Processos d'autoconstrucció al barri del Carmel

Page 1

PROCESSOS D’AUTOCONSTRUCCIÓ AL CARMEL Juny 2021

1


2


QUI SOM?

El Tinglado som un col·lectiu d’arquitectes. Enfoquem la nostra activitat professional cap a la transformació social. Per això, treballem de manera assembleària i horitzontal tot cooperant i cuidant-nos entre nosaltres. Desenvolupem projectes que entenen la transformació de l’hàbitat des de la sostenibilitat ambiental, social i cultural. Apostem per l’anàlisi crítica i transdisciplinar de la realitat, el vincle amb la comunitat local, les metodologies participatives i solucions de proximitat. Així, aprenem tant o més del procés com del resultat. Actualment, l’equip el formem sis companyes, unides durant anys a través d’ESFA (Espai Social de Formació d’Arquitectura) a l’ETSAB-UPC i ara amb recorreguts complementaris.

3


QUÈ FEM?

Arquitectura i serveis tècnics Dissenyem espais per ser viscuts i rehabilitem abans de construir tenint cura de l’entorn al llarg del cicle de vida de l’edifici.

Participació i dinamització comunitària Acompanyem processos col·lectius com a facilitadores i/o tècniques, promovent la co-responsabilitat, el treball en xarxa i la interseccionalitat.

Investigació i acció Generem i divulguem coneixement des d’una perspectiva crítica, posant èmfasi en les situacions de desigualtat que ens envolten.

Urbanisme i territori Abordem l’espai urbà en les diferents escales, des de l’espai públic a la planificació territorial sota el prisma de la sostenibilitat integral i el dret a la ciutat.

4


COM HO FEM? Fomentem un accés universal als serveis de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció sostenibles, tenint en compte el tancament de cicle de materials.

Creem i enfortim xarxes de cooperació comunitària, promovent la participació social, cultural i política.

Treballem de manera horitzontal i respectuosa entre les nostres treballadores, posant les cures al centre i repensant el rol de l’arquitecte dins la societat.

Incidim en l’agenda cultural i política a partir de l’estudi i l’anàlisi crític de la realitat posant així al centre les desigualtats estructurals i les seves causes: de gènere, classe, raça, capacitat…

Promovem el coneixement crític; constituint grups de treball interdisciplinaris, valent-nos de metodologies participatives i anàlisi mixtes i fent ús de programari lliure, dades oberts i procomuns digitals.

