News Enginyers Xina / Juny - Juliol 2013 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

2013 // JUNY - JULIOL

NEWS ENGINYERS XINA

“FIND A JOB YOU LOVE AND YOU’LL NEVER WORK A DAY IN YOUR LIFE” CONFUCI 551-479 BC

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Equip de redacció: Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona, Catherine Sherry d’AiB Traductors i Intèrprets.

Equip de corresponsals: Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong, Marc Boix – Kaiping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Beijing, Xavier de Vicente – Shenzhen, Girbal Balart – Jiangmen, Pablo Trujillo – Hong Kong, Santi Codina – Suzhou i Leire Mancisidor – Kunshan (Shanghai).

Maquetació i Disseny Gràfic:

WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN

Difusió del NEWS: Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis,

celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades. Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel· lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona. El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió. Pots enviar comentaris, suggeriments, subscripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

SUMARI NEWS ENGINYERS XINA CORRESPONSALS 4 EDITORIAL 6 CALENDARI 2013

NOTÍCIES 10 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

THIS IS XINA

BORSA DE TREBALL

LINKS D’INTERÈS

4 NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

ENGINYERS A LA XINA

CORRESPONSALS

Alexis Roig SHANGHAI Leire Mancisidor KUNSHAN (SHANGHAI)

Sergi Escorihuela SHANGHAI Guillem Pagès SHANGHAI Eduard Carreira SHANGHAI Gil Serra SHANGHAI

Àlex Quinteri HONG KONG Pablo Trujillo HONG KONG

Irene Fiol SHANGHAI Cristina Castillo SHANGHAI John Waller BEIJING Raül Guerra HONG KONG

Girbal Balart JIANGMEN

Xavier de Vicente SHENZHEN

Sara Fusté GUANGZHOU Roger Sallent GUANGZHOU Albert Ferrari KAIPING Marc Boix KAIPING

Santi Codina SUZHOU 5

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

EDITORIAL

XINA, UN OBJECTIU PER A BARCELONA

Joaquim Llimona i Balcells Director de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona.

arcelona, l’antiga metròpoli mediterrània, que durant l’edat mitjana va exercir una important presència a la Mediterrània, enfoca el segle XXI amb una voluntat decidida de ser una ciutat oberta al mon amb una marca coneguda i valorada arreu. I avui, la geografia mundial ha canviat. El centre de referència del planeta ha passat a ubicar-se al pacífic i, ràpidament, tendeix a centrar-se en l’àrea asiàtica. Àsia es presenta com el gran motor socioeconòmic i, de forma destacada, la Xina, més que un país, gairebé un continent, poc a poc es consolida com la principal economia del planeta, com a país d’oportunitats i reptes als quals no podem donar l’esquena. No és aliena a aquesta obertura cap a Àsia, la creixent presència de col·lectius d’immigrants d’aquests països a la nostra ciutat. Avui els barcelonins d’origen asiàtic representen gairebé la quarta part dels estrangers que viuen a la ciutat, i entre les

comunitats destaca la d’origen xinès,amb una forta implantació en el sector serveis. Unes comunitats, i en particular la xinesa, que representen ponts amb el seu país. L’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat una política d’obertura cap a la Xina. El juliol de 2012 l’Alcalde va encapçalar una missió que va visitar les ciutats de Beijing, Shanghai i Shenzen, a més de Hong Kong. L’objectiu era consolidar projectes i inversions xineses a la nostra ciutat. Un bon exemple d’això és la gran ampliació del port de Barcelona que ha fet l’empresa de Hong Kong Hutchinson i que ha permès doblar la capacitat de contenidors del nostre port. Una operació orientada, per part dels inversors, a consolidar Barcelona com la porta d’entrada de mercaderies provinents de Xina i d’altres països asiàtics, al sud d’Europa. En el balanç d’aquest viatge cal, també, situar l’obertura d’una oficina del Banc Comercial de Xina a Barcelona, el passat octubre. La seva vicepresidenta

ens ho va destacar com una prova de confiança en l’economia del nostre país i ciutat. El segon objectiu era donar a conèixer la realitat de la nostra ciutat, vendre Barcelona. I això no vol dir només vendre Ajuntament, sinó tot allò, professionals i productes, que emparats pel reconeixement de la marca Barcelona ens representen amb un segell de qualitat i rigor. Per això, aplaudim la iniciativa del col·legi d’enginyers de publicar “News Enginyer Xina”, per a donar a conèixer al mercat xinés els nostres professionals i com un element vertebrador d’un grup de professionals i projectes catalans al gran mercat xinès. La suma d’esforços permetrà ampliar la petja catalana a Xina. Per això aquest projecte del col· legi d’enginyers pot comptar amb el recolzament de l’Ajuntament de la capital del nostre país.

EDITORIAL

CHINA: AN OBJECTIVE FOR BARCELONA

English Version

arcelona, the ancient Mediterranean metropolis that played a major role in the Mediterranean in the Middle Ages, is now approaching the 21st century with the clear intention of being a city open to the world with a well-known and valued brand. Today´s world geopolitics have changed. The reference point of the planet has moved to the East and is increasingly centred in Asia. Asia is now the great socioeconomic motor, and in particular China. Almost a continent in itself, China is slowly becoming the world´s leading economy, replete with opportunities and challenges that we cannot ignore. The growing presence of immigrants from all over Asia is testimony to Barcelona’s openness to the East. Today, a quarter of foreign citizens living in Barcelona are from Asia, including a large swathe from China, many of whom work in the service sector. These communities, especially the Chi-

nese, act as bridges with their own countries. Barcelona’s City Council has developed a policy of openness with China. In July 2012, the Mayor led a party on a tour of Beijing, Shanghai and Shenzen, as well as Hong Kong. The aim was to consolidate Chinese projects and investments in our city. A good example of this is the large-scale extension of the Port of Barcelona carried out by the Hong Kongbased company Hutchinson, which doubled the container capacity of the port. The aim of the investors of this operation was to make Barcelona the leading freight gateway in Southern Europe for products from China and other Asian countries. Another outcome of that visit was the opening in Barcelona of a new branch of the Industrial and Commercial Bank of China last October. The vice president of the bank stressed that this was evidence of their trust in the economy of our country and our city.

The second objective was to raise awareness of what Barcelona has to offer, to sell Barcelona. This not only entails the City Council, but all people and goods that are defined by the Barcelona brand and that represent our commitment to quality and rigour. We therefore welcome the initiative of the Catalan Society of Engineers in publishing The China Engineering News as a way of giving visibility to our professionals in this sector in China, and as a platform supporting a group of Catalan professionals and projects on the vast Chinese market. This combined effort will make the Catalan imprint in China bigger and stronger, and to this end the Barcelona City Council supports the Catalan Society of Engineers.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

Yearly Calendar 2013 January

6 13 20 27

7 14 21 28

T 1 8 15 22 29

W 2 9 16 23 30

Th 3 10 17 24 31

F 4 11 18 25

Sa 5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

F 1 8 15 22 29

Sa 2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

Th 2 9 16 23 30

F 3 10 17 24 31

Sa 4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

S 7 14 21 28

M 1 8 15 22 29

T 2 9 16 23 30

Th 4 11 18 25

F 5 12 19 26

Sa 6 13 20 27

S 1 8 15 22 29

M 2 9 16 23 30

T 3 10 17 24

F 6 13 20 27

Sa 7 14 21 28

F 1 8 15 22 29

Sa 2 9 16 23 30

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

March

May W 1 8 15 22 29

July W 3 10 17 24 31

September W 4 11 18 25

Th 5 12 19 26

November

February

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

S 7 14 21 28

M 1 8 15 22 29

T 2 9 16 23 30

2 9 16 23 30

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

T 1 8 15 22 29

S 1 8 15 22 29

M 2 9 16 23 30

T 3 10 17 24 31

F 1 8 15 22

Sa 2 9 16 23

6 13 20 27

7 14 21 28

Th 4 11 18 25

F 5 12 19 26

Sa 6 13 20 27

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

Sa 1 8 15 22 29

F 2 9 16 23 30

Sa 3 10 17 24 31

F 4 11 18 25

Sa 5 12 19 26

F 6 13 20 27

Sa 7 14 21 28

April W 3 10 17 24

June

August W

7 14 21 28

Th 1 8 15 22 29

October W 2 9 16 23 30

Th 3 10 17 24 31

December W 4 11 18 25

Th 5 12 19 26

Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

NOTÍCIES SELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA L’OCDE situa la Xina com a primera economia mundial el 2016 Xina podria convertir-se en la primera economia mundial el 2016 si emprèn les reformes pendents, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L’organització pronostica un creixement del gegant asiàtic d’un 8,5 per cent aquest any i dun 8,9 el 2014, una xifra molt superior a la que esperen els analistes. Informació OECD Els nous xinesos Reportatge d’El País sobre el fals estereotip de l’empresari xinès, que a Espanya estan creant a empreses d’Internet, cadenes de moda, indústries d’il·luminació o consultores d’inversió, i entrant en el staff de grups com el BBVA o Telefónica Informació en el País Xina, Japó i Corea del Sud inicien negociacions de lliure comerç

Informació en RTVE L’economia dels països asiàtics en desenvolupament creixerà un 6,6% el 2013 Les economies asiàtiques han millorat la seva situació respecte al 2012 i creixeran a una mitjana del 6,6% aquest any i del 6,7% el 2014, segons l’informe “Asian Development Outlook 2013” del Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD). Per regions, el sud d’Àsia serà la que més creixi amb un 5,7% el 2013 i un 6,2% el 2014, liderada per l’Índia que pujarà un 6% aquest any. Informació en Asian Development Bank Àsia Oriental va ser el motor de l’economia mundial el 2012

Xina, Japó i Corea del Sud han començat a Seül la primera ronda de negociacions per aconseguir la signatura d’un tractat de lliure comerç trilateral que crearia un potent bloc econòmic. En cas de realitzar-se seria el tercer major després del TLCAN i la UE i abastaria a més de 1.500 milions de persones.

Segons el Banc Mundial, Àsia Oriental va ser el motor de l’economia mundial el 2012 amb un creixement mitjà del 7,5 per cent, el més alt del món. L’organització preveu que les exportacions d’aquesta zona s’estabilitzin i que les economies creixin un 7,8 per cent aquest any, i el 2014 un 7,6 per cent, entre elles la de la Xina, que aportarà un 8,3 per cent i un 8 per cent, respectivament.

Informació en The Japan Times

Informació en World Bank

Xina es converteix en el primer mercat emissor de turisme del món pel que fa a despeses

Guia de la fiscalitat a la Xina

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), els turistes xinesos són els que gasten més en viatges

a l’estranger, amb un desemborsament el 2012 de fins a 79.000 milions d’euros, superant els viatgers provinents d’Alemanya o dels Estats Units, que van desemborsar uns 65.000 milions d’euros.

