Revista de l’ Es co la Pia d'Olot juny 2013
#
53
ISTA ENTREV
D.SAAMMS ABR
Editorial
d
REDACCIÓ Carrie Dorca Genoveva Pascual
MIQUEL ÀNGEL ZARZA AIBAR D I R E C T O R D E L’E S C O L A P I A O L O T
f MAQUETACIÓ
S.XXI
Ferran Coves
e COORDINACIÓ Carrie Dorca
U
PORTADA
Festa de Fi de Curs.
w www.olot.escolapia.cat
’ESCOLA ES TROBA vosaltres heu observat a l’entrada de davant un futur incert l’escola realitzat pels alumnes d’educai ple d’incògnites. ció infantil i cicle inicial, o la formació Això ens obliga a reque durant dos anys els nostres docents inventar-nos i canviar han realitzat. les metodologies que fins ara hem aplicat a olem i esperem que continueu l’escola tradicional. És confiant en la nostra escola i en el evident que sortir de seu projecte educatiu. Sabem que els zones de confort no és fàcil moments són complicats, A PARTIR per a ningú, però no tenim sobretot per la supressió més remei que fer-ho si vo- DEL PROPER del contracte programa que lem afrontar amb garanties CURS 2013-2014 ha suposat un increment d’èxit l’aprenentatge dels L'ESCOLA HA de les quotes. Però és per nostres alumnes. aquest motiu precisament ASSUMIT EL que hem de demostrar-nos REPTE I ES partir del proper curs PREPARA PER tots: família i escola la 2013-2014 l’escola FER UN CANVI confiança que ens tenim. ha assumit el repte i es PROGRESSIU prepara per fer un canvi ’han pres decisions que PERÒ progressiu però radical en RADICAL EN no són fàcils de prenl’organització de l’escola i L'ORGANITZACIÓ dre, i que afecten a tots els en les propostes educatiàmbits i serveis de l’escola: DE L'ESCOLA ves. Serà un canvi que en docents, PAS, famílies,... I EN LES pocs mesos ja s’haurà de però que per responsabiliPROPOSTES fer evident. La implicació tat amb el projecte educaEDUCATIVES. de tota la comunitat edutiu i per garantir-ne el seu cativa és bàsica per arribar futur s’havien de prendre. on volem arribar: alumnes, professors, La inversió que fem en l’educació dels famílies, ex-alumnes... nostres fills i filles és el millor llegat que els podem deixar, amb l’esperança a portem un temps preparant-nos que els serveixi per créixer com a perper aquest canvi. Una evidència és sones i els doni la força i coneixements el treball per projectes que molts de per fer un món millor.
L
V
A
S
J
La Columna de la Teresa TERESA JUANOLA P R O F E S S O R A D E L L E N G U A C ATA L A N A
VE EL LLOP!!! a ho deia en Manelic, a Terra Baixa, “ el llop pertorba el meu ramat”. I jo, quan penso amb el Sr. Wert, ministre d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Espanya, veig “el llop”! El Sr. Wert va començar a “ensenyar les dents”, com ho fa un llop amb ànsies de saltar sobre la presa, quan va declarar, a finals de 2012, que calia “ espanyolitzar els alumnes catalans”. Seguidament va decidir canviar l’assignatura d’Educació per a la
J
Ciutadania i els Drets Humans, per una “Educación Cívica y Constitu-
que convertiria el català en quarta assignatura, per darrere del castellà, l’anglès i una segona EL CATALÀ EN QUARTA llengua estrangera, i acabaria ASSIGNATURA, PER DAR- amb la immersió lingüística. RERE DEL CASTELLÀ, El llop per fi aconseguiria ferir L'ANGLÈS I UNA SEGONA de mort el seu objectiu. LLENGUA ESTRANGERA, Però... va passar que Manelic al final de l’obra crida amb I ACABARIA veu potent: “ – He mort el AMB LA IMMERSIÓ llop!” LINGÜÍSTICA. I jo, desitjo poder dir també, cional”. El llop continuava prepa- un dia no molt llunyà i juntament rant el seu atac. amb tots els catalans que ens Finalment, presentà el seu proestimem la nostra llengua: jecte de llei d’educació (LOMCE) - Hem vençut el llop!
Fem Pedagogia GENOVEVA PASCUAL PSICÒLOGA I BIBLIOTECÀRIA ESCOLAR
NOVA LLEI, NOVES MANCANCES a anys que l’ensenyament va esdevenir obligatori per tots els nens, però els objectius d’aquest han anat canviant al llarg de la història segons el tipus de persona que necessitava la societat en cada moment, tot i que sempre s’ha mantingut l’objectiu de transmetre coneixements i valors. Actualment un dels objectius és fer dels nostres alumnes persones
F
competents, crítiques, lliures i autònomes, però la llei del ministre Wert ens fa anar enrera com els crancs. Com podem fer persones competents i autònomes si el temari és tancat, definit i a sobre compartimentat una altra vegada? Com es pot ser competent i crític si al final de cada cicle has de fer una prova de nivell dels coneixements que t’han “transmès”? Els alumnes del segle XXI tenen pràcticament tot el coneixement a
l’abast d’un click i viuen en un món globalitzat i canviant, per tant, quin sentit té fragmentar assignatures com tornar a separar el medi social i natural a primària? Potser el que es busca és tornar a memoritzar sense pensar? Això tindria sentit si tenim en compte que a la secundària vol treure pes a la música, la tecnologia i les ciències, les matèries crucials per fer anar estratègies mentals diferents i per tant per desenvolupar el sentit , crític, pràctic i competent.
Els Alumnes parlen JORDINA SOLÀ I NÚRIA AGUSTÍ A L U M N E S D E 4 T D’E S O
LA LLEI WERT
S
egons la informació que ens ha arribat, la llei Wert repercutirà d’una manera molt negativa als estudiants de Catalunya.
Els estudiants catalans parlem igualment bé les dues llengües i creiem que no hi ha cap motiu per donar més importància a
ELS ESTUDIANTS CATALANS PARLEM IGUALMENT BÉ LES DUES LLENGÜES Nosaltres, dues alumnes de I CREIEM 4t d’ESO, no estem a favor QUE NO HI HA d’aquesta llei ja que el català és la llengua que nosaltres CAP MOTIU utilitzem dia a dia i l’apreciem PER DONAR molt i amb aquesta llei el català MÉS IMPORTÀNCIA passaria a ser la quarta llengua. A UNA LLENGUA QUE A L'ALTRA.
una llengua que a l’altra. Entre tots hem de respectar la llengua oficial de Catalunya, però sense deixar de banda les altres llengües. Just al contrari, com més plurilingües siguem, més fàcilment ens integrarem en aquest món globalitzat en el que ens ha tocat viure. Per tot això tant els catalans com el govern que ens representa no ens hem de doblegar davant d’aquesta llei.
53
2 5 6 8 10 1 24 26 28 30 32 3 Opinió
El Còmic
La Foto
Entrevista
El Conte
Mou-te
Escola Verda
Pastoral
Educació Infantil
Cicle Inicial
Entrete
Ci M
El Còmic
BETSY CACHIMAY I HELENA SOLÉ A L U M N E S D E 2 N D’E S O
LA LLENGUA CATALANA
13 14 17 18 20 22 34 36 38 44 46
eniments Mediateca
icle Mitjà
Cicle Superior
Amipa
Exalumnes
Aula d’Acollida
ESO
Cicles Formatius
Esports
Primary English
La Foto del CARRIE
EN V IE U L E S V O S T R E S F O T O S A : ca
l Trimestre DORCA
arrie.dorca@olot.epiaedu.cat
8
#53JUNY2013
• ENTREVISTA •
D. SAM
ABRAMS
JUNY2013#53
9
ENTREVISTA A D. SAM ABRAMS PER LA REVISTA ELS ÀPITS FETA PER CARLA COLOM I ARIADNA DE BOLÒS ALUMNES DE 4T D’ESO
E
ns agradaria molt que vostè mateix es presentés, per tant la nostra pregunta és: qui és D. Sam Abrams segons D. Sam Abrams? És una persona totalment enamorada de la vida en totes les seves manifestacions i completament obsedit pel món de l’art i la cultura en totes les seves manifestacions, també. Té una set insaciable pel coneixement. Viu a Catalunya, què és el que li va fer prendre aquesta decisió? En principi, vaig arribar a Catalunya amb una beca per estudiar un any a Barcelona. És una qüestió molt típica als Estats Units, això de fer un viatge a Europa durant els teus anys de formació. Es fa des del segle XIX. Fins i tot, hi ha una novel·la famosa, “Els ambaixadors” de Henry James, sobre un cas similar al meu, d’un jove que arriba a Europa i s’hi vol quedar. En el decurs d’aquell any vaig descobrir dues coses importants. Una, que la idea que jo tenia d’Espanya i Catalunya era completament equivocada i errònia. Dues, que la meva pròpia família (immigrants lituans, polonesos i romanesos, arribats als Estats Units a l’inici del segle XX) tenia moltíssima influència europea. En un mot, vaig redescobrir la meva família i em vaig redescobrir a mi mateix aquí.