5


PROCESSOS D’AUTOCONSTRUCCIÓ Aquest és un projecte d’investigació-acció que vol aprofundir en la recuperació de la memòria històrica de l’autoconstrucció del barri del Carmel de Barcelona. A través de la recollida de la memòria de les veïnes i constructores es vol valorar el treball i el saber d’aquestes, documentant els relats etnogràfics i subjectius a la vegada que recollint materials arquitectònics dels habitatges i els seus processos evolutius. En primer lloc, és important introduir de que parlem quan parlem d’autoconstrucció. Aquest fenomen i el barraquisme són conceptes diferents, quan es parla d’autoconstrucció, es fa referència al fet que la persona intervé en el procés de construcció o reforma del seu habitatge mentre que el barraquisme no compleix amb els criteris d'habitabilitat, és un infrahabitatge. Normalment, la barraca és l'estat previ a la casa, i això implica un desplaçament, ja que no sol estar al mateix solar, però si al mateix barri. Al Carmel, molts dels habitatges que es van autoconstruir es van fer a terrenys que eren de propietat de les persones autoconstructores, a diferència d’altres barris de la ciutat. En segon lloc, l’autoconstrucció no queda inclosa a l’imaginari col·lectiu de Barcelona, a diferència d’altres ciutats sobretot llatinoamericanes. Tot i que s’han realitzat exposicions o publicacions relacionades amb el barraquisme, les cartografies de la ciutat informal són escasses. Per una altra banda, des de la psicologia ambiental aquest fenomen ha estat molt estudiat i autores com John F. C. Turner o Xavier Monteys entre d’altres, han desenvolupat els atributs específics de l’autoconstrucció i quines interaccions existeixen amb l’afecció al lloc. Finalment, l’autoconstrucció al Carmel també té a veure amb la lluita per l’habitatge digne, un fenomen endèmic, i al barri s’ha desenvolupat una capacitat d’autogestió que ha facilitat l’avenç a un estat d’extrema vulnerabilitat a causa de la inexistent resposta per part de l’administració. En definitiva, l’autoconstrucció està directament lligada amb l'autogestió de la vida. Així doncs, el projecte té com a objectiu documentar la forma d’habitar l’autoconstrucció i enregistrar els seus processos evolutius. També es busca la sensibilització i desestigmatització de les formes de viure dels barris populars influïts pels processos migratoris dels 50 i 60 i la lluita de classes. La iniciativa pretén a més a més, fomentar el poder veïnal i la cohesió social quan es relacionen persones entre elles a partir de l’eix de l’habitatge, i per últim, fer valdre la memòria, els sabers i el treball d’aquestes persones. Per realitzar aquest treball, hi ha hagut el suport econòmic d’una subvenció de la convocatòria general de l'Ajuntament de Barcelona del 2020. Fent servir una metodologia mixta, a través d’eines qualitatives i quantitatives, s’han realitzat entrevistes a famílies autoconstructores, per recollir el relat del procés d’autoconstrucció i prendre fotografies i mesuraments per després dibuixar i representar el procés arquitectònic evolutiu. El barraquisme va explotar al barri a partir de 1948, i l’autoconstrucció entre els anys 1950 i 1960, tot i que com es veurà al treball hi havia habitatges autoconstruits dels anys 30, i les tres famílies documentades al projecte van arribar al barri en moments i en situacions diferents.

6


El projecte vol parlar dels límits i l'horitzó de l’autoconstrucció. És important destacar que és complex trobar a persones autoconstructores originàries, per la seva edat avançada i per la substitució de població al barri, i més en el context de la pandèmia per la COVID-19 on entrar a les llars ha representat un esforç addicional. No és innovador posar en dubte el rol de les arquitectes, ja s’ha fet des dels anys setanta, i tot i això, l’apropament sense més intenció que dibuixar i comprendre el procés de construcció de la casa suposa assumir el rol de dibuixant i d’escolta sense intenció d’intervenció. Es realitza un exercici autoreflexiu mitjançant l’ús del dibuix per comprendre i aprendre del relat oral. La persona entrevistada explica en quin moment va canviar l’envà d’aquella habitació, es va incorporar una instal·lació determinada, etcètera. En aquest sentit, existeix una triple energia: la complicitat entre la persona que relata la seva experiència i la persona que la recull i dibuixa; el reconeixement de les vivències i finalment, una potencial reparació de l’estigma col·lectiu d’aquests habitatges. Els habitatges es construeixen des de dins en dos sentits: a partir de les necessitats, i també des de la pròpia capacitat de la persona usuària. L'autonomia és un dels atributs més importants. Endinsant-nos en això, es pot destacar que al barri fins i tot el clavegueram i els serveis han estat construïts de manera autogestionada. És a dir, els límits de l’habitatge sobresurten a l'exterior. Aquests arriben a la façana, a l’espai públic del davant i a l’hora es transformen en una construcció col·lectiva, des de la pròpia família, que inclou a totes les persones (dones, homes, nenes i nens) a la comunitat, amb unes necessitats en comú, incloent-hi a tot el barri donat que s’aixeca quasi simultàneament. La resposta per part de l’administració no va arribar, però aquestes persones tampoc l’esperavan, van fer el que sabien fer per procurar-se les millors condicions de vida al seu abast. Finalment, aquests habitatges encara es posen en qüestió des del punt de vista tècnic i, la majoria d’ells continuen en peu i compleixen amb tots els requisits funcionals. No estan obsoletes gràcies a l'autonomia i els sabers de les persones que les van construir que a més a més han estat capaços de mantenir-les i cuidar-les, i s’han convertit en habitatges resilients. Aquesta qüestió no estalvia riscos i perills. D’alguna manera, no es pot obviar que existeix una certa romantització i també una revaloració del significat d’aquests habitatges i més en el context d’aquesta pandèmia, valorant els seus patis, les seves vistes, estètica única, etc. que tenen un atractiu indubtable. És un punt calent actiu per la gentrificació i la substitució de la població d’aquests barris per altres amb capital econòmic i cultural més alt.

