__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

.cat ACCIÓ · TERRA · POBLE

Monedes socials, criptomonedes i economia comunal

núm.0 / juliol_setembre_2017 / 03,5 um


ACCIÓ · TERRA · POBLE

VIABILITAT Lo Comunal, es un projecte creat amb molta il·lusió i molta cura. Creiem que es un projecte estratègic per a la consolidació de les nostres xarxes de reciprocitat i suport mutu. Perquè en sigui viable la continuïtat i l’edició en paper necessitem el vostre suport.

Despeses: 4.500 € mensuals: les despeses d’edició, impremta, disseny, comunicació, distribució, logística, producció, col·laboradors i d’altres com assegurances, impostos, etc.

FORMES DE FINANÇAMENT Preu de la revista: 3,5 unitats monetàries (um), indicat a la portada. Compreu la revista. Preu per al distribuïdor: 2,75 um amb 0,75 um de benefici per a la distribució. Es fa factura. Es fa sota comanda del nombre d’exemplars. Feu-vos distribuïdor. Preu dels anuncis: el mòdul mínim és [51,2 x 60 mm].: 25 €.  Visible en paper i en el web i dret a 2 exemplars de la revista. Anuncieu-vos. Subscriptors: 5 € per edició i el rebreu via correu postal. Amb una aportació mínima per a 6 edicions.  Feu-vos subscriptor.

Sòcies mancomunades: Persones i/o col·lectius que aposten perquè la revista pugui establir-se al territori com un producte estable en el temps fins que sigui autosostenible.

L’aportació mínima es de 25 € mensuals. El rebreu per correu postal (amb més continguts, materials que no han tingut cabuda en la revista impresa, però que són d’interès, a més d’altres documents). Participació en els crèdits. Feu-vos soci mancomunat.

Mecenatge: aportació lliure no periòdica. Participació en els crèdits. Feu-vos mecenes.

Tot a

locomunal.cat


sumari Monedes socials, criptomonedes i economia comunal Editorial la revista bimensual de la revolució integral Lo Comun al / 2-3

Entrevistes la descapitalitzadora, J ordi F l ores / 4-7 integralces, Es te ve Badi a, Eduard M ag ran é i Xavi er Pan i el l o / 8-11

Directori monedes socials / 11-12

Reportatges de faircoin a bank of the commons, E n ri c D uran / 14-16 el viaje de la ardilla, un viatge peninsular, Col · l ect i u V i aje de l a ardi l l a / 17 l’economia comunal, Davi d A l garra / 18-23 moneda demos, M i g uel Á n g el F i g ueroa G arcí a / 24-25

Dossier tècnic monedes socials, bancs de temps i xarxes d’intercanvi G us pi ra g ràf i cs / 26-27

Què passa al territori... segell cac, què és i què vol ser, C arl es Tel l / 28

Què passa al món... hi ha pobres perquè hi ha rics, E l l ef l ân e / 32-33

Loko A n n a Ri pl ey, pi n t ora / 34

Signatura economia comunal a rojava, Yas emi n A n dan / 35

Editor i continguts: Xavier Borràs Continguts i producció: Elleflâne Direcció d’art i maquetació: Quim Díaz Grafismes: Lo Comunal locomunal.cat · info@locomunal.cat · Facebook · Twitter


editorial

LC/0 2

La revista bimensual de la revolució integral Lo Comunal

Lo Comunal (allò que ens és comú i volem per al comú) neix amb l’objectiu de ser una eina comunicativa per estendre la revolució integral, un procés de significació històrica per a la construcció d’una nova societat autogestionària, basada en l’autonomia i l’abolició de les formes de dominació vigents: l’Estat, el capitalisme i totes les que afecten les relacions humanes i la

Ens definim com un mitjà lliure, transversal, plural, i dinamitzador dels processos d’autogestió locals

relació amb la natura.

E

ns definim com un mitjà lliure, transversal, plural, i dinamitzador dels processos d’autogestió locals, amb la intenció d’informar i comunicar, especialment, tot allò que fan i desfan les ecoxarxes, les bioregions, les cooperatives, els productors ecològics, l’economia solidària, l’educació lliure, la reapropiació de les tecnologies, les noves formes de cura de la salut, el reconeixement dels territoris i la recuperació dels costums i de la memòria. Els objectius fonamentals que volem compartir són aquests: • Comunicar a les persones, comunitats i afins les accions que altres realitzen en el territori amb l’objectiu de fer xarxa i enfortir els processos d’autogestió. • Fer visibles les eines, els protocols i els acords, i les problemàtiques que es generen.

• Divulgar els coneixements i generar debat i corrents de pensament. • Compartir imaginaris. • Estendre la nostra lluita a altres lluites, territoris i xarxes. • Esdevenir un nexe d’informació i de comunicació per a tothom, per manera que la gent se senti recolzada i no isolada. Per tirar endavant Lo Comunal de forma col·laborativa — amb un bon equip de periodistes, dissenyadors i editors—, cal que tothom que s’hi senti identificat hi participi i hi doni suport: bé sigui econòmicament (com a subscriptor, mecenes, anunciant…), bé sigui assumint el paper de distribuïdor (individual o col·lectiu). Podreu-fer-ho a través del web i estar atents a les nostres notícies, perquè ben aviat iniciarem un microfinançament col·lectiu.


LC/0 3

El número 0.

Monedes socials, criptomonedes i economia comunal Aquest primer lliurament de Lo Comunal es distribueix de franc de forma digital, per bé que la intenció de l’equip propulsor és poder oferir els pròxims números, també, en paper, perquè no calgui dependre només de les noves tecnologies i puguem difondre’l i redistribuir-lo encara de forma més efectiva a tot arreu.

locomunal.cat

ACCIÓ · TERRA · POBLE

núm.0 / juliol_setembre_2017 / 03,5 UM

Monedes socials, criptomonedes i economía comunal

En aquesta ocasió dediquem el gruix d’aquesta primera edició a una qüestió fonamental: les monedes socials, les criptomonedes i l’economia comunal. Al sumari en trobareu el detall, però ja us avancem interessants articles, entrevistes i reports, en què coneixerem, per exemple, el funcionament i ús de l’IntegralCes (la nostra banca de moneda social), l’economia comunal a Rojava o què en pensen activistes de capçalera com Enric Duran o David Algarra. Ara que, finalment, una part de la nació catalana ha emprès un camí de no retorn per desfer-se de més de 300 anys d’intents d’anihilació, encara és més urgent reivindicar, en un àmbit que haurà de ser més ampli de llibertat i democràcia, l’autonomia dels col·lectius que volem viure al més allunyats possible dels totalitarismes que practiquen els estats i el capital. I Lo Comunal ha d’esdevenir una eina fonamental per a aquest canvi de paradigma. Aquesta aposta comunicativa implica una acció conscient, personal i col·lectiva, per a la millora i la recuperació de les qualitats i els valors que ens capacitin per a una vida en comú. Alhora, comporta la construcció de noves formes de comunicar-nos i informar-nos en tots els àmbits de la vida que garanteixin igualtat de decisió i equitat en la cobertura de les necessitats vitals. És l’hora, doncs!.

Per tirar endavant de forma col·laborativa cal que tothom que s’hi senti identificat hi participi i hi doni suport: bé sigui econòmicament, bé sigui assumint el paper de distribuïdor


entrevista 1

LC/0 4

La Descapitalitzadora

Una oficina d’apoderament econòmic per a captar recursos Entrevistem Jordi Flores XAVIER BORRÀS

Lo Comunal (LC). La Descapitalitzadora (de moment a twitter, però formant part del Grup de treball sobre el sistema econòmic alternatiu de la Bioregió Sud de la Cooperativa Integral Catalana) parteix d’una idea, pensada fa anys, que van tenir Jordi Flores i Roger Cáceres. Quin va ser el motiu principal d’aquest projecte? Jordi Flores (JF). Les necessitats de finançament i de captació de recursos econòmics i materials que ens calen en el procés de construcció d’un sistema econòmic alternatiu amb moneda social. Vèiem que calia afavorir i nodrir aquestes necessitats, però des de fora d’aquest sistema. La concepció que sempre hem tingut és que el nostre sistema econòmic internament ha de ser autosuficient, ha de ser autogestionat, en què tothom treballi amb la moneda social i amb els recursos que nosaltres mateixos gestionem. Per això, les necessitats d’euros han de venir de fora. És a dir, els qui participem en aquest sistema econòmic alternatiu no hauríem d’estar pendents de posar-hi euros, en la construcció d’aquest sistema. LC. I, llavors, com es fa, quina és el camí? JF. Hem de crear projectes productius o fonts de finançament que siguin externs, que captin els recursos de forma externa. Es pot fer, per exemple, a través de projectes que fan vendes amb euros cap enfora, a través de donacions, a través

de sistemes de finançament, etc. Aquí hi entra, doncs, la qüestió de la diversificació, de no pensar només en una sola font d’entrada. Bàsicament, és això: la captació externa de recursos. LC. És com un canvi del paradigma fins ara establert, no? JF. Evidentment, és un canvi de mentalitat. Inicialment, pensàvem que cadascú ha de gestionar la seva economia i si volies treballar amb euros o amb moneda social era una decisió personal. Personalment, vaig fer una aposta molt forta per treballar al cent per cent amb la moneda social, amb intercanvis al cent per cent i dedicant-m’hi en cos i ànima, tot creant i generant sistema econòmic en aquesta moneda. Llavors, quan algú em preguntava pels euros, per la necessitat d’euros a cobrir (en la vida personal, en els projectes engegats o a engegar), jo sempre deia que cadascú s’ho havia d’autogestionar i que els podia ajudar en tot el que fes falta pel que


LC/0 5

En la transició que vivim La Descapitalitzadora cerca la captació de recursos que no estem generant dins el nostre sistema feia a la moneda social (com usar-la, com cobrar-la, com implementar-la a tall personal, a la feina, als projectes productius, etc.), però que no em dedicaria a ajudar-los a veure com guanyar euros. Però, tot i aquests pensament inicial, comú a gairebé tothom, després vam veure que això podia ser un fre, perquè molta gent no tenia, no té —per moltes circumstàncies (temps, recursos, etc.)— aquesta capacitat, i encara que tenia intenció i ganes de participar en el sistema econòmic alternatiu s’adonava —ens adonàvem— que no podia generar els euros dins d’aquest propi sistema. LC. Un canvi de criteri, doncs. JF. Sí. Vivim en una transició, en els inicis de la construcció d’un sistema que ha de tenir tots els seus pilars i totes les seves parts. El sistema capitalista en si, tret d’algunes excepcions i d’alguns aspectes que caldria estudiar a fons, està molt ben fet, està molt ben dissenyat. Té uns instruments de moneda oficial que funcionen bé, que compleixen les funcions que ha de tenir, un sistema bancari, un sistema de mercats, de projectes autònoms i de treball assalariat… Si nosaltres plantegem una alternativa que volem que sigui integral i que serveixi perquè qualsevol persona vegi que pot viure i que pot dur a terme el seu projecte productiu i vital-familar, no es tracta de replicar-lo, però sí que es tracta que tota l’estructura del sistema alternatiu se sostingui. I cal començar per la pròpia estructura dels projectes productius. D’aquí surt La Descapitalitzadora i el canvi de criteri. Si calen euros en algunes fases dels projectes o en projectes inicials o per a la captació de recursos que no estem generant dins el nostre sistema, hem de ser nosaltres mateixos els qui trobem els mecanismes per a incorporar aquests recursos.

LC. Podeu posar-ne un exemple? Doncs, sí, per exemple, Handmade Tarragona, que és una xarxa de projectes de productes de proximitat, d’artesans manuals que es relacionen entre ells amb la intenció de generar comunitat de productors i de consumidors responsables. Llavors, el que fem és dinamitzar-los tant del punt de vista de la moneda social com dels euros, tot creant eines (ara al principi són eines virtuals: webs, xarxes socials) encaminades a ajudar a la comercialització dels productes fets. Aquesta comercialització es du a terme fent servir criteris de comerç just, de consum responsable, de sostenibilitat, de decreixement (especialment en desplaçaments)… —tots els valors que ja tenim—, però sense deixar de banda la comercialització amb euros, amb faircoins o amb moneda social. És, doncs, un projecte transversal que ajudarem perquè pugui captar el finançament necessari en totes les monedes, tot i que nosaltres el que prioritzarem serà la moneda social. LC: Quins serien els criteris per ser «descapitalitzats»? JF. Pel que fa als criteris d’acceptació per a bastir aquestes plataformes (Handmade, Ecoaventura), o altres que puguin sorgir (salut, educació, transports, etc.), un dels requisits serà acceptar moneda social al cent per cent sempre que ho demani algun participant del sistema econòmic alternatiu. T’ajudem, si vols, i et generem unes eines, et fem una promoció i un posicionament en les xarxes socials, i fem el boca-orella, i un seguit de dinamitzacions de mercats d’intercanvi…, podràs aprofitar tota aquesta estructura que generem i que comportarà un volum de consumidors interessats… A canvi de tot això, la condició necessària és que acceptis moneda social. Des de La Descapitalitzadora hem de fer tot això perquè sigui econòmicament sostenible i equilibrat pel que fa a l’ús de les diverses monedes. Hem de generar un sistema que no acumuli, per exemple, dèficit en euros i estigui acumulant moneda social (o a la inversa), que és el que ha passat històricament a la Cooperativa Integral Catalana, on els dos fluxos monetaris no acaben d’estar en equilibri, perquè sempre que hi ha una posició bona d’una moneda ens trobem amb una posició dolenta de l’altra. Això és, si fa no fa, normal, l’equilibri és difícil, però sempre hauríem de tendir-hi. La Descapitalitzadora, en definitiva, és com un projecte de coixí per intentar tenir una visió global de totes les peces i poder-les encaixar de forma que no tinguis mancança d’euros, però tampoc no acumulis moneda social i


entrevista 1 La Descapitalitzadora Jordi Flores per Xavier Borràs

LC/0 6

que el que realment importa, que no són les monedes sinó el que fas, els valors que transmets, la comunitat que generes…, siguin al centre.

de confiança… Saber, en definitiva, que si jo qualsevol dia necessito alguna cosa, hi ha gent que m’ho podrà oferir. I això té molt més valor que acumular diners en un compte bancari.