L’informe “The People ‘s Republic of Xina. Tax Facts and Figures 2013” de PriceWaterhouseCoopers presenta una exhaustiva anàlisi sobre els principals impostos de la Repúbli-

ca Popular, de gran utilitat per a les empreses estrangeres a la Xina. Informació en PWCCN Les exportacions faran repuntar l’economia d’Àsia el 2013 L’economia asiàtica creixerà un 5,7 per cent el 2013 gràcies a l’enfortiment de la demanda externa i al robust consum intern, especialment a la Xina, segons les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), que reclama un major control del crèdit. Aquesta dada suposa, però, una dècima menys que l’estimat per l’FMI a l’octubre. Informació en Expansión El creixement de l’economia xinesa es desaccelera al 7,7% interanual La recuperació econòmica de la Xina es va desaccelerar inesperadament en els tres primers mesos de 2013, amb una taxa de creixement interanual de 7,7 per cent, dues dècimes menys que en l’últim quart de 2011. Algunes matèries primeres com l’or, la plata, el coure, l’alumini i el petroli van tenir una de les seves pitjors jornades per les dades del PIB xinès. Informació en ABC Clima per als negocis a la Xina 2013 Enquesta anual de la Cambra de Comerç Americana de la República Popular de la Xina (AmCham Xina) sobre el clima per als negocis a la Xina, basada en les respostes de 325 empresaris i que reflecteix les preocupacions pel que fa a la regulació i dificultats per als negocis en el país asiàtic. Informació en China Business Climate Survery Report

Les inversions xineses a Espanya Cinc Dies analitza el creixent interès de les empreses xineses per invertir a Europa ia Espanya en els darrers anys. Segons les dades d’Eurostat, la Xina continental va invertir 66 milions d’euros a Europa el 2009, una xifra que va passar a ser de 736 milions el 2010 i es va disparar fins als 3.192 milions el 2011 (últim any amb dades disponibles). Espanya va rebre només el 2% d’aquesta suma. Informació en Cinco Días Fer negocis amb valor afegit a la Xina Monogràfic d’ACC1Ó sobre el mercat xinès amb experiències d’implantació d’empreses catalanes com el Grup Zel o Idiada, pràctics consells per fer negocis, aspectes legals i tributaris a tenir en compte, i algunes de les principals oportunitats de negoci emmarcades en el pla quinquennal 2011 -2015.

SELECCIÓ D’INFOCENTRE La web del CQC, Centre de Certificació xinés, proporciona informació sobre els seus serveis de certificació i de formació, així com novetats relatives a les seves activitats. Cal destacar les darreres notícies: •

China Quality Certification Center ha desenvolupat i introduït el certificat de conservació de l’energia per a equips de soldadura per arc. 18.04.2013.

•

Nova norma per aparells d’aire condicionat GB4706.322012, que s’aplicarà a partir de l’1.05.2013.

Portal del Centre de Certificació de la Xina - CQC: China Quality Certification Centre Informació en China Quality Certification Center

Informació en Anella

Cobertura integral del 100% dels riscos Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: xina@mutua-enginyers.com

12 NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

INFORMACIÓ

I ARTICLES D’OPINIÓ

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

XINA PROVÍNCIA A PROVÍNCIA

Enric G. Torrents. Escriptor i empresari, FOC Group

l passat i futur de Fujian estan profundament marcats per la relació de la Xina amb Taiwan. El destí de la regió com a primera línia de front i pont entre les dues Xines, la comunista i la nacionalista, va ser marcat l’any 1949 per la decisió de Chiang KaiShek, líder del Kuomintang, de buscar refugi a l’illa de Formosa, a escassos tres-cents quilòmetres de Fujian, per preparar des d’allà la reconquesta de la República Popular de la Xina. Des d’aquesta data i fins als anys vuitanta tots els factors geopolítics van jugar en contra de la província. Històricament aïllada per la seva escarpada orografia, la regió va patir també una marcada manca d’inversions en infraestructures durant l’època maoista -a diferència de la majoria del país- al ser considerada principalment i sobretot un potencial escenari bèl·lic. De fet la proximitat amb Taiwan és tal que existeixen dues províncies de Fujian enterament diferents, una sota domini de la República Popular de la Xina, i una altra, molt menor -constituïda per les illes de Kinmen i Matsu-, governada per Taiwan, a escassos deu quilòmetres l’una de l’altra. En els anys cinquanta ambdues van patir bombardejos en el que es coneixen com la primera i la segona crisi de l’estret de Taiwan. Com en la majoria de conflictes de la segona meitat del segle vint, en aquestes escaramusses van jugar un paper important no només els interessos de la Xina i Taiwan, sinó també els dels grans blocs, capitalista i soviètic, en la guerra freda. Estats Units, en concret, va amenaçar al règim de Mao amb un contraatac nuclear si Taiwan era presa per la força. La Unió Soviètica, per la seva banda, no va assegurar la seva intervenció nuclear en cas d’escalada militar, per considerar massa elevat el risc i conseqüències d’una nova guerra total. No va ser fins a l’obertura econòmica de la Xina quan aquesta proximitat va començar a jugar

clarament a favor del desenvolupament civil i comercial de la regió. De la mateixa manera que Shenzhen va ser triada com una de les primeres cinc Zones Econòmiques Especials per la seva proximitat amb Hong Kong, Xiamen -la ciutat portuària més important de Fujian-, ho va ser per la seva proximitat amb Taiwan. No obstant això, la missió d’establir contactes i nous vincles era en aquest cas molt més difícil que en qualsevol altre, al partir les relacions diplomàtiques d’un nivell extremadament baix. De fet hi va haver una tercera crisi bèl·lica amb Taiwan el 1995 i 1996, ja en plena reforma econòmica de la Xina comunista, que a punt va estar de desencadenar un conflicte armat a major escala. En un error de judici similar al de la repressió d’estudiants a la plaça de Tiananmen, la República Popular de la Xina va tractar d’intimidar al govern de Taiwan amb el llançament de diverses tandes de míssils, amb la intenció que reprengués el camí de la unificació nacional, de la qual s’havia estat distanciant. La reacció va ser, evidentment, tota la contrària a la desitjada, desencadenant-se la mobilització internacional de tropes més gran a Àsia des de la guerra del Vietnam. La població de Taiwan, en aquells dies immersa en període electoral, va reelegir al partit en el poder. I aquest es va reafirmar en la seva política independentista, estrenyent vincles militars tant amb Japó com amb els Estats Units per a salvaguardar la integritat del seu territori en cas de contesa amb la Xina continental. “és probable que el creixement econòmic s’acceleri ara considerablement, i la província jugui el paper estratègic clau que li havia estat comandat, tant en el pla econòmic com en la reunificació política del país” Per fer-se una idea de les immenses dificultats experimentades per establir vincles econòmics,

no va ser fins l’any 2008 que Taiwan va permetre de nou els vols directes amb la Xina, prohibits des del final de la guerra civil. De la mateixa manera ha millorat el comerç directe, fins fa relativament poc també fora de la llei, amb la proliferació de tractats cada vegada més favorables, propers a l’establiment d’un acord de lliure mercat.

de petroli, automòbils i electrodomèstics de la Xina- considerat en el seu moment com a ciutadà exemplar i gran promotor del capitalisme al país, i ara condemnat a cadena perpètua per defraudar al voltant de deu bilions de dòlars -l’equivalent al producte nacional brut d’estats com Macedònia o Armènia-.

Ara bé, problemes diplomàtics a part -en què la província de Fujian poc o gens te a veure-, la província va ser víctima ademés, durant les primeres fases de l’obertura econòmica, d’una gestió política ineficaç i extremadament corrupta, que va jugar un paper capital a l’hora de desincentivar les inversions i l’establiment d’empreses taiwaneses al seu territori. Per aquest motiu, tot i ser la regió d’origen de la immensa majoria de la població de Taiwan -i de gran part de la comunitat xinesa en altres països, com els Estats Units i Filipines- així com la regió més propera geogràficament, Xiamen va ser també la Zona Econòmica Especial que va captar el menor nombre de capitals procedents de l’exterior.

“com qualsevol regió subdesenvolupada però estabilitzada i amb clars avantatges estratègiques, aquesta província presenta oportunitats segures per a la inversió amb alt rendiment”

No va ser fins a 1999, amb l’arribada al capdavant del govern provincial de Xi Jinping -recentment nomenat nou president de la Xina-, que la trama corrupta de Fujian, on estaven implicats més de tres-cents oficials de l’estat i grans empresaris, no va ser desarticulada i posada en mans de la justícia. A dia d’avui més de vint implicats han estat ajusticiats, en el que es coneix com el major cas de corrupció i contraban en la història de la Xina. La seu del grup empresarial Yunhua a Xiamen, centre neuràlgic de la xarxa de corrupció, va ser fins i tot reconvertit temporalment en atracció turística per mostrar els nivells d’opulència, depravació i refinament al què havien arribat les classes dominants de Fujian: passadissos secrets per a accés al recinte, grans cambres cuirassades amb diners per els suborns, i fins i tot un luxós bordell van ser construïts al recinte per Lai Changxing, propietari del grup -un dels majors importadors

La província ha hagut de lluitar doncs, en el seu camí al progrés, amb dimonis tant interns com externs de major calibre que els de les altres Zones Econòmiques Especials -entre les que té el dubtós honor de ser, al costat de Hainan, la menys desenvolupada-, i en general que moltes de les províncies costaneres de la Xina. El seu futur és, però, molt més favorable que el seu passat. A mesura que les relacions amb Taiwan es normalitzin -com ja ho estan fent-, i les inversions necessàries en infraestructura permetin a la regió desenvolupar el seu potencial -com també passa-, és probable que el creixement econòmic s’acceleri ara considerablement, i la província jugui el paper estratègic clau que li havia estat comandat, tant en el pla econòmic com en la reunificació política del país. Aquest procés tindrà lloc especialment en tres localitats: Fuzhou -la capital-, Xiamen, i Quanzhou -la ciutat amb el producte interior brut més alt de la província, portuària i situada en un enclavament cèntric en el mapa provincial, d’alt valor logístic-, totes elles amb l’estatus governamental de zones especials per a la promoció de la inversió taiwanesa. D’altra banda, igual que en Hainan, el menor ritme d’industrialització i explotació de recursos del territori ha tingut el seu impacte positiu involuntari. Ha servit per preservar la bellesa i la diver-

