EL GRAT 722

Page 1

Nº722 MAIG 2021 ANY XXXIV

L’ALCOIÀ XXX edició de la Mostra de Teatre d’Alcoi

L’ALCOIÀ ‘Activa Àgora’i el suport als emprenedors

LA SAFOR 100 anys d’història dels Moros i Cristians d’Oliva

LA COSTERA Torna el Festival MiL a Xàtiva

SUBSCRIU-TE Fes cultura, fes país, subscriu-te a EL GRAT

Més persones immunitzades que contagiades al País Valencià

En total 394.281 persones han completat el procés de vacunació, i des de l'inici de la pandèmia s'han contagiat 389.706 persones

‘Som del Pare’, suplement educatiu d’El Grat i l'IES Pare Vitòria Lorena Zamorano

Parlem amb la regidora de Turisme i Urbanisme d’Alcoi

Mi última canción

El nou llibre sobre Camilo Sesto de mans de l’autora

Els nostres artistes

Amparo Tormo; Imatge de senzillesa minimalista

Jesús Lara, el rocker alcoià al ‘Corrents Continus’

Art&Cultura nº17

Flors pel canvi Ofrena floral del 25 d’abril en l’escultura d’Antoni Miró a Gandia SS | Gandia./ Gandia va commemorar el diumenge 25 d’abril en l’acte “Flors del Canvi”, data en la qual recordem la pèrdua dels furs valencians després de la derrota de la batalla d’Almansa. Com ve sent tradició, Compromís per Gandia en el dia de la Diada del País Valencià, la lectura del manifest i l’ofrena floral a l’escultura d’Antoni Miró ubicada al parc del País Valencià.

Reportatges actualitat

Alé i festa ens torna a les festes

Històries de la deportació

Víctor Escrivá Chorro, d’Alcoi

Reportatges actualitat

Redescobrim les nostres comarques

BR | Alcoi./ L'institut alcoià participa en aquesta nova edició de El Grat. Per això comptem amb diversos reportatges i entrevistes per tal de conéixer més com és el centre. Com podem descobrir a les pàgines d'aquest suplement, algunes característiques del Pare Vitòria són el plurilingüisme o la inclusió. A més, també descobrim tota classe d'activitats extracurriculars que es fan al centre com La Setmana Cultural, les 13h esportives, o els intercanvis Erasmus que es fan tant a l'ESO com als cicles. I és que, l'institut compta amb una variada oferta educativa que va des de l'ESO, els batxillerats, tant nocturn com diürn, l'FP bàsica, o els cicles de grau mitjà i superior.


2

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Raimon 2012 Cal anar, encara que el temps passa i s’aprima al coll d’un rellotge de sorra, a la muntanya. No, però, a la Muntanya Màgica de Thomas Mann, no. El viatge cal dur-lo a terme per les contrades que la imaginació ens atorga. Motxilla al muscle, i la música al cap, vers el cim de la memòria. Del conhort que facilita l’encontre amb el fort del tutti fruitós. Raimon, micròfon a la mà, s’enlaira pel vent, i acluca els ulls mirant les traces de la identitat. Esguarda les mans, totes les mans, que són de terra blana, bestreta de la carn dels bancals. A vegades la llavor s’envigoreix al reclòs dels palmells, quan el suport de l’essència és de bona veritat. Ensems, dins la planura dels dies de foc ardent: la guitarra, la veu, l’escreix de la fantasia i del voler, el fibló de l’acer que engega el seu guiatge dins la fusta dels tarongers, la física substància juramentada del no desistiment, l’alleujament de la mà que percudeix el clatell..., estones on, la fecunditat de les hores, ha fet paret. És la candidesa de les imatges que circulen, a cent per hora, tan dinàmiques, al bell mig d’un renovat deler. El pintor aixeca la causa i ens serveix el motiu. La disciplina que marca l’exili interior a la recerca d’un món bastit d’imatges, i amb el discurs eloqüent dels pinzells.

J. Sou

Antoni Miró: A RAIMON 2012/ Xàtiva (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

ABRIL/MAIG 15 visitants màxim per torn

Reserves: www.lasargareservas.com

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92


mirades grates

UNA MIRADA AL MÓN

D

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

cançons Ovidi Montllor

De la 'perrera' de Bufali a la 'perrera' de Muro

urant anys els gossos de Cocentaina, Muro i algún altre poble d'El Comtat tenien conveni amb la coneguda com 'perrera de Bufali', l'alberg que gestiona la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, i que suposava la mort per a cents d'animalets que no trobaven una casa. Després d'anys de lluita, insistència i negociacions es va conclure la construcció d'un alberg mancomunat a Muro. En esta ocasió seria la Mancomunitat de municipis de l'Alcoià – El Comtat qui s'encarregaria de gestionar-lo. Es va decidir traure-lo a licitació i va començar una negociació amb les protectores de la zona junt a la Coordinadora Animalista per tal de traure uns plecs étics per tal de garantitzar el més possible el benestar animal a eixes instal·lacions. No obstant, feia uns dies eixia la notícia: l'empresa que major puntuació obtenia, Esprineco, es dedicava al control de plagues i al propi Facebook de l'empresa declarava que no era una protectora. De fet, immediatament protectores de Múrcia donaven la veu d'alerta a les associacions locals perquè semblava que la seua gestió és com la d'una canera. Enviaven fotos i explicaven casos que encara hui em lleven la son. 'Perrera', 'Canera'… el nom canvia en valencià però amaga la mateixa trista realitat: quan un gos no troba casa als dies se'l sacrifica. Així, el pobre animalet abandonat paga amb la seua vida la irresponsabilat dels que el deixaren tirat. Sembla que els plecs acordats amb les entitats animalistes no van ser els que finalment va utilitzar la Mancomunitat, diuen que ha primat més el preu baix de gestió de l'alberg que la qualitat del servici i la garantia del 'sacrifi 0'. Tantes hores de faena, tantes esperances, tantes llàgrimes perdudes quan s'emportaven els gossos de la comarca… Recorde un gos coniller, un blanc en taxetes canella, era de raça gran, major i sense xip. El tenia la policia en una corda enganxat quan va vindre la furgoneta de la canera, em mirava aterrat i tremolant, als 2 mesos vam anar a preguntar a Bufali que sabien d'ell però era com si no haguera existit. Com ell dotzenes, cents de vides que simplement han suposat combustible per al forn. Els habitants de Bufali porten anys queixant-se de que s'associe el nom del seu poble al camp de concentració caní (en paraules d'un conseller d'eixa Mancomunitat), ara li ha tocat el torn a les mureres i als murers que voran com a tota Espanya quan es parla de les caneres existents eixirà la 'perrera de Muro'. La meua família de Muro em mira menejant el cap, 'Muro sempre ha segut un poble d'artistes' em diuen, però clar, la humanitat és així, recordem més les coses roïnes que les bones i a la població de Muro li ha tocat una poma enverinada.

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

Imatge: Antoni Miró Lletra: Joan Salvat-Papasseit Música: Toti Soler

Dona'm la mà Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret. Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar. Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

Sumari 2 3 4 5-16 6 8-9 9 10 11 12-16 13 14-15 16 17-40 19 20 21 22-23 24

EL GRAT · 722 Maig de 2021

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià reportatge alé i festa | b.rivas entrevista lorena zamorano dia mundial dels museus alcoi poble és savi activa àgora educació ies andreu sempere col·legis públics alcoi institut batoi SUPLEMENT ART&CULTURA reportatge ievm | p.sellés novetats alcoianes per sant jordi concurs literari ficcions la veu dels llibres antoni miró a altea | j.sou

25-32 33 34 35 36 37 38-39 40 41 42-53 43 44-48 49 50 50-51 52 53 54 55

SUPLEMENT SOM DEL PARE els nostres artistes: amparo tormo paco blay a pep cortés programació mostra de teatre alcoi jesús lara | p.sellés cicles expositius alcoi camilo sesto - mi última canción mostra de teatre alcoi històries de la deportació | g.llin comarques centrals valencianes despoblament | p.sellés redescobrim les comarques entrevista ferran puig | j.bordera onil oliva gandia festival MiL xàtiva anuncis classificats el racó jocós

fem un pacte (II) Secrets desvelats cada nit, en cada conversa, em sent despullat en la seva presència, comença l'hora de cridar i convéncer al vent que em porti allí on sigui la teva ment, per recórrer espais infinits, sempre de nit, aus nocturnes que preguen tornar al cau, al teu llit, per somniar, amb l'alé humit, carreres de plaer sota els teus pits, carreres per aconseguir perdre el sentit, que tu ets la meva amiga, dona, deessa, a pesar que potser jo, de moment, tan sols sóc un amic buscaré i resseguiré el meu destí desitjant que un dia siguis feliç amb mi i sentes el que tan sols amb tu, jo puc sentir. No hi ha preguntes entre nosaltres, tu ho ets tot per mi, per tu canviaria el món per tu, si, per tu seria un altre, que vull recórrer el teu cos, assaborir el teu tacte, fondrem en el teu parlar, unir cultures, crear nous actes d'un teatre de noves sensacions on jo sigui el protagonista i tu, la guionista de les meves passes; buscarem nous registres i marcarem les escenes ens oblidarem de les penes i les tragèdies, viurem els instants, les partícules de cada mirada crearan nous escenaris per viure i sentir-se lliures o donaré tot per res, entre nosaltres moriran lluites, jo per fi em sentiré estimat, tu, a la fi, acabaràs amb els teus dubtes.

Mishima

Poder i diners El destí sembla dispost a donar una lliçó a la Humanitat, encara que tal com estan succeint les coses, més que d'una lliçó, es tracta d'un màster. Però el món segueix sense adonar-se que la nostra civilització se sosté a vegades per casualitat. Pensem que quan passe la pandèmia, ja no hi haurà problema, i la gent sembla haver-se oblidat d'assumptes molt perillosos com els microplàstics, els abocaments i, en general, el canvi climàtic. I, altre gran problema que amenaça al planeta és l'aigua potable. En unes zones es balafia i en unes altres escasseja. No sabem com evolucionarà la climatologia amb l'escalfament global. Ara mateix mana més la indústria farmacèutica que una entitat suposadament tan poderosa com la Unió Europea. Estem a la meitat d'una pandèmia i és una catàstrofe planetària, però els qui tenen capacitat per a resoldre problemes segueixen al seu: poder i diners. O glòria...

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada

3

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Pau Sellés./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Sergi Rodríguez./ Moisés Vizcaino./ Ferran Albors./Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Pau Sellés./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com 626 449 311/ Coordinació suplement La Veu dels Llibres: Lluís Vidal i Toni Picornell./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./


4

opinió

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

XXVII Pixant fora de lloc DESTRES o SINISTRES? per Àlex Agulló i Guerra

D

esprés d’un parell de setmanes observant puc constatar com els dos formiguers, sense cap mena de dubte, funcionen amb unes pautes de comportament molt similars, idèntiques afirmaria jo. Perfectament podria ser la mateixa comunitat, simplement separada quatre pams una de l’altra. Què no seran les mateixes formigues? -pensava mentre les observava idènticament igual d'atrafegades. Jo era incapaç de diferenciar-les. De tal manera que si alguna, algunes, o totes canviaren de formiguer, de debò que ni me n’adonaria. Entre un i altre hàbitat -reflexionavaun està a la vora de la meua mà destra i l’altre a la de la sinistra. Però ni això. Tan bon punt canvie d’ubicació, el de la destra s’ha ubicat a la sinistra. Parlant de SINISTRA, i quina mala llet té la parauleta! Tot el contrari que la seua oposada. La paraula DESTRA la fem servir per a indicar, “costat dret”, o “persona hàbil”... i si li donem una ullada al seu sinònim DRETA, acabem d’arrodonir la jugada: “un arbre dret” s’oposa a un arbre tort, mig caient. “Anar dreta” o “és un camí que va dret” s’oposa a un camí tortuós, o complicat. La paraula sinistra, a més d’ESQUERRA, l'emprem per a indicar que eixa persona és d’allò més rebutjable o funesta. També la mencionem per referir-nos a alguna desgràcia morbosa, o a alguna catàstrofe. Supose que totes sabem que vol dir “sinistre total”; de la mateixa manera que totes sabem al fet que ens referim quan diem que una persona és “molt destra”. Així ens va a qui no ens sentim massa representades pel tarannà d’individualisme que políticament representa la paraula DRETES. Però el rastre no s’acaba. Tan sols un parell de mostres ubicades en dos contextos polítics ben diferents: en anglés la mateixa paraula (right) la fan servir per a indicar la part dreta i també per confirmar que una cosa és correcta o apropiada. A Cuba, per parlar del treball en negre, fan servir la locució “trabajar por la izquierda”. La tirallonga de discriminació semàntica de l’esquerra es podria estirar i estirar. Fins i tot les persones que van escriure la Bíblia, bandegen al costat esquerre del seu Déu a la gent dolenta i li ubiquen les persones escollides a la dreta. Donar-li una ullada al nostre hàbitat quotidià ens diu que, també nosaltres, sense ser llicenciades o expertes “en dret”, escollim i etiquetem a la nostra manera. Ben poc ens costa encase-

llar o encasellar-nos com persones d’esquerres, sense necessitat de fer cap menció a quines serien les actuacions, o les propostes que políticament podrien identificar-se com trets ideològics diferencials d’una proposta d’esquerres. I com tot es ven o es compra al nostre mercat global, es pot adquirir l’etiqueta d’esquerres, o fins i tot l’acta de càrrec polític, practicant uns comportaments tan egoistes, personalistes o insolidaris com els de molta gent identificada amb la dreta. Per cert els formiguers us semblen societats molt socialitzades o potser no van més enllà de constituir unes societats massa rígides i jerarquitzades? Jo tampoc ho tinc clar. Tornant al filet del tema. També es podria argumentar que “ser de dretes”, o “ser d’esquerres”, al remat ha esdevingut bàsicament una opció reduïda a les manifestacions verbals. Que no va molt més enllà de les declaracions formals. O acotada simplement a la simple afiliació i expedició d’un carnet. Amb eixos precedents estem més que venudes! I si acceptem que totes les persones tenim un preu, no estarem més que comprades? No seré jo qui pontifique sobre aquestes qüestions més pròpies de persones lletraferides i assenyades. Personalment i des de la meua subjectivitat, i ignorància, procure etiquetar actuacions més que persones. Per cert, quan estic escrivint açò, les perspectives no pinten diferent. Estic/estem escoltant i valorant les primeres reaccions a la decisió, sembla que unilateral, del líder de PODEMOS, de presentar-se a les eleccions convocades per a dimarts 4 de maig. La intenció declarada: fer fora del seu govern a la Presidenta de la Comunitat de Madrid. I posar fre a eixa política de dretes trumpista, desvergonyida i afavoridora de les diferències socials. Caldria que feren una llista única? Si el tema acaba bé, no feia falta. Si guanya la dreta... seguirem especulant i assenyalant culpables... més enllà del nostre partit. Si s’haguera consolidat la proposta que apareixia a un PIXANT de fa poc, ara Madrid seria independent i nosaltres ja no estaríem pendents, ni dependents, d’aquella gent. Així està el galliner d’escarotat, però si retorne la mirada al formiguer, note una certa enveja. I res a veure per la disciplina i fidelitat a les “reines” de cada formiguer. Més aïna per la seua proximitat. Davant d’un perill que pot afectar a totes dues comunitats, les components s’impliquen sense miraments ni valoracions prèvies dels avantatges o dels entrebancs particulars que poden esdevenir de la seua partici-

pació. Hauran estat capaços, la gent de PODEMOS i la gent de MAS MADRID, d’articular una proposta comuna? Trobe força complicat gestionar eixa contradicció de compartir espai amb el teu pitjor enemic (el que pot furtar-te vots) i alhora el teu millor amic (amb qui pots fer front comú per afinitat en les propostes). Tot ho pot superar “tocar poder”. Per altra banda, el presidenciable del PSOE, de moment es desmarca i preferís “festejar” amb un partit, poc d'esquerres, i que té minses opcions de continuar decidint res. Aquestes preferències manifestades per Gabilondo, no tindran una intenció amagada? No aspirarà a capturar vots de gent que abans va votar Ciudadanos? Ell sabrà! I el que és més important, aconseguiran l’objectiu de posar-li fre a la proposta de la dreta radical i poca vergonya? En comú o a soles, quan arribes a llegir fins ací, la suma dels vots ja s’haurà realitzat. Serviran els vots per a canviar res o tot continuarà igual? En eixe cas, l’harakiri polític on s’ha embargat el líder de Podem no passarà de ser fum de canyot. Si malauradament acaba sent així, a partir del cinc de maig, cada organització continuarà retent-li fidelitat a les seues republicanes “reines” del seu formiguer polític? La “reina-titella” actual, seguirà coronada ocupant el mateix seient luxós i elitista? continuarà fent-nos la guitza a qui proposem, que la política ha de redistribuir afavorint la gent més necessitada? (Per cert, criteri que comparteixen PODEM, MES MADRID i també d’aquella manera molt més possibilista i contradictòria el mateix PSOE). I les actuacions sinistres com la manipulació o la compra de voluntats, no faciliten eixe camí. La dreta ho té clar. A més a més, té poder i voluntat per agranar cap a casa en qualsevol moment. Però no està tot perdut. Si més no semànticament, per a nosaltres, ací, a la comunitat lingüística que parlem català, s’enSINISTRA mentre que a la comunitat castellanoparlant, per indicar el mateix concepte, s’ADIESTRA. I tant ací com a Ponent, sempre, sempre, “tenir mà esquerra” indica actuar amb habilitat, amb capacitat per negociar i adaptar-te amb la finalitat d’aconseguir els teus objectius. Tot comença per bandejar reticències i personalismes per posar-se a treballar, braç a braç, com formiguetes solidàries i compromeses. Tampoc tenim massa alternatives.

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

L’educació derrotarà l’odi 5 de maig · Dia d’homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme Per Diego L. Fernández Vilaplana./ Professor d’Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi A iniciativa del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina

A

mb aquest modest homenatge no pretenem, ni molt menys, ser originals. A l’inrevés, malauradament, sembla que tornen a treure el cap aquells vells temps difícils que descrivia Bertolt Brecht, quan es feia imprescindible defensar obvietats. Com si no tinguéssim prou amb aquesta pandèmia del dimoni. Com si estiguéssim condemnats per una maledicció bíblica, una vegada més, a ensopegar en aquella maleïda pedra. En definitiva, com si no haguéssim après res de la Història. Amb l’odi per bandera, hi ha qui fa de la xenofòbia, el racisme, l’homofòbia i la misogínia el seu particular negoci macabre. A pràcticament 75 anys de la Declaració Universals dels Drets Humans els rellotge ens porta cap endarrere. Cap als anys salvatges de la foscor. L’ou de la serp, que retratava Bergman, amenaça els principis bàsics de la nostra convivència, de la nostra democràcia. Ens juguem molt, perquè podem tornar a perdre la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Si no us ho creieu pregunteu als vostres majors. I, per contra, nadant a contracorrent, a les aules s’obri l’esperança d’un món més just i més solidaris. A l’Andreu Sempere portem anys treballant la memòria de l’Holocaust com a eina d’aprenentatge però també de transformació social. Primer de la mà del nostre particular heroi, Paco Aura, i després de la seua memòria i de la de totes les víctimes de la barbàrie de les nostres comarques. Els ulls nets dels alumnes ens reconcilien amb l’esser humà. La indignació de les nostres alumnes ens fa albergar esperances. A través de les lliçons; des de Mauthausen, des de Gernika i des de Cuelgamuros; els morts del nazisme, del feixisme i del franquisme ens alerten: “Nos els deixeu passar”. L’ús de la Memòria Històrica a les aules, no ho dubteu, no és cap exercici d’erudició nostàlgica. És un crit carregat de futur: Feixisme, Mai Més! Il·lustració: 5 de maig de 1945, Mauthausen, a l'obra de Jordi Peidro, ‘Esperaré siempre tu regreso’, sobre la vida de Paco Aura

Personalización y Reparación en General

c/Terrassa, 8 T. 642 901 130 Alcoi


actualitat a l’alcoià

5

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Punt final

per Núria Martínez Molina Integrant de Fonèvol i ex-festera de la Filà Alcodianos

L

a meua arribada a la Festa va ser un poc inconscient, no sabia que obria una porta, o més bé una escletxa, d’un camí que no pensava tan llarg i enrevessat. Jo era una jove de 25 anys que sols volia participar en les festes del seu poble, igual que ho feien els seus amics i, ara soc una dona de 49 que ha vist com s’han posat tots els entrebancs possibles a un fet que és de llei que arribe algun dia: la plena integració en igualtat de totes les persones que desitgen participar en les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Moltes són les persones que m’han reconegut que les coses es van fer malament des dels inicis, quan jo vaig creuar i totes les filaes es van tancar perquè no creuaren dones: quan a Hermínia li van llevar l’esquadra que li tocava, prohibint les esquadres mixtes amb una assemblea dubtosament legal, quan van negar l’entrada com a festeres de ple dret a tres dones en la Filà Navarros pel fet de ser dones, tal com va provar la justícia, quan van crear del no-res la figura de ‘col·laboradora’ per tapar la boca a les dones, quan van obligar a totes les filaes a tindre un disseny ‘femení’ amb “diferencias perceptibles respecto al masculino” i van obligar a totes les dones (sense demanar-los opinió) a canviar-lo per a poder optar a gaudir dels drets que tenen… Aquesta obligació, junt amb la prohibició de fer esquadres mixtes, ha fet que les poques dones festeres que han pogut creuar hagen d'esperar durant anys fins a ser suficients per a poder eixir en esquadra. Tan difícil haguera sigut deixar que la societat parlara? Deixar les filaes obertes perquè qui tinguera el desig de participar-hi des d'una filà, ho poguera fer independentment del seu sexe? No es pot rectificar ja? Tan complicat seria deixar uns trages per als festers de ple dret i uns altres per als col·laboradors? Uns dissenys ‘unisex’ que permeteren a totes les PERSONES que així ho desitgen gaudir de la festa?, que és el que és, senyores i senyors... és FESTA! Per mi ja és tard, he deixat la filà Alcodianos després de 23 anys. Les properes festes, siguen quan siguen, el meu trage, el que he vestit des de 1997 es quedarà a l’armari… He de dir que he gaudit molt d’ell, que ens hem divertit molt, alguns anys amb algun got vessat al damunt per un excés d’eufòria i d’altres un poc estret per l’embaràs de les meues dues filles, però tot s’acaba… i malgrat que no m’han deixat fer cap Diana ni esquadra de les que em tocaven, estic contenta per la feina feta. Ara bé, continuarem lluitant, això sempre!

El Dia del Treballador es commemora sense manifestacions L'Ajuntament va organitzar un acte a la Plaça d'Espanya al qual van assistir quasi 200 persones BR Alcoi./ Javier Llopis va ser l'encarregat de presentar l'acte que es va dur a terme a la 'Bandeja', i que tenia com a lema 'Ara toca cumplir. Un país en deute amb la seua gent treballadora' que ha servit d'homenatge als treballadors i treballadores dels serveis essencials durant la pandèmia. Jordi Gil, cantautor alcoià, va interpretar tres temes, davant d'un públic en el que estaven representants polítics com l'alcalde i els regidors alcoians, la diputada Patrícia Blanquer, o els representants de CCOO i UGT.

Ibi i Castalla augmenten la seua incidència i Muro i Alcoi es mantenen igual BR | Alcoi./ La Conselleria de Sanitat ha actualitzat les noves dades sobre l’evolució de la pandèmia als municipis del País Valencià. Alcoi i Muro s’han mantingut amb la mateixa incidència i el mateix nombre de contagis. Alcoi té 15 persones patint la Covid-19, i en el cas de Muro hi ha 2 persones amb la malaltia. El cas de Castalla és una de les males notícies d’aquesta actualització, ja que, des de feia ja un mes la seua incidència era de 0 i ara són tres les persones que s’han contagiat. Ibi ha augmentat els contagis, que han passat de 6 a 9 persones amb Covid-19. Banyeres, Cocentaina i Onil continuen amb incidència 0.

Mesa de control peral seguiment de les mocions i els precs aprovats

Aquesta iniciativa va sorgir d'una moció de la formació taronja i té com a objectiu fer un seguiment de les mocions i precs aprovats als plens BR | Alcoi./ La regidora de Democràcia Participativa i Transparència, Teresa Sanjuán, i la portaveu de Ciudadanos, Rosa García, han presentat en roda de premsa un nou òrgan; una Mesa de Control que servirà per a fer un seguiment de les mocions i precs que s’aproven als plens. Aquesta iniciativa va ser una moció presentada per la formació taronja, que va ser aprovada per unanimitat per tots els grups que formen la Corporació Municipal. Segons ha declarat Sanjuán: “És una tasca important, no sols per la transparència i per a donar informació a la ciutadania, també perquè és una ferramenta necessària perquè l’oposició puga fer la seua tasca de seguiment i control. Per aquest motiu vam acceptar aquesta proposta perquè ens pareix molt útil”. “Som conscients que la gent per a poder saber

Rosa García i Teresa Sanjuán./

que passa en la ciutat ha de tindre la informació, això és ser transparent”, ha explicat la regidora de Transparència, que ha agraït a Ciudadanos aquesta proposta dient que: “Estem sempre a disposició de grups com aquest que fan propostes que creguem que són bones per a la ciutadania”. Per la seua part, Rosa García, ha indicat que: “l’objectiu principal era la transparència que ha d’estar en tots els ajuntaments. És un òrgan de seguiment de totes les propostes que fan els grups

polítics, i que pot assegurar el compliment d’eixos acords, ja que, quan no es compleixen immediatament, els partits de l’oposició no tenim eixa informació puntual per a saber perquè no s’estan complint les propostes aprovades, i a vegades es s’ha d’explicar per què no es duen a terme. Inclús, es pot donar el cas que alguna proposta puga quedar obsoleta o quedar impossible per problemes. També pot servir la resta de partits poden aportar idees a eixa proposta primigènia”.


6

alé de festa

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

‘Alé de Festa’ ens transporta a un abril de festa als carrers d’Alcoi

Eugeni Alemany, el Ballet de Virginia Bolufer, i el quadre artístic de l'ASJ acompanyats per les notes de l'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi van aconseguir que el públic assistent gaudira d'una Gala plena d'emoció i records BR | Alcoi./ En les vesprades del 23 i 24 d’abril el Teatre Calderó es va vestir de Moros i Cristians i va acollir sobre el seu escenari l’acte de commemoració ‘Alé de Festa’, que gràcies a tots els seus elements va aconseguir que el públic s’emocionara, gaudira de la música i del ball com si es tractara d’una ‘Entrà’ i que a més soltara més d’una riallada. La presentació de l’esdeveniment va estar a càrrec del presentador i còmic valencià, Eugeni Alemany, que va fer que el públic rigués gràcies als seus monòlegs. Alemany, va estudiar

Les ballarines del Ballet de Virgina Bolufer durant l’actuació. Foto: Jaume Solbes-Kinema./

detingudament la Nostra Festa, i va explicar als assistents la seua experiència al Museu Alcoià de la Festa. Sens dubte, l’elecció de comptar amb la seua participació per a l’acte va ser tot un encert. El Ballet de Virginia Bolufer va ser l’encarregat de transportar, gràcies a les seues coreografies, a la trilogia. Primer, amb un ball en el qual Virginia i les seues ballarines, van fer un impressionant repàs a les 3 dècades de Festa d’aquesta veterana de la dansa, i que va convertir l’escenari del Teatre Calderón en un autèntic boato ple de co-

lor. La combinació va ser perfecta gràcies a l’elecció de la banda sonora que va acompanyar aquest primer ball, Kapytan de la Suite Al’Ariba del compositor Saül Gómez Soler, que va sonar al Capità Moro de la Filà Verds a l’any 2018. Les altres dos coreografies van simbolitzar la mascletà del Dia de Sant Jordi, i per últim, les ballarines, amb vestits que recordaven a la indumentària de cadascuna de les 28 filaes, van interpretar un ball que recordava a la lluita entre Moros i Cristians del Dia dels Trons. A més del quadre artístic de

l’Associació de Sant Jordi, va representar fragments de sainets, un element molt típic de la festa alcoiana, que va fer passar més moments d’humor al públic. La música també va ser un element important durant la gala, i l’Agrupació Musical Serpis d’Alcoi va oferir pasdobles i marxes. Des de l’Associació de Sant Jordi, van preparar alguns vídeos sobre el centenari de l’Església de Sant Jordi, el Casal, el Museu Alcoià de la Festa, sobre la seua tasca, i amb imatges de la trilogia, que van emocionar

als assistents. Finalment, Eugeni Alemany, va deixar una imatge per al record, gràcies a la seua “desfilada” navalla en mà i amb indumentària contrabandista al so de Ragón Falez. L’acte organitzat per l’Associació de Sant Jordi, i amb la direcció de Pepa Miralles, va ser tot un èxit, que va fer que, encara que un abril més Alcoi no celebre les seues Festes de Sant Jordi, els alcoians i alcoianes viatjaren durant les quasi dos hores d’espectacle als dies grans dels Moros i Cristians d’Alcoi.

