entre aquests divuit es troben els títols d’enginyer industrial, enginyer en electrònica, enginyer en automàtica i elec-

52

juliol · agost · setembre 2015

trònica industrial, i enginyer químic. Està previst que aquests títols d’enginyeria tinguin la correspondència a nivell 3 del MECES (equivalent a EQF-7, nivell de Màster, segons el Reial decret 22/2015). Per tant, durant aquest any és molt probable que, per fi, el Consell de Ministres aprovi resolucions en què s’indiqui que el títol d’enginyer industrial, enginyer químic, enginyer geòleg, enginyer en organització industrial... es correspon amb el nivell 3 del MECES, el qual es correspon amb el nivell 7 EQF (Màster). La correspondència del títol oficial d’enginyer a nivell de màster quedarà acreditada amb la mera referència a la publicació en el BOE juntament amb el títol d’enginyer. També es podrà obtenir, amb caràcter individual i a través de la seu electrònica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, un certificat de la Subdirecció General de Títols i Reconeixement de Qualificacions. L’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), integrada per quinze institucions professionals d’enginyeria, sap que els enginyers del nostre país han tingut un paper decisiu en la modernització i el progrés de la societat, essent un autèntic motor per al desenvolupament i el creixement econòmic i empresarial. Sembla que aquestes correspondències resolen definitivament la reivindicació històrica de l’enginyeria, tant pel fet que els títols antics tinguin una situació adient dins del nou marc d’ensenyament universitari actual, com pel reconeixement dels estudis en l’àmbit internacional. i

Toni Molina Secretari general de l’AQPE Enginyer industrial col·legiat núm. 12001 Contacte www.aqpe.org *secretaria@aqpe.org (902 054 940


El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: comunicacio@eic.cat www.eic.cat

Enginyers

Col·legi

Enginyeria

Enginyerscatalunya

Entra i visita’ns!

Fulls dels Enginyers

53


ARTICLES

Contacte www.dgnb.es www.eic.cat/wps/portal/dgnb

Altres consultes: ( 933 192 300 * comissions@coneixement.eic.cat

Projecte Bruck Passive House a Changxing - Xina, que ha aconseguit el certificat Or del DGNB. © Peter Ruge Architekten · © Landsea Group

Certificació d’edificis Residencials Nous

E

l desplegament de la nova versió CORE 14 International en anglès segueix les previsions. A la tipologia d’edifici Terciari Nou s’hi afegeixen els edificis Residencials Nous. Les altres tipologies d’edificis també es poden continuar certificant amb el sistema anterior. Aquestes tipologies són: Habitatges, Edificis Hospitalaris, Escoles, Hotels, Botigues, Locals de Reunió, Indústria, locals. També hi ha disponibles esquemes de certificació per: Nous Barris i Districtes, Nous Centres de Negocis i Polígons Industrials. i

PARTICIPA A L’ENQUESTA Francesc Bonvehí Membre del DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 12197

54

Vicenç Puigdelloses Auditor DGNB Enginyer industrial col·legiat núm. 16627

juliol · agost · setembre 2015

Participeu en l’enquesta que duu a terme el DGNB – German Green Building Council sobre les tendències de l’edificació sostenible. Hi podeu accedir al web del DGNB a la rúbrica: Help Us to Measure Global Green Building Trends Disponible al següent enllaç: http://www.dgnb.de/en/current_issues/WGBC_Survey.php


Emporta’t el COEIC a la butxaca!

INSTITUCIONAL

Fulls dels Enginyers

55

FOTO: Isabel Marquès

L’App dels EIC està disponible per a iPhone i Android.


ARTICLES

Jaume Perarnau i Llorens Doctor en Història de la Tècnica Director del mNACTEC Contacte www.amctaic.org *secretaria@amctaic.org (937 803 787 Rambla d’Ègara, 270 08221 Terrassa

L’aportació del sistema territorial del mNACTEC a l’estudi, protecció i difusió del patrimoni industrial català

J

a durant el segle XIX, juntament amb la creació de museus que valoritzaven i reivindicaven l’art i les restes materials de civilitzacions molt anteriors a la pròpia, es van començar a valoritzar, també però d’una manera molt més esparsa, aquells objectes d’ús quotidià que anaven canviant, les innovacions tecnològiques que apareixien i el canvi del model social en què es vivia. Així es van crear els primers museus que es van convertir en expositors de l’evolució tècnica de la seva pròpia societat: Musée des Arts et Métiers (1793, a París), Science Museum (1863, a Londres) i Deutsches Museum (1903, a Munic). A Catalunya, pionera a implementar el nou model de la societat industrial a Europa, també es va preveure aquesta nova tipologia de museus ja l’any 1938, però no serà fins a l’any 1984 que es crearà el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNAC-

56

juliol · agost · setembre 2015

TEC), a Terrassa, impulsat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i, poc més tard, el seu Sistema Territorial o Xarxa Temàtica. Amb una nova concepció museològica i una nova idea innovadora, el Sistema Territorial del mNACTEC vol explicar el procés i la història de la industrialització a Catalunya no en un edifici concret sinó a través de diferents museus i llocs d’interès patrimonial situats en les mateixes ubicacions que van ser protagonistes del canvi social i tecnològic del país. L’organització museística que el Sistema Territorial del mNACTEC ha desenvolupat al llarg del territori és conseqüència de la voluntat de vertebrar una política de museus industrials i tècnics de Catalunya per tal de fer conèixer la industrialització catalana i difondre la cultura científica i tècnica. Per portar a terme aquestes accions, s’han aprofitat alguns recursos patrimonials que ja existien i s’han potenciat les energies de persones, institucions i ajuntaments quan


INSTITUCIONAL

Plafó informatiu, amb plànol i imatges dels 26 museus i centres patrimonials que configuren el Sistema Territorial del mNACTEC.

han desitjat endegar una acció museística en el camp de la tècnica i el patrimoni industrial en el seu municipi. La majoria dels museus, doncs, s’han creat en llocs productius històrics originals, molts dels quals estan situats en comarques especialitzades en un tipus concret de producció. La creació del Sistema Territorial del mNACTEC ha estat, de llarg, la principal aportació conceptual a la museologia científica i tècnica europea organitzada com un sistema de museus amb gestió pròpia de cada un d’ells. Cada centre ha de ser singular, específic i especialitzat en determinat sector productiu, i que permeti exposar i manifestar les característiques de la nostra història industrial: diversitat sectorial i expansió territorial pel conjunt del país.

A dia d’avui, el Sistema Territorial del mNACTEC, regulat per Llei, és format per 26 museus i llocs d’interès patrimonial repartits per tot el territori català que són un referent inexcusable per fonamentar el coneixement i la divulgació no solament de la història de la ciència, de la tècnica i del procés d’industrialització de Catalunya, sinó també de la seva més moderna innovació tecnològica, dels processos productius de la seva societat, de la història de les seves empreses i del conjunt de tots aquells elements mobles i immobles que identifiquen un model social, econòmic i cultural en constant procés de canvi i evolució (patrimoni de la societat industrial). i

Fulls dels Enginyers

57


ARTICLES

Mercat laboral dels enginyers 2014 Un cop més us presentem el mapa del mercat laboral dels enginyers elaborat a partir de les ofertes publicades durant l’any 2014 a la Borsa de Treball.