7


METODOLOGIA DE TREBALL Per realitzar les entrevistes de treball es va organitzar un guió estructurat, ens interessava parlar de la manera de viure a les cases, del rol de les dones a la construcció dels habitatges i també volíem conèixer millor el propi procés de construcció. Duració prevista 2h - 2:30h Objectius en relació a la subvenció 1. Identificació i localització dels habitatges auto construïts, amb el seu any de construcció (disponible en el cadastre obertament) 2. Informació relativa als aspectes constructius de l’edifici 3. Creuament de les dades constructives i l’evolució històrica de la llar així com d’altres documents gràfics aportats voluntàriament per les famílies Temes a abordar 1. Procés i evolució de la construcció de l’habitatge 2. Estudi de detalls constructius i maneres de construir 3. Rol de les dones als processos d’autoconstrucció Guió de l’entrevista per a autoconstructores DADES BÀSIQUES Nom Contacte Direcció Any de naixement Lloc de naixement INTRODUCCIÓ 1. Tipus i composició de la llar (nombre de persones, gènere, edat, nivell de formació, procedència) 2. La evolució històrica de l’habitatge / parcela (canvis de propietat i de composició) 3. Règim de tinença (propietat, hipoteca, lloguer, cessió d’ús, altres) 4. Renda i fonts d’ingressos de la llar al llarg dels anys 5. Les persones que van créixer a la casa, si ja no hi viuen on són ara?

8


Composició de la llar Nombre de llars que la composaven (nuclis familiars) Gènere de les persones residents

Home / Dona / Altre

Nivell d’estudis de les persones residents Coneixements previs de construcció

Sí / No

Nombre d’adults actius (laboralment) Nombre de menors Nombre de persones dependents Provincia natal de les persones residents Activitat socioeconómica Nombre de persones treballant Rol de les dones a la llar (treballen, auto construeixen,...)

Treball fora de casa / tasques reproductives / autoconstrucció

Nombre de persones desocupades Règim de tenença de la llar

Ocupació / Alquiler / Cessió d’ús / Propietat / Hipoteca / Masovería

Renta mitja aproximada de la llar

Gastos dedicats a l’habitatge (subministraments, habitació, renta)

%

9


Tipus d’ocupació de les persones actives de la llar CONSTRUCCIÓ DE L’HABITATGE 6. Preparació de la parcela on es va construir la casa

7. Relació entre material i habitatge

8. Presa de decisions i execució

9. Infraestructures a la casa, llum, aigua, clavegueram Caracterització de la finca i la parcel·la Superfície útil

m2

Plantes sobre rasant Nº de dormitoris Nº de serveis complets Dotació de sistema elèctric

Si / No

Dotació d’aigua potable i sanejament

Si / No

Dotació de cuina bàsica (foc, refrigerador, pica)

Si / No

Sistema de calefacció i aigua calent

Si / No

Sistema d’accessibilitat vertical (ascensor, etc)

Si / No

Recursos de soberanía alimentaria (hort, animals,...)