LC. Seria com una incubadora, com una llançadora, no?

LC. Com s’està rebent aquesta iniciativa?

JF. Sí, justament. Al Nord es parla d’un projecte similar, El Trampolí, i la idea bàsica és aquesta: generar unes eines i unes dinàmiques de treball, d’assemblees, de recursos, que els projectes productius podran aprofitar, veure que els donem un bon servei, una bona plataforma, un bon espai on dur a terme la seva activitat i, a més, generant comunitat, una xarxa de persones que no només seran consumidores, sinó que podràs intercanviar amb elles…, i això sí que és important. Roger Cáceres, i jo mateix, sempre ho diem: la moneda no és important, la necessitem, és un mecanisme que ens serveix per intercanviar, per reservar valor (per estalviar i afrontar despeses futures si volem), per planificar, i que dóna aquesta comoditat i usabilitat, però no volem guanyar moneda perquè sí i acumular-la; el que volem és conèixer gent, fer una producció amb uns valors determinats, generar xarxes

A les reunions que hem anat fent de La Descapitalitzadora aquí a les terres tarragonines, sempre surt el tema dels valors,

Jordi Flores (Barcelona, 1975), va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona, i des de ben jove va començar a autogestionar diversos projectes. Activista de la moneda social des de 2009, forma part de l’Ecoxarxa de Tarragona i de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) des dels seus inicis. Participa, també, a diversos espais de coordinació, investigació i formació com l’Institut de Moneda Social o el grup de monedes socials de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Compagina l’activitat laboral com a informàtic i la vida familiar amb xerrades, jornades econòmiques i ponències per a universitats, ajuntaments i moviments socials.

Descapitalitzar és treure del sistema capitalista tots els recursos que necessitem per construir el sistema alternatiu


LC/0 7

més que no pas el de la comercialització, les campanyes de màrqueting, el posicionament a xarxes socials, o com serà la pàgina web, etc. En la conversa de fons sempre ens preguntem com volem configurar tot això… La decisió important és: d’acord, una pàgina web la sap fer tothom, una campanya de màrqueting, etc., però, nosaltres, com, de quina manera la farem perquè compleixi tots els valors i objectius que tenim? Un economista del sistema et dirà que descapitalitzar no és bo, perquè descapitalitzar una empresa és com empobrir-la…, però, per a nosaltres, fent aquest ús del llenguatge, que sempre li estem fent el tomb, és just el contrari: descapitalitzar és treure del sistema capitalista tots els recursos que necessitem per construir el sistema alternatiu.

Des de Lo Comunal augurem el millor per a La Descapitalitzadora. Creiem que eines com aquesta, o altres que haurien de ser tant o més potents (com Feina Cooperativa o Mercat Cooperatiu) cal potenciar-les arreu perquè puguin rebre el suport que necessàriament beneficia tothom.

LC. És com un alliberament… Sí, enllaça amb el que deia al principi: estem en una fase de transició, en què cadascú ve amb la seva motxilla, amb unes càrregues (bancàries, de sistema vital), unes despeses fixes, que hem de tractar de reduir a poc a poc…, hi ha gent que té la capacitat de reduir-ho ràpidament (perquè té propietat, o un terreny, o un projecte productiu autogestionat que ja li funciona) i hi ha gent que necessita més suport per activar un projecte que li permeti generar els recursos necessaris per poder-se dedicar, la major part de temps possible, a treballar en el sistema alternatiu. Si no fem aixó, no pot funcionar. Si quan ens aixequem al matí no pensem, no planifiquem els intercanvis que em caldran i podrem fer durant la setmana amb moneda social (on compraré la verdura ecològica, la roba que em farà falta a l’estiu,etc.), el que passarà és que quan ens adonem, massa tard, del que necessitem ja no tindrem temps a enviar un missatge a una llista de correu, o mirar les ofertes a l’IntegralCes…, i al final serà més còmode baixar al súper i pagar amb euros. Hem de fer aquest canvi de xip i veure que, malauradament, en aquest procés de construcció on som, encara no tenim afinades les eines per poder fer totes les transaccions i tota la recerca per cobrir necessitats tan ràpidament com el sistema capitalista. Tot plegat, enllaça, també, amb el que diu i fa altra gent, que no són dels àmbits econòmics, en relació amb el que es coneix com el creixement personal, la intel·ligència emocional, de reconnexió relacional, de recuperar valors, ètica i moral, de crear un sistema de comunitat i autonomia col·lectiva.

Ekonomikon, el manual bàsic de l’economia alternativa i les monedes socials. Lo Comunal

Roger Cáceres, activista integral fincat en terres tarragonines, ens conta, breument, la gènesi i el sentit de l’Ekonomikon, de què, entre molts d’altres, també és autor. Aquest llibre (aviat, també, en edició catalana), va aparèixer i va ser distribuït per primer cop en una trobada de moneda social organitzada a Castelló l’any 2014. El text, distribuït en dues parts i actualment en segona edició ja, és fonamental per entendre les monedes socials. Va ser elaborat de forma col·laborativa per diverses persones de fins a cinquanta xarxes immerses en el món de l’economia alternativa i solidària, fora del mercat capitalista i dels estats. Un llibre fet per la gent i per a la gent, que tant es pot trobar en format paper com descarregar-se de franc virtualment (per exemple, des d’aquest vincle). L’edició, de fet, és una continuació, sobretot centrada en les monedes social, del llibre El orden económico natural, de Silvio Gesell (1862-1930), alemany fincat durant molts anys a l’Argetina, on explica, quasi de forma pionera, conceptes com el de l’oxidació de la moneda, l’economia local-circular, l’essència del diner com a mitjà d’intercanvi, etc.


entrevista 2

LC/0 8

IntegralCES

El programari de la moneda social ens necessita Entrevistem Esteve Badia, Eduard Magrané i Xavier Paniello XAVIER BORRÀS

El Community Echange System —un programari de banca central per a comunitats locals amb moneda social—, es va crear a Cape Town, a Sud-àfrica, el 2003, aviat farà quinze anys, La gent de les comarques de Tarragona van ser els primers a fer-lo servir cap a l’any 2010. Uns anys més tard, des de la Cooperativa Integral Catalana i les ecoxarxes, principals usuaris d’aquest programari, van decidir apostar per fer un programa propi. Aviat, la gent d’altres moviments socials de la península Ibèrica s’hi van unir, però, també, del Brasil o de Grècia. La idea bàsica és aplegar-hi gent de tot el món per formar una comunitat internacional que pugui complir amb l’objectiu de mantenir i millorar un programari d’alta qualitat per a les comunitats locals que utilitzen monedes socials.

L’IntegralCES —definit com un Sistema Integral Comunitari de Xarxes d’Intercanvi— és similar al programari de la banca tradicional amb els comptes, transferències, etc., però amb la particularitat que els ingressos i els pagaments no són en monedes convencionals. Per identificar el comportament local de les comunitats d’intercanvi, tot el sistema es divideix en grups d’intercanvi. Cada grup té la seva pròpia moneda i regles configurables, però poden interactuar a través de la conversió de moneda. Aprofitant la IV Trobada de Monedes Socials i Complementàries, celebrada enguany a Barcelona, hem pogut reunir els principals gestors d’aquesta eina: Esteve Badia, Eduard Magrané i Xavier Paniello, amb qui hem mantingut aquesta entrevista per a Lo Comunal.

GrupIntegralCES. D’esquerra a dreta, Xavier Paniello, Esteve Badia i Eduard Magrané. Foto: Lo Comunal.


LC/0 9

Els usuaris del CES i de l’IntegralCes poden intercanviar a través d’un servidor intermediari LoComunal (LC). Per què es va decidir convertir el CES en l’integralCes? IntegralCes (IC). La comunitat fèiem servir el CES, és cert, però per a nosaltres presentava alguns inconvenients. Nosaltres estem muntant un model econòmic alternatiu a l’euro i autogestionat, llavors tenim un punt feble important pel fet de dependre d’un servei que amb tota la bona fe del món ens ofereix una gent de Sud-àfrica, però que no hi podem confiar ni fer res per assegurar que el servei es mantingui en funcionament. També, tenim algunes necessitats tecnològiques que volem i estem disposats a treballar per aconseguir-les, però com que es tracta d’un projecte que no podem controlar —en particular perquè no és de codi lliure—, doncs, no hi podem fer res; per exemple, que el programa funcioni bé amb telefonia mòbil… Al seu moment, es va trobar l’empenta necessària per desenvolupar l’alternativa de l’IntegralCes. i ens aventurem a fer una primera versió que, filosòficament, és similar al CES (a nivell d’usuari, d’allò que permet), però que té aquestes diferències: que és de codi obert i que la podrem gestionar des d’aquí, amb la base de dades sota les nostres mans i no a milers de quilòmetres. LC. Hi ha 42 xarxes que l’utilitzen, amb 2.645 comptes i uns 6.000 usuaris que mouen anualment, en aquests moments, més d’un milió d’unitats monetàries (um) [1 um = 1 €]. Quines dificultats us heu trobat fins ara per poder desenvolupar cada vegada més i millor aquest programari? IC. La dificultat principal és de recursos. És un instrument tecnològic sofisticat que no el fas i el mantens en una tarda. Llavors,

requereix de molt esforç per fer-lo i per mantenir-lo; esforç obvi per a mantenir-lo, però també de suport als usuaris, de recerca, etc. És, doncs, una càrrega de treball grossa, amb moltes hores de feina, que a més té una component d’especialització, amb què no el pot fer tothom…, no s’aprèn fent un taller per bastir pàgines web, no és suficient. El problema principal és tenir els recursos econòmics que permetin comptar amb els recursos humans adequats que facilitin tirar endavant el projecte. També, hi ha una dificultat en relació amb els usuaris, una dificultat a nivell de comunicació, pel fet que tenen unes expectatives que és difícil de resoldre-les perquè no hi ha prou feedback (retroalimentació, retorn). A nosaltres ens agradaria que hi hagués un retorn per part d’ells, de com ho veuen, quines coses positives i negatives troben a la interfície, etc. Són punts d’informació que no tenim manera de saber, a hores d’ara, que no acaben d’arribar. Per una altra banda —i potser no és un problema exclusiu de l’IntegralCes—, quan fas un programa que ha costat moltes hores i molt d’esforç i l’usuari final diu «Bé, està bé…», i, en canvi, li poses un botó a color i llavors al·lucina i és «súper»… Aquesta idea que moltes coses que no es veuen i que han costat molt no són prou valorades i, en canvi, un simple canvi de disseny és altament valorat. LC. Què faria falta perquè aquests recursos fossin coberts d’una manera integral? La idea bàsica sempre ha estat que la comunitat d’usuaris es faci responsable d’aquesta eina que, al capdavall, és seva; l’eina no és de qui l’ha feta, sinó de qui la utilitza. De fet, l’IntegralCes és un artefacte tecnològic que demà es pot canviar per un altre. El més important és la comunitat de milers de persones que hi ha al darrere, que si el dia de demà decideixen passar a una altra tecnologia, la cosa continuarà igual de viva; o si decideixen invertir per millorar aquesta, o per fer-la de nou…, és a dir, al darrere hi ha la comunitat. Llavors, la idea que perseguim —no solament nosaltres com a desenvolupadors, sinó des de diverses entitats—, és aconseguir que la comunitat es faci responsable d’aquesta eina, que és seva, i n’asseguri la supervivència. LC. I, actualment, com funciona l’aportació de recursos? IC. Bé, si fa no fa, s’aporta des dels col·lectius d’usuaris, tenint en compte que no es pot utilitzar el programa si no formes part


entrevista 2 IntegralCES E.e Badia, E.Magrané i X. Paniello per X. Borràs Cal decidir entre tots els usuaris com i quins recursos aportar per al manteniment i millora d’aquesta eina d’un col·lectiu (ecoxarxes, nuclis locals, projectes, cooperatives integrals, etc.). De fet, una dificultat en aquest sentit és que no hi ha una assemblea d’usuaris de l’IntegralCes., sinó assemblees dels col·lectius que en formen part i que decideixen els recursos que hi poden aportar. L’IntegralCes és allò que compartim entre tots els col·lectius, és a dir, que potser no compartim els mateixos valors, objectius, etc., amb altres xarxes, però sí que tots compartim l’IntegralCes. Potser sí que estaria bé, sense necessitat d’una assemblea política conjunta, prendre una decisió sobre com i quins recursos cal aportar i que hi hagi una entitat al darrere (sigui cooperativa o de qualsevol altra forma) que es faci càrrec del manteniment, gestió i millora d’aquesta eina, sobretot en un sentit pràctic i no tant «polític».

LC/0 10

canviar faircoins, però l’IntegralCes això no ho controla. Fa temps que se’n parla, a nivell, per exemple d’un gateway (una màquina de passarel·la) que faci pagaments i cobraments, perquè, d’altra banda, ja es pot pagar amb moneda social via dispositius mòbils. Nosaltres hem defensat aquesta passarel·la des del principi, per la nostra part, però no hi ha hagut cap altra part que hi hagi mostrat interès. També, cal dir que tendim a pensar que les solucions sempre han de ser tecnològiques i, de vegades, hi ha solucions molt més senzilles. Per exemple, avui, en aquesta fira-mercat, hi ha la gent de Vilanova i la Geltrú que fa servir la seva moneda, la Turuta, i estem fent intercanvis a través de l’IntegralCes sense que hi hagi cap passarel·la tecnològica; l’únic que fem és tenir un compte a cada banda i fer dues transaccions, una alternativa que funciona. Sempre és més còmode que les coses funcionin automàticament, però es poden trobar altres solucions. I les passarel·les tard o d’hora arribaran —amb els recursos i els acords adequats. LC. Es poden fer intercanvis entre el CES i l’IntegralCes?