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

sitat ecològica i cultural de la província, famosa pels seus paisatges muntanyosos de difícil accés, que amaguen també una de les majors concentracions de diferents dialectes, grups ètnics i costums de tota la Xina. L’aïllament de Fujian havia servit ja segles enrere com a refugi per a comunitats d’intel·lectuals buscant tranquil·litat en temps d’invasions i inestabilitat política. Gràcies a aquesta tradició acadèmica, encara avui en dia Fujian és una de les províncies amb major representació en les prestigioses acadèmies nacionals de ciències i enginyeria. Per a l’estudiant estranger buscant una combinació raonable de qualitat, baix cost i benestar, una ciutat com Fuzhou -segona en les estadístiques nacionals de qualitat de vida- ofereix diverses carreres en anglès, inclosa medicina, així com màsters i postgraus, a una fracció del cost en altres ciutats. Amb una taxa d’atur inferior al cinc per cent -rondant la plena ocupació entre els graduats universitaris-, i una posició cada vegada més dominant a nivell global, estudiar a la Xina és avui en dia una elecció evident per als joves amb voluntat de guanyar-se la vida i tenir una carrera professional d’èxit, no només en aquest país sinó en qualsevol altre país del món. Per l’empresari, l’emprenedor i el comerciant internacional amb interessos a la Xina i Taiwan, o bé en la producció, exportació i importació agrícola i industrial lleugera, aquesta és probablement la província més encertada per establir negoci. Com qualsevol regió subdesenvolupada però estabilitzada i amb clars avantatges estratègiques, aquesta província presenta oportunitats segures per a la inversió amb alt rendiment. Els inversors internacionals, conscients d’aquesta realitat, estan ara apostant decididament per la província. A mitjans de setembre d’enguany Fujian havia atret ja un 76% més d’inversió estrangera que el 2011. Una cita anual ineludible en la qual prendre un primer contacte amb l’empresariat nacional i grups locals i estrangers amb similars interessos és la Fira Internacional Xina de Comerç i Inversions Internacionals -anomenada CIFIT per les seves sigles en anglès-, l’esdeveniment de referència a la Xina per a la promoció d’inversions bilaterals, sancionat pel Ministeri de Comerç Exterior i Cooperació Econòmica del govern.

Aquest artícle correspon a la sèrie Xina, província a província, de la qual és el tercer lliurament. Per a qualsevol observació o comentari si us plau no dubteu en escriure a: enric@hola-china.net o torrents.enric@focgroup.asia.

DADES SOBRE LA PROVÍNCIA: Població: 36.895.000 (creixement del 9% des de 1997) Territori: 121.400 km2 Densitat de problació: 291 / km2 Capital: Fuzhou Principals sectors econòmics: terciari (41%) secundari (49%), primari (10%), dades del 2009. Salaris: Salari mínim d’un treballador a temps complet: 750-1.100 RMB / mes (increment del 20% des 2010) Salari mitjà interprofessional: 1.500 RMB / mes Renda per càpita: 46.800 RMB el 2009 (increment del 72% des de 1997) Producte interior brut: PIB 2011: 1’7 trilliones de RMB Creixement actual (PIB 2011-12): 12% Balança comercial: Total: 82.100 milions de dòlars el 2011 (increment del 35% des de 2001) Exportacions: 50.000 milions de dòlars el 2010 (increment del 35% des de 2001) Importacions: 32.100 milions de dòlars el 2009 (increment del 28% des de 2001 ) Inversió directa estrangera: 28/12 bilions de dòlars al setembre 2012, (increment interanual del 76%), 232 nous projectes aprovats (increment del 110% des de 2011) Majors companyies: Xiamen C & D Corporation, Fujian Refining & Petrochemical Company, Fujian Electric Power Company, Industrial Bank Co, Xiamen Haiyi International Trading Co, Ltd, Dell (Xina), Xiamen Guomao Holding Co, TopVictoryElectronics Co, Zijin Mining Group Co, AU Optronics

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

DEVELOPMENT AND APPLICATION OF INDUSTRIAL ROBOTS IN CHINA

Congcong Sun. Master degree of Systems Engineering from Tongji University in China. Researching for Ph.D. in Automatic Control, Robotics and Vision in Polytechnic University of Catalonia in Spain

he industrial robot is an important automation equipment of the modern manufacturing which integrates mechanical, electronic, control, computers, sensors, artificial intelligence and other advanced technology. Since the year of 1962, the United States developed the world’s first industrial robot, the robot technology and its products has developed rapidly and has also become the automation tools of flexible manufacturing system (FMS), automated factory (FA), computer integrated manufacturing system (CIMS) [5].

Since the 1980s, industrial robot has entered into China in the field of control for the actual production process and the development of industrial has become a booming industry in few years because of the big demand market in China and the positive national policy [1]. Into the 1990s, in order to achieve close link of high-tech application with the national economic development, China put forward the policy that industrial robot and its application engineering is as important as special robots and application in the `863` program in order to drive key technologies and basic research. With the added positive policies of the ‘Seventh Five-Year Plan’, the ‘Eight Five-Year Plan’ and the ‘Ninth Five-Year Plan’, the design, manufacturing and application technology of China’s first generation industrial robot has been matured. The development of an industrial robot is now mainly based on users’ need. Some large companies (such as FAW, the steam, Hualu Group) are also changing from the large robot consumer to large robot designer after corporate restructuring [3]. At the late of 1990s, China has established nine robot industrial bases and seven research bases, including Shenyang Institute of Automation of

the New Song Robot Company, Harbin Institute of Technology Hiromi Automation Equipment Co., Ltd., Beijing Institute of Machinery Industry automation robot development Center and Haier Robot Company, etc. Until now, there exists more than 200 robot research, development and application unit, among which 75 units is related with the research and application of industrial robots and have already developed 800 industrial robot and among them, 90% have been put into use in production [2]. The domestic manufacturing enterprise to use the industrial robot is mainly in the Pearl River Delta region of China and the annual usage growth has reached 30% to 60% especially in the assembly, dispensing, handling, welding and other industrial fields. By the end of July 2011, Taiming Guo, who is the founder of Foxconn announce in high spirits that Foxconn production line will increase the number of robots to complete simple repetitive tasks. Three years later, the number of robots that put into use in Foxconn will rise to 100 million. He also disclosed that Foxconn will set up a special robot company which will research and develop advanced robots and assembly outsourcing robot components. China’s industrial robot market is mainly concentrated in the automotive, auto parts, motorcycles, electrical appliances, industrial machinery, petrochemical and other industries. As Asia’s thirdlargest industrial robots demand country, Chinese market is developing in a stable way. Automotive machine manufacturing is still the main fields of application of industrial robots. With the upgrading of China’s industrial structure adjustment and international manufacturing transfer to China, the center of the robot market will be further expanded and improved.

In the year of 2007, there were 6851 industrial robot had been equipped, which is increased of 14.5% than the last year. In the year of 2010, China owned more than 10000 industrial robots, which is 0.6% of the global total. Besides opportunity and improvement, the industrial robot industry also has its limited constraints during the development process in China. At present, China’s manufacturing industry is developing from the labor-intensive to modernization, although the industrial robot population has reached a certain scale, there still many gaps compared with the industrialized countries. In addition, due to the late start of automation industry and also the precision manufacturing technology is relatively backward, the overall matching capacity is not so strong, which is, to some extent, restricted the rapid development of the industry in China [4].

[1] Rujun Lu Industrial Robot [Aerospace Techonlogy] 1985,01 [2] Maojing Jin, Zhongping Qu, Guihua Zhang, The foreign industrial robot development trend analysis [Robot Technique and Application] 2001(2) [3] Peiyun Chen, Maojing Jin, Zhongping Qu, The development status of China’s industrial robots, [Robot Technique and Application] 2001 (1) [4] China’s industrial robot industry development status, + informació [5] Industrial robot development status and trends, + informació [6] China’s industrial robot industry competitive enterprises, + informació

At present, China also needs to import some industrial robot or advanced technology from other countries. The import of industrial robot is mainly from Japan, whose sales of industrial robot accounted for half of the total imports of industrial robots. The other half is imported from Europe, such as ABB, KUKA, and COMAU industrial robot. Note: 1. ’863’ program: National High Technology Research and Development Program, is a high-tech development plan of the People’s Republic of China. This plan is based on a government-led, in some limited areas of the research objectives of a national plan for basic research.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

SOS TENIBILITAT A LA XINA ENERGIES RENOVABLES (II)

Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects

urant l’última publicació del News es va fer una breu introducció del mix elèctric a la Xina alhora que es va introduir el sector de les energies renovables amb un sintètic anàlisi del mercat solar. En aquest número s’analitzaran els mercats de les principals energies renovables restants. ENERGIA EÒLICA Gairebé un terç dels aerogeneradors instal·lats mundialment durant el 2012 s’han instal·lat a la Xina, augmentant la potencia eòlica total fins als 75,5 GW. L’objectiu del Govern de tenir 100GW de potència instal·lada per al 2015 i 200GW per al 2020 estan cada cop més a prop. Tot i així, aquesta dada representa una desacceleració del mercat en comparació amb el 2011 que respon a una consolidació i racionalització del mercat eòlic. Malgrat tot, la Xina segueix sent la primera potència mundial en quant a capacitat instal·lada (26,5% de tota la potencia eòlica global a finals de 2012) segons el Global Wind Energy Council, per davant dels EUA, Alemanya i Espanya. Per tal de fomentar el mercat, a la Xina existeix un sistema tarifari regulat en vigor des del 2009 i que estableix primes atenent a la regió geogràfica del parc eòlic.

Comparativa dels principals productors d’energia eòlica a nivell mundial (P acumulada a finals de 2011).

