EL GRAT 729 - Suplement Art&Cultura nº24

Page 1

Ángel Verdú · Homenatge a Oriola: Serie 10000

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DES.21/Nº24

Moisès Gil · Ester Vizcarra · Juan Javier Gisbert Viatge a Grècia per Josep Sou · Cicles Expositius d’Alcoi Exposició Antoni Miró a Otos· Manuel Rey Fueyo · Al·luvió · Tirisiti ‘Va com vull, com volem’ per Amàlia Garrigós Ficcions · Sonora · Cursos de Valencià


B

actualitat

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

L’IVC estrena l’obra‘Júlia’,basada en la novel·la d’Isabel-Clara Simó La funció, de La Dependent, s’ha presentat al teatre Principal de València

POEMES CARMELINA SÁNCHEZCUTILLAS

"AQUESTA ÉS LA MEUA CONFESSIÓ” Conjugació en primera persona He parit quatre fills amb dolor i trencament de tota la meua carn; quatre grapats d’artèries que van pel món i estimaran un dia i tindran fills. He donat, incansable, una paraula, Un somrís als homes oblidats. He sembrat de pins el riberal que fa de llindar amb la sorra i la mar. I les meues mans guarden encara olors De xeixa i de verema, i estan Colrades per tots els vents de la terra, perquè soc una dona del poble i aquesta és la meua confessió.

BR | País Valencià./ El Teatre Principal de València estrena la versió teatral de la novel·la d’IsabelClara Simó ‘Júlia’, que per primera vegada puja a un escenari. Es tracta, probablement, de l’obra més emblemàtica de l’escriptora i periodista alcoiana, a més d’un veritable clàssic de la literatura valenciana contemporània, traduïda i reeditada des que es va publicar en 1983 fins l’actualitat. La companyia alcoiana La Dependent ha sigut l’encarregada de fer aquesta primera versió teatral, els drets de la qual van ser adquirits en 2020. L’adaptació del text per a l’escena i la direcció de l’espectacle són de Gemma Miralles, i està interpretat per un repartiment d’onze actors i actrius: Marta Chiner, Manuel Climent, Vicent Domingo, Joan Gadea, Joan Manuel Gurillo, Manuel Maestro, Pilar Martínez, Pepa Miralles, Glòria Roman, Robert Roig i Pau Vercher. El text teatral serà publicat per l’editorial

Presentació de l’obra a València./

Bromera. En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als tallers alcoians. Lluny de conformar-se amb la seua vida d’obrera, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevindre una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare mort a la presó d’Alacant i

una mare pobra no són els millors antecedents per a una nova vida. Però Júlia és impertorbable i no deixarà que res, ni ningú, acabe amb el seu somni. ‘Júlia’ està emmarcada en l’època de la Revolució del Petroli d’Alcoi en l’any 1973 i anys posteriors. La novel·la, un imprescindible de la nostra literatura, ens permet visi-

tar en un relat de ficció un moment històric, transcendental per a la història d’Alcoi. El centre de la història en tot moment és Júlia, que ha d’enfrontarse a greus debats ètics per a passar d’obrera a senyora. Es convertirà en senyora, però haurà de pagar un preu molt alt. Júlia és una dona forta que ha hagut de sobreviure en el món dels pobres i en el dels rics fent servir la seua intel·ligència i tenacitat. L’obra de teatre és fidel a la novel·la per a aconseguir que Júlia i tots els personatges que l’acompanyen tinguen la complexitat i els matisos necessaris per a desencadenar l’allau d’emocions i de dilemes que només un clàssic com aquest pot proporcionar. ‘Júlia’ no és el primer espectacle de La Dependent amb un text d’Isabel-Clara Simó. En 2004 va estrenar ‘Còmplices’, un monòleg interpretat per Pep Cortés, en què s’abordava la violència de gènere, un teatre subversiu i de denúncia.

Els XVIII Premis Joan Baptista Basset ja coneixen els seus guanyadors Acció Cultural del País Valencià també ha donat a conéixer el guardonat de la Distinció Empar Granell 2021 JS | País Valencià./ Per una banda, els Premis Basset van nàixer l'any 2004 amb l'objectiu de reconéixer a la Vall d'Albaida, la trajectòria de totes aquelles persones i entitats de la comarca que

acomplien una tasca vinculada amb el País Valencià: la cultura, la llengua, la gent i el patrimoni. Aquesta tasca social i cívica havia de ser agraïda per tot allò que han aconseguit, a més de l'encorat-

jament per a emprendre projectes de futur. Per una banda, Maria Josep Garcia Martí ha rebut el premi a la trajectòria social, cultural i educativa. L'actriu Mamen García Martín ha estat guar-

donada per la seua trajectòria artística i, finalment, ha sigut la Colla Ecologista l'Arrel, qui ha mostrat el seu compromís amb el medi ambient i el territori. Pel que fa a la Distinció Empar Granell 2021.


entrevista

C

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

Moisès Gil: “L’art contemporani s’ha tornat eclèctic,

sols pera entesos que ni ells mateixos entenen”

L’escultor i professor de Belles Arts Moisès Gil (Cocentaina, 1963) no es defineix com un artista, sinó més bé com un treballador de l’art. Les incontables obres que ha realitzat al llarg de dècades són el reflex de la persona i de la societat. Gil empra l’art contemporani per a fer-se entendre, per a comunicar-se amb tots els públics, no sols per a uns pocs entesos. Ara exposa a la Biennal de València, a més de comptar amb una altra mostra al cap i casal, una oportunitat propera, ja que les figures humanes d’aquest escultor traspassen fronteres, de nord a sud del país i des de Cocentaina fins a nombrosos racons de tot el món. Javi Segura./

om vas decidir ser esculC tor? Des de xicotet anava al taller de mon pare. Es dedicava al marbre d’una manera artesana, practicava l’art funerari fent panteons, escultures, làpides tridimensionals, retrates… Des de molt xicotet he estat involucrat veient el que feia i m’emocionava molt que d’un tros de marbre isquera una representació escultòrica. Eixes van ser les meues primeres passes. A partir dels anys huitanta em vaig decidir a cursar i enfocar-me en els estudis artístics i concretament en la branca escultòrica. No va ser per allò de seguir una tradició, sinó perquè verdaderament sentia la necessitat d’expressar-me per eixe mitjà. Jo volia ser mag de major, volia fer eixa màgia que feia mon pare. - Parles de la màgia que feia ton pare a partir d’un tros de marbre, com és el procés de creació? El procés de creació és apassionant. Ara els ho dic als meus alumnes tant de màster com de grau, que tinguen en compte sempre el procés creatiu i després el procés de materialització. El procés creatiu és on penses, on es genera la necessitat d’expressar-te.

Eixa necessitat està sempre, sempre tenim ganes de xarrar amb els nostres amics i companys. En les arts plàstiques en general passa el mateix, tenim ganes de traure tot allò que tenim dins, i com contem el que ens passa? El que vivim, allò que ens preocupa, totes les vicissituds socials, el que ens repercuteixen en primera, segona o inclús en tercera línia directament sobre tu. Tot açò et fa que penses, que reflexiones, tens una certa resposta, què puc fer jo contra açò? Fer una escultura que faça pensar, que dialogue amb l’espectador, que siga més pròpia d’ell, això és el que busque, entrar directament en l’espectador, crear una empatia espectadorobra, comunicació, missatge. Jo soc qui genera l’obra i eixa obra és el missatge, com qui escriu un llibre, i el receptor és qui el llig. - I a l’hora de fer una exposició, també hi haurà un procés… Entrar a una exposició és com una pel·lícula, està tot més o menys generat de forma tal que a mesura que entres veus seqüències. Cada escultura pot ser una seqüència, però totes les escultures enllaçades i veure-les totes juntes et fan veure tota una pel·lí-

cula. Tot el teu pensament al voltant d'un tema concret, que és el tema de l'exposició. També tempteges on pot anar ubicada. Per altra banda es generen una sèrie de maquetes en tres dimensions fetes a base de plastilina, escaiola, trossets de ferro que van ajudant a concebre eixe espai expositiu. A mi m'agrada traure-les a l'exterior, tant en l'espai urbà com en l'espai natural, com és el cas de Carrícola, on hem fet alguna intervenció a l'aire lliure. - Les teus obres evoquen a la reflexió, així ho demostren també els títols, com ara ‘Espai per a la reflexió’, ‘Pujant allò costós’ o ’Cercant l’anhel’, per què? D'alguna manera són el reflex d'una societat en la qual no se'ns dona res, a ningú. Per això cadascú s'ha de buscar la vida, uns més que altres, evidentment. Però tot costa molt, tot costa un esforç. Les meues peces donen peu a la reflexió, al pensament. Impliquen una filosofia humanista a partir de la qual, eixa generació de clavar-te dins de l'escultura per a veure què representa i depenent l'estat d'ànim que tingues i de la capacitat perceptiva, la veges d'una manera o d'una altra. L'es-

“Jo soc qui genera l’obra i eixa obra és el missatge, com qui escriu un llibre, i el receptor és qui el llig” cultura s'autodefineix de les propostes i de les reflexions de l'espectador. - Aleshores, és la situació actual de la societat el que t’inspira? Sí, totalment. A més, em faig ressò d'ella i la gaste com a recurs semàntic per a parlar i per a donar un contingut poètic a les escultures. A voltes em diuen escultor social, compromés amb tot allò que està succeint. Amb motiu de la guerra dels Balcans vaig fer la primera escultura on intervenien figures humanes, era una història bastant abstracta, però ja començava a introduir les figures i els cossos humans fins al present. Sempre m'he vist un poc de la part de la societat més desafavorida, que té més problemes per a aconseguir les coses. El que més gaudisc és que la gent entenga la peça. Que entre una persona a una exposició i diga "no ho entenc" per compassió, per a no ofendre't, altres poden dir "no entenc res" i ho pot dir que no passa

res. Que no se li arrugue cap melic a les persones a dir "esta obra és una merda, a mi no m'agrada", no passa res. L'art contemporani s'ha tornat tan eclèctic, tan tancat, sols per a entesos que ni ells mateixos entenen res. Personalment intente fer una escultura on la gent perceba de primera mà la gestualitat de les línies de contorn, de volums, l'espai. Fer-ho fàcil. L'art és comunicació. - Per finalitzar, creus que està renyida la inspiració d’un artista amb la preocupació per ferse entendre? Potser és un problema en l’art contemporani Pot ser que estiga renyit, però jo no ho crec perquè no s'entén que un mitjà de comunicació no es faça entendre. Com he dit adés, per a mi l'art és comunicació, partint d'eixa base, com no comunique malament la duem. Evidentment hi ha gent que es comunica d'una manera més enrevessada, has de tindre uns coneixements bàsics, però dins d'eixe eclecticisme i eixa saviesa tancada per a quatre elegits cal mostrar una miqueta més a la gent. L'art es pot entendre depenent de si s'agafa com un procés d'investigació o un procés de comunicació. L'ideal és agafar-lo de les dues maneres.