LC. El CES entrarà en el camp de les criptomonedes?

IC. Al seu moment ens vam posar en contacte amb la gent del CES i ells van desenvolupar un servidor intermedi per comunicar i intercanviar entre les seves dues instal·lacions (a Austràlia i a Sud-àfrica). Aquest servidor intermedi (Clearing Central) permet «parlar» entre servidors a través d’aquest altre servidor intermedi. Des de l’IntegralCes vam implementar l’idioma que parla aquest servidor intermedi i ja som en el núvol d’intercanvi entre servidors. L’IntegralCes ha posat en marxa un mecanisme que fa que quan dues xarxes volen intercanviar es creï un usuari virtual, un compte, a cada xarxa que registra tots els intercanvis. Per exemple, la xarxa A vol intercanviar amb la xarxa B; a la xarxa A es crea un compte que representa la xarxa B i a la xarxa B és crea un compte que representa la xarxa A. I el que seria una transacció entre xarxes diferents, realment s’anota com dues transaccions. Aquests usuaris, del punt de vista d’un administrador de l’IntegralCes, s’han de gestionar com la resta d’usuaris; s’han de donar d’alta manualment el primer cop; a més a més, aquests usuaris admeten límits, ja que una xarxa pot decidir intercanviar amb una xarxa veïna però fins a un límit, per exemple: no volem permetre que nosaltres els comprem moltes coses a ells i que ells no ens comprin mai res.

IC. En principi, per ara, no, per bé que hi ha una xarxa, Faircoop, i alguna ocifina d’intercanvi, amb qui es pot inter-

LC. Aquest tipus d’informació, útil a usuaris i administradors, és accessible a l’IntegralCes?

LC. S’havia parlat que la gent del CES, el programari primigeni, tenia interès en l’IntegralCes. És cert això? IC. Bé, de fet, des que vam començar a desenvolupar l’IntegralCes ells ja hi tenien interès. El seu programari, totalment pioner —amb molt més mèrit que el que hem fet nosaltres—, té unes limitacions tecnològiques difícils de poder resoldre i per això estan interessats a fer-ne una renovació. De fet, ja fa un temps que van iniciar aquest projecte, fent servir unes tecnologies similars a les que fem servir nosaltres, però, per diferents motius, el projecte no va reeixir. No tenim constància que s’hagi produït cap canvi, però bé l’hauran de fer, com segurament ens tocarà fer a nosaltres, perquè les eines tecnològiques no són per sempre. En els pròxims 10 anys, l’IntegralCes haurà d’invertit recursos per actualitzar-nos a les noves tecnologies que siguin presents en aquell moment, i al CES li passarà el mateix.


LC/0 11

IC. De fet, hi ha molta documentació, que es troba just a la pàgina d’inici (a sota), abans d’entrar amb l’usuari i la contrasenya i és cert que si no ho veus al principi després, quan ja has entrat al teu compte, no ho tornes a veure. LC. Com es poden resoldre aquestes petites o grans dificultats? IC. En el desenvolupament de l’IntegralCes hi ha molta voluntarietat i bon rotllo i això fa que sigui difícil arribar als estàndards de qualitat que estem acostumats amb els productes de programari, que normalment es fan des d’empreses molt grans on per fer un botó hi ha involucrades cinquanta persones, que tenen un bon sou, que es reparteixen les tasques (desenvolupament, proves, qualitat, etc.), que documenten, que donen suport a l’usuari. És clar, a aquest nivell nosaltres no hi arribem, però sí que seria interessant d’arribar-hi i, per tant, per fer-ho haurem de posar-hi més recursos. Cal fer notar que un producte com aquest és molt car i a això no hi estem acostumats; estem acostumats a fer servir les xarxes socials de manera gratuïta, si més no per a nosaltres, però són coses que costen molt de fer, amb molt d’esforç al darrere i avui dia l’esforç es paga d’una o d’altra manera: amb diners, amb moneda social, amb productes…, però hem de pensar que arribar als estàndards de qualitat que estem acostumats costa molt. La xarxa d’administradors de moneda social, coordinats en el paraigua que és la Xarxa d’Economia Solidària (XES) —present, també, com a entitat a l’IntegralCes—, on pràcticament totes

utilitzen l’IntegralCes, ja ha recollit l’encàrrec de mirar de gestionar, no tant el cantó tecnològic, sinó el de l’atenció a l’usuari. Això encara no s’ha materialitzat de forma pràctica, però és evident que seria un bon espai per tirar-ho endavant. L’anual Fira d’Economia Solidària ha estat el trampolí des d’on iniciar aquest camí. Un altre camí d’oportunitats poden ser els fons públics i/o privats que vulguin invertir-hi. Una de les virtuts del codi obert —si els fons provinguessin d’alguna font «dubtosa—, és que els resultats seran del domini públic. En aquest sentit la possible implicació de certes institucions (com algunes administracions municipals) pot ser positiva. Es pot donar el cas, per exemple, que una Administració vulgui el programari per fer una eina pròpia, exclusiva…, això serviria a l’IntegralCes per fer-hi millores que gaudiria tothom. El resultat final és un avenç per al comú.

És evident que la gestió, la millora, el manteniment i el desenvolupament futur de l’IntegralCES és en mans de la comunitat que l’usa. Si volem una eina tan útil amb totes les potencialitats que es poden desenvolupar, cal que hi contribuïm de forma periòdica i continuada i que donem suport a iniciatives que, fins i tot, no siguin pròpiament nostres, sempre que, és clar, contribueixin al creixement sostingut del comunal.

ECO XARXES Moneda Nom

CICE HORA LAIE LLUM BLLN ALCX ECOS COOP CIEB ERME GRTX KOOP EXEM RAMA VALL GOTA

Coop. Integral Catalana euros virtuals A bona hora (Ecoxarxa del Bages) Ecoxarxa del Maresme Xarxa de Ciència Tècnica i Tecnologia Ecoxarxa Baix Llobregat lcalco ECO - Xarxa ECO de Tarragona Cooperativa Integral Catalana CIC Renda Bàsica EcoRed Milaguas EsTeruel Ecoxarxa Garrotxa Herri Kooperatiba Ecoxarxa Empordà Ramificats Ecoxarxa del Vallès Occidental De Gota en Gota

Regió

Comptes

Catalunya Bages Mataró Maresme Collbató Alcalà de Xivert Camp de Tarragona Catalunya Barcelona Sur-Este de Teruel Garrotxa Iruña Empordà Petrer-Elda Terrassa Baix Montseny

45 440 84 21 23 3 700 2867 183 129 195 74 194 17 119 44

PIRI Ecoxarxa Pirineu

Pont de Suert, Pobla, Sort, Tremp, Vielha COLR Casa Colorida Nigrán IMSC Instituto de la Moneda Social Vilanova i La Geltrú GUST Gust Intercanvi “Con sumo gusto” Valencia EGIR Ecoxarxa Girona Girona VARI Nucli autogestio Vall de Ribes Ribes de Freser SJAB Sant Joan de les Abadesses Sat. Joan de les Abadesses EXPN Ecoxarxa de Poble Nou Barcelona XESC Xarxa d’Economia Solidària de CAT Barcelona GLCB EcoRed Bierzo Bierzo ESTR Grupo de intercambio en Estraperlo Albacete IRIS ntercanvi en Rizoma Valldoreix i Rodalies AGLA Ecoxarxa Roure blau Cervera ENGR Engremia’t Barcelona GUAR Guara Sierra de Guara Moneda Nom

Regió

28 10 2 6 265 14 13 21 11 94 34 18 16 2 16

Comptes


directori

LC/0 12

Monedes Socials Xarxes a l’Integralces 48 xarxes a la península Ibèrica. http://intregralces.net

Xarxes de monedes socials al CES (Community exchange system)

+ de 100 xarxes a la península Ibèrica. www.community-exchange.org

Altres xarxes en altres sistemes de programari: Turuta (tt) Vilanova i la Geltrú, Catalunya. 357 persones de les quals 37 són oferents professionals. http://turuta.cat, http://elprojecteturuta.blogspot.com.es Programari: Cyclos Sistemes Virtual dins d’un sistema LETS en què se sociabilitzen els saldos negatius dels projectes. Total de 49.680 tt. Intercanvi productes per valor de 122.336 tt. 3.625 hores de treball voluntari en 3 horts comunitaris en els quals s’han produït productes per valor de 10.881 tt (1tt = 1eu). 5.439 compres a oferents professionals locals. 22.418 tt invertides. 224.000 euros valor estimat del negoci generat, més de 30 projectes de sensibilització. Més enllà de les xifres quantitatives que reflecteixen els resultats, creiem fermament que els millors resultats són els intangibles sorgits de les interrelacions entre les persones que hi participen, destacant sempre un sentiment de pertinença a una comunitat que vol ser protagonista d’un canvi social i que reivindica una manera de ser, en la qual els valors de competitivitat i exclusió econòmica no tenen cabuda. Es realitzen activitats relacionades amb la formació, la divulgació i l’intercanvi dirigides als socis i q la població general, per obrir les portes a formar part de l’associació i, també, per aclarir dubtes que vagin sorgint relacionats amb aquesta nova economia local. Queda exclòs tot ànim de lucre. Henar Alcalà d’Henares, Madrid. Més de 200 usuaris registrats, 30 actius.

http://www.monedaalcala.org Fiduciària / Crèdit mutu. No intercanviable per euros. Programari: Cyclos Per a un consum més sostenible i social: - Potenciar el comerç local enfront de les grans superfícies i multinacionals. - Sensibilitzar i contribuir a un debat sobre el model econòmic actual i alternatives. - Facilitar l’emprenedoria. Demos Grups organitzats (tribus) a Gran Canària, Lanzarote, La Palma, Barcelona. 1.464 usuaris registrats. https://monedademos.es, contacto@monedademos.es Blog: blog.monedademos.es Alternativa amb renda bàsica, oxidació a través d’impost i virtual. Finalitat original: crear una alternativa per reduir la dependència a l’euro. Finalitat actual: crear xarxes de suport mutu i enfortir relacions veïnals. Excloent sous i impostos (només transaccions d’usuaris): 160.061,87 um, 17.117 transaccions (fins 2017.03.21). 2012: 591,68 um, 2013: 852,83 um, 2014: 62.195,31 um, 2015: 52.637,50 um, 2016: 32.220,16 um. 2017 (fins al 21/03): 3.888,90 um. En plena crisi, el que va començar sent un projecte per demostrar el molt que es pot fer quan hi ha molta voluntat i res de pressupost, va acabar destacant per la capacitat de generar xarxes de persones que es troben sota l’excusa de ser útils a tothom. Dins d’aquest recorregut hem vist com l’excusa del projecte ens ha permès ser creatius, desenvolupar passions forçosament amagades en el món de l’economia oficial, i fins i tot guanyar confiança per, entre altres coses, estendre la iniciativa a aquesta altra economia. Boniato Madrid. 140 entitats, 500 usuaris. https://madrid.mercadosocial.net/monedafaq.php lista-monedamadrid@mercadosocial.net Programari: Cyclos 3, modificació de programadors.


LC/0 13

Model mixt. Es genera canviant euros per boniatos o realitzant compres dins del mercat social a través de bonificacions, convertible i sistema de fidelització. Fomentar el consum ètic i responsable i crear un circuit d’entitats i consumidors conscienciats entorn del mercat social de Madrid. S’han generat al voltant de 12.000 boniatos equivalents a 12.000 euros en bonificacions des de l’any 2013 fins a l’any 2016. Revo Internacional (a través d’Internet). 60 persones. https://www.15-15-15.org/revo/ rev3rev@15-15-15.org Remunerar (pels seus articles, il·lustracions, traduccions, etc.) les persones col·laboradores de la revista. 16.500 revos. La moneda és convertible, amb determinades condicions, a euros, a una taxa de 85 € / 100 R. Galeuro Internacional (a través d’Internet). Associació Cultural Fillos de Galícia. Reuneix més de 7.000 persones. www.galeuros.com Bloc: http://galeuros.wordpress.com, galeuros@galeuros.com

Desenvolupar l’economia local i potenciar el teixit associatiu de la ciutat. Grama Santa Coloma de Gramenet, Catalunya. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. 23 particulars, 135 comerços, 27 entitats. andreu.honzawa@socialtrade.org, a.honzawa@ubiquat.com, http://www.grama.cat/ Recolzada amb euros. Programari: Cyclos. Promoció del petit comerç local i de l’economia social enfront de la competència de dos grans centres comercials propers. 65.899,44 um (773 transaccions) des de gener fins a la abril 2017. La moneda la posa en circulació l’Ajuntament mitjançant les subvencions que dóna a entitats de cultura, comerç i esports. Eco La Safor-Valldigna, València. 99 registrats, 50 actius. ecoxarxa.saforvall.dinamitzacio@riseup.net https://ecoxarxasaforvall.wordpress.com/ És una eina de transició. 2014 436 1968.00; 2015 703 3929.32; 2016 985 5108.86; 2017 418 2096.90. Total: 2542 13103.08.

Sistema de crèdit mutu. El que inicialment tenia la intenció de ser un mitjà d’intercanvi entre els gallecs de la comunitat, ha ampliat la seva mirada per recollir totes les possibilitats de les monedes complementàries i sistemes (LETS o crèdit mutu), per beneficiar tant els gallecs de tot el món com d’altres organitzacions sense ànim de lucre, petites empreses gallegues per a la millora dels seus recursos financers i humans inclosos. 150.000 G. Anteriorment: OSCommerce. Jarama Rivas-Vaciamadrid, Madrid. 150 usuaris particulars, 40 comerços, 15 associacions vaciarivas@gmail.com Programari: Cyclos Complementària (suport amb euros).