A més de liderar en termes de capacitat productiva, la Xina ha sabut consolidar una potent indústria nacional. Així per exemple, empreses com Sinovel, Goldwin, Guodian United Power o Mingyang s’han situat en pocs anys entre els principals fabricants de turbines a nivell mundial. Part d’aquest gran èxit industrial es deu a la política proteccionista que el país ha aplicat en defensa de les empreses de propietat estatal. Tot i així, cal destacar que les disputes comercials que han protagonitzat els EUA i la Xina durant els dos últims anys en els sectors eòlic i solar han donat lloc a una certa voluntat d’obertura del mercat. La Xina disposa de vastos recursos eòlics a les regions més septentrionals del país, sovint lluny dels principals punts de consum. Aquest fet, sumat a una política que ha fomentat la competència entre províncies per liderar la capacitat instal·lada en lloc de l’energia produïda, ha resultat en un gran nombre de parcs eòlics sense connexió a la xarxa elèctrica, si bé que aquesta situació s’està intentant corregir. ENERGIA HIDROELÈCTRICA La Xina ha sigut destí d’infraestructures hidroelèctriques de proporcions faraòniques. Mentre que l’exemple de l’Embassament de les Tres Gorges (amb una potencia total instal·lada de 22,5GW i una producció anual al voltant dels 85TWh -el que representa un 34% del consum d’energia elèctrica a Espanya durant el 2012) ha captivat l’atenció dels mitjans, cal tenir en compte que existeixen altres projectes de magnituds similars com el de Xiluodu (12,6GW). A més a més, el fatídic accident de Fukushima va suposar un impuls al suport d’aquest tipus de projectes. A finals de 2011, la potència instal·lada representava el 22% de la potencia hidroelèctrica global. Actualment la potencia acumulada ascendeix a 230GW i es preveuen tenir 430GW instal·lats per al 2020. Donat el caràcter estratègic que se li atorga a aquest tipus d’instal·lacions, el mercat està prin-

cipalment dominat per grans empreses estatals, mentre que les empreses privades, i especialment les estrangeres juguen un rol limitat.

tèrmics (principalment per a xarxes de calefacció urbana centralitzades) i la seva expansió ha mantingut un creixement constant.

BIOENERGIA

ENERGIA OCEÀNICA

La Xina és el tercer principal productor de bioetanol (molt per darrere dels EUA i Brasil). El seu ús s’ha fomentat principalment a partir del projecte etanol E10, el qual va imposar l’aplicació de un 10% de bioetanol a la benzina convencional de determinades províncies. Des de 2007 el govern no aprova projectes per a la producció de bioetanol a partir de cultius alimentaris.

L’energia oceànica es troba en una fase incipient a la Xina tal i com a la resta del món. Malgrat tot, aquest tipus d’energia presenta un gran potencial a llarg termini tenint en compte que la major part de la població es concentra a les zones costaneres. La Xina té experiència en diverses formes conegudes d’explotació de recursos oceànics. A dia d’avui, l’energia mareomotriu representa el sector més madur gràcies a una llarga tradició en l’aprofitament de les marees principalment a les províncies de Fujian i de Zhejiang (en aquesta última província s’hi troba la central de 3,9MW de Jiangxia, tercera a nivell mundial en la seva categoria). D’altra banda s’han realitzat nombrosos prototips per a l’explotació de les ones, majoritàriament a càrrec del Guangzhou Institute of Energy Conversion (GIEC).

Per la seva banda, el biodièsel encara ocupa un rol discret i basa principalment la seva producció en els olis provinents del sector de la restauració. En quan al biogas, la Xina ha tingut una llarga experiència en la seva explotació al món rural mitjançant petits digestors. Contràriament, el seu ús encara és poc representatiu en centrals elèctriques. Per últim, l’ús de la biomassa també es troba en una fase incipient i s’utilitza principalment en petites centrals elèctriques de combustió directa. Darrerament s’està posant a prova l’aplicació de biocombustibles al sector aeronàutic. Es preveu que per a l’any 2020 el sector podria arribar a cobrir el 30% de les seves necessitats energètiques a partir de biocombustibles. ENERGIA GEOTÈRMICA L’energia geotèrmica per a la producció elèctrica no ha tingut un desenvolupament comparable al de les anteriors energies renovables ni tampoc el mateix suport governamental tot i el potencial que existeix a la serralada de l’Himàlaia. Actualment la única planta en funcionament es troba a Yanbajain, Tibet, i té una capacitat de 24MW. Diverses plantes elèctriques han cessat la seva activitat durant les últimes dècades per una falta d’inversió notable en el sector. Contràriament, el país es líder mundial en l’aprofitament geotèrmic per a usos

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA NUCLEAR A LA XINA

Ricard Granados. Enginyer Industrial

radicionalment la generació d’energia a la Xina ha estat basada en el consum de carbó i les centrals tèrmiques. L’enorme desenvolupament industrial del país ha anat de la mà d’un increment del consum d’energia per càpita, tant que en l’actualitat el seu consum de carbó representa aproximadament el 50% del consum global, es a dir, que només aquest país consumeix el mateix que la resta del món cada any. Per altra banda, des de 2001, l’increment de la demanda de carbó per la Xina ha estat d’un 80% aproximadament, un ritme que s’accelera. A occident, des de fa temps, el carbó ha estat desplaçat paulatinament per altres fonts d’energia fòssil més netes (com ara el gas), l’energia nuclear i, més recentment, estem començant a implementar al nostre sistema les energies renovables. La dependència del sistema energètic xinès del carbó ha provocat greus conseqüències mediambientals que sobretot es manifesten en un sever empitjorament de la qualitat de l’aire i pluges àcides, entre d’altres efectes. El país, que no vol deixar de créixer i és conscient de la importància que té l’energia en un país desenvolupat, està apostant fort per l’energia nuclear, per bé que aquesta ofereix seguretat en el subministrament i, en general, dona robustesa als sistemes energètics que l’incorporen a més de reduir-ne els impactes ambientals immediats. La Xina va començar la seva recerca particular en quant a energia nuclear als anys 70, tot i que la connexió a xarxa de la seva primera central no es va realitzar fins a l’any 1991. Al 2005 el govern xinès va emetre el pla anomenat “Pla de Desenvolupament a Llarg i Mitjà Termini per a l’Energia Nuclear”, que cobreix el període de 2005 a 2020 i que inclou objectius molt ambiciosos per a la propera dècada.

Segons l’Associació Nuclear Mundial (WNA, per les seves sigles en anglès), avui la Xina explota 17 reactors comercials, en té 28 en construcció (la majoria PWR de segona generació) i té previst multiplicar per cinc o sis vegades la potència nuclear instal·lada fins al 2020 amb un objectiu de 58 GW. La projecció a més llarg termini estableix en l’horitzó del 2030 una potència nuclear instal· lada de 200 GW i 400 GW pel 2050. Si bé l’embranzida és molt important i en l’actualitat es tracta del desenvolupament d’aquest tipus d’energia més fort a tot el món, encara, avui dia, països com els EUA superen àmpliament la Xina en nombre de reactors i tecnologia (103 reactors als EUA a l’abril 2013). La indústria nuclear xinesa s’ha anat desenvolupant a partir de la instal·lació de tecnologia occidental al país en la que han intervingut principalment els EUA, França i Rússia, aportant coneixements i així com la seva indústria, però un dels pilars en que la Xina estableix el seu programa nuclear és que el desenvolupament fort de la indústria es realitzi amb mitjans i recursos propis. Com s’ha constatat en altres casos, com el de la industria de manufactura, el més probable és que la Xina competeixi en el futur en l’àmbit global també en aquest sector, venent el seu producte a cost més reduït que el dels seus competidors. A l’abril, el diari local China Daily ja comenta que s’ha signat el primer contracte per a exportar el CAP1400, reactor de tercera generació, que competirà amb l’AP1000 de Westinghouse i l’EPR, d’Areva., tot i que la informació indica una reducció del costs respecte dels competidors de només el 10 per cent. Altres fonts citen possibles propers contractes a Sud-àfrica (que té planificada la construcció de sis noves centrals cap a 2030), Turquia (que té plans per a la construcció de 5.000 MW a la província de Sinop, al Mar Negre) i l’Amèrica del Sud (principalment Argentina i Brasil, que estan començant a preparar concursos per a l’ad-

judicació de la construcció de CCNN). Si bé, com diem, a priori la diferència de preus dels reactors xinesos no és aparentment molt rellevant respecte als seus competidors, la Xina té un avantatge competitiu donat que ofereix el finançament dels projectes a través dels seus bancs, i pensem que estem parlant d’inversions de l’ordre d’uns 10 mil milions de dòlars per una central moderna. A més, en aquest sentit, es plantegen una sèrie de qüestions en quant a la propietat intel·lectual dels dissenys de les diferents tecnologies. Per una banda, com s’ha constatat, hi ha hagut un enorme vessament de coneixements vers al país des dels que ara seran els seus competidors. Es pot remarcar, com el 2012 es varen descobrir durant inspeccions rutinàries a les centrals de Corea del Sud centenars de peces falsificades importades des de la Xina, el que va desembocar en el tancament de sis reactors just al començament del l’hivern. La Xina vol abastar tot el cicle de producció de l’energia nuclear, inclòs el cicle del combustible, com bé mostren els fets que estigui desenvolupant en partenariat amb França, una fàbrica de reciclatge de combustible utilitzat amb processos similars als que es porten a terme a les fàbriques

de la Hague en Normadia i Melox en Marcoule (França). També ho mostra el fet que el consorci xinès estigui adquirint participació en mines d’urani com la d’Imouraren al Níger. El desenvolupament a la Xina també inclou línies com la dels reactors a petita i mitjana escala per al subministrament a pols industrials i dessalinitzadores, així com la recerca en reactors ràpids de tori, tecnologia que s’espera maduri a mitjans de segle. Això és, en general, el país està invertint importants recursos en totes les línies relacionades amb l’energia nuclear i no dubtem que agafi un paper rellevant en el desenvolupament futur d’aquestes tecnologies.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

LA XINA CAP A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT (RE)FORMANT ELS ENGINYERS DEL FUTUR

Alexis Roig. Enginyer informàtic. Fundador i director general de GlobalTaixue Co, Ltd

Despite the significant success achieved by the higher education reform in recent decades, a constantly growing economy and an expenditure on education reaching 4% of the country’s GDP last year, China faces a youth unemployment paradox. The gap between supply of new graduates and demand of highly qualified engineers has become the bottleneck of future development of China. This article summarizes the current constraints and challenges of engineering education in China and how government, industry and universities approach this situation.

sistema educatiu, amb especial èmfasi a les especialitats de major valor afegit, com és el cas de les enginyeries.

