El Mikako 2.0 1r trimestre 22-23

Editorial

Per Carles Dorce, director del Barres i Ones

Normalitat. Aquesta rutinària paraula sembla no tenir cap valor. No obstant, si fem un cop d'ull al passat immediat, normalitat és un dels béns més preuats que ja havíem deixat de costat. Aquest curs 2022-2023 és el primer en què sembla que ens hem oblidat de la pandèmia des del fatídic març de 2020, moment en el qual van tancar totes les escoles i instituts. Des d'aleshores, la normalitat és una paraula que el diccionari acadèmic ha perdut. Hem estat més pendents de protocols, quarantenes, itineraris,... que del que realment s'hauria de debatre en els àmbits escolars. Quan en un centre escolar no es té en compte la pedagogia i la prioritat és una altra, no podem parlar de normalitat. I ara... no ens agrada la normalitat?

Dins d'aquesta normalitat, aquell Nadal del 2019 ja està del tot oblidat i pel camí s'ha intentat parar el cop que van significar totes les mesures que s'havien d'anar imposant per anar frenant la covid. Amb la perspectiva de tres anys transcorreguts, veiem com hem fet ajustaments en els horaris de l'alumnat, s'han implantat els ordinadors personals a 3r i 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat i 1r i 2n de CFGM i hem recuperat aquells bons costums que havien fet exemplar l'Institut Barres i Ones. Aquesta revista també és un molt bon exemple d'aquesta normalitat. Possiblement, els articles i escrits que conté aquest exemplar pertanyen a la estimada normalitat, on es tornen a visualitzar moltes d'aquestes activitats que es fan habitualment en els centres educatius, sense filtres ni cotilles, i això ens alegra. Fem sortides i les gaudim. Fem murals i els gaudim. Participem en intercanvis i els gaudim. Estem

en un entorn escolar en plena normalitat... i ho gaudim.

Aquest primer esglaó de l'estimada normalitat és

només això, un primer esglaó. Ens queden moltes aventures que tindran espai en els següents exemplars del Mikako: les sortides del ja normalitzat Projecte d'Excel·lència, el normalitzat viatge de 2n de batxillerat, el normalitzat so que marcarà el principi i el final de les classes a través de la megafonia, les normalitzades obres de teatre que farà l'alumnat de 4t d'ESO, les normalitzades col·laboracions amb les escoles de primària a través de projectes d'aprenentatge-servei transversals con el Lecxit,... Dona gust tota aquesta normalitat i els problemes que podem anar tenint al centre (perquè sempre hi ha alguna cosa que ens pot destorbar) no han de ser l'arbre que no ens deixi veure el bosc. La línia està marcada i només hem de seguir-la per aconseguir el nostre propi èxit. La màquina ja està engegada i circula amb tota normalitat. Com ha de ser! I esperem que el Mikako sigui

el testimoni de totes aquestes activitats i coses normals que hem de viure encara. Per acabar, fixem-nos en què en aquesta petita editorial s'han anat repetint diverses vegades paraules derivades de "normal", tals com "normalitat", "normalitzat" o "normalitzades". I si no m'he equivocat, n'han sortit vint-i-dues! Així doncs, en aquest exemplar de Nadal i abans de donar l'entrada a l'any 2023, no em queda res més que afegir la vint-i-tresena referència:

Qui ha participat?

Aquest Mikako no hagués estat possible sense la col·laboració dels següents alumnes i professors:

Portada: Maria Burdalo

Editorial: Carles Dorce

Climate Rebels: Huiying Zhu, 3A

Rapsodes: Anwar Boulali y Ayham Ben Ahmed, 1rC

Sortida Badalona: Hao Kai Jin 2nA , Minhal Atif 2n ESO D,Lyes Hasnaoui 2n ESO C

Arts Escèniques: Lourdes Culebras

Trip to Australia: By Aleeza Ahmed, Zoha Latif and Alexis Solorzano

Projectes 3r: Hijab Arshad, 3rB

Filmets:Marina Baez i Lucía Blanco, 4tE

Hort: P. Romero i alumnes

Microplàstics: Yingheng Zhu, 4tC

Teatre: Lourdes Culebras

Pere Closa: Leire de la Coba

Book Review: Fatima Noor, 1rC

Relats fantàstics: Sara El Khala (1r ESO C), Fatima Noor (1r ESO C), Ayham Ben Ahmed (1r ESO C), I Rut Moreno (1r ESO E)

Cervell: Per Eghosasere Mary Omoigui, 1r BATX HU

Poema: Joel Crespo

Dear Orsolva: Andrea Fuentes ,3rA

Un amor inolvidable: Fátima Noor, 1rC

Lliure albir: Sofia El Khala

Llibertat absoluta: Ikhlas Maati

Etapa educativa: Per Madjiguene Ba

Discriminació: Iman el Boualaoui

Dahmer: Alexandra Hambardzumyan

Correcció lingüística: Esther Montoya i Ferran López

Edició i maquetació: Eugeni Rufí

Agraïments al Jordi, Puri i Yolanda per la seva paciència i a l’estimable col·laboració de Joana Cerdà.

Encetem el curs amb una sortida al Parc de la Ciutadella

Elsgrupsde1rd’ESOesconeixen fentactivitatsals parcsdeBarcelona

Durant la setmana final de setembre i la d’inici d’octubre vam fer una sortida al Parc de la Ciutadella, de Barcelona, per realitzar diverses activitats en diferents ubicacions del parc.

Per arribar-hi, vam haver d’agafar el metro a la parada d'Artigues/Sant Adrià, fins a la parada de

Tetuan (la L2 ens permetia no haver de fer cap transbord). Un cop allà, vam caminar de baixada fins al parc, passant abans per sota de l'Arc de Triomf. A tots els grups ens va fer bon dia… més d’un “profe” ens va repetir que aquesta calor és poc habitual per a l’època i que la treballaríem amb un dels projectes del curs.

En arribar al parc, el professorat ens van explicar on érem i què anàvem a fer durant les següents hores. Se’ns va dir que treballaríem per petits grups, i que la missió era completar algunes parts concretes d’un dossier que ens van repartir. En relació a quins grups serien… en alguns casos els vam poder triar nosaltres, i en altres va ser el professorat

em diverses fetes, vam aprofitar per esmorzar davant la Cascada del Parc de la Ciutadella, on vam poder observar els ànecs i la multitud de coloms que venien “a veure què rascaven”. De fotos en vam fer moltes, i també les “stories” i altres coses que els “profes” no saben pronunciar… però aquí us en deixem alguna més “seriosa” (per cert, recordeu que l’insti disposa de compte de TikTok!).

qui els va assignar: potser ho van fer perquè en classes anteriors no ens vam portar massa bé… qui sap! La idea de tot plegat era poder fer una mena de gimcana en diferents punts del parc. Poc a poc vam anar responent les preguntes (intentant respectar els grups assignats, que potser era el més complicat de complir), i quan ja en tení-

Un cop vam acabar del parc, alguns grups van caminar pel Passeig de Gràcia per arribar fins Plaça Catalunya, altres van anar al barri del Born, o a l'església de Sta. Maria del Mar… i el professorat ens explicava una o altra cosa segons on anàvem (per exemple, en relació amb l’arquitectura o la història de l’indret).

Finalment, vam tornar cap a l’institut puntuals perquè… hi havia classe a la tarda! Una sortida com aquesta considerem que ha estat divertida i útil per tal que ens coneixem entre nosaltres una mica més, i ens atrevim a interaccionar amb altres persones de la classe.

“aquesta calor poc habitual per l’època, la treballaríem amb un dels projectes del curs.”

“De fotos en vam fer moltes, i també les “stories” i altres coses que els “profes” no saben pronunciar…”

Sortida al centre de Badalona

Hao Kai Jin 2nA

La finalitat de la sortida era fer-li fotos a uns bells edificis de Badalona per més tard fer múltiples maquetes d’ells durant les classes de TPP (Treball Per Projectes). Aquests edificis eren: el nostre institut, la Torre Mena, l’Escorxador (o més conegut com El Matadero), el Màgic, el Pavelló Olímpic de Badalona, l’INS La Llauna que antigament era una

especialment aquest últim perquè li vaig fer una foto única. I el que menys m’ha agradat ha sigut l’Institut La Llauna, que, personalment, crec que era el que menys detalls tenia.

A la sortida m’ho he passat molt bé perquè vaig fer moltes fotos i em sento orgullós. La meva part favorita va ser durant el descans que teníem a la platja, al costat del Pont de Petroli perquè li vaig fer unes fotos a un amic meu que van sortir una mica gracioses.