ESTA TEMPORADA,

LLÉVATE UN 2X1 EN GAFAS DE SOL DE MARCA EN NUESTRAS ÓPTICAS

Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.


actualitat a l’alcoià

7

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

“Era molt important obrirles portes de la Mostra perfersuport a les companyiesvalencianes”

La Mostra de Teatre d’Alcoi obri la inscripció professional · Miquel Santamaria, director de la Mostra, parla sobre les novetats d’aquesta edició EG | Alcoi./ Un dels esdeveniments més importants del món de la Cultura en la nostra ciutat, la Mostra de Teatre d’Alcoi, ha obert ja la inscripció telemàtica per als professionals del sector de les arts escèniques. A partir del 12 de maig, tots aquells que estiguen interessats podran ferla. És important enguany fer aquest tràmit per motius de seguretat. Per tal de tenir tot preparat per a aquesta ocasió des de l’organització de la Mostra, i la ciutat d’Alcoi, volen saber tota la informació exacta dels assistents, per així poder distribuir les places hoteleres o resoldre la qüestió de la restauració, i inclús per a planificar les entrades als espectacles. En l’edició XXX de la Mostra la majoria de les actuacions estaran dirigides als professionals i programadors, i sols s’oferiran entrades al públic en general en aquelles funcions que es representen al Teatre Calderón. Miquel Santamaria, director de la Mostra, ha volgut convidar a tot el sector de les arts es-

L’edició ajornada de la Mostra de Teatre és posa en marxa. Actuació de La Dependent./

cèniques de la Comunitat Valenciana a què vinga a aquest esdeveniment que se celebrarà entre els dies 24 i 28 de maig en sis escenaris diferents, en els quals es representaran un total de 18 obres, 3 estrenes absolutes i 4 estrenes al País Valencià. “Fa un any, la situació sobrevinguda ens obligava a ajornar el XXX aniversari que preparàvem. Ara és el moment, de re-

prendre els projectes, i així, l’edició 2021 es planteja com un acte d’afirmació de la Mostra amb voluntat de retrobarnos amb tot el sector i caminar junts en la recuperació i l’avanç cap a un futur al qual no renunciem”, indica Santamaria. El director, a més, insisteix que l’organització s’adaptarà als protocols necessaris, que su-

VTrobada d’Investigadors i Investigadores en Càncer a Alcoi

José Antonio López va ser l'encarregat de clausurar l'edició BR | Alcoi./ Durant els dies 22 i 23 d’abril va tindre lloc la V Trobada d’Investigadors i Investigadores en Càncer Ciutat d’Alcoi, que va celebrar-se a les instal·lacions de l’IVAM CADA. En aquestes jornades han participat nombrosos professionals de prestigi com Marisol Soengas, del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques i Vicepresidenta de l’Associació Espanyola d’Investigació sobre el Càncer (ASEICA), Victoria SanzMoreno, Barts Cancer Institute a Cancer Research UK Centre of Excellence Queen Mary University of London; Xosé R. Bustelo d’ASEICA, Ramón MartínezMáñez de la Facultat d’Enginyeria Industrial de l’UPV i molts altres, que van donar qualitat a la trobada. Els investigadors i investigadores han pogut compartir experiències i investigacions relacionades amb els tipus de càncer

Assitents a la trobada d’invetigadors./

més freqüents. Verónica Rodilla, de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras, i Victor Javier SánchezArévalo, de la Universitat Francisco de Vitòria i membre de l’Hospital 12 d’octubre, van exposar els seus treballs. El president de C.E.M +QUEUNTRAIL, Paco Fuster, entitat organitzadora de l’esdeveniment, va agrair la participació dels ponents i del comité científic, que “amb la seua aportació han permés l’èxit d’aquesta Tro-

bada i alimenta més el desig de seguir avançant en aquest propòsit de l’entitat d’ajudar en la investigació en la lluita contra el càncer”. José Antonio López Guerrero, director de la trobada, va ser l’encarregat de clausurar la Trobada el dia 23 d’abril, i va destacar l’alta qualitat dels ponents i dels continguts de les seues ponències: “Totes elles permetran enriquir els nostres coneixements i ens ajudarà a avançar en els nostres projectes”.

posen un repte quant a la limitació de la capacitat a les sales, als hotels i ajustar els horaris, i per això, explica que: “Confiem a fer sentir la seguretat als espais d’activitats i allotjaments. Estem segurs de comptar amb el vostre suport i col·laboració”. Independentment de quines siguen les pròximes mesures de desecalada, previstes als pròxims dies amb el fi de l’Estat

d’Alarma, la Mostra ha optat per mantenir l’estat actual de les mesures, i per això no s’han programat actuacions que finalitzen més enllà de l’hora que permet tornar a casa o als hotels, amb l’objectiu de complir el toc de queda. Tampoc hi haurà actuacions de carrer per tal d’evitar aglomeracions, i com s’ha dit anteriorment, sols eixiran a la venda les entrades per als espectacles que es realitzen al Teatre Calderón. En la resta de funcions s’obrirà al públic sempre que hi haja vacants per part dels programadors. Miquel Santamaria ha volgut insistir en l’esforç que s’ha dut a terme per a poder realitzar aquest important esdeveniment cultural i ha qualificat de “una Mostra de Teatre d’afirmació i de transició. Era molt important obrir les portes del Festival per fer suport també les companyies valencianes, ja que Alcoi es converteix en un gran aparador d’espectacles que després roden per tot el territori”.

Luis Sanus, autordel‘Cartell de Festes Solidari’ BR | Alcoi./ Les emissions de CO2 s'han vist reduïdes de forma notable al Centre. En total s'han col·locat quatre mesuradors, dos al centre i dos en Zona Nord i Santa Rosa. Segons les dades recollides s'ha baixat la xifra de contaminació al centre, però als altres dos barris s'ha mantingut igual. Jordi Martínez, regidor de Mobilitat destaca que: “un dels objectius de la conversió en zona de vianants s'està complint i ja tenim un millor aire en el centre de la ciutat. Molts dels vehicles que utilitzaven aquest barri com a zona de pas han deixat de fer-ho i també hem de ressaltar que ara que les mesures Covid s'han relaxat i s'ha retardat el tancament de l'hostaleria i el comerç cada dia veiem a més gent passejant per aquest barri”.

Sancions a la zona de vianants del Centre Després d'un mes amb aquesta primera fase en marxa es procedirà a sancionar a les persones que incomplisquen l'ordenança BR | Alcoi./ Un mes després de la posada en marxa de la conversió en zona de vianants del Centre d’Alcoi, i després d’un període de prova, es començaran a formalitzar les sancions a les persones que incomplisquen l’ordenança de peatonalització. Fins al moment s’han produït pocs incompliments, però, s’ha detectat als últims dies una relaxació, fonamentalment als carrers Joan Cantó, Diego Fernando Montañés i Bartolomé J Gallardo. És important destacar que la majoria dels infractors són rein-

cidents. Des de l’Ajuntament volen informar que aquelles persones que hagen sol·licitat el permís i haja sigut acceptat, encara que no tinguen el carnet, no seran sancionades, ja que estan incloses a la base de dades. Jordi Martínez, regidor d’Obres i Mobilitat Sostenible ha explicat que: “Durant quasi un mes no hi ha sancions. La nostra intenció no és la de sancionar, al contrari, l’ideal seria que tothom complira amb l’ordenança per a així evitar aquestes sancions”.


8

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

entrevista

Parlem amb Lorena Zamorano, regidora de Turisme i Urbanisme d’Alcoi

Lorena Zamorano: “Hem tingut un repunt molt

notable de turisme de proximitat”

La regidora de Turisme i Urbanisme repassa alguns assumptes destacats de les seues àrees, com per exemple com afecta la pandèmia al turisme en Alcoi, o sobre la nova ordenança d'Inspecció Tècnica d'Edificis. Belén Rivas./

A

ra mateixa la situació del Turisme no és la més favorable, però, a principis d'abril va ser el pont de Setmana Santa. Van servir aquests dies per a reactivar el sector en Alcoi? Sí, va servir. Hem continuat fent la campanya que ja durant l'any passat, quan ens van desconfinar en el mes de juny, promocionava la ciutat, evidentment esdeveniments com a tal no, però tenim molt patrimoni, Parcs Naturals, cultura, i la campanya s'ha fet en eixe sentit perquè entenem que tenim un factor diferencial molt potent ara amb la pandèmia, i és que l'aire lliure, la natura o el turisme actiu, dona sensació de seguretat perquè no hi ha aglomeracions, i ens ha funcionat molt bé durant tot l'any. Pel tancament perimetral de la Comunitat, hem tingut un repunt molt notable de turisme de proximitat. Aquesta Setmana Santa també s'ha notat, hi ha dades de visites a la Tourist Info, que és l'índex que tenim, encara que no tots van allí, però ens dona un percentatge de si puja o baixa l'afluència, i enguany tenim un 34% més de turistes del País Valencià en la mateixa data en el 2019, un any que va ser molt bo i sense pandèmia. Sí que ha arribat l'oferta d'Alcoi i de l'interior d'Alacant a la resta del País Valencià i sí que ens han tingut com a alternativa. A més, el bons hotel que va difondre la Generalitat també ens han ajudat molt al sector de l'hostaleria i de l'hostalatge i durant aquest temps ha anat bé i s'ha notat un repunt molt gran i ens estem consolidant com una destinació d'interior. Hi ha molt treball més per fer, però les campanyes estan donant resultat i s'està consolidant eixa alternativa al turisme de costa que és el que volem promocionar. - Has parlat que durant l'any passat s'ha volgut promocionar el turisme de proximitat, ara que ja està arribant l'estiu s'ha pres alguna mesura, o s'ha fet algun projecte per a aquesta temporada? Hem modificat el lema de la campanya, volem promocionar el tema cultural i patrimonial, perquè també hi ha un sector en la ciutat que ha d'arribar a certa

La regidora Lorena Zamorano./

normalitat com els guies turístics, i si sols es promociona la natura, la gent va ahí i no a la ciutat. Aleshores, volem promocionar la ciutat, hem fet valdre el segell de la Capitalitat Cultural que impulsa prou la cultura, i això també és un reclam i, sincerament, Alcoi en estiu no és turístic, cadascú té uns períodes turístics alts o baixos, en la costa l'estiu és el període alt, i per a nosaltres és baix, però no passa res, hem de contar que des de setembre fins a maig és el nostre període alt. Aquesta campanya sobre el tema cultural volem portar-la fins que comence la campanya de Nadal perquè ens permet difondre molt, des de museus, fins a l'oferta de la ruta modernista, o l'oferta de l'entorn patrimonial industrial. La cultura engloba inclús la gastronomia, la cultura pot abastar molts àmbits, i al final és cultura o natura. - Un reclam turístic molt important d'Alcoi són les Festes de Moros i Cristians, i un any més no s'han celebrat. Com ha sigut l'impacte d'aquesta no celebració de les festes? Pff.. Doncs imaginat... Pensa que no és sols el mes d'abril. Allarguem els recursos més potents turísticament com el Nadal, o com les Festes de Moros i Cristians, hem fet valdre eixe recurs i l'hem estirat en el temps creant un producte en el mes de desembre que és Alcoi Ciutat

del Nadal. Les festes les promocionem des del mes de març, i les hem allargat inclús a maig, amb les guies, les rutes medievals. Esperem que l'any que ve estiguem en altra situació i espere que sí perquè entenc que estarem tots vacunats, i la cosa serà diferent. - No sé si estic equivocada, però, Alcoi enguany no participa en FITUR no? Hem dit que no. Vam tindre una reunió en la Diputació i la proposta era que anaren ells amb els seus tècnics i fera la promoció de tots els pobles, però estar allí tots, amb les precaucions que s'han imposat per l'organització de FITUR, enteníem que érem massa per a estar allí. A més, són tres dies de maig, i normalment la venda de turisme es fa a principi d'any. Ara a escala comercial d'agències està ja tot venut, i tampoc sabem en quina situació anem a trobar-se en estiu, si estarem oberts o no. Entenem que no era el panorama enguany ni l'exposició de les persones que han d'estar allí, per això, enteníem que era més risc que benefici, i vam fer una mesa local de turisme, ho vam comentar amb el sector, i vam entendre que enguany no era moment per a anar a FITUR i que ja hi haurà altre moment per a anar amb condicions de normalitat, i així ho vam decidir. Si podem fer alguna intervenció a escala digi-

“Les festes les promocionem des del mes de març, i les hem allargat inclús a maig, amb les guies, les rutes medievals. Esperem que l'any que ve estiguem en altra situació i espere que sí perquè entenc que estarem tots vacunats, i la cosa serà diferent.” tal ho farem, però presencialment no. - Un altre reclam turístic, encara que és prompte per a decidir... Però, s'ha parlat de si es podrà dur a terme d'alguna forma la Fira Modernista? O adaptar-la. Estem treballant per a poder fer-ho possible. Fem reunions amb les entitats i la idea és poder fer, no el model que anàvem fent, però sí que estem per la labor de fer alguna cosa, i que es comence a veure certa normalitat, que falta ens fa a tots. A escala cultural sí que es podran fer moltes coses, sempre que no anem enrere, però les circumstàncies de vacunació ens dona la impressió que cada volta és millor, i, almenys culturalment sí que es podrà fer alguna cosa. Estem reunint-se i estem veent que podem fer i que no podem fer, i ja anirem anunciant. - Canviant un poc de regidoria passem a Urbanisme, i és

que fa poc temps que s'ha publicat la la nova ordenança d'Inspecció Tècnica d'Edificis, quines novetats presenta el nou document? Novetats en l'àmbit tècnic no hi ha. El que hem fet és adaptar la nostra ordenança anterior amb la normativa autonòmica que va eixir fa uns anys, ja que no hi havia i per això teníem la nostra ordenança de la ciutat. A l'haver ja una normativa a escala regional, que és molt més rigorosa, el que hem fet és fer una adaptació, i per exemple, en el temps de revisió una vegada has passat la primera revisió, nosaltres el teníem de 5 anys, i la normativa autonòmica el té de 10. Sí que hi ha una novetat que per a mi sí que és important, que és que hem establert una sèrie de distintius, que tenen la mateixa funció que l'adhesiu que et donen en la ITV perquè una vegada se supere la ITE i quan estiga tot correcte, la poses al teu edifici, així tot el món recordarà què s'ha de passar. Això beneficiarà a les comunitats perquè sí que és cert que en ser tant de temps entre una i l'altra es pot despistar. Jo crec que ajudarà a tots a fer eixe seguiment en el manteniment dels edificis, perquè ja hem vist que és una qüestió que té importància i ja no pels edificis, sino per la seguretat dels que viuen dins i fora. És una cosa que afecta la ciutat, i l'Ajuntament va a ser molt rigorós, i és cert que als últims anys no s'ha fet perquè veníem d'un període de crisi econòmica, la gent ha patit problemes econòmics, però clar, hem tingut l'experiència de la borrasca Glòria que ha sigut jo crec devastadora per a la ciutat i no podem consentir que torne a ocórrer una desgràcia així i és responsabilitat de tots. - S'han plantejat algun tipus d'ajudes o subvencions perquè la gent puga fer front a possibles reparacions? A la part de què hem modificat eixa ordenança, d'ací a poc temps eixiran ajudes per a la rehabilitació, a part de les que ja estan de Generalitat que ja es poden sol·licitar. L'Ajuntament traurà una línia de subvencions a banda de la qual ja hi ha de les façanes, per a la rehabilitació d'edificis del Centre històric que és el nucli més afectat, i per la falta de manteniment de


entrevista

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

9

Parlem amb Lorena Zamorano, regidora de Turisme i Urbanisme d’Alcoi

molts edificis durant molts anys, així que anem a focalitzar aquesta primera convocatòria al centre, amb una dotació de 100.000 euros. Farem publicitat perquè la gent s'adone i puga sol·licitar-les. No és només anar legislant i posant normatives, també hem d'entendre que s'ha d'ajudar a la gent perquè puga fer-ho, però sí que és cert que la gent ha de ser responsable, com a propietaris. - També hi ha ajudes per a les inspeccions? En les inspeccions s'ha de contractar a un tècnic perquè faça l'informe, però ja fa anys que la Generalitat té una ajuda per a pagar a eixe tècnic, però les comunitats no solen demanar eixes ajudes i sí que està subvencionat. De totes maneres, això en una comunitat de propietaris no suposa quasi cost, ja que es paga entre tots i no és un cost elevat que no es puga assumir. El que és més costós són les obres que hages de fer a costa d'aquest informe. Però l'informe podrien ser entre 300 o 400 euros a repartir entre la Comunitat, i això no suposa tampoc un cost que impedisca que es facen eixes

“Aquesta Setmana Santa també s'ha notat, hi ha dades de visites a la Tourist Info, que és l'índex que tenim, encara que no tots van allí, però ens dona un percentatge de si puja o baixa l'afluència, i enguany tenim un 34% més de turistes del País Valencià en la mateixa data en el 2019, un any que va ser molt bo i sense pandèmia.“

Lorena Zamorano amb Toni Francés i el grup de turisme d’Alcoi guardonats amb un premi Sicted./

inspeccions, però, tot així hi ha subvencions. - Has mencionat la borrasca Glòria. En gener de 2020 van ocórrer aquests fatídics episodis de les cases que van caure al centre. Des d'aquest moment des de l'Ajuntament es van fer una sèrie d'inspeccions, quina és la valoració que s'ha tret d'ells? Setmanes després de la borrasca ens va ajudar l'Institut

Valencià de l'Edificació a fer una inspecció ràpida, va ser visual, ja que l'obligació no és de l'Ajuntament, nosaltres no fem les inspeccions, l'informe l'ha de fer la mateixa comunitat, que ha de cridar a un tercer i presentar un informe, però, l'Ajuntament en aquest cas el que va fer, visualment, ja que en alguns d'ells no es podia ni accedir, és veure les condicions. Vam veure quants estaven en situació de

perill extrem, i es va notificar el desnonament per part de l'Ajuntament, es va notificar als que estaven en nivell verd, als que tenien l'ITE per passar, a altres que havien d'executar obres d'emergència, i ja s'han fet, eixa és la revisió que es va fer del centre. Es va evidenciar que a conseqüència del que va passar, molta gent s'ho va prendre seriosament, i voluntàriament va pre-

sentar les inspeccions dels seus edificis, la gent es va menejar molt i es van fer molts expedients i s'ha de reconéixer que va ser molt lamentable el que va passar, però la gent va veure l'envergadura que pot arribar a tindre no fer les coses com toca en els edificis, i la gravetat a la qual pot arribar la cosa. Crec que moltes finques es van posar les piles i ho van fer. Hem de seguir sensibilitzant a la gent en el manteniment, i que nosaltres ens hem marcat que estiga tot al dia.


10

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

El poble és... savi

pobles és savi

Parlem amb diferents grups de vacunació

Les vacunes van arribant i ja és molta la gent que té administrada la primera dosi, entre elles, estan aquests tres testimonis. Tres persones de tres grups de vacunació diferents que han volgut compartir la seua experiència amb tots per tal d’animar a la resta de la població a que col·labore a posar fi a aquesta pandèmia.

Ana Sempere,vacunada de 64 anys

Carlos Casa,vacunat de 29 anys

Núria Molina,vacunada de 23 anys

"S'ha de vacunar prompte a la majoria de la gent perquè açò s'acabe ja"

"Estem més prop de tornar a viure com sabem, amb els nostres, amb abraçades"

"A ningú li eixien paraules, però tots pensàvem que ja estàvem més prop"

Cada vegada va més de pressa el procés de vacunació i per tant hi ha més grups vacunats, i en Alcoi, es poden veure algunes cues al Complex Esportiu Eduardo Latorre de gent que està esperant el seu torn per a rebre la seua dosi. Així va ser el cas d'Ana Sempere, que pertany al grup de persones entre els 60 als 65 anys, que a principis d'abril van rebre la primera dosi de la vacuna AstraZeneca. Com ella mateixa explica: "No vaig estar nerviosa, sols un poquet abans d'entrar, però per sort, vaig anar mitja hora abans i vaig entrar de seguida, així que tampoc hi va haver temps a pensar. Així i tot, jo anava convençuda de vacunar-me". Respecte als famosos efectes secundaris, aquesta dona indica que ella no sentia por, ja que "és normal que una medicina done efectes secundaris, per això no tenia massa manies. Haguera tingut les mateixes amb la resta de vacunes". Ana no va sentir cap molèstia després d'haver sigut vacunada. La seua pròxima dosi arribarà al mes de juny. Per tal d'animar a la gent aquesta vacunada afirma que: "És més el benefici en general, sobretot per a la població, perquè s'ha de vacunar a un percentatge molt alt de població per què açò baixe de veres. Ara, s'està veient que les persones que són molt majors i que ja estan vacunades, ja no estan patint la malaltia d'una forma tan greu", i assenyala la importància de vacunar de forma ràpida: "Si tardem a vacunar i venen noves soques del virus, al final les vacunes no serviran, així que s'ha de vacunar prompte a la majoria de la gent perquè açò s'acabe ja”.

El primer grup a rebre la vacuna va ser el dels sanitaris, els que estan lluitant contra el virus en primera línia. Carlos Casa és infermer, i explica que: "van començar a vacunar en gener, i vam finalitzar el procés de vacunació de tot el personal sanitari a mitjan febrer. Jo vaig ser dels últims en ser vacunats, perquè em va tocar així i en el meu departament, si venien x vacunes, es posaven eixes vacunes, ja fóra Pfizer, Moderna o AstraZeneca. A mi em va tocar AstraZeneca i en cap moment vaig dubtar, era una vacuna i és el que s'havia de fer, posar-se-la fora la que fora". Pel que fa als símptomes, Carlos indica que sí que va tindre: "són símptomes normals, s'ha de conscienciar que són símptomes completament normals de la vacuna com poden donar altres vacunes. Vaig estar un poc més dèbil, però amb paracetamol i descansar un poc, en 48h com a nou.". "Com a sanitari ho he viscut des de prop i per a mi la vacunació és un regal i hem d'aprofitar-ho. Estic segur que la gent està convençuda, i la poqueta gent que tinga dubtes, doncs animar-la que pegue eixe pas cap endavant, perquè tot el que ens pot aportar la vacuna és bo", afirma aquest infermer des de la seua experiència, i continua dient que: "La gent ha patit moltíssim, aquest any ha sigut molt dur, i pense que tots, ho hem passat mal, i hem posat de la nostra part per a tirar endavant. Estem més prop de tornar a viure com sabem, amb els nostres, amb abraçades, amb contacte, per això hem de vacunar-se".

Un altre grup que ja té administrada la primera dosi és el personal dels centres educatius, entre elles, Núria Molina, professora de primària. Com comenta: "va ser molt més lleu del que m'esperava. Les referències que tenia de companys, coneguts, i sobretot dels mitjans de comunicació i xarxes socials era d'incertesa, i por", però ella, no va tindre efectes secundaris. Aquest pas cap al final de la pandèmia és molt important en la seua professió: "la mascareta ens està fent molt de mal. Desapareixen faccions de la cara que demostren emocions, i el contacte amb els xiquets és menys satisfactori i gratificant. Si hi havia algun dubte, la decisió estava clara, sobretot per la meua professió. Açò s'ha d'acabar prompte i que les mascaretes desapareguen". "Se'm va quedar gravat el moment de després, en la sala per comprovar que no tens efectes adversos. L'ambient que era de què estàvem més prop de què tot passe. Em va marcar molt que una de les meues companyes no va poder aguantar l'emoció i alguna llagrimeta se li va escapar. Es va crear un ambient, molt sentit, a ningú li eixien paraules, però tots pensàvem que ja estàvem més prop", confessa Núria. Per aquell dia, aquesta mestra vol donar les gràcies al personal sanitari pel seu treball i perquè: "a pesar de les hores i els dies que estaran allí, transmetien pau i sensació que tot anava a eixir bé". "Anime a totes les persones que es vacunen, és l'única forma que açò desaparega, que puguem a tornar a ser la societat que algun dia vam ser", conclou Molina.

GRAN SURTIDO EN ALIMENTACIÓN Y DETALLES ECOLÓGICOS


alcoi activa àgora

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

11


12

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

educació


educació

13

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

L'IES Andreu Sempere posa la mirada cap al futur La vicedirectora de l'institut, Rosa Martí, ens ha comentat quins són els projectes educatius del centre, els seus trets d'identitat i que li espera al futur Andreu Sempere, que està pendent de dur a terme les seues obres. Belen Rivas./

J

a són 40 anys d'història de l'IES Andreu Sempere, i com ha explicat Rosa Martí, vicedirectora, "en els últims anys el que hem fet és adaptar-se a les noves metodologies de treball d'educació". Des del centre es fomenta molt el treball cooperatiu entre l'alumnat, sobretot en 1r i 2n d'ESO, però que es vol ampliar a la resta de cursos. Per això també compten amb una 'híper aula' amb una capacitat per a 62 alumnes. A més, el centre compta amb programes de reforç per a l'ESO, presència d'un Pedagog Terapèutic per a treballar amb xiquets amb necessitats dins de l'aula, programes d'ampliació, programes d'excel·lència per a l'ESO i Batxillerat, en els quals fan projectes d'investigació que ja han sigut premiats al concurs de Joves Investigadors. Pel que fa als trets d'identitat de l'Andreu, la seua vicedi-

rectora indica que: "som escola UNESCO i tots els valors que dona aquesta fundació són els que nosaltres tenim, com la solidaritat, la comprensió social o la inclusió, que és molt important per a nosaltres, i això destaca amb la bona relació que tenim amb els nostres veïns de Tomàs Llacer". Parlant un poc de la seua oferta formativa, aquest centre és l'únic d'Alcoi que té el Batxillerat Artístic en la seua programació, a més del Científic i l'Humanístic, i des de fa poc temps Compten amb una FP bàsica de la família de les arts gràfiques, que "ajuda a tindre més diversitat curricular, i que els xiquets que estan despenjats de l'ESO puguen seguir estudiant", afirma Martí, que confessa que des del centre esperen poder ampliar aquesta oferta. Entre les activitats extracurriculars Rosa Martí destaca els Erasmus per a l'alumnat i

l'equip docent, i tenen intercanvis establerts amb Alemanya i França, però a més, la vicedirectora anuncia que: "ara tenim una molt bona notícia perquè tenim una acreditació que ens dona la possibilitat de fer mobilitats sense cap problema". Totes aquestes activitats i metodologies educatives estan mirant cap al futur, i és que l'IES Andreu Sempere començarà ja durant el pròxim curs el projecte de reforma i ampliació del centre, que donarà moltíssimes més capacitats i oportunitats per a continuar fent el treball per àmbits amb més comoditats, o acollint nous FPs. "Estem ja en l'última fase de l'adjudicació del contracte, hem d'esperar 9 mesos. Les obres duraran uns 14 mesos, i tindrem un centre completament renovat, amb instal·lacions innovadores i sostenibles, perquè això és també un tret important del centre. La nostra intenció és

créixer en espai, fer una sala d'usos múltiples. Estem molt il·lusionats amb el futur, perquè ens farà créixer i estar actualitzats en metodologies educatives encara que nosaltres vam ser capdavanter en el treball per àmbits que ara Conselleria va determinar per a 1r d'ESO i nosaltres ja fa quatre anys que treballem amb aquest model, per

la qual cosa som un referent i estem orgullosos d'eixe reconeixement". Rosa Martí conclou deixant clara una idea important sobre l'Andreu Sempere: "És un centre que ofereix una gran diversitat d'activitats i d'oferta formativa amb l'objectiu de cobrir les necessitats de tots els xiquets i xiquetes".

Emili Morant Llorca nou Premiats al VI Concurs Start UPV Campus Alcoi director del CEIC Alfons el Vell Alberto Madrero i Pablo Palomares han sigut els guanyadors de l'edició Emili Morant Llorca és professor de Matemàtiques a l’IES Maria Enríquez BR | Gandia./ El Consell General del CEIC Alfons el Vell nomenava ahir dimarts nou director de l’entitat, Emili Morant Llorca, professor de Matemàtiques a l’IES Maria Enríquez. El nomenament tenia lloc a una convocatòria extraordinària on s’informava a més a més de la dimissió de Rosa Mascarell i del nomenament del membre que la substitueix en el Consell Executiu (Anna Igualde). En la reunió, la directora dimissionària exposava davant dels consellers els motius de la seua renúncia i l'estat en què es troben les distintes iniciatives del CEIC. No s'han tractat qüestions substantives més enllà de la tria del nou director, que exposava els passos immediats que cal donar des del CEIC. Així, Emili Morant agraïa a Rosa Mascarell la tasca que ha fet durant

gràcies a 'Mybeeway', un projecte nascut durant la pandèmia

Emili Morant./

el temps que ha estat al capdavant del CEIC Alfons el Vell i indicava que la primera de les seues prioritats serà “anar satisfent i celebrant les fites temporals, esdeveniments i actes que el CEIC ha anat fixant per a la resta de 2021: la participació en la Plaça del Llibre, la convocatòria i concessió de les Beques (algunes d'elles de nova creació i directament inspirades per ella), la Setmana de

la Ciència, l'Homenatge a la Paraula, etc”. Respecte a la relació amb l’Ajuntament, Morant ha indicat: “tinc plena confiança en què ens sabrem entendre. L'Ajuntament de Gandia és la casa mare del CEIC: sostenint-lo durant quasi quatre dècades ha demostrat el seu compromís per liderar la comarca en el terreny de la cultura i la ciència en totes les seues vessants”.

BR | Alcoi./ El Campus d’Alcoi de la UPV ja ha donat a conéixer als guanyadors del VI Concurs Start, una edició organitzada per IDEAS UPV, depenent del Vicerectorat d’Ocupació i Emprenedoria de la Universitat Politècnica de València, i que té com a objectiu donar suport a la consolidació de l’emprenedoria dels titulats i estudiats d’aquest centre. En el concurs es premien les millors iniciatives emprenedores amb idees de negoci atenent al seu creixement, caràcter innovador, estratègia empresarial, aportació a l’entorn i que incentiven la utilització de l’Espai Emprenedoria Start UPV del Campus d’Alcoi. Alberto Madrero i Pablo Palomares han sigut els guanyadors d’enguany gràcies a la seua idea ‘Mybeeway’ que va nàixer en aquesta pandèmia,

Participants al concurs Start UPV./

concretament, de la necessitat d’emprar el temps lliure a casa d’una manera profitosa. Segons han explicat els seus creadors: “Mybeeway és una manera d’evadir-se d’aquesta desafortunada situació, afavorint així el ‘desestrés’, la psicomotricitat i el vincle familiar. En Mybeeway proporcionen totes les eines necessàries perquè l’usuari cree el seu propi producte de decoració, únic i personalitzat”. Amb tecnologia innovadora d’impressió 3D es poden produir peces de

plàstic biodegradable a un preu relativament baix. La diferència de ‘Mybeeway’ amb els seus competidors és que aquesta idea vol crear una Comunitat que s’ajude i s’inspire entre si. Els dos joves guanyadors han rebut una dotació econòmica de 800 euros. Carlos Guerrero, ha quedat en segona posició, Santiago Quintero tercer i la quarta ha sigut per Isabel Bellido. Alan Pau Moreno i Michael Stiwen Olarte i Jennifer Rocío Jurado han quedat en quinta posició.


14

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

educació

En marxa el procés de matriculació dels centres d'educació públics alcoians

Tant els cursos d'Infantil, Primària, ESO, Batxillerat, FP Bàsica i FP de Grau Mitjà i Superior tenen el mateix procés de matriculació, però canvien les dades de cadascun BR | Alcoi./ S'està finalitzant aquest curs, però, ja s'ha de pensar en què es farà al següent, i per això ja s'està posant en marxa el procés de matriculació per al pròxim curs 2021-2022. Començant pels cursos dels nivells d'Infantil i Primària, els col·legis públics d'Alcoi (CEIP Horta Major, CEIP El Romeral, CEIP Sant Vicent i CEIP Miguel Hernández), faran la publicació

de vacants el dia 24 de maig, a partir del dia 25 de maig, fins al 2 de juny es podrà presentar les sol·licituds, o preinscripcions. El dia 16 de juny els pares i mares coneixeran la llista provisional dels admesos, i el dia 30 d'aquest mes es publicarà ja la llista definitiva. Una vegada finalitzat aquest procés, la matrícula es podrà fer des de l'1 de juliol fins al 16 de juliol.