L’

any 2014 les ofertes publicades s’han mantingut en un nivell similar a l’any anterior (512 ofertes). S’ha constatat un increment en la demanda del mercat intern en detriment de les ofertes per treballar a l’estranger, que han suposat un 10% de les ofertes respecte al 22% de l’any anterior. Els països que més demanda han vehiculat a través de la Borsa de Treball han estat:

• Els països de la UE i l’Espai Econòmic Euro-

peu, amb un 24%, amb ofertes destinades a França, Alemanya i els Països Baixos, en sectors diversos, com ara la construcció, la fabricació de maquinària i les instal·lacions industrials. • Sudamèrica, amb un 21%, amb una oferta que sobretot procedeix de Xile i el Perú, en el sector ferroviari i extractiu principalment. • Nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Pròxim Orient, amb ofertes en els sectors de la construcció i el petrolier.

Ofertes nacionals per sector d’activitat TICs

0,96%

Aigua

0,96%

Organismes Oficials i AAPP

1,20%

Ferroviari i Aeronàutic

1,20%

Extractiu i petrolier

1,20%

Centres tecnològics

1,44%

Transports, logística i distribució

1,68%

Energies alternatives

1,68%

Instal., muntatges indus. i manteniment

5,29%

Construcció i obra pública

5,29%

Energia

5,53%

Consultoria/ Auditoria

8,41%

Enginyeria i Oficina tècnica

23,56%

Indústria

41,59%

58

juliol · agost · setembre 2015

Montse Pérez Serveis Ocupacionals dels EIC Contacte *borsatreball@serveis.eic.cat (935 029 097


INSTITUCIONAL

Sector industrial nacional

20,81% 16,76%

Automoció, aux.autom. elem. transp.

15,61%

Fabricació de maquinària

Metal·lúrgic

11,56%

Químic i farmacèutic

8,67%

Alimentació i begudes

14,45%

Aparellatge electrònica, electric. i mecànica

5,20%

5,20%

Paperera, a. gràfiques, edició i packaging

Plàstic i cautxú

1,73%

Tèxtil, pells i cuir

Oficina tècnica

Comercial

Seguretat, medi ambient, Direcció qualitat Sistemes d’informació

Compres

1,43%

1,63%

Operacions

R+D+i

Project Management

Producció

Manteniment

Logística Product Management

1,83%

2,44%

3,67%

3,87%

4,28%

4,68%

9,78%

9,98%

11%

13,85% 31,57%

Ofertes nacionals per àrea funcional

El mercat de treball intern per als enginyers s’ha focalitzat principalment en la indústria, els serveis d’enginyeria i la consultoria especialitzada en les àrees d’operacions, logística, R+D i medi ambient. L’ocupació en el sector industrial s’ha incrementat lleugerament respecte a l’any anterior, i representa un 41,5% de l’oferta enfront del 39% de l’any 2013. En el cas de les enginyeries, gran part de les ofertes han estat per cobrir posicions en enginyeries de projectes d’instal·lacions industrials, però també en enginyeries dedicades al disseny d’equips i elements mecànics, elèctrics i electrònics. No obstant això, la distribució de l’ocupació en la indústria mostra variacions signifi-

catives respecte als anys anteriors. Aquesta nova distribució mostra una davallada de l’ocupació en el sector de l’automoció, amb un 21% de les ofertes; això són 10 punts percentuals menys respecte a l’any 2013 i, per tant, l’ocupació en aquest sector se situa al mateix nivell que l’any 2012. L’altre sector que acostumava a copsar gran part de l’oferta, el químic-farmacèutic, ha passat d’un 18% a l’11,5% de l’oferta, i es veu superat per les indústries de fabricació de béns d’equip, metall i fabricació d’altre aparellatge. Pel que fa a les posicions demandades, principalment s’han correspost amb llocs de treball a oficina tècnica, producció i project management. i

Fulls dels Enginyers

59


DIA A DIA

s

En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulsades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació PDF o vídeos .

2 març Taller de feina amb empreses d’automoció de Catalunya Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció Taller organitzat pel Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC) i S&F Consultants amb responsables del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), per reflexionar sobre les necessitats i oportunitats de millores en el sector de l’automoció. i

26 març L’informe del Ministeri de Foment sobre el sector ferroviari espanyol Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren L’agost del 2013 el Ministeri de Foment creava la Comissió Cientificotècnica per a l’estudi de les millores en el sector ferroviari espanyol. El seu objectiu era analitzar, per primera vegada en la història dels ferrocarrils a Espanya i probablement en el món, el sector ferroviari en la seva totalitat: companyies ferroviàries, indústria relacionada, consultors, enginyeries, universitats, sistema legal, etc. La Comissió estava formada per dotze representants dels diferents sectors professionals relacionats amb el ferrocarril. Després de sis mesos de treballs i tres més de discussió interna al Ministeri, l’informe final es va presentar oficialment i ara es troba disponible a la pàgina web d’aquest Ministeri. Iñaki Barrón, enginyer de camins, canals i ports, director del Departament de Viatgers i Alta Velocitat de la Unió Internacional de Ferrocarrils, i president de l’esmentada Comissió, va oferir una panoràmica de les principals conclusions de l’informe i també del paper que el ferrocarril pot desenvolupar a Espanya en el futur. Victor Canosa, enginyer industrial i membre de la Subcomissió d’Engitren, va presentar l’acte. i PDF

s

10 març El Dakar elèctric Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció Francesc Garriga, president d’EICAuto (Subcomissió d’Automoció dels EIC), va presentar aquesta jornada que es va centrar en el projecte de fer el Dakar 2015 amb un vehicle elèctric. Agustí Payá, director tècnic d’aquest projecte, és un enginyer civil i un experimentat pilot en curses de vehicles elèctrics que ha estat campió de Catalunya de les ECOSeries de vehicles elèctrics en tres ocasions com a pilot oficial de Mercedes. En la passada edició del Dakar del 2015, va participar com a copilot d’Albert Bosch en l’equip ACCIONA 100% ECOPowered i és pilot preseleccionat de la Fórmula-e. i s

21 abril Reactivació de la indústria: del Lean a la manufactura avançada Jornada dirigida a directors generals de planta i directors de producció, els quals van gaudir d’una taula de debat a més de la ponència sobre el paper de les persones i el seu desenvolupament de capacitats tècniques per assumir reptes amb responsabilitat de forma lliure. i

60

juliol · agost · setembre 2015

7 maig Nova Directiva Seveso III: adaptació de la indústria a la nova normativa L’objectiu d’aquesta jornada era explicar els canvis de la Directiva al sector industrial per tal que els seus responsables coneguessin com els afectarà i les accions que hauran de dur a terme per complir la normativa. I exposar les casuístiques que es donaran d’acord amb els nous requisits. i

26 maig Compliment de les previsions d’amortització de les instal·lacions: corrosió i rehabilitació de grans acumuladors d’ACS Conferència en la qual es van tractar diversos temes com els fonaments de la corrosió i els mètodes per evitar-la, la rehabilitació i protecció catòdica, la garantia de resultats, i la protecció d’acumuladors nous i existents, entre d’altres. i


INSTITUCIONAL

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Comissió de Jubilats i Prejubilats

9 abril Òpera: La Favorita de Gaetano Donizetti Comissió de Jubilats i Prejubilats La Comissió va organitzar el passat 9 d’abril una representació extraordinària de La Favorita de Gaetano Donizzeti a la sala Sagarra del Col·legi Sagrat Cor de Jesús dels Jesuïtes de Casp. L’acte va ser presentat pel professor Roger Alier. i