Quins estudis ha cursat i a on? Vaig cursar la carrera de Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà vaig estudiar les llengües romàniques d’Espanya: català, castellà, gallec i portuguès. Sabem que ha exercit la docència, ens pot dir que li han aportat els seus alumnes? Al llarg dels anys, els alumnes m’han ensenyat moltíssimes coses. Per exemple, m’han ensenyat a escoltar i a ser més obert i flexible. També, amb les seves opinions, m’han ajudat a entendre moltes coses, molts matisos dels textos que hem llegit junts. L’ensenyament no pot ser l’exercici del poder per part del professor. L’ensenyament no pot ser tancar-se en banda i pensar que tu ho saps tot. L’ensenyament és implicar-se, és aprendre junts, és formar-se sempre. Sabem, també, que ha traduït volums de poesia catalana a l’anglès, és una tasca complicada? Sí que és una tasca complicada perquè quan tradueixes estàs suplantant la personalitat humana, intel·lectual i artística de l’autor. Déu n’hi do quina responsabilitat significa aquest acte d’assumir la identitat de l’autor mentre tradueixes. Aquest matí he traduït a l’anglès, en vers, un poema de Salvador Espriu. Mentre el traduïa jo era Espriu. Per traduir un text l’has de conèixer molt a fons. Has
d’entendre tot el que significa per poder-lo traslladar a la teva llengua amb èxit. Després, has de conèixer perfectament els recursos de la llengua que ha de rebre el text que tu tradueixes. És una tasca complexa però molt enriquidora.
AQUEST MATÍ HE TRADUÏT A L’ANGLÈS, EN VERS, UN POEMA DE SALVADOR ESPRIU. MENTRE EL TRADUÏA JO ERA ESPRIU. PER TRADUIR UN TEXT L’HAS DE CONÈIXER MOLT A FONS.
Filant més prim, us diria que Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Joan Teixidor són les figures clau que renoven la poesia a partir del 1940. Això que us explico no és una idea massa coneguda o estesa. Jo treballo perquè Joan Teixidor sigui plenament reconegut. Quins premis li han atorgat? M’han atorgat algunes distincions al llarg de la carrera, com ara el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla o el premi d’Assaig Carles Rahola. Els premis han de ser indicadors de si vas pel bon camí o vas pel pedregar, però no cal convertir-se en un esclau del reconeixement. Moltes persones en aquests moments estan assedegades i afamades de reconeixement per tot allò que fan. Has de fer les coses perquè tu creus que les has de fer i no pensant en una hipotètica recompensa. Molts grans personatges de la cultura han viscut i han mort sense cap tipus de reconeixement.
De les obres poètiques que ha publicat ens en pot aconsellar alguna per llegir? Encara sento una flaca pel Ens podria explicar el perquè de meu primer poemari: Calcula investigació que porta entorn lations. a la figura del poeta olotí Joan Teixidor? Moltíssimes gràcies! Jo crec que Joan Teixidor és un dels escriptors més importants del segle XX. Crec que és una persona que va aportar moltes coses a la seva cultura, en el camp de la literatura, l’art i l’edició.
El Co
JAN TRE ALUMNE D
~ L'OVELLA parava de créixer i no entenia perquè tothom la mirava tant malament. W
A i havia una vegada un ramat d’ovelles magnífic, totes eren blanques i netes, i feien goig de veure. El pastor n’estava molt orgullós del seu ramat, i en presumia sempre davant tot el poble. Però, un dia va néixer una ovella diferent, era una ovella totalment negra!! Totes, sorpreses, van anar a veure aquesta nova criatura, estaven desconcertades i estranyades, “com podia ser que d’aquell ramat tant blanc en sortís una ovella negra?”, es preguntaven totes sense obtenir cap resposta a canvi. v
A
ixí que la nit següent es van reunir totes al corral: –Beeeee!, és evident que aquesta ovella és molt estranya, beeee!, embruta el bon nom del ramat, beeeeee! - deia una. -Sí, beeee, però és una de les nostres, beeee! – defensava una altra.
L
a reunió va durar tota la nit, i al final no van obtenir cap resposta, tot el contrari, així que es van continuar reunint fins que arribessin a una solució. Mentrestant l’ovelleta no
l final, les ovelles van arribar a un acord; abandonarien la petita ovella a la seva sort quan sortissin a pasturar. Així que al dia següent, tot el ramat s’endinsà dins el bosc a menjar l’herba més fresca de la temporada, però quan ja eren a una distància considerable de la granja, una ovella li digué a la petitona: -Veus aquell prat d’allí, beeeee!, és el prat amb l’herba més bona i més fresca del món, beeeee!, vés i tasta’n una mica.
L
a petita ovelleta negra, sense pensar-s’ho ni dues vegades, va córrer cap el prat amb un únic desig: tastar aquells brins d’herba que brillaven amb el reflex del sol. m
E
fectivament, tal i com havia enunciat l’ovella, aquella herba era la més deliciosa i fresca del territori, així que quan l’ovelleta se’n va voler adonar, ja apuntava el vespre. Espantada va córrer cap al lloc on hi havia la resta de ramat, però allà no quedava ni rastre de cap ovella. En aquell moment ho va tenir clar, l’havien abandonada, tot aquell temps havien intentat desempallegar-se d’ella, però què havia fet ella perquè li passés això? Era el seu extravagant
pelatge negre? Seg Trista i desorientad cuperar el camí ca no va ser fins a mi cobrir les petites ll pagès, contenta va rer en aquella dir estava a punt d’arr cop, elles l’havien rament no la torn mai més. Es dispo ja volta quan de s crit desesperat de l d’una bèstia salva s’anà acostant quan cobrir totes les ove lades dins el corra palplantat davant d
Q
uè se suposava que havia de fer ara?, elles l’havien abandonat, però no les podia deixar morir, així que no s’ho va pensar ni dues vegades, que va córrer en direcció a la bèstia i l’envestí amb totes les seves forces, el llop va caure a terra però es va aixecar enrabiat i va udolar de mala manera, ara sí que havia begut oli la
onte
ESERRAS E 2 N D ’E S O
A NEGRA ~
gurament sí... da, va intentar reap a la granja, però itja nit que va deslums de la casa de a començar a córrecció, però quan ribar va frenar de abandonat, segunarien a acceptar osava a donar mitsobte va sentir el les ovelles, i l’udol atge. A poc a poc n de sobte va deselles juntes acorraal i un llop ferotge d’elles.
a i a e a
pobre ovelleta, que espantada, va començar a córrer cap a dins del bosc perseguida per aquell gran depredador.
D
e sobte el llop s’adonà que no veia a l’ovella negra, i que s’havia perdut enmig del bosc, amb tota la ràbia del món va udolar per última vegada, aquella maleïda ovella se li havia escapat de les mans, gràcies al seu pelatge negre passava desapercebuda enmig de la foscor.
E
n aquell moment, l’ovelleta ja havia arribat a la granja on tothom la felicitava i li demanava disculpes, fins que de sobte, l’ovella més vella i sàvia del ramat li va dir:
-Beeeeee!, moltíssimes gràcies i ho sentim molt per abandonar-te al mig del bosc, suposo que t’hem jutjat només per l’aparença, seria un gran honor per a totes nosaltres que acceptessis dirigir aquest ramat d’ovelles que ha comès aquest greu error. A
L
a petita ovella no podia estar més contenta, s’havia reconciliat amb el ramat i a sobre ara el dirigia. Quina sort!!! Potser aquell ramat ja no era el més bonic de tots ni el més preciós, però, sobretot aquella ovelleta, era especial, i no només per fora, sinó també per dins.
El Conte LAIA QUEROL A L U M N A D E 2 N D’E S O
La vaca Floreta
P
almeta era una vaca que vivia sola en un camp ple de flors.