Per a seguir aquest procés en els centres en els quals s'imparteix l'ESO i Batxillerat, com l'IES Andreu Sempere, o l'IES Pare Vitòria, la publicació de les vacants tindrà lloc el dia 2 de juny, i des de l'endemà, fins al 14 de juny la gent interessada podrà presentar les sol·licituds. El 14 de juliol aquests centres publicaran les llistes provisionals, i el dia 23 del mateix mes les defini-

tives. Les dades de matriculació per als alumnes admesos serà des del 26 fins al 29 de juliol. En el cas de voler cursar una FP Bàsica, a l'IES Pare Vitòria, o a l'Institut de Batoi, per exemple, el dia 10 de maig es publicarà l'oferta formativa. A partir del 21 de maig i fins a l'1 de juny estarà obert el termini per a poder fer la inscripció. El dia 7 de juliol es publicaran les llistes provisio-

nals, I el dia 15 les definitives. Des del 16 fins al 22 de juliol es podrà presentar la matrícula. Finalment, per a la FP de Grau Mitjà i Superior, que es poden cursar a l'Institut de Batoi, a l'IES Pare Vitòria o a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi, el procés començarà també el dia 10 de maig amb la publicació de l'oferta formativa, i les presentacions de sol·licituds es


educació podran realitzar des del 21 de maig fins a l'1 de juny. El 13 de juliol es coneixerà la llista provisional, i el dia 22 del mateix mes la definitiva. Aquells que sigues admesos podran presentar la seua matrícula des del 23 de juliol fins al dia 30. Tots aquests passos es poden fer de forma virtual des de la web de la Conselleria d'Educació de Generalitat Valenciana, però aquelles persones que no disposen de mitjans, podran realitzar-les de forma presencial als centres educatius públics d'Alcoi.

15

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Els col·legis públics adapten les jornades de portes obertes

Els col·legis s’adapten amb vídeos per mostrar les seves instal·lacions BR | Alcoi./ Per culpa de la pandèmia, s'ha decidit que enguany no és la millor opció visitar el centre presencialment, per això s'ha preparat un vídeo per conèixer les insta·lacions de totes les escoles. Els quatre col·legis de primària d'Alcoi (CEIP Horta Major, CEIP El

Romeral, CEIP Sant Vicent i CEIP Miguel Hernández), han volgut continuar ensenyant als pares i mares com es treballa als seus centres, però enguany, per culpa de la pandèmia, s'han hagut d'adaptar a la situació, i per això han preparat uns vídeos. En les imatges, es po-

den veure les instal·lacions, les diferents aules, i com treballa l'alumnat. A més s'explica quins són els pilars fonamentals de cada centre educatiu, i quines metodologies educatives utilitzen perquè els xiquets i xiquetes puguen aprendre d'una forma lúdica i eficaç.


16

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Compromesos i convençuts amb la transició ecològica i energètica per Jordi Silvestre · Regidor de Transició Ecològica d’Alcoi

L

a setmana passada es va aprovar aquesta Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica en el Congrés, la qual podem considerar com a fonamental i obligada per a garantir un planeta i unes ciutats amb condicions per a les futures generacions. En paraules de la ministra Teresa Ribera: “Es tracta d’un instrument clau per a modernitzar i transformar el país, s’estableixen els objectius per a assolir la plena descarbonització de l’economia abans del 2050”. S’ha aplegat a una situació mediambiental tan preocupant que ja no val esperar que la gent reaccione i participe individualment per a millorar aquest planeta, no val apel·lar a eixa responsabilitat individual que tant hem demanat durant la Covid 19. Hem de passar a l’acció ja, i que les administracions, d’una manera o una altra, s’impliquen i provoquen l’anomenada transició ecològica i energètica. Hem de passar a pensar en comunitat, amb el bé comú i, sobretot, pensar en les nostres filles i fills i en les nostres nétes i néts. La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (LCCTE) és una resposta del país al desafiament del canvi climàtic, orienta l’acció, integra objectius i ferramentes i minimitza els impactes negatius per a l’economia, la societat i els ecosistemes. L’objectiu fonamental d’aquesta llei és aplegar a la neutralitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), com a molt tard l’any 2050 (és a dir, tan sols podrem emetre la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que puguem absorbir). Assolir la neutralitat d’emissions és aconseguir que les emissions de CO2 siguen compensades per les que puguen ser absorbides i per això la importància de conservar els boscos, els oceans i les restes d’ecosistemes i de crear noves àrees de vegetació. Aquest objectiu essencial es pot aconseguir de dues maneres: augmentant els arbres, plantes i altres captadors de CO2 i productors de O2, i reduint les emissions de GEI. La transició energètica cap a energies renovables, té a veure amb aquesta segona línia de treball. En una societat depenent dels combustibles fòssils hem de transitar cap a les renovables ja, però no és una tasca fàcil i requereix moltes inversions, però a la vegada representa una oportunitat per a crear noves indústries, treballs i sinergies lligades a aquestes instal·lacions, les quals disposen d’una font

d’energia i un recurs inesgotable, el sol (al nostre país en tenim de sobra la major part de l’any) i on han d'anar de la mà el sector públic i el privat. La llei aprovada el dijous 8 d’abril davant l’emergència climàtica fixa per llei que la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030 siga d’un 23 %, que la producció d’energia renovable sobre el total d’energia consumida siga d’un 42 %, que la generació d'energia renovable siga d’un 74 % i que la reducció d’energia primària siga d’un 39,5 %. Alcoi i aquest govern estem compromesos i convençuts amb la Transició Ecològica i Energètica i fa anys que estem treballant en aquest sentit, fent inversions a mitjà i llarg termini que ajudaran, sens dubte, a aquesta transició ecològica. Així la domotització de l’enllumenat i la calefacció de moltes instal·lacions-edificis municipals, que els fan més eficients energèticament i representa un estalvi d’emissions de CO2 i econòmic; tenim ja 18 instal·lacions fotovoltaiques, que generen una potència de 324 kW (600 MW/h/any) que eviten llançar a l’atmosfera 300.000 kg de CO2 a l’any i en projecte 3-4 instal·lacions més que incrementarà la potència en 120 kW (un increment del 40%). Recordem que actualment l’energia que ens subministren a l’Ajuntament és energia verda. També pensant en els vehicles elèctrics, tenim 10 punts de recàrrega i estan projectats 4 més de recàrrega ràpida, i tenim una flota de vehicles elèctrics i híbrids en: Policia, en la recollida de residus i neteja viària i en la gestió de l’aigua. Un 15 % de l’enllumenat públic ja és intel·ligent, i per això disminueix la seua intensitat quan no fa falta i es contribueix a disminuir la petjada de CO2. Són accions que, de vegades, poden semblar menors, però que al llarg de tot un any són molt efectives. I, evidentment, no ens conformem, ni és suficient, ho sabem i continuem treballant en aquesta línia per a poder aprofitar els Fons de Recuperació Europeus amb més instal·lacions de renovables on començarem a treballar amb l’energia de la geotèrmia, eòliques a xicoteta escala i a continuar amb la fotovoltaica, els vehicles elèctrics i seguir amb l’estalvi de l'enllumenat públic. I també a través de l’IVACE volem impulsar la creació de cooperatives i comunitats energètiques locals, en què la ciutadania participe de la

generació, la distribució, la gestió i el consum d’energia en l’àmbit local. I estem treballant ja per a la ciutat del futur, per a les properes generacions, una ciutat per a les persones i no per als cotxes, amb una zona de baixes emissions, que, per cert, obligarà la llei, i que en el nostre cas serà el centre de la ciutat. També amb una xarxa de carrils bici, capaç de connectar uns barris amb els altres i amb el nostre entorn. En

definitiva, estem treballant en un model de ciutat sostenible i açò comporta un canvi d’hàbits per part de totes i de tots i posar les bases perquè les futures generacions puguen utilitzar altres formes de desplaçar-se i abandonar la cultura del cotxe. La bicicleta, els VMP patinets i escúters elèctrics personals i també, com no, el transport públic, han de ser la norma de desplaçament del futur per a les nostres ciutats i també, per descomptat, desplaçar-se a peu, que no tan sols ajuda a evitar contaminació, sinó que ens proporciona salut; de fet, molts metges ho recepten a la nostra gent gran. Aquest repte no és gens fàcil, però no és impossible, i necessitem que totes i tots ens compro-

educació metem en aquest pla d’acció, hi participem activament i abandonem la nostra zona de confort, per a pensar en el bé comú i en les futures generacions. Tot passa perquè en el dia a dia canviem d’hàbits a l’hora de desplaçar-nos, estalviem aigua i llum, reduïm i reciclem correctament els residus, reutilitzem al màxim els objectes, comprem productes locals, cuidem els nostres ecosistemes, plantem arbres i reclamem a les administracions que anem de la mà cap a un futur possible i un vertader desenvolupament sostenible. Aquesta tasca és de tota la corporació, i com que tots els partits polítics formem part d’aquesta, tots hem de remar en el mateix sentit i no nadar contra corrent.

PREINSCRIPCIONS: 21 de maig fins 1 de juny MATRÍCULES: 23 al 30 de juliol


Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAI.21/Nº17

XXX Mostra de Teatre d’Alcoi · Cicles expositius Alcoi Institut d’estudis de les Valls de Mariola · Novetats literaries per Sant Jordi Converses: Gent de lletres · Amparo Tormo · Antoni Miró a Altea per Josep Sou Ficcions · Corrents Continus: Jesús Lara · La Veu dels llibres Festival MiL Xàtiva · Camilo Sesto · Pep Cortés per Paco Blay

Animal de sèquia - Sol Picó · Cia. de dansa

suplement


B

actualitat

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

Torna el festival Mil a Xàtiva

POEMES

Maria del Mar Bonet, Ferran Palau i Núria Graham, caps de cartell del Festival Música i Lletra 2021

CARMELINA SÁNCHEZCUTILLAS

("Tot és una llarga nit" (del llibre Un món rebel) Tot és una llarga nit sense respostes. Tota la vida un desert fet de paraules no dites, de silenci amenaçant. La negació, com una xarxa de filferro, punxant-nos sempre, rebutjant els idealistes. ¿Qui va occir la veritat de l'home, la veritat que jo pregue a tots? Però ara cal que soterre esta angoixa sota un mur blanc, amb una creu de guix damunt per no oblidar on jau la meua fe. El plor del món és un engany, i la joia i el cant de la vida moriran fent equilibris a qualsevol circ de la terra, tots plegats amb el silenci.

ENCUENTRO

Juan Novalis (Jaime Bordera)

Dejé que la tarde se apagara Pequeñas nubes rosas se funden en azul La enfermedad-vicio perfecto de la Soledad Me ayudaba A no quedar Sólo pasar Vuelven los cuerpos a su quietud Se encienden las luces en la calle El cielo dibuja su cercanía: Los hombres saben a dónde van Y siempre se pierden Encuentra el rostro perdido entre la multitud Ese eres tú

BR | Xàtiva./ Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba, Ferran Palau i El petit de Ca l'Eril, Núria Graham i Maria Jaume, Júlia i Caïm Riba, són les parelles d'artistes que protagonitzen les vesprades del cartell del Festival Música i Lletra, Xàtiva cançó d'autor 2021, que se celebrarà del 28 de maig al 5 de juny. Després de la cancel·lació de l'edició 2020 a causa de la Covid19, la cinquena edició del festival arriba amb força reivindicant, des del sector públic, les cures i que la cultura segura i a l'abast de tothom és necessària i possible. El festival, organitzat per Cultura de la Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, i l'Ajun-

Presentació del Festival Música i Lletra de Xàtiva./

tament de Xàtiva, amb la direcció artística del músic Feliu Ventura, ha buscar enguany les complicitats a sobre de l'escenari. A més, el MiL torna a oferir preus populars d'accés a la cultura pública, amb entrades anticipades a 10€, i 1€ per als menors de 12 anys acompanyats.

El festival també es manté inseparable de la defensa de les dones als escenaris que representen més del 50%, i segueix apostant per donar suport als joves talents. El MiL Descobreix: IV certamen de Joves Cantautores i Cantautors torna a repartir 2.700 euros en premis per a autors no edi-

tats, aquest any co-organitzat per la Regidoria de Joventut de Xàtiva. Les bases ja estan publicades a la web del Gran Teatre i s'accepten candidatures. L'entrega dels premis la tancarà una actuació de Toni de l'Hostal, i la gala és amb entrada lliure amb invitació sol·licitada a la web del Gran Teatre. L'edició d'enguany reivindica la cultura segura a l'abast de tothom també com a forma de cura. Per això la il·lustradora valenciana Clara Iris, autora del cartell, segons explica, ha volgut fer una il·lustració molt fresca, que apel·la a l'alegria i a cuidar-nos, a mudar-nos, per gaudir de la cultura.

Premis als estudiants de l’Escola Municipal de Belles Arts d’Alcoi

En total han sigut 8 alumnes de 5 centres escolars d'Alcoi, i un centre escolar de Muro d'Alcoi els que han aconseguit un guardó gràcies als seus treballs BR | Alcoi./ La sala d’actes de l’IVAM CADA Alcoi ha acollit el lliurament de premis per a l’alumnat de l’Escola Municipal de Belles Arts d’Alcoi, un acte que tradicionalment se celebra al Palau Reial de Marró, en el qual assisteix la Infanta Elena de Borbó, el jurat i els representants de Patrimoni Nacional. En aquesta edició es van presentar 644 dibuixos i 298 col·legis de tota Espanya. El jurat presidit per Plans Castellans, presidenta de Patrimoni Nacional, Alberto Reguera, pintor, Violeta Monreal, il·lustradora de llibres infantils, Isabel Rodríguez-

Lliurament dels premis als alumnes./

Marco, conservadora de col·leccions de pintura dels segles XIX i XX de Patrimoni Nacional, i Cristina Mur de Víu, cap d’Acció Cultural de Patrimoni. Dels guanyadors 8 alumnes pertanyen a 5 centres escolars d’Alcoi i un de Muro d’Alcoi. Du-

rant l’acte també es va fer entrega d’un diploma a altres 11 estudiants que van ser seleccionats al certamen. Alberto Belda, regidor d’Educació; Raül Llopis, de Cultura; la direcció i professorat de la Secció Infantil d’Expressió Plàstica de l’Escola de Belles

Arts d’Alcoi, i la direcció dels 6 centres escolars, van assistir a aquest esdeveniment, en el qual, Alberto Belda va destacar: “la gran quantitat i qualitat de la pedrera d’artistes que hi ha a la nostra ciutat, no sols en el món de les Belles arts, també en altres camps de la cultura com la dansa, la música o l’actuació. Tenim una joventut molt compromesa amb la cultura i des de l’Ajuntament treballem per a donar-los les eines perquè puguen aprendre i millorar amb aquesta Escola Municipal o amb el Conservatori o l’Escola Municipal de Teatre”.

Marcel el Marcià estrena nou disc

'Secrets dins d'una caixa dins d'un calaix' és el nom del seu sèptim disc que està dirigit a un públic familiar BR | Alcoi./ Marcel el Marcià estrena ‘Secrets dins d’una caixa dins d’un calaix’, el seu nou treball d’estudi, que seria ja el seu sèptim disc, i que està dirigit a un públic ampli i familiar. El divendres 7 de maig serà la presentació oficial a les xarxes socials i es presentarà el primer clip, ‘La solució’. Aquest treball ha rebut nominacions com a millor disc de música familiar dins dels premis Carlos

Santos de la passada edició. Carles Llinares i Albert Bertomeu, membres que formen la banda, presenten deu cançons amb textos positius, inclusius, i amb una mirada divertida i original del món. En aquesta ocasió s’ha de destacar que la banda ha crescut amb l’aportació del músic Pere Bernal i ha comptat també amb les col·laboracions de Quique Ballester i Miquel Giner.


reportatge

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

C

Art&Cultura

Coneixem l'Institut d'Estudis de les Valls de Mariola

Més d’una dècada estudiant les valls de la Mariola Aplec de la Mariola celebrat a Banyeres amb Romà Francés, president, Joan Benesiu, escriptor, Josep Puig, secretari./

Va nàixer en 2009 per a donar a conéixer d’una manera transversal la realitat dels pobles de les valls nord-occidentals de la Serra de Mariola (Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara i Agres). Parlem de l'Institut d'Estudis de les Valls de Mariola (IEVM), una institució que porta més d'una dècada reforçant el lligam dels pobles en aquest àmbit d'actuació. Per a defensar el patrimoni cultural, històric, artístic i mediambiental, l'IEVM ha divulgat el seu coneixement mitjançant estudis, publicacions, conferències, congressos i trobades. L'última d'aquestes publicacions va veure la llum en 2017 sota el nom 'Camins històrics. Rutes per l'Alcoià i la Vall d'Albaida, Valls de Beneixama i Biar', un recorregut exhaustiu pels camins ancestrals d'aquest territori. Pau Sellés./

E

ntre altres publicacions impulsades per l'IEVM destaca d'una banda la unitat didàctica per a treballar als instituts la figura de Pastor Aicart (poeta de la renaixença valenciana nascut a Beneixama); i de l'altra un treball de recopilació d'articles i altres escrits on repassar la història del Camí Històric de Xàtiva. Paral·lelament, l'Institut edita anualment un calendari on repassa de manera visual diferents aspectes de la vida a les valls de Mariola (gastronomia, festes tradicionals, arquitectura...), i organitza una vetllada temàtica anual, dedicada a una personalitat de les lletres valencianes, com ara Ovidi Montllor o Joan Fuster. El secretari de l'IEVM, Josep Puig, reconeix que l'entitat ha hagut de reduir considerablement els seus actes a causa de les restriccions imposades per la Covid-19, encara que confia a recuperar el ritme normal d'activitats a mesura que es torne a la normalitat. Pel que respecta a futurs projectes, se'ls ha oferit la possibilitat col·laborar amb la Institució Alfons el Magnànim per a editar una obra sobre el riu Vinalopó, basada en un article escrit pel geògraf Vicenç Maria Rosselló i Verger que fou publicat als setanta en la revista Serra d'Or. L'IEVM disposa d'una vintena de socis, encara que en algunes de les activitats que organitzen han aconseguit congregar a

Foto del sopar temàtic dedicat a l'Ovidi en 2017 (actuació de Jordi Gil)./

vora un centenar de persones. Els vuit pobles que integren l'Institut es reparteixen entre les comarques de l'Alcoià, la Vall d'Albaida, El Comtat i l'"Alto Vinalopó". Respecte a aquesta última comarca -a la qual pertanyen la Canyada, el Camp de Mirra, Biar i Beneixama- l'IEVM ha reivindicat la pertinença d’aquests municipis a l'Alcoià, per ser la comarca dels pobles del ponent, tots ells valencianoparlants. "Encara que el que hauria de ser la nostra capital, Alcoi, sembla que no sap ni que existim", lamenta Josep Puig. Camins històrics La darrera de les publica-

cions de l'IEVM ('Camins històrics') és un recorregut per 7 camins ancestrals que recorren municipis com ara Beneixama, Biar, Bocairent, Camp de Mirra o La Canyada. El treball és obra del beneixamer Miquel Mas Navarro, guia de muntanya i molt vinculat al muntanyisme al llarg de la seua vida. A les seues pàgines es pot trobar entre d’altres informació sobre el Camí dels Molins entre Beneixama i Banyeres, el Camí de Cabdet entre Beneixama i la Via Augusta, o el Camí de Xàtiva entre Biar i Ontinyent. Mitjançant fotografies, mapes i textos descriptius el lector pot consultar tota la informació que

necessitarà per tal de transitar aquests històrics senders. Fullejar les pàgines de 'Camins històrics' ens posa en contacte amb una forma de veure el senderisme que amb el pas dels anys pareix estar perdent-se. Tal com remarca el propi autor a la introducció de l'obra, "un gran nombre dels usuaris dels camins de muntanya, els usen com si fos un accessible i econòmic 'mobiliari esportiu a l'aire lliure', on la preocupació predominant sol ser, quants quilòmetres he fet, quin desnivell i en quant de temps ho he realitzat, oblidant tot el que tenen al seu abast en l'àmbit patrimonial". Miquel Mas reivindica doncs la cultura i la història d'aquestes sendes, per on s'anava a viles romanes i islàmiques que van perdurar durant més de mil anys. També fa valdre la toponímia, la majoria heretada els ibers, romans i musulmans, pròpia aquesta última de l'època del Xarq al-Àndalus. "Dóna llàstima veure com certs col·lectius bategen les nostres sendes i camins amb noms inventats, tractant de reinventar i sovint castellanitzant llocs que ja tenen denominació des de fa segles", es lamenta l'autor. En definitiva, "els camins són el gran patrimoni oblidat, són ells els que han ajudat a forjar la nostra personalitat al llarg dels segles gràcies a la permeabilitat del caràcter mediterrani (...) han ajudat a ser els que som hui".


D

literatura

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

Primavera Florida

per José Antonio Tomás Andrés

Después de los fríos, lánguidos y lluviosos días invernales y, otros, en que aparecen las montañas vestidas de blanco, vienen los primeros albores primaverales. La primavera siempre ha sido fuente de inspiración para los poetas. En su etimología la palabra primavera viene del latín, prima, que significa primer, y, vera, que viene de viridis y quiere decir verde o verdor. Su símbolo más elocuente es el florecer o la eclosión de las flores. Es como si resurgiera la vida con todo su esplendor. La floración de los árboles, que poco a poco darán sus frutos, también es un capítulo importante. Todo, en su conjunto, invita a que en nuestra existencia también florezca y fructifique esa belleza primaveral, a través de la búsqueda de valores. El color verde simboliza la esperanza, todo lo cual nos induce a renacer, renovarse, ilusionarse, crear. Por todo ello, he sentido el impulso de escribir un soneto dedicado especialmente a las flores, a su aroma, ya que mayo es su mes, y su venida ya es inminente.

Aroma de las flores per José Antonio Tomás Andrés

Tras su eclosión, evaporan las flores el aroma de sus almas. Exhalan con amor sus perfumes y regalan olores finos y embriagadores. Son tan lindas, que viendo sus colores se siente gran placer. Cuando derraman sus suspiros, las esencias se inhalan y se evaden todos los sinsabores. ¡A las flores les rindo mi homenaje porque alegran la vida con su aliento es digno de alabanza su linaje! Su gozosa hermosura, un elemento que adorna con elegancia el paisaje y en los humanos florece el contento.

Novetats alcoianes perSantJordi Alcoi presentà una collita abundant ivariada.Ací teniu les obres més recents.

Francesc Gisbert, Ester Vizcarra, J.F. Ferrándiz, Carlos Gran, Mercè Climent, Paco Blay, Silvestre Vilaplana i Isabel-Clara Simó./

Sant Jordi és la data tradicional per a llançar novetats literàries i destacar els llibres publicats recentment. Pel que fa a la narrativa, cal parlar de Silvestre Vilaplana i les seues últimes novel·les, Dones sense nom (Crims.cat) i La música del diable (Cruïlla), en la línia d’acció i suspens que el caracteritza. Francesc Gisbert ens presenta El jove Enric Valor (Bromera), la primera biografia novel·lada de l’escriptor valencià més emblemàtic del segle XX, i també el llibre infantil Creus en la màgia? (Bromera). Isabel-Clara Simó encara ens ofereix la seua últi-

ma novel·la, El teu gust (Bromera), com també la seua biografia, de la mà de Jordi Tomo i IsabelClara Simó, Una veu lliure i compromesa (Ara Llibres). En l’àmbit de la narrativa per a joves, Ester Vizcarra debuta amb la novel·la, Amaga’t dels drons (Bullent), sobre el maltractament de les mascotes. Mercè Climent, editora de Lletra Impresa, acompanya Manel Rodríguez Castelló, amb Farem un pensament. Metaforismes i saials (Lletra impresa), un recull d’assajos. També ens porta una nova novel·la Jordi Botella, Metralla (Lletra impresa),

ambientada en temps de la II República i la Guerra Civil. Paco Blay és l’autor de Sentències de Joan Lluís Vives (Publicacions Universitat d’Alacant). Dins de l’assaig divulgatiu, cal parlar de Josep Lluís Santonja i el seu llibre Animetes Santes (Bullent, Premi Bernat Capó). Antoni Belda presenta De la mar a la terra (Premi Altea d’Investigació, en l’IC Juan Gil-Albert). En l’àmbit de la narrativa infantil, Jordi Raül Verdú torna amb un nou lliurament de les rondalles d’Enric Valor adaptades per als infants, Els tres plets de Pasqua Granada, El castell del Sol, Home

roig, gos pelut i pedra redona (Bullent). Manolo Borrell i Marta Alcaraz són els autors del llibre infantil La cavallera valenta. Pel que fa a la novel·la gràfica, recordem L’era d’Aquari (Andana) de Jordi Peiró. Juan Fran Ferrándiz ve amb una nova novel·la històrica, El judici de l’aigua (Rosa dels Vents), també en castellà. Carlos Gran, amb Sine die, obra de ciència ficció escrita conjuntament amb Manuel Tristante o Andreu Bernabeu, amb el poemari El subsuelo, són només alguns dels integrants de la nova collita literària alcoiana del 2021.

Els Premis Sambori tenen guanyadors

Ha comptat amb un jurat de vint professionals de l'educació, el periodisme i la literatura BR | Alcoià-Comtat./ El jurat, format per vint professionals del periodisme, l’educació i la literatura, dels XXIII Premis Sambori de Redacció que organitza any rere any la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat ha decidit quins són els guanyadors. L’acte de lliurament del Premi se celebrarà el dimecres 19 de maig a la sala del Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant (Edifici de la Cambra de Comerç d’Alcoi), i

Publicades les bases dels premis ‘Ciutat d’Alcoi’de novel·la i teatre

Els premis ‘Ciutat d’Alcoi’ Isabel-Cara Simó’ i ‘Pep Cortés’ estan dotats amb 8.000 euros cadascun. Es poden presentar les obres fins a l'11 de juliol.

sols podran assistir els guanyadors de les modalitats individuals i una persona d’acompanyant. A més, per tal de garantir la màxima seguretat,

es durà a terme en dos tandes, primer a les 18:00, es farà el lliurament dels Premis a l’alumnat individual de primària, i a les 18:30 se-

rà el torn dels de secundària, batxillerat, cicles, adults i necessitats educatives individuals. En aquesta edició han participat un total de 41 centres educatius de primària, secundària i adults de les dos comarques, és a dir, un total de 4.200 alumnes, que ja se sumen als més de 50.000 participants de la resta de comarques del País Valencià. El llistat es pot veure al web http://www.alcoiacomtatpelvalencia.cat

EG | Alcoi./ Ja s’han publicat les bases de dels premis ‘Ciutat d’Alcoi’ de novel·la Isabel-Clara Simó en la seua segona edició i de teatre Pep Cortés que arriba a l'edició XLVII i compleix dues servint d'homenatge a l'actor alcoià. Es poden presentar les obres fins a l'11 de juliol. El premi ‘Ciutat d’Alcoi’ de novel·la Isabel-Clara Simó va ser promogut pel Consell de Cultura de la nostra ciutat, i aquestes dues iniciatives tant el premi, com la creació del

Consell, van ser molt valorades per la Generalitat per a atorgar a la nostra ciutat la Capitalitat Cultural 2021, juntament amb les múltiples iniciatives que es duen a terme a Alcoi. El premi compleix la seua segona edició, i serveix per a la promoció i suport a la creació literària escrita en català. L'any passat el va guanyar l’alcoiana, Natalia Gisbert. Pel que respecta al XLVII Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre ‘Pep Cortés’, és un premi ja consolidat a punt d'arribar al mig cen-

tenar d'edicions i el seu objectiu és donar suport econòmic a l'autoria dramàtica escrita en valencià o en qualsevol altra varietat de la llengua catalana. L'any passat va viure el seu rècord d'obres presentades amb 62, sent el guanyador Paco Romeu. En tots dos casos les obres presentades hauran de ser originals i inèdites. Es concedirà un únic premi tant en novel·la com en teatre per a la persona autora de l'obra vencedora dotat amb 8.000 euros bruts.

El jurat dels Premis Sambori./


literatura

E

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

200 històries arriben a la final del concurs literari Amic-Ficcions

Més de 2.970 alumnes de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra, Aragó i Catalunya Nord han participat en el certamen literari en català AMIC./ La tretzena edició del concurs literari AMIC-Ficcions ha presentat ja el seu llistat de finalistes. De les més de 1.270 històries publicades que es van pujar durant el termini del concurs, el jurat, format per persones vinculades al món literari i de l’educació, ha seleccionat 200 grups finalistes: 128 de Catalunya i Catalunya Nord (216 joves), 41 del País Valencià (57 nois i noies), 27 de les Illes Balears (35 alumnes), 4 grups d’Aragó (7 alumnes). El concurs literari juvenil AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries, va tancar la tretzena edició el passat 29 de març amb una participació de 2.973 alumnes registrats de 223 centres educatius diferents.

Aquests joves, d’entre 14 i 18 anys, provenen de Catalunya (2.134), País Valencià (527), les Illes Balears (232), Aragó (75), Andorra (3), i Catalunya Nord (2). Aquesta activitat de foment de l’escriptura i la lectura en català entre els joves a través de la xarxa torna a comptar amb el suport de la Fundació Carulla, Editorial Barcino i les direccions de Política Lingüística dels governs de Catalunya, País Valencià i de les Illes Balears. En aquesta 13a edició cal remarcar que per primer cop han participat estudiants de La Llitera (Aragó) i s’ha consolidat la participació d’estudiants del Matarranya (Aragó). Els lliuraments de premis està previst que es realit-

zin durant la segona quinzena de maig, però encara falta determinar el format d’aquests actes, presencial o en línia. Tot i que ens agradaria que es realitzessin de forma presencial, serà a partir de com evolucioni la crisi sanitària del coronavirus que l’organització AMICFiccions definirà definitivament quan i com es desenvoluparan els respectius actes de lliuraments de premis. Els premis de l’edició d’enguany són: iPhone, PlayStation, iPad, Smartphone i auriculars sense fils. També es premiaran als professors/es més motivadors/es de cada territori amb una estada de 2 dies per a 2 persones amb sopars i/o esmorzars inclosos.

Lliurament dels premis de l’onzena edició de Ficcions./

Els escriptors parlen en les ‘Converses Gent de Lletres’ El Club d’Amics i Amigues d’UNESCO Alcoi i la Coordinadora pel Valencià organitzen la VII edició de les Converses Gent de Lletres BR | Alcoi./ El Club d’Amics i Amigues d’UNESCO d’Alcoi, juntament amb la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat, han preparat la VII edició de les Converses Gent de Lletres, que cada divendres del mes de maig comptarà amb la presència de gent relacionada amb el món de la literatura. La primera d’aquestes converses serà amb Pilar

Tormo, amb una xarrada titulada ‘Ser mestra, una vida intensa’ el dia 7 de maig. La setmana següent, per al 14 de maig, ‘Trellat i literatura’ de la mà de Víctor Labrado i Joan Borja. La guanyadora del I Premi de Literatura Isabel-Clara Simó, Natàlia Gisbert, assistirà el dia 21 de maig, amb una conversa titulada ‘La passió de llegir i escriure’, i finalment, tancarà el cicle Alexandre Agulló

el dia 28 de maig amb ‘Aprenent de persones’. Els convidats parlaran sobre aquests temes, però tenint com a idea principal quina ha sigut la inspiració i com han plantejat els seus llibres. Totes elles es realitzaran a la Sala d’Actes del Campus d’Alcoi de la UA, a les 19h. Es podrà assistir de forma presencial, encara que l’aforament de la sala serà limitat.


F

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

CULTURA: LLUÍS VIVES PER FRANCESC X. BLAY

POESIA

‘Trenquesa’, de Lameuapau per Lourdes Boïgues./

«Trenquesa» és un llibre especial per moltes raons. Forma part d’un cicle líric junt amb «Monoromàntic» i «Sentimentar». El títol de l’obra, com diu l’autor en la contraportada, és un mot inventat que fa al·lusió a dues paraules: trencament i tendresa. Vicent Magraner Ripoll (Simat de la Valldigna, 1993) ha adoptat el nom literari de Lameuapau com una mesura terapèutica per a poder parlar-se, escoltar-se i entendre's. A banda, és un joc de paraules amb el qual s'enfrontava a allò que, al seu moment, estimava i li era pau i guerra alhora. Vicent diu que ha escrit des de sempre i que el primer poema que va llegir va ser «Viceversa» de Benedetti. Però també se sent influenciat per Neruda, Orson Scott i altres autors i autores, ja que és un lector compulsiu des de menut. Va publicar la seua primera obra amb 20 anys, es tractava d’una novel·la del gènere fantàstic. Compta, doncs, amb quatre obres publicades, però el projecte de Lameuapau continua endavant. Diu Vicent que la literatura és protagonista en la seua vida, ja que li permet existir de moltes maneres i totes boniques. Vaig conèixer Lameuapau gràcies a la meua filla de vint anys, seguidora de les xarxes socials. Resulta que ell dóna a conèixer els seus textos a través de les xarxes perquè de primer no pensava escriure’ls en paper. Actualment, però, ambdós formats es retroalimenten exitosament. Així, doncs, «Trenquesa» ha estat editat recentment amb les il·lustracions d’Amanda Cerse, amb qui l’autor col·labora de forma habitual. Segons Lameuapau els dibuixos d’Amanda són una part imprescindible del llibre, ja que posa línies i color al seu missatge. Al meu parer, són unes imatges amb molta força que caminen de la mà dels textos amb un protagonisme propi. El llibre està editat en format rústic, amb tapes vistoses de negre i vermell. Curosament la imatge principal figura a la portada i, com he dit abans, el títol està a la contraportada, on l’autor també menciona una de les seues frases: «Farem de la foscor, tendresa i dolçor». Kiko Tur, ex-vocalista del grup Aspencat, ha redactat el pròleg. La veritat és que el cantant ha fet una presentació perfecta del llibre. Tant és així, que ben bé podria reproduir ací les seues paraules com a ressenya. Però això no seria ètic, així doncs, recomane que llegiu atentament aquest pròleg. Després del pròleg, el mateix Vicent Magraner fa un comentari sincer i aclaridor sobre el seu llibre. Tampoc és possible

la veu dels llibres

repetir en aquest article el contingut del comentari, però sí almenys unes paraules: «Trenquesa no és el llibre que jo vull, però és el que necessite. Es pronuncia amb la veu tendra. Es pot llegir de manera que comença, té un nus diferenciat i acaba. I que un llibre de poesia acabe és tràgic». L’autor ens convida a gaudir del llibre amb calma i sense pressa. L’obra està estructurada en tres parts: Lluna Creixent, Lluna Decreixent i Lluna Plena. Lameuapau explica al final perquè ha triat aquesta simbologia a l’hora d’estructurar els textos i ho explica d’una manera tan bonica com la seua poesia. No soc una experta en poesia ni en prosa poètica, ho reconec. Igual que Kiko Tur, no vull etiquetar l’obra de Lameuapau: poesia, prosa, prosa poètica? Tant em fa si és una cosa o l’altra. No entraré en detalls de mètrica ni d’estil. Preferisc avançar-vos que cada frase amb la qual l’autor inicia els textos, se’t queda clavada al cor i no com una espina, precisament. Aquestos enunciats són també un emblema, una marca identificadora de Lameuapau. De fet, l’autor els estampa en polseres, samarretes, coixins o adhesius. Per exemple: «M’encanta, m’encante, m’encantes», «A mi em sembles bonica de totes les maneres», «Tens dret a tenir un dia de merda», «Els herois tenen por, els superherois moren», «Que no és pluja, que són llàgrimes», etc. Quant a la temàtica de la poesia de «Trenquesa», és molt variada. Tracta d’amor i desamor, d’angoixa i d’esperança, de relacions familiars i amistoses, de por i de coratge, de records, de creixement i projectes... Però és la complicitat que l’autor crea amb el públic, allò que fa tan especial aquesta obra. En definitiva, i sense voler repetir-me, al llibre he trobat sobretot bellesa i sentiment expressats de forma clara. I amb açò em referisc que la lectura resulta còmoda, no que a l'autor li haja resultat fàcil d'escriure. Lameuapau ha obert el seu cor en un món en què impera la imatge de l’home fort i trencar aquest estereotipus requereix molt de valor. Per últim, confesse que he seguit el consell de l'autor i he llegit «Trenquesa» molt a poc a poc, sense presses, recreantme en cada paraula, punt i coma. M'hi he pres tant de temps com en un passeig: m'importava més el camí que no la meta. Perquè les millors coses de la vida haurien de prendre's a glopets i trobar-se al nostre abast com un regal. Si voleu fer de la foscor, tendresa i dolçor, deixeu-vos trencar per Lameuapau.

El pensament d’un valencià universal: Sentències de Joan Lluís Vives per Publicacions de la Universitat d'Alacant./

Joan Lluís Vives va nàixer a València en 1492 o 1493 i va morir a Brugues al maig de 1540. Era descendent de famílies de judeoconversos pels quatre costats, fet que marcarà tota la seua vida: diversos familiars, entre ells son pare i sa mare, van ser condemnats per la Inquisició, tot i que ell sempre es mostrarà en general dins dels paràmetres de l’ortodòxia catòlica. Potser fugint de l’ambient d’intolerància a la seua València natal, i després de cursar alguns anys en el recent creat Estudi General, marxà a estudiar a París a completar la seua formació i, segurament, a buscar una eixida laboral. A la Sorbona entra en contacte amb els dos corrents dominants de l’època: el nominalisme, en la seua versió terminista, i l’humanisme. Es va decantar per aquest darrer, que consolidaria amb el seu contacte amb la figura ja aleshores famosa d’Erasme de Rotterdam, que va conéixer i tractar a Lovaina. A París va iniciar una carrera intel·lectual i literària realment brillant, i als pocs anys va passar a formar part, amb Budé i el referit Erasme, de la trilogia d’humanistes més reconeguda. Vives va escriure de tot (i en molts camps va ser una autèntic innovador): sobre autors clàssics, sobre educació, sobre filosofia i teologia, sobre la pau i la guerra, sobre el govern i la tasca dels assessors, sobre retòrica, sobre dret, sobre la pobresa i la manera de tractar-la als municipis, sobre espiritualitat... Pel que fa a la formació dels joves, va enllestir dos llibres que podem considerar del gènere sapiencial (Introducció a la saviesa i Símbols o escortes de l’ànima), en una línia que aleshores gaudia de gran predicament entre eclesiàstics, humanistes i homes de lletres, que arreplegaven tant la tradició bíblica com els autors grecollatins. Però a més d’aquests dos llibres, Vives va anar deixant caure al llarg de totes les seus obres moltes més sentències, aforismes, proverbis i apotegmes. Uns procedien de la tradició bíblica i clàssica que hem esmentat, que incorpora amb gran erudició i capacitat de síntesi, però altres són de “collita pròpia”, fruit de la seua agudesa i creativitat. Gràcies, per tant, al seu estil breu i sentenciós podem trobar un bon grapat d’afirmacions, tesis i màximes que des del nostre punt de vista mereixien ser exhumades i recuperades. Aquesta ha sigut la tasca de l’obra que acabem de publicar, en la qual s’apleguen més de 4.200 sentències de

És cert que hi ha molts treballs –i de gran qualitat– al voltant dels temes sobre els quals va escriure (filosofia, ensenyament, religió...), però no n’hi ha cap que s’haja preocupat d’arreplegar les sentències, proverbis, màximes i aforismes que apareixen al llarg de les seues publicacions. caràcter molt variat i de molt diversa procedència que hem considerat que valia la pena recuperar tant de les obres com de la correspondència que va mantenir amb amics, humanistes i dirigents polítics. S’ha buscat la brevtat i la concisió com a criteri de selecció en els enunciats; de fet, la majoria podrien ser en l’actualitat una piulada de Twitter. Per aquest motiu, i per tal de facilitar la consulta o recerca, el recull va acompanyat amb dos índexs: un de caràcter temàtic i un altre d’onomàstic, amb indicació –si se sap– de les obres citades. Totes les sentències van en llatí, que és la llengua en què foren escrites, amb indicació del passatge concret de l’obra, i van seguides de la corresponent traducció al valencià i al castellà. Algunes fins i tot porten un breu comentari del recopilador, que espera que servisquen per a aclarir algun passatge dubtós, per a recordar el fet històric que la motiva o, fins i tot, per a advertir d’algunes concordances o llocs paral·lels. Aquesta aportació, convé dir-ho, suposa una novetat des del punt de vista de la investigació i la recerca sobre les obres de Vives, aspecte que està explicat i justificat amb detall en la introducció que acompanya el repertori. És cert que hi ha molts treballs –i de gran qualitat– al voltant dels temes sobre els quals va escriure (filosofia, ensenyament, religió...), però no n’hi ha cap que s’haja preocupat d’arreplegar les sentències, proverbis, màximes i aforismes que apareixen al llarg de les seues publicacions. Per això pensem que aquesta aportació, excel·lentment editada pel Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant, a qui s’agraeix la seua professionalitat i dedicació, pot contribuir a conéixer una mica millor la figura del valencià més europeu, estimular la seua lectura i apropar-lo a un públic més ampli i no solament l’acadèmic, que és el que fins ara ha ocorregut en línies generals.


la veu dels llibres

Passejàvem la línia marítima de La Corunya buscant un café quan, plantats enfront l’Atlàntic, em digué que havia llegit una de les millors novel·les juntament amb el Tirant i Bearn. El trident el completava Incerta glòria, de Joan Sales (Club editor, 2016). Aquell dia Rafa, un bon amic de la família, m’havia parlat sobre La muntanya màgica, lectura que havia enllestit amb gust, encara que es preguntava si tota aquella filosofia alemanya que travessa el llibre, els malabars sobre el temps i els funambulismes ètics i morals, si tot això i allò podia interessar a un aborigen de l’Austràlia profunda. La muntanya màgica esdevenia, amb pinces, el símbol i la barreja d’interessos, tradicions i marcs mentals que compartim els vedellets esgarriats d’aquesta vella i trista Europa. Ens ha tocat així. Els aborígens, clar, deuen tindre altres cares i altres creus. D’Incerta glòria, però, no va dir a penes res. Únicament em deixà caure que no entenia com s’havia parlat tan poc d’una novel·la tan tremenda. “Haig de viure, però ¿com es fa, per viure? ¡Viure! Un any de guerra, un any sense saber el que és una dona, ¡i d’anys se’ns en donen tan pocs!”. Viure, amarar-se de l’instant sublim, de l’uncertain glory of an april day, saciar-se de glòria i rebentar. Però què és la glòria? Quin dels rostres del deliri instantani i escàpol és el que cerquem, el que ens burxa? ¿L’amor, la innocència, la religió –el misteri, res de sotanes ni de clericalismes hipòcrites–, la revolució, la literatura? Quin? On ens arrapem quan fugim dels buits que pesen? Disculpeu la mascletada de preguntes, però és que la història dels joves –Lluís, Trini, Cruells– i dels personatges que poblen aquestes pàgines és una història existencial i de contrapunts, una sinistra desfilada de

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

‘Incerta Glòria’, de Joan Sales, ara que fa 50 anys de l’edició definitiva i 65 de la primera per Joan Belló Crespo./

persones soles i desubicades que tracten de comprendre el sense-sentit que els rodeja, la cascada de realitat que els ha tocat entomar. En plena guerra civil. Unes vides enmig de dos focs. Enmig de les sovint somortes trinxeres del front aragonés, i a contrapèl dels excessos d’alguns sectors anarquistes i de l’aviació feixista que perfora Barcelona. Aquesta olla de grills és narrada pels joves mencionats adés, en forma epistolar –fet i fet, el Sales de carn i ossos inclou en la novel·la una part fonamental de les Cartes a Màrius Torres (Club editor, 2014) que enviava des del front a l’amic i a Mercè Figueras– o de diari íntim: “No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú”, amolla Lluís a la primera plana. A banda d’aquells duets de la guerra i de la pau, de la so-

litud i de l’amor, aquests joves filen una sarabanda esquizofrènica que oscil·la entre la vida i la mort –l’obscé i el macabre– entre allò que atrau i allò que repugna, entre la joventut i l’adultesa, entre l’atonia i l’instant de plenitud, entre el son i la vigília… Precipicis dobles, a la fi, cordats pel temps que tot ho engoleix, que tot ho devora: “L’abril se’ns escapa, creu-me, i aquesta porca guerra ens ho acaba d’esguerrar; pot durar molt de temps, prou per fer-nos la guitza a tots nosaltres. Vosaltres no teniu imaginació; us penseu que això és com un xàfec d’estiu que t’arreplega al ras i que després vindrà la sopa de farigola, la bona sopa fumejant a caseta, després de canviar-se els mitjons i la camisa. ¡Bona sopa de farigola tindreu! El que vindrà després serà la nàusea”. La confusió. L’agonia. La nàusea. Un dels personatges que aglutina aquests estats és el famolenc, l’inquiet, l’agitat i nerviós Soleràs, un dels indivi-

En plena guerra civil. Unes vides enmig de dos focs. Enmig de les sovint somortes trinxeres del front aragonés, i a contrapèl dels excessos d’alguns sectors anarquistes i de l’aviació feixista “No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú” dus més simpàtics, que recorda en alguns moments al Sales de la correspondència. Tot ell és

G

una espècie de profeta revelador, un sonat molt lúcid digne dels bròfecs xarlatans i dels borratxos més espaterrants de la literatura russa. Pur nervi. És possiblement la figura que millor reflecteix la recerca frustrada d’una veritat, d’aquella incerta glòria evanescent que cap personatge assoleix. Per exemple, quan diu: “Creu-me, Lluís, els substituts que l’home busca a l’única glòria són falsos i ridículs. ¿La glòria literària? Quina imbecil·litat una glòria de paper… Ser un llibre entre milions de llibres, ser una mòmia entre milions de mòmies”. Quin és, podem preguntar-nos de nou, el moment vital inigualable? Joan Sales no esbandeix respostes sinó que perfora abismes. En fi, cadascú tragina dins seu una caverna fosca, intransferible i en certa manera desconeguda. Amb tot, què se’n treu de comprendre? Som un gra d’arena en la immensitat dels temps geològics, un no-res que passa com fa mil·lennis ho feren els dinosaures, d’acord. Però no és menys cert que també som persones amb els nostres afanys i vanitats, i Sales mostra hàbilment l’absurda insistència que tenen alguns aprofitosos a voler triomfar –fer carrera– en un món inconsistent i veloç. Un món, descrit per Sales amb vivesa i seguint l’acolorida paleta de les estacions, que no es preocupa dels conflictes humans. Igual que al Khadjí Murat de Tolstoi, rere l’impuls de les escomeses èpiques frustrades, sota la caïnita baralla sanguinària, i bategant per sobre de tota venjança humana, hi ha la natura que continua ballant al seu aire: “Les bestioles segueixen treballant com si res, indiferents als nostres daltabaixos”. Així de senzill. Nosaltres som qui ens fabriquem els propis inferns. No ho oblidem: “¡Tots hem nascut per conquerir l’univers i no conquerim ni una merda!”


H

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

antoni miró a altea

Art&Cultura

Alteaensconvidalamirada Escultures d’Antoni Miró sota el cel mediterrani «L’únic llenguatge vertader al món és un bes...» Alfred de Musset

E

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

ns agrada Altea. Amb aquesta confirmació d’una volença clara i determinant, assegurem la nostra posició devers aquest poble: tan bell com intens, tan agosarat com subtil, tan blanc com fulgent... I avui fem un passeig, un altre més, per places i carrers que conviden la mirada. I ens precipita, aquesta geografia íntima, una mena d’il·lusió continguda a mesura que l’evidència de la bellesa ens acull i, potser, ens embolcalla. No sabem on dipositar el nostre esguard, tal és l’oferta plaent que se’ns ofereix: franca i oberta. Tothora un somriure encantat ens acompanya. I arribem, en el nostre periple, al Mirador del Manyo. Admirem com la mar acarona la badia alteana amb un conreu de blaus infinits i en respirar a fons la brisa refresca, quasi innocentment, la calor que ja comença a imposar el seu rigor primaveral. I la sort ens cedeix una mica de fortuna, doncs presidint aquest espai virtuós resta present la Venus de Bronzino, escultura en acer cortén (2007) de l’artista alcoià Antoni Miró. I, ara i aquí, volem parlar una mica d’aquesta preciosa proposta escultòrica. Només veure-la, i contemplar-la detingudament després, comprenem la màxima que diu «menys és més» (Mies van der Rohe). Sí, Antoni Miró amb la seua mestria habitual, cull la identitat manierista (1520) de Bronzino i depura, fins a límits insospitats, la forma, reduint els arquetips renaixentistes fins allò sòlidament elemental, però intensament expressiu. De les figures que hi són presents a l’obra del pintor florentí, només tres passen a la història recent en l’obra d’Antoni Miró: Cupido, Venus i el nen (angelet). La tendresa de l’abraç i el gaudi de la mirada resten impresos a la pàtina oxidada del acer en la complexa

comprensió d’un temps augural. La intensitat de la celebració amorosa ben a les vistes de l’univers, dignifiquen el sentiment i la passió. Altrament el nen esbandeix els pètals de les roses (com una canèfora bàquica) per regraciar la presència de l’amor i de la gràcia. I l’harmonia, tota, en l’eficàcia perdurable dels dies d’alegria engega la nostra necessitat d’acaronar l’escultura: amb mim, amb delicada manera, amb un regust de fidelitat als teixits de la història. La pintura (d’antic) i l’escultura (ara mateix) viatgen juntes en el comboi de la sensibilitat. Antoni Miró, una vegada més, esdevé transsumpte de la història que li pertany i que mai el condiciona en el seu treball de construcció artística. La comprensió, i també el coneixement, del substrat i continguts del passat, afavoreixen exercir la mà unívoca de l’autònoma realització plàstica. Antoni Miró sublima l’estructura, l’aproxima, minimitza el soroll extern (desapareixen la follia, la gelosia, el temps, etc.), i amb la síntesi compositiva ens regala una altra obra, un altre moment d’admiració, un altre ritme escultòric...on la modernitat recala: «...qui amar, perduda carn, no ama» (Ausiàs March). I reprenem el camí, després del diàleg mantingut amb la «criatura» d’Antoni Miró. I amb les paraules, també les carícies a l’acer, hem recordat l’amic i hem pogut intuir el temps de realització de l’obra a l’illa del Sopalmo. L’art transcendeix les seves pròpies costures i ens condueix a través de mil sendes on habiten els records, la fantasia i els moments de compartida esperança. I les passes ens duen a la Plaça de l’Església, i al mirador que allà hi ha. Cal dir que en cada racó alteà viu la sort de la contemplació. La presència de la mar és la veritable plaça del poble i ens atrapa amb mà dura, resolta i contundent. L’atzur, el turquesa, el blau puríssim i el blanc magnifiquen la substància de l’embriac irrenunciable. Altea també és amor... «...car esperava que un vent benèvol/em dugués fins les aigües del

teu port...» (Joan S. Sorribes, Per saber llatí, II). I en aquesta tan celebrada plaça hi és present una altra escultura d’Antoni Miró: Gernikabou (2007), i amb el mateix material construïda que l’anterior, amb acer cortén. I hem de dir que per a poder accedir a la contemplació de l’obra cal «demanar permís». Sí. Una enorme quantitat de gent resta dempeus al voltant de l’obra, fent-ne tota mena de cometaris saborosos i variats. I tothom vol tenir el record d’una fotografia al costat de l’escultura i amb el decorat de fons presidit per la mar. Una mena de celebració col·lectiva que ens eixampla els límits del nostre afecte. Veiem/contemplem l’escultura i veiem/intuïm l’artista Antoni Miró laborant, a la nit, al seu estudi, per resoldre l’entrellat adient que conduesca a la realització, o la conformació, de la proposta. I la realitat supera la ficció, una vegada més. La matriu del Gernika picassià resta present en aquesta projecció que en fa Antoni Miró. La matriu sí, el segell, la intensitat, la cruor..., però sota la nova mirada de l’escultor alcoià. La mutació de les figures, a la recerca d’afegir vertigen als successos bèl·lics per tots coneguts, autentiquen la voluntat de servir la realitat d’aquell moment nefast de la història recent. I de la tibantor en la pell d’una guerra vàrem passar a la contemplació dels esdeveniments en un quadre de negres, blancs i grisos. I d’una tela de cromatisme auster hem arribat, ara, al rovell metàl·lic d’una escultura que s’escolta en les presències tant com en les absències. I el bou (Creta mil·lenària) esguarda el paisatge des del record, i amb la intenció de ferir l’horitzó amb les banyes de la pau desitjable: «...I hem de polir la vida. I hem de fer/cua en fila índia, com s’espera/ -en temps de carestia- el pa amb la fera/necessitat que ens calmarà el forner...» (Joan Valls, Sonets de la fita obscura, XVI) I avui, perquè se’ns fa una mica tard, deixem el passeig, amb la ferma promesa de continuar-lo un altre dia. Motius en tenim de sobres. L’art de Toni Miró al bell mig del poble d’Altea manté el seu idil·li mediterrani, i també la seva presència. I ens han assegurat que encara podrem fruir d’aquesta pública exposició a l’aire lliure fins els darrers dies de desembre de 2021. Tota una oportunitat de viure la cultura. Una engruna de felicitat, per a nosaltres, irrenunciable.


del Pare

SOM MÉS QUE UN INSTITUT CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ PROJECTES EUROPEUS LA LLIGA DE DEBAT MATRÍCULES 2020/21

Toni González Ariadna Vilaplana Tere Botella Anna Gisbert Javi Monzó Lluís Vidal Mariola Miró Anna Pacual Saül Blasco

Periòdic informatiu de l’IES Pare Vitòria d’Alcoi · Nº1 MAIG 2021 · Periòdic El Grat 722


II

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

PROJECTES EUROPEUS

Som del Pare

PROJECTES EUROPEUS Per Anna Pascual Valls · Professora d’Anglés i Cap d’Estudis de l’IES Pare Vitòria

L’IES Pare Vitòria inicià la seua participació en programes europeus durant el curs 2002-2003 amb els projectes Leonardo Da Vinci organitzats pel departament de Formació Professional de la Conselleria d’Educació. Després continuàrem amb projectes Comenius, en els quals diferents escoles de la nostra ciutat i escoles poloneses realitzàrem col·laboracions amb l’Ajuntament d’Alcoi per tractar la inclusivitat dins l’aula.

E

n l’any 2008 comença la nostra participació en el Programa d’Aprenentatge Permanent (2007-2013) en el programa Erasmus de mobilitat d’estudiants per a SCHE (short cycles higher education), i des d’aleshores més de 30 alumnes han realitzat pràctiques en empreses de Regne Unit, Portugal, Polònia i Itàlia. L’any 2014 se’ns va atorgar la carta Erasmus per a Educació Superior (ECHE) que consolidà la participació anual en el programa Erasmus+ dels cicles formatius. Així, vam aconseguir projectes aprovats en cada convocatòria per tal que l’alumnat puga gaudir de pràctiques formatives en empreses europees. Aquest fet ens ha permés establir relacions permanents amb instituts i empreses d’Holanda, Portugal i Itàlia, on l’alumnat gaudeix de pràctiques com a tècnics de laboratori qualificats. Animats per les experiències positives en formació professional, decidírem ampliar els nostres projectes Erasmus+ i sol·licitàrem la participació en projectes de mobilitat per a professorat (Erasmus+ KA-101), per tal que membres del nostre claustre feren cursos de formació i períodes d’observació a l’estranger. D’aquesta manera, el professorat gaudeix des de 2018 de l’oportunitat d’aprendre sobre nous enfocaments didàctics, ús de noves tecnologies en el procés d’ensenyament i aprenentatge i metodologia AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengües

Animats per les experiències positives en formació professional, decidírem ampliar els nostres projectes Erasmus+ i sol·licitàrem la participació en projectes de mobilitat per a professorat estrangeres). Hem visitat escoles de països capdavanters en innovació educativa com ara Finlàndia, Alemanya, Regne Unit i Bèlgica. Durant aquests dos anys el professorat participant ha aplicat els continguts i les experiències adquirides dins la seua pràctica docent per tal d’adaptar-se a les necessitats educatives que ens demana la societat actual. Els resultats es poden veure en projectes eTwinning, la plataforma d’escoles europees que ens permet treballar amb altres instituts europeus. Gràcies a la qualitat d’alguns d’aquests projectes com ara “Tree detectives across Europe” i “Let’s celebrate UNESCO days together” se’ns ha atorgat el segell eTWINNING SCHOOL, que ens distingeix com a escola que fomenta la innovació educativa. Finalment, des de l’any passat també formem part d’un projecte KA-229 (mobilitat d’alumnat d’educació escolar), en què participen altres quatre països europeus: Polònia, Grècia, Itàlia i Dinamarca, anomenat “Impossible becomes possible: young entrepreneurs in ac-

tion”. En cada país s’analitza una problemàtica diferent i es tracten d’aportar solucions i enfocaments innovadors des del treball en grup i la cooperació internacional. Així, a Polònia l’alumnat de 4t d’ESO va conéixer de primera mà la situació de greu contaminació ambiental en les ciutats poloneses, generada sobretot per la crema de combustibles altament contaminants. En la universitat de Varsòvia, diferents experts ens explicaren com mesurar el grau de contaminació de qualsevol espai amb dispositius que l’alumnat ajudava a muntar. Malauradament, aquests projectes s’han interromput a causa de la situació sanitària generada per la COVID-19, que ens impedeix viatjar als països socis per fer mobilitats de curta durada. Tanmateix, continuem col·laborant amb els nostres socis europeus a través de plataformes online com ara eTwinning per tal d’aconseguir assolir els objectius que ens fixàrem a l’inici dels projectes. Després de tots aquests anys amb nombroses experiències, la comunitat educativa de l’IES Pare Vitòria agraeix el finançament i el suport organitzatiu que ens aporta la Unió Europea a través del programa Erasmus+. És la nostra intenció continuar oferint la qualitat i la innovació educativa que l’alumnat necessitarà per desenvolupar-se com a ciutadans democràtics i responsables, i assolir les competències clau que el nou mercat europeu demanda.


III

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

MÉS QUE UN INSTITUT

Som del Pare

MÉS QUE UN INSTITUT

Per Lluís Vidal Pérez · Vicesecretari · Departament Geografia i Història de l’IES Pare Vitòria “EINES solament pretén això: oferir a la societat, de la qual és part activa, eines de treball, d’enriquiment mutu i de convivència.” Aquestes paraules aparegudes al primer número d’EINES resumeixen molt bé la projecció cultural del nostre centre. L’IES Pare Vitòria va ser creat en 1929 com a “Institut de Ensenyament Mitjà” (el segon a la província i el primer d’Alcoi). Al llarg d’aquesta trajectòria de 90 anys, el centre ha assumit, més enllà de la tasca educativa que li és pròpia, el seu paper com a part activa en el context cultural alcoià.

A

ixí, a banda de cedir les seues instal·lacions a l’Ajuntament tant per a l’organització de la Festa de Moros i Cristians com per al Bàndol i la Cavalcada dels Reis Mags, o el seu Saló d’Actes per a assajos i representacions de tot tipus, l’institut ha portat endavant diverses iniciatives que passem a ressenyar. LES PUBLICACIONS La revista EINES es presenta en societat l’any 1983, amb treballs de professors i alumnes de l’institut com a una revista interdisciplinar. Posteriorment, s’amplien les col·laboracions i n’apareixen de fora del centre i de més enllà de les serres que ens envolten. La publicació dels Premis AMPA de l’institut i les seccions Documents, Humanitats, Creació, Ciències i Crònica de Llibres es mantenen fins el número 16, rebent el Premi “El Jornaler” del Bloc de Progrés Jaume I l’any 1996. Al mateix temps, es publiquen Quaderns EINES amb temes monogràfics com Jornadas de Estudio sobre Helados (1985), La Gota Fría en L’Alcoià i El Comtat (1987), Los Refugios en Alcoy (1989) i El Ferrocarril Alcoi-Gandia. El Xitxarra 1893-1969 (1991). Els tres últims van estar realitzats per alumnes del centre, i el del tren Alcoi-Gandia va guanyar el “Premi als Joves Investigadors” del Ministeri d’Assumptes Socials i del Ministeri d’Educació i Ciència l’any 1992. Com a revista, a mitjans dels 90 semblava que el projecte s’havia esgotat, perquè restava a l’institut poca gent del nucli fundador i la col·laboració es feia difícil, però amb la incorporació de nou professorat al projecte i la implicació dels successius equips directius, EINES canvia el seu disseny, es renova i passa del format de llibre a un format de revista amb una reestructuració de les seccions. Al número 17, aparegut l’any 1999, te-

nim: Dossier, El Sofatiner, De Pinte Ample, Mitjans, El Calidoscopi, Ensenyament i Llibres. Progressivament, el Dossier monogràfic ha anat adquirint importància i s’ha convertit en el tret d’identitat de la publicació, que presenta una periodicitat biennal i tracta diverses temàtiques amb col·laboracions dels més variats especialistes. Els temes han estat “Enric Valor”, “La Revolució del Petroli”, “L’Arquitectura Modernista a Alcoi”, “Alcoi. Festa i Societat”, “L’escola d’ahir i la de demà”, “La Cançó de Mariola”, “Ovidi transversal”, “Un país sostenible”, “La ciutat del futur”, “El cor de la terra”, “Joan Valls centenari”, i aquest que ens ocupa de “Periodisme i Societat”. Junt a la revista i els Quaderns EINES, l’institut també va editar algunes publicacions per a commemorar el 75é aniversari del centre. Així, en 2005, amb el patrocini de Caixa Ontinyent va aparéixer Històries de l’Institut Pare Vitòria, una recopilació de vivències d’antics alumnes des de la primera promoció de 1929. Forma i color al Pare Vitòria fou el catàleg d’una mostra artística de 24 autors, tots ells també antics alumnes. Els seguiren altres gràcies fonamentalment a la feina del professorat: en el mateix 2005, Ecologia del nostre entorn, combinant les fotografies de Josep Durà, els textos d’Hermínia Blanquer i el disseny

de Salvador Sellés “Siba”; en 2007, L’herbari de Cámara Niño, coordinat per Enrique Ferre i dissenyat per Siba; i el mateix any, Col·lecció d’instruments i aparells del Museu Pare Vitòria, amb textos de Consuelo Pascual i disseny, de nou, per part de Siba. També cal mencionar la publicació en 2004, per part de l’Editorial Marfil i dins de la seua col·lecció “Autors d’ara”, d’una recopilació de relats de deu escriptors vinculats d’una manera o altra a l’institut, amb el títol Llibre d’escolaritat. Finalment, en 2010 i junt a altre centre UNESCO, l’IES Andreu Sempere, vam editar el DVD Bombes de pau, que incloïa una presentació dels treballs realitzats pels alumnes dels dos instituts al voltant del 70é aniversari dels bombardejos sobre la ciutat d’Alcoi. EL MUSEU En 1990 es va inaugurar el “Museu de la Ciència IES Pare Vitòria”, reconegut al Sistema Valencià de Museus per la Direcció General de Cultura des del 28 de febrer de 1995. Es composa de l’herbari del professor Cámara Niño, d’un mostrari de minerals i fòssils, i de la col·lecció històrica d’aparells, estris i productes de laboratori dels departaments de Química, Física i Biologia, a més de recordar la figura del químic Pare Eduard Vitòria, qui dona nom al centre.

El museu està obert al públic en horari lectiu de l’institut, de dilluns a divendres de 8:00 a 22:00 h, però es recomana avisar amb antelació de la visita per poder ser atesos correctament. LES EXPOSICIONS Altre aspecte a destacar i que s’ha dinamitzat els darrers anys són les exposicions temporals, que el propi centre organitza amb la col·laboració del seu professorat i de diverses entitats, i que ofereix tant a la comunitat educativa com al conjunt de la societat alcoiana. En aquests darrers cursos hem comptat amb “Joan Valls centenari”, de fotografies de Xavi Terol; “Per uns sòls amb vida”, d’Ecologistes en Acció; “25 arguments per la pau en còmic”, “Contra les regles: lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals en l’esport”, de la Universitat d’Alacant; “Bio-dependents”, d’Ecologistes en Acció, i “Trobada per la solidaritat”, de l’Ajuntament d’Alcoi. A banda, les hem anat intercalant amb les sèries fotogràfiques sobre natura del professor Josep Durà: “Plantes”, “Insectes”, “Escarabats”, “Orquídies”, “Amics de la humitat”, “Mariola” i “Papallones”. Les exposicions es poden visitar lliurement en horari lectiu, de dilluns a divendres al corredor de Secretaria, i el centre està obert a qualsevol suggeriment expositiu. Totes aquestes iniciatives, més aquelles dirigides específicament a l’alumnat, com ara la Setmana Cultural, les 13 Hores Esportives, les activitats UNESCO, la Setmana Europea de l’FP, els intercanvis Erasmus+, la Setmana de la Neu, els viatges culturals de fi de curs o l’ampli programa d’activitats extraescolars, són les que ens fan eixir de l’aula i implicarnos amb la societat de la que formem part. Per tot això, l’IES Pare Vitòria és, sens dubte, més que un institut.


IV

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ

Som del Pare

CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ Mariola Miró Sánchez · Professora d’Història i Coordinadora d’ESO a l’IES Pare Vitòria

El primer aprenentatge de la mediació és entendre el conflicte com una oportunitat per aprendre, i aquest és el gran repte que tenim en les nostres vides, on sempre hi haurà conflictes en els que posar consciència per saber com resoldre’ls.

A

mb aquesta inquietud d’entendre el món i la idea de millorar la convivència del centre, vam tindre la sort de comptar amb algú que ens va guiar en aquest procés, el nostre orientador Arturo, que ens deia: “primer serem uns pocs, i poc a poc anirà sumant-se la gent”. Així, als nostres inicis van començar amb un grup de treball de sis docents al curs 2012-2013: Carmen Cortés, Merce Mayor, Anna Pascual, Pilar Ferre, Mariola Miró i Arturo Morales. Volíem fer realitat la creació d’un Equip de Convivència i Mediació (ECiM) en el qual el protagonista fora l’alumnat, i així vam iniciar la primera recerca de col·laboradors amb aquests missatges dirigits a tota la comunitat educativa. I així iniciàrem la primera formació d’alumnat, amb quatre sessions cadascuna de tres hores, creant-se el primer grup mediador composat per alumnes de 12 a 17 anys, el qual va ser molt enriquidor al trencar el principi d’escola cronològica, ja que es van entendre entre ells en un equip de diferents grups, edats i sexe, al qual van aportar les seues experiències i visions d’entendre el món. La cooperació amb el professorat va ser molt satisfactòria, però quedava el repte per al següent curs, ja que volíem aconseguir una major implicació del professorat i les tutories. CURS 2013-2014 El curs 2013-2014 vam continuar amb la formació, i aconseguírem que aquest projecte fora una realitat en l’Institut: Vam elaborar material intern per dur endavant les mediacions; el nostre alumnat de l’ECiM va fer difusió a les tutories i vam preparar un tríptic explicatiu de la mediació; participàrem en l’encontre de mediadors de l’IES Benlliure a València. i fins i tot ens atrevírem a fer un vídeo explicatiu de com resolem els conflictes a l’IES Pare Vitòria. CURS 2014-2015 El curs 2014-2015 vam voler ser no sols un model d’intervenció amb la mediació, sinó crear una bona convivència, així que elaboràrem un protocol d’actuació. La nostra prioritat continuava sent l’alumnat, per això vam iniciar el curs donant la benvin-

guda a l’alumnat nouvingut en 1r ESO per part del nostre alumnat mediador, i vam tornar a planificar més formacions. CURS 2015-2016 En el curs 2015-16 a l’equip de professorat se sumarien Ángeles Serrano i Maria Soro, que ens van donar noves visions i creativitat. Aquest curs l’objectiu era arribar a tindre una major coordinació i difusió de l’ECiM, com un tema transversal que es tractara a l’Institut: Vam vincular algunes sessions d’Educació per a la ciutadania per explicar la mediació; recalcàrem la importància de la coordinació i la reunió de les tutories per detectar situacions conflictives que pogueren resoldre’s per la mediació; proposàrem dinàmiques a les tutories per millorar les habilitats socials i vam iniciar una nova formació d’alumnat, enriquint l’experiència amb la participació de les Carmelites, i vam culminar aquesta en la nostra primera acampada de convivència. CURS 2016-2017 En el curs 2016-17 ja tenim la figura del Coordinador d’Igualtat i Convivència, i formem un equip amb un horari definit per reunir-se, la qual cosa millora molt la nostra tasca d’observació i acompanyament. Aquest any ens dediquem a veure exemples d’altres instituts en temes de convivència -IES Puçol i IES Foia d’Elx-, que ens donen noves ferramentes per posar en pràctica. CURS 2017-2018 Aquestes les aplicaríem al curs 201718: “Estic Ací”: tutories conjuntes de l’alumnat de 1r ESO i 3r ESO, amb l’objectiu de reduir casos d’assetjament. Comptaríem amb la gran ajuda de la nostra orientadora Zaida Agulló, que elaboraria les activitats del programa; tutories individualitzades voluntàries de professors cap a alumnes amb unes majors necessitats socioafectives. També formaríem un grup nou d’alumnat i s’incorporaria Lluís Vidal com a Cap d’Estudis. CURS 2018-2019 El curs 2018-2019 continuem amb el nostre projecte i ampliem les nostres tasques a les dinàmiques de l’Institut i al Pla d’Acció Tutorial Observar i coordinar les mediacions: Millorar la convivència del

centre amb dinàmiques o nous plantejaments: música als esplais, patis inclusius… ; coordinar les activitats a les tutories del programa “Estic Ací”; proposar alumnat per a les tutories individualitzades i col·laborar en el projecte “Palabras Habitadas”. Aquest any també tenim una nova incorporació al professorat, Hermínia Blanquer, que ens ajuda amb noves visions més igualitàries i transformadores de la societat. Externament treballarem amb Miguel Valdivieso http://soyvaldivieso.blogspot.com/-, que ens ajudarà amb la formació i en fer entendre que la mediació escolar no és sols una estratègia de resolució de conflictes, sinó que comporta una sèrie de valors i procediments que eduquen en CULTURA DE PAU. Però el gran repte per a eixe curs fou iniciar un nou projecte d’innovació educativa que fomentara, inicialment, els patis inclusius, amb el títol RECONNECTA'T. Consistia en oferir uns tallers de pati, organitzats per professorat voluntari, que pretenien donar cabuda a diverses alternatives lúdiques, artístiques, científiques i esportives, alhora que es descentralitzava el temps d’esbarjo dels esports de pilota, focus de molts conflictes de convivència al centre. Al mateix temps, ens vam plantejar que calia connectar totes les tasques que féiem, així que relacionàrem projectes com “Reverdir”, “Desplastifica’t”, “Paraules habitades”, “Patis inclusius” i “Observatori de qualitat ambiental”, al temps que preteníem sensibilitzar sobre la necessitat d'adoptar i potenciar hàbits sostenibles, positius i saludables. Per fomentar eixos hàbits, en la cafeteria del nostre centre es va començar a donar protagonisme a la fruita de temporada. També hi havia la possibilitat de beure batuts i sucs naturals de fruita fresca realitzats al moment. Paulatinament, les llepolies i altres productes poc saludables o sostenibles deixarien de proveir-se al nostre centre. Per altre costat, l’orientadora Laura, ens va parlar del cercles restauratius i vam intentar fer algun amb les nostres errades i aprenentatges, així que va ser un any molt motivador. Finalment, vam tindre l’oportunitat de fer un tancament amb una convi-

vència en companyia de Miguel Valdivieso. CURS 2019-2020 Al curs 2019-20 l’objectiu va ser formar-nos en pràctiques restauratives i la comunicació no violenta. Aquest canvi era un nou pas més en la convivència, perquè no es tractava sols d’intervindre una volta esclatat el conflicte, sinó que podíem tindre altre model de comunicació en el que tots érem responsables d’ell. Amb aquesta intenció, férem formació de centre ofertada a tot el professorat amb l’ajuda d’Isabel Leal -mediadora i presidenta de FEPAMED, Federación de Asociaciones para la Mediación de la Comunidad Valenciana-. A nivell de ciutat veiem com també hi ha projectes que es van fent realitat a través de l’Ajuntament, com les Jornades de mediació a Alcoi, amb l’intent de posar en comú la formació i propostes dels centres que portem endavant Equips de Convivència i Mediació. Per altra banda, junt amb el nostre orientador Víctor i amb el programa “Estic Ací”, tenim l’oportunitat de col·laborar amb el CIP FP de Batoi i el professorat del Cicle Superior d’Animació Sociocultural i Turística. La col·laboració consisteix en què l’alumnat del cicle prepara i fa dinàmiques al nostre alumnat de 1r i 3r ESO. CURS 2020-2021 Al curs 2020-21, degut a les restriccions en els contactes personals, no hem pogut dur endavant projectes com el programa “Estic Ací”, però ens hem reinventat per continuar la nostra tasca. Així, continuem amb l’acompanyament al nostre alumnat: Equip de Convivència i Mediació, que continua amb les mediacions i proporciona un espai tranquil per resoldre els problemes entre el propi alumnat; tutories individualitzades; projecte de patis inclusius en el que, junt als tallers organitzats pel professorat, hem incorporat la dinamització d’un pati amb l’ajuda d’Empatia Socioeducativa. Des de l’ Equip de Convivència i Mediació creiem que és possible un món millor on entendre’ns i veure els conflictes de la vida com oportunitats per a créixer. Moltes gràcies a tota la comunitat educativa per creure en el nostre projecte.


OFERTA FORMATIVA

V

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Som del Pare

Ariadna Vilaplana:

"És un institut que dona moltes oportunitats als alumnes" Una de les alumnes de l'IES Pare Vitòria, que actualment està cursant el seu últim curs al centre, 2n de Batxillerat, ens conta la seua experiència durant tots els seus anys a l'institut. - Per què vas triar fer el Batxillerat Humanístic? Des de molt xicoteta els meus pares m'han deixat moltes opcions obertes, però sí que és cert que els dos són mestres de lletres, i per tant, no és que m'hagen encaminat directament, però sí indirectament. Sempre he estat molt interessada per la lectura, i per les humanitats. - Aleshores, després d'estudiar el batxillerat què t'agradaria fer? Doncs, si poguera, que supose, i espere que sí, aniria a Barcelona a fer la carrera d'Estudis Literaris. - I pel que fa a la preparació per a la Prova d'Accés a la Universitat, la PAU, què opines? La veritat és que estic molt contenta, els mestres que tinc m'estan preparant molt bé i estan molt enfocats així que, la veritat és que estic tranquil·la en eixe sentit. Hem pogut donar tot el temari de sobra, estem fent pràctiques i preparant exàmens, així que estic tranquil·la. - Vas ser estudiant del Pare Vitòria des de l'ESO o directament des de Batxillerat? Vaig començar en 1r d'ESO. - I què t'agrada d'aquest centre? Moltes coses. És un institut que dona moltes oportunitats als alumnes, amb grups com el de mediació, debat, la UNESCO. No és només a nivell curricular, també extracurricular, que aporta molt de patrimoni cultural als alumnes. I a més, crec que la cooperació entre mestres i alumnes està molt bé. Ja no és sols amb el tutor o tutora, també amb altres mestres que pugues tindre. Hi ha molta facilitat per ajudar a l'alumne, i si tens algun problema acadèmicament de seguida parlen amb tu i comproven que tot està bé. I jo crec que és molt important. - Aquests dos anys, que han estat marcats per la pandèmia, has notat alguna diferència o s'ha fet una bona adaptació? Sí, hi ha hagut diferències, evidentment, però, l'institut s'ha adaptat molt bé. Durant el primer mes sí que anàvem més perduts, però a partir d'ahí es van establir els horaris i vam poder les classes en línia, però de manera normal. - Quan estigues en la Universitat, o ja sigues més major, què és el que recordaràs de la teua etapa en el Pare Vitòria? Jo crec que totes les experiències, les classes també, però és una cosa que podria dir tot el món, però les experiències com les Setmanes Culturals, o estic en la Lliga de Debat, i la preparació prèvia i l'ambient de l'Institut el recordaré d'una manera molt agradable.

Una extensa oferta formativa Des de l'Institut volen donar oportunitats a tot el món perquè es forme o amb els batxillers diürns i nocturns o amb els diferents cicles formatius i la formació professional bàsica. Toni González, director de l'IES Pare Vitòria, i Maria Doménech, cap d'estudis de cicles formatius i batxillerat nocturn, han explicat tota l'oferta formativa que s'ofereix des d'aquest centre.

Sens dubte, volen donar oportunitats a tot el món a formar-se i a preparar-se per al món acadèmic i laboral. Pel que fa al batxillerat, el Pare Vitòria té humanitats i ciències socials, i ciències i tecnologies, tant per a batxillerat diürn, com nocturn. Aquest és l'únic centre en tota la comarca de l'Alcoià i El Comtat que dona la possibilitat de cursar aquests cursos a la vesprada i que segons explica González: "són grups reduïts, fem atenció personalitzada, i s'adapta molt bé a les persones que estan treballant o per als esportistes d'elit. Aquest batxillerat a diferència del diürn, té l'avantatge que assignatura que aproves, ja no la tornes a cursar". Per la seua part, Maria Doménech ens explica la part dels

cicles: "Com a novetat tenim el cicle de Jardineria, que és de grau mitjà, i també tenim la formació professional bàsica de jardineria per a la gent que no h titulat, entre els 15 i 17 anys", però a més, entre els cicles de llarga trajectòria, la cap d'estudis ens informa que al centre es pot cursar: "Els de la família de química, que està el mitjà de Química, i el superior de laboratori. També està el d'Educació i Control Ambiental, que és un cicle superior". Tots ells, com indica la cap d'estudis, tenen èxit després de cara al món laboral. Tant els cursos de batxillerat, com els cicles formatius compten amb la possibilitat de fer Erasmus. En el cas de batxillerat en mode intercanvi amb altres instituts, però als cicles forma-

tius poden estar llargues estances estudiant a altres centres europeus, o inclús, fent pràctiques en empreses del nostre continent. El termini de matriculació per a formació professional i cicles formatius comença el dia 21 de maig amb la preinscripció, que finalitzarà el dia 1 de juny, mentre que les de l'ESO i Batxillerat es poden fer des del 3 al 14 de juny. Des de l'IES Pare Vitòria, conviden a la gent a visitar el centre: "És fantàstic, perquè en les jornades de portes obertes les famílies i l'alumnat veu com és el centre". Aquestes visites són de forma presencial, ja que, segons explica González: "Vam fer aquesta aposta perquè pensem que la societat ja necessita un tracte més personal".


VI

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

LA LLIGA DE DEBAT

Som del Pare

LA LLIGA DE DEBAT Saül Blasco Soriano · Professor d’Economia a l’IES Pare Vitòria

Enguany, l’IES Pare Vitòria participarà per cinqué any consecutiu a la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat organitzada per Xarxa Vives d’Universitats. Encara que el nostre recorregut a la competició és relativament jove, tot allò que hem viscut i seguim vivint ha donat per a molt. Sense cap dubte, la Lliga de Debat s’ha convertit en un clàssic al nostre centre.

A

ny rere any, cada vegada més alumnat es mostra disposat a formar equips de debat, demostrant una gran motivació i compromís, no solament pel caràcter de l’activitat, sinó també pels èxits aconseguits fins avui i les bones experiències que l’alumnat participant transmet a la comunitat educativa. Cal fer menció que de les quatre edicions que ja han conclòs com a participants, l’IES Pare Vitòria ha arribat a totes les segones fases locals, resultant victoriós en dues ocasions, en les quals ha disputat la fase final. Hem de remuntar-nos al curs 20162017 per començar a escriure la història del Pare Vitòria a la Lliga de Debat. Aquell any vaig conèixer Santi López, professor d’Economia, que va aplegar al centre el mateix dia que jo. Ambdós encetàvem una nova etapa i començàrem el curs amb molta il·lusió, treballant quasi des del primer dia colze a colze. Ell fou qui va iniciar el camí que el nostre centre ha fet durant aquestos anys. Tan prompte com es va assabentar de l’existència de la Lliga de Debat, va inscriure’ns sense dubtar-ho. No li va costar massa motivar a un grup d’alumnat de primer i segon de batxillerat, arribant a formar dos equips per a debatre sobre el tema que es proposava en aquella edició: “Tenen drets els animals?”. A Santi li deguem un treball excel·lent a la Lliga de Debat i una manera de preparar la competició que de seguida va obtenir els seus resultats, i que ha servit com a model per als anys posteriors. El primer any de participació, l’IES Pare Vitòria va quedar guanyador de la fase local i va poder gaudir de competir a la fase final, disputada a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra. No solament el centre va quedar en un grandíssim lloc per a ser novell, sinó que l’alumna Alicia Rubio va guanyar el premi a la millor oradora en la fase final de la competició. La resta de l’equip de debat el va formar Quico Llàcer, Laura González i Jordi Olcina. En la següent edició, la de 2018, vaig decidir agafar el relleu per encarregar-me, com a capità, de portar endavant la Lliga de Debat. D’aquesta manera, vaig inscriure a un equip de cinc alumnes per a debatre sobre el tema “L’humor té límits?”: Pol Alabort, Noe Gras, Iñaki Peris i Maria Gregorio em van fer fàcil la tasca, mostrant un treball i unes argumentacions en-

comiables. En la nostra segona participació, vam aconseguir passar a la segona fase local, molt prop d’haver optat a l’accés a la fase final, i amb Iñaki Peris com a guanyador del premi a millor orador de la fase local. Recorde aquella primera participació com a capità amb molta estima: els assajos al saló d’actes amb micròfons per a que s’acostumaren a escoltar-se, la contínua referència a l’humor i els acudits que això comportava, i totes les hores que vam passar junts practicant els discursos. Va ser l’any 2019 quan vam aconseguir el nostre millor lloc en la competició. Aquell curs serà recordat com la consolidació definitiva del fenomen “Lliga de Debat” al Pare Vitòria. Per una banda, l’equip format per Andreu Ferrando, Arnau Garcia, Maria Serra, Maria Ferrer i Paula Albert, i per altra, l’equip de Marta Cloquell, Iñaki Peris, Carlos Santacreu, Carla Barroso i Nerea Pastor demostraren, des del principi, un nivell altíssim als debats, amb un argumentari sòlid defenent les posicions a favor i en contra del tema “Calen les fronteres entre països?”. En aquesta ocasió la preparació fou encara més completa que l’any anterior perquè, al disposar de dos equips, vam poder practicar simulacres de debat enfrontant als equips, de manera que l’alumnat es podia fer una idea del que suposava participar a un debat sencer i així controlar millor els temps, i sobretot encarar-se a les

“Per a mi, recordar a l’alumnat gaudir de cada debat i de cada instant que vam passar per Barcelona encara fa que es dibuixe un somriure al meu rostre” interpel·lacions de l’equip contrari, fet que va propiciar una bona bateria de preguntes aprofitables a l’hora de la veritat. Va ser l’equip de Marta, Iñaki -premi a millor orador per segon any consecutiu-, Carlos, Carla i Nerea el que va guanyar front a l’IES Enric Valor de Castalla la final de la fase local en un intensíssim i disputat debat, aconseguint així aplegar a la desitjada fase final que es va disputar a Barcelona, a la Universitat Abat Oliba. Catorze equips provinents de totes les províncies de Catalunya i del País Valencià reunits no solament per competir, sinó per compartir i intercanviar experiències, relacionar-se i crear noves amistats i vincles entre instituts en una experiència inoblidable. L’alumnat encara recorda la Lliga de Debat com el millor que els va passar el curs 2018-2019. Acabar en tercera posició en una competició en la que van participar 179 equips és digne de menció. Per a mi, recordar a l’alumnat gaudir de cada debat i de cada instant que vam passar per Bar-

celona encara fa que es dibuixe un somriure al meu rostre. El mateix li passà al professor Quique Ferre, que ens acompanyà i va saber motivar a l’alumnat i ajudarnos a superar els moments més complicats de la fase final. Recorde també la calorosa benvinguda a l’institut en tornar del viatge; alguns professors i professores ens contaven que havien vist els debats a les aules en streaming; l’entrevista a la Cadena SER d’Alcoi per cobrir la gesta del nostre alumnat i l’emoció que això va suposar; però sobretot el reconeixement als principals actors de l’èxit: l’alumnat, que a la fi és qui debat sol davant d’una sala plena de gent i contra un altre institut que també va molt ben preparat. El curs passat vam participar en la nostra última incursió a la Lliga de Debat, preparant el tema “La tecnologia augmenta la felicitat?” amb un primer equip format per Carla Barroso, Nerea Pastor, Aina Seguí, Arnau Vila i Maria Belloso; i un segon equip constituït per Natalia Calles, Ariadna Vilaplana, Alba Cortell, Maya Torregrosa i Pablo Picó. Durant la preparació encara vam anar un pas més enllà. El fet de comptar ja amb dos capitans, gràcies a la implicació de Quique Ferre, ens va permetre dedicar més temps i de millor qualitat a la preparació de l’alumnat, el qual va demostrar un alt nivell competitiu i una connexió, solidaritat, companyonia i recolzament entre ambdós equips envejable. Tant fou així que no un, sinó els dos equips van passar de fase i van aplegar a la segona fase local, a un pas de tornar a repetir la proesa de l’any anterior. Tothom sabem com va acabar el curs passat degut a la Covid-19, i la Lliga de Debat es va suspendre abans de la seua fase final a Tarragona. Enguany, amb les mesures de restricció aplicades per a fer front a la pandèmia, la Lliga de Debat estrena un nou format online, el qual implica realitzar els debats des del centre mitjançant videoconferències. Per a nosaltres suposa un nou repte i noves motivacions per afrontar els debats amb les millors garanties possibles. I és que, com ja he anomenat abans, al nostre institut la Lliga de Debat ja s’ha convertit en un clàssic, tot gràcies a l’esforç, compromís i dedicació d’un alumnat que demostra que al Pare Vitòria ens agrada el debat i tenim arguments sobrats per continuar el nostre camí triomfant.


PROJECTES AL PARE

VII

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Som del Pare

PROJECTES AL PARE VITÒRIA Descobrim els trets identitaris de l’institut alcoià · Per Belén Rivas

El plurilingüisme La digitalització La importància de Diversió, esports i un dels punts clau ha vingut per a la inclusió a les aprenentatge van del Pare Vitòria quedar-se aules de la mà La cap d'estudis i professora d'anglés, Anna Pascual, ens comenta com es treballa al centre perquè l'alumnat obtinga més coneixements d'aquest idioma

La mestra de cicles formatius de Química, Anna Gisbert, és l'encarregada de contar-nos com s'ha adaptat l'institut a les noves tecnologies

Javier Monzón, mestre de Pedagogia Terapèutica explica com es treballa amb eixos xiquets i xiquetes que tenen mancances o dificultats a l'hora d'aprendre

La professora d'Història, Tere Botella, és l'encarregada d'organitzar els dies que més gaudeixen els alumnes: la Setmana Cultural, i les 13h esportives

En l'IES Pare Vitòria aposten perquè l'alumnat siga plurilingüe, per això, hi ha assignatures que ja imparteixen una part en anglés, i es fan projectes com l'Erasmus+. Anna Pascual, cap d'estudis i professora d'anglés, explica que: "en 1r d'ESO es fa una part de biologia en anglés, les parts més pràctiques, perquè puguen assolir el vocabulari més bàsic. En el cas de 2n d'ESO, donen Física i Química". Com ja hem dit anteriorment, també compten amb els programes Erasmus+ i Pascual celebra que: "Hem rebut l'acreditació en tres àmbits, en l'escolar, i en els cicles formatius mitjà i superior, el que vol dir que des de l'any 2021, fins a 2027 tenim mobilitats programades per a l'alumnat i el professorat". "Per la pandèmia no s'han fet viatges, però, normalment sempre tenim un intercanvi a Alemanya". Així i tot, s'han adaptat a la situació: "estem en contacte amb Itàlia, Grècia, Dinamarca i Polònia. Hem fet una trobada virtual amb 70 persones fent xarrades online. Això serveix per a motivar a l'alumnat i no perdre eixa connexió internacional", i afegeix que: "Europa i la Conselleria promouen que t'òbrigues al món i que l'alumnat siga conscient que la mobilitat serà una cosa molt normal en el futur. Ens hem d'acostumar a col·laborar amb persones de qualsevol país, siga de forma presencial o virtual". A més del plurilingüisme, Anna Pascual també destaca altres trets importants de l'institut, com la seua àmplia oferta d'optatives, ser centre UNESCO, la coordinació horària amb el conservatori de música per als alumnes que vulguen estudiar música, o la metodologia de treball per àmbits.

La pandèmia ha accelerat que les noves tecnologies tinguen cada vegada més importància en molts àmbits de la nostra vida, i així s'ha demostrat a l'IES Pare Vitòria. La professora Anna Gisbert ens ha estat fent un repàs de tots els dispositius dels quals disposen al centre per a facilitar la tasca dels professors i dels alumnes. Com bé explica, "vam començar poc a poc, vam connectar tot el centre amb les fotocopiadores. En 2014-2015 vam implantar el model digital amb tauletes, en 1r i 2n d'ESO ja està consolidat, i 3r i 4t combinen també amb els llibres". Entre alguns dels beneficis que comenta Gisbert sobre aquests dispositius és que ja no han de portar tants llibres a les motxilles i per tant, s'elimina gran quantitat de pes, i ens indica que: "No és substitutiu, treballem amb tauletes, però no vol dir que no escriguen, ni facen treballs a mà, ni llisquen llibres de lectura". A més de les tauletes, també s'ha dotat a les aules de càmeres perquè els alumnes que no poden anar presencialment puguen assistir a classe, i ja s'estan implantant en algunes aules les pantalles tàctils: "té moltíssimes aplicacions que no es poden fer amb un projector, i a més, la resolució és molt bona”.

Des de fa dos cursos la forma d'ajudar a eixos alumnes que presenten problemes a l'hora d'aprendre ha canviat. D'haver de tindre una classe especial de reforç, ara estan juntament amb el seu grup, facilitant d'aquesta manera la interacció social amb la resta de la seua classe. L'encarregat d'ajudar a aquests xiquets i xiquetes de 1r i 2n d'ESO a l'IES Pare Vitòria és Javier Monzón, mestre de Pedagogia Terapèutica. "Quan vénen de primària, en aquests cursos es nota disparitat, hi ha xiquets brillants, però alguns que no arriben, però no perquè no vulguen, sinó per problemes cognitius, i la nostra figura té com a objectiu espentar-los un poc a què arribe a 3r i decidir si es fa el programa normal, el de diversificació o FP bàsica". "L'atenció que fa el PT es fa fins de l'aula, aleshores es recolza a eixa persona que té unes mancances, i al mateix temps es dona suport a la resta de grup", indica Monzón, que continua explicant que: "la diversitat no és per a tota la vida, potser també una situació puntual". Ara, en aquest curs inicial d'ESO també es treballa per àmbits, i per tant, com el PT del Pare assenyala: "en 1r es fa la codocència, és a dir, que per un costat ajude a la inclusivitat, i al mateix temps al professor que està donant la classe". A més d'ajudar als xiquets i xiquetes amb problemes d'aprenentatge, i que finalment l'alumnat puga aconseguir el títol, també s'ajuda a que el xiquet estiga integrat dins del centre, en aquells casos de xiquets que vénen d'altres llocs, o no coneixen l'idioma, entre altres casos.

En l'IES Pare Vitòria també troben moments per a la diversió de l'alumnat, però sempre amb un objectiu educatiu o esportiu. Per tal de fer-ho possible, hi ha dos dades molt especials al centre que són la Setmana Cultural i les 13 hores esportives. Tere Botella, professora d'Història, és l'encarregada d'organitzar-ho, i hem volgut saber que tipus d'activitats es fan. El primer d'aquests esdeveniments és la Setmana Cultural, que té com a objectiu que l'alumnat continue aprenent però d'una forma més lúdica. "Durant una setmana canviem el tipus d'activitats, dins o fora del centre també amb excursions, i fomentem l'aprenentatge, la creativitat i la imaginació des d'una altra perspectiva que no siga la tradicional", indica Botella. Any rere any és un èxit i per això ja han celebrat 38 edicions. Una edició que ha estat marcada per la pandèmia, i per exemple, no s'ha pogut fer el tradicional viatge a la neu, o s'han rebut menys visites de les habituals, ja que durant aquesta setmana els alumnes reben xarrades de professors d'Universitat, d'associacions, o altres entitats. "L'alumnat sí que li dona importància a què vinga gent de fora, que fem coses diferents, i això sol tindre prou acceptació". L'altre gran moment del curs són les 13 hores esportives, que se celebra abans de les vacances de Setmana Santa: "El dimecres de matí, des de les 8h són les finals, els dies previs, el dimarts i el dilluns de vesprada, venen els alumnes de forma voluntària a celebrar les eliminatòries", indica la professora encarregada de l'activitat. Aquest és un dia que agrada molt a l'alumnat, no hi ha classe, hi ha música, i es fan coca dolça i salada, perquè el matí siga immillorable.


PRE-INSCRIPCIONS: ESO i Batxillerat: Del 3 al 14 de juny FP Bàsica, Grau Mitjà i Superior: Del 21 a l’1 de juny

MATRÍCULES: ESO i Batxillerat: Del 26 al 29 de juliol FP Bàsica: Del 16 al 22 de juliol FP Grau Mitjà i Superior: Del 23 al 30 de juliol


els nostres artistes

I

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

Amparo Tormo; Imatge de senzillesa minimalista · Els nostres artistes al País Valencià VII ·

Originària de Mislata, nascuda el 1960, i actualment resident a València, trobem en les seves obres, peces senzilles que amb gran esforç, temps i precisió, quasi que matemàtica, s'han convertit en obres plenes de candidesa i ingenuïtat; obres plenes de pau mental i que fan de les seves exposicions llocs plens de bones energies i espais oberts que acompanyen a aquestes creacions meravelloses. Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

L

a senzillesa i puresa de les formes de les seves obres amaguen un llarg procés de creació de càlculs i enginyosos sistemes ocults d'acoblament de les peces per aconseguir un resultat impecable en una constant recerca de la impossible perfecció. En moltes de les seves obres, especialment en una de les seves últimes exposicions anomenada Correcció, ens mostra part del seu mecanisme per a crear aquestes obres escultòriques; l'artista persegueix una idea principal, que per a ella va a ser l'objectiu final de l'acabat perfecte de la seva obra. En tot el procés, va haver d'aplicar sobre elles la instrucció, l'elaboració però sobretot la correcció davant alguna cosa que és bona però que en corregir-la pot tocar una mica la perfecció. El resultat en les seves escultures és increïble. Gràcies a la seva estratègia tan calculada, només mirant les seves creacions de lluny podem sentir aquesta pau i harmonia. Les seves peces es presenten rígides i molt estatutàries, és a dir, es respecta molt la idea de monument i en algunes d'elles ha inclòs un petit pedestal com a símbol d'aïllament, és a dir, el que nosaltres veiem a l'observar l'obra sembla fictici, encara que després d'un parell de segons tornem a la realitat a través dels miralls que l'artista incorpora en les seves obres. Gran part de les seves figures artístiques han estat influïdes per un artista que Tormo venera molt. Es tracta d'Oteiza, escultor donostiarra. I

Les seves obres estan en col·leccions com la de l'IVAM, la Fundació Cultural Bancaixa, a la Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat i també en museus estrangers com el Museu de la Solidaritat Salvador Allende a Santiago de Xile.

és que l'artista en les seves obres intenta deixar-se influenciar moltes vegades pel cubisme i el primitivisme, estils que a la mateixa vegada es mostren en Oteiza. Tormo ens presenta en cadascuna d’aquestes destruccions i correccions a la recerca d'una perfecció i exactitud impossibles. Una impossibilitat que, com reflecteix l'hermetisme del llenguatge escultòric, afecta també la comunicació. El que es presenta és un espai on l'escultura parla sobre l'escultura; una reflexió per reafirmar l'essència d'aquesta disciplina. En totes les seves obres utilitza uns essencials per a tals escultures; matèria, espai, temps, llum i ombra, i a través

d'aquestes, compon estructures essencials amb les quals redefinir l'espai enfrontant-se al concepte mateix d'escultura com a teoria, com a definició i com a espai. Una altra important característica dins de les seves obres és que moltes d'elles utilitzen la tècnica del clarobscur, aplicant-les amb un minimalisme molt més contemporani. Tormo intenta jugar amb la idea de volum i pes però moltes vegades donant-li un toc fictici, ja que es tracta de falses ombres que materialitzen les estructures. D’altra banda, també utilitza el mirall, ja que el negre dona volum i a la mateixa vegada el mirall aporta espai i lluminositat, i tot plegat fa que l'obra pugui desaparéixer en

qualsevol moment i així es creen espais irreals. Tot s’estructura amb uns elements molt essencials i amb estructures en forma d’angle recte, com a símbol de la mínima acció que permet generar un espai habitable, el qual ha quedat clar que per a l'artista també és un fonamental. L’artista actualment, treballa a València. Les seves obres estan en col·leccions com la de l'IVAM, la Fundació Cultural Bancaixa, a la Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat i també en museus estrangers com el Museu de la Solidaritat Salvador Allende a Santiago de Xile. Ha guanyat premis com el Primer Premi en la VI Biennal d'Escultura de Meliana, en

la VII Biennal d'Escultura "Vila de Mislata", en la VI Biennal d'Escultura de Quart de Poblet, el Premi d'adquisició d'obra en la XI Biennal d'Arts Plàstiques de Múrcia, i fins i tot el Primer Premi en pintura XXII Premi Bancaixa de Pintura i Escultura, el Premi adquisició d'obra en la 2a Biennal d'Escultura d'Alfafar. A més de tots aquests mèrits que s'ha anat guanyant bonament al llarg de la seva carrera professional com a artista, ha exposat en llocs tan especials com La Gallera de València on va mostrar la seva col·lecció Creador de Distàncies, o la Galeria Punt on va exposar Correcció. Sense cap dubte ens trobem davant d'una gran artista que des de principi dels 80, amb el seu començament dins el món de l'art, ens ha mostrat la cara més senzilla alhora que especial de les seves grans escultures i de les seves grans obres en general, i és per tot el seu reconeixement que l’haurien de conéixer com el que és; imatge de senzillesa minimalista.


J

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

P

Art&Cultura

ep Cortés tenia moltes qualitats, ho estem veient. Bon amic dels seus amics, era, a més, generós, creatiu, faener, disciplinat, d’esquerres, bon actor i director..., i millor persona. Ho sabem. A més a més va revolucionar des de ben aviat el panorama alcoià del teatre, fent-lo despegar cap a la renovació, la innovació i la professionalitat. L’equip de La Dependent ho saben millor que jo. Però a mi em toca ara destacar i recordar una vessant menys coneguda fora dels àmbits alcoians: la seua solidaritat i compromís amb la política del seu poble i, per extensió, la del seu País. I diguem política en tots els sentits: en el més digne i elevat, el que té com a objectiu la res publica (la catalana o la valenciana), i en el més corrent i vulgar, el del dia a dia i la militància. Pep tenia clar l’aforisme tan citat de Fuster, cada vegada de més rabiosa vigència: “la política que no fem nosaltres, algú la farà contra nosaltres”. I va veure que al seu poble, Alcoi, a principis de l’anomenada Transició, el valencianisme a penes si tenia presència social; i el que hi havia estava dispers i desorganitzat. És cert que un bon grapat de persones de diferents àmbits tenien sensibilitat per la llengua, per la

A Pep Cortés,amic i company (València 27-3-2021; Alcoi 9-4-2021)

per Paco Blay cultura, per la terra i pel País. Però no exercien cap lideratge d’opinió ni suposaven cap pressió davant les institucions. I s’hi va decidir a aglutinar-les. Calia parlar amb molta gent, prendre molts cafés, ser persuasiu, enganyar a més d’un... però es va proposar que Alcoi havia de presentar a les eleccions municipals una llista de persones compromeses amb la causa del País Valencià. I ho va aconseguir. Ell mateix s’hi va implicar amb la campanya des del principi en tot el procés, encapçalant la candidatura i sense defugir aquells aspectes desagradables o menys gratificants- que té una campanya: penjant cartells, omplint sobres, baixant al carrer..., però també aportant el que sabia fer molt bé: fer el “pallasso”, en una campanya que molts recorden encara, “UPV, xè que bé!”, amb música i tot. No va aconseguir representació, per poc, però era una bona llista on hi havia gent jove i gent gran, treballadors, advocats, mestres... Bastants dels que l’acompanyaren han sigut després empresaris,

Com fer-me

Subscritor? Ompli el formulari amb les teves dades personals i nosaltres ens posem en contacte per a finalitzar el tràmit

Dades de subscripció a Nom Cognoms

Edició en paper · El preu de la subscripció és de 30 € Anual També pots realitzar una aportació econòmica per ajudar a fer realitat aquest projecte de les comarques centrals valencianes.

DNI Adreça Localitat Codi Postal

Amb la teua cooperació contribueixes

E-mail

a reiniciar l’edició en paper del

Telèfon

periòdic El Grat i ajudes a difondre la Cultura de les valencianes i valencians amb el teu periòdic de proximitat.

Data Subscripció Aportació* Observacions: 30€ Anual

Aportació

Mètode de pagament transferència bancaria

*Cantitat de l’aportació econòmica

Envia les dades per correu a Plaça Espanya, 14 /4ª · 03801 Alcoi Enviar foto per telegram o whatssap al 626 449 311 Enviar foto per e-mail info@elgrat.com

converses

Si necessites consultar qualsevol dubte contacta amb nosaltres als telèfons 626 449 311 | 965 548 001 o al mail info@elgrat.com

funcionaris o regidors. Però no solament no es va desanimar (mai l’hem vist deprimit), sinó que va continuar compromés amb l’activitat cultural del seu poble amb unes obres i un plantejament realment novedós, sempre en valencià: per exemple, obres com Cadiram, o Ací no paga ni Déu, jo les he vist al meu institut. Però alguna cosa va canviar des d’aleshores a Alcoi. Pep havia sembrat, i un moviment esperançador iniciava el seu camí: ja mai més ha faltat a Alcoi oferta política nacionalista, comptant sempre per descomptat amb la presència i participació en les diferents candidatures de Pep Cortés, que es reservava simbòlicament el darrer lloc. Però tot i que anava l’últim, col·laborava en tot el que podia i des d’on estava. I no es desentenia. Al contrari, cada nit electoral ens telefonava a veure com havia quedat la cosa: si el resultat havia estat favorable, s’alegrava com el que més; si desfavorable, sempre trobava paraules de consol i d’ànim. Ens sorprenia, i ens gra-

tificava, la fermesa i seguretat de les seues il·lusions i les seues conviccions, sense defalliment, optimista: sempre s’ha mostrat com una roca que resisteix tots els temporals de la mar, fort, segur, sòlid... Per això Pep és, en aquest sentit, el tipus de personatge que cal recuperar i incloure en el “santoral” laic d’homes bons de la nostra societat, perquè com ja ens advertia un dels set savis de Grècia, Bias de Prienne, “els dolents en són més”. Per això no solament cal tenir grans personatges com a referents: escriptors, empresaris, polítics... (els “homenots” de Pla). També altres, com Pep, menys coneguts potser però tan coherents i alliçonadors -o més- que els “grans”, també fan falta pel seu exemple i compromís, per la lluita diària, pel seu testimoni modèlic... I això, com diu Nucio Ordine dels clàssics, “ens ajuda a viure”. Si, com deia Plató, en el seu famós llibre, “els bons van als dinars del bons”, Pep estarà ocupant un lloc destacat en el banquet del filòsof grec, estarà entre els millors homes. El col·lectiu nacionalista que ara existeix a Alcoi, té de Pep Cortés un record afectuós, entranyable i agraït, quasi devot. Per molts anys, Pep!

edició web

L’Alcoià - El Comtat - La Safor - Vall d’Albaida - La Costera - Les Marines

www.lesmuntanyes.com


mostra de teatre

K

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

XXX Mostra deTeatre d’Alcoi

La XXX Mostra de Teatre d’Alcoi torna amb 18 espectacles i 3 estrenes absolutes Aquest important esdeveniment de les arts escèniques torna després d'un any sense obrir el teló. Serà una edició marcada per la pandèmia L’organització de la Mostra de Teatre d’Alcoi ha fet pública la programació d’aquesta XXX edició condicionada per la Pandèmia i que se celebrarà entre el 24 i 28 de maig en 6 recintes de la ciutat. Belen Rivas./

D

es del 24 al 28 de maig Alcoi tornarà a ser l’epicentre de les arts escèniques, i és que, després d’un any de paró a causa de la Covid-19, la Mostra de Teatre torna amb la seua XXX edició, que estarà marcada per la pandèmia. En total hi haurà 18 muntatges, 3 estrenes absolutes i 4 estrenes en la Comunitat Valenciana, a càrrec de 3 companyes

andaluses, una coproducció de 4 autonomies (Aragó, Comunitat Valenciana, Castella La Manxa i Castella i Lleó), una producció catalana, altra balear, una basca, i una procedent de la Comunitat de Madrid. A més d’aquests 5 dies de Mostra, el dia 22 de maig hi haurà una funció “pre-Mostra”, a càrrec de la companyia Atalaya, que posarà en l’escenari del Teatre Calderón ‘ELEC-

TRA.25’. Una funció pensada per al públic alcoià, per això, s’afegeix al programa el dissabte previ a la Mostra i amb localitat a la venda al públic. Com ja hem dit, d’aquestes funcions hi ha 3 estrenes absolutes, que són: ‘L’abraçada dels Cucs’ que tindrà lloc el dia 26 de maig, ‘Ecocidi’ que es realitzarà a la Glorieta el dia 27 de maig, espectacle organitzat com a visita guiada amb grups de 10

persones, i per últim, ‘Quijote’ al Centre Cultural, el dia 28 de maig. Les mesures sanitàries estaran presents en tota l’edició i per aquest motiu, no s’han programat actuacions que acaben més enllà de l’hora que permet tornar a casa o als hotels per tal d’acomplir el toc de queda. A més, tampoc hi haurà actuacions de carrer per motius sanitaris, i únicament eixiran a la

venda al públic les localitats per als espectacles que es realitzen al Teatre Calderón, en la resta de funcions s’obriran al públic en el cas que hi haja vacants per part dels programadors. La inscripció telemàtica per a professionals s’obrirà el 26 d’abril fins el 9 de maig. El Centre Cultural, La Capella, la Sala Àgora i el Teatre Salesians seran altres de les localitzacions per a aquesta Mostra.


L

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

corrents continus

Art&Cultura

“El primerque faig quan conec a un altre músic és plantejar-li una cançó a mitges” Cicles Corrents Continus · Jesús Lara

Amb una ampolla de Jack Daniel's als peus, i després de vora dos anys sense actuar en directe, Jesús Lara pujava amb la seua banda a l'escenari de l'IVAM CADA Alcoi el passat 30 d'abril per a presentar el seu treball "Letras eléctricas y flores raras". Al seu cinqué disc presenta 10 temes on posa música als textos de diferents poetes; una barreja de veus emergents i altres més consolidades com són les de Mauro Colomina, Carolina Otero, Silvestre Vilaplana o Francesc Pou. Tot això sumat a les col·laboracions musicals de Júlia, Ana Valor i Neus Ferri. Pau Sellés./

L

a idea de musicar poemes no és nova, tal com recorda el mateix Jesús Lara, qui diu haver-se inspirat en treballs com 'La vida por delante’, de Loquillo, on el rocker posava música al treball d'Octavio Paz o Pablo Neruda entre d’altres. "Volia apropar la gent a la poesia contemporània. He buscat autors a través de cercles concèntrics, primer amb coneguts i després amb coneguts de coneguts". Eixint de la zona de confort Alguna de les lletres són marcadament reivindicatives, com la de 'Cuerpos', de tall feminista i obra de Marta Fornés (aka Missisipi). En aquest tema es posa en pràctica una tècnica vocal coneguda com a 'spoken word', i que barreja l'acció de cantar amb la de recitar. "Tenia clares dues coses per a aquesta cançó, que l'havia de cantar una dona, i que l'estil musical havia d'anar en consonància amb la lletra". És per això que per a 'Cuerpos' el músic es va valdre de la veu d'Ana Valor (col·laboradora freqüent de Lara en altres treballs), i d'un estil musical clarament influenciat pel punk. "Em vaig proposar 'espentar' a Ana fora de la seua zona de confort, ja que ella està acostumada a un estil molt més dolç i melòdic". Tot el disc és de fet un intent per eixir de la zona de confort.

"M'agrada la poesia, però no sóc un gran lector, així que m'he vist en la necessitat de fer-me una xicoteta 'putada' a l'hora de plasmar aquest treball". Lara també reconeix la seua particular relació amb la lletra de les cançons. "Com a bon rocker el meu taló d'Aquil·les sempre han sigut les lletres. Em baralle molt amb elles. Per això sempre intente col·laborar amb altres persones. El primer que faig quan conec a un altre músic és plantejar-li una cançó a mitges". Hibridació musical Una de les col·laboracions més notòries d'aquest 'Letras eléctricas y flores raras' és la que porta a terme amb el grup Júlia, musicant el poema 'Rotunda Rodona' de Jordi Segura. "L'estil de Júlia és molt llunyà a allò que normalment faig, però és el que em vaig plantejar per a aquest disc". Lara posa l'exemple de Jorge Drexler per a il·lustrar els desafiaments que es marquen alguns músics, i és que l'Uruguaià ha sorprés a molts publicant recentment un disc on tots els sons són produïts per guitarres, inclús la percussió. Encara que el música alcoià no ha sigut tan "radical" amb la seua proposta, reconeix el repte de combinar el pop electrònic de Júlia amb el seu rock de tall clàssic. "Entenc el rock com una música a la qual li pots 'clavar

mà' perquè cristal·litze en múltiples estils. Per això aquest últim treball naix amb vocació de rock, però transita pel folk, l'electrònica, el reggae o el pop". Respecte al procés de treballar amb altres músics, Lara reconeix: "Quan vaig llegir el poema de Jordi Segura vaig pensar que l'estil de Júlia entraria molt bé. Afortunadament tenim una comunitat de músics en Alcoi molt ben avinguda i per això van accedir a col·laborar amb mi amb l'amabilitat i humilitat que les caracteritza". El disc es va bastir a l'estudi de gravació que el músic ha

“No puc concebre un treball musical si després no hi ha un artefacte físic on bolcar-lo” “Entenc el rock com una música a la qual li pots 'clavar mà' perquè cristal·litze en múltiples estils” “Com a bon rocker, el meu taló d'Aquil·les sempre han sigut les lletres. Em baralle molt amb elles”

anat instal·lant al seu domicili en els darrers anys. Quasi la totalitat del disc s'ha gravat en aquest estudi casolà, a excepció d'una secció de vent metall que es va enregistrar a l'estudi de l'IVAM CADA Alcoi i de les aportacions del grup Júlia. La rúbrica final al disc li l'ha donat el tècnic de so Adrià Sempere. Format ‘old school’ Respecte a la vocació de seguir apostant pel format de música en CD físic, Lara considera la música des d'una perspectiva 'old school'. "No puc concebre un treball musical si després no hi ha un artefacte físic on bolcar-lo". El fet que les lletres de les cançons foren poemes també feia "convenient" que el disc disposés d'un llibret on poder consultar la lírica. Aquesta vocació pel format tradicional no ha impedit una campanya de difusió en línia, i és que les 10 cançons s'aniran compartint a través de les xarxes socials amb vídeos on també queden reflectides les lletres. Serà a través dels perfils que el músic disposa a Facebook i Instagram (@jesuslaraqa), així com Youtube (jesuslaratube). Pel que fa a les actuacions per promocionar el disc, el grup ja té una data marcada al calendari (23 de maig a la sala 16 toneladas de València) i manté contactes per tancar una actuació en Alacant.


cicles expositius

M

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

Alcoi homenatja al pintorSento Masià

Ja descansa al costat dels seus amics Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó BR | Alcoi./ Mercedes Massana, viuda del pintor alcoià Sento Masià, que va faltar el passat 4 d’abril de 2020, va comunicar que ell volia descansar al costat dels seus amics Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó. Per aquest motiu des de l’Ajuntament d’Alcoi s’ha realitzat un acte d’homenatge, en el qual s’han depositat les seues cendres en el cenotafi de personatges il·lustres d’Alcoi. Va ser un acte familiar en el qual, a més dels més propers a l’artista, van participar també la seua Filà, els Chanos, i la Coral Polifònica Alcoiana en la qual el pintor tenia diverses amistats. Sento Masià comptava amb una llarga i reconeguda trajectòria artística i des de fa any vivia a Molins de Rei, Barcelona, encara que mai va deixar de visitar Alcoi, especialment durant les Festes de Moros i Cristians. A més d’aquest acte, a partir del dimecres 5 de maig, a les 17:30h, dins del cicle d’exposicions de la Càtedra Antoni Miró, es podrà visitar ‘Sentografies’, una exposició que aprofitarà per a homenatjar al pintor alcoià, i que tindrà lloc al Centre Cultural Mario Silvestre.

L’última exposició de Masià en Alcoi va ser amb un retrat a Ovidi Montllor, amb motiu de l’aniversari de les seues vint-i-cinc vacances, en la mostra que es va dur a terme en la Llotja de Sant Jordi.

Bellreguard celebra l’1 de maig amb Paco Ibáñez Aquest concert està dins del festival Barnasants, i a més ha sigut l'encarregat de clausurar-lo fins al pròxim any BR | Bellreguard./ El dissabte 1 de maig va tindre lloc a Bellreguard el concert de Paco Ibáñez, que es trobava dins de la programació del Barnasants. Inicialment, aquesta actuació havia d'inaugurar el cicle de concerts del festival a la

localitat, però, a causa de la pandèmia, es va haver d'ajornar, i s'ha celebrat per a clausurar el Barnasants a Bellreguard fins al pròxim any. Al concert va estar present el director del festival Pere Camps, que segons han explicat des de l'organitza-

ció de l'esdeveniment, va ser un "històric concert de Paco Ibáñez a Bellreguard, seu del Barnasants 2021 a la Safor, on enguany s'han realitzat tres concerts". L'actuació va tindre lloc a la Casa de la Cultura del municipi.


N

camilo sesto

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

El Museu de Camilo Sesto rep nou material de part d’Óscar Francés

El nebot de l'artista alcoià ha fet entrega d'un DNI de Camilo de quan tenia 14 anys, un pòster original de l'obra Jesucristo Superstar, i sis postals promocionals

Hasta siempre estimado amigo Pepito per Óscar Francés Blanes

H

ablar de José Luis Sanz Vilaplána es hablar sobre todo de discos, Radio y un universo de músicas... Esos eran los pilares donde se apoyaban todas sus fuerzas para conseguir su hueco en las ondas radiofónicas de Alcoy y comarca, siendo capaz de forjar su gran sueño creando su propio medio de comunicación para llegar a miles de oyentes que seguían fielmente a diario su programación durante al menos, más de 25 años. tampoco podemos obviar que Pepe además de demostrar ser un gran relaciones públicas, era un todo terreno, un profesional versátil y polifacético que sabía moverse bien por distintos ramos del entrenamiento, como fue su época de DJ y presentador en la Discotecas más famosas del momento en Muro, Cocentaina y Alcoy, organizando concursos de play backs, donde acudían gentes, incluso de fuera de las comarcas para poder optar a sus suculentos premios en metálico, los cuales se les concedía a los tres primeros clasificados. Todo esto alternado con su faceta de vendedor de discos, primero en Discos Rítmo y más tarde Discos Pepe, donde también se montó su primera radio en la trastienda. Y por supuesto, que decir de su faceta de musicólogo pudiendo reconocer con pocas notas de que pieza

musical se trataba, gran amante de todos los géneros, una auténtica hemeroteca andante que nos deleitaba con su sabiduría y su peculiar estilo, simpatía y talento natural para presentar sus programas músicales y temas variados a través de su emisora. Locutor y entrevistador de cantantes con los que alguno, mantuvo una gran amistad, como es el caso de mi tío y paisano Camilo Sesto y otros de reconocida fama como Sara Montiel y Miguel Bosé, entre otros. También destacar como persona, lo humano y buen amigo que siempre fue Pepe. Por ello me gustaría pensar que algún día se le puede hacer un sincero homenaje como reconocimiento a su labor de comunicador, haciendo llegar a la audiencia una radio cercana y familiar con espíritu de servicio público, compartiendo complicidades e inquietudes con el oyente y disfrutando de inolvidables momentos radiofónicos durante muchos años, teniendo que afrontar no pocas dificultades que se le cruzaron en el camino, impendiéndole realizar su trabajo libremente y demostrando así, que era todo un luchador y acérrimo defensor por el derecho a la libertad de expresión. Pepe decía una frase que demuestra su valor humano y gran empatía con el prójimo, y era que según él, todos nacemos con algún don, simplemente hay que despertarlo y dejarlo fluir para que se pueda desarrollar.

BR | Alcoi./ Segons ha informat el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Raül Llopis, el futur museu Camilo Sesto ha rebut nou material de la mà del nebot del cantant, Óscar Francés Blanes. Un material que Llopis ha qualificat de molt valuós. Com ha explicat el donant, aquests objectes, que ara formaran part del museu, estaven en sa casa i va pensar que serien d’interés per als fans de Camilo Sesto. Entre aquests nous materials hi ha un DNI de l’etapa d’adolescència de Camilo, de quan tenia 14, que servirà per a conéixer millor a la persona i no a l’artista; un pòster original de l’obra Jesucristo Superstar, que segons ha assenyalat Francés, va arreplegar-lo el dia de l’estrena del musical; i sis postals promocionals que creaven les discogràfiques per als clubs de fans, tres d’elles són dels anys 70 i les altres tres dels 80.

El regidor Raül Llopis amb Óscar Francés./

Óscar Francés Blanes, ha confessat que: “Em costa un poc desfer-me d’ells, però millor que estiguen a un museu que un traster, perquè els fans puguen admirar-lo”. Respecte a l’estat del projecte d’aquest Museu, Raül Llopis ha aclarit la situació en la qual està ara mateix. Ha dit que aquest des de l’Ajuntament s’ha considerat que l’espai que

En record a Pepito Sanz

Mor l’emblemàtic locutor alcoià BR | Alcoi./ El passat 14 d'abril va faltar un dels personatges més coneguts per la societat d'Alcoi, José Luis Sanz Vilaplana, més conegut per molts com a Pepito. Director de Ràdio Disco Alcoi, (on des de 1987 a 1989 es realitzaba també el programa ‘El que faltava’del periòdic El Grat) i conegut com a 'Ràdio Pepito', també fou treballador a la tenda Discos Ritmo, va ser una persona dedicada al món de la música, que va relacionar-se amb importants artistes com Camilo Sesto, del qual era amic, Miguel Bosé, o Sara Montiel.

REPARACIÓN DE AUTOMÓVILES

CHAPA Y PINTURA Restauración de Faros

c/Juan Gil Albert, 58 Tel./Fax: 96 552 27 82 Alcoii • • • • •

l’acollirà serà al barri de El Camí, al costat de la Capella de l’Antic Asil, i que és un lloc amb una superfície de 400 m2. A més, ha afegit que s’han rebut diferents propostes d’empreses per a desenvolupar el projecte i desplegar tot en el museu. Però, per això, primer, com ha contat el regidor, s’han de fer una sèrie d’obres a l’edifici per a restaurar-lo.


camilo sesto

O

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Art&Cultura

‘Mi última canción’, un passeig perl'Alcoi de Camilo La biografia artística de Camilo Sesto

Elena Gómez és l'autora d'aquesta biografia que repassa la seua història des d'abans del seu naixement, fins a l'any 1976 Belen Rivas./

C

om a admiradora i fan de l'artista alcoià, Camilo Sesto, aquesta madrilenya, va pensar que hi havia una necessitat de fer un homenatge al cantant, ja que sols hi havia un llibre sobre ell al mercat. "Jo considerava que el món sencer estàvem en deute amb ell. No podia ser que un artista que va estar 50 anys als escenaris no tinguera cap llibre sobre la seua obra artística". Per tal de fer-ho el mateix Camilo va estar guiant-la: "va corroborar tota la informació i va ser supervisada per ell", explica l'autora, que a més indica que: "a Camilo li caracteritzava una gran senzillesa i proximitat, sempre donava moltíssimes facilitats". Per a Gómez fer aquest projecte: "ha sigut un autèntic privilegi poder contar la seua trajectòria, a través de el que anava dient, a través de les seues paraules. Però no sols s'ha fet el llibre amb el que ell contava, també hi havia altres testimonis", i és que la madrilenya ha comptat amb uns 60 testimonis, que han col·laborat amb entrevistes, documentació, i arxiu fotogràfic. "Em quede amb la sorpresa que ell mostrava davant uns fets que potser no recordava massa, com pot ser per exemple algun expedient militar, anècdotes de companys de l'escola..." recorda de forma emotiva Elena Gómez. 'Mi última canción', és un llibre parlant sobre la vida artística de Camilo Sesto, que s'ha hagut de dividir en dos volums a causa de la seua extensió. Entre els

"ha sigut un autèntic privilegi poder contar la seua trajectòria, a través de el que anava dient, a través de les seues paraules. Però no sols s'ha fet el llibre amb el que ell contava, també hi havia altres testimonis"

Portada del llibre ‘Mi última canción’ d’Elena Gómez/

dos llibres hi ha més de mil pàgines, i la història de Camilo comença inclús abans del matrimoni dels seus pares, ja que una de les finalitats de l'escriptora ha sigut explicar el context històric en el qual va créixer l'artista, la societat d'eixa Espanya del franquisme, que per al món de la cultura estava molt marcada per la censura: "Ens centrem molt

en com era Alcoi en eixe moment, i també com era Madrid quan ell es va instal·lar ací, que és el que li agradava a la joventut d'eixos anys. A més de veure com era la vida de Camilo, també es veu com era Espanya en eixos anys, i crec que és important perquè d'aquesta forma, el llibre no sols els pot interessar als 'Camilistes', també el pot

comprar la gent que l'interesse la història musical d'eixos anys. Eixa és un poc la idea, que en el llibre hi ha diversos conceptes, que a més del protagonista, també està reflectit com era Espanya social i políticament en aquests anys". El final del volum 2 finalitza el dia de l'estrena en Madrid del musical 'Jesucristo Superstar'.