Minhal Atif 2n ESO D

Aquesta sortida tenia com a objectiu conèixer la nostra ciutat, aprendre sobre els edificis, conèixer la seva història, veure com era la vida d'abans, alliberar la ment i sortir de l'escola per experimentar noves emocions.

El monument més atractiu per a mi ha estat la biblioteca Can Casacuberta ja que té una història interessant i tràgica, i a més a més té un estil molt elegant i bonic cosa que fa que agradi tant i està ubicada en un lloc molt modern.

fàbrica de llaunes, la Fàbrica Caci, el Pont de Petroli, l’estació de tren de Badalona, la Casa Pavillard d’una família rica, la Biblioteca Can Casacuberta i el Poliesportiu La Plana. Amb una quantitat total de 12 edificis. Els meus edificis favorits han sigut el Pavelló Olímpic i el Pont de Petroli,

A mi m'agrada molt l’art, i aquests edificis tenien molta personalitat. Estaven fets amb molta dedicació com podem veure a les fotos de la biblioteca que és molt maca per dins.

Jo no tinc ningú edifici de la sortida que no m'hagi agradat, de fet tots els edificis tenen alguna cosa especial i unes vibres diferents.

Elpassatdesediad’aquestmesdenovembre,nosaltres,2nA,2nBi2nC,vamanardesortidacaminant, uns9km,capalcentredelanostraciutat,Badalona.

La millor estona va ser quan vam anar a veure la fabrica CACI, un monument que, al veure´l, em va fer pensar com era la vida abans. Aquell aire marí que em donava a la cara em va fer sentir molt relaxada i més quan vam pujar les escales per anar a l'altre costat i vaig veure la platja. Veure- ho des de dalt em va fer sentir emocionada.

ciutat , havíem de fotografiar els monuments i així després a classe disposaríem de tot aquest material per poder fer els plànols necessaris per fer la nostra maqueta. Vam sortir a les nou del matí de l'institut i vam fer una llarga passejada per Badalona.

“personalment em donava bona vibra anar amb els companys a conèixer monuments de Badalona”

A mi personalment m'ha agradat molt l'excursió per conèixer més coses sobre Badalona, a més a més va estar molt divertit. El monument que més em va agradar va ser el Pavelló de La Plana perquè em va interessar molt que va ser el primer pavelló de bàsquet amb la teulada tapada d'Espanya, i el que menys em va agradar va ser la fàbrica de l'Anís del Mono, va ser perquè no vam parlar molt de la fàbrica i vam estar poc temps allà, per això no em va agradar molt.

L'estona que ha estat millor a banda de quan vam anar a jugar a la platja i a un parc de Gorg que, per cert, va estar xulíssim, és la caminada per anar als llocs perquè a mi personalment em donava bona “vibra” anar amb els companys a conèixer monuments de Badalona donat que alguns no els coneixia.

A la sortida vam veure diferent tipus d’edificis amb diferents històries. M'agradaria tornar a poder visitar aquells llocs tan bonics d’aquesta sortida de TPP. M'ha agradat molt la sortida i ha fet que aprengui sobre la nostra ciutat i la seva història.

Lyes Hasnaoui 2n ESO C

El passat dijous vam sortir d'excursió per Badalona a veure els edificis més emblemàtics de tota la

“M'agradaria tornar a poder visitar aquells llocs tan bonics d’aquesta sortida de TPP”

La fundació Pere Closa ens visita

DossociosdelaFundacioPereClosavisitanelBarresi Onesparaacercarlahistoriailaculturadelpueblogitano

Per Leire de la Coba

El 28 y el 29 de septiembre, Sebastián (periodista) y Falete (guitarrista profesional) de la Fundació Pere Closa visitaron a los alumnos de 1.o de la ESO del instituto Barres i Ones para hacer una pequeña charla acerca de la historia y la cultura gitana. Durante esta charla, explicaron el pasado, la cultura y la situación de los gitanos en la actualidad. También, gracias a una presentación y varias actividades, aprendieron palabras del romano, lengua de los gitanos.

El motivo de esta visita fue para concienciar a todos los estudiantes sobre los prejuicios que se tienen hacia los gitanos, sus estereotipos tanto positivos como negativos y la discriminacion que sufren día a día. Finalmente, animaron a todos los alumnos a no abandonar los estudios.

Explorant dins el cervell

Per Eghosasere Mary Omoigui, 1r BATX HU

El dia 3 de novembre ens vam embarcar en una excursió a l'exposició "El cervell", l’òrgan que controla i regula tot el que fem i gasta més del 20% de la

tòpsia li va robar el cervell per veure si hi havia alguna connexió especial que el feia excepcionalment intel·ligent, però no va trobar res.

Aquestes coses no van ser les curioses, imatges com les d’una neurona dibuixada per un científic amb dots pel dibuix, Santiago Ramon i Cajal i un cervell amb totes les connexions ens van captivar totalment.

També ens van desmentir mites com que el cervell d'una dona és inferior pel fet que és una mica més petit que el d'un home. Eren coses que afirmaven els científics pel masclisme d'aquella època. Amb tot això, ens van exposar la importància de la memòria amb un artista que patia una malaltia, d'alzheimer, que el feia perdre gran part del records de la memòria a llarg termini.

nostra energia, al CCCB. Vam tenir accés a un guia que també era historiador que ens va explicar dades com l'utensili que s'utilitza per mesurar l'os cranial (un craniòmetre) i les seves parts, entre d’altres coses. Altres coses que també considero molt rellevants van ser quan ens va explicar que durant molts anys no se sabia que el cervell es componia de dos hemisferis interconnectats per neurones i el tipus de memòries, endinsant-se en la memòria a llarg i curt termini.

Cap al final de l'exposició, ens va presentar altres tipus d'intel·ligència; des de l'artificial; quadres fets per ordinadors i un robot:

Fins a la dels animals; la complexitat de la teranyina d'una aranya i el gran dubte de les formigues:

En sortir del món dels cervells vam fer una passejada on vam veure skaters al MACBA i vam trobar un joc d'escacs gegant.

A més el guia feia l'exhibició encara més interessant detallant dades com la d'Einstein. Al senyor Albert quan va morir, l'home que li va fer l'au-

“durant molts anys no se sabia que el cervell es componia de dos hemisferis interconnectats”

Què estem fent a TPP 3r d’ESO?

ATPPde3rjahemposatfilal’agullaalprojecteMigracions,el projectequefemambelnostreagentextern,elMuseud’Historia delaImmigraciodeCatalunya

Per Hijab Arshad, 3rB

Aquest article us explicarà els treballs realitzats a 3r-B, en l’àrea de TPP (Ciències Socials i Educació visual i Plàstica)

Vam començar tractant l’origen dels nostres avantpassats. Abans de tot, els professors van preguntar a cadascú sobre l’origen de la seva família, i tot seguit ens van donar una tasca d’omplir una graella amb informació de la nostra família (podíem fer-la tan àmplia com volguéssim). Aquesta graella es feia per tenir ajuda per poder fer una maqueta de l’arbre genealògic. L’arbre podíem fer-lo bidimensional o tridimensional. Abans de posar-nos a fer la maqueta, tothom va fer

un esborrany de totes les idees que tenien, i després van escollir la que més els agradava. Tot seguit, vam començar a fer-les, i al final tots van sortir a presentar les seves maquetes.

A continuació, vam enfocar-nos a aprendre més geografia. Vam repassar les comunitats autònomes

Projectes

d’Espanys, les províncies i comarques de Catalunya, i els països d'Europa. També vam repassar els tipus de gràfics: barres, sectors i vectors.

Fins aquí tot era repàs, perquè més tard vam començar a aplicar el que havíem après en activitats de pràctica. Per exemple; fer un gràfic de barres amb habitants de 5 països diferents, o recollir informació sobre els habitants de Catalunya i Badalona.

Pel que fa a tot el que havíem après, vam arribar al tema principal, que eren les migració.

Per introduir més o menys el tema, vam començar a aprendre el vocabulari del tema (èxode rural, apàtrida, exili, asil…) i els seus significats. A més a més, també vam fer un petit control oral, que consistia en saber una miqueta sobre els significats de cada paraula. Això sí, abans de fer el control oral, els professors van deixar temps per estudiar

en el Quizlet (plataforma que ajuda a repassar o estudiar). Finalitzada aquesta part, havíem començat a estudiar les causes per a la migració. Que poden ser; bèl·liques, religioses, econòmiques o d’orientació sexual.

També vam estudiar com distingir una frontera natural d’una artificial, i les seves causes i conseqüències. Com a resum d’aquest apartat, les fronteres existeixen per posar límits entre països o en un mateix país, per defensar una idea o una creença.