La Palmeta sempre estava trista perquè ningú no li regalava flors. Un matí molt aviat va arribar un conill molt eixerit al camp i va veure la vaca Palmeta. El conill li va dir: - Hola què tal estàs?, com et dius?però la vaca es va espantar i va marxar corrents i cridant. Al cap d’una estona el conill va tornar a veure la Palmeta, aquesta se li va apropar i li va dir: - Jo em dic Palmeta, i tu?, - Jo sóc en Tarut, - va dir el conillet-, abans he passat per aquí i t’he vist una mica trista. - És que mai ningú no m’ha regalat un ram de
flors- va dir la Palmeta. L’endemà, al matí, quan la Palmeta encara dormia, en Tarut va agafar totes les flors del camp i li va fer una muntanya de flors. La Palmeta entusiasmada li va donar les gràcies i en Tarut li va dir que sempre la recordaria com la Palmeta Floreta, i la Palmeta li va dir que ella el recordaria com el conill eixerit.
Entreteniments JORGINA CROS I SARA SOY A L U M N E S D E 2 N D’E S O
Resol aquests sudokus!
mitjà
difícil
Busca deu diferències:
SOLUCIONS:
14
#53JUNY2013
Mediateca
WWW.MEDIATECAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Recicla cultura k
GENOVEVAPASCUAL
E
P S I C Ò L O G A I B IB L I O T E C À R I A E S C O L A R
n motiu de la diada de Sant Jordi, la fundació “Servei Solidari” organitza una campanya solidària que es diu “Recicla Cultura” on aquest any i per primera vegada hi ha participat la nostra escola. Es tracta d’una iniciativa on hi participen escoles, universitats, centres de cultura i empreses, com el Club Tres C de Cultura o el Teatre Na-
cional de Catalunya. Fins i tot una trentena d’autors en llengua catalana han donat llibres seus signats per sortejar entre els participants.
VAM RECOLLIR UNS 400 LLIBRES I EN VAM VENDRE MÉS DE 300 PEL QUE S’HAN RECAPTAT 350 EUROS PER DONAR AL SERVEI SOLIDARI.
A l’escola es va demanar la col· laboració d’alumnes i professors per recollir llibres usats i en bon estat i es van vendre al firal i a l’escola per un preu simbòlic. Entre tots vam recollir al voltant de 400 llibres i en vam vendre més de 300 pel que s’han recaptat 350 euros per donar al Servei Solidari per al seu programa d’alfabetització de persones en risc d’exclusió social. Des d’aquí volem agraïr la vostra participació tant a l’hora de portar llibres com en el moment de comprar-ne. Entre tots farem un món millor!
JUNY2013#53
15
16
#53JUNY2013
Mediateca
w WWW.MEDIATECAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Selecció de llibres per l’estiu!!
A
k
GENOVEVAPASCUAL
P S I C Ò L O G A I B IB L I O T E C À R I A E S C O L A R
quest estiu volem que llegiu, volem que visqueu milers d’aventures que ens pogueu explicar el proper setembre i per fer-ho us recomano una sel·lecció de llibres que ens han fet els companys del Grup dAnimació a la lectura de l’escola Pia de Catalunya. P o d e u trobar altres recomanacions a: http://elgoigdellegir.escolapia.cat/ i al blog de la Mediateca.
INFANTIL A PARTIR DE 3 ANYS • HOLZWARTH, Werner. LA TALPETA QUE VOLIA SABER QUI LI HAVIA FET ALLÒ AL CAP (LLIBRE AMB SONS). Santiago: Kalandraka, 2012 • CARLE, Eric. DE LA CABEZA A LOS PIES. Kókinos, 2013 • VAN GENECHTEN, Guido. LET’S HAVE A PARTY. Madrid: Edelvives, 2013
• FRISCH, Aaron. LA CAPUTXETA VERME- BLE. Madrid: Alfaguara, 2010 LLA. Barcelona: Símbol, 2013 • COMELLAS, Pere. ENS HA TOCAT LA LOTE- 3R I 4T ESO RIA. Barcelona:Takatuka, 2012 • GUAL, Xavier. EL MEDIADOR. Barcelona: La Galera, 2013 • MAS, Herminia. EL DIA QUE VAN ABAICICLE MITJÀ • PITZORNO, Bianca. LA INCREÍBLE HISTO- XAR ELS SOUS. La Garriga: El roure de can Roca, 2013. RIA DE LAVINIA. Madrid: Anaya, 2013 • VON BREDON, Wilfried. LA LOLA VOLA I • GREEN, John. BAJO LA MISMA ESTRELLA. Nube de tinta, 2012. ALTRES HISTÒRIES HORRIPILANTS. Barcelona: Takatuka, 2012 • JOYCE, William. ELS FANTÀSTICS LLIBRES BATXILLERAT VOLADORS DEL SR. MORRIS LESSMORE. Vi- FORMACIÓ lafranca del Penedès: Andana Editorial, PROFESSIONAL 2012 • TELLER, Janne. I SI ESTIGUESSIM EN GUERRA. Barcelona: Comanegra, 2012 CICLE SUPERIOR • HOSSEINI, Khaled. MIL SOLS ESPLÈN• PRATS, Lluís. LA PETITA CORAL DE LA SE- DIDS. Barcelona: Amsterdam llibres, NYORETA COLLIGNON. Barcelona: Bambú, 2012 2012 • REEVES, Hubert. UNA PETITA HISTÒRIA • TURKOWSKI, Einar. LA MONTAÑA. Libros PER ENTENDRE L’UNIVERS. Barcelona: Codel Zorro Rojo, 2012 manegra, 2012 • LIAO, Jimmy. SOY FELIZ: NO ME PREOCUPO. Barbara Fiore editora, 2012
1R I 2N ESO
• L.HOLM, Jennifer. PENNY, CAIGUDA DEL PRIMÀRIA CEL. Barcelona: Bambú,,2010 CICLE INICIAL • SIERRA I FABRA, Jordi. L’ASSASSINAT DEL • MAYER, Mercer. HI HA UN COCODRIL A PROFESSOR DE MÚSICA. Barcelona: BarcaSOTA EL MEU LLIT. Barcelona: Corimbo, nova, 2012 2013 • ENDE, Michael. LA HISTÒRIA INTERMINA-
PARES, MARES, AVIS, ÀVIES...
• MARTÍN, Andreu. SOCIETAT NEGRA. Barcelona: RBA, 2012 • YAN, Mo. CAMBIOS. Barcelona: Seix Barral, 2012 • WILLIAMS, John. STONER. Barcelona: Edicions 62, 2012
JUNY2013#53
Amipa Aquest any hem seguit col·laborant amb diferents activitats. La festa de final de curs ha estat un èxit i segueix éssent un referent de les festes per a les altres escoles. JUNTA DE L’AMPA Gràcies a tots els que hi heu col·laborat, alumnes, professors i pares. envolguts Pares : Sabem que són temps difícils per a tots, les sub- L’escola està treballant per oferir el curs vinent una exvencions s’han reduït molt i hem hagut d’afrontar traescolar de ciclisme. Ja us informarem. Un altre curs que s’acaba: els alumnes una puja de quotes. Aquesta decisió ha GRÀCIES A de P3 el curs vinent ja no seran els més estat molt difícil, però si una cosa tenípetits, els de 6è començaran la secundàem clara és que no volíem que el siste- TOTS ELS ria, i aprofito aquestes línies per fer una ma educatiu i l’esforç de tots aquests PARES QUE menció molt especial als alumnes de 4rt anys es veies afectat. La confecció del d’ESO que després de tants anys deixen pressupost ha esdevingut dura, l’equip direc- SEGUIU I l’escola i comencen una nova etapa amb tiu ha treballat molt i fins l’últim moment per SEGUIM nous reptes i nous companys, conscients tal que es pogués fer el més ajustat possible. CONFIANT de que ara més que mai els hi toca elegir Algú podrà dir que hem informat tard i té raó, EN L’ESCOLA, el seu futur. No cal dir que aquesta serà però no ens volíem equivocar. L’escola ha hagut de fer alguns sacrificis però ben segur que L’ESCOLA ÉS sempre la vostra escola i que podeu venir quan vulgueu sempre agrada saber el que no afectarà en cap cas a la qualitat, condició VOSTRA. esteu fent i els reptes que aneu superant. que teníem clara des de bon principi. Gràcies a tots els pares que seguiu i seguim confiant en MOLT BON ESTIU A TOTS! A tots els pares i mares molt bones vacances i fins el curs l’escola, l’escola és vostra. vinent.