AAFF 2PE 195*66.pdf

9

13/06/14

9 abril El mercat interior gasista de la Unió Europea i les interconnexions internacionals Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries Joan Pons, enginyer industrial i exdirector de planificació d’Enagas, va presentar aquest acte que va tractar d’aspectes relacionats amb el mercat interior del gas. Un dels grans objectius europeus pel que fa a les energies del gas i l’electricitat és la constitució d’un mercat interior del conjunt de països de la Unió Europea com a mitjà per obtenir una major eficiència respecte als mercats estatals aïllats, que augmenti la seguretat d’aprovisionament i la lluita contra el canvi climàtic. Per assolir aquests objectius és imprescindible incrementar les interconnexions de caràcter europeu de les xarxes de transport de gas i electricitat. i 8.51

Époque. A càrrec de Josep Pich, professor d’Història Contemporània de la UPF. 29 abril Sobirania catalana. A càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor i director de la Fundació Ramon Llull. 6 maig Paisajes culturales de la historia. A càrrec de J. E. Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval de la UAB. 13 maig Los satélites espías. A càrrec de Rafael Clement Soler, historiador especialitzat en l’explotació espacial i divulgador científic. 20 maig Per què Google ens ho troba tot? A càrrec de Pere Brunet, del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Facultat d’Informàtica de Barcelona. 27 maig Cultura Barcelona? A càrrec de Miquel Molina, director adjunt de La Vanguardia de Barcelona.

s

PDF

4 març Anàlisi de l’actualitat política. A càrrec d’Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia a Madrid. 11 març Ildefons Cerdà, l’home i el polític. A càrrec de Lluís Permanyer, periodista i cronista de la ciutat de Barcelona. 18 març Hominització. A càrrec de Ramon M. Nogués, doctor en Biologia i catedràtic emèrit de la UAB. 25 març Topografia política actual. A càrrec d’Antoni Puigverd, professor de Literatura Espanyola. 9 abril El naixement de l’Eixample. A càrrec de Lluís Permanyer, periodista i cronista de la ciutat de Barcelona. 15 abril Comentaris sobre la novel·la Plans de futur. A càrrec de Marius Serra, escriptor. 22 abril Les llums s’apaguen a Europa: la fi de la Belle

FONAMENTS

TS

EN PETI T

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

ES

FONAM

N

PETITS ESPAIS

S

E

ESPECIALS EN

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz Visita’ns a ww Fulls dels 93 763 26 99 / 660Enginyers 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

61


DIA A DIA

14 abril

Trobada ConnectiENG

La seu dels Enginyers Industrials de Catalunya de Barcelona va acollir la primera trobada en què el col·lectiu menor de 35 anys de l’Associació i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya es va reunir en un acte informal amb l’objectiu de potenciar el contacte professional.

62

juliol · agost · setembre 2015

Empresarial: Subcomissió Logística La Subcomissió va organitzar una visita al magatzem de reposició central de Camper. El grup va poder veure un miniload i el sistema de classificació automàtica de sabates i accessoris que permet optimitzar els terminis de lliurament i incrementarne la productivitat. Camper és una empresa familiar de la indústria del calçat fundada l’any 1975. Des de llavors, ha anat diversificant els seus canals de venda i actualment té més de 300 botigues i shop-inshop, una botiga on-line i una distribució amb més de 3.000 punts de venda multimarca en 40 països. El magatzem de reposició central està ubicat a la Granada del Penedès (Barcelona) i té 11.000 m2, des d’on es realitza el subministrament de sabates per Europa i l’Orient Mitjà, tant per a les botigues pròpies com per als córners i les botigues multimarca que comercialitzen els seus productes, amb un flux punta de més de 20.000 parells de sabates diaris. i

16 abril Scòpic Miniatur Barcelona Comissió de Cultura: Subcomissió Engitren Xavier Marbà va explicar com va néixer el projecte Scòpic Miniatur Barcelona: l’inici del concepte, el disseny i la imatge de marca. Durant la jornada, Marbà va parlar de la innovació i la tecnologia adaptada al maquetisme, al ferrocarril en miniatura (H0), a Car System, al Bcing System, al sistema de construcció dels edificis amb la talladora làser, al control de la maqueta (electrònica i informàtica), i al centre de control com a centre d’operacions. Xavier Marbà va acabar la xerrada parlant de la funció i la presència de Scòpic com a escola adaptada a la tecnologia i al desenvolupament en les formacions tècniques. i PDF

s

L’acte va constar de dues Conference Talks: la primera va ser a càrrec del conseller delegat de Biid, Carles Grau Lara, el qual va donar consells als joves des de la seva pròpia experiència i va afirmar: “Assegurar que tens com a mínim un temps de qualitat amb els teus empleats per escoltar-los, és fonamental”. I va finalitzar dient: “És important treballar força, però sobretot treballar en el que t’agrada”. La segona intervenció va ser a càrrec dels enginyers David Arbenig i Albert Prats de Ginebra NUT, la ginebra de l’Empordà. Durant la xerrada van parlar dels factors d’èxit de la Ginebra NUT i el seu cas concret d’emprenedoria: “Ens deien que estàvem bojos per crear una de les poques destil·leries del territori”. Després de les intervencions, hi va haver un monòleg titulat No sóc enginyer a càrrec de l’humorista Rubén Ramírez, que va parlar dels enginyers i la seva professió posant l’ingredient més simpàtic a l’acte. La Trobada ConnectiENG va acabar amb un drink corner on tots els joves enginyers assistents van tenir l’oportunitat d’intercanviar opinions i experiències d’una manera informal. i

16 abril Visita al magatzem de reposició central de Camper Comissió de Gestió


INSTITUCIONAL

4 maig Comissió de Mobilitat i Transports

L’hinterland portuari: més enllà del port de Barcelona

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va acollir el dilluns 4 de maig la presentació del Tercer Pla Estratègic del Port de Barcelona (2015-2020) en la jornada L’hinterland portuari: més enllà del port de Barcelona. Sixte Cambra, president de Port de Barcelona, va visitar la seu dels EIC per explicar els objectius i els punts estratègics d’aquest Tercer Pla Estratègic.

J

ordi Guix, degà del COEIC, va donar el tret de sortida a aquesta jornada i ho va fer presentant Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i Transports dels Enginyers Industrials de Catalunya, Sixte Cambra, president del Port de Barcelona, i Joan Amorós, president de FERRMED. Jordi Guix va aprofitar la seva intervenció per destacar que des del Col·legi s’està treballant, juntament amb altres institucions, el Pacte Més Indústria per aconseguir que tots els aspectes clau de la indústria, com les infraestructures, siguin un motiu de pacte entre els partits polítics i aconseguir continuïtat més enllà d’una legislatura. El Tercer Pla Estratègic del Port de Barcelona (2015-2020) preveu aprofitar el bon posicionament del port davant dels principals fluxos del comerç mundial, establir aliances amb altres ports, administracions i operadors, i la consolidació de l’àrea d’influència mitjançant el desenvolupament del port en xarxa. Sixte Cambra va centrar la seva intervenció a definir l’anàlisi estratègica, amb les principals tendències del comerç i el transport marítim; i la proposta estratègica a partir de la missió i la visió del port amb els eixos estratègics i els indicadors. Cambra va destacar que, pel que fa a l’economia i el comerç internacional, hi ha una tendència a prendre decisions cada cop més s