I per aprofundir una miqueta més, havíem anat al museu d’història de la Immigració on s’explicava les diferents migracions que hi havien a Espanya. A més a més, havíem tingut l’oportunitat d’investigar el museu, on vam poder veure els objectes que hi portaven en aquella època els immigrants. També vam veure una mena de còmics que parlaven de les causes migratòries La part més interessant d’aquest museu era un tren dels anys 70, que s’exposava a l’entrada.

“havíem començat a estudiar les causes de les migracions. Que poden ser bèl·liques, religioses, econòmiques...”

XERRADA d’ASSOCIACIONS DE VEÏNS A

TPP3

Avui hem rebut a la Reyes Bellido i la Zaida Rodríguez de l'associació de veïns Sant Mori de Llefià.

Sabíeu que els veïns i veïnes van plantar els arbres de davant de l’institut, en els anomenats “diumenges vermells”?

Sabíeu que els carrers als anys 70 no estaven asfaltats ni hi havia llum ni clavegueram? I que el Barres es va construir on abans hi havia la fàbrica de la Creu Verda?

SORTIDA MHIC

El dijous 10/11/22 vam anar al ”Museu de la Història de la Immigració de Catalunya” que està a Sant Adrià.

Quan vam arribar al museu ens van portar a una sala, on en Jordi ens ha parlat sobre la immigració, els problemes d’abans, com la gent tractava la gent de pell negra o d'una altra cultura.

- Sabíeu que el Black “Friday” fa anys no es feia com el d'ara? Sinó que venien persones negres com a esclaves

La migració s’ha fet des de fa milions d'anys, a la prehistòria ja es feia. La gent migra per moltes causes, no només per l’economia.

- Sabíeu que fa anys, al tren el Sevillano, els nens de més de 3 anys els posaven a la part de les maletes? No hi havia llocs per a ells.

Projectes Inaugurem el dissabte 21 de gener al MHIC

Com cada any, professorat, alumnes i la gent del museu tenim una cita per inaugurar l’exposició del projecte “Migracions”.

Enguany hem centrat els nostres esforços en la conservació dels testimonis migrants que van arribar a terres catalanes en les dècades dels cinquanta, els seixanta i els setanta del s.XX.

“hem hagut de cercar gent gran que estigués disposada a ser entrevistada”

Per fer això hem hagut de cercar gent gran que estigués diposada a ser entrevistada i a participar en el projecte. Per facilitar la tasca de l’alumnat, s’han establit contactes amb diferents ents i associacions del barri:: Casal de Llefià, Federació de dones de Badalona, Associació de veïns de Sant Anotni de Llefià, Associació de veïns de Sant Mori i altres persones que ens han volgut ajudar des d’altres col·lectius i que molt amablement s’han apropat a l’Institut a contar-nos la seva experiència migrant. Agraïr-los des d'aquí la seva participa-

ció.En total s’han pogut “conservar” una trentena d’entrevistes que es podran veure en el vestíbul del MHIC a partir del 21 de gener.

Pel que fa a la vessant artística i partint de la idea de conservar els testimonis, l’alumnat convertirà un pot de conserva en un objecte artístic a partir d’una pregunta clau: Què et va impactar quan vas arribar a Catalunya? Les respostes, ja veureu, són sorprenents.

Microplàstics, un problema d'aquesta era

Yingheng Zhu, 4tC

Els Microplàstics són petits trossos de qualsevol mena de plàstic que contaminen el medi ambient. Un dels principals motius que s'ha de tenir en compte en aquesta problemàtica és el llarg procés de degradació que posseeixen, necessiten molt de temps per a poder deteriorar-se.

La contaminació per microplàstics pot provenir de diferents fonts d'origen, però generalment es desprenen d'altres plàstics més grans i tots aquests van a parar als oceans on afecten negativament el medi aquàtic i a la seva biodiversitat, a més d'introduirse a les cadenes tròfiques.

Des del nostre institut vam iniciar un projecte per donar consciència als alumnes de 4t ESO de com els microplàstics són un problema greu a través del "Projecte Microplàstics". En aquest projecte vam tractar 5 notícies diferents que expliquen com aquesta problemàtica ens pot afectar a nosaltres i al medi ambient. A més d'aquest treball vam realitzar dues excursions per profunditzar encara més en el tema. A la primera sortida ens van portar a la Platja dels Pescadors on vam participar en un estudi de ciència ciutadana. Aquest estudi està dut a terme per

“donar consciència als alumnes de 4t ESO de com els microplàstics són un problema greu”

diferents ciutadans, i consisteix a quantificar els residus que hi ha a la sorra de la platja. Els meus companys i jo vam col·laborar en la recollida de dades per fer aquest estudi científic. La segona excursió va ser a la planta de residus de Sant Adrià, l'Ecoparc, en aquestes instal·lacions només es dediquen a la separació de residus del contenidor gris mitjançant diferents processos de selecció. L'excursió es va dividir en dues parts. En la primera part de la sortida ens van fer diverses preguntes sobre el reciclatge i la contaminació. La segona part va ser més dinàmica, van fer-nos un recorregut per veure les instal·lacions i com era el procés de separació de residus.

Veure tanta brossa en un mateix lloc em va aclaparar la vista, i pensar que es podria estalviar tot això si tothom reciclés i tirés les coses als contenidors adequats per a cada objecte, em va colpir. La contaminació en el nostre planeta és un fetdiari, el qual continua empitjorant amb el pas del dia a dia. Un exemple molt clar és la quantitat de residus que arriba a l'Ecoparc diàriament, un altre és la quantitat de microplàstics presents en els oceans del nostre planeta, que acaben en els peixos que mengem, al cap i a la fi, se'ns acabarà retornant tot el que produïm.

Tard o d'hora notarem les greus conseqüències que hem ocasionat a costa de la nostra ignorància per no haver fet les coses bé a temps.

Projectes Construïnt proteïnes

Per Ikhlas Maarti i Sofia El Khala

Fa unes setmanes, un dilluns 17 d'octubre, els alumnes de segon de batxillerat científic vam anar d'excursió al parc científic de Barcelona per fer un taller de recerca anomenat ''construint proteïnes''.

Una vegada vam entrar al laboratori, les dues investigadores ens van explicar breument el procés de síntesi dels pèptids i la recerca que actualment s'està duent a terme per al tractament de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. En l'actualitat, la pateixen uns 800.000 només a Espanya. L'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta moltes regions del cervell.

Se sap que és causada per una elevada mort neuronal. En aquesta mort està implicat un pèptid anomenat beta-amiloide (Ab), que es troba en el cervell dels malalts. La recerca se centrava a aconseguir un pèptid específic que sigui inhibidor de l'agregació del pèptid beta-amiloide, responsable de la malaltia de l'Alzheimer.

Una vegada es va detallar el que anàvem a fer, va començar la recerca. El pèptid amb funció inhibidora ja havia sigut creat pels investigadors del Parc Científic, llavors el nostre objectiu era provar si aquest era eficient. En primer lloc, van tractar d'unir una molècula fluorescent (carboxifluoresceïna) a l'extrem N-terminal d'un pèptid en fase sòlida.

Elsalumnesde2ndebatxilleratcientíficvisitenelparccientífic deBarcelonaperparticipareneltaller“Construíntproteínes”.

Projectes

Una vegada aquest pèptid esdevé fluorescent es pot utilitzar en futures proves. Seguidament, vam separar el pèptid marcat de la resina per obtenir el pèptid en solució per fer-lo servir en futurs assajos al laboratori. Per acabar, cal mencionar que aquest taller científic ens ha semblat molt divertit i interessant en l'àmbit científic, i l’hem trobat com una bona oportunitat per expandir el nostre coneixement sobre les proteïnes i les seves aplicacions en el nostre dia a dia.

Al taller ens van parlar sobre l'ús de les proteïnes al camp mèdic per combatre malalties com l'Alzheimer, una malaltia crònica que causa problemes amb la memòria i el pensament. Actualment, 800.000 persones pateixen aquesta malaltia a Espanya. I per aquesta raó vam fer un experiment on havíem de construir una proteïna que pogués combatre l'Alzheimer. L’experimentació la vam poder fer gràcies al protocol de la pràctica que ens van donar per guiar-nos. Finalment, voldria agrair al Parc Científic de Barcelona per donar-nos aquesta oportunitat de desenvolupar i posar en pràctica els nostres coneixements biològics i químics, per donar nos més coneixement sobre biologia

El darrer 17 d'octubre la classe de 2n batxillerat científic vam fer una visita al Parc Científic de Barcelona, un espai en el qual es treballa en camps de coneixement estratègics com són la biotecnologia, la bioinformàtica i la nutrició entre d’altres . Cada any, en aquest lloc, es realitzen tallers per als alumnes que cursen batxillerat científic. Aquests tallers atorguen als alumnes l'oportunitat d'anar i realitzar experiments sobre la biologia. Aquest any ens ha tocat a nosaltres i hem pogut anar a visitar el Parc Científic. Hem viscut l'experiència de realitzar experiments amb materials i recursos altament avançats. I hem pogut conèixer nous conceptes sobre les proteïnes i l'Alzheimer.

