de tot...
de tot...
el pedagog
la novel·la
Com ajudar als nostres fills a estudiar Una de les preocupacions més esteses entre els pares és saber com ajudar als seus fills a estudiar. Sovint, amb tota la bona fe, els fan estudiar de manera, sinó equivocada, sí poc eficaç. Per això dedicaré uns quants articles a explicar quina és la millor metodologia i com hi poden intervenir. ESTUDIAR vol dir APRENDRE i per poder APRENDRE és indispensable primer ENTENDRE i després també MEMORITZAR. Entendre vol dir que sàpiguen explicar el que han estudiat amb paraules seves. Memoritzar vol dir que ho poden recordar sempre que vulguin o ho necessitin. No han de Memoritzar res que no entenguin, perquè després “Empollen” i els serà molt fàcil d’oblidar perquè utilitzaran només la Memòria Immediata. No n’hi ha prou només amb entendre, perquè encara que ho entenguin TOT és molt difícil recordar-ho TOT. Cal també un esforç de Memorització Per aconseguir Aprendre no poden fer cap activitat (deures, treballs, resums, etc...) de Forma Mecànica, és imprescindible que hi hagi la Voluntat de voler Entendre-ho i Recordar-ho.
Podem aconseguir que aprenguin millor procurant que segueixin un procés d’estudi adequat: 1r.- QUE ESTIGUIN MOLT ATENTS A CLASSE: Estar atents vol dir que saben explicar el que acaba de dir el/la mestre/a. No han de distreure’s amb els companys, material o pensant en altres coses. S’han d’imaginar que el/la mestre/a els demanarà que expliquin el que acaba de dir. Han d’esforçar-se per entendre i preguntar sempre que no ho entenguin. Haurien de saber : - Copiar bé de la pissarra o llibre. - Subratllar amb agilitat els llibres o fitxes. - Escriure correctament el que dicta el/la mestre/a. - Si fan servir portàtils, estar només pendents del que dóna informació i evitar fer “zapings” sistemàtics sense fonament, connectar-se a pàgines buides d’informació, xatejar,... - Prendre apunts amb rapidesa per escriure TOTA la informació i BÉ. (Continuarà...) JOAN CASTELLSAGUER I PIQUER
SORPRESA (III)!! -Oh, Maria, però què em dius? L’ascendiran per fi? Vaja, crec que sí que serà una gran notícia per a la Laura, sempre ha somiat amb aquest ascens, però també sempre ha vist altres companys que, segons ella, estaven millor preparats per a aquest càrrec! Molt bé, serà una sorpresa majúscula!! -Bé, aquest és l’objectiu, que sigui una gran sorpresa! La teva dona s’ho mereix i molt! –va afirmar amb convicció la Maria. -Estic totalment d’acord; la Laura ha dedicat molt de temps i molt d’esforç a l’empresa i ja és hora que se li reconeguin com cal els seus mèrits, que no són pocs. -Jo també ho penso i, de fet, la majoria de companys, començant pels del consell d’administració. La Laura ha estat sempre un exemple de dedicació i sembla que per fi tindrà el reconeixement que es mereix. Els pocs que ho sabem, estem molt contents per ella, no cal dir-ho –va afegir la Maria. -I en què us podré ajudar, Maria? –va preguntar en Joan, ja del tot convençut. -Bé, necessitem que enredis a la Laura per a aquest divendres a la nit; la idea seria que deixeu els nens a passar la nit amb els avis i que amb alguna excusa creïble te l’enduguis a sopar al Castell de Montseré... -Ah, sí ja sé... però això està a una hora i mitja de camí des de casa nostra; una mica lluny, potser –va objectar en Joan. -Sí, però ja déus saber que és un dels millors restaurants del món; el director general és parent dels propietaris i ens el deixen tot per a nosaltres, sense cap altre client que emprenyi per allà. JORDI GARCÍA PATÓN