PDF

globals en un món on l’Extrem Orient guanya quota, l’economia es caracteritza per la seva volatilitat i s’experimenten canvis en el consum. Joan Amorós, president de FERRMED, va encaminar la seva ponència a dibuixar l’hinterland portuari en l’àmbit europeu. Va assenyalar la bona feina del port de Barcelona per consolidar la infraestructura portuària com un referent en l’àmbit europeu. Amorós va recordar que FERRMED es va crear després que el corredor mediterrani no fos inclòs dins dels projectes prioritaris transeuropeus i va afirmar que “s’ha aconseguit crear una Europa en xarxa que inclou aquest corredor”. Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC, va fer un repàs de les infraestructures del corredor mediterrani en l’àmbit català i va destacar les mancances i la problemàtica de cada tram, com la falta de gàlib en alguns túnels i la insuficiència de vies en alguns trams. La jornada va acabar amb un col·loqui en què els assistents van poder formular les seves preguntes als ponents i establir un debat sobre les infraestructures portuàries catalanes. Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va ser l’encarregat de posar el punt i final a l’acte i de felicitar el responsable de Port de Barcelona per la proposta feta. També va manifestar el suport que els EIC donen a iniciatives d’aquest tipus, que tenen com a objectiu esdevenir un referent en el món de les infraestructures. i

Fulls dels Enginyers

63


DIA A DIA

5 maig Envelliment: causes i conseqüències Comissió de Jubilats i Prejubilats Aquesta conferència forma part del cicle Com Envellir Bé, un cicle de quatre conferències dirigides als professionals jubilats dels diferents col·legis integrats a la Intercol·legial. i s

PDF

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISME Comissió d’Esports

64

juliol · agost · setembre 2015

s

5 març Caminada per la muntanya tocant a Gavà 7 març Visita a la central eòlica de Les Colledetes 21 març Caminada pel Parc Natural del Montsant i calçotada a Ulldemolins 27 març Sortida per visitar Dénia, Xàbia i els voltants del Parc Nacional de Montgó 9 abril El Montnegre carener 11 abril Cicle Colònies Tèxtils 16 abril Els cingles de Vallcebre 18 abril Els cingles de Vallcebre 25 abril La Cerdanya 7 maig La serra de la Sajolida 9 maig Cicle Colònies Tèxtils 16 maig Una volta al Catllaràs

6 maig Eines de planificació de Protecció Civil Comissió de Seguretat Protecció Civil de la Generalitat i el COEIC van celebrar una jornada informativa destinada principalment als tècnics redactors de plans d’autoprotecció i altres agents implicats. Aquest acte va servir per donar-los a conèixer les noves eines de planificació en matèria de protecció civil aprovades recentment pel Govern i que van entrar en vigor el passat 5 d’abril del 2015. La jornada va ser presentada pel subdirector general de Programes en Protecció Civil, Jaume Guamis, i per Llum Llosa, membre de la Comissió d’Acció Professional del COEIC. i

7 maig Presentació del llibre Aportacions catalanes universals Comissió de Cultura Jordi Guix, degà del COEIC, va donar el tret de sortida a aquesta presentació que va comptar amb Ferran Ramon, president de la Comissió de Cultura; Joan Amorós, president de la Fundació Occitanocatalana; Antoni Grivé, doctor enginyer industrial, i Josep Amat, doctor enginyer industrial. El llibre, que ha estat editat per micromecenatge en quatre idiomes és el fruit d’un treball d’experts que ha durat diversos anys, i que té com a objectiu la difusió de les aportacions que ha fet Catalunya en l’àmbit internacional al progrés universal. i

8 maig Il·luminació, l’eficiència del disseny al manteniment Comissió d’Energia: Grup de Treball d’Eficiència Energètica El Grup de Treball d’Eficiència Energètica centra l’eix de les seves exposicions entorn de la mesura de l’eficiència energètica. L’objectiu del seminari va ser intercanviar experiències entre els experts i els professionals del Grup, determinar com i per a què serveixen les tècniques de mesura, i exposar les noves propostes de configuració i/o disseny de tecnologies i/o processos amb fluids o conductors d’energia.i

i CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

10 MARÇ Intervenció de Juli Barceló, consultor de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica. 21 ABR Intervenció de Francesc Solé Parellada, catedràtic emèrit a la Universitat Politècnica de Catalunya.

19 MAIG Intervenció de Josep Canós, exconseller-director general de Retevisión.


INSTITUCIONAL

6 maig Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció

La contribució de la F1 al futur de la indústria de l’automòbil

La ciutat de Barcelona va acollir la Setmana del Gran Premi per commemorar els 25 anys de Grans Premis de Fórmula 1 al Circuit de Barcelona-Catalunya.

D

ins de l’intens programa d’actes, els Enginyers Industrials de Catalunya van participar-hi amb la jornada tècnica La contribució de la Fórmula 1 al futur de la indústria de l’automòbil que es va celebrar a l’Hotel Alexandra de la ciutat comtal. La iniciativa va servir per escalfar motors de cara al Gran Premi de Fórmula 1 d’Espanya Pirelli 2015 que es va disputar els dies 8, 9 i 10 de maig. Jordi Guix, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va ser l’encarregat de fer la introducció de la jornada i va subratllar la gran contribució de la F1 a l’enginyeria en general: “Es tracta d’una gran oportunitat per donar visibilitat a l’enginyeria. Serveix per fer més comprensible la funció dels enginyers al públic en general”. La jornada tècnica va comptar amb la participació de Vicenç Aguilera, president del Circuit; Ricard Aiguabella, enginyer industrial i aerodinamista de l’equip Sahara Force India de Fórmula 1; Francesc Roure, doctor enginyer industrial, catedràtic de la UPC i responsable i fundador de la Formula Student de l’ETSEIB, i Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. El president del Circuit, Vicenç Aguilera, va aprofitar la seva intervenció per fer un repàs a l’evolució experimentada per aquest esport des que se celebren els grans premis al Circuit. “A la F1 tot es basa en l’aerodinàmica”, va sentenciar Ricard Aiguabella abans de repassar l’evolució de reglaments de caràcter tecnològic i els canvis

que persegueixen reduir despeses i fomentar la competitivitat entre les escuderies. L’aerodinamista de l’equip Sahara Force India de Fórmula 1 va arribar a la conclusió que “tot i que estèticament no s’assemblin en res, hi ha molta transferència tecnològica indirecta entre la F1 i el cotxe de carrer, en aspectes com l’electrònica, el control de tracció, els pneumàtics, els combustibles, els volants multifuncionals amb lleves, etc.”. L’acte va incloure una taula rodona en la qual també va participar Francesc Roure, que va qualificar la iniciativa universitària Formula Student de l’ETSEIB nascuda el 1981 als Estats Units, i que celebra una prova al Circuit, com “una F1 en petit que permet treballar als estudiants amb tecnologies capdavanteres”. Després de subratllar la tasca que es realitza, va pronosticar que “alguns estudiants acabaran treballant en la F1 i molts en la indústria de l’automòbil”. Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, va clausurar la jornada amb un discurs en què va destacar el bon estat de salut i prestigi internacional del Circuit de BarcelonaCatalunya. “Tenir a casa la Fórmula 1 ens fa sentir orgullosos i satisfets d’haver construït i invertit en un circuit modern i elogiat que sentim com nostre. És un dels pilars esportius de Catalunya que projecta el país en l’àmbit internacional”, va declarar. i