Passejant per l’hort

Alumnesde1rd’ESOensdeixenlessevesimpressionssobrel’optativad’Hortquefemal’Institut

Les plantes de l'hort són molt boniques i m'agraden molt els seus colors, hi ha moltes flors també i tot allà és molt estètic.

El professor és molt agradable i és molt divertit aprendre sobre les plantes.

L'hort és un lloc molt bonic, tranquil, és molt agradable per mi estar allà. És una bona forma de connectar amb la terra, el medi ambient i la natura. He après moltes coses que abans no sabia sobre les plantes. M'agrada molt anar-hi i m'ho passo molt bé. És una molt bona idea tenir un hort a l'institut, és una bona assignatura.

Anaslha 1r E

L’hort ha estat una de les millors experiències que he tingut. És molt divertit i ajuda a connectar-se amb la natura.

Jalial 1r A

La meva experiència a l’hort ha estat molt bona, he passat el rasclet i he fet adob per les plantes, he regat les plantes i he après molt i també m’han regalat un tomàquet que estava molt bo.

Fátima 1r C

“El professor és molt agradable i és molt divertit aprendre sobre les plantes.”

Trip to Australia

By Aleeza Ahmed, Zoha Latif and Alexis Solorzano, 2n Batxillerat Científic

Last year I travelled to Australia in order to see some magnificent animals and learn more about its wildlife. The plane covered a distance of 16827 kilometers. I visited Seaworld and the Taronga Zoo. Everyone there was so pleasant and treated me like one of their own so I felt at home during my trip. However, given that my English is not excellent, it was a little challenging to understand them at times.

The flight was entertaining. I have always liked seeing the globe from a great height. It makes individuals and things look so small. Yet, while I am down on the ground, all the objects might appear huge. Looking at things from a higher perspective, soaring through the clouds and watching the sun

puncture them with its shafts of light, gives one a sense of control. I watched the in-flight movie and fell asleep for a few minutes. The flight was long, but I was so pleased to finally be on my way that I didn't notice the time passing.

I hesitated where to go first because I was so thrilled to visit Australia since it was my ideal nation. I made the choice to visit the Taronga Zoo. There I saw several rare creatures. Some of the creatures, like kangaroos and koalas, were unique to Australia and couldn't be found anywhere else. I felt delighted when I first saw the seals. On some bamboo, I spotted some koalas. The wombats were so adorable and unusual that I really wanted to touch them. You had to schedule an appointment before I could pet them, so I had to wait. I was early for the appointment. Something sweet was in the air. When I looked back, I noticed a stall stocked with unusual delicacies. I tasted beef pie, lamington, and crocodile meat. It was excellent. They are part of the traditional Australian cuisine.

To put it in a nutshell, the trip was worth it because I had always wanted to visit Australia. It was like a dream come true. I was fortunate to view many new things that I could never have found in Spain, and it helped me learn about the immensity of the world.

“Looking at things from a higher perspective, soaring through the clouds and watching the sun puncture”

Arts escèniques

Elalumnesde4tvisiten

Lourdes Culebras, professora d’arts escèniques

Tant la dramatització com la dansa són manifestacions artístiques vinculades a un espai escènic, cosa que implica una representació i un públic. Com

la resta de llenguatges artístics, constitueix un dels trets fonamentals d'una cultura. La història de les civilitzacions es veu reflectida en les diferents manifestacions escèniques des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Les arts escèniques permeten expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. La formació escènica activa processos com la percepció, atenció, concentració i memòria. Promou l’autoconeixement i la maduresa emocional, aspectes fonamentals per a refermar la pròpia identitat. La interpretació actoral

visitenelTeatreLliure escèniques

i/o de dansa augmenta la sensibilitat estètica i la consciència corporal, i contribueix al desenvolupament de valors indi-

viduals com l'esforç, la constància, la disciplina o la presa de decisions.

Revista Mikako 2.0, SETEMBRE-DESEMBRE

¡Nos convertimos en aedos y rapsodas!

recitación con golpes de bastón para marcar el ritmo de la historia.

Una vez aprendidas las diferencias y, de manera individual, escogimos si queríamos ser aedos o rapsodas. Después, nos agrupamos en tres o cuatro personas en función de nuestras elecciones para empezar a resumir las páginas que nos dividimos.

Una vez resumidas las páginas y memorizadas, pasábamos al siguiente paso: grabarnos en vídeo interpretando el fragmento de la historia seleccionada.

El último paso y probablemente el más placentero, ya que quisimos dar más realismo tanto a la época como a la historia, todos, aedos y rapsodas, nos vestimos con una manta o sábana blanca, a modo de túnica de los antiguos griegos. Incluso algunos de nosotros editamos en vídeo con el sonido de una lira y otros, usamos una vara para golpear el suelo en los momentos cruciales para dar un toque dramático a nuestros relatos.

En la materia de Cultura Clásica, uno de los proyectos que tuvimos que hacer fue el de interpretar el capítulo dos de La odisea, de Homero, como si fuéramos aedos o rapsodas en la antigua Grecia. Pero, antes de ponernos a interpretar, el profesorado nos explicó la diferencia entre unos y otros.

Los aedos recitaban o cantaban historias. Para ello, se acompañaban del sonido de una lira y, de esta manera, facilitaban su comprensión y memorización. Por otra parte, los rapsodas acompañaban esta

Anwar Boulali y Ayham Ben Ahmed

Book review: The Boy with the dark secret

other kids after school. He never invites anybody to his home and he looks so scared when his father collects him from school every day. Sally, her new classmate and only friend, notices this and she tries to find out what is going on.

Sally's grandfather has Alzheimer's and she gets really sad when she learns this. Her grandparents stay at home for a couple of days. Sally and Matt have to make a Science project together. Sally wants to make it on Alzheimer's, but Matt doesn’t. However, she finally succeeds in convincing Matt. Sally opens a file called “Past” with an old photo of Matt and his real dad and mom. She then realizes that the man who picks up Matt every day is not his real father. She does some research and discovers that Matt's father is an expert scientist who has found a cure to delay Alzheimer's symptoms. Sally complains to Matts for not telling her that he knew an expert on Alzheimer. But where is his dad and who has kidnapped Matts?

ABoy with a Dark Secret is a good book, it is interesting and the story has so much drama, and drama is good entertainment. I like this book better than A Halloween story, the first book we read in class this year.

There is a new boy at school called Mats and the other kids are curious about him. He is from Sweden and he is very clever. He works hard in class and seems nice, but he doesn't mix with the

I really recommend this book, it is short but really interesting and you won’t be bored while reading it.

Fatima Noor, 1rC

Filmets

Per Marina Baez i Lucía Blanco, 4tE

FILMETS és un festival de curtmetratges celebrat internacionalment. Aquest festival va ser originat l'any 1969 i actualment se celebra a la ciutat de Badalona de forma anual entre els mesos d'octubre i novembre per a exposar als instituts de la ciutat els curtmetratges escollits per a formar part del festival.

El passat mes d'octubre, els alumnes de 4t d'ESO de l'institut Barres i Ones vam assistir al teatre Blas Infante per a visualitzar els curtmetratges nominats.

Vam veure 7 curtmetratges tots de diferents formats, orígens i sobretot temàtiques. Aquests petits

vídeos tracten sobre temes com: l’abús infantil, l'adolescència i vida dels joves, els problemes de les xarxes socials i més temes importants a la nostra societat que és important que l’alumnat interioritzi o que els faci reflexionar. Tots ells han tingut molt temps de dedicació per a poder mostrar realitats camuflades al nostre dia a dia de manera que tant els més petits com els no tan petits en gaudeixin.

Grup d’excel.lència FIRA DELS ODS

El grupo de excelencia fue un recurso para hacer que a la gente aplicada, que se lo curra, por fin se le diera la importancia que se merece en el instituto.