B
g
17
18
#53JUNY2013
Exalumnes
WWW.OLOT.ESCOLAPIA.CAT
Ja fa 14 any T
OT PREPARANT EL FINAL DE CURS, entremig d
actuacions especials típiques dels últims dies, vaig manteni amb un company de l’equip docent, que ja m’havia fet de pr Vam recordar l’acta de comiat i el viatge a Itàlia de la meva p anys! Em va sorprendre la nitidesa amb la qual recordava m i situacions que també jo tenia guardades en algun lloc de la memòr de notes, ni de números, vam parlar de moments i d’experiències.
Fa “només” 14 anys, estàvem nerviosos per emprendre el viatge a It la fi del nostre pas per l’escola. Un trajecte d’anys, del qual encara en llors amistats, i un munt de records que em transmeten bones vibrac
És curiós pensar, que la meitat de la meva vida l’he passat a l’escola c Ara el fet de tornar i poder desenvolupar la meva feina, encara m’ha els valors que l’escola em va inculcar. Potser durant el camí no n’ets t cient, però ara m’adono que res passa per casualitat: els valors que e alumnes, són viscuts amb veritable passió pel professorat.
Avui, en veure els ulls dels nois i noies de 15 o 16 anys que estan a pu cola, hi veig una barreja de por, incertesa, melancolia, però també le allò desconegut, créixer i prendre el nou camí amb esforç i valentia. emocions també les recordo. Només desitjo que dintre d’uns anys, q seu pas per l’escola, tinguin uns sentiments semblants als meus, mo nyables i no oblidin tots els moments que aquí hem passat, perquè voldrà dir que l’escola segueix ben viva, igual que fa 14 anys. ROGER VIDAL exalumne i professor de l’Escola
nys
d’avaluacions i ir una conversa rofessor a l’escola. promoció. Ja fa 14 moltes anècdotes ria. No vam parlar
tàlia, que suposava n guardo les micions al pensar-hi.
com alumne. fet valorar més totalment conses transmeten als
unt de deixar l’eses ganes d’atacar Totes aquestes quan pensin en el olts records entra-
ADÉU S’apropa amb sorolls suaus, sigilosament. Et besa amb fredor els llavis, mòrbidament. Se te’n duu amb ella, destrament. Crides desesperadament, ho has entès. Lluites sediciosament, res no pots fer. Clames feblement, et rendeixes. A la fi, et lliures als seus braços cap mortal s’hi resisteix i sofert ens dius adéu.
Carrie D.
Manu, sempre et recordarem.
20
#53JUNY2013
Aula d’acollida
w WWW.ACOLLIDAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Malgrat les diferències k
CARME CORCOY
H
T U T O R A D’A U L A D ’A C O L L ID A
i ha gestos intrínsecs a l’ésser humà més enllà de les paraules que ens acullen, ens emparen i ens fan sentir bé. Ens tranquil·litzen més i, sobretot, ens consolen. Ens evidencien que hi ha algú, encara que molt diferent a nosaltres, que ens escolta, ens acompanya, ens comunica i sense saber com, ens fa arribar que som benvinguts i que d’alguna
manera, l’interessa el nostre benestar. Aquest és el principal objectiu de l’Aula d’Acollida, un espai on es troben cultures d’arreu del món, molt diferents entre elles i on no hi ha cap llengua oral comuna i on els gestos acostumen a no tenir significacions compartides. L’Aula d’Acollida és el primer pas per conèixer la cultura acollidora, en aquest cas, la catalana. Alumnes amb orígens culturals molt diferents, nivell social, preparació escolar i expectatives educatives de futur molt diverses comparteixen reptes d’aprenen-
ENS SORPRENEM PLEGATS QUAN DESCOBRIM, QUE NO ES SAP BEN BÉ COM, D’ALGUNA MANERA, ENS HEM POGUT ENTENDRE.
tatge similar. Quan les paraules i els símbols escrits no tenen el mateix sentit, ens aferrem a l’expressivitat del nostre cos per entendre el missatge que volem comunicar. En aquesta aula, el llenguatge oral après no té cap funció comunicativa sinó s’acompanya de gestos. Allò que
JUNY2013#53
no diu l’alumne amb paraules ho acostuma a expressar amb el cos i és feina de l’educador saber interpretar què vol comunicar en aquell moment tot i no dominar el sentit de l’expressió de tots els països d’on són originaris els seus alumnes. El material més eficaç per l’aprenentatge
de la nova llengua adreçat a nouvinguts consta d’imatges que s’associen a paraules orals i escrites, pels que saben llegir el nostre alfabet. Però el que realment és més eficaç per establir la primera comunicació d’apropament són els gestos. Altrament, seria impossible una comprensió efectiva del missatge que es vol transmetre. D’aquesta manera, intentem crear un aprenentatge de comunicació verbal comuna que ens permeti comunicar-nos malgrat les diferències. Punjabis, marroquins, xinesos, georgians, ucraïne-
sos, romanesos, gambians, i alumnes d’altres nacionalitats, a vegades, sense adonar-se’n, em responen amb la seva llengua materna i ens sorprenem plegats quan descobrim, que no es sap ben bé com, d’alguna manera, ens hem pogut entendre. És el poder que té la comunicació no verbal.
21
22
#53JUNY2013
Primary English
Authentic
Masterpieces
k
PRIMARY ENGLISH TEACHERS
A
s you already know, our students in primary school, in both Cicle Superior and Cicle Mitjà, learn English not only in the English classes but also in the Arts and Crafts les-
sons. English is used as a vehicular language and it allows students to learn and to study different academic contents, further than merely the lan-
guage itself. Throughout this year we have learnt about the life and work of different painters and art movements such as Piet Mondrian and neoplasticism, Gustav Klimt, member of the Vienna Secession movement, Pablo Picasso one of the most influential modernist artists of the 20th century and also during these weeks we’ve been working on Andy Warhol, a leading figure in the visual art movement known as pop art. These authors have always been presented along with Power-point Presentations,
THAT WILL BE WHEN YOUR SON OR DAUGHTER BRINGS THEM HOME! KEEP THEM AS AUTHENTIC MASTERPIECES! videos, images and different resources to facilitate the comprehension and understanding of the key facts. Getting to know the painters and some characteristics of their styles was one of the
main aims of our lessons. But above all, what we really wanted was the students to enjoy creating, drawing, painting, manipulating different materials... And the results have been outstanding. It’s been a great way for children to use their own creativity and style to come up with a piece of art all on their own. We are delighted to show you some of their works. Just remember something, the best is yet to come...That will be when your son or daughter brings them home! Keep them as authentic masterpieces!
24
#53JUNY2013
Mou-te
Fem un dia de la pau diferent!
D
g
EQUIP MOU-TE
urant aquest curs, en el Mou-te s’han fet diferents activitats relacionades amb els valors i s’ha participat en actes els quals, han ajudat a crear un sentiment de grup en tots els nens i també, han facilitat que tota l’escola tingués coneixement de què era i qui formava part del Mou-te. Un dels actes més emocionants va ser el DENIP (Dia Escolar de la no Violència i la Pau).
Un dimecres del mes de gener, els nens i nenes “Mou-te” van ser els encarregats de portar a terme la celebració al pati de l’escola. Uns d’ells van llegir un manifest sobre la pau, els altres vam enlairar uns globus blancs i la resta van fer volar dos coloms blancs. Al finalitzar l’acte, tots vam estar satisfets de la feina ben feta.
S’HAN FET DIFERENTS ACTIVITATS RELACIONADES AMB ELS VALORS I S’HA PARTICIPAT EN ACTES ELS QUALS, HAN AJUDAT A CREAR UN SENTIMENT DE GRUP EN TOTS ELS NENS.
JUNY2013#53
SI EL MÓN FOS... Si el món fos... Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n’esborraria l’enveja Que porta mals; N’esborraria grandeses de mèrit fals... Però és escrit amb tinta de mal color: del dolor brut de la guerra i del dolor Qui voldrà escriure un nou món més just i net? Potser que tu i jo ho provéssim, ben valentes, lletra per lletra, des del nostre raconer... Joana Raspall
25
26
#53JUNY2013
Escola Verda
w WWW.PIAVERDS.BLOGSPOT.COM
5 de juny dia de
g
ALUMNES DEL PARLAMENT VERD DE PRIMÀRIA I SARA RUBIÓ
Q
uè és el Dia Mundial del Medi Ambient? El Dia Mundial del Medi Ambient se celebra el 5 de juny a tot el món. Aquest va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. Aquest dia és per sensibilitzar i intensificar l’acció política. Què és el medi ambient?