Joan Fuster Ortells Escriptor de l’Any 2022 Acadèmia Valenciana de la Llengua


D

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

actualitat

Art&Cultura

La Capella acull la presentació de ‘Ite Missa Est’ Es tracta d’una proposta de l’Espai Nivi Collblanc JS | Alcoi./ La Capella de l’Antic Asil d’Alcoi acollirà el divendres 19 de novembre a les 19 hores la presentació d’una nova proposta de l’Espai Nivi Collblanc. Es tracta d’una nova publicació, un llibre titulat ‘Cuatro visiones y pensamientos en torno a una creación artística: Ite Missa Est’. La presentació comptarà amb la intervenció de la doctora en Història de l’Art Silvia Tena, qui també és investigadora, crítica d’Art, comissària independent I responsable del Departament de Gestió de Col·leccions del Museu Nacional de Catalunya. També estarà present el doctor en Belles Arts, investigador i professor de la Universitat Politècnica de València, Alejandro Mañas García; la professora de la Universitat de Zaragoza i doctora en Belles Arts, Lety Fayos; i finalment el director de la Galeria Espai Nivi Collblanc, Mariano Poyatos

Alcoi s’apropa a l’art amb sis noves exposicions culturals Cicles expositius d’art de la Càtedra Antoni Miró i l’Ajuntament d’Alcoi Mora. Poyatos ha afirmat que es tracta del segon número dedicat al projecte de Pepe Beas i que es troba “dins de la línia editorial titulada Artis Creatura, amb l’afan de contribuir al coneixement, la investigació i la divulgació de les arts. Doncs mitjançant aquestes línies volem

mostrar diferents visions i aportacions de diferents professionals del camp de les humanitats al voltant dels artistes presents en aquesta galeria. Un projecte editorial dirigit per Irene Ballester Buigues des del camp de la Història de l’Art i Alejandro Mañas Garcia des de les Belles Arts”.

JS | Alcoi./ La capital de l’Alcoi continua impulsant la cultura i l’art. En aquest cas, l’Ajuntament d’Alcoi impulsa sis cicles culturals per a apropar les obres de fotògrafs i pintors a la ciutadania. L’alcoià Antoni Miró, Ximo Canet, Susanna Alemany o Miguel Oriola són els principals protagonistes d’aquestes exposicions. Des del 2 de desembre i fins al pròxim any, Miró exposarà sota el títol ‘Recent pintat’ una mostra que es podrà visitar a la Llotja de Sant Jordi. Aquesta exposició no serà l’única del recentment nomenat Fill Predilecte d’Alcoi, ja que l’IVAM-Cada també mostrarà ‘Antolò-

gica’ a partir del 17 de desembre, fins al 30 de juny del pròxim any. La seu alcoiana de l’IVAM també acull ‘La fotografia al mig’, una col·lecció amb captures des de 1950. Per altra banda, també està oberta l’exposició de Miguel Oriola ‘En defensa pròpia’, que es podrà visitar fins a febrer en la tercera planta. No obstant això, l’art també estarà visible en altres racons de la ciutat, com ara el Centre Cultural Ovidi Montllor, on Susanna Alemany exposa ‘Bucle atemporal’. Finalment, el Centre Cultural Mario Silvestre acollirà les obres de Ximo Canet sota el títol ‘S.O.S. tenibilitat’.


entrevista

E

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

EsterVizcarra presenta la seua nova novel·la “Amaga’t dels drons!” Ester Vizcarra va presentar la seua novel·la “Amaga’t dels drons!” (Bullent), a la sala de la Fundación Mútua de Levante d’Alcoi. L’escriptora alcoiana Maria Serra va actuar com a presentadora, acompanyada per l’autora i l’editora. La il·lustradora de la portada, Mainés Esteve, va intervindre a distància i una jove violinista, Mar Mira Pérez, col·laborà amb la seua música. Per Francesc Gisbert./

om va despertar en tu el C cuquet de la literatura? No trobaràs cap escriptora que no et diga que de menuda llegia seguit i li agradava escriure. El cas és que em vaig decantar pel periodisme, que també deixa espai a la literatura. Crec que n’he fet molta a les seccions i articles de fons, al suplement literari i la revista setmanal del periòdic Ciudad de Alcoy, han sigut més de trenta anys de treballar-hi. - Però no feies narrativa de creació. No. Mentre vaig ser periodista estava totalment centrada en l’actualitat. Va ser quan vaig escriure la biografia novel·lada de Joan Valls, ja retirada del periodisme, quan em vaig adonar que això no és tan diferent, tot és narrar, amb l’avantatge que a la novel·la no estàs tan lligat de mans i peus, pots deixar volar la imaginació. - I ho has fet. Has publicat “Amaga’t dels drons!” (Bullent), amb el qual vas obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la Juvenil, què hi trobaran els lectors? Me n’he anat a un extrem oposat al periodisme, he creat un món futur on passen coses xocants. Jo crec que el que sorprèn és el paisatge, l’entorn, perquè el que pensen i diuen les persones no és tan diferent del que pensem i diem ara mateix. De fet es tracta de cridar l’atenció sobre la realitat actual. Això sí, hi ha una ciutat sense vegetació, on els arbres són robòtics, el paisatge ha sigut esborrat en benefici de l’aprofitament i els avanços que actualment només veiem a les fires de tecnologia

“Jo crec que el que sorprèn és el paisatge, l’entorn, perquè el que pensen i diuen les persones no és tan diferent del que pensem i diem ara mateix. De fet es tracta de cridar l’atenció sobre la realitat actual”

Ester Vizcarra a la fira del llibre del 9 d’Octubre./

han anat més lluny i s’han generalitzat. - Què té “Amaga’t dels drons!” per enganxar els joves lectors? Uns personatges singulars, començant per la jove Aura, una adolescent que creia viure en el millor dels mons i de sobte s’adona de la perversitat del

consumisme organitzat i la barbaritat que representa la destrucció del medi ambient. A més hi ha l’holograma de la iaia Miquelina, amb el qual interactua, la robot Gertrudis, que l’ajuda en el seu propòsit, i personatges inadaptats dels quals va aprenent una nova manera de mirar el món.

- Has dit que pren consciència de la perversitat del sistema. A què la porta això? De fet, el que passa és que arriba a sa casa una femella de tigre, com a part d’un programa experimental per tornar a introduir els animals de companyia, que havien sigut suprimits per antihigiènics i infecciosos. El

problema és que està obligada a tornar-la al cap d’un any, però ningú compta amb què els animals estableixen vincles afectius amb les persones. Aura s’interessa pel destí futur de Rona i la resposta no li agrada, així que escapen juntes, a la cerca d’una reserva biològica on la tigressa puga ser lliure. El llibre explica un viatge d’aventura i creixement personal, la rebel·lia per la destrucció del medi ambient i el rebuig del control de les persones. Aura i Rona s’han d’amagar tot el temps dels drons que les busquen. - Quins temes t’agraden més a l’hora d’escriure? Potser la relació del passat amb el present i el futur, el fet que venim d’una realitat i anem cap a una altra. Però si vols una resposta més concreta, et diré que el medi ambient, les relacions familiars, la vida d’abans als pobles… Pot ser que continue amb el món d’Aura, perquè “Amaga’t dels drons!” és un llibre que deixa uns quants caps per lligar, però després voldria escriure alguna història totalment diferent.


F

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

cursos valencià


entrevista

G

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

Juan Javier Gisbert presenta ‘Valls Satorres.Alcoy,su gran pasión’ L’escriptor crea una obra biogràfica del compositor alcoià pel seu 75 aniversari Per Javi Segura./

arlar del compositor alP coià José María Valls Satorres és parlar d'un "referent contemporani de la música festera". Amb aquestes paraules és com el defineix, de manera concisa, l'escriptor Juan Javier Gisbert (Alcoi, 1963), qui ha publicat l'obra biogràfica 'Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión', un treball d'edició limitada a 500 impressions que obri la vida de Valls Satorres a tots els amants de la música, de les festes i dels seguidors de la seua obra, que s'estenen per tot el vessant mediterrani, des d'Andalusia fins a Catalunya. Gisbert parla amb passió i amb il·lusió d'un dels "emblemes importants de l'últim terç del segle XX' pel que fa als compositors”. A més, sap de qui parla, ho viu, i ja té pràctica en aquest camp d'investigació i visibilització d'artistes, era un dels pocs que podia i havia de fer aquesta obra llegida de la música. Així doncs, l'escriptor aprofita el 75 aniversari del compositor per a retre-li aquest homenatge imprés. "La idea era que el llibre estiguera per al 75 aniversari, però amb la covid es paralitza i es presenta in extremis abans que complira els setanta-sis

“La idea era que el llibre estiguera per al 75 aniversari, però amb la covid es paralitza i es presenta in extremis abans que complira els setanta-sis anys, el 28 de novembre. En Festes tampoc va poder ser, no podíem esperar més”

Juan Javier Gisbert és l’autor del llibre sobre Valls Satorres./

anys, el 28 de novembre. En Festes tampoc va poder ser, no podíem esperar més", afegeix Juan Javier. Per altra banda, des de l'Ajuntament també aprofiten la Capitalitat Cultural de la ciutat per al seu reconeixement. No obstant això, i tal com explica Gisbert, la proposta principal no va ser del tot exitosa quan li ho va proposar a

Valls Satorres, "li vaig dir que el pròxim llibre que escriguera parlaria d'ell i em va dir que no. El "no" han sigut cinc anys de feina". La tasca ha vist una pandèmia pel mig, que també l'ha ajudat a avançar, i una dedicació incessant per part de Gisbert. "Parlar d'una persona viva és molt difícil. En primer lloc,

perquè el que dius ho ha d'acceptar. José María m'aprova tot el text, sols fa alguna correcció menor", aquestes paraules impliquen que el lector tindrà entre les seues mans una finestra on veure una línia cronològica per les diferents etapes del compositor. "Descobreix la seua vida", afegeix Gisbert. "La Festa la portem tots els alcoians en el moll de l'os", açò, junt amb la passió pel cant, fan de Juan Javier Gisbert una persona que va més enllà de la música i porta la interpretació per bandera, el que queda palesat en les festes de Moros i Cristians. Entre 2010 i 2019 va ser Centinella Moro i Cristià, Ambaixador Cristià, però també Moro, a més d'Ambaixador dels Reis Mags.


H

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

el grat


premis ovidi montllor

I

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

VA COM VULL,COM VOLEM

XVI edició dels Premis de la Música Ovidi Montllor La XVI edició dels Premis de la Música, Ovidi Montllor, es va celebrar recentment al Teatre Capitolio de Godella, l’Horta Nord, amb l’actuació de X-Fanekaes i la presència del President de les Corts Valencianes, Enric Morera. Es tracta d’una convocatòria que inclou tretze categories estilístiques i dos guardons honorífics. Per Amàlia Garrigós./

de la Diputació de València s’ha pogut realitzar la gala i el cicle de #COMcerts amb una vintena d’actuacions. ‘Va com vull, com volem’, en homenatge a una de le cançons emblemàtiques d’Ovidi, és el lema d’aquesta edició i de la campanya d’afiliació al Col·lectiu de Músics i Cantants del País Valencià, perquè com més seran, més faran per la música valenciana. Un talent emergent ha estrenat la seua carrera musical a l’escenari dels Ovidi. La Maria, una jove d’Oliva que va interpretar Arranquen vinyes, una havanera d’Alcàsser que l’ha convertit en un fenomen viral amb 150.000 visualitzacions. Àpunt i Canal 33 han emés la gala que podeu trobar a la carta en els seus webs respectius. L'acte de lliurament esdevé una àgora pública del sector on els artistes expressen sense embussos el que volen. En-

guany ha estat present la censura patida per la formació alcoiana, Tito Pontet, perquè l’Ajuntament de Montanejos va decidir que no actuaven al poble al·legant que canten en valencià. Tots els músics guardonats es van solidaritzar amb els seus companys, un fet que mostra com de necessària és l'existència del COM, nascut en 2005 per a vetllar per la música vehiculada en una llengua minoritzada. Donades les circumstàncies actuals no cal abaixar la guàrdia i ser perseverant. Enguany és l’edició de major producció discogràfica: 231 registres. Cal destacarne un canvi de paradigma especialment en les categories de pop, hip hop i mestissatge, on el nombre de senzills triplica (o fins i tot quintuplica) el de discos de llarga durada. També s’ha constatat que el nombre de discos que inclouen cançons en valencià i castellà s’ha incrementat sensiblement i, en tractar-se dels premis a la Música en Valencià, el jurat ha donat prioritat

als àlbums amb contingut majoritàriament en la nostra llengua. S’ha incorporat la categoria de Millor disc de Públic Familiar que apareixerà sempre que hi haja una producció significativa. El COM reconeix aquells que donen suport a la música en valencià. Enguany l’han rebut les persones que durant més de 40 anys han gestionat la mítica botiga Discos Oldies. Pepe Salvador, Carmen Arnal, Isabel Aguilar i Vicente Fabuel, han estat venent discos des de 1978 fins el dia de hui, a València. També s’hi ret homenatge a la trajectòria musical. En aquest cas ens remuntem a l’any 2003 quan una colla de joves va crear Orxata Sound System, un col·lectiu que va ser capdavanter en l’experimentació, mesclant diferents estils de música electrònica com el drum and bass amb el cant d’estil i la música tradicional valenciana i fent lletres amb un fort component de crítica social.

P.I. El Pí · c/El Tint, 37 T. 616 454 530 • MURO

pintatinou@gmail.com

mb pocs recursos econòmics i gràA cies al treball voluntari dels seus membres i al suport de l’Àrea de Cultura

LLISTAT DE GUANYADORS Millor disc de cançó d’autor La rosa als llavis (Bureo Músiques, 2021) de Tomàs de los Santos Millor disc de públic familiar Plàstic (La Casa Calba, 2020) d’El Triangulista Millor disc de folk Sinèrgies (autoeditat, 2021) de Josep Aparicio Apa i Ricardo Esteve Millor disc de hip-hop i electrònica Llepolies (Zoo Records, 2021) de Zoo Millor disc de mestissatge Som i vibrem (Propaganda pel fet!, 2021) de Maluks Millor disc de pop Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes (LCM Records, 2021) de Vienna Millor disc de rock Amor & Psicodèlia en temps de virus (autoeditat / Ventilador, 2020) d’Òscar Briz Millor artista revelació Dosis (Urban Avocados, 2021) d’Aina Koda Millor producció i arranjaments Llepolies (Zoo Records, 2021) de Zoo Millor cançó “Llepolies”de Zoo Millor lletra “Les ungles”d’Aina Palmer Millor disseny Mònica Llop per Jo i el món de Joe Pask (La Fera CC/Primavera d'Hivern, 2021) Millor vídeoclip Volcanica Media (dir. Pau Berga), per“Llepolies”de Zoo


J

animalcoi

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

Animalcoi tanca l’edició de 2021 amb una participació que supera les 900 persones

S’han projectat 80 curts durant quatre dies i la plataforma virtual ha rebut 500 visualitzacions JS | Alcoi./ Animalcoi 2021 tanca una nova edició amb la satisfacció dels seus organitzadors. Un esdeveniment que ha comptat amb quatre dies en els quals s’han projectat 80 curtmetartges i han passat més de 900 persones pels tres espais de la ciutat on s’han celebrat també tallers i conferències. La directora d’aquest projecte, Diana Cortés, ha qualificat aquesta primera edició d’ANIMALCOI com un “vertader èxit de participació i d’entusiasme”. Per a Diana Cortés, la implicació de l’alumnat i el professorat de l’EASD_Alcoi ha estat fonamental, “així com la il.lusió i l’ímpetu participatiu de tots els

assistents, inclosos els ponents, que han oferit unes xerrades actualitzades i molt completes que serviran de guia laboral i vital sobretot per a aquells que comencen en el món de l’animació o volen dedicar-se a ella”. Segons la directora, la programació ha estat molt completa, i ha servit com a experiència real a tots els assistents, “que han escoltat de primera mà l’experiència de professionals de l’Animació en actiu, els seus progressos, com es van iniciar i els problemes que han trobat fins a consolidar-se”. D’altra banda, apunta Diana Cortés, “han agradat moltíssim les xerrades sobre autoproducció, anàlisis de l’estat

de l’animació en la Comunitat Valenciana o els passos a seguit per a obtindre ajudes públiques per a iniciar projectes”. Són més de 900 les persones que han participat com a assistents o ponents en el Festival, procedents -principalment- de pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana. Un 60% d’eixes persones assistents són xiquets i xiquetes, que han participat dels tallers a l’EASD y de les projeccions en el mateix centre i especialment en IVAM_CADA_Alcoi. Els tallers, i molt concretament el d’STOP MOTION, però també els de creació de figures relacionades amb la mascota del Festival -AITANA- han estat un

grandíssim èxit de participació. S’han projectat 80 curts durant els 4 dies de festival i la plataforma virtual de projeccions en In-

ternet ha rebut més de 500 visualitzacions de curts, espectadors virtuals d’arreu del món i que ja coneixen ANIMALCOI.

c/Sabadell 4 Zona Nord · Alcoi (a 50 mtrs. de la farmacia Maria Duarte)

Tel.: 96 533 25 38 609 644 887

ALMACÉN DE COLCHONES Y CORTINAS

COLCHÓN VISCOLÁSTICO desde 79€ c/Arzobispo Domenech, 8 T. 96 633 33 60 - Alcoi

c/Xixona, 7 - Alcoi T. 96 552 56 02

Fundas de Sofá a medida Estores · Cortinas Edredones · Sábanas a medida

Somier Articulado Almohadas (+ De 40 Modelos) Av. País Valencià, 31 T. 655 618 203 - Cocentaina


fotografia

K

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

L’IVAM-CADA rep una exposició fotogràfica amb composicions des de 1950

L’exposició ofereix una nova lectura dels fons fotogràfics del museu amb artistes com Robert Frank, Cindy Sherman, Martha Rossler, Ian Wallace, Joan Fontcuberta o Pilar Beltrán JS | Alcoi./ La seu de l’Institut Valencià d’Art Modern a Alcoi acull una mostra sota el títol La fotografia al mig. Fotografia en la Col·lecció de l’IVAM des de 1950. L’exposició permet als visitants una nova lectura dels fons de la fotografia que té l’IVAM a través d’aquesta selecció de 43 artistes que empren la fotografia de maneres diverses, situades en un marc temporal que s’inicia amb Robert Frank i Lee Friedlander, en la dècada dels anys cinquanta. Durant la presentació, on van estar presents l’alcalde de la ciutat, Toni Francés, la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, i el comissari Enric Mira, Enguita va

explicar que “el títol de l’exposició, La fotografia al mig, vol posar en relleu el caràcter relacional de la fotografia, com una intrusa en les nostres vides i en les arts, i la seua capacitat per a desenvolupar nous discursos”. La directora va afegir que “d’aquesta manera, l’exposició mostra com la fotografia, a partir de 1950 i sobretot des de la dècada dels seixanta, més enllà del seu valor com a espill de la realitat o memòria del passat, esdevé temps, teatre, narració o arxiu”. És a dir, la fotografia “no com a reflex de la realitat, sinó com a construcció d’altres realitats, com un instrument per a armar nous dispositius de co-

municació artística”. Els 43 artistes seleccionats per a aquesta exposició permeten mostrar des del nou documentalisme de Robert Frank i Lee Friedlander, passant per les produccions de l’art pop i post-pop amb John Baldessari, Cindy Sherman o Richard Prince; les diferents derives de l’art conceptual i l’art d’acció amb Gordon Matta-Clark, Hamish Fulton o Valie Export; el tema de l’arxiu amb Bern i Hilla Becher; la potència visual de la nova objectivitat alemanya de Thomas Ruff i Candida Höffer; les estratègies narratives de Douglas Gordon o Gillian Wearing; el treball de l’arxiu amb Akram

Zaatari; els paisatges de Bleda i Rosa; el qüestionament sobre la veracitat de Joan Fontcuberta fins a les composicions de Pilar Beltrán. Per la seua part, Mira va destacar que en el discurs expositiu es trenen les nocions de petjada, narrativa i concepte com a reflex d’aqueixa pluralitat del fotogràfic en relació amb l’art. “En primer lloc, com a petjada, la fotografia és una inscripció material de la realitat capaç de generar un vincle tangible amb el món i amb els altres. En segon lloc, com a narrativa, la fotografia posseeix la qualitat de representar el món per analogia per a revelar-lo o documentar-

lo, però també per a relatar-lo i, a vegades, inventar-lo. I finalment, com a concepte, la fotografia posseeix una dimensió cultural que sorteja el somni subjectiu de les imatges, estimulant el pensament crític de qui les percep”. Totes les obres de l’exposició procedeixen de la Col·lecció de l’IVAM, un museu “pioner a Espanya en la creació d’un fons fotogràfic que ha resultat primordial pel fet d’incloure tant obres de naturalesa estrictament fotogràfica, com a publicacions i documents en els quals el fotogràfic és matriu”, com va assenyalar la directora de l’IVAM.

Av. d’Elx, 35 · Alcoi CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

Tel.: 96 657 92 25 tlmotorsport@outlook.com

PERSIANAS ENROLLABLES Y MOTORES · FOTOCÉLULAS LUCES DE AVISO · MANDOS A DISTANCIA · LLAVES CODIFICADAS

-frente a la Vía-


L

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

els nostres artistes

Art&Cultura

Manuel Rey Fueyo; home de moralitat abstracta · Els nostres artistes al País Valencià XIII ·

Nascut a Astúries l'any 1950 i amb una petita però impressionant trajectòria artística, de pintura abstracta i humil, ens trobem davant d'una obra mística que es presenta com a misteriosa i elegant i ens fa caure en la bellesa abstracta de la seva contemplació. Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

D

avant les seves grans superfícies fosques fetes a força de veladures, es pot observar a plena vista el repòs de la matèria enginyosa i tènue del pigment que va creant gran profunditat i fins i tot un toc de perspectiva. Les seves obres aporten tons clars davant dels obscurs però representats amb transparències suaus que ajuden al gran resultat d'elegància i delicada obra. No obstant, adquirits alts nivells de qualitat plàstica, l'artista confirma el camí de la possessió ascètica, ja que les seves pintures són extremadament misterioses i presenten alts nivells de sobrenaturalitat designant una cosa tan pura i tan magnífica com els seus tons clars de llum en una cosa tan espiritual i misterios. Rey Fueyo es presenta com algú impressionant darrere de les seves obres però alhora tímid i callat davant del llenç. La seva pintura fa de la seva obra un producte total de la seva atenció i gran atracció pel que fa al públic. Es tracta d'una tècnica d'abstracció realment interessant on mostra un clarobscur d'allò més estrany alhora que original, ja que les seves obres apareixen matisades amb colors profundament obscurs, tons atapeïts que aporten misticitat i misteri i que, barrejats amb els tons intensos i vius com el vermell, groc o blau, es produeix un tàndem perfecte amb una simbologia de perdició salvada per un mínim d'esperança, temes i estils totalment apocalíptics. Per alguna raó se'n diu art abstracte a la seva obra i no

només perquè s'escolti bé alhora que harmònic. Les pintures abstractes requereixen un esforç de concentració i d'abstracció (valgui la redundància) per part de l'espectador. Aquest artista en cadascuna de les seves creacions ens mostra una idea de reivindicació per la pintura, justament amb la veritat i la bondat i fixant-se en aspectes més subjectius que la bellesa, mostrant així què aquesta no ho és tot en l'art i trencant una vegada més amb els estereotips i conceptes aplicats a l'art. És més la llum física transmesa a partir de colors amb tons il·luminats i clars, per a Fueyo, és la millor manera de veure formes pures i una harmonia que trenca amb allò establert i això és la veritable bellesa. L'obra d'aquest meravellós artista ens ensenya ni més ni menys que l'aparença moltes vegades enganya i sobretot que la veritat i la bondat moltes vegades no es mostren a plena llum i que sempre cal una mica d'obscuritat per poder veure que en realitat som per dins i amaguem, cosa que de veritat reflectim, amb contraposició de mostrar els colors clars amb significat de salvació dins de tota l’obscuritat que ens rodeja. Per a l'artista la llum ha estat des de sempre un recurs expressiu captat de formes diferents en funció de les tècniques, els estils i els corrents però sense entitat en si mateix, una cosa totalment subjectiva i complicada d'entendre però que un cop s'entén, pot arribar a ser sublim. Els pinzells plasmen alhora que transmeten els pensaments més transcenden-

És més la llum física transmesa a partir de colors amb tons il·luminats i clars, per a Fueyo, és la millor manera de veure formes pures i una harmonia que trenca amb allò establert i això és la veritable bellesa tals de la vida, no obstant això, en el seu cas és al l’invers; és sorprenent pensar que darrere del llenç no s’amaga cap significat racional, sols pensaments transcendentals, cosa que provoca que les pintures exigeixen una atenció delicada per captar la matèria subtil i senzilla de les seves obres i així poder trobar el significat subjectiu i màgic de les creacions de Fueyo. Desconegut mundialment, ha exposat al llarg de tot Espanya amb exposicions que van des de València, lloc resident de l'artista, fins a llocs com Oviedo. També ha exposat a llocs eventuals com Veneçuela, Caracas, Mèxic o Berlín i Basilea. No obstant al seu magnífic i tímidament exposat treball, va compartir una gran amistat amb artistes de la talla de Joan Cardells. En definitiva, el seu plantejament racional davant dels seus llenços plens d'espiritualitat i misticitat ens fan comprendre moltes coses i entre les més importants el paper subjectiu de la llum al mateix temps que els papers nefastos dels foscos. Sincerament, ens trobem davant d'una bellesa simbòlica i plàstica que ens transmet el veritable paper de Manuel Rey Fueyo com a home de moralitat i subjectivitat abstracta.

Sistema de Fachadas Ventiladas de Composite Puertas de Garaje Residenciales e Industriales (Hormann) Ventanas de Aluminio (K·Line) Ventanas de PVC ( Veka) Avgda. País Valencià, 108B · COCENTAINA T./F: 96 559 36 49 · almilimetre@almilimetre.com

www.almilimetre.com


reportatge

M

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

Al·luvió,la pluja brillant exposada al festival de llum d’Olot Sota el nom de Lluèrnia, aquest esdeveniment acull tot un espectacle visual al voltant del riu Fluvià

Per Javi Segura./

E

ls espectacles de llums porten cada vegada més enllà l'enginy i la creativitat de l'ésser humà. Aquesta afirmació es corrobora amb les propostes presentades al festival del foc i de la llum Lluèrnia. La desena edició va tindre lloc entre el 12 i el 18 de novembre a Olot, la capital de la comarca catalana de la Garrotxa, i va comptar amb una mostra on destacava 'Al·luvió'. Aquesta obra, inspirada en la idea de la pluja i com desperta l'ànima del paisatge que desprenien uns versos de Federico García Lorca, va proposar "una pluja feta pedra i una pedra feta llum", segons apunten els autors. Aquesta idea s'emmarca en el paisatge de la Garrotxa, on predomina una pedra negra que té el seu origen en l'enclavament volcànic en el que està situat. Per altra banda, i sobre aquesta roca, volien tenir en

compte la boira, "que també s'implanta al paisatge de la comarca, especialment quan fa humitat i fred", explica Jordi Giner, un dels artífexs d'aquesta idea. A més, afegeix que també introdueixen un tercer element, "una altra pedra que, igual que la boira, fora lleugera i contrastara amb la pedra negra". Aquestes pedres estaven tractades amb un element foto-luminescent que permetia que es carregaren durant el dia i brillaren suaument durant tota la nit, el que va veure complicacions amb el Sol de la tardor. No obstant això, l'obra acompanyava i enaltia l'entorn. Lluèrnia crea una cita que, a més de seguir la tendència d'aquest tipus d'exposicions lumíniques i mostrar aquest vessant de l'evolució de la tecnologia, permet reconvertir els espectacles pirotècnics, que han minvat a causa de la legislació de seguretat en especta-

“La lluvia tiene un vago secreto de ternura, algo de somnolencia resignada y amable, una música humilde se despierta con ella, que hace vibrar el alma dormida del paisaje” Lluvia, Federico García Lorca

cles. A pesar de diferències com la del format, Lluèrnia beu de la influència d'iniciatiaves referents com ara 'Fête des Lumieres', celebrat anualment a Lyon (França), la Festa de la Llum, incorporada per primera vegada a les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona, o el 'Mapping Festival', que té lloc a Ginebra (Suïssa).


N

actualitat

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua inaugura el curs acadèmic 2021-2022

La institució de les lletres ha celebrat un acte en el monestir de Sant Miquel dels Reis JS | País Valencià./ L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja ha donat per iniciat el curs acadèmic. La institució va celebrar un acte ahir de vesprada en el monestir de Sant Miquel dels Reis per inaugurar una nova etapa. Durant l’esdeveniment es va destacar la diversitat d’actuacions desplegades per la institució al llarg de l’últim any en matèria de normativa lingüística i onomàstica, relacions amb altres institucions i entitats, i foment de l’ús del valencià. Alhora, l’AVL també celebra el seu vinté

aniversari amb la consecució de la paritat entre hòmens i dones dins del claustre acadèmic. La inauguració va comptar amb la conferència del poeta Josep Piera, a més, el president de la institució, Ramon Ferrer, va destacar, pel que fa a la incorporació de set noves acadèmiques en aquesta nova etapa, una “revitalització” i “rejoveniment”. A més, Ferrer va catalogar com a “imprescindible” per a la llengua i els usuaris el paper com a ens que realitza l’Acadèmia. Per la seua part, la secretària de

Comunicat de l’AVLsobre el valencià en el sistema audiovisual

E

ntre les funcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua figura «vetlar per l’ús normal del valencià» (Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, art. 7d). De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en els mitjans audiovisuals, es deduïx que cal assegurar de forma més rotunda la viabilitat econòmica dels mitjans públics audiovisuals perquè puguen complir amb garantia els objectius amb què van nàixer. Les societats democràtiques actuals necessiten mitjans públics audiovisuals en la seua llengua per a vertebrar i cohesionar la societat, per a informar amb llibertat i amb qualitat, per a transmetre i recordar la vigència de tots els principis i valors recollits en la Declaració Universal de Drets Lingüístics i en la nostra legislació, i per a alimentar l’esperit amb cultura i entreteniment, també necessaris per tindre una vida plena. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua vol donar un suport ferm i explícit a la indústria audiovisual valenciana en general i als mitjans públics audiovisuals en particular. La retroalimentació entre els uns i els altres és més que evident. La televisió, la ràdio, el web i les xarxes socials d’À Punt han de poder treballar amb garantia de qualitat per una informació amb criteris d’independència i respecte als principis i valors d’una societat moderna i un entreteniment de qualitat en llengua pròpia. També ha de poder continuar les col·laboracions amb les productores valencianes, tant pel que fa a projectes destinats al consum televisiu i de xarxes com també a projectes per al cinema en tota la diversitat de plataformes actuals i futures. Volem que la nostra cadena dispose dels mitjans econòmics consignats en la llei (del 0,3% al 0,6% del pressupost anual) per a complir els objectius del contracte-programa i per a garantir i millorar l’accessibilitat als continguts audiovisuals en valencià, d’altres llengües al valencià a través de la subtitulació i el doblatge i, per descomptat, l’accessibilitat als col·lectius amb discapacitats auditives i visuals a través de la subtitulació per a sords, l’audiodescripció per a cecs i la llengua de signes. Invertir en À Punt és una aposta segura per a la pervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura. En època de pandèmia, À Punt ens ha informat puntualment i amb fidelitat exemplar de tot el que passava en els nostres pobles i ciutats, ens ha acompanyat, ens ha fet sentir-nos poble unit davant les situacions adverses, ens ha ajudat a mantindre l’esperança en el futur acostant-nos tota la riquesa i la diversitat del territori i fent-nos arribar el talent, el compromís, les emocions positives i la resiliència de tots nosaltres, les valencianes i els valencians. En conseqüència, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’adreça al Govern valencià i a les Corts valencianes per a sol·licitar-los que adopten les mesures oportunes per a garantir el dret de la ciutadania a uns mitjans audiovisuals en la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, tant en quantitat com en qualitat.

la institució, Verònica Cantó, va presentar la memòria d’activitats, on va destacar la modificació de determinades qüestions ortogràfiques com ara la dièresi, l’ús del guionet i els accents diacrítics, per altra banda l’adaptació del llenguatge inclusiu i la incorporació del tractament de gènere en el diccionari. La secretària també va fer referència a les obres normatives com el Diccionari Normatiu Valencià, que compta amb un volum de consultes de diàries pròximes a les 55.000, a més de la

Inauguració del curs acadèmic de l’AVL./

potenciació del PORTEVAL, el CIVAL i el Corpus Toponímic. Finalment, l’informe anual també destaca la contribució de l’AVL per a fomentar la investigació lingüística, potenciar el valencià en l’àmbit local, la difusió de la lectura en la llengua

pròpia, la promoció dels nostres escriptors i escriptores, l’impuls del llibre en valencià, així com patrocinar els espectacles teatrals, musicals i cinematogràfics en valencià dins del Circuit Cultural Valencià, de l’Institut Valencià de Cultura.


viatge a grècia

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

O

Art&Cultura

«Viatge a Grècia» d’Antoni Miró per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

A

Otos inaugura l’exposició ‘Viatge a Grècia’ d’Antoni Miró

Tercera mostra que l'artista alcoià i fill adoptiu del municipi els cedeix

JS | Otos./ ‘Viatge a Grècia’ arriba a Otos. L’exposició d’obres signades per l’artista alcoià Antoni Miró pot ser visitada en la sala d’exposicions del palau del Marqués de Sant Josep. Aquesta mostra és la tercera que el reconegut artista alcoià, i recentment nomenat fill predilecte d’Alcoi, cedeix a la localitat de la comarca de la Vall d’Albaida, el que completa i actualitza la coneguda Col·lecció d’Otos. L’exposició de Miró, que també és fill adoptiu de la localitat, podrà ser visitada per tot el veïnat i visitants que cada setmana acudeixen al poble per a gaudir de l’obra d’un dels artistes valencians més reconeguts en el panorama internacional.

vegades, l’art, per una estranya coincidència involuntària, s’assembla a la vida. O s’hi transforma, aparentment, en un cluc irònic cap a les imatges que marquen la immediatesa de l’existència. Però sempre llueix quan s’assembla a si mateix. I això ens passa amb Antoni Miró i amb el seu Viatge a Grècia. El pintor, l’artista polifacètic i captador d’una i mil realitats diverses, ens transporta a l’Hel·lada, a la veritable substància elemental dels hel·lens, i també d’Occident, a partir d’un viatge on la cultura esdevingué el nus gordià de la seua voluntat. I l’artista mira, però també veu la immensitat d’un món que des dels inicis sempre ha estat el nostre. La proverbial essència occidental, totes les arts incloses, s’hi precipita i acreix des del seu origen vers tots nosaltres, hereus d’una fortuna d’incalculable riquesa. Totes les arts, com dèiem, han viscut des de llavors ençà per construir-nos en humanitat plena. L’art, com referíem a l’inici, s’assembla a la vida, i ens disposa, amb els utensilis de la sensibilitat, per a tastar, en les millors condicions d’avantatge, els íntims perfils de la perceptibilitat. Antoni Miró viatja a Grècia i bestreu, amb la naturalitat dels discurs pictòric, tot allò que bull de manera intensa al si de la història. Són els monuments un regal; són les escultures una mostra dels rigorosos cànons de la bellesa; són els museus un capital per guardar l’accent en la mirada, des de l’Egeu fins el Jònic tot arribant a la dolça Mediterrània. I Antoni Miró reviscola la puixança de la glòria aristotèlica quan inscriu, matèria formal amb acolorit missatge, la modernitat. Sí. La modernitat. Doncs aquesta exposició que tenim el plaer i la sort de contemplar, s’allibera dins el tarannà de l’absoluta contemporaneïtat. L’artista captura tot allò que la retina l’incorpora al teixit del seu coneixement, i ens retorna imatges d’eloqüent actualitat. I la màgia de l’alquímia resta perfecta: un món, aquell àmbit clàssic i nodrit per la saviesa proteica, s’esdevé, ara, per la intervenció acurada, i tan personal, de l’artista Antoni Miró, en realitat recent. Podem llegir la història i veiem com Antoni Miró, com ja ho feu al seu moment Protàgores, entén que l’home, o que les persones per extensió, són el centre de totes les coses. I el pintor (ara renaixentista) acaricia els frisos, les columnes, la monumentalitat de la Victòria, el referent màxim d’Atena Pártenos, i es-

criu els més bells ditirambes amb els pinzells. I ens transmet la personal experiència amb voluntat de compartir l’instant exacte de la captura. L’artista ha estat tocat per la mà de la gràcia i des de l’endins vertebra cançons per a la cort bàquica dels somnis. És una sort comptar amb Antoni Miró per a què ens servesca de guiatge, i per a què inunde els nostres ulls amb els colors irisats de la Península del Peloponès. [...he mirat tant la bellesa / que la meva vida se n’ix d’ella...] ens confia als seus versos el grec poeta Kavafis, i dintre del seu poema «He mirat tant... Doncs bé, ara Antoni Miró, que ha contemplat tanta i tanta bellesa, i que l’ha fet seua, i l’ha revestit de pintura brillant i moderna, comparteix aquest estat harmònic amb tots nosaltres, i ens facilita els brins delicats de la volenterosa creativitat. I fins ací l’artista, el pintor, el demiürg en la seua activitat laboriosa. També però, i en aquest viatge des de Grècia a Otos, realitat que s’ha esdevingut en la formulació de la nova exposició d’Antoni Miró, trobem, una vegada més, la feliç sintonia de voluntat compartida: Otos s’erigeix com la renovellada casa del pintor, i abraça les propostes de l’artista per fer acréixer el patrimoni cultural del poble, i també de tots aquells que desitgen conèixer i reconèixer la singularitat d’aquesta latitud valenciana. Els projectes se succeeixen en el temps, però l’espai circumda, ben poderós, cadascuna de les meravelles que resideixen a les nobles parets que les acullen. I és, ja ho hem dit, una sort. Una felicitat per fer servir, des de la cultura, un glop d’aigua fresca que apague la fortitud de la desesperança. I el ser humà que és Antoni Miró ha estat reconegut a bastament: molt recentment Fill Predilecte d’Alcoi i Medalla d’Or de la Ciutat, però també ha estat considerat i benvolgut com a Fill Adoptiu d’Otos, o Medalla d’Or de la Xarxa Vives d’Universitats (vint-i-dues universitats de parla catalana), o el premi Nacional «Por la Cultura» a l’Havana, o el Premi Octubre a València...i un llarg etcètera que faria molt llarga la referència. Però aitals reconeixements mai no han minvat la disciplina del treball, la força comunicativa del seu deler pictòric, ni tampoc la grandesa de la pròpia construcció cultural. Ans el contrari, a cadascun dels premis rebuts ha contestat amb major grau d’implicació social i de vocació per la labor «productiva» (com a ell li agrada de dir). I per posar, ja, punt i final a aquestes línies, i retornant al principi del nostre comentari, només ens caldrà exposar que: no és la justesa la que es trasllada a les obres de l’artista, és l’autenticitat que el poeta-pintor genera per a retornar-la, després de l’anàlisi íntima de l’essencial reflexió, com un fet cultural d’enorme magnitud. L’espectador, el receptor de les propostes, mai no restarà orfe. Tal vegada assistirà a un llarg recorregut per a un continu aprenentatge vital. La pintura, o l’art, com a mètode de coneixement. I a Otos, hui com sempre, vivim el preludi de fantàstiques emocions.


P

actualitat

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

Sebastià Carratalà./

David Sánchez./

Sebastià Carratalà, guanyador del II Premi de Novel·la ‘Isabel-Clara Simó’

David Sánchez Pacheco rep el guardó XLVII Premi de Teatre ‘Pep Cortés’ JS | Alcoi./ Sebastià Carratalà ha rebut el premi ‘Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó’ amb la seua obra ‘La Persistència dels roures’. Aquest guardó està impulsat pel Consell de Cultura de la capital de l’Alcoià com una de les seues primeres accions després de la seua recent creació. Aquest reconeixement celebra la seua segona edició amb el propòsit de promoure i donar suport a

la creació literària escrita en català. L’any passat el va guanyar la jove alcoiana, Natalia Gisbert. En el cas de David Sánchez Pacheco s’ha alçat amb el ‘Ciutat d’Alcoi de Teatre Pep Cortés’, per la seua obra ‘La pedregada’. L’autor va rebre el premi coincidint amb la clausura del Festival de Teatre Amateur ‘Teatram’. El regidor de Cultura, Raül Llopis, ha destacat

l’elevada qualitat de les obres guanyadores i ha expressat la seua satisfacció per l’interés que generen totes dues convocatòries, “dues de les moltes iniciatives que el Consell va valorar per a concedir a Alcoi la capitalitat cultural”, ha recordat. En opinió de l’edil, “és un honor i una alegria comprovar que aquests premis, que naixen de l’interés per promoure la nostra llengua i la nostra

cultura, són un reclam i un impuls a la creativitat. A més, són una bonica manera d’homenatjar dos grans de la cultura alcoiana que ja no estan entre nosaltres, Pep Cortés i Isabel-Clara Simó”. En tots dos casos, s’ha concedit un únic premi per a cada categoria, dotat amb 8.000 euros bruts respectivament, quantitat de la qual es descomptarà el percentatge legal per l’IRPF.

Nova exposició al Museu Arqueològic d’Alcoi La mostra té com a títol 'Entre ibers i romans: arqueologia al Cabeçó de Mariola' JS | Alcoi./ El Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo d’Alcoi presenta una nova exposició temporal sota el títol ‘Entre ibers i romans: arqueologia al Cabeçó de Mariola’. La mostra té com a objectiu exposar a la ciutadania els resultats de les investigacions en un dels poblats ibers més destacats del territori. Es tracta d’un enclavament estratègic que va estar poblat durant gran part del primer mil·lenni abans de l’Era actual, i que va sucumbir

en els inicis de la dominació romana. Amb l’exposició s’ofereixen els resultats, tant a la comunitat científica

com a la resta de la societat, de l’estudi d’una època del nostre passat que fins al moment romania pràcticament desconeguda: els

AMACÉN DE TEJIDOS Venta de Tejidos al Detal y al Mayor Telas para fiestas, Moros y Cristianos Ballets, Ceremonias, Carnaval, Fira Modernista...

Av. Alicante, 12 · Centro Comercial Gormaig T. 96 559 33 16 · Cocentaina

moments finals de la cultura ibèrica. Les excavacions realitzades en el jaciment del Cabeçó de Mariola (AlfafaraBocairent) han recuperat centenars d’objectes que es podran veure en el Museu d’Alcoi fins al mes d’abril de 2022: eines, armes, elements d’adorn, monedes…, i sobretot atuells de ceràmica, destacant entre elles una excepcional peça que s’ha denominat el Vas de la Dansa, que es presenta per primera vegada davant el públic.

Josep Sou,Premi Vila de Puçol de poesia

El poeta alcoià va obtenir el guardó gràcies a la seua obra ‘A dues veus’ SS | Puçol./ Els Premis Vila de Puçol de literatura, poesia i pintura reconeixen com a guanyadora l’obra ‘A dues veus’ de l’alcoià Josep Pérez i Tomàs, també conegut com a Josep Sou. El jurat format pels escriptors Manel Alonso, María Rosa Diranzo i Miquel Llácer, a més de la professora Genoveva Martínez i el regidor José M. Esteve van reconéixer la genuïnitat de l’obra del poeta. Per la seua part, Sou va agrair el reconeixement de la seua composició, a més d'”un esforç continuat per la cultura valenciana que, en el cas d’aquests premis, ja s’acosta a les quatre dècade”. Sou va finalitzar les seues paraules amb dos poemes. El poeta i col·laborador de El Grat compta amb una llarga trajectòria amb la composició de versos, a més de ser el director tècnic de la Càtedra Antoni Miró. L’acte celebrat a principis d’octubre va comptar amb la participació del regidor de Cultura, José Maria Esteve, qui va presentar uns reconeixements que ja compten amb una trajectò-

ria de 37 anys en el cas de la literatura i 25 anys els de poesia. Per la seua part, Esteve va afirmar que “hem de felicitar-nos per la important participació que hem tingut enguany en els premis literaris, que ha sigut una de les majors de tota la seua història, amb un total de 17 obres en la modalitat narrativa i 34 en la categoria de poesia, al que se suma la gran qualitat de les pintures presentades”. L’alcaldessa, Paz Carceller, va ser l’encarregada d’entregar els premis i va tancar l’acte recordant el creixement continu del certamen, no sols en nombre d’edicions, també amb el nou accèssit en el cas de pintura: “a la sala d’exposicions podem gaudir de les obres de pintura seleccionades i, el mes d’abril, presentarem els dos llibres guanyadors”. A més de Josep Sou, Antoni Martínez Bonet va rebre el guardó de literatura amb la seua obra ‘Mala sort per a la fusta si naix violí’ i en el cas del premi de pintura, va ser per a Nuria Rodríguez Calatayud amb ‘Una història natural’.


actualitat cultural

Q

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

Les criatures fantàstiques de la cultura valenciana arriben a Alcoi

El Butoni, la Quarantamaula o l’home del sac estaran a la sala Fundación Mutua Levante fins al sis de gener JS | Alcoi./ La sala Fundació Mutua Levante d’Alcoi comptarà amb la presència d’uns dels clàssics de la cultura popular valenciana. L’imaginari fantàstic valencià compta amb tota una sèrie de criatures que s’invocaven per a espantar els més menuts de la casa. Ara, aquesta exposició revisa tot un ‘catàleg’ d’aquestes figures en el qual po-

dem trobar des del Butoni, passant per la Quarantamaula, l’home del sac o, fins i tot, el dimoni xicotet, entre d’altres. L’escriptor Francesc Gisbert ha sigut un dels encarregats de rescatarlos del túnel del temps amb obres literàries com ara ‘La Maria no té por’ o ‘Màgia per a un poble’. Per una altra banda, la sala comptarà amb una se-

gona sèrie de panells divulgatius sobre els personatges fantàstics de les rondalles valencianes que hi apareixen en l’obra d’Enric Valor. Es tracta d’un treball que pren com a base el llibre de Joan Borja Valor, ‘Maria’, i que permetrà als visitants conéixer a la Mare dels Vents, Abella, la bruixa Safranera o el dimoni fumador.


R

actualitat

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

La Universitat d’Alacant celebra la V Gala dels Premis del Consell Social Amparo Navarro destaca el paper dels consells socials com a impulsors de la implicació de la societat en la universitat i reivindica la "investigació com a motor de progrés"

‘Nou republicanisme per a un projecte de País’, conferència al COM

La conferència va estar a càrrec del vicepresident segon del País Valencià, Héctor Illueca JS | Alcoi./ El passat dia 24 de novembre, el Centre Cultural Ovidi Montllor va acollir la conferència ‘Illueca, Nou republicanisme per a un projecte de País’, impartida pel vicepresident segon del govern valencià, Héctor Illueca. La cita va comptar amb la presentació de la regidora de l’Ajuntament d’Alcoi, Sandra Obiol, mentre que seguidament Illueca va exposar l’evolució històrica del republicanisme a l’Estat Espanyol i al País Valencià. La xarrada també va tin-

dre espai per a tractar altres qüestions, com ara l’evolució històrica del model territorial a l’Estat Espanyol, l’infrafinançament, que pateix el País Valencià i com una nova república com a model d’estat podria resoldre aquestes qüestions. Una vegada finalitzada la conferència, el públic assistent va poder participar durant el torn de paraula per a poder preguntar tota mena de dubtes i qüestions al vicepresident segon, per a posteriorment donar per conclòs l’acte.

JS | Sant Vicent./ El Consell Social de la Universitat d’Alacant ja ha lliurat els seus premis anuals que reconeixen el rendiment acadèmic, les trajectòries professionals, els mèrits esportius, la implicació social i universitària, el voluntariat, la investigació I el mecenatge en la institució universitària. L’acte es va celebrar en el Paranimf sota el lema ‘Valors Comuns’. En total es van repartir 21 premis dividits en 13 categories que van rebre l’homenatge d’una àmplia representació social i política en uns guardons que compleixen la quinta edició. Durant la gala, a més del reconeixement i la celebració, també va haverhi espai per a la crítica i la reivindicació. Per la seua part, la rectora de la Universitat, Amparo Navarro, va ser l’encarregada de tancar l’acte, no sense abans lliurar el Premi Trajectòria Acadè-

Gal·la del premis del Consell Social de la UA./

mica de 2021 al professor José Carlos Rovira Soler, amb qui es va fondre en una emotiva abraçada. Navarro va reivindicar en la seua intervenció el paper dels consells socials per l'”impuls de la implicació de la societat en la universitat” i va felicitar els guardonats “per ser l’exemple en el qual volem formar els nostres estu-

diants, que com sabem són la raó de ser de la nostra activitat acadèmica”. Abans, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual va ser clara a l’hora d’elogiar les universitats pel seu paper durant la pandèmia. Pascual va assenyalar que les universitats sempre van

respondre “amb excel·lència” a les crides de la conselleria per a obtenir solucions a les dificultats del moment i va destacar que “han sabut aliar-se amb el teixit empresarial i amb els professionals perquè aquest coneixement puga ser transferit en un procés d’innovació que materialitze tot el treball investigador”.

Av. Alameda Camilo Sesto, 58 T. 644 030 252 • Alcoi RELOJERIA J.SOLER: Av. Alameda 58 (Pasaje Capitol) Tel.: 96 533 03 18 Alcoi

Av. Alameda, 64 96 533 32 00 ALCOI www.mgviajes.com

Venta y Reparación de Móviles, Tablets y Accesorios Impresiones y Fotocopias Av. Alameda Camilo Sesto, 80 · Alcoi · T. 86 551 107 • 643 125 168

¡Reparaciones al momento! Servicio Técnico Especializado

Envíos de Dinero

elvirasamperestetica


el grat

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

S


T

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Art&Cultura

El Centre Cervantes Jove d’Alcoi acull la segona edició de Jugalcoi

L’esdevenimant va tornar a reunir en una cita els jocs de taula i de rol de les comarques JP | Alcoi./ Jugalcoi va torna ar reunir en una cita els jocs de taula i de rol. L’esdeveniment va celebrar la seua segona edició, amb l’absència de l’any passat que no es va celebrar a causa de la pandèmia, al Centre Cervantes Jove (CCJ). L’esdeveniment va estar dedicat als jocs de taula i rol i va comptar amb la participació de diferents associacions que, junt amb l’Ajuntament d’Alcoi, volen promocionar un oci saludable, encara que també amb un caràcter solidari. En aquest sentit, la regidora de Joventut, María Baca, ha afirmat que “compartim un objectiu comú que és la promoció de l’oci saludable i poder oferir un

oci alternatiu en el qual compartir amb famílies, gent jove, gent més major”. Baca ha conclòs que aquest tipus de joc “són un bon mecanisme per a fomentar entre els joves l’estratègia, el pensament creatiu, el treball en equip i inclús també les habilitats comunicatives”.

‘El Carrascal de la Font Roja’de Jordi Raül

L'acte tindrà lloc al Centre Cultural d'Alcoi JS | Alcoi./ La Font Roja arriba en forma de llibre a les prestatgeries. L’escriptor Jordi Raül Verdú presentarà el pròxim dijous a les 19 hores la seua obra El Carrascal de la Font Roja (Secrets de la Teixeda)’ en el Centre Cultural d’Alcoi. L’obra va acompanyada d’il·lustracions que han sigut creades pels alumnes de l’IES La Foia d’Ibi. La publicació abasta 10 contes curts que parlen dels paratges més emblemàtics i màgics de la Font Roja, acompanyats per rossinyols, donyets, dimo-

nis, fades, bruixes i molts animals i plantes de l’entorn. Llocs com: la font del Rossinyol, el barranc de l’Infern, el pla de Galers o el Menejador, entre altres.

tirisiti


especial escacs

U

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Especial Escacs

Alex Magán, subcampió provincial La promesa alcoiana dels escacs que amb sis anys guanya a son pare,qui li va ensenyar La pràctica dels escacs en comarques com l'Alcoià i el Comtat compta cada vegada amb més adeptes de totes les edats. L'atracció per aquest joc de taula on la concentració de la ment i l'ús de l'estratègia són factors decisius podrien reflectir en l'imaginari col·lectiu la imatge d'un adult de mitjana edat com el prototip de persona que domina en aquesta matèria, encara que les idees preestablertes sempre solen equivocar-se. Quan molta gent pensa en un prodigi dels escacs i escolta el nom d'Alex Magán, potser no li diu res, encara que la reacció no és la mateixa quan seguidament s'assabenta que Magán és subcampió provincial d'escacs amb només sis anys. Per Javi Segura./

A

lex Magán (Alcoi, 2015) és un jove alcoià que va començar en el món dels escacs "perquè m'agradava", afirma. Va ser son pare, també Alex, qui li va introduir en aquest esport, qui al mateix temps va aprendre gràcies a son pare. Alex Magán, fill, ha acabat captivat per aquest esport, alhora que continua amb el que es podria considerar una tradició familiar que passa de generació a generació i que ha fet que tota la família aprenga a jugar. Ara, continuen les partides entre pare i fill, encara que confessa amb humilitat que ja li guanya, "a voltes em guanya ell, a voltes li guanye jo", però és conscient de tota la trajectòria que li queda per davant i assegura que encara li pot continuar ensenyant aspectes d'aquest emocionant esport. La rutina d'aquesta jove promesa passa per estudiar cada dia al col·legi públic Miguel Hernández d'Alcoi on, com tots

els xiquets, tenen les seues preferències. Alex es decanta per "les Matemàtiques, és l'assignatura que més m'agrada", encara que no és l'única, "Llengua i Ciències" també están entre les seues preferides, afegeix. No obstant això, Magán és un xiquet molt actiu, qui després de les classes continua fent "moltes extraescolars", aprenent i practicant tot allò que li agrada, com ara el tenis, el patinatge, la robòtica i l'anglés, a més dels escacs, que juga dues vegades a la setmana, "no puc triar-ne una, m'agraden totes molt", explica Alex. Pel que fa als escacs, Alex no es dedica simplement a menejar les peces pel tauler, per algun motiu és subcampió de la província. Amb sis anys ja sap el que és enfrontar-se cara a cara amb bons jugadors, la majoria amb més anys que ell, i mantenir totes les aptituds al llarg de les "sis, a voltes set" partides que es juguen en un mateix es-

deveniment, ens explica Alex. Aquest virtuós del tauler ho té clar, "no em canse", no només això, sinó que ho gaudeix. Els campionats són la part que més li agrada, "és molt guai". Una partida d'escacs respon a la lògica, a la sort, a la intel·ligència i especialment a l'estratègia. L'experiència d'haver-se presentat a sis tornejos ja li dona criteri propi per saber del que parla i assegura que encara que sempre hi ha alguna partida més difícil, "no en són la majoria". Ara, el seu objectiu és continuar practicant de cara a la pròxima temporada, passar-s'ho bé és la seua prioritat, encara que l'esperit guanyador li impulsa a seguir aprenent i millorar unes habilitats ja innates. Aquesta última afirmació la confirma el seu entrenador i president del club d'escacs Tabiya Alcoi, Joaquín Corbí, qui va rebre a Alex amb cinc anys en les classes que impartia i va ser ahí quan es

“Vaig veure que les jugades que feia, el desenvolupament de les peces, les feia bastant bé per a la seua edat", a més, "sense dir-li res feia bones jugades”

va adonar de les seues capacitats. "Vaig veure que les jugades que feia, el desenvolupament de les peces, les feia bastant bé per a la seua edat", a més, "sense dir-li res feia bones jugades". L'auge dels escacs encara té camí per recórrer, per això

mateix Alex anima a altres xiquets a què se sumen a aquesta pràctica, "si s'apuntaren més xiquets seria millor", confessa Alex. Pel que fa als adults, la seua visibilització amb obres audiovisuals com 'Gambito de dama' impulsen l'interés junt amb el seu ús com a distracció durant la pandèmia, explica Corbí, qui també realitza una tasca de foment dels escacs en conjunt amb alguns centres educatius, on estan presents com una pràctica extraescolar o inclús dins de les mateixes hores lectives. És evident que jugar als escacs aporta beneficis i que ha permés descobrir habilidoses persones en la matèria com Alex, qui ja ha portat ben alt el nom d'Alcoi fins al campionat d'Espanya. Ara sols queda tindre paciència i esperar fins a la pròxima temporada per continuar veient l'evolució d'una jove promesa fins a convertir-se en el rei del joc.


V

especial escacs

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Especial Escacs

23 Intercanvi Cultural d’Escoles d’Escacs ‘Fira deTots Sants’arriba a Cocentaina

La jornada va comptar amb la participació de 12 jugadors amb edats entre els 6 i 11 anys La capital del Comtat també va acollir el 23 Intercanvi Cultural d'Escoles d'Escacs 'Fira de Tots Sants' 2021, iniciativa organitzada pel club d'escacs de la localitat i que va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cocentaina, a més de la Diputació d'Alacant. Aquesta edició va veure la participació de 12 xiquets d'Alcoi i Cocentaina amb edats entre els 6 i els 11 anys. L'esdeveniment perseguia potenciar la base d'aquest esport, a més d'aproximar a l'alumnat en un bon ambient entorn dels escacs. Els xiquets també van poder conéixer, apreciar i gaudir del Patrimoni Cultural i Històric de Cocentaina. La vesprada va ocupar la Competició per Equips, una emocionant final de torneig que permetria decidir al subcampió, ja que l'equip guanyador va demostrar un gran nivell. A causa de la crisi sanitària actual, la cita es va organitzar d'una manera més restrictiva, amb dos jugadors per equip on les set entitats que van participar van quedar agrupades en sis

equips. L'absència de públic i l'estricte compliment de les mesures sanitàries també van caracteritzar la jornada. Les set entitats participants van ser l'Escola d'Escacs de Cocentaina, l'Escola d'Escacs Tabiya d'Alcoi, els col·legis Miguel Hernández i La Salle, d'Alcoi i els centres educatius de Cocentaina Sant Francesc d'Asís, Sant Joan Bosco i Real Blanc. El torneig es va disputar amb el sistema de Lliga entre els sis equips i dos taulers. Les partides, que es van desenvolupar en un gran ambient i emoció, comptaven amb 10 minuts per jugador i dos segons d'increment per jugada. A més, els participants van mostrar un bon nivell de joc, on cal destacar especialment al benjamí del col·legi Miguel Hernández, Álex Magán, qui amb sols sis anys va demostrar un excel·lent nivell de joc per a la seua edat, a més de véncer a jugadors amb més experiència i causant sensació en el torneig junt amb el millor jugador de l'esdeveniment, Íñigo Donoso,

membre del Tabiya Alcoi. Els resultats van palesar la victòria de l'Escola d'Escacs Tabiya, representada per Íñigo Donoso i Gabriel Martínez. Tots dos van guanyar tots els encontres i en totes les partides. El seu primer tauler va véncer totes les seues partides i el seu segon tauler també. Com a subcampió va quedar el Col·legi Públic Miguel Hernández, representat per Álex Magán i Marc Peidró. El tercer classificat, el centre de La Salle, es va fer amb cinc punts gràcies a la participació d'Álvaro Nácher i Román Moratal. Finalment les tres últimes posicions van ser per als col·legis de Cocentaina. En quarta posició es trobava el Real Blanc, encapçalat per David López i Mireia Flors, seguit pel col·legi Sant Francesc d'Asís i l'Escola d'Escacs Cocentaina, dels quals es trobaven Iván Alonso i Adrián Martínez al capdavant i com a sext classificat, el centre San Juan Bosco de Cocentaina, amb Roger Jover i Nicolás Gimeno.

Gabriel Martínez i Íñigo Donoso./

Marc Peidro i Alex Magán./

A continuació es va celebrar el torneig individual per a decidir el millor jugador de la cita. Íñigo Donoso va estar el millor primer tauler, mentre que Gabriel Martínez es va fer amb el millor segon

tauler. El sistema de joc es va fer per eliminatòries amb dues partides de cinc minuts que va donar lloc a un espectacle de rapidesa i reflexos en poc temps per part d'aquestes promeses dels escacs i de la que va resultar vencedor Donoso, qui va rebre com a premi un trofeu i un llibre, igual que Martínez. A més, ambdós rebran una subscripció anual a la revista Peón de Rey, una publicació de l'Escola d'Escacs del Gran Mestre Miguel Illescas. Finalment, durant la clausura es va fer entrega de diversos obsequis a tots els participants i trofeus commemoratius a tots els equips.

Tornen els escacs a Cocentaina amb el Torneig Internacional en la seua 12a edició

La pandèmia no ha frenat l’organització d’un esdeveniment adaptat a la ‘nova normalitat’

Els 3 Primers Classificats./

Cocentaina també va ser l'escenari de la 12 edició del Torneig Internacional d'Escacs de Cocentaina 'Fira de Tots Sants' 2021, un esdeveniment a càrrec del Club d'Escacs Cocentaina i que té com a objectiu fomentar aquest esport i alhora donar visibilitat a la loca-

litat dins del panorama d'aquest esport a escala nacional i internacional. L'anterior edició, celebrada el 2019, abans de la irrupció de la pandèmia, va ser catalogada tot un èxit segons el club contestà. Ara, el coronavirus no va impedir

la celebració d'una cita adaptada a les circumstàncies on sols es va poder celebrar un Torneig Tancat Magistral de Mestres i forts jugadors, aspectes qualitatius que s'han mantingut, encara que amb 10 participants. Cara a cara, alguns dels participants comptaven amb l'al·licient de què malgrat que no són jugadors titulats podien enfrontar-se a Mestres i mesurar així les seues forces i aptituds. Per altra banda, el torneig va ser puntuable per a l'ELO FIDE Blitz i malgrat no tindre públic per la situació actual, els aficionats interessats van

poder seguir des de qualsevol part del món les partides en directe a través d'Internet pel web Chess24 o a través del canal de Youtube ChessMagis. Els jugadors de l'esdeveniment provenien tant de la Comunitat Valenciana com d'altres punts de la geografia espanyola, així com d'àmbit internacional. Entre els Mestres de gran nivell es trobava el cubà Arian González, a més del Mestre Internacional i diverses vegades campió autonòmic absolut de la Comunitat, Antonio Granero, qui també forma part de l'equip que va aconseguir el títol

del Campionat d'Espanya per Equips de Clubs de Divisió d'Honor 2020, la màxima categoria nacional. Finalment, la classificació va posicionar al cubà, Arian González, com a campió amb huit dels nou punts, mentre que Granero es va quedar amb la segona posició i set punts. Alberto Márquez va aconseguir 6,5 punts i es va fer amb la tercera posició. La lluita per la victòria va estar molt disputada entre els favorits de la jornada, Arian González, Antonio Granero i Alberto Márquez.

Els escacs posen sobre el taulell la igualtat

Conferència i simultànies amb Veronika Lezhepekova Cocentaina va acollir una nova iniciativa en el món dels escacs. La Vila Comtal va comptar amb una conferència, junt amb una sessió de partides simultànies, que va portar a terme el Club d'Escacs de Cocentaina de la mà de Veronika Lezhepekova. Sota el títol 'La promoció de la dona en els escacs de competició', la xarrada tenia com a objectiu destacar el contrast entre homes i dones que presenta un dels pocs esports, mentre que les partides

simultànies van donar l’oportunitat als huit participants dels clubs d’escacs d’Alcoi i Cocentaina retar-se amb aquesta esportista d’elit. Lezhepekova compta amb el títol de campiona nacional del torneig rus en la categoria Sub18, a més de ser campiona d'Europa d'escacs ràpids i llampec, o també coneguts com a escacs 'blitz', en la categoria Sub14, i haver participat en campionats del món. La Mestra, que compta amb nom-

brosos títols des que era una xiqueta, forma part de la Federació Russa d'Escacs com a entrenadora. No obstant això, la seua participació encara es pot veure en tornejos importants on continua posant en pràctica i millorant les seues habilitats en aquest joc. En l'actualitat, Veronika Lezhepekova compta amb una puntuació internacional, ELO FIDE, de 2.046. Per altra banda, el president del Club d'Escacs de Cocentaina, Joaquín Corbí, va ser l'en-

carregat de presentar aquesta conferència, on va fer especial èmfasi en eixe suport a la dona dins de l'esport i especialment pel que fa als escacs. Posteriorment, va tindre lloc una conferència en la qual Lezhepekova va explicar diferents aspectes molt interessants de la participació de la dona en els campionats d'escacs amb un alt nivell de joc, a més de la seua experiència al llarg d'una trajectòria ja extensa als seus 26 anys.

La Mestra Veronika Lezhepekova./


especial escacs

W

EL GRAT 729 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2021

Especial Escacs

Alex Magán,subcampió d’escacs

L’alcoià de 6 anys va véncer totes les partides i sols va trobar la resistència de la campiona Alcoi compta amb una nova promesa en el món dels escacs que es va palesar en el campionat provincial d’Alacant organitzat pel Club de Ajedrez l’Alfàs del Pi junt amb la Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana. Un cita en la que es van disputar els títols Sub8, Sub 10, Sub12 i Sub18. Va ser en la categoria de menor edat on un jove alcoià de solament sis anys es va procla-

mar subcampió, Alex Magán. Malgrat jugar en la categoria Sub8, Magán es un dels més menuts dels joves parcipants, encara que això no va impedir que realitzara una excelent actuació amb la victòria contra contrincats més majors. Solament va veure l’escac i mat contra la campiona, Beatriz Pardo. Posteriorment, el club alcoià Tabiya també va estar present en el Campionat

d'Espanya celebrat a Salobreña (Granada) en juny. L’entitat alcoiana va comptar amb el seu jugador més destacat, Magán. El jove jugador va realitzar una acceptable actuació en un esdeveniment d’alt nivell que li va permetre adquirir molta experiència, especialment de cara a pròxims tornejos. Magán comptava amb l’assistència tècnica del seu monitor Joaquín Cor-

bí, el que va permetre enderrocar el rei del campió autonòmic d’Astúries, Nicolás Parajónm de 8 anys, després d’una llarga i dura lluita que es va estendre al llarg d’una hora. Finalment, Magán es classificar en la posició 61 i va aconseguir tres punts. El nom de la ciutat d’Alcoi ha quedat ben alt gràcies a Magán per la seua actuació tant fora com enfront del tauler.

El 10é Torneig Internacional d’Escacs Tabiya L’èxit que va demostrar el Torneig Tancat Magistral de Mestres celebrat fa dos anys ha tornat, encara que adaptat a la situació sanitària. En lloc d’aquell esdeveniment del 2019 on també podien competir aficionats i forts jugadors del club, enguany sols s’ha pogut realitzar el Torneig Tancat Magistral de Mestres i forts jugadors, amb una participació limitada a 10 jugadors. No obstant això, la prova era puntuable per a la Puntuació Internacional d’escacs llampec, coneguda com ELO FIDE Blitz, ja que cada jugador solament comptava amb cinc minuts, més tres segons que s’incrementaven en cada jugada. Per altra banda, aquells jugadors no titulats comptaven amb l’alicient de poder compartir tauler amb els Mestres i conéixer el seu nivell. Per altra banda, el públic tampoc no va poder estar present en aquest esdeveniment per la pandèmia, encara que totes aquelles persones interessades en seguir les emocionants partides podien fer-ho a través d’Internet mitjançant la pàgina Chess24, un

Els 3 Primers Classificats del Club d'Escacs Silla./

web dedicat a retransmetre en directe les jugades al voltant del món. La cita va reunir a jugadors no sols de la Comunitat Valenciana, sinó que va que haver presència d’altres punts del país així com de nivell internacional, a més de Mestres de gran nivell i, per descomptat, els jugadors del Club Tabiya Alcoi, l’entitat que també va ser l’encarregada d’organitzar aquesta dècima edició de la iniciativa. El club també va voler retre-li homenatge al Mestre Internacional de València Carlos García Fernández, qui va faltar la mateixa setmana del torneig i pel qual es va guardar un minut de silenci. El president del club, Joaquín Corbí, va voler recordar

també que García va ser el guanyador del primer Torneig que el club va celebrar, l’any 2009. Finalment, la classificació va mostrar en primera posició a Antonio Granero, amb set punts, seguit per Filemón Cruz, qui també va aconseguir altres set punts. Amb la medalla de bronze es va fer Jonathan Cruz, que va aconseguir 6,5 punts. Ja en quart lloc es trobava José Manuel Díaz, quint Jhonny Alberto, sext Manuel Fenollar i sèptim Rodrigo Nicolás. La classificació la tancaven Emilio Sánchez, en quart lloc, Sonia Gil, amb la novena posició, i finalment Jordi Linares, en desé lloc. La competició va estar molt igualada entre els tí-

tols Mestre Internacional Filemón Cruz, Mestre Internacional Antonio Granero, Mestre Internacional Jonathan Cruz i Mestre FIDE José Manuel Díaz. Aquest alt nivell va fer que els quatre jugadors arribaren empatats en primer lloc fins l’última ronda. No obstant això, la igualada situació va desencadenar amb la victòria de Granero, amb set victòries i quedant vençut únicament en dos partides. En el cas de Cruz, el desempat va anar lligat a la pèrdua de la seua partida amb Granero. Una vegada finalitzades totes les partides i comptant amb un bon ambient entre tots els presents es va fer entrega dels trofeus, on tots van rebre un de record. Corbí, com a president del club, Árbitre Internacional i Principal, va donar l’enhorabona als tres primers classificats, tots tres integrants del club d’escacs de Silla, actual Campió d’Espanya de Divisió d’Honor. A més d’aconseguir durant el mateix cap de setmana ser campions de la Comunitat Valenciana de Divisió d’Honor.

La Mestra Sonia Gil Quílez./

'Igualtat d'oportunitats de la dona en els escacs' Conferència de la Mestra Femenina de la Federació Internacional, Sonia Gil Quílez Sota el títol 'Igualtat d'oportunitats de la dona en els escacs', el club Tabiya va organitzar una jornada en la qual els participants també pogueren realitzar una sessió de partides simultànies. Al capdavant d'ambdues activitats es trobava la Mestra Femenina de la Federació Internacional, Sonia Gil Quílez, qui va veure entre l'assistència les restriccions sanitàries amb només set participants prèviament convidats dels clubs d'escacs Tabiya Alcoi i Cocentaina. Per la seua part, Gil compta amb el títol de subcampiona d'Espanya Femenina 2020, és membre de la Comissió Dona i Esport de la Federació Espanyola, Àrbitre Internacional i Entrenadora de la Federació Internacional, Monitora Superior de la Federació Espanyola, presidenta del Club d'Escacs Casino de Beniaján (Múrcia) i, a més, reuneix amb nombrosos títols guanyats des de xiqueta com a jugadora. Tot aquest historial li fa comptar amb una Puntuació Internacional de 2.122 ELO FIDE. El president del club, Joaquín Corbí, va exposar els motius que impul-

sen aquest tipus d'iniciatives, que tenen com a finalitat donar suport a la dona en el món esportiu. Posteriorment, la conferència va permetre als assistents conéixer més sobre la trajectòria de Gil i la seua experiència adquirida al llarg del seu palmarés. Finalitzada la xarrada i el torn de preguntes, la programació va donar pas a una sessió de simultànies amb set taulers i sota els quals estaven asseguts participants de totes les edats. Des del club alcoià es trobaven Javier Cantó Reig, Nicolás Colomina Aljama, Íñigo Donoso Zabala, Eduardo Senabre Pascual, Jesús Castrejón Castro y Sergio Cortés Ferrándiz. Mentre que des de Cocentaina va participar David López. La sessió de simultànies es va estendre al llarg d'una hora i mitja amb lluitades partides que van necessitar la màxima concentració de Sonia Gil, cosa que li va permetre set victòries i un empat. En aquest últim cas va ser amb el jugador Javier Cantó i durant una partida que va comptar amb un final molt emocionant on els avantatges per a guanyar anaven canviant de mans.



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.