Eran actividades fuera de lo común y, sin que dejaran de ser lúdicas, que fueran de nuestro agrado. Estas excursiones nos ayudaron positivamente, tanto por las gratas constantes experiencias que vivimos, como por el ambiente con los compañeros; que juntaran a un grupo de edades parecidas y nivel académico parecido hizo que ya tuviéramos una base para alcanzar una amistad.

Realizamos diferentes tipo de actividades, cada una de ellas relacionada con materias que impartimos en clase (Educación física, Plástica, Historia…). Cabe añadir que gozamos visitando ciudades de nuestros alrededores, entre la que más nos marcaron, Girona.

Para concluir, comentar que es verídica la frase “cada esfuerzo tiene su recompensa”, y si la recompensa es el grupo de excelencia, el esfuerzo merece la pena.

Enguany repetirem l’experiència de la Fira dels ODS a la plaça Trafalgar. Per aquesta edició comptem amb la participació de tots els centres educatius de l’any passat.

De moment, i tenint en compte que la Fira serà al mes de maig, us deixem el cartell per anar fent boca.

Esperem la col·laboració des de les diferents matèries on treballeu els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Seguim treballant!!

Penpalling project with a Márton Arón High School, in the heart of Transylvania

Andrea Fuentes (3A)

Dear Orsolya,

How are you? My name is Andrea, I’m 14 years old. I like to read books. I have also read some vampire books. Is it true that there were vampires in Transylvania? Can you tell memore about this? In Badalona there aren’t many vampire legends, but there are also a lot of legends, and if you want I can explain you some in my next letter. I am interested to know how your life is in Romania! My teacher told me you are a Hungarian minority living in the heart of Transylvania. Have you ever had a paranormal event?

I live in Badalona near Barcelona. I invite you to see it! It is a very beautiful city, it has a nicebeach and some cultural sights. If you want I can send you photos. Could you send me photos of your city?

Christmas is coming. In Badalona we celebrate it a lot. Santa Claus comes on the 25th of December and the night of the 24th all families gather around a table. On the 6th of January the Three Wise Men give children presents and families eat the typical roscón de reyes, a traditional Spanish cake which has a little king inside and a bean inside. If you get the king, you get a crown and if you get a bean, you must pay for the cake next year.

Another Catalan tradition is called the caganer, the shitter, a small statue of a little boy wearing a

barratina (a typical Catalan hat) which Catalan people hide under a bush and put in the nativity scenes. The caga tió also gives gifts on the 24th at midnight. The caga tió is a trunk which resembles

has many classes and it has very good teachers, so we learn a lot of things, which is what counts.

a face with a mouth, eyes and, of course, a barretina. Children hit the trunk with a stick and sing a traditional song so that the caga tió gives them presents. They also feed the caga tió with mandarins

Also, a Christmas tree is usually put up at the beginning of December, but my mother always puts it up in October because she says that putting it only for one month is nonsense. What traditions are celebrated in Romania? Do you also put up a Christmas tree? I almost forgot… on New Year’s Eve we eat 12 grapes, one after each bell. What do

I like to study and learn new things, for me culture is very important, but not only mine. I like to learn from all cultures around the world. In my class I have classmates from many parts of the world and my High School has students whose parents or themselves are from countries such as: Morocco, Colombia, Ecuador, Pakistan, India, Argentina, China,Ukraine, Uruguay, Bolivia, Peru, Argelia... Most of them are from South America and although our language is the same because we all speak Spanish our cultures are different and I always end up learning something new. In your school are there also people from other countries?

I also love to read, cook, play mobile games, watch series and movies. I also like to go to the beach although I don't go that much. In Transylvania there is no beach, right? Is it hot there?I guess it’s much colder than in Spain in the winter. Do you build snowmen? What do you like to do? Tell me a little about yourself.

I cannot wait for your letter. Write back soon!

you do for New Year’s Eve? How is your school in Romania? And the teachers? My school is very big, it has three floors and a glass celing which lets the natural light come in. It

Last call for passengers to Romania….

Thesearethememoriesofsomeofthestudentswho participatedintheErasmus+exchangeprogramme withRomania.

Natasha DAY 1 - Tuesday

The long-awaited trip has finally arrived. After a long journey, on November 22 at 8 in the morning, we finally arrived in Falticeni. Many students from Romania were waiting for one of us. Arriving at my host's house, I was received by her mother, a very nice woman. She told

it for us in English. Later we went to visit a local school for extracurricular activities, where many students had different kind of classes like dancing, singing, wood craft, and others.

They also had an activity prepared for us in which we separated in groups and looked for different places in the town. Finally, the students of Nico Gane invited all of us to dinner; it was a great de-

me where I could put my things and they served me a delicious breakfast.

We had to come back to the "Nico Gane" high school at 1 p.m. so we took advantage of that time to talk and get to know each other more.

On the first day they showed us their high school, it is a big place where they study. The headmaster explained some historical facts about the building.

Some of the students took us to the town's art museum, a woman explained to us about the sculptures in Romanian and a student, Sergiu, translated

tail on their part. We all had dinner together and that was the beginning of a new experience in Romania.

DAY 2 - Wednesday

The family has received me very well, I slept in their room and I felt very comfortable. Cinzia, my host, had to go to school an hour earlier because she had a class. I had breakfast that they had prepared for me and her mother took me to school. We went to the school amphitheatre where we appreciated dances and songs, many were very tal-

gave us typical bread which is a welcoming symbol; they pass a big loaf of bread around and everybody takes a piece. We spent the afternoon in "Matador", a cafeteria where they usually go.

DAY 3 - Thursday

I had breakfast together with Cinzia, we got ready and her father took us to school. We presented Spanish legends for which we had prepared before coming to Romania, it went quite well. I presented the legend about Saint Eulalia. Afterwards, we separated into groups and each one of us began to prepare a show of different legends, both Romanian and Spanish, to be presented on Friday. We had lunch in the school canteen and in the afternoon we returned to continue planning the performance. When we had it ready we went to the Matador again and some of us decided to go to the gym. It was very fun and on the way out, it started to snow a lot!

DAY 4 - Friday

Last day of school, it was time to do the performances. It was fun to see the show of each group. When we finished, the director gave each of us who participated in the Erasmus project a diploma. In the afternoon we had a great time, we went to the school canteen and there was typical Romanian food and music. We danced to many songs all together and we laughed a lot. It was an unforgettable afternoon for me!

At night we had dinner prepared by Cinzia’s mother and we talked a lot. I had the opportunity to learn more about my host family.

DAY 5 - Saturday

ented, like one 13-year-old boy, who played the violin very well, he played the song Despacito! It was impressive. Then we went to a classroom where they told us legends and myths of their culture, we also located them on a map and they gave us some typical sweets of the country. We did many activities about Romanian legends. They

Today we had an excursion to Suceava, my host did not go because she had to study for exams but her mother got up as usual to give me breakfast and sandwiches to take away. In Suceava we visited monasteries, a medieval fortress and similar places to learn a little about the culture. We also went to an Egg Museum, which was great. In the afternoon we went to a shopping centre. It was very fun to share that day with my classmates from the school and from Romania.

DAY 6 - Sunday

On Sunday we were able to sleep a little more, it was a free day, without teachers involved. We decided to go by bus to the Suceava mall again; we ate in restaurants there and spent the afternoon in a bowling game room. When we returned to Falticeni we stayed in a restaurant in town, we ordered something to eat while we watched the World Cup, we enjoyed it a lot, it was our last night all together…

DAY 7 - Monday

I missed my home and my family and although I

eyes, especially me. There were people who were with us but were not part of the project, which means they will not come to Spain in March and that does not make anyone happy. I keep all the good moments and I take an experience that I would repeat a thousand times more. I have had the opportunity to meet amazing people and I will never regret this.

will see them again in a few months I did not want to say goodbye to them or to Romania, some of us got together before 11 o'clock to have a coffee but it was time to say goodbye, without wanting to some of us had tears in our

The flight was tiring, we arrived in Romania asleep and all our friends were waiting for us there, and we went to visit the museum and the school.

The 2nd day was more relaxed since we saw how they showed us their legends and they did incredible theatre pieces, there was a good atmosphere, they were very welcoming and there was already trust with the families and among everyone.

On the 3rd day we prepared our exhibition and a theatre play for each group, we went to dinner at

good restaurants and to the gym and that night it snowed.

On Friday we went to the theatre, they gave us a school certificate and we had a mini farewell party at school with food and music.

On Saturday we went to visit churches, an egg

museum, cathedrals, a medieval fortress, we saw the market and ate at a shopping centre.

The last day was free, we took a bus and went to the shopping center to eat and we went bowling and to finish we had dinner watching football.