Fulls dels Enginyers

65


DIA A DIA

11 maig L’enginy aplicat a l’energia: el rol dels enginyers industrials en el mercat elèctric Comissió d’Energia: Grup de Treball d’Eficiència Energètica Xavier Farriols, director del Departament Tècnic de Factor Energia, Guillermo Yeste, de FYMAVIG, Àngel Mateos, d’Optima Energia, Gerard Fabregat, d’European Utility Management (Londres), i Marc Rotllan, de Factor Energia, van participar en aquesta jornada moderada per Cristina Soler, responsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica. L’acte es va centrar en el funcionament del mercat elèctric i com hauria d’impactar en el preu elèctric una reducció de consum per eficiència energètica. i PDF

14 maig La transparència i la retribució de la innovació conseqüència d’una gestió empresarial del segle XXI Comissió de Gestió Empresarial El segle XXI demana incorporar elements diferencials en la gestió de les organitzacions que generin els pilars d’una cultura dirigida a desenvolupar les estratègies d’innovació i internacionalització que possibilitin el creixement de les empreses. Entre aquests elements es consideren fonamentals la transparència de la gestió i la retribució variable de la innovació, que són pilars cabdals dels sistemes de Compensació Total que estableixen nous models de relació de les empreses amb els seus principals actius: les persones. Pel que fa a la retribució de la innovació vinculada a les patents, la Comissió de Gestió Empresarial va comparèixer davant de la Comissió d’Indústria al Congrés dels Diputats per exposar les modificacions que s’haurien d’incorporar al projecte de Llei de patents que s’està tramitant. En aquesta sessió es va donar una visió dels elements i factors que es considera que ajuden a establir un sistema de gestió empresarial adient per a l’entorn competitiu i global dels nostres temps, així com els trets fonamentals de la retribució de la innovació, en especial, la vinculada a les patents. Miquel Agulló Negui, enginyer industrial, Francesc González Navarro, enginyer industrial i director d’ICSA, i Gian-Lluís Ribechini Creus, enginyer industrial i president de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC, van participar en aquesta sessió. i s

PDF

19 maig Acte benvinguda als nous col·legiats/associats El passat 19 de maig, l’Auditori Pompeu Fabra de la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va acollir l’acte de benvinguda als nous col·legiats i col·legiades. Toni Molina, director de l’Agency for Qualification of Professional Engineers (AQPE), va presentar aquest esdeveniment al qual van assistir unes 47 persones i que va comptar amb la presència de Jordi Guix, degà del COEIC, i Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers. Xavier Rocafiguera, cap de projectes de GPO, va ser el padrí de l’acte i es va dirigir als nous membres dels EIC per aconsellar-los sobre tots els avantatges de formar-ne part. Després de l’entrega de la insígnia i la foto de grup, tots els convidats van gaudir d’un pica-pica al bar del Col·legi, on van poder intercanviar experiències. i

FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

12 març Viatge a Cartagena. Visita a l’Arsenal Militar de Cartagena i al Parc Miner de La Unión, entre d’altres.

de desaparició. A càrrec de Francesc Prieto Rius, memorial democràtic dels treballadors de Seat - Barcelona.

23 març La modernitat històrica de l’arquitectura de Seat, un patrimoni en procés

24 març Presentació Viatge: indústria i cultura al nord de Croàcia: Zagreb i Rijeka. A

66

juliol · agost · setembre 2015

càrrec de Jordi Rogent i Albiol. 12 maig L’entrada de la robòtica a la indústria catalana. Conferència a càrrec de Josep Amat i Girbau, doctor enginyer industrial i professor emèrit de la UPC.

16 maig Ogassa, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Sortida en què es va visitar el Museu de les Mines d’Ogassa, el monestir de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. 25 maig Enginyeria i


INSTITUCIONAL

27 maig Comissió de Seguretat

La gestió de crisis a l’empresa

21 maig Estat d’actuacions al corredor mediterrani català. Problemes i alternatives Comissió de Cultura Josep Maria Rovira i Ragué, secretari general de FERRMED, i Carlos Morant, enginyer industrial, van participar en aquesta exposició en la qual es va fer un repàs per sectors a l’estat de les actuacions previstes en el corredor mediterrani català. Es va fer una anàlisi crítica de la problemàtica de les infraestructures actuals pel que fa a la implantació del tercer fil, de les solucions previstes i de possibles alternatives per tal d’aconseguir l’objectiu de posada en servei del corredor al mes aviat possible. i

L

a seu barcelonina del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va acollir el passat 27 de maig la jornada La gestió de crisis a l’empresa. Situació actual i col·laboració publicoprivada, que va triar l’Institut Cerdà per presentar els resultats d’una enquesta sobre la resiliència de les grans empreses. Jordi Guix, degà del COEIC, va donar la benvinguda als assistents i va agrair de manera molt especial a l’Institut Cerdà tant l’esforç per dur a terme l’estudi sobre la resiliència com per poder fer la presentació a la seu col·legial. Guix va confessar que és tremendament defensor i promotor de la gestió professional de la crisi a les empreses. “El risc és quelcom inherent de qualsevol activitat econòmica”, va dir. Tot seguit, Carles Cabrera, director general de l’Institut Cerdà, va recordar que la fundació va ser creada l’any 2009 arran de la preocupació que els traslladaven les empreses respecte al condicionament o limitació dels seus “excel·lents protocols de plans d’emergència, de continuïtat de negoci o de comunicació per part de factors externs que no poden controlar”. Cabrera va deixar molt clar una idea: “El risc zero no existeix. Ho hem d’assumir”. A continuació, Albert Girbal, director tècnic de l’Institut Cerdà, va presentar les conclusions de l’enquesta realitzada sobre la resiliència a 93 grans empreses espanyoles. Entre les conclusions destaquen que hi ha un increment de la consciència i la necessitat de ser resilient. PDF

Així mateix, un 98% dels enquestats considera important la resiliència de les organitzacions, un 95% indica que l’entorn competitiu l’obliga a ser-ho i un 79% confessa que no forma part de les seves prioritats. El primer bloc de la jornada va acabar amb Oriol López-Doriga, de MS Consultors, que va subratllar que per complir l’objectiu de l’ISO 22320:2011 de gestió d’emergències “s’ha d’establir una estructura i un procés de comandament i control; definir processos per a la gestió de la informació operativa; i marcar requisits per a la coordinació i cooperació entre les diferents organitzacions implicades”. Després d’una petita pausa, Sergio Delgado, subdirector general de Coordinació i Gestió d’Emergències de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, va defensar tant la col·laboració publicoprivada en la gestió d’emergències com la necessitat d’emprar tots els recursos disponibles, atès que “si l’Administració es pot dimensionar amb els recursos del sector privat, disposarà d’un model poc deficient”. I va remarcar: “Així doncs, evitem les duplicitats. És una forma d’estalviar”. Per finalitzar, Jordi Secall, cap d’Unitat dels Bombers de Barcelona, va recordar la fuita de gas al barri de Sants de Barcelona de l’any 2008, que va suposar la implementació d’un nou procediment d’actuació d’incidents en instal·lacions a la via pública consensuat entre els bombers i les companyies de serveis. La jornada va concloure amb una taula rodona que va analitzar el repte d’implantar aquest protocol a altres municipis catalans. i

s

arquitectura: les obres de la Sagrada Família. A càrrec de Jordi Bonet i Armengol, arquitecte director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família fins al 2012.