Pensem que un altre món no només és possible, sinó que és necessari. I pensem que des d’aquesta xarxa podem, entre tots, construir i caminar amb humilitat i coherència cap a l’alternativa. Actualment intercanviem productes, serveis, sabers i experiències a través del Rebost Ca la Ganya, utilitzant la moneda social (eco) o amb intercanvi directe. Col·laborem normalment amb l’EXMA (Ecoxarxa Marina Alta) i estem en contacte directe amb la XXIV. Intentem participar dels mercats i trobades d’intercanvi de les ecoxarxes més properes. També s’organitzen xerrades, presentacions i tallers.


reportatge 1

LC/0 14

Del faircoin al Bank of the Commons Enric Duran

Ja fa més de 8 anys que el món de les criptomonedes va veure la llum amb la creació del bitcoin i de la tecnologia de la cadena de blocs, i en fa poc més de 3 que faircoin es va escollir per aprofitar aquestes invencions, com a eina per construir una alternativa económica per al bé comú i la superació del sistema capitalista actual.

F

aircoin és una moneda descentralitzada; un fork de bitcoin, per a això s’ha desenvolupat el blockchain basat en la prova de la cooperació, que serà llançat aviat, sumant els valors coooperativistes per al propi codi. Faircoin ha estat dissenyat per ser alhora una moneda de canvi, una reserva de valor des del començament i en el futur també una referència de valor. Com a moneda de canvi una bona definició per Faircoin és una moneda social auxiliar mundial, ja que es pot complementar amb monedes socials locals on aquestes són presents (per exemple, una moneda de crèdit mutu en general és només per als membres d’una xarxa, però Faircoin es pot utilitzar més obertament també amb

les persones que venen o consumeixen, però que no són part d’una comunitat local). Alhora, en qualsevol lloc on no hi ha una moneda social específica, faircoin pot ser d’utilitzat per a cobrir aquesta necessitat, especialment per als intercanvis interregionals, o entre comunitats. Al mateix temps que amb faircoin ja hi ha moneders per a diferents dispositius (Linux, Windows, Mac, Rabsperry i Android), Fairpay activa, per a l’ús diari, els pagaments locals i les monedes dels ecosistemes com un servei per a les persones que no poden utilitzar un dispositiu tecnológic. Per tant, la targeta Fairpay, es pot utilitzar sense un smartphone. Ja inclou un compte en línia que permet a les persones gestionar faircoin i Fairpay

Cashin fent en línia o sortida d’efectiu sempre que ho desitgin. En aquests 3 anys, s’ha anat desenvolupant de forma sostinguda, l’ecosistema de Faircoop. Des del mercat digital de Fairmarket fins a la Cooperativa europea Freedomcoop, inspirada en l’experiencia de la CIC, cada vegada hi ha més raons per participar-hi. És per això que el nombre de nodes locals arrel del món va creixent ràpidament, especialment en aquest darrer període. En tot aquest procés es va veient més i més clar que hi ha una forma d’organitzar-se pel bé comú, una forma no privada, ni estatal, la qual a més d’aplicar-la i estendre-la a nivell local, podem ser capaços d’estendre-la, fins a nivells supranacionals i fins i tot a l’àmbit mundial.


LC/0 15

Nou punt d’inflexió: Bank of the Commons En un món on les tecnologies bancàries i de pagament estan canviant tan ràpid, per fer més fàcil, més barat i veloç qualsevol tipus de pagaments per a les persones, les cooperatives transformadores i les monedes socials i alternatives tenen el repte de mantenir els seus valors i el comportament compromès, al mateix temps que tracten de millorar, també, la capacitat d’ús dels seus sistemes. Això ha de succeir per aconseguir l’objectiu d’arribar a la població de forma multitudinaria, ja que en els sistemes més difícils d’usar només hi participaran activistes i no pas la gent comuna. Alhora, les eines descentralitzades properes amb la revolució Blockchain, fan possible descentralitzar i fer més transparent la banca, i aquesta capacitat es pot utilitzar per a la recuperació de la sobirania del poble en les finances, la participació en els pressupostos i la creació de diners. És molt important crear economies d’escala per a la construcció de tecnologies compartides, integracions i serveis, que qualsevol cooperativa financera local o moneda poden utilitzar, i això és el que el nou projecte cooperatiu banca-

ri europeu, Bank of the Commons, està mirant de fer.. Algunes eines ja existents i algunes en desenvolupament són part del pla del banc, incloent-hi faircoin, Fairpay, i el conjunt d’eines Freecoin entre d’altres. Un dels principals objectius és el desenvolupament d’un sistema de moneders de múltiples monedes de codi obert en col·laboració amb Freecoin i la plataforma de col·laboració oberta (OCP) que ja s’utilitza per Freedomcoop. Aquest moneder s’iniciaria mitjançant l’ús de faircoin i l’euro, i podria incloure la integració progressiva amb els principals programaris per a monedes socials. D’aquesta manera, es planeja resoldre la separació entre monedes socials i monedes digitals com faircoin, fent més fácil que es puguin combinar per un sistema monetari per al bé comú. Un altre dels objectius que cal d’assolir amb el desenvolupament del Bank of the Commons és resoldre el biax que existeix amb altres moviments d’economia solidària, com la banca ètica o les cooperatives socials que en les seves

diferents àrees encara no utilitzen monedes socials. Per a la construcció d’un nou món basat en la cooperació, és una qüestió clau què la cooperació diària sigui un fet també. Els comptes bancaris dels bancs ètics han de ser els que siguin més fàcils d’usar per comprar una moneda social. En cas

Hi ha una forma no privada, ni estatal, d’organitzar-se per al bé comú i estendre-la, a nivells supranacionals i fins i tot en l’àmbit mundial

Bank of the Commons s’està desenvolupat com a projecte d’un nou sistema bancari a tot el món amb els següents objectius: - Sistemes de pagaments sense la intermediació corporativa, entre tots els temes d’economia cooperativa i solidària. - Actualitzar els moviments bancaris i monedes alternatives ètiques amb tecnologies descentralitzades. - Iinterconnectar la banca ètica i els moviments alternatives monedes, amb aplicacions pràctiques que faciliti el seu intercanvi.


reportatge 1 De Faircoin a Bank of the Commons Enric Duran

LC/0 16

És una qüestió clau que la cooperació diària sigui un fet també Enric Duran Foto: enricduran.cat

de ser factible l’ús d’aquesta moneda social per pagar les factures dels proveïdors de cooperació, aquestes cooperatives han de distribuir part dels ingressos dels seus membres en monedes socials, i ha de ser fàcil per a ells utilitzar el Bank of the Commons per crear subcomptes per als seus propis membres i oferir-los una cartera en línia que, juntament amb altres monedes, podria incloure la seva pròpia moneda interna. Cadascun d’aquests passos es convertirà en un recurs per a ser ofert pel Bank of the Commons. Més a llarg termini, un dels focus simbòlic i polític més important del banc seria democratitzar el procés de creació de diners i fer-lo transparent. En l’actualitat, és un dels secrets més ocults de com es governa el món actual. La gent podrà recuperar el seu poder de crear diners, amb base en les reserves de diners que poden proporcionar, i d’aquesta manera podrien contribuir a les finances del banc i a les finances de qualsevol nou projecte de cooperació que s’hi faci. Tothom, encara que no disposin d’estalvis, pot contribuir democràticament a la decisió d’un percentatge dels

diners, creació que es decidirà conjuntament pels participants al banc. El mecanisme de democràcia directa, mai vist en un banc, farà que el coneixement i la informació sobre com els diners es creen sigui a l’abast de tots en el banc cooperatiu europeu, i d’aquesta manera se n’adonaran de com ha estat treballant ocultament la gran banca per aconseguir més recursos per al robatori de l’1% cap al 99%. De tota manera, qualsevol ecosistema bancari monetari o alternatiu pot assolir els seus objectius només si tenen una massa crítica per focalitzar la circulació a l’interior del seu sistema prou gran per no necessitar tant sortir a l’exterior d’aquest ecosistema. Per tant, un objectiu important del Bank of the Commons, serà fer-ho fàcil perquè qualsevol persona tingui un compte i, d’aquesta manera, la circulació monetària pot ser més fàcilment mantinguda dins de l’ecosistema, el que significa que les transaccions en euros podrien evitar ser controlades pel sistema bancari oficial, i faircoin o altres monedes d’intercanvis socials podrien ser part d’una pràctica de l’economia circular, on els comerciants poden utilitzar les

monedes per a pagar als seus proveïdors i per a pagar altres proveïdors o distribuir entre els seus membres, etc. Perquè això sigui possible, un proper pas és la fundació de la cooperativa europea que desenvoluparà els serveis bancaris per als seus membres. Per tant, el Banc of the Commons treballarà per aconseguir un bon nombre de membres de les primeres etapes i el capital suficient per donar garanties per al pla de desenvolupament del projecte el 2017. Es llançarà una campanya molt aviat per fer-ho possible!.

Per estar sintonitzats podeu trobar més novetats en el lloc web: bankofthecommons.coop Més info sobre fair.coop i faircoin: http://fair.coop/ca http://fair-coin.org Per a un contacte directe, podeu comptar amb el node català de Faircoop: Catalunya@fair.coop https://fair.coop/ca/catalunya


reportatge 2

LC/0 17

El viaje de la Ardilla, un viatge peninsular 100% amb moneda social Col·lectiu Viaje de la Ardilla

«Hi va haver un temps a la península Ibèrica en què un esquirol podia anar des dels Pirineu fins a Gibraltar d’arbre en arbre.»

H

ola esquirols! Som un munt de persones organitzant un projecte anomenat El Viaje de la Ardilla. Aquesta iniciativa està basada en una frase que possiblement heu escoltat alguna vegada: «Hi va haver un temps a la península Ibèrica en què un esquirol podia anar des dels Pirineu fins a Gibraltar d’arbre en arbre». El nostre projecte és una cosa similar però, en lloc de viatjar entre arbres volem que aquest esquirol ho faci de moneda social en moneda social. Interessant, oi? El viatge se li va ocórrer a algú un dia i va tenir bastants seguidors. El temps va passar i la iniciativa es movia molt lentament, les persones que escrivim aquest missatge hem reprès el viatge i el que aneu a llegir és la nostra forma de tirar-lo endavant de manera definitiva. El concepte és senzill: dues persones viatgen de moneda en moneda vivint

tan sols amb el que la moneda social pugui intercanviar. Cal dormir, viatjar, menjar i tenir vida social. Encara hem de decidir quasi tot i ens agradaria que participeu en les decisions. Hem de saber quantes monedes som, per saber si els esquirols han de saltar molt o van de branca en branca vagarejant…, de moment tenim vaixells amb moneda social per anar a les Balears i a les Canàries encara no sabem com arribarem... Ens sembla que seria molt aclaridor demostrar que les nostres monedes són una alternativa vàlida a aquesta societat fràgil i malalta. Segur que veurem millorar el nostre voltant com més gent les faci servir, així que esperem que contacteu amb nosaltres. Com més en siguem, millor serà l’experiència. Amunt les branques!

Aquest és el mapa on pots editar la teva moneda social: http://umap.openstreetmap. fr/es/map/viaje-de-la-ardilla_139291#7/40.233/-4.411 Hem creat un grup a Taiga: https://tree.taiga.io/project/ jbc25-el-viaje-de-la-ardilla/. També fem servir Telegram, similar al Whatsapp instal·lat a l’ordinador. Contacte: elviajedelardilla@riseup.net


reportatge 3

LC/0 18

L’economia comunal David Algarra

L’estudi de l’economia i, sobretot, de l’economia política, és una disciplina intel·lectual relativament recent. Podem datar-la al voltant del segle XVII, amb l’adveniment d’allò que avui dia s’anomena economia moderna.

T

ot i que en el pensament aristotèlic i en la filosofia escolàstica medieval podem trobar alguns pensaments econòmics, és en l’Edat Moderna on es produeix un interès rellevant per l’estudi dels processos econòmics, amb l’objectiu principal del desenvolupament de les forces productives, orientades al creixement del poder dels Estats. Economistes moderns, com Adam Smith, reclamen l’eliminació dels obstacles a una iniciativa lliure d’entrebancs morals en benefici del lucre personal i la riquesa de les nacions.

1. És el començament de la privatització dels comunals, dels tancaments de terres, de la prohibició dels gremis, però també de la divisió i de l’especialització del treball, del «sagrat dret de propietat» liberal, de la competència ferotge, de la separació entre vida laboral i vida personal i d’un mercat on els preus s’ajusten segons les lleis de l’oferta i de la demanda o, més tard, segons una planificació centralitzada. En definitiva, és l’inici de l’homo œconomicus i del capitalisme, sigui de mercat o d’Estat. Abans d’aquests canvis, per les classes populars era un oxímoron pensar en

termes de vida laboral i vida personal, no s’havia introduït el concepte d’horari fix de les fàbriques de la revolució industrial i qualsevol podia exercir en diferents moments del dia diverses activitats destinades a la subsistència de la seva família a la vegada que, per exemple, educava als seus fills o es relacionava amb els veïns, sense distingir entre treball i vida personal. Però, a més, els comportaments econòmics d’aquestes societats preindustrials no es corresponien amb els criteris de racionalitat instrumental del lliure mercat o de la raó d’Estat, sinó que estaven sustentats en normes morals i culturals per garantir les necessitats bàsiques de la comunitat. És el que E. P. Thompsom, un dels pares de la història des de baix, va anomenar com economia moral de la multitud.

garantir que tothom tingués les seves necessitats cobertes, per davant del benefici particular. La tinença d’una part del territori en mà comuna o les servituds d’aprofitament col·lectiu són alguns d’aquests costums.