On Monday we said goodbye to everyone and we went to Spain, a long but incredible journey. We all had a good time, there were good vibes and it was an unforgettable Erasmus experience.

Trip to Romania by Alejandro

-Yoel

Tuesday: We arrived in the morning by bus, my family picked me up and my partner, Alex, took me to Lidl. After that we went home, then to school, where we saw different activities that they do. As a last activity we did a treasure hunt and then we all went to a restaurant.

Wednesday: I got up early and they gave me a good breakfast. From there we went to school, where they gave us a few performances: songs,

ferent places: an egg museum, a monastery, a castle and a shopping centre. We spent the afternoon at the mall, from there we went home.

Sunday: I woke up later today, we plan to go to the mall. When we arrived we went through several stores until we ended up playing billiards and seeing a few more stores until we went to a restaurant. After the restaurant I went to another bar to watch the game and I went home.

dances and a bit of violin. Afterwards, we did activities where they told us more about Romania and we ended the day by going to a bar for a drink.

Thursday: The morning has been the same as the previous one. Today we presented our legends to others. It will help us to do a play in groups, about different legends, we have the legend about the Basque Goddess Mari. For lunch this time we went to the canteen and we ordered different meals. To finish the activities we practiced the play a bit and from there we went to the same bar as yesterday to watch football.

Friday: Today we did the performance of all of the projects and they have given us a diploma. Later we went to a restaurant to eat. As a last activity we had a pica pica and a party.

Saturday: Today we went on an excursion to dif-

Monday: Today I woke up later than normal; Alex's mother prepared breakfast for me and took me to school. There she bought me a sandwich and then we said goodbye. We went to Iasi, another city to do some tourism. After all that we went to the airport to return to Spain. That's where our families picked us up.

Edwar

Paula

Lunes:

Nos hemos despedido de los padres y hemos ido a facturar maletas. Después de pasar los controles nos comunican que el avión se retrasa dos horas, al final despegamos a las 00:30h. ¡Qué ganas!

Martes:

Estamos súper cansados porque ha sido un viaje muy largo. Nada más llegar a la escuela Nicu Gane, estaban nuestros hosts esperándonos. Nos dieron unas cuantas horas para descansar y poder dormir, para luego quedar para ir a comer todos. Al llegar a la escuela a la una, hicimos actividades sobre las leyendas y mitología rumana. Nada más llegar hicimos muy buenas migas todos

Miércoles:

Hicimos más actividades sobre las leyendas de España y de Rumanía. Fuimos haciendo el diálogo de una pequeña obra que tuvimos que representar en pequeños grupos.

Jueves:

El jueves nosotros, los estudiantes españoles, presentamos nuestras leyendas y mitologías españolas, y además enseñamos dónde están los monumentos más importantes de España.

Viernes:

Presentamos nuestra obra de teatro e hicimos un kahoot. Nos dieron nuestros diplomas, y por la noche hicimos una fiesta intercultural, donde comimos y bailamos comida y bailes típicos de Rumanía.

Sábado:

Fuimos a visitar diferentes sitios, como museos, una fortificación, monasterios y el centro comercial. A pesar del frío, nos encantó ver los paisajes nevados.

Domingo: Hoy hemos quedado todos para despedirnos de Rumanía como merece. Hemos aprendido a ser independientes y amoldarnos a culturas diferentes. La pena es mañana, tener que irnos, pero siempre llevaremos a nuestros partners en el corazón.

Catàleg gràfic de

Usdeixemuncataleggraficdelesadquisicionsques’han bul.Usrecordemquepodeuanimar

de l’Espai Lectura

s’hanfetdurantaquestanyal’EspaiLecturadelvestíanimarelvostrealumnatperquefacinprestecs.

Per Joan Montero

L’institut Barres i Ones disposa del canal de comunicació més apreciat entre els joves: el TikTok.

Segons un reportatge publicat recentment pel New York Times, els estudiants més joves ja no busquen informació de les coses a portals com Google, sinó que es decanten molt més per les xarxes socials com a fonts d’informació i, en concret, el TikTok.

D’aquesta manera, l’Institut Barres i Ones vol situar-se a l’avantguarda de les tecnologies de la informació i convertir-se en pioner en aquest àmbit com a centre educatiu. Volem que els nostres estudiants estiguin constantment informats i puguin seguir tota l’actualitat del nostre institut. Per això, hem creat un compte al TikTok on es poden visualitzar més de 60 vídeos del Barres i Ones!

https://www.tiktok.com/@barres_i_ones Usuari: @barres_i_ones

Climate Rebels

Per Huiying Zhu, 3rA

Jia Wenqi and Jia Haixia: two true climate rebels

This term we read Climate Rebels in class and we did some interviews.

What’s your biggest strength?

Wenqi: My biggest strength are my feet, I can do amazing things. Haixia: My biggest strength are my arms and my strong legs. So we complement each other. Wenqi once told me: “You can be my arms and, I said to him: and I’ll be your eyes”.

What’s your next project?

We believe that we’ll live planting trees until the day we die, because we hope the next generation will benefit from what we did. How did you two meet?

We’ve known each other since we were little kids and have helped each other ever since.

How do you manage to overcome your disabilities?

We don’t think that our disabilities are a limit to living a normal life. Will you travel to other parts of China to help the environment in the near future? We’ve thought about the possibility of traveling but we want to finish what we have started in our home first.

Why are you planting trees? Because we want our forest back with animals like we had when we were children.

How many trees are you planted? We planted more than 10.000 trees together.

Un amor inolvidable

Per Fátima Noor, 1rC

Hace un tiempo, en una ciudad pequeña había un mafioso que era muy temido. Tenía el pelo negro, era alto y tenía los ojos de color café. En aquella ciudad también vivía una chica muy conocida por su belleza. La chica tenía la piel pálida, los ojos marrones fuerte y era pelirroja. Los dos guardaban un secreto: los dos eran pareja, nadie más sabía nada.

Una noche, como siempre, los dos se escaparon de sus casas para quedar en la colina llena de rosas. Al llegar allí, los dos empezaron a conversar, decirse cosas bonitas como ya era habitual en ellos. Esa noche, el padre del mafioso se dio cuenta de que su hijo se escapó, así que le siguió a escondidas y lo observó todo. Cuando el chico se dirigió a su casa, su padre le estaba esperando allí. Él pensó que su padre no sabía de la relación, sin embargo, algo le decía que su padre ya lo sabía, y así fue.

Después de un rato largo de conversar con su padre, unas lágrimas se deslizaron por sus mejillas, su padre le ordenó que dejara a la pelirroja o la mataría, el mafioso no tuvo más remedio, él la amaba mucho y no quería que nada malo le pasara. A la noche siguiente el mafioso miró a la pelirroja, le dio un abrazo sabía que este sería su último abrazo antes de dejarla, con lágrimas en los ojos dijo que quería romper con ella, no le dijo nada más y se fue de allí llorando la pelirroja se puso triste y se quedó allí sentada entre las rosas pensando en todo lo que acababa de pasar. El mafioso empezó a sentir un odio terrible hacia su padre por todo lo que hizo, le separó del amor de su vida.

Finalmente, durante mucho tiempo ,cada noche recordaba cuando los dos se escapaban para caminar juntos en aquella colina llena de rosas. Aún conserva una de las rosas que su amada le regaló. Aquella rosa era un recuerdo del amor inolvidable que sintió una vez por la pelirroja y que nunca volvería a sentir por nadie

Relats fantàstic

Unasecciofantastica La Jugada Talls incomptables

Un relat fantàstic de Sara El Khala (1r ESO C)

Una família pobra formada per tres persones (la mare, elpare i la filla) tornaven a casa amb un cotxe molt antic. La casa era de maó vell.

Pel camí es van trobar un per jugar a un joc, però “podeu morir si no guanyeu”.

La família es va aturar amb curiositat i va preguntar què havien de fer. No els importava morir per diners.

L'endemà van anar a casa d’aquell home. Era una mansió molt detallada, amb quadres, pell de gos a la paret i tot amb un aspecte molt luxós.

En una habitació hi havia una mena d'“scape room”, de temàtica de por: esquelets, cadàvers i aranyes per tot arreu. I es van escoltar uns crits. La família es va espantar en veure gent morta, plena de sang, a terra. El joc ja havia començat i l’home va anunciar que no es podrien escapar i moririen. Era una trampa. Es van sentir trets i més crits. El cas encara està sent investigat.

Fa molt de temps, al Japó, hi havia una noia que era molt coneguda per la seva bellesa.

Tenia els cabells marrons, com els ulls, era alta, bonica i agradable.