Situació actual i la col·laboració publicoprivada

Fulls dels Enginyers

67


DIA A DIA

Àmbit territorial Delegació del Vallès

30 abril Visita tècnica i cultural a l’Hospital de Sant Pau Amb aquesta visita vam conèixer l’obra més important de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el resultat d’un dels processos de rehabilitació més destacat dels últims anys. En primer lloc, Agustí Grau, enginyer industrial i director de Serveis Generals de l´Hospital, ens va fer una explicació molt detallada del procés de rehabilitació del recinte. Després, vam gaudir d’una visita guiada que ens va permetre conèixer alguns dels espais patrimonials més significatius de Sant Pau. i

19 maig Tècniques de vendes A través d’aquest curs i mitjançant la teoria, la pràctica i el brainstorming, els participants van aprendre a tancar amb èxit les negociacions que es duen a terme en els diversos llocs de treball que permet la professió: enginyeries, constructores, arquitectures, instal·ladores, fabricants, magatzems, etc. i

16 juny Tast de vins de les bodegues Mas Rodó La bodega i finca vitivinícola Mas Rodó, de nova creació, va començar la seva activitat al mercat el març del 2009 presentant els seus tres primers vins, una trajectòria excel·lent que els ha portat a aconseguir, el 2014, dues medalles d’Or de la DO Penedès com a celler que elabora el millor vi blanc i negre de la comarca. El tast va anar a càrrec d’Oriol Sala, director tècnic i membre de la família propietària de Mas Rodó, que ens va donar tot tipus d’orientacions sobre com maridar els vins blancs, negres i rosats que vam poder tastar. i

14 març Excursió i calçotada en família Un any més la Demarcació de la Catalunya Central va organitzar l’excursió i calçotada en família. Enguany es va fer una visita guiada pel monestir de Sant Pere de Casserres, l’únic monestir d’ordre benedictí a la comarca d’Osona i una de les joies més preuades del romànic català. En acabar la visita, es va gaudir d’una calçotada al restaurant Fussimanya a Tavèrnoles. i

5 juny Diada de l’Enginyer El sopar d’enguany es va fer al Restaurant Mas dels Vivencs a la Pobla de Claramunt. La presidenta de la Demarcació, Mireia Félix, en el seu discurs de benvinguda va destacar que el Col·legi representa a tots i cada un dels enginyers industrials. Aquest any, també, es va donar la benvinguda als nous col·legiats i es va fer un reconeixement als que celebren els 25 i 50 anys de col·legiació. i

19 juny Visita a l’empresa Avinent Implant Systems Visita a l’empresa Avinent Implant Systems (empresa que va ser guardonada amb el XXXV Premi Guillem Catà l’any 2014) del grup Vilardell Purtí. Firma de referència en implantologia, investigació científica de sistema d’implants i pròtesis personalitzades. Ens va rebre Albert Giralt, conseller delegat de Vilardell Purtí, i a continuació ens van ensenyar la fàbrica de Vilardell Purtí i les instal·lacions d’Avinent Implant Systems. i

Àmbit territorial Demarcació de la Catalunya Central

68

juliol · agost · setembre 2015


INSTITUCIONAL

Àmbit territorial Demarcació de Girona

8 març DiumengEnginyer 2015 En la popular festa DiumengEnginyer, que es va celebrar el dia 8 de març, els enginyers van visitar el Museu de l’Electricitat de Figueres, on es troben documents i peces de la primera època d’electrificació de la comarca, procedents de l’empresa Hidroelèctrica de l’Empordà SA. Hi van trobar una col·lecció de les primeres aplicacions i aparells elèctrics que van permetre la contínua difusió d’aquesta energia. Després de la visita van degustar un fantàstic menú de calçots i carn a la brasa a Sant Ferriol i van tancar la jornada amb una passejada per Besalú. i

13 abril Taller pràctic de LinkedIn: treballa estratègicament el teu perfil i coneix alguns trucs per treure’n més profit El passat 13 d’abril vam portar a terme un taller pràctic sobre LinkedIn, la xarxa social que s’ha posicionat com una de les eines més eficaces per conèixer professionals, de la mà de l’experta Rosaura Alastruey. Els assistents a la jornada van poder aprendre a optimitzar els perfils de LinkedIn, configurar qui els veu, conèixer trucs per treure’n més partit i gestionar eficaçment els recursos, amb l’objectiu d’aparèixer a les recerques dels reclutadors. i

29 maig Sopar de Germanor de la Demarcació de Girona El Sopar de Germanor d’enguany dels enginyers industrials gironins es va celebrar un cop més al restaurant Ca l’Enric, a la Vall de Bianya. A la festa, hi van ser convidats tots els nostres col·legiats i finalment es va reunir un total de 160 assistents. Entre ells, el president i el degà, representants de la resta de demarcacions i de la Delegació, de La Mútua dels Enginyers i de la Caixa d’Enginyers. L’aperitiu va estar amenitzat pel grup La Taverna, del qual forma part el col·legiat i músic Carles Pastor. i

TOTES LES ESPECIALITATS

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS • Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.

T. 93 200 93 39 Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA. La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin Fulls dels amb ells/es Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.Enginyers

69

E08031263

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona


DIA A DIA

Àmbit territorial Demarcació de Lleida

21 març Festivitat de Sant Josep: visita a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca i calçotada Amb motiu de la festivitat del nostre patró Sant Josep es va organitzar una visita a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, conjunt arqueològic de la primera Edat del Ferro i la cultura ibèrica (775aC-325aC). En acabar la visita ens van desplaçar a les Borges Blanques per dinar al restaurant Masia les Garrigues amb una bona calçotada, ja tradicional per aquestes dates en la nostra Demarcació. i

5 maig Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Lleida 2015 El tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, va presentar l’Avanç del POUM de Lleida davant el nostre col·lectiu, exposant les línies principals del document que preveu més sòl industrial. La proposta del desplegament urbanístic de la ciutat en l’horitzó 2015-30 focalitza l’atenció en el desenvolupament de la capitalitat de Lleida i aposta per la cohesió urbanística de la ciutat amb noves actuacions adreçades a millorar les rondes i dibuixar una Lleida més verda, utilitzant els elements naturals de la ciutat i potenciant el paper del riu com a eix vertebrador. i

18 maig Els enginyers i el seu entorn socioprofessional Com viure d’allò que t’agrada fer!, aquest és el títol de la xerrada protagonitzada per l’enginyer industrial Ramon Térmens, president del Grup Taurus, empresa multinacional lleidatana, amb la col·laboració de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de la UdL, i emmarcada en el projecte Mentoring Alumni UdL-EPS i dirigida als estudiants de Grau d’Enginyeria de l’EPS, Térmens va relatar la seva experiència i satisfacció dels 44 anys de la seva carrera professional i va defensar que “treballar no és un càstig diví si fas allò que t’agrada”. i

70

juliol · agost · setembre 2015

13 maig Reunió amb el nou director del Patronat Fundació UdL Joan Estany i Illa és el nou director del Patronat Fundació UdL, el qual es va reunir amb el president de la Demarcació, Joaquim Llop, per presentar els nous objectius de l’entitat. Un dels principals objectius és continuar promocionant les relacions entre la Universitat i l’entorn socioeconòmic i cultural per fomentar la recerca científica, humanística i tècnica. i


Aniversaris del TERCER trimestre FELICITATS BOMBETES!