Si / No

Sistema estructural Tipus d’envolicant

10


Elements de relació exterior (galeria, balcó, coberta practicable)

Si / No

MANERA DE VIURE 10. Activitats que es feien a l’exterior de la casa (pero a dins de la parcela) 11. Com es desenvolupaba la vida a la casa, com eren les habitacions, quantes persones menjaven a l’hora de dinar, com era el dia a dia? 12. Quina era la relació amb els altres persones del barri? 13. Infancies al barri, cases obertes ROL DE LES DONES 14. Hi havia diferencia de tasques entre homes i dones? 15. Quines eran les tasques que feien exclusivament les dones ? 16. Xarxes de suport al barri / carrer

11


FAMILIES ENTREVISTADES Nom: Quim i Pilar Direcció: Doctor Bové 104, 08032 Barcelona Any de naixement: 1940 (Pilar), 1950 (Quim) Lloc de naixement: Barcelona

El Quim i la Pilar són dos germans que viuen al Carmel. El seu avi, originari de Càlig a Benicarló després d’emigrar a França per treballar a la vinya i a l’estació de tren de Portbou, el 1919 va arribar a Barcelona. La mare d’aquests germans va néixer a Tamarit on va fer de servidora fins també marxar a Barcelona. Va comprar un terreny al Carmel on hi havia menestrals amb el seu cosi, qui treballava a una fàbrica. És llavors quan la família va autoconstruir una casa amb comuna, galliner, cuina i pou d’aigua. Amb el temps, van poder comprar la parcela del costat de la seva, i allà van obrir una botiga de materials de construcció i ceràmica molt coneguda i freqüentada els caps de setmana per les veïnes del barri. A la botiga sobretot venien material per a que les veïnes poguessin construir els habitatges, com totxos, ciment o rajoles. Quan la Pilar va tenir prou edat com per a treballar, va agafar el relleu a la botiga. En canvi, el Quim va poder anar a la universitat a realitzar els seus estudis. Cap el 1957-58 van traslladar la botiga de materials al carrer Gran Vista. L’habitatge es va reorganitzar ja que des de la compra de la parcel·la del costat de la casa original hi havien canviat algunes coses: el Quim va pujar a viure a la part superior de l’habitatge amb els seus pares i la Pilar, ja casada, es va quedar la part inferior, a la caseta original. A aquesta casa li van fer una remunta per poder allotjar les habitacions de les dues criatures que van tenir la Pilar i el seu company. Durant aquella època a més van poder comprar un hort a Cerdanyola. Van ser partícips de la construcció del clavegueram al carrer Doctor Bové juntament amb les altrs veïnes. Actualment, tot i que el Quim ha anat vivint a diferents llocs viu a la part de dalt de la parcela i la Pilar a la de baix.

Redibuixat: En aquest cas, s’ha redibuixat l’habitatge reflectint 5 etapes importants en la seva construcció i evolució. La secció de l’habitatge pensem que és molt important per entendre la complexitat de la construcció. L’habitatge té 3 plantes. L’escala del dibuix és 1/150.

12


escala 1/2500 13













Nom: Anselmo i Francis Direcció: Carrer de l’Alguer 22, 08032 Barcelona Any de naixement: 1945 (Anselmo), 1953 (Francis) Lloc de naixement: Cabra, Jaén. Anselmo va néixer el 1945 a Cabra, un poble de Jaén. Van venir a Barcelona el 1949 tota la família i es va quedar a una barraca que hi havia al carrer Marsans i Rof. Allà hi vivien 9 persones fins i tot l’avi d’aquests, qui va morir en aquesta barraca. El pare treballava a l’hospital, als raigs X i va treballar allà fins que es va jubilar, anava i tornava de Cabra i mai va perdre el contacte amb el poble. La mare de la familia treballava a casa, cuinant i cuidant a les set criatures que tenia al seu càrrec. Van estar uns quants anys vivint a la barraca fins que van poder comprar la parcel·la de la casa on l’ Anselmo i la Francis viuen ara. La barraca estava arrendada i segueix en peu. Quan van comprar la casa, tenia un mur construït que arribava només fins la finestra. El pare va contractar alguns familiars que es dedicaven a la construcció i així van poder fer la casa. La cuina tenia unes dimensions mínimes i posteriorment van canviar l’ubicació de la mateixa aprofitant que van fer créixer l’edifici i van haver d’incorporar les escales. Va anar creixent en altura poc a poc i van arribar a afegir dos habitatges més a l’original. L’habitatge en planta baixa ha quedat gairebé igual a com era abans. Una de les plantes va estar llogada a inquilines alienes a la família, i actualment una neboda d’Anselmo i Francis viu amb la seva filla i l’altra està desocupada. Cal destacar que l’Anselmo i la Francis són els últims autoconstructors i veïns originals que queden en aquest tram del carrer, van ser els primers en arribar a la cruïlla d’Alger amb Murtra però després es van anar mudant més familiars de Cabra allà, poc a poc aquestes persones han anat venent les seves cases i anant a viure a altres llocs.