El model econòmic primigeni de qualsevol societat humana va ser-hi eminentment comunal

2. Per exemple, en les viles i ciutats les classes populars exigien que es garantís l’abastiment dels productes bàsics a uns preus fixos i assequibles i quan es volia liberalitzar el comerç eren habituals els grans motins de subsistències, ja que els comerciants anaven allà on es podia vendré a un preu més alt, posant en risc la vida de moltes famílies. També, l’economia de subsistència del món rural estava plena de costums que intentaven

No es tracta d’idealitzar aquestes societats anteriors al capitalisme com una Arcàdia imaginaria, són de sobres coneguts els múltiples conflictes que hi va haver entre les classes populars i els altres estaments, que a partir sobretot de la Baixa Edat Mitjana vivien a costa d’una part del treball dels primers, generalment cobrant en espècie, però tampoc hem de caure en l’altre extrem,


LC/0 19

reduint la història de les classes populars a una història de sotmetiments, ocultant o negant el poder popular que existia en aquestes comunitats camperoles i vilatanes. De fet, segons explica l’historiador Gaspar Feliu, els altres poders a penes intervenen en les formes locals d’organització política i econòmica. L’objectiu principal de l’elit romana, visigoda, musulmana, carolíngia, etc. va ser l’obtenció de rendes i/o la recaptació d’impostos.

3. I com, per exemple, es desprèn de l’estudi de la Sentència Arbitral de Guadalupe, moltes vegades els senyors tenien molts problemes per cobrar, ja que els pagesos s’hi negaven. Pensem per un moment que avui dia si uns treballadors es posen en vaga, deixen de cobrar el sou que sol ser el seu únic mitjà de subsistència. A l’Edat Mitjana, si uns pagesos es negaven a pagar les rendes senyorials, els qui patien eren els senyors perquè els pagesos tenien accés als mitjans de producció i tenien assegurada la seva subsistència. Aquesta és una diferència substancial entre el capitalisme i les societats tradicionals rurals populars. Com diu l’escriptora i activista feminista Sílvia Federici: «A França, es van produir mil «emocions» (aixecaments) entre la dècada de 1530 i la de 1670; moltes van involucrar províncies senceres i van fer necessària la intervenció de les tropes (Goubert, 1986:205). Anglaterra, Itàlia i Espanya presenten una imatge similar, el que indica que el món precapitalista de l’aldea, que Marx menysprea anomenant-la «idiotesa rural», va poder produir un nivell de lluites tan elevat com qualsevol que hagi lliurat el proletariat industrial».

4. La història des de baix de les societats preindustrials i posteriors també

ens porta a conèixer l’evolució històrica del concepte de propietat. Actualment tenim la propietat privada i la pública o estatal, però com hem dit, antigament existien altres formes de propietat de caràcter comunal, tot i que a Catalunya se’ns ha venut com a tret diferencial l’emprenedoria de la burgesia catalana moguda per interessos particulars i un individualisme agrari sempitern de la pagesia, que convertia la nostra terra en l’anomalia d’Europa i que la historiadora catalana Rosa Congost ja va qüestionar tan encertadament

Gaspar Feliu sosté que l’origen del comunal a la nostra geografia l’hem de buscar en les societats indígenes preromanes

camperols i artesans, desposseïts dels seus mitjans de subsistència. Aquestes terres comunals són la part més coneguda dels béns comunals perquè han arribat fins als nostres dies, però inclús hi va haver mitjans comunals de la indústria de transformació com molins, fargues, forns, etc. Podem dir que el model econòmic primigeni de qualsevol societat humana va ser-hi eminentment comunal. Tanmateix, no és una qüestió del passat, l’antropologia ens mostra que actualment existeixen pobles originaris que mantenen els béns comuns com a propietat comunal. Per altra banda, tampoc és un producte del règim senyorial o feudal, el mateix Kropotkin a la seva obra desmenteix amb molts exemples la teoria que la comunitat d’aldea amb el seu suport mutu i els seus béns comunals fos un desenvolupament servil: «És anterior a la servitud, i fins i tot la submissió servil va resultar impotent per trencar-la»

6. L’historiador català Gaspar Feliu sosté que l’origen del comunal a la nostra geografia l’hem de buscar en les societats indígenes preromanes: ibers, vascons i aquitans, predominantment.

7. De fet, inclús a l’antiga Roma, la 5. La propietat privada com l’entenem avui dia es va decretar i imposar a través de les revolucions burgeses dels segles XVIII i XIX però ja s’estava gestant des d’abans, tal com Marx va posar en relleu en els capítols xxiv i xxv sobre l’acumulació originària del primer volum d’El Capital, quan tracta sobre els processos d’encerclament de les terres comunals i de la privatització dels mitjans de producció, que juntament amb la prohibició dels gremis artesanals comportà la proletarització dels

civilització del ius utendi et abutendi, bressol del dret privat i la propietat privada actual, en el seu origen predominava la possessió de la terra en comú. El gens romà era l’organització social, política i econòmica que existia en la Roma arcaica, abans del sorgiment de la civitas. Cada gens estava format per un grup de famílies que compartien uns costums particulars que promovien la solidaritat i el suport mutu entre els seus membres i que posseïen i cultivaven la terra col·lectivament. A mesura que Roma creix per les


reportatge 3 L’economia comunal David Algarra conquestes el gens va perdent els seus atributs i va guanyant pes l’Estat, així com la propietat privada de coses i persones, però quan arriba la crisi de l’Imperi tornen a aparèixer costums i formes d’organitzar-se més pròpies de societats anteriors, doncs la romanització no va ser total. Llavors es produeix una progressiva ruralització, un èxode de la ciutat al camp, un retrocés de l’esclavisme i una orientació de la producció que tendeix a satisfer les necessitats locals, l’autoconsum i l’aïllament.

*** A l’actual territori català, a partir del segle VI es troben documentades comunitats pageses de caràcter autàrquic com el poblat de Bolavar (Seròs), de Puig Rom (Roses) o de Vilaclara (Castellfollit del Boix), sense centre senyorial i on el grau de dependència amb un poder oligàrquic ens és desconegut. Podem parlar, doncs, d’un poder popular que coexisteix amb altres poders ja empobrits que no tenen prou força per a reproduir el sistema d’explotació directa dels esclaus.

8. Durant tota l’Alta Edat Mitjana les comunitats rurals es van organitzar segons els seus propis usos i costums. Abans de l’any 1.000 es fa difícil conèixer el que s’expressava en actes col·lectius que normalment no es plasmaven per escrit, ja que parlem de societats de tradició majoritàriament oral, però sabem que va ser així per documents posteriors. En moltes cartes de poblament i franquesa surten expressions similars a aquestes quan se sancionen alguns costums com privilegis: «antiquitus consueverunt» (com s’acostuma des d’antic) o «prout antiquitus est fieri consuetum» (d’acord amb l’antic costum) o «antiquitus

consueti» (antics costums). És a dir, l’aparició d’un costum en un document és l’aparició oficial, no la real que és molt més antiga.

8. De fet el privilegi polític era una exempció que moltes vegades era prescindible pel comú de veïns

10. Un d’aquests costums medievals en l’àmbit local consistia a tenir una part significativa de la terra en règim comunal. Els béns comunals de la societat precapitalista catalana eren un cos de béns rústics pertanyents al comú de veïns, que per la seva naturalesa complementaven el conreu de la terra i la subsistència familiar. Recursos comunals van ser les pastures, els boscos, les aigües, els erms, les salines, la caça, la pesca, etc. Sobre aquests béns radicats en un terme, els habitants d’un lloc n’exercien un dret d’aprofitament per a les necessitats de cada casa, amb què no podien ser utilitzats per al lucre o la comercialització.

L’aparició d’un costum en un document és l’aparició oficial, no la real que és molt més antiga Es poden trobar algunes referències sobre els béns comunals en normes de dret general com ara l’Usatge 72 strate o a la Constitució de les Corts de Barcelona

LC/0 20

de 1283. Per exemple, a l’Usatge strate, s’estableix que camins i vies públiques, aigües corrents i fonts vives, prats i pastures, boscos, garrigues i roques, pertanyen a les potestats, però no com un dret, sinó com un deure de disposició, ja que les potestats estan obligades a atorgar els comunals a les comunitats que estiguin en disposició de treballar-los. Però, per tractar-se d’un fet que sorgeix per obra de les comunitats locals, és en les fonts de caràcter local on trobarem més referències. Per exemple, en els llibres del Mostassaf de Barcelona, Igualada, Solsona, Sabadell, Sant Llorenç de Morunys, etc. A diferència dels béns comunals de molts pobles originaris, en els quals pràcticament tot ho tenen en règim comunal, a l’Edat Mitjana catalana els comunals representaven un complement per la subsistència familiar, tant per les cases grans com per les més modestes, constituint una certa garantia de sosteniment per a tothom dintre d’una economia molt diversificada. Per exemple, també existia la propietat familiar, els veïns a prop de la seva llar podien tenir hortes (regadiu), terres de conreu (secà), prats, galliners, bestiar estabulat, etc. Tot i que aquests predis, que podien tractar-se d’alous o establiments emfitèutics, no s’han de confondre amb la propietat privada actual, ja que estaven sotmesos a una sèrie d’obligacions en favor de la resta de veïns, com la servitud de rostoll, l’espigatge o la servitud de redall. La servitud de rostoll era l’obligació que tenien les famílies per deixar passar els ramats dels veïns a les seves terres després de les collites. Això proporcionava abundants pastures al bestiar del comú i a canvi la terra rebia adob de qualitat pel següent cultiu, de fet, quan segles després comencen els tancaments i privatitzacions de terres,


LC/0 21

els fems es convertiran en una mercaderia més. L’espigatge era el costum que tenien els veïns per entrar a una propietat agrícola i recollir del terra les espigues oblidades als camps pels segadors, però que es feia extensiu a altres productes que havien caigut a terra. La servitud de redall era l’obligació de deixar les segones herbes pel bestiar dels veïns en un prat particular. Hi havia molts altres tipus de servituds comunitàries, per tant, tot i que existia la propietat familiar no era una plena propietat com ara, sinó que en alguns aspectes era una copropietat o propietat compartida. El que més tard anomenaran els liberals despectivament propietat imperfecta.

*** La majoria dels historiadors atribueixen la titularitat dels béns comunals al comú de veïns mentre el municipi no es concreta com a organisme estructurat amb una representació permanent. Mentre no s’arriba a aquest estadi, el que compta és el comú de veïns com a organisme autònom. Inicialment, sobretot en comunitats pirenaiques, l’alou comunal era la propietat col·lectiva més estesa, en la qual tant el domini directe com el domini útil era de tots els veïns. Aquest tipus de propietat comunal acostuma a quedar en l’oblit perquè genera poca documentació o, per regla general, roman perduda. Els senyors van lluitar per apoderar-se d’aquesta propietat alodial col·lectiva i imposar el seu domini a pobles i terres

aconseguirien que el comte reconegués que la vall era alou comunal per dret d’aprisió

12. A la Baixa Edat Mitjana el més comú a la geografia catalana eren els drets d’aprofitament dels béns comunals, anomenats emprius, per bé que existeix la hipòtesi que l’empriu és fruit de la usurpació dels francs alous comunals a les comunitats rurals per part del poder comtal i senyorial. Els veïns n’exercien el seu dret d’emprivar en forests que eren de domini directe d’una potestat. Existien drets d’ús més concrets com el «dret de gallorsa», que és el dret de pasturar les ovelles a les terres comunals, o el «forestatge», que és el dret de fer ús d’un bosc comunal, etc. Els emprius no eren exclusius de la muntanya, fins i tot a les terres del terme de Tortosa també eren significatius per a la ramaderia. Tampoc hem de pensar que es tractaven d’aprofitaments especialment de zones d’interior, als pobles costaners també existien pràctiques comunals, com per exemple la gran xarxa comunal del Port de la Selva, una xarxa de grans dimensions (400 m de llarg i 30 h d’ample), anomenada Art Gros o Art Comunal, que es guardava a l’església del poble i quan es detectava que un banc de tonyines entrava a la badia, tota la comunitat convocada per les campanes de l’església cooperava per fer la pesca de la tonyina seguint la tècnica de l’almadrava

13. Hi havia diverses formes d’apro-

11. La poca documentació que hi ha

fitament dels béns comunals que eren regulades pels usos i costums de cada localitat i per les ordenacions del comú, per bé que es poden resumir en tres:

sobre l’alou comunal és la conseqüència dels plets amb els senyors que van intentar usurpar-lo. Per exemple, l’any 977 en el plet de Vallformosa els veïns

1. L’explotació col·lectiva o comunal, que ha de ser simultània, sense poder dividir el bé entre persones concretes.


reportatge 3 L’economia comunal David Algarra 2. La distribució del bé en lots, sorts o quotes en proporció al nombre de membres de cada casa. Per exemple, les boïgues eren un cultiu temporal sobre un espai de titularitat col·lectiva. 3. Quan la naturalesa del bé no es presta a la divisió en lots i tampoc es pot explotar col·lectivament, s’adjudica en pública subhasta a una casa amb la condició que el producte sigui per satisfer les necessitats del comú de veïns. També hi havia altres tipus de béns comunals, que no sempre eren monopoli senyorial, com determinats establiments, obres, serveis o mitjans de la indústria de la transformació. Per exemple, fargues, que a la Carta de Població de Prades (1159) o a la Carta de Població de Malgrat (1373) es diu que són de tots els veïns; molins comunals, que apareixen en Cartes de Població com la de Cabecers (Tortosa); teuleries, com la que el 1265 es reconeix pertanyent des d’antic a la comunitat de Canet de Rosselló; ponts, com els que es reconeixen al Privilegi de Balaguer (1218) per travessar el riu Segre, que també són del comú; l’escorxador o carnisseria (macellum) que s’esmenta a la Carta de Població de Figueres (1267) i que tenia també la ciutat de Girona; murs, fosses i altres elements defensius (Castellbò, Carta de Poblament de 1195); carrers, places i barris ciutadans (Lleida, «Consuetudines Ilerdencs», 1191); forns comunals (Palamós, Carta de Poblament de 1279); banys (Balaguer, documentats el 1156); hospitals (Agramunt, Carta de Poblament de 1163); mines de sal (Cardona, Carta de Poblament de 986), etc. Per altra banda existien activitats comunals, com les prestacions col·lectives de treball per realitzar una obra pública, anomenada vediau a la Vall d’Aran o treball a jova a la resta de Catalunya, per arranjar camins, reparar

ponts, netejar les basses comunals o qualsevol altra acció pel bé comú. Així com la pràctica del suport mutu entre els veïns que rebia el nom de tornajornal o tornallom, segons el lloc. Sense oblidar les confraries o els gremis que en molts aspectes eren considerats també associacions comunals.