Martí Avellà Mouriño

Eugeni Cabrero Arcas

Jofre Cot Guilera

24/07/2007

05/08/2002

14/07/2009

Aldo Blanch Crespán

Marc Codinas Ramos

31/08/2004

10/07/2001

Jordi Fustegueres

Mireia Ferraté Lara

Carla Giró Puigdollers

Garcia

26/08/2008

09/08/2006

30/08/2010

Emma Escudé Guasch

Arnau Francés Guilera

27/07/2011

16/09/2003

Guillem Fustegueres Garcia 18/08/2013

Adrià Lázaro Ripoll

Ramon Morancho

Bernat Pont Riera

Eric Quesada Moreno

22/08/2005

Borrell

04/09/2013

19/08/2005

24/09/2009

Jordi Greoles Cano 23/09/2001

Pau Tong Lin Xu

Ariadna Ollé Rovira

28/07/2005

13/09/2000

Emma Sánchez

Berta Sunyer Ducet

Scheepers

29/09/2010

13/07/2005

Clàudia Rius Fernández 07/08/2013

Ariadna Vega Serra

02/07/2010

Joan Sau López

Víctor Vallvé Valer

Martina Vaquer Arumi

05/09/2006

07/07/2010

16/09/2008

Marc Vilanova Brunet

Ivet Ferrer Vega

Blai Xalabarder Cortès

30/09/2009

27/09/2011

18/08/2006

Roger Vilà de las Heras

Laia Campos Casanova

Manel Villena Sellés

09/08/2008

09/07/2009

08/08/2006

Deborah Zaldívar Torelló 05/08/2007

Ariadna Olm Ferrer

Mario Sánchez Alonso

Abril Oroz Fernández

28/07/2007

13/07/2009

14/09/2009

Jofre Olm Ferrer

Pablo Sánchez Alonso

18/08/2010

10/08/2006


EN FAMÍLIA

Els bombetes visiten el Club Natació Barcelona

72

juliol · agost · setembre 2015

E

l passat dissabte 23 de maig, els nens i nenes bombeta van gaudir d’una tarda espectacular al Club Natació Barcelona. Van navegar amb zòdiac i en caiac i van aprendre la tècnica d’aquesta disciplina, i els més grans van aconseguir navegar ells sols. Després de la platja, tot el grup va anar amb els monitors a la piscina. Els bombetes des dels 3 anys fins al 14 s’ho van passar d’allò més bé amb les activitats proposades. Sens dubte, ens han quedat moltíssimes ganes de repetir! Els més grans per tornar a viure l’experiència i alguns petits perquè no ho van veure clar i ho van deixar per l’any que ve!!! Gràcies bombetes per la vostra participació i les vostres ganes de passar-ho bé!!!!!!


SOM +

Fulls dels Enginyers

73


VIU L’ASSOCIACIÓ

Enginyers Boston-Nova York Viatgers TEXT: Enric Colomé

E

l dia 20 de maig, setze companys del Col·legi, la majoria amb les seves parelles, van marxar cap a Boston. La visita al Massachussets Institute of Technology (MIT) va ser interessantíssima a la vegada que inoblidable. Es van fer dos grups: un, liderat per José Mª. García Casasnovas i atesos pel Dr. Enrique Shadah i quatre doctorands procedents d’universitats del nostre país, va visitar el Departament d’Energia i va mantenir un interessant col·loqui sobre la situació actual i futura de l’energia. L’altre grup liderat per Jaume Gibert Pedrosa, que fou director de l’Escola de Terrassa, va estar al Departament d’Aeronàutica i Astronàutica AEROASTRO atès pel seu director l’enginyer de camins català Jaume Peraire i un dels seus joves professors, l’enginyer mexicà Pablo Lozano. Només per fer-se una idea de quin és el nivell de la gent que hi treballa i estudia, val a dir que es reben de l’ordre de 20.000 sol·licituds/any per entrar-hi, amb uns currículums impressionants, i d’aquests només són admesos 1.300. No compta per a res ni la procedència ni el nivell economicosocial de l’aspirant. Senzillament s’agafa els millors. Òbviament, s’ajuda financerament la gent que val. Al MIT hi ha actualment 900 professors. També a Boston, van visitar la Universitat de Harvard i tot fent un tour per la capital van veure el Berklee Colle-

74

juliol · agost · setembre 2015

ge of Music, del qual han sortit músics de gran prestigi i al qual l’ingrés també és restringit i difícil. Recomanen visitar Boston. És una capital americana d’estil europeu, tranquil·la, còmode, simpàtica, i amb un agradable nivell economicosocial al qual contribueix en gran manera el seu caire universitari. I, després, cap a Nova York fent una parada a la bonica localitat costera NewPort, lloc de residència i estiueig d’alt nivell econòmic, amb el que això representa als EUA. Només cal veure les mansions que hi ha, algunes d’inicis del segle XX. En van visitar una i només hi ha una paraula per descriure-la: impressionant. I de l’estada a Nova York destaca la visita al MOMA, on van tenir el Museu tancat només per a ells durant més d’una hora; una passejada pel nou MeatPacking; travessa a peu pel pont de Brooklin, una gran obra d’enginyeria; el museu del transbordador espacial Enterprise i, sobretot, la visita al monument que els novaiorquesos han fet a les Torres Bessones. Cal reconèixer que quan els americans volen, fan molt bé les coses; el que hi ha en aquest Memorial, a la vegada que commou, impressiona. És elegant, auster, seriós sense caure en el dramatisme, serè i respectuós. Un viatge que a tots va agradar i que va complir les expectatives que s’hi van dipositar. Fins i tot els vols van ser puntuals, i no van enganxar cap vaga! i


SOM +

Ofertes i Serveis

Acadèmia d’idiomes que des de fa més de cinc anys té com a finalitat trencar les fronteres lingüístiques de tot aquell que s’ho proposi. Som especialistes a impartir classes de diferents idiomes com l’anglès, el francès, l’alemany, el xinès i, fins i tot, l’espanyol i el català per a estrangers. • Classes particulars (a empresa/domicili/acadèmia) • Conversa general / speaking • Conversa especialitzada • Classes grupals (a empresa/domicili/acadèmia) • Conversa grupal • Intensius • Anuals • Preparació d’exàmens oficials de Cambridge Adaptem l’idioma i el nivell al ritme de la persona o grup que rep les classes. Fins a un 30% de descompte sobre la tarifa PVP Language4all Av. Diagonal, 145, Barcelona Telèfon: 930 000 058 / 675 077 532 info@language4all.es www.language4all.es

Cursos Sortides Tasts Esports Amics Idiomes Tecnologia Viatges ...

VIU-LA!

Per a més informació: Fulls dels Fulls dels Tel. 933 192 304 · a/e: viula@serveis.eic.cat · www.eic.cat Enginyers Enginyers

75 75


LA TEMPTACIÓ

Propostes

GOURMET made in Catalunya A Catalunya la paraula Gourmet s’escriu en majúscules, tant si ets un cuiner experimentat com si ets un aficionat. La gran varietat de productes catalans que pots trobar per impressionar els teus convidats no té fi. Aquí te’n seleccionem alguns. Una explosió de sabors Iogurt cruixent o xocolata explosiva són dos dels 25 ingredients que Ingredíssimo ha ideat perquè deixis anar la teva creativitat a la cuina. Amb xocolata calenta, per a rebosteria, gelats, iogurts, carns, peixos, sopes i cremes, amanides i pans. No hi ha límit quan es tracta de menjar bé. www.ingredissimo.com

Bojos pels torrons L’alta gastronomia del reconegut reboster Albert Adrià i la tradició torronera d’Agramunt s’uneixen per recrear alguns dels postres del restaurant El Bulli, com el torró de Gin Mare a la llima i xocolata amb Fizzy, un extravagant torró de kikos que combina trufa a la llima amb kikos salats, o el turró de trufa al romaní amb cruixent d’avellana i gerds. Per als més atrevits! www.vicens.com