El Medi ambient comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la
UN COP AL MES ENS PORTAVEN FRUITA I LA REPARTÍEM ELS ALUMNES DEL PARLAMENT VERD.
vida actual de l’home i en les generacions venidores. És a dir, no tracta només de l’espai en què es desenvolupa la vida sinó que també comprèn éssers vius, aigua, sòl, aire i les relacions entre ells, així com la cultura.
tre “demà”. Aquest any quines campanyes hem fet a l’escola? Aquest any hem treballat a primària: el reciclatge (plàstic, paper i orgànic), la deixalleria mòbil, reciclar bombetes i fluorescents i l’esmorzar saludable. I a secundària a més Què volem els alumnes d’Es- de tot això, el Fraking. coles Verdes? Volem una educació orienta- Per què un projecte d’esmorzar da a ensenyar valors de sos- saludable? tenibilitat, innovar, incloure, L’escola es va adherir a una avançar, sistematitzar i orga- campanya d’esmorzar sa, el Pla nitzar accions que procurin de consum de fruita a les esper la millora del nostre en- coles, una iniciativa de la Unió torn. Volem millorar l’”avui” Europea que a Catalunya és per a no posar en perill el nos- coordinada pels departaments
JUNY2013#53
el medi ambient
d’Agricultura, Salut i Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Un cop al mes (més o menys) ens han portat fruita i l’hem repartit els alumnes del Parlament verd. L’esmorzar és l’únic àpat que tot l’alumnat realitza a l’escola i vam pensar que era el millor moment per treballar els hàbits saludables. També hem fet una campanya explicant els beneficis de menjar 5 peces de fruita o verdura al dia i, fins i tot, el nostre JULIVERT, ens ha ajudat a celebrar el Dia del Medi ambient com un dia on el menjar saludable ha estat el més important.
ESCOLA VERDA=ESCOLA QUE EDUCA PER A LA SOSTENIBILITAT, EL MEDIAMBIENT=ENSENYA A ESTALVIAR AIGUA I LLUM= RECICLA PAPER, PLÀSTIC, ORGÀNIC I MATERIALS DIVERSOS (DEIXALLERIA MÒBIL) =CUIDA L’HORT =PROCURA PER LA SALUT I EL MENJAR SALUDABLE= PROMOU LA PARTICIPACIÓ = LA NOSTRA ESCOLA= ESCOLA PIA D’OLOT
27
28
#53JUNY2013
Com ens vam m plegats. Tothom vestien els alum Formació Profes
Pastoral
g
ASSOCIACIÓ D’ALUMNES DE L’ESCOLA PIA D’OLOT I L’EQUIP DE PASTORAL
L’
Associació d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot i l’Equip de Pastoral, volem expressar de tot cor, l’alegria i la joia que vam compartir amb tots vosaltres, a la Festa de l’escola, el passat divendres 7 de juny de 2013, i volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que vàreu
participar de manera activa i solidària a l’activitat que vam organitzar tot clavant-vos un cor a la vostra roba. En aquesta festa us vam preparar un extraordinari i simbòlic Cus-Cus. Volem amb aquest article, compartir la recepta perquè el pugueu cuinar sempre que vulgueu, a casa vostra o a altres entitats, sempre però, amb tot el vostre cor. Els ingredients que vam necessitar per preparar aquest Cus-Cus van ser: roba de molts colors i estampats, fil de llana d’un to ben cridaner i vistós, una agulla per cosir la
llana, i una agulla imperdible per clavar el cor en una peça de roba, (un abric, un jersei, una camiseta...) això sí, prop del nostre cor. L’elaboració d’aquest plat solidari, en aquest cas amb el Senegal, va ser molt senzilla, gràcies a disposar d’un grup de nois i noies des de 5è de primària fins a 4t d’ESO, els membres de l’Associació d’Alumnes, i també alumnes del Parlament Verd de 3r i 4t d’ESO, que tenen una gran il· lusió per fer de la nostra escola, un espai de solidaritat i de transformació del nostre món. Si a més, pensem que
aquest grup es reuneix periòdicament, té iniciatives i propostes, es mulla quan toca, encomana alegria i il·lusió, i tenen uns grans cors, bona part del plat ja el teníem elaborat, abans de cuinar-lo.. Tots ells es van vestir de negre, van ballar de manera genial i animada, la música i la coreografia d’una cançó que van escollir per fer una FLASHMOB, i ens van oferir cors de colors, on dipositar el nostre testimoni de solidaritat. Segon, ens calia ser conscients d’altres realitats diferents a la nostra, ens calia obrir-nos a altres societats,
JUNY2013#53
29
menjar aquest Cus-Cus solidari? Doncs d’una manera del tot participativa i amb el cor de tots m va col·laborar en la compra dels cors, que tan bonics es mostraven damunt la roba negra que mnes, i tots els diners recollits es van fer arribar a la Fundació Educació Solidària pel Projecte de ssional i Inserció Social per a noies, que es porta a terme a Pikine ( Senegal).
i és per això que el Cus-Cus ple de cors, el vam preparar per a l’Escola Pia del Senegal i més concretament per un projecte que vol donar suport a la formació professional de noies, moltes de les quals no han anat mai a escola o l’han abandonada molt aviat. A totes les classes en vam parlar i alguns vam poder analitzar les dades comparatives de la realitat de Catalunya i el Senegal, en una exposició al passadís de la Mediateca. Passos que vam seguir per preparar un bon Cus-Cus: Primer de tot vam dibuixar uns cors sobre roba de tota
mena, els vam retallar en dues cares enganxades per una agulla. Vam enfilar una agulla de llana, amb fil de colors ben llampants i vam començar a cosir deixant una part, per acabar de fer el repunt final. Vam omplir aquests cors d’espuma de mil desitjos, de mil somnis. Després vam posar en aquests cors, una agulla imperdible que ens va servir per poder-los clavar a la nostra roba i mostrar a tothom, la nostra participació i implicació en aquest Cus-Cus per al Senegal. I com ens vam menjar aquest Cus-Cus solidari? Doncs d’una
CAL SER CONSCIENTS D’ALTRES REALITATS DIFERENTS A LA NOSTRA, ENS CAL OBRIR-NOS A ALTRES SOCIETATS, I ÉS PER AIXÒ QUE EL CUS-CUS EL PREPAREM PER L’ESCOLA PIA DEL SENEGAL.
manera del tot participativa i amb el cor de tots plegats. Tothom va col·laborar en la compra dels cors, que tan bonics es mostraven damunt la roba negra que vestien els alumnes, i tots els diners recollits es van fer arribar a la Fundació Educació Solidària pel Projecte de Formació Professional i Inserció Social per a noies, que es porta a terme a Pikine (Senegal). Segur que aquest Cus-Cus pel Senegal, us va fer llepar els dits, endolcir el vostre cor, i sentir-vos part d’una gran família, una famíla de tot COR. Bon profit.
30
#53JUNY2013
Educació Infantil
w WWW.INFANTILESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Maletes viatgeres a educació infantil k
EQUIP D’INFANTIL
E
l gust per la lectura es va adquirint perquè, sol o amb vosaltres al seu costat, el nen es relaxa, s’identifica amb els personatges, s’escapa cap al món fantàstic ... Llegir esdevé una activitat divertida de 3 a 6 anys on el nen participa activament descobrint les històries, fent preguntes, treballant la imaginació, aprenent a diferenciar la realitat del món de fantasia..