***

Els arbres centenaris eren molt importants per a les comunitats camperoles. Representaven el testimoni viu que connectava les generacions pretèrites, presents i futures Aquests béns comunals no eren de lliure accés, sense una consciència de conservació, com va entendre Garrett Hardin en el seu conegut article Tragedy of the commons, sinó que, com va demostrar l’economista Elinor Ostrom en el seu estudi d’experiències comunals al voltant del món14, les normes d’aprofitament i preservació

LC/0 22

eren decidides pels mateixos usuaris dels béns. A Catalunya, l’assemblea de tots els veïns o consell general, aquesta organització política local, anomenada consell obert en altres territoris de la península, va sorgir perquè es trobessin tots els interessats en aquests aspectes de la vida econòmica que compartien i que havien d’organitzar i gestionar. Que la regulació d’allò que és comú quedés a càrrec dels mateixos veïns va reforçar encara més les relacions i els vincles entre els habitants d’un mateix lloc, refermant l’estreta solidaritat

15. Aquestes reunions s’anunciaven a toc de campana, banya (ad sonum corni) o qualsevol altre instrument de vent i se celebraven a dins o fora de l’església, dins del cementeri, en l’era d’un mas, a la plaça, sota un arbre, al pati del castell o a fora del castell, etc. Els arbres centenaris, avui dia monumentals, eren molt importants per aquestes comunitats camperoles, ja que representaven el testimoni viu que connectava les generacions pretèrites, presents i futures. Joan Amades, al seu Costumari Català, una extraordinària recopilació de cinc mil pàgines de costums catalans, ens descriu com eren les Juntes d’Arbre, reunions del comú de veïns que es feien sota un arbre i que en acabar l’assemblea s’agafaven de les mans i feien un ball rodó al voltant de l’arbre per tancar els acords.

16. Avui dia podem trobar algunes reminiscències d’això a la Festa de l’Arbre de Maig, un ritual ancestral que és present a tota Europa. Un exemple molt conegut eren les reunions supracomunals dels comuns de Parets, Gallecs i Mollet del Vallès que tenien lloc als Roures de Manent, al costat de la masia de Can Ros. Aquests roures ja


LC/0 23

no existeixen però l’any 1993 en commemoració del mil·lenari de la primera vegada que surt mencionat Mollet en un document, es va plantar el roure del mil·lenari al parc de Can Mulà i en ocasions especials l’ajuntament fa el plenari sota aquest arbre, intentant reproduir la reunió del comú de veïns. Amb la creació del municipi orgànic l’any 1265 per Jaume I, apareixen altres òrgans de govern més restringits, anomenats consell jurat, reduït o estret, que durant molt de temps conviuen amb el consell general que continuarà intervenint en moments importants, això sobretot en les ciutats, ja que en molts pobles, especialment en les zones de muntanya, el consell general durant molts segles va continuar com a òrgan únic. Aquesta primera forma de municipi va rebre el nom d’Universitat a bona part de Catalunya, tot i que a

altres llocs va adoptar altres noms, com Comú o Paeria. Així, el govern local estava format per l’universitat d’habitants del lloc per una banda, i pels oficials de la cúria del batlle per l’altre, aquests últims com a representants del poder baronial o reial. És a dir, el batlle no era un membre de la Universitat.

*** La història de la pèrdua dels béns comunals i de l’autogovern local compren un procés de segles i no va ser homogeni a tot el territori, ni lineal, sinó que hi va haver avenços i retrocessos de pèrdua i de recuperació del poder polític i econòmic des de baix. Però això és una altra llarga història i mentre hi hagi gent interessada a revifar i posar en pràctica la vida comunal, el silenci dels vençuts serà escoltat.

Sobre l’autor David Algarra Bascón és nascut a l’Hospitalet del Llobregat a finals dels seixanta, i resident actualment a la Conca d’Òdena. Enginyer informàtic de professió és, també, membre fundador de l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia, així com horticultor aficionat i col·laborador en diferents grups de reflexió sobre la transformació social. S’ha dedicat els darrers anys a la recerca sobre la història popular a Catalunya, des de l’Edat Mitjana fins a la modernitat. És autor del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història. info@elcomu.cat / elcomu.cat Apartat de correus1 08788 – Vilanova del Camí

notes de l’autor

1. smith (1991). La riquesa de les nacions. Edicions 62. 2. thompson (2016). Costumbres en común. 3. feliu (2009). La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. 4. federici (2004). Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. 5. congost (2002). Comunales sin historia. la Catalunya de los masos o los problemas de una historia sin comunales. (Historia de la propiedad en España bienes comunales, pasado y presente). 6. kropotkin (1902). L’ajuda mútua: un factor en l’evolució. 7. feliu (2009). La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. 8. salrach (2004). Catalunya a la fi del primer mil·lenni. 9. font i rius (1985). Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval. 10. izquierdo martín (2007). En nombre de la comunidad. Antropología de la propiedad en el Antiguo Régimen, en CONGOST [et al.]. Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (siglos XVI-XIX).

11. 12. 13. 14. 15. 16.

salrach (1987). Història de Catalunya. II. El procés de feudalització (segles III-XII). bonnassie (1979). Catalunya Mil anys enrera (segles X–XI). corominas (2015). La mar d’Amunt. El Port de la Selva. Un caràcter comú, un tarannà i una forma de fer de tot un poble. ostrom (1990). Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action. font i rius (1985). Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval. amades (2005). Costumari Català. Edicions 62.


reportatge 4

LC/0 24

Moneda DEMOS:

Una renda bàsica amb moneda social per fer suport veïnal Miguel Ángel Figueroa García

Parlem de l’any 2012, en aquell moment, la nostra assemblea de barri del 15M a la Isleta havia fet un gran treball continuat, exemples d’això eren l’ estudi de les possibilitats reals de participació ciutadana a Canàries, generant nous processos de participació, tallers d’horts en terrasses o l’anàlisi rigorosa de les conseqüències de la reforma laboral d’aquell mateix any.

N

o obstant això, la sensació general de l’assemblea era que estàvem reaccionant a les decisions de la política. Des dels organismes polítics es llançaven iniciatives frontalment oposades a les nostres peticions i nosaltres reaccionàvem en contra. Ens sentíem com el ruc que persegueix la pastanaga. Durant una assemblea va sorgir la reflexió: què estem fent per canviar el món? Quin món volem tenir? Quins passos podem fer que ens acostin a aquest «món millor»?. Les preguntes van quedar com a ordre del dia per a la següent assemblea, que seria el 24 de maig de 2012. Aquesta següent assemblea va ser increïble, una de les idees que es van recolzar va ser una moneda social que implementés una renda bàsica amb la idea que l’economia és la major promotora de les desigualtats a la nostra societat i amb els objectius de crear suport mutu, hauria de ser el sistema econòmic qui ens permetés reduir la dependència del sistema predominant i poder transformar-lo. El nom que vam triar va ser DEMOS (đ) amb tres significats:

acrònim de Democràcia Econòmica en Moneda Social, una invitació a donar i, en el sentit de qui ha de respondre de l’economia, Demo (poble, en grec). Un mes després ja teníem la plataforma web desenvolupada en proves i el 5 de setembre es va obrir al públic. La resposta va ser inesperada, i aviat es van deixar de costat els objectius inicials davant l’evidència que el sistema era capaç de fer que les persones es retrobessin i a més fomentava una xarxa veïnal sota la idea de ser útils els uns amb els altres. En el passat el barri de la Isleta havia destacat per ser un barri de persones que es coneixien i feien activitats juntes, els nens jugaven al carrer i les portes es deixaven obertes. D’alguna forma DEMOS aconseguia recuperar aquesta xarxa veïnal. Econòmicament, DEMOS està pensat com un sistema educatiu on els comportaments no cooperatius es penalitzen i els altruistes i recíprocs es premien. Els usuaris reben un sou mensual (renda bàsica), aquesta renda varia segons el comportament de l’usuari i al final de mes es cobra un impost del 10% del saldo de l’usuari,

L’economia és la major promotora de les desigualtats a la nostra societat de manera que els diners no serveixen per acumular sinó com a mitjà per a l’intercanvi. Tots aquests càlculs estan automatitzats de manera que ens alliberem de necessitats de gestió i dediquem el temps a interactuar amb persones i no amb màquines. És sorprenent el que s’aconsegueix amb unes petites regles, les persones es relacionen sota altres principis, es comparteix el coneixement, el treball i s’evita acumular per acumular. Comentant aquesta circumstància algú em va respondre: «El sorprenent no és que les normes de DEMOS generin comportaments sans, el sorprenent és


Jose Antonio Guerra Betancor

LC/0 25

que les normes de l’economia de l’euro probablement hagin estat pensades per generar actituts nocives». La moneda DEMOS no és un projecte finalitzat, es una assemblea pública i oberta i el lloc on es decideix el futur del projecte. Una de les fites més importants, fruit de les decisions d’aquesta assemblea, va ocórrer quan http://monedademos.es va passar de ser una moneda virtual a una plataforma de monedes socials que va permetre crear tribus (grups) amb distribucions monetàries independents, però compatibles entre si. I és que, quan diem que DEMOS està fet per a les persones, no exagerem, per exemple: tots els diners virtuals que existeixen intenten ser una representació del valor humà de les persones que participen en el projecte, i això es tradueix quan les persones són menys individualistes entre si (quan hi ha més transaccions): llavors la massa monetària creix, i, si per contra, les usuàries fan menys transaccions la massa decreix de manera automàtica. La creació de grups anomenats tribus és un procés senzill, només cal tenir ganes, un grup promotor de 3

persones i sol·licitar-ho a l’adreça-e contacto@monedademos.es. Les noves tribus es comuniquen a l’assemblea a manera de benvinguda i es conformen automàticament a principis d’un mes just abans d’assignar-ne sous. El programari de DEMOS és de codi lliure i gratuït, disponible per ser usat allà on pugui ser útil; amb les tribus es facilita als col·lectius que puguin usar DEMOS a la seva zona sense haver d’assumir despeses de servidors web. De vegades, ens pregunten sobre expectatives passades i futures. DEMOS va començar sense clares expectatives i òbviament tot ha estat un èxit. En aquests quatre anys han passat múltiples experiències, amb un constant aprenentatge i s’ha creat el suport mutu fins a modestes iniciatives particulars que acaben fent el salt a l’economia oficial…, però, si hagués de quedar-me amb alguna cosa sens dubte em quedo amb les persones que ja no són només amics, sinó que som família.

Sobre l’autor Miguel Ángel Figueroa García Usuari de Demos, promotor de la iniciativa i desenvolupador de la plataforma web. monedademos.es


dossier tècnic

Guspira gràfics

LC/0 26


LC/0 27


què passa al territori...

LC/0 28

Segell CAC, què és i què vol ser Carles Tell Coordinador de la Bioregió Sud / CAC, Central d’Abastiment Catalana http://cac.cooperativa.cat

La CAC es la Central d’Abastiment Catalana de la Cooperativa Integral Catalana, un grup de rebostos que intercanvien productes en el territori i fomenten els valors de confiança i reciprocitat.

E

l segell de la CAC pretén definir una sèrie de criteris per avaluar la qualitat dels productes, des de la planificació dels cultius, el model de producció, la relació amb la terra, els animals i les persones, així com la seva distribució i impacte ambiental. En una primera fase, la CAC fa un estudi i documentació de les diferents propostes de segells de confiança, avals i certificacions. A partir d’aquest estudi, posarà en comú les diferents propostes i elaborarà una metodologia de qualificació dels productes / productores, per tal de definir els criteris per a la seva certificació i categorització dins de l’SCADI. L’SCADI es el programari que s’empra per fer les comandes mensuals a través de la CAC i les llistes locals que gestionen les pròpies productores: http://cac.cooperativa.cat. En un futur, aquesta certificació pot esdevenir una documentació necessària per a possibles homologacions i legalitzacions de processos productius i la distribució de productes d’alimentació dins i fora de la CIC.

CAB i com funcionen al Sud en l’apartat de notícies En el procés natural de descentralització de la CIC, la CAC ha iniciat el mateix procés intern. En aquest cas, la CAC ha elaborat una proposta amb els requeriments necessaris per dur-la a terme, tant pel que fa a la qüestió tècnica i operativa com pel que fa als recursos humans i les infraestructures, la viabilitat econòmica i la sostenibilitat. Actualment, la CIC ha plantejat una divisió territorial basada en el procés d’implementació del model CAC a partir de les EcoXarxes, els Rebosts i els Grups de consum. De tal manera, s’ha dividit el territori en la Bioregió Nord (Catalunya nord-oriental, a més de la Selav i el Maresme), la Bioregió Sud (Tarragonès, Terres de l’Ebre, Ponent) i la Bioregió Est (Barcelonès, Vallès. En qualsevol cas, les actuals i futures divisions i subdivisions del territori, respondran a les necessitats i dinàmiques pròpies d’aquest procés, quant a afinitat, coincidència i realitats locals i globals. Pel que fa a la Bioregió Sud, s’està treballant en la cohesió de les principals ecoxarxes i processos participatius (Alt Urgell, Anoia, Ebre, Matarranya, Penedès, Pirineu, Segarra i Tarragona-Valls)

i s’ha constituït la Central d’Abastiment Bioregional, CAB Sud. Alhora, s’està iniciant la constitució d’una Cooperativa Integral al Sud, XIA, SCCL, Xarxa Integral per a l’Autogestió.

