ibers

*El lingüista Hubschmid i altres atribueixen a l’iber i al basc arrels caucàsiques. Humbold a partir dels resultats obtinguts en les traduccions de la llengua i de l’èuscar, va establir la tesi dels bascs com a descendents dels ibers. *A les Actas del II Coloquio sobre Lenguas y Culturas preromanas de la Península Ibérica, editades per la Universitat de Salamanca, queden ben justificats tots els temes lingüístics exposats de manera semblant a com ho fa Román del Cerro en els seus llibres publicats després. En aquestes actes, Mitxelena esbrina el tema de l’alfabet joni arcaic i el de la llengua ibèrica, i Mariner aprofundeix en la distribució dels fonemes ibers i la seva evolució. Prescott abasta l’aspecte arqueològic dels mateixos i de les excavacions que va realitzar a Empúries i Pontós, demostrant l’existència d’un comerç dels grecs i jonis amb els ibers autòctons. Ell destaca especialment la tradició cal·ligràfica ibera amb les seves formes originals que van perdurar en els ploms i les formes més cursives de les inscripcions pintades de la ceràmica de Llíria, considerant l’evidència de la grafia i dels dialectalismes grecsjonis entre el 500 i el 450 aC Oroz desenvolupa el sistema i el caràcter metrològic d’algunes inscripcions referents a la metrologia, amb indicació de capacitat, pes o preu en objectes de ceràmica, plom o plata. Les valuoses opinions de Tovar en aquestes actes, ampliades en les seves obres, ajuden a una bona comprensió de tot el referent a la cultura ibèrica. Igualment ens passa amb la lectura de J. Untermann o F. Villar que, amb les seves obres esmentades a la nostra bibliografia, ens aporta tota mena d’informació respecte a la lingüística ibèrica, la celta i la celtibèrica o les seves respectives cultures. *El treball d’Untermann resulta molt interessant, perquè és l’únic autor que exposa amb total claredat –en els seus mapes lingüístics– les dues grans divisions de la Península, distingint les diverses llengües pre-romanes que es parlaven. F. Villar, en el seu llibre sobre els indoeuropeus, fa també una sèrie d’exposicions molt clares sobre els ligurs i el seu territori, ocupant-se de manera semblant de la realitat dels pobles no indoeuropeus en època pre-romana, tot referint-se a l’iber, l’euskera, el celtiber, el lusità i el tartessi-púnic.

244