Del rusc al pot Des del 1879, l’empresa Alemany elabora artesanalment una gran varietat de mels, torrons i caramels amb essències de llimona, eucaliptus, menta, canyella, gingebre, crema d’avellana, taronja amb pell de taronja i mel amb fruits secs. La mel és un aliment amb moltes propietats terapèutiques que donarà un toc especial i molt personal a les teves creacions culinàries. www.alemany.com

76

juliol · agost · setembre 2015


Ñ

BORSÍ

immobles

Es lloga apartament a la Cerdanya. Caldegas. Planta baixa, menjador-sala d’estar amb sofà llit doble, dos habitacions, jardí privat davant de la piscina, tennis, piscina i espai de jocs infantils. Fantàstic i pràctic per gaudir de les vacances. Per a una família jove. Juliol i agost per quinzenes o mesos. Contacte: Tel. 629 758 582 i 652 191 985 i

Es ven casa semiadossada a Calella de Palafrugell (El Golfet). Són 198 m2 construïts en parcel·la de 690 m2. Menjador sala d’estar amb llar de foc, porxo, cuina amb pati, quatre dormitoris, tres banys, dues terrasses, garatge per a dues places i ampli jardí. Zona molt tranquil·la. Preu: 425.000 € Contacte: Tel. 676 126 470 (Jordi) i

Es lloga planta de 670 m2 en edifici industrial (3a planta). Zona 22@ de Barcelona. Moll de càrrega cobert en planta baixa i muntacàrregues apte per a 900 kg. Plaça d’aparcament en el mateix edifici. Contacte: Tel. 616 250 712 i

Llogo casa unifamiliar a Lles de Cerdanya per tres o sis mesos. Situació immillorable amb vistes de 360 graus (Cadí, Puigmal, Pirineus), en un prat a uns 300 m del poble. A la planta baixa hi ha el saló-menjador-cuina, bany i garatge. A la primera planta, tres habitacions. Inclou roba de la llar. Contacte: Tel. 636 992 222 i

Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quinzenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon pis d’un bloc de tres alçades amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 minuts del centre de Calella. Preu: Juliol, 600 €/setmana; agost, 700 €/setmana; consulteu altres èpoques de l’any Contacte: Tel. 618 316 103 i

Es ven o es lloga una nau industrial de 974 m2 amb un altell de 90 m2, pati al davant de 222 m2 i pati al darrere de 221 m2. Està situada al polígon industrial de Valls Palau de Reig (al costat del magatzem central d’Ikea), al carrer Blanquers, 84. Nau construïda l’any 2007. Preu venda: 450.000 € Preu lloguer: 1.200 €/ mes Contacte: Tel. 651 480 561 i

Es lloga local comercial de 48 m2 amb bany i sense sortida de fums, al carrer del Sol de Gelida (Barcelona), molt bona situació, apte per a botiga / local comercial o oficina. Preu: 350 €/mes Contacte: Tel. 660 111 243 (contactar a la tarda-nit) i

Es ven casa unifamiliar aïllada de 300 m2. Situada a Sitges, zona del Vinyet, a 8 minuts del mar passejant. Construcció dels anys 20 totalment rehabilitada. Parcel·la de 650 m2. Jardí amb piscina i garatge. Saló menjador de 60 m2 amb llar de foc, dues suites, dues habitacions dobles, un bany, un lavabo, cuina amb office. Distribució en planta i dos pisos. Terrasses als pisos. La cuina i els banys són nous. Hi ha trasters al 2n pis i al jardí. L’equipament inclou calefacció per zones, aire condicionat F/C, instal·lació d’alarma, vidres dobles, armaris encastats i persianes motoritzades. Preu: 1.475.000 € Contacte: Tel. 636 494 045 / angel.ferraz@ enginyers.net i

Es ven pis a Barcelona, Eixample Esquerra (c/Villarroel amb c/ París) de 170 m2, cinc habitacions, despatx, cuina-office, dos banys complets, saló menjador de 30 m2, cinquena planta amb molta llum natural, ascensor i servei de porteria. En perfecte estat per entrar a viure. Preu: 590.000 € Contacte: Tel. 630 072 534 i

Fantàstic apartament al centre de Vielha de 120 m2 amb tres habitacions dobles, un bany amb banyera d’hidromassatge i un bany petit complet amb plat de dutxa. Cuina molt gran (amb barra per a 5 persones) oberta a la sala orientada a sud i amb molta llum, vistes a la vall i llar de foc. Plaça de pàrquing i dos trasters. Tercer pis en una finca amb ascensor. Preu: 265.000 € Contacte: Tel. 676 900 716 / icochs@gmail.com (Isabel) i

Fantàstic pis de 65m2 molt a prop del centre d’Esterri d’Àneu amb dues habitacions (una doble i una individual amb llitera) un bany complet i una cuina-office oberta a la sala amb llar de foc. Té magnífiques vistes a la vall d’Àneu i no té construccions davant. Disposa de plaça de pàrquing gran i traster. Preu: 95.000 € Contacte: Tel. 676 900 716 / icochs@gmail.com (Isabel) i

nvehicles Es ven cotxe 4 x 4 Volkswagen Touareg 3.2 V6 Tiptronic 220CV, Gris Fosca / Plata, any 2006, 115.000 km. Extres (Full equip): volant multifunció, seients de pell, canvi automàtic, fars de xenó, climatitzador bizona, insercions de fusta, llandes 18, sensor llum i aigua, pneumàtics seminous, baca, ràdio CD, ordinador a bord, seients calefactables. Preu: 13.500 € Contacte: Tel. 676 900 716 / icochs@gmail.com (Isabel) i

Fulls dels Enginyers

77


ENGINYERIES DEL MÓN

La barrera del Tàmesi Un sistema contra inundacions fluvials.

L

a barrera del Tàmesi és un dels sistemes més ambiciosos contra la inundació fluvial. Situat a la zona est de la capital, a Woolwich, amb una longitud de 520 metres, la seva funció principal és la de protegir la ciutat de Londres, ni més ni menys que 125 quilòmetres quadrats, de les inundacions. És un sistema molt important per a la ciutat de Londres ja que protegeix edificis tan emblemàtics com el Parlament de Westminster o la Torre de Londres. El primer sistema que van utilitzar era més normal i consistia en la construcció d’uns murs que asseguressin la ciutat, però es va comprovar que l’altura d’aquests dificultava la vista del Tàmesi, un dels atractius de la ciutat. És per això que l’any 1972 el Parlament va aprovar la construcció d’aquesta bar-

rera, formada per deu comportes mòbils d’acer que cobreixen 520 metres i descansen sobre el riu però que, a la vegada, permeten el trànsit fluvial gràcies a la separació de 61 metres que hi ha entre dics. La construcció d’aquest sistema va ser entre els anys 1974 i 1982, any en què va començar a funcionar. El procés de tancament de la barrera no és manual, sinó que es fa mitjançant una matriu matemàtica que té en compte el cabal dels rius, la marejada i l’onatge del moment, i triga uns 90 minuts aproximadament a tancar-se del tot. Com a curiositat, des de l’any 1982 que va entrar en funcionament, la barrera ha estat tancada més de 166 vegades. Ha estat construïda per no ser utilitzada més de 50 vegades a l’any, però tot i així els experts diuen que la ciutat no corre cap risc; només es fa servir per protegir milers de cases a l’oest de la capital. i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

78

juliol · agost · setembre 2015


Fulls dels Enginyers núm. 289 Juliol, Agost i Setembre 2015  
Fulls dels Enginyers núm. 289 Juliol, Agost i Setembre 2015  
Advertisement