La certificació CAC pot esdevenir una documentació necessària per a homologacions i legalitzacions de processos productius i distribució de productes d’alimentació dins i fora de la CIC


LC/0 29


agenda

Fe s t a d e l s Te m p l e r s d e P u i g - r e i g Fe s t a d ’ e n To c a - S o n s a Ta r a d e l l Fe s t a d e l s M i q u e l e ts a O l e s a d e M o n t s e r r a t H e r o i c a , l a Fe s t a d ’A g u s t i n a d ’A r a g ó a Fu l l e d a Fe s t a To r n a e n S e r r a l l o n g a a S a n t H i l a r i S a c a l m 29/06/17 25/08/17 01/09/17 10/09/17 23/09/17 Puig-reig Ta r a d e l l O l e s a d e M o n ts e r r a t Fu l l e d a Sant Hilari Sacalm

recreacions històriques

festes majors

Volem que participis i ens facis arribar els teus esdeveniments i actes. Participa en aquest formulari: http://locomunal.colectivizaciones.org/contacte/ S a n t J o a n l e s Fo n t s Canet de Mar Vic Bigues i Riells Maçanet de Cabrenys Súria Hostalric L a Po b l a d e C l a r a m u n t Premià de Mar Llambilles Bonastre Canyelles O l e s a d e B o n e s va l l s Carme Santa Margarida i els Monjo Sant Cugat Sesgarrigues Santa Eulàlia de Ronçana Esplugues de Llobregat Sant Vicenç dels Horts M ó r a l a N o va Cabrera de Mar S a n t Fe l i u d e G u í x o l s La Llacuna S a n t G u i m d e Fr e i x e n e t Sant Esteve de Palautordera Bigues i Riells To n a M a ç a n e t d e l a S e l va Gelida Preixana Santa Coloma de Queralt Martorell Moià Ullastrell Arbeca El Bruc Fo n t - r u b í Sant Antoni de Vilamajor Sant Quintí de Mediona Manresa Igualada S a n t M a r t í d e To u s Matadepera Castellolí Móra d’Ebre El Catllar L’A r b o ç N a và s Alcarràs To r d e r a Santa Eulàlia de Riuprimer Montseny Castellterçol Castellfollit del Boix V i l a f r a n c a d e l Pe n e d è s S a n t Q u i r z e d e l Va l l è s Les Borges Blanques To r à Vilagrassa Cardona V i l a n o va d e l C a m í Agramunt Cadaqués L l i n a r s d e l Va l l è s Piera Canet de Mar Solsona Olot L’ E s t a n y

24 / 06 / 17 24 / 06 / 17 24 / 06 / 17 27 / 06 / 17 30 / 06 / 17 01 / 07 / 17 01 / 07 / 17 01 / 07 / 17 05 / 07 / 17 08 / 07 / 17 15 / 07 / 17 15 / 07 / 17 15 / 07 / 17 16 / 07 / 17 20 / 07 / 17 21 / 07 / 17 22 / 07 / 17 22 / 07 / 17 22 / 07 / 17 29 / 07 / 17 01 / 08 / 17 01 / 08 / 17 05 / 08 / 17 05 / 08 / 17 05 / 08 / 17 05 / 08 / 17 06 / 08 / 17 12 / 08 / 17 12 / 08 / 17 12 / 08 / 17 13 / 08 / 17 14 / 08 / 17 14 / 08 / 17 15 / 08 / 17 15 / 08 / 17 15 / 08 / 17 15 / 08 / 17 17 / 08 / 17 18 / 08 / 17 19 / 08 / 17 24 / 08 / 17 25 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 26 / 08 / 17 28 / 08 / 17 30 / 08 / 17 31 / 08 / 17 01 / 09 / 17 01 / 09 / 17 02 / 09 / 17 02 / 09 / 17 02 / 09 / 17 02 / 09 / 17 02 / 09 / 17 06 / 09 / 17 07 / 09 / 17 08 / 09 / 17 08 / 09 / 17 08 / 09 / 17 09 / 09 / 17

Fe s t a M a j o r S a n t J o a n l e s Fo n ts Fe s t a M a j o r d e S a n t Pe r e i S a n t Pa u a C a n e t d e M a r Fe s t a M a j o r S a n t M i q u e l d e l s S a n ts d e V i c Fe s t a M a j o r a B i g u e s i R i e l l s Fe s t a M a j o r d e M a ç a n e t d e C a b r e n y s Fe s t a M a j o r d e S ú r i a Fe s t a M a j o r d ’ H o s t a l r i c Fe s t a M a j o r a l a Po b l a d e C l a r a m u n t Fe s t a M a j o r P i r a t e s i P r e m i a n e n c s Fe s t a M a j o r d e L l a m b i l l e s Fe s t a M a j o r S a n t a M a r i a M a g d a l e n a a B o n a s t r e Fe s t a M a j o r d e C a n y e l l e s Fe s t a M a j o r a O l e s a d e B o n e s va l l s Fe s t a M a j o r a C a r m e Fe s t a M a j o r d e S a n t a M a r g a r i d a i e l s M o n j o s Fe s t a M a j o r d e S a n t C u g a t S e s g a r r i g u e s Fe s t a M a j o r d e S a n t a E u l à l i a d e R o n ç a n a Fe s t a M a j o r d e S a n t a M a g d a l e n a a E s p l u g u e s d e L l o b r e g a t Fe s t a M a j o r d ’ e s t i u a S a n t V i c e n ç d e l s H o r ts Fe s t a M a j o r a M ó r a l a N o va Fe s t a M a j o r d e S a n t Fe l i u d e C a b r e r a d e M a r Fe s t a M a j o r d e S a n t Fe l i u d e G u í x o l s Fe s t a M a j o r d e L a L l a c u n a Fe s t a M a j o r a S a n t G u i m d e Fr e i x e n e t Fe s t a M a j o r d e S a n t E s t e v e d e Pa l a u t o r d e r a Fe s t a M a j o r d e R i e l l s d e l Fa i Fe s t a M a j o r d ’ e s t i u d e To n a Fe s t a M a j o r d e S a n t L l o r e n ç a M a ç a n e t d e l a S e l va Fe s t a M a j o r d e G e l i d a Fe s t a M a j o r d e P r e i x a n a Fe s t a M a j o r a S a n t a C o l o m a d e Q u e r a l t Fe s t a M a j o r d e M a r t o r e l l Fe s t a M a j o r d e M o i à Fe s t a M a j o r d ’ U l l a s t r e l l Fe s t a M a j o r d ’A r b e c a Fe s t a M a j o r d e l B r u c Fe s t a M a j o r d e G u a r d i o l a d e Fo n t - r u b í Fe s t a M a j o r d e S a n t A n t o n i d e V i l a m a j o r Fe s t a M a j o r a S a n t Q u i n t í d e M e d i o n a Fe s t a M a j o r a M a n r e s a Fe s t a M a j o r d ’ I g u a l a d a Fe s t a M a j o r d ’ E s t i u d e S a n t M a r t í d e To u s Fe s t a M a j o r d e M a t a d e p e r a Fe s t a M a j o r d e S a n t Fe l i u a C a s t e l l o l í Fe s t a M a j o r d e M ó r a d ’ E b r e Fe s t a M a j o r d e l C a t l l a r Fe s t a M a j o r d e l ’A r b o ç Fe s t a M a j o r d e N a và s Fe s t a M a j o r d ’ E s t i u a A l c a r r à s Fe s t a M a j o r d e To r d e r a Fe s t a M a j o r a S a n t a E u l à l i a d e R i u p r i m e r Fe s t a M a j o r d e M o n ts e n y Fe s t a M a j o r d e C a s t e l l t e r ç o l Fe s t a M a j o r d e C a s t e l l f o l l i t d e l B o i x Fe s t a M a j o r d e V i l a f r a n c a d e l Pe n e d è s Fe s t a M a j o r a S a n t Q u i r z e d e l Va l l è s Fe s t a M a j o r d e l e s B o r g e s B l a n q u e s Fe s t a M a j o r d e To r à Fe s t a M a j o r d e V i l a g r a s s a Fe s t a M a j o r a C a r d o n a Fe s t a M a j o r d e V i l a n o va d e l C a m í Fe s t a M a j o r d ’A g r a m u n t Fe s t a M a j o r I s t i u d e C a d a q u é s Fe s t a M a j o r d e L l i n a r s d e l Va l l è s Fe s t a M a j o r a P i e r a Fe s t e s d e l a M a r e d e D é u d e l a M i s e r i c ò r d i a d e C Fe s t a M a j o r d e S o l s o n a Fe s t e s d e l Tu r a , Fe s t a M a j o r a O l o t Fe s t a M a j o r d e l ’ E s t a n y


festes tradicionals L a Va l l d e B o í L a Va l l d e B o í Les Borges Blanques L a Va l l d e B o í Santa Coloma de Queralt Les Borges Blanques Vilagrassa Ta r r a g o n a Castellvell del Camp

01/07/17 07/07/17 08/07/17 14/07/17 1 5 / 0 7 / 17 06/08/17 16/08/17 19/08/17 27/08/17

Fe s t a d e l e s Fa l l e s a B a r r u e r a d e l a Va l l d e B o í Fe s t a d e l e s Fa l l e s d ’ E r i l l l a Va l l a l a Va l l d e B o í Fe s t a d e S a n t C r i s t ò f o l a l a Fo n t Ve l l a a l e s B o r g e s B l a n q u e s Fe s t a d e l e s Fa l l e s d e Ta ü l l a l a Va l l d e B o í Aplec de Sardanes del Romesco a Santa Coloma de Queralt Fe s t a d e S a n t S a l va d o r a l e s B o r g e s B l a n q u e s Fe s t a d e S a n t R o c d e V i l a g r a s s a Fe s t e s d e S a n t M a g í , L a Fe s t a d e l ’A i g u a a Ta r r a g o n a Fe s t a d e S a n t J o a q u i m a C a s t e l l v e l l d e l C a m p

festes gastronòmiques Canet de Mar Santa Eulàlia de Ronçana Alella Cubelles S a n t Q u i r z e d e l Va l l è s Calella

xx/7/17 08/07/17 02/09/17 08/09/17 24/09/17 30/09/17

M u s c l a d a Po p u l a r a C a n e t d e M a r Fe s t a d e l Pa g è s , M o n g e t a d e l G a n x e t a S a n t a E u l à l i a d e R o n ç a n a Fe s t a d e l a Ve r e m a a A l e l l a Fe s t a d e l a Ve r e m a d e C u b e l l e s Fe s t a d e l M o s t a S a n t Q u i r z e d e l Va l l è s Oktoberfest de Calella

festivals Matadepera Calaf Matadepera Olot Premià de Dalt Canet de Mar Fo n o l l o s a V i l a f r a n c a d e l Pe n e d è s Palafrugell Esplugues de Llobregat To n a S a n t M a r t í d e To u s Canet de Mar S a n t Fe l i u d e G u í x o l s Martorell Alella L a Va l l d e B o í Canet de Mar Canet de Mar L a Po b l a d e C l a r a m u n t Vic Ta r r a g o n a Arsèguel Cadaqués Solsona El Catllar To n a Sant Boi de Llobregat

16/06/17 17/06/17 17/06/17 17/06/17 18/06/17 24/06/17 24/06/17 30/06/17 01/07/17 01/07/17 01/07/17 01/07/17 01/07/17 07/07/17 07/07/17 07/07/17 07/07/17 08/07/17 08/07/17 1 5 / 0 7 / 17 1 5 / 0 7 / 17 21/07/17 29/07/17 05/08/17 05/08/17 05/08/17 14/08/17 07/09/17

M a t a d e p e r a Sw i n g We e k e n d d e s F O LC a ’ t , Fe s t i va l d e M ú s i c a Po p u l a r i Tr a d i c i o n a l d e C a l a f Fe s t i va l I n t e r n a c i o n a l d e M ú s i c a d e M a t a d e p e r a Cornamusam d’Olot Fe s t i va l d e M ú s i c a d e l M a r e s m e Nit Màgica a Canet de Mar Ve s p r a d e s s o t a l ’A l z i n a a Fo n o l l o s a V i n ya S o n s , Fe s t i va l d e M ú s i c a , V i i G a s t r o n o m i a a l s c e l l e r s d e l Pe n e d è s C a n t a d a d ’ h a va n e r e s d e C a l e l l a d e Pa l a f r u g e l l E s p l u g u e s M e e ts J a m a i c a A l ’ e s t i u t o t a c u c a v i u , To n a Fe s t i va l d e L l e g e n d e s d e C a t a l u n ya a S a n t M a r t í d e To u s Canet Rock a Canet de Mar Fe s t i va l Po r t a Fe r r a d a d e S a n t Fe l i u d e G u í x o l s Fe s t i va l Pa s , Po n t a l e s a r ts s o n o r e s a M a r t o r e l l Fe s t i va l d ’ E s t i u d ’A l e l l a Tr e k Fe s t i va l a l a Va l l d e B o í C a n t a d a d ’ H a va n e r e s a C a n e t d e M a r K 8 0 N E T Fe s t i va l a C a n e t d e M a r A n o i a Fo l k a l C a s t e l l d e C l a r a m u n t d e l a Po b l a d e C l a r a m u n t Fe s t i va l I n t e r n a c i o n a l d e M ú s i c a d e C a n t o n i g r ò s E TC Fe s t i va l - E s t i u & Ta r r a g o n a & C u l t u r a Tr o b a d a d ’ a c o r d i o n i s t e s d ’A r s è g u e l i l a S e u d ’ U r g e l l Fe s t i va l I n t e r n a c i o n a l d e M ú s i c a d e C a d a q u é s Tr o b a d a d e G e g a n t o n s a S o l s o n a Música al Castell del Catllar Fe s t i va l d ’ H a va n e r e s G e n t d e Te r r a E n d i n s a To n a Fe s t i va l d e M ú s i c a A l t a v e u a S a n t B o i d e L l o b r e g a t

fires Sta. Margarida i els Monjos Arenys de Munt Argentona Va l l s Riudoms C a s t e l l - P l a t j a d ’A r o Tà r r e g a Castellterçol Vilagrassa Alguaire Berga S a n t Fe l i u d e G u í x o l s Barcelona Santpedor

18/06/17 24/06/17 01/07/17 01/08/17 05/08/17 26/08/17 07/09/17 10/09/17 16/09/17 16/09/17 16/09/17 16/09/17 24/09/17 24/09/17