Estava casada amb un home que li va ser infidel amb moltes altres noies. Un dia, estava amb un amic passejant tranquil·lament, el seu home se'n va adonar i es va enfadar amb ella. I és que tots els homes de la ciutat s’enamoraven d’ella.

El seu home, cansat de la situació, va agafar un cúter i li va fer un tall a la boca, fins a les orelles. I va dir: "Ara ningú t'estimarà". Després d'aquell dia, ningú va tornar a mirar-la i el seu home la va deixar. Ha de portar una màscara per ocultar la desgràcia que li va fer.

Des d’aquell dia, la noia de la màscara agafa nens que van a l'escola i els fa el mateix: un tall de la boca fins a les orelles.

El cas va ser tan famós que, durant els anys 2007 i 2008, els pares dels nens els recollien a l’escola, perquè tenien por d'aquella criatura que feia talls incomptables a la boca.

Un relat fantàstic de Fatima Noor (1r ESO C)

fantàstics

sticaderelatsencatala

La prova Shhhh...

Quan anava a primer grau, els més petits relataven que, al gran cementiri de l'escola, rondava l'esperit d'un nen mort. Explicaven que el nen va haver de sotmetre's a un repte dels seus amics i va morir.

Tots els anys sentia la mateixa història. Quan ja estava a sisè, a uns amics se'ls va acudir invocar el nen. Pocs vam tenir el valor d'anar-hi i jo estava entre ells.

De nit, durant la invocació, un dels meus amics va afirmar que un esperit li havia tocat els cabells. En algun moment, tots vam començar a tenir fred. El terra es va tornar vermellós i per alguna estranya raó ens vam quedar inconscients.

Des de llavors, res no és igual. Cada nit, la meva mare entra a la meva habitació. Es queda asseguda en una cantonada, trista. A mi m’agafen ganes de plorar quan la veig i crido el pare perquè la consoli. Però no ve. Ell no vol trepitjar la meva habitació des del dia del meu funeral.

Quan vam arribar tots junts a l’institut, no hi vam veure ningú i estava tot fosc. Tot i això, hi vam entrar. La porta es va tancar darrere nostre, de cop. La Mercedes, nerviosa, va intentar trucar la mare amb el mòbil, però ningú li va respondre. Van començar a passar coses estranyes: sons forts, llums apagant-se i encenent-se... Tots vam córrer cap a pisos diferents. Jo em vaig amagar amb l’Isam a l’última planta. Passada una estona, vam decidir que havíem de trobar els altres. Ens vam agrupar al primer pis i vam sentir un so familiar: era un mòbil. Seguint el so, vam arribar fins a una classe que no sabíem que existia. Hi havia un mòbil i, al costat, una nota que deia: “Ja no falta gaire. Aneu amb compte!”. La porta de la classe es va tancar darrere nostre, deixant-nos atrapats. L’endemà, el director ens va obrir la porta, ens va ficar al seu cotxe i ens va dur a tots a casa. Ens va confessar, rient, que tot plegat havia estat una prova de supervivència.

Un relat fantàstic d’Ayham Ben Ahmed (1r ESO C)

Un relat fantàstic de Rut Moreno (1r ESO E)

Existeix el lliure albir?

Per Sofia El Khala

Segons els filòsofs, el lliure albir és la capacitat d'escollir lliurement, actuar i jutjar. En altres paraules, la creença que les persones tenen el poder d'escollir i prendre les seves pròpies decisions. Moltes religions creuen fermament que l'ésser humà té lliure arbitri i que cada decisió presa conscientment que aquest ha pres ha estat lliure. Però, de veritat som lliures, o és simplement una il·lusió?

que pots controlar? És possible controlar allò que un vol? No ho és. Considerant el fet que, per exemple, no vols donar-te un cop de cap contra la paret, podries triar voler fer això? No és el mateix que fer-ho, és el fet de desitjar-ho. La clau és aquesta, no podeu determinar els vostres gustos o preferències. Pensa en alguna cosa que t'agradi, i ara intenta que et deixi d'agradar. O, al revés, pensa en alguna cosa que no vulguis, i intenta volerho ara mateix. No és possible. Hi ha dues raons per dur a terme una acció de manera activa, perquè vols o perquè estàs sent forçat. En aquest darrer cas, si algú està forçat a fer alguna cosa és evident que no s'està actuant lliurement, aleshores només ens queda la primera opció. Però com ja hem explicat anteriorment, aquestes accions dutes a terme per desitjos tampoc no són realment lliures.

En primer lloc, pensa en la darrera decisió que vas prendre. Dormir d'hora o quedar-te despert fins tard, anar a l'institut directament o fer una volta, menjar alguna cosa dolça o salada... Pensa perquè vas triar o triaries una de les opcions i no l'altra. Per què, per exemple, vas triar menjar una mica salat en lloc d'un aperitiu dolç? Solament hi ha una resposta a aquesta pregunta, una de les opcions era més desitjada que l'altra. Per triar l'opció A, necessites voler-la més que la B. Però això és una cosa

D'aquesta manera, podem parlar de determinisme, la doctrina filosòfica segons la qual qualsevol fenomen està prefixat d'una manera necessària per a les circumstàncies o condicions en què es produeix, i, per tant, cap dels actes de la nostra voluntat és lliure, sinó necessàriament preestablert. En altres paraules, si poguéssim donar-li al botó de ''reset'' a aquest univers, cada esdeveniment tornaria a passar exactament de la mateixa manera, incloent-hi les accions de l'ésser humà.

En la pràctica, ser conscients que no decidim lliurement les nostres accions no canvia gran cosa.

Encara actuarem de manera semblant, aparentment prenent decisions que ens permetin estar millor. No ens pararem i ho deixarem tot, i si ho féssim, no seria realment una elecció lliure.

“de veritat som lliures, o és simplement una il·lusió?”

La meva etapa educativa a secundària

Per Madjiguene Ba

Durant la meva etapa en l'ESO, em va costar bregar amb el meu caràcter alhora que m'adaptava. Em considero una persona guerrera i que no tolera les injustícies i per això, vaig tenir molts conflictes amb els alumnes de 4 ESO d'aquell moment.

Record el meu primer conflicte amb una alumna de quart. Mentre jo caminava pel passadís de l'escola buscant una companya de classe em vaig trobar unes noies del meu curs que de sobte i sense jo dirigir-los cap paraula, una d'elles em va dir:"Cara d'anxova" i llavors jo de manera immediata vaig respondre: -"Cara d'ou". La seva reacció va ser donar-me una puntada. I quan jo anava a retornar-la-hi, van aparèixer companys seus i professors que m'ho van impedir. Després em van venir a buscar en l'hora del pati i vam acabar tenint una baralla que va acabar en expulsió de les dues (jo vaig acabar pitjor).

Després de 3 o 4 expulsions vaig entendre que aquestes conseqüències són fruit de lluitar per la justícia i no tolerar abusos de cap mena, cosa que vull continuar fent. Intentaré, però, no utilitzar la violència. No prometo res.

valors personals i humans”

Durant la meva etapa educativa en Barres i Ones,

el meu rendiment acadèmic ha progressat de manera ascendent i regular. Crec que el més important a inculcar en els instituts són els valors personals i humans com la unitat, el respecte i la companyia (tot per un bé comú). Ens preparen perquè en el dia de demà puguem ser competents per a intentar arribar a tenir una vida plena i feliç.

Escriure això m'ha fet pensar com era jo en el passat i en com ha estat la meva evolució personal. És increïble pensar com era jo fa quatre anys, i tot el que he canviat durant aquest període. Ara sóc més responsable, atenta i aplicada, sento que sóc capaç de prendre decisions amb prudència i això m'alegra. Estimo totes les vivències que he tingut en aquesta etapa, tant positives com negatives, perquè no es repetiran, perquè cada cosa que ens ocorre ens ensenya i cal aprendre una lliçó. Em considero una estudiant aplicada, interessada i amb ganes d'aprendre. L'any que ve seguré en batxillerat (almenys això crec) i em sento preparada per a iniciar una nova etapa. Moltes vegades m'ha costat molt car donar la meva opinió, però ho continuaré fent perquè val la pena.

“Crec que el més important a inculcar en els instituts són els

Existeix la llibertat absoluta?

Per Ikhlas Maati

Realment existeix la llibertat absoluta?

O la nostra llibertat es veu limitada per uns esdeveniments?

Des del començament de la humanitat, sempre hem associat el concepte de llibertat amb la capacitat que un té de fer allò que desitja i li apasiona sense limitacions. Però mai ens hem plantejat si realment existeix aquesta llibertat que perseguim i quin és l'objectiu d’intentar aconseguir una libertad absoluta si realment no existeix.

