L’Empordanet rialler Els nostres mots PEREPUNYETES, TORREPUNYETES, LLENGUALLARGS O LLUFARUTS Núria Aupí. Filòloga Compte amb les persones perepunyetes, torrepunyetes, o els llenguallargues i llufarudes. Aquest mes de desembre és un mes d’innocència, de família, de llar, de regals i de compromís. Alhora, també, per a algunes persones, és un mes de consumisme, un mes en què es recorden, especialment, les persones estimades que no són entre nosaltres, situació que provoca tristesa. Alegria i tristesa conviuen en els mateixos carrers, en algunes taules...
En una època de l’any tan bonica, com ensucrada, de nadales i tions, de Reis Mags i de torrons, permeteu-me d’anar contracorrent, de ser una mica irreverent i pensar en totes aquestes persones que per al nostre bé voldríem veure ben lluny. Persones que són perepunyetes, torrepunyetes, o a voltes llenguallargues i llufarudes, que volent o sense voler, i amb perdó dels menja-sants o menja-ciris, són uns torrecollons, gent dolenta com un botxí, malcua-
da, persones de les quals diuen o pensen “toca’t els pebrots”, que tenen un “morro que se’l trepitgen”... No sé ben bé si és perquè són cap de trons, capsigranys o malvades. Així que, compte!, deixem de banda els aixafaguitarres, no fos cas que ens carreguessin el mort, que els podria anar de perles, i gaudim amb dolcesa d’aquests dies de l’any... BONES FESTES!
Vi Perepunyetes, Sant Esteve de Palau Tordera, DO Penedès.
Johnny Cash amb actitud irreverent
Capsigrany
EL FAR DE L’EMPORDÀ
35