Remeiart a Santa Margarida i els Monjos Fira de la Cirera d’en Roca i Jornades G astronòmiques a Arenys de Munt A r g i l i à , F i r a I n t e r n a c i o n a l d e c e r à m i c a d ’A r g e n t o n a F i r a g o s t , l a f i r a - e x p o s i c i ó d e l c a m p c a t a l à a Va l l s F i r a d e S a n t L l o r e n ç , l a F i r a d e l ’Av e l l a n a d e R i u d o m s M e r c a t M e d i e va l d e C a s t e l l - P l a t j a d ’A r o F i r a Tà r r e g a , Te a t r e a l C a r r e r Fira ramadera de Castellterçol F i r a d e l ’A m e t l l a d e V i l a g r a s s a F i r a d e l a F i g a d ’A l g u a i r e F i r a d e S a n t a Te c l a a B e r g a F i r a M o t o r a S a n t Fe l i u d e G u í x o l s M o s t r a d e V i n s i C a v e s d e C a t a l u n ya a B a r c e l o n a Fira de Sant Miquel de Santpedor

esdeveniments singulars Agramunt Gelida Piera L a Po b l a d e S e g u r Caldes de Montbui Av i à Santa Eulàlia de Riuprimer Arbeca Cervera Castellterçol Castellterçol Castellterçol Queralbs

24/06/17 25/06/17 30/06/17 02/07/17 08/07/17 09/07/17 29/07/17 05/08/17 26/08/17 26/08/17 26/08/17 26/08/17 01/09/17

M o s t r a d e G e g a n ts a A g r a m u n t Tr o b a d a d e P u n t a i r e s a G e l i d a Fe s t a d e l a D i v e r s i t a t a P i e r a D i a d a d e l s R a i e r s d e l a Po b l a d e S e g u r Escaldàrium, la festa del foc i de l’aigua de Caldes de Montbui Fe s t a d e l S e g a r i d e l B a t r e a Av i à Fe s t a d e l S e g a r i e l B a t r e a S a n t a E u l à l i a d e R i u p r i m e r N i t d e Fo c a V i l a r s d ’A r b e c a Aquelarre a Cervera B a l l d e G e g a n ts i C o r r e d i s s a a C a s t e l l t e r ç o l Dansa de Castellterçol i Ball del Ciri E l s D i a b l e s , e l s D i a b l e ts i e l M u Ç o l d e C a s t e l l t e r ç o l Fe s t a d e S a n t G i l o d e l s Pa s t o r s d e Q u e r a l b s


què passa al món...

LC/0 32

Hi ha pobres perquè hi ha rics

La classe mitjana no és un país, és un món pobre Elleflâne

Si parlem dels més rics, a la llista Forbes 2016 el nombre de nous multimilionaris, augmenta a 223 persones i puja un 13%; alhora augmenta el patrimoni net dels membres actuals en un 18%, amb una xifra de 7,67 bilions de dòlars, situació que no s’havia produït des de feia 31 anys.

B

ill Gates és el primer de la llista per quart any consecutiu, la persona més rica del món en els últims 23 anys. El segueix Warren Buffett, que va augmentar la seva riquesa gràcies a la presidència de Trump; Jeff Bezos, d’Amazon; Amancio Ortega, fundador de Zara; Mark Zuckerberg, fundador de Facebook… Hi ha 195 nouvinguts, dels quals la Xina n’aporta la major part, amb 76, i els Estats Units amb 25. Hi ha 56 multimilionaris menors de 40 anys. Els Estats Units continuen tenint més multimilionaris que qualsevol altre país, amb un rècord de 565, davant dels 540 de l’any anterior. La Xina en té 319 (Hong Kong 67, i Macao 1); Alemanya arriba als 114 i l’Índia, amb 101 —és la primera vegada que supera els 100-— ocupa el quart lloc de països amb milionaris. La llista dels més pobres es plasma a l’informe Global Monitoring Report, elaborat conjuntament pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI). Actualment, hi ha 702 milions de

persones que subsisteixen amb menys d’1,90 dòlars al dia (1,6 euros), 1.300 segons Mans Unides. Les persones que viuen en condició d’extrema pobresa representen el 9,6% de la població mundial. Les dades dels més pobres s’expliquen amb percentatges manipulats amb comparatives de 1990, que mostren una disminució de la pobresa a l’Àfrica subsahariana i a l’Àsia meridional, i no volen dir que potser les dades disminueixen la població pel percentatge d’emigració. Tot i que a la seu del Banc Mundial hi hagi tallat en pedra el lema «El nostre somni és un món sense pobresa», el cert i irrefutable és que la població mundial augmenta i d’aquí es deriva que cada dia al món hi hagi un nombre més gran de persones pobres. Per a mi, i suposo que per a tothom, és de calaix que «hi ha pobres, perquè hi ha rics». Durant la primera dècada del segle XXI es va produir una reducció històrica de la pobresa mundial i el nombre de persones que podrien ser

considerades de classe mitjana gairebé es va duplicar. Hi ha moltes discussions per definir la classe mitjana; segons el Banc Mundial i els economistes, l’estudi de Pew la situa en la franja dels deu a vint dòlars diaris per a una família tipus. Així que només un 16% de la població mundial viu amb 20 o més dòlars diaris, el que és considerat pels estàndards mundials com un ingrés «mitjà-alt». Per això, actualment, la classe mitjana mundial és més petita i més pobra del que creiem. Diversos centenars de milions de persones que es donaven com sortits de la pobresa, estan molt a prop de recaure-hi. Per tant, la classe mitjana no és un país, és un món, un món pobre. Un sistema edificat sobre nivells excessius de desigualtat es descompon (Lansley) i les seves societats tendeixen a presentar un quadre menys saludable (Wilkinson i Pickett). El procés de globalització fa que les desigualtats impactin en les diferents classes socials


LC/0 33

Per a mi, i suposo que per a tothom, és de calaix que «hi ha pobres, perquè hi ha rics»

La classe mitjana no és un país, és un món, un món pobre

(Blossfeld); de manera molt diferent, els ingressos, la riquesa i l’ocupació (Atkinson i Brandolini) de les classes mitjanes s’han vist afectats i existeix una important bretxa laboral entre els professionals molt ben pagats i els empleats de sous mitjans. Al món occidental la classe mitjana està en declivi, però a l’Àsia creix. La fulgurant aparició i l’explosiu creixement a la Xina és un dels fenòmens més fascinants de la història: mai tantes persones havien fet tants progressos econòmics en una o dues generacions. Aristòtil i Tocqueville van alertar dels perills que per a l’estabilitat interna i les relacions entre països pot suposar el declivi de les classes mitjanes. Les crisis que, per diferents motius, ens afecten avui, introdueixen elements d’inseguretat i d’inestabilitat imprevisibles, amb conseqüències com, per exemple, un futur xoc entre les classes mitjanes dels països rics i dels emergents. Les democràcies liberals del futur no funcionaran si les classes mitjanes no es

veuen compensades pel seu treball i la seva moderació. Amb classes mitjanes cada vegada menys nombroses, econòmicament més febles i amb una desigualtat en augment, el capitalisme, apareix més fort que mai, tot recuperant les seves característiques «naturals». La globalització augmenta el nivell de vida i la productivitat, però infravalora el mercat de treball i augmenta les desigualtats socials. Les dades demostren que on les diferències entre rics i pobres són menors, la vida social és més intensa, la gent és més solidària, hi ha menys violència i l’esperança de vida és més gran. Aristòtil, va assegurar que la millor comunitat política és aquella en què el poder està en mans de la classe mitjana, perquè confina els extremismes polítics a un paper marginal, dóna estabilitat i ajuda al creixement econòmic. Malauradament, Aristòtil era un home ben despert, i potser mai no hauria imaginat una societat tan poruga, tan adormida, tan passiva, a la vegada que

endogàmica i amb tan poca personalitat com es la societat en la qual vivim ara. Més letàrgica que malalta, més malalta que enganyada —i em refereixo a nosaltres, no pas a la veïna. Però, dels pobles oprimits, de la destrucció dels recursos i de l’entorn, de les persones gentrificades, de la pobresa, i dels abusos, sorgeix la dignitat i la revolta, sorgeixen les estratègies creatives i es generen i reinventen noves formes de treballar i de relacionar-nos, formes autogestionàries i participatives, com passa ara en els territoris del Kurdistan i com també passa en els nostres barris i, a poc a poc, gota a gota, flama a flama, somriure a somriure, es teixeix l’alternativa, perquè d’una altra manera per a nosaltres ja no és possible. Aquestes paraules són un especial agraïment a totes nosaltres, les que de vegades caiem i pensem que ja no podem més, i que tot i la dificultat i la grandària dels murs que s’aixequen i ens separen, aquí continuem amb el nostre esforç, construint un altre món possible, on mai més no estarem soles.


loko

Anna Ripley. Pintora i Il·lustradora animacionsmaresme@gmail.com La fàbrica dels somnis / 29,7 x 21 cm / Tècnica mixta (llapis sobre paper i retoc digital)

LC/0 34


signatura

LC/0 35

Economia comunal a Rojava Yasemin Andan Kurdish Women’s Movement / Jineology committee in Europe

Juntament amb la revolució de Rojava, l’«economia comunal» és un concepte que escoltem molt i que ha guanyat molta atenció en diferents cercles.

A

vui, a Rojava, l’economia comunal es viu com un model econòmic alternatiu, fonamentat en les necessitats de la població local, i amb la idea darrere que aquest model econòmic basat en el col·lectivisme respon a les demandes, plans i mà d’obra de la població. Abans de la revolució, Rojava era el magatzem de cereal de Síria. El 40% del blat consumit al país es produïa a Rojava i, també, el 60% de l’oli utilitzat a Síria era de la regió de Cizîrê ,de Rojava. Tot i que els sòls eren molt fèrtils i aptes per a produir blat, verdures, fruites i molts altres cultius, en el període Ba’ath, amb el seu règim de mig segle, només es permetia la producció de certs productes. La principal política econòmica del règim a Rojava tenia la intenció de fer que el poble fos pobre, necessitat i depenent del govern. Sobre la base de l’autosuficiència, avui Rojava creu que un paradigma democràtic, comunal, llibertari, ecològic, igualitari i solidari és la solució. La revolució apunta a salvar l’economia dels paradigmes individualistes i estatistes, retornant a la societat a través de la presa de l’humanisme, la protecció de la natura i la llibertat de les dones en el centre del seu èxit. Ara la pregunta és «com es fa això?» A Rojava la gent és conscient de tots els efectes destructius de la guerra i de

l’embargament, amb què existeix una lluita per re-crear l’economia. Hi ha producció en moltes àrees, des de la indústria fins a l’agricultura i l’organització de cooperatives. En lloc d’un sistema econòmic que exploti el poble, l’«economia comuna» es basa en la gent que es reuneix de diferents sectors de la societat. Les cooperatives estan al servei del poble i s’estan generalitzant. Per exemple, a Dirbesiyê, que juntament amb els seus municipis adjacents, té una població de 50.000 habitants, 5.161 persones formen part d’alguna de les 6 cooperatives que s’hi van establir l’any passat. Les llavors de blat de moro, cotó i gira-sol són plantades per aquestes cooperatives i a més es produeixen diàriament 50 tones d’oli a la fàbrica on es produeix el petroli. Contràriament a les polítiques del règim Ba’ath, que havien prohibit fins i tot plantar arbres, la gent està defensant i protegint la natura a través del repoblament en molts llocs de Rojava. Per exemple, el comitè afiliat al Consell de Desenvolupament Econòmic de Serêkaniyê, havia plantat 7.800 arbres fruiters al Jardí de Rojava. El que és més important, les dones, que anteriorment estaven excloses de l’economia, ara tenen dret a dir i assumir un paper actiu en el funcionament de les cooperatives que s’han establert, i tam-

bé a participar en altres cooperatives. Les dificultats que hem experimentat en l’àrea de l’economia, per descomptat, no només s’atribueixen a la guerra i l’embargament. Les acadèmies que s’estant creant desprenen molt d’esforç intel·lectual per reestructurar millor l’economia en interès del poble, que abans havia estat distorsionat només en interès d’una elit capitalista. Per tant, un aspecte important del treball s’ha fet per desenvolupar un model econòmic alternatiu i amb formacions ideològiques i pràctiques que s’ofereixen a les acadèmies. Un dels objectius fonamentals d’aquestes capacitacions és permetre que les persones comprenguin els conceptes de producció i de cooperatives col·lectives i ecològiques i els en permetin captar la importància per a les seves pròpies terres. De fet, les realitats del poble kurd, sense tenir un estat-nació, i sent exclosos del mecanisme estatal, i la distància de molts kurds d’un món urbanitzat, crea un avantatge per a la creació d’una economia comunal que s’estabeix junt amb els altres grups ètnics i comunitats religioses. Per aquesta raó, en combinar els valors socials que han mantingut amb el coneixement i l’organització, i mitjançant la creació de comunes, cooperatives i assemblees, s’està creant el mecanisme d’autodefensa contra el patriarcat, l’Estat i el capitalisme. Els objectius són: una transformació radical per bastir el Confederalisme Democràtic a la regió. Els meus majors desitjos per a esforços com Lo Comunal, per difondre aquestes idees. Moltes gràcies.


Cim del Puigsacalm (1.515 m) Vall d’en Bas, el punt mÊs alt de la Serralada Transversal. Foto: Lo Comunal.


publicitat


Replicat PLATAFORMA

D’INTERCANVI TECNOLÒGIC Associació Replicat, plataforma de intercanvi tecnològic sense ànim de lucre en codi obert Can Fugarolas C/Tolón 18, Mataró

Tens un projecte? Et podem ajudar

www.replicat.net


ACCIÓ · TERRA · POBLE

locomunal.cat

Profile for elleflane elle

Lo Comunal#núm0  

Revista Lo Comunal, acció·terra·poble

Lo Comunal#núm0  

Revista Lo Comunal, acció·terra·poble

Profile for elleflane
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded