ibers

o picadures de serp, fins arribar a l’acció unificadora de la dominació romana, que va influir en totes les qüestions, entrant en el període que podríem anomenar com de la Medicina hispanorromana, després modificada per les influències i costums visigòtiques, i més tard pel mon àrab.

L’Ajuntament de Caldes de Montbui ha editat un llibre sobre la història termal que val la pena conèixer, junt amb els continguts del Museu Thermàlia de la mateixa població i les termes de la ciutat. Aquest llibre pot ajudar-nos a conèixer la importància mèdica del termalisme, amb totes les seves vessants i especialment en la terapèutica. Antigament totes les fonts termals eren considerades sagrades, i tots els metges jonis, grecs i romans entre altres, en recomanaven la seva utilització. El Corpus Hippocraticum, utilitza les aigües fredes i calentes, començant a apartar-se de tot allò que tingui relació amb la religió. Segons Blumenau, quan la medicina comença a separar-se de la litúrgia, es valora menys el poder de les aigües, que formaven part de l‘entorn religiós. Segons Tartivel això va comportar que durant uns segles les teràpies a base d’aigües quedessin molt abandonades. Els reintroductors de les costums hidroterapèutiques es considera que van ser Asclepíades de Bitina i el seu alumne el metge peninsular Musa, que va curar a l’emperador August amb banys d’aigua freda a Tarragona. Celso, Dioscòrides i Herodot, en donen detalls. Després de Crist, la hidroteràpia va continuar, amb noms tant coneguts com Antilo, Arquígenes, Rufo de Efes, Areteu, Galeno... Molts dels seus escrits es conservaven a la famosa biblioteca jònia d’Efes, que val la pena visitar junt amb el Museu d’aquesta ciutat, per comprendre el prestigi que va tenir.

Fixem-nos que fonts i deus sempre guarden relació amb noms de divinitats antigues o verges, constatats amb supervivències en les costums locals, com a nimfes o personatges femenins anomenats xanas, xanes o janes-janas, extensius a noms de cases properes a un brollador o riuet, com Cal Xanes, cal Mar-câ-(en)xanes (Marcaxanes), el Xanes... i molt a prop encara hi podem trobar alguna ermita com 341