Redibuixat: El procés de construcció de l’habitatge està separat en 4 etapes en aquest cas. L’habitatge que es va llogar és el que es troba al primer pis i és un duplex, el tercer habitatge (actualment desocupat) es troba al terrat. Els alçats de l’edifici permeten entendre molt bé també l’evolució de la casa. L’escala del dibuix és 1/150.

20


escala 1/2500

21









Nom: Francisco i Ángeles Direcció: Alcalde de Zalamea 42, 08032 Barcelona Any de naixement: 1934 (Francisco), 1937 (Ángeles) Lloc de naixement: Castril de la Peña, Granada Francisco va néixer el 1934 a Castril de la Peña. El 1953 va marxar a Barcelona i va arribar al barri del Carmel on els seus oncles vivien en una barraca al nucli barraquista de Raimon Caselles. Van estar poc temps vivint allà i com el seu pare es trobava malalt, va poder portar a la família a Barcelona. Van estar vivint de lloguer en diferents llocs, passant per habitatges amb quatre dormitoris on hi havia fins a quatre families. El 1959 el Francisco es va casar amb Ángeles Fernández. Ángeles va venir a Barcelona i es van anar a viure a una casa a l’Avinguda Montserrat - Carrer Praga on vivien els sogres del germà del Francisco qui els va preparar un dormitori de segona mà on van estar poc temps. Juntament amb varies famílies van construir dues habitacions en una fàbrica abandonada on van poder fer un sostre, un menjador i una habitació. Els pares d’ell es van quedar al Carmel. En aquest moment, Ángeles es va quedar embaraçada. Ella treballava netejant pisos i ell a la fàbrica Damm, on va tenir una gran activitat Sindical. Als 11 mesos d’haver-se casat, van tenir la primera filla el setembre de 1961. Es van traslladar al Carrer Gran Vista i amb el seu germà van poder comprar el terreny on es troba la seva actual casa. Després de tenir problemes amb les rasants del carrer, el 1964 ja estaven vivint allà. Va ser un procés ràpid, i fins i tot van posar les fusteries de segona mà. Treballaven en la construcció el cap de setmana, ella s’encarregava dels paletes i ell també participava de l’obra. Van comprar un hort. A la parcela que van comprar, van construir quatre plantes per a poder-les dividir entre el seu germà i ell: la planta baixa i primera planta serien pel germà i la segona i tercera pel Francisco i l'Àngeles. La planta baixa el germà la va posar en lloguer igual que ells la planta tercera. Van tenir cinc fills i casa seva ha albergat a tots set, a la mare de Ángeles i a tothom qui ho ha necessitat. Van comprar el pis del germà quan aquest va morir per un dels fills i després també la planta baixa. Actualment, en el segon pis viu aquest fill i tenen l’àtic i la planta baixa en lloguer. En definitiva, des de la construcció del bloc no han fet grans canvis: han anat canviant les propietats i els règims de tinença i el mobiliari, de tenir lliteres per que hi dormís la familia fins a més amplitud com ara que ja són tots dos.

Redibuixat: El procés de construcció de l’habitatge es va fer en una etapa. Des de que es va construir, aquest edifici ha anat canviant de propietaris, i aquest és un fet que hem volgut destacar al dibuix. Els habitatges autoconstruits tenen aquesta característica, poden anar mutant i variant les seves funcions per les famílies. L’escala del dibuix és 1/150.

26


escala 1/2500

27
















Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.