L’ensenyament de l’enginyeria a la Xina, tal i com l’entenem actualment, va arrancar amb la fundació de la Universitat de Beiyang a finals del segle XIX. Estesos poc després a d’altres universitats, els estudis d’enginyeria han passant per nombroses reestructuracions i canvis des d’aleshores. A la dècada dels 50, la Xina va reorganitzar tot el seu sistema educatiu per adaptar-lo al model soviètic, preparant-se a l’hora pel procés de forta industrialització que s’hi iniciava. El desenvolupament industrial en les següents tres dècades va fer que el nombre d’especialitats en enginyeria es disparés, arribant a tenir-ne més de 500 de diferents. Aquests estudis eren tan especialitzats que no permetien pràcticament cap flexibilitat en el mercat laboral, aleshores encara no liberalitzat.

s evident la rellevància que l’enginyeria en el seu sentit més ampli ha tingut en la Xina contemporània. En són grans exemples el programa Shenzhou de l’Administració Espacial Nacional Xinesa ( 国家航天局, guojia hang tianji), que va assolir la fita de fer de la Xina el tercer país del món a fer vols tripulats a l’espai; el projecte hidroelèctric de la Presa de les Tres Gorges (长江三峡水利枢纽工程, changjiang sanxia shuili shuniu gongcheng) que conté la central de producció d’energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada; la xarxa ferroviària d’alta velocitat xinesa, la més extensa del planeta; o el projecte de la gran aeronau COMAC C919, que esdevindrà l’avió comercial més gran fabricat mai a la Xina i que competirà a partir de l’any vinent amb l’Airbus A320 i el Boeing 737. No és casual, a més, que la majoria dels alts càrrecs del Partit i del Govern tinguin formació tècnica. Els tres darrers presidents, Xi Jinping, Hu Jintao i Jiang Zemin ostenten titulacions d’enginyeria química, hidràulica i elèctrica, respectivament. Artífexs de les gran reformes que han dut el país en les últimes dècades als nivells de desenvolupament actuals, cap d’ells ha menyspreat el paper de l’educació en aquesta comesa, i han desplegat una extensa reestructuració del seu

UN SISTEMA EDUCATIU EN CONSTANT ADAPTACIÓ Com sempre que parlem de la Xina, a l’hora d’intentar entendre el seu sistema d’educació superior cal tenir present el seu mil·lenari i convuls context històric i la gran magnitud de qualsevol xifra que s’hi refereixi.

Tanmateix, a partir dels 80, amb l’inici del procés de reformes i obertura internacional, el sistema es va anar racionalitzant i el nombre d’especialitats aglutinant en titulacions amb àrees de coneixement més àmplies i adients a les noves indústries i tecnologies, arribant a les poques desenes de titulacions d’enginyeria que actualment s’ofereixen. Malgrat les dificultats a l’hora de comparar les diferents especialitzacions i branques dels sistemes educatius de cada país, podríem dir que l’actual estructura el sistema xinès no difereix massa de l’europea. Així doncs, un cop aprovada la selectivitat xinesa (高考, gaokao), els estudi-

ants, d’uns 18 anys d’edat, poden iniciar els seus estudis de grau, de 4 anys de durada. Aquests poden anar seguits d’un màster, amb durada d’entre 2 i 3 anys i posteriorment formació doctoral d’entre 3 i 5 anys. Avui dia, el sistema universitari xinès constitueix el més gran del món amb més de 2400 universitats i prop de 30 milions d’estudiants. Gairebé el 25% d’aquests estudiants ho són d’enginyeria, esdevenint la principal disciplina del sector educatiu xinès, oferta per més del 90% de les universitats. LA PARADOXA DE L’ATUR JUVENIL Malgrat la tasca ingent duta a terme per modernitzar el sistema educatiu xinès i les milionàries inversions que s’hi han fet, la societat xinesa es troba davant d’una aparent paradoxa: d’una banda, molts nous enginyers acabats de sortir de la universitat es troben en situació d’atur o subocupació, i de l’altra, la majoria d’empreses consideren que és difícil reclutar nous titulats qualificats per cobrir les seves necessitats. Estadístiques oficials mostren un atur juvenil d’un 25% entre els nous graduats. Que els titulats d’enginyeria de la Xina s’enfrontin a aquestes perspectives de desocupació, tot i l’altíssima demanda de personal capacitat, planteja seriosos dubtes sobre la qualitat dels recent graduats. La majoria d’empreses coincideixen en que els nous graduats en enginyeria no tenen prou formació pràctica i no són capaços de dur a terme moltes de les tasques que se’ls demana. Això comporta que moltes empreses no vulguin reclutar enginyers acabats de sortir de la universitat, o si més no, retribuir-los adequadament. Això, sumat a les altes expectatives salarials per part dels joves titulats, fruit d’una visió encara elitista de l’educació superior, fa que molts estudiants estiguin disposats a estar anys sense treballar fins no trobar una feina amb la remuneració que ells considerin adient. Això és possible a conseqüència de la política del fill únic, que fa que aquests joves disposin de tot el recolzament econòmic de pares i avis, un total de fins a 6 persones. Aquesta pràctica, que no fa altra cosa que desconnectar-los encara més del mercat de treball, agreuja la problemàtica social d’aquesta situació. Recent titulats amb poca experiència pràctica, poc coneixement de la cultura d’empresa i habilitat de presa de decisions són la manifestació que alguna cosa falla en la formació dels nous enginyers xine-

sos. Aquestes evidències són només la punta de l’iceberg d’un seguit de mancances estructurals. L’ARREL DEL PROBLEMA Per a qualsevol de nosaltres, el desenvolupament de la capacitat pràctica de resoldre problemes i situacions incertes és sens dubte l’essència dels estudis d’enginyeria. No en va, l’origen de la paraula enginyeria en la majoria de llengües europees, en tant que habilitat d’enginyar, ve del llatí ingenium (enginy). Per contra, en xinès s’utilitza la paraula 工程 (gongcheng) per parlar d’enginyeria, composada pels caràcters工 (gong: feina o professió) i 程 (cheng: normes, procediment, seqüència o ordre). És a dir, la professió d’aplicar procediments i normes. Es evident doncs que, si més no etimològicament, hi ha una visió essencialment diferent d’allò que l’enginyeria és o produeix. En termes generals, i com ja hem tingut oportunitat de tractar en d’altres ocasions, motius culturals i polítics han dut que els mètodes d’aprenentatge a l’ensenyament xinès solin centrar-se excessivament en l’àmbit teòric; exigint gran capacitat de retenció d’informació i requerint escassa capacitat d’anàlisi i resolució pràctica. A més, les col·laboracions entre universitats i empresa són pràcticament inexistents. Tot plegat, és clar, comporta lamentables conseqüències en l’àmbit de l’enginyeria, on la majoria dels recent titulats són incapaços d’enfrontar-se a situacions bàsiques en les seves primeres experiències laborals. Per si això no fos poc, el sistema educatiu està primordialment centrat en la figura del professor, qui resol la majoria dels casos pràctics o experimentals, deixant el alumnes en una posició de mers espectadors i limitant les ocasions de desenvolupar les seves habilitats pràctiques, creatives i de treball en equip. Aquests professors, a més, no estan gaire familiaritzats amb la pràctica de l’enginyeria i, tot i haver cursat formació doctoral, mai han estat formats per a la docència ni han tingut cap experiència en el món de l’empresa. Així mateix, la tendència a les universitats xineses, empeses per exigències governamentals i voluntat de satisfer els barems dels més reputats rànquings universitaris internacionals, és donar força més importància a la recerca científica en detriment de la qualitat de l’ensenyament. GRANS MESURES PEL CANVI El govern xinès és plenament conscient del coll d’ampolla que aquesta situació comporta per al

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

desenvolupament futur del país, sobretot amb l’èmfasi que està posant en les indústries d’alt valor afegit i que requereixen d’enginyers de qualitat. Amb l’objectiu de posar-hi remei, s’estan duent a terme tot un seguit de mesures destinades a millorar el sistema i que escometen tres grans propòsits: 1) Fer les reformes adients als plans d’estudi i en la formació docent del professorat per afavorir el desenvolupament de les habilitats creatives i pràctiques dels estudiants; 2) Internacionalitzar l’ensenyament universitari com a eina per adquirir les millors pràctiques d’altres països; 3) Treballar en el foment de les relacions universitat-empresa per millorar els coneixements pràctics dels estudiants i formar talent que s’adeqüi millor a les necessitats de la indústria. En el marc de les mesures per a la millora dels plans d’estudi incloses en el “Pla Nacional de Reforma i Desenvolupament de l’Educació a Mig i Llarg Termini”, impulsat pel Ministeri d’Educació xinès el 2010, destaca especialment el “Pla d’Excel·lència per a l’Ensenyament i Formació d’Enginyers” (卓越工程师教育培养计划, zhuoyue gongchengshi jiaoyu peiyang jihua). Amb una seixantena d’universitats pilot, el pla espera formar d’aquí al 2020 més d’un milió d’estudiants d’enginyeria amb nivells d’excel·lència internacional. Es contemplen, a més, les mesures necessàries per millorar les habilitats docents dels professors, tal com introduir sistemes d’avaluació del professorat no només basats en la recerca i publicació d’articles; cursos de formació docent; i fins i tot la possibilitat que alguns professors facin estades professionals en el món de l’empresa. La internacionalització de la universitat xinesa està sent, sens dubte, un dels millors catalitzadors de molts dels canvis que calen al sector. En els darrers anys, nombroses col·laboracions amb universitats i institucions internacionals s’han materialitzat en l’àmbit de la investigació, però també rebent i enviant professors visitants, permetent l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques. De la mateixa manera, són moltes les universitats xineses que han desenvolupat acords d’intercanvi d’estudiants i fins i tot dobles titulacions amb institucions estrangeres, adaptant així també els seus plans d’estudi als estàndards acreditats internacionalment. Si bé països com els EUA, Regne Unit o França han dut la capdavantera en aquesta mena de col· laboracions, darrerament la universitat catalana ha millorat significativament la seva presència a la Xina. En destaquen projectes com l’oficina

que la UAB va obrir a Shanghai el 2008 i la col· laboració pionera de la seva escola d’enginyeria (ETSE) en el Campus Tecnològic sino-europeu de la Universitat de Shanghai, el projecte de campus sino-espanyol que la UPC, conjuntament amb la UPM, impulsa amb la Universitat de Tongji, així com els programes de pràctiques i projectes fi de màster que la UdG impulsa a la Xina. Les col·laboracions universitat-empresa contribueixen a la millora de les habilitats pràctiques dels estudiants d’enginyeria tot disminuint el desajustament entre la formació excessivament teòrica i les canviants i exigents necessitats reals de la indústria; qui de vegades no acaba d’entendre que cultivar el talent dels joves, i no només ferne ús, és també responsabilitat seva. Amb aquest propòsit, el govern comença a incentivar aquesta mena de col·laboracions amb projectes com el GlobalTaixue International Talent Program ( 全球太学国际人才培养计划, quánqiútàixué guójì réncái péiyǎng jìhuà) que des de GlobalTaixue desenvolupem en col·laboració amb el Ministeri d’Educació i les principals universitats del país. MILLORS ENGINYERS COM A GARANTIA DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC La bretxa entre la demanda i l’oferta actual d’estudiants d’enginyeria qualificats està obligant la Xina a dedicar grans esforços a la reforma de l’educació tècnica. El debat, doncs, ha de ser cada vegada menys com formar més enginyers i centrar-se en com formar-los millor. Si el país no aborda aquest tema amb diligència, s’enfrontarà a una greu escassetat de talent, el que limitarà el seu creixement econòmic, no només en el seu territori, sinó també a nivell internacional, tenint en compte l’elevat nombre de grans projectes d’enginyeria que les multinacionals xineses estan duent a terme a les zones en desenvolupament de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Sud-est Asiàtic. Per superar les carències actuals, cal que govern, indústria i universitat col·laborin i es coordinin per fer de l’ensenyament de l’enginyeria un instrument de qualitat per al desenvolupament social i econòmic de la Xina en els propers temps.