LA LITERATURA INFANTIL ÉS UNA EINA PER APROPAR-SE ALS NENS I ALHORA MOLT ÚTIL PEL SEU DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
D’aquesta manera, els vostres fills integren l’estructura narrativa, les composicions d’oracions més complexes i amplien el seu vocabulari així com el coneixement. L’adult pot ajudar a completar les seves oracions i el seu vocabulari. Segons investigacions, hi ha una forta relació entre la presència de llibres a la llar i l’èxit acadèmic. Els nens que llegeixen sovint, adquireixen més habilitats dins l’àrea de comunicació i llenguatge. La literatura infantil és una eina per apropar-se als nens i alhora molt útil pel seu desenvolupament emocional. No necessàriament ens hem de prendre la
literatura com un instrument didàctic d’adoctrinament sinó també com un moment de fantasia i recreació lúdica, d’aquí neix el gust per llegir. Així doncs, les lectures que són realment útils pels nens i nenes, els condueixen a la distracció, al plaer o a la resolució d’inquietuts. Les històries permeten imaginar elements inexistents, viatjar a móns de somni, alterar la realitat, fer que els animals parlin i els objectes puguin ser màgics. La fantasia permet realitzar desitjos a través de la imaginació, fet que potencia el coneixement de l’allò desconegut. Aquest aspecte té una important repercussió en els
JUNY2013#53
31
Us convidem a veure l’experiència de la maleta viatgera: HTTPS://PICASAWEB.GOOGLE.COM/107952867921559337807/MALETAVIATGERA?AUTHUSER=0&AUTHKEY=GV1SRGCKU80UGHV83WSG&FEAT=DIRECTLINK
laborable, una llibreta perquè la família o el nen hi escrigui, dibuixi o expliqui allò que més li ha agradat de la maleta viatgera. Cada dilluns la mestra deixa la maleta a un nen que la té durant tota la setmana. El dilluns al matí la maleta torna a la classe per poder anar a una altra casa. A l’aula, el nen explica què ha passat, què ha llegit, quin llibre li ha agradat més a ell i a la seva família. Tot seguit enganxa un gomet a la graella dels contes i ensenya a tots els companys de la classe, el dibuix/escrit que ha fet conjuntament amb els pares.
l nens ja que la fantasia estimula la creativitat així com el desenvolupament de la seva personalitat. És una forma de creació artística que tindrà a veure amb la relació del nen amb el seu entorn social i cultural. QUÈ ÉS LA MALETA VIATGERA? És una maleta farcida de llibres molt interessants que va donant voltes per les cases de cada nen de la classe. Quan la maleta dóna més voltes, més contenta està, doncs tot el que hi ha en el seu interior ho han pogut compartir més famílies. Dins la maleta hi ha cinc contes: un per a cada dia de la setmana
LES FAMÍLIES VALOREN POSITIVAMENT LES ACTIVITATS QUE FOMENTEN LA INTERACCIÓ ESCOLA–FAMÍLIA PER TAL DE TREBALLAR CONJUNTAMENT EN UNA MATEIXA LÍNIA.
QUÈ ES PRETÉN AMB LES MALETES VIATGERES? Amb aquest projecte, es pretén fomentar l’interès dels nostres alumnes per la lectura interactuant família – escola, per tal d’adoptar bons hàbits i gaudir de la lectura, incrementar els seus aprenentatges i realitzar una bona transferència de coneixements. Davant la pregunta: Quins són els contes que prefereixen els nens? No podem donar una resposta tancada sinó que cada nen prefereix aquells contes que s’adapten millor a la seva pròpia experiència i al seu pensament màgic. Pot ser un tema realista, fantàstic, etc. és per aquest motiu que les nostres maletes viatgeres no se centren en un tipus estàndard de llibre, ja sigui pel seu format o pel seu contingut, sinó que s’ha in-
tentat oferir varietat per tal que cada nen conegui diversos tipus de llibres i s’identifiqui amb aquell que més s’ajusta a les seves preferències, sense desmerèixer el que li pot aportar un conte en el qual no s’hauria fixat. Aquest és un moment important on el nen esdevé crític i és capaç d’argumentar què és allò que més li crida l’atenció i allò que li resulta menys atractiu. QUÈ OPINEN LES FAMÍLIES? Aquest projecte ha tingut molt bona rebuda per part de les famílies. Creuen que és una experiència molt interessant i els contes molt divertits, una excusa per passar una estona engrescadora en família. Tot i que hi ha gustos molt diversos vers la tipologia dels contes, creuen que és interessant que els seus fills puguin descobrir formats de llibres que habitualment no escollirien per casa. Ho han trobat una experiència motivadora ja que als nens els encanta endur-se coses de l’escola a casa i això afavoreix l’interès i el gaudi . Se’n senten responsables, en tenen cura i viuen amb il·lusió l’espera del “quan em tocarà”. En definitiva, les famílies valoren positivament les activitats que fomenten la interacció escola – família per tal de treballar conjuntament en una mateixa línia.
32
#53JUNY2013
Cicle Inicial
w WWW.INICIALESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Ofolk del dia de la festa: el dimecres 15 de maig, els nens i nenes de Cicle Inicial vam fer una entreEQUIP DE CICLE INICIAL vista al grup Ofolk. Van venir om ja és tradició, per a l’escola i vam poder fer les la Festa de final de curs següents preguntes: convidem a un grup de música a la nostra Qui va tenir la idea de crear escola perquè toqui Ofolk? (Nico 2n A) les seves cançons i Érem tres grups, dos que baamenitzi la festa. Amb llàvem i un que tocava insl’Anna Ahumada, fem truments. Els que ballàvem el projecte d’aquest grup: assajàvem un dia a la setmana coneixem els components, i després a final de curs fèiem d’on vénen, quines cançons una festa, una ballada, i vàtoquen, com les ballarem, etc. rem pensar: perquè sempre L’activitat més important del hem de ballar amb CD si poprojecte és conèixer en perso- dem convidar als músics per na els cantants i músics abans ballar i ser molt més divertit!
C
g
Ho vàrem proposar als músics i fou el moment que va començar tot el projecte de Ofolk, i a partir d’aquí vàrem pensar a que tot això pogués arribar a tothom a través dels tallers i ballades. Ha canviat molt Ofolk des que vàreu començar? (Martina 2n A) Des que va començar ha crescut molt, hi ha més gent que hi participa, vénen també músics d’altres llocs. Al principi eren músics només d’Olot i ara en vénen de Girona. També ve més gent a ballar i si us afegiu vosaltres encara serem més.
SOU ELS PRIMERS EN FER AQUEST PROJECTE QUE US VA PROPOSAR LA VOSTRA MESTRA PERÒ POTSER NOSALTRES HO PODEM PROPOSAR A ALTRES ESCOLES.
JUNY2013#53
33
Entrevista dels alumnes de Cicle Inicial al grup Ofolk, del qual han fet el projecte i ballaran les seves cançons el dia de la Festa de l’Escola. relles, però millor tots plegats en rotllana. Per exemple ens agrada molt una que ballareu vosaltres “Cercle Circassià”.
Quantes hores assageu? (Anna 2n B) Som dos grups que ballem: uns el dilluns i l’altre el dijous i dura una hora o hora i mitja. Els músics també de tant en tant es troben i assagen perquè així quan ens trobem tots junts ho fem més bé, i ho podem ensenyar millor a tots els nens i persones grans que vénen. Quina dansa us agrada més ballar? (Wessal 2n A) N’hi ha moltes i de molt divertides. En general les danses que ens agraden molt són danses en rotllana o en pa-
músics volem tenir, els hi demanem i quan ens confirmen que poden venir, després mirem quines danses tocaran. Les danses que no sabem les Us agrada ballar sardanes? aprenem i ensenyem perquè (Gina 1r A) el dia de la ballada tothom la Sí, ens agrada molt ballar sar- sàpiga una mica i les puguem danes. Fa pocs dies en vam fer ballar tots junts. un taller. També ens agrada molt ballar danses de Romania Heu ballat a fora d’Olot? i de Rússia, però creiem que és (Martí 1r B) molt important saber ballar les Sí, el que fem a Ofolk és interdanses d’aquí. canvi amb altres associacions, amb altres grups. Per exemHeu anat a altres escoles a en- ple l’any passat vàrem anar a senyar danses? (Queralt 1r A) ballar a Sabadell i després el De moment Ofolk no, però te- grup de músics de Sabadell vanim ganes de fer-ho. Ens agra- ren venir a Olot. També vàrem daria que els nens de les esco- anar a tocar i ballar a la Bisbal les poguessin aprendre a ballar i després va venir un grup de aquestes danses. músics de la Bisbal a tocar aquí per nosaltres. Heide, on vas aprendre a ballar? (Núria 2n B) Heu composat alguna cançó i Fa molt de temps quan jo era després l’heu ballat? (Isona 1r B) petita, al meu poble es ballava No, encara no ens n’hem inmoltíssim. Jo vaig néixer a Ro- ventat cap. mania i quan jo tenia la vostra edat vivia allà. Al meu poble Joan, a més de la flauta toques alhi havia moltes tradicions de gun altre instrument? (Pol E. 1r B) música i dansa. De ben petits tots els nens ja participaven a totes les festes ballant. Amb el temps he anat aprenent danses de llocs com Alemanya, França i ara, Catalunya. Quan feu ballades hi participa molta gent? (Laura 2n A) Sí, unes 50 o 60 persones. I no només són d’Olot, també ve gent de Vic, Torelló, Girona, etc. Com prepareu una ballada? (Agnès 2n A) Primer de tot quan fem una ballada decidim quin grup de
En públic no en toco cap més, a vegades amb els nens toco el piano, però el meu instrument principal és la flauta travessera. El dia de la festa quins músics vindran? (Raul 1r B) En principi sembla ser que serem: jo (Joan) tocant la flauta travessera, un noi que toca l’acordió diatònic i un que toca la guitarra. Us ha agradat ser el nostre projecte de música? Ens ha agradat molt! Sou els primers en fer aquest projecte que us va proposar la vostra mestra però potser nosaltres ho podem proposar a altres escoles, perquè és molt bona idea que els nens treballin un projecte d’aquest tipus i que a més a final de curs ballem tots junts. Moltes gràcies per haver vingut a la nostra escola i ens veiem ballant el dia de la festa. Moltes gràcies a vosaltres. Fins el dia 7 de juny!
34
#53JUNY2013
Cicle Mitjà
w WWW.CICLEMITJAESCOLAPIAOLOT. BLOGSPOT .COM
Sant Jordi amb aroma poètic
Fem dive g
MESTRES DE 3R DE PRIMÀRIA
A
quest any, alguns nens de tercer de la nostra escola, van viure una experiència molt especial. Durant els actes de celebració de la diada de Sant Jordi a la nostra ciutat, els alumnes d’ambdós classes
van participar en la lectura de esia tingués el protagonisme poesies. Tot i que es podia tri- que es mereix en aquesta dia ar qualsevol tipus de poema i tan assenyalat. qualsevol autor, vam creure que seria bo escollir una temàtica relacionada amb la diada i una autora que aquest any està d’aniversari, la Joana Raspall. Envoltats de roses i de llibres, els participants van fer un recital extraordinari on l’ambient i l’entorn feia que la po-
g
TUTORS DE 4T D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
D
urant el tercer trimestre, els alumnes de 4t d’Educació Primària vam participar en una fira una mica diferent: era de matemàtiques. El primer moment vam pensar que no ens agradaria gaire perquè
JUNY2013#53
m les matemàtiques ertides! per molts de nosaltres, les matemàtiques, és l’àrea que menys ens agrada però, quan els tutors ens van explicar en que consistiria la fira ens vam posar molt contents. El divendres 10 de Maig ens vam dirigir al Pavelló Firal d’Olot per formar part de la Firamates d’enguany. Durant dues hores vam realitzar jocs matemàtics ( Geomètric, el Linx, Prem el cercle...) i vam
compartir una agradable estona amb nens d’altres escoles, molts dels quals, no coneixíem. Al finalitzar, vam dirigir-nos a l’escola pensant que les matemàtiques poden ser divertides i no tan avorrides com ens pensàvem.
35
36
#53JUNY2013
Cicle Superior
w WWW.CICLESUPERIORESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
8 instants
El Festival de curtmetratges de g
ALUMNES DE CICLE SUPERIOR
Aquest any la nostra festa de final de curs ha estat un festival de cinema, concretament de curtmetratges. L’hem titulat 8 Instants que per a nosaltres han significat 8 històries diferents, 8 moments plens de rialles, de vida, de compartir, d’ajudar-nos, de treballar,... La gravació, els guions, l’escenificació, actuar, el muntatge, escollir les cançons i moltes coses més ho hem fet els alumnes de 5è i 6è. El resultat han estat 8 pel·lícules amb 8 premis: -Millor guió original, “LA VIDA D’UN PAPER” - Millors efectes especials, “UN PETIT ERROR” - Millor Instant de Terror, “MALSON A L’ESCOLA” - Millor caracterització, “QUINS RECORDS!” - Millors efectes visuals, “GHOST PARTY” - Millor Instant d’Acció, “UN MISTERI PER RESOLDRE” - Millor Instant històric: “LA MEVA VIDA” - Millor Instant als valors. “LA VIDA A L’ESCOLA”
M
Cicle Superior
38
#53JUNY2013
ESO
w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Intercanvi amb l’es Le Garrigole de Pe g
ALUMNES DE 1r DE SECUNDÀRIA
E
l dilluns 27 i el divendres 31 de maig, els alumnes de 1r de Secundària vam realitzar un intercanvi amb una escola de Perpinyà. El dilluns vam rebre els nostres companys francesos a la nostra escola i els vam ensenyar la nostra ciutat. Al matí ens vam reunir amb ells cap a les 10h. Els vam preparar un pica-pica de benvinguda a la nostra escola
i vam fer petits grups barrejats amb alumnes de les dues escoles. D’aquesta manera ens podríem conèixer millor ja que compartiríem tot el dia. Més tard vam anar a visitar una mica Olot en petits grups: l’objectiu era anar a uns llocs concrets de la ciutat i fer-nos una foto. D’aquesta manera els vam ensenyar els llocs més representatius. Seguidament vam anar tots junts al Parc Nou, on vam fer unes activitats divertides: Mata conills, Joc bèstia, Futbol... Quan vam acabar totes les
HA ESTAT UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EN TINDREM UN BON RECORD. ELS TROBAREM MOLT A FALTAR!
activitats, cadascú li va oferir al seu company francès un dinar. Vam tenir una estona per a conèixer-nos millor i parlar una mica el francès. En finalitzar el dinar, vam organitzar un partit de futbol conjunt, on tothom s’ho va passar molt bé mentre algunes noies parlaven i feien fotos. Més tard els nostres companys de “Le Garrigole” van agafar l’autobús i van marxar cap a Perpinyà. El següent divendres ens tornaríem a veure... Divendres vam marxar a dos quarts de nou d’aquí i vam arribar allà cap a les deu,
JUNY2013#53
scola erpinyà un quart d’onze. A l’autocar tothom escoltava música, cantàvem... En arribar ens van oferir un esmorzar amb melmelada, pa i unes quantes begudes. Llavors vam anar a un petit pavelló on vam fer un taller de dansa tradicional. Ens van ensenyar a ballar una dansa, així com també diferents instruments típics de Catalunya i moltes cançons. Cap a la una vam anar a dinar al menjador de la seva escola, que era self-service; el menjar no va ser gaire bo però tots vam menjar alguna cosa. Després de dinar vam anar cap un camp de futbol on vam
fer diferents activitats molt divertides i competitives entre tots: un joc de relleus, un joc de cavalls, una mena de telèfon... Vam acabar amb un partit de futbol; uns quants hi vam jugar mentre d’altres parlaven i es feien fotos. Seguidament vam anar caminant cap a la seva escola i allà ens vam dir adéu amb tota la gent de França; fins i tot ells van pujar a l’autocar per dirnos adéu. Ha estat una gran experiència i en tindrem un bon record. Els trobarem molt a faltar!
39
40
#53JUNY2013
ESO
w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Xerrada sobre el món online k
JÚLIA XUCLÀ I JOANA GARRETA
E
A L U M N E S D E 2 N D’E S O
l passat divendres dia 31 de maig, en David Jané, ens va oferir una xerrada molt interessant sobre l’actual món d’Internet. Ens va explicar i donar diversos consells sobre com actuar enfront les noves tecnologies, de la mateixa manera que ens va advertir que si no en fèiem un ús ade-
quat, podien ser perilloses, per contra, si en fèiem un bon ús, podien ser molt útils i divertides. Pel que fa a les xarxes socials, com el facebook, ens va advertir que era imprescindible acceptar només a les persones conegudes en el món real, i que si no era així aquesta persona ens podia causar greus problemes, per aquest motiu havíem de prendre més precaucions. Així com ens va fer saber que en el mateix moment que enviàvem una foto o qualsevol altre
element, en perdíem el control i quedava gravat per sempre, per remarcar-ho va fer servir una frase molt curiosa: Tot el que fas a la xarxa, queda escrit en tinta, no en llapis. També ens va dir que no era bo estar tot el dia a Internet, ja que res podria igualar la sensació d’estar amb els amics en persona. Una dada molt impactant que ens va donar, va ser que s’està desenvolupant una nova malaltia, anomenada nomofòbia, fòbia a no tenir el mòbil, ens
va dir els principals símptomes d’aquesta, i algunes persones s’hi van sentir una mica identificades. En definitiva, a tots i a totes ens va agradar molt, a més vam aprendre coses que no sabíem i que ens van impactar molt. En general tothom en va treure molt profit.
JUNY2013#53
41
42
#53JUNY2013
ESO
w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Adéu no!... gràcies s k
IRIS COROMINA, ANDREA GIL, MIREIA MORERA
P
A L U M N E S D E 4 T D’E S O
ortem formant part d’aquesta escola des dels dos anys i ara, que ja en tenim setze, ens acomiadem. De petits, ens ensenyaven a dibuixar, pintar i cooperar. Fent diverses
activitats com racons, excursions, colònies... ens anàvem fent grans i cada vegada la feina era més difícil. Mica en mica hem anat avançat molt amb els nostres coneixements, fins arribar a la recta final i ara hem de marxar de l’escola. Aquesta escola ens ha marcat molt i ens ha fet adonar de la realitat de la vida. La major part de la nostra l’hem passa-
da aquí i hem viscut moments inoblidables que restaran sempre a la nostra memòria. Hem passat aquests anys amb molts professors diferents, amb companys que s’han incorporat més tard, hem canviat de pis a cada etapa i hem pujat cada dia dos o tres vegades més de 100 graons!, tot això ens ha ensenyat a veure la vida des d’una altra perspectiva. Quan érem petits, només ens
TROBAREM MOLT A FALTAR ELS COMPANYS, ELS AMICS I A TOTS AQUELLS PROFESSORS QUE ENS HAN ENSENYAT A SER PERSONES.
JUNY2013#53
sí! adonàvem que els anys anaven passant i que anàvem a l’escola a aprendre coses per quan fóssim grans i volguéssim ser professors, metges, policies... Ara, sabem que després de passar més de tretze anys a l’escola (a aquesta gran escola!), ens hem convertit en una família i que no només ens emportem professors, sinó que ens emportem uns grans amics, tot i que mai deixaran de ser les perso-
nes que ens han ensenyat. Pensem que el curs vinent serà estrany, tot el que hem conegut fins ara canviarà, però som persones obertes i preparades per continuar amb la nostra formació. Tenim sentiments i creiem que trobarem molt a faltar els companys, els amics i a tots aquells professors que ens han ensenyat a ser persones. Sí, tot canviarà, però l’Escola
Pia sempre estarà al nostre cor. Ens ha encantat formar part de l’alumnat de l’Escola Pia i ser part d’aquesta gran família!
43
44
#53JUNY2013
Cicles Formatius
w WWW.CCFFEPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
El meu pas per l’Escola Pia
k
ANNA CODINA NADAL A L U M N A D E 2 N D E C I C L E F O R M AT I U DE GRAU SUPERIOR I E X-A L U M N A D E G R A U M I TJ À
R
esumir la meva etapa de l’Escola Pia és complicat. Costa escriure amb paraules tot el que m’emporto, però segurament, si tres anys enrere m’haguessin dit que cursant uns Cicles Formatius viuria, aprendria i experimentaria tants valors i coneixements, ara no m’ho creuria. Vaig arribar amb 16 anys, tenia
APAREIX EL COMPANYERISME, EL SACRIFICI, L’EMPATIA, EL RESPECTE... UNS VALORS QUE T’AJUDEN A CRÉIXER I VALORAR LA GENT QUE TENS AL VOLTANT.
més o menys clar què volia. Crec que això és una gran sort perquè si no ho hagués tingut clar no hagués pogut viure els cursos amb la mateixa il·lusió, motivació i intensitat. En el grau mitjà, el volum d’hores, d’experiències i de convivències crec que és el que fa que sigui tan especial. Et passes tantes hores al voltant dels teus companys en que ells et necessiten i tu els necessites a ells!. Per exemple, quan estàs pujant un pendent en bicicleta i les cames ja no poden més, quan estàs en el rocòdrom i t’assegura el teu company, quan necessites que
t’expliquin un dubte sobre el contingut d’un crèdit, etc. Són aquests moments, entre molts d’altres, on apareix el companyerisme, el sacrifici, l’empatia, el respecte,... Un seguit de valors que t’ajuden a créixer i valorar la gent que tens al teu voltant. Durant el cicle superior és diferent. No passes tantes hores pràctiques fora de l’aula i potser els esports no es viuen de la mateixa manera, però sí que hi ha una cosa similar, i és que has de conviure amb els mateixos companys durant 2 anys. 2 anys on et passes hores trencant-te el cap per dissenyar una
sess com expe melé de vò Pens pode l’aul Aque table un ll es g ar-h ca i l No n cle e amb amb crec avan mom ses. S’arr nent tu en Apro gràc com meu esta prim I ta tots el cic físiq grau com periè reco
JUNY2013#53
45
M
sió, aprens a remolcar un mpany perquè no s’ofegui, erimentes com es viu una é o intentes fer un bloqueig vòlei correctament. so que les persones que em aprendre dins i fora de la tenim un gran privilegi. esta convivència que s’eseix entre les persones crea ligam afectiu, que és el que genera pel fet de vivenciho a través de l’activitat físil’esport. només es crea un gran vinentre companys sinó també b el professorat. El tracte b ells és molt proper i això c que també és una gran ntatge i que es veu en el ment de realitzar les clas-
riba a un moment on l’apretatge s’assoleix sense que n siguis conscient. ofito per acabar donant les cies a tots els professors i mpanys que han fet que el u pas per l’Escola Pia hagi at tan especial i únic, des del mer dia fins a l’últim. ambé m’agradaria animar a els que dubtin sobre cursar cle de la família d’activitats ques i esportives, tant el de u mitjà com el superior, a mençar. Són dos grans exències on obtens una gran ompensa.
Experiència sobre el CFGM
U
f
JORDI SUCARRATS A L U M N E G R A U M I TJ À
s vull fer quatre pinzellades sobre l’experiència que he viscut durant aquest curs de Grau Mitja d’Activitats Físiques i Esportives en ell Medi Natural. Quan ets petit i et planteges què voldràs ser de gran sorgeix un mar de dubtes, com has d’escollir el que més t’agrada, o bé el que tindrà més sortides professionals. Quan em vaig fer aquesta pre-
gunta, vaig escollir fer Batxillerat. En aquell moment semblava el més adequat, però al cap de poc temps em vaig adonar que no era el que realment volia. Llavors vaig decidir fer el que m’agradava, que era el tracte amb la gent, conèixer el medi natural amb totes les seves vessants, aplicar la teoria a la pràctica i en el moment real. Gaudir de l’entorn natural, respectar-lo i admirar-lo. A hores d’ara puc dir que quan he finalitzat el curs ja no sóc un simple alumne, sinó que sóc un futur monitor, format per conduir grups de gent en el medi
natural, i corrent un cert risc. Durant aquest curs m’han ensenyat a conscienciar-me i ser més previsor davant de situacions que no se m’havien acudit mai, i tot això, valorant el treball en equip. Em sento molt orgullós d’haver viscut el privilegi de crea l’empresa Fun Truck Garrotxa amb la col·laboració de tot l’equip docent i alumnes, on podrem portar a la pràctica tots els coneixements adquirits. Fer aquest cicle ho puc resumir en poques paraules: Impressionant i únic.
46
#53JUNY2013
Esports
w WWW.CCFFEPIAOLOT.BLOGSPOT.COM
Escola de bàsquet
A
g
BÀSQUET PIA
ctualment el Bàsquet està integrat per uns 150 jugadors, tant masculins com femenins. Tots els equips del nostre club han estat participant en competicions escolars i territorials durant tot el curs escolar. El seu rendiment ha estat molt positiu ja que tots han aconseguit els seus objectius. Podríem destacar el campionat
VOLDRIEM DES D’AQUESTES LÍNIES INTENTAR ANIMAR A TOTS ELS NENS I NENES DE L’ESCOLA QUE VINGUIN A PROVAR DE JUGAR A BÀSQUET.
del Mini femení en nivell C de Girona, la classificació mitja de taula de les Cadets femenines o la bona progressió del Junior femení que està compost majoritàriament per jugadores dos anys més petites. També fer referència del Preinfantil femení que ha quedat tercer de Girona i per finalitzar, una bona temporada del Sènior femení que ha quedat en quarta posició. En l’apartat masculí també cal valorar, i molt, la progressió dels jugadors que tots ells han quedat en molt bona posició al final de la lliga. En especial cal destacar la
nostra Escoleta de Basquet composta per nens i nenes de 9 anys que han fet una magnífica temporada jugant el campionat escolar. Voldríem des d’aquestes línies intentar animar a tots els nens i nenes de l’escola que vinguin a provar de jugar a bàsquet. També volem agrair el bon treball de tots els entrenadors i entrenadores que formen part del club que sense ells aquests objectius no s’haurien aconseguit. Per acabar la temporada es va fer la Festa del Bàsquet el dissabte dia 22 de Juny. Hi va haver partits de 5x5, con-
curs esm entr fem festa Bon
JUNY2013#53
sos de triples, habilitats, matxades i un partit entre renadors i l’equip Sènior mení de l’escola. Va ser una a molt divertida. estiu a tothom!
47