A més de buscar informació, parlar amb persones properes a aquesta primera etapa de Camilo, Elena Gómez coneix molt bé la ciutat d'Alcoi, com ella mateixa confessa, visita la localitat en molts estius, ja que té amics ací, i va estar present en les últimes visites del cantant a la seua ciutat natal, quan va rebre la medalla d'or de la ciutat, quan van posar-li el seu nom a l'Avinguda de l'Alameda Camilo Sesto, i en les Festes de Moros i Cristians, que l'artista va gaudir des d'un balcó de l'Ajuntament. La biografia, no sols serveix per a conéixer millor els inicis com artista de Camilo, la seua infantesa, o el context històric del moment, 'Mi última canción' és també, una guia o un viatge, per aquell Alcoi del passat, ja que es recorren carrers, molts llocs concrets, en els quals ell assajava, anava a l'escola, estava en els amics, o va aprendre a pintar professionalment. Ja es pot adquirir el primer volum, i molt pròximament estarà disponible la segona part d'aquest homenatge a Camilo Blanes Cortés.

ALMACÉN DE COLCHONES Y CORTINAS

COLCHÓN VISCOLÁSTICO desde 79€ Arzobispo Domenech, 8 T. 96 633 33 60 - Alcoi

Xixona, 7 - Alcoi T. 96 552 56 02

Fundas de Sofá a medida Estores · Cortinas Edredones · Sábanas a medida

Somier Articulado Almohadas (+ De 40 Modelos) Av. País Valencià, 31 T. 655 618 203 - Cocentaina

Novel·les · Narrativa Infantil · Guies de viatge Oposicions · Llibre tècnic

Sant Llorens, 1· 96 554 37 46 Alcoi

www.libreriallorens.com



històries de la deportació

41

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

· Històries de la deportació XI ·

La mort aguaita en la llibertat -Víctor Escrivá Chorro, d’Alcoi (l’Alcoià)-

En el llibre «Tiempo de sombras. La represión en Alcoi», de diversos autors, editat en 2017 per l’Ajuntament d’Alcoi, es diu: «Víctor Escrivá Chorro, deportado a Dachau. Nació en Alcoi, el 6 de marzo de 1917. En guerra fue teniente. Pasó a Francia, donde fue hecho prisionero por los alemanes, estuvo en las cárceles de Pontaniou, Brest i Jacques-Cartier de Rennes. Formó parte del convoy que partió del stalag de Compiègne a Dachau, donde ingresó el 20 de junio de 1944. Fue liberado el 29 de abril de 1945 y fijó su residencia en Francia». Certament, hi ha casos en què no resulta fàcil saber què va ser dels deportats, com si hagueren quedat envoltats per una espessa boira. Però encara que des del moment de nàixer, no sapiem res de Víctor Escrivá fins a la seua estada en França, sí que és possible refer els últims anys de l’alcoià, segons l’expedient que les autoritats franceses li van obrir -i al qual hem tingut accés- en haver estat deportat a un camp de concentració i, encara que no estiga clar del tot, haver participat en la Resistència francesa contra l’invasor nazi. Guillem Llin Llopis./

Escrivá va formar part d’un equip de traficants de segells alimentaris que s’estén per una gran part de França. Registre de les SS de les pertinences que duia Víctor Escrivá Chorro a l’entrar en el camp de concentració de Dachau: sabates, mitjons, abric, camisa, pantalons... Arolsen Archives. · Un altre registre nazi de l’alcoià. Els alemanys deixaven constància de tot. Arolsen Archives. · L’últim domicili de Víctor Escrivá abans de morir, al número 12 del carrer Carnot, en Bois-Colombes. Google Maps.

E

l naixement de Víctor Escrivá Chorro a Alcoi va ser casual. Això, almenys, és el que figura a la partida de naixement. Son pare, Francisco José Escrivá Perles, a l’inscriure el xiquet al·lega «con residencia accidental en esta ciudad de Alcoy, calle de Santa Marta [actualment el carrer el Camí] número cuarenta y cuatro, de cuarenta y un años de edad, casado, del comercio». Va nàixer el dia 6 de març de 1917. La mare era Carmen Chorro Urgelles, de 40 anys, «dedicada a las labores de sexo, natural de Gandia». Eren altres temps, i les dones tenien al sobre l’estigma de ser dones. Tal com està redactat sembla més bé que es dedicara a la prostitució. Els avis eren, per part de mare, Francisco Chorro Escrivá, d’Oliva (la Safor) i Mercedes Urgelles Antonino, de Gandia (la Safor); i per part de pare, José Escrivá Sastre, de Pego (la Marina Alta), i Encarnación Perles Zaragoza, de Tàrbena (la Marina Baixa). El nounat li posen de noms Víctor, Óscar i Lidiano. Una vegada vingut al món, no sabem res més del seu pas fins a l’edat adulta. Si va seguir a Alcoi o va créixer a Pego, si va tindre germans o fou fill únic, si va estudiar o es va posar de ben jove a treballar, si va fer la guerra (segons el llibre esmentat al començament sí, on va arribar a ser oficial de l’exèrcit republicà), si va estar exiliat en els camps de presoners o no. No, no saben res d’ell, fins que torna a aparéixer en 1944 (encara que amb informació

des de 1941), quan la Segona Guerra Mundial encarava la recta final amb els alemanys anant de volta cap enrere. Sabem que aleshores està casat, amb Janne Seguarríguez, té dos fills, un d’ells li diuen Rolland. Mesura 1,66 metres. Son pare ha mort i sa mare continua vivint a Alcoi, al carrer d’Hernán Cortés, 23 [ara, Na Saurina d’Entença]. Si bé a internet es pot trobar informació sobre Víctor Escrivá Chorro com a què era integrant d’un grup de la Resistència Francesa anomenat «les esportifs», format per onze refugiats republicans sota el comandament d’Antonio García Martín (Casas Viejas, Àvila, 1913), conegut com a Moreno, a qui els nazis van afusellar en ser el líder del grup, no ens mereix el crèdit suficient aquest testimoni. I no perquè no siga certa la informació general, sinó perquè en el cas concret de l’alcoià semblen existir molts dubtes de formar part del comando de resistència. Per aclarir-nos, hem sondejat en l’expedient de Víctor Escrivá Chorro fet pel ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra francés. Ací apareix la sol·licitud de concessió de la indemnització «Mort per França». Entre els documents que hi figuren saben que en 1944 tenia el domicili al número 12 de l’avinguda Joseph Froment, en la localitat de La Garenne Colombes, en el Gran París. Que va ser «efectivament arrestat per la Gestapo a Brest el 13 de març de 1944 (i no el 23 de març)», amb l’aclariment específic del dia concret de

la detenció. Però remuntem-nos a 1941. Quan en el mes de juny és traslladat a Brest formant part d’un comboi de refugiats espanyols d’un campament del sud-est de França, la qual cosa ens diu que es trobava en un camp de concentració dels molts que hi havia a la zona (Agde, Argelers, SaintCyprien, Rivesaltes, el Barcarés...). Una vegada arribat a Brest, és adscrit al servei alemany de la NSKK Staffel 8 [les sigles en alemany del Cos Nacional de Motors Socialistes, una organització paramilitar nazi, molt semblant a l’Organització Told, però més petita, dedicada al treball esclau d’opositors o de grups que els alemanys consideraven enemics], i posteriorment traslladat al Fort Kéranroux, també de Brest, on es beneficia d’un permís d’un any (de març de 1943 a març de 1944). Durant aquest any en semillibertat, Escrivá va formar part d’un equip de traficants de segells alimentaris que s’estén per una gran part de França. Fou arran d’un atac perpetrat per alguns membres d’aquest equip contra una sala de jocs a Bordeaux el febrer de 1943, que la Gestapo de París va buscar Escrivá-Chorro, probablement denunciat per un dels autors d’aquest atac. Alguna cosa de l’informe no quadra. Perquè en febrer de 1943 es troba retingut a Brest per la NSKK, i l’atac és en Bordeus, a 650 quilòmetres de distància, com a conseqüència del qual és detingut.

Buscat per la Gestapo de Rennes, llavors de Brest, fou detingut el 13 de març de 1944 [és l’únic lloc on apareix aquesta data, ni el 23 de març i el 28 de març] i després de quinze dies d’interrogatori, fou empresonat a la presó de Pontaniou [la presó es troba en Brest] fins a l’1 de maig de 1944 Tenia com a companys de cel·la a francesos i espanyols resistents arrestats el 28 de març de 1944 a la regió de Brest. Segons els seus companys presoners, se’l va considerar, erròniament, com un dels seus i el va jutjar al mateix temps que ells, circumstància altament probable perquè ja hem dit que en el moment de l’atac a la sala de jocs no podia estar allí. Traslladat l’1 de maig a la presó de Jacques Cartier a Rennes [a 250 quilòmetres a l’est de Brest i 350 quilòmetres de París], s'hi va quedar fins al 26 de maig. D’ací el passen al centre de Compiègne [a menys d’un centenar de quilòmetres, dalt de París], on des de 1941 funcionava un camp d’internament nazi, on està fins al dia 18 de juny de 1944, quan és deportat al camp de concentració de Dachau, en Munic, on entra el dia 20 de juny, i li assignen el número de matrícula 74180. En Dachau solament està el temps indispensable, perquè de seguida el traslladen al kommando de Kempten, a més de 100 quilòmetres a l’oest de Dachau. Víctor Escrivá entra en les pitjors condicions possibles perquè té problemes de salut. Dues hèrnies el porten a malviure. A pesar de les males expectati-

ves amb les quals és deportat, aconsegueix arribar al dia de l’alliberament del kommando per part de les tropes nord-americanes el 29 d’abril de 1945. Però, en l’estança en el camp de concentració, ha agafat una tuberculosi, que serà a mitjà termini el que acabarà amb la vida de Víctor Escrivá Chorro. Torna a París pel centre de repatriació de l’hotel Lutétia, on passa l’examen mèdic i tots els tràmits preceptius, abans de traslladar-se al nou domicili en rue Carnot, 12, de Bois-Colombes, en el Gran París. Els seus companys de la deportació declaren que creuen que Escrivá Chorro mai va tindre cap activitat de resistència, però que, per falta d’altres proves contra ell, va ser sotmés al mateix règim, motiu pel qual, les autoritats franceses li concedeixen el grau de resistent contra l’ocupació nazi. Però Víctor es troba molt malalt. En gener de 1946 està 20 dies ingressat a l’hospital Tenon, de París, per la tuberculosi. En 1949 li atorguen una pensió amb el 100% per la malaltia respiratòria i del 3% per les seqüeles de gastrectomia que pateix. El 28 d’abril de 1951, després de sis anys en llibertat, mor. Va deixar descendència. A més dels dos fills que va tindre, sabem que Rolland Escrivá en 1961 el destinen a complir el servei militar a Algèria, però presenta un recurs com a què s’ha casat i que la seua esposa es troba embarassada. Però no sabem més. Contacte: ssdeportats@gmail.com


42

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

comarques centrals

Miguel Frasquet Todoli torna a casa despres de 80 anys

El seu cos ja descansa en el Cementeri Municipal de l'Alqueria de la Comtessa

Les tres alumnes d’Ontinyent premiades al concurs./

Tres alumnes de l’IES Jaume I premiades al Concurs Compitalia

El certamen està organitzat per l'Associació Cultural Prosopon Sagunt i té com a objectiu promoure la Cultura Clàssica Grecollatina BR | Ontinyent./ Des de l’IES Jaume I d’Ontinyent han mostrat la seua satisfacció perquè tres de les seues alumnes han aconseguit premis al certamen Compitalia que està organitzat per l’Associació Cultural Prosopon Sagunt que promou la

Cultura Clàssica Grecollatina en l’alumnat de Secundària i Batxillerat. Mª Fernanda Oviedo, que cursa 4t d’ESO, ha guanyat un primer premi en la modalitat ‘Pausànias’, Marina Garcia, de 2n de Batxillerat, ha aconseguit el tercer premi

de la mateixa modalitat, i Lea Esposito de 1r de Batxillerat, un accèssit en la modalitat ‘Fídias’, gràcies a un còmic. A més, l’organització atorga una dotació econòmica als premiats, i un diploma en Llatí per als participants.

BR | L’Alqueria de la Comtessa./ El passat 17 d'Abril en el Cementeri de Paterna en un acte cívic realitzat per l'Associació de Familiars de Victimes del Franquisme de la Fossa Comuna 127 de Paterna, es van donar les restes dels afusellats i enterrats en la fossa 127. Entre els afusellats es trobava MIGUEL FRASQUET TODOLI, afusellat el 13 de juliol de 1940 a Paterna per ser republicà, de 35 anys i llaurador de professió i amb fills. Amb aquesta acció, els familiars van poder donar sepultura als seus amb la dignitat que mereix tota persona, siga com siga la seua ideologia, religió, color o sexe. El projecte de la fossa 127 va arrancar en 2018 amb l'objectiu d'exhumar, recuperar, estudiar i identificar fins a 143 cadàvers de persones afusellades tots en dues setmanes en 1940 i enterrades en tres saques en la fossa comuna 127 del

Miguel Frasquet Todolí./

cementeri de la localitat de l'Horta Nord. L'anàlisi genètica ha permés identificar a 17 víctimes, totes elles homes i amb traumatismes i ferides que evidencien una execució per afusellament. Entre les restes humanes s'han trobat desenes de projectils. Miguel Frasquet Todoli

ja descansa en el Cementeri Municipal de l'Alqueria de la Comtessa. Aquest acte és molt important per al nostre poble i per a tots els seus veïns, per a la memòria del municipi i de les seues veïnes i veïns que van patir tot tipus de càstigs -inclosa la mort- per part de la dictadura per la seua ideologia.


reportatge

43

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Actualitat a les comarques

Fàbrica Eurobox./

Carrascar Fageca. F: Borja Pérez./

Carrer d’Almidaina. F: José Sellés./

Despoblament

Un problema que amenaça la supervivència dels nostres municipis El despoblament és un fenomen que en les pròximes dècades podria alterar irreversiblement l'ordre demogràfic del nostre territori. Algunes xifres ajuden a visibilitzar l'amenaça. El País Valencià és una de les 9 autonomies de l'estat espanyol que ha perdut població al llarg de la dècada 2010-2019. Aquesta tendència és especialment preocupant a l'àmbit rural, on abunden els xicotets municipis. Dels 6.815 pobles amb menys de 5.000 habitants que hi ha a l'estat, fins a 5.620 han perdut població durant l'última dècada, és a dir, 8 de cada 10. Pau Sellés./

C

al recordar que el despoblament ve acompanyat per un progressiu envelliment de la població, i és que a Espanya l'esperança de vida se situa en els 83 anys, la més alta de tota la UE. Segons dades de l'INE, a la nostra província hi ha una quinzena de municipis amb risc de quedar completament buits. Açò s'entén pel progressiu descens de la natalitat al nostre país, que amb la pandèmia de la Covid-19 ha assolit mínims històrics. En molts pobles de les comarques centrals, com ara Quatretondeta, Tollos, Almudaina o Gaianes, no es va registrar cap naixement en 2018, i especialment greu és el cas de Famorca, on l'últim naixement data de 1996. Tot i aquesta descoratjadora realitat podem trobar raons per a l’esperança. A la comarca del Comtat trobem un seguit d'iniciatives que tant des de l’àmbit institucional com empresarial volen revertir la progressiva perduda de població a l’àmbit rural. L'estratègia de mancomunar serveis "No és una cosa nova, els efectes de la despoblació es porten notant des de fa 50 anys. Aquesta tendència no es revertirà a curt termini, han de passar encara molts anys. Estem en un moment difícil". Paraules de Quico Fenollar, president de la Mancomunitat El Xarpolar i alcalde d'Alcoleja, un municipi que en les últimes dècades ha perdut prop d'un 80% de la seua població; de poc més de 1.000 habitants a no arribar actualment als 200.

Fenollar defén un model mancomunat de gestió perquè els xicotets nuclis poblacionals puguen afrontar el repte de la despoblació. "Junts podem fer més que cada poble individualment". Aquesta mancomunitat la conformen 27 municipis, la majoria de la comarca del Comtat però també alguns de la Marina Alta. Nascuda en 1998 per a gestionar la recollida de residus, amb el pas del temps ha anat sumant serveis, amb principal èmfasi en els de caràcter socials (dependència, assistència social i assistència domiciliària). L’esperit de suport mutu naix també per la "baixa representació" d’estos pobles en altres òrgans de govern, tals com la Diputació d'Alacant o les direccions generals. "Els seus dirigents haurien de posar-se en el nostre lloc o vindre a escoltar-nos directament" assegura el primer edil d'Alcoleja, qui parla de grans entrebancs en matèria de representativitat. "Els que es dediquen a la política en un poble xicotet normalment no tenen remuneració econòmica per la seua tasca. S'ha de compaginar amb un altre ofici, i això fa que no hi haja temps per a dedicar-se a la política en altres institucions". Nous aires per a la gestió municipal Fageca és un cas paradigmàtic de com gent jove i amb arrels a un municipi pot insuflar nous aires a la gestió municipal. L'actual equip de govern (una candidatura amb esperit independent però sota les sigles del PSPV) va accedir a l'Ajuntament en les eleccions municipals de 2019, posant fi a 20 anys de govern popular. Es

tracta d’una llista que combina l'empenta de jóvens que s’han criat al poble, com ara Ismael Vidal (actual alcalde) i Borja Pérez (regidor fins que va renunciar al càrrec), i l'experiència en la gestió municipal d'Isabel Sancho (regidora de Fageca en la dècada dels 90, part del primer govern local de tot el País Valencià en estar format íntegrament per dones). Dins del seu full de ruta es troben ambiciosos projectes, per exemple la declaració del carrascar del poble com a paratge natural municipal. Es tracta d'una zona d'elevat valor paisatgístic i patrimonial, on es pot trobar el jaciment paleontològic de la Salema, del Plistocé mitjà. "És un conjunt molt aprofitable turísticament, però ho hem de saber protegir i explotar de manera sostenible", recorda l'alcalde. D'altra banda, Fageca s'ha convertit en el primer municipi de la nostra província en beneficiar-se del programa REVIU, impulsat des de la Generalitat Valenciana per a la lluita contra el despoblament. El programa propugna la captació de projectes de vida familiar en l'àmbit rural. La iniciativa ha fet que una parella d'Alacant haja anat a viure a Fageca, tot per a impulsar un projecte integral de dinamització turística i cultural. Els beneficiaris del programa s'han d'empadronar en Fageca, passant a viure en una casa que els cedeix el consistori. "La idea no és fer negoci, sinó dinamitzar i promoure el turisme rural", o en altres paraules, "turisme d'embrutarse les mans", tal com assegura Ismael Vidal. Mesures per fomentar l'eco-

En molts pobles de les comarques centrals, com ara Quatretondeta, Tollos, Almudaina o Gaianes, no es va registrar cap naixement en 2018, i especialment greu és el cas de Famorca, on l'últim naixement data de 1996. turisme El foment de l'ecoturisme és una altra de les iniciatives nascudes des de l'àmbit rural per a dinamitzar els pobles. Al Comtat tenim l'exemple dels 7 municipis que conformen la Vall de Seta (Gorga, Balones, Benimassot, Tollos, Fageca, Famorca i Quatretondeta), que recentment han unit esforços en el projecte de recuperació d’una xarxa de senders. La Diputació d'Alacant ja ha mostrat el seu suport a aquesta iniciativa, impulsant un estudi que defineix les possibilitats i alternatives que es poden desenvolupar en matèria d'ecoturisme i sostenibilitat. El projecte contempla com a principal actuació la creació i senyalització d'un Gran Sender Vall de Seta i una xarxa de rutes pròpies per cada municipi, que seran adaptades també per a facilitar l'accessibilitat de les persones amb discapacitat. Empreses que trenquen motlles Al marge de les iniciatives institucionals també trobem algunes de caràcter empresarial, que aposten per la permanència en l'àmbit rural a pesar de les complicacions que això

suposa. Parlem d'Eurobox, la marca nascuda i establerta en Benasau que s'ha convertit en un referent mundial en el disseny i la fabricació d'embalatge per a productes de luxe. Tal com reconeix el gerent d’Eurobox, Joaquin Devesa, "el lloc ideal d'una empresa d'aquestes característiques és un polígon. Però entenem que els pobles han de continuar tenint vida i el nostre negoci genera al seu voltant una sèrie de serveis que poden tenir un impacte positiu a Benasau". Devesa al·ludeix a dos hàndicaps pel fet de trobar-se en l'àmbit rural. El primer d'ells és el difícil accés per carretera, que complica l'arribada de camions per a donar sortida al producte. L'altre hàndicap està relacionat amb la captació de personal. "Atreure talent al món rural és molt difícil; hem d'agafar a gent des de la base i formar-la. És molt dur no disposar de talent quan ho necessites, així que hem de fer una previsió a llarg termini per a formar un equip". Com altres moltes empreses, Eurobox s'ha vist afectada per la crisi derivada de la Covid-19, que ha colpejat fortament el seu sector. Parlem de la venda en les terminals d'aeroports (les conegudes botigues duty free), un dels llocs habituals on trobar els envasos d'alta gamma fabricats per Eurobox. L'empresa ha vist minvada la seua facturació per culpa de la caiguda dels vols i del menor tràfic de persones pels aeroports. "Continuarem adaptant-nos per a no deixar de costat les actuals tendències de consum", conclou el gerent de l’empresa.


44

reportatge

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Turisme a les comarques

Redescobrim les comarques L’encant dels nostres pobles d’El Comtat i la Vall d’Albaida

Repassem els atractius turístics de deu municipis de l’entorn de les comarques centrals. Parlem d’arquitectura, festes populars i entorn natural per tal de redescobrir tot el que poden oferir al visitant els municipis d’Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Alcoleja, Benilloba, Beniarrés, Benimarfull, Gaianes, Millena, Otos i Planes.

Almudaina

S'enclava en les vessants de la serra de l'Almudaina, entre les valls de Planes i de Seta. El seu monument més important és la Torre Almudaina, declarada Bé d'Interés Cultural. També hi ha l'ermita del Santíssim Crist del Socors i l'església de sant Bartomeu. José Luis Seguí, alcalde d’Almudaina des de llavors, quasi fa 50 anys, ha vist evolucionar al poble que tant estima.

L’Alqueria d’Asnar

En l'apartat arquitectònic destaca l'església de Sant Miquel, amb un campanar que resulta curiós pel fet d'estar fet de rajoletes. L'antiga fàbrica de paper, reconvertida en polígon industrial multiús, dóna testimoni de l'època industrial. A més, des de 2019 el poble disposa del Museu del Paper, ubicat al costat de

Vivim

Benilloba. Vivim tradició.

l'Ajuntament, i que ret homenatge a l'emblemàtica fàbrica del Bambú. Els seus atractius també estan en els productes de l'horta de regadiu, en la seua gastronomia, els seus rics embotits i la mel. Val la pena un passeig pel seu barri antic i degustar la varietat de licors d'herbes.

Alcoleja

Alcoleja es troba molt a prop de la Serra Aitana. De fet, moltes excursions que recorren aquesta serra parteixen d'aquesta localitat. A banda d'Aitana, es pot anar fins a la Font de la Forata, els cims del Partagat i el Port de Tagarina. El poble té un nucli medieval format per les restes del Palau del Marqués de Malferit, des d'on hi ha una gran panoràmica al pic d'Aitana. Poble típicament de muntanya pel seu veïnatge amb la Serra Aitana, la més elevada de

les comarques. De fet moltes excursions que recorren la zona parteixen d'aquesta localitat. El seu terme municipal és agrest, i se sol practicar la recol·lecció de bolets a l'hivern. Els Fadrins celebren una romeria que consisteixen a anar fins a la pedania de Beniafé.

Benilloba

Gràcies a la indústria tèxtil l'economia de Benilloba és de les més pròsperes de la comarca. Del seu patrimoni destaca l'Església de la Nativitat, el palau dels comtes de Revillagigedo, diferents taulells ceràmics arreu del poble, així com les runes del Molí del Salt i del Molí de Paper. L’existència de fàbriques tèxtils va fer de Benilloba un dels pobles més pròspers de la comarca. Actualment cada vegada té més protagonisme el turisme rural i una gran quantitat

d’oliveres mil·lenàries repartides pel terme.

Beniarrés

Al seu terme es troba la Cova de l'Or, situada al vessant meridional de la serra del Benicadell, és un jaciment clau per a la investigació i el coneixement del Neolític valencià. També cal fer una visita al pantà que du el seu nom; la cova dels Nous Forats i el barranc de l'Encantat, i la microreserva de flora de l'Alt de Senabre. Entre el patrimoni històric destaca l'Església de Sant Pere apòstol o l'Ermita del sant Crist dels Afligits, a la qual s'arriba després de pujar un elevat calvari. Posseeix una presa amb una extensió d'aigua de 260 Hectàrees.

Benimarfull

En aquest municipi trobem l'església de Santa Anna (del segle XVII); així com el


reportatge

45

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Turisme a les comarques Balneari, que aprofitava un brollador d'aigües sulfuroses i que va estar en funcionament entre els segles XVIII i XIX. L'economia és agrícola, es basa en el cultiu de secà: cirera per a la Denominació d'origen "Muntanya d'Alacant" i oliva per a la Denominació d'origen "Oli verge d'oliva Mariola". També existeix una important empresa productora de Plantes Aromàtiques, Espècies, Infusions i Tes procedents de l'agricultura ecològica.

Planes

Aquest municipi inclou les pedanies de Benialfaqui, Catamarruc i Margarida, que juntament amb Planes componien la Baronia de Planes. Arreu del terme hi ha nombroses troballes arqueològiques, la Cova del Barranc de l'Encantada; en l'abric de la Gleda, en el Barranc dels Garrofers, on hi ha pintures rupestres; en el de la serra de El Xarpolar, antic poblat iber. L'essència àrab es conserva tant al nucli urbà com a les restes d’un dels aqüeductes més antics d'Europa. Capital de la cirera. Amb denominació

d'origen: Burlat, Tilagua, Planera, Nadal, picota, i picota Ambrunesa (varietats principals), Stark Hardy Geant, Bing i Van són els noms de les diferents varietats que engloba la Denominació d'Origen Cireres de la muntanya d'Alacant. Prop del 90 per cent s'exporta a països europeus. L'època de floració a la primavera ofereix als visitants un dels paisatges més bells de les comarques centrals.

Gaianes

El poble està ubicat en la serra de Benicadell i solcat pel Serpis, i és un dels millors punts de partida per a l'ascensió al mític cim. Del seu patrimoni destaca l'Església de Sant Jaume apòstol; el Castell, del qual soles queda la torre principal i alguns trossos de la muralla; i l'Ermita de Sant Francesc de Paula. També l’'Albufera de Gaianes és un espai natural al costat del riu Serpis, en el qual habiten diferents ocells i tortugues, especial per als amants de la naturalesa.

Millena

força paratges pintorescs com ara la penya El Corb, Els Cauets, i la penya del Diable, amb pintures rupestres. És un poble menut, però que compta amb important patrimoni, com ara el Castell de Travadell, d'origen musulmà i totalment en runes. També cal parlar de la Torre de Millena, declarada BIC en 1985. Destaca la seua producció d’oli de Travadell guanyador de variats premis. Les festes es fa la 'plantà del xop' que simbolitza la fecundació de la terra.

Otos

Els reclams d'aquest municipi inclouen el Castell de Carbonera, una antiga fortalesa àrab, parcialment derruïda, però que encara conserva part de les muralles; o la famosa ruta dels rellotges de sol, que amb més de 30 obres d’artistes que converteixen Otos en el municipi europeu amb major densitat de rellotges de sol. Al poble de la Vall d’Albaida també podrem visitar la casa museu del pintor alcoià Antoni Miro.

El seu terme compta amb

ALMUDAINA

L’Alqueria el teu poble, descobreix-lo...


46

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

comarques centrals

Turisme a les comarques

L’Ajuntament de Castalla defensa la figura d’Enric Valor

Als últims dies han sigut molts els que s'han mostrat contraris a la decisió de l'Ajuntament de Mutxamel de retirar el nom de l'escriptor d'una avinguda de la localitat BR | Castalla./ Des de l’Ajuntament de Castalla han mostrat públicament la importància de la figura de l’escriptor Enric Valor i Vives, després que el consistori de Mutxamel (PP i Cs, i amb el suport de Vox) s’haja decidit retirar el nom de d’aquest autor castellut a una avinguda de la localitat. Segons argumenten des del govern de Castalla, “Enric Valor, natural de la nostra ciutat, és una insigne figura de la llengua i la literatura valencianes, i per extensió espanyoles a les que també va enriquir amb la seua obra, així com un orgull per a tots els habitants de Castalla”, i continuen dient que: “va jugar un paper cabdal en la vertebració cultural, literària i lingüística del territori. A més d’escriure nombroses novel·les i narra-

cions, també va treballar en la normalització de la gramàtica. Durant la seua vida va guanyar nombrosos guardons. Tot aquest treball cívic el reconeixen multitud de poblacions, que han atorgat el nom d’Enric Valor a algun carrer, edifici o plaça del terme. A més, molts d’ells van ser relatats en l’extensa obra de l’escriptor castellut, especialment en l’imaginari de les Rondalles Valencianes”. I és que, des del consistori castellut fa temps que s’està treballant en la recuperació de la casa natal de l’escriptor, ubicada al número 24 del carrer Major. Una iniciativa que compta amb el consens de tots els grups polítics que formen l’Ajuntament de Castalla. “A causa d’aquests atacs injustificats i innecessaris al llegat i la

figura del nostre insigne escriptor, demanem respecte per la memòria d’Enric Valor i agraïm les mostres de suport i estima que l’autor castellut ha rebut des de totes les institucions de la Comunitat Valenciana, així com de molts ciutadans. L’equip de govern durà a plenari la realització d’una declaració institucional amb l’objectiu que siga aprovada per tots els grups polítics amb representació parlamentària al nostre Consistori”, han explicat des de Castalla.