CONFLICTES COMERCIALS A LA XINA

Alex Garmón de Celis. Advocat i soci director de Net Craman a la Xina

n fer negocis a la Xina, els inversors estrangers es veuen en ocasions involucrats en fraus o conflictes comercials amb els seus proveïdors o socis locals, per causes com ara la manca de lliurament de la mercaderia, el lliurament d’un producte defectuós o la demora en els lliuraments del producte. D’altra banda, també es donen fraus més sofisticats com el phishing, cada vegada més comuns a la Xina. És per això que, a l’hora d’establir relacions comercials a la Xina, bé sigui amb empreses amb les que portem una relació prolongada o amb empreses que hem contactat per primera vegada, recomanem seguir diversos consells que ens ajudaran a prevenir i a minimitzar riscos en

relació amb les possibles controvèrsies que puguin sorgir. 1) Formalitzar un contracte amb el proveïdor o fabricant. La primera regla a seguir és signar un contracte amb el nostre proveïdor o fabricant a la Xina. És molt habitual trobar situacions en les quals no s’ha signat cap contracte, malgrat que hi hagi una quantia alta en joc. Això obeeix, moltes vegades, a dos factors. El primer és la manca de mentalitat preventiva de moltes empreses espanyoles, i el segon és que a vegades les companyies xineses són reticents a la signatura de contractes. No obs-

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

tant això, és possible concertar un contracte senzill que l’altra part accepti signar i en el qual s’estableixin les condicions bàsiques de la transacció de manera que els nostres drets estiguin protegits pel mateix. En aquest sentit, a l’hora de signar un contracte és convenient estar degudament assessorats per professionals que coneguin no només el règim aplicable al contracte sinó les possibles contingències que poden ocórrer al país. 2) Realitzar una investigació prèvia de la companyia. És important obtenir informació relativa de les empreses xineses amb les que anem a contractar, prèviament a iniciar qualsevol tracte, a fi de determinar la fiabilitat d’aquesta empresa així com la seva existència. Per exemple, com a primera mesura a adoptar, és convenient sol licitar la Llicència de Negoci (Business License) de la companyia xinesa. En aquest sentit, els nostres assessors legals a la Xina ens poden assistir en la realització d’un informe d’investigació de la companyia per obtenir informació més completa de la mateixa, així com en la comprovació de l’autenticitat de la Llicència de Negoci. 3) Assegurar la qualitat de la comanda a la Xina mitjançant un control de qualitat abans de l’embarcament. Per tal d’evitar, no només defectes en la qualitat del producte sinó també d’assegurar-se de l’embarcament del producte realment contractat, és molt convenient la realització de controls de qualitat del producte en origen. Malgrat que el que és habitual és realitzar la inspecció del producte abans de l’embarcament, en ocasions, segons el tipus de producte, és convenient que les inspeccions de qualitat tinguin lloc durant el procés de fabricació. Seguir tots aquests consells ens pot ajudar a minimitzar enormement els riscos de les nostres operacions a la Xina. A més, fins i tot en el cas que

sorgeixi un conflicte comercial, estarem en una posició millor per aconseguir la seva resolució de forma satisfactòria, a través dels diferents mecanismes de resolució de conflictes. Mecanismes de resolució de conflictes comercials Depenent de les particularitats de cada cas, les vies habituals de resolució de conflictes són la negociació extrajudicial, la jurisdicció ordinària i l’arbitratge internacional. Un dels aspectes importants a valorar pels nostres assessors legals a la Xina, és la quantia de la reclamació, ja que d’això dependrà la via d’acció a escollir. No obstant això, sempre recomanem, en una primera fase, intentar arribar a un acord amistós extrajudicial amb l’empresa xinesa, per ser l’opció més ràpida i menys costosa. Segons la nostra experiència a la Xina, perquè aquesta via sigui efectiva cal que qualsevol acció en via extrajudicial sigui realitzada per un despatx establert a la Xina, atès que qualsevol contacte realitzat des d’Espanya no sol tenir efecte en l’empresa a la qual es reclama. Quan la via extrajudicial fracassa, haurem de recórrer a la via jurisdiccional o a l’arbitratge internacional. És important valorar prèviament a l’inici de la relació comercial, quina via ens interessa més, ja que en el cas de sotmetre la controvèrsia a arbitratge haurem d’adoptar, de mutu acord amb l’altra part, una clàusula arbitral. En aquest cas, el moment adequat serà quan signem el contracte amb l’altra part. Aquest és un dels principals motius pels quals és altament recomanable signar contractes. Principalment, la via arbitral aportarà una major rapidesa en la resolució del cas, així com una major garantia d’imparcialitat. Per a totes aquelles controvèrsies originades a la Xina, és recomanable sotmetre l’arbitratge tant a la Comissió d’Arbitratge Comercial i Econòmic Internacional de la Xina (CIETAC), amb seu a Beijing, Shanghai i Shenzhen, com a Hong Kong davant el Hong Kong International Arbitration Centre (HKIAC). Tots dos organismes tenen una dilatada experiència en la resolució internacional de conflictes i poden aportar màximes garanties. En conclusió, a fi que l’aventura de fer negocis a la Xina no es converteixi en una odissea, les empreses han de fer els deures i protegir-se. Una petita inversió pot aportar, en el futur, molts beneficis.

LA INVERSIÓ XINESA VE CAP A EUROPA

Raül Guerra. Invest in Catalonia – ACC10 Hong Kong

L’

any passat hi va haver dues grans inversions xineses que van ocupar portada als diaris econòmics globals. Per una banda, la xinesa CNOOC va fer una oferta astronòmica per la petrolera canadenca Nexen, la major de la història, i per altra, la també xinesa Bright Food va anunciar l’adquisició de la britànica Weetabix, la major per part d’una empresa xinesa en el sector de l’alimentació. Catalunya també va ser notícia al 2012 per una inversió estrangera, Hutchinson Whampoa (Hong Kong) va posar en funcionament la primera fase de la nova terminal del Port de Barcelona, un projecte de gran abast i que suposarà una inversió de 500 milions d’euros. Aquests exemples mostren una acceleració en la inversió a l’estranger de les empreses xineses. La OFDI (Outbound Foreign Direct Investment) durant l’any 2012 va ser de 77.200 milions de dòlars. Aquesta va créixer un 14% al 2012, comparat amb els 68.000 milions del 2011, segons recull un estudi que ha publicat el fons d’inversions, A Capital. Aquest increment s’ha produït tant en projectes de fusions i adquisicions com en projectes “greenfield”, tot i el creixement, ha estat superior en la primera modalitat. Gairebé la meitat de la OFDI xinesa han estat fusions i adquisicions. És d’esperar que aquest xifra continuï creixent en els propers anys, perquè així ho va manifestar el govern xinès al seu 12è pla quinquennal, (20112015), on es va posar com a objectiu arribar a la paritat entre la IFDI (Inbound Foreign Direct Investment) la OFDI al 2015.

tats Units no va autoritzar recentment una inversió de Huawei per motius de seguretat nacional, i l’esmentada oferta de CNOOC va ser supervisada pel govern del Canadà abans de donar la seva autorització. Per altra banda, la crisi financera a Europa esta oferint actius de qualitat a bon preu, un exemple seria China Three Gorges Corp., que ha adquirit el 21% de l’elèctrica portuguesa EDP. Però els inversors xinesos no busquen només gangues, en general busquen empreses competitives i amb capacitat de creixement. Així ho publicava recentment el Wall Street Journal citant al director general de la consultora A Capital: “a banda de proveir-se de recursos naturals, les empreses xineses busquen una tecnologia productiva que els permeti mantenir els seus marges, i una marca que els posicioni al seu mercat interior”. Espanya encara no és un destí prioritari per les empreses xineses. Segons dades d’Eurostat que recull el diari Cinco Días, Espanya només va atraure el 2% de tota la inversió xinesa que va venir a Europa durant el 2011. Aquesta xifra ens indica que encara queda molt camp per córrer, tot i així es troba en paritat amb la inversió espanyola a la Xina, només el 2% de la OFDI espanyola va anar cap a la Xina. Actualment Catalunya compta amb unes 40 empreses xineses (incloent Hong Kong). A banda de l’esmentada inversió de Hutchinson Whampoa al Port, recentment el banc ICBC ha obert oficina a Barcelona i hi ha diverses empreses que es troben en negociacions per establir-se a Catalunya.

Europa va ser el principal destí d’aquesta inversió durant el 2012, amb més de 12.000 milions de dòlars. Hi ha diversos motius que porten a les empreses xineses cap a Europa, segons els experts. Per una banda, Europa no posa cap condicionant a la inversió estrangera, com sí fan els Estats Units, el Canadà o Austràlia. Per exemple, els Es-

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

FISCALITAT I ADVOCATS A LA XINA

Xavier Valls Aracil. JAVIER VALLS ABOGADOS

ls advocats tenen una enorme importància en el nostre sistema legal per fixar les condicions en les que es desenvoluparà la feina d’un professional. Aporten seguretat i orienten sobre la millor manera de fer els negocis tenint en compte quin són les exigències legals per poder desenvolupar el negoci de manera ordenada. Però a la Xina l’advocacia és una professió molt nova. El primer col·legi d’advocats, a nivell nacional, es creà l’any 1986 i va ser una de les exigències de l’Organització Mundial del Comerç perquè la Xina es pugués incorporar a aquesta organització l’any 2001. La feina dels advocats a la Xina no és com a casa sinó que és la de fer de consultors i mediadors, buscant les maneres d’evitar que els negocis quedin afectats per el desordre legislatiu vigent i la constant arbitrarietat administrativa. S’ha de dir que la creació legislativa a aquest país és tan enorme que ben bé ningú sap quina és la legislació aplicable a un assumpte determinat i de conèixer-la, tampoc es pot determinar amb claredat com s’ha d’interpretar. L’administració ho sap i tampoc és gaire exigent a l’hora de demanar la seva aplicació. D’aquesta manera, la feina d’un advocat es limita a que els negocis dels seus clients no quedin interromputs per visites inespera-

des de funcionaris. Per aquest motiu, els advocats més valorats seran els que tenen més contactes amb els diferents nivells de l’administració i no tant els que acreditin una competència tècnica. En cas de conflictes entre empresaris, cap empresari demanarà que el seu advocat ho resolgui. En aquest cas es buscaran intermediaris que promoguin una resolució amigable entre les parts. En cap cas es demanarà l’auxili dels tribunals de justícia xinesos i en cas de fer-ho, l’inversor estranger estarà sempre en una situació clarament desfavorable. Addicionalment, en cas de dubtes, el jutge sempre donarà la raó a l’administració. Els advocats, ni xinesos ni estrangers, mai participaran al començament de les negociacions. Només al final, quan s’ha establert una relació de confiança i s’han fixat les condicions principals de l’acord, és podrà dir que de la feina de preparar els documents se n’encarregaran els advocats de cada part. Els advocats mai tindran l’autonomia i autoritat en les negociacions que tenen en el nostre sistema legal. I els advocats espanyols o europeus que us podeu trobar a aquest país no estan autoritzats a treballar a la Xina com advocats. Aquests nomes poden treballar com a consultors de negocis i/o col·laborarar amb despatxos formats per xinesos, que són els que fan la feina habitual (gestions i tracte amb els organis-

mes públics) i que són els únics autoritzats a fer d’advocats a la Xina. Fins fa ben poc, era imprescindible una joint venture amb socis xinesos, encara que cada cop es tolera més que les empreses estrangeres puguin entrar a la Xina elles soles (com per exemple a través de les WFOE), encara que aquesta última opció només es recomanable si no es vol vendre al mercat xinés, es a dir, si només es vol produir per exportar. Per poder entrar en el mercat xines d’una manera senzilla, el més recomanable es tenir una oficina de representació, que tindrà un cost anual fix variable en funció de les característiques de l’activitat i que en cap cas és una solució “barata” (invertir a l’estranger és sempre car). Aquella persona que es traslladi regularment a la Xina, encara que en visites irregulars, haurà de tenir en compte si aquest desplaçament provoca una sortida d’Espanya com a resident fiscal. Es perfectament possible que un professional que es desplaci regularment a la Xina continuï sent resident fiscal a Espanya (per exemple, perquè la seva família continua estant a Espanya i té aquí el nucli dels seus interessos personals i econòmics). En aquest cas, haurà de continuar presentant el IRPF anual al nostre país i tributant a Espanya per la

seva renda obtinguda a tot el món. En el cas que obtingui un sou d’una empresa o entitat xinesa, és probable que aquestes rendes hagin de tributar a la Xina, sense perjudici que desprès a Espanya se li apliqui l’exempció d’aquestes rendes però amb progressivitat (les rendes no tributen a Espanya però s s’utilitzen per calcular el tipus impositiu en el cas de les rendes subjectes al tipus progressiu) i d’aquesta manera s’evita parcialment la doble imposició. Si el desplaçat treballa de forma regular a la Xina i perd la residencia fiscal a Espanya, existeix a aquest país una regla que permet que aquesta persona només hagi de tributar per les rendes obtingudes a la Xina durant alguns anys, però això obligarà a absències regulars del territori xines. En aquest cas, la pèrdua de residencia a Espanya vol dir que les rendes que obtingui procedents del nostre territori (dividends, rendes d’immobles, etc.) hauran de tributar per l’Impost sobre les Rendes dels no Residents a Espanya.

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

JORDI DORCA. Enginyer industrial i Mba ESADE

Any 1999, 23 anys. Per primera vegada vaig estar a la Xina, un país en plena ebullició i creixement. Qui m’havia de dir llavors, que aquella primera aventura en aquell país,tant diferent al nostre, acabaria sent clau en el meu desenvolupament professional.

Durant aquests 14 anys i uns 70 viatges, he viscut d’aprop el gran creixement i canvi que ha fet aquest país. Les zones de la Xina que visito més habitualment són els clusters del cotxet, que bàsicament estan a les zones de Donguan, Zhongshan i Kunshan.

La meva primera tasca fou gestionar l’externalització del muntatge d’uns cotxets, que primerament havia muntat manualment peça per peça. Entre el 1999 i el 2005, vaig treballar a l’empresa Jané, en el departament de disseny, desenvolupant nous productes i com a responsable de la seva industrialització a la Xina.

Tot i que últimament s’ha distribuït més, fa uns anys que neixen fabriques sorgides de treballadors de les tres o quatre empreses més grans ( Goodbaby, Lerado, o la gran comunitat de fabricants d’origen Taiwanès). On he passat temporades més llargues, i on és gairebé impossible trobar-hi un europeu pel carrer, és al poble de Qingxi a Donguan.

El 2005 la meva trajectòria professional va fer un tomb, vaig descobrir la meva part emprenedora i vaig iniciar. per compte propi. diferents projectes industrials en el món del plàstic, dels motlles, de la soldadura... I, finalment retornant al sector de la puericultura, per dedicar-me plenament a NJOY. El projecte amb més projecció i que més m’il·lusiona.

NJOY El setembre del 2011, amb els meus companys i socis Santi Codina i Toni Borrell, vam decidir iniciar l’expansió comercial dels nostres productes de puericultura NJOY, amb l’assistència a la fira més important del món en el sector Kind-Jugend a Koln (Alemanya). Es tractava

d’un gran repte per nosaltres, tots tres havíem participat en dissenys i enginyeria de nous productes de puericultura, però teníem poca experiència en temes comercials en aquest sector. Aquest decisió de liderar vendes, posar-nos com a objectiu crear una marca, apostar per la innovació i la internacionalització, ha estat clau per enfocar la projecció i el futur de l’empresa. A la fira, es van presentar tres productes innovadors, un cotxet, una cadira paraigües i una trona. Dels tres productes, el més reeixit va ser la cadira paraigües que tenia un sistema innovador per a fer-la reversible. Aquest sistema, ha estat finalista en els premis d’innovació de les fires més importants d’Europa, Koln 2012, Amsterdam 2013 i guanyador com a millor cotxet a Harrogate 2013. La nostra estratègia d’innovació, requereix un esforç important en el registre de patents i marques, per a poder tenir una certa i teòrica protecció.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

Tots sabem de la rapidesa en què apareixen a la Xina còpies tant de marques com de productes, i és per això que no hem estalviat esforços en intentar protegir-nos davant d’aquests riscos. Ja fa un parell d’anys que vam sol·licitar la patent i l’any passat vam registrar la nostra marca NJOY UP. La patent es va sol· licitar a la Xina el 2010, i ha estat aprovada el 2013, actualment hem fet l’extensió per estendre la PCT a més països i l’aplicarem a Europa i als EUA. Pensem que és bàsic el fet de començar a patentar a la Xina, perquè és el país on hi ha més fabricants i on hi ha més possibilitats que et copiïn. De fet, a la fira de Hong Kong d’enguany, ja va aparèixer un prototip d’una còpia del nostre model, que sembla que els nostres advocats podran aturar. Actualment, estem exportant els nostres productes a molts països d’Europa, alguns de Sud-Amèrica i Àsia. Degut a la situació econòmica actual a Europa, estem prepa-

rant un pla d’accions comercials més ambiciós a nivell internacional. Tenim clar que el nostre mercat és el món, i el nostre model de negoci es basa en fer disseny exclusius de productes innovadors, externalitzem la producció a la fàbrica més idònia i que millor es pugui adaptar a la nostra estratègia, i llavors produïm sota comanda que són enviades directament als nostres distribuïdors, que gaudeixen de l’exclusivitat en el seu país, però que s’encarreguen del marketing més local. Aquest sistema ens permet una gran flexibilitat, una inversió controlada (els estocs, els magatzems, els transport corren a càrrec del distribuïdor) i una gran capacitat de creixement, malgrat que els marges per poder aplicar aquest sistema són molt més reduïts que si féssim nosaltres la venda directament. És així que, després de dos anys a la fira de Koln, hem decidit estar presents a probablement les altres dues fires més importants a nivell internacional, com ara

Shanghai i Las Vegas, (Xina i EUA) i així, arribar a contactar amb més clients de països on encara no arribem, i països amb situacions econòmiques de creixement, on l’entrada al mercat és més agradable que en mercats madurs en recessió com l’espanyol. Habitualment, els processos de compra són molt llargs i requereixen d’homologacions específiques, etiquetatges, per a cada país. Concretament a la Xina, hem rebut les primeres comandes i estan pendents dels processos d’homologació de la CCC, a la fàbrica com també al producte. Tant a la Xina com als altres països, el fet diferencial del nostre producte és clau, i especialment a la Xina, les marques europees possiblement es valoren més que no les locals. I també pensem que el ‘Designed’ ES CORRECTE “DESIGNED” AQUÍ a Barcelona és un punt important en el nostre pla de comunicació del producte.

DAVID DING WU. Enginyer tècnic industrial per la UPC Bachelor of Engineering. Montfort University, Leicester, UK. El 1 de juny del 2006, encara amb la alegria de l’Espanyol guanyant a la Real Societat el minut 92 i mantenint-se la màxima categoria per la propera temporada, m’acomiadava de la família a l´aeroport del Prat

amb una maleta a cada mà encarant-me cap el nou destí, Xangai. Xangai és la ciutat més internacional i cosmopolita de la Xina. Des que tinc records, ja havia estat

diverses vegades anteriorment de visita i per feina, però mai hi havia viscut més de dos mesos seguits. Encara que al meu passaport hi figuri com a originari de Xangai, vaig deixar aquesta ciutat a la edat dels quatre anys.

Després d’haver tingut una educació molt europea, ara tinc la oportunitat de conèixer a fons la cultura i les maneres xineses. A principi no estava gens acostumat a res, però gràcies al meu ex-cap que portava un parell d’anys a Xangai, em va introduir un grup de gent catalana amb qui compartíem els costums, la llengua, la cultura i una passió, el futbol. Jo, al parlar xangainès de família, em permetia moure amb molta soltesa a la ciutat, i va arribar un moment que la gent em trucava quan es trobava amb problemes de comprensió amb gent local. Aprofitant que quasi tots érem joves i ens agradava el futbol, organitzava partits els caps de setmana. Però amb les rotacions de la gent expatriada (cada dos o tres anys), vaig començar a perdre contacte amb molta gent, i al final el grup d’amics

catalans es van convertir en un grup de amics xinesos. Això és molt positiu docs és senyal que m’he integrat completament a la societat xinesa. Cada cop m’agradava menys anar amb gent catalana, doncs no s’adaptaven als horaris locals. “És impossible quedar a sopar amb un català a les sis de la tarda”. Personalment crec que quan un està fora de casa seva ha de intentar adaptar-se a les tradicions locals. Em vaig adaptar tant que al 2009 em vaig casar amb una noia xinesa. Per la nostra boda a Xangai, van vindre expressament més d’una vintena d’amics catalans. Aprofitant la visita, vaig organitzar-los un tour per la Xina de la qual s’han emportat molt bons records. En aquest període a la Xina, he viscut la celebració dels esdeveniments mundials més importants en aquest país. S´han celebrat els Jocs Olímpics a Pekin,

la Expo a Xangai, els Jocs d’Àsia a Guangzhou, els Jocs Universitaris a Shenzhen, etc. Al mateix temps la Xina s’ha desenvolupat increïblement en tots els aspectes (construcció, servies públics, autopistes, ports, ferocarrils, etc.). També ha comportat una tremenda inflació que pot ser un problema molt gros per la Xina del futur. En els darrers anys, tal com creix el país, creix la meva preocupació cap a la salut. La qualitat de l’aire és un problema molt greu que ens afecta cada dia, a més de la inseguretat dels aliments que podem trobar al mercat. Per això hem decidit la meva dona i jo tornar cap a Barcelona, i començar un nou tipus de vida per ella, que jo ja conec força bé. El proper 15 de juny, després de set anys a la Xina, tornem cap Espanya.

Una foto del grup d’amics que van venir per la nostra boda, a Yangshuo.

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

THIS IS Albert Ferrari . Enginyer industrial, Industrial Manager de SEDAL Group

XINA INAUGURACIÓ FÀBRICA Acabem d’inaugurar una fàbrica a Jiangmen i després dels últims tres mesos molt intensos toca repassar la “pel·lícula” dels moments viscuts. I, realment, ha estat tant o més complex la preparació del propi acte d’inauguració, amb la participació dels estaments oficials del govern local, com arribar-hi amb la planta a punt. De fet, la supervisió de tots els temes protocol·laris ha estat molt estreta per les autoritats locals i tot seguit us exposo uns exemples. Un dels temes més sorprenents va ser haver de substituir la catifa gris inicial, en consonància amb la imatge corporativa de l’empresa, per un obligat i irrenunciable vermell, com el de la bandera xinesa, tal com marquen les tradicions. No posar la catifa vermella suposa un mal auguri per a l’empresa i els presents. Les invitacions oficials s’havien preparat amb un sobre semblant a la pròpia invitació i es va haver de substituir per un sobre de color rosa, que sembla ser el que és l’habitual per a les ocasions. Es va preveure, inicialment, que en el moment de tallar la cinta fossin dos representants de l’empresa, a més de dos representants del govern local. Com que “4” és el número de la mala sort, sobretot, al sud de la Xina, es van afegir persones fins a arribar a set, essent quatre representants de l’empresa i tres de les autoritats locals.

La distribució de les cadires en l’auditori va ser també examinat al detall per seguir escrupolosament les regles protocol·làries, tant de les autoritats xineses com les del nostre govern que ens van acompanyar. I, finalment, en el sopar de cloenda de la inauguració i després d’haver muntat les taules intentant repartir les autoritats locals amb les persones de més rang de l’empresa, es va haver de desfer tot i fer taules només de xinesos, excepte la presidencial que les màximes autoritats vàrem compartir amb els màxims representants de l’empresa. Tota una experiència protocol·lària.

ENTESA AUTORITATS XINESES AMB EMPRESES LOCALS En general, les autoritats xineses i les empreses xineses de l’entorn proper van “a una” quan es tracta de captar inversió estrangera i com a mostra l’exemple següent. Dies abans de la inauguració de la planta, em truquen des del govern que haig d’anar a un sopar, dos dies després. Com que no vaig tenir clar el propòsit amb les comunicacions entre nosaltres i ells, vaig suposar que seria per revisar temes protocol· laris relatius a la inauguració de la nostra planta.

però, en tot cas, tenir l’oportunitat de contactar amb una empresa europea a Jiangmen ja era prou atractiu perquè no vaig voler donar més voltes. Arribem al lloc del sopar, un dels més prestigiosos de Jiangmen, i em trobo un empresari xinès conegut d’altres sopars amb les autoritats locals i les empreses instal·lades a la ciutat, que ve amb el seu “partner” que no és altre que una empresa catalana que no coneixia fins llavors. Posteriorment es va presentar l’autoritat local i se’m va aclarir tot el panorama. L’empresari xinès pagava el sopar i amb el suport del govern local, volia acabar de convèncer al seu “partner” català d’aprofundir la relació fins ara comercial, en relació industrial implantant-se a Jiangmen. I és clar, per explicar les virtuts de ser a Jiangmen, perquè no uns altres catalans que ja hi són? I aquí entràvem nosaltres!! La veritat és que els xinesos ens “passen la mà per la cara” amb aquests temes relacionals per assolir els objectius de crear riquesa i capta inversió per a la regió, i nosaltres ,crec, que patim excessos de judicialització i paràlisis amb aquests temes. Toca posar-se les piles!!

El mateix dia del sopar, rebo una trucada que, a més de confirmar el sopar, ens informen que hi assistirà una empresa espanyola. No acabava de tenir clar els propòsits

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

BORSA DE TREBALL OFFICE-PURCHASING MANAGER Divico Consultores selecciona per: Fabricante de componentes

Contracte: Temporal

Sector d’activitat: Requirements: Fabric. de comp./aparatos mecánicos •

3 years of experience in a similar position in Spain. International experience will be a plus.

Office-Purchasing Manager – Technical Engineer. Canton. China

•

Experience in international procurement.

Àrea funcional:

•

Languages: Very fluent in English and Spanish. Fluent Euskera will be a plus.

Càrrec:

Compras We offer: Funcions: •

Fixed salary to negotiate based on the value of the candidate.

•

Incentives according to reached goals.

•

Stock Options.

•

Health insurance.

•

Mobile phone.

•

Plan of work-life balance.

Reporta a:

•

Contract length: minimum 3 years

Manager

•

Flexible working hours.

Divico Consultores is recruiting an Industrial Engineer (Technical or Senior) in order to cover the post of Office-Purchasing Manager for a group of leading companies specialized in manufacturing components. Concretely, for their delegation located Canton (China). The main responsibility is to manage the purchasing in China of all the companies and leading a team work. The position will report to the Productivity and Industrial Development Manager.

Població: Canton - China

Referència: Borsa de Treball dels Enginyers www.eic.cat

LEAN MANAGER Tipo Empresa: Empresa española de fabricación y comercialización de componentes para el sector sanitario. Compañía líder en fabricación de cartuchos cerámicos, mono mando, así como otros productos como conexiones flexibles, cartuchos termostáticos, monturas, distribuidores, dispositivos temporizados y discos cerámicos. Con más de 25 años de experiencia, desarrolla, fabrica y distribuye sus productos a empresas reconocidas, fabricantes y distribuidores en más de 40 países. Tiene centros de producción en España y en China.

debe entender muy bien como funcionan para poder conseguir sacar el máximo rendimiento de manera eficiente y eficaz. •

Experiencia minima entre 3 y 7 años.

Formación: Formación universitaria de base técnica (Diplomado en Ingeniería técnica industrial especialidad mecánica o química o Licenciado en ingeniería superior especialidad industrial o química o organización industrial.) Cursos de especialización de lean manufacturing (valorable máster o postgrado).

Misión: Idiomas: Liderar y responsabilizarse de las acciones de mejora global de las plantes de la filial china.

•

Coordina las acciones de mejora de las plantas, utilizando tecnicas de mejora de “Lean manufacturing”.

Aptitudes:

Funciones del puesto:

•

Capacidad de trabajar en equipo.

Implantar un modelo de gestión enfocado a la creación de flujo para poder entregar el máximo valor para los clientes. Utilizar los mínimos recursos necesarios: es decir ajustados, siendo capaz de crear el flujo necesario focalizándose en la reducción de los “desperdicios y/o despilfarros” que se tienen en las empresas a la hora de fabricar productos manufacturados. Promover la utilización de metodologías y técnicas de mejora de procesos y mejoras en productividad tales como Seis Sigma, 5’S, SMED, etc

•

Personalidad empática y positiva.

•

Capacidad para trabajar de forma autónoma

•

Capacidad de comprensión de las complejidades de los flujos de trabajo.

PERFIL DEL CANDIDATO/A:

Condiciones:

Experiencia:

A valorar según experiencia y formación candidato/a. Parte fija + parte variable + beneficios de expatriados.

•

• •

Imprescindible experiencia en gestión de implantación de procesos lean (sector grifería/sanitario, automoción u otros). Proveniencia de empresa multinacional y/o con gestión internacional. Conocimientos sobre procesos productivos,

Español e Ingles nivel muy alto. Se valorará el conocimiento de otros idiomas especialmente el chino.

Otros: Disponibilidad para viajar en un 50% del tiempo Disponibilidad inmediata. Disponibilidad de residir en China, en Shuikou provincia de Kaiping a dos horas de GUANGDONG.

Sueldo entre 35.000 y 40.000 fijo + entre 10% y 15% de variable. Las personas interesadas ponerse en contacto con SONIA MORIANA a través de mail haciendo llegar CV a s.moriana@sedal.com

LINKS D’INTERÈS Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat Casa Àsia www.casaasia.es China International Machine Tool www.cimtshow.com ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) www.icex.es China Daily www.chinadaily.com.cn Casa de España . Shanghai casaespanashanghai.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xina http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html http://cmif.mei.gov.cn CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Service www.china-briefing.com BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE www.bswomenb.com CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Online http://www.cantonfair.org.cn/en/ ACC10 Invest in Catalonia www.investincatalonia.com

Sinalunya www.sinalunya.com

China Association for Science and Technology www.cast.org.cn

Casal Català de Shanghai www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

ROCA JUNYENT Departament Asian Desk www.rocajunyent.com

Institut Confuci (Barcelona) www.confuciobarcelona.es

Portal del Centre de Certificació de la Xina - CQC: China Quality Certification Centre http://www.cqc.com.cn/english/index.htm

China Yiwu International Machinery Industry Fair www.jixie-expo.com CHINE PLUS. La revue de presse www.chine-plus.com

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES ANY

XINA

EUROPA I CATALUNYA

1946-1949

Segona fase de la guerra civil xinesa. Victòria del Partit Comunista xinès.

Guerra Freda. Bloqueig de Berlin.

1950-1953

Guerra de Corea.

Se signen a Roma els convenis dels drets humans i els drets fonamentals.

2003-2004

Hu Jintao és elegit president de la República Popular de la Xina.

La Unió Europea arriba als 25 estats membres.

AMB EL PATROCINI DE:

AMB LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT DE:

NEWS ENGINYERS XINA 2013 // JUNY - JULIOL