El que sí que existeix són decisions que hem de prendre depenent de les imitacions en què ens trobem. Perquè al final totes les llibertats que avui dia l’ésser humà obté, la llibertat d'expressió la llibertat d'elecció i moltes més, es veuen danyades i limitades per certs esdeveniments que ens deixen

tornar enrere i mantenir-nos fixes en la nostra zona de confort.

Però la majoria d'aquestes limitacions no estan fetes per fer malbé la vida de les persones, sinó per evitar conseqüències greus. Per què dic això? Imaginem-nos per un segon que el món ens deixi fer el que vulguem sense normes, sense càstigs i sobretot sense restriccions. Què passaria? , que la majoria faríem el primer que ens vingués a la ment, el que ens prohibeixen fer. Es muntaria un gran embolic al món que portaria a la destrucció de la humanitat.

Però deixant de banda les restriccions i les limitacions, no és veritat que tots tenim una llibertat que ningú ens podria treure ni ningú podria negar? I és la llibertat de pensament. Tu pots estar pensant en allò que tu vulguis sense que et limitin, sense que

Opinió

et preguntin el perquè penses en això. I sobre tot sense haver de donar explicacions a ningú. De fet l’escriptor Antoine de Saint-Exupéry, l’autor de El petit príncep va arribar a la conclusió que l'única llibertat total està en el pensament. Per tant, amb tot això podria concloure que la llibertat absoluta sí existeix però no es pot dur a terme mitjançant accions sinó mitjançant pensaments.

Yo no buscaba nada, mas no evité tu entrada. No evité que movieras los hilos de mi corazón a tu antojo porque no me importó. No evité que tiraras de mi sonrisa con el más simple gesto porque era genuino. No evité que entraras en mi vida porque te quería ahí. Te quiero ahí y se que aquí estarás siempre. Llenándome de paz, mirándome como lo haces. Amándome como necesito y cambiando juntos, sin hacernos cambiar.

Y, a partir de entonces, nada me hace más feliz que no evitar.

Joel Crespo Blanco

JEFFREY DAHMER

Per Alexandra Hambardzumyan

Avui dia, passen moltes coses en la història de la humanitat, però, una de les coses més impactants va ser el cas de Jeffrey Dahmer, ell va ser un assassí en sèrie que violava a les seves víctimes i les matava. A ell no li agradava matar les seves víctimes, ja que no li semblava agradable matar-les. En el seu barri li deien "El monstre de Milwaukee". Va matar 17 persones, entre elles un noi de catorze anys que es deia Konerak Sinthasophone ell va ser un dels experiments de Dahmer. El pare de Dahmer (Lionel Dahmer) li va ensenyar a fer la tècnica de la Taxidermia i bàsicament és el que feia amb les seves víctimes.

Quan va anar a la presó, per no ser castigat per Déu es va batejar, però quan Christopher Scarver, un company de presó a la Institució Correccional de Columbia a Portage, Wisconsin es va adonar de qui era, no li va fer gens de gràcia i el va matar.

I així va ser la història d'un assassí en sèrie que matava i es menjava a les seves víctimes.

DISCRIMINACIÓ

Per Iman el Boualaoui Bantla

Com sabem, la discriminació sempre ha sigut un problema en la societat. Pot ser que en aquests últims anys hagin baixat el casos de discriminació, però malgrat això, encara existeix i se practica. S’han donat molts moviments en contra d'ella i s’ha demostrat que podem acabar amb ella. Però abans de continuar, hem de saber que és la discriminació i quants tipus n’hi ha. Per tant: Discriminar és diferenciar, distingir, separar una cosa de l'altra. La discriminació és una situació en què una persona o grup és tractada de forma desfavorable o diferent a causa de prejudicis, generalment per pertànyer a una categoria social diferent; cal distingir-la de la discriminació positiva (que suposa diferenciació i reconeixement). Entre aquestes categories hi ha el sexe, l’ètnia, la religió, el rang socioeconòmic i la discapacitat.

Ara que les coneixem totes, podem veure que són moltes i que possiblement tots hem patit alguna vegada algun tipus de diferenciació, que se’ns ha tractat de manera diferent (negativament) per algun motiu (que normalment acostumen ha ser prejudicis).

DISCRIMINACIÓ PER SEXE:

Així mateix, un dels més coneguts, i que lamentablement encara segueix sent un problema, és que en l'àmbit laboral, és ressenyable el tracte discriminatori que pateixen les dones, ja que el cost que per a les empreses suposa contractar una dona,

especialment si està casada, és més gran si es té en compte una possible baixa per maternitat. És com el cas que a França van protagonitzar fa dècades les auxiliars de vol de la companyia aèria Air France: la discriminació venia donada, no per la condició de dona, sinó per ser dona casada.

I no només les dones són víctimes de la discriminació per sexe, sinó que segons viquipèdia: “a la majoria dels països, el servei militar obligatori és obligatori únicament per als homes, cosa que constitueix una violència institucional i sistemàtica contra els homes, en molts casos avalada pels tribunals. Quan això passa, aquesta violència comporta a més altres violències i discriminacions (disciplina militar, mobilització per a la guerra, subjecció a lleis penals militars, etc.)”

Això demostra què ningú es lliura de ser discriminat.

“Són bàsicament prejudicis que ens fan endarrerir com a societat.”

DISCRIMINACIÓ PER ÈTNIA:

Diàriament es produeixen, al nostre entorn, incidents discriminatoris de diversos tipus, a causa d’ origen racial o ètnic, que afecten persones immigrants i refugiades, la comunitat gitana i altres grups vulnerables. Són bàsicament prejudicis que ens fan endarrerir com a societat.

Com és el cas Michelle, que va sol·licitar una feina d'estiu en un gran magatzem. La botiga va dir que no contracta treballadors per a feines d'estiu. Tanmateix, unes setmanes més tard, la dona es va adonar que un dels seus companys blancs treballava a la botiga. Els seus amics li van dir que els

van contractar fa uns dies per ajudar en un dia d'estiu intens. La Michelle era discriminada perquè la botiga no la contractava, per ser immigrant.

DISCRIMINACIÓ PER RELIGIÓ:

La discriminació basada en la religió inclou la discriminació contra algú a causa de les seves creences religioses. No només les persones que pertanyen a religions tradicionals i organitzades com el budisme, el cristianisme, l'hinduisme, l'islam i el judaisme, la pateixen sinó també altres persones de creences religioses, ètiques o morals genuïnes.

Un exemple de tracte injust a la feina que es pot basar en aquest tipus de discriminació: Yasin és musulmà i prega cinc vegades al dia. Almenys dues d'aquestes reunions de pregària es fan en horari laboral. Yasin va demanar que s’organitzés el seu temps per poder pregar en el moment indicat, ja que els seus companys de feina, també gaudien de temps lliure per anar a fora fumar. El seu supervisor s'hi va negar, assenyalant que "se'lt paga per la seva feina, no per les seves oracions. Mantim els ritus religiosos en el temps lliure."

DISCRIMINACIÓ PER RANG SOCIOECONÒMIC:

La discriminació socioeconòmica, o discriminació per condició econòmica, és la diferenciació, és a dir, el tracte desigual cap a alguna cosa o algú, basada en factors econòmics. L'ocupació, el salari o els preus poden ser alguns d'aquests factors.

Com la segregació socio-econòmica, que tracta de la distància física i social dels diferents grups socials a totes les ciutats. Es distingeixen sectors alts o rics, on viu la gent que té un nivell socioeconòmic alt, atorgat pels seus ingressos, els habitatges són més grans.

DISCRIMINACIÓ PER DISCAPACITAT:

La discriminació envers les persones amb discapacitat s'ha donat per manca de coneixement de la societat sobre aquesta condició, això ha impedit que puguin gaudir dels seus drets (salut, feina, educació, habitatge, transport i comunicacions accessibles, justícia, cultura, turisme) i tenir una vida plena.

Un cas podria ser el d’un jove que va ser rebutjat per una associació juvenil que li va prohibir participar a les activitats d'un campament d'estiu, a causa de la seva discapacitat intel·lectual.

Puc concloure dient que, personalment crec que danya la integritat personal de tothom i pot provocar-ne danys emocionals o físics. Malauradament, com a societat, ens hem acostumat a reaccionar quan els fets ens perjudiquen directament, però moltes vegades, massa vegades, hem callat davant d'una tercera persona.

Els únics que podem canviar això som nosaltres.

“ens hem acostumat a reaccionar quan els fets ens perjudiquen directament, però moltes vegades, massa vegades, hem callat davant d'una tercera persona.”

BONES FESTES