L’Ajuntament de Castalla no ha sigut l’única institució que s’ha pronunciat al respecte, ja que el tema ha arribat fins a la Diputació. Des del grup socialista en la Diputació d’Alacant, mitjançant el seu portaveu, Toni Francés, mostra la seua preocupació pel “mimetisme de partits com el PP i Ciutadans amb la tesi de VOX. La ultradreta considera a la llengua i la cultura valenciana com un enemic. És lamentable que PP i Cs se sumen a aquesta estratègia que sols pretén confron-

tar”. Sebastián Cañada és alcalde de Mutxamel, i a més, diputat provincial del PP de la Diputació d’Alacant, i Francés considera “una vergonya que un diputat provincial porte a terme aquest atac a la figura d’Enric Valor, quan els premis literaris en valencià de la Diputació porten el seu nom”. A més, l’escriptor castellut també compta amb la Medalla d’Or de la Província d’Alacant, que es va donar a títol pòstum per la Diputació d’Alacant.


comarques centrals

47

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Turisme a les comarques

Més immunitzats contra la Covid que contagiats En total 394.281 persones han completat el procés d'immunització, amb les dos dosis, i des de l'inici de la pandèmia s'han contagiat 389.706 persones

“Prehistòria i art rupestre a la Vall de Gallinera”

BR | País Valencià./ El País Valencià ja compta amb un 35’59% de la població a vacunar amb una dosi (1.125.147 persones), i el 9’24% ja ha completat el procés d’immunització, és a dir, 394.281 persones, la qual cosa significa que a hores d’ara, hi ha més persones immunitzades que les que s’han contagiat, que fins al moment han sigut 389.706 habitants, des de

que es va declarar la pandèmia. En aquests moments la Comunitat Valenciana compta amb quatre vacunes: dos d’ARNm que són les de les farmacèutiques Pfizer i Moderna, i la vacuna de vectors Vaxzevria d’AstraZeneca i la de Janssen. Aquelles persones que ja tenen una dosi, ja compten amb una protecció enfront del virus del

70%. I s’ha de destacar que el grau màxim de protecció no s’aconsegueix immediatament després de l’última punxada. En el cas de Pfizer la protecció al 100% s’aconsegueix 7 dies després de la segona dosi, amb la de Moderna i la de Janssen 14 dies després, i la immunització total amb AstraZeneca s’aconsegueix 28 dies després de la segona dosis.

BR | la Vall de Gallinera./ L’Ajuntament de la Vall de Gallinera publica el llibre “Prehistòria i art rupestre a la Vall de Gallinera”. Aquesta nova publicació, amb l’objectiu d’aportar informació sobre el llegat prehistòric de la Vall de Gallinera. Aquesta publicació ha estat un llibre col·laboratiu, donat que han participat 20 persones en la redacció de textos cadascú aportant informació des de diferents punts de vista i camps d’especialització.

Foto Blai Vanyó

Neus Ferri a Bocairent L’artista alcoiana actua a Bocairent

EJ | Bocairent / El passat 10 d'abril Bocairent va acollir el concert de Neus Ferri dins del Circuit Sonora de l'Institut Valencià de Cultura. Amb el Teatre Avenida complet, i seguint les mesures d'aforament permeses, es va viure una vesprada 'màgica' segons paraules del públic i de la pròpia Neus, on per uns minuts tot el món va substituïr els pensaments de pandèmia per simplement gaudir de l'espectacle i de la bona música.

a la falda del Benicadell

la capital de la cirera


48

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

comarques centrals

Xàtiva rebrà 102.141 euros mitjançant el Conveni Agrícola del SEPE

Espectacular mural a la façana de l’ajuntament./

Mural d'Antoni Espinar al poble de Beniarrés

L'Ajuntament de Beniarrés decora la seua façana amb el mural d'Antoni Espinar BR | Beniarrés./ El muralista Antoni Espinar, autor també dels murals de la zona del Batà de Muro, ha creat un mural de 70 m2 per a la façana de l'Ajuntament de Beniarrés. Una obra que té com a títol 'Tot un poble en moviment' per tal de fer un homenatge a totes

les generacions del poble. En la pintura, destaquen les tonalitats verdes, gràcies a les fulles que hi ha dibuixades, i que creen la figura d'un cavall i persones. El lema d'aquesta obra és 'Tot un poble en moviment', fent homenatge a totes les generacions de veïns i veïns del poble.

Rescat en una cova de Tous Els encarregats de dur a terme aquesta maniobra han sigut els membres del Grup de Rescat en Altura GERA del Consorci de Bombers de València BR | Tous./ Durant la vesprada del 20 d’abril el grup de Rescat en Altura GERA del Consorci de Bombers de València va rescatar a un home que estava a l’interior d’una cova al terme de Tous, i que estava desaparegut des del dia anterior. Des del consorci es van mobilitzar als especialistes del GERA, companys de l’espeleòleg afectat, juntament amb comandaments i bombers dels parcs d’Alzira i Catarroja. Els membres del GERA van aconseguir accedir al punt en el qual estava l’home, a metres de profunditat a l’interior de la sima Llenca del Serrano. El rescat va ser molt complicat, ja que el conducte d’eixida era molt estret. Finalment, es va poder extreure a l’home fins a la superfície. En les tasques de rescat van col·laborar el GREIM de Guàrdia Civil i companys espeleòlegs de l’afectat. Els serveis sanitaris es van fer càrrec de l’home.

BR | Xàtiva./ Xàtiva rebrà aquest any 2021 un total de 102.141 euros procedents del Conveni Agrícola del SEPE, un 20,5 % més respecte al passat any 2020, quan es va comptar amb una inversió de 84.758 euros que posteriorment es va incrementar en 8.450 euros gràcies al romanent agrícola. Aquesta ajuda està destinada a pal·liar la desocupació agrícola eventual mitjançant projectes la finalitat dels quals siga garantir als treballadors un complement de renda a través de plans especials d’ocupació en zones rurals deprimides. Amb aquest convenil’Ajuntament de Xàtiva va poder contractar l’any passat 34 treballadors per a les campanyes de neteja, desbrossament i reparació dels camins rurals del terme municipal.


entrevista

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

49

Natura & Actualitat

FerranPuig:“L’augmentdelCO2idelatemperatura

entotsaquellsfenòmens,ésunacausaindirecta”

La gota que desborda el got. L'última vegada que la destral colpeja l'arbre abans de caure. L'últim barril rendible d'extraure en un pou de petroli. Hi ha tants exemples de Tipping Points com es vulguen buscar. Els punts de no retorn; o els entenem i respectem a temps d'evitar que canvien, que muten a una altra fase, o ho lamentarem. Múltiples informes porten temps indicant que calia parar atenció als que afecten subsistemes climàtics com l'Amazones, el gel de Groenlàndia o el permafrost. Fa ja més de 20 anys van començar a provocar debats. Des de llavors, s'han escrit milers de pàgines descrivint les seues interrelacions, alertant del desastre esdevenidor. No obstant això, i malgrat la gravetat de l'assumpte, el silenci mediàtic contínua sent la norma. Juan Bordera./

A

l nostre país no hi ha hagut un treball de divulgació més valenta i completa, que el que porta fent durant més d'una dècada –per amor a l'art i sobretot a l'Àrticl'enginyer i periodista Ferran Puig Vilar, que just ara està publicant un especial sobre l'estat d'aquells punts clau en el seu prestigiós blog ‘Ustednoselocree.com’. Pàgina que va ser premiada per la seua labor fa anys, i –casualitats de la vida- li va entregar el guardó l'actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. - Què és un tipping point climàtic? És un punt de no retorn, d'inflexió en l'equilibri d'un element o subsistema significatiu (permafrost, Amazones, la circulació termohalina, Groenlàndia) una vegada sobrepassat genera un canvi de fase, portant al sistema a un nou estat que pot -o noser d'equilibri. Hi ha 15 especificats i 9 d'ells estan en fase de degradació o ja sobrepassats. Entre ells s'interrelacionen provocant trencades d'efectes. - I quin és l'estat dels punts de no retorn i com es relacionen? Groenlàndia està assumit que es fondrà per complet. Ja no neva tant com s'està fonent. L'Antàrtida occidental amb tota probabilitat també. Entre les dos, el nivell de la mar ja pujaria 10 metres. Però, clar, si només fora això. Resulta que en abocar el desglaç grans quantitats d'aigua dolça -per exemple en les costes de Groenlàndia- això afecta als corrents per factors de salinitat, densitat i temperatura. La circulació termohalina, ja alentint-se molt, fins i tot podria arribar a detindre's, accentuant els hiverns freds en el nord. A més, com tot està connectat, la circulació termohalina influeix també en el Pacífic, en els fenòmens de “El Niño/Super El Niño” amplificant-los i fent-los més fre-

“El que hauria de fer el poder polític és assegurar la supervivència de tots, no la riquesa d'alguns. Encara que, això sí, la por té molt perill. Cal estar atent a l'ús de la por com a eina de control.”

L’enginyer i periodista Ferran Puig Vilar./

qüents. Aquests esdeveniments tenen associats sequeres -i per tant megaincendis- en l'Amazones. Com et pots imaginar, això augmenta la desforestació acostant al propi Amazones al seu punt de no retorn, en el qual s'anirà convertint en sabana. Tot això augmenta les emissions de carboni amb la qual cosa el cicle de realimentacions s'autoreforça. I encara ens quedaria parlar, entre altres, de l'enorme problema del permafrost. - Podríem dir que són com els òrgans d'un cos, és a dir, si falla el fetge, el renyó, la resta d'òrgans, òbviament patiran? Molt ben vist, efectivament. S'influeixen mútuament i depenen els uns dels altres. I seguint amb aqueixa metàfora, ara hem de deixar de ser els patògens que degraden aqueixos subsistemes o òrgans de la Terra i ser més aviat glòbuls blancs, el sistema immunitari. Regenerar-los, en la mesura que siga possible. Deixar de degradar i començar a reparar. I esperar que siga suficient per a evitar la cascada sistèmica que suposaria haver passat el punt de no retorn global, que ens portaria a la Terra Hivernacle anticipada per alguns dels millors científics vius que tenim.

- Hi ha relació directa entre la degradació dels punts de no retorn i l'augment dels fenòmens extrems tipus “Filomenes”, DANAs, etc…? Si vas buscant la causa trobes òbviament l'augment del CO₂ i l'augment de la temperatura en tots aquells fenòmens, és una causa indirecta. Les “Filomenes” es donen amb més freqüència per una feblesa del “corrent del Golf” o Jet Stream, que perd la seua adherència al pol nord i això provoca que es desestabilitze el patró de temperatures i fenòmens habituals també més al sud. - Pitjor de l'esperat. Així has definit una tendència: que les previsions científiques solen pecar de conservadores i són revisades usualment a pitjor. Com ha ocorregut en el cas dels punts de no retorn, que es pensava que no es veurien compromesos fins a arribar als 5º, després als 3º, als 1’5º… Per què ocorre això? Estan els factors inevitables, la ciència no sols és un mètode, és un procés, i a vegades hi ha tant de debat, que s'obvia el problema fins que no hi haja una conclusió més consensuada. Per això les opinions més extremes no solen considerar-se. Espentar el

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS LLAMA A MILA 722 800 303 SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

coneixement científic cap avant té riscos; per exemple, si la ciència fora més atrevida, el negacionisme organitzat aprofitaria per a continuar retardant l'avanç. Tot això ajuda al fet que es donen altres factors d'autocensura que podrien ser més evitables. I que ocorren també perquè a segons quines posicions, molt contràries a la “lògica” del sistema, no els renovarien els fons d'investigació si diuen coses massa catastrofistes o revolucionàries. És complicat, ells mateixos es pregunten si estan fallantnos comunicativament a la resta. - I què proposaries? La meua opció és anar generant comunitats adaptades, resilients, diguem, en els intersticis del sistema, per estar millor preparats per al problema climàticenergètic . Al mateix temps que no es nega la possibilitat de la transformació política -que no sembla fàcil- ni tampoc continuar donant la batalla cultural que ja no arriba a temps-. Totes les vies sumen. -Teresa Ribera, l'actual ministra de Transició ecològica, va ser la que et va entregar el premi a la labor divulgativa del teu blog Què li demanaries? Activar ja l'Assemblea climàtica per a tractar d'acce-

lerar el lent procés del canvi polític? Jo no voldria estar en la seua pell. Tot això que hem parlat, ella ho sap. És important tindre en el govern a algú que, almenys, ho sàpia. Tinc estima per ella. Li diria que malgrat que fa el que pot, i que enfront té vertaders mastodonts -organitzacions, multinacionals, lobbies- i que el seu marge d'actuació és limitat, done joc. Les assemblees, no sols la climàtica, també una energètica, degudament assessorada per experts valents com per exemple, Antonio Turiel, ens ajudarien a preparar-nos millor per al que ha de vindre. - Dilema: Si espantem massa molta gent es bloqueja, i si no espantem prou la gent no s'assabenta de fins a quin punt estem malament. Un estudi recent apunta al fet que l'emoció que més activa és la ràbia, la ira. Bé, fins ara no hi ha hagut a penes acció, precisament per potser un excés de tebiesa, de moderació. El que sabem és que no infondre por no funciona. Mira per exemple la llei de canvi climàtic. Sembla que es fa alguna cosa però no resolen climàticament gens significatiu. El que hauria de fer el poder polític és assegurar la supervivència de tots, no la riquesa d'alguns. Encara que, això sí, la por té molt perill. Cal estar atent a l'ús de la por com a eina de control.


50

Oliva fa modificacions de crèdit per valor de més de 5’3 milions d’euros

Aquests diners provenen del superàvit del qual disposa l'Ajuntament de la localitat BR | Oliva./ L’Ajuntament d’Oliva presenta un nou acord històric entre els grups que formen el govern de coalició, Compromís i PSPV-PSOE. Per tal d’anunciar-ho, David González, alcalde de la localitat i la vicealcaldessa i regidora d’Hisenda, Ana Morell han presentat les modificacions de crèdit que des de la delegació d’Hisenda s’han proposat a la junta de govern. Les dites modificacions de crèdit són per un valor de més de 5’3 milions d’euros que provenen del superàvit del qual disposa el consistori oliver. Segons ha manifestat Morell: “les inversions primordials per al govern del qual formem part, continuen sent les relacionades amb l’educació, i totes aquelles iniciatives relacionades amb els plans d’ocupació i inserció laboral, sense deixar d’oferir cobertura a les persones més vulnerables i als empresaris i autònoms que

oliva/onil

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Infografia de d’un dels projectes a desenvolupar a Oliva./

més han vist perjudicada la seua activitat per la crisi sanitària”, i ha afegit que: “els pròxims dies presentarem àrea per àrea totes les propostes, projectes i inversions previstes pel govern d’Oliva per a revitalitzar la nostra ciutat i tornar a créixer per superar l’actual crisi sanitaris, econòmica i d’ocupació”. La vicealcaldessa també ha indicat que va a invertir-se més que mai, “la ciutat ho necessita i la gent del nostre poble ho mereix. Els diners als

bancs no permeten que els veïns i veïnes puguen comprar per a menjar, pagar les factures o consumir en el nostre comerç. Per això no entenem com l’oposició pot votar en contra d’unes modificacions fiscals que ens poden donar un respir”. Un dels projectes que es desenvoluparan amb aquestes inversions és el de la remodelació de la plaça que hi ha a l’avinguda del País Valencià. Una actuació en la qual s’eliminaran les barreres arquitec-

tòniques i on es donarà més protagonisme als jocs infantils amb més arbrat i una ampla zona d’ombres. El projecte segueix la línia de treball que s’està realitzant des de les àrees de Planejament Urbanístic i la de Parcs i Jardins que dirigeix Miguel Monzonís. A més, com a prioritat d’aquesta actuació és la de fer la plaça i la unió entre els dos carrers (encreuament amb Carrer Ausiàs March) en una mateixa alçada, evitant les escales que hi ha actualment.

100 anys d’història dels Moros i Cristians d’Oliva en una exposició

Del divendres 30 d’abril fins al dia 31 de maig BR | Oliva./ Des de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva (FMiCO), la regidoria de Festes i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Oliva s’ha preparat una exposició que destaca els 100 anys de la seua història i que busca difondre el patrimoni material de la festa. A partir del divendres 30 d’abril a la Torre de la Comare, Enginy del Sucre, Museu Etnològic i Casa de la Cultura es podrà veure l’exposició, fins al dia 31 de maig. ‘Un segle de records’ és el títol que s’ha triat amb l’objectiu de recórrer les tres etapes de celebració d’aquesta festa, a través la música, la indumentària, amb testimonis gràfics, arxius textuals, en els edificis històrics de la ciutat. Oscar Prieto, president de FMiCO ha assegurat que: “en remuntar-se a les primeres manifestacions de les nostres Festes de Moros i Cristians, cent

anys enrere, és convenient, o millor, és necessari, fer una recopilació de record i testimonis. Precisament ara, en temps de pandèmia, s’ha planificat aquesta mostra aprofitant l’absència de les activitats festives habituals i per tant, poder dedicar-li el temps i l’esforç que requereix la planificació coordinada d’una magna exposició distribuïda en diverses seus, que són espais emblemàtics del teixit ciutadà”.


oliva

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

51


52

gandia

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

El Campus de l’UPV de Gandia podrà gaudir 20 anys més d’una parcel·la a la platja

L’alcaldessa de Gandia Diana Morant a l’acte de l’1 de maig./

Gandia en record als quevan lluitar perla llibertat i la democràcia

Aquest acte reivindicatiu ve efectuant-se des de la Transició cada 1 de maig BR | Gandia./ Els Socialistes de Gandia han dut a terme al cementeri municipal de la localitat la seua tradicional commemoració del Dia del Treball. Un acte reivindicatiu que es du a terme des de la Transició, i que té com a objectiu recordar a totes les persones treballadores que van lluitar per la llibertat i la democràcia. En l’acte han participat militants, simpatitzants i regidors socialistes, així com representants sindicals, forces polítiques d’esquerra, o membres de l’Associació de Víctimes del Franquisme, i l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i la presidenta del PSPV-PSOE de Gandia, Liduvina Gil, han recitat diversos poemes, juntament amb Miguel Ángel Picornell, regidor socialista a l’Ajuntament de Gandia, Andrea Verdeja, membre de Joves Socialistes de Gandia, i l’escriptora Adriana Serlik. Per la seua part, Diana

Morant, ha volgut manifestar que “està més d’actualitat que mai haver de defensar la llibertat i la democràcia. Els socialistes i els governs de progrés tenim l’obligació, també, perquè va en el nostre ADN, d’ajudar a les persones i millorar la seua vida, d’impulsar drets i reconéixer-los a través de lleis amb mesures clares i concretes. Així, amb aquesta actitud, la ultradreta no tindrà cap caldo de cultiu a la societat”. Liduvina Gil, ha assenyalat que “per això està en les nostres mans aconseguir que la gent patisca menys i, si eixe sentiment baix, l’extrema dreta no tindrà arguments. És ací on hem d’estar els socialistes, ja que som més necessari que mai, promulgant lleis que defensen els drets socials o la memòria històrica. I, ací, és on ens trobaran, ara amb la pandèmia i després amb la postpandèmia, perquè la ultradreta no puga en-

trar”. A més, la presidenta dels socialistes de Gandia, ha apuntat que “aquest és un acte que no té la intenció de reobrir ferides sinó, sobretot, de fer justícia al bell mig d’aquesta societat tan permissiva que, de vegades, necessita esdeveniments com els que hem viscut aquests últims dies a Madrid, on algunes forces polítiques han reactivat el discurs de l’odi i del rancor”. Per últim, Gil ha conclòs dient que: “es tracta d’uns esdeveniments també marcats per l’amenaça per recordar els valors de la II República, la valentia, l’interés per la ciutat, per la cultura, per l’ensenyament, per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ideals viscuts intensament per totes les persones socialistes. Uns valors que hem de reivindicar ara més que mai davant les amenaces de la ultradreta i dels seus socis de dretes que no els condemnen”.

BR | Gandia./ L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha rebut al rector de la Universitat Politècnica de València (UPV), Francisco Mora, i han mantingut una reunió, en la qual s’ha tractat el tema de la renovació per 20 anys de la cessió d’una parcel·la de titularitat municipal a la platja, per part del consistori perquè siga utilitzada pel Campus de Gandia, i per a fer iniciatives futures conjuntament entre les dos entitats com per exemple l’atracció de projectes europeus gràcies als fons Next Generation. L’acord va començar en 2001, quan l’alcaldessa era Pepa Frau va establir un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’UPV quan el rector era Justo Nieto.

Campanya'Xecs Consum' de Gandia

2.654 veïns i veïnes de Gandia mobilitzen 125.705 euros en el comerç local BR | Gandia./ La campanya per a estimular el comerç local, ‘Xecs Consum’ que ha dut a terme l’Ajuntament de Gandia amb la col·laboració de la Federació d’Associacions d’Empresaris de la Safor, i amb Caixa Ontinyent, ha aconseguit que 2.654 persones s’hagen pogut beneficiar d’aquesta oferta municipal en la qual han participat 400 xicotets comerços i altres establiments d’altres sectors. Amb aquests ‘xecs’

s’ha generat un gast total de 125.705 euros, és a dir, una mitjana de 90 euros per consumidor o consumidora. La campanya dona suport a un sector important per a Gandia i que s’ha vist afectat per la crisi econòmica que ha derivat de la pandèmia, i que s’ha sumat a altres accions que s’han portat endavant per part del consistori de la localitat, i que han ajudat a fer front a les necessitats del sector.

Gandia es beneficiarà del Pla d’Habitatge Protegit Públic

Amb un pressupost de 294 milions es pretenen construir 2.457 habitatges BR | Gandia./ Amparo Victoria, regidora d’Habitatge i Regeneració Urbana, va estar a la presentació del Pla d’Habitatge Protegit Públic 2021-2026 que s’ha posat en marxa des de Generalitat per tal d’impulsat, amb una inversió de 294 milions d’euros, la creació de 2.457 habitatges, dels quals 1.131 seran construccions públiques, i la resta serà una col·laboració publicoprivada. Aquesta iniciativa, a més,

generarà més de 13.000 llocs de treball. Gandia serà un dels 18 municipis que es beneficiaran d’aquesta Pla. L’objectiu d’aquest pla és fer front a l’especulació immobiliària que s’ha aguditzat amb la crisi sanitària i garantir un accés digne a l’habitatge que done resposta a les necessitats socials post-Covid. Amb aquesta proposta la Comunitat Valenciana s’aproparà als indicadors d’Europa

en parcs d’immobles de lloguer coherents amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per a portar endavant aquesta reestructuració en política d’habitatge, la Generalitat habilitarà quatre eixos fonamentals: concursos de promocions públiques, cessió de solars a promotors per a crear habitatge protegit en règim de lloguer assequible i cooperatives i projectes pilot d’habitatge sostenible.


festival MiL xàtiva

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

53


54

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina. Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime. < Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones,

bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506. - Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA - Se ofrece chica como ca-

Anuncis Classificats

marera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35. - Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de

Terrenys &Immobles PISOS - Vendo piso-entresuelo en c/ Tossal 40 de Alcoi, 59m2 de vivienda, 14m2 de terraza y comunicado con semisotano de 101m2, perfecto para duplex, También dispone de trastero bajo cubierta, pack indivisible. R: 630 147 439. -Vendo 3ºpiso en c/ Entença, comedor, 4 habitaciones, 2 baños, cocina, vestidor, amueblado. R: 658 990 989. <Vendo 2ºpiso en c/ Gabriel Miró con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina. Galeria, despensa, 2 balcones grandes a la calle, todo exterior. 140m2. Económico. R: 607 056 900 Carlos. PISOS LLOGUER - Busco piso en alquiler sin muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39. < Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78. - Alquilo estudio en Plaza España. P: 320 €. R: 605 01

CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36

75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A san Judas tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de pvc de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651

67 82. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901. < Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449. < Vendo scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

P: 250EUROS / ACCIÓ

R: 600 943 132

R: 615 017 767

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de Mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Roller-aloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda

- Se ofrece señora rsponsable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. < Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802. - Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537.

96 554 80 01

editora del periòdic ‘el nostre ciutat’

con experiencia en pintura y obra

&Festers

do de personas, por horas o internos. R: 633 782 733. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina.

Telèfon 24 Hores

VENC 8 ACCIONS DE L’EMPRESA ‘MÉS CIUTAT’

EMPRESA DE TRABAJOS VERTICALES PRECISA TRABAJADOR

Temps Lliure

mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093. - Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuida-

classificats

Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pin-pon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU - Vendo bicicleta estática con muchos extras marca Proaction. En buen estado. P: 60 euros. R: 635 259 881. < Vendo bicicleta estática Trakaction, muchos indicadores, buen estado. P: 80 €. R: 635 259 881. BICICLETES

- Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca rosaura. R: 608 205 942. - Vendo 1 belén completo. R: 608 205 942. < Compro tren de juguete Rico 1.000 + vagones. R: 655 199 666. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pe-

chos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara cannon eos Mark ii 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R:

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

reza 9 ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 iMposibles. al noveno dia publica este anuncio se cuMplirá aunque no lo creas.

AJAR

95 48. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio. CASES DE CAMP i XALETS - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.00020.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. TERRENYS - Vendo/ alquilo terreno en la urbanización del Sargento de 2.500m2 vallado, con agua y luz y caravana. Precio a convenir. R: 666 75 62 10.

LOCALS - Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. - Vendo local en crta. Molinar, 2 bajo, con 116m2, piso de gres y aseo nuevo.P: 25.000 €. R: 609 62 93 55. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. - Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS - Alquilo nave de 280 m2 más 30m de patio, con aseo, oficina, luz y agua. En Muro de Alcoi. P: 400

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS LLAMA A MILA 722 800 303 SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos dvd´s, uHs de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo tablet Huawei t310/4g con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES

VENDO SOLAR EN ALCOI PERFECTO PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2. POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

AJAR

€/mes. R: 610 70 18 21. APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

- Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo tv 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77.

SUPER-OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862. - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14. -Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo bMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo seat ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

-Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo 60mts tubo polietileno PN-16 de 50mm. R: 626 485 230. < Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo trozadora black-decker SR-700. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de aluminio: 2 de 120 x 128 con persiana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230. - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. - Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. SANEJAMENTS - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. - Vendo lavabo con mueble mediano, mesa blanca plegable de 70 cm, radial pequeña, licuadora

eléctrica y escalera de 5 alturas. R: 600 011 395. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E.

R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo suzuki intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257. - Compro motos de más

de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.


el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

ÀRIES: La passió pot desbordar-se aquesta setmana i provocar esclats d’amor, però també alguns arravataments descontrolats que et fan dir coses que no penses. Cuida les formes. TAURE: Els teus encants i el teu poder de seducció segueixen causant estralls, conquistaràs a la persona que t’agrada més però, al final l’amor triarà qui més et convé. En el treball un canvi t’anirà bé, sol·licita’l. BESSONS: Un principi de setmana prometedor, disposes de les millors armes perquè el joc de la seducció acabi en romanç. Vigila amb els que ja estan aparellats! Una sorpresa en l’àmbit de les finances t’alegrarà la setmana. CRANC: Passar més hores amb la teva família pot ser l’objectiu, però que el teu desig no acabi en discussió en no posar-te d’acord en l’elecció de les vostres activitats. Pots tenir sort i obtenir un contracte avantatjós. LLEÓ: Les teves idees i les dels teus amics i familiars poden estar enfrontades. No és qüestió de qui té raó, sinó de no arribar al conflicte per a demostrar al domini de la situació. Ves amb compte amb el que firmis. VERGE: Una persona que t’estima més del que imagines cedirà en un assumpte que per a tu és definitiu. Però pensa que res és tan important com la complicitat d’un amic que no desitja perdre el teu afecte, reflexiona. BALANÇA: Busca un equilibri entre el que desitges i el que pots realment aconseguir. Sigues realista; aquests dies tens l’oportunitat d’enamorar-te. Setmana d’intenses activitats professionals. Et sentiràs satisfet. ESCORPÍ: Pots trobar mil i un motiu per a estar enamorat de la vida, de les persones que t’estimen, de les circumstàncies que et permeten una etapa floreixent. Prendràs una decisió respecte a un projecte professional. SAGITARI: Pots evitar un conflicte si, en comptes d’atacar, tractes de comprendre el perquè d’una situació tibant que afecta la teva vida personal. Posa’t en el lloc de l’altra persona, sigues més tolerant. CAPRICORN: Un afecte del passat pot ressorgir en la teva vida i plantejar-te un dilema tret que ho tinguis tot molt clar respecte a les teves relacions sentimentals. En el treball pren la decisió en equip, no en solitari, pots cometre un error. AQUARI: Un amic podria mirar de donar-te un consell que concerneix a la teva situació sentimental, escolta’l perquè pot ser-te d’ajuda. Una bona proposta no només és aquella amb bones les expectatives econòmiques. PEIXOS: Si pretens canviar d’actitud o d’aparença per a agradar més a la teva parella, és que no has entès el que és de debò l’amor. Has de fer les coses per i per a tu, no per por de perdre la relació. Arreglaràs un problema laboral.

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

55

EL GRAT 722 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - MAIG 2021

Herbes remeieres

L’acudit del mes

per Ferran Albors

FLOR DE SANT PERE

-Centaurium Quadrifolium(Centaura menor, Centaura, Fel de la terra) Floració a partir del mes de maig. Es recol·lecta durant els mesos de juny i juliol. Les principals virtuts és que s'usa contra l'anèmia i la inapetència, per tant, contra la debilitat i per a obrir l'apetit, la infusió del qual està molt amarga. Encara que la virtut més important, igual que la seua companya, la centàurea aspra o bracera, és la de baixar el nivell de sucre en la sang, és molt bona per a la diabetis. També s'utilitza per al llavat de ferides, èczemes, úlceres, etc., per la seua acció cicatritzant i antisèptica, facilitant-ne la curació. REMEI CASOLÀ: Me'n recorde de xicotet, allà per l'any 1965, quan la meua família vivia al barri de Sant Josep Artesà (el Penal), la meua mare Remedios, del 19, moltes vegades arreplegava unes quantes plantes de centàurea menor o flor de Sant Pere i les posava dins d'un pitxer de cristall amb aigua i les deixava tota la nit macerant a la serena, i l'endemà al matí en dejú, ens feia prendre amb el nas tapat un gotet d'aquell preparat que estava amarg com la fel, per a veure si ens entrava la gana i ens féiem més robusts sense patir cap tipus de malaltia. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Per quantitat de neurones no serà: Al cervell, també al teu, en tens al voltant de cent mil milions i a més a més, cadascuna enllaçada amb unes 10.000 neurones més. Si els dónes feina continuaran actives.

1- Prova de continuar les seriacions. Primer en el paper i després de cabet. a) 0 – 10 – 5 – 15 – 10 – 20 - .... b) 1029 – 2028 – 3027 - ... arriba al 9021 i prou. c) 3132 - 2021 - 4243 - 3132 - 5354 – 4___ 2 - Col·loca les paraules al seu lloc i formaràs tres refranys diferents; però una de les paraules està compartida i apareix als tres. MANS MOLT PER I UNA MOLTS PER MENJA SENSE MENJAR. ROBAR. A DUES TREBALLAR? O ES RIC O BOCA HA A DE PER I MENJAR. POCS PER 1. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ___ ____ ___ ______ 2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ____ ___ _ ______ 3. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ? _ __ ____ ___ _ __ __ _____ 3. De quanta gent, propera a tu, recordes la data de naixement? Ves fent la llista i podràs repassar-la. 4. Escriu noms de localitats de les comarques centrals, o del País Valencià, que no tinguen la lletra...

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com


www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Edifici Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.